Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa de doctorat en Enginyeria Mecànica, Fluids i Aeronàutica, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés correspon a títols d’enginyeria superior, llicenciatures de ciències i, en un futur pròxim, graus amb perfils científics i tecnològics. En ambdós casos, amb la superació prèvia d’un màster o de 60 ECTS de màster en temes afins a l’àmbit científic del programa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands i doctorandes han de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per portar a terme una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços d’efectuar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en els debats científics que es desenvolupen a escala internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Casals Terre, Jasmina

• Cante Teran, Juan Carlos
• Casals Terre, Jasmina
• Egusquiza Estevez, Eduard

• Departament d'Enginyeria Mecànica (PROMOTORA)
• Departament de Mecànica de Fluids
• Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Àrea de Suport a la Gestió d’Estudis de Doctorat
Tel: 934 016 562

UTGAEIB-ETSEIB (Campus Sud)
Correu electrònic: doctorat.emfa.utgaeib@upc.edu

Convenis amb altres institucions

Els grups de recerca i els professors que conformen el programa de doctorat en Enginyeria Mecànica, Fluids i Aeronàutica col·laboren amb altres universitats en el marc de convenis específics per al programa de doctorat o convenis d’àmbit general.

Esmentem com a més rellevants els següents:

Europa:
• Escola Politècnica Fédérale de Lausanne (EPFL), Suïssa
• Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Unimore), Itàlia. Department for Sciences and Methods for Engineering in Reggio Emilia.
• Johannes Kepler University Linz (JKU), Àustria. Institute of Machine Design and Hydraulic Drives.
• INSA Toulouse, França. Department of Mechanical Engineering (education), Institut Clément Ader (research laboratory).
• Lappeenranta University of Technology (LUT), Finlàndia. Department of Mechatronics.
• Luleå University of Technology, Suècia. Department of Engineering Sciences and Mathematics. Divisions: Mechanics of Solid Materials and Fluid and Experimental Mechanics, cosupervisió de tesis doctorals (per exemple, Dr. Josep Farré Lladós).
• Conveni de cotutela amb la Politehnica University of Bucharest (UPB), Romania.
• Universidade do Porto, Portugal. Faculdade de Engenharia (FEUP).
• Universitat de Barcelona, INEFC. Departament de Rendiment Esportiu.

Amèrica:
• University of California, Irvine (UCI). Mechanical and Aerospace Engineering Department.
• University of Colorado Boulder. Smead Department of Aerospace Engineering Sciences.
• McGill University, Mont-real, Canadà.
• Universidad de Concepción, Xile. Departament de Mecànica.
• Universidad Tecnológica Nacional (UTN), Facultad Regional Mendoza, Argentina. Departament d’Electromecànica.
• Escuela Politécnica Nacional (EPN), Equador.

Àsia:
• K. N. Toosi University of Technology, Iran.
• Iran University of Science and Technology, Teheran, Iran. School of Railway Engineering.
• Tsinghua University, Pequín, Xina.
• Southwest Jiaotong University, Chengdu, Sichuan, Xina.
• Jiangsu University (JSU), Xina. Actualment dos estudiants de doctorat amb beca de la CSC cursen els seus estudis en el nostre programa: Linlin Geng i Jian Chen.

Àfrica:
• Université Abdelmalek Essaadi, Tànger, Marroc.

A més, professors i professores del programa participen en els màsters RENE i SELECT, que s’organitzen en el marc de KIC InnoEnergy.

També volem fer constar que algunes publicacions derivades de les tesis, en revistes incloses en el JCR, han estat elaborades amb professors i professores de les universitats en què aquests estudiants han fet l’estada.

Els professors i professores del programa participen en comitès i grups de treball a escala nacional, europea i internacional:
1. Educational Working Group CETOP.
2. The European Association of National Metrology Institutes (Euramet)
3. Red Nacional de Microfluídica.

Activitats en el marc de KIC InnoEnergy:

Des de gener del 2011, professors i professores del programa de doctorat participen en diversos projectes KIC InnoEnergy en temàtiques directament vinculades amb l’enginyeria tèrmica. KIC InnoEnergy SE és una societat europea que fomenta la integració de l’educació, la tecnologia, els negocis i l’esperit empresarial i l’enfortiment de la cultura de la innovació, tot això amb l’objectiu estratègic d’arribar a ser el principal motor de la innovació en el camp de l’energia sostenible. Lifelong Learning Programme Erasmus Application Form 2012 for Intensive Programmes (IP).

Activitats en el marc de KIC UrbanMobility:

Des del 2019, un grup de recerca del programa participa activament en l’EIT Urban Mobility, iniciativa europea dedicada a accelerar solucions que millorin l’ús col·lectiu dels espais urbans, assegurant la seva accessibilitat, seguretat i eficiència i que siguin sostenibles amb una mobilitat multimodal i econòmica. Participació en el Projecte Antitrash 2020-2021.

Participació en els programes Erasmus K103 i K107, rebent i enviant estudiants. Per exemple, el Sr. Rudi Arief, de la International Islamic University of Malaysia, va fer una estada doctoral a MICROTECH LAB.

Participació activa en el Pla de Doctorats Industrials: aquest pla és una estratègia de Govern de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb les universitats públiques i privades, i té per objectius contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, retenir talent i situar els doctorands i doctorandes en condicions de desenvolupar projectes d’R+D+I en una empresa.

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa de doctorat en Enginyeria Mecànica, Fluids i Aeronàutica, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés correspon a títols d’enginyeria superior, llicenciatures de ciències i, en un futur pròxim, graus amb perfils científics i tecnològics. En ambdós casos, amb la superació prèvia d’un màster o de 60 ECTS de màster en temes afins a l’àmbit científic del programa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Per poder cursar ensenyaments de doctorat en el programa, és imprescindible que la Comissió Acadèmica del programa admeti els doctorands i doctorandes.
Per aconseguir aquesta admissió, l’estudiant han d’adreçar-se a la Comissió Acadèmica i sol·licitar-la segons el procediment establert en cada programa.

La Comissió Acadèmica pot establir requisits addicionals als de l’accés per a l’admissió d’estudiants en el seu programa, incloent-hi la superació de proves específiques.

Els criteris d’admissió es basen en l’historial acadèmic dels sol·licitants, del qual es valora el seu expedient acadèmic i la universitat de procedència, d’acord amb el seu possible/previsible tutor o tutora en funció de la temàtica que inicialment es plantegi com a objectiu de la tesi. Per facilitar aquesta tasca, es recomana al possible candidat o candidata que ompli uns qüestionaris i que faci alguns exercicis, de tal manera que es puguin conèixer millor les seves aptituds i les seves possibilitats de desenvolupar amb èxit un doctorat en aquestes temàtiques. Els idiomes emprats són els propis del programa de doctorat (castellà, català, anglès).

Criteris de valoració de mèrits i ponderació:
• Expedient acadèmic, 30 %.
• Contacte personalitzat a través de qüestionaris, exercicis, entrevistes telefòniques, 40 %.
• Motivació, 20 %.
• Coneixement d’idiomes, 5 %.
• Experiència en investigació, 5 %.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que els doctorands i doctorandes hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, efectua un seguiment dels complements de formació cursats i estableix els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements són de formació en recerca, però mai no pot exigir-se als doctorands o doctorandes la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements poden ser també de formació transversal, però està previst que es modifiquin per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands i doctorandes, la Comissió Acadèmica pot proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands o doctorandes que no assoleixin els criteris establerts.

Procediment establert per definir els complements de formació que s’hagin de cursar.
La Comissió Acadèmica estableix, en funció de la formació prèvia de l’estudiant, els complements de formació que s’hagin de cursar. Igualment, es porta a terme una tutela específica de cada estudiant per part dels seus directors/tutors o directores/tutores de tesi, que l’aconsellen sobre les assignatures que són més apropiades en cada moment d’acord amb el seu perfil d’ingrés.

Aquests complements consisteixen en la superació d’assignatures corresponents a qualsevol dels màsters afins a aquest programa:
• Màster en Enginyeria Industrial
• Màster en Enginyeria Aeronàutica
• Màster en Enginyeria Biomèdica
• Màster en Automàtica i Robòtica
• Màster universitari en Recerca en Enginyeria Mecànica

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands i doctorandes té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands i doctorandes amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• MONSHI TOUSI, NAVID: Active Flow Control Optimization on Selig Donovan 7003 Airfoil
  
  Autor/a: MONSHI TOUSI, NAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/03/2023
  Data de lectura: 16/06/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Edifici B4 ETSEIB - Aula 212 Campus Nord
  Director/a de tesi: BERGADÀ GRANYÓ, JOSEP MARIA | MELLIBOVSKY ELSTEIN, FERNANDO PABLO
  Tribunal:
       PRESIDENT: BUGEDA CASTELLTORT, GABRIEL
       SECRETARI: PUJOL SAGARO, ANTONI
       VOCAL: HERRERO SABARTÉS, JUAN
  Resum de tesi: La tesi es centra en l'estudi del flux al voltant de un perfil alar per diferents angles d'atac (AoA) i quan la técnica de control actiu de flux (AFC) es aplicada, la comparació amb el cas base clarifica les avantatges de la utilització de AFC. Tot l'estudi es fa per un número de Reynolds de 60000.La tesi es pot dividir en tres grans blocs:1.- Estudi del flux bidimensional al voltant del perfil triat i per diferents AoA utilitzant el model de turbulencia Spalart Allmaras. Una nova metodologia per optimitzar els cinc paràmetres associats a la técnica AFC ha sigut dissenyada i aplicada per primera vegada en aquesta tesi.2.-Simulacions tridimensionals utilitzant el model de turbulencia LES es aplicada a un angle d'atac determinat tant per el cas base com quan es consideren els cinc paràmetres AFC optimitzats en l'estudi bidimensional inicial. La comparació entre els paràmetres associats al flux amb sense AFC i entre les simulacions 2D-SA i les 3D-LES, han permès clarificar la precisió dels models 2D.3.- El efecte de l'aplicació de la técnica AFC sobre el punt de separació de la capa límit, i els coefficients de pressió, fricció, arrastre i sustentació, son avaluats per diferents valors del paràmetre nutilde associat al model de turbulecia Spalart Allmaras donat com a condicions de contorn a l'entrada del domini computacional i del synthetic jet. En aquest tercer bloc, s'han definit per primera vegada quins son els valors de nutilde que fan que les simulacions bidimensional siguin més properes a les 3D-LES.
  

Darrera actualització: 10/06/2023 04:45:36.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 10/06/2023 04:30:26.

Llistat de tesis defensades per any

• ADROVER MONSERRAT, BÀRBARA: Study of the characterization of the mechanical properties of materials with elastomeric behavior for biomedical applications
  
  Autor/a: ADROVER MONSERRAT, BÀRBARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 24/03/2023
  Director/a de tesi: TRAVIESO RODRIGUEZ, JOSE ANTONIO | JEREZ MESA, RAMON
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BUJ CORRAL, IRENE
       SECRETARI: GÓMEZ GRAS, GIOVANNI
       VOCAL: LANDON, YANN
  Resum de tesi: La caracterització mecànica de nous materials utilitzats per fabricar peces mitjançant la tècnica d'Extrusió de Material (MEX) en impressió 3D, és essencial. L'ús d'aquesta tècnica està creixent i amb ella creixen les possibles aplicacions de peces polimèriques impreses. Els termoplàstics elastòmers (TPE) són materials processables per MEX perquè tenen les propietats típiques dels termoplàstics però també tenen propietats flexibles pròpies dels elastòmers. Al ser materials nous dins el món de MEX, hi ha una manca de coneixement sobre el comportament quan són extruïts, i conseqüentment, en el seu potencial per a usos d'aplicacions avançades, particularment en la indústria biomèdica. Aquesta dissertació presenta un estudi mecànic de TPEs que han estat processats per MEX. Els materials tenen bases polimèriques i dureses Shore diferents: TPU 98A (a base de poliuretà), PEBA 90 A (a base de polièter amida), TPO 90A i TPO 96A (tots dos basats en olefina). Es va realitzar una caracterització termo-analítica prèvia als assajos mecànics. La falta de normes específiques que tracten la caracterització per a materials TPE, ha estat un dels majors reptes per a la realització d'aquesta tesi. Aquesta es compon per un anàlisis termo-gravimètric (TGA) i una calorimetria diferencial d'escombratge (DSC). Una vegada detectades les temperatures crítiques de cada material, es procedeix a fer un estudi qualitatiu de les unions inter- i intra-capa dels quatre TPEs. D'aquest estudi s'obtenen la temperatura d'extrusió, la velocitat d'impressió i l'alçada de capa òptima per a cada material. L'estudi mecànic es compon de tres tipus d'assajos. El primer és un assaig de tracció. Les provetes es van fabricar segons l'estàndard ASTM D638 i a partir d'un disseny d'experiments (DoE) factorial complet. En aquest assaig es van estudiar les influències de dos paràmetres d'impressió (alçada de capa i percentatge d'emplenament) sobre les respostes obtingudes a tracció (mòdul de Young i límit elàstic) amb l'ajuda d'un anàlisis de variància (ANOVA). El segon assaig és un estudi de les propietats viscoelàstiques del PEBA 90A. Per fer-ho, es van imprimir filaments variant la temperatura i la velocitat d'impressió per a observar possibles efectes d'aquests paràmetres sobre la viscoelasticitat. Es van fer assajos uniaxials on s'observaren les relaxacions i el comportament del PEBA en cicles ràpids. Els resultats dels assajos es van introduir a un model quasi-linear visco-elàstic (QLVE), per a finalment definir i preveure les seves propietats viscoelàstiques. El tercer assaig realitzat és un assaig a tracció però imprimint les provetes orientades en tres direccions (X, Y, i Z). Per a quantificar quines unions son més fortes, es van utilitzar sensors d'Emissió Acústica als assajos. A partir dels hits o esdeveniments obtinguts, es van poder diferenciar els tres tipus de provetes.La part final de la tesis consisteix en un cas d'estudi d'impressió de models d'òrgans, realitzat amb la col·laboració d'un hospital. Els models d'òrgans dins el món de la biomedicina permeten minimitzar costos i optimitzar recursos (que poden ser materials, temps necessitat, etc.). Per això, introduir-hi nous materials que aporten noves textures és necessari. Per a l'aplicació, s'utilitzen paràmetres òptims definits al llarg de la tesi. Aquesta tesi proporciona una metodologia vàlida per a analitzar les propietats mecàniques de materials TPE processats a través de MEX. La conclusió més important és que cada material s'ha de tractar individualment. No es pot pressuposar que el processat mitjançant MEX s'optimitza amb els mateixos paràmetres d'impressió per a tots els materials flexibles. És per això que la caracterització de nous materials és essencial, a més d'una proposta de metodologia que funcioni per a tots, encara que els resultats obtinguts depenguin de la base polimèrica o de la duresa Shore.
  

• MENDIZÁBAL DINUCCI, VIRGINIA DOLORES: Anàlisi del comportament de bigues de formigó armat reforçades amb FRCM vegetal sota càrregues de flexió cíclica
  
  Autor/a: MENDIZÁBAL DINUCCI, VIRGINIA DOLORES
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria (RMEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 23/03/2023
  Director/a de tesi: GIL ESPERT, LLUIS | BERNAT MASÓ, ERNEST
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: DE LA FLOR LÓPEZ, SILVIA
       SECRETARI: PELA, LUCA
       VOCAL: PEREZ MARTINEZ, MARCO ANTONIO
  Resum de tesi: El Fiber-Reinforced Cementitious Matrix (FRCM) és un mètode de reforç d'estructures que ha anat agafant protagonisme vers el Fiber-Reinforced Polymer (FRP), degut al seu baix cost i la toxicitat menor dels seus materials. El seu comportament en tres etapes el fa interessant sobre tot el situacions on les càrregues no són estàtiques.Per aquest motiu molts investigadors han caracteritzat aquest tipus de reforç i l'han aplicat a estructures tals com l'obra de fábrica o les estructures de formigó sota diversos esforços. La seva compatibilitat de la matriu amb el substrat ha donat bons resultats al llarg dels anys de recerca.El repte de la societat per un món més sostenible afecta a tots els àmbits de la industria, i en aquest en concret, als materials compostos, ha provocat que hi hagi un interés en substituir els materials per altres d'origen més natural o impacte ambiental més baix. Per aquest motiu les fibres de reforç de tant els FRP com els FRCM van començar a substituir-se per veure si altres d'origen natural podien suportar les sol·licitacions a les que les exposaven.Fibres com el lli, el sisal o el cànem van donar bons resultats amb càrregues elevades i altres fibres com el cotó són interessants degut al seu potencial de deformació.Al ser fibres d'origen natural aplicades a una matriu de morter fresc, aquestes poden ser deteriorades degut a l'elevat pH del morter, de manera que es va començar a recobrir-les. Els recobriments més utilitzats són la resina epoxi, resina de poliéster o la de vinil, que no només protegeixen les fibres, sino que també milloren les propietats mecàniques.Avui en dia, també hi ha recerca en l'àmbit dels recobriments, utilitzant altres tipus com poden ser les resines d'arbres i arbustos o cera d'abella.A aquesta tesi doctoral es planteja l'aplicació de FRCM de fibres vegetals a bigues de formigó armat sotmeses a càrregues de flexió cíclica. En primer lloc es caracteriza mecànicament el FRCM de cotó o cànem en totes les seves etapes: Propietats del fil sense i amb recobriment, compatibilitat entre el fil i la matriu, propietats de la malla i finalment propietats del FRCM.S'utilitzen dues resines d'origen sintètic i dues d'origen vegetal fins arribar a seleccionar dues per la campanya experimental de gran format.Després de veure la baixa compatibilitat entre els fils sense recobrir o recoberts amb resines naturals i la matriu de morter, aquestes queden descartades i es procedeix a aprofundir en la recerca utilitzant els recobriments de resina epoxi i resina de poliéster.Es caracteritza la interacció entre el reforç de FRCM amb el substrat de formigó a través de l'adaptació de la normativa que regula l'assaig d'adherència entre barres d'armadura i formigó, Determinant els diferents modes de fallada segons la fibra de la que està feta la malla.S'utilitzen bigues de 3m per l'assaig a flexió. Aquestes són sotmeses a un anàlisi modal pre i post reforç per veure l'impacte del mateix en les freqüències naturals de la biga. On augmenta lleugerament la primera flexió, però disminueix la primera torsió.Finalment s'assajen a flexió estàtica les bigues de control, i cíclica les reforçades augmentant progresivament el desplaçament de l'actuador. Com a resultats notables, les bigues suporten càrregues més elevades i les bigues reforçades amb FRCM de cotó, absorbeixen suficient energia per evitar el trencament de l'armadura de tracció a desplaçaments significatius i per tant evitant el col·lapse total.Per acabar, es proposa un model numèric que simuli el comportament de les bigues sotmeses a aquest tipus d'esforços. Calibrant-lo amb les bigues de control i les bigues amb malla recoberta d'epoxi, amb bones aproximacions. Per validar-lo, es van modificar únicament el paràmetres de les malles per les recobertes amb polièster, però no es va mantenir el nivell d'aproximació que les prèvies.
  

• MOHAMED YOUSIF ABDALLAH ELMANSY, REDA: Study of the flow around a square cylinder with an upstream splitter plate
  
  Autor/a: MOHAMED YOUSIF ABDALLAH ELMANSY, REDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/01/2023
  Director/a de tesi: BERGADÀ GRANYÓ, JOSEP MARIA | MELLIBOVSKY ELSTEIN, FERNANDO PABLO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MESEGUER SERRANO, ALVARO
       SECRETARI: PUJOL SAGARO, ANTONI
       VOCAL: HUERA HUARTE, FRANCISCO
  Resum de tesi: Aquest Doctorat es centra en el estudi del flux al voltant de un cilindre quadrat que te aigües amunt un plat horitzontal i centrat en el eix del cilindre. El fluid te diferents velocitats al lliscar per damunt i sota del plat horitzontal, aquest rati de velocitats l'anomenem velocity ratio R. El doctorat es basa en tres estudis principals realitzats via simulacions computacionals tipus Direct Numerical Simulations (DNS).1.- Estudi de les inestabilitats associades al flux en funció del rati de velocitats R. La transició de flux bidimensional a tridimensional, les bifurcacions tipus, Hopt, Neimark Sacker bifurcations així com el camí cap a flux caòtic, han sigut avaluades inicialment. S'ha portat a terme un estudi paramètric per tal d'analitzar les inestabilitats del flux en funció de la llongitud del plat horitzontal i de la distància entre el plat i el cilindre quadrat.2.- Tot un col.lectiu de simulacions bidimensionals i tridimensionals, han sigut realitzades per tal d'obtenir les diverses topologies del flux a l'estela del cilindre cuadrat, així com el comportament aerodinamic del cos, els coeficients dinamics de sustentació, arrastre, de pressió i d'esforços tallants han sigut obtinguts per tots els ratis de velocitats estudiats. El número de Strouhal i el comportament dinàmic de les capes limit damunt i sota del cilindre, han sigut analitzats per cada cas.3.- Les estructures vorticulars que apareixen aigües avall de un cilindre circular, han sigut estudiades per tal de caracteritzar les inestabilitats tridimensionals transitòries que apareixen quan la capa limit sobre el cilindre es laminar i la capa de tall està sotmesa a desplaçaments intermitents que es manifesten en forma de estructures vorticulars amb dependència espacial i temporal. Les estructures espacials que apareixen aigües avall son lleugerament turbulentes i la velocitat en direcció axial avaluada vers un eix vertical pren la forma típica de U.
  

• TORRENT GELMA, MIGUEL: Parametrització d'una Bomba d'Engranatges Externs i Validació en Condicions Reals
  
  Autor/a: TORRENT GELMA, MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 31/03/2023
  Director/a de tesi: CODINA MACIA, ESTEBAN | GAMEZ MONTERO, PEDRO JAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VERNET PEÑA, ANTON
       SECRETARI: CASTILLA LOPEZ, ROBERTO
       VOCAL: GONZÁLEZ CASTRO, JOSEP RAMON
  Resum de tesi: Les bombes de desplaçament volumètric positiu (BDVP) transporten un volum determinat de fluid des de l'aspiració fins la impulsió per cada volta del seu eix, anomenat desplaçament volumètric, i per tant, en una bomba ideal de desplaçament constant el cabal és proporcional a la velocitat de gir i independent de la pressió de treball . Aquesta característica les fa molt adequades per a ésser utilitzades en sistemes de transmissió d'energia oleohidràulica (STEO). En una bomba no ideal s'han de considerar les pèrdues de cabal per fuites i les pèrdues de parell per fricció, avaluades mitjançant assaigs experimentals ISO, els quals permeten la parametrització tant del seu comportament en règim permanent (cabal mig entregat i parell mig absorbit en funció de les condicions operatives) com del seu comportament polsant (cabal arrissat superposat al cabal mig com a conseqüència intrínseca del mecanisme de bombeig). A aquesta parametrització experimental s'ha dedicat la primera part de la Tesi. No existeixen precedents de cap verificació sobre si aquesta parametrització duta a terme en el laboratori i la conseqüent modelització són suficients per a preveure el comportament d'aquestes unitats hidrostàtiques en condicions reals de treball. Aquesta validació ha estat l'objectiu principal de la segona part de la Tesi.En el marc del projecte BRITE ¿ECOPUMP¿, s'han assajat múltiples bombes d'engranatges externs (BE), havent-se escollit una bomba de referència d'aquest tipus per a realitzar l'estudi. Es tracta en primer lloc de conèixer amb profunditat el funcionament d'aquest tipus de bombes, a fi i efecte de disposar del criteri necessari per a interpretar els posteriors resultats. A continuació s'han realitzat totes les proves experimentals per a realitzar la parametrització i modelitzar el seu comportament. Finalment, s'han dut a terme les proves experimentals de camp en cicles reals de treball que permeten comparar les prestacions mesurades amb els resultats del model sota les mateixes condicions operatives.Ara bé, les BE tenen una construcció força senzilla, sent clau en el seu comportament el mecanisme de compensació del joc axial entre les plaques laterals flotants i els engranatges. Per tant, alhora d'interpretar les possibles desavinences entre el comportament mesurat en les proves de camp i les del model, és fonamental estudiar la dinàmica d'aquestes plaques. Cal una eina que permeti monitoritzar simultàniament el seu moviment junt amb el comportament de la bomba, i per tant, un model de la dinàmica de la placa que pugui ser integrat en el de la bomba, sent la utilització de la tècnica del Bond Graph molt adient per aquest objectiu. S'ha creat una eina que permet simular pràcticament amb temps reals llargs cicles de treball amb un ordinador convencional, sense utilitzar complexos software CFD. Destacar la utilització de l'analogia de solucions analítiques de coixinets hidrodinàmics amb la lubricació en el domini estudiat. L'anàlisi dimensional ens ha dut a utilitzar expressions que per ser valides calen ser ajustades amb resultats experimentals que relacionin el moviment de les placa amb les condicions operatives de la bomba.Es demostra com el model parametritzat és totalment vàlid per conèixer el comportament de la bomba mentre les condicions operatives no sofreixin canvis sobtats. Si no és així, la dinàmica per assolir l'equilibri del sistema de compensació de joc axial justifica comportaments peculiars els quals no haguessin pogut ser analitzats sense les eines creades. El principals resultats d'aquesta investigació han estat presentats en les diverses publicacions de Torrent et al., havent-se establert una metodologia inèdita aplicable a qualsevol altre tipus de BDVP. Paraules clau: bomba engranatges externs (BE); parametrització experimental segons normes ISO; modelització amb Bond Graph; plaques laterals flotants; coeficients de pèrdues.
  

Darrera actualització: 10/06/2023 05:01:04.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• BIOMEC-Grup d'Enginyeria Biomecanica
• CDIF-Centre de Diagnostic Industrial i Fluidodinamica
• IAFARG-Industrial and Aeronautical Fluid-dynamic Applications Research Group
• LABSON-Laboratori de Sistemes Oleohidraulics i Pneumatics
• LEAM-Laboratori d'Enginyeria Acustica i Mecanica
• LITEM-Laboratori per a la Innovacio Tecnologica d'Estructures i Materials
• MICROTECH LAB-Microtechnology for the Industry
• RMEE-Grup de Resistencia de Materials i Estructures en Enginyeria
• TECNOFAB-Grup de Recerca en Tecnologies de Fabricacio
• TUAREG-Grup de Recerca en Turbulencia i Aerodinamica en l'Enginyeria Mecanica i Aeroespacial

Professorat

• Arcos Villamarin, Robert
• Bergadà Granyó, Josep Maria
• Buj Corral, Irene
• Cante Teran, Juan Carlos
• Casals Terre, Jasmina
• Castilla Lopez, Roberto
• Codina Macia, Esteban
• Egusquiza Estevez, Eduard
• Escaler Puigoriol, Xavier
• Font Llagunes, Josep Maria
• Gamez Montero, Pedro Javier
• Gil Espert, Lluis
• Gonzalez Rojas, Hernan Alberto
• Oliver Olivella, Xavier
• Romeu Garbi, Jordi
• Soria Guerrero, Manel
• Travieso Rodriguez, Jose Antonio

• Alvarez del Castillo, Javier
• Amante Garcia, Beatriz
• Balastegui Manso, Andreu
• Comellas Sanfeliu, Ester
• de las Heras Jimenez, Salvador
• Flores Le Roux, Roberto Maurice
• Freire Venegas, Francisco Javier
• Garcia Melendo, Enrique Jose
• Goma Ayats, Juan Ramon
• Guardo Zabaleta, Alfredo
• Hernandez Ortega, Joaquin
• Jofre Cruanyes, Lluís
• Jordi Nebot, Lluïsa
• Lloberas Valls, Oriol
• Lluma Fuentes, Jordi
• Martinez Miralles, Jordi Ramon
• Minguella Canela, Joaquim
• Ortega, Enrique
• Pamies Gomez, Teresa
• Pamies Vila, Rosa
• Porta Pleite, Jose Maria
• Presas Batllo, Alexandre
• Raush Alviach, Gustavo
• Rodriguez Perez, Ivette Maria
• Romeral Martinez, J.L.
• Ros Giralt, Lluis
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Sanchez Romero, Montserrat
• Santos Lopez, M. Antonia de los
• Serrancoli Masferrer, Gil
• Torres Camara, Ricardo
• Valentin Ruiz, David
• Veciana Fontanet, Joaquim Maria
• Weyler Perez, Rafael