Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Enginyeria Telemàtica

Enginyeria Telemàtica

El Programa de Doctorat en Enginyeria Telemàtica té una llarga trajectòria. Els seus orígens es remunten a un programa de doctorat del Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica que es caracteritzava per combinar anàlisi matemàtica amb la resolució de problemes de l’àmbit de les telecomunicacions, en particular amb les xarxes de comunicació. Amb el temps, el Programa de Doctorat va anar prenent cos fins que les dues disciplines, la telemàtica i la matemàtica aplicada, van donar lloc a dos programes separats.

Durant els primers anys de vigència del programa, s’ha estat preparant un ampli col·lectiu de professionals que han nodrit les escoles de telecomunicacions que es van crear en la dècada dels noranta. Es pot citar universitats com la Carlos III de Madrid, la de Cantàbria o la de Cartagena, les quals tenen doctors fruit del Programa de Doctorat en Enginyeria Telemàtica.

En una segona fase, la producció de doctors s’ha centrat en professionals que desenvolupen la seva activitat en universitats sud-americanes, com la Pontifícia Bolivariana de Colòmbia, o en centres de recerca d’empreses, com el de NEC a Heidelberg, NTT DOCOMO EuroLabs a Munic o empreses nacionals com Indra. Alguns doctors han apostat per la participació en projectes innovadors com eNeo Labs.

Destaquen dos aspectes singulars del Programa de Doctorat en Enginyeria Telemàtica. Durant el període de 2006 a 2011, va ser compartit amb el Departament d’Enginyeria Telemàtica de la Universitat Carlos III i va rebre la Menció de Qualitat (MCD2003-00134) durant el període de 2003 a 2009. S’espera obtenir de nou aquesta menció a la convocatòria següent.

El Programa de Doctorat s’emmarca dins del sector de la tecnologia de la informació i les comunicacions (segons l’ANEP, l’àrea de les ciències de la computació i tecnologia de la informació).

COORDINADOR/A

Sallent Ribes, Sebastian

CONTACTE

Unitat Transversal de Gestió CNTIC
Unitat de Doctorat

Universitat Politècnica de Catalunya - Barcelona Tech

C/ Jordi Girona, 1-3
edifici B4-003
08034 Barcelona
Tel.: 934 017 761
Correu electrònic: alicia.sanchez.na

https://entel.upc.edu/ca/programa-de-doctorat-en-enginyeria-telematica-1

Informació general

Perfil d'acces

Els estudiants als quals està dirigit el Programa de Doctorat són aquells que, havent cursat estudis de màster en telecomunicacions o informàtica, desitgin aprofundir en un tema o àrea amb l’objectiu d’aportar coneixement. Si bé aquest podríem dir que és el punt de partida ideal, no és l’únic, ja que altres titulacions prèvies són possibles, encara que amb la possibilitat de requerir complements de formació.

El Doctorat està concebut per a persones amb inquietuds tecnològiques i alhora creatives que desitgin millorar l’estat de la matèria. Aquesta activitat requereix una actitud davant la tecnologia en què es superi el coneixement com a usuari i es passi a entendre la tecnologia en si mateixa i que gràcies a això se sàpiga com es pot millorar. Els estudis de doctorat aporten un doble benefici. D’una banda, permeten satisfer la necessitat personal d’entendre les coses, i de l’altra, capaciten la persona dotant-la d’una metodologia i d’un coneixement que podrà aprofitar en la seva activitat professional en càrrecs en què es necessiti creativitat tecnològica.

Departaments d’R+D en empreses o creació d’empreses emergents són possibles destinacions en què aquests coneixements es podran explotar al màxim.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels diferents màsters en Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC impartits per l’ETSETB i l’EETAC, cas en el qual cal fer complements de formació. Per a estudiants d’altres programes de màster, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat analitzarà l’expedient acadèmic dels sol·licitants i l’àmbit en què desenvoluparan la seva tesi. A partir d’aquesta informació, podrà decidir sobre la necessitat de fer complements de formació fins a un màxim de 30 crèdits. Per regla general, estudiants en possessió d’un màster en telecomunicacions (o equivalent) d’altres universitats espanyoles o europees poden accedir a la fase de recerca directament. A estudiants amb màster en informàtica o ciències de la computació se’ls pot exigir algun reforç en la temàtica de xarxes de telecomunicació. Altres procedències han de cursar crèdits addicionals amb l’objectiu d’adquirir els coneixements necessaris de manera ràpida. La varietat de temes i aproximacions usats per portar a terme la recerca fan difícil fixar un perfil d’ingrés únic (algunes tesis són d’alt contingut matemàtic, mentre que altres són més orientades a l’aplicació), però de manera general es pot dir que es valora el coneixement d’eines que permetin fer una avaluació de prestacions. Per a aquest fi són necessaris el maneig de models matemàtics, mètodes numèrics, eines de simulació com ns-3, OMNeT, Matlab o coneixements de programació en Java, C++, C o Python per a la construcció de prototips. El coneixement d’anglès tant escrit com parlat és imprescindible, ja que es tracta de l’idioma de comunicació que es farà servir en el Doctorat, tant per a la seva formació, generació de publicacions i informes, així com en l’intercanvi de coneixements amb altres investigadors.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

8

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

No existeixen.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament d'Enginyeria Telemàtica (PROMOTORA)
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://entel.upc.edu/ca/programa-de-doctorat-en-enginyeria-telematica-1

CONTACTE:
Sanchez Nabau, Alicia
Unitat Transversal de Gestió CNTIC
Unitat de Doctorat

Universitat Politècnica de Catalunya - Barcelona Tech

C/ Jordi Girona, 1-3
edifici B4-003
08034 Barcelona
Tel.: 934 017 761
Correu electrònic: alicia.sanchez.na

Convenis amb altres institucions

Hi ha diversos convenis de cotutela amb universitats europees i internacionals, com ara acords amb l’Uruguai, Mèxic i el Líban, entre altres països, i projectes com 5GAuRA, pertanyent al Programa Marie Curie d’H2020.

També per a les estades de curta durada dels nostres doctorats s’ha arribat a acords verbals amb universitats europees que han permès que els doctorands facin estades mínimes de tres mesos de durada a les universitats o escoles politècniques d’Amsterdam, Grenoble, Glaswow, Milan, Lovaina i Xina (Changsha), entre d’altres.

També es porten a terme cotuteles amb el CTTC (Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya) en les àrees de sense fils, xarxes fixes i seguretat.

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

Els estudiants als quals està dirigit el Programa de Doctorat són aquells que, havent cursat estudis de màster en telecomunicacions o informàtica, desitgin aprofundir en un tema o àrea amb l’objectiu d’aportar coneixement. Si bé aquest podríem dir que és el punt de partida ideal, no és l’únic, ja que altres titulacions prèvies són possibles, encara que amb la possibilitat de requerir complements de formació.

El Doctorat està concebut per a persones amb inquietuds tecnològiques i alhora creatives que desitgin millorar l’estat de la matèria. Aquesta activitat requereix una actitud davant la tecnologia en què es superi el coneixement com a usuari i es passi a entendre la tecnologia en si mateixa i que gràcies a això se sàpiga com es pot millorar. Els estudis de doctorat aporten un doble benefici. D’una banda, permeten satisfer la necessitat personal d’entendre les coses, i de l’altra, capaciten la persona dotant-la d’una metodologia i d’un coneixement que podrà aprofitar en la seva activitat professional en càrrecs en què es necessiti creativitat tecnològica.

Departaments d’R+D en empreses o creació d’empreses emergents són possibles destinacions en què aquests coneixements es podran explotar al màxim.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels diferents màsters en Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC impartits per l’ETSETB i l’EETAC, cas en el qual cal fer complements de formació. Per a estudiants d’altres programes de màster, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat analitzarà l’expedient acadèmic dels sol·licitants i l’àmbit en què desenvoluparan la seva tesi. A partir d’aquesta informació, podrà decidir sobre la necessitat de fer complements de formació fins a un màxim de 30 crèdits. Per regla general, estudiants en possessió d’un màster en telecomunicacions (o equivalent) d’altres universitats espanyoles o europees poden accedir a la fase de recerca directament. A estudiants amb màster en informàtica o ciències de la computació se’ls pot exigir algun reforç en la temàtica de xarxes de telecomunicació. Altres procedències han de cursar crèdits addicionals amb l’objectiu d’adquirir els coneixements necessaris de manera ràpida. La varietat de temes i aproximacions usats per portar a terme la recerca fan difícil fixar un perfil d’ingrés únic (algunes tesis són d’alt contingut matemàtic, mentre que altres són més orientades a l’aplicació), però de manera general es pot dir que es valora el coneixement d’eines que permetin fer una avaluació de prestacions. Per a aquest fi són necessaris el maneig de models matemàtics, mètodes numèrics, eines de simulació com ns-3, OMNeT, Matlab o coneixements de programació en Java, C++, C o Python per a la construcció de prototips. El coneixement d’anglès tant escrit com parlat és imprescindible, ja que es tracta de l’idioma de comunicació que es farà servir en el Doctorat, tant per a la seva formació, generació de publicacions i informes, així com en l’intercanvi de coneixements amb altres investigadors.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

L’admissió al Programa de Doctorat està en última instància regulada per la Comissió Acadèmica del programa de doctorat (CAPD). Aquest òrgan, tal com es detalla en la secció 8 d’aquest document, està presidit pel coordinador del Programa de Doctorat, assistit per una comissió en què figuren professors que participen en el programa i que són proposats pels grups de recerca. En el cas que els membres nats de la Comissió ho jutgin necessari, es podrà proposar com a membres d’altres professors que representin àrees de recerca rellevants. La composició de la Comissió Acadèmica del programa de doctorat haurà de ser ratificada per la Junta de Departament.

La funció de la CAPD és vetllar per la qualitat del Programa de Doctorat participant en els processos d’admissió, seguiment, avaluació i valoració. En cas de no existir proposta de director o directora de tesi, la CAPD és la responsable d’assignar-ne un o una. Sobre la base de les preferències dels candidats pel que fa al tema de la tesi, es sol·licitarà al membre de la CAPD més proper a aquest tema una proposta de director o directora. Si el responsable d’aquesta àrea no pogués atendre el requeriment, es buscaria una altra àrea i es repetiria la sol·licitud. Si un cop consultats tots els membres de la CAPD no es troba director o directora, no es podria acceptar la sol·licitud.

En el cas de tenir un director o directora de tesi per al candidat o la candidata, es passa a fer una valoració d’aquests en la qual es consideren els elements següents, amb una nota de 0 a 10 i els percentatges següents:

• Expedient acadèmic i procedència (30%).
• Experiència en recerca (10%).
• Coneixements d’idiomes (10%).
• Altres aspectes rellevants descrits en el CV i no considerats en els tres punts anteriors (5%).
• Valoració de director o directora de la tesi doctoral (30%).
• Valoració del la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat (15%).

Els estudiants seran admesos si superen una puntuació de 7 punts. En qualsevol cas, se’ls notificarà la decisió, indicant la valoració global i les parcials. Per no personalitzar la decisió, es farà la mitjana de la valoració del director o la directora i la de la CAPD, i aquesta serà la nota que es farà pública.

Juntament amb l’admissió, la CAPD emetrà unes recomanacions de matrícula en el cas de requerir complements de formació. Els crèdits recomanats (fins a un màxim de 30) corresponen a assignatures de l’àrea de telemàtica i que es puguin cursar al més aviat possible.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits d’investigació, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels que no assoleixin els criteris establerts.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels màsters en Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC, cas en el qual no és necessari fer complements de formació. Per a estudiants d’altres programes de màster, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat analitzarà l’expedient acadèmic dels sol·licitants i decidirà l’àmbit en què desenvoluparan la seva tesi, així com si cal fer complements de formació fins a un màxim de 30 crèdits.

En l’actualitat, els complements de formació s’ofereixen en el marc dels màsters en Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC impartits per l’ETSETB i l’EETAC (https://eetac.upc.edu/en/study/masters-degrees/masteam, https://matt.masters.upc.edu/).

A continuació s’esmenten algunes de les assignatures que s’ofereixen actualment en tots dos màsters:


• Internet of Things
• Deep learning for Multimedia Processing
• Network Engineering
• Sensors and Interfaces
• Network Engineering
• Optimization for Applied Engineering Design
• Next-generation Wireless Communications and IoT
• ICT-Based Entrepeneurship
• Network Support for 5G
• Optical Networks for Cloud-Based Services
• Internet of Things & Ubiquitous IP
• 5G Network Planning
• Body Sensor Nodes
• Applied Image Processing
• Augmented Reality & Smart Objects
• Service Engineering
• Low-Power Systems with Energy Harvesting
• Creativity and Engineering
• Big Data and Data Mining
• Network Security - Authentication and Authorization
• Software-Defined Radio
• Project on ICT-Based Business Models
• Cybersecurity
• Antennas, Microwaves and Photonics for Communications and Earth Observation
• Wireless Communications
• 5G Networks
• Optical Networks
• Integrated Systems
• Instrumentation and Sensors
• Micro- and Nanotechnologies for Energy Management

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.

Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Caràcter: optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Caràcter: optativa.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Caràcter: optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Caràcter: optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Caràcter: optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 18.
Caràcter: obligatòria.
Es portarà a terme un mínim de 6 seminaris per any, dels quals cada estudiant haurà de cursar-ne un mínim de 3.

Activitat: 'Workshops' específics del programa.
Núm. d’hores: 6.
Caràcter: obligatòria.
Aquest Programa de Doctorat participa en un ‘workshop’ de periodicitat anual, de què ja s’ha fet la 3a edició. El ’workshop’ Barcelona Forum on PhD. Research in Information and Communication Technologies té una durada d’1 dia.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 50.
Caràcter: obligatòria.
Descripció: Objectiu formatiu i contingut.
El Programa de Doctorat determina que cada estudiant ha de tenir almenys una publicació rellevant JCR (a més d’altres tipus de publicacions) per poder finalitzar la seva tesi doctoral. Les publicacions es poden portar a terme en qualsevol fase dels tres anys de doctorat.

Activitat: Altres ’workshops’.
Núm. d’hores: 72.
Caràcter: optatiu.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

Tots els estudiants que desenvolupin la seva recerca en el Programa de Doctorat d’Enginyeria Telemàtica compten amb un lloc de treball còmode i adequat en un despatx o laboratori compartit amb altres estudiants per fomentar un esperit de comunitat, que afavoreix el lliure intercanvi d’idees i el treball col·laboratiu. S’inclou un espai físic individual equipat amb un PC de sobretaula que disposa de les llicències de programari d’oficina bàsiques i d’altres eines de càlcul o simulació a través del repositori de programari de la UPC. Els estudiants tenen accés a tot tipus de material d’oficina, servei d’impressió i sales de reunions equipades amb equips de projecció i de vídeo conferència i a altres zones comunes destinades a reunions més informals amb nevera, microones i màquina de cafè.

Les unitats de gestió del Departament (UTG de Campus Nord i Castelldefels) proporcionen suport als estudiants de doctorat en diferents àmbits: des de la gestió econòmica dels viatges, sigui per participació en congressos o per a reunions de projectes internacionals, fins al procés de defensa en la fase final de l’elaboració de la tesi.

A més del que s’ha esmentat, les diferents línies que desenvolupen la recerca del Departament compten amb els recursos específics que es resumeixen a continuació:

Els estudiants vinculats a la línia de Gestió, Polítiques de Preus i Serveis en Xarxes de Nova Generació (MAPS, https://futur.upc.edu/176539) tenen accés a laboratori virtual EmanicsLab.

Aquest laboratori està suportat per una xarxa constituïda per un total de 20 nodes ubicats en deu universitats europees. El grup MAPS hi contribueix amb dos d’aquests nodes. Els doctorands fan servir el laboratori en les seves activitats de recerca en el camp de la gestió de xarxes i serveis, incloent-hi sistemes de recollida i anàlisi de fluxos de trànsit, sistemes de monitorització i comptabilitat, anàlisi d’estabilitat de xarxes autònomes i mecanismes d’assignació/gestió de recursos en xarxes virtuals.

Els doctorands de la línia de Serveis Telemàtics (SERTEL, https://futur.upc.edu/176527) tenen a la seva disposició els serveis d’espai de disc en xarxa per a còpies de seguretat, així com diversos servidors de càlcul optimitzats per a l’execució de diferents simuladors. El grup compta a més amb un entorn de virtualització compost per cinc servidors d’altes prestacions que permet dur a terme estudis sobre infraestructures de xarxa complexes.

Els alumnes de doctorat que facin la tesi doctoral al grup de recerca de Disseny i Avaluació de Xarxes i Serveis de Banda Ampla (BAMPLA, https://futur.upc.edu/176385A) disposen de diverses facilitats per al treball basat en emulació i simulació (OPNET…), però també compten amb espais adaptats per elaborar treballs de recerca amb equips de xarxa singulars. Entre aquests destaquen el Laboratori de Xarxes i Serveis, que disposa de dos núbols privats SDN/NFV i ’slicing’ basats en Openflow, OpenStack, ONFV i ONAP, equips EPON/GPON, Metro Ethernet i passarel·les (‘gateways’) EPON/WLAN, interconnectats a una xarxa experimental amb sortida continental d’experimentació de SDN a 10 Gbps.

A més de proporcionar accés a diversos servidors de càlcul d’altes prestacions, el grup de Xarxes sense Fils (WNG, https://futur.upc.edu/176483) posa a disposició dels alumnes de doctorat equips necessaris per a l’estudi de la gestió de recursos ràdio, com ara analitzadors d’espectre, oscil·loscopis i fonts d’alimentació de gran precisió per a l’estudi del consum d’energia de petits dispositius. El grup també compta amb material d’última generació per a la recerca sobre xarxes d’àrea local sense fils (WLAN) i xarxes d’àrea personal, incloent-hi llicències de programari i equip de maquinari necessaris per proporcionar entorns de desenvolupament per a diferents plataformes de xarxes de sensors. En aquest sentit, el grup compta amb una gran infraestructura fixa composta per desenes de nodes que pot ser gestionada remotament per configurar un gran nombre d’experiments.
Els laboratoris docents dotats d’analitzadors de xarxes, commutadors i encaminadors, punts d’accés Wi-Fi i simuladors d’entorns de núvols privats poden ser usats pels estudiants de doctorat en les hores en què no hi hagi classes de grau o de màster.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • BAÑOS GONZÁLEZ, VÍCTOR HUGO: Contributions to IEEE 802.11-based long range communications
    Autor/a: BAÑOS GONZÁLEZ, VÍCTOR HUGO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/09/2020
    Data de lectura: 18/11/2020
    Hora de lectura: 16:00
    Lloc de lectura: UTGCNTIC- ETSETB Defensa per videoconferència (COVID-19) https://meet.google.com/zof-cbfs-yjb
    Director/a de tesi: LOPEZ AGUILERA, MARIA ELENA | GARCIA VILLEGAS, EDUARD
    Tribunal:
         PRESIDENT: BELLALTA JIMENEZ, BORIS
         SECRETARI: CASADEMONT SERRA, JORDI
         VOCAL: MÉNDEZ CHAVES, DIEGO
    Resum de tesi: La clave del concepto Internet de las cosas (IoT) es que utiliza un sistema de comunicación inalámbrica, el cual actúa como puente para la entrega de datos y mensajes de control entre las "cosas" conectadas y el Internet. Desde la concepción del IoT, se han desarrollado gran cantidad de aplicaciones y tecnologías prometedoras que cambiarán distintos aspectos de nuestra vida diaria.Sin embargo, las tecnologías de redes computacionales inalámbricas existentes carecen de la capacidad de soportar las características del IoT, como las grandes cantidades de envío y recepción de datos desde múltiples dispositivos distribuidos en un área amplia, donde los dispositivos IoT funcionan con baterías. Para respaldar el paradigma del IoT, IEEE 802.11ah, la cual es una tecnología habilitadora del Internet de las cosas, para el cual la gestión eficiente de miles de dispositivos es una función clave. IEEE 802.11ah es uno de los estándares más prometedores y atractivos, desde su concepción orientada para IoT, su objetivo principal es cerrar la brecha entre las redes móviles tradicionales y la demandada por el IoT. Con este objetivo en mente, IEEE 802.11ah incluye entre sus características especificas el mecanismo de ventana de acceso restringido (RAW, por sus siglas en ingles), el cual define un nuevo período de acceso al canal libre de contención, reduciendo la misma al permitir transmisiones para pequeños grupos de estaciones. Nótese que para obtener una agrupación óptima de estaciones RAW, se requiere una evaluación de las distintas configuraciones posibles. En esta tesis, primero discutimos las principales mejoras de las capas PHY y MAC propuestas para IEEE 802.11ah. Además, investigamos la operatividad de IEEE 802.11ah como enlace de backhaul para conectar dispositivos a distancias largas. También, comparamos el estándar antes mencionado con las notables especificaciones IEEE 802.11 anteriores (es decir, IEEE 802.11n y IEEE 802.11ac), en términos de rendimiento (incluyendo y excluyendo la agregación de tramas de datos) y utilizando los esquemas de modulación más robustos. Los resultados muestran mejores resultados en cuanto al rendimiento de IEEE 802.11ah (en términos de potencia recibida a largo alcance, mientras se experimentan diferentes tasas de error de paquetes de datos) en comparación con los estándares IEEE 802.11 anteriores.Además, exponemos las capacidades de IEEE 802.11ah para admitir diferentes aplicaciones de IoT. A su vez, proporcionamos una descripción general de los competidores tecnológicos, los cuales contienden para cubrir el marco de comunicaciones IoT. También se presentan resultados numéricos que muestran cómo la especificación IEEE 802.11ah ofrece las características requeridas por las comunicaciones IoT, presentando así a IEEE 802.11ah como una tecnología que puede satisfacer las necesidades del paradigma de Internet de las cosas.Finalmente, proponemos un modelo analítico (denominado e-model) que proporciona una evaluación del rendimiento utilizando la característica RAW con múltiples configuraciones, el cual permite una rápida adaptación de las políticas de agrupación RAW, de acuerdo con las diferentes condiciones del canal de comunicación. Basamos el e-model en modelos de saturación conocidos, que adaptamos para incluir las modificaciones de la capa MAC y PHY de IEEE 802.11ah y para poder admitir diferentes velocidades de transmisión de datos y tamaños de paquetes. Como prueba de concepto, utilizamos el modelo propuesto para comparar el desempeño de diferentes estrategias de agrupación, mostrando que el e-model es una herramienta de análisis útil en escenarios habilitados para RAW. Cabe mencionar que también validamos el modelo con la implementación IEEE 802.11ah existente para ns-3.
  • RUIZ DE AZÚA ORTEGA, JUAN ADRIÁN: Contribution to the Development of Autonomous Satellite Communications Networks - The Internet of Satellites
    Autor/a: RUIZ DE AZÚA ORTEGA, JUAN ADRIÁN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 28/09/2020
    Data de lectura: 09/11/2020
    Hora de lectura: 18:00
    Lloc de lectura: ETSETB - Defensa per videoconferència (COVID-19) : meet.google.com/zig-ejrd-dmd
    Director/a de tesi: CALVERAS AUGE, ANA M. | CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE
    Tribunal:
         PRESIDENT: FIGUEROLA FERNANDEZ, SERGI
         SECRETARI: PARADELLS ASPAS, JOSE
         VOCAL: AGUADO AGELET, FERNANDO
    Resum de tesi: L'espai esta experimentan! una revolució degut a l'aparició de serveis per satél·lit que satisfan les noves demandes ambientals, socials i geo-politiques. Els sistemes de satél·lits per observar la Terra han esdevingut recursos essencials per el control del clima, !'agricultura moderna, i altres aplicacions. L'entrada del 5G en el sector aeroespacial ha promogut els satél·lits com plataformes per aconseguir una covertura global. Aquestes necessitats poden ser classificades en dos requeriments de sistema: (1) L'augment de la capacitat per transferir dades, i (2) la reducció de la laténcia en les comunicacions d'extrem-a-extrem. Els sistemes distribuits de satél·lits han esdevingut una solució efectiva amb multiples satél·lits éssent operats simultaniament per satisfer uns requeriments comuns. Els sistemes federats de satél·lits són candidats prometedors per explotar el potencial de les arquitectures distribuides m itjan 9ant col ·laboracions oportun is tiques entre satél·lits per compartir recursos. Aquestes col ·laboracions, anomenades federacions, permeten concebre l'espai com un entorn on els satél·lits poden beneficiar-se deis recursos d'altres per millorar el seu funcionament. Les investigacions s'han central en desenvolupar noves tecnologies per aquestes federacions. No obstan!, molts aspectes de disseny encara són punts oberts de recerca, com ara el desenvolupament de protocols de comunicació per establir aquestes federacions. Aquesta tesina contribueix definint mecanismes que permeten desplegar una infraestructura en xarxa per establir federacions. A m és a més, es discuteix sobre aquest contexte interconnectat on els satél · lits poden establir esporadicam ent i oportunísticament les federacions. Aquest escenari s'ha anomenat la Internet deis Satél·lits, i promou els desplegament temporal de xarxes entre satél·líts heterogenis. Aquesta característica, amb el moviment deis satél·lits, suposa un repte en la definició de rutes entre extrems formades per satél·lits intermitjos. Una revisió de protocols d'enrutament actuals d'altres xarxes de satél ·lits s'ha realítzat per identificar el protocol ideal per aquest ti pus de xarxa dinámica. El resulta! remarca la necessitat de convinar capacitats de diferents dom in is per aconseguir el funcionament desitjat. Entre aquestes, la capacitat de preveure futurs enlla9os entre satél·lits esdevé crucial per mitigar la fragmentacíó de la xarxa. Amb aquesta premisa, aquesta tesina presenta un protocol predictiu que estima aquests contactes entre satél·lits de forma distribuida. Aquesta nova capacitat pot complementar el protocol d'enrutament mitjan9ant l'estimació de futures rutes com sequencies of contactes de satél·lits a través del temps. La recerca presentada en aquesta tesina també respon altres preguntes que no s'havien res post encara: Com els satél·lits poden descobrir els recursos disponibles en la xarxa? Quins són els mecanismes necessaris per establir i mantenir una federació? Una pila de protocols per cobrir aquesta necessitat tecnológica ha sigut desenvolupat. El protocol de disperció de la disponibilítat de serveis oportunístics permet notificar els serveis disponibles en un satél·lit, mentres que el protocol desplegament i control de federacions s'encarrega d'establir i gestionar les federacions. L'aplicació d'aquests protocols considerablement van real9ar la capacita! del sistema de satél·lit per descarregar dades, esdevenint així potenciadors de futures missions. Aquests resultats han motivat el desenvolupament d'un sistema dedica!, que inclou un dispositiu de comunicacions per crear enlla9os entre satél·lit. Aquest sistema ha estat verifica! en una campanya de globus estratosférics, i ha sigut integral en una missió de CubeSats. Aquesta dissertació presenta els resultats de la campanya, els quals emfasitzen els profits i viabilitat d'aquesta implementació.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

  • ASTUDILLO LEÓN, JUAN PABLO: Contribution to the Traffc Engineering in Wireless Mesh Networks.
    Autor/a: ASTUDILLO LEÓN, JUAN PABLO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669185
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 09/06/2020
    Director/a de tesi: DE LA CRUZ LLOPIS, LUIS JAVIER

    Tribunal:
         PRESIDENT: GONZÁLEZ SALVADOR, ALBERTO
         SECRETARI: AGUILAR IGARTUA, MONICA
         VOCAL: PARRA ARNAU, JAVIER
    Resum de tesi: Avui dia, vivim en una societat en què les persones i els dispositius estan interconnectats en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sota aquesta premissa, la infraestructura com els serveis oferts han evolucionat i diversificat de manera dràstica. De fet, molts d'aquests serveis s'envien en xarxes descentralitzades. Entre elles, les xarxes de malla sense fils són xarxes descentralitzades que han estat àmpliament estudiades en diferents àrees com xarxes comunitàries, seguretat pública i vigilància. Les xarxes de malla sense fils també s'han estudiat i avaluat en les xarxes elèctriques intel·ligents. Aquestes xarxes són un nou paradigma on la xarxa elèctrica ja no es centra només en la generació, distribució i transport d'electricitat als subscriptors. Ara, és una xarxa robusta que inclou una xarxa de comunicació de dades. La xarxa de dades associada es divideix en diferents subxarxes. Aquesta tesi se centra a millorar el rendiment d'una d'aquestes subxarxes, l'anomenada xarxa d'àrea de veïnatge de les xarxes elèctriques intel·ligents.Diverses aplicacions s'envien entre els usuaris i el centre de control. En general, la comunicació de pujada implica la lectura de mesuradors, dades de facturació o consum elèctric, mentre que la comunicació de baixada permet que la xarxa intel·ligent prengui mesures davant diferents situacions, com pics d'energia o d'emergència. La primera part de la feina es centra a millorar el mecanisme d'enrutament. Per això, es proposa un mecanisme de múltiples rutes, on els tràfics més prioritaris s'envien a través dels millors enllaços de comunicació. A més, es proposa un esquema multicanal per separar el tràfic de control del de dades, i utilitzar els canals menys congestionats per enviar les dades més prioritàries.Les xarxes elèctriques intel·ligents ofereixen molts serveis i alguns són exigents en termes de qualitat de servei (QoS). A més, les falles d'infraestructura, els atacs i les situacions d'alta congestió poden reduir el seu rendiment. Per tant, la xarxa ha d'oferir una QoS mínima a les aplicacions més prioritàries mitjançant algunes tècniques de control de tràfic. Amb aquest objectiu, en aquesta tesi també es proposen alguns mecanismes de control de congestió. En el primer d'aquests mecanismes, cada node de forma distribuïda i independent, decideix si un paquet s¿ha de retransmetre o no depenent de les condicions de la xarxa que el mateix node està observant. Aquest mecanisme considera novament tràfics amb diferents prioritats, de manera que, el tràfic menys prioritari té una major probabilitat de ser descartat. A més, un sistema d'emergència està acoblat amb el mecanisme de control de congestió. Amb això, la xarxa pot prendre accions globals (en poc temps) per enfrontar situacions anòmales.A les xarxes elèctriques intel·ligents, els nodes són fixos i cadascun envia dades a un concentrador de dades. Per tant, depenent de la seva ubicació geogràfica, alguns nodes poden ser més afavorits que altres. A més, alguns nodes poden monopolitzar els recursos de xarxa si no són regulats. A causa d'això, en aquesta tesi es proposa una altra solució distribuïda que s'executa en cada node. L'objectiu és proveir una distribució justa dels recursos de la xarxa, independent de la posició geogràfica i la velocitat de transmissió.L'última contribució es centra en l'aplicació de tècniques d'aprenentatge automàtic per obtenir de nou un millor rendiment de les xarxes de dades en estudi. En aquest sentit, es proposa un nou mecanisme de control de congestió que, a l'igual que els anteriors, proveeix diferent qualitat de servei d'acord amb la prioritat de les dades. Per això, es proposa un sistema, que inclou la generació, el processament i l'avaluació de les dades necessàries per a l'entrenament dels algoritmes d'aprenentatge que s'utilitzaran. La proposta també s'implementa i avalua a l'entorn de les xarxes elèctriques intel·

  • DARROUDI, SEYED MAHDI: Contributions to Bluetooth Low Energy Mesh Networks
    Autor/a: DARROUDI, SEYED MAHDI
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669722
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 29/09/2020
    Director/a de tesi: GOMEZ MONTENEGRO, CARLOS

    Tribunal:
         PRESIDENT: RUIZ MARTÍNEZ, PEDRO MIGUEL
         SECRETARI: CALVERAS AUGE, ANA M.
         VOCAL: TAVARES CALAFATE, CARLOS
    Resum de tesi: Bluetooth Low Energy (BLE) ha esdevingut una tecnologia popular per a Internet of Things (loT). Ara bé, va ser originalment dissenyada per suportar només la topologia en estrella. Aquesta tesi doctoral investiga i avalua diferents alternatives de xarxa mesh BLE, incloent alternatives existents (com l'estandard Bluetooth Mesh), i la nostra propia solució basada en IPv6, 6BLEMesh. Aquesta tesi comprén 6 contribucions·principals: 1.- Una revisió exhaustiva de l'estat de l'art i una taxonomia de les xarxes mesh BLE. 2.- Un model de consum d'energia per Bluetooth Mesh. El model permet predir parametres de rendiment útils, tals com consum de corrent, temps de vida del dispositiu i eficiéncia energética, considerant !'impacte deis principals parametres de Bluetooth Mesh (PollTimeout i ReceiveWindow) i a nivell d'aplicació. 3.- Un nou estandard (en progrés) anomenat 6BLEMesh. Després de definir les característiques de 6BLEMesh, aquesta solució ha estat avaluada en termes de connectivitat, laténcia, RTT i consum d'energia. 4.- Per a l'avaluació de connectivitat de 6BLEMesh, hem desenvolupat un model analític que proporciona dos resultats principals: i) probabilitat de no arllament d'un node i ii) k-connectivitat de la xarxa considerada. Hem validat el model mitjani;:ant simulació. .- Una imP.lementació, i una avaluació experimental, de 6BLEMesh. S'ha construrt un testbed de tres nodes, que comprén 5tots els tipus de node principals (6LN, 6LR i 6LBR). S'han usat tres plataformes hardware diferents. S'han avaluat diversos parametres de rendiment en el testbed, relacionats amb laténcia i consum d'energia. A continuació, s'ha caracteritzat els patrons de consum de corren! d'un ciclde de vida complet per als diferents tipus de nodes en el testbed. També s'han avaluat les prestacions d'energia d'un 6LN en tres plataformes diferents. S'ha presenta! un model de consum de corren! d'un 6LN per a diferents valors de connlnterval. Per aquest fi, s'ha caracteritzat emplricament cada estat de consum de corrent en termes de la seva durada i consum de corrent. 6.- Una comparativa entre Bluetooth Mesh i 6BLEMesh, en termes de pila de protocols, overhead d'encapsulament de protocol, laténcia extrem a extrem, consum d'energia, nombre de missatges transmesos, fiabilitat extrem a extrem, robustesa davant de topologies variables, i connexió a Internet. Bluetooth Mesh i 6BLEMesh són solucions de BLE mesh networking fonamentalment diferents. Les seves prestacions depenen de la seva configuració de parametres. Ara bé, es poden extreure les següents conclusions. Bluetooth Mesh mostra un overhead d'encapsulament de protocol lleugerament superior al de 6BLEmesh. Tots dos, Bluetooth Mesh i 6BLEMesh, ofereixen flexibilitat per configurar la laténcia per cada salt. Per un target de laténcia doni¡it, 6BLEMesh ofereix un consum d'energia inferior. En termes de nombre de missatges transmesos, les dues solucions ofereixen prestacions relativament similars per a xarxes petites. Ara bé, 6BLEMesh escala millor amb la mida i la densitat de la xarxa. 6BLEMesh s'aproxima a una probabilitat d'entrega de paquets ideal en preséncia d'errors de bit (amb un increment en la laténcia), mentre que Bluetooth Mesh requereix diversitat de caml per assolir unes prestacions similars. Bluetooth Mesh no pateix els gaps de connectivitat que experimenta 6BLLEMesh a causa de canvis en la topología. Finalment, 6BLEMesh suporta de forma natural la connectivitat amb Internet basada en IP, mentre que Bluetooth Mesh requereix un gateway de traducció de protocols.

  • ESTRADA JIMÉNEZ, JOSÉ ANTONIO: Privacy in Online Advertising Platforms
    Autor/a: ESTRADA JIMÉNEZ, JOSÉ ANTONIO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669772
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 02/10/2020
    Director/a de tesi: FORNE MUÑOZ, JORGE | PARRA ARNAU, JAVIER

    Tribunal:
         PRESIDENT: CASTELLÀ ROCA, JORDI
         SECRETARI: DE LA CRUZ LLOPIS, LUIS JAVIER
         VOCAL: RIFÀ, HELENA
    Resum de tesi: La publicita! en llnia tá un paper i"l)Ortant a Internet que pennet finarn;ar habitualment l'operació de llocs web que ofereixen contingut lliure als usuaris. Arnés, la personalització deis anuncis ha toma! la publicita! en llnia un servei valuós per als usuaris. Si aconseguirem que hi hagi molts COrfl)fadors siguin més que possibles, es promoura un negoci milionari. El rnodel d'anuncis vigents es basa en una infraestructura completa que llíura els anuncis personalitzats. Pera aixó, es poi recopilar una gran quantitat de dadas d'ús, agregar, processar i vendre rnolt rapidamenl Malauradament, aquestes practiques generen riscos de privadesa. Donada la corfl)lexitat da l'operació de les plataformes d'anuncis, els riscos de privacitat es poden estudiar des de diversas perspectivas. Naturalment, els esfo¿¿s per desenvolupar aquests problemas de privacitat es concentren en una entitat, tecnología, comportament o context especlfic. Peró aquest enfocament subestima els beneficis d'una prespéctiva rnés arfl)lia d'un problema integral. Molts mecanismes de protecció han esta! proposats des de la indústria i l'ambit académic. Els més populars apliquen estrategias radicals que obstrueixen la distribució d'anuncis, afectan! seriosament !'ecosistema d'anuncis. Tan-bé es poi modificar significativament !'ecosistema, el que no és factible perla seva coífl)lelCitat Aixl, ambla finalitat de fomentar l'adopció de protecció de privacitat, és fonamental plantejar solucions orientadas a equilibrar les necessitats de privacitatamb el modal de negocis de la web. lnicialment, la tesi ofereix una visió amplia deis riscos de privacitat i els mecanismes de protecció a recosistema d'anuncis en línia. Aixó es poi aconseguir basant-en una revisió de la infraestructura i tecnologías subjacents en aquest context. Analitz:a sistematicament les amenaces i potencies atacants. A continuació es revisa exhaustivament els mecanismes de privacitat més rellevants, i es classifica i es compara segons les garanties de privacitat que s'ofereixen i el seu possible impacte a la web. Seguidament, s'estudia els riscos de privadesa derivats de les ofertes en temps real, una tecnología clau del sistema d'anuncis en línia moderna. Experimentalment, s'inverteixen els riscos del procés de distribució de dades d'ús, part del sistema basal en licitacions de la publicita! en llnia. Es pro posa un sistema que regula la distribució de da des d'ús a tercers, depenent del seu CO"l)Ortament previ. Aixó consisteix en reduir el norrbre d'agencies anunciants que rebin dadas d'ús. Per mitigar !'impacte sobre els ingressos del sistema d'anuncis, aquesta reducció és malaltia i l'objectiu de maximitzar els declaracions ingressades. Experimentalment, es troba que el sistema proposat corregir els comportaments maliciosos, millorant la privacitat deis usuaris. Finalment, s'analitza !'impacte del rastre i la publicita! en llnia des de la perspectiva iberoamericana. Estudiem el rastreig de tercers i aquel! relacional amb els anuncis que es generen en llocs web locals en aquesta regió heterogenia. Trobem que la ubicació de l'usuari en aquest context afecta la privacitat de l'usuari jaque aquest rastreig varia de país a pais, tot i que el norrbre total d'entitats darrere d'aquest trar,sjt serrbla estable. El tipus de contingut afecta també el nivell de rastreig: llocs web de noticies o de compres generen més transit cap a tercers i aquesta intensitat s'exacerba en els llocs més populars.

  • GALARZA OSIO, MIGUEL ANGEL: Proposal of an Adaptive Infotainment System Depending on Driving Scenario Complexity
    Autor/a: GALARZA OSIO, MIGUEL ANGEL
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668823
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 31/01/2020
    Director/a de tesi: PARADELLS ASPAS, JOSE

    Tribunal:
         PRESIDENT: OLIVER RIERA, MIQUEL
         SECRETARI: CASADEMONT SERRA, JORDI
         VOCAL: OLAVERRI MONREAL, CRISTINA
    Resum de tesi: El proyecto de investigación de doctorado se enmarca dentro del plan de doctorados industriales de la Generalitat de Catalunya. Durante la investigación, la mayor parte del trabajo se llevó a cabo en las instalaciones del fabricante de vehículos SEAT, específicamente en el departamento de información y entretenimiento (infotainment). Del mismo modo, hubo una cooperación continua con el departamento de telemática de la UPC.El objetivo principal del proyecto consistió en el diseño y la validación de un sistema de información y entretenimiento adaptativo que se ajustaba de acuerdo a la complejidad de la conducción. El sistema fue creado con el propósito de aumentar la experiencia del conductor y garantizar un nivel adecuado en la seguridad vial. El proyecto surge dado el número creciente de aplicaciones y servicios disponibles en los sistemas actuales de información y entretenimiento; es por ello que se hace necesario contar con un sistema capaz de equilibrar estas dos contrapartes. Los parámetros más relevantes que se pueden usar para equilibrar estas métricas durante la conducción son: el tipo de servicios ofrecidos, las interfaces disponibles para interactuar con los servicios, la complejidad de la conducción y el perfil del conductor.El presente estudio se puede dividir en dos fases principales de desarrollo, cada fase tuvo como resultado un componente que se convirtió en parte del sistema final. El sistema final fue integrado en un vehículo y validado en condiciones reales de conducción.La primera fase consistió en la creación de un modelo capaz de estimar la complejidad de la conducción en base a un conjunto de variables relacionadas con la conducción. El modelo se construyó empleando "Machine Learning Methods" y el conjunto de datos necesario para crearlo se recopiló a partir de varias rutas de conducción realizadas por diferentes participantes. Esta fase permitió crear un modelo capaz de estimar, con una precisión satisfactoria, la complejidad de la carretera utilizando variables fácilmente extraíbles en cualquier vehículo moderno. Este enfoque simplifica la implementación de este algoritmo en los vehículos actuales.La segunda fase consistió en la clasificación de un conjunto de principios que permiten el diseño del sistema de información y entretenimiento adaptativo basado en la complejidad de la carretera. Estos principios se definen en base a investigaciones anteriores realizadas en el campo de usabilidad y experiencia del usuario con interfaces gráficas. De acuerdo con estos principios, un sistema de entretenimiento y entretenimiento real integrando las funcionalidades más utilizadas; navegación, radio y audio fue diseñado e integrado en un vehículo real. El sistema desarrollado pudo adaptar la presentación del contenido según la estimación de la complejidad de conducción dada por el bloque desarrollado en la primera fase. El sistema adaptativo fue validado en escenarios de conducción reales por varios participantes y los resultados mostraron un alto nivel de aceptación y satisfacción hacia este entretenimiento informativo adaptativo.Como punto de partida para futuras investigaciones, se llevó a cabo una prueba de concepto para integrar nuevas interfaces en un vehículo. La interfaz utilizada como referencia era una pantalla a la altura de los ojos (Head Mounted Display) que ofrecía información redundante en relación con el grupo de instrumentos. Las pruebas con los participantes sirvieron para comprender cómo perciben los usuarios la introducción de nuevas tecnologías y cómo los sesgos iniciales podrían difuminar los beneficios.

  • JAIN, AKSHAY: Enhanced Mobility Management Mechanisms for 5G Networks
    Autor/a: JAIN, AKSHAY
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669824
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 01/10/2020
    Director/a de tesi: LOPEZ AGUILERA, MARIA ELENA | DEMIRKOL, ILKER SEYFETTIN

    Tribunal:
         PRESIDENT: BAYHAN, SUZAN
         SECRETARI: CASADEMONT SERRA, JORDI
         VOCAL: FLEGKAS, PARIS
    Resum de tesi: Muchos mecanismos que sirvieron en las redes actuales, se están identificando como extremadamente subóptimos para las redes 5G. Esto es debido a la mayor complejidad de las redes 5G. Un tipo de mecanismo importante para cualquierestándar inalámbrico, consiste en el mecanismo de gestión de la movilidad (MM). Los mecanismos MM aseguran la conectividad sin interrupciones y la continuidad del servicio para un usuario cuando éste se aleja de la ubicación geográficadonde inicialmente se conectó a la red.En esta tesis, presentamos, en primer lugar, un estado del arte detallado de los mecanismos MM. Bas ándonos en los requisitos de 5G, así como en las discusiones iniciales sobre las redes Beyond 5G, proporcionamos un análisis de lastecnologías/soluciones actuales para satisfacer los requisitos presentados. También definimos los desafíos persistentes que existen con respecto a los mecanismos MM para redes 5G y Beyond 5G. En base a estos desafíos, definimos las posibles soluciones y un marco novedoso para los mecanismos 5G y Beyond 5G de MM. Este marco especifica un conjunto de mecanismos MM a nivel de red acceso, red del núcleo y extremo de la red (usuarios/dispositivos), que ayudarán a satisfacer los requisitos para los mecanismos MM 5G y posteriores.A continuación, presentamos el concepto de servicio bajo demanda MM. Tal característica proporciona la confiabilidad,escalabilidad y flexibilidad necesarias para los mecanismos MM. Su objetivo es garantizar que se definan los recursos y contextos de movilidad adecuados para los usuarios que tendrán perfiles de movilidad heterogéneos, y requisitos de QoSversátiles en una red multi-RAT.Más adelante, abordamos el problema de la señalización de la red troncal que ocurre durante la gestión de la movilidad enredes 5G/4G. Se ha desarrollado un nuevo mecanismo de señalización de handover, que elimina los intercambios de mensajes innecesarios durante la fase de preparación del handover, al tiempo que permite la transición a futuras arquitecturas de red softwarizada. Utilizamos los datos de operadores y consideramos un despliegue de red realista para realizar un análisis comparativo de la estrategia propuesta y la estrategia de señalización de 3GPP. Mostramos los beneficios de nuestra estrategia en términos de latencia del proceso de handover y los costes de transmisión y procesado.Por último, se ha propuesto una nueva asociación de usuarios y una metodología de asignación de recursos, i.e, AURA-5G.AURA-5G aborda escenarios en los que las aplicaciones con requisitos heterogéneos, i.e., enhanced Mobile Broadband (eMBB) y massive Machine Type Communications (mMTC), están presentes simultáneamente. En consecuencia, se ha llevado a cabo un proceso de optimización conjunta para realizar la asociación de usuarios y la asignación de recursos mientras se tienen en cuenta los requisitos de aplicaciónes heterogéneas. Capturamos las peculiaridades de este importante proceso de gestión de la movilidad a través de las diversas restricciones impuestas, como son los requisitos de backhaul, las opciones de conectividad dual, los recursos de la red de acceso disponibles, los requisitos de velocidad mínima, etc., que hemos introducido en un Mixed Integer Linear Program (MILP). La función objetivo de este problema MILPes maximizar el rendimiento total de la red de los usuarios de eMBB, y a la vez satisfacer los requisitos mínimos de los usuarios de mMTC y eMBB definidos en un escenario dado. A través de evaluaciones numéricas, mostramos que nuestroenfoque supera significativamente el escenario de asociación de usuarios de referencia. Además, hemos presentado un análisis de la justicia del sistema, así como un novedoso análisis de fidelidad y complejidad computacional para el mismo,que expresa la utilidad de nuestra metodología.

  • LEMUS CÁRDENAS, LETICIA: Enhancement of vehicular ad hoc networks using machine learning-based prediction methods
    Autor/a: LEMUS CÁRDENAS, LETICIA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 22/07/2020
    Director/a de tesi: AGUILAR IGARTUA, MONICA | MEZHER, AHMAD

    Tribunal:
         PRESIDENT: GUERRI CEBOLLADA, JUAN CARLOS
         SECRETARI: DE LA CRUZ LLOPIS, LUIS JAVIER
         VOCAL: VAZQUEZ GALLEGO, FRANCISCO
    Resum de tesi: CÁRDENASLa Societat és conscient que la depredació ecològica del planeta es deu a l'activitat humana. Per tant, cal dur a terme accions per revertir aquest dany. A més, la tendència de creixement de la població a les grans ciutats i el volum incontrolat de trànsit causen seriosos problemes. En aquest sentit, les ciutats intel·ligents estan motivades per crear un entorn més verd i segur on tant la mobilitat eficient com els serveis públics busquen mitigar aquests problemes. Els vehicles moderns estan equipats amb una varietat de sensors que els permeten detectar i compartir informació. Aquesta informació detectada no només pot ser útil per a altres vehicles, sinó també per recopilar dades rellevants relacionats amb la gestió de l'trànsit. Aquestes dades poden ajudar a generar solucions de mobilitat intel·ligent i ajudar a millorar els serveis de la ciutat. En aquest context, les xarxes de vehicles ad hoc (VANET) permeten la comunicació entre vehicles (V2I) i també entre vehicles i la infraestructura fixa de la ciutat (V2I). A més, els protocols d'encaminament VANET minimitzen l'ús d'infraestructura fixa, ja que empren comunicació V2V de multi-salt per arribar a les unitats d'infraestructura de comunicacions de la ciutat.Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a el disseny de protocols d'encaminament de xarxes VANET en entorns urbans. Hem iniciat la nostra tesi analitzant alguns aspectes importants de l'encaminament salt-a-salt basat en l'avaluació de mètriques dels nodes. Hem analitzat diferents estratègies de ponderació per calcular un valor multimétrica amb el qual ordenar els nodes candidats a ser elegits com a següent node encaminador de el paquet. S'ha proposat una funció de potència amb mitjana ponderada (W-PMF) per millorar la selecció del millor node d'encaminament. Hem demostrat que la millor manera de combinar diverses mètriques és implementant la funció de mitja geomètrica. A més, hem millorat la selecció de nodes encaminadors calculant la seva posició en el moment de reenviament de paquets, en lloc d'utilitzar la informació de posició rebuda en l'últim beacon.Actualment, diverses aplicacions i serveis es basen en grans volums de dades de la qual es pot extreure informació valuosa quan es processen adequadament les dades. En aquest sentit, les dades sobre les condicions de la xarxa vehicular poden proporcionar-nos informació útil per dissenyar noves estratègies d'encaminament basades en prediccions. S'ha realitzat una gran quantitat de simulacions sota diferents escenaris representatius per recopilar les mètriques de l'encaminament i de la valor binari de l'resultat entrega del paquet al destí amb èxit o no) associat. Un model estadístic per a cada mètrica es va obtenir per dissenyar el nostre protocol d'encaminament multimétrico basat en probabilitat (ProMRP), que selecciona els nodes candidats en funció de la major probabilitat que asseguri el lliurament de el paquet a destinació. A més, s'ha inclòs l'estimació de la posició de el node per obtenir una versió millorada anomenada (EProMRP).L'última contribució se centra en les aplicacions de tècniques d'aprenentatge automàtic per millorar les decisions d'encaminament. Un nou conjunt de dades es va utilitzar per generar dos models diferents d'aprenentatge automàtic: (i) protocol d'encaminament multimétrico predictiu basat en aprenentatge automàtic (MPML) i (ii) protocol d'encaminament multimétrico predictiu basat en xarxa neuronals artificial (MPANN). S'han considerat diferents escenaris de VANET i diferents mapes de ciutats per avaluar cada proposta. També hem avaluat el nivell de flexibilitat de les nostres propostes per a adaptar-se a noves condicions de xarxa. Amb aquesta finalitat, MPANN (que ha mostrat ser la millor proposta) s'ha provat en diferents ciutats amb característiques diferents a el mapa utilitzat en l'entrenament.

  • ORTIZ GAONA, RAUL MARCELO: Predicción del alcance de propagación de información e influencia en redes sociales online
    Autor/a: ORTIZ GAONA, RAUL MARCELO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669619
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 16/09/2020
    Director/a de tesi: MELUS MORENO, JOSE LUIS | POSTIGO BOIX, MARCOS

    Tribunal:
         PRESIDENT: AGÜERO CALVO, RAMÓN
         SECRETARI: SERRAT FERNANDEZ, JUAN
         VOCAL: GUIJARRO COLOMA, LUIS ALEJANDRO
    Resum de tesi: Las redes sociales online (OSNs) son cada vez más utilizadas por diferentes sectores de la sociedad, y tienen el propósito de informar e influir a la gente. Estos sectores son, entre otros: gobiernos, partidos políticos, organizaciones no gubernamentales, proveedores de bienes y servicios, etc. A ellos les sería muy útil poder pronosticar el alcance de la propagación de la información y de la influencia que transmiten a través de las redes sociales. Actualmente existen muchos modelos matemáticos utilizados en trabajos científicos, que pronostican el alcance de esas propagaciones, muchos de los cuales se basan, a su vez, en uno de siguientes modelos referentes: Linear Threshold Model (L TM) y lndependent Casca de Model (ICM). En este documento presentamos Lucy Model (LM), un nuevo modelo matemático predictor, que incorpora varios elementos que no han sido tomados en cuenta en los modelos base ni en sus modelos derivados, pero que están presentes en la vida real y afectan el alcance de la propagación de mensajes en redes sociales online. Estos nuevos elementos son los siguientes: Nosotros distinguimos tres clases de mensajes: mensajes meramente informativos; mensajes que tienen la intensión de influir apelando a las emociones y sentimientos de la gente; y mensajes que tienen la intensión de influir apelando a las conveniencias e intereses personales. Nosotros planteamos que la intensidad de la relación entre individuos (tie-strength) depende de la relevancia yde la afinidad entre ellos. La probabilidad de que el mensaje sea recibido por un individuo es directamente proporcional a esta intensidad de relación. También, nosotros consideramos que un mensaje con mayor importancia tiene más probabilidad de propagarse entre la gente que un mensaje con menos importancia. Finalmente, nosotros sostenemos que los individuos son informados o influenciados (activados) luego de superar un umbral, el cual depende de la clase e importancia de mensaje yde la relevancia o afinidad, según el caso, entre individuos. Por otro lado, determinamos una forma de cuantificar la afinidad entre nodos y la fortaleza de la relación entre nodos, y esta la ligamos a la probabilidad de que un nodo reciba un mensaje. Para validar los resultados de LM, realizamos pruebas de laboratorio de LM, L TM, ICM yWCM con una red Facebook rastreada de un usuario anónimo. Estos resultados los comparamos con pruebas empíricas de propagación de información e influencia en la plataforma Facebook en la red del mismo usuario anónimo. LM representa el proceso de propagación de mensajes de manera más fina y sus resultados son notablemente más cercanos a los resultados empíricos en comparación con los resultados que se obtuvieron con los modelos L TM, ICM y WCM. Con el propósito de estudiar el comportamiento de LM, llevamos a cabo pruebas de laboratorio adicionales, modificando sus parámetros y utilizando una red sintética (artificial) Power-Law y dos redes sociales reales: YouTube y la red social Facebook de un específico usuario. LM es adecuado para ser utilizado en diferentes ámbitos de la actividad humana, por ejemplo: 1- Permitirá conocer de una forma más precisa a los diferentes sectores de la sociedad el impacto que producen los mensajes que ellos publican en las OSNs. 2- Puede ser incorporado en los modelos de maximización de propagación de influencia en redes sociales. 3- Puede ser utilizado en los modelos que pronostican la pérdida de clientes en los servicios de telefonía móvil. 4. También se puede utilizar en los sistemas que simulan la propagación de virus informático en las redes de computadores, redes de telefonía celular y redes sociales online.

  • PIOVESAN, NICOLA: Network Resource Allocation Policies with Energy Transfer Capabilities
    Autor/a: PIOVESAN, NICOLA
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669313
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 05/06/2020
    Director/a de tesi: DINI, PAOLO

    Tribunal:
         PRESIDENT: MEO, MICHELA
         SECRETARI: RINCON RIVERA, DAVID
         VOCAL: NEGLIA, GIOVANNI
    Resum de tesi: Durante las últimas décadas, los operadores de redes móviles han sido testigos de un aumento exponencial en la demanda de tráfico, principalmente debido a la gran solicitud de servicios de una gran cantidad de usuarios. La tendencia es un aumento adicional tanto en la demanda de tráfico como en la cantidad de dispositivos conectados en los próximos años. Se espera que la carga de tráfico tenga una tasa de crecimiento anual del 53% solo para la red móvil, y la próxima era industrial, que conectará diferentes tipos de dispositivos a la infraestructura móvil, definitivamente exacerbará tal aumento.Las instrucciones actuales anticipan que las redes móviles futuras estarán compuestas por despliegues ultra densos de estaciones base (BS) heterogéneas. En consecuencia, la capa tradicional de Macro BS se complementará o reemplazará con múltiples niveles superpuestos de pequeños BS (SBS), lo que permitirá ampliar la capacidad del sistema. Sin embargo, el uso masivo de la Tecnología de la Información y la Comunicación (TIC) y el despliegue denso de los elementos de la red aumentará el nivel de energía consumida por la infraestructura de telecomunicaciones y su huella de carbono en el medio ambiente. Las estimaciones actuales indican que el 10% de la generación mundial de electricidad se debe a la industria de las TIC y se prevé que este valor alcance el 51% para 2030, lo que implica que el 23% de la huella de carbono por actividad humana se deberá a las TIC. La sostenibilidad ambiental es, por lo tanto, un requisito clave para diseñar redes móviles de próxima generación.Recientemente, el uso de fuentes de energía renovables (RES) para suministrar elementos de red ha atraído la atención de la comunidad investigadora, donde el interés se ve impulsado por el aumento de la eficiencia y la reducción de los costos de los recolectores y dispositivos de almacenamiento de energía, especialmente cuando se instalan para suministrar SBS. Se ha demostrado que dicha solución es ambiental y económicamente sostenible tanto en áreas rurales como urbanas. Sin embargo, las RES conllevarán una mayor complejidad de gestión. De hecho, la energía ambiental es inherentemente errática e intermitente, lo que puede causar una entrada de energía fluctuante y producir una interrupción del servicio. Por lo tanto, es necesario un control adecuado de cómo se drena y equilibra la energía entre los elementos de la red para un diseño de red autosostenible.En esta disertación, nos enfocamos en la energía cosechada a través de paneles solares que se considera la más apropiada debido a la buena eficiencia de los paneles fotovoltaicos comerciales, así como a la amplia disponibilidad ddde la fuente solar para instalaciones típicas. Las características de esta fuente de energía se analizan en la primera parte técnica de la disertación, al considerar un enfoque basado en la extracción de características de los datos recopilados de radiación de energía solar.En la segunda parte técnica de la tesis presentamos nuestro escenario propuesto. Una federación de BS junto con los cosechadores distribuidos y los dispositivos de almacenamiento forman una microrred, cuyas operaciones son administradas por un sistema de administración de energía a cargo de controlar el presupuesto de energía intermitente y errático de las RES. Consideramos el control de carga como un método para administrar adecuadamente la entrada y el gasto de energía, en función de la demanda de tráfico. Además, en la tercera parte técnica, presentamos la posibilidad de mejorar la eficiencia energética de la red al compartir la energía excedente que puede estar disponible en algunos sitios dentro de la microrred.Finalmente, se propone un controlador centralizado basado en aprendizaje supervisado y de refuerzo en la última parte técnica de la disertación. El controlador está a cargo de operar la red para lograr una utilización eficient

  • SANTOYO GONZÁLEZ, ALEJANDRO: Edge Computing infrastructure for 5G networks: a placement optimization solution
    Autor/a: SANTOYO GONZÁLEZ, ALEJANDRO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669552
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 08/09/2020
    Director/a de tesi: CERVELLO PASTOR, CRISTINA

    Tribunal:
         PRESIDENT: LOPEZ SOLER, JUAN MANUEL
         SECRETARI: RINCON RIVERA, DAVID
         VOCAL: MARÍN FÀBREGAS, EDUARD
    Resum de tesi: Aquesta tesi s'enfoca en optimitzar la ubicació de la infraestructura de Computació de Vora (Egde Computing, EC) en xarxes 5G. Per complir aquest objectiu, la tesi presenta dues contribucions principals: 1) un innovador algorisme heurístic per abordar la naturalesa NP-hard del problema i, 2) una plataforma anomenada EdgeON que proporciona una eina pràctica per a casos d'ús reals.La Computació de Vora (EC) s'ha convertit en una solució clau per als requisits de latència, rendiment i escalabilitat de 5G. Al portar recursos de processament, emmagatzematge i de xarxa a l'extrem de la xarxa, les aplicacions sensibles a la latència, els sistemes que reconeixen la ubicació i els serveis en temps real aprofiten els beneficis d'un camí físic i lògic reduït entre l'usuari final i el servidor que hosteja les dades o el servei.No obstant, el problema de la ubicació de nodes a l'extrem (edge) planteja problemàtiques crítiques pel que fa als costos d'implementació i operació (principalment a causa de la quantitat de nodes), les capacitats de la xarxa subjacent i les limitacions no-tècniques de les possibles ubicacions . Els enfocaments comuns per a la ubicació de nodes de vora es basen en: Mobile Edge Computing (MEC), on les capacitats de processament s'implementen en els nodes de la xarxa d'accés ràdio; i variacions del problema d'ubicació de les instal·lacions (Facility Location Problem), en el que s'utilitza una funció de cost senzilla per determinar on ubicar de manera òptima la infraestructura. Aquests mètodes, però, generalment no tenen la flexibilitat per a ser utilitzats sota els estrictes requisits tècnics de les xarxes 5G, ja que no tenen solució per a la ubicació de recursos a l'extrem de la xarxa per a entorns de 5G ultra densos d'una manera òptima.Aquesta tesi doctoral se centra en definir amb rigor el problema d'ubicació de nodes de vora (Edge Node Placement Problem, ENPP) per a casos d'ús de 5G i proposa una plataforma innovadora anomenada EdgeON amb l'objectiu de reduir els costos operacionals i de desplegament, tenint en compte les capacitats de la xarxa backhaul i els estrictes requisits d'un ecosistema 5G-EC. La plataforma desenvolupada implementa diverses estratègies d'optimització que avaluen minuciosament la seva idoneïtat per resoldre el problema ENPP. El nucli d'EdgeON es basa en un algorisme heurístic desenvolupat en aquesta tesi anomenat Hybrid Simulated Annealing (HSA), que permet abordar l'alta complexitat de l'ENPP evitant el comportament no convergent d'altres heurístics tradicionals.Els resultats d'aquesta tesi validen l'enfocament proposat per resoldre l'ENPP, l'efectivitat de l'heurístic desenvolupat i l'aplicabilitat general de la plataforma EdgeON. La tesi porta a terme avaluacions exhaustives del rendiment de les solucions d'ubicació implementades que revelen la superioritat de HSA en comparació amb els enfocaments d'ubicació de nodes de vora comuns i altres heurístics àmpliament utilitzats. A més, la practicitat d'EdgeON s'avalua a través de dos casos d'estudi que situen serveis i funcions de xarxa virtuals sobre els nodes de vora prèviament situats de manera òptima.En general, la proposta d'aquesta tesi és una eina fàcil d'usar, efectiva i totalment extensible que pot ser utilitzada per operadors que busquen optimitzar la ubicació de la infraestructura de computació, emmagatzematge i xarxes en les proximitats dels usuaris. Per tant, les nostres principals contribucions no només estableixen bases sòlides per a una implementació i operació rendibles d'una xarxa de computatió de vora, sinó que impacten directament en la viabilitat dels futurs serveis de 5G i en l'extensa investigació existent sobre la ubicació de serveis en l'extrem de la xarxa.

  • SUCIU, IOANA CRISTINA: Energy Aware Optimization for Low Power Radio Technologies
    Autor/a: SUCIU, IOANA CRISTINA
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668889
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 10/03/2020
    Director/a de tesi: VILAJOSANA GUILLEN, XAVIER

    Tribunal:
         PRESIDENT: OUALHA, NOUHA
         SECRETARI: GOMEZ MONTENEGRO, CARLOS
         VOCAL: LOPEZ VICARIO, JOSE
    Resum de tesi: El crecimiento significativo de la IoT está empujando al mercado hacia el desarrollo de dispositivos de bajo coste, de muy bajo consumo energético y con un fuerte enfoque en la miniaturización, para aplicaciones que requieran sensores corporales, monitoreo de salud personal y micro-robots. La investigación en el campo de la eficiencia energética en la IoT proponesoluciones que van desde la optimización de la capa física hasta la capa de red. Este trabajo se centra en explorar nuevas técnicas para mejorar la eficiencia energética y la experiencia del usuario de las redes IoT. Dividimos las técnicas propuestas en técnicas de optimización de nivel de trama de red y chip, respectivamente. Si bien las técnicas de nivel de trama estándestinadas a mejorar el rendimiento de las tecnologías de radio existentes, las técnicas de nivel de chip tienen como objetivo reemplazarlas por arquitecturas que no requieren de cristales. Las técnicas de nivel de trama desarrolladas en este trabajo son el uso de autenticación de preámbulos y fragmentación de paquetes, aconsejables para redes LPWAN, una tecnología que ofrece un menor consumo de energía por servicio prestado, pero es vulnerable frente a los ataques de agotamiento de energía y no escalan frente la densificación. El uso de preámbulos autenticados entre los sensores y las pasarelas de enlace se convierte en un mecanismo de defensa contra el agotamiento del batería previsto por los atacantes. Demostramos experimentalmente que este enfoque puede reducir con un 91% el efecto de un ataque de agotamiento, aumentando la vida útil del dispositivo de menos de 0.24 años a 2.6 años. Los experimentos se llevaron a cabo utilizando nodos sensores de detección de carga, utilizados comercialmente para el control y monitoreo de infrastructura crítica. Aunque la técnica se ejemplifica en el estándar LoRaWAN, el uso de autenticación de preámbulo es extensible a cualquier protocolo inalámbrico. En esta tesis se muestra también que el uso de la fragmentación de paquetes a pesar de que el paquete se ajuste a la trama, reduce la probabilidad de colisiones mientras aumenta el número de usuarios en una red con restricciones de ciclos de transmisión. Mediante el uso de simulaciones en Matlab, se obtiene una mejora importante en el rendimiento de la red con la fragmentación, con un mayor impacto en redes más lentas y densas. Usando simulaciones NS3, demostramos que combinar la fragmentación de paquetes con el NACK en grupo se puede aumentar la confiabilidad de la red, al tiempo que se reduce la energía consumida para las retransmisiones, a costa de agregar pequeños encabezados a cada fragmento. Como técnica de nivel de chip, consideramos el uso de radios para la comunicación que no usan referencias de frecuencia externas como los osciladores basados en un cristal. Esto permitiría tener todos los elementos del sensor en una sola pieza de silicio, lo que lo hace incluso diez veces más eficiente energéticamente debido a la integración del chip. La consecuenciainmediata, en el uso de osciladores digitales en vez de cristales, es la pérdida de precisión de la comunicación y la capacidad de cambiar fácilmente los canales de comunicación. En este sentido, proponemos una secuencia de algoritmos y fases de sincronización de frecuencia que deben ser respetados por un dispositivo sin cristales para que pueda unirse a una red al encontrar el canal de baliza, sintetizar todos los canales de comunicación y luego mantener su precisión contra el cambio de temperatura. Los algoritmos propuestos no necesitan una sobrecarga de red adicional, ya que están utilizando la señalización de red existente. La evaluación se realiza en simulaciones y experimentalmente en una implementación prototipo de una radio sin cristal IEEE802.15.4. Los resultados obtenidos experimentalmente muestran una precisión inicial ligeramente superior a 40 ppm, que luego será corregida p

  • TEMESGENE, DAGNACHEW AZENE: Traffic Control for Energy Harvesting Virtual Small Cells via Reinforcement Learning
    Autor/a: TEMESGENE, DAGNACHEW AZENE
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669329
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 21/07/2020
    Director/a de tesi: DINI, PAOLO

    Tribunal:
         PRESIDENT: GÓMEZ I CERDÀ, VICENTE
         SECRETARI: HERNANDEZ SERRANO, JUAN BAUTISTA
         VOCAL: DE DOMENICO, ANTONIO
    Resum de tesi: Debido al rápido crecimiento del tráfico de datos móviles, se espera que las redes móviles futuras admitan al menos 1000 veces más capacidad que los sistemas 4G. Esta tendencia lleva a una creciente demanda de energía de las redes móviles,lo que plantea preocupaciones económicas y ambientales. Los costos de energía se están convirtiendo en una parte importante de OPEX por parte de los operadores de redes móviles (MNO). Como resultado, la academia, las industrias y los organismos estándar han enfatizado el cambio hacia el diseño orientado a la energía y la operación de sistemas 5G y más allá de los sistemas. En particular, la red de acceso por radio (RAN) es la principal parte de las redes celulares que consume energía. Para aumentar la eficiencia de la RAN, se ha propuesto Cloud Radio Access Network (CRAN) para permitir el procesamiento centralizado en la nube de las funciones de banda base, mientras que las estaciones base (BS) se reducen a simples cabezales remotos de radio (RRH). La conexión entre los RRHs y la nube central es proporcionada por una capacidad frontal de muy alta latencia y muy baja latencia. Luego se proponen divisiones funcionales flexibles entre los sitios de BS locales y una nube central para relajar los requisitos de red de enlace CRAN a través del procesamiento parcial de las funciones de banda base en los sitios de BS locales. Además, la virtualización de funciones de red (NFV) y las redes definidas por software (SDN) permiten flexibilidad en la colocación y el control de las funciones de red. Confiando en SDN / NFV con divisiones funcionales flexibles, las funciones de red de pequeñas BS pueden virtualizarse y ubicarse en diferentes sitios de la red. Estas pequeñas BS se conocen como pequeñas celdas virtuales (vSC). Más recientemente, se introdujo la computación perimetral de acceso múltiple (MEC) donde los BS pueden aprovechar las capacidades de computación en la nube y ofrecer recursos computacionales según la demanda.Por otro lado, Energy Harvesting (EH) es una tecnología prometedora que garantiza tanto la rentabilidad como la reducción de la huella de carbono. Sin embargo, EH presenta desafíos principalmente debido a fuentes de energía intermitentes ypoco confiables. En las estaciones base EH (EHBS), es importante administrar de manera inteligente la energía cosechada, así como garantizar el suministro de almacenamiento de energía. En consecuencia, los EHBS habilitados para MEC pueden abrir una nueva frontera en el procesamiento con conciencia energética y el intercambio de unidades de procesamiento de acuerdo con las opciones de división funcional flexible. El objetivo de esta tesis doctoral es proponer algoritmos de control conscientes de la energía en vSC alimentados por EH para la utilización eficiente de la energía cosechada y reducir el consumo de energía de la red de RAN, que es la parte más consumidora de la red. Aprovechamos las tecnologías de virtualización y MEC para la provisión dinámica de recursos computacionales de acuerdo con las opciones de división funcional empleadas por los vSC.La primera parte de la tesis se centra en la optimización fuera de línea para la utilización eficiente de la energía cosechada a través del control dinámico de división funcional en vSC con tecnología EH. Para este propósito, la programación dinámicase aplica para determinar el rendimiento limitado y la comparación se realiza con configuraciones estáticas. La segunda parte de la tesis se centra en los métodos de control en línea donde se diseñan y evalúan los controladores basados en elaprendizaje por refuerzo. En particular, se presta más atención al diseño de aprendizaje de refuerzo de múltiples agentes para superar las limitaciones de los enfoques centralizados debido a la complejidad y la escalabilidad. También se analiza la comparación de políticas entre los controladores en línea y contra los límites fuera de línea,

  • TOMÀS BULIART, JOAN: Contribution to the construction of fingerprinting and watermarking schemes to protect mobile agents and multimedia content
    Autor/a: TOMÀS BULIART, JOAN
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668890
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 04/03/2020
    Director/a de tesi: FERNANDEZ MUÑOZ, MARCEL

    Tribunal:
         PRESIDENT: SEBÉ FREIXAS, FRANCESC
         SECRETARI: RICO NOVELLA, FRANCISCO JOSE
         VOCAL: HINAREJOS CAMPOS, Mª FRANCISCA
    Resum de tesi: Els codis fingerprinting es caracteritzen per proveir una alta capacitat correctora ja que han de fer front a atacs de confabulació que malmetran una part important dels símbols de la paraula codi. D'atra banda, la utilització de codis de fingerprinting en entorns reals està subjecta a que l'esquema de watermarking que gestiona la incrustació sigui respectuosa amb la marking assumption. De la mateixa manera, tot i que el fingerprinting neix de la protecció de contingut multimèdia, utilitzar-lo en la protecció de software comença a ser una aplicació a avaluar.En aquesta tesi s'ha estudiat com aplicar codis amb des codificació iterativa, concretament turbo-codis, al problema del rastreig de traïdors en el context del fingerprinting digital. Inicialment s'ha qüestionat l'eficàcia dels enfocaments actuals en la utilització de codis convolucionals i turbo-codis que plantegen concatenacions amb esquemes habituals de fingerprinting.S'ha demostrat que aquest tipus de concatenacions portaven, de forma implícita, a una elevada probabilitat d'inculpar un usuari innocent. Tot i que s'han proposat algunes millores sobre aquests esquemes , finalment s'ha plantejat l'ús de turbocodis directament, evitant així la concatenació amb altres esquemes de fingerprinting. S'ha demostrat que, si s'utilitzen els codis constituents apropiats, el rendiment del turbo-descodificador és suficient per a ser una alternativa aplicable en entorns amb varis centenars d'usuaris i 2 o 3 confabuladors . Com a codis constituents s'ha optat pels codis convolucionals de baix ràtio amb distància lliure màxima.Pel que fa a com utilitzar els codis de fingerprinting amb esquemes de watermarking, s'ha estudiat l'opció d'utilitzar sistemes de watermarking basats en la codificació i la incrustació informada. S'ha comprovat que, degut a la múltiple codificació del mateix símbol, la seva aplicabilitat per incrustar fingerprints és molt limitada. En aquest sentit s'ha plantejat algunes modificacions d'aquests sistemes per tal d'adaptar-los correctament a aplicacions de fingerprinting. D'altra banda s'ha avaluat el comportament i l'impacte que el servei de YouTube produeix sobre un vídeo amb un fingerprint incrustat. A més , s'ha estudiat els paràmetres òptims per a fer viable el rastreig d'usuaris que han confabulat i han utilitzat YouTube per a redistribuir la copia fruït de la seva confabulació.Finalment, s'ha estudiat com aplicar els esquemes de fingerprinting i watermarking de software per solucionar el problema de l'amfitrió maliciós en agents mòbils . En aquest sentit s'han proposat quatre alternatives diferents per a protegir l'agent en funció de si és vol només detectar l'atac o evitar-lo en temps real. Dues d'aquestes propostes es centren en la protecció de sistemes de detecció d'intrusions basats en agents mòbils. Cadascuna de les solucions té diverses implicacions a nivell d'infrastructura i de complexitat.

  • TRINH, HOANG DUY: Data Analytics for Mobile Traffic in 5G Networks using Machine Learning Techniques
    Autor/a: TRINH, HOANG DUY
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669204
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 10/06/2020
    Director/a de tesi: DINI, PAOLO | GIUPPONI, LORENZA

    Tribunal:
         PRESIDENT: FIORE, MARCO
         SECRETARI: GARCÍA LOZANO, MARIO
         VOCAL: FURNO, ANGELO
    Resum de tesi: Esta tesis recoge los trabajos de investigación que realicé como Ph.D. candidato a la Universitat Politecnica de Catalunya (UPC). La mayor parte del trabajo se ha realizado en el Centro Tecnológico de Telecomunicaciones de Catalunya (CTTC) del Departamento de Redes Móviles. El tema principal de mi investigación es el estudio del tráfico de la red móvil a través del análisis del conjunto de datos de redes operativas utilizando técnicas de aprendizaje automático.Comprender primero las implementaciones de red reales es fundamental para la red de próxima generación (5G) para mejorar el rendimiento y la calidad de servicio (QoS) de los usuarios. El trabajo comienza con la recopilación de un nuevo tipo de conjunto de datos, utilizando una herramienta de monitoreo por aire, que permite extraer la información de control del canal de radioenlace, sin dañar las identidades de los usuarios. El análisis posterior comprende una caracterización estadística del tráfico y la derivación de modelos de predicción para el tráfico de red.Se implementa y compara un amplio grupo de algoritmos para identificar los rendimientos más altos. Además, la tesis aborda un conjunto de aplicaciones en el contexto de redes móviles que son prerrogativas en las redes móviles futuras. Esto incluye la detección de anomalías urbanas, la clasificación de usuarios basada en los servicios de red demandados, el diseño de un esquema de activación proactiva para dispositivos de energía eficiente.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:LEMUS CÁRDENAS, LETICIA
Títol:Enhancement of vehicular ad hoc networks using machine learning-based prediction methods
Data lectura:22/07/2020
Director/a:AGUILAR IGARTUA, MONICA
Codirector/a:MEZHER, AHMAD
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
López Márquez Nely P.; Lemus, L.; Aguilar Igartua, M. (2020). CAPÍTULO VII: ACTUALIDAD DE LAS REDES VEHICULARES: VEHÍCULOS ELÉCTRICOS Y RED INTELIGENTE.

Lemus, L.; López Márquez Nely P.; Aguilar Igartua, M. (2020). CAPITULO VI: ACTUALIDAD DE LAS REDES VEHICULARES: VEHÍCULOS AUTÓNOMOS.

Lemus, L. (2020). Enhancement of vehicular ad hoc networks using machine learning-based prediction methods.

AUTOR/A:ASTUDILLO LEÓN, JUAN PABLO
Títol:Contribution to the Traffc Engineering in Wireless Mesh Networks.
Data lectura:09/06/2020
Director/a:DE LA CRUZ LLOPIS, LUIS JAVIER
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Astudillo, J.P. (2020). Contribution to the Traffc Engineering in Wireless Mesh Networks..

AUTOR/A:HEJJA, KHALED A.M.
Títol:Power Aware Resource Allocation and Virtualization Algorithms for 5G Core Networks
Data lectura:15/07/2019
Director/a:HESSELBACH SERRA, XAVIER
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Hejja, K.A.M. (2019). Power Aware Resource Allocation and Virtualization Algorithms for 5G Core Networks.

Hejja, K.A.M.; Hesselbach, X. (2019). Offline and online power aware resource allocation algorithms with migration and delay constraints. (JCR Impact Factor-2017: 2.522; Quartil: Q1)

Hejja, K.A.M.; Hesselbach, X. (2019). Evaluating impacts of traffic migration and virtual network functions consolidation on power aware resource allocation algorithms. (JCR Impact Factor-2017: 4.639; Quartil: Q1)

AUTOR/A:OCHOA ADAY, LEONARDO
Títol:Contributions to Topology Discovery, Self-healing and VNF Placement in Software-Defined and Virtualized Networks
Data lectura:30/01/2019
Director/a:CERVELLO PASTOR, CRISTINA
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Ochoa-Aday, L. (2019). Contributions to Topology Discovery, Self-healing and VNF Placement in Software-Defined and Virtualized Networks.

AUTOR/A:FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, ADRIANA
Títol:Energy-Aware Routing Techniques for Software-Defined Networks
Data lectura:29/06/2018
Director/a:CERVELLO PASTOR, CRISTINA
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Fernández-Fernández, A. (2018). Energy-Aware Routing Techniques for Software-Defined Networks.

AUTOR/A:LLUCH ARIET, MAGÍ
Títol:CONTRIBUTIONS TO EFFICIENT AND SECURE EXCHANGE OF NETWORKED CLINICAL DATA - THE MOSAIC SYSTEM-
Data lectura:22/07/2016
Director/a:PEGUEROLES VALLES, JOSEP RAFAEL
Codirector/a:VALLVERDU BAYES, FRANCISCO
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Capdevila Fatsini, Jordi (2016). Tu Tienda Interior.

Gallet Segarra, Aleix (2016). Web per compartir i planificar els teus viatges.

AUTOR/A:MEZHER, AHMAD
Títol:Contributions to provide a QoS-aware self-configured framework for video-streaming services over ad hoc networks
Data lectura:22/04/2016
Director/a:AGUILAR IGARTUA, MONICA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Mezher, A. (2016). Contributions to provide a QoS-aware self-configured framework for video-streaming services over ad hoc networks.

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
01/06/202031/05/2023Towards zeRo toUch nEtwork and services for beyond 5GMinisterio de Ciencia e Innovación
01/06/202031/05/2024pRIvacidad y SEguridad en blockchains públicas y sus aplicaciones a los mercados de datosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
24/02/202023/11/2021Aquest contracte té com a principal objectiu l’anàlisi, estudi i, finalment, redacció d’un informe pervalidar les especificacions d’un protocol de votació electrònica per la plataforma Decidim.CODEGRAM TECHNOLOGIES, S.L.
01/01/202031/12/2022Intelligent, Interoperable, Integrative and deployable open source MARKETplace with trusted and secure software tools for incentivising the industry data economyCommission of European Communities
01/01/202031/12/2020Living lab e-micromobilityEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/10/201931/03/2022ARTIFICIAL INTELLIGENCE BASED CYBERSECURITY FOR CONNECTED AND AUTOMATED VEHICLESCommission of European Communities
15/07/201931/07/2019Nodes experimentals 5G en el Marc del Projecte/'5GCITY/'FUNDACIÓ i2CAT
02/05/201930/04/2022001-P-001662_FEM IOTGENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO
20/03/201930/06/2019CONTRACTE DE PRESTACIÓ DE SERVEIS D’INVESTIGACIÓ TECNOLÒGICA PER AL DESPLEGAMENT DE NODES/ENTORNS EXPERIMENTALS 5G INTEGRATS A LA INFRAESTRUCTURA 5GBARCELONA EN EL MARC DE LA OPERACIÓ “IMPULS DE LA TRFUNDACIÓ i2CAT
11/03/201910/05/2019Desenvolupament d'un pilot experimental de vehicle autònom i connectat en el marc de la iniciativa/'5GBarcelona/' de l'operació/'Impuls de la transformació digital i mobile/'FUNDACIÓ i2CAT
01/03/201928/02/2020CCD 2019-A010 Connecting St. John of God - Sierra Leone Part IICentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Desplegament d'una xarxa LORA per a la mesura de la hidrodinàmica dels rius de la badia d'InhambaneCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
31/01/201901/09/2019Servei d'implementació d'un sistema de monitoratge i de supervisió remota de la xarxa pública d'aeròdroms i heliports d'aviació general de CatalunyaAIRPORT AND NAVIGATION SOLUTIONS SL
01/01/201931/12/2021Tecnicas de localizacion colaborativas: integracion en los sistemas de optimizacion de red y aplicacion en entornos IoTAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021001-P-001643 Agrupació Emergent Looming FactoryGENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO
01/01/201931/12/2020Drone research laboratory for the integration of mobile communicationsAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021001-P-001722_ Agrupació emergent Looming FactoryGENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO
30/10/201830/10/2021I+D para una nueva línea de productos de automatización del hogarSIMON TECH, S.L.
01/10/201815/07/2019DUAL CONNECTIVITY SOLUTION FOR ORCACommission of European Communities
17/09/201814/11/2018Col·laboració en el projecte Alstom V2XFundació i2CAT; ALSTOM TRANSPORTE
20/07/201820/07/2018A method and a device to generate an amplitude-based modulation wireless signal using OFDM to be received by a low-power non-coherent receiver
12/07/201831/03/2019Desenvolupament d'activitats de recerca i innovació en la temàtica/'Vehicle-to-Vehicle/' (V2V)FUNDACIÓ i2CAT
06/07/201831/12/2018Desenvolupament d'activitats de recerca i innovació relacionades amb la temàtica/'Vehicle-to-Everithing/' (V2X)FUNDACIÓ i2CAT
01/07/201830/09/2018Sponsor ESORICS 2018Safelayer Secure Communications
01/06/201801/06/2018Handover methods and systems for 5G networks
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O024 Connecting St. John of God - Sierra LeoneCentre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O036 Implementació d'una xarxa de telecomunicacions local al camp de refugiats sahrauí de Tinduf, AlgèriaCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
22/02/201812/11/2018i2CAT-CVIACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa
01/02/201830/06/2019Demostració pràctica de l'aplicabilitat de mapes de vegetación per a l'aplicació variable de productes fitosanitaris a la vinya. Reducció de l'ús de plaguicides i disminució de la contaminacióGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
01/01/201831/12/2020MAGOS. Inteligencia de Fuentes Abiertas para Redes Eléctricas Inteligentes Seguras. Privacidad de Datos y Comunicaciones Fiables.AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/12/201701/12/2017Scalev Lite v3.1
01/11/201729/04/2020NOVEL ENABLERS FOR CLOUD SLICINGCommission of European Communities
01/11/201731/08/2020Modernisation of VET through Collaboration with the IndustryEuropean Commission
01/09/201715/10/2017Study of IETF SCHC Fragmentation over SIGFOXSIGFOX
01/08/201731/12/2019Mitigation Techniques for adressing of latency on services over satellite networksIndra Systems S.A.
10/07/201710/07/2017Sistema y procedimiento para el control a la adherencia de tratamientos médicos
01/06/201728/02/2020Programmable Infrastructure Converging disaggregated neTwork and compUte ResourcesCommission of European Communities
24/04/201730/06/2017Preparation and execution of a training course on IEEE 802.11 WLAN specification and latest developments and ongoing draftsEUROPEAN PATENT OFFICE
30/12/201629/06/2020Adaptive Management of 5G Services to Support Critical Events in CitiesMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
30/12/201629/04/2020Solución unificada para construir redes de sensores inalámbricas.MIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/12/201628/02/2017Desarrollo de una sonda de temperatura con conectividad inalámbrica y su correspondiente aplicación para Android y iOSBayer CropScience S.L.
29/11/201628/05/2020Digital Key 2.0: Services and uses of a Digital Key in an automotive environmentAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
24/11/201628/02/2017Desarrollo de una sonda de temperatura con conectividad inalámbrica y su correspondiente aplicación para Android y iOS.BAYER CROPSCIENCE, S.L.
25/10/201630/09/2018Software defined small cell RAN optimizationKARLSTAD UNIVERSITY
28/05/201601/03/2017Suport i assessorament acadèmic i de recerca a la universitat Addis Ababa Science & Technology University (AASTU).Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/05/201630/04/2019Enhancing critical infraestructure protection with innovative security frameworkCommission of European Communities
21/03/201620/03/2018Investigación y desarrollo de una nueva línea de productos electromecánicos multifucionales, Gama ÁureaSIMON TECH
16/03/201631/07/2016Implementació del Suport de Trill en una arquitectura de Xarxa per a Data CentersFUNDACIÓ i2CAT
26/01/201626/01/2016Method of processing a data packet on transmission, a method of processing a data packet on reception, and associated devices and nodes.
01/01/201631/12/2019Aprovisionamiento dinámico de conectividad en escenarios inalámbricos 5G de alta densidadMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201630/06/2021Arquitectura software para control de tasa en redes integradas satélite-terrestreMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201631/12/2019Análisis forense avanzadoMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201631/12/2018Bridging the Interoperability Gap of the Internet of ThingsCommission of European Communities
01/10/201530/09/2018Microagregación Anónima en Encuestas Demográficas a Gran EscalaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/10/201530/09/2019Application-aware User-centric Programmable Architectures for 5G Multi-tenant NetworksCommission of European Communities
01/09/201528/12/2015TRESCIMOFUNDACIÓ i2CAT
01/09/201516/12/2015Estudio sobre accesibilidad y universidades 2015 dentro del programa Lucha contra la DiscriminaciónFundación ONCE
01/09/201531/01/2016Smart Inclusive UniversityFundación ONCE
14/07/201514/07/2015Data modulation method for IEEE 802.11 Ano IEEE 802.15 Devices to generate low frequency signals
01/07/201530/06/2018SOCRA - Software Defined Small Cell RAN OptimizationHuawei Technologies Sweden AB; Gotmic AB; Swedish Knowledge Foundation; Bluewave Microsystems AB
01/07/201530/06/2018Dynamically Reconfigurable Optical-Wireless Backhaul/Fronthaul with Cognitive Control Plane for Small Cells and Cloud-RANsCommission of European Communities
01/07/201528/01/2016The key: Smart Case Key DevelopmentVOLKSWAGEN AG
01/06/201531/03/2016DINUBEFUNDACIÓ i2CAT
12/05/201531/07/2015Dispositivos Z-Wave para redes de baja potenciaSIMON TECH
22/04/201530/09/2015Study on the applicability of Buetooth Low EnergyMASHINERY PTY Ltd
16/02/201516/02/2015Procedimiento y sistema de localización de terminales móviles
01/01/201530/06/2017Investigación y desarrollo de un módulo interoperable de autenticación remota para acreditación de usuarios a través de mecanismos de autenticación heterogéneosMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201530/06/2019INcident monitoRing In Smart COmmunities (INRISCO). QoS and PrivacyMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/09/200926/01/2016CONSULTES ELECTRONIQUES AJUNTAMENT BCNUPCNET, S.L.

Professorat i grups de recerca

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
01/06/202031/05/2023Towards zeRo toUch nEtwork and services for beyond 5GMinisterio de Ciencia e Innovación
01/06/202031/05/2024pRIvacidad y SEguridad en blockchains públicas y sus aplicaciones a los mercados de datosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
24/02/202023/11/2021Aquest contracte té com a principal objectiu l’anàlisi, estudi i, finalment, redacció d’un informe pervalidar les especificacions d’un protocol de votació electrònica per la plataforma Decidim.CODEGRAM TECHNOLOGIES, S.L.
01/01/202031/12/2022Intelligent, Interoperable, Integrative and deployable open source MARKETplace with trusted and secure software tools for incentivising the industry data economyCommission of European Communities
01/01/202031/12/2020Living lab e-micromobilityEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/10/201931/03/2022ARTIFICIAL INTELLIGENCE BASED CYBERSECURITY FOR CONNECTED AND AUTOMATED VEHICLESCommission of European Communities
15/07/201931/07/2019Nodes experimentals 5G en el Marc del Projecte/'5GCITY/'FUNDACIÓ i2CAT
02/05/201930/04/2022001-P-001662_FEM IOTGENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO
20/03/201930/06/2019CONTRACTE DE PRESTACIÓ DE SERVEIS D’INVESTIGACIÓ TECNOLÒGICA PER AL DESPLEGAMENT DE NODES/ENTORNS EXPERIMENTALS 5G INTEGRATS A LA INFRAESTRUCTURA 5GBARCELONA EN EL MARC DE LA OPERACIÓ “IMPULS DE LA TRFUNDACIÓ i2CAT
11/03/201910/05/2019Desenvolupament d'un pilot experimental de vehicle autònom i connectat en el marc de la iniciativa/'5GBarcelona/' de l'operació/'Impuls de la transformació digital i mobile/'FUNDACIÓ i2CAT
01/03/201928/02/2020CCD 2019-A010 Connecting St. John of God - Sierra Leone Part IICentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Desplegament d'una xarxa LORA per a la mesura de la hidrodinàmica dels rius de la badia d'InhambaneCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
31/01/201901/09/2019Servei d'implementació d'un sistema de monitoratge i de supervisió remota de la xarxa pública d'aeròdroms i heliports d'aviació general de CatalunyaAIRPORT AND NAVIGATION SOLUTIONS SL
01/01/201931/12/2021Tecnicas de localizacion colaborativas: integracion en los sistemas de optimizacion de red y aplicacion en entornos IoTAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021001-P-001643 Agrupació Emergent Looming FactoryGENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO
01/01/201931/12/2020Drone research laboratory for the integration of mobile communicationsAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021001-P-001722_ Agrupació emergent Looming FactoryGENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO
30/10/201830/10/2021I+D para una nueva línea de productos de automatización del hogarSIMON TECH, S.L.
01/10/201815/07/2019DUAL CONNECTIVITY SOLUTION FOR ORCACommission of European Communities
17/09/201814/11/2018Col·laboració en el projecte Alstom V2XFundació i2CAT; ALSTOM TRANSPORTE
20/07/201820/07/2018A method and a device to generate an amplitude-based modulation wireless signal using OFDM to be received by a low-power non-coherent receiver
12/07/201831/03/2019Desenvolupament d'activitats de recerca i innovació en la temàtica/'Vehicle-to-Vehicle/' (V2V)FUNDACIÓ i2CAT
06/07/201831/12/2018Desenvolupament d'activitats de recerca i innovació relacionades amb la temàtica/'Vehicle-to-Everithing/' (V2X)FUNDACIÓ i2CAT
01/07/201830/09/2018Sponsor ESORICS 2018Safelayer Secure Communications
01/06/201801/06/2018Handover methods and systems for 5G networks
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O024 Connecting St. John of God - Sierra LeoneCentre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O036 Implementació d'una xarxa de telecomunicacions local al camp de refugiats sahrauí de Tinduf, AlgèriaCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
22/02/201812/11/2018i2CAT-CVIACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa
01/02/201830/06/2019Demostració pràctica de l'aplicabilitat de mapes de vegetación per a l'aplicació variable de productes fitosanitaris a la vinya. Reducció de l'ús de plaguicides i disminució de la contaminacióGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
01/01/201831/12/2020MAGOS. Inteligencia de Fuentes Abiertas para Redes Eléctricas Inteligentes Seguras. Privacidad de Datos y Comunicaciones Fiables.AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/12/201701/12/2017Scalev Lite v3.1
01/11/201729/04/2020NOVEL ENABLERS FOR CLOUD SLICINGCommission of European Communities
01/11/201731/08/2020Modernisation of VET through Collaboration with the IndustryEuropean Commission
01/09/201715/10/2017Study of IETF SCHC Fragmentation over SIGFOXSIGFOX
01/08/201731/12/2019Mitigation Techniques for adressing of latency on services over satellite networksIndra Systems S.A.
10/07/201710/07/2017Sistema y procedimiento para el control a la adherencia de tratamientos médicos
01/06/201728/02/2020Programmable Infrastructure Converging disaggregated neTwork and compUte ResourcesCommission of European Communities
24/04/201730/06/2017Preparation and execution of a training course on IEEE 802.11 WLAN specification and latest developments and ongoing draftsEUROPEAN PATENT OFFICE
30/12/201629/06/2020Adaptive Management of 5G Services to Support Critical Events in CitiesMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
30/12/201629/04/2020Solución unificada para construir redes de sensores inalámbricas.MIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/12/201628/02/2017Desarrollo de una sonda de temperatura con conectividad inalámbrica y su correspondiente aplicación para Android y iOSBayer CropScience S.L.
29/11/201628/05/2020Digital Key 2.0: Services and uses of a Digital Key in an automotive environmentAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
24/11/201628/02/2017Desarrollo de una sonda de temperatura con conectividad inalámbrica y su correspondiente aplicación para Android y iOS.BAYER CROPSCIENCE, S.L.
25/10/201630/09/2018Software defined small cell RAN optimizationKARLSTAD UNIVERSITY
28/05/201601/03/2017Suport i assessorament acadèmic i de recerca a la universitat Addis Ababa Science & Technology University (AASTU).Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/05/201630/04/2019Enhancing critical infraestructure protection with innovative security frameworkCommission of European Communities
21/03/201620/03/2018Investigación y desarrollo de una nueva línea de productos electromecánicos multifucionales, Gama ÁureaSIMON TECH
16/03/201631/07/2016Implementació del Suport de Trill en una arquitectura de Xarxa per a Data CentersFUNDACIÓ i2CAT
26/01/201626/01/2016Method of processing a data packet on transmission, a method of processing a data packet on reception, and associated devices and nodes.
01/01/201631/12/2019Aprovisionamiento dinámico de conectividad en escenarios inalámbricos 5G de alta densidadMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201630/06/2021Arquitectura software para control de tasa en redes integradas satélite-terrestreMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201631/12/2019Análisis forense avanzadoMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201631/12/2018Bridging the Interoperability Gap of the Internet of ThingsCommission of European Communities
01/10/201530/09/2018Microagregación Anónima en Encuestas Demográficas a Gran EscalaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/10/201530/09/2019Application-aware User-centric Programmable Architectures for 5G Multi-tenant NetworksCommission of European Communities
01/09/201528/12/2015TRESCIMOFUNDACIÓ i2CAT
01/09/201516/12/2015Estudio sobre accesibilidad y universidades 2015 dentro del programa Lucha contra la DiscriminaciónFundación ONCE
01/09/201531/01/2016Smart Inclusive UniversityFundación ONCE
14/07/201514/07/2015Data modulation method for IEEE 802.11 Ano IEEE 802.15 Devices to generate low frequency signals
01/07/201530/06/2018SOCRA - Software Defined Small Cell RAN OptimizationHuawei Technologies Sweden AB; Gotmic AB; Swedish Knowledge Foundation; Bluewave Microsystems AB
01/07/201530/06/2018Dynamically Reconfigurable Optical-Wireless Backhaul/Fronthaul with Cognitive Control Plane for Small Cells and Cloud-RANsCommission of European Communities
01/07/201528/01/2016The key: Smart Case Key DevelopmentVOLKSWAGEN AG
01/06/201531/03/2016DINUBEFUNDACIÓ i2CAT
12/05/201531/07/2015Dispositivos Z-Wave para redes de baja potenciaSIMON TECH
22/04/201530/09/2015Study on the applicability of Buetooth Low EnergyMASHINERY PTY Ltd
16/02/201516/02/2015Procedimiento y sistema de localización de terminales móviles
01/01/201530/06/2017Investigación y desarrollo de un módulo interoperable de autenticación remota para acreditación de usuarios a través de mecanismos de autenticación heterogéneosMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201530/06/2019INcident monitoRing In Smart COmmunities (INRISCO). QoS and PrivacyMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/09/200926/01/2016CONSULTES ELECTRONIQUES AJUNTAMENT BCNUPCNET, S.L.

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

    Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

    Indicadors

    Amunt