Perfil d'acces

Els estudiants als quals està dirigit el Programa de Doctorat són aquells que, havent cursat estudis de màster en telecomunicacions o informàtica, desitgin aprofundir en un tema o àrea amb l’objectiu d’aportar coneixement. Si bé aquest podríem dir que és el punt de partida ideal, no és l’únic, ja que altres titulacions prèvies són possibles, encara que amb la possibilitat de requerir complements de formació.

El Doctorat està concebut per a persones amb inquietuds tecnològiques i alhora creatives que desitgin millorar l’estat de la matèria. Aquesta activitat requereix una actitud davant la tecnologia en què es superi el coneixement com a usuari i es passi a entendre la tecnologia en si mateixa i que gràcies a això se sàpiga com es pot millorar. Els estudis de doctorat aporten un doble benefici. D’una banda, permeten satisfer la necessitat personal d’entendre les coses, i de l’altra, capaciten la persona dotant-la d’una metodologia i d’un coneixement que podrà aprofitar en la seva activitat professional en càrrecs en què es necessiti creativitat tecnològica.

Departaments d’R+D en empreses o creació d’empreses emergents són possibles destinacions en què aquests coneixements es podran explotar al màxim.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels diferents màsters en Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC impartits per l’ETSETB i l’EETAC, cas en el qual cal fer complements de formació. Per a estudiants d’altres programes de màster, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat analitzarà l’expedient acadèmic dels sol·licitants i l’àmbit en què desenvoluparan la seva tesi. A partir d’aquesta informació, podrà decidir sobre la necessitat de fer complements de formació fins a un màxim de 30 crèdits. Per regla general, estudiants en possessió d’un màster en telecomunicacions (o equivalent) d’altres universitats espanyoles o europees poden accedir a la fase de recerca directament. A estudiants amb màster en informàtica o ciències de la computació se’ls pot exigir algun reforç en la temàtica de xarxes de telecomunicació. Altres procedències han de cursar crèdits addicionals amb l’objectiu d’adquirir els coneixements necessaris de manera ràpida. La varietat de temes i aproximacions usats per portar a terme la recerca fan difícil fixar un perfil d’ingrés únic (algunes tesis són d’alt contingut matemàtic, mentre que altres són més orientades a l’aplicació), però de manera general es pot dir que es valora el coneixement d’eines que permetin fer una avaluació de prestacions. Per a aquest fi són necessaris el maneig de models matemàtics, mètodes numèrics, eines de simulació com ns-3, OMNeT, Matlab o coneixements de programació en Java, C++, C o Python per a la construcció de prototips. El coneixement d’anglès tant escrit com parlat és imprescindible, ja que es tracta de l’idioma de comunicació que es farà servir en el Doctorat, tant per a la seva formació, generació de publicacions i informes, així com en l’intercanvi de coneixements amb altres investigadors.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

8

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Hesselbach Serra, Xavier

• Aguilar Igartua, Mónica
• Calveras Auge, Anna
• de Andrade Jardim, Marilet
• Gorricho Moreno, Juan Luis
• Hesselbach Serra, Xavier
• Martin Escalona, Israel
• Soriano Ibañez, Miquel

• Departament d'Enginyeria Telemàtica (PROMOTORA)

Convenis amb altres institucions

Hi ha diversos convenis de cotutela amb universitats europees i internacionals, com ara acords amb l’Uruguai, Mèxic i el Líban, entre altres països, i projectes com 5GAuRA, pertanyent al Programa Marie Curie d’H2020.

També per a les estades de curta durada dels nostres doctorats s’ha arribat a acords verbals amb universitats europees que han permès que els doctorands facin estades mínimes de tres mesos de durada a les universitats o escoles politècniques d’Amsterdam, Grenoble, Glaswow, Milan, Lovaina i Xina (Changsha), entre d’altres.

També es porten a terme cotuteles amb el CTTC (Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya) en les àrees de sense fils, xarxes fixes i seguretat.

Perfil d'acces

Els estudiants als quals està dirigit el Programa de Doctorat són aquells que, havent cursat estudis de màster en telecomunicacions o informàtica, desitgin aprofundir en un tema o àrea amb l’objectiu d’aportar coneixement. Si bé aquest podríem dir que és el punt de partida ideal, no és l’únic, ja que altres titulacions prèvies són possibles, encara que amb la possibilitat de requerir complements de formació.

El Doctorat està concebut per a persones amb inquietuds tecnològiques i alhora creatives que desitgin millorar l’estat de la matèria. Aquesta activitat requereix una actitud davant la tecnologia en què es superi el coneixement com a usuari i es passi a entendre la tecnologia en si mateixa i que gràcies a això se sàpiga com es pot millorar. Els estudis de doctorat aporten un doble benefici. D’una banda, permeten satisfer la necessitat personal d’entendre les coses, i de l’altra, capaciten la persona dotant-la d’una metodologia i d’un coneixement que podrà aprofitar en la seva activitat professional en càrrecs en què es necessiti creativitat tecnològica.

Departaments d’R+D en empreses o creació d’empreses emergents són possibles destinacions en què aquests coneixements es podran explotar al màxim.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels diferents màsters en Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC impartits per l’ETSETB i l’EETAC, cas en el qual cal fer complements de formació. Per a estudiants d’altres programes de màster, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat analitzarà l’expedient acadèmic dels sol·licitants i l’àmbit en què desenvoluparan la seva tesi. A partir d’aquesta informació, podrà decidir sobre la necessitat de fer complements de formació fins a un màxim de 30 crèdits. Per regla general, estudiants en possessió d’un màster en telecomunicacions (o equivalent) d’altres universitats espanyoles o europees poden accedir a la fase de recerca directament. A estudiants amb màster en informàtica o ciències de la computació se’ls pot exigir algun reforç en la temàtica de xarxes de telecomunicació. Altres procedències han de cursar crèdits addicionals amb l’objectiu d’adquirir els coneixements necessaris de manera ràpida. La varietat de temes i aproximacions usats per portar a terme la recerca fan difícil fixar un perfil d’ingrés únic (algunes tesis són d’alt contingut matemàtic, mentre que altres són més orientades a l’aplicació), però de manera general es pot dir que es valora el coneixement d’eines que permetin fer una avaluació de prestacions. Per a aquest fi són necessaris el maneig de models matemàtics, mètodes numèrics, eines de simulació com ns-3, OMNeT, Matlab o coneixements de programació en Java, C++, C o Python per a la construcció de prototips. El coneixement d’anglès tant escrit com parlat és imprescindible, ja que es tracta de l’idioma de comunicació que es farà servir en el Doctorat, tant per a la seva formació, generació de publicacions i informes, així com en l’intercanvi de coneixements amb altres investigadors.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

L’admissió al Programa de Doctorat està en última instància regulada per la Comissió Acadèmica del programa de doctorat (CAPD). Aquest òrgan, tal com es detalla en la secció 8 d’aquest document, està presidit pel coordinador del Programa de Doctorat, assistit per una comissió en què figuren professors que participen en el programa i que són proposats pels grups de recerca. En el cas que els membres nats de la Comissió ho jutgin necessari, es podrà proposar com a membres d’altres professors que representin àrees de recerca rellevants. La composició de la Comissió Acadèmica del programa de doctorat haurà de ser ratificada per la Junta de Departament.

La funció de la CAPD és vetllar per la qualitat del Programa de Doctorat participant en els processos d’admissió, seguiment, avaluació i valoració. En cas de no existir proposta de director o directora de tesi, la CAPD és la responsable d’assignar-ne un o una. Sobre la base de les preferències dels candidats pel que fa al tema de la tesi, es sol·licitarà al membre de la CAPD més proper a aquest tema una proposta de director o directora. Si el responsable d’aquesta àrea no pogués atendre el requeriment, es buscaria una altra àrea i es repetiria la sol·licitud. Si un cop consultats tots els membres de la CAPD no es troba director o directora, no es podria acceptar la sol·licitud.

En el cas de tenir un director o directora de tesi per al candidat o la candidata, es passa a fer una valoració d’aquests en la qual es consideren els elements següents, amb una nota de 0 a 10 i els percentatges següents:

• Expedient acadèmic i procedència (30%).
• Experiència en recerca (10%).
• Coneixements d’idiomes (10%).
• Altres aspectes rellevants descrits en el CV i no considerats en els tres punts anteriors (5%).
• Valoració de director o directora de la tesi doctoral (30%).
• Valoració del la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat (15%).

Els estudiants seran admesos si superen una puntuació de 7 punts. En qualsevol cas, se’ls notificarà la decisió, indicant la valoració global i les parcials. Per no personalitzar la decisió, es farà la mitjana de la valoració del director o la directora i la de la CAPD, i aquesta serà la nota que es farà pública.

Juntament amb l’admissió, la CAPD emetrà unes recomanacions de matrícula en el cas de requerir complements de formació. Els crèdits recomanats (fins a un màxim de 30) corresponen a assignatures de l’àrea de telemàtica i que es puguin cursar al més aviat possible.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits d’investigació, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels que no assoleixin els criteris establerts.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels màsters en Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC, cas en el qual no és necessari fer complements de formació. Per a estudiants d’altres programes de màster, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat analitzarà l’expedient acadèmic dels sol·licitants i decidirà l’àmbit en què desenvoluparan la seva tesi, així com si cal fer complements de formació fins a un màxim de 30 crèdits.

En l’actualitat, els complements de formació s’ofereixen en el marc dels màsters en Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC impartits per l’ETSETB i l’EETAC (https://eetac.upc.edu/en/study/masters-degrees/masteam, https://matt.masters.upc.edu/).

A continuació s’esmenten algunes de les assignatures que s’ofereixen actualment en tots dos màsters:

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.

Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Caràcter: optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Caràcter: optativa.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Caràcter: optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Caràcter: optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Caràcter: optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 18.
Caràcter: obligatòria.
Es portarà a terme un mínim de 6 seminaris per any, dels quals cada estudiant haurà de cursar-ne un mínim de 3.

Activitat: 'Workshops' específics del programa.
Núm. d’hores: 6.
Caràcter: obligatòria.
Aquest Programa de Doctorat participa en un ‘workshop’ de periodicitat anual, de què ja s’ha fet la 3a edició. El ’workshop’ Barcelona Forum on PhD. Research in Information and Communication Technologies té una durada d’1 dia.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 50.
Caràcter: obligatòria.
Descripció: Objectiu formatiu i contingut.
El Programa de Doctorat determina que cada estudiant ha de tenir almenys una publicació rellevant JCR (a més d’altres tipus de publicacions) per poder finalitzar la seva tesi doctoral. Les publicacions es poden portar a terme en qualsevol fase dels tres anys de doctorat.

Activitat: Altres ’workshops’.
Núm. d’hores: 72.
Caràcter: optatiu.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 08/12/2023 05:45:29.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 08/12/2023 05:30:22.

Llistat de tesis defensades per any

• AGUILAR ROMERO, SERGIO: Contributions to IPv6 support over Low Rate Low Power Wireless Networks
  
  Autor/a: AGUILAR ROMERO, SERGIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/07/2023
  Director/a de tesi: GOMEZ MONTENEGRO, CARLOS | VIDAL FERRÉ, RAFAEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: HOEBEKE, JEROEN
       SECRETARI: PARADELLS ASPAS, JOSE
       VOCAL: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
  Resum de tesi: El principal objetivo de esta tesis es contribuir al soporte de IPv6 sobre Redes Inalámbricas de Baja Velocidad y Baja Potencia (LRLPWN). Una familia de LRLPWN son las redes de área amplia de baja potencia (LPWAN), que incluyen tecnologías como LoRaWAN y Sigfox. Las LPWAN no soportan IPv6 de fábrica. Con este fin, la IETF creó un sistema llamado Compresión de encabezados de contexto estático y fragmentación (SCHC). SCHC tiene un enfoque independiente de la tecnología y, como un nuevo sistema, se desconocían su rendimiento y sus valores de configuración óptimos. En esta tesis se evaluaron todos los modos de fragmentación SCHC sobre LoRaWAN y se obtuvo su desempeño en términos de ocupación de canal, goodput y retardo, para los tamaños de paquete requeridos por IPv6. Un modo supera a los demás para comunicación confiable: el modo SCHC ACK-on-Error. Las LPWAN tienen un cuello de botella en el tráfico de descendente debido a las restricciones del ciclo de trabajo y la capacidad de la red. Por lo tanto, optimizar el número y el tamaño de los mensajes descendente se vuelve fundamental, especialmente para el tráfico de confirmación (ACK). Se construyó un modelo matemático de la carga de ACK de SCHC ACK-on-Error y se propusieron los valores de configuración para los principales parámetros de SCHC ACK-on-Error, optimizados sobre Sigfox y LoRaWAN, y se cuantificaron sus ventajas. Para minimizar y optimizar el tamaño del ACK, esta tesis evaluó la técnica de retroalimentación del receptor (RFT) de SCHC, es decir, mapa de bits comprimido, y comparó su rendimiento con 5 RFT alternativos que se proponen en esta tesis. Todos los RFT se evaluaron con respecto al tamaño de ACK, el número de datagramas L2 por ACK y el tiempo en el aire, utilizando un mapa de bits sin comprimir como RFT de referencia. Se obtuvieron resultados para todas las regiones del mundo de LoRaWAN. Las pruebas se realizaron utilizando Sim-RFT, un simulador de errores de canal desarrollado en esta tesis. Tras el desarrollo de SCHC, se diseñaron versiones específicas de SCHC para LPWAN específicas. En esta tesis se ha estudiado en profundidad la adaptación de SCHC sobre Sigfox, proporcionando modelos matemáticos para el número de mensajes y ACKs, tiempo de transferencia de paquetes y pruebas en redes en vivo. Los resultados curen todas las regiones del mundo de Sigfox y validan SCHC sobre Sigfox. Como parte de los resultados, se encontró un exceso de tráfico ACK, lo que brinda mayores oportunidades de optimización. Dado que los dispositivos LPWAN generalmente funcionan con baterías, se desarrolló y validó un modelo de consumo de energía de las transferencias de paquetes SCHC a través de Sigfox en hardware real. Se evaluaron dos estrategias y se proporcionan resultados para el consumo promedio de corriente y energía, la vida útil del dispositivo, según el tamaño del paquete y el período de transferencia. Otra familia de LRLPWN son canales de baja velocidad sobre Wake-Up Radio (WuR) para Cross Technology Communication (CTC). En esta tesis se presenta el diseño, implementación y evaluación de una capa de adaptación para dar soporte a IPv6 sobre WuR-CTC, adaptando SCHC. Los resultados muestran que esta solución permite transferir paquetes entre dispositivos IEEE 802.15.4 y IEEE 802.11, sin una puerta de enlace, compatible con aplicaciones de latencia estricta en entornos inteligentes, donde se espera una interacción en tiempo real entre dispositivos. Los resultados de esta tesis mostraron que la carga de ACK de SCHC ACK-on-Error aumenta según la tasa de error y la agrupación de errores es optimza en tasas de error altas. Por lo tanto, el mensaje ACK compuesto fue propuesto y adoptado por el IETF LPWAN WG, lo que permite la retroalimentación agregada del receptor en un solo mensaje, lo que reduce la cantidad total de ACK, lo que ayuda a aliviar el cuello de botella del enlace descendente. Además, se pre
  

• ALI, ZORAZE: AI/ML for multi-technology RAN automation with full and limited infrastructure support
  
  Autor/a: ALI, ZORAZE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/11/2023
  Director/a de tesi: GIUPPONI, LORENZA | MANGUES BAFALLUY, JOSEP
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TORIL GENOVÉS, MATÍAS
       SECRETARI: ZOLA, ENRICA VALERIA
       VOCAL: MOYSEN, JESSICA
  Resum de tesi: Esta tesis propone soluciones para desafíos relevantes en la gestión de la RAN (Radio Access Network) de la red celular,en su evolución entre 5G+ y l 6G. Los problemas abordados son seleccionados en función de la creciente complejidad de la RAN, lo cual justifica la introducción de técnicas de AI (Artificial Intelligence)/ML (Machine Learning). En particular, identificamos dos ejes de complejidad: el delde infraestructura, donde la complejidad varía según el nivel de soporte de la infraestructura, y el tecnológico, que captura la variación de complejidad basada en el número de tecnologías que operan de manera coordinada en la misma banda. Basándonos en estos ejes, definimos tres escenarios: 1) una sola tecnología con soporte de infraestructura, 2) múltiples tecnologías con soporte de infraestructura y 3) una tecnología con infraestructura limitada. El objetivo es estudiar estos escenarios e identificar un conjunto de casos de uso representativos que puedan abordarse con soluciones de AI/ML para automatizar la RAN. Nuestra metodología consiste en un enfoque de tres pasos, utilizamos modelos de simulación de sistema de código abierto, basados en ns-3 y 5G-LENA, e implementamos nuevos modelos compatibles con estándares 3GPP/IEEE, junto con los marcos propuestos de AI/ML.En el primer paso, nos centramos en dos casos de uso: 1) HO (handover), y 2) MCS (Modulation and Coding Scheme) en los escenarios de RAN basados en una sola tecnología con soporte de infraestructura. Los esquemas de HO tradicionales tienen la desventaja de considerar en la toma de decisión de HO únicamente la calidad de la señal en la estación base (BS) servidora, y en otra posible BS objetivo, el que puede afectar la calidad de experiencia (QoE) de los usuarios. Además, el MCS inicial de la sesión, generalmente se gestiona de manera conservadora, es decir, se asigna el MCS más bajo a un usuario que se conecta a una nueva BS, yesto afecta su rendimiento inicial. Para abordar estas limitaciones, proponemos soluciones de AI/ML que priorizan la QoE para los HO y optimizan la asignación inicial de MCS utilizando experiencia extraída de datos de la red. En primer lugar, diseñamos modelos de AI/ML de tarea única para cada caso de uso, luego proponemos un marco de trabajo de múltiples tareas para abordar varios casos de uso de manera simultánea, reduciendo los costes de entrenamiento.En el segundo paso, abordamos los escenarios de tecnología de acceso múltiple basados en infraestructura, centrándonos en la coexistencia de LAA y LTE-U con WiFi. Estas tecnologías deben garantizar una coexistencia justa para operar en el espectro sin licencia. Sin embargo, observamos que el retardo propio del mecanismo HARQ en LAA promueve un uso injusto del canal, así degradando el rendimiento de otras redes WiFi. Para resolver este problema, proponemos una solución AI/ML que estime la retroalimentación del HARQ. Nuestro esquema logra un compromiso entre equidad de utilización del canal de las dos tecnologías y las prestaciones, en comparación con otras referencias. Además, proponemos un marco estadístico para evaluar la equidad en la coexistencia de LAA y LTE-U con WiFi, confirmando la mayor equidad de LAA en comparación con LTE-U.Finalmente, nos centramos en escenarios RAN basados en una sola tecnologia i con infraestructura limitada. Sin BS, en estos escenarios, las operaciones no estan coordinadas, y esto añade complejidad. Específicamente, nos centramos en la comunicación entrevehiculos con soporte de infraestructura limitado, donde una infrastructura al lado de la carretera transmite información bàsica, utilizando la tecnologia 3GPP NR-V2X. La gestión de recursos en en NR-V2X implica unacontínua monitorización del canal, que consume energia. reducir la monitorización ahorra energia, pero aumenta la interferencia. Para esto, proponemos un mecanismo de monitorización basado en AI/ML, que busque un comprimiso entre pres
  

• CASALS IBÁÑEZ, LLUÍS: Contributions to the Evaluation and Improvement of LoRaWAN
  
  Autor/a: CASALS IBÁÑEZ, LLUÍS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 30/05/2023
  Director/a de tesi: GOMEZ MONTENEGRO, CARLOS | VIDAL FERRÉ, RAFAEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FAMAEY, JEROEN
       SECRETARI: GARCIA VILLEGAS, EDUARD
       VOCAL: TUSET PEIRÓ, PERE
  Resum de tesi: Les tecnologies de xarxa d'àrea extensa de baixa potència (LPWAN) han guanyat un impuls significatiu com a solucions sense fil per implementar aplicacions i serveis d'Internet de les coses (IoT). El conjunt de característiques únic de LPWAN, com ara llarg abast, baix consum d'energia i baix cost de la infraestructura, juntament amb els desafinaments que representen la mida dels missatges i les taxes de missatges, ha acaparat l'atenció de la indústria, el món acadèmic i les organitzacions de esenvolupament d¿estàndards. Dins de la família LPWAN, LoRaWAN s'ha convertit en una tecnologia molt popular. Amb la publicació de l'especificació LoRaWAN i la disponibilitat de maquinari certificat, molts investigadors han dedicat els seus esforços a estudiar el rendiment d'aquesta tecnologia. Atès que es preveu que la IoT inclogui un nombre molt elevat de dispositius (com sensors i actuadors), i que s'espera que LoRaWAN admeti fins a centenars de milers de dispositius IoT per passarel·la ràdio, l'eficiència energètica, el rendiment i l'escalabilitat de LoRaWAN són àrees 'investigació candents. Aquesta tesi doctoral centre les seves investigacions en un conjunt de temes crucials al voltant d¿aquestes àrees. Molts dispositius LoRaWAN, normalment, funcionen en base a una bateria. Per tant, és de vital importància investigar les característiques del consum d'energia de LoRaWAN. Tanmateix, els treballs publicats només fan estudis limitats, proporcionant només estimacions aproximades dels paràmetres relacionats amb el rendiment energètic, sense tenir en compte el comportament realista del aquinari dels dispositius LoRaWAN, o l'impacte dels principals paràmetres de LoRaWAN i la configuració del mecanisme. Per tant, un objectiu del present treball és proposar un model analític que caracteritzi el consum real dels dispositius, la seva vida útil i el cost energètic del lliurament de dades.D'altra banda, també abordem l'estudi del comportament de la transmissió de dades amb confirmació i l'evolució del paràmetre Spreading Factor (SF) segons les regles definides a l'especificació LoRaWAN en cas de retransmissió. Mitjançant simulacions, hem estudiat el comportament de LoRaWAN en condicions controlades de càrrega o de funcionalitats actives de LoRaWAN (p. e., transmissió de dades confirmada versus no confirmada). Prenent com a base el simulador FLoRa, basat en OMNeT++, hem millorat i completat aquest simulador per incloure les funcionalitats no mplementades, i corregir alguns comportaments que no s'ajustaven a l'especificació de LoRaWAN. L'anàlisi dels resultats preliminars ens indica que SF tendeix a canviar cap a SF12, que correspon a la velocitat de dades més baixa i al major temps de transmissió de dades, la qual cosa comporta un baix rendiment de la xarxa, encara que podria ser, en algunes condicions, més fiable. A aquest fenomen l'hem anomenat "pou SF12". En aquest context, hem considerat mecanismes alternatius a l'hora d¿actualitzar el paràmetre SF en el cas de retransmissions de dades, que permet millorar la transmissió en el canal de l'enllaç ascendent. El tercer objectiu d'aquesta tesi és estudiar l'impacte de la mida del paquet en l'eficiència energètica de LoRaWAN. A més a més, per entendre el comportament observat, també considerem l'impacte de la mida del paquet en altres paràmetres de rendiment. Els estudis existents sobre l'avaluació de l'eficiència energètica de LoRaWAN, inclosos els que consideren la mida del paquet com a paràmetre, presenten limitacions significatives. El nostre estudi també el realitzem mitjançant el simulador que hem desenvolupat per abordar l'objectiu anterior, amb modificacions addicionals per tal de calcular el consum d'energia d'una manera més detallat. En aquest treball també apliquem el model energètic realista obtingut en el primer objectiu plantejat, i avaluem la influència de les restriccions del cicle de treball en el rendiment
  

• EXPÓSITO VENTURA, MARTA: Viewability contributions towards a better online advertising ecosystem
  
  Autor/a: EXPÓSITO VENTURA, MARTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 20/04/2023
  Director/a de tesi: FORNE MUÑOZ, JORGE | RUIPÉREZ VALIENTE, JOSÉ ANTONIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ARIAS CABARCOS, PATRICIA
       SECRETARI: PALLARES SEGARRA, ESTEVE
       VOCAL: CALLEJO PINARDO, PATRICIA
  Resum de tesi: La publicidad online hace posible que la mayor parte de los contenidos y servicios online sean gratuitos. Sin embargo, está lejos de considerase madura y hay temas controvertidos que deben abordarse. Uno de estos temas es el de la visibilidad, una métrica que intenta medir si una impresión ha podido ser vista por un usuario.El objetivo de este doctorado industrial, el cual se realiza en la empresa ExoClick, escontribuir a la mejora del ecosistema publicitario online mediante el estudio de la visibilidad.Para ello, hemos definido tres objetivos: (1) identificar los beneficios y desafíos de lavisibilidad, (2) analizar el estandard actual y probar sus posibles implementaciones y (3) evaluar el impacto de una herramienta impulsada por la visibilidad dentro de una empresa publicitaria. Para el primer objetivo, hemos realizado una revisión bibliográfica sistemática de la visibilidad. A partir de esta revisión bibliográfica, hemos identificado los principales beneficios de la visibilidad y los problemas que deberían abordarse para promover su adopción. En relación al segundo objetivo, hemos probado en el entorno de producción de ExoClick un subconjunto de métodos de implementación de la visibilidad para ver sus resultados en diferentes dimensiones. Después, en relación al tercer objetivo, hemos evaluado el impacto de la visibilidad en ¿ad-refresh¿, una técnica utilizada para remplazar el anuncio que se ha mostrado en la página web del publisher con un nuevo anuncio. Por último, hemos analizado nuestros resultados en función de los tres objetivos de esta tesis, proporcionando una visión general de las implicaciones de la visibilidad en la industria y de las posibles mejoras del actual estándar de visibilidad, y definiendo un conjunto de directrices para integrarla en cualquier sistema de tecnología publicitaria. Los resultados yconclusiones obtenidos en esta tesis pueden motivar y ayudar a seguir trabajando en la adopción e integración de la visibilidad para conseguir un ecosistema de la publicidad online más sostenible y mejor para todos.
  

• LEYVA PUPO, IRIAN: Strategies for the UPF Placement in 5G and Beyond Networks
  
  Autor/a: LEYVA PUPO, IRIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/01/2023
  Director/a de tesi: CERVELLO PASTOR, CRISTINA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LOPEZ SOLER, JUAN MANUEL
       SECRETARI: SALLENT RIBES, SEBASTIAN
       VOCAL: BOTERO VEGA, JUAN FELIPE
  Resum de tesi: This doctoral thesis focuses on the design of strategies (i.e., exact and heuristic-based methods) to optimize the placement and reconfiguration of user plane functions (UPFs) in 5G and beyond networks. These solutions seek to ensure QoS satisfaction while reducing the expenditures associated with deploying and operating 5G services. To this end, we study the UPF placement problem (UPP) using three lines of research: static placement, dynamic placement, and reconfiguration scheduling. For each, we consider PDU service requests composed of single or multiple UPF instances. For static UPF placement, we envision several solutions that aim to minimize expenditures related to the deployment and operation of UPFs while fulfilling service requirements. First, we address the case in which all UPF functionalities are centralized in a single instance. Then, we extend the problem to include more complex service topologies (i.e., single- and multiple-branch service function chains [SFC]), which we refer to as the UPF placement and chaining (UPC) problem. For the centralized UPF functionalities, we conceive two integer linear programming (ILP) models and a heuristic algorithm. These solutions contemplate several aspects of the system, such as node available capacities and service requirements for latency, reliability, and mobility. Then, we propose an ILP and two approximated solutions (i.e., a heuristic and a simulatedannealing-based metaheuristic) to address the UPC problem. These solutions consider additional aspects of the UPP, such as UPF-specific requirements, virtual network function (VNF) order in the service chains, and routing paths. The heuristic-based strategies combine various mechanisms to enhance their performance. Specifically, the heuristic algorithm reduces SFC rejections and provisioning costs by considering service demands, available resources, and the effects of VNF mapping decisions on the VNFs forming the service chain. The envisioned metaheuristic approach incorporates several mechanisms, such as restart-stop and variable Markov chain length, that reduce its solution time and improve the solution¿s quality. Different approaches are adopted to address the dynamic UPF placement and session-mapping reconfiguration problem. We conceive two exact solutions and a heuristic algorithm to determine the best reconfiguration setup. Their primary goal is to minimize expenditures associated with the service operation and reconfiguration procedure and guarantee satisfaction with the service requirements. Therefore, these approaches consider multiple cost components (e.g., server activation, VNF deployment, and migration) and system specificities (e.g., node available capacity). The proposed heuristic aims to enhance the problem¿s solution efficiency in online scenarios by incorporating two strategies: partial unmapping of SFCRs and an improvement phase. Furthermore, three scheduling mechanisms are provided to determine the best time to readjust the UPF placement and session-mapping configuration to cope with latency violations produced by user mobility. More specifically, we design two optimal stopping theory-based schedulers and a machine learning-based framework to anticipate poor QoS events and proactively trigger reconfiguration procedures. These scheduling solutions make reconfiguration decisions based on historical system data (e.g., system QoS), current QoS values, and a pre-established tolerance threshold. Extensive simulation results validate the applicability and efficiency of the proposed solutions. Overall, the heuristic-based approaches provide near-optimal results with significantly lower execution times than the mathematical models. Moreover, the conceived scheduling methods display outstanding performance, reducing the number of reconfiguration events and maintaining the QoS of the system under desirable levels for nearly the entire simulation.
  

• LLORENS CARRODEGUAS, ALEJANDRO: Strategies for Improving Resilience in Distributed Communication Systems
  
  Autor/a: LLORENS CARRODEGUAS, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/01/2023
  Director/a de tesi: CERVELLO PASTOR, CRISTINA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VIDAL FERNANDEZ, IVAN
       SECRETARI: SALLENT RIBES, SEBASTIAN
       VOCAL: BOTERO VEGA, JUAN FELIPE
  Resum de tesi: Amb el desenvolupament de la indústria i la societat, nous serveis han sorgit com ara la Indústria 4.0, la detecció cooperativa i l'IoT. Aquests serveis requereixen robustesa i disponibilitat de la xarxa per mantenir alts nivells de QoS, justament el que les noves generacions de xarxes han de garantir als usuaris. En aquest sentit, tecnologies com SDN, NFV i MEC han estat identificades com a pilars en el desplegament d'aquestes xarxes a causa dels avantatges que ofereixen. Tot i això, la resiliència i la tolerància a fallades no estan garantides amb aquestes tecnologies. La literatura que aborda estratègies resilients i tolerants a fallades s'enfoca a proposar mecanismes per ser aplicats a cadascun dels paradigmes anteriors. A més, els seus enfocaments estan relacionats amb els mecanismes de comunicació utilitzats en dominis distribuïts per millorar l'escalabilitat i la resiliència de la xarxa. Per tant, no tenen altres factors que també poden afectar la solidesa i la tolerància a fallades de la xarxa, com l'assignació de VNFs en entorns amb recursos limitats. Per tant, aquesta tesi s'enfoca a dissenyar i implementar noves estratègies per millorar la resiliència i la tolerància a errors en entorns SDN/NFV mitjançant mecanismes de comunicació i assignació d'esdeveniments. Específicament, el mecanisme de comunicació proposat, contrari a treballs existents, garanteix l'intercanvi d'informació de xarxa entre els controladors de tots dos sistemes. Aquesta proposta permet l'autodescobriment i la detecció de fallades, assegurant així el dinamisme necessari a les noves generacions de xarxes. Addicionalment, els elements de control poden millorar les seves decisions en considerar informació externa a la regió que ells controlen. Així, les polítiques de control i gestió d'altres controladors, com els balancejadors de càrrega, es poden millorar en considerar aquesta informació disponible. Aquesta tesi també presenta els processos de gestió i assignació de VNFs com a factors que poden afectar la resiliència de la xarxa quan s'analitzen les característiques de les VNFs i els seus desplegaments en entorns amb recursos limitats. El primer cas analitza les conseqüències d'aplicar mecanismes de balanceig de càrrega i autoescalat en un grup de VNF transparents. A causa de les particularitats d'aquestes funcions virtuals, poden aparèixer llaços a la xarxa quan s'apliquen els mecanismes anteriors sense considerar les característiques de les VNF. Per tant, aquest estudi proposa una solució basada en SDN per resoldre els problemes de gestionar aquestes VNF. El darrer cas explora el desplegament de VNFs en entorns amb recursos limitats, com ara els ordinadors de placa única (SBC). Les característiques d'aquest escenari, com són els recursos computacionals limitats i l'ús de bateries, impliquen desafiaments, ja que les plataformes existents per orquestrar i gestionar les VNF no consideren els nivells d'energia en les decisions d'ubicació. Per tant, no estan optimitzats per a entorns amb restriccions d'energia. És per això que presentem un planificador que considera l'energia per desplegar i administrar les VNFs en un clúster de SBC. La solució proposada redueix el consum de bateria en els nodes del clúster, millorant així la seva resiliència. Per millorar el planificador proposat, es descriu un controlador global intel·ligent per desplegar esdeveniments en un sistema perimetral de múltiples clústers. Aquesta solució integra el mecanisme de comunicació dissenyat per intercanviar la informació del node i així seleccionar-ne els millors per desplegar funcions virtuals. Aquesta proposta incorpora un mètode d'aprenentatge automàtic per garantir una utilització efectiva dels recursos i augmentar la vida útil del sistema. En general, les propostes d'aquesta tesi han estat avaluades en proves reals basades en tecnologies capdavanteres. Els resultats han demostrat l¿aplicabilitat d
  

• MARTÍN PRIETO, ÁLVARO: Control strategy and predictive methods for performance and component lifetime enhancement in vehicle powertrain
  
  Autor/a: MARTÍN PRIETO, ÁLVARO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/04/2023
  Director/a de tesi: AGUILAR IGARTUA, MONICA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FERNANDEZ VILAS, ANA
       SECRETARI: FORNE MUÑOZ, JORGE
       VOCAL: BARBECHO BAUTISTA, PABLO ANDRES
  Resum de tesi: En els darrers anys, els vehicles elèctrics han anat incrementant la seva quota de mercat. Aquests vehicles són vistos progressivament com una opció viable per clients de diversos perfils. Tot i això, encara que els fabricants i institucions de recerca s'esforcen per millorar la capacitat de la bateria, la reduïda autonomia quilomètrica del vehicle és el principal inconvenient i el que preocupa els clients actualment. Per resoldre aquest problema, la investigació està intentant innovar en els materials que s'utilitzaran a les bateries i els components, així com tractant de reduir el pes del vehicle per augmentar l'autonomia. Una altra manera de millorar el rendiment daquests vehicles és mitjançant l'optimització del software. Tenint una estratègia d'operació de software, el vehicle pot millorar la seva operació sense cap canvi de hardware, cosa que és un gran benefici tant per al fabricant com per al client. Aquesta tesi tracta el tema de l'estratègia d'operació de software que, amb el hardware ja disponible en un vehicle, té la capacitat d'optimitzar diversos paràmetres com la potència de refrigeració. Investigacions anteriors han demostrat que la Programació Dinàmica proporciona una solució òptima, però requereix un alt rendiment computacional i no és factible en temps real. En aquest projecte, es proporcionarà una funció d'augment de potència (Power Boost). Aquesta funció permet que el vehicle lliuri un augment de potència temporal quan sigui requerida. El principal problema amb aquesta funció i la raó per la qual no es pot lliurar en tot moment és el control de temperatura. La temperatura afecta en gran mesura el comportament dels components, en redueix la vida útil i s'ha de controlar. Per fer front a aquest problema, aquesta tesi proposa la predicció de la velocitat del cicle de conducció utilitzant xarxes neuronals artificials (ANN). La idea principal és predir el cicle de conducció complet per tenir un coneixement previ de tots els paràmetres abans de començar la conducció. Com a resultat d'aquest enfocament, el vehicle pot condicionar el sistema per lliurar l'augment de potència en el moment precís en què es requereixi, ja que es disposa d'un coneixement complet de l'entorn. Això optimitza el consum d'energia del sistema de refrigeració i millora la disponibilitat de la funció Power Boost.Per garantir el funcionament correcte de la funció, l'algorisme d'aprenentatge automàtic que prediu la velocitat de conducció es combina amb un algorisme en línia. Aquest, funciona en temps real al vehicle i està a càrrec d'adquirir dades del conductor per realitzar l'anomenat fine-tuning del model Machine Learning (ML). A causa de la individualització, la predicció de velocitat no serà genèrica, sinó ajustada a cada conductor o vehicle, depenent de si el vehicle compta amb reconeixement de conductor o no.Paral·lelament al predictor, l'optimitzador utilitza la informació de la velocitat prevista i el pendent del cicle de conducció per mantenir la bateria i el motor sempre per sota de la temperatura de reducció de potència. Si la temperatura d'un component és més baixa que la temperatura de reducció de potència, es pot garantir el màxim lliurament de potència i un funcionament segur, proporcionant així l'anomenada funció Power Boost. A més, l'optimitzador garanteix que es seleccioni el nivell mínim de refredament per lliurar més eficiència de forma simultània. Els mètodes s'han provat en un vehicle Cupra Born, tant al sistema de refrigeració del motor elèctric, accionant la bomba de refrigeració, com al sistema de temperat de la bateria, accionant tant el refredador com l'escalfador de coeficient positiu de temperatura. Els resultats de la optimització realitzada han mostrat una energia de temperat reduïda i, en conseqüència, una autonomia quilomètrica augmentada.
  

• ROBLES GONZÁLEZ, ANTONIO: Private user-centric management of electronic services in smart communities
  
  Autor/a: ROBLES GONZÁLEZ, ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 05/10/2023
  Director/a de tesi: PARRA ARNAU, JAVIER | ARIAS CABARCOS, PATRICIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ALMENARES MENDOZA, FLORINA
       SECRETARI: PALLARES SEGARRA, ESTEVE
       VOCAL: MENG, WEIZHI
  Resum de tesi: Los servicios de comunidades inteligentes o smart community services (SCS) están en casi todos los ámbitos de la vida cotidiana, y a menudo requieren información privada de sus usuarios. Estas contribuciones son para beneficiar todos los interesados, entre otros, ciudadanos (usuarios), organizaciones, escuelas e instituciones de gobierno. La contribución de usuarios puede ser participativa (intencionada) o los SCS pueden recoger casi automáticamente información de modo oportunista de sensores y/o APIs o con poca influencia por el usuario. La tesis doctoral se centra en contribuciones participativas de usuarios.Los SCS demandan más contribuciones participativas, que predominantemente requieren un proceso de verificación de usuario basado en una entrada al sistema (login) aplicando un proceso de identificación (I) y autentificación (A). En este proceso el usuario lleva a cabo un login con una identidad de usuario, sea una real o no. El proceso de verificación contiene amenazas inherentes para la privacidad del usuario. Este puede contribuir etiquetando, publicando o subiendo cualquier información solicitada. El SCS requiere evidencia con veracidad. En la actualidad los usuarios son más conscientes de su privacidad y del derecho de autodeterminación y no están dispuestos a contribuir incondicionalmente, llevando esto a un conflicto entre la privacidad del usuario y requerimientos de los SCS.El proceso de verificación del login del usuario y las contribuciones contienen amenazas de privacidad. Capítulo 3 y 4 de la tesis doctoral se centran en el análisis de amenazas de privacidad (privacy threat analysis (PTA)) del proceso de verificación y el capítulo 5 en contribuciones autodeterminadas por el usuario que respetan su privacidad.Capítulo 3 se centra en el PTA del proceso de verificación en la fase del modelamiento. Extendemos el LINDDUN PTA framework para ser aplicable sistemáticamente en el modelamiento del proceso de verificación del login de usuario. Nuestra contribución modela el proceso de I y A, considera métodos de IA, extiende los límites de confianza y amplía extensamente la tabla de mapeo de amenazas de privacidad. Hemos agrupado nuestras contribuciones en una guía paso a paso sistemática y reproducible, que incluye conocimiento y soporte de decisión, por lo cual los resultados no dependen del conocimiento o intuición del auditor. Los resultados facilitan los requerimientos para elegir o implementar sistemas de autentificación (authentication systems, AS).Capítulo 4 se centra en el PTA del proceso de verificación de los AS desarrollados. Los AS son evaluados ampliamente respecto a su usabilidad (U), posibilidad de despliegue (D) y seguridad (S) con el UDS framework de Bonneau et al. Extendemos UDS con una nueva categoría de privacidad (P) y se convierte en el UDSP framework. Nuestra evaluación de los 38 AS con el UDSP framework entre otras revela amenazas de privacidad elementales, así que proponemos pautas para una implementación más segura.Capítulo 5 se centra en la autodeterminación y revocabilidad de la privacidad del usuario, aceptada por este. Él está en particular expuesto a amenazas de privacidad cuando contribuye a incidentes críticos del SCS, que requieren una contribución con evidencia y veracidad. Esta es la razón por la que proponemos una taxonomía para la clasificación de la criticalidad de los incidentes incluyendo requerimientos de privacidad de usuario ampliados y primitivas criptográficas, que facilitan una realización manteniendo la privacidad. La taxonomía para la autodeterminación del usuario incluye ¿ ejecutable por el usuario ¿ privacidad escalonadamente revocable, que no obstante ya es parcialmente aplicable al derecho al olvido. Esta taxonomía se explica en dos pruebas de concepto aplicando ejemplarmente primitivas criptográficas como blacklistable anonymous credentials y group signatures with distributed management.
  

Darrera actualització: 08/12/2023 06:01:46.

Grups de recerca

• BAMPLA-Disseny i Avaluacio de Xarxes i Serveis de Banda Ampla
• GRXCA-Grup de Recerca en Xarxes de Comunicacions Cel·lulars i Ad-hoc
• ISG-Grup de Seguretat de la Informacio
• SISCOM-Smart Services for Information Systems and Communication Networks
• WNG-Grup de xarxes sense fils

Professorat

• Aguilar Igartua, Mónica
• Alcober Segura, Jesus
• Alins Delgado, Juanjo
• Calveras Auge, Anna
• Casademont Serra, Jordi
• Cervello Pastor, Cristina
• Cruz Llopis, Luis Javier de la
• Domingo Aladren, Maria del Carmen
• Esparza Martin, Oscar
• Fernandez Muñoz, Marcel
• Forne Muñoz, Jordi
• Garcia Villegas, Eduard
• Gomez Montenegro, Carles
• Gorricho Moreno, Juan Luis
• Hernandez Serrano, Juan Bautista
• Hesselbach Serra, Xavier
• Lopez Aguilera, Maria Elena
• Martin Escalona, Israel
• Mata Diaz, Jorge
• Melus Moreno, Jose Luis
• Muñoz Tapia, Jose Luis
• Pallares Segarra, Esteve
• Paradells Aspas, Jose
• Parra Arnau, Javier
• Pegueroles Valles, Josep
• Piney Da Silva, Jose Ramon
• Postigo Boix, Marcos
• Remondo Bueno, David
• Rincon Rivera, David
• Sallent Ribes, Sebastian
• Serrat Fernandez, Juan
• Soriano Ibañez, Miquel
• Vidal Ferre, Rafael
• Zola, Enrica Valeria