Perfil d'acces

En general, qualsevol estudiant provinent d’una disciplina numèrica, en possessió d’un màster en estadística i investigació operativa (preferentment l’ofert per la mateixa UPC) amb bones qualificacions (notable o superior) pot ser acceptat en el Programa de Doctorat.

En particular, els títols de grau recomanats per als doctorands són:
• Grau/Llicenciatura en Ciències i Tècniques Estadístiques
• Grau/Llicenciatura en Matemàtiques
• Grau en Enginyeria Informàtica, Enginyeria Informàtica
• Grau/Enginyeria Industrial
• Grau/Enginyeria en Telecomunicacions
• Grau en Enginyeria Agrònoma, Enginyeria Agrònoma
• Grau/Llicenciatura en Biologia
• Grau/Llicenciatura en Economia
• Grau/Llicenciatura en Sociologia
• Grau/Llicenciatura en Medicina.

Els estudiants han de poder comunicar-se en anglès, català o castellà.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

12

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Graffelman, Jan

• Albareda Sambola, Mari
• Codina Sancho, Esteve
• Delicado Useros, Pedro
• Ginebra Molins, Josep
• Graffelman, Jan
• Langohr, Klaus Gerhard

• Departament d'Estadística i Investigació Operativa (PROMOTORA)

Perfil d'acces

En general, qualsevol estudiant provinent d’una disciplina numèrica, en possessió d’un màster en estadística i investigació operativa (preferentment l’ofert per la mateixa UPC) amb bones qualificacions (notable o superior) pot ser acceptat en el Programa de Doctorat.

En particular, els títols de grau recomanats per als doctorands són:
• Grau/Llicenciatura en Ciències i Tècniques Estadístiques
• Grau/Llicenciatura en Matemàtiques
• Grau en Enginyeria Informàtica, Enginyeria Informàtica
• Grau/Enginyeria Industrial
• Grau/Enginyeria en Telecomunicacions
• Grau en Enginyeria Agrònoma, Enginyeria Agrònoma
• Grau/Llicenciatura en Biologia
• Grau/Llicenciatura en Economia
• Grau/Llicenciatura en Sociologia
• Grau/Llicenciatura en Medicina.

Els estudiants han de poder comunicar-se en anglès, català o castellà.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Els estudiants que hagin cursat el MEIO de la UPC amb qualificacions de notable o superior són acceptats al Programa de Doctorat.

Als estudiants que no hagin cursat el MEIO però sí un altre màster en estadística i/o investigació operativa extern a la UPC de nivell similar al de la UPC, i a més tinguin un grau en una disciplina científica o tecnològica (tal com Grau en Ciències i Tècniques Estadístiques, Grau en Matemàtiques, Grau en Enginyeria Informàtica, Grau en Enginyeria Industrial, Grau en Enginyeria de Telecomunicacions, Grau en Biologia, Grau en Economia, Grau en Medicina), se’ls avaluen els paràmetres següents (ponderacions entre parèntesis):
• Expedient acadèmic, a nivell de grau i màster (60%).
• Nivell del grau i/o màster realitzat, o de les universitats on s’hagi realitzat (30%).
• Coneixement d’una o més llengües del Programa de Doctorat (anglès, català, castellà) (10%).

S’exigeix un mínim de notable, tant en grau com en màster, en l’expedient acadèmic. Per avaluar la universitat s’utilitzen rànquings estàndard d’universitats (per exemple, http://www.topuniversities.com/university-rankings). A aquests estudiants la Comissió Acadèmica els pot exigir fins a 60 crèdits de complements de formació (assignatures del MEIO).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar la seva durada.

Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els complements de formació els decideix de forma consensuada la Comissió Acadèmica del programa i el tutor/director o la tutora/directora de cada estudiant. Els complements de formació corresponen a assignatures del Màster en EIO de la UPC.

Els estudiants que hagin cursat el Màster en EIO de la UPC no han de cursar complements de formació.

Els estudiants que hagin accedit al Doctorat cursant un màster diferent del MEIO de la UPC, per norma general, hauran de cursar complements de formació (un mínim de 30, habitualment, i fins a un màxim de 60 crèdits).

Els estudiants que hagin entrat al Doctorat amb el perfil anomenat Investigació Operativa hauran de cursar, si no han adquirit aquests coneixements en el seu màster previ, les assignatures de fonaments comuns i fonaments de la investigació operativa del MEIO: Simulació, Modelització en Programació Matemàtica, Optimització, Optimització Estocàstica, Programació Sencera i Optimització Combinatòria, Optimització de Gran Escala, Mètodes Heurístics en Programació Matemàtica, Fluxos en Xarxes.

Els estudiants que han entrat al doctorat amb el perfil Estadística hauran de cursar, si no han adquirit aquests coneixements en el seu màster previ, les assignatures de Fonaments Comuns, i Fonaments de l’Estadística del MEIO: Probabilitat i Processos Estocàstics, Anàlisi Multivariada, Inferència, Models Lineals Generalitzats, Disseny d’Experiments, Inferència Bayesiana, Anàlisi de Supervivència, Previsió i Sèries Temporals, Anàlisi de Dades Discretes, Anàlisi de Dades Longitudinals, Models no Paramètrics, Tècniques de Mostreig.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser realitzades dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives) s’hauran de realitzar durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

El Programa de Doctorat en Estadística i Investigació Operativa compta amb les activitats formatives següents:

• Tutoria. Es tracta del seguiment de l’estudiant per part dels tutors mitjançant reunions setmanals d’aproximadament dues hores. Aquestes reunions són de caràcter obligatori i sense aquestes la tesi doctoral no pot avançar.
• Assignatures de màster i de l’Escola d’Estiu. Es tracta de complementar la formació d’estudiants que no procedeixin del màster propi en EIO. Això inclou assignatures avançades impartides per professors visitants en el marc de l’Escola d’Estiu del Màster en EIO de la UPC (Facultat de Matemàtiques i Estadística). Les hores dedicades poden arribar fins a les corresponents a 60 crèdits (mínim variable segons formació prèvia dels estudiants). En general es tracta d’activitats optatives, encara que la Comissió Acadèmica o bé els directors de tesi poden marcar assignatures com a obligatòries segons el perfil de l’estudiant.
• Seminaris. És habitual l’assistència dels estudiants de doctorat al Seminari del Departament d’EIO per contactar amb investigadors reconeguts nacionals i internacionals i exposar-se a problemes de recerca punters. La durada d’un seminari és normalment d’una hora, i el departament n’organitza un mínim de vuit a l’any. L’assistència als seminaris és de caràcter optatiu.
• Estades de recerca. Els estudiants de doctorat poden fer estades en altres centres de recerca, siguin nacionals o a l’estranger, amb l’objectiu de formar-se en temes específics, o bé per dur a terme tasques de recerca per a l’obtenció de la menció de doctorat internacional. Les estades de recerca solen tenir un mínim de tres mesos i són optatives en general, però obligatòries per a estudiants que vulguin obtenir la menció internacional.
• Assistència a conferències. Els estudiants de doctorat poden assistir a congressos nacionals i internacionals, tant per presentar-hi ponències pròpies com per establir contactes amb altres investigadors. Sovint les conferències internacionals programen cursos intensius sobre temes específics d’interès per a estudiants de doctorat.
• Cursos externs. La Comissió Acadèmica difon entre els estudiants de doctorat anuncis de cursos intensius avançats sobre temes específics que poden ser d’interès per al Doctorat. Es fa ressò, per exemple, dels cursos oferts pel Barcelona Graduate School of Mathematics (BSGMath). En general, es tracta de cursos optatius d’una setmana de durada.
  
• Cursos interns de la UPC. La Comissió Acadèmica difon entre els estudiants de doctorat anuncis de cursos d’interès per a la recerca científica, com els organitzats per les biblioteques de la UPC (investigació en bibliografia, formació en habilitats informacionals, aprendre a identificar quan i per què es necessita informació, on trobar-la i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica) i l’Institut de Ciències de l’Educació (millora d’habilitats lingüístiques i de comunicació, i adquisició d’un conjunt de coneixements, capacitats i actituds necessaris per interpretar i produir missatges i comunicar-se de manera eficaç en contextos diversos). Es tracta, en general, de cursos optatius d’un o dos dies.
  

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 17/04/2021 05:09:46.

Llistat de tesis en dipòsit

• MOLINS LLEONART, EDUARD: Proposing some innovative study design features to regulatory agencies (EMA and FDA) in bioequivalence trials. Reference Scaled Average Bioequivalence, and Two-Stage Adaptive Designs
  
  Autor/a: MOLINS LLEONART, EDUARD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2021
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: OCAÑA REBULL, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: GÓMEZ MELIS, GUADALUPE
       SECRETARI: DEL CASTILLO FRANQUET, JOAN
       VOCAL: KARALIS, VANGELIS
  Resum de tesi: En aplicacions per a medicaments genèrics el concepte de bioequivalència és fonamental. Dos productes, un test i un de referència, amb el mateix principi actiu, es consideren bioequivalents si la seva biodisponibilitat (quantitat Cmax i velocitat Tmax d¿una substància activa que s¿absorbeix d¿un fàrmac i està disponible en el seu lloc d¿acció) després de l'administració d¿ambdós productes produeix un efecte terapèutic similar. Per això, l¿interval de confiança del 90% per a la ràtio de les mitjanes (mitjanes geomètriques poblacionals) dels productes test i referència de les mesures farmacocinètiques han d¿estar dins dels límits de bioequivalència 80%-125%. Es recomana utilitzar dissenys aleatoritzats encreuats 2x2, és a dir, de dos períodes i dues seqüències (en anglès 2x2 crossover designs) El nombre de subjectes que s¿inclouen es basa en un càlcul adequat de la grandària mostral, tot i que aquest nombre sol ser petit però mai inferior a 12 subjectes.Però en cas de productes/fàrmacs d¿alta variabilitat cal incloure molts més subjectes per aconseguir una potència estadística adequada, de manera que la bioequivalència es determina amb pocs subjectes però a través de l¿escalat dels límits de bioequivalència (RSABE, Reference Scaled Average Bioequivalence), expandits en funció de la variabilitat intra-subjecte en el grup de referència. En aquest cas, amb dissenys 2x2 no és possible estimar per separat la variabilitat dels productes test i referència i cal fer servir dissenys més complexos com ara dissenys encreuats replicats o semi-replicats. Les agències reguladores també permeten utilitzar dissenys encreuats 2x2 adaptatius de dues etapes amb re-estimació de la grandària mostral en la primera (anàlisi provisional, en anglès interim analysis). Llavors, si no podem declarar bioequivalència a la primera etapa amb una grandària mostral inicial petita, podem incrementar la mostra en funció de la variabilitat intra-subjecte estimada i afegir nous subjectes en la segona, o parar l¿estudi per futilitat si la probabilitat de declarar bioequivalència és finalment petita. Aquesta estratègia ha d¿estar definida en el protocol, i prèviament acordada amb les agències reguladores amb especial èmfasi en el control de l¿error de tipus I.Mitjançant simulacions de Monte Carlo, mostrem que les metodologies basades en RSABE i dissenys adaptatius bietàpics proporcionen una potència estadística similar, tot i que els mètodes escalats normalment requereixen menys grandària mostral tot i que cal exposar més vegades els subjectes als tractaments. Amb una grandària mostral inicial adequada (no molt petita, per exemple 24 subjectes), els dissenys bietàpics són una opció molt flexible i eficient a considerar: proporcionen una potència raonable (per exemple del 80%) a la primera etapa per fàrmacs que no són altament variables, i en cas contrari, proporcionen l¿oportunitat de saltar a una segona etapa que inclou subjectes addicionals.Basant-nos en aquests dissenys adaptatius bietàpics, presentem un mètode iteratiu per ajustar el nivell de significació a cada etapa que preserva l¿error de tipus I global per a un conjunt d¿escenaris que molt probablement inclouen el vertader valor desconegut de la variabilitat intra-subjecte, i que proporciona una potència estadística d¿almenys el 80%. Aquests dissenys funcionen particularment bé per coeficients de variació per sota de 0.3 pel balanç que proporcionen entre la potència estadística i el percentatge d¿estudis que salten a la segona etapa. Presentem un paquet d¿R que ens permet ajustar els nivells de significació a cada etapa i que controla l¿error de tipus I global.
  

Darrera actualització: 17/04/2021 05:08:38.

Llistat de tesis defensades per any

• ABELLA GARCIA, AINOA: Ingeniería Kansei en el campo del diseño: Una aproximación desde la ingeniería estadística aplicada a la percepción de los materiales.
  
  Autor/a: ABELLA GARCIA, AINOA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 19/01/2021
  Director/a de tesi: MARCO ALMAGRO, LLUÍS | CLÈRIES GARCÍA, LAURA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TORT-MARTORELL LLABRES, JAVIER
       SECRETARI: PEREDA BAÑOS, ALEXANDRE
       VOCAL: ROGNIOLI, VALENTINA
  Resum de tesi: El objetivo de la presente tesis doctoral es la aplicación teórica y experimental de la ingeniería kansei en el ámbito del diseño. La ingeniería kansei es un método que apunta al desarrollo o la mejora de productos, servicios y/o experiencias mediante la traducción de las necesidades emocionales de los usuarios en parámetros o características del propio diseño. En la presente investigación la ingeniería kansei utiliza como base la ingeniería estadística, ya que se emplean los métodos estadísticos y analíticos más apropiados para aportar valor, validez y rigurosidad.La primera contribución de esta tesis es la creación de un Marco Teórico de las dimensiones emocionales ¿sensación, percepción, emoción, sentimiento y afecto¿ fruto de una revisión sistemática en dos bases de datos científicas. El objetivo es promover la integración de las emociones durante cualquier etapa del proceso creativo, y por ello se desarrolla una taxonomía común sobre definiciones,teorías y herramientas de medición para cada una de las dimensiones emocionales. Además, se han creado tres figuras ¿ Emotional Path, Emotional Systematization y Mapeo preliminar de diseño y emoción¿ que sintetizan esta información para ser utilizadas como guías visuales.Una vez comprendido el estado del arte, se focaliza la investigación en dos temáticas distintas relacionadas con la ingeniería kansei y su adaptación en el contexto del siglo XXI: los canales de comunicación y las herramientas de medición. Para ello, se seleccionan los materiales como ámbito de aplicación. Respecto a los Canales de Comunicación, se realizan dos casos de estudio ¿prueba piloto y experimento¿ con el fin de comprender cómo puede variar la percepción del usuario según la interacción y la cantidad de información que recibe. En el diseño experimental se presentan tres materiales a través de tres canales de comunicación distintos para evaluar sus propiedades sensoriales. En algunos casos las personas evalúan el mismo material para cada canal y en otros, cada participante evalúa un material distinto por canal, a través del Perception Evaluation Kit. Los resultados indican que en algunos canales de comunicación hay diferencias significativas respecto a la percepción de las propiedades sensoriales. El nivel de las respuestas en las dos tipologías de experimento es muy parecido, lo que indica que el orden de presentación de los canales de comunicación parece no influir en la percepción. Además, la preferencia por el canal 3, interacción completa del material, destaca independientemente del estilo de aprendizaje predominante en la persona. La contribución respecto al capítulo de Herramientas de Medición es aplicar una metodología heterogénea que utiliza herramientas de autoreporte y fisiológicas para evaluar la percepción de los materiales reciclados, así como la actitud ambiental y los hábitos de consumo de los participantes. La finalidad es detectar si hay alguna relación entre la información que se extrae de las dos tipologías de herramientas. La actividad electrodermal, la apreciación hedónica y las evaluaciones de las propiedades sensoriales han reportado diferencias significativas entre materiales. En cambio, en la electromiografía, la precisión en la identificación y la relación entre hábitos de consumo y actitud ambiental no se han observado efectos o interacciones significativas en los datos. Por último, en el apartado Estadística y Diseño se reflexiona sobre la relación y la unión de las dos disciplinas y se presentan dos puntos de confluencia entre estas ¿la ingeniería estadística y el Data-Driven Design¿. La aportación de este capítulo es el Data Collection Toolkit, un conjunto de metodologías, recursos y herramientas para los diseñadores. El objetivo es promover una mejor práctica en la investigación a través del diseño para que el experimento tenga una mayor validez y sustento e
  

• ARJONA MARTÍNEZ, JAMIE: Design smart its services through innovative data analsys modeling
  
  Autor/a: ARJONA MARTÍNEZ, JAMIE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 11/02/2021
  Director/a de tesi: CASANOVAS GARCIA, JOSE | LINARES HERREROS, MARÍA PAZ
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VLAHOGIANNI, ELENI
       SECRETARI: MONTERO MERCADÉ, LIDIA
       VOCAL: PIERA EROLES, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: En la actualidad uno de los mayores problemas de las zonas urbanas tiene origen en la congestión del tráfico con un alto impacto en la economía, el medio ambiente, la salud y otras facetas de la vida urbana. En muchas ocasiones parte de la congestión del trafico tiene origen en la disponibilidad de las plazas de aparcamiento debido a que los conductores de vehículos privados suelen querer aparcar sus vehículos lo más cerca posible de su destino pero las plazas de aparcamiento son limitadas y pueden no ser suficientes para mantener la demanda. Un enfoque basado en el Internet of Things (IoT) nos permite en tiempo real conocer la disponibilidad de plazas de estacionamiento a través de redes inalámbricas de sensores. Un tratamiento inteligente sobre estos datos puede generar información que ayude a predecir la futura demanda de estacionamiento en las zonas sensorizadas mejorando así la gestión del estacionamiento y teniendo un efecto en el tráfico urbano. Los primeros trabajos académicos en este área se centraron en estudiar las correlaciones temporales y espaciales de la ocupación del estacionamiento para proveer pronósticos a corto plazo (predicciones a tiempo máximo de 30 minutos) y que en muchas ocasiones no son de utilidad ya que para el usuario final es preferible tener estimaciones de la disponibilidad de estacionamiento en el order de magnitud de horas.En este contexto, esta tesis se centra en el uso de datos de aparcamientos y otras fuentes para caracterizar y modelizar diferentes sistemas de aparcamiento. La metodología utilizada emplea técnicas innovadoras para proporcionar predicciones en tiempo real sobre la disponibilidad de aparcamiento basadas en datos de sensores. Los modelos se desarrollan a partir de cuatro metodología: Autoregressive Integrated Moving Average (ARIMA), Multilayer Perceptron (MLP), Long-Short Term Memory (LSTM) y Gated Recurrent Unit (GRU). La primera ha sido el enfoque estándar de predicción en la literatura sobre Sistemas de Transporte Inteligentes, mientras que las otras tres han demostrado ser las mejores arquitecturas de redes neuronales para resolver un amplio conjunto de problemas de datos de naturaleza secuencial, como los que se tratan en este trabajo. Hasta donde sabemos, los métodos LSTM y GRU (enfoques de redes neuronales recurrentes) se han utilizado recientemente para la predicción de tráfico, obteniendo buenos resultados, pero no para aparcamiento. Además, proponemos utilizar datos exógenos como las condiciones meteorológicas y los efectos del calendario, transformando el problema de univariante a multivariante y demostramos como los métodos de redes neuronales gestionan de forma natural esta mayor complejidad del problema. El motivo para incluir variables exógenas es el de reducir la incertidumbre dada por las mediciones de los sensores ya que el uso de los sistemas de aparcamiento está condicionado por procesos no medibles por estos.Los métodos propuestos se han comparado mediante la creación de modelos para sectores de aparcamiento en cinco ciudades. Los resultados se han analizado con el fin de identificar y proporcionar pautas exhaustivas y conocimientos sobre los mecanismos internos de los sistemas de estacionamiento y, al mismo tiempo, determinar cómo se reflejan las idiosincrasias de cada método y de cada sector en los pronósticos del modelo.Al comparar los resultados según sus disciplinas de origen (ARIMA de estadística y redes neuronales de aprendizaje automático), ninguna de las metodologías propuestas es claramente mejor que las otras, ya que ambas pueden proporcionar predicciones con bajo error. ARIMA ha demostrado tener tasas de error más bajas en sectores de aparcamiento de menor dimensión donde el estado más reciente del sistema es más relevante; mientras que los métodos de redes neuronales has demostrado ser capaces de proporcionar mejores predicciones para sectores de gran tamaño donde los patrones tienen mayores
  

• DE LA LAMA ZUBIRÁN, PAULA: Solving large-scale two-stage stochastic optimization problems by specialized interior point methods.
  
  Autor/a: DE LA LAMA ZUBIRÁN, PAULA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/01/2021
  Director/a de tesi: CASTRO PÉREZ, JORDI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ESCUDERO BUENO, LAUREANO F.
       SECRETARI: HEREDIA CERVERA, FRANCISCO JAVIER
       VOCAL: PLA ARAGONÉS, LLUÍS
  Resum de tesi: Los modelos de optimización estocástica de dos etapas dan lugar a problemas lineales (PL) muy grandes. Se han ideado varios enfoques para resolverlos de manera eficiente, entre los que se encuentran los métodos de punto interior (MPI). Sin embargo, al usar MPI, las columnas de enlace que están asociados con las decisiones de la primera etapa provocan rellenos excesivos para las soluciones de las ecuaciones normales, lo que hace que el procedimiento sea computacionalmente costoso. Hemos dado un paso adelante en el camino hacia una mejor solución al reformular el PL mediante una técnica de división variable que ha reducido significativamente el tiempo de solución.Este trabajo presenta un MPI especializado que primero aplica la división de variables y luego explota la estructura de la formulación determinista equivalente del problema estocástico. El MPI especializado trabaja con un algoritmo que combina la factorización Cholesky y gradientes conjugados precondicionados para resolver las ecuaciones normales al calcular la dirección de Newton para problemas de optimización estocástica en los que las variables de las primeras etapas son lo suficientemente grandes. Nuestro enfoque especializado supera al MPI estándar.Este trabajo proporciona los resultados computacionales de dos problemas estocásticos de la literatura: (1) un sistema de cadena de suministro y (2) expansión de capacidad en un sistema eléctrico. Se utilizaron formulaciones tanto lineales como cuadráticas para obtener instancias de hasta 39 millones de variables y seis millones de restricciones. Cuando se utiliza en estas aplicaciones, los resultados computacionales muestran que nuestro procedimiento es más eficiente que las implementaciones de PI alternativas de última generación (por ejemplo, CPLEX) y otros métodos especializados para la optimización estocástica.
  

• DUARTE LÓPEZ, ARIEL: Zipf extensions and their applications for modeling the degree sequences of real networks
  
  Autor/a: DUARTE LÓPEZ, ARIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 05/02/2021
  Director/a de tesi: PÉREZ CASANY, MARTA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GINEBRA MOLINS, JOSEP
       SECRETARI: DAUNIS ESTADELLA, PEPUS
       VOCAL: GÓMEZ DÉNIZ, EMILIO
  Resum de tesi: La distribución Zipf, también conocida como distribución discreta de Pareto, atrae una atención considerable debido a su versatilidad para describir datos sesgados provenientes de diferentes entornos tanto naturales como artificiales. Bajo la distribución Zipf, la probabilidad de un valor dado es proporcional a una potencia negativa del mismo. En consecuencia, al dibujar en escala doble logarítmica las frecuencias, de datos provenientes de esta distribución, en función de su tamaño, se obtiene una línea recta. Sin embargo, en muchos conjuntos de datos, esta linealidad solo se observa en la cola, y cuando esto sucede, la distribución Zipf solo se ajusta para valores mayores que un umbral dado. Este procedimiento implica una pérdida de información, y a menos que a uno solo le interese la cola de la distribución, se pone de manifiesto la necesidad de disponer de distribuciones alternativas con una mayor flexibilidad. El trabajo realizado en esta tesis gira en torno a cuatro extensiones bi-paramétricas de la distribución Zipf. Las dos primeras pertenecen a la familia de distribuciones Random Stopped Extreme. La tercera extensión es el resultado de aplicar el concepto Poisson-Stopped-Sum a la distribución Zipf y, la última familia de distribuciones se obtiene al incluir un parámetro adicional a la función generadora de probabilidad de la Zipf. Una característica de tres de los modelos presentados es que proporcionan una interpretación directa de sus parámetros, lo que permite extraer algunas ideas sobre el mecanismo subyacente que ha generado los datos. Con el objetivo de analizar la aplicabilidad de estos modelos, hemos ajustado secuencias de grados de redes reales de diferentes áreas tales como: redes sociales, redes de interacción de proteínas y redes de colaboración. Los ajustes obtenidos se han comparado con los obtenidos con otros modelos bi-paramétricos como: el Zipf-Mandelbrot, la distribución discreta de Weibull o la binomial negativa. Para facilitar el uso de los modelos presentados, estos se han implementado en el paquete de R zipfextR, disponible en el Comprehensive R Archive Network.
  

• MUÑOZ AGUIRRE, MANUEL: From RNA to histological images: linking the transcriptome with human phenotypes through statistical learning
  
  Autor/a: MUÑOZ AGUIRRE, MANUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 07/04/2021
  Director/a de tesi: GUIGÓ SERRA, RODERIC | GRAFFELMAN, JAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VALENCIA HERRERA, ALFONSO
       SECRETARI: RADEVA, PETIA IVANOVA
       VOCAL NO PRESENCIAL: BUTTE, ATUL JANARDHAN
  Resum de tesi: Los conjuntos de datos genómicos son fundamentales para ampliar nuestra comprensión de la biología humana en el contexto de la salud y la enfermedad. Sin embargo, la alta dimensionalidad de la expresión génica y otros rasgos moleculares constituye un desafío para vincular estos tipos de datos con fenotipos humanos. Esta tesis se apoya en herramientas de aprendizaje estadístico para mitigar el problema de la dimensionalidad y vincular el transcriptoma humano con fenotipos a diferentes niveles de complejidad: desde el ARN, pasando por enriquecimientos de tipos celulares inferidos computacionalmente, y terminando con imágenes histológicas y sus correspondientes anotaciones en formato de texto libre. Hacemos cuatro aportaciones específicas. Primero, construimos modelos computacionales basados en la expresión génica de tejidos humanos post-mortem para realizar estimaciones del intervalo post-mortem. En segundo lugar, redefinimos los tipos histológicos básicos de clasificación de tejidos con base en cinco amplios programas transcripcionales que definen tipos celulares principales: epitelial, endotelial, mesenquimal, neural y sanguíneo. Generamos estimaciones computacionales para el enriquecimiento de estos tipos celulares principales y las validamos mediante el análisis de imágenes histológicas e informes de patología en formato de texto libre, encontrando que las desviaciones respecto a la normalidad en los enriquecimientos celulares correlacionan con fenotipos histológicos asociados con enfermedades. En tercer lugar, caracterizamos el panorama de la expresión diferencial de los genes respecto al sexo en humanos, y descubrimos que los efectos son pequeños pero ubicuos y tienden a ser específicos al tejido, con algunos de estos genes involucrados en funciones biológicas y moleculares relacionadas con enfermedades y fenotipos clínicos. En cuarto lugar, hemos propuesto una metodología in-silico para deconvolucionar espacialmente la expresión génica a partir de muestras emparejadas de imágenes histológicas y expresión génica (bulk RNA-seq), con el objetivo de replicar la tecnología experimental de transcriptómica espacial. Dentro de este estudio, también desarrollamos una herramienta de software para procesar imágenes histológicas y generar mosaicos de imágenes para aplicaciones de aprendizaje automático.
  

• SUPERCHI, CECILIA: Measuring review report quality in health research
  
  Autor/a: SUPERCHI, CECILIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Embargament temporal
  Data de lectura: 21/01/2021
  Director/a de tesi: GONZÁLEZ ALASTRUE, JOSÉ ANTONIO | BOUTRON, ISABELLE | HREN, DARKO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PULJAK, LIVIA
       SECRETARI: FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, DANIEL
       VOCAL: SELVA O\'CALLAGHAN, ALBERT
       VOCAL NO PRESENCIAL: TER RIET, GERBEN
       VOCAL NO PRESENCIAL: GRIMALDO MORENO, FRANCISCO
  Resum de tesi: La revisión editorial por pares es la puerta de entrada a la publicación científica. Se estableció para garantizar que los artículos de investigación fueran examinados por expertos independientes antes de su publicación. A pesar de la importancia de este proceso, su impacto aún se considera subóptimo y debe mejorarse. Para este propósito, necesitamos outcomes apropiados, particularmente una herramienta validada que defina claramente la calidad de los informes de revisión por pares. El objetivo final del presente proyecto de doctorado fue desarrollar y validar una nueva herramienta para evaluar la calidad de los informes de revisión por pares en la investigación biomédica. Como punto de partida para el desarrollo de una nueva herramienta, realizamos una revisión sistemática destinada a identificar y describir las herramientas existentes que se utilizan para evaluar la calidad de los informes de revisión por pares en la investigación biomédica. Identificamos un total de 24 herramientas: 23 escalas y 1 lista de comprobación. Ninguna de las herramientas incorporó una definición de `calidad¿. Solo una describió el desarrollo de la escala y 10 proporcionaron medidas de validez y confiabilidad. Clasificamos los componentes de calidad de las 18 herramientas con más de un elemento en 9 dominios de calidad principales y 11 subdominios. En segundo lugar, formamos un comité directivo compuesto por cinco miembros con experiencia diversa que definieron la calidad de los informes de revisión por pares. Luego, realizamos una encuesta online destinada a editores y autores biomédicos para 1) determinar si los participantes respaldaban la definición propuesta de calidad del informe de revisión por pares; 2) identificar los ítems más importantes para incluir en la herramienta; y 3) identificar cualquier ítem faltante. Sobre la base de las respuestas cualitativas y cuantitativas de los participantes, el comité directivo modificó la definición propuesta inicialmente de calidad del informe de revisión por pares, revisó todos los ítems y, por último, redactó y perfeccionó la versión final de la herramienta.Seguidamente se desarrolló la herramienta ARCADIA (Assessment of Review reports with a Checklist Available to eDItors and Authors). La herramienta es una lista de comprobación que incluye 14 elementos englobados en 5 dominios. Cada elemento debe marcarse como `Sí¿ o `No¿. Sin embargo, un elemento también podría evaluarse como `No aplicable¿ (NA) según la experiencia del revisor, el tipo de estudio, el tipo de revista biomédica, la disponibilidad de los datos del estudio, los materiales y el protocolo.Finalmente, probamos la herramienta y evaluamos su aceptabilidad, fiabilidad y validez. ARCADIA fue validada por una muestra heterogénea de editores y autores biomédicos utilizando informes de revisión por pares de dos revistas biomédicas diferentes (es decir, The BMJ y BMJ Open). Las pruebas de campo demostraron que las propiedades psicométricas de ARCADIA no son del todo satisfactorias. Los resultados del estudio de validación deben usarse para impulsar una nueva versión de la herramienta ARCADIA, que también debe validarse en un entorno editorial real utilizando informes de revisión por pares asociados con manuscritos con diferentes diseños de estudio y de diferentes tipos de revistas. Esta tesis informa sobre el desarrollo y validación de ARCADIA, una nueva herramienta para evaluar la calidad de los informes de revisión por pares en la investigación biomédica. ARCADIA constituye la primera herramienta que se ha desarrollado sistemáticamente para evaluar la calidad de los informes de revisión por pares, validada con una amplia y diversa muestra de editores y autores biomédicos. Los editores podrían utilizar esta herramienta con regularidad para evaluar el trabajo de los revisores y también como variable respuesta al evaluar intervenciones para mejorar el pro
  

Darrera actualització: 17/04/2021 05:08:00.

Grups de recerca

• ADBD-Analisi de Dades Complexes per a les Decisions Empresarials
• COSDA-UPC-Analisis de Dades Composicionals i Espacials
• GNOM-Grup d'Optimitzacio Numerica i Modelitzacio
• GRBIO-Grup de Recerca en Bioestadistica i Bioinformatica
• IMP-Modelitzacio i Processament de la Informacio
• KEMLG-Grup d'Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automatic
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis

Red Nacional de Bioestadística, https://www.eio.upc.edu/es/recerca-es/grupos-de-investigacion/biostatnet-red-nacional-de-bioestadistica

Research Group in Survival Analysis (GRASS), https://www.eio.upc.edu/es/recerca-es/grupos-de-investigacion/grass-research-group-in-survival-analysis

Professorat

• Acar Denizli, Nihan
• Acosta Argueta, Lesly Maria
• Albareda Sambola, Mari
• Algaba Joaquin, Ines
• Aluja Banet, Tomas
• Angerri Torredeflot, Xavier
• Baena Mirabete, Daniel
• Barcelo Bugeda, Jaime
• Camps Lorente, Oriol
• Casadesus Pursals, Salvador
• Casanovas Garcia, Josep
• Castellano Palomino, Marta Janira
• Castro Perez, Jordi
• Cobo Valeri, Erik
• Codina Sancho, Esteve
• Corral Lopez, Jesus
• Cortes Martinez, Jordi
• Costa Vaghi, Maria del Mar
• Delicado Useros, Pedro
• Escayola Mansilla, Jordi
• Fernandez Martinez, Daniel
• Fonseca Casas, Pau
• Font Valverde, Marti
• Fontdecaba Rigat, Sara
• Garcia Subirana, Joan
• Gibert Oliveras, Karina
• Ginebra Molins, Josep
• Gomez Melis, Guadalupe
• Gonzalez Alastrue, Jose Antonio
• Graffelman, Jan
• Griful Ponsati, Eulalia
• Grima Cintas, Pere
• Heredia Cervera, F. Javier
• Jurado Leyda, Alejandro
• Kostov, Belchin Adriyanov
• Langohr, Klaus Gerhard
• Linares Herreros, Maria Paz
• Lopez Beltran, Mireia
• Marco Almagro, Lluís
• Martinez Martinez, Jose Miguel
• Martinez Pardo, Daniel
• Mendizabal Dinucci, Virginia Dolores
• Montero Garcia, Jordi
• Montero Mercade, Lidia
• Morera Raventos, Rosa
• Mota Foix, Miriam
• Muñoz Aguirre, Manuel
• Navarro Pérez, Valentí
• Nonell Torrent, Ramon
• Nuñez del Toro, Alma Cristina
• Palomino Gayete, Arturo
• Patel, Bhumika Ashvinbhai
• Perez Alvarez, Nuria
• Perez Alvarez, Susana
• Perez Casany, Marta
• Puig de Dou, Ignacio
• Puig Oriol, Xavier
• Ramirez Mitjans, Sergi
• Ramon Lumbierres, Daniel Jacobo
• Rius Carrasco, Roser
• Rivera Fusalba, Oriol
• Rodero de Lamo, Lourdes
• Rodriguez Segado, David
• Rosell Camps, Francisca
• Sanchez Ayala, Miguel
• Sanchez Espigares, Jose Antonio
• Superchi, Cecilia
• Tort-Martorell Llabres, Xavier
• Valero Baya, Jordi

Corchero Garcia, Cristina

Fernandez Areizaga, Elena