Perfil d'acces

En general, qualsevol estudiant provinent d’una disciplina numèrica, en possessió d’un màster en estadística i investigació operativa (preferentment l’ofert per la mateixa UPC) amb bones qualificacions (notable o superior) pot ser acceptat en el Programa de Doctorat.

En particular, els títols de grau recomanats per als doctorands són:
• Grau/Llicenciatura en Ciències i Tècniques Estadístiques
• Grau/Llicenciatura en Matemàtiques
• Grau en Enginyeria Informàtica, Enginyeria Informàtica
• Grau/Enginyeria Industrial
• Grau/Enginyeria en Telecomunicacions
• Grau en Enginyeria Agrònoma, Enginyeria Agrònoma
• Grau/Llicenciatura en Biologia
• Grau/Llicenciatura en Economia
• Grau/Llicenciatura en Sociologia
• Grau/Llicenciatura en Medicina.

Els estudiants han de poder comunicar-se en anglès, català o castellà.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

12

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Graffelman, Jan

• Albareda Sambola, Mari
• Codina Sancho, Esteve
• Delicado Useros, Pedro
• Ginebra Molins, Josep
• Graffelman, Jan
• Langohr, Klaus Gerhard

• Departament d'Estadística i Investigació Operativa (PROMOTORA)

Perfil d'acces

En general, qualsevol estudiant provinent d’una disciplina numèrica, en possessió d’un màster en estadística i investigació operativa (preferentment l’ofert per la mateixa UPC) amb bones qualificacions (notable o superior) pot ser acceptat en el Programa de Doctorat.

En particular, els títols de grau recomanats per als doctorands són:
• Grau/Llicenciatura en Ciències i Tècniques Estadístiques
• Grau/Llicenciatura en Matemàtiques
• Grau en Enginyeria Informàtica, Enginyeria Informàtica
• Grau/Enginyeria Industrial
• Grau/Enginyeria en Telecomunicacions
• Grau en Enginyeria Agrònoma, Enginyeria Agrònoma
• Grau/Llicenciatura en Biologia
• Grau/Llicenciatura en Economia
• Grau/Llicenciatura en Sociologia
• Grau/Llicenciatura en Medicina.

Els estudiants han de poder comunicar-se en anglès, català o castellà.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Els estudiants que hagin cursat el MEIO de la UPC amb qualificacions de notable o superior són acceptats al Programa de Doctorat.

Als estudiants que no hagin cursat el MEIO però sí un altre màster en estadística i/o investigació operativa extern a la UPC de nivell similar al de la UPC, i a més tinguin un grau en una disciplina científica o tecnològica (tal com Grau en Ciències i Tècniques Estadístiques, Grau en Matemàtiques, Grau en Enginyeria Informàtica, Grau en Enginyeria Industrial, Grau en Enginyeria de Telecomunicacions, Grau en Biologia, Grau en Economia, Grau en Medicina), se’ls avaluen els paràmetres següents (ponderacions entre parèntesis):
• Expedient acadèmic, a nivell de grau i màster (60%).
• Nivell del grau i/o màster realitzat, o de les universitats on s’hagi realitzat (30%).
• Coneixement d’una o més llengües del Programa de Doctorat (anglès, català, castellà) (10%).

S’exigeix un mínim de notable, tant en grau com en màster, en l’expedient acadèmic. Per avaluar la universitat s’utilitzen rànquings estàndard d’universitats (per exemple, http://www.topuniversities.com/university-rankings). A aquests estudiants la Comissió Acadèmica els pot exigir fins a 60 crèdits de complements de formació (assignatures del MEIO).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar la seva durada.

Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els complements de formació els decideix de forma consensuada la Comissió Acadèmica del programa i el tutor/director o la tutora/directora de cada estudiant. Els complements de formació corresponen a assignatures del Màster en EIO de la UPC.

Els estudiants que hagin cursat el Màster en EIO de la UPC no han de cursar complements de formació.

Els estudiants que hagin accedit al Doctorat cursant un màster diferent del MEIO de la UPC, per norma general, hauran de cursar complements de formació (un mínim de 30, habitualment, i fins a un màxim de 60 crèdits).

Els estudiants que hagin entrat al Doctorat amb el perfil anomenat Investigació Operativa hauran de cursar, si no han adquirit aquests coneixements en el seu màster previ, les assignatures de fonaments comuns i fonaments de la investigació operativa del MEIO: Simulació, Modelització en Programació Matemàtica, Optimització, Optimització Estocàstica, Programació Sencera i Optimització Combinatòria, Optimització de Gran Escala, Mètodes Heurístics en Programació Matemàtica, Fluxos en Xarxes.

Els estudiants que han entrat al doctorat amb el perfil Estadística hauran de cursar, si no han adquirit aquests coneixements en el seu màster previ, les assignatures de Fonaments Comuns, i Fonaments de l’Estadística del MEIO: Probabilitat i Processos Estocàstics, Anàlisi Multivariada, Inferència, Models Lineals Generalitzats, Disseny d’Experiments, Inferència Bayesiana, Anàlisi de Supervivència, Previsió i Sèries Temporals, Anàlisi de Dades Discretes, Anàlisi de Dades Longitudinals, Models no Paramètrics, Tècniques de Mostreig.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser realitzades dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives) s’hauran de realitzar durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

El Programa de Doctorat en Estadística i Investigació Operativa compta amb les activitats formatives següents:

• Tutoria. Es tracta del seguiment de l’estudiant per part dels tutors mitjançant reunions setmanals d’aproximadament dues hores. Aquestes reunions són de caràcter obligatori i sense aquestes la tesi doctoral no pot avançar.
• Assignatures de màster i de l’Escola d’Estiu. Es tracta de complementar la formació d’estudiants que no procedeixin del màster propi en EIO. Això inclou assignatures avançades impartides per professors visitants en el marc de l’Escola d’Estiu del Màster en EIO de la UPC (Facultat de Matemàtiques i Estadística). Les hores dedicades poden arribar fins a les corresponents a 60 crèdits (mínim variable segons formació prèvia dels estudiants). En general es tracta d’activitats optatives, encara que la Comissió Acadèmica o bé els directors de tesi poden marcar assignatures com a obligatòries segons el perfil de l’estudiant.
• Seminaris. És habitual l’assistència dels estudiants de doctorat al Seminari del Departament d’EIO per contactar amb investigadors reconeguts nacionals i internacionals i exposar-se a problemes de recerca punters. La durada d’un seminari és normalment d’una hora, i el departament n’organitza un mínim de vuit a l’any. L’assistència als seminaris és de caràcter optatiu.
• Estades de recerca. Els estudiants de doctorat poden fer estades en altres centres de recerca, siguin nacionals o a l’estranger, amb l’objectiu de formar-se en temes específics, o bé per dur a terme tasques de recerca per a l’obtenció de la menció de doctorat internacional. Les estades de recerca solen tenir un mínim de tres mesos i són optatives en general, però obligatòries per a estudiants que vulguin obtenir la menció internacional.
• Assistència a conferències. Els estudiants de doctorat poden assistir a congressos nacionals i internacionals, tant per presentar-hi ponències pròpies com per establir contactes amb altres investigadors. Sovint les conferències internacionals programen cursos intensius sobre temes específics d’interès per a estudiants de doctorat.
• Cursos externs. La Comissió Acadèmica difon entre els estudiants de doctorat anuncis de cursos intensius avançats sobre temes específics que poden ser d’interès per al Doctorat. Es fa ressò, per exemple, dels cursos oferts pel Barcelona Graduate School of Mathematics (BSGMath). En general, es tracta de cursos optatius d’una setmana de durada.
  
• Cursos interns de la UPC. La Comissió Acadèmica difon entre els estudiants de doctorat anuncis de cursos d’interès per a la recerca científica, com els organitzats per les biblioteques de la UPC (investigació en bibliografia, formació en habilitats informacionals, aprendre a identificar quan i per què es necessita informació, on trobar-la i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica) i l’Institut de Ciències de l’Educació (millora d’habilitats lingüístiques i de comunicació, i adquisició d’un conjunt de coneixements, capacitats i actituds necessaris per interpretar i produir missatges i comunicar-se de manera eficaç en contextos diversos). Es tracta, en general, de cursos optatius d’un o dos dies.
  

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

• CUADRADO GUEVARA, MARLYN DAYANA: Multistage scenario trees generation for renewable energy systems optimization.
  
  Autor/a: CUADRADO GUEVARA, MARLYN DAYANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2020
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HEREDIA CERVERA, FRANCISCO JAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: RAMALHINHO DIAS LOURENÇO, HELENA
       SECRETARI: CASTRO PÉREZ, JORDI
       VOCAL: MORALES ESPAÑA, GERMAN ANDRES
  Resum de tesi: La presencia de energías renovables en la optimización de sistemas energéticos hagenerado un alto nivel de incertidumbre en los datos, lo que ha llevado a la necesidad de aplicar técnicas de optimización estocástica para modelar problemas con estas características. El método empleado en esta tesis es programación estocástica multietapa (MSP, por sus siglas en inglés). La idea central de MSP es representar la incertidumbre (que en este caso es modelada mediante un proceso estocástico), mediante un árbol de escenarios. En esta tesis, desarrollamos una metodología que parte de una data histórica, la cual está disponible; generamos un conjunto de escenarios por cada variable aleatoria del modelo MSP; definimos escenarios individuales, que luego serán usados para construir el proceso estocástico inicial (como un fan o un árbol de escenario inicial); y, por último, construimos el árbol de escenario final, el cual es la aproximación del proceso estocástico. La metodología propuesta consta de dos fases. En la primera fase, desarrollamos un procedimiento similar a Muñoz et al. (2013), con la diferencia de que para las predicciones del próximo día para cada variable aleatoria del modelo MSP usamos modelos VAR. En la segunda fase construimos árboles de escenarios mediante el "Forward Tree Construction Algorithm (FTCA)", desarrollado por Heitsch and Römisch (2009a); y una versión adaptada del "Dynamic Tree Generation with a Flexible Bushiness Algorithm (DTGFBA)", desarrolado por Pflug and Pichler (2014, 2015). Esta metodología fue usada para generar árboles de escenarios para dos modelos MSP. El primer modelo fue el "Multistage Stochastic Wind Battery Virtual Power Plant model (modelo MSWBVPP)", y el segundo modelo es el "Multistage Stochastic Optimal Operation of Distribution Networks model (MSOODN model)". Para el modelo MSWBVPP desarrollamos extensivos experimentos computacionales y generamos árboles de escenarios a partir de datos realesde precios MIBEL y generación eólica de una granja eólica llamada Espina, ubicada en España. Para el modelo MSOODN obtuvimos árboles de escenarios basados en datos reales de carga, provistos por FEEC-UNICAMP y de generación fotovoltaica de una red de distribución localizada en Brasil. Los resultados muestran que la metodología de generación de árboles de escenarios propuesta en esta tesis, permite obtener árboles de escenarios adecuados para cada modelo MSP. Adicionalmente, obtuvimos resultados para los modelos MSP usando como datos de entrada los árboles de escenarios. En el caso del modelo MSWBVPP, resolvimos tres casos de estudio correspondiente a tres hipótesis basadas en la participación de una VPP en los mercados de energía. En el caso del modelo MSOODN, dos casos de prueba fueron resueltos, mostrando que la EDN satisface los límites impuestos para cada caso de prueba, y además, que el caso con BESS da mejores resultados cuando se toma en cuenta el valor la incertidumbre en el modelo. Finalmente, el modelo MSWBVPP fue usado para estudiar el desempeño relativo de los árboles de escenarios FTCA y DTGFBA, específicamente, analizando el valor de la solución estocástica para los 366 problemas de oferta óptima. Para tal fin, una variación del clásico VSS (denominado ¿Forecasted Value of the Stochastic Solution¿, FVSS) fue definido y usado junto al clásico VSS.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• BLANCO DE TENA-DÁVILA, DAVID: Assessing interventions to improve adherence to reporting guidelines in biomedical research.
  
  Autor/a: BLANCO DE TENA-DÁVILA, DAVID
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669233
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 22/06/2020
  Director/a de tesi: BOUTRON, ISABELLE | COBO VALERI, ERIK | KIRKHAM, JAMIE J.
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BOSSUYT, PATRICK
       SECRETARI: LANGOHR, KLAUS GERHARD
       VOCAL: URRUTIA CUCHÍ, GERARD
       VOCAL: PORCHER, RAPHAEL
       VOCAL: HOPEWELL, SALLY
  Resum de tesi: La falta de transparencia y precisión de los informes de investigación es uno de los principales factores asociados al derroche de recursos financieros invertidos en investigación. Las guías de publicación (¿Reporting Guidelines¿, RGs) especifican cómo los investigadores han de informar de los métodos y resultados de sus estudios, de tal forma que los manuscritos contengan toda la información esencial para los lectores. Hoy en día, existen más de 400 RGs para distintos tipos de estudios, datos y áreas clínicas. Sin embargo, el nivel de adherencia a las RGs es deficiente. Por tanto, es necesario explorar qué estrategias para mejorar la adherencia a las RGs se pueden implementar en distintos momentos del proceso de investigación. Esta tesis tiene tres objetivos: (i) identificar, clasificar y analizar qué intervenciones para mejorar la adherencia a las RGs han sido descritas en la literatura biomédica, y determinar qué lagunas existen en la evaluación de intervenciones, (ii) explorar las percepciones de los editores biomédicos expertos sobre distintas intervenciones que afectan a los procesos editoriales, y (iii) evaluar el impacto de una intervención diseñada a partir de los estudios relativos a los objetivos (i) y (ii).Para alcanzar el primer objetivo, realizamos una revisión exploratoria. Esta revisión nos permitió identificar 31 intervenciones que agrupamos en cinco categorías: formación en el uso de RGs; mejora de la comprensión de las RGs; verificación de la adherencia a las RGs y propuestas de mejora para los autores; y colaboración de expertos. Además, identificamos algunas lagunas en las evaluaciones de intervenciones (i) relativas a la formación y mejora de la comprensión de las RGs, (ii) en fases iniciales del proceso de investigación (educación, solicitud de financiación o elaboración de protocolos), y (iii) después de la aceptación para publicación del manuscrito de investigación (durante el proceso de edición, o la revisión post-publicación del artículo). Por otro lado, mostramos que una de las intervenciones editoriales más populares, que consiste en requerir que los autores completen y envíen la lista de verificación de la RG adecuada junto con su manuscrito, no garantiza la adherencia a esta RG. En relación con el segundo objetivo, realizamos una encuesta para editores expertos de revistas biomédicas. Estos expresaron mayoritariamente que la intervención potencialmente más efectiva sería involucrar a profesionales formados en el contenido de las RGs, aunque podría requerir un gran volumen de recursos. Además, los participantes apuntaron que los revisores por pares no deberían encargarse de verificar la adherencia a las RGs ya que normalmente carecen de la formación y el tiempo necesarios para realizar esta labor. Finalmente, identificamos las ventajas e inconvenientes de diversas intervenciones prometedoras, así como distintos tipos de incentivos para promover el uso de las RGs.De cara al tercer objetivo, llevamos a cabo un ensayo aleatorizado con el propósito de analizar, en 24 ensayos aleatorizados recibidos por la revista médica BMJ Open, el efecto de involucrar en el proceso editorial a un experto en CONSORT (la RG para ensayos aleatorizados) que evaluase las guías de verificación enviadas por los autores y les propusiese mejoras. Los resultados señalaron que los manuscritos que pasaban por este proceso eran más completos que los que seguían el proceso estándar. A raíz de esto, proponemos que las revistas ajusten sus procesos de revisión y busquen formas de hacer viable esta intervención. En esta tesis, hemos demostrado la eficacia de la inclusión en los procesos editoriales de expertos en la presentación de informes científicos. Además, hemos analizado diversas intervenciones que pueden ser evaluadas en el futuro. Desarrollar soluciones efectivas para mejorar la adherencia a las RGs es clave para aumentar el impacto social de la
  

• CASANELLAS PEÑALVER, GLÒRIA: Optimization methods for the design of progressive lenses.
  
  Autor/a: CASANELLAS PEÑALVER, GLÒRIA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668877
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 12/03/2020
  Director/a de tesi: CASTRO PÉREZ, JORDI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PRIETO, FRANCISCO JAVIER
       SECRETARI: HEREDIA CERVERA, FRANCISCO JAVIER
       VOCAL: ESPINOLA ESTEPA, MANUEL
  Resum de tesi: Aquest document és el resultat d'un Doctorat Industrial desenvolupat a través d'un acord entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l'empresa Horizons Optical. Aquesta tesi resol el disseny complex de les lents progressives per ulleres, que és un problema real de la indústria. El cristal·lí és la part transparent de l'ull, situada darrera la pupil·la, que ens permet veure-hi nítidament enfocant la llum a la retina. Amb el pas del temps, el cristal·lí perd la seva elasticitat i disminueix la seva capacitat d'acomodació a la visió de prop. Aquest fenomen s'anomena presbícia i explica per què necessitem ulleres quan ens fem grans. Les lents progressives corregeixen la presbícia i tenen un disseny complex: la zona superior s'utilitza per a la visió de lluny, la zona inferior per a la visió de prop (lectura) i el corredor que connecta aquestes dues zones permet una visió nítida per a distàncies intermèdies, per exemple per a mirar la pantalla d'un ordinador. La superfície de la lent progressiva dissenyada en aquesta tesi és la superfície més distant de l'ull, és a dir, la potència de la zona de prop és més gran que la potència de la zona de lluny.En termes geomètrics, la potència i l'astigmatisme es calculen utilitzant les curvatures principals de la superfície de la lent. En augmentar la potència verticalment, apareixen aberracions laterals en forma d'astigmatisme com a conseqüència del teorema de Minkwitz. L'objectiu d'aquesta tesi és utilitzar mètodes d'optimització per a dissenyar lents progressives minimitzant les aberracions laterals (astigmatisme) i proporcionant la potència demanada per a cada zona de la lent.Aquesta tesi presenta dos models diferents per a calcular lents progressives. Tots dos models són altament no lineals, no convexos i continus i han estat resolts utilitzant el llenguatge de modelització AMPL i els solvers de punt interior IPOPT, LOQO i KNITRO. Tots dos models tenen aproximadament 900 variables (les variables són els coeficients d'una base de B-splines de grau tres). El primer model té unes 7000 restriccions, mentre que el segon model té unes 15000 restriccions. Cada restricció correspon a una propietat de potència o astigmatisme d'un punt de la malla que defineix la superfície de la lent.El primer model utilitza coordenades cartesianes i és una versió millorada d'un model previ de la mateixa autora, publicat en un treball final de màster. El temps de CPU en el treball final de màster era entre 10 i 33 minuts, i en aquesta tesi s'ha reduït a menys de 3 minuts utilitzant el mateix ordinador i el solver LOQO. En aquesta tesi, totes les instàncies han convergit utilitzant el solver LOQO i el model amb coordenades cartesianes, la qual cosa no passava en el treball final de màster. Tanmateix, en aquesta tesi algunes de les instàncies no han convergit utilitzant el model amb coordenades cartesianes i altres solvers.El segon model utilitza coordenades esfèriques i presenta millor convexitat que l'anterior model de coordenades cartesianes. Totes les instàncies han convergit utilitzant qualsevol dels solvers, i la qualitat de la solució ha millorat. El temps de CPU utilitzant coordenades esfèriques ha estat superior que el temps del model de coordenades cartesianes, a causa dels llargs càlculs, tot i que el nombre d'iteracions ha disminuït considerablement (per exemple, d'un màxim de 192 iteracions utilitzant coordenades cartesianes a un màxim de 84 iteracions utilitzant coordenades esfèriques i el mateix solver LOQO).Aquests dos models han tingut com a resultat dues publicacions. La primera és la patent d'invenció que utilitza coordenades cartesianes i orienta el gradient d'astigmatisme, la qual cosa és útil a l'hora de personalitzar les lents progressives per als usuaris finals. La segona publicació és un article científic publicat a la revista Optimization and Engineering, que presenta el model amb coordenades esfèriques.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• ADBD-Analisi de Dades Complexes per a les Decisions Empresarials
• COSDA-UPC-Analisis de Dades Composicionals i Espacials
• GNOM-Grup d'Optimitzacio Numerica i Modelitzacio
• GRBIO-Grup de Recerca en Bioestadistica i Bioinformatica
• IMP-Modelitzacio i Processament de la Informacio
• KEMLG-Grup d'Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automatic
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis

Professorat

• Acar Denizli, Nihan
• Acosta Argueta, Lesly Maria
• Albareda Sambola, Mari
• Algaba Joaquin, Ines
• Aluja Banet, Tomas
• Angerri Torredeflot, Xavier
• Baena Mirabete, Daniel
• Barcelo Bugeda, Jaime
• Camps Lorente, Oriol
• Casadesus Pursals, Salvador
• Casanovas Garcia, Josep
• Castellano Palomino, Marta Janira
• Castro Perez, Jordi
• Cobo Valeri, Erik
• Codina Sancho, Esteve
• Corral Lopez, Jesus
• Cortes Martinez, Jordi
• Costa Vaghi, Maria del Mar
• Delicado Useros, Pedro
• Escayola Mansilla, Jordi
• Fonseca Casas, Pau
• Font Valverde, Marti
• Fontdecaba Rigat, Sara
• Garcia Subirana, Joan
• Gibert Oliveras, Karina
• Ginebra Molins, Josep
• Gomez Melis, Guadalupe
• Gonzalez Alastrue, Jose Antonio
• Graffelman, Jan
• Griful Ponsati, Eulalia
• Grima Cintas, Pere
• Heredia Cervera, F. Javier
• Jurado Leyda, Alejandro
• Kostov, Belchin Adriyanov
• Langohr, Klaus Gerhard
• Linares Herreros, Maria Paz
• Lopez Beltran, Mireia
• Marco Almagro, Lluís
• Martinez Martinez, Jose Miguel
• Martinez Pardo, Daniel
• Mendizabal Dinucci, Virginia Dolores
• Montero Garcia, Jordi
• Montero Mercade, Lidia
• Morera Raventos, Rosa
• Mota Foix, Miriam
• Muñoz Aguirre, Manuel
• Navarro Pérez, Valentí
• Nonell Torrent, Ramon
• Nuñez del Toro, Alma Cristina
• Palomino Gayete, Arturo
• Patel, Bhumika Ashvinbhai
• Perez Alvarez, Nuria
• Perez Alvarez, Susana
• Perez Casany, Marta
• Puig de Dou, Ignacio
• Puig Oriol, Xavier
• Ramirez Mitjans, Sergi
• Ramon Lumbierres, Daniel Jacobo
• Rius Carrasco, Roser
• Rivera Fusalba, Oriol
• Rodero de Lamo, Lourdes
• Rodriguez Segado, David
• Rosell Camps, Francisca
• Sanchez Ayala, Miguel
• Sanchez Espigares, Jose Antonio
• Superchi, Cecilia
• Tort-Martorell Llabres, Xavier
• Valero Baya, Jordi