Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols des dels quals s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat de Física Computacional i Aplicada correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Física Computacional i Aplicada o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement .
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

15

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

Organització

• Mazzanti Castrillejo, Ferran

• Batiste Boleda, Oriol
• Guardia Manuel, Elvira
• Lopez Codina, Daniel
• Masoller, Cristina
• Mazzanti Castrillejo, Ferran
• Ortega Fernandez, Ana Maria
• Pineda Soler, Eloi
• Sánchez Baena, Juan
• Torres Gil, Santiago
• Vazquez Arenas, Beni

• Departament de Física (PROMOTORA)

doctorat.fa@upc.edu

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols des dels quals s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat de Física Computacional i Aplicada correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Física Computacional i Aplicada o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

El Programa de Doctorat pot requerir als candidats a ser admesos la realització de certs complements de formació, per adequar en la major mesura possible el seu perfil als requeriments quant a coneixements necessaris per portar a terme amb normalitat els estudis de doctorat.

La quantitat de complements de formació a realitzar dependrà de la formació presentada pels estudiants i pot requerir la realització de 10 a 30 ECTS de nivell de màster addicionals. És decisió consensuada de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat i del tutor o tutora de l’estudiant quines seran les assignatures de màster que els estudiants hagin de cursar per completar aquests complements de formació. En qualsevol cas, les assignatures sempre tindran per objecte complementar les llacunes temàtiques que es consideri que aportin els estudiants sobre la base del seu currículum acadèmic.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de realitzar durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

1. Nom de l’activitat: Tutoria.

Descripció: Assessorament, ajuda, seguiment i control de les activitats dels doctorands.

Caràcter de l’activitat: obligatòria.

Nombre d’hores: 288.

2. Nom de l’activitat: Mobilitat.

Descripció: Estada en centres estrangers per portar a terme alguna activitat de recerca i/o participació en congressos, directament relacionada amb la tesi o amb qualsevol altre tema d’interès per a la formació dels doctorands.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 480.

3. Nom de l’activitat: Avaluació derivada del seguiment del Document d’Activitats del Doctorat i del pla de recerca.

Descripció: Informe anual d’avaluació dels doctorands per part de la Comissió Acadèmica.

Caràcter de l’activitat: obligatòria.

Nombre d’hores: 4.

4. Nom de l’activitat: Formació en habilitats informacionals.

Descripció: Aprendre a identificar quan i per què es necessita informació, on trobar-la i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 1,5.

5. Nom de l’activitat: Metodologia de la recerca.

Descripció: Proporcionar instruments conceptuals i metodològics de la recerca qualitativa i quantitativa.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 12.

6. Nom de l’activitat: Innovació i creativitat.

Descripció: Introducció als models de creativitat que s’han desenvolupat des de disciplines tan diverses com el màrqueting, la publicitat o la programació neurolingüística aplicats en el desenvolupament de projectes professionals i personals.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 8.

7. Nom de l’activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Descripció: Adquisició d’un conjunt de coneixements, capacitats i actituds necessaris per a interpretar i produir missatges i comunicar-se de manera eficaç en contextos diversos.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 18.

8. Nom de l’activitat: Cursos i seminaris.

Descripció: Assistència a cursos, conferències, seminaris.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 30.

9. Nom de l’activitat: Publicacions.

Descripció: Preparació de publicacions i seguiment del processos de revisió.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 250.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• DALLA PORTA DORNELLES, LEONARDO: Modelling emergent rhythmic activity in the cerebal cortex.
  
  Autor/a: DALLA PORTA DORNELLES, LEONARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2022
  Data de lectura: 07/10/2022
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: FIB- Enllaç de la sala de defensa publica en zoom: https://us02web.zoom.us/j/86597459567
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ VIVES, MARIA VICTORIA | DESTEXHE, ALAIN
  Tribunal:
       PRESIDENT: MATTIA, MAURIZIO
       SECRETARI: MASOLLER, CRISTINA
       VOCAL: MASSIMINI, MARCELLO
  Resum de tesi: El cerebro, un sistema adaptativo natural, es capaz de generar un amplio repertorio dinámico de actividad espontánea, incluso en ausencia de estímulos. La patrón espacio-temporal de esta actividad espontánea viene determinada por el estado cerebral, el cual puede variar de estados altamente sincronizados hasta estados muy desincronizados. Cuando en el sueño se entra en la fase de ondas lentas, por ejemplo, la corteza opera en sincronía, cuya actividad es definida por fluctuaciones de baja frecuencia, conocidas como oscilaciones lentas (<1Hz). En cambio, durante la vigilia, el córtex se caracteriza principalmente por tener una actividad desincronizada, donde las fluctuaciones de baja frecuencia desaparecen. Por lo tanto, una propiedad inherente de la corteza cerebral es transitar entre diferentes estados caracterizados por distintos patrones de complejidad espacio-temporal, los cuales se sitúan dentro del amplio espectro marcado por la actividad sincronizada y la desincronizada. Estos patrones emergentes son el producto de la interacción entre decenas de miles de millones de neuronas dotadas de múltiples y distintos canales iónicos con complejas propiedades biofísicas. Sin embargo, ¿cuáles son los mecanismos que regulan estas transiciones? En esta tesis tratamos de entender los mecanismos, propiedades y sus transiciones hacia la vigilia, que están detrás de las oscilaciones lentas a través del uso y análisis de datos experimentales y modelos computacionales. En ella describimos la importancia de los canales iónicos específicos y sus propiedades sinápticas tanto para mantener el estado cortical como para salir de él, estudiando así su dinámica espacio-temporal. Además, mediante el uso de un modelo de campo medio, proponemos establecer un puente que pueda describir la dinámica de disparos neuronales con una descripción general de la población neuronal.
  

Darrera actualització: 24/09/2022 04:45:16.

Llistat de tesis en dipòsit

• KVASHIN, NIKOLAI: Atomistic study of slip transfer in BCC metals
  
  Autor/a: KVASHIN, NIKOLAI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/09/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ANENTO MORENO, NAPOLEON | TERENTYEV, DMITRY
  Tribunal:
       PRESIDENT: MALERBA, LORENZO
       SECRETARI: CATURLA TEROL, MARÍA JOSÉ
       VOCAL NO PRESENCIAL: HARDOUIN DUPARC, OLIVIER
  Resum de tesi: Las propiedades mecánicas de los materiales estructurales vienen determinadas por una variedad de procesos físicos que tienen lugar a diferentes escalas espaciales ytemporales en los cuales las dislocaciones y las fronteras de grano (FG) juegan un papel relevante. La deformación plástica está directamente relacionada con la movilidad de las dislocaciones, de modo que su interacción con otros defectos preexistentes, como las FG, es un factor clave para explicar la evolución de las propiedades mecánicas con el tiempo. Eiste una gran variedad de FG yel comportamiento particular de cada una con las dislocaciones no se puede anticipar y por tanto debe ser analiada individualmente. Anix.el microscópico las reacciones posibles son absorción, transmisión o reflexión de las dislocaciones. Establecer la coneión entre dichas reacciones yla estuctura de las FG, así como con parámetros externos (esfuerzo, temperatura, etc.) es el propósito de este estudio.La finalidad es predecir el resultado de la interacción de las bandas de deformación con las FG basándonos en la aproximación de la modeliación mulfiescala. Se presenta un informe sobre la transferibilidad de las dislocaciones a través de las FG y el papel jugado por los defectos intrínsecos de la interface. El objetivo principal es investigar el papel que tiene la estructura atómica de las FG en la interacción con dislocaciones a fin de obtener un conjunto de reglas que puedan ser fácilmente transferibles a otros modelos que trabajen a unas escalas espaciales ytemporales superiores, por ejemplo la Dinámica de Dislocaciones. A fin de estudiar los mecanismos de interacción entre la dislocación yla FG se requiere usar una aproximación a nivel atómico, por esta razón el método de modelización escogido ha sido la Dinámica Molecular (DM).Este trabajo presenta los resultados de modeliación por DM realiada para estudiar los mecanismos de interacción entre dislocaciones y FG de inclinación simétrica, ya que estas representan a un número significativo de interfaces presentes en materiales reales. Para cada FG considerada se ha realiado un análisis de los resultados que nos ha permitido obtener una descripción de la dependencia del tipo de reacción con la temperatura yel esfuerzo aplicado. Los resultados obtenidos se usan como datos de entrada para la segunda etapa del trabajo, que incluye la ovansión de la caja de simulación para la modelización 3-D, con el fin de estudiar la interacción entre dislocaciones de frontera y defectos de irradiación situados en la interface.Se han obtenido nuews datos de gran valor que dan una nue'..e perspectiva respecto de los procesos a nivel atómico asociados a la interacción FG-dislocaciones en acero. Por ejemplo, se ha descubierto el papel clave de la disconexiones elementales en dichas interacciones. Debido a que el esfuerzo crítico necesario para actiwr su movimiento en la FG {1 12} es muy bajo, el mecanismo de migración de la FG acoplada a la deformación es muy eficiente. Esta FG es la única en la que se ha observado transmisión de la pila de dislocaciones, ya que basta con una sola disconexion para transformar el vector de Burgers de la dislocación absorbida, haciendo que sea capaz de desplaarse hacia el grano adyacente. Para el resto deFG estudiadas no observado transmisiónvLa-FG {332} escapazdeyabsorbervariasdislocacionesformand numas interficies asimétricas en la zona de interacción. Respecto a la FG {1 16} es capaz de acomodar la deformación por medio de reacciones con mas de un tipo de disconeion elemental. Por él contrario, la ausencia de disconexiones en la FG {1 1 1} impide su migracion, no así su transformación en nuews interficies. La adecuada elección de FG nos ha permitido extraer conclusiones suficientemente generales para ser usadas en el desarrollo de modelos a mayor escala, que son las herramientas indispensables para investigar la evolucion a largo plazo de los materiales obje
  

Darrera actualització: 24/09/2022 04:30:26.

Llistat de tesis defensades per any

• ARCOS GUTIÉRREZ, DAVID: Caracterització optoelectrònica de materials bidimensionals a altes freqüencies
  
  Autor/a: ARCOS GUTIÉRREZ, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/07/2022
  Director/a de tesi: AMETLLER CONGOST, LLUIS | FERRER ANGLADA, NURIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BERTRAN SERRA, ENRIC
       SECRETARI: TOBIAS ROSSELL, GERARD
       VOCAL: ROMEU ROBERT, JORDI
  Resum de tesi: Els materials bidimensionals presenten innumerables aplicacions en l¿àmbit del disseny de dispositius electrònics i fotònics, especialment quan els dispositius han de ser flexibles i transparents. En particular, les aplicacions a altes freqüències, per sobre dels 100MHz, són prometedores per les seves propietats optoelectròniques singulars. D¿altra banda, per la seva baixa dimensionalitat, l¿obtenció, la manipulació i la caracterització de les propietats d¿aquests materials és tot un repte, especialment quan es combinen diverses capes de diferents materials. L¿objectiu principal d¿aquest estudi és, doncs, aplicar i comparar diverses tècniques de caracterització optoelectrònica a altes freqüències en mostres de materials bidimensionals. Concretament, s¿analitzen mostres de grafè, MoS2 i WS2, sobre diferents substrats, i heteroestructures formades per grafè/MoS2 i grafè/WS2. També s¿analitzen mostres de materials bidimensionals compactats, sense substrat, com l¿òxid de grafè, l¿òxid de grafè reduït i nanotubs de carboni compactats (buckypaper). Per assegurar la naturalesa bidimensional de les mostres i analitzar-ne les propietats estructurals, s¿utilitza l¿espectroscòpia Raman. La conductivitat superficial de les mostres i la transmitància entre 200 GHz i 1,5 THz s¿analitza mitjançant espectroscòpia en el domini temporal en el rang dels THz (THz-TDS) en configuració de transmissió i també amb una variant basada en un interferòmetre de Michelson. Mitjançant un ressonador dielèctric de rútil s¿analitza la resistència superficial a la freqüència de ressonància, al voltant de 10 GHz, de les mostres de materials compactats. Finalment, mitjançant les espectroscòpies FTIR i òptica, s¿analitza la transmitància de les heteroestructures respecte de les capes individuals en els rangs corresponents a l¿infraroig proper, el visible i l¿ultraviolat proper. Les propietats obtingudes són coherents amb la naturalesa i la composició de les mostres i es constata que les tècniques són no destructives i que permeten extreure informació de la qualitat, la transmitància òptica i la conductivitat superficial de les mostres conductores i semiconductores. El mètode dels THz-TDS permet una mesura de la conductivitat sense contactes elèctrics en materials bidimensionals, prou sensible per detectar diferències en materials semblants o en heteroestructures formades per dues capes de materials diferents.
  

• DE SWART, RINSE LEENDERT: Development and interactions of surfzone morphological patterns
  
  Autor/a: DE SWART, RINSE LEENDERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/07/2022
  Director/a de tesi: RIBAS PRATS, FRANCESCA | CALVETE MANRIQUE, DANIEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FALQUES SERRA, ALBERTO
       SECRETARI: FERNÁNDEZ MORA, MARIA DE LOS ANGELES
       VOCAL: CASTELLE, BRUNO
  Resum de tesi: En la zona sumergida de las playas arenosas aparecen típicamente patrones morfológicos resultantes de las interacciones entre el oleaje, las corrientes y el fondo marino. Los más frecuentes son barras de arena, paralelas a la costa o crescénticas (con ondulaciones longitudinales). Las barras crescénticas a menudo se acoplan a patrones similares en la orilla conocidos como megacúspides. La evolución de estos patrones afecta significativamente la morfología y la hidrodinámica próxima de la orilla. Las barras crescénticas se han estudiado ampliamente, principalmente en playas con mareas importantes y oleaje de energía media-alta. Sin embargo, existe un gran desconocimiento sobre la dinámica de las megacúspides y su acoplamiento con las barras crescénticas.Esta tesis utiliza casi 8 años de imágenes horarias de video para estudiar el desarrollo y las interacciones de barras crescénticas y megacúspides en Castelldefels (noroeste del mar Mediterráneo, España), una playa abierta de baja energía y sin mareas. El estudio requiere de datos precisos de oleaje direccional en aguas someras que se pueden obtener con varias metodológías. Aquí se evaluó la precisión de dos modelos de oleaje a gran escala y la propagación de oleaje medido (parámetros de oleaje y espectros 2D en dirección y frecuencia) utilizando la teoría de rayos o el modelo SWAN. La comparación de los diferentes métodos con un conjunto de datos a corto plazo de medidas in situ mostró que la propagación de espectros 2D con SWAN produce las predicciones más precisas. Los otros métodos dieron como resultado errores mayores en la dirección, debido a la subestimación de la refracción durante climas de oleaje bimodal y oblicuo a la costa.Las imágenes de vídeo junto con los datos de oleaje en aguas someras frente a la playa de Castelldefels (obtenidos con el método óptimo) se utilizaron para investigar la dinámica de barras crescénticas y megacúspides, así como el acoplamiento correspondiente. Las barras crescénticas estuvieron presentes un 48% del período de estudio, pero solo cuando la distancia entre la orilla y la barra excedía los 10 m. Mostraron una gran variabilidad en longitudes de onda (100-700 m), velocidades de migración longitudinal (0-50 m/día) y amplitudes transversales (5-20 m). Durante la formación de las barras crescénticas, dominó el oleaje de energía media-baja con oblicuidad limitada (¿ = 20° a 10 m de profundidad), mientras que el oleaje de energía media-alta con oblicuidad fuerte (¿ = 15°) prevaleció durante su desaparición. Estos rangos de ángulos observados contradicen los resultados de los modelos existentes. Las megacúspides ocurrieron durante un 24% del período de estudio y las barras crescénticas estaban presentes durante un 91% de los días con megacúspides, mientras que las megacúspides solo se observaron durante un 50% de los días con barras crescénticas. Las longitudes de onda de las megacúspides y las barras crescénticas fueron similares (100-700 m), pero las amplitudes (3-8 m) y las velocidades de migración (0-15 m/día) de las primeras fueron más pequeñas. La dinámica de las megacúspides no estuvo fuertemente relacionada con el oleaje y se desarrollaron principalmente unos días después de la formación de una barra crescéntica, confirmando que su presencia genera las megacúspides. Se observó un acoplamiento significativo entre la orilla y la barra durante un 74% del tiempo en que ocurrieron simultáneamente megacúspides y barras crescénticas. El tipo de acoplamiento fue variable y dependió de la altura y el ángulo del oleaje, ya que probablemente determinan el patrón de corriente sobre la barra crescéntica. En general, esta tesis muestra que la dinámica de las barras crescénticas depende mucho de la dirección de oleaje y la configuración inicial de la batimetría, destaca la fuerte relación entre el desarrollo de las megacúspides y la presencia de una
  

• FLORES GARCÍA, JUAN CARLOS: Síntesis de nanoparticulas multifuncionalizadas tipo Core-Shell mediante rutas quimicas.
  
  Autor/a: FLORES GARCÍA, JUAN CARLOS
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674650
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 20/06/2022
  Director/a de tesi: CALDERON MORENO, JOSE MARIA | CRESPO ARTIAGA, DANIEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BATLLE GELABERT, XAVIER
       SECRETARI: PRADELL CARA, TRINITAT
       VOCAL: MOLERA I MARIMÓN, JUDIT
  Resum de tesi: En esta tesis se presenta los resultados de diferentes estructuras de tipo core-shell después de haberlas sintetizado por el método de Stöber modificado, se muestran resultados de UV-Vis, SEM, TEM, XRD, entre otras, que determinaron la composición, morfología y estructura cristalina de partículas de tamaño submicrométrico e incluso nanométrico. Cada capítulo muestra los resultados de la producción y caracterización de estructuras tipo `core-shell¿ (núcleo@capa). Se produjeron diferentes estructuras núcleo-capa con una variedad de morfologías usando un método químico simple, robusto y rápido, sin la adición de agentes de acoplamiento o modificaciones superficiales de la sílice. En el primer capítulo se sintetizaron nanoesferas núcleo@capa de SiO2@Ag de ~50±10 nm, cuyas nanopartículas de plata tienen tamaños de ~4±2 nm en diámetro. La ruta de preparación es una modificación del método Stöber, e involucra la preparación de esferas de sílice homogéneas a temperatura ambiente, combinada con la deposición de nanopartículas de plata de Ag+ en solución, mediante el uso de mezclas de agua/etanol, tetraetil-ortosilicato como fuente de Si y nitrato de plata como fuente de Ag en una ruta química húmeda en un solo recipiente, sin la adición de agentes de acoplamiento o la modificación de la superficie, lo que lleva a la formación de nanoesferas homogéneas core-shell. Se presenta la preparación y caracterización de nanoesferas core-shell de SiO2@Ag y también de nanoesferas desnudas, en ausencia de plata, y se proponemos los mecanismos de reacción para la formación de las estructuras core-shell.El segundo capítulo presenta la preparación de tres diferentes morfologías de nanocapas de plata sobre esferas de sílice usando el método Stöber modificado, propuesto anteriormente, adicionando un segundo suministro de nanopartículas de plata, lo que lleva a la formación de núcleos de sílice y nanocapas de plata, cuyos núcleos de sílice tienen diámetros de 50 a 600 nm y distintas morfologías de las capas de plata, que van desde capas continuas, uniformes y lisas de 10 nm en grosor, hasta superficies rugosas de nanopartículas de 3-5 nm, e incluso plata en forma de agujas puntiagudas o ¿spikes¿ extendiéndose hacia fuera de la superficie de la sílice. Proponemos mecanismos de reacción para la formación de las diferentes nanoestructuras core-shell de sílice@plata. En el tercer capítulo describimos la producción de una nanocapa de plata externa lisa y uniforme con un grosor de ~15 nm sobre sílice submicroesférica, usando una ruta química rápida y simple en un solo recipiente. Los mecanismos de reacción propuestos para la formación de nanocapas de plata es la reactividad de nanopartículas de plata con silanoles en la superficie con un pH alto, sin agregar agentes de acoplamiento o modificación de la superficie de la sílice, conduciendo en la formación de nanocapas continuas y homogéneas sobre las esferas de sílice.El cuarto capítulo expone la deposición de las nanopartículas de plata sobre la superficie de la sílice usando nuestro método químico simple, robusto y rápido sin modificar la superficie de la sílice o agregado agentes de acoplamiento. El proceso fue realizado a temperatura ambiente, en un proceso de reacción única, usando mezclas de agua/metanol, tetraetil-ortosilicato como fuente de Si y nanopartículas (NPs) de plata. Mediante las técnicas de caracterización EDS, XRD, HRTEM y High Angle Annular Dark Field (HAADF) STEM se encontró la coexistencia de NPs de plata y NPs de óxido de plata ancladas a la superficie de esferas submicrométricas de sílice, los tamaños predominantes de las NPs de Ag rondan entre 2-3 nm aproximadamente, y los tamaños de las NPs de Ag2O están por encima de 10 nm. Cada uno de estos artículos presentados describen la preparación y caracterización de las estructuras núcleo@capa SiO2@Ag y proponen los mecani
  

• MORENO RAMOS, EDUARDO: Computer modeling of the polarity and amoeboid motion of living cells.
  
  Autor/a: MORENO RAMOS, EDUARDO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674382
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 30/05/2022
  Director/a de tesi: ALONSO MUÑOZ, SERGIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RAMIREZ DE LA PISCINA MILLAN, LAUREANO
       SECRETARI: IBAÑES MIGUEZ, MARTA
       VOCAL: BUCETA FERNÁNDEZ, JAVIER
  Resum de tesi: La motilidad celular es importante en muchos procesos biológicos. Algunos ejemplos se relacionan con células epidérmicas que se desplazan hacia las lesiones durante la cicatrización de heridas, células de neutrófilos que migran hacia sitios de infección bacteriana como parte de la respuesta inmunitaria o espermatozoides que siguen un gradiente químico para llegar al óvulo.La migración es un proceso observado tanto en células procariotas como eucariotas. Existen muchos mecanismos diferentes de migración dependiendo de la célula en particular, como flagelos, ameboides o motilidad deslizante. Este trabajo se centra en la descripción matemática del movimiento ameboide, que es uno de los tipos de locomoción más comunes en las células eucariotas.La motilidad implica una red de interacciones entre múltiples componentes bioquímicos. Por ejemplo, antes de moverse, las células producen una acumulación de proteínas/lípidos en la membrana en respuesta a una señal externa. Este proceso se conoce como polarización. El siguiente paso es la activación del citoesqueleto, que es el responsable de la locomoción de la célula. En consecuencia, la red de microfilamentos de actina formada por el citoesqueleto, empuja la membrana y desencadena la formación de seudópodos, ampollas o filopodios que dan lugar al movimiento de la célula.Un sistema bien estudiado para este propósito es la ameba Dictyostelium Discoideum, que es una célula eucariota que se mueve en presencia (quimiotaxis) o ausencia de señales externas. Los experimentos muestran que Dictyostelium Discoideum presenta diferentes formas durante el movimiento, realizar un movimiento dirigido dentro de microcanales e interactuar o transportar pequeños micro-objetos (beads).En este trabajo, se propone un modelo matemático no lineal de reacción-difusión en combinación con un "phase field" dinámico para reproducir diferentes escenarios de motilidad tales como ameboide y fan-shape. Los datos experimentales relacionados con la dinámica de Dictyostelium Discoideum fueron proporcionados por el Grupo de Física Biológica de la Universidad de Potsdam. Una comparación entre las simulaciones numéricas y los experimentos con células vivas de D. Discoideum células bajo diferentes condiciones de desarrollo permite la optimización del modelo.Alternativamente, el modelo se extiende para analizar los efectos de la formación de grupos por la interacción con un grupo de células y cuando una sola célula está confinada dentro de un microcanal.Dos modelos bioquímicos más complejos que toman en cuenta una dinámica más detallada de las reacciones intracelulares de celulas D. Discoideum fueron acoplados a un "phase field" dinámico.Este trabajo produce computacionalmente una célula sintética que imita la dinámica de las células experimentales. El uso de métodos numéricos y modelos matemáticos ayuda a comprender el proceso biológico involucrado en la locomoción celular.
  

• NAVARRO BOSQUE, JAVIER: Organització espacial i temporal de la pluja a l'àrea metropolitana de Barcelona
  
  Autor/a: NAVARRO BOSQUE, JAVIER
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673995
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 17/03/2022
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ SOLA, RAUL | CASAS CASTILLO, M. DEL CARMEN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LORENTE CASTELLO, JERÓNIMO
       SECRETARI: ALARCON JORDAN, MARTA
       VOCAL: REDAÑO XIPELL, ANGEL
  Resum de tesi: RESUMPer evitar les catàstrofes ocasionades per les pluges intenses, o fins i tot moderadament intenses, és imprescindible tenir un coneixement, tan exhaustiu com sigui possible, del comportament de les mateixes. Una font d'informació, per poder fer els estudis d'aquests comportaments, la tenim amb les dades que ens proporcionen els pluviòmetres. El nostre treball es fonamenta en les dades obtingudes de la xarxa densa de pluviòmetres que les empreses CLABSA i BCASA han estat gestionant a la zona metropolitana de Barcelona. Actualment disposem de series cronològiques de dades pluviomètriques des del 1994 fins el 2019, una mica més de 25 anys, que suposa que els resultats obtinguts amb les mateixes comencen a tenir significació climàtica i robustesa estadística. Amb aquestes informacions hem fet tres tipus d'estudis, temporals, espacials i cinemàtics. Amb els dos primers hem completat estudis anteriors amb més dades i els estudis cinemàtics són els primers que s'han obtingut per l'àrea barcelonina. Els estudis de temporalitat es fan amb l¿l'obtenció de les corbes d¿intensitat-duració-freqüència (IDF) on presentem la intensitat de la pluja en funció de la duració de la mateixa per diferents períodes de retorn. Això ho fem individualment per cadascuna de les estacions de la xarxa així com per determinades agrupacions de les mateixes, per exemple agrupacions de valor màxim. En tots els casos podem afirmar que els resultats obtinguts són compatibles i complementen els resultats obtinguts amb anterioritat amb menys quantitat de dades.Disposar de les dades d¿una xarxa de pluviòmetres permet, entre d'altres coses, estudiar l'estructura espacial de les tempestes. En relació amb aquest estudi hem calculat el nombre d'estacions independents i equivalents a la xarxa per les diferents durades de les pluges. Es veu que és un valor que decreix exponencialment amb la durada de les tempestes cap al valor 1 (una estació independent) i que per durades curtes es tenen cinc estacions independents. Hem dissenyat una xarxa de punts, amb un espaiat de 300 m entre ells, de forma que amb el mètode d¿interpolació de Barnes assignem a cadascun d'ells un valor de precipitació. Fent ús de les dades experimentals de les estacions hem estudiat els factors de reducció areal (areal reduction factors: ARF) que també ens ha de permetre obtenir estimacions de la precipitació a una determinada zona en funció del valor de la mateixa a un punt. Aquests càlculs tornen a ser fonamentalment compatibles amb els resultats obtinguts amb anterioritat. Continuem el nostre treball, aprofitant de nou que tenim dades de la xarxa de pluviòmetres, amb un estudi de la cinemàtica de les tempestes. Suposem que les tempestes estan dotades d'una velocitat constant i que les diferents propietats estudiades, com per exemple el ¿començament de la pluja¿ o el ¿primer màxim d'intensitat¿, tenen aquesta mateixa velocitat. Els resultats ens indiquen que no totes les propietats estudiades tenen exactament la mateixa velocitat i pensar que una pluja presenta una velocitat constant és només una aproximació.Finalitzem el nostre treball extrapolant els mètodes d'estudi temporals a les dades proporcionades per diferents models climàtics, aplicats a la zona barcelonina i pel segle XXI. Aquests models proporcionen dades per intervals temporals diaris i hem fet ús de tècniques de downscaling per obtenir estimacions temporals sots-diàries de forma que hem pogut fer un estudi temporal de les IDF complet.
  

• SILINI, RICCARDO: Causal inference and forecasting methods for climate data analysis
  
  Autor/a: SILINI, RICCARDO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674798
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 05/07/2022
  Director/a de tesi: MASOLLER, CRISTINA | BARREIRO PARRILLO, MARCELO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PÉREZ MUÑUZURI, VICENTE
       SECRETARI: CORRAL CANO, ÁLVARO
       VOCAL: DONNER, REIK
  Resum de tesi: Para avanzar en el pronóstico de series temporales, es necesario avanzar en múltiples frentes. En esta tesis, desarrollamos algoritmos para descubrir relaciones causales que identifican los procesos que actúan como fuentes de información y pueden ayudar a mejorar la predicción del proceso de interés. Por otro lado, los algoritmos de aprendizaje automático permiten explotar dicha información para mejorar la predicción de los modelos dinámicos. La identificación de relaciones de causalidad a partir de series temporales es esencial en muchas disciplinas. Los desafíos en este ámbito son distinguir la correlación de la causalidad, así como diferenciar entre las interacciones directas e indirectas. A lo largo de los años se han propuesto numerosos métodos de inferencia causal basados en la observación de datos. No obstante, su éxito depende de las características del sistema a investigar. A menudo, el coste computacional o el número de parámetros limitan su aplicabilidad. En esta tesis se propone una medida computacionalmente eficiente para el testeo de causalidad. La métrica que se propone resulta util cuando es necesario inferir causalidad a partir de análisis de un gran número de series temporales relativamente cortas. También puede resultar muy útil en la selección de entradas en los algoritmos de aprendizaje automático. De hecho, permite identificar aquellos procesos que contienen información útil en la predicción de cierto proceso dado. Por otro lado, el impacto socioeconómico de fenómenos meteorológicos extremos requiere el desarrollo de nuevas metodologías con el objetivo de obtener predicciones meteorológicas más precisas. La Oscilación de Madden-Julian (MJO) es el modo dominante de variabilidad en la atmósfera tropical en escalas temporales subestacionales, y puede promover o aumentar eventos extremos tanto en el trópico como el extratrópico. Actualmente, la  prediccion de la MJO genera mucho interés. Por esta razon, en esta tesis se han escogido dos metodologías diferentes de aprendizaje automático. Primero, se han utilizado dos redes neuronales artificiales para analizar datos observacionales, una red neuronal feed-forward y una red neuronal recurrente. Se muestra que esto permite una predicción competitiva, pero sin superar la capacidad de los modelos dinámicos actuales. Por este motivo, en un segundo estudio se han combinado modelos dinámicos con aprendizaje automático, que permiten mejorar las predicciones del mejor modelo dinámico. En particular, el aprendizaje automático permite mejorar la predicción de la intensidad de MJO y su localización geográfica.
  

Darrera actualització: 24/09/2022 05:01:10.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• AIEM-Arquitectura, energia i medi ambient
• ANCORA-Analisi i control del ritme cardiac
• ANT-Grup de Recerca en Tecnologies Nuclears Avancades
• BIOCOM-SC-Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos
• CEBIM-Centre de Biotecnologia Molecular
• CEMAD-Caracteritzacio electrica de materials i dispositius
• CPSV-Centre de Politica de Sol i Valoracions
• CREB-Centre de Recerca en Enginyeria Biomedica
• CRnE-Centre de Recerca en Ciencia i Enginyeria Multiescala de Barcelona
• CTE-CRAE-Grup de Recerca en Ciencies i Tecnologies de l'Espai
• CTTC - UPC-Centre Tecnologic de la Transferencia de Calor
• DF-Dinamica de Fluids: formacio d'estructures i aplicacions geofisiques
• DILAB-Laboratori de fisica dels materials dielectrics
• DONLL-Dinamica no lineal, optica no lineal i lasers
• DRM-Dosimetria i Radiofisica Medica
• GAA-Grup d'Astronomia i Astrofisica
• gAGE-Grup d'Astronomia i Geomatica
• GCM-Grup de Caracteritzacio de Materials
• GICITED-Grup Interdiciplinari de Ciencia i Tecnologia en l'Edificacio
• GIES-Geofisica i Enginyeria Sismica
• GMNE-Grup de Metodes Numerics en Enginyeria
• ICARUS-Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems
• INSIDE-Innovacio en Sistemes per al Disseny i la Formacio a l'Enginyeria
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis
• LAB-Laboratori d'Aplicacions Bioacustiques
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• LiTA-Laboratori d'Innovacio i Tecnologia en l'Arquitectura
• NEMEN-Nanoenginyeria de materials aplicats a l'energia
• RMEE-Grup de Resistencia de Materials i Estructures en Enginyeria
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SARTI-Centre de Desenvolupament Tecnologic de Sistemes d'Adquisicio Remota i Tractament de la Informacio
• SIMCON-First-principles approaches to condensed matter physics: quantum effects and complexity
• STH-Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme
• TUAREG-Grup de Recerca en Turbulencia i Aerodinamica en l'Enginyeria Mecanica i Aeroespacial

Professorat

• Alarcon Jordan, Marta
• Alonso Maleta, Arantxa
• Alonso Muñoz, Sergio
• Alvarez Lacalle, Enric
• Anento Moreno, Napoleon
• Auguet Sangra, Carlota E.
• Batiste Boleda, Oriol
• Belana Punseti, Juan
• Benadero Garcia-Morato, Luis
• Boronat Medico, Jordi
• Botey Cumella, Muriel
• Bravo Guil, Eduardo
• Calvete Manrique, Daniel
• Canales Gabriel, Manel
• Cañadas Lorenzo, Juan Carlos
• Casas Castillo, M. del Carmen
• Casulleras Ambros, Joaquim
• CAZORLA SILVA, CLAUDIO
• Cojocaru, Crina
• Crespo Artiaga, Daniel
• Diego Vives, Jose Antonio
• Echebarria Dominguez, Blas
• Falques Serra, Albert
• Fayos Valles, Francisco
• Ferrer Anglada, Nuria
• Font Garcia, Josep Lluis
• Garcia Garcia, Jose Eduardo
• Garcia Ojalvo, Jordi
• Garcia Senz, Domingo
• Gil Pons, Pilar
• Giro Roca, Antoni
• Gomis Arbones, Vicente
• Gonzalez Cinca, Ricard
• Guardia Manuel, Elvira
• Herrero Simon, Ramon
• Isalgue Buxeda, Antonio
• Jose Pont, Jordi
• Lacasta Palacio, Ana Maria
• Lana Pons, Francisco Javier
• Lloveras Muntane, Pol
• Lopez Codina, Daniel
• Lopez Perez, David O.
• Macovez, Roberto
• Marques Truyol, Francisco
• Marti Rabassa, Jordi
• Martinez Santafe, Maria Dolors
• Martorell Pena, Jordi
• Masoller, Cristina
• Mazzanti Castrillejo, Ferran
• Mercader Calvo, Isabel
• Meseguer Serrano, Alvaro
• Mudarra Lopez, Miguel
• Net Marce, Marta
• Pardo Soto, Luis Carlos
• Pastor Satorras, Romualdo
• Peñaranda Ayllon, Angelina
• Pineda Soler, Eloi
• Pino Gonzalez, David
• Pons Rivero, Antonio Javier
• Pradell Cara, Trinitat
• Prats Soler, Clara
• Ramirez de la Piscina Millan, Laureano
• Redondo Apraiz, Jose Manuel
• Rey Oriol, Rosendo
• Ribas Prats, Cesca
• Rodriguez Cantalapiedra, Inmaculada
• Rodriguez Perez, Ivette Maria
• Rodriguez Sola, Raul
• Roset Calzada, Jaime
• Sala Cladellas, Gloria
• Salud Puig, Josep
• Sanchez Umbria, Juan Jose
• Sellares Gonzalez, Jordi
• Serra de Larrocha, Carina
• Serra Tort, Anna
• Serrat Jurado, Carles
• Sese Castel, Gemma
• Soria Guerrero, Manel
• Staliunas, Kestutis
• Talavera Sanchez, Pere
• Tamarit Mur, Josep Lluis
• Tauste Campo, Adrian Francisco
• Torrent Serra, Carme
• Torres Gil, Santiago
• Trull Silvestre, Jose Francisco
• Trullas Simo, Joaquim
• Valls Ribas, Quim
• Vilaseca Alavedra, Ramon