Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols des dels quals s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat de Física Computacional i Aplicada correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Física Computacional i Aplicada o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement .
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

15

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

Organització

• Lopez Codina, Daniel

• Batiste Boleda, Oriol
• Guardia Manuel, Elvira
• Masoller, Cristina
• Mazzanti Castrillejo, Ferran
• Ortega Fernandez, Ana Maria
• Pineda Soler, Eloi
• Sánchez Baena, Juan
• Torres Gil, Santiago
• Vazquez Arenas, Beni

• Departament de Física (PROMOTORA)

doctorat.fa@upc.edu

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols des dels quals s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat de Física Computacional i Aplicada correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Física Computacional i Aplicada o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

El Programa de Doctorat pot requerir als candidats a ser admesos la realització de certs complements de formació, per adequar en la major mesura possible el seu perfil als requeriments quant a coneixements necessaris per portar a terme amb normalitat els estudis de doctorat.

La quantitat de complements de formació a realitzar dependrà de la formació presentada pels estudiants i pot requerir la realització de 10 a 30 ECTS de nivell de màster addicionals. És decisió consensuada de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat i del tutor o tutora de l’estudiant quines seran les assignatures de màster que els estudiants hagin de cursar per completar aquests complements de formació. En qualsevol cas, les assignatures sempre tindran per objecte complementar les llacunes temàtiques que es consideri que aportin els estudiants sobre la base del seu currículum acadèmic.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de realitzar durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

1. Nom de l’activitat: Tutoria.

Descripció: Assessorament, ajuda, seguiment i control de les activitats dels doctorands.

Caràcter de l’activitat: obligatòria.

Nombre d’hores: 288.

2. Nom de l’activitat: Mobilitat.

Descripció: Estada en centres estrangers per portar a terme alguna activitat de recerca i/o participació en congressos, directament relacionada amb la tesi o amb qualsevol altre tema d’interès per a la formació dels doctorands.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 480.

3. Nom de l’activitat: Avaluació derivada del seguiment del Document d’Activitats del Doctorat i del pla de recerca.

Descripció: Informe anual d’avaluació dels doctorands per part de la Comissió Acadèmica.

Caràcter de l’activitat: obligatòria.

Nombre d’hores: 4.

4. Nom de l’activitat: Formació en habilitats informacionals.

Descripció: Aprendre a identificar quan i per què es necessita informació, on trobar-la i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 1,5.

5. Nom de l’activitat: Metodologia de la recerca.

Descripció: Proporcionar instruments conceptuals i metodològics de la recerca qualitativa i quantitativa.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 12.

6. Nom de l’activitat: Innovació i creativitat.

Descripció: Introducció als models de creativitat que s’han desenvolupat des de disciplines tan diverses com el màrqueting, la publicitat o la programació neurolingüística aplicats en el desenvolupament de projectes professionals i personals.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 8.

7. Nom de l’activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Descripció: Adquisició d’un conjunt de coneixements, capacitats i actituds necessaris per a interpretar i produir missatges i comunicar-se de manera eficaç en contextos diversos.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 18.

8. Nom de l’activitat: Cursos i seminaris.

Descripció: Assistència a cursos, conferències, seminaris.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 30.

9. Nom de l’activitat: Publicacions.

Descripció: Preparació de publicacions i seguiment del processos de revisió.

Caràcter de l’activitat: optativa.

Nombre d’hores: 250.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 16/10/2021 04:47:07.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 16/10/2021 04:30:36.

Llistat de tesis defensades per any

• AZNAR LUQUE, ARACELI: Barocaloric effects at first-order phase transitions
  
  Autor/a: AZNAR LUQUE, ARACELI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física Aplicada (FA)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 15/04/2021
  Director/a de tesi: LLOVERAS MUNTANE, POL MARCEL | TAMARIT MUR, JOSE LUIS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VIVES SANTA EULÀLIA, EDUARD
       SECRETARI: MACOVEZ, ROBERTO
       VOCAL: GONZALEZ SILVEIRA, MARTA
  Resum de tesi: Els sistemes de refrigeració actuals, basats en cicles de compressió de gasos, fan servir refrigerants com els HFCs, que presenten un PEG (potencial d¿escalfament global) milers de vegades major que el del CO2. Atesa la necessitat de frenar l¿emissió de gasos d¿efecte hivernacle, especialment en un context de creixent demanda mundial de refrigeració, la recerca de materials ecològics esdevé urgent.Els efectes calòrics en l¿estat sòlid han estat proposats com a potencials alternatives a les tecnologies de refrigeració actuals. Aquests efectes poden esdevenir gegants sota l¿aplicació cíclica d¿un camp extern, que indueix canvis en l¿entropia i la temperatura associades a una transició de fase de primer ordre. En aquesta tesi ens enfoquem en els efectes calòrics obtinguts mitjançant pressió hidrostàtica (barocalòrics, BC), que permeten treballar amb pols i que per tant eviten problemes relacionats amb la fatiga. Altrament, gran varietat de materials amb efectes BC poden ser emprats amb finalitats refrigeratives degut a la possibilitat de treballar amb pols i a que aquests efectes estan associats a qualsevol transició de fase que impliqui un canvi de volum.S¿ha dut a terme l¿estudi BC de materials pertanyents a 4 famílies de compostos: Cristalls plàstics (PC), perovskites híbrides orgàniques-inorgàniques (HOIP), aliatges magnètics i un conductor superiònic. La selecció dels compostos no és arbitrària, sinó que recau en característiques que ens anticipen un bon comportament BC, com grans canvis d¿entropia a la transició, sensibilitat de la temperatura de transició respecte la pressió i histèresis tèrmiques petites. Una histèresi petita evita pèrdues relacionades amb el cicle de refrigeració i assegura canvis de pressió més petits a partir de les quals observem reversibilitat. Finalment, altres propietats s¿han de considerar al dissenyar un equip de refrigeració: la densitat, conductivitat tèrmica i costos de producció.Els efectes BC són obtinguts mitjançant la combinació dels mètodes quasi-directe i indirecte. Primer, es duen a terme mesures de calorimetria a pressió atmosfèrica i a altes pressions (DSC i DTA, respectivament), juntament amb experiments de rajos-X i dilatometria. Aleshores podem construir les corbes d¿entropia isobàriques, a partir de les quals s¿obtenen els efectes BC. A més, hem posat especial èmfasi en la reversibilitat, ja que ha de ser possible dur a terme cicles complets en un sistema de refrigeració real.Dins la família dels PC, hem estudiat materials derivats de l¿adamantà (1- and 2-adamantanol) i del neopentà (neopentylglycol, neopentyl alcohol, pentaglycerine, tris(hydroxymethyl)aminomethane and 2-amino-2-methyl-1,3-propanediol). S¿han obtingut resultats colossals de canvis d¿entropia reversibles isoterms entre 300-500 JK-1kg-1 i 150-500 JK-1kg-1 pels derivats del neopentà i adamantà respectivament. Aquest valors estan associats amb canvis de temperatura adiabàtics entre 10-20 K per canvis de pressió de ~2.5 kbar.Els compostos estudiats de la família dels HOIPs ([TMA](Mn(N3)3) and [TMA]2(NaFe(N3)6)) presenten valors gegants de ~100 J K-1 kg-1 amb 15-20 K per canvis de pressió de ~2 kbar. És important emfatitzar els baixos canvis de pressió necessaris per obtenir reversibilitat, que són ~0.1 kbar.Pel que fa als aliatges magnètics, s¿han estudiat el MnCoGeB0.03, Mn3NiN, Mn3(Zn0.45In0.55)N i Ni50Mn31.5Ti18.5. No obstant, només el MnCoGeB0.03 i el Mn3(Zn0.45In0.55)N presenten reversibilitat. Mostren valors ~25 J K-1 kg-1 i 4-10 K per canvis de pressió de ~3 kbar.Per acabar, el AgI, l¿únic conductor superiònic, assoleix ~50 J K-1 kg-1 i ~10 K per canvis de pressió de 2 kbar. Aquest resultats esdevenen els més destacats quan es normalitzen pel volum. Finalment, hem representat vàries figures comparatives en que avaluem els materials estudiats entre ells i amb altres compostos prèviament public
  

• BELTRÁN GONZÁLEZ, MARTÍ: Analysis and degradation mechanisms of enamels, grisailles and silver stains on Modernist stained glass.
  
  Autor/a: BELTRÁN GONZÁLEZ, MARTÍ
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671478
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 22/01/2021
  Director/a de tesi: PRADELL CARA, TRINITAT
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCIA ARANDA, MIGUEL ANGEL
       SECRETARI: MOLERA I MARIMÓN, JUDIT
       VOCAL: VILARIGUES, MARCIA
  Resum de tesi: S'han estudiat els materials i mètodes utilitzats en la producció dels vitralls modernistes (finals del segle XIX i començaments del segle XX) de la ciutat de Barcelona, especialment en relació als mecanismes de degradació d'esmals, grisalles i grocs de plata. S'han produït i estudiat els esmalts de color a partir de les matèries primeres utilitzades pel taller Rigalt, Granell & cia de Barcelona, per comparar amb mostres originals pertanyents a la col·lecció privada del taller J.M. Bonet vitralls per així estudiar la raó de la reduïda estabilitat dels esmalts blaus i verds. La composició química i els pigments han estat identificats per LA-ICP-MS, espectroscòpia d'UV-Vis-NIR i XRD, i les propietats tèrmiques dels esmalts han estat mesurades amb DSC i HSM. Els esmalts són vidres borosilicats de plom i zinc caracteritzats per baixes temperatures de sinterització i una gran estabilitat contra la corrosió química, especialment respecte a la corrosió de l'aigua. No obstant, el relativament estret marge de temperatures necessari per una correcta adherència dels esmalts al vidre base de l'época podria haver requerit l¿addició d¿un fundent amb un alt tant per cent de plom i bor, que podria haver augmentat la proporció de plom a l¿esmalt disminuint la temperatura de treball juntament amb la seva estabilitat. Els esmalts històrics presenten una composició alterada a on plom, bor i zinc han disminuït en front a un augment de la proporció de silici a la fase vítria, amb l¿aparició de precipitats de sulfats o carbonats de plom i calci, característics de l¿efecte de la corrosió atmosfèrica. Els esmalts blaus i verds presenten una microestructura en capes heterogènies que són més susceptibles a la degradació, la qual augmenta degut a la calor i l¿estrès tèrmic respecte al vidre base que provoca una major absorbància a la regió de l¿infraroig proper deguda a la presència d¿estructures tetraèdriques dels ions de cobalt i coure dissoltes a la fase vítria, i en particular de les partícules d'espinel·les de cobalt.
  

• CALVO MINGUILLÓN, AUSIAS MARCH: Force fields parametrization of lon-water interactions from density funcional theory based molecular dynamic simulations.
  
  Autor/a: CALVO MINGUILLÓN, AUSIAS MARCH
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672310
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 09/07/2021
  Director/a de tesi: GUARDIA MANUEL, ELVIRA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MADURGA DÍEZ, SERGIO
       SECRETARI: MARTÍ RABASSA, JORDI
       VOCAL: CALERO BORRALLO, CARLOS
  Resum de tesi: El tema subjacent d¿aquesta tesi és l¿estudi de l¿aplicació de l¿algorisme de Matching de Forces (MF) per a parametritzar els camps de força entre ions i aigua amb simulacions ab-initio com a referència. Per fer-ho, s'han seguit tres passos principals:(I) S'han analitzat i descrit els resultats d'un conjunt de simulacions de Car-Parrinello Molecular Dynamics (CPMD) consistents en un ió i 96 molècules d'aigua per utilitzar-les com a referència per a l¿algorisme MF i per a la posterior avaluació dels resultats obtinguts. S¿han utilitzat quatre anions monovalents (fluor, clorur, bromur i iode), tres cations monovalents (liti, sodi i potassi) i dos cations divalents (magnesi i calci). Per a cada simulació, s'han calculat propietats estructurals i dinàmiques, com ara les funcions de distribució radial d'ions i aigua (FDR), els números de coordinació, el temps de residència i el coeficient d'autodifusió dels ions. També s¿ha analitzat la dinàmica de les molècules de la capa de solvatació.(II) Per intentar reduir els efectes de la reducció de la dimensionalitat en passar de simulacions de Density Functional Theory a les clàssiques, l¿ús de la polarització és una de les primeres tècniques que se sol considerar. Per tal de fer un pas endavant en aquesta direcció, s'ha provat l'ús de funcions d'amortiment junt amb dipols de punt polaritzables. Per a l¿ió clorur, es van provar dues funcions d¿esmorteïment diferents, gaussiana i exponencial, amb tres valors diferents de polarització dels ions de 2,25 ų, 4,00 ų i 5,48 ų i es van comparar amb l¿ús d¿una polaritzabilitat sense esmorteïment de 3,25 ų i als resultats de les simulacions de CPMD. Ambdues funcions d'esmorteïment van tenir un bon rendiment en comparació amb els resultats de CPMD i permeten una millor reproducció de les propietats dinàmiques de l'ió i de la seva capa de solvatació a un cost computacional insignificant.(III) La part principal d¿aquesta tesi ha consistit a provar i avaluar el rendiment d¿un ampli conjunt d¿esquemes d¿interacció ió-aigua per validar la seva capacitat de reproduir els resultats ab-initio mitjançant el procés de MF. Tots els camps de força ajustats tenen la forma d¿un potencial de Lennard Jones. S'han utilitzat principalment tres models d'aigua diferents. Els coneguts models SPC/E i RPOL i un conjunt de models d¿aigua similars a SPC desenvolupats prèviament en el nostre grup mitjançant el procés de MF referit en aquest treball com a SPC-MF. S'han utilitzat dues funcions diferents d'esmorteïment de la dispersió: la funció Tang-Toennies i una de tipus Fermi. Finalment, també s¿ha provat l¿escalat de les càrregues d¿ions i l¿ús de pesos durant el procés de matching. Els potencials ajustats resultants s'han utilitzat en una sèrie de simulacions clàssiques de dinàmica molecular de sistemes ió-aigua en les mateixes condicions que les simulacions de CPMD. Tot i tenir una àmplia gamma de propietats físiques calculades a partir de les simulacions de CPMD de referència, per mantenir la comparació prou senzilla, s¿ha avaluat la qualitat del potencial d¿adaptació de forces mitjançant la comparació de les forces d¿ió-aigua resultants i les FDR d¿ió-oxigen i ió-hidrogen dels potencials ajustats als de referència. Per a cada ió s¿ha determinat la millor combinació de model d¿aigua, esmorteïment, escalat i pes de força.
  

• CASTRILLON CAMACHO, ARJUNA: Estudio de las propiedades fisicas en regiones chocadas en nebulosas planetarias.
  
  Autor/a: CASTRILLON CAMACHO, ARJUNA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672152
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 12/05/2021
  Director/a de tesi: JOSE PONT, JORDI | GARCÍA SENZ, DOMINGO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: DOMINGUEZ AGUILERA, MARIA INMACULADA
       SECRETARI: SALA CLADELLAS, GLÒRIA
       VOCAL: TRIGO RODRIGUEZ, JOSEP MARIA
  Resum de tesi: Las nebulosas planetarias juegan un papel muy importante en la evolución química de las galaxias ya que ellas son las encargadas de retornar material enriquecido al medio interestelar. Las observaciones de las nebulosas planetarias son utilizadas para determinar las abundancias químicas presentes en el medio interestelar y en todas las galaxias.En este estudio, se analizan las propiedades y características en las estructuras a pequeña escala presentes en las nebulosas planetarias. Con este estudio se pretende evidenciar el estado evolutivo de las estrellas de masa baja e intermedia.Específicamente, este trabajo se centra en el estudio de los episodios conocidos como "jets", los cuales son eyectados por la estrella central de la nebulosa planetaria. La presencia de flujos bipolares colimados y morfologías con simetría puntual son comúnmente observadas en las nebulosas planetarias, pero la física inherente a tales estructuras aún no está bien comprendida. Con esta tesis pretendemos determinar las propiedades observacionales de algunas estructuras presentes en las nebulosas planetarias, conocidas con el nombre de FLIER¿s/LlS (del inglés, Fast Low Ionization Emission Regions [FLIERs] y Low Ionization Structures [LIS]).En una primera fase, se analiza la morfología de una muestra de nebulosas planetarias seleccionadas de la base de datos del HST (Hubble Space Telescope), mediante la aplicación del análisis anisotrópico 'Wavelet". Mediante este análisis se determinan: primero, la distribución espacial de las estructuras de interés (FLIER's/LlS) y sus tamaños característicos; segundo, se obtienen datos espectroscópicos con cobertura bidimensional de nuestra muestra. Con estos datos, podemos trazar mapas de condiciones físicas, tales como la excitación y la estructura de ionización en las regiones chocadas (bow shocks). A través de estos mapas podemos evidenciar los efectos de la fotoionización por calentamiento provocado por la estrella central en las zonas conocidas como choques irradiados.Todos los análisis realizados sobre las nebulosas planetarias consideradas arrojan resultados contundentes sobre la presencia de microestructuras. Los cambios abruptos que se evidencian en los cocientes estudiados ([O III]/Ha, [N ll]/Ha) son indicio claro de la presencia de microestructuras en las regiones de choques irradiados. A partir del análisis wavelet, se evidencia la presencia de "knots", "jets", "jet-like" y filamentos en cada una de las nebulosas consideradas. Adicionalmente, los perfiles unidimensionales presentan un desplazamiento espacial leve en cada una de las lineas espectrales consideradas ([O III], [N ll] y Ha), lo que indica que las estructuras se ubican simétricamente respecto a la estrella central.A partir del análisis de la nebulosa protoplanetaria CR 618, se cuantifican los movimientos propios de los lóbulos medidos en dos periodos de tiempo diferente y con ellos se fijan parámetros en la simulación mediante el código hidrodinámico creado por Raga (2000). Obtuvimos resultados alentadores en el estudio de esta nebulosa, permitiéndonos dar una explicación a los movimientos propios y a la morfología de los lóbulos a partir de la eyección bipolar colimada (Well-collimated bipolar ejection) y a la precesión en el ge del flujo de los mismos.
  

• CIKOJEVI¿, VIKTOR: Ab-initio quantum Monte Carlo study of ultracold atomic mixtures
  
  Autor/a: CIKOJEVI¿, VIKTOR
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672119
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 20/04/2021
  Director/a de tesi: BORONAT MEDICO, JORDI | VRANJES MARKIC, LEANDRA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BULJAN, HRVOJE
       SECRETARI: MASSIGNAN, PIETRO ALBERTO
       VOCAL: SANTOS SANCHEZ, LUIS
  Resum de tesi: Hemos investigado las propiedades de las mezclas de condensados ¿¿de Bose-Einstein en el límite de temperatura cero. Para ello hemos usado métodos cuánticos de Monte Carlo (QMC) y la teoría del funcional de la densidad (DFT) con el objetivo de comprender la física más allá de la teoría del campo medio en las mezclas bosónicas. En particular, se estudiaron las gotas de líquido cuántico originadas con interacciones atractivas entre especies distinats y repulsivas entre especies iguales. Observamos contribuciones significativas más allá de la teoría de Lee Huang Yang (LHY) que afectan a la energía, la densidad de saturación y la tensión superficial. Calculamos el número crítico de átomos en gotitas en el espacio libre para un número total de átomos N entre N = 30 y N = 2000. Obtuvimos resultados de la tensión superficial para tres valores de las interacciones atractivas entre especies. Para un sistema homogéneo, se realizaron cálculos extensos de las ecuaciones de estado y reportamos la influencia de los efectos de rango finito en la teoría, más allá de Bogoliubov. En sistemas que interactúan con un rango efectivo pequeño (grande), observamos contribuciones repulsivas (atractivas) a la energia más allá de LHY. Para las gotitas en una mezcla de 39K átomos, que se observaron experimentalmente por primera vez en ICFO, se realizaron los cálculos de ecuaciones de estado. Combinando funciones obtenidas de QMC con DFT, explicamos la discrepancia en la estimación del número crítico de átomos, entre la teoría de campo medio y los resultados experimentales, mediante la inclusión adecuada del rango efectivo en los modelos de interacción entre partículas. Se investigó la influencia de los efectos de rango finito en los modos monopolar y cuadrupolar en gotas cuánticas de 39K. Predijimos una desviación significativa en las frecuencias de excitación al entrar en un régimen más correlacionado. Finalmente, se estudió el diagrama de fase de mezclas bosóncas repulsivas en una trampa armónica esférica utilizando cálculos de Quantum Monte Carlo. Se obtuvieron los perfiles de densidad y se probó la existencia de tres fases: separación de condensados ¿¿en dos lóbulos, una fase completamente mezclada y una fase separada con capas esféricas. Una comparación con las soluciones de Gross-Pitaevskii mostró una gran desviación en el régimen de gran desequilibrio de masas e interacciones fuertes. Finalmente, mostramos la presencia de universalidad en los perfiles de densidad, con respecto a la longitud de dispersión en onda S, y encontramos evidencia numérica del factor de escala de Gross-Pitaevskii más allá del régimen de aplicabilidad de las propias ecuaciones de Gross-Pitaevskii.
  

• GEBBIA MONTAÑES, JONATHAN FERNANDO: Propiedades vitreas emergentes en cristales moleculares
  
  Autor/a: GEBBIA MONTAÑES, JONATHAN FERNANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/09/2021
  Director/a de tesi: TAMARIT MUR, JOSE LUIS | ROMANINI, MICHELA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: JIMÉNEZ RIOBÓO, RAFAEL JOSE
       SECRETARI: RODRIGUEZ TINOCO, CRISTIAN
       VOCAL: PINEDA SOLER, ELOY
  Resum de tesi: Uno de los problemas de la física más complejos y no resueltos es el de la transición vítrea, en el que el estado resultante, el vidrio, manifiesta propiedades únicas y anómalas. En la transición se produce un fenómeno de congelación cinética donde un sistema de muchas partículas en un estado de equilibrio desordenado, pero ergódico, transforma a un estado de no equilibrio, no ergódico, con propiedades mecánicas similares a las de un sólido cristalino. El caso de los vidrios estructurales representa el paradigma por excelencia de estos sistemas. Este estado se consigue cuando un líquido molecular o atómico es subenfriado por debajo de su temperatura de cristalización, donde el enfriamiento (o aumento de presión) produce una divergencia de la viscosidad y de los tiempos característicos de relajación. Sin embargo, éstos no son los únicos sistemas que pueden dar lugar a uri estado vítreo. De hecho, cualquier sistema desordenado que presente una dinámica interna puede ser, en principio, subenfriado hasta alcanzar un estado no ergódico con desorden "congelado". La fase resultante puede ser considerada un tipo de vidrio, dado su carácter no ergódico. Estos sistemas manifiestan una serie de características anómalas en comparación con las de un sólido cristalino. Estas anomalías, consideradas hasta el presente como huellas características, y, por lo tanto, universales de los vidrios incluyen el famoso pico bosónico presente en el calor específico a bajas temperaturas (y también en la densidad de estados vibracional a bajas energías), una dependencia lineal con la temperatura por debajo de 1-2 K en el calor específico, y una reducción drástica en la conductividad térmica respecto al estado homólogo cristalino por debajo de 100 K. A pesar de los intentos de los últimos 50 años para encontrar una explicación universal de estas características anómalas de los vidrios, sus orígenes fundamentales son aún un tema de debate. En esta tesis nos hemos centrado en el estudio de estas anomalías de los vidrios moleculares formados a partir de fases traslacionalmente ordenadas, pero orientacionalmente desordenadas, donde la dinámica de reorientación molecular se ve "congelada" bajo ciertas condiciones, por ejemplo, un enfriamiento rápido. El estado vítreo resultante es, por tanto, un vidrio orientacional. Los sistemas orientacionalmente desordenados presentados en este trabajo son, de hecho, fases cristalinas de moléculas rígidas, cuyas simetrías de red imponen restricciones en las orientaciones moleculares, produciendo un desorden estadístico y controlado en el sistema, Estos casos se han escogido por la fuerte reducción de la complejidad del vidrio resultante en comparación con los vidrios estructurales, debido a la existenciá de un orden traslacional. De esta manera, se pretende ahondar en el origen de las anomalías de baja temperatura en el calor específico (y de baja energía en la densidad de estados vibracional) y la relevancia del desorden sobre estas magnitudes. Los materiales escogidos para este estudio son principalmente sistemas moleculares aislantes de naturaleza diversa como: la familia de halometanos CBr$_n$C1$_{4-n}$ con n=0, 1,2, dos derivados del adamantano, los compuestos 2-adamantanona y 1- fluoro-adamantano, y tres sólidos de moléculas planares, el tiofeno (normal y deuterado), el paracloronitrobenceno y el pentacloronitrobenceno. En todos estos sistemas se ha encontrado un denominador común: la presencia de excitaciones ópticas de baja energía donde las moléculas rígidas exhiben movimientos oscilatorios de tipo roto-traslacional acoplados a ondas de tipo acústico. Este fenómeno induce un exceso de estados vibracionales que dan lugar a la aparición del pico bosónico, independientemente del carácter ordenado o desordenado de la fase estudiada. Además, se discute la anarmonicidad de estos modos de vibración y su influencia en el pico bosónico y en la
  

• XIE, CHENYANG: Corrosion studies on Cu-based alloys.
  
  Autor/a: XIE, CHENYANG
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671526
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 08/01/2021
  Director/a de tesi: RENNER, FRANK U. | CRESPO ARTIAGA, DANIEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MILOSEV, INGRID
       SECRETARI: ROJAS GREGORIO, JOSE IGNACIO
       VOCAL: LOSADA-PEREZ, PATRICIA
       VOCAL: TAHERI, PEYMAN
       VOCAL: DUARTE CORREA, MARIA JAZMIN
  Resum de tesi: Els aliatges de coure es fan servir freqüentment en entorns corrosius. La millora de la resistència a la corrosió reduiria notablement el consum d¿energia i la sobreexplotació de recursos naturals. Nou derivats de l¿imidazol amb diferents grups funcionals ha estat analitzats com a potencials inhibidors de la corrosió, per tal d¿augmentar la resistència a la corrosió del Cu. S¿escolliren derivats de l¿imidazol a la vista de la seva resposta diferent com a inhibidors de la corrosió en Cu pur. Aquest inhibidors han estat aplicats sobre els metalls purs i sobre aliatges CuZn i CuZr cristal·lines i amorfes, per tal d¿explorar les correlacions entre inhibició, estructura i espècies atòmiques. La determinació de l¿eficiència d¿inhibició en metalls és un problema complex a causa de la influència creuada entre les condicions a la superfície, la interacció inhibidor-superfície i les condicions ambientals.En aliatges CuZn s'han estudiat les composicions Cu70Zn30 (fase a-Cu) i Cu30Zn70 (fase no-a-Cu). Els aliatges CuZr són la base d'una família de vidres metàl·lics amb gran capacitat d¿amorfització i excel·lents propietats mecàniques. S'ha determinat la resistència a la corrosió d'aliatges cristal·lins i amorfs de composició CuxZr (100-x) (x = 40, 50, 64 at.%). Tots els aliatges van ser analitzades en dissolució aquosa contenint un 3% de NaCl en pes, sense i amb una concentració de 1mM de l'inhibidor.S'han efectuat mesures dinàmiques de polarització, espectroscòpia d'impedància electroquímica i immersió durant períodes prolongats seguida de microscòpia i espectroscòpia Raman. L'anàlisi comparativa mostra que els inhibidors efectius en Cu pur ho són també en Cu70Zn30. Un comportament similar apareix entre Zn i Cu30Zn70. No obstant això, el poder d'inhibició mostra un valor molt diferent, que s'atribueix a l'efecte de "cicatrització". Els defectes presents en la majoria de les mostres acceleren la corrosió localitzada (pitting) en aquests punts. L'efecte de cicatrització produeix "pegats" en les mateixes posicions, el que redueix la velocitat de l'atac localment.Els aliatges CuZr cristal·lins mostren una resistència a la corrosió molt més alta que els aliatges cristal·lins amb la mateixa composició, originalment i en presència d'inhibidors. El principal factor que controla la resistència a la corrosió dels aliatges és l'alta concentració de Zr (al menys equiatòmica) en l'estructura amorfa; l'efecte dels inhibidors resulta ser secundari. Els resultats mostren una relació complexa entre l'eficiència de l'inhibidor, la microestructura i la composició dels aliatges CuZr.SH-ImiH-4Ph mostra potencial per inhibir la corrosió en aliatges on la fase dominant és a-Cu, mentre que SH-BimH-5NH2 mostra potencial com a inhibidor en aliatges on el Zn és majoritari i en aliatges CuZr. Les mesures electroquímiques, especialment de llarga durada, mostren una bona correlació amb les anàlisis d'immersió. La recerca realitzada ofereix elements de comprensió del mecanisme de corrosió en presència d'inhibidors. L'oxidació pre-existent de la superfície, els defectes en la superfície i el grup funcional de l'inhibidor són els factors dominants en l'efectivitat dels inhibidors. L'efecte de cicatrització afecta també notablement el rendiment d'alguns inhibidors.
  

Darrera actualització: 16/10/2021 05:11:51.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• AIEM-Arquitectura, energia i medi ambient
• ANCORA-Analisi i control del ritme cardiac
• ANT-Grup de Recerca en Tecnologies Nuclears Avancades
• BIOCOM-SC-Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos
• CEBIM-Centre de Biotecnologia Molecular
• CEMAD-Caracteritzacio electrica de materials i dispositius
• CPSV-Centre de Politica de Sol i Valoracions
• CREB-Centre de Recerca en Enginyeria Biomedica
• CRnE-Centre de Recerca en Ciencia i Enginyeria Multiescala de Barcelona
• CTE-CRAE-Grup de Recerca en Ciencies i Tecnologies de l'Espai
• CTTC - UPC-Centre Tecnologic de la Transferencia de Calor
• DF-Dinamica de Fluids: formacio d'estructures i aplicacions geofisiques
• DILAB-Laboratori de fisica dels materials dielectrics
• DONLL-Dinamica no lineal, optica no lineal i lasers
• DRM-Dosimetria i Radiofisica Medica
• GAA-Grup d'Astronomia i Astrofisica
• gAGE-Grup d'Astronomia i Geomatica
• GCM-Grup de Caracteritzacio de Materials
• GICITED-Grup Interdiciplinari de Ciencia i Tecnologia en l'Edificacio
• GIES-Geofisica i Enginyeria Sismica
• GMNE-Grup de Metodes Numerics en Enginyeria
• ICARUS-Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems
• INSIDE-Innovacio en Sistemes per al Disseny i la Formacio a l'Enginyeria
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis
• LAB-Laboratori d'Aplicacions Bioacustiques
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• LiTA-Laboratori d'Innovacio i Tecnologia en l'Arquitectura
• NEMEN-Nanoenginyeria de materials aplicats a l'energia
• RMEE-Grup de Resistencia de Materials i Estructures en Enginyeria
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SARTI-Centre de Desenvolupament Tecnologic de Sistemes d'Adquisicio Remota i Tractament de la Informacio
• SIMCON-First-principles approaches to condensed matter physics: quantum effects and complexity
• STH-Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme
• TUAREG-Grup de Recerca en Turbulencia i Aerodinamica en l'Enginyeria Mecanica i Aeroespacial

Professorat

• Alarcon Jordan, Marta
• Alonso Maleta, Arantxa
• Alonso Muñoz, Sergio
• Alvarez Lacalle, Enric
• Anento Moreno, Napoleon
• Auguet Sangra, Carlota E.
• Batiste Boleda, Oriol
• Belana Punseti, Juan
• Benadero Garcia-Morato, Luis
• Boronat Medico, Jordi
• Botey Cumella, Muriel
• Bravo Guil, Eduardo
• Calvete Manrique, Daniel
• Canales Gabriel, Manel
• Cañadas Lorenzo, Juan Carlos
• Casas Castillo, M. del Carmen
• Casulleras Ambros, Joaquim
• Cojocaru, Crina
• Crespo Artiaga, Daniel
• Diego Vives, Jose Antonio
• Echebarria Dominguez, Blas
• Falques Serra, Albert
• Fayos Valles, Francisco
• Ferrer Anglada, Nuria
• Font Garcia, Josep Lluis
• Garcia Garcia, Jose Eduardo
• Garcia Ojalvo, Jordi
• Garcia Senz, Domingo
• Gil Pons, Pilar
• Giro Roca, Antoni
• Gomis Arbones, Vicente
• Gonzalez Cinca, Ricard
• Guardia Manuel, Elvira
• Herrero Simon, Ramon
• Isalgue Buxeda, Antonio
• Jose Pont, Jordi
• Lacasta Palacio, Ana Maria
• Lana Pons, Francisco Javier
• Lloveras Muntane, Pol
• Lopez Codina, Daniel
• Lopez Perez, David O.
• Macovez, Roberto
• Marques Truyol, Francisco
• Marti Rabassa, Jordi
• Martinez Santafe, Maria Dolors
• Martorell Pena, Jordi
• Masoller, Cristina
• Mazzanti Castrillejo, Ferran
• Mercader Calvo, Isabel
• Meseguer Serrano, Alvaro
• Mudarra Lopez, Miguel
• Net Marce, Marta
• Pardo Soto, Luis Carlos
• Pastor Satorras, Romualdo
• Peñaranda Ayllon, Angelina
• Pineda Soler, Eloi
• Pino Gonzalez, David
• Pons Rivero, Antonio Javier
• Pradell Cara, Trinitat
• Prats Soler, Clara
• Ramirez de la Piscina Millan, Laureano
• Redondo Apraiz, Jose Manuel
• Rey Oriol, Rosendo
• Ribas Prats, Cesca
• Rodriguez Cantalapiedra, Inmaculada
• Rodriguez Perez, Ivette Maria
• Rodriguez Sola, Raul
• Roset Calzada, Jaime
• Sala Cladellas, Gloria
• Salud Puig, Josep
• Sanchez Umbria, Juan Jose
• Sellares Gonzalez, Jordi
• Serra de Larrocha, Carina
• Serra Tort, Anna
• Serrat Jurado, Carles
• Sese Castel, Gemma
• Soria Guerrero, Manel
• Staliunas, Kestutis
• Talavera Sanchez, Pere
• Tamarit Mur, Josep Lluis
• Torrent Serra, Carme
• Torres Gil, Santiago
• Trull Silvestre, Jose Francisco
• Trullas Simo, Joaquim
• Valls Ribas, Quim
• Vilaseca Alavedra, Ramon