Perfil d'acces

El perfil d’ingrés idoni o recomanat és estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau i màster en, preferentment, algun dels següents màsters universitaris oficials, ja que pels seus continguts ofereixen una formació òptima per accedir a aquest Programa de Doctorat:

• Màster en Rehabilitació, Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït i de les Construccions Existents (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster en Enginyeria de Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC).
També en altres màsters oficials d’universitats espanyoles o estrangeres que siguin equivalents i de temàtica afí a algun dels anteriors.

Els candidats que reuneixin els requisits d’accés sol·licitaran la seva admissió al programa segons els canals que estableixi cada universitat participant.

Noteu que el perfil a la UPC i en el grup de recerca ADR&M és tecnològic, amb forta càrrega d’aplicacions TIC. Se centra en les aplicacions en estudis patrimonials i es diferencia dels estudis en rehabilitació (corresponents al Departament de Construccions Arquitectòniques o al grup GTED de la Universitat de Cantàbria), així com dels conservació i reús (més propis del Departament de Projectes Arquitectònics) o d’espai públic (propis del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori).

En els comptats casos en què es necessiti una codirecció, el caràcter multidisciplinari ha d’estar prou substanciat.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Nombre de places

5

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Redondo Dominguez, Ernest

• Escoda Pastor, Carmen
• Fort Mir, Josep Maria
• Gimenez Mateu, Luis
• Mendoza Ramirez, Hector
• Millan Gomez, Antonio
• Navarro Delgado, Isidro
• Redondo Dominguez, Ernest

El Programa de Doctorat té un caràcter interuniversitari.

Universitat coordinadora:

Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea
(Departament d’Arquitectura, Departament de Física Aplicada I)

Universitats participants:
Universidad de Cantabria, Gestión y Tecnología de la Edificación (GTED)
Universitat Politècnica de Catalunya, grup de recerca: Arquitectura, Disseny, Representació i Modelització ADR&M 2017 SGR 791

• Departament de Representació Arquitectònica (PROMOTORA)

Convenis amb altres institucions

1. Títol: Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & Training.
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Entitat finançadora: Comissió Europea
Codi de l’entitat finançadora: 586437-EPP-1-2017-1-AT-EPPKA2-CBHE-JP

2. Títol: Ludificació per a l’Ensenyament del Disseny Urbà i la Integració en Aquesta de la Participació Ciutadana 3.0
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Acrònim: GAME4CITY 3.0.
Entitat finançadora: Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Codi de l’entitat finançadora: BIA2016-77464-C2-1-R

Títol: E-learning 3.0 en la Docència de l’Arquitectura. Casos d’Estudi de Recerca Educativa per a un Futur Immediat
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Denominació abreujada: 3.0 E-learning Architecture.
Entitat finançadora: Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Codi de l’entitat finançadora: EDU2012-37247

4. Títol: MOOC. De la Realitat al Projecte. Del Projecte a la Realitat Augmentada (2014 MOOC 00019).
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Entitat finançadora: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur).
Codi de l’entitat finançadora: 2014 MOOC 00019

Perfil d'acces

El perfil d’ingrés idoni o recomanat és estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau i màster en, preferentment, algun dels següents màsters universitaris oficials, ja que pels seus continguts ofereixen una formació òptima per accedir a aquest Programa de Doctorat:

• Màster en Rehabilitació, Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït i de les Construccions Existents (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster en Enginyeria de Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC).
També en altres màsters oficials d’universitats espanyoles o estrangeres que siguin equivalents i de temàtica afí a algun dels anteriors.

Els candidats que reuneixin els requisits d’accés sol·licitaran la seva admissió al programa segons els canals que estableixi cada universitat participant.

Noteu que el perfil a la UPC i en el grup de recerca ADR&M és tecnològic, amb forta càrrega d’aplicacions TIC. Se centra en les aplicacions en estudis patrimonials i es diferencia dels estudis en rehabilitació (corresponents al Departament de Construccions Arquitectòniques o al grup GTED de la Universitat de Cantàbria), així com dels conservació i reús (més propis del Departament de Projectes Arquitectònics) o d’espai públic (propis del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori).

En els comptats casos en què es necessiti una codirecció, el caràcter multidisciplinari ha d’estar prou substanciat.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

D’acord amb el que es disposa en l’art. 7 del Reial decret 99/2011, es valorarà l’experiència prèvia dels candidats a inscriure la seva tesi doctoral en el Programa de Doctorat. Aquest programa té un enfocament molt definit, la restauració i la rehabilitació, que alhora és ampli de continguts i molt particular quant a l’especificitat de les temàtiques implicades. Considerant aquesta situació, s’han establert uns criteris a valorar, amb una puntuació definida per a cada mèrit que s’indica a continuació, i que detecti la capacitat i interès dels futurs doctorands en les recerques contemplades.

Com es pot apreciar, la suma total de la valoració de tots els apartats és de 100 punts. La puntuació mínima exigible per ser admès en el Programa de Doctorat és de 50 punts.

1. Expedient acadèmic, inclòs el màster cursat. Es valorarà fins a un màxim de 30 punts. El grau/llicenciatura tindrà una valoració màxima de 10 punts, mentre que el màster tindrà una valoració màxima de 20 punts.

2. Afinitat del màster cursat. Es valorarà fins a un màxim de 20 punts. La completa afinitat de les matèries cursades i del contingut del treball de fi de màster, en el màster cursat amb alguna temàtica relacionada amb les construccions històriques o amb la rehabilitació, es valorarà fins a un màxim de 20 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació pot aconseguir-se si els candidats han cursat algun dels següents màsters oficials de recerca:

• Màster en Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster Europeu en Enginyeria de la Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC)

3. Nivell d’idioma anglès. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. Estar en possessió del certificat de nivell B1 o equivalent es valorarà amb 2 punts. Estar en possessió del certificat de nivell B2 o equivalent es valorarà amb 6 punts. Els nivells superiors tindran la màxima puntuació. La puntuació mínima exigida en aquest apartat és de 2 punts.

4. Publicacions. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix amb dues publicacions JCR (màxim de 3 coautors) amb rànquing Q1.

5. Coneixements d’aplicacions informàtiques i de tecnologies de la informació i de les comunicacions. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix demostrant el domini d’eines informàtiques d’altes prestacions (Autocad, 3D Studio o similars), d’enviament i recepció telemàtica d’elevat volum de dades i d’ús d’aplicacions per a equips telèfons intel·ligents.

6. Altres idiomes. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix amb l’acreditació d’estar en possessió d’un certificat superior a B2, o equivalent, en alemany, francès o italià.

7. Altres mèrits. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. Aquest apartat valora, bàsicament, els mèrits d’excel·lència en qualsevol dels sis apartats anteriors, sempre en relació amb les construccions històriques o amb la rehabilitació. Es tracta de valorar als candidats amb algun dels mèrits següents: domini específic.

Complements formatius

La primera matrícula es realitza després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícules d’honor (més de deu), premis extraordinaris final de carrera, màxima qualificació en el treball de fi de màster, màster cursat en una de les cinquanta primeres universitats a nivell internacional, altres postgraus de temàtiques similars en universitats estrangeres, amplis coneixements d’eines informàtiques d’altes prestacions, participació activa en projectes de recerca, contractes o convenis, beques prèvies gaudides en convocatòries competitives o que posseeixi una beca predoctoral atorgada per qualsevol entitat o amb càrrec a un projecte de recerca, contracte o conveni.

Període de matrícula dels nous doctorands

No es preveuen complements de formació específics.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

La primera matrícula es fa després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• PARK, JEONGSOO: Masía urbana: El papel arquitectónico y urbanístico de la masía en el área suburbana de Barcelona durante el siglo XX
  
  Autor/a: PARK, JEONGSOO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/05/2023
  Data de lectura: 27/06/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB. Planta Baixa (E.T.S. Arquitectura de Barcelona)
  Director/a de tesi: ESCODA PASTOR, MARIA CARMEN | XIQUÉS TRIQUELL, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: ARÉVALO RODRÍGUEZ, FEDERICO MANUEL
       SECRETARI: ESQUINAS DESSY, JESÚS
       VOCAL: PLANAS ROSELLO, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: Esta tesis se fundamenta en un nuevo concepto de la masía urbana aplicado a la ciudad de Barcelona, generada desde la década de 1860 hasta el presente. La Masía Urbana no sólo significa masía como tal en la zona urbana, sino que también incluye un 'sistema urbano' derivado de los componentes de la forma espacial de la masía. De esta manera, la tesis abarca también la desaparición de las masías en el crecimiento urbano como material principal de investigación.Los estudios establecidos de la masía suelen partir de una evaluación negativa de la situación en la que se encuentran las masías rurales. El propósito que pretenden es la conservación o restauración de las masías existentes. Esto no permite mirar la Masía Urbana como un fenómeno nuevo para la sociedad moderna. Mi tesis tiene el valor de ofrecer un nuevo punto de vista al estudio de la masía.Los libros de Danés, Moner y Curós pueden tomar como base para repasar los contenidos generales de la masía. Son representativos de cada generación, y luego cada vez que necesitaba algo más concreto buscaba datos de otros libros, periódicos, archivos históricos de los distritos y municipios, etc. La tesis está organizada en seis capítulos.El primer capítulo es la introducción que representa el objeto y metodología de la tesis. El estado del arte revisa la tendencia actual de los temas relacionados con mi tesis que ayudan a entender el escenario teórico. El segundo capítulo critica la ideología hegemónica en el estudio de la masía catalana. Muchas ideas producidas durante el último siglo resultan ser las que impiden la nueva interpretación por su carácter hegemónico. Este capítulo no sólo intenta entender la esencia positiva de 'lo ya definido' de la masía, sino también deja dudas sobre lo que se ha vuelto absoluto y mítico, por lo cual ayuda a definir el nuevo concepto de la 'Masía Urbana'. El tercer y cuarto capítulo describen la Masía Urbana. El tercer capítulo investiga el trasfondo generativo de la Masía Urbana, define la Masía Urbana con ''los componentes de la forma espacial'' y realiza una clasificación por períodos y prototipos. El cuarto capítulo muestra los dieciocho casos representativos según la clasificación hecha en el capítulo anterior. Cada caso muestra el proceso de adaptación sistemática de la masía con el conjunto territorial confrontado con el problema producido en el cambio urbano. Trece casos pertenecen a los distritos de Barcelona y cuatro casos son de los municipios adyacentes. Todos los casos son elegidos en el área metropolitana de Barcelona, considerado como unidad que se comparte el sistema urbano. El caso de Can Negre también se utiliza para tratar la influencia de la masía en el modernismo. El quinto capítulo verifica el efecto sistemático de la Masía Urbana. Demuestra el sistema urbano generado por las condiciones propias de la masía en los elementos como el límite, densidad, infraestructura y paisaje a través de lo cual la Masía Urbana adquiere la universalidad y particularidad del lugar como sistema urbano de Barcelona. También se busca evaluar la influencia de la masía en las viviendas habituales de Barcelona. Por lo tanto, puede entender que la masía contribuye a la formación de la ciudad moderna con su sistema propio y moderno. El sexto capítulo resume los capítulos anteriores e insiste en el cambio de paradigma, ya que la conversión de suelo rural en urbano es un tema que existe a nivel universal que se comparte en el mundo. Actualmente, la masía parece un tema que tiene la particularidad regional solamente dentro de Cataluña, creo que la 'Masía Urbana', según mi estudio, puede prolongar su esencia universal al mundo fuera de esa región. Por esta razón, me parece un tema interesante.
  

Darrera actualització: 09/06/2023 04:45:32.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 09/06/2023 04:30:22.

Llistat de tesis defensades per any

• ALVA LÓPEZ, FLORENTINO GERARDO: La arquitectura Moche del Perú. Análisis, interpretación y relación con la arquitectura peruana (1924-2020)
  
  Autor/a: ALVA LÓPEZ, FLORENTINO GERARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 27/02/2023
  Director/a de tesi: CUROS VILA, JUAN | ZARAGOZA DE PEDRO, MARIA ISABEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CACHO CRUZ, ROCIO MARGARITA
       SECRETARI: AGUADO ROCA, MARIA TERESA
       VOCAL: PACHECO DIAZ, JOSE IGNACIO
  Resum de tesi: Los últimos descubrimientos arqueológicos e investigaciones sobre la cultura Moche o Mochica (circa 200 d.C.-800 d.C.), desarrollada en la costa norte del Perú, ha permitido tener una mayor visión y comprensión de cómo estos andinos interpretaron el mundo, la forma en que esta cosmovisión fue plasmada desde el emplazamiento de sus centros poblados, en las edificaciones de sus montículos escalonados que se entretejían y dialogaban con el paisaje y la bóveda celeste. Una cosmovisión que los constructores Moche aplicaron en la concepción del diseño de los espacios abiertos y cerrados de sus edificaciones, en plazas y recintos ceremoniales, para el desarrollo de las conexiones espaciales entre edificios administrativos y religiosos, en las estrategias de comunicación visual arquitectónica con elementos iconográficos, así como la aplicación de signos andinos en sus múltiples edificaciones.La identificación de las características de la arquitectura Moche: orientación-emplazamiento/sacralidad, espacialidad/psicosmovisiongeografía-función, espacio místico/cronotropo-hierofanía-privado, espacio ritual-cosmos/memoria-cronotropo- hierofanía-sombra, escalera-rampa/accesibilidad-conexión-puente entre mundos, vano(luz/sombra)/hierofanía-mensaje, envolvente-cosmovisión/metonimia-comunicación-proxémica, estética-mitos/metonimia-ceremonia-orden, volumen-escala/metonimia-jerarquía-orden, estructura-materialidad/metonimia-tradición-sostenibilidad; permite realizar un análisis e interpretación a seis obras arquitectónicas contemporáneas peruanas que está cultura andina sirvió como referencia espacial: Museo de Sitio de Túcume (1994) del arquitecto Jorge Cosmópolis, referencia constructiva: Hotel Rural Los Horcones de Túcume (2001) de los arquitectos Rosana Correa y Jorge Burga, referencia volumétrica: Museo Tumbas Reales de Sipán (2002) del arquitecto Celso Prado; referencia memoria ancestral La Casa de la Luna (2018) desarrollada por la Comunidad Muchik de Chongoyape con el apoyo de un grupo de arqueólogos y arquitectos, entre ellos la arquitecta y arqueóloga Adine Gavazzi. Así también las obras casa Pachacamac (2003-2010) y casa Chullpas (2011-2020) del arquitecto Luis Longhi, que propone una simbiosis arquitectónica como resultado de una exploración de conocimientos, aportes de la cultura andina y europea. La relectura de estas dos últimas obras permite identificar e interpretar las concepciones cosmo artísticas de proyectar y construir de los Moche, como herramienta de diseño para el desarrollo de una arquitectura contemporánea con identidad peruana.
  

• XU, TI: The value of urban community public space - from Barcelona to Chongqing
  
  Autor/a: XU, TI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 27/04/2023
  Director/a de tesi: DE MENDONÇA ESPINHEIRA GOMES, RENATA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: COROMINAS AYALA, MIGUEL
       SECRETARI: SANCHEZ, MONICA VANESA
       VOCAL NO PRESENCIAL: WEI, HAOYAN
  Resum de tesi: La comunidad es el principal espacio urbano de expresión del espacio público, y está bastante relacionado con la vida cotidiana de todos. En China, la comunidad asociada con la vivienda se volvió socialmente mucho más compleja que antes, debido a la plena comercialización de la vivienda en 1998. El espacio público comunitario en la ciudad actual incluye principalmente tres tipos: 1 la comunidad con patio bajo la planificación del sistema económico original, al estilo de universidades e instituciones; 2 el segundo tipo de espacio comunitario con control de acceso y sistema de muros construido después de 1998 que se denominó barrio cerrado, debido a la comercialización de suelo y vivienda; 3 la tercera categoría es la comunidad abierta remanente de la era de la economía planificada original, a la que llamamos comunidad antigua. Debido a la desintegración del sistema económico planificado, el sistema económico y organizativo anterior ya no existe, una gran cantidad de residentes aborígenes se mudaron y perdieron, y las antiguas comunidades perdieron gradualmente su vitalidad original.Detrás de la representación de estos tres tipos de comunidades, existe cierto potencial para impulsar espacios de control y encierro, incluidos los procesos de formación, desarrollo y producción. También hay muchos problemas en el espacio público de las comunidades urbanas en China. Éstos son causados por las limitaciones de los periodos, que pueden ser remanentes del rápido desarrollo urbano, y pueden ser causados por políticas y servicios imperfectos. Sin embargo, como todos sabemos, la ciudad de Barcelona es un ejemplo notable en el mundo. También ha experimentado un largo y exitoso proceso de reforma y renovación tanto en la construcción urbana como en la construcción del espacio público. A través de una serie de políticas y grandes temas, Barcelona formó sus propias metodologías y estrategias, y los espacios públicos se han convertido en un signo notable, un símbolo e incluso una especie de nuevo estilo de vida para los ciudadanos. Esta tesis tomará como ejemplo el espacio público comunitario de Chongqing, analizará los problemas de Chongqing con Barcelona como ejemplo y método, y señalará soluciones factibles.
  

Darrera actualització: 09/06/2023 05:01:07.

Grups de recerca

• ADR&M-Arquitectura, Disseny: Representacio i Modelatge

Professorat

• Aguado Roca, Maite
• Avila Casademont, Genis
• Corso Sarmiento, Juan Manuel
• Crespo Cabillo, Isabel
• de Gispert Hernandez, Jordi
• de Mendonça Espinheira Gomes, Renata
• Escoda Pastor, Carmen
• Esquinas Dessy, Jesus
• Fort Mir, Josep Maria
• Galceran Vila, Margarita Galceran Vila
• Gimenez Mateu, Luis
• Lloveras Montserrat, Joaquim
• Mendoza Ramirez, Hector
• Millan Gomez, Antonio
• Moliner Nuño, Sandra
• Moya Sala, Joaquim Narcis
• Navarro Delgado, Isidro
• Redondo Dominguez, Ernest
• Sanchez Riera, Alberto
• Santana Roma, Galdric
• Xiques Triquell, Jordi
• Zaragoza de Pedro, Isabel