Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbanístic i Rehabilitació de Construccions Existents

Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbanístic i Rehabilitació de Construccions Existents

El Programa de Doctorat en Patrimoni té un caràcter interuniversitari.

Els candidats i candidates que reuneixin els requisits d’accés, sol·licitaran la seva admissió al programa segons els canals que estableix cada universitat participant. Els doctorands poden inscriure el treball de tesi doctoral en qualsevol de les tres universitats participants (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Cantàbria i Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea), i acabar amb l’obtenció d’un únic títol de doctor o doctora en el Programa de Doctorat en Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbanístic i Rehabilitació de Construccions Existents. El caràcter interuniversitari facilita la mobilitat dels doctorands i la interacció entre grups de recerca de les universitats participants.
Universitat coordinadora:
Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (Departament d’Arquitectura, Departament de Física Aplicada I)
Universitats participants:
Universidad de Cantabria, Gestión y Tecnología de la Edificación (GTED)
Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Representació Arquitectònica, grup de recerca ADR&M.


Altres Universitats

El Programa de Doctorat té un caràcter interuniversitari.

Universitat coordinadora:

Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea
(Departament d’Arquitectura, Departament de Física Aplicada I)

Universitats participants:
Universidad de Cantabria, Gestión y Tecnología de la Edificación (GTED)
Universitat Politècnica de Catalunya, grup de recerca: Arquitectura, Disseny, Representació i Modelització ADR&M 2017 SGR 791

COORDINADOR/A

Redondo Dominguez, Ernest

CONTACTE

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu
https://etsab.upc.edu/es/estudios/doctorado

Pàgina web pròpia

Informació general

Perfil d'acces

El perfil d’ingrés idoni o recomanat és estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau i màster en, preferentment, algun dels següents màsters universitaris oficials, ja que pels seus continguts ofereixen una formació òptima per accedir a aquest Programa de Doctorat:

• Màster en Rehabilitació, Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït i de les Construccions Existents (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster en Enginyeria de Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC).
També en altres màsters oficials d’universitats espanyoles o estrangeres que siguin equivalents i de temàtica afí a algun dels anteriors.

Els candidats que reuneixin els requisits d’accés sol·licitaran la seva admissió al programa segons els canals que estableixi cada universitat participant.

Noteu que el perfil a la UPC i en el grup de recerca ADR&M és tecnològic, amb forta càrrega d’aplicacions TIC. Se centra en les aplicacions en estudis patrimonials i es diferencia dels estudis en rehabilitació (corresponents al Departament de Construccions Arquitectòniques o al grup GTED de la Universitat de Cantàbria), així com dels conservació i reús (més propis del Departament de Projectes Arquitectònics) o d’espai públic (propis del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori).

En els comptats casos en què es necessiti una codirecció, el caràcter multidisciplinari ha d’estar prou substanciat.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Nombre de places

5

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
Altres Universitats:

El Programa de Doctorat té un caràcter interuniversitari.

Universitat coordinadora:

Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea
(Departament d’Arquitectura, Departament de Física Aplicada I)

Universitats participants:
Universidad de Cantabria, Gestión y Tecnología de la Edificación (GTED)
Universitat Politècnica de Catalunya, grup de recerca: Arquitectura, Disseny, Representació i Modelització ADR&M 2017 SGR 791


UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament de Representació Arquitectònica (PROMOTORA)
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://etsab.upc.edu/es/estudios/doctorado

CONTACTE:
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu
https://etsab.upc.edu/es/estudios/doctorado

Convenis amb altres institucions

1. Títol: Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & Training.
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Entitat finançadora: Comissió Europea
Codi de l’entitat finançadora: 586437-EPP-1-2017-1-AT-EPPKA2-CBHE-JP

2. Títol: Ludificació per a l’Ensenyament del Disseny Urbà i la Integració en Aquesta de la Participació Ciutadana 3.0
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Acrònim: GAME4CITY 3.0.
Entitat finançadora: Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Codi de l’entitat finançadora: BIA2016-77464-C2-1-R

Títol: E-learning 3.0 en la Docència de l’Arquitectura. Casos d’Estudi de Recerca Educativa per a un Futur Immediat
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Denominació abreujada: 3.0 E-learning Architecture.
Entitat finançadora: Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Codi de l’entitat finançadora: EDU2012-37247

4. Títol: MOOC. De la Realitat al Projecte. Del Projecte a la Realitat Augmentada (2014 MOOC 00019).
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Entitat finançadora: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur).
Codi de l’entitat finançadora: 2014 MOOC 00019

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

El perfil d’ingrés idoni o recomanat és estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau i màster en, preferentment, algun dels següents màsters universitaris oficials, ja que pels seus continguts ofereixen una formació òptima per accedir a aquest Programa de Doctorat:

• Màster en Rehabilitació, Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït i de les Construccions Existents (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster en Enginyeria de Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC).
També en altres màsters oficials d’universitats espanyoles o estrangeres que siguin equivalents i de temàtica afí a algun dels anteriors.

Els candidats que reuneixin els requisits d’accés sol·licitaran la seva admissió al programa segons els canals que estableixi cada universitat participant.

Noteu que el perfil a la UPC i en el grup de recerca ADR&M és tecnològic, amb forta càrrega d’aplicacions TIC. Se centra en les aplicacions en estudis patrimonials i es diferencia dels estudis en rehabilitació (corresponents al Departament de Construccions Arquitectòniques o al grup GTED de la Universitat de Cantàbria), així com dels conservació i reús (més propis del Departament de Projectes Arquitectònics) o d’espai públic (propis del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori).

En els comptats casos en què es necessiti una codirecció, el caràcter multidisciplinari ha d’estar prou substanciat.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

D’acord amb el que es disposa en l’art. 7 del Reial decret 99/2011, es valorarà l’experiència prèvia dels candidats a inscriure la seva tesi doctoral en el Programa de Doctorat. Aquest programa té un enfocament molt definit, la restauració i la rehabilitació, que alhora és ampli de continguts i molt particular quant a l’especificitat de les temàtiques implicades. Considerant aquesta situació, s’han establert uns criteris a valorar, amb una puntuació definida per a cada mèrit que s’indica a continuació, i que detecti la capacitat i interès dels futurs doctorands en les recerques contemplades.

Com es pot apreciar, la suma total de la valoració de tots els apartats és de 100 punts. La puntuació mínima exigible per ser admès en el Programa de Doctorat és de 50 punts.

1. Expedient acadèmic, inclòs el màster cursat. Es valorarà fins a un màxim de 30 punts. El grau/llicenciatura tindrà una valoració màxima de 10 punts, mentre que el màster tindrà una valoració màxima de 20 punts.

2. Afinitat del màster cursat. Es valorarà fins a un màxim de 20 punts. La completa afinitat de les matèries cursades i del contingut del treball de fi de màster, en el màster cursat amb alguna temàtica relacionada amb les construccions històriques o amb la rehabilitació, es valorarà fins a un màxim de 20 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació pot aconseguir-se si els candidats han cursat algun dels següents màsters oficials de recerca:

• Màster en Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster Europeu en Enginyeria de la Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC)

3. Nivell d’idioma anglès. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. Estar en possessió del certificat de nivell B1 o equivalent es valorarà amb 2 punts. Estar en possessió del certificat de nivell B2 o equivalent es valorarà amb 6 punts. Els nivells superiors tindran la màxima puntuació. La puntuació mínima exigida en aquest apartat és de 2 punts.

4. Publicacions. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix amb dues publicacions JCR (màxim de 3 coautors) amb rànquing Q1.


5. Coneixements d’aplicacions informàtiques i de tecnologies de la informació i de les comunicacions. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix demostrant el domini d’eines informàtiques d’altes prestacions (Autocad, 3D Studio o similars), d’enviament i recepció telemàtica d’elevat volum de dades i d’ús d’aplicacions per a equips telèfons intel·ligents.

6. Altres idiomes. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix amb l’acreditació d’estar en possessió d’un certificat superior a B2, o equivalent, en alemany, francès o italià.

7. Altres mèrits. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. Aquest apartat valora, bàsicament, els mèrits d’excel·lència en qualsevol dels sis apartats anteriors, sempre en relació amb les construccions històriques o amb la rehabilitació. Es tracta de valorar als candidats amb algun dels mèrits següents: domini específic.

Complements formatius

La primera matrícula es realitza després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícules d’honor (més de deu), premis extraordinaris final de carrera, màxima qualificació en el treball de fi de màster, màster cursat en una de les cinquanta primeres universitats a nivell internacional, altres postgraus de temàtiques similars en universitats estrangeres, amplis coneixements d’eines informàtiques d’altes prestacions, participació activa en projectes de recerca, contractes o convenis, beques prèvies gaudides en convocatòries competitives o que posseeixi una beca predoctoral atorgada per qualsevol entitat o amb càrrec a un projecte de recerca, contracte o conveni.

Període de matrícula dels nous doctorands

No es preveuen complements de formació específics.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

La primera matrícula es fa després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

Activitat: Assistència i presentació de comunicació en congressos nacionals o internacionals.
Núm. d’hores: 90.
Caràcter voluntari de l’activitat formativa proposada, que dependrà de les orientacions del director o la directora de tesi, i de la disponibilitat de finançament per a portar-les a terme.

Activitat: Estades en altres institucions.
Núm. d’hores: 150.
Optativa.

Activitat: Reunions de seguiment de projectes de tesi, de treballs o de resultats de recerca.
Núm. d’hores: 40.
Caràcter obligatori de l’activitat formativa proposada.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • BAGHERI MOGHADDAM, FAEZEH: Urban Vertical Garden: Ways to Improve Living Conditions by Applying Green Façades in Buildings Refurbishment at Semi-Arid Climate
    Autor/a: BAGHERI MOGHADDAM, FAEZEH
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 29/09/2021
    Data de lectura: 24/01/2022
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ETSAB- Sala de Graus ETSAB
    Director/a de tesi: FORT MIR, JOSEP MARIA | NAVARRO DELGADO, ISIDRO
    Tribunal:
         PRESIDENT: SUNGUR, ASLI
         SECRETARI: MORET VIÑALS, ORIOL
         VOCAL: NECCHI, SILVIA
    Resum de tesi: Esta tesis tiene como objetivo mejorar las condiciones de trabajo en los edificios de oficinas mediante la implementación de sistemas de vegetación vertical, como fachadas verdes y muros vivos en climas semiáridos. Dado que el rendimiento energético de los edificios se caracteriza por sus sistemas eléctricos e intercambios térmicos a través de la envolvente del edificio, que se define principalmente por sistemas de acristalamiento en las fachadas, cubrir las fachadas acristaladas con una capa de vegetación puede desempeñar un papel clave en el ahorro de energía y el confort térmico de los edificios. Esta investigación evalúa, a través del método de simulación de edificios, la influencia de las fachadas verdes en el confort térmico, el consumo de energía y las cargas de calefacción y refrigeración de un edificio de oficinas en la ciudad de Denver con una condición climática semiárida. Además, el desempeño psicológico y físico de los jardines verticales como una solución basada en la naturaleza y, desde la perspectiva de las ciudades biofílicas y la filosofía, ha sido evaluado a través de una revisión de estudios previos relacionados con el efecto de los sistemas de vegetación en edificios de oficinas. Una fachada verde también se puede utilizar como una opción de modernización para la renovación de edificios de oficinas. Se creó un estudio de caso como modelo conceptual para investigar la influencia de las fachadas verdes y la configuración de las fachadas verdes en su predicción de rendimiento en climas semiáridos. Además, para una mejor comprensión del rendimiento del jardín vertical en regiones semiáridas, se llevaron a cabo estudios de caso de simulación en Barcelona con un clima mediterráneo (como artículos) y Denver con un clima semiárido como el contexto de esta disertación y se compararon sus resultados. La información generada a partir de la simulación de configuraciones de fachadas desnudas y verdes como una fachada de doble piel se incorporó a teorías cualitativas que intentan predecir los aspectos de comodidad humana en el entorno de trabajo. Para equilibrar las medidas de ahorro de energía a través de la renovación de fachadas verdes, cuatro criterios cualitativos sirven como base para la comodidad psicológica y física de los ocupantes, y se ha establecido su impacto en la productividad. Estos criterios son: el requisito de una temperatura del aire interior adecuada, la calidad del aire interior, la disponibilidad de luz natural para el desempeño psicológico de los usuarios y el control percibido sobre la fachada por una capa de vegetación en los lugares de trabajo. Finalmente, se introdujo un nuevo concepto de jardines verticales mediante la integración de la biología y la tecnología en la arquitectura, que puede resolver el problema de las condiciones climáticas y la escasez de agua en algunos climas, como los climas semiáridos, para la implementación de jardines verticales.
  • CHRISTODOULOU, MARILENA: Developing a parametric system for pointe shoe customization
    Autor/a: CHRISTODOULOU, MARILENA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 29/09/2021
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: DE SOLA-MORALES SERRA, PAU | NAVARRO DELGADO, ISIDRO
    Tribunal:
         PRESIDENT: MALÉ ALEMANY, MARTA
         SECRETARI: GIMÉNEZ MATEU, LUIS
         VOCAL: FONSECA ESCUDERO, DAVID
    Resum de tesi: Las puntas se usan durante la actuación "en pointe". Esta fundamental técnica de ballet, que se realiza levantándose a los dedos del pie, permite a los bailarines, crear la ilusión de una ligereza increíble y el aspecto de sílfide. Sin embargo, bailando en puntas causa dolor, ampollas, callos, y desfiguración de pies, comúnmente conocida entre los bailarines. Estas heridas pueden evitarse si los pies están mejor soportados. Bailarines, zapateros de punta, y podólogos están de acuerdo en que tener las zapatillas de punta que se adaptan y ajustan correctamente, a lo largo de carrera podrían ayudar a evitar las heridas en los pies. Cada bailarín tiene los pies únicos, con las variaciones de longitud de los dedos del pie y de su forma, la flexibilidad del arco, y la resistencia mecánica. En lugar de ajustar los pies del bailarín en las zapatillas de puntas, la idea es diseñar zapatos, que pueden ¿adaptarse" en forma única, según la morfología de los pies y también de la fuerza de los bailarines. El pie no es solo un portador pasivo de peso, debe asumir posiciones y ejecutar movimientos más allá de sus límites normales. Por tanto, los parámetros a tener en cuenta se clasifican en anatómicos, mecánicos, de montaje y material.Del estudio se deduce que los parámetros anteriores pueden ser la clave para definir una propuesta de solución al diseño de Pointe.
  • DIEZ BLANCO, MARIA TERESA: El espacio a partir del plano: el Neoplasticismo en la arquitectura contemporánea
    Autor/a: DIEZ BLANCO, MARIA TERESA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/09/2021
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MILLAN GOMEZ, ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: MENDOZA RAMIREZ, HECTOR
         SECRETARI: RINCÓN BORREGO, IVÁN ISRAEL
         VOCAL NO PRESENCIAL: CARRASCO HORTAL, JOSE
    Resum de tesi: El grupo holandés De Stijl nació en un momento de interés común entre los artistas y arquitectos de vanguardia de la primera mitad del siglo XX por la depuración de los medios de expresión, basados hasta entonces en una tradición imitativa: de las formas naturales, en el arte y de los estilos antiguos, en arquitectura. Los neoplasticistas, sin embargo, fueron más allá de una simple renovación formal, llegando a generar un nuevo concepto espacial, gracias a la influencia que ejerció el pintor Piet Mondrian sobre el resto de componentes del grupo. Mondrian concebía la pintura en base a combinaciones asimétricas de planos que se neutralizan mutuamente, cosa que hizo extensible a su idea de arquitectura. Otra influencia primordial en este cambio de paradigma fue la obra del arquitecto americano Frank Lloyd Wright, basada igualmente en romper la envolvente maciza y unitaria de la vivienda tradicional. De este modo, quedó establecido el plano como unidad mínima de la arquitectura, consiguiendo así continuidad y fluidez entre espacios, tanto interiores como exteriores. Esta concepción, presente ya en la arquitectura tradicional japonesa, continuó más allá del movimiento neoplástico, dejando una considerable impronta en grandes maestros como Le Corbusier o Mies van der Rohe. De igual manera, a principios de los años treinta, la que había sido durante siglos tradicional solidez y compacidad de la arquitectura dio paso a un cambio radical, mediante una concepción `desmaterializada¿ de la misma, en la que el volumen quedaba definido a partir de la suma de planos independientes, transparencias y esquinas abiertas. Así, el vocabulario formal de De Stijl pasó a quedar integrado en el Movimiento Moderno -también conocido como International Style- cerrando con ello el círculo en su deseo de ser un estilo universal. El objetivo fundamental de la presente tesis doctoral es, por tanto, el análisis de la influencia del grupo De Stijl en arquitectura, desde el punto de vista actual, en base a tres conceptos clave para el movimiento holandés: el color (es decir, la aplicación y significado del color en la arquitectura neoplástica), el espacio (en cuanto a la generación de una nueva concepción espacial) y el estilo, que dio nombre al grupo (De Stijl significa ¿El Estilo¿ en neerlandés), con la finalidad de valorar la pervivencia de algún rasgo o vestigio neoplástico en la arquitectura contemporánea. De este modo, encontramos la obra del finlandés Juha Leiviskä, generada a partir de composiciones de planos ortogonales que van delimitando ámbitos y que a su vez se difuminan por medio del uso de la luz natural, así como varios diseños del arquitecto Steven Holl, basados igualmente en una lectura del espacio en base a planos y en la aplicación del color como recurso arquitectónico. Todo ello permite establecer analogías con el Neoplasticismo, reflejando con ello una simbiosis de ideas, de la que también es ejemplo el Museo de Arte Romano de Mérida, de Rafael Moneo. Por tanto, la conclusión principal que se extrae es que las propuestas arquitectónicas de De Stijl siguen vigentes hoy en día, aunque como referencias formales, al ser aplicadas al margen del significado y contenido teórico que tenían para este movimiento de vanguardia. Para ello, se ha llevado a cabo un estudio comparado de casos, fundamentado en el análisis de las arquitecturas -a partir de conceptos espaciales compartidos- y complementado con los escritos y declaraciones de sus principales protagonistas.

Darrera actualització: 16/10/2021 04:47:07.

Llistat de tesis en dipòsit

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 16/10/2021 04:30:36.

Llistat de tesis defensades per any

  • BOTERO MARQUEZ, NATALIA DEL PILAR: Arquitectura y genética: Como analogía en el proceso de diseño arquitectónico
    Autor/a: BOTERO MARQUEZ, NATALIA DEL PILAR
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 07/04/2021
    Director/a de tesi: ESCODA PASTOR, MARIA CARMEN

    Tribunal:
         PRESIDENT: GRANERO MARTÍN, FRANCISCO DE ASÍS
         SECRETARI: ZARAGOZA DE PEDRO, MARIA ISABEL
         VOCAL: PLANAS ROSELLO, MIGUEL ANGEL
    Resum de tesi: La sociedad moderna, debido al progresivo desarrollo de las nuevas tecnologías, vive un nivel de desconexión de los elementos de la naturaleza; este se ve reflejado en el aumento de los niveles de estrés, ansiedad y depresión, afectando así la calidad de vida del hombre moderno. Gracias a la aparición de la neurociencia podemos probar científicamente cómo reacciona nuestro cerebro ante situaciones, personas, y ante las formas y configuraciones espaciales. ¿Arquitectura y genética. Como analogía en el proceso de diseño arquitectónico¿, pretende mostrar la importancia de reconectar con la naturaleza y los sistemas más orgánicos de evolución y cómo este conjunto de patrones resultan imprescindibles a la hora de proyectar en arquitectura. Esta tesis tiene como finalidad, investigar la calidad del espacio diseñado a través de medios digitales; analizando si esta analogía científica aplicada a los procesos de diseño arquitectónico tiene un impacto positivo en el comportamiento de sus habitantes. Recopila una serie de patrones de la naturaleza propuestos por la biofilia, los que a través de investigaciones científicas han revelado que tienen efectos muy positivos en la psique humana y por lo tanto pueden mejorar un diseño arquitectónico elevándolo a la categoría de espacio curativo. Además pretende dar luz a la interpretación de las técnicas de diseño emergente y evolutivo, que han sido utilizadas para reemplazar el diseño tradicional, las cuales proliferan hoy en día a manera de analogía. La primera parte de la tesis trata del tema de la analogía orgánica, mostrando como a lo largo de la historia del arte, la arquitectura y la ciencia, los elementos orgánicos han sido un motivo de inspiración y ejemplo en muchas obras literarias y artísticas. Se tratan también los antecedentes y aspectos históricos más relevantes sobre la inspiración biológica en arquitectura y diseño, haciendo énfasis en aquellos arquitectos que intentaron plasmar los sistemas naturales más no sus formas geométricas. En la segunda parte de la tesis desarrollamos el tema de la creación de mundos, mostrando como los arquitectos, basándose en estas analogías, también se han ido adaptando a estos avances científicos; en algunos casos ingenuamente y en otros entendiendo los procesos orgánicos a nivel más científico. En esta parte de la tesis se desarrolla el tema relacionado con la analogía genética, la analogía evolutiva, y más específicamente el uso de las técnicas de computación emergente. También cuáles son los arquitectos más representativos en este ámbito del diseño y creatividad computacional. Por último se hace un breve repaso sobre los trabajos de los arquitectos que están directamente relacionados con la analogía genética en arquitectura. La tercera parte de la tesis ¿Sobre la correcta interpretación¿, trata el análisis de la calidad espacial, estudiando aspectos de la neurología. Éstos nos permitirán analizar qué configuraciones formales o espaciales pueden generar en nosotros estados de estrés, ansiedad, miedo, etc. De la misma manera presentaremos una serie de ¿elementos-patrones¿ (extraídos de la naturaleza) que pueden promover en nosotros los efectos contrarios a estos estados emocionales, generando así bienestar y armonía. En la conclusión analizamos la importancia del conocimiento de las herramientas de modelado que nos permiten usar estas analogías en el proceso de diseño y, por otra parte, como el desconocimiento de éstas y un uso irresponsable e ingenuo, nos puede bloquear el proceso de diseño arquitectónico generando así formas y ¿espacios¿ que, de acuerdo a las configuraciones geométricas que presenten, se verán reflejadas en nuestra psique, afectando así nuestro comportamiento como individuos y como sociedad.

Darrera actualització: 16/10/2021 05:11:51.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:VALLS MORA, MARIA MONTSERRAT
Títol:El territorio Ampurdanés entre los siglos V al X. Dispositio et Compositio Ecclesiae
Data lectura:16/09/2019
Director/a:MILLAN GOMEZ, ANTONIO
Codirector/a:GIMÉNEZ MATEU, LUIS
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Valls, M.; Millan, A.; Gimenez-Mateu, L. (2018). Descifrando el paisaje ampurdanés anterior al año Mil: dispositio et compositio ecclesiae.

AUTOR/A:MERCADÉ BRULLES, JUAN
Títol:The elements of drawing & The Lamp of Life: J. Mª. Jujol desde una mirada contemporánea
Data lectura:13/09/2019
Director/a:BRAVO FARRÉ, LUIS
Codirector/a:MENDOZA RAMIREZ, HECTOR
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
AUTOR/A:LLORCA BOFÍ, JOSEP
Títol:The generative, analytic and instructional capacities of sound in architecture: Fundamentals, tools and evaluation of a design methodology
Data lectura:04/12/2018
Director/a:ALBA FERNANDEZ, JESUS
Director/a:REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Llorca, J.; Redondo, E.; Valls, F.; Fonseca, D.; Villagrasa, S. (2017). Acoustic Filter. New Virtual Reality Audio Format Pretends to Enhance Immersive Experience.

Llorca, J.; Zapata, H.; Alba, J.; Redondo, E.; Fonseca, D. (2018). Evaluation between virtual acoustic model and real acoustic scenarios for urban representation.

Llorca, J. (2017). A LA ARQUITECTURA DESDE LA MÚSICA. El paisaje sonoro como herramienta de proyecto arquitectónico..

Llorca, J.; Redondo, E.; Vorländer, M. (2018). Learning room acoustics by design: A project-based experience. - International journal of engineering education, ISSN: 0949-149X (JCR Impact Factor-2018: 0.611; Quartil: Q4)

Llorca, J.; Redondo, E.; Vorlaender, M. (2019). Learning room acoustics by design: a project-based experience. - International journal of engineering education, ISSN: 0949-149X (JCR Impact Factor-2019: 0.653; Quartil: Q4)

Llorca, J.; Madrigal, J. (2019). Van der Laan and Messiaen’s creative freedom from a system. - ACE: architecture, city and environment = arquitectura, ciudad y entorno, ISSN: 1886-4805 (JCR Impact Factor-2019: 0.0; Quartil: )

Llorca, J.; Llorca-Bofí, V.; Redondo, E. (2019). La representación del paisaje sonoro en el proceso de diseño arquitectónico.. - EGA: revista de expresion grafica arquitectonica, ISSN: 1133-6137 (JCR Impact Factor-2019: 0.148; Quartil: Q1)

Llorca, J.; Alba, J.; Mendoza, H.; Redondo, E. (2017). Un acercamiento a los paisajes sonoros de la Ciutat Vella de Barcelona.

Llorca, J.; Alba, J.; Mendoza, H.; Redondo, E. (2017). Un filtro acústico para la experiencia immersiva de la arquitectura.

Fonseca, D.; Villagrasa, S.; Navarro, I.; Redondo, E.; Valls, F.; Llorca, J.; Gómez-Zevallos, M.; Ferrer, Á.; Calvo, X. (2017). Student motivation assessment using and learning virtual and gamified urban environments.

Campanyà, C.; Fonseca, D.; Martí, N.; Peña, E.; Ferrer, Á.; Llorca, J. (2018). Identification of significant variables for the parameterization of structures learning in architecture students.

Llorca, J.; Zapata, H.; Redondo, E.; Alba, J.; Fonseca, D. (2018). Bipolar laddering assessments applied to urban acoustics education.

Llorca, J.; Redondo, E.; Alba, J.; Mendoza, H. (2018). Generation of architectural designs using soundscapes : first findings.

Sánchez, M.; Fonseca, D.; Calvo, X.; Amo, D.; Llorca, J.; Redondo, E. (2018). Collaborative design of urban spaces uses: from the citizen idea to the educational virtual development.

AUTOR/A:MOLINER NUÑO, SANDRA
Títol:UN VIAJE EN EL TIEMPO. EL "POBLE ESPANYOL" DE MONTJUÏC
Data lectura:15/03/2018
Director/a:REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Moliner, S. (2019). El Poble Espanyol durant la Guerra Civil.

Moliner, S.; Santacreu, I.; Redondo, E. (2019). El Poble Espanyol de Montjuïc: su génesis tras un viaje por España. - ACE: architecture, city and environment = arquitectura, ciudad y entorno, ISSN: 1887-7052 (JCR Impact Factor-2019: 0.248; Quartil: Q2)

AUTOR/A:SANTANA ROMA, GALDRIC
Títol:LES CAMPANES DEL REGISTRE EXTERIOR DE CARILLÓ DEL GRAN ORGUE DISSENYAT PER GAUDÍ PER AL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA.
Data lectura:16/12/2016
Director/a:REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
Codirector/a:VILLANUEVA BARTRINA, LLUIS
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Santana, G. (2017). Las Campanas hiperboloidales de la Sagrada Família.

Gimenez-Mateu, L.; Navarro, I.; Santana, G.; Redondo, E. (2016). Application of ICT in the processes of design and construction of an Orthodox Church. - Revista de la construcción, ISSN: 0718-915X (JCR Impact Factor-2016: 0.358; Quartil: Q4)

Santana, G. (2017). Torre Bellesguard.

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
15/12/201914/12/2023Realització del Projecte R+D consistents en la documentació geomètrica i històrico-arqueològica exhaustiva de les construccions existents a la Torre de Bellesguard d'Antoni Gaudí .GRUPO CATALANA OCCIDENTE ACTIVOS IN
30/10/201930/10/2020Contracte R+D de desenvolupament de la investigació referent a les campanes hiperboloïdals de la façana del Naixement de la Sagrada Família amb el resultat de la fosa de tres prototips de campanes.JUNTA CONSTRUCTORA DEL TEMPLE EXPIA
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
15/10/201714/10/2020Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & TrainingEuropean Commission
30/12/201629/12/2020Gamificación para la enseñanza del diseño urbano y la integración en ella de la participación ciudadana 3.0MIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
30/12/201629/12/2020Caracterización de la MOrfología urbana mediterránea; repercusión de las irregularidades y Excepciones de la Trama en la eficienciaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
28/12/201628/09/2018Ambient Assisted Living (Smartheat)Fondos FEDER; Unió Europea; Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital
20/12/201630/06/2017Assessorament del projecte d'assessorament tècnica per l'escannejat dels cerCAIXA ESTALVIS CATALUNYA
01/01/201631/07/2016Formació especialitzada en l'àmbit organològic i de tècniques interpretatives dels instruments musicals afins a la cornamusa pel curs 2015-2016ESCOLA SUP.DE MUSICA DE CATALUNYA
04/12/201530/04/2019Realització d'un aixecament científic de la Façana del Naixement de la Sagrada FamíliaTEMPLE EXPIATORI SAGRADA FAMILIA
27/03/201527/03/2015INVI – Ingenieria virtual con archivos VRML
01/01/201531/07/2015Assessorament tècnic sobre la documentació dels cel-rasos de La PedreraFUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

Professorat i grups de recerca

Grups de recerca

Grups de la UPC:Grups externs:
Universidad de Cantabria, Gestión y Tecnología de la Edificación (GTED)
Universitat Politècnica de Catalunya, grup de recerca: Arquitectura, Disseny, Representació i Modelització ADR&M 2017 SGR 791

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
15/12/201914/12/2023Realització del Projecte R+D consistents en la documentació geomètrica i històrico-arqueològica exhaustiva de les construccions existents a la Torre de Bellesguard d'Antoni Gaudí .GRUPO CATALANA OCCIDENTE ACTIVOS IN
30/10/201930/10/2020Contracte R+D de desenvolupament de la investigació referent a les campanes hiperboloïdals de la façana del Naixement de la Sagrada Família amb el resultat de la fosa de tres prototips de campanes.JUNTA CONSTRUCTORA DEL TEMPLE EXPIA
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
15/10/201714/10/2020Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & TrainingEuropean Commission
30/12/201629/12/2020Gamificación para la enseñanza del diseño urbano y la integración en ella de la participación ciudadana 3.0MIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
30/12/201629/12/2020Caracterización de la MOrfología urbana mediterránea; repercusión de las irregularidades y Excepciones de la Trama en la eficienciaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
28/12/201628/09/2018Ambient Assisted Living (Smartheat)Fondos FEDER; Unió Europea; Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital
20/12/201630/06/2017Assessorament del projecte d'assessorament tècnica per l'escannejat dels cerCAIXA ESTALVIS CATALUNYA
01/01/201631/07/2016Formació especialitzada en l'àmbit organològic i de tècniques interpretatives dels instruments musicals afins a la cornamusa pel curs 2015-2016ESCOLA SUP.DE MUSICA DE CATALUNYA
04/12/201530/04/2019Realització d'un aixecament científic de la Façana del Naixement de la Sagrada FamíliaTEMPLE EXPIATORI SAGRADA FAMILIA
27/03/201527/03/2015INVI – Ingenieria virtual con archivos VRML
01/01/201531/07/2015Assessorament tècnic sobre la documentació dels cel-rasos de La PedreraFUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

        Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

        Secció de qualitat al web propi de la universitat d'origen

        Indicadors

        Amunt