Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbanístic i Rehabilitació de Construccions Existents

Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbanístic i Rehabilitació de Construccions Existents

El Programa de Doctorat en Patrimoni té un caràcter interuniversitari.

Els candidats i candidates que reuneixin els requisits d’accés, sol·licitaran la seva admissió al programa segons els canals que estableix cada universitat participant. Els doctorands poden inscriure el treball de tesi doctoral en qualsevol de les tres universitats participants (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Cantàbria i Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea), i acabar amb l’obtenció d’un únic títol de doctor o doctora en el Programa de Doctorat en Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbanístic i Rehabilitació de Construccions Existents. El caràcter interuniversitari facilita la mobilitat dels doctorands i la interacció entre grups de recerca de les universitats participants.
Universitat coordinadora:
Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (Departament d’Arquitectura, Departament de Física Aplicada I)
Universitats participants:
Universidad de Cantabria, Gestión y Tecnología de la Edificación (GTED)
Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Representació Arquitectònica, grup de recerca ADR&M.


Altres Universitats

El Programa de Doctorat té un caràcter interuniversitari.

Universitat coordinadora:

Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea
(Departament d’Arquitectura, Departament de Física Aplicada I)

Universitats participants:
Universidad de Cantabria, Gestión y Tecnología de la Edificación (GTED)
Universitat Politècnica de Catalunya, grup de recerca: Arquitectura, Disseny, Representació i Modelització ADR&M 2017 SGR 791

COORDINADOR/A

Millan Gomez, Antonio

CONTACTE

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu
https://etsab.upc.edu/es/estudios/doctorado

https://etsab.upc.edu/es/estudios/doctorado

Informació general

Perfil d'acces

El perfil d’ingrés idoni o recomanat és estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau i màster en, preferentment, algun dels següents màsters universitaris oficials, ja que pels seus continguts ofereixen una formació òptima per accedir a aquest Programa de Doctorat:

• Màster en Rehabilitació, Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït i de les Construccions Existents (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster en Enginyeria de Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC).
També en altres màsters oficials d’universitats espanyoles o estrangeres que siguin equivalents i de temàtica afí a algun dels anteriors.

Els candidats que reuneixin els requisits d’accés sol·licitaran la seva admissió al programa segons els canals que estableixi cada universitat participant.

Noteu que el perfil a la UPC i en el grup de recerca ADR&M és tecnològic, amb forta càrrega d’aplicacions TIC. Se centra en les aplicacions en estudis patrimonials i es diferencia dels estudis en rehabilitació (corresponents al Departament de Construccions Arquitectòniques o al grup GTED de la Universitat de Cantàbria), així com dels conservació i reús (més propis del Departament de Projectes Arquitectònics) o d’espai públic (propis del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori).

En els comptats casos en què es necessiti una codirecció, el caràcter multidisciplinari ha d’estar prou substanciat.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Nombre de places

5

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
Altres Universitats:

El Programa de Doctorat té un caràcter interuniversitari.

Universitat coordinadora:

Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea
(Departament d’Arquitectura, Departament de Física Aplicada I)

Universitats participants:
Universidad de Cantabria, Gestión y Tecnología de la Edificación (GTED)
Universitat Politècnica de Catalunya, grup de recerca: Arquitectura, Disseny, Representació i Modelització ADR&M 2017 SGR 791


UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament de Representació Arquitectònica (PROMOTORA)
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://etsab.upc.edu/es/estudios/doctorado

CONTACTE:
Salceda Salceda, Teresa
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu
https://etsab.upc.edu/es/estudios/doctorado

Convenis amb altres institucions

1. Títol: Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & Training.
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Entitat finançadora: Comissió Europea
Codi de l’entitat finançadora: 586437-EPP-1-2017-1-AT-EPPKA2-CBHE-JP

2. Títol: Ludificació per a l’Ensenyament del Disseny Urbà i la Integració en Aquesta de la Participació Ciutadana 3.0
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Acrònim: GAME4CITY 3.0.
Entitat finançadora: Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Codi de l’entitat finançadora: BIA2016-77464-C2-1-R

Títol: E-learning 3.0 en la Docència de l’Arquitectura. Casos d’Estudi de Recerca Educativa per a un Futur Immediat
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Denominació abreujada: 3.0 E-learning Architecture.
Entitat finançadora: Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Codi de l’entitat finançadora: EDU2012-37247

4. Títol: MOOC. De la Realitat al Projecte. Del Projecte a la Realitat Augmentada (2014 MOOC 00019).
Tipus d’activitat: projecte competitiu.
Entitat finançadora: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur).
Codi de l’entitat finançadora: 2014 MOOC 00019

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

El perfil d’ingrés idoni o recomanat és estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau i màster en, preferentment, algun dels següents màsters universitaris oficials, ja que pels seus continguts ofereixen una formació òptima per accedir a aquest Programa de Doctorat:

• Màster en Rehabilitació, Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït i de les Construccions Existents (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster en Enginyeria de Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC).
També en altres màsters oficials d’universitats espanyoles o estrangeres que siguin equivalents i de temàtica afí a algun dels anteriors.

Els candidats que reuneixin els requisits d’accés sol·licitaran la seva admissió al programa segons els canals que estableixi cada universitat participant.

Noteu que el perfil a la UPC i en el grup de recerca ADR&M és tecnològic, amb forta càrrega d’aplicacions TIC. Se centra en les aplicacions en estudis patrimonials i es diferencia dels estudis en rehabilitació (corresponents al Departament de Construccions Arquitectòniques o al grup GTED de la Universitat de Cantàbria), així com dels conservació i reús (més propis del Departament de Projectes Arquitectònics) o d’espai públic (propis del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori).

En els comptats casos en què es necessiti una codirecció, el caràcter multidisciplinari ha d’estar prou substanciat.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

D’acord amb el que es disposa en l’art. 7 del Reial decret 99/2011, es valorarà l’experiència prèvia dels candidats a inscriure la seva tesi doctoral en el Programa de Doctorat. Aquest programa té un enfocament molt definit, la restauració i la rehabilitació, que alhora és ampli de continguts i molt particular quant a l’especificitat de les temàtiques implicades. Considerant aquesta situació, s’han establert uns criteris a valorar, amb una puntuació definida per a cada mèrit que s’indica a continuació, i que detecti la capacitat i interès dels futurs doctorands en les recerques contemplades.

Com es pot apreciar, la suma total de la valoració de tots els apartats és de 100 punts. La puntuació mínima exigible per ser admès en el Programa de Doctorat és de 50 punts.

1. Expedient acadèmic, inclòs el màster cursat. Es valorarà fins a un màxim de 30 punts. El grau/llicenciatura tindrà una valoració màxima de 10 punts, mentre que el màster tindrà una valoració màxima de 20 punts.

2. Afinitat del màster cursat. Es valorarà fins a un màxim de 20 punts. La completa afinitat de les matèries cursades i del contingut del treball de fi de màster, en el màster cursat amb alguna temàtica relacionada amb les construccions històriques o amb la rehabilitació, es valorarà fins a un màxim de 20 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació pot aconseguir-se si els candidats han cursat algun dels següents màsters oficials de recerca:

• Màster en Restauració i Gestió Integral del Patrimoni Construït (UPV/EHU)
• Màster en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (UPC)
• Màster en Edificació (UPC)
• Màster en Gestió i Valoració Urbana (UPC)
• Màster en Paisatgisme (UPC)
• Màster en Tecnologia de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC)
• Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura (UPC)
• Màster en Urbanisme (UPC)
• Màster en Enginyeria Civil (UC)
• Màster en Patrimoni Històric i Territorial (UC)
• Màster Europeu en Enginyeria de la Construcció (UC)
• Màster en Integritat i Durabilitat de Materials, Components i Estructures (UC)

3. Nivell d’idioma anglès. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. Estar en possessió del certificat de nivell B1 o equivalent es valorarà amb 2 punts. Estar en possessió del certificat de nivell B2 o equivalent es valorarà amb 6 punts. Els nivells superiors tindran la màxima puntuació. La puntuació mínima exigida en aquest apartat és de 2 punts.

4. Publicacions. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix amb dues publicacions JCR (màxim de 3 coautors) amb rànquing Q1.


5. Coneixements d’aplicacions informàtiques i de tecnologies de la informació i de les comunicacions. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix demostrant el domini d’eines informàtiques d’altes prestacions (Autocad, 3D Studio o similars), d’enviament i recepció telemàtica d’elevat volum de dades i d’ús d’aplicacions per a equips telèfons intel·ligents.

6. Altres idiomes. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. De manera orientativa, la màxima puntuació s’aconsegueix amb l’acreditació d’estar en possessió d’un certificat superior a B2, o equivalent, en alemany, francès o italià.

7. Altres mèrits. Es valorarà fins a un màxim de 10 punts. Aquest apartat valora, bàsicament, els mèrits d’excel·lència en qualsevol dels sis apartats anteriors, sempre en relació amb les construccions històriques o amb la rehabilitació. Es tracta de valorar als candidats amb algun dels mèrits següents: domini específic.

Complements formatius

La primera matrícula es realitza després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícules d’honor (més de deu), premis extraordinaris final de carrera, màxima qualificació en el treball de fi de màster, màster cursat en una de les cinquanta primeres universitats a nivell internacional, altres postgraus de temàtiques similars en universitats estrangeres, amplis coneixements d’eines informàtiques d’altes prestacions, participació activa en projectes de recerca, contractes o convenis, beques prèvies gaudides en convocatòries competitives o que posseeixi una beca predoctoral atorgada per qualsevol entitat o amb càrrec a un projecte de recerca, contracte o conveni.

Període de matrícula dels nous doctorands

No es preveuen complements de formació específics.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

La primera matrícula es fa després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

Activitat: Assistència i presentació de comunicació en congressos nacionals o internacionals.
Núm. d’hores: 90.
Caràcter voluntari de l’activitat formativa proposada, que dependrà de les orientacions del director o la directora de tesi, i de la disponibilitat de finançament per a portar-les a terme.

Activitat: Estades en altres institucions.
Núm. d’hores: 150.
Optativa.

Activitat: Reunions de seguiment de projectes de tesi, de treballs o de resultats de recerca.
Núm. d’hores: 40.
Caràcter obligatori de l’activitat formativa proposada.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • REYNÉS CORBELLA, GUILLERMO: Guillem Reynés i Font. Una arquitectura interrumpida: El regionalismo como búsqueda utópica entre tradición y modernidad
    Autor/a: REYNÉS CORBELLA, GUILLERMO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 08/09/2020
    Data de lectura: 30/10/2020
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB - UPC Campus Sud - Av Diagonal 649 - videoconferència: meet.google.com/huu-pjxs-pdj
    Director/a de tesi: MILLAN GOMEZ, ANTONIO | GIMÉNEZ MATEU, LUIS
    Tribunal:
         PRESIDENT: HUERTA FERNÁNDEZ, SANTIAGO
         SECRETARI: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
         VOCAL: FUENTES GONZÁLEZ, PAULA
    Resum de tesi: La tesis surge de una previa sistematización e inventario del fondo documental del arquitecto mallorquín, Guillem Reynés Font (Palma, 1877-1918), que ha conservado hasta la fecha su nieto, también arquitecto, Guillermo Reynés Corbella, quien lo ha convertido en tema de la tesis doctoral. Partiendo de esa labor importante de clasificación, tanto de documentos escritos como de planimetrías y fotografías de época, se crea la metodología para elaborar este estudio y presentar al personaje principal no solo como un arquitecto fecundo que fue, sino también en su faceta humana. En este aspecto no se olvida al joven (falleció a los cuarenta y dos años) con inquietudes interrumpidas, como tampoco al hombre con vocación que quiso seguir además las huellas de su propio padre, el maestro de obras Gaspar Reynés. Por este motivo se dedica la primera parte (capítulos II y III) a la biografía y a la faceta del Reynés Font estudiante, tanto en las Escuelas de Arquitectura de Barcelona como de Madrid, trayendo a colación, gracias a las cartas que dirige a su familia, sus vivencias en ambas ciudades a comienzos del siglo XX y sus encuentros con los arquitectos amigos o maestros del momento. A los veintiocho años dio comienzo una vida laboral inagotable que queda plasmada en el capítulo IV desarrollada con el título de Ejercicio profesional. Aquí se exponen por orden cronológico de intervenciones, sus diferentes obras en la arquitectura civil privada, la administración provincial, y el obispado, en los diferentes pueblos de las islas Baleares y, sobre todo, en la capital de Mallorca. Su compromiso con la restauración del patrimonio, sobre todo en el centro histórico de Palma, aportando levantamientos de edificios y monumentos es clave, en la actualidad, para entender el estado de conservación que presentaban a comienzos del siglo XX. En su intuitiva concepción de la historicidad arquitectónica, unida a la defensa de la lengua vernácula se halla el hilo conductor que le llevará a desembocar en su concepción del regionalismo.El capítulo V recoge la vinculación de Reynés Font a la corriente regionalista y cuáles son los trabajos que más la representa. La exposición aquí está abierta a la disertación teórica; discurriendo por unos cauces en que la utopía, realidad, tradición y modernidad conducen, o mejor dicho llevan a suponer, que para Guillem Reynes no era ilusorio identificar el regionalismo arquitectónico como una forma de modernidad. El trabajo se amplía con un anexo del archivo de las actuaciones conservadas de Reynés Font por islas (Mallorca, Menorca, Ibiza) y, en cada una de ellas, las ciudades que tienen huellas de su creación edilicia.
  • SEVE, BRUNO ANDRZEJ: Urban co-creation: Community Planning, bottom-up and participation tools
    Autor/a: SEVE, BRUNO ANDRZEJ
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/09/2020
    Data de lectura: 12/11/2020
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB - UPC Campus Sud - Av Diagonal 649 - videoconferència: meet.google.com/tcq-dwdp-uae
    Director/a de tesi: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST | SEGA, ROBERTO
    Tribunal:
         PRESIDENT: BUSQUETS GRAU, JOAN
         SECRETARI: MUXI MARTINEZ, ZAIDA
         VOCAL NO PRESENCIAL: DIAS SANTOS PEDROSA, PATRÍCIA ALEXANDRA
    Resum de tesi: ¿Para quién hacemos arquitectura y ciudad? la respuesta puede parecer obvia, ya que la arquitectura, en teoría, se dedica a construir para la humanidad y la emancipación de sus comunidades. Sin embargo, está claro que también se ha alejado en muchos aspectos de este primer objetivo. Hacer que nuestras ciudades sean cada vez más atractivas a través de ambiciosas campañas de renovación urbana, con espacios públicos y vecindarios renovados, también ha llevado a problemas emergentes, consecuencias de un urbanismo de exclusión. Este último se expresa a través de la gentrificación, tensiones sociales, y turismo de masas. Afortunadamente, esto ha llevado recientemente pensar de una manera más inclusiva desde las comunidades locales. Heredados del siglo XX, los procesos de participación, que están directamente relacionados con la recuperación de la ciudad, ahora están resurgiendo en procesos urbanos y arquitectónicos en administraciones democratizadoras. La regeneración urbana sostenible, resiliente e inclusiva significa trabajar con los habitantes cuando las ciudades se transforman, dándoles la oportunidad de colaborar en la creación de la ciudad. Hoy en día, estos procesos evolucionan: emergen nuevas herramientas artísticas creativas que cambian el modus operandi.Sin embargo, hay muchas brechas actuales, con los llamados procesos participativos que no garantizan la participación real de las comunidades locales. Parece que todavía hay malentendidos sobre lo que es la arquitectura participativa, así como sus procesos, mientras que existe una necesidad real de cambio paradigmático. Esta investigación propone dar una respuesta y una interpretación renovada de la participación en la arquitectura, y más exactamente en los espacios urbanos, organizadas en tres partes: (1) retrospectiva, (2) herramientas y (3) experimentos de co-creación.La primera parte (1) consiste en una retrospectiva organizada de participación en la historia para aclarar su concepto y comprender su diversidad de facetas. La segunda parte (2) revela la creación de una metodología para la acción participativa con herramientas nuevas y tradicionales (tecnología de la información y las comunicaciones, mapeo, cartografías de big data, herramientas artísticas y creativas como bosquejos urbanos, planificación táctica, encuestas de opinión y sitios web colaborativos, entre otros), a través de su clasificación en una taxonomía. La taxonomía se ha generado a través de un análisis de varios estudios de casos históricos y recientes en los que sus usuarias y sus usuarios, co-diseñaron el proyecto. Al combinar las herramientas, deberíamos ser capaces de construir una metodología o una guía para talleres de co-creación. Finalmente, la última parte (3) involucra experimentos en los cuales nuestras y nuestros estudiantes colaboran con la comunidad local, con la esperanza de alentar un cambio en los hábitos y la sensibilidad. De hecho, mostraremos cómo debe comenzar el impulso desde las universidades y la educación, confiando en la co-creación artística como medio participativo y proyectual. En otras palabras, trabajar creativamente juntos por el bien común.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

  • VÉLEZ RESTREPO, MARÍA ISABEL: El museo de arte como Obra Arquitectónica y Artística
    Autor/a: VÉLEZ RESTREPO, MARÍA ISABEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/10/2020
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: ESCODA PASTOR, MARIA CARMEN | ZARAGOZA DE PEDRO, MARIA ISABEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: MIOTTO BRUSCATO, UNDERLEA
         SECRETARI: ESQUINAS DESSY, JESÚS
         VOCAL NO PRESENCIAL: ARÉVALO RODRÍGUEZ, FEDERICO MANUEL
    Resum de tesi: El tema de esta investigación se centra en el estudio de las relaciones y transformaciones del Museo de Arte como obra arquitectónica y como obra artística simultáneamente. Siendo el concepto de obra, el resultado de un proceso de pensamiento que atraviesa a las dos disciplinas, arquitectura y arte. En tanto ambas, han construido el cuerpo ideario y material de éste, planteándolo no solo diverso, en temporalidades paralelas, sino migrando conocimientos de manera transversal entre ellas, construyendo el museo de arte como obra artísticaEl Museo de Arte estará vigente, teniendo como interlocutores a artistas y arquitectos, que, junto a otras disciplinas, construirán su existencia, con programas múltiples, diversos y ¿participativos¿. Ya que su presencia en la actualidad no es únicamente física, se desarrollan e implantan otras existencias de este, sin la materialidad del edificio, y otras realidades son y serán posibles en la multiplicidad de apariencias del mismo.El Museo es una idea que adquiere múltiples formas, bien sea construibles, habitables, indescifrables, invisibles

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

  • OLIVER MONSERRAT, MIGUEL SANTIAGO: Los sistemas defensivos de la ciudad de Palma y su influencia en el desarrollo de la trama urbana en los siglos XVII al XIX
    Autor/a: OLIVER MONSERRAT, MIGUEL SANTIAGO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669780
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 23/07/2020
    Director/a de tesi: MILLAN GOMEZ, ANTONIO | GALCERAN VILA, MARGARITA

    Tribunal:
         PRESIDENT: GIMÉNEZ MATEU, LUIS
         SECRETARI: CANTARELLAS CAMPS, CATALINA
         VOCAL: VILA RODRÍGUEZ, RAFAEL
    Resum de tesi: La tesis analiza la influencia de los sistemas defensivos y la arquitectura militar en el desarrollo de la trama urbana de la ciudad de Palma en los siglos XVII al XIX, coincidiendo con la ejecución y derribo de la muralla. Hemos organizado el estudio desde los ámbitos de la muralla, la trama interior y la colonización del espacio exterior alrededor de ciudad. De esta forma, y utilizando la cartografía histórica de la ciudad, hemos trabajado sobre modelos gráficos para evaluar el efecto de las diferentes actuaciones militares en el entramado urbano de Palma. En 1596 se dibujó el primer plano que se ha conservado hasta nuestros días de la muralla abaluartada de la ciudad de Palma. Esta representación contiene el cerramiento propuesto por Giacomo Fratin. Con este documento se inicia el estudio de las defensas de la ciudad de Palma en los siglos XVII y XIX y la repercusión que su implantación tuvo en el urbanismo palmesano. La muralla que cierra la ciudad es un ejemplo de construcción abaluartada irregular, trazada para la defensa, que basa su efectividad en el cruce de fuegos desde los flancos, y que comprende una serie de obras exteriores, auxiliares y complementarias para garantizar su funcionamiento y adaptación a la nueva artillería. La construcción de sucesivos recintos cerrando la ciudad repercutió en el crecimiento y la evolución de Palma influenciando el urbanismo tanto dentro del recinto como fuera. Todas las servidumbres y requerimientos necesarios para la construcción y el funcionamiento del sistema defensivo condicionaron su entorno, transformando el lugar donde se implantaron y modificándolo para adaptarlo a las necesidades inherentes a la defensa. El análisis de las murallas, que abarca el entorno urbano, se ha realizado teniendo en cuenta la topografía y las intervenciones previas, los modelos abaluartados imperantes en Europa en el siglo XVI y la relación geométrica y dimensional de los diferentes elementos que componían el sistema.Dentro de la trama urbana, las actuaciones en forma de edificación alteraban el funcionamiento normal de la ciudad, incorporando un elemento nuevo y externo dentro del catálogo de edificios propios de una ciudad. Cuarteles, hospitales, arsenales o almacenes son algunos de los edificios que los militares dispondrán dentro de la ciudad para dar servicio a las defensas. Además de estas edificaciones de soporte, necesarias para el funcionamiento de la máquina de guerra en que se habían convertido las ciudades y sus murallas, los ingenieros realizaron otras obras de ordenación del entorno dentro del ámbito urbano. En este intervalo de tiempo la actuación más destacable es el desvío de la Riera. Esta intervención planteada durante la construcción del recinto amurallado tuvo una influencia capital en la evolución de la ciudad y en la transformación de su viario. Por la parte exterior, las calles de Palma en su discurrir hacia los pueblos, una vez superadas las murallas, se convertían en caminos que posteriormente unirán la capital con diferentes puntos de la isla y serán los ejes que vertebrarán las defensas exteriores con el actual centro de la ciudad. Los nuevos elementos defensivos se establecerán en el territorio, en un emplazamiento determinado y con una función muy concreta, dentro del sistema diseñado e implantado para proteger la ciudad. Además de esta función, estos enclaves defensivos se convertirán en elementos colonizadores del espacio exterior realizando la doble función de proporcionar seguridad y, a su vez, demandar los servicios necesarios para su funcionamiento. Gracias a este papel se convertirán en agentes participantes en la transformación del urbanismo exterior de la ciudad. Todos estos elementos y su influencia han sido los objetos del estudio de esta tesis.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:MERCADÉ BRULLES, JUAN
Títol:The elements of drawing & The Lamp of Life: J. Mª. Jujol desde una mirada contemporánea
Data lectura:13/09/2019
Director/a:BRAVO FARRÉ, LUIS
Director/a:MENDOZA RAMIREZ, HECTOR
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Mercade, J. (2019). The elements of drawing & The Lamp of Life: J. Mª. Jujol desde una mirada contemporánea.

AUTOR/A:LLORCA BOFÍ, JOSEP
Títol:The generative, analytic and instructional capacities of sound in architecture: Fundamentals, tools and evaluation of a design methodology
Data lectura:04/12/2018
Director/a:ALBA FERNANDEZ, JESUS
Director/a:REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Llorca, J. (2018). The generative, analytic and instructional capacities of sound in architecture: Fundamentals, tools and evaluation of a design methodology.

Llorca, J.; Redondo, E.; Vorlaender, M. (2019). Learning room acoustics by design: a project-based experience. (JCR Impact Factor-2017: 0.575; Quartil: Q4)

Llorca, J.; Madrigal, J. (2019). Van der Laan and Messiaen’s creative freedom from a system. (JCR Impact Factor-2017: 0.218; Quartil: Q2)

Campanyà, C.; Fonseca, D.; Martí, N.; Peña, E.; Ferrer, Á.; Llorca, J. (2018). Identification of significant variables for the parameterization of structures learning in architecture students.

Llorca, J.; Zapata, H.; Redondo, E.; Alba, J.; Fonseca, D. (2018). Bipolar laddering assessments applied to urban acoustics education.

AUTOR/A:MOLINER NUÑO, SANDRA
Títol:UN VIAJE EN EL TIEMPO. EL "POBLE ESPANYOL" DE MONTJUÏC
Data lectura:15/03/2018
Director/a:REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Moliner, S. (2018). UN VIAJE EN EL TIEMPO. EL "POBLE ESPANYOL" DE MONTJUÏC.

AUTOR/A:SANTANA ROMA, GALDRIC
Títol:LES CAMPANES DEL REGISTRE EXTERIOR DE CARILLÓ DEL GRAN ORGUE DISSENYAT PER GAUDÍ PER AL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA.
Data lectura:16/12/2016
Director/a:REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
Codirector/a:VILLANUEVA BARTRINA, LLUIS
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Santana, G. (2017). Las Campanas hiperboloidales de la Sagrada Família.

Santana, G. (2016). Les campanes del registre exterior de carilló del gran orgue dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família.

Santana, G. (2017). Torre Bellesguard.

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
15/12/201914/12/2023Realització del Projecte R+D consistents en la documentació geomètrica i històrico-arqueològica exhaustiva de les construccions existents a la Torre de Bellesguard d'Antoni Gaudí .GRUPO CATALANA OCCIDENTE ACTIVOS IN
30/10/201930/10/2020Contracte R+D de desenvolupament de la investigació referent a les campanes hiperboloïdals de la façana del Naixement de la Sagrada Família amb el resultat de la fosa de tres prototips de campanes.JUNTA CONSTRUCTORA DEL TEMPLE EXPIA
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
15/10/201714/10/2020Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & TrainingEuropean Commission
30/12/201629/12/2020Gamificación para la enseñanza del diseño urbano y la integración en ella de la participación ciudadana 3.0MIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
30/12/201629/12/2020Caracterización de la MOrfología urbana mediterránea; repercusión de las irregularidades y Excepciones de la Trama en la eficienciaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
28/12/201628/09/2018Ambient Assisted Living (Smartheat)Fondos FEDER; Unió Europea; Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital
20/12/201630/06/2017Assessorament del projecte d'assessorament tècnica per l'escannejat dels cerCAIXA ESTALVIS CATALUNYA
01/01/201631/07/2016Formació especialitzada en l'àmbit organològic i de tècniques interpretatives dels instruments musicals afins a la cornamusa pel curs 2015-2016ESCOLA SUP.DE MUSICA DE CATALUNYA
04/12/201530/04/2019Realització d'un aixecament científic de la Façana del Naixement de la Sagrada FamíliaTEMPLE EXPIATORI SAGRADA FAMILIA
27/03/201527/03/2015INVI – Ingenieria virtual con archivos VRML
01/01/201531/07/2015Assessorament tècnic sobre la documentació dels cel-rasos de La PedreraFUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

Professorat i grups de recerca

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
15/12/201914/12/2023Realització del Projecte R+D consistents en la documentació geomètrica i històrico-arqueològica exhaustiva de les construccions existents a la Torre de Bellesguard d'Antoni Gaudí .GRUPO CATALANA OCCIDENTE ACTIVOS IN
30/10/201930/10/2020Contracte R+D de desenvolupament de la investigació referent a les campanes hiperboloïdals de la façana del Naixement de la Sagrada Família amb el resultat de la fosa de tres prototips de campanes.JUNTA CONSTRUCTORA DEL TEMPLE EXPIA
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
15/10/201714/10/2020Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & TrainingEuropean Commission
30/12/201629/12/2020Gamificación para la enseñanza del diseño urbano y la integración en ella de la participación ciudadana 3.0MIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
30/12/201629/12/2020Caracterización de la MOrfología urbana mediterránea; repercusión de las irregularidades y Excepciones de la Trama en la eficienciaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
28/12/201628/09/2018Ambient Assisted Living (Smartheat)Fondos FEDER; Unió Europea; Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital
20/12/201630/06/2017Assessorament del projecte d'assessorament tècnica per l'escannejat dels cerCAIXA ESTALVIS CATALUNYA
01/01/201631/07/2016Formació especialitzada en l'àmbit organològic i de tècniques interpretatives dels instruments musicals afins a la cornamusa pel curs 2015-2016ESCOLA SUP.DE MUSICA DE CATALUNYA
04/12/201530/04/2019Realització d'un aixecament científic de la Façana del Naixement de la Sagrada FamíliaTEMPLE EXPIATORI SAGRADA FAMILIA
27/03/201527/03/2015INVI – Ingenieria virtual con archivos VRML
01/01/201531/07/2015Assessorament tècnic sobre la documentació dels cel-rasos de La PedreraFUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

      Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

      Secció de qualitat al web propi de la universitat d'origen

      Indicadors

      Amunt