Perfil d'acces

Principals títols d’accés (per ordre de prioritat):

• Enginyeria Química
• Llicenciatura en Ciències Químiques
• Enginyeria de Materials
• Enginyeria en Bioquímica
• Enginyeria Industrial
• Llicenciatura en Ciències Biològiques
• Llicenciatura en Ciències Físiques i en Farmàcia

Sense complements de formació:
Màsters Degree in Chemical Engineering - Smart Chemical Factories (Smart Polymer Engineering - specialization track), de la EEBE.

https://eebe.upc.edu/ca/estudis/estudis-de-master/master-chemical-engineering-smart-chemical-factories/index

Amb complements de formació:
Màsters universitaris en els àrees d’enginyeria química, materials, química i biotecnologia.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat d’investigació a tot tipus de públics.

Els estudiants del Programa de Doctorat en Polímers i Biopolímers han d’adquirir una formació que els permeti liderar projectes d’R+D en l’àmbit de la tecnologia de polímers. Han d’estar capacitats per desenvolupar-se en camps que abastin la producció de matèries primeres, la fabricació de materials polimèrics i la transformació i disseny de peces, al mateix temps que a la caracterització, desenvolupament i aplicació de nous materials avançats i biopolímers en particular.

Es preveu que tinguin capacitat per concebre, dissenyar, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca. El programa es proposa dotar-los de mitjans perquè puguin contribuir a l’ampliació de les fronteres del coneixement a través d’una recerca original. Així mateix, estaran capacitats per fer una anàlisi crítica i d’avaluació i per a la síntesi d’idees noves i complexes. S’espera que adquireixin les habilitats necessàries per a l’exposició, en contextos acadèmics i professionals, d’idees i coneixements adquirits.

Nombre de places

12

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

El programa no disposa d’ajudes específiques per a la matrícula. Excepcionalment els grups de recerca poden establir ajudes puntuals.

Organització

• Aleman Llanso, Carlos Enrique

• Aleman Llanso, Carlos Enrique
• Garriga Sole, Pere
• Martinez de Ilarduya Saez de Asteasu, Antxon
• Perez Campdepadros, Irene
• Puiggali Bellalta, Jordi
• Ruano Torres, Guillem

• Departament d'Enginyeria Química (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Química
• Departament de Màquines i Motors Tèrmics

Convenis amb altres institucions

Amb conveni
University of Lisboa, IST (Portugal)
Universidade Federal do Rio Gran do Sul (Brasil)
The Xina Scolarship Council (CSC)
Universidad Nacional Autónoma de Mèxic
B Braun Surgical, SA

Col·Laboracions:
Amirkabir University of Technology (Iran)
Asociación de Investigación de la Industria Textil (AITEX) (Espanya)
Bar Ilan University (Israel)
Centre for Nanotechnology and Smart Materials (CeNTI) (Portugal)
Consell Superior d’Investigacions Científiques (CNM-CSIC) (Espanya)
Coventry University (Regne Unit)
Fraunhofer Gesellschaft zur Foerderung der Angewandten Forschung EV (Alemanya)
Graz University of Technology (Àustria)
Institute for Composite Materials GmbH (IVW) (Alemanya)
Istituto di Scienza i Tecnologie. Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia)
Leibnitz Institute of Polymer Research Dresden (Alemanya)
Monash University (Austràlia)
Petru Poni Institute of Macromolecular Chemistry (Romania)
Politecnico di Torino (Itàlia)
Queen Mary University of London (Regne Unit)
Università di Roma La Sapienza (Itàlia)
SINTEF (Noruega)
Sofia University (Bulgària)
The University of British Columbia (Canadà)
The University of Manchester (Regne Unit)
Universidad de Sevilla (Espanya)
Universidad de Zaragoza (Espanya)
Universitat del País Basc (Espanya)
Universidad Nacional Autónoma de Mèxic (Mèxic)
Universidad Politécnica de Madrid (Espanya)
Universidade do Minho (Portugal)
Universidade Nova de Lisboa (Portugal)
Università degli Studi di Milano-Bicocca (Itàlia)
Università della Calabria (Itàlia)
Università di Verona (Itàlia)
University College London (Regne Unit)
University of Chemical Technology and Metallurgy (Bulgària)
University of Namur (Bèlgica)
University of Natural Resources and Life Sciences, Vienna (Àustria)
University of Oldenburg (Alemanya)
University of Regensburg (Alemanya)
University of Sheffield (Regne Unit)
VTT Technical Research Centre of Finland (Finlàndia)

Perfil d'acces

Principals títols d’accés (per ordre de prioritat):

• Enginyeria Química
• Llicenciatura en Ciències Químiques
• Enginyeria de Materials
• Enginyeria en Bioquímica
• Enginyeria Industrial
• Llicenciatura en Ciències Biològiques
• Llicenciatura en Ciències Físiques i en Farmàcia

Sense complements de formació:
Màsters Degree in Chemical Engineering - Smart Chemical Factories (Smart Polymer Engineering - specialization track), de la EEBE.

https://eebe.upc.edu/ca/estudis/estudis-de-master/master-chemical-engineering-smart-chemical-factories/index

Amb complements de formació:
Màsters universitaris en els àrees d’enginyeria química, materials, química i biotecnologia.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Per poder cursar ensenyaments de doctorat en un programa, és imprescindible que la Comissió Acadèmica del programa admeti els doctorands. Per aconseguir aquesta admissió, els estudiants hauran de dirigir-se a la Comissió Acadèmica del programa i sol·licitar-la segons el procediment establert en cada programa. La Comissió Acadèmica pot establir requisits addicionals als de l’accés per a l’admissió d’estudiants en el seu programa, incloent-hi la superació de proves específiques.

Criteris d’admissió al període de recerca específics del programa, així com criteris de valoració de mèrits.

Ponderació:
1. Currículum acadèmic del candidat: tipus de formació. Ponderació: 30%.
2. Currículum acadèmic del candidat: qualificacions obtingudes. Ponderació: 25%.
3. Beques i/o ajudes a l’estudi de què es disposa. Ponderació: 20%.
4. Experiència prèvia en recerca. Ponderació: 10%.
5. Adequació del candidat a les temàtiques dels grups de recerca receptors. Ponderació: 7%.
6. Altres mèrits en activitats de recerca. Ponderació: 5%.
7. Altres mèrits acadèmics. ponderació: 3%.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat pot exigir, en funció del perfil d’ingrés dels doctorands, que se superin complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada. Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Els alumnes que hagin de cursar complements de formació segons el perfil d’ingrés procedents d’altres màsters o titulacions hauran de complementar la seva formació, en l’extensió necessària, segons sigui la seva formació prèvia. Aquesta formació podrà fer-se dins del Master in Chemical Engineering - Smart Chemical Factories (Smart Polymer Engineering - specialization track) d’aquesta universitat.

Aquest màster comprèn disciplines de diferent caràcter formatiu:

• Assignatures de formació bàsica i fonamental en polímers i biopolímers.
• Laboratoris d’experimentació en la metodologia de la recerca en polímers i biopolímers.
• Cursos específics sobre polímers i biopolímers avançats, com ara biomaterials, polímers biosostenibles, nanocompostos i polímers conductors.

Límit temporal per dur a terme els complements de formació i criteris per a la desvinculació dels estudiants si no el compleixen.
1. La formació complementària es podrà fer en un o dos quadrimestres, segons la formació prèvia de l’estudiant.
2. En aquells casos en què el complement formatiu requerit sigui limitat, es podrà començar el treball de tesi en paral·lel.
3. La no-superació de les assignatures complementàries comportarà la desvinculació automàtica del programa.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període ordinari de matrícula comença al setembre i finalitza el dia 15 d’octubre de cada curs, tot i que la data de matrícula depèn de la resolució d’admissió.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

S’estableix un període entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Hores: 288.
Caràcter: obligatori.

Activitat: Seminaris.
Hores: 10.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Congressos.
Hores: 24.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Estades de recerca.
Hores: 480.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Mobilitat.
Hores: 80.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Publicacions.
hores: 30.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Hores: 1,5.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Hores: 12.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Innovació i creativitat.
Hores: 8.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Hores: 18.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter: obligatori.

Es recomana la realització de tres activitats optatives abans de dipositar la tesi doctoral.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• MOLINA GARCÍA, BRENDA GUADALUPE: Modified polymers as electroactive biomaterials
  
  Autor/a: MOLINA GARCÍA, BRENDA GUADALUPE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 13/07/2020
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | ARMELIN DIGGROC, ELAINE APARECIDA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FERREIRA MORGADO, JORGE MANUEL
       SECRETARI: TZANOV, TZANKO
       VOCAL: ALVES FERREIRA, FREDERICO CASTELO
  Resum de tesi: El desarrollo de biomateriales poliméricos con propiedades específicas, es esencial para la expansión biotecnológica y, por lo tanto, para el diseño de soluciones novedosas en el diagnóstico y tratamientos de enfermedades en la medicina moderna. Con el objetivo de contribuir con dicha expansión, esta investigación propone diferentes estrategias de modificación en polímeros conductores intrínsecos (ICPs por sus siglas en ingles), y superar con ello sus pocas limitaciones. Tres principales enfoques de ingeniería fueron utilizados para combinar las ventajas de ICPs con las de otros polímeros convencionales y biopolímeros, optimizando su rendimiento como biomateriales electroquímicos en ingeniería de tejidos, plataformas biomiméticas, actuadores y, especialmente, en el campo de la biodetección.La primera estrategia evaluada en esta Tesis, fue diseñada para aprovechar la técnica de injerto y preparar copolímeros con una cadena principal de ICP. Empleando esta técnica, la incorporación de polímeros biocompatibles, como el polietilenglicol (PEG) y la policaprolactona (PCL), en la cadena principal de un ICP, aumentó la viabilidad celular en presencia de los copolímeros formados. Dichas modificaciones y la electroactividad de los ICPs, permitieron estimar el rendimiento de los copolímeros como sensores electroquímicos de biomoléculas.El segundo enfoque fue planeado para preparar películas auto soportables, flexibles y electroactivas, que permitieran la detección electroquímica de infecciones bacterianas. Las excelentes propiedades mecánicas del polipropileno isotáctico (i-PP) en combinación con un ICP, como el poli (3,4-etilendioxitiofeno) (PEDOT), permitieron obtener un nuevo compuesto electroquímico capaz de percibir el dinucleótido adenina de nicotianamina (NADH por su siglas en ingles), generado extracelularmente durante las reacciones respiratorias de las bacterias, y distinguir los microbios procariotas de las células eucariotas. Además, con un pequeño ajuste, las películas generadas exhibieron cualidades como bioplataformas electroactivas para la ingeniería de tejidos.Finalmente, con la tercera estrategia se diseñó una nanomembrana electroactiva multifuncional, para aplicaciones de implantes biomédicos flexibles. Un ensamble de capa por capa, fue utilizado para integrar la electroactividad del PEDOT con el biopolímero ácido poli láctico (PLA por sus siglas en ingles). La nanomembrana auto soportable de 5 capas, mostró beneficios como plataforma biomimética para el transporte selectivo de iones y adenosín trifosfato; o como músculos artificiales o actuadores.En general, los estudios de caracterización de los compuestos electroactivos y biocompatibles presentados en esta Tesis, ofrecen una visión integral de cómo las modificaciones en los ICPs optimizan sus capacidades como biomateriales, y abren una amplia gama de posibles aplicaciones en biomedicina.
  

• VALVERDE SALAMANCA, ABEL: Use of mathematical methods in the resolution of chemical engineering problems
  
  Autor/a: VALVERDE SALAMANCA, ABEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 27/07/2020
  Director/a de tesi: PEREZ GONZALEZ, JUAN JESUS | RECASENS BAXARIAS, FRANCISCO-JAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RUBIO MARTÍNEZ, JAIME
       SECRETARI: SOLÀ-MORALES RUBIÓ, JUAN DE LA CRUZ DE
       VOCAL: RAMIREZ RANGEL, ELIANA
  Resum de tesi: Aquesta tesi consta d'un compendi de cinc treballs que il·lustren la utilització de mètodes matemàtics per resoldre problemes específics d'enginyeria química. Per tant, la tesi està destinada a ser una revisió dels procediments matemàtics fonamentals per a la solució de models derivats de fenòmens químics i, a més, una demostració de la seva efectivitat per obtenir resultats útils i innovadors. L'article que obre la tesi explora diferents algoritmes d'optimització global per ajustar tant les constants cinètiques com el Paràmetres d'Interacció Binària (PIB) per a l'equació d'estat de Peng Robinsos a les dades experimentals. Aquests paràmetres són essencials per determinar el model derivat de la transesterificació supercrítica de la trioleïna amb metanol per produir biodièsel, amb CO2 com a cosolvent, que consisteix en tres reaccions reversibles en sèrie. Aquí, es presenta un nou model que fusiona el sistema d'EDOs derivat del mecanisme cinètic i l'estat termodinàmic de la barreja per a condicions de funcionament diverses. Entre tots els resultats obtinguts, destaquen els nous PIBs trobats per a les espècies de reacció intermèdies. El segon i quart treball inclosos en aquesta tesi estan destinats a l'estudi de l'extracció de lanolina de llana crua amb 5% d'etanol en CO2. El primer explora l'extracció de lanolina sòlida en condicions gairebé crítiques mitjançant un model de transferència de massa basat en el concepte del nucli minvant, mentre que el segon s'adreça al cas de l'extracció supercrítica de lanolina líquida. Ambdós models donen com a resultat un sistema d'EDPs determinat per la solubilitat de la lanolina multifàsica, el coeficient de partició de Henry i el coeficient de transferències de massa. Per tant, a cada article el sistema d'EDPs obtingut es resol mitjançant un mètode diferent: en el article s'utilitza un mètode de col·laboració ortogonal, mentre que en el quart s'utilitza el mètode de diferències finites combinat amb la integració numèrica d'una expressió obtinguda mitjançant la Transformada de Laplace. Finalment, es porta a terme una optimització per ajustar els paràmetres d'extracció a les dades experimentals, aconseguint resultats coherents que coincideixen amb els reportats anteriorment. Entre els casos expotsats, l'extracció de lanolina líquida és significativament complexa de modelar a causa dels fenòmens de difusió que es poden produir a l'interior de les dues fraccions de lanolina a més de la difusió del dissolvent en la interfase. Per tant, en el tercer treball es dissenya un model de xarxa neuronal exògena no lineal autoregressiva per predir la fracció extreta de lanlina a diverses temperatures, pressions, cabals de dissolvent, densitats d'empaquetament i temps. El problema derivat de l'escassetat de dades disponibles per a l'entrenament de la xarxa neuronal es supera amb l'augment d'aquestes mitjançant una funció de Weibull empírica, que prediu correctament l'avanç de la lanolina a la sortida de l'extractor. Aquest algoritme híbrid Weibull - xarxa neuronal resulta en un baix error de predicció i conforma una potent eina per optimitzar les condicions operatives, demostrada per la ràpida convergència de l'algoritme genètic utilitzat. Aquesta tesi tanca amb simulacions de Dinàmica Molecular per a l'estudi del plegament de pèptids seguint d'un Anàlisi de Components Principals (ACP) i del "clustering" per a l'anàlisi del Paisatge d'Energia Lliure (PEL). L'objectiu és avaluar el perfil conformacional de la bombesina, un pèptid amb interès en el disseny de fàrmacs com a possible nou agonista i/o antagonista en la lluita contra el càncer. Els resultats suggereixen que el pèptid adopta estructures helicoïdals principalment al extrem C, i també en menor mesura estructures de forquilla al extrem N. Aquests resultats coincideixen amb els disponibles de RMN en 2,2-trifluoroetanol/aigua (30% v/v) i indiquen una conformaci
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• AMPC-Analisi de materials de Patrimoni Cultural
• GBMI-Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial
• IMEM-BRT-Innovacio en Materials i Enginyeria Molecular - Biomaterials per a Terapies Regeneratives
• MACROM-Cristal·lografia, Estructura i Funcio de Macromolecules Biologiques
• POL-Polimers Industrials Avancats i Biopolimers Tecnologics
• POLQUITEX-Materials Polimerics i Quimica Textil
• POLTEPO-Polimers Termoestables Epoxidics
• PSEP-Polimers Sintetics: Estructura i Propietats. Polimers Biodegradables.

Professorat

• Aleman Llanso, Carlos Enrique
• Armelin Diggroc, Elaine
• Bou Serra, Jordi
• Buti Papiol, Salvador
• Campos Lopez, Lourdes
• Cañavate Avila, Francisco Javier
• Carrillo Navarrete, Fernando
• Colom Fajula, Xavier
• del Valle Mendoza, Luis
• Estrany Coda, Francisco
• Franco Garcia, Lourdes
• Garcia Alvarez, Montserrat
• Garriga Sole, Pere
• Guaus Guerrero, Ester
• Iribarren Laco, Jose Ignacio
• Lis Arias, Manuel Jose
• Martinez de Ilarduya Saez de Asteasu, Antxon
• Perez Gonzalez, Juan Jesus
• Puiggali Bellalta, Jordi
• Ramis Juan, Xavier
• Salvado Cabre, Nativitat
• Saperas Plana, Nuria
• Torras Costa, Juan
• Torrent Burgues, Joan
• Tzanov, Tzanko
• Zanuy Gomara, David