Perfil d'acces

Enginyeria Química o grau en Enginyeria Química
llicenciatura de Ciències Químiques o grau equivalent
Enginyeria de Materials o grau en Enginyeria de Materials
Enginyeria Bioquímica o grau equivalent
Enginyeria Industrial o grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials
llicenciatura de Ciències Biològiques o grau equivalent
llicenciatura de Ciències Físiques i de Farmàcia o grau equivalent

Sense complements de formació:
màster en Enginyeria Química

Amb complements de formació:

màsters universitaris en les àrees d’Enginyeria Química, Materials, Química i Biotecnologia.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands i doctorandes hauran de demostrar les competències següents:

a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises i en el qual aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en el qual es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Els estudiants del programa de doctorat en Polímers i Biopolímers han d’adquirir una formació que els permeti liderar projectes d’R+D en l’àmbit de la tecnologia de polímers. Han d’estar capacitats per desenvolupar-se en camps que abastin la producció de matèries primeres, la fabricació de materials polimèrics i la transformació i disseny de peces, alhora que la caracterització, desenvolupament i aplicació de nous materials avançats, i en particular biopolímers.

Es preveu que tinguin capacitat per concebre, dissenyar, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca. El programa es proposa dotar-los de mitjans perquè puguin contribuir a l’ampliació de les fronteres del coneixement a través d’una recerca original. Així mateix, en acabar el programa estaran capacitats per fer una anàlisi crítica i d’avaluació i per sintetitzar idees noves i complexes. S’espera que adquireixin les habilitats necessàries per a l’exposició, en contextos acadèmics i professionals, d’idees i coneixements adquirits.

Nombre de places

12

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

El programa no disposa d’ajudes específiques per a la matrícula. Excepcionalment els grups de recerca poden establir ajudes puntuals.

Organització

• Aleman Llanso, Carlos Enrique

• Aleman Llanso, Carlos Enrique
• Garriga Sole, Pere
• Martinez de Ilarduya Saez de Asteasu, Antxon
• Perez Campdepadros, Irene
• Puiggali Bellalta, Jordi
• Ruano Torres, Guillem

• Departament d'Enginyeria Química (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Química
• Departament de Màquines i Motors Tèrmics

UTG Campus Diagonal-Besòs
Edifici A
Av. Eduard Maristany, 16
08019 Barcelona

Tel: 934 011 792

Convenis amb altres institucions

Amb conveni:
The China Scolarship Council (CSC) (CN)
Universidad Nacional Autónoma de México (MX)

Col·laboracions:

El contingut d’aquestes col·laboracions es pot descriure en cotuteles, en l’intercanvi de professorat i d’estudiants de doctorat, en participacions recíproques en tribunals de tesi i en el desenvolupament de projectes conjunts de recerca.

Amirkabir University of Technology (IR)
Asociación de Investigación de la Industria Textil (AITEX) (ES)
Bar Ilan University (IL)
Centre for Nanotechnology and Smart Materials (CeNTI) (PT)
Consell Superior d’Investigacions Científiques (CNM-CSIC) (ES)
Coventry University (GB)
Fraunhofer-Gesellschaft zur Förderung der Angewandten Forschung e.V. (DE)
Graz University of Technology (AT)
Institute for Composite Materials GmbH (IVW) (DE)
Istituto di Scienza i Tecnologie. Consiglio Nazionale delle Ricerche (IT)
Leibnitz Institute of Polymer Research Dresden (DE)
Monash University (AU)
Petru Poni Institute of Macromolecular Chemistry (RO)
Politecnico di Torino (IT)
Queen Mary University of London (GB)
Università di Roma La Sapienza (IT)
SINTEF (NO)
Sofia University (BG)
University of British Columbia (CA)
University of Manchester (GB)
Universidad de Sevilla (ES)
Universidad de Zaragoza (ES)
Universidad del País Vasco UPV/EHU (ES)
Universidad Nacional Autónoma de México (MX)
Universidad Politécnica de Madrid (ES)
Universidade do Minho (PT)
Universidade Nova de Lisboa (PT)
Università degli Studi di Milano-Bicocca (IT)
Università della Calabria (IT)
Università di Verona (IT)
University College London (GB)
University of Chemical Technology and Metallurgy (BG)
University of Namur (BE)
University of Natural Resources and Life Sciences, Vienna (AT)
University of Oldenburg (DE)
University of Regensburg (DE)
University of Sheffield (GB)
VTT Technical Research Centre of Finland (FI)

Perfil d'acces

Enginyeria Química o grau en Enginyeria Química
llicenciatura de Ciències Químiques o grau equivalent
Enginyeria de Materials o grau en Enginyeria de Materials
Enginyeria Bioquímica o grau equivalent
Enginyeria Industrial o grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials
llicenciatura de Ciències Biològiques o grau equivalent
llicenciatura de Ciències Físiques i de Farmàcia o grau equivalent

Sense complements de formació:
màster en Enginyeria Química

Amb complements de formació:

màsters universitaris en les àrees d’Enginyeria Química, Materials, Química i Biotecnologia.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

1. Currículum del candidat o candidata: tipus de formació i qualificacions obtingudes, així com l’experiència en recerca i professional (70%)
2. Contacte personalitzat a través d’entrevistes telemàtiques o presencials (15%).
3. Coneixement recognoscible de l’idioma anglès (15%)

Òrgan d’admissions
El programa té una Comissió Acadèmica que valora les sol·licituds dels estudiants. La Comissió revisa, mensualment, les sol·licituds que arriben per l’aplicació informàtica de preinscripció.

El programa de doctorat té un formulari específic on el doctorand o doctoranda expressa els seus interessos cientificotècnics. Amb aquesta informació, la Comissió Acadèmica del programa canalitza les sol·licituds admeses en relació amb les necessitats i capacitat dels diferents grups de recerca i a fi d’assignar tutors/directors o tutores/directores.

Aquesta Comissió estableix a més els complements de formació que ha de cursar cada candidat o candidata, si es consideren necessaris per la seva formació d’accés, a fi de garantir les seves capacitats, coneixements i aptituds, fins a un màxim de 60 ECTS.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot exigir, en funció del perfil d’ingrés del doctorand o doctoranda, que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, fa un seguiment dels complements de formació cursats i estableix els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal, però mai pot exigir-se al doctorand o doctoranda la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Aquesta formació complementària es porta a terme en el master’s degree in Chemical Engineering ofert per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE-UPC) o en els cursos transversals programats per la UPC. Aquest màster conté un mòdul d’especialitat en Smart Polymer Engineering (SPE), que s’ha programat per oferir als estudiants la possibilitat d’adquirir una especialització en què el Departament té una sòlida trajectòria docent i de recerca.

Els complements formatius vinculats a les assignatures del màster es trien entre el grup d’assignatures pertanyents al master’s degree in Chemical Engineering en funció del perfil i les mancances del candidat o candidata, i es comunica l’elecció a l’interessat o interessada prèviament al procés de matriculació, alhora que se l’informa de la seva periodicitat i de l’adequació dels seus continguts.

En tots els casos en què el doctorand o doctoranda cursi complements formatius:

1. Són assignatures del màster indicat i han d’estar vinculades administrativament amb la matrícula del doctorat; poden cursar-se en un o dos quadrimestres, segons la formació prèvia de cada estudiant i la periodicitat de les assignatures ofertes.

2. La no superació de les assignatures complementàries comporta la desvinculació automàtica del programa.

Es poden consultar els continguts de les assignatures a l’enllaç següent:

https://eebe.upc.edu/ca/estudis/estudis-de-master/master-chemical-engineering-smart-chemical-factories/nou-pla-estudis-master-enginyeria-quimica

Assignatures obligatòries del màster
• Biotech Processes and Polymer Industry (6 crèdits ECTS)
• Chemical and Catalytic Reaction Engineering (6)
• Sustainability and Circular Economy (6)
• Polymer Physics (6)
• Waste Resource Technologies (6)
• Nanotechnology (6)
• Risk and Safety in the Chemical Industry (6)

Assignatures de l’especialitat en Smart Polymer Engineering
• Experimentation and Instrumentation (6)
• Polymer Transformation Processes (6)
• Polymerisation Chemistry (6)
• Biopolymers and Bioplastics (6)
• Advanced Materials (6)
• Design of Equipment Coating Technologies (6)

Període de matrícula dels nous doctorands

El període ordinari de matrícula comença al setembre i acaba el dia 15 d’octubre de cada curs, tot i que la data de matrícula depèn de la resolució d’admissió.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

S’estableix un període entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: elaboració i defensa inicial del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter: obligatori.

Activitat: cursos, conferències i seminaris impartits per professors o professores, o investigadors o investigadores visitants.
Hores: 12.
Caràcter: optatiu.

Activitat: cursos específics, workshops o tallers de treball per a la formació en tècniques científiques relacionades amb la recerca en l’àmbit dels polímers i biopolímers.
Hores: 15.
Caràcter: optatiu.

Activitat: seminaris específics del grup de recerca.
Hores: 15.
Caràcter: obligatori.

Activitat: mobilitat i congressos.
Hores: 60.
Caràcter: optatiu.

Activitat: publicacions.
Hores: 100.
Caràcter: optatiu.

Activitat: estades de recerca.
Hores: 480.
Caràcter: optatiu.

Activitat: activitats transversals.
Hores: 15.
Caràcter: obligatori.

Activitat: activitats transversals.
Hores: 30.
Caràcter: optatiu.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• LACRUZ CRUZ, AMADO: ECO-DWOR: ECOlogical finishing agents for Durable Water&Oil-Repellent textiles with advanced functionalities
  
  Autor/a: LACRUZ CRUZ, AMADO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 31/05/2022
  Data de lectura: 18/07/2022
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala d'Audiovisuals del Dept. d'Enginyeria Química, ETSEIB, pavelló G, 2a planta, Campus Sud
  Director/a de tesi: MARTINEZ DE ILARDUYA SAEZ DE ASTEASU, DOMINGO
  Tribunal:
       PRESIDENT: LEIZA RECONDO, JOSÉ RAMÓN
       SECRETARI: BOU SERRA, JORGE
       VOCAL: SARDON MUGURUZA, HARITZ
  Resum de tesi: Los productos químicos fluorados, comúnmente conocidos como sustancias per- y polifluoroalquiladas (PFASs), se utilizan ampliamente para obtener textiles que repelen el agua, el aceite y las manchas. El constante desarrollo y optimización de los fluoroquímicos para aplicaciones textiles iniciado hace más de cinco décadas ha dado como resultado una tecnología DWOR (Durable Water and Oil Repellent) muy eficiente y textiles con propiedades hidrofóbicas y oleofóbicas excepcionales. Sin embargo, la alta movilidad, la persistencia y los efectos nocivos para la salud de las PFASs han sido corroborados por numerosos estudios científicos y, por lo tanto, los gobiernos están implementando la regulación y eliminación de varias PFAS. En la actualidad, la industria textil carece de alternativas adecuadas a los fluoroquímicos con características y prestaciones comparables.El objetivo principal de la Tesis es diseñar agentes de acabado textil sin flúor, basados en polímeros sostenibles con grupos funcionales de baja tensión superficial en combinación con (nano)materiales, para conferir repelencia al agua y al aceite a los textiles, así como multifuncionalidades avanzadas. Por consiguiente, se han explorado las sinergias de nuevos monómeros bio-basados, la síntesis de polímeros y los (nano)materiales para desarrollar nuevos agentes de acabado capaces de proporcionar repelencia al agua y al aceite a los tejidos, sin utilizar productos químicos que contengan flúor.En este trabajo se han estudiado dos químicas diferentes para conferir repelencia al agua y al aceite a los textiles. En la línea de investigación 1 se han desarrollado poliuretano-ureas parcialmente bio-basados de elevada hidrofobicidad en forma de dispersiones acuosas exentas de compuestos fluorados. Dichas dispersiones presentan buenas propiedades mecánicas, térmicas y de formación de film, permitiendo la obtención de textiles técnicos mediante recubrimiento por rasqueta con buenas prestaciones de presión hidrostática. En algunos casos se han utilizado nanopartículas para maximizar prestaciones y conferir multifuncionalidades avanzadas. En la línea de investigación 2 se han desarrollado nuevos polimetacrilatos base agua libres de flúor. Estos polimetacrilatos ofrecen un excelente comportamiento cuando se aplican sobre el tejido por el método de padding. A diferencia de la línea de investigación 1, aquí los recubrimientos obtenidos no aumentan la rigidez de los tejidos ni reducen significativamente su permeabilidad al aire ni al vapor de agua. Gracias a ello se han conseguido tejidos transpirables altamente hidrofóbicos y que presentan también propiedades oleofóbicas razonablemente buenas frente a los aceites vegetales. Es importante destacar que todos los desarrollos reportados en este trabajo son formulaciones acuosas estables, que pueden aplicarse mediante procedimientos e instalaciones estándar en la producción textil a gran escala, reduciendo así su barrera de entrada en la industria de acabados textiles. Finalmente, cabe destacar la complementariedad de las dos líneas de investigación desarrolladas, proporcionando al sector textil una ventana abierta a soluciones válidas, sostenibles y libres de flúor para conseguir acabados DWOR de altas prestaciones.
  
• VALENTI, SOFIA: Physical properties, relaxation dynamics and applications of polymer solid dispersions
  
  Autor/a: VALENTI, SOFIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de dipòsit: 30/05/2022
  Data de lectura: 11/07/2022
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent de l'Edifici A, planta baixa, Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: PUIGGALI BELLALTA, JORGE | MACOVEZ, ROBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: AFFOUARD, FRÉDÉRIC
       SECRETARI: PÉREZ MADRIGAL, MARIA DEL MAR
       VOCAL: CANGIALOSI, DANIELE
  Resum de tesi: Los polímeros pueden tener una amplia gama de aplicaciones, gracias a la posibilidad de diseñarlos para cumplir requisitos especificas (por ejemplo, mecánicos, térmicos, ópticos o eléctricos). Concretamente, materiales poliméricos con alta biocompatibilidad y degradabilidad, que pueden ser fácilmente preparados para aplicaciones en el campo biomédico, como estructuras para la regeneración de tejido o matrices para la liberación de fármacos.Un gran número de fármacos, exhiben baja solubilidad y/o perfiles de disolución inadecuados en ambiente acuoso. La biodisponibilidad de estos fármacos resulta entonces afectada, impidiendo su implementación en una formulación farmacéutica. Varias estrategias están disponibles para mejorar la biodisponibilidad de un fármaco, como la reducción del tamaño de las partículas, armorfización, formación de co-cristales o dispersión del fármaco en una matriz apropiada. Los fármacos en fase amorfa exhiben mejor solubilidad y biodisponibilidad que en fase cristalina, incluso en algún caso se han podido compactar en pastillas con menos dificultad que los correspondientes polvos policristalinos y se han reportado efectos benéficos de las formulaciones amorfas en vivo.Por contra, la fase amorfa es termodinámicamente inestable respecto a la recristalización y, por eso, los fármacos cristalinos dominan el mercado farmacéutico, por razones prácticas y económicas. Sin embargo, muchos fármacos que originariamente exhibían una baja solubilidad acuosa, han llegado al estadio de desarrollo clínico debido a su formulación en fase amorfa. Uno de los métodos para mejorar el perfil de disolución de un fármaco y metaestabilizar su fase amorfa, es mezclarlo con un excipiente polimérico que tenga una solubilidad mas alta. La preparación de estas mezclas binarias permitiria también la liberación controlada, o incluso dirigida, del fármaco siempre y cuando el polímero en cuestión sea poco soluble en agua.Otras aplicaciones con polímeros están basadas en mezclas con nanorefuerzos inorgánicos, llamadas nanocompósitos. La incorporación de nanorefuerzos, incluso a bajas concentraciones, puede cambiar y mejorar drásticamente las propiedades de un polímero. Los nanocompósitos a día de hoy ya pueden competir comercialmente con materiales más tradicionales gracias a las mejoras que se pueden obtener en propiedades como la resistencia térmica, retardación de la llama, permeabilidad a gases y liquidas, o propiedades ópticas, electrónicas y eléctricas. A pesar de que el potencial para las aplicaciones a escala industrial de los nanocompósitos es muy grande, las aplicaciones se están desarrollando a un ritmo muy lento. En muchos casos el rendimiento de los materiales no ha alcanzado las expectativas, debido a que las propiedades son muy especificas para cada sistema de polímero y nanorefuerzo ya que se necesita una profunda comprensión de los efectos interfaciales entre polímero y nanorefuerzo. Si bien por un lado se puede encontrar una gran cantidad de estudios sobre pequeñas moléculas, mezclas entre polímeros y soluciones poliméricas, por otro lado las dispersiones solidas asimétricas de una pequeña molécula en matriz polimérica han sido estudiadas en menor medida, probablemente debido al hecho de que este tipo de material está en la frontera entre la física, la química molecular y la física macromolecular.Esta tesis se centra en sistemas binarios compuestos por polímeros y pequeñas moléculas, orgánicas o inorgánicas. Se han estudiado experimentalmente varias moléculas (cloranfenicol, diazepam, nordazepam, tetrazepam, curcumina y morniflumato), nanorefuerzos (nanotubos de carbono), y polímeros (polilactida, poli(4-hidroxibutirato), poliuretano y una poli(ester amida)}. .Además se han examinado diferentes composiciones poliméricas y métodos de preparación como el electrohilado y la evaporación de disolvente.
  

Darrera actualització: 24/06/2022 04:45:26.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/06/2022 04:30:20.

Llistat de tesis defensades per any

• BONAMIGO MOREIRA, VITOR: Zirconium oxide conversion coating and biobased organic coatings for aluminum protection
  
  Autor/a: BONAMIGO MOREIRA, VITOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat:
  Data de lectura: 13/01/2022
  Director/a de tesi: ARMELIN DIGGROC, ELAINE APARECIDA | MENEGUZZI, ALVARO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: KLEIJ, ARJAN WILLEM
       SECRETARI: PÉREZ MADRIGAL, MARIA DEL MAR
       VOCAL: MURESAN, LIANA MARIA
       VOCAL: MOHEDANO SÁNCHEZ, MARTA
       VOCAL: SANCHOTENE SILVA, RODRIGO
  Resum de tesi: A lo largo del último siglo la manera como la humanidad se relaciona con el medio ambiente ha sufrido cambios importantes y, actualmente, es un consenso global que nuestro bienestar no debe ser obtenido al coste de aumentar la huella negativa que dejamos en el planeta. La industria de acabado de metales no es una excepción a esta tendencia. Por ello, urge la sustitución de tratamientos de superficie, como los recubrimientos de conversión de cromados (CCC) o fosfatados, hacía tecnologías más sostenibles; así como urge reducir el uso de derivados del petróleo en la formulación de materia-primera para la industria de pinturas y adhesivos. Un sustituto prometedor para los CCC son los recubrimientos de conversión a base de óxido de zirconio (ZrCC), cuyos procesos se han ido desarrollando de forma continuada, alrededor de unos 30 años, como una potente alternativa de menor impacto ambiental para la pasivación de metales. En este trabajo, la técnica de deposición electro-asistida (EAD) fue empleada para mejorar las propiedades del recubrimiento de ZrCC en substratos de aluminio, estimulando su generación electroquímicamente, en un proceso que típicamente sería realizado dependiendo exclusivamente de reacciones superficiales espontáneas. Por otro lado, la necesidad de recubrir esta capa pasivante con sistemas orgánicos que actúan de barrera eficaz a largo plazo contra la corrosión, es otro proceso industrial habitual. Sin embargo, la constante generación de residuos plásticos ha llevado también a la necesidad de buscar polímeros sostenibles, biodegradables y/o reciclables en sustitución a los esencialmente sintéticos. En este sentido, la presente tesis reporta la producción, caracterización y aplicación de polímeros epóxidos termoestables, conteniendo un prepolímero epóxido de origen natural derivado del limoneno (PLCO) y endurecedores comerciales. Para ello se ha comparado los resultados obtenidos con el prepolímero epóxido tradicional, conocido como "diglycidyl ether of bisphenol N (DGEBA). Los resultados indican que el PLCO tiene algunas propiedades mejoradas con respecto a la resina epoxi sintética, gracias a su estructura química (un polímero con unidades cíclicas de limoneno, grupos carbonato y oxirano) y a su óptimo peso molecular. La capa pasivante de ZrO2 es estable y adherente. Una vez combinada con la epoxi, derivada del limoneno, da origen a un sistema dual de recubrimientos con buenas propiedades de protección del aluminio contra la corrosión, a la vez que este nue1.U termoestable podría ser empleado como material adhesivo en base solvente para este mismo tipo de substrato, gracias a sus buenas propiedades de adherencia y propiedades mecánicas. Por tanto, la presente memoria aborda tanto, aspectos de obtención de estos nuevos recubrimientos, como una completa caracterización y aplicación de todos los sistemas estudiados.
  

• ENSHAEI, HAMIDREZA: Biomedical Applications of Hybrid Polymer-Based materials
  
  Autor/a: ENSHAEI, HAMIDREZA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 29/04/2022
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | SAPERAS PLANA, NURIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ARMELIN DIGGROC, ELAINE APARECIDA
       SECRETARI: LANZALACO, SONIA
       VOCAL: RAMÓN AZCÓN, JAVIER
       VOCAL: MATEOS TIMONEDA, MIGUEL ÁNGEL
       VOCAL: MACOR, LORENA PAOLA
  Resum de tesi: En las últimas décadas, los polímeros se han utilizado ampliamente en aplicaciones biomédicas para la administración de fármacos. Sin embargo, los sistemas habituales de administración de fármacos a largo plazo pueden a veces ocasionar efectos secundarios no deseados si la concentración del fármaco liberado es superior a la necesaria. Por lo tanto, los científicos buscan nuevas técnicas para mejorar la eficiencia y la seguridad de la liberación mediante el control del tiempo, la velocidad y la precisión de la liberación hacia tejidos o células específicos para evitar que el resto del cuerpo sufra efectos secundarios. En esta tesis, se han utilizado varias plataformas poliméricas (microfibras, hidrogeles, nanopartículas, nanomembranas) y sus combinaciones para modular y coritrolar la liberación de diferentes tipos de fármacos.Se han obtenido cinco plataformas diferentes que se describen en el apartado de resultados de la tesis (capítulo 3):1) En la sección 3.1 se presenta un sistema de liberación accionado eléctricamente. En concreto, se ha estudiado y caracterizado la liberación del antibiótico cloranfenicol (CAM) a partir de nanopartículas poliméricas conductoras de poli(3,4-etilendioxitiofeno (PEDOT). Además, la plataforma diseñada permite monitorizar in situ la inhibición del crecimiento bacteriano a través de la detección electroquímica del 13-nicotin adenin dinucleótido (NADH).2) También se ha encapsulado una chaperona farmacológica (pirimetamina, PYR) en nanopartículas de l?EDOT (sección 3.2). Los experimentos de liberación llevados a cabo con y sin estímulos eléctricos demuestran que la liberación puede incrementarse hasta un -50 % cuando se aplica estimulación CV sostenida durante 30 min.3) La sección 3.3 describe un dispositivo de liberación controlada que consiste en un hidrogel del polipéptido (poli(y-ácido glutámico, PGGA) cargado con un pequeño fármaco hidrofóbico (curcumina, CUR) que se encapsuló previamente en nanoparticulas de PEDOT. Esta plataforma permite ajustar la liberación de CUR al aplicar un estímulo eléctrico.4) En la siguiente sección (3.4), la chaperona farmacológica clorhidrato de ambroxol (AH) se carga en microfibras poliméricas electrohiladas de poli(y-caprolactona (PCL). Para regular la liberación, las microfibras electrohiladas se han recubierto con capas adicionales de PCL usando revestimiento por inmersión o revestimiento por rotación. La funcionalidad del AH se verificó con un ensayo de desnaturalización térmica utilizando GCasa, lo que demuestra que el procedimiento de electrohilado no afectó a la funcionalidad del fármaco.5) Finalmente, la sección 3.5 explica la liberación de un fármaco desde una plataforma compleja que consta de dos capas de hidrogel PGGA recubiertas por rotación, cargadas con micropartículas de PEDOT y separadas por una capa electrohilada de microfibras de PCL. El poli(hidroximetil-3,4-etilendioxitiofeno) (PHl'v1eDOT) se polimerizó en todo el sistema de tres capas mientras se formaba una densa red de conducciones eléctricas. La plataforma se cargó con levofloxacina (LVX) antes de realizar el experimento de liberación. Aunque la liberación de LVX es rápida, este dispositivo permite la monitorización.electroquímica en tiempo real del antibiótico restante dentro de la plataforma.En conjunto; los estudios presentados en esta tesis brindan una visión general de variasnuevas plataformas poliméricas híbridas que permiten optimizar y controlar la liberación de fármacos y, en algunos casos, lograr funcionalidades adicionales.
  

• IVANOVA, ALEKSANDRA ASENOVA: Nanomaterials for controlling bacterial pathogens and resistance occurrence
  
  Autor/a: IVANOVA, ALEKSANDRA ASENOVA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673983
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 11/03/2022
  Director/a de tesi: TZANOV, TZANKO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PASHKULEVA, IVA HRISTOVA
       SECRETARI: GARRIGA SOLE, PERE
       VOCAL: ZILLE, ANDREA
  Resum de tesi: Las enfermedades infecciosas son la principal causa de muerte en todo el mundo. Mientras que la resistencia a los antimicrobianos es una preocupación importante para la salud pública. Durante el establecimiento de la infección los patógenos bacterianos se comunican mediante la expresión de moléculas de señalización controladas mediante un fenómeno llamado detección de quórum (QS). Como resultado, las bacterias producen factores de virulencia y forman biopelículas resistentes que causan infecciones persistentes. Las infecciones causadas por patógenos resistentes a los antibióticos se asocian con una alta morbilidad mortalidad y una enorme carga económica. A diferencia de la disminución en las últimas tres décadas del número de nuevos medicamentos antimicrobianos comercializados el número de cepas bacterianas resistentes a los antibióticos aumenta constantemente. Por lo tanto existe la necesidad urgente de desarrollar estrategias alternativas para manejar infecciones diflciles de tratar. Esta tesis tiene como objeto de trabajo la ingenieria de materiales y recubrimientos avanzados nano estructurados para controlar la patogénesis bacteriana y la aparición de resistencias. Para lograrlo se combina polímeros anti biopelícula, enzimas anti infecciosas y compuestos inorgánicos como estrategias alternativas a los antibióticos convencionales. La nanoforma puede proporcionar una interacción mejorada con las membranas celulares bacterianas y una penetración más fácil en las biopelículas, aumentando la eficacia antimicrobiana en dosis más bajas al mismo tiempo que previene el desarrollo de resistencia antimicrobiana. Además las fracciones de orientación especificas aumentan la interacción del nano material con los patógenos evitando la aparición de resistencia al fármaco y la citotoxicidad.La primera parte de la tesis describe la funcionalización de nano partículas (NP) biológicamente inertes con aminocelulosa antimicrobiana (AM) perturbadora de la membrana y ácido hialurónico (HA) biocompatible en forma de LbL para la eliminación de patógenos médicamente relevantes. Las nanoentidades generadas demuestran un alto potencial para inhibir la formación de biopelículas sin afectar la viabilidad en las células humanas. Además, la técnica L.bL se aplica para decorar nanoplantillas de plata (Ag) antimicrobianas,pero potencialmente tóxicas con PNt biocompatible y acilasa de extinción de quórum (QQ) para obtener nanomateriales antibacterianos y anti biopelícula seguros. La deposición de acilasa y PNt en el núcleo de Ag interfiere con la señalización de QS y la patogénesis bacteriana y mejora la interacción de las NP con la membrana bacteriana. La integración de un triple mecanismo de acción en las nanoentidades híbridas da como resultado la erradicación completa de bacterias y biopelículas y una mejor biocompatibilidad de los AgNP. La tesis también describe el desarrollo de nanocápsulas dirigidas (NC) para la eliminación selectiva de Staphylococcus aureus. En este trabajo se aplica la tecnología de nanoencapsulación de autoensamblaje que utiliza la proteína Zeína biocompatible y biodegradable para la generación de NC de Zelna cargadas con aceite esencial de orégano bactericida.Un anticuerpo dirigido específicamente a S.aureus se injerta covalentemente en la superficie de las NC. Las NC dirigidos obtenidos demuestran selectividad antibacteriana en un inóculo bacteriano mixto.y la eficacia del tratamiento se valida en un modelo de cocultivo in vitro de bacterias y células de mamíferos.Finalmente, se emplea un proceso de ultrasonoqufmica de alta intensidad. Para la ingeniería de un recubrimiento antibacterlano/anti biopelícula duradero en catéteres urinarios. La deposición de NP de Óxido de Zinc y enzima amilasa que degrada la matriz.mejora la adhesión de las NP en el material de silicona evitando su colonización bacteriana y la formación de biopeliculas in vitro y
  

• MARTÍNEZ CUTILLAS, ALFREDO: Poly(lactic acid) blends and copolyesters with advanced properties for biomedical applications
  
  Autor/a: MARTÍNEZ CUTILLAS, ALFREDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Confidencialitat
  Data de lectura: 13/06/2022
  Director/a de tesi: MARTINEZ DE ILARDUYA SAEZ DE ASTEASU, DOMINGO | OH, SEJIN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCÍA MARTÍN, MARÍA DE GRACIA
       SECRETARI: GARCIA ALVAREZ, MONTSERRAT
       VOCAL: ETXEBERRIA LIZARRAGA, AGUSTÍN
  Resum de tesi: El ácido poliláctico (PLA) es un polímero biobasado, biodegradable y biocompatible. Por ello, es un polímero que despierta un gran interés en la investigación y el desarrollo de nuevos materiales. De entre las aplicaciones de alto valor tecnológico, el PLA es particularmente un buen candidato para dispositivos biomédicos como, por ejemplo, los implantes temporales. No obstante, el PLA es un material frágil, que se degrada lentamente y, aunque es biocompatible, no tiene una gran afinidad celular. Para que una solución basada en PLA pueda cumplir con todos los requerimientos que un implante temporal demanda, es necesario introducir modificaciones . Esta tesis tenía como objetivo el desarrollo y la funcionalización de mezclas y copolímeros basados en PLA para la regeneración del tejido óseo. Para ello, como se describe en la primera parte de la tesis, se llevó a cabo un estudio de la síntesis del PLA por apertura de anillo (ROP) para identificar los aspectos más relevantes de la reacción. A continuación, se utilizaron los isómeros L-lactida y D-lactida para evaluar la influencia de la estereoregularidad de la cadena de PLA en sus propiedades fisicoquímicas. Cabe destacar que la combinación de los isómeros no evitó la fractura frágil del PLA, pero sí que aumentó la velocidad de degradación hidrolítica considerablemente. Para mejorar las propiedades mecánicas del PLA, se sintetizaron una serie de copolímeros tribloque con estructura A-B-A y distintas composiciones de A y B, siendo los bloques A de PLA y los bloques B de polimacrolactonas (PMLs) insaturadas. Las PMLs son poliésteres biobasados, biocompatibles y potencialmente biodegradables, que a temperatura ambiente se deforman fácilmente, lo cual se ajustaba a las necesidades del trabajo. Los copolímeros tribloque se sintetizaron en dos etapas. En la primera etapa se obtuvieron las PMLs por ROP enzimática de las macrolactonas globalida y 6-¿- hexadecenlactona. Posteriormente, las PMLs fueron utilizadas como macroiniciadores en la ROP de la lactida. La estructura tribloque de los copolímeros fue validada por las distintas técnicas de caracterización empleadas. Además, se consiguió obtener un amplio rango de propiedades mecánicas en función de la composición de los bloques A y B. Como alternativa, se prepararon una serie de mezclas de PLLA y poliglobalida por extrusión en fundido y por disolución. Ambas técnicas dieron lugar a mezclas incompatibles, lo cual se tradujo en unas propiedades mecánicas inferiores a las de ambos polímeros por separado. No obstante, se pudo comprobar que añadiendo una pequeña proporción de copolímero tribloque como compatibilizante, se logra una mejora de las propiedades mecánicas con respecto a las mezclas iniciales, debido a la reducción de la tensión interfacial entre ambos polímeros. Tras esta evaluación inicial, los copolímeros fueron losseleccionados para una posterior funcionalización. Se escogieron los mejores candidatos para esterificarlos con cadenas de PEG modificado con grupos carboxilo terminales y preparar scaffolds por disolución y evaporación del disolvente. La presencia de PEG hizo aumentar de forma notable el carácter hidrofílico del material y también proporcionó una plasticidad adicional. Los scaffolds fueron finalmente funcionalizados en la superficie con el tripéptido RGD (arginina-glicina-aspartato) para aumentar la adhesión celular. Estudios in vitro confirmaron que los scaffolds funcionalizados con PEG y los péptidos RGD no son tóxicos y que, además, mejoraron notablemente la adhesión y proliferación celular con respecto al PLA inicial y a los copolímeros no funcionalizados. Por último, se investigó la depolimerización enzimática de las PMLs y los copolímeros tribloque para recuperar sus respectivos oligoésteres macrocíclicos y su posterior re-polimerización. Este método de reciclado químico podría ser una ruta adecuada para la recuperación de
  

• PEREZ LLANOS, GERMÁN ANIBAL: Application of ultrasound in twin-screw extrusion and microinjection molding: improvements of properties of processed materials and nanocomposites
  
  Autor/a: PEREZ LLANOS, GERMÁN ANIBAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 18/02/2022
  Director/a de tesi: PUIGGALI BELLALTA, JORGE | DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TYLKOWSKI, BARTOSZ
       SECRETARI: DÍAZ ANDRADE, ANGÈLICA
       VOCAL: ROMERO MORA, JORDI
  Resum de tesi: El sector del plástico está en continuo cambio en busca de mejorar sus propiedades y rendimiento en diferentes aplicaciones. Actualmente. el impacto ambiental asociado al uso de los plásticos es una de las principales preocupaciones en el ámbito social. Se puede ver reflejado en regulaciones a nivel europeo como SUP Directive. Green Deal o estudios como el que efectúa la Oficina de Patentes Europeas Patents for tomorrow's plastics sobre las tendencias que reflejan las investigaciones en materiales alternativos al plástico convencional. Para poder llevar a un ambiente industrial y realista estas nuevas alternativas más sostenibles. primero se ha de llevar a cabo una investigación aplicada tanto del desarrollo de los materiales como de los procesos que pueden optimizar su rendimiento.En este estudio de tesis se lleva a cabo una investigación aplicada sobre diferentes nanocompuestos y sus procesos de transformación que pueden ser mejorados con la tecnología de ultrasonidos. Se ha estudiado los avances en la aplicación de ultrasonidos para diferentes procesos de transformación con el objetivo de enfocar correctamente el estudio práctico. Este estudio centra la aplicación de los ultrasonidos en el proceso de obtención de nuevas formulaciones por extrusión compounding y en el moldeo por inyección, concretamente en microinyeccion. La aplicación de nanotecnología en el desarrollo de nuevos materiales permitirá una mejora del rendimiento y abrirá un abanico de nuevas posibilidades y aplicaciones.Para explorar el potencial de la tecnología de microinyección por ultrasonidos (USM}, se realizó un estudio preliminar de estabilidad del proceso con un polipropileno. La evaluación fue llevada a cabo desde un punto de vista mecánico, en el que se demostró que con una optimización de los parámetros de proceso y un enfoque de diseño correcto de los componentes que hacen intervenir el punto nodal, se puede alcanzar un nivel de estabilidad cercano a producción.Para profundizar en el potencial de la tecnología USM en sinergia con nuevas formulaciones de nanocompuestos, se realizó un estudio comparativo con el proceso de microinyección convencional. Dos nanocompuestos basados en una matriz del biopolímero poli 3-hidroxibutirato con Cloisite 20 (modificación orgánica). Y con Cloisite 116 (sin modificar) fueron estudiados. Este estudio revela que la tecnología USM además de ser estable en la obtención de micropiezas, mantiene la estructura química del biocompuesto inicial sin llegar a degradación y alcanzando homogéneamente la exfoliación de ambas nanoarcillas. La microinyección convencional si mostro ligeros cambios a nivel de degradación y estructura química, destacando que no fue posible micromoldear muestras del material con la nanoarcilla sin modificar.La estabilización del proceso de extrusión compounding asistida por ultrasonidos ha sido estudiado, diseñando un componente único que permite al sistema de ultrasonidos trabajar en régimen continuo en equipos preindustriales. Gracias al éxito del nuevo componente, se ha podido llevar a cabo el estudio de nuevas formulaciones de polipropileno argado con dos nanoarcillas diferentes (Cloisite 20 y Garamite 1958) y esferas huecas. Los nuevos nanocompuestos alcanzaron las propiedades mecánicas de un material empleado para paneles de puerta en el sector automoción, pero con una densidad reducida. El objetivo fue demostrar que se puede reducir el peso de los componentes plásticos empleados en automoción y reducir las emisiones de CO2 para un vehículo estándar.La investigación llevada a cabo en este trabajo de tesis ha permitido abrir un nuevo campo de aplicación a los nanocompuestos para reducción de densidad con buenas propiedades mecánicas cuando la dispersión es alta. Además, se ha demostrado el potencial de la tecnología USM para aplicaciones de micromoldeo, mostrando alta estabilidad sin degradación del material durante el proce
  

• SANS MILÀ, JORDI: Design of catalysts based on hydroxyapatite for carbon and nitrogen fixation
  
  Autor/a: SANS MILÀ, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 08/04/2022
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | TURON DOLS, PAU
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZALEZ VELASCO, JUAN RAMON
       SECRETARI: ESPAÑOL PONS, MONTSERRAT
       VOCAL: KLEIJ, ARJAN WILLEM
       VOCAL: GARCÍA DE ARQUER, FRANCISCO PELAYO
       VOCAL: ROIG SERRA, ANNA
  Resum de tesi: La hidroxiapatita polaritzada permanentment (p-HAp) s'ha proposat recentment com a nou catalitzador verd. La p-HAp s'obté a partir d'un procés de polarització d'estimulació elèctrica i tèrmica (TSP), que consisteix en aplicar una tensió elèctrica constant (DC) de 500 V i 1000 °C a la hidroxiapatita prèviament sinteritzada. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat establir una sòlida comprensió de la p-HAp mitjançant la investigació de la seva estructura i característiques fisicoquímiques, que es tradueixen en unes propietats elèctriques i catalítiques millorades, que a la vegada han permès desenvolupar noves i destacades aplicacions en el camp de la catàlisi verda. Hem centrat la recerca en processos de descarbonització i conversió de nitrogen que donen lloc a molècules d'alt valor afegit. El TSP no només augmenta la cristal·linitat, reduint els defectes a la xarxa cristallina, sinó que també crea càrregues que s'acumulen als límits cristal·lins i a la superfície dels grans microscòpies, augmentant la conductivitat elèctrica. Així doncs. s'ha explorat la utilització de la p-HAp en la fixació catalítica de carboni i nitrogen a partir dels gasos CO2, CH4 i N2, reportant la formació exitosa de diferents productes d¿interès químic i industrial (per exemple, aminoàcids, etanol i amoníac) en funció de les condicions de reacció (es a dir. gasos d¿alimentació i presència/absència d¿il·luminació UV). A més, s'ha explorat la plasticitat del catalitzador per millorar la selectivitat cap als productes de reacció desitjats. En conclusió, postulem que la p-HAp presenta avantatges importants respecte a altres catalitzadors consolidats, augmentant dràsticament el balanç net energètic final de les reaccions, fet que obre noves vies en el camp de la catàlisi de la química verda.
  

Darrera actualització: 24/06/2022 05:01:07.

Grups de recerca

• AMPC-Analisi de materials de Patrimoni Cultural
• GBMI-Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial
• IMEM-BRT-Innovacio en Materials i Enginyeria Molecular - Biomaterials per a Terapies Regeneratives
• MACROM-Cristal·lografia, Estructura i Funcio de Macromolecules Biologiques
• POL-Polimers Industrials Avancats i Biopolimers Tecnologics
• POLQUITEX-Materials Polimerics i Quimica Textil
• POLTEPO-Polimers Termoestables Epoxidics
• PSEP-Polimers Sintetics: Estructura i Propietats. Polimers Biodegradables.

Professorat

• Aleman Llanso, Carlos Enrique
• Armelin Diggroc, Elaine
• Bou Serra, Jordi
• Buti Papiol, Salvador
• Cañavate Avila, Francisco Javier
• Colom Fajula, Xavier
• del Valle Mendoza, Luis
• Estrany Coda, Francisco
• Franco Garcia, Lourdes
• Garcia Alvarez, Montserrat
• Garriga Sole, Pere
• Guaus Guerrero, Ester
• Lis Arias, Manuel Jose
• Martinez de Ilarduya Saez de Asteasu, Antxon
• Perez Gonzalez, Juan Jesus
• Puiggali Bellalta, Jordi
• Ramis Juan, Xavier
• Salvado Cabre, Nativitat
• Saperas Plana, Nuria
• Torras Costa, Juan
• Torrent Burgues, Joan
• Tzanov, Tzanko
• Zanuy Gomara, David

• Fernandez Francos, Xavier