Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Projectes Arquitectònics

Projectes Arquitectònics

L’arquitectura té com a eix central del seu desenvolupament el projecte arquitectònic, que és el que articula la construcció, l’organització espacial i l’ús a partir de les dimensions estètiques, ètiques i cognitives del procés de disseny.

Això comporta, com ja va indicar Vitrubi fa dos mil anys, la relació entre les ciències naturals i les exactes, d’una banda, i les ciències socials per l’altra.

Aquest Programa de Doctorat posa l’accent en un costat o un altre d’aquest grup de disciplines adjuntes a la professió d’arquitecte. Però, en conjunt, totes les línies de recerca van a parar a tesis sobre el projecte com a intervenció projectual capaç d’articular: geografia i història, clima i societat, naturalesa i cultura.

L’organització s’articula a través d’uns grups de recerca cadascun dels quals posseeix un perfil específic en funció dels seus interessos. Però això no obsta perquè tots ells responguin a una mateixa necessitat d’investigar sobre el projecte, el seu ensenyament, la seva naturalesa estètica, ètica o científica i el seu impacte en la vida cultural contemporània.

Avui més que mai, atesa l’escassa presència dels arquitectes en l’espai europeu de recerca, aquest programa és una necessitat ineludible.

COORDINADOR/A

Mària Serrano, Maria Magdalena

CONTACTE

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Pàgina web pròpia

Informació general

Perfil d'acces

Atès el caràcter de l’àmbit científic del programa, projectes arquitectònics, l’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels màsters oficials de la UPC en Teoria i Pràctica del Projecte, del MISMeC en Intervenció Sostenible en el Medi Construït o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línies d’especialització en Projecte, Procés i Programació, Contemporary Project (aquesta última línia impartida íntegrament en anglès) o Restauració i Rehabilitació Arquitectònica, cas en què no és necessari cursar assignatures addicionals. El procés de selecció establert en aquests màsters ja garanteix un perfil apropiat d’accés al Programa de Doctorat.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita. La Comissió de Postgrau del Programa de Doctorat resoldrà els casos de candidats que presentin característiques particulars.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quancalgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament de Projectes Arquitectònics (PROMOTORA)
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado

CONTACTE:

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu


Convenis amb altres institucions

Altres col·laboracions:
• Col·laboració amb Aristotle University of Thessaloniki. Grècia. Estrangera. Pública.
Descripció: acord d’intercanvi amb estudiants d’aquesta universitat.
• Col·laboració amb Politecnico di Milano. Milà. Estrangera. Pública.
Descripció: acord d’intercanvi de docència de doctorat.
• Col·laboració amb École d’Architecture de Marseille-Luminy. França. Estrangera. Pública.
Descripció: col·laboració de docència en el marc dels programes Sòcrates/Erasmus.
• Col·laboració amb la Universidad Pontificia de Valparaiso. Xile. Estrangera. Privada.
Descripció: col·laboració en docència de doctorat i en direccions de tesi.
• Col·laboració amb la Faculty of Architecture and Urban Planning, de la Technical University Cluj-Napoca, Romania. Estrangera. Pública.
Descripció: seguiment de la recerca de la tesi doctoral d’estudiants de doctorat.
• Col·laboració amb la Universidad Nacional del Litoral. Santa Fe. Argentina. Estrangera. Pública.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb la Universitat de Sao Paulo, Brasil. Estrangera. Pública.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb l’Escuela de Arquitectura de la Universidad del Bío Bío, Concepció, Xile. Estrangera. Privada.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb la Facultad de San Carlos, de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
Col·laboració amb la Faculdade de Arquitectura e Urbanismo, FAU-Mackenzie, de la Universidade Presbiteriana Mackenzie. Sao Paulo. Brasil. Privada. Estrangera.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb la Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo de la Universidad Nacional del Litoral. Argentina. Pública. Estrangera.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb la Universidad de Concepción de Xile. Estrangera. Privada.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb les universitats vinculades al Mediterranean Cities Program.
• Col·laboració. Princeton University School of Architecture. Privada. Estrangera.
Descripció: intercanvi de docència amb el Center for Architecture, Urbanism and Infrastructures (CAUI)
• Col·laboració amb la Tongji University. Estrangera. Pública.
Descripció: codirecció de tesi doctoral entre professors de les dues universitats.
Col·laboració amb la Istanbul Bilgi University. Estrangera. Privada.
• Col·laboració amb la Istanbul Technical University. Estrangera. Pública.
• Col·laboració amb la Middle East Technical University. Estrangera. Pública.
• Col·laboració amb la Lebanese American University. Estrangera. Privada.
• Col·laboració amb l’American University of Beirut. Estrangera. Privada.
• Col·laboració amb l’Alexandria University. Estrangera. Pública.
• Col·laboració amb la Facoltà di Architettura di Genova, de la Università degli Studi di Genova. Estrangera. Pública.

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

Atès el caràcter de l’àmbit científic del programa, projectes arquitectònics, l’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels màsters oficials de la UPC en Teoria i Pràctica del Projecte, del MISMeC en Intervenció Sostenible en el Medi Construït o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línies d’especialització en Projecte, Procés i Programació, Contemporary Project (aquesta última línia impartida íntegrament en anglès) o Restauració i Rehabilitació Arquitectònica, cas en què no és necessari cursar assignatures addicionals. El procés de selecció establert en aquests màsters ja garanteix un perfil apropiat d’accés al Programa de Doctorat.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita. La Comissió de Postgrau del Programa de Doctorat resoldrà els casos de candidats que presentin característiques particulars.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Es prioritzaran les sol·licituds d’arquitectes amb títol de Màster DPA, MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línies d’especialització en Projecte, Procés i Programació o Contemporary Project (aquesta última línia impartida íntegrament en anglès) o d’altres màsters la temàtica dels quals estigui compresa entre les següents: projectes arquitectònics, urbanisme, paisatge, medi ambient, tecnologia, teoria de l’arquitectura, habitatge o rehabilitació.

En cas que la preparació dels candidats es consideri insuficient, es pot demanar que cursin uns complements formatius. Aquests complements es podran cursar dins de les activitats ofertes en els màsters universitaris que s’imparteixen actualment en l’àrea d’arquitectura de la UPC.

Criteris de valoració de mèrits (ponderació):

• Currículum i expedient acadèmic: 55%.
• Projecte de recerca proposat: 20%.
• Entrevista i pla de treball: 20%.
• Idiomes que es dominen: 5%.

Complements formatius

La Comissió de Postgrau del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, realitzarà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat superior a 60 ECTS.

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió de Postgrau del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els estudiants que accedeixin a través dels màsters oficials esmentats en el perfil d’ingrés no requeriran cursar complements de formació.

Per a altres titulacions, la Comissió de Postgrau del programa determinarà, en funció de la formació prèvia de cada estudiant, els complements de formació que calgui fer, si fos necessari. Els estudiants procedents de màsters de fora de la UPC hauran de cursar el nombre de crèdits que la Comissió de Postgrau del programa estableixi dins dels màsters esmentats, amb la recomanació prèvia del grup de recerca corresponent.

Període de matrícula dels nous doctorands

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Obligatòria.

Activitat: Cursos.
Núm d’hores: 35.
Obligatòria.

Activitat: Seminaris.
Núm d’hores: 35.
Obligatòria.

Activitat: ’Workshops’.
Núm d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: Estades de recerca.
Núm d’hores: 360.
Optativa.

Activitat: Tallers de la biblioteca ETSAB.
Núm d’hores: 3.
Optativa.

Activitat: Ponències en congressos.
Núm d’hores: 24.
Optativa.

Activitat: Publicacions.
Núm d’hores: 1.
Optativa.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm d’hores: 1,5.
Optativa.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm d’hores: 8.
Optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: Avaluació derivada seguiment DAD i del pla de recerca.
Núm d’hores: 4.
Obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

Pel que fa als recursos en equipaments i infraestructures de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, comptem tant amb els que l’Escola posa a disposició de professors i estudiants com els que el Departament té destinats a aquests efectes.

Actualment disponem dels que detallem a continuació:

• Aules de docència ETSAB: 46 aules de capacitats diverses, segons siguin de teoria o pràctica, de les quals el màster n’ocupa 10. Totes amb connexió a Internet i 40 amb serveis multimèdia (projector, àudio i vídeo RGB/AV), dues amb preinstal·lació de projector.

• Aules d’Informàtica ETSAB: 4 aules amb 21 ordinadors i capacitat per a 40 estudiants, cadascuna de les quals s’utilitza.

Entre les diferents aules es recullen els programes que es poden consultar a l’enllaç següent:
https://etsab.upc.edu/es/servicios/servicio-tic

• Laboratori del Departament: espai amb 5 PC, 1 escàner, 1 projector, 1 càmera digital, 1 portàtil, impressora làser A4, impressora tinta A3, programari (Photoshop, InDesign, AutoCAD, Office 2003).

• Laboratori del Grup de Recerca de la UPC, FORM: espai amb 8 PC, 2 escàners, 1 portàtil, impressora làser A4, impressora tinta A3, programari (Photoshop, InDesign, AutoCAD, Office 2003, VIZ).

• Laboratori del Grup de Recerca de la UPC, GIRAS: espai amb 4 PC, 1 escàner, impressora làser A4, impressora tinta A3, programari (Photoshop, InDesign, AutoCAD, Office 2003).

• Biblioteca de l’ETSAB, els recursos de la qual es poden consultar al seu web: https://bibliotecnica.upc.edu/etsab.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • LÓPEZ ANDRADE, JAIME: La forma urbana en áreas naturales protegidas: El caso del archipiélago de Galápagos. Puerto Ayora en la Isla de Santa Cruz y el proyecto de la ciudad endémica
    Autor/a: LÓPEZ ANDRADE, JAIME
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/12/2021
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: GONZALEZ RAVENTOS, AQUILES | BARDÍ MILÀ, BERTA
    Tribunal:
         PRESIDENT: SOLAGUREN-BEASCOA DE CORRAL, FELIX
         SECRETARI: PARGA VÁZQUEZ, ANDREA MARÍA
         VOCAL: FREDIANI I SARFATI, ARTURO
         VOCAL: BOADA JUNCA, MARTI
         VOCAL: GIORDANO, PAOLO
    Resum de tesi: El archipiélago de Galápagos es uno de los ecosistemas naturales protegidos mejor preservados del planeta. Es reconocido en todo el mundo como un destino turístico privilegiado, y publicitado como un reducto de naturaleza prístina. Gracias a su geología volcánica y posición geográfica aislada en el océano Pacífico, cuenta con ambientes muy específicos que lo han hecho hogar de especies muy particulares que existen únicamente en este sitio, y ha sido declarado por la UNESCO como ¿patrimonio natural de la humanidad¿. Sin embargo, el archipiélago de Galápagos también es hogar de más de 30.000 habitantes permanentes, y recibe mas de 275.000 turistas al año. Sus varios asentamientos humanos siguen un proceso de urbanización que ha sido ignorado en la planificación y la gestión de la conservación. A pesar de ser considerado como uno de los territorios más estudiados del mundo, el estudio de la arquitectura y el urbanismo han sido relegados, en la mayoría de los casos, a levantamientos de información sobe la infraestructura existente. Por la creencia que la comunidad es dañina para el medio ambiente, los asentamientos humanos han sido excluidos de la política de protección que se aplica en casi todo el territorio. Esta posición ha construido un espacio urbano descuidado, insertado en medio del espacio protegido, generando conflictos entre ambas definiciones espaciales. A pesar de todo, la forma de la ciudad ha tenido que responder a la geografía física del archipiélago, que ha definido la posición y forma de las zonas urbanas y del territorio agrícola. En esta tesis se analiza la construcción de la forma urbana del archipiélago de Galápagos en relación a las condiciones geográficas del paisaje volcánico de las islas, y la forma en que la ciudad se ha construido tomando en cuenta o ignorando condiciones físicas de la estructura geográfica tan particular de Galápagos. Esta tesis se compone de dos volúmenes. En el primero se analiza, desde una perspectiva histórica y morfológica, el proceso de desarrollo de la ciudad de Puerto Ayora en la isla de Santa Cruz, estudiando la relación entre el ambiente construido y el ambiente protegido en una lógica de escala. En primer lugar, se muestra un análisis de la ciudad y sus componentes en relación con su entorno inmediato. En segundo lugar, se realiza una lectura de la ciudad en relación a la región circundante, que en el caso del archipiélago se define por la isla que contiene la ciudad. En tercer lugar, se estudia la posición de Galápagos en la geografía mundial y el panorama político internacional. Por último, se establece una posición genérica que permite integrar conceptos generales al caso particular, siempre manteniendo la interacción entre el ambiente natural y el ambiente construido como común denominador en los todos los capítulos. El segundo volumen de la tesis presenta una retrospectiva del Taller Internacional de Arquitectura de Galápagos, un programa académico llevado a cabo por el autor, que se desarrolló por 8 años consecutivos y que reunió a más de 280 estudiantes y 40 profesores de diversas partes del mundo para proyectar propuestas arquitectónicas en el contexto urbano ¿ natural de Galápagos. En este segundo volumen se seleccionan y clasifican las propuestas desarrolladas en este taller, mostrando igualmente una lógica de escala: primero una escala edilicia, donde prima el diseño del objeto individual, una segunda escala que explora la condición de borde entre el espacio urbano y el espacio protegido, y una tercera escala, territorial que desarrolla estrategias generales ligadas a las restricciones propias de la insularidad del territorio

Darrera actualització: 21/01/2022 05:45:25.

Llistat de tesis en dipòsit

  • ARANIBAR DEL ALCAZAR, JUAN CARLOS: La forma en la arquitectura residencial de Richard Neutra. 1950-1965
    Autor/a: ARANIBAR DEL ALCAZAR, JUAN CARLOS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 12/01/2022
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: FERRER FORES, JAIME JOSE | PIÑON PALLARES, HELIODORO
    Tribunal:
         PRESIDENT: ROVIRA LLOBERA, TERESA
         SECRETARI: GASTON GUIRAO, CRISTINA
         VOCAL NO PRESENCIAL: GALVÁN DESVAUX, NOELIA
         VOCAL NO PRESENCIAL: LABARTA AIZPUN, CARLOS
         VOCAL NO PRESENCIAL: CERVERO SÁNCHEZ, NOELIA
    Resum de tesi: La tesis Doctoral LA FORMA EN LA ARQUITECTURA RESIDENCIAL DE RICHARD NEUTRA. 1950-1965, indaga en la madurez de la trayectoria profesional del arquitecto Richard Neutra (1892-1970) centrándose en la vivienda unifamiliar. A partir de la extensa documentación bibliográfica del arquitecto, se profundiza en un período de su producción arquitectónica en la que se dedica intensamente a la arquitectura residencial.La investigación examina la relación entre la estructura resistente y la concepción formal del proyecto residencial constatando la importancia de la técnica en el proceso del proyecto. La coherencia formal y la lógica estructural definen el proyecto moderno de Neutra que se acomoda a las necesidades de los clientes y a las características del emplazamiento. Las asimétricas plantas y las fluidas distribuciones de matriz moderna ilustran el dinamismo espacial y el compromiso de Neutra con la individualidad de sus habitantes. Un principio dinámico y expansivo rige la composición del proyecto residencial que proyecta el habitáculo doméstico al paisaje. Neutra identifica las cualidades medioambientales del sitio, las características del contexto y de la tradición, y evalúa la incidencia de los factores naturales en el proyecto para proporcionar las mejores condiciones ambientales a los usuarios. Contextualizadas en la trayectoria de Richard Neutra y ordenadas cronológicamente, se analizan 67 casas unifamiliares examinando las demandas funcionales, las condiciones del sitio y la coherencia entre forma, sistema constructivo y materialidad. Metodológicamente, la investigación parte de la reconstrucción digital del proyecto constatando la lógica formal y el entendimiento estructural, reflejando la consistencia del planteamiento modular como instrumento de economía y rigor formal. El sistema de pórticos lineales se transforma en un armazón estructural que combina crujías de muros de carga y se adapta a la estricta trama ortogonal. La perspectiva axonométrica examina la secuencia constructiva del proyecto identificando los mecanismos de implantación en el terreno, el sistema estructural y la autonomía y especialización de los componentes de la construcción. La reconstrucción tridimensional ilustra también las técnicas de ensamblaje y articulación constructiva de los componentes especializados que expresan la condición material de la construcción y el refinamiento estético del proyecto moderno. La lógica de la construcción establece el orden del espacio y caracteriza la interacción con el entorno. Los amplios voladizos subrayan la continuidad espacial del proyecto doméstico y establecen una secuencia de espacios intermedios. La coherencia de la lógica formal del proyecto ordena las arquitecturas de conexión y las transiciones entre espacios tratan de enriquecer la experiencia sensitiva de los habitantes.A través del análisis del proyecto doméstico de Richard Neutra se ilustran, subrayando las continuidades, las constantes del arquitecto en el campo de la vivienda unifamiliar que permiten establecer una taxonomía analítica y una constatación de la metódica disciplina constructiva y formal del arquitecto.

Darrera actualització: 21/01/2022 05:30:21.

Llistat de tesis defensades per any

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 21/01/2022 06:00:17.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:MAROTO SALES, JUAN
Títol:Arquitecturas para el juego del habitante emancipado. La arquitectura como dispositivo de intermediación: Lacaton y Vassal. Casa Latapie (1993), edificio de 14 viviendas en Mulhouse (2005), ENSA Nantes (2009)
Data lectura:09/02/2021
Director/a:BRU BISTUER, EDUARDO
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Genis, M.; Maroto, J.; Taberna, J. (2019). La influencia del espacio en el aprendizaje de la arquitectura. Bauhaus de Dessau y ENSA Nantes. - ZARCH: journal of interdisciplinary studies in architecture and urbanism, ISSN: 2341-0531 (JCR Impact Factor-2019: 0.111; Quartil: Q3)

AUTOR/A:BELTRAN BORRÀS, JÚLIA
Títol:Una visió històrica com a eina projectual: el cas de Morella
Data lectura:11/12/2020
Director/a:SAURA CARULLA, MAGDALENA
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Beltran, J. (2015). Dos equipamientos en Morella: la escuela hogar y el instituto.

Saura, M.; Muntañola, J.; Mendez, S.; Beltran, J. (2016). Arquitectura y urbanismo: métodos de investigación en el siglo XXI.

Beltran, J.; Bonet, M.; Castrechini , A. (2017). La representación gráfica como instrumento de análisis socio-ambiental de entornos urbanos. Aplicación a un estudio longitudinal sobre la «construcción» de espacio público y su impacto social.

Saura, M.; Muntañola, J.; Beltran, J.; Martínez, J.; Trejo, M. (2017). On the search of the bio-psycho-social digital Kernel of architecutral design.

Saura, M.; Beltran, J.; Pakseresht, S. (2017). A cross-cultural, comparative morphology-study of two composite cities: courtyard design in Barcelona and Kermanshah.

Beltran, J. (2019). Una historia de Morella a partir de la memoria viva de la forma urbana.

Beltran, J. (2015). Una visió històrica com eina projectual: El cas de Morella..

Beltran, J. (2014). Una arquitectura per a l’educació. - Perspectiva escolar, ISSN: 0210-2331 (JCR Impact Factor-2014: 0.0; Quartil: )

Saura, M.; Muntañola, J.; Mendez, S.; Beltran, J. (2016). De la educación del arquitecto a la arquitectura de la educación: un diálogo imprescindible. - Bordón. Revista de Pedagogía, ISSN: 0210-5934 (JCR Impact Factor-2016: 0.119; Quartil: Q4)

Muntañola, J.; Saura, M.; Beltran, J.; Mendoza Kaplan, Laura; Mendez, S. (2016). Representar y proyectar arquitecturas en la era digital. - EGA: revista de expresion grafica arquitectonica, ISSN: 1133-6137 (JCR Impact Factor-2016: 0.162; Quartil: Q1)

Saura, M.; Muntañola, J.; Mendez, S.; Beltran, J. (2014). Environmental attitudes and urban design: the dialogical hope.

Beltran, J. (2014). La visió històrica com una eina per al projecte arquitectònic: el territori com a patrimoni al Maestrat i el llenguatge de patrons a Morella.

Saura, M.; Beltran, J.; Pakseresht, S. (2014). Cross-cultural morphology in Barcelona's and Kermanshah's courtyard design.

Beltran, J.; Castrechini, A.; Bonet, M. (2015). La representación gráfica como instrumento de análisis socio-ambiental de entornos urbanos. Aplicación a un estudio longitudinal sobre la “construcción” de espacio público reivindicado por vecinos en Barcelona y su impacto social.

Bonet, M.; Castrechini, A.; Beltran, J. (2015). Este (no) es nuestro parque. Diversidad de discursos en la aproximación transdisciplinar al espacio público.

Saura, M.; Muntañola, J.; Mendez, S.; Beltran, J. (2015). Living inside the language: architecture, education and society.

Saura, M.; Muntañola, J.; Mendez, S.; Beltran, J. (2015). Architecture and education: the basic role of the local dimensions on architecture and planning.

Beltran, J.; Mendez, S. (2016). Metodologías interactivas para evaluar la calidad del proyecto de arquitectura.

Saura, M.; Muntañola, J.; Beltran, J.; Méndez, S. (2016). Awakening the architectural experience: how to teach the dialogical knowledge of architects.

Saura, M.; Muntañola, J.; Beltran, J.; Mendez, S. (2016). John Dewey y la educación del arquitecto.

Saura, M.; Muntañola, J.; Méndez, S.M.; Beltran, J. (2016). John Dewey y la Educación del Arquitecto.

Saura, M.; Muntañola, J.; Beltran, J.; Mendez, S. (2016). Awakening the Architectural experience: how lo teach the dialogical knowledge of architects.

Beltran, J. (2017). Learning from Morella: the memory of the urban form and the dialogical-historical approach in the contemporary design.

Beltran, J. (2017). Relaciones interactivas entre diseño y entorno.

Muntañola, J.; Saura, M.; Beltran, J.; Trejo, M.; Martínez, J. (2017). Semiotics and architecture: how can it become a fruitful coactive relationship?.

Muntañola, J.; Saura, M.; Mendez, S.; Beltran, J.; Martínez, J.; Molarinho, S. (2017). The configurative knowledge of architecture: from childhood to adulthood uncovered by the space syntax analyses.

Beltran, J. (2017). The urban form in Morella as a historic laboratory in the 21st Century.

Beltran, J. (2018). La evaluación del espacio urbano en Morella a partir de una mirada inclusiva hacia la infancia.

Beltran, J. (2018). Looking for human purpose and human willfulness that drives and had driven the making of a city.

Beltran, J. (2019). El precedente en la historia de la profesión: caso de estudio en Morella.

Ameli, R.; Saura, M.; Beltran, J.; Martínez, J.; Muntañola, J. (2020). The emergence of cities, in between the urban morphological studies, the design poetic achievements and the ethnometodological social surveys.

Beltran, J. (2020). On the search of human willfulness that had driven the making of a city in history: Morella.

AUTOR/A:VILLALONGA MUNAR, PABLO
Títol:Encuentros con la infraestructura: Intersecciones entre infraestructuras lineales elevadas y arquitecturas de la ciudad sedimentada europea
Data lectura:22/07/2020
Director/a:JOVER FONTANALS, CRISTINA
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Coll, J.; Garcia-Escudero, D.; Valor, J.; Villalonga, P. (2017). + De Sant Roc a la tèrmica: Màster Habilitant ETSABarcelona: exposició final de curs 2016/2017.

Coll, J.; Garcia-Escudero, D.; Valor, J.; Villalonga, P.; Parcerisa, Josep; Clua, A. (2019). +Gran Via: Bellvitge 2030: 25 projectes PFC: MArqEtsaB, Màster universitari en Arquitectura.

Coll, J.; Valor, J.; Villalonga, P.; Parcerisa, Josep; Clua, A. (2019). + Barcelona rondas 2042: 43 proyectos PFC: MArqEtsaB, Máster habilitante ETSABarcelona.

Villalonga, P. (2015). Encuentros con la infraestructura: el cajón ferroviario de Sants y el Borough Market de Southwark. - PPA Proyecto Progreso Arquitectura, ISSN: ISSN 2171-6897

AUTOR/A:VIDAL JORDI, ANTONI
Títol:Atles del Port de Maó
Data lectura:24/01/2020
Director/a:MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Monteys, F.; Mària, M.; Fuertes, P.; Puigjaner, A.; Sauquet, R.; Marcos, C.; Callis, E.; Fernandez, C. (2013). Rehabitar : la casa, el carrer, la ciutat.

Arboix-Alió, A.; Arboleda, J.; Monteys, F.; Ortigosa, N.; Santolaria, A.; Steegmann, D.; Taskin, D.; Vidal, A. (2016). Ciudad recortada.

Monteys, F.; Mària, M.; Fuertes, P.; Sauquet, R.; Salvado, N. (2018). Atlas del aprovechamiento arquitectónico: estudio crítico de los edificios reutilizados en Barcelona.

Vidal, A. (2016). Can Codina: entre el port i el re-ús.

AUTOR/A:CASALS PAÑELLA, JOAN
Títol:Poética en la arquitectura catalana contemporánea: arquitectura como paisaje, paisaje como arquitectura. De La Ricarda y la Casa Ugalde, al Parc Cementiri Nou d'Igualada y el Parc de Pedra Tosca
Data lectura:20/01/2020
Director/a:LINARES SOLER, ALFREDO
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Casals Pañella, Joan (2020). De cómo distintos mecanismos de proyecto son capaces de construir el paisaje. - Palimpsesto, ISSN: 2014-9751 (JCR Impact Factor-2020: 6.0; Quartil: )

Casals Pañella, Joan (2021). Tres fallidas intervenciones en el paisaje: lo inauténtico, el espectáculo tecnológico y la preservación encarecidamente perversa.

AUTOR/A:SANTOLARIA CASTELLANOS, ANA ISABEL
Títol:Casa Relato Colección: La construcción del espacio a través de los objetos
Data lectura:13/12/2019
Director/a:MONTEYS ROIG, FCO JAVIER
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Santolaria, A. (2015). Ciudad y colección..

Santolaria, A.; Ramos, J. (2019). El museo de la inocencia: la construcción de un relato. - RA. Revista de arquitectura, ISSN: 1138-5596 (JCR Impact Factor-2019: 0.1; Quartil: Q4)

AUTOR/A:TÁRREGA KLEIN, MÓNICA
Títol:ARQUITECTURA SEMBRADA. Atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura
Data lectura:09/03/2018
Director/a:JOVER FONTANALS, CRISTINA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Bach, Anna Kaarina (2018). ALISON&PETER SMITHSON, AXEL BRUCHHÄUSER Y LA HEXENHAUS. El valor añadido del orden conglomerado.

Osorio Restrepo, Maria Clara (2018). Tribunas en esquinas del ensanche.

He, Keliang (2018). Estudio de la quinta fachada, caso Barcelona. Análisis de la cubierta en su papel como elemento configurador del paisaje urbano.

Pérez Ramos, Natalia Francisca (2018). Seis casas singulares de Barcelona.

Peralta Carrión, Sofía (2018). Comedores de cine.

Bitar Larrea, Chafic Agustín (2018). Desde la esquina. Colección de Edificios en Esquinas Agudas en Barcelona.

Cueva Batallas, César Francisco (2018). La Clota. El barrio escondido de Barcelona.

Kokudev, Valentin Raitchev (2018). Las colinas de Barcelona.

AUTOR/A:MÉNDEZ RODRÍGUEZ, SERGIO
Títol:La diagnosi arquitectònica de l'espai públic a través de la percepció dels infants. Cas d'estudi: Cerdanyola del Vallès (Barcelona)
Data lectura:07/02/2018
Director/a:SAURA CARULLA, MAGDALENA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Saura, M.; Muntañola, J.; Mendez, S. (2014). The education of the architect in the XXI century: psychosocial new findings and environmental sustainability challenges.

Mendez, S. (2013). La diagnosi arquitectònica de l'espai públic, a través de la percepció dels infants..

Saura, M.; Muntañola, J.; Mendez, S. (2013). Salud infantil y calidad urbanística de las áreas urbanas. - Afin newsletter, ISSN: 2013-2956

Mendez, S. (2014). Com pot educar la ciutat. - Perspectiva escolar, ISSN: 0210-2331 (JCR Impact Factor-2014: 0.0; Quartil: )

Saura, M.; Muntañola, J.; Mendez, S. (2013). The education of the architect in the XXI century B.C.: Psychosocial new findings and environmental sustainability challenges.

Muntañola, J.; Saura, M.; Mendez, S. (2013). Contra el conocimiento "Anónimo" y "Descontextualizado" en la investigación de Arquitectura.

Saura, M.; Mendez, S.; Beltran, J.; Muntañola, J.; Muntanyola Saura, Dafne (2013). The concept of spatiality and the childhood environmental education.

Mendez, S.; Saura, M.; Muntañola, J. (2013). Fase inicial de la construcción de una Ciudad Amiga de la Infancia: Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

Mendez, S.; Saura, M.; Muntañola, J. (2014). Arquitectura y urbanimo ¿Inclusivos?.

Mendez, S.; Saura, M.; Muntañola, J. (2014). Psicología Ambiental, Arquitectura y Urbanismo: una fecundación que no llega.

Mendez, S.; Pakseresht, S. (2014). Assessment the quality of urban public spaces: The role of the school environments. Case Study of Barcelona: Sant Felip Neri School (Ciutat Vella) and CEIP Diputació (Eixample).

Mendez, S.; Saura, M. (2014). Architectural diagnosis of public spaces through children’s perceptions: case study: Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

Mendez, S.; Farell, A. (2014). Banús Reset: reactivación urbana en el área metropolitana de Barcelona.

AUTOR/A:PARGA VÁZQUEZ, ANDREA MARÍA
Títol:EDIFICIOS QUE HACEN CIUDAD. LA ARQUITECTURA DE GORDON BUNSHAFT PARA LA GRAN MANZANA 1947-1967.
Data lectura:17/01/2018
Director/a:GASTON GUIRAO, CRISTINA
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Gaston, C.; Parga, A. (2015). Click 1: fotografía como arquitectura.

Parga, A. (2018). El viaje académico 2018.

Parga, A. (2017). Oficinas de los legisladores: San Juan, Puerto Rico.

Parga, A. (2018). Itinerarios de viaje y episodios de ciudad.

Parga, A. (2018). Ezra Stoller, Perspecta 8 : photography and the languaje of architecture.

Parga, A. (2015). Conexiones y enlaces: 270 Park Avenue por Gordon Bunshaft. - Palimpsesto, ISSN: 2014-1505 (JCR Impact Factor-2015: 0.0; Quartil: )

Parga, A. (2016). SOMPhotoLog: arquitectura e imagen.

AUTOR/A:STEEGMANN MANGRANÉ, DAVID
Títol:CIUDAD CASA COMIDA. Una aproximación poliédrica a los límites entre lo público y lo privado.
Data lectura:10/11/2017
Director/a:MONTEYS ROIG, FCO JAVIER
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Steegmann, D. (2015). Ciudad, casa, comida..

AUTOR/A:ARBOIX ALIÓ, ALBA
Títol:ESGLÉSIA I CIUTAT. El paper dels temples parroquials en la construcció de Barcelona
Data lectura:09/05/2016
Director/a:SOLAGUREN-BEASCOA DE CORRAL, FELIX
Codirector/a:MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
De Rivera, I.; Lorenzo, D.; Salvado, N.; Sauquet, R.; Arboix-Alió, A.; Ortigosa, N. (2017). L'espai públic i el comerç: proposta per l'Av. Carles Buigas: estudis previs.

Arboix-Alió, A. (2016). Las iglesias de la ciudad: una colección en clave urbana.

Arboix-Alió, A. (2013). Arquitectura religiosa i espai urbà. Els temples parroquials a la ciutat de Barcelona..

Arboix-Alió, A. (2016). Edificios singulares en mallas regulares: iglesias en L'Eixample y en La Baixa. - VLC Arquitectura, ISSN: 2341-2747 (JCR Impact Factor-2016: 0.0; Quartil: )

Mària, M.; Arboix-Alió, A. (2015). La reparació dinàmica del patrimoni sacre.

Mària, M.; Arboix-Alió, A. (2015). Liturgia y espacio urbano en Barcelona.

Arboix-Alió, A.; Jover, C. (2016). Modern sacred heritage in Barcelona: balances and future challenges.

Mària, M.; Arboix-Alió, A. (2016). Regenerating Barcelona: re-inhabiting the city and reusing its buildings.

AUTOR/A:MASIP BOSCH, ENRIC
Títol:FIVE FORMS OF EMOTION. KAZUO SHINOHARA AND THE HOUSE AS A WORK OF ART
Data lectura:29/04/2016
Director/a:BRU BISTUER, EDUARDO
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Masip, E. (2016). Architecture & the city : 3, Sex & architecture. - Club life magazine, ISSN:

Masip, E. (2017). Tokyo: Towards a New Publicness. - Kultur. Revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, ISSN: 2386-5458 (JCR Impact Factor-2017: 3.5; Quartil: Q1)

Muxi, Zaida; Masip, E. (2017). Tokyo: interstice as urban structure. - Chiiki kaihatsu, ISSN: 0385-6623

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
27/11/201931/08/2020Activitat de Continuïtat Càtedra Blanca de 1999 a 2018CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
15/11/201914/02/2020Assistència Tècnica per a la redacció d'un informe sobre consultes de rehabilitació relacionades amb els edificis 1, 2 i 4 de Can BagariaAjuntament de Cornellà de Llobregat
15/11/201931/12/2019Assistència tècnica per a la redacció d'un informe sobre consultes de rehabilitació relacionades amb els edificis 1,2 i 4 de Can Bagaria.AJUNTAMENT CORNELLA DE LLOBREGAT
22/10/201929/02/2020Estudi d’un Arxiu Comarcal del Bages situat al Centre Històric de ManresaAJUNTAMENT MANRESA
01/06/201931/03/2020Claus per a la detecció i diagnosi de les comunitats d'alta vulnerabilitat socio residencialCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
20/05/201919/02/2020MACONCRETAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
09/05/201931/08/2019Aportació per estudi Biblioteca Pública d'OlotAJUNTAMENT D'OLOT
01/04/201930/09/2019Estudi, projecció i disseny d'un centre d'esports per a la població de La Pobla de Claramunt.AYUNTAMIENTO DE LA POBLA DE CLARAMU
01/03/201930/11/2019Barcelona Ecotech-mobility house: taller de projectes arquitectònics i urbanisme sobre el futur de la Seat-Mobility house a la Barcelona Metropolitana”.FUNDACIO C INNOVACIO I TEC CIT UPC
14/01/201913/01/2021Patrocini per la recerca en relació a/'Sistemes Domòtics aplicats al Projecte Residencial/'GIRA IBERICA SL
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/201831/08/2019Activitat de Continuïtat Càtedra Blanca de 1999 a 2017CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O007 Tercera Fase Ampliación del C.E.M Mlomp Blouf - Reconstrucción de un muro y un porche de la bibliotecaCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O008 Continuidad del Programa de Mejora del Habitat y de Reconstrucción antisísmica en BhimpedhdiCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
12/02/201831/10/2018Subvenció per un exercici acadèmic d'una Residencia i Centre de Dia per a la Gent Gran a Aleixar.AYUNTAMIENTO DE ALEIXAR
15/10/201714/10/2020Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & TrainingEuropean Commission
15/03/201715/09/2019El Menjar i l'espai públic urbà. Barcelona com a cas d'estudi.ACUP--ASSOCIACIÓ CATALANA UNI.PUB
30/12/201631/12/2020Arquitectura, fotografía y ciudad: geolocalización y estudio comparativo de los registros fotográficos de la arquitectura modernaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/09/201631/12/2016L'avinguda Carles Buigas de Salou. Estratègies de regeneració urbana. 3er documentAjuntament de Salou
01/09/201631/12/2017Realització del projecte titulat/'L'espai públic i el Comerç/' . Proposta per l'Avinguda Carles buigas en el tram delimitat entre l'Avinguda Principat d'Andorra i el carrer Murillo.AJUNTAMENT DE SALOU
07/06/201631/12/2016Activitat de continuitat Càtedra Blanca 1999-2015CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
01/04/201631/07/2016Subvenció per estudi en el marc d'una activitat d'un futur projectes per a un Centre dels volcans a Olot, situat davant del cementiri de la ciutat.AJUNTAMENT D'OLOT
01/09/201531/08/2019BUILDING INNOVATION IN THE EXTENDED INNOVATION CHAININSTITUTO D'ARQUITECTURA AVANÇADA
01/09/201531/08/2016CONVENIO DE COLABORACIÓN EMPRESARIAL EN ACTIVIDADES DE INTERÉS GENERAL ENTRE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONA TECH I LA HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS PARA DAR APOYO AL PROYECTO ESPACIOS PARA LA INDUSTRIA Y LA SOCIEDADHermandad Nacional de Arquitectos
20/03/201523/02/2017Desenvolupament de tasques per a la redacció del projecte d'adequació de l'antic institut Edifici Blanc de Bonavista, Tarragona.FUNDACIÓ PRIVADA LA MUNTANYETA
01/02/201531/12/2015Implicació amb el territori dels projectes desenvolupats en el Màster Universitari en ArquitecturaAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)
21/01/201521/01/2015Celosía de piezas de hormigón aligerado
01/01/201530/12/2017La millora de les condicions d'habitabilitat i la reducció de la demanda energètica en grans conjunts residencials de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaInstitut d'Estudis Catalans
01/01/201501/06/2015L'avinguda Carles Buigas de Salou. Estratègies de regeneració urbana. 2on document: diagnosi i propostesAjuntament de Salou

Professorat i grups de recerca

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
27/11/201931/08/2020Activitat de Continuïtat Càtedra Blanca de 1999 a 2018CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
15/11/201914/02/2020Assistència Tècnica per a la redacció d'un informe sobre consultes de rehabilitació relacionades amb els edificis 1, 2 i 4 de Can BagariaAjuntament de Cornellà de Llobregat
15/11/201931/12/2019Assistència tècnica per a la redacció d'un informe sobre consultes de rehabilitació relacionades amb els edificis 1,2 i 4 de Can Bagaria.AJUNTAMENT CORNELLA DE LLOBREGAT
22/10/201929/02/2020Estudi d’un Arxiu Comarcal del Bages situat al Centre Històric de ManresaAJUNTAMENT MANRESA
01/06/201931/03/2020Claus per a la detecció i diagnosi de les comunitats d'alta vulnerabilitat socio residencialCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
20/05/201919/02/2020MACONCRETAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
09/05/201931/08/2019Aportació per estudi Biblioteca Pública d'OlotAJUNTAMENT D'OLOT
01/04/201930/09/2019Estudi, projecció i disseny d'un centre d'esports per a la població de La Pobla de Claramunt.AYUNTAMIENTO DE LA POBLA DE CLARAMU
01/03/201930/11/2019Barcelona Ecotech-mobility house: taller de projectes arquitectònics i urbanisme sobre el futur de la Seat-Mobility house a la Barcelona Metropolitana”.FUNDACIO C INNOVACIO I TEC CIT UPC
14/01/201913/01/2021Patrocini per la recerca en relació a/'Sistemes Domòtics aplicats al Projecte Residencial/'GIRA IBERICA SL
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/201831/08/2019Activitat de Continuïtat Càtedra Blanca de 1999 a 2017CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O007 Tercera Fase Ampliación del C.E.M Mlomp Blouf - Reconstrucción de un muro y un porche de la bibliotecaCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O008 Continuidad del Programa de Mejora del Habitat y de Reconstrucción antisísmica en BhimpedhdiCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
12/02/201831/10/2018Subvenció per un exercici acadèmic d'una Residencia i Centre de Dia per a la Gent Gran a Aleixar.AYUNTAMIENTO DE ALEIXAR
15/10/201714/10/2020Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & TrainingEuropean Commission
15/03/201715/09/2019El Menjar i l'espai públic urbà. Barcelona com a cas d'estudi.ACUP--ASSOCIACIÓ CATALANA UNI.PUB
30/12/201631/12/2020Arquitectura, fotografía y ciudad: geolocalización y estudio comparativo de los registros fotográficos de la arquitectura modernaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/09/201631/12/2016L'avinguda Carles Buigas de Salou. Estratègies de regeneració urbana. 3er documentAjuntament de Salou
01/09/201631/12/2017Realització del projecte titulat/'L'espai públic i el Comerç/' . Proposta per l'Avinguda Carles buigas en el tram delimitat entre l'Avinguda Principat d'Andorra i el carrer Murillo.AJUNTAMENT DE SALOU
07/06/201631/12/2016Activitat de continuitat Càtedra Blanca 1999-2015CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
01/04/201631/07/2016Subvenció per estudi en el marc d'una activitat d'un futur projectes per a un Centre dels volcans a Olot, situat davant del cementiri de la ciutat.AJUNTAMENT D'OLOT
01/09/201531/08/2019BUILDING INNOVATION IN THE EXTENDED INNOVATION CHAININSTITUTO D'ARQUITECTURA AVANÇADA
01/09/201531/08/2016CONVENIO DE COLABORACIÓN EMPRESARIAL EN ACTIVIDADES DE INTERÉS GENERAL ENTRE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONA TECH I LA HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS PARA DAR APOYO AL PROYECTO ESPACIOS PARA LA INDUSTRIA Y LA SOCIEDADHermandad Nacional de Arquitectos
20/03/201523/02/2017Desenvolupament de tasques per a la redacció del projecte d'adequació de l'antic institut Edifici Blanc de Bonavista, Tarragona.FUNDACIÓ PRIVADA LA MUNTANYETA
01/02/201531/12/2015Implicació amb el territori dels projectes desenvolupats en el Màster Universitari en ArquitecturaAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)
21/01/201521/01/2015Celosía de piezas de hormigón aligerado
01/01/201530/12/2017La millora de les condicions d'habitabilitat i la reducció de la demanda energètica en grans conjunts residencials de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaInstitut d'Estudis Catalans
01/01/201501/06/2015L'avinguda Carles Buigas de Salou. Estratègies de regeneració urbana. 2on document: diagnosi i propostesAjuntament de Salou

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

Acreditació

    Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

    Indicadors

    Amunt