Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Projectes Arquitectònics

Projectes Arquitectònics

L’arquitectura té com a eix central del seu desenvolupament el projecte arquitectònic, que és el que articula la construcció, l’organització espacial i l’ús a partir de les dimensions estètiques, ètiques i cognitives del procés de disseny.

Això comporta, com ja va indicar Vitrubi fa dos mil anys, la relació entre les ciències naturals i les exactes, d’una banda, i les ciències socials per l’altra.

Aquest Programa de Doctorat posa l’accent en un costat o un altre d’aquest grup de disciplines adjuntes a la professió d’arquitecte. Però, en conjunt, totes les línies de recerca van a parar a tesis sobre el projecte com a intervenció projectual capaç d’articular: geografia i història, clima i societat, naturalesa i cultura.

L’organització s’articula a través d’uns grups de recerca cadascun dels quals posseeix un perfil específic en funció dels seus interessos. Però això no obsta perquè tots ells responguin a una mateixa necessitat d’investigar sobre el projecte, el seu ensenyament, la seva naturalesa estètica, ètica o científica i el seu impacte en la vida cultural contemporània.

Avui més que mai, atesa l’escassa presència dels arquitectes en l’espai europeu de recerca, aquest programa és una necessitat ineludible.

COORDINADOR/A

Mària Serrano, Maria Magdalena

CONTACTE

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado

Informació general

Perfil d'acces

Atès el caràcter de l’àmbit científic del programa, projectes arquitectònics, l’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels màsters oficials de la UPC en Teoria i Pràctica del Projecte, del MISMeC en Intervenció Sostenible en el Medi Construït o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línies d’especialització en Projecte, Procés i Programació, Contemporary Project (aquesta última línia impartida íntegrament en anglès) o Restauració i Rehabilitació Arquitectònica, cas en què no és necessari cursar assignatures addicionals. El procés de selecció establert en aquests màsters ja garanteix un perfil apropiat d’accés al Programa de Doctorat.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita. La Comissió de Postgrau del Programa de Doctorat resoldrà els casos de candidats que presentin característiques particulars.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quancalgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament de Projectes Arquitectònics (PROMOTORA)
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado

CONTACTE:
Salceda Salceda, Teresa

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu


Convenis amb altres institucions

Altres col·laboracions:
• Col·laboració amb Aristotle University of Thessaloniki. Grècia. Estrangera. Pública.
Descripció: acord d’intercanvi amb estudiants d’aquesta universitat.
• Col·laboració amb Politecnico di Milano. Milà. Estrangera. Pública.
Descripció: acord d’intercanvi de docència de doctorat.
• Col·laboració amb École d’Architecture de Marseille-Luminy. França. Estrangera. Pública.
Descripció: col·laboració de docència en el marc dels programes Sòcrates/Erasmus.
• Col·laboració amb la Universidad Pontificia de Valparaiso. Xile. Estrangera. Privada.
Descripció: col·laboració en docència de doctorat i en direccions de tesi.
• Col·laboració amb la Faculty of Architecture and Urban Planning, de la Technical University Cluj-Napoca, Romania. Estrangera. Pública.
Descripció: seguiment de la recerca de la tesi doctoral d’estudiants de doctorat.
• Col·laboració amb la Universidad Nacional del Litoral. Santa Fe. Argentina. Estrangera. Pública.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb la Universitat de Sao Paulo, Brasil. Estrangera. Pública.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb l’Escuela de Arquitectura de la Universidad del Bío Bío, Concepció, Xile. Estrangera. Privada.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb la Facultad de San Carlos, de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
Col·laboració amb la Faculdade de Arquitectura e Urbanismo, FAU-Mackenzie, de la Universidade Presbiteriana Mackenzie. Sao Paulo. Brasil. Privada. Estrangera.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb la Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo de la Universidad Nacional del Litoral. Argentina. Pública. Estrangera.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb la Universidad de Concepción de Xile. Estrangera. Privada.
Descripció: intercanvi de docència i estudiantat entre programes de doctorat.
• Col·laboració amb les universitats vinculades al Mediterranean Cities Program.
• Col·laboració. Princeton University School of Architecture. Privada. Estrangera.
Descripció: intercanvi de docència amb el Center for Architecture, Urbanism and Infrastructures (CAUI)
• Col·laboració amb la Tongji University. Estrangera. Pública.
Descripció: codirecció de tesi doctoral entre professors de les dues universitats.
Col·laboració amb la Istanbul Bilgi University. Estrangera. Privada.
• Col·laboració amb la Istanbul Technical University. Estrangera. Pública.
• Col·laboració amb la Middle East Technical University. Estrangera. Pública.
• Col·laboració amb la Lebanese American University. Estrangera. Privada.
• Col·laboració amb l’American University of Beirut. Estrangera. Privada.
• Col·laboració amb l’Alexandria University. Estrangera. Pública.
• Col·laboració amb la Facoltà di Architettura di Genova, de la Università degli Studi di Genova. Estrangera. Pública.

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

Atès el caràcter de l’àmbit científic del programa, projectes arquitectònics, l’entrada natural al Programa de Doctorat és a través dels màsters oficials de la UPC en Teoria i Pràctica del Projecte, del MISMeC en Intervenció Sostenible en el Medi Construït o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línies d’especialització en Projecte, Procés i Programació, Contemporary Project (aquesta última línia impartida íntegrament en anglès) o Restauració i Rehabilitació Arquitectònica, cas en què no és necessari cursar assignatures addicionals. El procés de selecció establert en aquests màsters ja garanteix un perfil apropiat d’accés al Programa de Doctorat.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita. La Comissió de Postgrau del Programa de Doctorat resoldrà els casos de candidats que presentin característiques particulars.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Es prioritzaran les sol·licituds d’arquitectes amb títol de Màster DPA, MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línies d’especialització en Projecte, Procés i Programació o Contemporary Project (aquesta última línia impartida íntegrament en anglès) o d’altres màsters la temàtica dels quals estigui compresa entre les següents: projectes arquitectònics, urbanisme, paisatge, medi ambient, tecnologia, teoria de l’arquitectura, habitatge o rehabilitació.

En cas que la preparació dels candidats es consideri insuficient, es pot demanar que cursin uns complements formatius. Aquests complements es podran cursar dins de les activitats ofertes en els màsters universitaris que s’imparteixen actualment en l’àrea d’arquitectura de la UPC.

Criteris de valoració de mèrits (ponderació):

• Currículum i expedient acadèmic: 55%.
• Projecte de recerca proposat: 20%.
• Entrevista i pla de treball: 20%.
• Idiomes que es dominen: 5%.

Complements formatius

La Comissió de Postgrau del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, realitzarà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat superior a 60 ECTS.

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió de Postgrau del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els estudiants que accedeixin a través dels màsters oficials esmentats en el perfil d’ingrés no requeriran cursar complements de formació.

Per a altres titulacions, la Comissió de Postgrau del programa determinarà, en funció de la formació prèvia de cada estudiant, els complements de formació que calgui fer, si fos necessari. Els estudiants procedents de màsters de fora de la UPC hauran de cursar el nombre de crèdits que la Comissió de Postgrau del programa estableixi dins dels màsters esmentats, amb la recomanació prèvia del grup de recerca corresponent.

Període de matrícula dels nous doctorands

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Obligatòria.

Activitat: Cursos.
Núm d’hores: 35.
Obligatòria.

Activitat: Seminaris.
Núm d’hores: 35.
Obligatòria.

Activitat: ’Workshops’.
Núm d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: Estades de recerca.
Núm d’hores: 360.
Optativa.

Activitat: Tallers de la biblioteca ETSAB.
Núm d’hores: 3.
Optativa.

Activitat: Ponències en congressos.
Núm d’hores: 24.
Optativa.

Activitat: Publicacions.
Núm d’hores: 1.
Optativa.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm d’hores: 1,5.
Optativa.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm d’hores: 8.
Optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: Avaluació derivada seguiment DAD i del pla de recerca.
Núm d’hores: 4.
Obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

Pel que fa als recursos en equipaments i infraestructures de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, comptem tant amb els que l’Escola posa a disposició de professors i estudiants com els que el Departament té destinats a aquests efectes.

Actualment disponem dels que detallem a continuació:

• Aules de docència ETSAB: 46 aules de capacitats diverses, segons siguin de teoria o pràctica, de les quals el màster n’ocupa 10. Totes amb connexió a Internet i 40 amb serveis multimèdia (projector, àudio i vídeo RGB/AV), dues amb preinstal·lació de projector.

• Aules d’Informàtica ETSAB: 4 aules amb 21 ordinadors i capacitat per a 40 estudiants, cadascuna de les quals s’utilitza.

Entre les diferents aules es recullen els programes que es poden consultar a l’enllaç següent:
https://etsab.upc.edu/es/servicios/servicio-tic

• Laboratori del Departament: espai amb 5 PC, 1 escàner, 1 projector, 1 càmera digital, 1 portàtil, impressora làser A4, impressora tinta A3, programari (Photoshop, InDesign, AutoCAD, Office 2003).

• Laboratori del Grup de Recerca de la UPC, FORM: espai amb 8 PC, 2 escàners, 1 portàtil, impressora làser A4, impressora tinta A3, programari (Photoshop, InDesign, AutoCAD, Office 2003, VIZ).

• Laboratori del Grup de Recerca de la UPC, GIRAS: espai amb 4 PC, 1 escàner, impressora làser A4, impressora tinta A3, programari (Photoshop, InDesign, AutoCAD, Office 2003).

• Biblioteca de l’ETSAB, els recursos de la qual es poden consultar al seu web: https://bibliotecnica.upc.edu/etsab.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

  • BELTRAN BORRÀS, JÚLIA: Una visió històrica com a eina projectual: el cas de Morella
    Autor/a: BELTRAN BORRÀS, JÚLIA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/10/2020
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: SAURA CARULLA, MAGDALENA
    Tribunal:
         PRESIDENT: FERRER FORES, JAIME JOSE
         SECRETARI: CARABI BESCOS, GUILLEM
         VOCAL: RIPOLL MASFERRER, RAMON
         VOCAL: BAGNATO, VINCENZO PAOLO
         VOCAL NO PRESENCIAL: TORRES PAREDES, EDGAR ALBERTO
    Resum de tesi: Per a què serveix la història a l¿arquitecte en el món actual? La recerca indaga sobre el paper del projectista en el moment de recuperar els precedents històrics que influeixen en el projecte arquitectònic, i presenta una síntesi de les teories i aproximacions al tema de les darreres dècades. L¿objectiu principal és elaborar una metodologia útil per comprendre la forma urbana, els edificis i l¿espai públic des del present, mirant enrere per entendre el significat de les coses, i demostrar amb exemples que en diferents èpoques la història ha estat una eina projectual que ha permès a l¿arquitecte trobar l¿equilibri entre permanència i canvi en el moment de modificar un lloc i oferir als usuaris un nou indret on estan presents els records i les esperances. Per explorar les relacions entre el projecte i la història s¿analitza l¿arquitectura del principal cas d¿estudi, Morella, a partir de fotografies, dibuixos històrics, plans urbans, cartografia actual i antiga, i informes etnogràfics. La metodologia inclou estudis dialògics, morfològics, Space Syntax, i observacions de la ciutat. El resultat és un estudi longitudinal sobre Morella com únic cas d¿estudi en el qual convergeixen el coneixement configuratiu de la forma urbana, la cultura i la ideologia dels arquitectes que han intervingut i, finalment, la vida dels habitants del lloc. Tal com conclou aquest treball, la metodologia utilitzada és útil per elaborar una nova interpretació arquitectònica de Morella i per donar explicacions sobre com i perquè la ciutat ha anat adoptant la forma que té.
  • MAROTO SALES, JUAN: Arquitecturas para el juego del habitante emancipado. La arquitectura como dispositivo de intermediación: Lacaton y Vassal. Casa Latapie (1993), edificio de 14 viviendas en Mulhouse (2005), ENSA Nantes (2009)
    Autor/a: MAROTO SALES, JUAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 14/10/2020
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: BRU BISTUER, EDUARDO
    Tribunal:
         PRESIDENT: GAUSA NAVARRO, MANUEL
         SECRETARI: SANTACANA JUNCOSA, AMADEO
         VOCAL: GENIS VIÑALS, MARIONA
         VOCAL: GIRONÈS SADERRA, ANTONIO
         VOCAL: FONTANA, MARIA PIA
    Resum de tesi: Comenta Miessen en el libro `La pesadilla de la participación¿ (2010), que `la participación¿, demasiado frecuentemente, se lee a través de conceptos románticos de negociación y toma de decisiones. Sin embargo, prosigue el autor, se ha visto que según qué formulas no producen resultados significativos. Esta investigación se enmarca en el traspaso del habitante como actor activo en los procesos arquitectónicos. De manera específica, rastrea y pone de relieve el posicionamiento y la práctica proyectual de los arquitectos franceses Anne Lacaton (1955) y Jean-Philippe Vassal (1954).El `traspaso del habitante como actor activo¿ tiene un claro anclaje: en las décadas de los años 50 hasta finales de los 70 del siglo xx, periodo que sin duda sacude la disciplina promoviendo diversos desplazamientos significativos, el replanteo de agencias de arquitecto y habitante, el disloque de los límites disciplinares o el desbloqueo de miradas excesivamente autónomas y deterministas, dibujó un complejo escenario en el que tanto la arquitectura como las atribuciones del arquitecto se diluían en posiciones de difícil encaje para la disciplina. Ésta reaccionó, como apuntaba Rossi, reforzando la autonomía disciplinar, alejándola así de lugares incómodos, desconocidos o directamente imposibles.En el escenario actual, de nuevo la `participación¿, la `flexibilidad espacial¿, la `polivalencia¿, u otros conceptos similares explorados en ese periodo sobrevuelan la disciplina. Con el objeto de no caer, de nuevo, en territorios resbaladizos, esta investigación explora un estadio intermedio en el que enfocar la `participación¿, en los procesos de la arquitectura, desde la óptica de la `emancipación¿ (Rancière): la arquitectura deviene dispositivo de intermediación que vehicula, media y es resorte de los saberes de arquitecto y habitante.Esta investigación explora cómo Lacaton y Vassal proyectan arquitecturas que se leen como una `cosa en medio¿; arquitecturas que despliegan el concepto `libertad¿, término al que hacen continua referencia. `Libertad¿ para el arquitecto (emancipado) para explorar y proponer arquitecturas ¿saber profesional en el marco de una autonomía disciplinar no determinista¿ e incorporar sus intuiciones, reflexiones y saber personales; así como `libertad¿ para el habitante (emancipado) en tanto puede ¿que no debe¿ jugar, explorar, descubrir e implementar su saber. La arquitectura deviene, así, una herramienta de comunicación (diálogo), en el tiempo, entre arquitecto y habitante, sin imposiciones y, fundamentalmente, sin renuncias. Tras un exhaustivo análisis de la obra de Lacaton y Vassal, se han detectado tres estrategias de proyecto que operan en este estadio: desregular el espacio ¿aquél excesivamente regulado, en múltiples dimensiones, heredero de la modernidad¿, envolventes bio-dinámicas ¿relación activa entre habitante, arquitectura y medio¿, y, desbloquear el soporte ¿posibilidad, para una comunidad de habitantes, de reconfigurar una arquitectura terminada a la vez que abierta¿. Cada una de estas estrategias es desplegada por un conjunto de técnicas de proyecto que se exploran y se contextualizan con el objetivo de dotar a esta investigación de un carácter operativo. Esta tesis recorre tres obras de Lacaton y Vassal en las que se implementan estas estrategias: la Casa Latapie (1993), el edificio de 14 viviendas en Mulhouse (2005), y la escuela de arquitectura de Nantes (2009). Arquitecturas que devienen `relacionales¿, `performativas¿, y que operan en y desde la contingencia de lo cotidiano. ¿El espacio habitado debe ser generoso, confortable, apropiable, económico, fluido, flexible, luminoso, evolutivo y 'lujoso', al tiempo que debe permitir los usos más simples: comer, trabajar, descansar, aislarse, acoger y recibir a amigos, colgar la ropa, tocar música, hacer bricolaje, aparcar la bicicleta, el

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

  • BATALLER ALBEROLA, MARIA DOLORES: Prácticas documentales: Proyecto y contingencia
    Autor/a: BATALLER ALBEROLA, MARIA DOLORES
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 28/07/2020
    Director/a de tesi: MONTEYS ROIG, FCO JAVIER | FUERTES PEREZ, PERE

    Tribunal:
         PRESIDENT: BRU BISTUER, EDUARDO
         SECRETARI: SALVADÓ ARAGONÈS, NÚRIA
         VOCAL: PUIGJANER BARBERÀ, ANA MARIA
         VOCAL: WEINRICHTER LÓPEZ, ANTONIO
         VOCAL: NIETO EDO, FRANCISCO JOSÉ
    Resum de tesi: La arquitectura se ha planteado cuestiones en torno a la realidad, la honestidad frente a la ficción y también más recientemente acerca de la contingencia, el cambio, la obra abierta, o la participación del habitante. Todas estas preocupaciones son recogidas en el arte documental, especialmente el cine, como corpus teórico-práctico. Este núcleo alrededor del cual se entiende hoy el documental es un punto alrededor del que es posible recopilar un corpus útil para la arquitectura. Sabemos que algunas de las cuestiones por separado ¿la arquitectura como agencia, la sinceridad constructiva, la arquitectura y la contingencia, el tratamiento de la memoria, la honestidad estructural, la vivienda adaptable, la vivienda flexible, el trabajo desde el habitante, la arquitectura sin proyecto, la forma orgánica, etc¿ han sido ya tratadas por investigaciones, artículos, libros y tesis doctorales, incluso alguna de ellas está en cierto modo agotada. Por ello, la tesis no será exhaustiva en su descripción, sino que se referirá a ellas desde la relación que establecen con la catalogación del corpus central. Si las discusiones sobre honestidad, ficción u objetividad prevalecieron en el siglo pasado, en este siglo presente el acercamiento es más prosaico y procesual: la contaminación del autor y el proyecto por los otros y por la contingencia, estableciendo pactos con lo real en una apertura más cercana al concepto de agencia; las cuestiones se detienen en el proceso de proyecto, los clientes, la posibilidad de incluir a los usuarios, la arquitectura atenta al cambio. Si los discursos del siglo XX se muestran sistemáticos, heroicos y radicales, los discursos contemporáneos son parciales, pequeños y de intervención. A pesar de que toda la arquitectura del pasado puede ser entendida en términos de proceso o de agencia, lo cierto es que no ha sido explicada así, excepto en los diarios, autobiografías, notas de pie de página, o anecdotarios. En gran medida esta información ha desaparecido o es inaccesible, porque no se creyó importante en su momento. La tesis se desarrolla en dos partes: la primera realiza un recorrido teórico entre el interés por la contingencia, el concepto de agencia y el cine documental como corpus. Esta parte está escrita cronológicamente según fue siendo descubierta en el transcurso de la investigación. Es importante detenerse en este recorrido, ya que creemos fundamental su construcción para sostener la segunda. La segunda parte despliega cada una de estas prácticas en torno a entender arquitectura como agencia, sirviéndose del corpus documental como apoyo. Si en el documental se discute sobre el valor como documento, el registro de la realidad viva y en bruto, el uso de un guión más abierto, el uso de dispositivos para provocar la invasión de la realidad, la incorporación del lenguaje de los otros, el montaje como constructor de sentido; entonces podemos preguntar a la arquitectura sobre estos mismos temas.

  • CASALS PAÑELLA, JOAN: Poética en la arquitectura catalana contemporánea: arquitectura como paisaje, paisaje como arquitectura. De La Ricarda y la Casa Ugalde, al Parc Cementiri Nou d'Igualada y el Parc de Pedra Tosca
    Autor/a: CASALS PAÑELLA, JOAN
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668702
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 20/01/2020
    Director/a de tesi: LINARES SOLER, ALFREDO

    Tribunal:
         PRESIDENT: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
         SECRETARI: FERNANDEZ SALAS, MARIA ELENA
         VOCAL: HARRIS, SEBASTIAN FRANCIS
         VOCAL: ALBORNOZ GARCÉS, DIEGO
         VOCAL: DE SOLA-MORALES SERRA, PAU
    Resum de tesi: La tesis advierte que en nuestra contemporaneidad persiste paradójicamente, tanto un fehaciente rechazo hacia el interés que pudiera tener la poética para la arquitectura, como una abultada crítica hacia la dudosa calidad que suscitan las prácticas que, consciente o inconscientemente, se separan de un pensar ciertamente racional que, con sus fructíferas complejidades y contradicciones, acompaña la creatividad artística desde hace más de dos mil años. Ante esta situación, se plantea interrogar sobre el valor y vigencia de una poética aristotélica en el proyecto de arquitectura, pues se abre la sospecha de que, precisamente, detrás de algunas de estas enseñanzas -a priori habitualmente censuradas por la mayoría de los arquitectos-, en realidad, podrían ampararse algunas de las prácticas contemporáneas más próximas al sentido esencial del aún hoy referente de nuestra actividad intelectual; la arquitectura moderna. Se empieza a investigar, planteando la posibilidad de que algunos de los arquitectos que pertenecen a nuestra más cercana y reciente actividad, todavía hoy comparten la misma actitud poética esencialmente inventiva, con la que algunos de los más célebres arquitectos de la modernidad revolucionaron la arquitectura del siglo XX con su incesante vigilancia a la temporalidad de los padecimientos, costumbres y necesidades del hombre. Para comprobar dicha proposición, se decide acotar el marco en la arquitectura realizada en el territorio catalán, concretar el objeto de estudio en uno de los fenómenos singulares del marco escogido; la dilatada atención a la relación arquitectura-paisaje y, finalmente, abarcar los referentes artísticos a estudiar, delimitando los casos de estudio. Como posibles paradigmas de la arquitectura moderna catalana se escogen La Ricarda de Antonio Bonet Castellana (1949-1963) y la Casa Ugalde (1951-1955) de Jose Antonio Coderch. Por otro lado, y como posibles ejemplaridades contemporáneas, el Parc Cementiri Nou d¿Igualada (1985-1996) de Enric Miralles y Carme Pinós y el Parc de Pedra Tosca de Rafael Aranda, Carme Pigem y Ramon Vilalta. Recorriendo estas obras, a la luz de su estructura dramática y abordando la cuestión del paisaje, pronto se pone de manifiesto que existe una renovada visión ¿alejada de una perspectiva ¿paisajística¿ reducidamente física y próxima a la noción de cultura y clima- que evidencia un cambio de significado en uno de los pathos más singulares de nuestro tiempo. Algo que permite advertir que más que nunca conviene fijarse en quienes precisamente sostienen una auténtica actitud poética en la arquitectura, pues la tesis deduce que sólo si el arquitecto es capaz de proclamar este posicionamiento inventivo hacia el medio físico y social construido que resulta fundamental para la vida del hombre, será realmente capaz ¿como hicieron los autores estudiados- de percibir hechos como los que, por ejemplo, ponen de manifiesto hoy, que ya no es posible continuar pensando que, de las prolíficas metáforas que a lo largo de la historia han permitido considerar la arquitectura como paisaje o el paisaje como arquitectura, podrán valer las mismas respuestas que dieron alguno de nuestros más ilustres maestros hace más de medio siglo. Pues, aunque estos particulares mecanismos de transformación poética, seguirán siendo una constante en el proyectar del arquitecto -tanto para poner en valor las dimensiones físicas y temporales de un lugar para convertirlo en paisaje, como para conseguir que estas mismas dimensiones de un paisaje se conviertan en el conocimiento esencial constitutivo de la arquitectura-, no todos los modelos aprendidos del pasado, tendrán cabida en el conjunto de mythos verdaderamente culturales que realmente están construyendo hoy el porvenir del siglo XXI en general, y en particular, en la arquitectura catalana contemporánea; vanguardia de una posible poética aristotélica en la arquitectura.

  • DÁVALOS MUIRRAGUI, PABLO HERNÁN: Arquitectura brutalista en Quito 1960.1980: Disección gráfica de una historia en concreto
    Autor/a: DÁVALOS MUIRRAGUI, PABLO HERNÁN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 07/07/2020
    Director/a de tesi: FERNANDEZ SALAS, MARIA ELENA

    Tribunal:
         PRESIDENT: LINARES SOLER, ALFREDO
         SECRETARI: FERRER FORES, JAIME JOSE
         VOCAL NO PRESENCIAL: FONTANA, MARIA PIA
         VOCAL NO PRESENCIAL: ESTEBAN MALUENDA, ANA MARIA
         VOCAL NO PRESENCIAL: ALBORNOZ GARCÉS, DIEGO
    Resum de tesi: La adopción y consolidación de estilos arquitectónicos internacionales en Ecuador, históricamente se ha llevado a cabo dentro desplazamientos tardíos, llegando inclusive a existir en momentos en los que en sus lugares de origen, han dejado de ser vigentes. Particularmente en la ciudad capital, Quito, la corriente brutalista se desarrolló con un retraso aproximado de diez años, tiempo en el cual fue posible visualizar pequeños o esporádicos indicios que anunciaban su aparición. No obstante, la tendencia fue rotundamente clara, a mediados de los años sesenta, cuando estructuras monumentales de hormigón armado, empezaron a poblar la ciudad. Dentro de la obra realizada durante dos décadas, por los arquitectos Oswaldo de la Torre, Milton Barragán y Ovidio Wappenstein, es posible evidenciar la presencia de este movimiento arquitectónico, representado en la ejecución de edificaciones de carácter público y privado.Este trabajo, reconoce la existencia de obras representativas del movimiento arquitectónico brutalista en Quito en un periodo de veinte años e intenta ensamblar un discurso acerca de su adopción en el medio, su desarrollo y término. Ilustra a partir del análisis gráfico, las características que dan valor a estas obras y que explican su clasificación dentro de esta categoría expresiva. La investigación plantea las siguientes hipótesis:¿ El origen del movimiento brutalista en la ciudad de Quito, se expone a través de obras seleccionadas del trabajo de los arquitectos Oswaldo de la Torre Villacreces, Milton Barragán Dumet y Ovidio Wappenstein.¿ La adopción, el florecimiento y el cierre de la corriente arquitectónica brutalista en Quito, se explica en cinco momentos, relativos a condiciones históricas, económicas y políticas de la ciudad. ¿ Las características formales y funcionales de las obras seleccionadas, determinan tres modos de aproximación hacia el brutalismo.¿ La producción quiteña puede ser enfrentada al entorno brutalista global, gracias a que se concibe sobre principios arquitectónicos universales.Respecto a la primera hipótesis, el trabajo integra once proyectos de múltiples escalas, programas y representatividad dentro de la ciudad. Para su análisis, el documento se basa en la recopilación de la planimetría original como medio primordial para realizar la reconstrucción bidimensional y tridimensional. La selección no busca el equilibrio en el número de obras de cada autor, sino que evalúa la selección a partir de su pertinencia formal, espacial y material.Para estructurar el desarrollo de este movimiento en la ciudad, se propone la agrupación de las obras en cinco momentos temporales, en los que se pretende asociar la situación histórica de Quito, con la gestación de las obras, así como atar los factores que contribuyen a su particularidad y representatividad en el medio. El trabajo pretende situar a los tres personajes como exponentes iniciales de esta corriente, reconociendo simultáneamente que su trabajo promueve posteriores intervenciones en esa misma línea, de parte de otros profesionales. La lectura descriptiva de los proyectos, se acompaña de la disección gráfica de las obras. Esta acción combinada, ubica las cualidades que sustentan a las edificaciones, dentro de la corriente en estudio y al mismo tiempo, determina el modo particular, al que cada uno de los creadores recurre en su gestión. La información develada, determina la existencia de múltiples clases o subcategorías en el brutalismo quiteño, por lo tanto, el trabajo ilustra los modos de aproximación a esta corriente, como principios arquitectónicos replicables. Una vez que las cualidades específicas de los proyectos se interpretan como lógicas de diseño, se asumen como herramientas útiles, para la orientación de las faenas de estudiosos del tema, así como el trabajo de proyectistas arquitectónicos.

  • MARKOPOULOU, ARETI: Design behaviors: Programming the material world for Responsive Architecture
    Autor/a: MARKOPOULOU, ARETI
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668827
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 10/01/2020
    Director/a de tesi: BRU BISTUER, EDUARDO | GAUSA NAVARRO, MANUEL

    Tribunal:
         PRESIDENT: DOBBERT PEREIRA DA CRUZ, MARCOS ALEXANDRE
         SECRETARI: COLL LOPEZ, JAIME
         VOCAL: KALLIPOLITI, LYDIA
         VOCAL: NIETO SANTA, JAVIER IGNACIO
         VOCAL: BORREGO GOMEZ-PALLETE, IGNACIO
    Resum de tesi: Los avances en la ciencia de los materiales, junto con la computación y las tecnologías digitales, y aplicados a la disciplina arquitectónica, han dado vida a posibilidades sin precedentes para el diseño y la realización de entornos responsivos, inteligentes y creados de forma colectiva. En las últimas dos décadas, la investigación y aplicación de nuevos materiales activos junto con tecnologías digitales como la Computación Ubicua, la Interacción Hombre-Ordenador y la Inteligencia Artificial, han introducido el modelo de Materially Responsive Architecture (Arquitectura Materialmente Responsiva), que presenta posibilidades únicas para el diseño de nuevas actuaciones y comportamientos del espacio arquitectónico.Más allá del uso de sistemas mecánicos, sensores, o motores, a menudo conectados a materiales tradicionales para activar el espacio, esta disertación demuestra que la materia en sí misma puede ser el agente que consiga monitoreo o reactividad sin necesidad de añadir ningún sistema mecánico o eléctrico. Los materiales, en este caso, se convierten en bits e información fundiéndose con el mundo digital, mientras que los procesos computacionales, como el feedback circular y el input o output, a la vez impulsan y son impulsados por la capacidad morfogenética de la materia, uniéndose, por lo tanto, con el mundo material.A través de las aplicaciones y las implicaciones de la Materially Responsive Architecture, estamos cruzando un umbral en el diseño donde el mundo físico sigue y revela información a través de configuraciones dinámicas en el tiempo. El diseño no se limita a una forma finalizada, sino se relaciona a una performance, donde el resultado formal final consiste en una serie de topologías orgánicas y animadas en lugar de estructuras y geometrías estáticas. En esta tesis doctoral, este nuevo paradigma se denomina paradigma de Design Behaviours (en el doble sentido de "comportamientos de diseño" y de "diseño de comportamientos") y se caracteriza por intercambios únicos entre el usuario y el entorno, facilitados por la conjunción de inteligencia humana, material y computacional.Los edificios, objetos y espacios pueden reconfigurarse a sí mismos, tanto a nivél atómico como a macro escala, para responder a los cambios ambientales y a las necesidades de los usuarios. Al mismo tiempo, el paradigma Design Behaviors coloca en el centro del diseño y la morfogénesis no solo la materia y el medio ambiente, sino también a los usuarios, que se convierten en participantes de su entorno construido y desempeñan el papel creativo final. El nuevo paradigma define "entornos" y "ecologías" aumentados de manera singular, donde el ser humano, la naturaleza, el artificio y la tecnología coexisten de manera colectiva y evolutiva dentro de un marco de mayor conciencia consciente.El nuevo paradigma de diseño es también un nuevo paradigma cultural, en el que las redes estáticas, repetitivas y cartesianas, tradicionalmente relacionadas con la seguridad, la orientación y el confort, dan paso al movimiento, la imprevisibilidad y la evolución orgánica.Esta tesis sostiene que, si bien no hay duda de que nuestras ciudades futuras consistirán en una capa extensa de sensores distribuidos e interfaces digitales, también contarán con una capa adicional de materiales dinámicos y suaves, en lugar de rígidos y duros, capaces de sentir como sensores, actuar como motores y ser programados como un software. La nueva materialidad de nuestras ciudades puede ser activada por el medio ambiente para cambiar su estado (Re-Active Matter), puede ser controlada por los usuarios para responderles (Co-Active Matter), y eventualmente puede diseñarse y programarse para aprender y evolucionar por sí misma así como lo hacen los organismos vivos (Self-Active Matter). El espacio físico de la ciudad es, por lo tanto, el entrelazado holístico entre contenido digital y material, convirtiéndose en un agente a

  • MARTÍNEZ GÓMEZ, JOSUÉ NATHAN: Integración contemporánea con edificios antiguos: La intervención como síntesis histórica. Castelvecchio, MNAR, Kolumba
    Autor/a: MARTÍNEZ GÓMEZ, JOSUÉ NATHAN
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668850
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 17/02/2020
    Director/a de tesi: SAURA CARULLA, MAGDALENA

    Tribunal:
         PRESIDENT: ESPUELAS CID, FERNANDO
         SECRETARI: FERRER FORES, JAIME JOSE
         VOCAL: DOMINGUEZ MORENO, LUIS ANGEL
         VOCAL: BAGNATO, VINCENZO PAOLO
         VOCAL: BENAGES ALBERT, MARTA
    Resum de tesi: El objetivo fundamental de esta tesis es analizar la arquitectura a partir de estrategias provenientes de teorías recientes desarrolladas dentro y fuera del campo disciplinar estricto de la arquitectura. Por ejemplo confrontar para relacionar. Tal como propone Paul Ricoeur en uno de sus libros sobre teoría de la poética, la poética es la confrontación entre las partes. Por lo tanto el diálogo generado entre sujetos y entre objetos de diferentes épocas a través de abstracciones es el objetivo principal de esta tesis. La inquietud nace por identificar dónde está y cómo se llevó a cabo la relación que hay entre diferentes tiempos y espacios en un edificio, qué cosas permanecen y cuáles son las innovaciones en este tipo de intervención.A partir de lo anterior propongo la hipótesis que consiste en que la abstracción de referencias en los vestigios tangibles e intangibles de edificios antiguos hace de la intervención una síntesis histórica que genera nuevas relaciones entre sujetos y objetos de distintas épocas.Es en este punto donde la intención de preservar la memoria se ve reforzada por la valoración del espacio donde ésta se pueda encontrar, desde un objeto hasta una ciudad. La polémica empieza cuando nos preguntamos ¿cuál es la manera más adecuada para intervenir un edificio antiguo? Tiempos y espacios se sintetizan en los casos de estudio elegidos, los museos contemporáneos en convivencia con restos arqueológicos y de arquitecturas históricas. La forma sistemática en que se lleva a cabo el proceso de proyección de un edificio no es sencilla pues hay que establecer una serie de factores de manera ordenada para llegar al mejor resultado. Este orden varía de acuerdo al programa arquitectónico que se pretenda desarrollar, por lo que algo que pudiera parecer un problema como el hecho de que no existe un procedimiento único, es una ventaja, porque permite volcarse en una estrategia específica con un resultado singular.Se considera que tener una estrategia específica es fijarse una postura ética respecto a la historia del lugar y otras condicionantes, por lo que el orden y jerarquía que se le den a estos factores harán que el resultado varíe de un edificio a otro o bien de un autor a otro. La historia, concebida como un conjunto de hechos puede ser sintetizada por el arquitecto cuando éste logra abstraer de esos fragmentos puntos cruciales que considere importantes, ayudándole a materializar su obra.Se exploran diversos conceptos como el de Modernidad específica, tiempo y espacio, Memoria, Abstracción, Metáfora, Relación entre sujetos, Crítica, Fenomenología, Síntesis, Multiplicidad Histórica, imágenes virtuales, entre otros, como tópicos relevantes para estudiar su relación y llevar a cabo una teoría que aborde la integración de la intervención contemporánea en un contexto histórico.Para tener una aproximación de este complejo fenómeno se analizan tres obras: el Museo de Castelvecchio de Carlo Scarpa, el Museo Nacional de Arte Romano de Rafael Moneo y el Museo Kolumba de Peter Zumthor. Las intervenciones de estos tres casos de estudio son diferentes entre ellas pero tienen el objetivo común de preservar la memoria. Estos museos junto con las reflexiones escritas de sus autores, como de los teóricos en quienes me apoyo, evidenciarán sus mecanismos proyectuales, localizando en sus referencias y prácticas aspectos importantes en su intervención que explicarán el grado de innovación aportada. El trasfondo de esta investigación son el diálogo y la memoria, establezco un vínculo que parte de la memoria colectiva a la individual, pues la memoria de un solo edificio se enfrenta permanentemente a un contexto más amplio. Por ello como tema introductorio a los casos de los museos he resuelto analizar teórica y analíticamente el proyecto ¿Del Liceu al Seminari¿ de Lluís Clotet.

  • ROS FERNANDEZ, PABLO: Tatuaje tecnológico: Cuerpo, espacio doméstico y paisaje interactivos
    Autor/a: ROS FERNANDEZ, PABLO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669304
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 13/07/2020
    Director/a de tesi: COLL LOPEZ, JAIME

    Tribunal:
         PRESIDENT: GAUSA NAVARRO, MANUEL
         SECRETARI: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
         VOCAL: ORTEGA CERDÀ, LUIS
         VOCAL: CALVILLO GONZÁLEZ, NEREA
         VOCAL: MARENGO, MATHILDE
    Resum de tesi: La interacción construye la humanidad. Es lo más humano de nosotros; en ella se basa nuestra vida social. Interactuar nos aboca a diseñar objetos que facilitan la comunicación, el entendimiento con otros humanos y la comprensión de nuestro entorno. Para interactuar con el exterior y formar un cuerpo en continua transformación y expresión con la comunidad necesitamos de la consciencia del mundo. Las manos han sido las principales herramientas en nuestro cuerpo para aprehender y abstraer un universo de formas ideales. Su capacidad sensorial permite un salto de confianza y consciencia del mundo que nos ayuda a interactuar con él: comenzamos a crear, construir, dibujar, modelar, para expresarnos como individuo. Con ellas hemos aprendido a construir artefactos para la acción de nuevas funciones que acaban por transformar al hombre y el entorno en el que viven. Sobre este fondo de representación, y tras miles de años de evolución, el sílex de las primeras herramientas primitivas ha dado paso al silicio de las nuevas tecnologías. En el siglo XXI lo digital y electrónico ocupa y es parte integral de nuestro cuerpo y mente, tanto como lo eran nuestras manos en el origen de nuestro desarrollo humano. Estas nuevas tecnologías se han encarnado para formar una capa añadida en nuestra psyche: permanecen ligadas a la dermis de manera íntima, permanente, tomando el control de nuestro cuerpo, el entorno en el que vivimos y la manera cómo nos socializamos. Esta tesis trata de cómo la interacción potenciada por las nuevas tecnologías ha reorganizado al sujeto en tres escalas: (1) en su propio ser y el cuerpo que ocupa, (2) en el espacio en el que habita y (3) en el espacio público donde se relaciona. Estos dominios dan origen al título y organización de una tesis que aboga por un origen de la arquitectura en la interacción. Analiza y cuestiona el impacto de las nuevas tecnologías en un escenario donde las redes de comunicación, en vez de conectarnos, están alienando al hombre y abandonándolo en la soledad de unos espacios virtuales que ya nada tienen que ver con los espacios físicos de interacción y de socialización doméstica, ni con las ciudades. ¿Somos realmente humanos? ¿realmente con la invasio´n digital y tecnolo´gica no nos hemos transformado en auto´matas? Esta tesis prueba a responder a estas cuestiones que nos trascienden vitalmente a través de un dominio y narrativa arquitectónicas.

  • SIGNES OROVAY, JUAN FERNANDO: Les Travesseres de Barcelona: Necessitat de la Travessera Nord
    Autor/a: SIGNES OROVAY, JUAN FERNANDO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669326
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 17/07/2020
    Director/a de tesi: LLOBET RIBEIRO, XAVIER

    Tribunal:
         PRESIDENT: BRU BISTUER, EDUARDO
         SECRETARI: JOVER FONTANALS, CRISTINA
         VOCAL: GAUSA NAVARRO, MANUEL
         VOCAL: FIOL COSTA, CARMEN
         VOCAL: FERRE RICART, ERNEST
    Resum de tesi: La tesi pretén fer evident la importància de les travesseres com elements abstractes, que en una estructura, tenen la funció de connectar dos punts (àrees, fragments, sectors,...) de la mateixa i, alhora, formar un sistema coherent i complementari amb altres sistemes de l¿estructura, prenent un paper estructurant, aplicant aquesta idea a l¿estudi de l¿estructura urbana de la ciutat de Barcelona, es vol comprobar si aquesta idea ha estat de forma implícita i/o explicita en l¿estructura urbana de Barcelona. Es parteix de la hipòtesi que l¿element travesser ha estat present, tant a les realitzacions (capes materials) com a les propostes teòriques (capes immaterials) i, que ha estat subjacent (latent) en diferents moments històrics a diferents escales i contexts, que s¿han relacionat i/o vinculat, des de l¿escala urbana a la metropolitana i territorial.Aquest fet, creiem que el podem comprovar analitzant la generació i transformació urbana. En aquest sentit, la tesi s¿ha organitzat cronològicament. Es tracta, més que d¿un treball històric, de comprovar en la transformació urbana de la ciutat, la hipòtesi inicial del treball. Al considerar la transformació urbana com un procés, amb major o menor continuïtat, recorrem a l¿anàlisi i comparació temporal dels canvis, permanències i influències de l¿estructura al llarg del temps, tant en les realitzacions concretes com en les propostes de projecte i/o teòriques.Tot i que es fa èmfasi en la morfologia, aquesta, l¿entenem vinculada a altres aspectes o àrees de coneixement o aproximació al fet concret de la ciutat. Per això, seguint un criteri cronològic en l¿estudi de la definició i formació d¿aquest tipus d¿elements de l¿estructura de la ciutat, relacionant-los amb el moment històric concret i amb les seves implicacions urbanístiques, socials, econòmiques i culturals, així com amb les possibles influències en el desenvolupament i propostes sobre la ciutat, la tesi apunta cap a l¿evidència d¿una certa latència d¿aquests elements en les diferents escales de l¿estructura urbana.Ens ha interessat evidenciar, com, un esquema formal (teòric o material) es pot mantenir i/o reproduir a diferents escales i per diferents intencions, al llarg del temps, així com, una estructura formal determinada, pot servir per generar propostes a partir de la reinterpretació i actualització de la mateixa, en un context històric, material i conceptual diferent, amb requeriments, materials, sociològics, econòmics, tecnològics, etc., diferents.Es tracta, d¿assajar una metodologia que pugui servir per altres casos, que es pugui ¿gestionar¿ l¿anàlisi i el coneixement de formes complexes a partir de mètodes relativament senzills, com la comparació, abstracció d¿elements i analitzar la complexitat atenent a diverses escales i interpretacions dels seus elements. En aquest sentit, ens ha interessat la relació que les travesseres tenen amb el teixit tèxtil, veient amb la metàfora que relaciona el teixit urbà (territorial, geogràfic) amb el teixit tèxtil una via per la comprensió i conceptualització de les estructures urbanes (territorials, geogràfiques) tant en l¿anàlisi com en la proposta.Amb tot, la tesi, pretén assajar la hipòtesi a partir d¿un cas concret d¿estudi, sense pretendre ser, ni definitiu ni concloent, sinó més aviat, afegir una altra visió (o re-visió) a l¿anàlisi de les formes d¿una certa complexitat. En aquest sentit, per el desenvolupament de la tesi, el cas de la ciutat de Barcelona es planteja com un recurs d¿anàlisi i prova, més que com un cas exemplar. Paral¿lelament, hem pres com a fil conductor (per això el subtítol de la tesi) la Viabilitat de la Travessera Nord, una travessera que en l¿estructura urbana de Barcelona, en el temps, va apareixent-desapareixent i, que a la tesi, anem cercant fins l¿actualitat, un moment en que (des de la tesi afirmem) é

  • VIDAL JORDI, ANTONI: Atles del Port de Maó
    Autor/a: VIDAL JORDI, ANTONI
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668837
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 24/01/2020
    Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA

    Tribunal:
         PRESIDENT: JOVER FONTANALS, CRISTINA
         SECRETARI: CALLÍS FREIXAS, EDUARD
         VOCAL: SARDÀ FERRAN, JORDI
         VOCAL: VILARDELL SANTACANA, JOAN ENRIC
         VOCAL: MUÑOZ RAMIREZ, FRANCISCO MANUEL
    Resum de tesi: Un paisatge eminentment urbà, element infraestructural, i port -natural- d¿interès general de l¿Estat, explicat des de l¿arquitectura com a disciplina i punt de partida: aquest és el propòsit de la tesi doctoral ¿Atles del port de Maó¿. El seu objectiu és el de descriure, amb rigor i objectivitat, tots els elements que incideixen en una vall urbana i inundada que, més enllà del límits legals establerts com a portuaris, hi esdevenen inequívocament vinculats. Usos portuaris que passen pels trànsits logístics i comercials, la pesca o la nàutica recreativa, que aquí conviuran amb altres realitats sobreposades: les sanitàries, les turístiques, l¿habitatge, la indústria o el desús d¿un patrimoni històric d¿origen militar, construït d¿acord a interessos que superaven els de l¿illa de Menorca. Després d¿una recerca que no ha desatès cap font d¿informació (arquitectures i infraestructures construïdes, projectes no realitzats, documents de planejament, marines, gravats, fotografies o hemeroteques), el document es presenta en dos volums. El primer, un catàleg que destil·la la ingent quantitat d¿arquitectures i documents d¿arxiu localitzats ordenats, senzillament, de manera cronogràfica. Una crònica gràfica imprescindible per a conèixer amb rigor tot el que ha passat, des de sempre, al port. El segon, un relat transversal dels més de tres-cents elements documentats que sintetitza aquestes múltiples realitats arquitectòniques, i la multitud de fenòmens socials, econòmics i polítics que es superposen en un escenari de frontera, física i administrativa, sempre conflictiva. Un segon volum que, a més, es fonamenta en l¿ús del dibuix com a eina clau d¿interpretació del port; una nova representació gràfica del sistema. La tesi pretén, així, acreditar que el de Maó és un port que supera la seva condició immediata: és un escenari urbà, representatiu; un sistema natural, però infraestructura contínuament construïda, alterada; un espai residencial, però també per al turisme i la casa de vacances; un sistema econòmic en reformulació constant, amb importants reptes ambientals; i un paisatge amb un extraordinari parc patrimonial en desús, que pot esdevenir un conjunt d¿oportunitat, revulsiu productiu. Per demostrar, per tant, que el port requereix noves fórmules de govern que operin sobre noves condicions de límit; i que integrin infraestructura, habitatge, turisme i patrimoni, articulats en xarxa, per a la millor gestió integral d¿aquest paisatge com a referència vital i productiva de l¿illa.

  • VILLALONGA MUNAR, PABLO: Encuentros con la infraestructura: Intersecciones entre infraestructuras lineales elevadas y arquitecturas de la ciudad sedimentada europea
    Autor/a: VILLALONGA MUNAR, PABLO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669509
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 22/07/2020
    Director/a de tesi: JOVER FONTANALS, CRISTINA

    Tribunal:
         PRESIDENT: COLL LOPEZ, JAIME
         SECRETARI: CALLÍS FREIXAS, EDUARD
         VOCAL: ARRIBAS PÉREZ, IRMA
         VOCAL: DOS SANTOS BARREIROS PROENÇA, SERGIO
         VOCAL: THOMAS ROSA, BRIAN
    Resum de tesi: Esta tesis investiga los encuentros entre infraestructuras lineales elevadas y arquitecturas de la ciudad sedimentada europea. La contraposición escalar entre estos dos elementos de naturalezas urbanas opuestas (una de grano pequeño y presentes capas urbanas históricas estratificadas, frente a una pieza de gran tamaño y de una autonomía que además genera un debajo en sección), es un mecanismo de garantía para la existencia de contrastes.El foco se centra en los encuentros entre espacios de cualidades dispares y sus ámbitos de relación. A partir del contraste de escalas, como parte de la hipótesis, se plantea que más dicotomías afloran vinculadas al contraponer estos componentes en arquitectura. Parejas conceptuales opuestas como monumental y cotidiano, orden y azar, sociedad e individuo, imposición y adaptación, abstracción y concreción, eterno y efímero, pesado y ligero o único y repetitivo, son sólo algunas de las relaciones por contraste posibles. Contraposiciones que van más allá de las cuestiones de escala y afloran incluso en conflictos de dimensiones intangibles. De esta manera, el lector puede trazar sus propios mapas de ruta a través de los distintos casos, permitiendo una lectura cruzada y no lineal desde distintas entradas.Aunque durante el proceso se transite por ámbitos urbanísticos y de otros temas y disciplinas, el estudio se centra en el marco arquitectónico como lugar para la definición de los límites y de lo que rodea el espacio de encuentro. Geográficamente, el lugar de búsqueda del objeto de la tesis está en la ciudad europea sedimentada. En el ámbito temporal la búsqueda de casos para la tesis se acota mediante una condición; que estos sean visitables a día de hoy.El trabajo tiene como objetivo ser un manual útil y ampliable para poder entender casos presentes y abordar otros parecidos en el futuro. A partir de los casos de estudio, se pretenden siluetear las estrategias inherentes a ser descubiertas y sus relaciones invisibles a través de aquello que los rodea, generando en el lector una actitud crítica y una mirada propositiva. La tesis parte de unas investigaciones sobre las propias palabras que componen el título (infraestructura, lineal elevada, encuentros, ciudad sedimentada europea) y de un repaso histórico al tipo del puente habitado como precedente. A partir de ahí, la tesis se basa en observar, describir y analizar distintos casos de encuentros a distintas profundidades de investigación. Concretamente, se abordan lugares situados en la ciudad de Lisboa (el acueducto das Águas Livres, los arcos de varias calles superpuestas en Rua Alecrim, Rua São Sebastião Pedreira y Rua Santa Marta, y el viaducto sobre Alcântara), en Barcelona (el cajón ferroviario de Sants), en Mostar (el puente de Mostar), en Londres (el Borough Market y el Holborn Viaduct), en Edimburgo (los viaductos de South y North Bridge), en Florencia (el corredor Vasariano), en Hamburgo (el Isemarkt), y en Oporto (el Ponte Luis I). Además, se elabora una colección abierta de casos localizados en Europa y de los que se realizan unas fichas para su comparación.La atención pesa sobre aquellos casos que ocurren sin más, sin intervención directa de arquitectos, sin intención alguna de crear una situación extraordinaria, aunque suceda. La investigación transita por la excepcionalidad surgida del azar, el error o de los márgenes no previstos o atendidos durante ciertos proyectos. Desde distintas escalas y puntos de vista, siempre vinculados a dimensiones con causas y efectos arquitectónicos, se iluminan y proponen, los posibles proyectos y miradas arquitectónicas contenidas en cada caso. En estos encuentros con la infraestructura, la tesis se encamina a investigar la generación de espacios arquitectónicos que sean fuente de estrategias y posibles campos de actuación proyectual.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:VIDAL JORDI, ANTONI
Títol:Atles del Port de Maó
Data lectura:24/01/2020
Director/a:MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Vidal, A. (2020). Atles del Port de Maó.

AUTOR/A:CASALS PAÑELLA, JOAN
Títol:Poética en la arquitectura catalana contemporánea: arquitectura como paisaje, paisaje como arquitectura. De La Ricarda y la Casa Ugalde, al Parc Cementiri Nou d'Igualada y el Parc de Pedra Tosca
Data lectura:20/01/2020
Director/a:LINARES SOLER, ALFREDO
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Casals Pañella, Joan (2020). Poética en la arquitectura catalana contemporánea: arquitectura como paisaje, paisaje como arquitectura. De La Ricarda y la Casa Ugalde, al Parc Cementiri Nou d'Igualada y el Parc de Pedra Tosca.

AUTOR/A:TARREGA KLEIN, MONICA
Títol:ARQUITECTURA SEMBRADA. Atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura
Data lectura:09/03/2018
Director/a:JOVER FONTANALS, CRISTINA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Tarrega, M. (2018). ARQUITECTURA SEMBRADA. Atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura.

Bach, Anna Kaarina (2018). ALISON&PETER SMITHSON, AXEL BRUCHHÄUSER Y LA HEXENHAUS. El valor añadido del orden conglomerado.

AUTOR/A:PARGA VÁZQUEZ, ANDREA MARÍA
Títol:EDIFICIOS QUE HACEN CIUDAD. LA ARQUITECTURA DE GORDON BUNSHAFT PARA LA GRAN MANZANA 1947-1967.
Data lectura:17/01/2018
Director/a:GASTON GUIRAO, CRISTINA
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Parga, A. (2018). El viaje académico 2018.

Parga, A. (2018). Itinerarios de viaje y episodios de ciudad.

Parga, A. (2018). Edificios que hacen ciudad : la arquitectura de Gordon Bunshaft para la Gran Manzana : 1947-1967.

AUTOR/A:STEEGMANN MANGRANÉ, DAVID
Títol:CIUDAD CASA COMIDA. Una aproximación poliédrica a los límites entre lo público y lo privado.
Data lectura:10/11/2017
Director/a:MONTEYS ROIG, FCO JAVIER
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Steegmann, D. (2017). CIUDAD CASA COMIDA. Una aproximación poliédrica a los límites entre lo público y lo privado..

AUTOR/A:ARBOIX ALIÓ, ALBA
Títol:ESGLÉSIA I CIUTAT. El paper dels temples parroquials en la construcció de Barcelona
Data lectura:09/05/2016
Director/a:SOLAGUREN-BEASCOA DE CORRAL, FELIX
Codirector/a:MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
Menció:Menció de Doctor Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Arboix-Alió, A.; Arboleda, J.; Monteys, F.; Ortigosa, N.; Santolaria, A.; Steegmann, D.; Taskin, D.; Vidal, A. (2016). Ciudad recortada.

Arboix-Alió, A. (2016). Las iglesias de la ciudad: una colección en clave urbana.

Arboix-Alió, A. (2016). Església i ciutat : el paper dels temples parroquials en la construcció de Barcelona.

Arboix-Alió, A. (2016). Edificios singulares en mallas regulares: iglesias en L'Eixample y en La Baixa. (JCR Impact Factor-2016: 0.0; Quartil: )

Arboix-Alió, A.; Jover, C. (2016). Modern sacred heritage in Barcelona: balances and future challenges.

Mària, M.; Arboix-Alió, A. (2016). Regenerating Barcelona: re-inhabiting the city and reusing its buildings.

AUTOR/A:MASIP BOSCH, ENRIC
Títol:FIVE FORMS OF EMOTION. KAZUO SHINOHARA AND THE HOUSE AS A WORK OF ART
Data lectura:29/04/2016
Director/a:BRU BISTUER, EDUARDO
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Masip, E. (2016). FIVE FORMS OF EMOTION. KAZUO SHINOHARA AND THE HOUSE AS A WORK OF ART.

Masip, E. (2016). Architecture & the city : 3, Sex & architecture.

AUTOR/A:VANCELLS GUÉRIN, XAVIER
Títol:Buits infraestructurals. Estratègies operatives pel projecte de la ciutat contemporània
Data lectura:13/11/2015
Director/a:RIERA PAÑELLAS, PERE
Codirector/a:JOVER FONTANALS, CRISTINA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Vicente Durà, Maria (2015). La Meta: Facultat de Belles Arts.

Vancells, X. (2015). Buits infraestructurals. Estratègies operatives pel projecte de la ciutat contemporània.

Marcé Capdevila, Albert (2016). COLÒNIA TÈXTIL CAN RIBA.

Miret Forns, Pol (2016). EQUIPAMENTS PER LA MOBILITAT. BARCELONA.

Corbetta Gallego, Gavina (2016). REGENERACIÓ URBANA I AMBIENTAL A LA MOLINA.

Gonzalez Margalef, Patrícia (2016). ACCEDINT A MONTJUIC A TRAVÉS DELS BARRIS.

Pineda Bardají, Àlex (2016). HELSINKI CROSS.

Herrera Diez, Laura (2016). CENTRE HISTÒRIC DE LLEIDA.

Ruiz Igartua, Clara (2016). MERCAT DELS PESCADERS I PARC DEL TÒMBOL DE PEÑISCOLA.

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
27/11/201931/08/2020Activitat de Continuïtat Càtedra Blanca de 1999 a 2018CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
15/11/201914/02/2020Assistència Tècnica per a la redacció d'un informe sobre consultes de rehabilitació relacionades amb els edificis 1, 2 i 4 de Can BagariaAjuntament de Cornellà de Llobregat
15/11/201931/12/2019Assistència tècnica per a la redacció d'un informe sobre consultes de rehabilitació relacionades amb els edificis 1,2 i 4 de Can Bagaria.AJUNTAMENT CORNELLA DE LLOBREGAT
22/10/201929/02/2020Estudi d’un Arxiu Comarcal del Bages situat al Centre Històric de ManresaAJUNTAMENT MANRESA
01/06/201931/03/2020Claus per a la detecció i diagnosi de les comunitats d'alta vulnerabilitat socio residencialCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
20/05/201919/02/2020MACONCRETAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
09/05/201931/08/2019Aportació per estudi Biblioteca Pública d'OlotAJUNTAMENT D'OLOT
01/04/201930/09/2019Estudi, projecció i disseny d'un centre d'esports per a la població de La Pobla de Claramunt.AYUNTAMIENTO DE LA POBLA DE CLARAMU
01/03/201930/11/2019Barcelona Ecotech-mobility house: taller de projectes arquitectònics i urbanisme sobre el futur de la Seat-Mobility house a la Barcelona Metropolitana”.FUNDACIO C INNOVACIO I TEC CIT UPC
14/01/201913/01/2021Patrocini per la recerca en relació a/'Sistemes Domòtics aplicats al Projecte Residencial/'GIRA IBERICA SL
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/201831/08/2019Activitat de Continuïtat Càtedra Blanca de 1999 a 2017CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O007 Tercera Fase Ampliación del C.E.M Mlomp Blouf - Reconstrucción de un muro y un porche de la bibliotecaCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O008 Continuidad del Programa de Mejora del Habitat y de Reconstrucción antisísmica en BhimpedhdiCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
12/02/201831/10/2018Subvenció per un exercici acadèmic d'una Residencia i Centre de Dia per a la Gent Gran a Aleixar.AYUNTAMIENTO DE ALEIXAR
15/10/201714/10/2020Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & TrainingEuropean Commission
15/03/201715/09/2019El Menjar i l'espai públic urbà. Barcelona com a cas d'estudi.ACUP--ASSOCIACIÓ CATALANA UNI.PUB
30/12/201631/12/2020Arquitectura, fotografía y ciudad: geolocalización y estudio comparativo de los registros fotográficos de la arquitectura modernaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/09/201631/12/2016L'avinguda Carles Buigas de Salou. Estratègies de regeneració urbana. 3er documentAjuntament de Salou
01/09/201631/12/2017Realització del projecte titulat/'L'espai públic i el Comerç/' . Proposta per l'Avinguda Carles buigas en el tram delimitat entre l'Avinguda Principat d'Andorra i el carrer Murillo.AJUNTAMENT DE SALOU
07/06/201631/12/2016Activitat de continuitat Càtedra Blanca 1999-2015CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
01/04/201631/07/2016Subvenció per estudi en el marc d'una activitat d'un futur projectes per a un Centre dels volcans a Olot, situat davant del cementiri de la ciutat.AJUNTAMENT D'OLOT
01/09/201531/08/2019BUILDING INNOVATION IN THE EXTENDED INNOVATION CHAININSTITUTO D'ARQUITECTURA AVANÇADA
01/09/201531/08/2016CONVENIO DE COLABORACIÓN EMPRESARIAL EN ACTIVIDADES DE INTERÉS GENERAL ENTRE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONA TECH I LA HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS PARA DAR APOYO AL PROYECTO ESPACIOS PARA LA INDUSTRIA Y LA SOCIEDADHermandad Nacional de Arquitectos
20/03/201523/02/2017Desenvolupament de tasques per a la redacció del projecte d'adequació de l'antic institut Edifici Blanc de Bonavista, Tarragona.FUNDACIÓ PRIVADA LA MUNTANYETA
01/02/201531/12/2015Implicació amb el territori dels projectes desenvolupats en el Màster Universitari en ArquitecturaAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)
21/01/201521/01/2015Celosía de piezas de hormigón aligerado
01/01/201530/12/2017La millora de les condicions d'habitabilitat i la reducció de la demanda energètica en grans conjunts residencials de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaInstitut d'Estudis Catalans
01/01/201501/06/2015L'avinguda Carles Buigas de Salou. Estratègies de regeneració urbana. 2on document: diagnosi i propostesAjuntament de Salou

Professorat i grups de recerca

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
27/11/201931/08/2020Activitat de Continuïtat Càtedra Blanca de 1999 a 2018CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
15/11/201914/02/2020Assistència Tècnica per a la redacció d'un informe sobre consultes de rehabilitació relacionades amb els edificis 1, 2 i 4 de Can BagariaAjuntament de Cornellà de Llobregat
15/11/201931/12/2019Assistència tècnica per a la redacció d'un informe sobre consultes de rehabilitació relacionades amb els edificis 1,2 i 4 de Can Bagaria.AJUNTAMENT CORNELLA DE LLOBREGAT
22/10/201929/02/2020Estudi d’un Arxiu Comarcal del Bages situat al Centre Històric de ManresaAJUNTAMENT MANRESA
01/06/201931/03/2020Claus per a la detecció i diagnosi de les comunitats d'alta vulnerabilitat socio residencialCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
20/05/201919/02/2020MACONCRETAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
09/05/201931/08/2019Aportació per estudi Biblioteca Pública d'OlotAJUNTAMENT D'OLOT
01/04/201930/09/2019Estudi, projecció i disseny d'un centre d'esports per a la població de La Pobla de Claramunt.AYUNTAMIENTO DE LA POBLA DE CLARAMU
01/03/201930/11/2019Barcelona Ecotech-mobility house: taller de projectes arquitectònics i urbanisme sobre el futur de la Seat-Mobility house a la Barcelona Metropolitana”.FUNDACIO C INNOVACIO I TEC CIT UPC
14/01/201913/01/2021Patrocini per la recerca en relació a/'Sistemes Domòtics aplicats al Projecte Residencial/'GIRA IBERICA SL
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/201831/08/2019Activitat de Continuïtat Càtedra Blanca de 1999 a 2017CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O007 Tercera Fase Ampliación del C.E.M Mlomp Blouf - Reconstrucción de un muro y un porche de la bibliotecaCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O008 Continuidad del Programa de Mejora del Habitat y de Reconstrucción antisísmica en BhimpedhdiCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
12/02/201831/10/2018Subvenció per un exercici acadèmic d'una Residencia i Centre de Dia per a la Gent Gran a Aleixar.AYUNTAMIENTO DE ALEIXAR
15/10/201714/10/2020Integrative Multidisciplinary People-centered Architectural Qualification & TrainingEuropean Commission
15/03/201715/09/2019El Menjar i l'espai públic urbà. Barcelona com a cas d'estudi.ACUP--ASSOCIACIÓ CATALANA UNI.PUB
30/12/201631/12/2020Arquitectura, fotografía y ciudad: geolocalización y estudio comparativo de los registros fotográficos de la arquitectura modernaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/09/201631/12/2016L'avinguda Carles Buigas de Salou. Estratègies de regeneració urbana. 3er documentAjuntament de Salou
01/09/201631/12/2017Realització del projecte titulat/'L'espai públic i el Comerç/' . Proposta per l'Avinguda Carles buigas en el tram delimitat entre l'Avinguda Principat d'Andorra i el carrer Murillo.AJUNTAMENT DE SALOU
07/06/201631/12/2016Activitat de continuitat Càtedra Blanca 1999-2015CEMEX ESPAÑA OPERACIONES S.L.U.
01/04/201631/07/2016Subvenció per estudi en el marc d'una activitat d'un futur projectes per a un Centre dels volcans a Olot, situat davant del cementiri de la ciutat.AJUNTAMENT D'OLOT
01/09/201531/08/2019BUILDING INNOVATION IN THE EXTENDED INNOVATION CHAININSTITUTO D'ARQUITECTURA AVANÇADA
01/09/201531/08/2016CONVENIO DE COLABORACIÓN EMPRESARIAL EN ACTIVIDADES DE INTERÉS GENERAL ENTRE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONA TECH I LA HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS PARA DAR APOYO AL PROYECTO ESPACIOS PARA LA INDUSTRIA Y LA SOCIEDADHermandad Nacional de Arquitectos
20/03/201523/02/2017Desenvolupament de tasques per a la redacció del projecte d'adequació de l'antic institut Edifici Blanc de Bonavista, Tarragona.FUNDACIÓ PRIVADA LA MUNTANYETA
01/02/201531/12/2015Implicació amb el territori dels projectes desenvolupats en el Màster Universitari en ArquitecturaAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)
21/01/201521/01/2015Celosía de piezas de hormigón aligerado
01/01/201530/12/2017La millora de les condicions d'habitabilitat i la reducció de la demanda energètica en grans conjunts residencials de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaInstitut d'Estudis Catalans
01/01/201501/06/2015L'avinguda Carles Buigas de Salou. Estratègies de regeneració urbana. 2on document: diagnosi i propostesAjuntament de Salou

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

Acreditació

Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

Indicadors

Amunt