Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més apropiada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Sostenibilitat correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, o l’actual Màster en Sostenibilitat, o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

La via normal d’accés al Programa de Doctorat és la realització prèvia del Màster en Sostenibilitat o el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, i en aquest cas no es requereixen complements de formació. En els casos en què s’acrediti un altre màster, la Comissió Acadèmica en valorarà l’adequació i establirà, si cal, els complements de formació que s’hagin de cursar.
Per tant, tenen accés al Doctorat en Sostenibilitat els titulats en:
• Qualsevol dels àmbits de les enginyeries, de l’arquitectura o de l’edificació.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències socials, economia i geografia.
• Amb un títol d’enginyeria superior (pre-EEES).
• Amb un títol d’arquitectura (pre-EEES).
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències socials, economia i geografia, que a més estiguin en possessió d’un títol de màster universitari en qualsevol dels àmbits de les enginyeries.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per acabar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits d’investigació.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context d’investigació en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement .
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Gil Roig, Jose Maria

• Aranda Gimo, Silvia
• Chams, Nour
• de la Fuente Antequera, Albert
• Gibert Oliveras, Karina
• Gil Roig, Jose Maria
• Roca Rosell, Antoni
• Villares Junyent, Miriam

• Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (PROMOTORA)

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 094
Correu electrònic: doctorat.sos.camins@upc.edu

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més apropiada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Sostenibilitat correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, o l’actual Màster en Sostenibilitat, o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

La via normal d’accés al Programa de Doctorat és la realització prèvia del Màster en Sostenibilitat o el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, i en aquest cas no es requereixen complements de formació. En els casos en què s’acrediti un altre màster, la Comissió Acadèmica en valorarà l’adequació i establirà, si cal, els complements de formació que s’hagin de cursar.
Per tant, tenen accés al Doctorat en Sostenibilitat els titulats en:
• Qualsevol dels àmbits de les enginyeries, de l’arquitectura o de l’edificació.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències socials, economia i geografia.
• Amb un títol d’enginyeria superior (pre-EEES).
• Amb un títol d’arquitectura (pre-EEES).
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències socials, economia i geografia, que a més estiguin en possessió d’un títol de màster universitari en qualsevol dels àmbits de les enginyeries.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Pel que fa al Programa de Doctorat en Sostenibilitat, la selecció i admissió de candidats és competència de la Comissió Acadèmica del programa (CAPDS).

  • CV del candidat, motivació de la feina d’investigació i referències aportades (50%).
• Disponibilitat de beca o fons de finançament per a la realització de la tesi (40%).

També es consideren:
• Qualificacions obtingudes en les titulacions anteriors. Nota mitjana de l’expedient acadèmic del títol que dóna accés al Doctorat (4%).
• Nivell d’anglès. El coneixement d’altres idiomes també es valorarà favorablement (4%).
• Entrevista amb el candidat (si la Comissió ho considera necessari) (2%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-los per associar aquests complements exclusivament a crèdits d’investigació, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

En el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, els estudiants procedents dels màsters vinculats al programa (Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC i Màster Universitari en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació de la UPC) no necessitaran cursar complements de formació.

En el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats per la CAPDS en el moment de l’admissió i definits per a cada estudiant, en funció del seu perfil d’accés. Aquests complements de formació es portaran a terme a través d’assignatures dels màsters universitaris vinculats al programa (Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC i Màster Universitari en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació de la UPC).

Els directors de tesi, com a resultat de l’observació de carències en la preparació dels estudiants, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral, també podran requerir als estudiants la realització de formació específica. Aquesta formació es portarà a terme mitjançant l’assistència a cursos especialitzats, seminaris, ‘workshops’ o estades en centres d’investigació que permetin completar la formació dels doctorands en aspectes concrets relacionats amb la temàtica de la seva tesi.

El límit temporal per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementaria sigui requerida per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat com a condició per a l’admissió. La Comissió podrà dictaminar la desvinculació dels estudiants si aquests exhaureixen els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.

Atès que no hi ha un perfil predeterminat per a l’accés al Programa de Sostenibilitat, els complements de formació, si cal, se seleccionaran preferentment dels màsters que depenen de l’Institut de Sostenibilitat de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

Matrícula ordinària: setembre-octubre.

Matrícula extraordinària: febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Matrícula ordinària: setembre-octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: tutoria.
Núm. d’hores: 288.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Metodologia de la investigació.
Núm. d’hores: 12.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 16.
Caràcter: optatiu.

Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 20.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 280.
Caràcter: optatiu.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• BOTERO POSADA, SIMÓN ANDRÉS: Caracterización y modelación del sistema agroalimentario sostenible en la comunidad de Ziparadó, Resguardo indígena Embera Dóbida de Tanela, municipio de Unguía, departamento del Chocó, Colombia.
  
  Autor/a: BOTERO POSADA, SIMÓN ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER | RÍOS OSORIO, LEONARDO ALBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: NICHOLLS ESTRADA, CLARA
       SECRETARI: MORATO FARRERAS, JORDI
       VOCAL NO PRESENCIAL: VAN HOOF, BERNHARDUS
  Resum de tesi: Los sistemas agroalimentarios en comunidades indígenas, por sus características de complejidad y adaptabilidad, se deben estudiar desde una perspectiva multidimensional. En esta clase de sistemas intervienen factores económicos, políticos, ambientales, sociales y culturales, y entre estos se presentan múltiples interrelaciones sistémicas que inciden en los procesos de producción, procesamiento, distribución y consumo de los alimentos.El texto incluye tres capítulos, relacionados con los objetivos específicos de esta investigación en los que se presenta una propuesta metodológica de investigación, a partir de la cual se logró construir un modelo teórico de sistema agroalimentario basado en la resiliencia socioecológica, como característica indispensable para la sostenibilidad de los sistemas agroalimentarios de la comunidad de Ziparadó en el resguardo indígena Embera Dóbida de Tanela, ubicado en el municipio de Unguía, departamento de Chocó, Colombia.El primer capítulo corresponde a la etapa documental de la Investigación Evaluativa Participativa -IEP-, donde se realiza una revisión sistemática de la literatura científica acorde con la declaración PRISMA. Los documentos seleccionados presentaron temas referentes a comunidades rurales y sus sistemas agroalimentarios, redes alimentarias alternativas, mercados de agricultores, agricultura comunitaria, entre otros. Se excluyeron aquellos textos en los que se hacía referencia a sistemas agroalimentarios de tipo industrial.En el segundo capítulo se desarrolló la etapa diagnóstica de la (IEP) que consta de dos momentos: Exploratorio y Profundización, en los que por medio de métodos mixtos se realizó una caracterización de los aspectos funcionales y estructurales de seis sistemas agroalimentarios pertenecientes a familias indígenasEl tercer capítulo se estableció un modelo teórico de sistema agroalimentario sostenible para la comunidad indígena de Ziparadó, desde la resiliencia socioecologica y aplicando la metodología de sistemas complejosABSTRACT
  

Darrera actualització: 01/10/2022 04:45:19.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 01/10/2022 04:30:29.

Llistat de tesis defensades per any

• BALTÀ SALVADOR, ROSÓ: L'experiència acadèmica i el benestar de l'estudiantat en situació de risc en estudis STEM
  
  Autor/a: BALTÀ SALVADOR, ROSÓ
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/675186
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 29/06/2022
  Director/a de tesi: OLMEDO TORRE, NOELIA | PEÑA CARRERA, MARTA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ESPINACH ORUS, FRANCISCO JAVIER
       SECRETARI: LUSA GARCIA, AMAIA
       VOCAL: CAMARERO FIGUEROLA, MARTA
  Resum de tesi: Un dels objectius fonamentals que planteja l¿Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible és el de garantir una educació de qualitat per a tots els i les estudiants, especialment aquells i aquelles més vulnerables. Els estudis d¿enginyeria són una peça clau per tal de formar i capacitar les futures generacions en el disseny i desenvolupament de solucions innovadores que contribueixin a l¿assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Tanmateix, hi ha situacions que poden impedir que es proporcioni una educació de qualitat per a tot l¿alumnat. En aquesta recerca s¿exploren dues d¿elles: (1) els grups minoritaris, concretament l¿estudiantat nascut a l¿estranger, i (2) l¿ensenyament durant una situació d¿emergència. Tal com exposa la literatura prèvia, es tracta de dos contextos d¿amenaça en els que intervenen múltiples factors que poden tenir un impacte negatiu en l¿alumnat, arribant a afectar el seu rendiment i persistència acadèmica. La present tesi té com a propòsit aportar una major comprensió dels factors que intervenen en l¿experiència educativa i el benestar de l¿estudiantat d¿enginyeria quan es troben en aquestes situacions per determinar com els elements estudiats poden comprometre el seu desenvolupament i impedir que es beneficiïn d¿una educació equitativa i de qualitat. La investigació es desenvolupa a partir de tres estudis analític-descriptius, dos d¿ells mitjançant l¿ús d¿enquestes transversals i un d¿ells mitjançant una enquesta longitudinal. Els qüestionaris es van distribuir a estudiants de graus d¿enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). A partir de les dades recollides, es van utilitzar mètodes d¿estadística descriptiva i inferencial per a realitzar l¿anàlisi. Els resultats van mostrar que efectivament les situacions de risc analitzades tenen un impacte en el benestar i l¿experiència acadèmica de l¿estudiantat. Entre altres efectes perjudicials, cal destacar la disminució del benestar psicològic, com per exemple en l¿autoestima de l¿alumnat i en els sentiments de preocupació, desànim, molèstia i vigilància. Les situacions analitzades també tenen un impacte significatiu en el seu aprenentatge i desenvolupament acadèmic, fins al punt de promoure que els i les estudiants abandonin els estudis. Per fer front als riscos als quals s¿exposa l¿alumnat i mitigar-ne els efectes negatius, aquesta tesi identifica bones pràctiques i recomanacions que ajudaran a les institucions acadèmiques a desenvolupar sistemes de suport adients.
  

• BERMEJO PLANA, DAVID: Experimental investigation of the influence of hydrodynamic cavitation on heat generation
  
  Autor/a: BERMEJO PLANA, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 03/06/2022
  Director/a de tesi: RUIZ MANSILLA, RAFAEL | ESCALER PUIGORIOL, FRANCESC XAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RUDOLF, PAVEL
       SECRETARI: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS
       VOCAL NO PRESENCIAL: DULAR, MATEVZ
  Resum de tesi: L'escassetat d'aigua dolça s'ha convertit en una qüestió rellevant per a les societats com a resultat de l'evidència científica sobre el canvi climàtic i les activitats humanes intensives. La separació tèrmica és una de les millors tècniques disponibles per al tractament d'aigües residuals on els contaminants s'eliminen de les aigües residuals mitjançant l'evaporació de l'aigua mitjançant grans quantitats d'energia. En moltes indústries no hi ha accés a fonts de calor residuals, per tant es requereix una font d'energia neta.Els anomenats generadors de calor hidrodinàmics es proclamen com a dispositius d'escalfament d'alta eficiència, que eviten la formació d'incrustacions escalfant sense superfícies de transferència amb l'ajuda de la cavitació. Tanmateix, encara no s'han descrit ni els mecanismes de transferència de calor ni la quantitat d'energia alliberada al líquid en aquest tipus de dispositius.A partir d'això, l'objectiu de la tesi ha estat investigar els efectes de la cavitació en els processos de calefacció, confirmar la generació de calor en sistemes hidràulics cavitants i quantificar l'energia alliberada per la cavitació. El coneixement produït sobre els mecanismes de transferència de calor i el comportament de la cavitació en els processos de calor ajuda a avaluar el disseny de generadors de calor hidrodinàmics.Sota aquesta situació, s'ha adoptat un enfocament experimental en una nova instal·lació experimental dedicada a estudiar els efectes termodinàmics a macroescala de la cavitació de làmina desenvolupada dins d'un tub ad hoc convergent-divergent amb secció transversal rectangular asimètrica. Aquest túnel de cavitació ha estat equipat amb un sistema de control per establir una àmplia gamma de condicions de cabal estable mitjançant la velocitat de rotació de la bomba centrífuga i l'obertura d'una vàlvula de control. Un sistema pneumàtic ha permès modificar la pressió de referència i s'utilitza un sistema d'adquisició de dades per enregistrar els paràmetres de funcionament com les pressions, temperatures i el consum d'energia elèctrica de la bomba i la velocitat de rotació.Inicialment, s'han realitzat una sèrie de proves curtes en règims sense cavitació i amb cavitació per mapejar el funcionament del banc d'assaig i el comportament del flux a la secció de prova. Durant aquestes proves, s'ha identificat i mesurat la morfologia de la cavitació i el comportament dinàmic amb l'ajuda de la gravació de vídeo d'alta velocitat. A continuació, s'han realitzat una sèrie de proves de llarga durada als punts de funcionament de la bomba homòlogs en règims sense cavitació i amb cavitació per comparar la generació de calor entre ells.Els resultats obtinguts han demostrat que el comportament del flux cavitant dins de la secció de prova de Venturi al llarg de tot el rang de funcionament del sistema de cirucit tancat està d'acord amb estudis anteriors. A més, s'ha trobat que el comportament del flux cavitant és similar al que presenten els fluxos bloquejats de gassos compressibles: la pressió estàtica a la secció d'entrada augmenta a mesura que augmenta el cabal mentre que el númbre de cavitació es manté constant. Així, la pressió a la secció d'entrada és proporcional a la pressió dinàmica a la gola amb l'inici i desenvolupament de la cavitació. A partir d'aquestes observacions, s'ha derivat un nou coeficient de flux que es manté constant en qualsevol règim cavitant.En relació als efectes de la temperatura, els resultats han demostrat una dependència lineal del pendent d'augment de la temperatura amb l'energia hidràulica generada. Tanmateix, no s'ha trobat cap evidència que confirmi que la presència de cavitació dins de la secció d'assaig influeixi significativament en l'augment de les pendents de temperatura quan es comparen punts de funcionament homòlegs en règims sense cavitació i amb cavitació. En canvi, només s'ha troba
  

• GUADARRAMA FUENTES, OMAR VICENTE: Un enfoque holísitico para evaluar la Sostenibilidad de las Indicaciones Geográficas: una aplicación a las DOP de aceite en Cataluña
  
  Autor/a: GUADARRAMA FUENTES, OMAR VICENTE
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674493
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 01/06/2022
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BELLETTI, GIOVANNI
       SECRETARI: KALLAS CALOT, ZEIN
       VOCAL: BRUGAROLAS MOLLA-BAUZA, MARGARITA MARÍA
  Resum de tesi: La importància de les Indicacions geogràfiques (IG) ha brollat en els darrers anys de forma considerable, com una oportunitat de diferenciació de productes per a segments específics de la població. L¿increment continuat del nombre de productes certificats, així com la seva creixent importància econòmica ha determi-nat que la literatura científica hagi trobat en aquests tipus de productes una interessant font d¿inspiració. Una gran part de la literatura recent s¿ha centrat en analitzar la sostenibilitat d¿aquests sistemes de producció tant des del punt de vista econòmic com el social i l¿ambiental. Tot i això, son escassos els treballs que hagin abordat la sostenibilitat global de les IG adoptant un enfocament holístic i multidimensional. Tenint en compte les limitacions existents a la literatura, la principal contribució d¿aquesta Tesi ha consistit en desenvolupar un enfocament metodològic que permet avaluar la sostenibilitat de sistemes de producció agroalimentària lligats a les IG, que es basa en tres criteris: enfocament holístic, capacitat de resoldre conflictes entre indicadors i facilitat de monitorització. A més a més, es tracta d¿oferir una eina que faciliti a les IIGG l¿elaboració de plans estratègics encaminats a millorar els seus compromisos de sostenibilitat amb la societat. Per a arribar a aquest objectiu, aquesta Tesi s¿ha estructurat en tres capítols. Al Capítol 2, s¿analitzen i prioritzen els princi-pals discursos que s¿han generat a la literatura sobre les IG mitjançant la utilització de la metodologia Q. El Capítol realitza una revisió de la literatura sobre les IG i conclou que els principals discursos al voltant de les IG s¿articulen en tres eixos: governança, qualitat diferenciada del producte i contribució al desenvolupament del territori. El Capítol 3 revisa la literatura existent sobre els indicadors de sostenibilitat i elabora una proposta metodològica que inclou 36 indicadors individuals i un indicador sintètic. Aquest indicador sintètic es calcula mitjançant el Procés Analític Jeràrquic Difós a partir de les opinions de 55 experts relacionats amb les IG (Consells Reguladors, responsables de les Administracions Públiques i investigadors). Al mateix temps, s¿ha dissenyat una eina per a valorar el posicionament estratègic de les IG. El Capítol 4 recull l¿aplicació de l¿enfocament analitzat al Capítol 3 a les cinc DOP d¿oli d¿oliva a Catalunya (Baix Ebre i Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana i Terra Alta). Els resultats indiquen un nivell de sostenibilitat molt satisfactori en les cinc DOPs analitzades, encara que amb un potencial de millora al pilar ambiental. La Tesi finalitza amb el Capítol 5 en el que es recull les principals conclusions dels resultats obtinguts, es fa una revisió autocrítica del treball a partir del qual, es suggereixen algunes línies futures d¿investigacióParaules clau: Indicacions geogràfiques sostenibles; Arguments del discurs IG; Indicador sintètic de sostenibilitat
  

• LÓPEZ DÍAZ, MARÍA TERESA DE JESÚS: Contextualización de la enseñanza de las matemáticas en las carreras tecnológicas
  
  Autor/a: LÓPEZ DÍAZ, MARÍA TERESA DE JESÚS
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/675070
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 22/07/2022
  Director/a de tesi: PEÑA CARRERA, MARTA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MAS MARÍ, JOSÉ
       SECRETARI: RODELLAR BENEDE, JOSE JULIAN
       VOCAL NO PRESENCIAL: DE TERÁN DE VERGARA, FERNANDO
  Resum de tesi: La enseñanza de las Matemáticas siempre ha sido un tema de gran preocupación a todos los niveles académicos y más especialmente en las carreras tecnológicas. Tanto los contenidos de las asignaturas matemáticas, como la forma de impartirlos han sido constantemente cuestionados. Actualmente los estudiantes tienen cada vez menos interés en las carreras tecnológicas y ha aumentado la tasa de abandono en estas carreras. Una de las causas principales es la falta de motivación que tienen los estudiantes hacia las asignaturas matemáticas en los primeros cursos, que viene derivada en la mayoría de los casos, de la falta de conciencia sobre la importancia de las Matemáticas para su futuro profesional. Asimismo, el conocimiento tecnológico es cada vez más especializado y fundamental para el desarrollo económico de las sociedades actuales, por lo tanto son más necesarios los especialistas en las disciplinas STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) y por ello se espera un aumento en la demanda de ocupación de profesionales STEM. El hecho de que cada vez haya menos estudiantes interesados en las carreras tecnológicas y de que estos especialistas sean los más demandados, acentúa la preocupación de los educadores y profesionales implicados. El principal objetivo de esta tesis es aumentar la motivación e implicación del alumnado hacia las asignaturas matemáticas de las carreras tecnológicas a través de la contextualización de estas asignaturas en las diferentes disciplinas que componen sus carreras, de tal manera que los estudiantes tomen conciencia de la importancia de las Matemáticas para el desarrollo de su carrera profesional. De esta forma, el alumnado aumenta su interés hacia las Matemáticas, mejorando su rendimiento y disminuyendo así la tasa de fracaso escolar. Así pues, este trabajo tiene como objetivo mejorar la calidad de la enseñanza de las carreras tecnológicas, en las cuales se imparten los conocimientos necesarios para la educación en el desarrollo sostenible, y por consiguiente contribuye al cumplimiento de los ODS (Objetivos de Desarrollo Sostenible) planteados por la Unesco (Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura) en la Agenda 2030. Para conseguir estos objetivos se ha llevado a cabo la implementación de aplicaciones prácticas de las Matemáticas, relacionadas con las disciplinas que el alumnado estudiará en los próximos cursos de sus carreras. Para ello, en los cursos 2019/2020 y 2020/2021 se han impartido los seminarios ¿Aplicaciones de Matemáticas en Ingeniería I: Álgebra Lineal¿, y ¿Aplicaciones de Matemáticas en la Ingeniería II: Cálculo Multivariable¿, en la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech), basados en la enseñanza de estas asignaturas a través de la ejecución de problemas reales, donde los conceptos matemáticos que forman parte de esas asignaturas son necesarios para resolver los problemas. Para analizar el efecto que ha tenido la realización de estos seminarios en los estudiantes, al final de cada sesión se han realizado encuestas anónimas, en las que los estudiantes han valorado estas sesiones con respecto a la mejora en su motivación y al aprendizaje de las Matemáticas a través de las aplicaciones prácticas. Además, al final de cada seminario se han realizado entrevistas personales, en las cuales el alumnado ha podido expresar abiertamente su opinión sobre estas sesiones. Los resultados obtenidos confirman que la implementación de problemas matemáticos reales aumenta su motivación y mejora el aprendizaje de los conceptos matemáticos desarrollados, lo cual implica un aumento en su rendimiento y una disminución del abandono en los primeros cursos de las carreras tecnológicas, que conlleva un mayor interés por las carreras STEM, las cuales son fundamentales para el desarrollo económico de las sociedades actuales.Palabras clave: Matemáticas, carreras tecnológicas,
  

• PEJMAN, NILOOFAR: Animal welfare in Europe and Iran: policy perspective and society
  
  Autor/a: PEJMAN, NILOOFAR
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673996
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 10/03/2022
  Director/a de tesi: KALLAS CALOT, ZEIN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BRUGAROLAS MOLLA-BAUZA, MARGARITA MARÍA
       SECRETARI: RAHMANI MEDDOUR, DJAMEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: COSTA FONT, MONTSERRAT
  Resum de tesi: Intensive animal production systems are compromising current animal welfare standards. Societies' growing concerns regarding how animals are raised have resulted in continuous policy reforms and regulations that have banned certain intensive farming methods. However, these concerns toward animal welfare can vary across different countries and cultures. In many developed countries, EU policymakers are continuously identifying and implementing more restrictive regulations driven by social changes that go beyond the current minimum animal welfare requirements. However, animal welfare is also an emerging concern in developing countries. In this context, the main objectives of this thesis are threefold: Firstly, to analyze the EU consumers' and citizens' attitudes towards more restrictive animal welfare (AW) regulations. The Logit Model (LM) regression was used in eight European countries (Spain, the United Kingdom, Poland, Greece, Lithuania, Romania, Italy, and Sweden) on a sample of 3860 respondents. The results showed that consumers are more reluctant to adopt more restrictive regulations than respondents in their role of citizens. Respondents from northern European countries (Poland and Sweden) are more likely to support more restrictive animal welfare regulations than respondents from southern countries (Spain and Italy). Women were found to be more concerned with the welfare of pigs and laying hens, giving credibility to the Internet as an information source and more likely to support more restrictive animal welfare legislation. Secondly, the students' opinions towards the inclusion of the AW subjects in their educational program were analyzed. The Logit Model (LM) from eight European Union (EU) countries with 1,952 secondary students and 1,929 graduate students was also used. The results showed that female university students with a high level of subjective and objective knowledge on AW and who required more restrictive AW regulations gave support to include the concept in their educational programs. However, students who support medical experiments that use animals to improve human health were less likely to accept the inclusion of the AW in their educational curricula. Furthermore, students in Italy compared to those in Sweden were prone to support AW educational programs. Thirdly, in order to have a comparative view of a developing country compared to results in EU, Iranian citizens' and consumers' willingness to pay (WTP) for animal welfare (AW) milk products were analyzed using the choice experiment. The results indicate that citizens are willing to pay the highest price for traditional AW milk but not for industrial and traditional milk without AW certification. Moreover, individuals in their role as consumers exhibit a higher WTP for all types of milk but with a marked preference for industrial AW than traditional. Citizen's women and those who rely on the Internet were more concerned with dairy cattle farms and were more likely to choose AW milk. Citizens below 55 years of age were more reluctant to pay a premium to choose industrial and traditional milk without AW certification. Furthermore, consumer women and those who do not have children show a higher preference for industrial AW milk with lower animal welfare standards. However, consumers who support using animals for sport and those who assign high credibility to the television as an information source were less likely to pay a premium for AW products. Our results highlighted that both consumers and citizens are demanding higher standards regarding animal welfare. Consumers by purchasing animal welfare-friendly products and citizens by adopting a holistic approach to society legislation to achieve a minimum standard of welfare conditions. Finally, our results highlight the importance of policymakers adopting reforms that are in accordance with societal preferences and concerns to create more effective and acceptable animal welfare policies.
  

• RAMÍREZ AGUDELO, NANCY ANDREA: Nature-based solutions for waterfronts reconfigurations: Litoral Besòs, analysis of an urban sustainability transition in the Barcelona metropolitan area
  
  Autor/a: RAMÍREZ AGUDELO, NANCY ANDREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 01/07/2022
  Director/a de tesi: ROCA BOSCH, ELISABETH | DE PABLO RIBAS, JOAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ROVIRA BOIXADERAS, MIGUEL ARCANGEL
       SECRETARI: MORATO FARRERAS, JORDI
       VOCAL NO PRESENCIAL: SULEIMAN, LINA
  Resum de tesi: Les ciutats necessiten respondre a reptes urgents com els processos d'urbanització, l'emergència climàtica i la gestió del risc. Això requereix de solucions innovadores en els sistemes urbans de la mà de la ciutadania per aconseguir múltiples beneficis i entorns de vida més inclusius. Actualment, les solucions basades en la natura, SBN, atrauen l'interès de la política pública i de la investigació urbana per abordar aquestes necessitats, ja que consideren les dimensions socials, ecològiques i tecnològiques sota un enfocament territorial. La seva implementació és un procés de canvi continu, ampli i basat en el context que afecta diferents àmbits urbans i generen impactes i beneficis sobre el conjunt de la ciutadania. Per exemple, les SBN es fan servir en les reconfiguracions dels fronts d'aigua com a pràctiques alternatives per abordar diferents reptes associats a la qualitat i quantitat de l'aigua, mentre es promouen serveis ecosistèmics i es crea nova infraestructura verda.Aquesta tesi analitza la implementació de les SBN, com estratègia (entesa com a processos, resultats i impactes) per abordar els desafiaments de l'aigua en àrees periurbanes i produir efectes transformadors. Per a aquest propòsit, s¿utilitza el mètode d'estudi de cas i el concepte de transicions urbanes per explicar un canvi fonamental, estructural i multidimensional. La investigació desenvolupa una revisió bibliogràfica sistemàtica d¿experiències d'implementació de SBN a tot el món que ha ajudat a identificar barreres i lliçons apreses, i se¿n desprèn la importància de la comunicació i el monitoratge per facilitar la participació dels actors. Posteriorment, s¿analitza en profunditat un estudi de cas a l'àrea metropolitana de Barcelona: el Litoral Besòs, a través d¿entrevistes semiestructurades amb actors locals, enquestes a usuaris i l¿observació participant en processos públics de planificació urbana. El cas d¿estudi ha constatat com les SBN implementades han afavorit canvis fonamentals del Litoral Besòs. Les SBN com a parc fluvial i aiguamolls construïts han abordat els problemes de l'aigua, possibilitant el desenvolupament de tecnologies de reutilització; la regeneració del capital natural i el manteniment dels recursos en ús, el que, en definitiva, és un avenç per a una gestió urbana més sostenible de l'aigua. Tanmateix, els ciutadans, com a usuaris freqüents, podrien exercir un paper més important en la gestió i ampliació de les SBN. Les percepcions de la ciutadania, a través d¿un seguiment periòdic, podrien contribuir a la gestió de les SBN, alhora que augmentaria el coneixement i la consciència dels beneficis i de la gestió biòtica. La ciutadania participant en la formulació de la reconfiguració del front Mediterrani, ha exposat la necessitat de mediació entre les diferents discursos de sostenibilitat urbana (contrari, no conflictiu, i reforçant), advocant un objectiu socialment més just en aquesta reconfiguració. Els resultats indiquen como les SBN promouen canvis físics i millores ambientals, com ara la multifuncionalitat i la hibridació per a transicions basades en el lloc. Les noves experiències i pràctiques culturals inclouen la ciutadania com a beneficiària directa, usuària i participant. Aquest canvi en la dinàmica de múltiples actors és un procés iteratiu, que requereix flexibilitat per a un canvi urbà a llarg termini. Les SBN tenen el potencial de donar suport a la transició social-ecològica-tecnològica necessària cap a una sostenibilitat urbana. Per tant, les SBN, en tant que proveeixen de capacitat d¿adaptació, encara, han de superar algunes limitacions i per això cal afavorir canvis institucionals, pràctiques de planificació urbana més obertes i estratègies de gestió de baix a dalt. Finalment, les SBN replantegen els problemes urbans, posant al centre la justícia social i climàtica en visions alternatives de futur, encoratja
  

Darrera actualització: 01/10/2022 05:01:04.

Grups de recerca

• AIEM-Arquitectura, energia i medi ambient
• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• CAP-Grup de Computacio d'Altes Prestacions
• CEBIM-Centre de Biotecnologia Molecular
• CELBIOTECH-Grup de Recerca: Enginyeria Paperera
• CNDS-Xarxes de Computadors i Sistemes Distribuits
• COSDA-UPC-Analisis de Dades Composicionals i Espacials
• CRAAX-Centre de Recerca d'Arquitectures Avancades de Xarxes
• CREDA-Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA
• CRnE-Centre de Recerca en Ciencia i Enginyeria Multiescala de Barcelona
• EC-Enginyeria de la Construccio
• EPIC-Disseny de circuits analogics integrats i de convertidors de potencia conmutats
• EScGD-Ciencies de l'Enginyeria i Desenvolupament Global
• GICITED-Grup Interdiciplinari de Ciencia i Tecnologia en l'Edificacio
• GIIP-Grup de Recerca en Enginyeria de Projectes: Disseny, Sostenibilitat i Comunicacio
• GREENTECH-Grup de Recerca en Tecnologies Renovables
• GRHCT-Grup de Recerca d'Historia de la Ciencia i de la Tecnica
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• HABITAR-Grup de Recerca
• IMP-Modelitzacio i Processament de la Informacio
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• LESEC-Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil
• PERC-UPC-Centre de Recerca d'Electronica de Potencia UPC
• POLQUITEX-Materials Polimerics i Quimica Textil
• SIMCON-First-principles approaches to condensed matter physics: quantum effects and complexity
• STH-Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme
• SUMMLab-Laboratori de Mesura i Modelitzacio de la Sostenibilitat

Professorat

• Aguado de Cea, Antonio
• Alcaraz Sendra, Olga
• Alier Forment, Marc
• Alvarez del Castillo, Javier
• Alvarez del Castillo, M. Dolores
• Amante Garcia, Beatriz
• Bairan Garcia, Jesus Miguel
• Barcelo Garcia, Miquel
• Bosch Tous, Ricard
• Cadafalch Rabasa, Jordi
• Carrillo Navarrete, Fernando
• Consul Serracanta, Ricard
• Cremades Oliver, Lázaro V.
• Cuchi Burgos, Alberto
• Cuerva Contreras, Eva
• Darbra Roman, Rosa Maria
• de la Fuente Antequera, Albert
• de la Hoz Casas, Jordi
• Domenech Lega, Bruno
• Escribano Rodriguez de Robles, Beatriz
• Felipe Blanch, Jose Juan de
• Ferrer Marti, Laia
• Fonseca Casas, Pau
• Fuertes Perez, Pere
• Gangolells Solanellas, Marta
• Garcia Almiñana, Jordi
• Garcia Carrillo, Agueda
• Garrido Soriano, Nuria
• Gil Roig, Jose Maria
• Haurie Ibarra, Laia
• Kallas Calot, Zein
• Lopez Alvarez, David
• Magrinya Torner, Francesc
• Martin Cañadas, Maria Elena
• Maspoch Ruldua, Maria Lluïsa
• Mayorga Cardenas, Miguel Yury
• Monguet Fierro, Josep Maria
• Montserrat Jorda, Josep
• Morato Farreras, Jordi
• Navarro Moldes, Leandro
• Olmedo Torre, Noelia
• Ortego Martinez, Maribel
• Pablo Ribas, Joan de
• Pardo Bosch, Francesc
• Peña Carrera, Marta
• Perez Foguet, Agusti
• Pujadas Alvarez, Pablo
• Quera Miro, Manuel
• Rahmani Meddour, Djamel
• Rajadell Carreras, Manuel
• Riba Romeva, Carles
• Roca Bosch, Elisabeth
• Roca Rosell, Antoni
• Rodriguez Cantalapiedra, Inmaculada
• Rosas Casals, Marti
• Ruiz Mansilla, Rafael
• Sabater Pruna, Assumpta
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Segalas Coral, Jordi
• Sierra Garriga, Carlos
• Torres Lopez, Antonio Luis
• Trullols Farreny, Enric
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Velo Garcia, Enrique
• Vidal Lopez, Eva
• Villares Junyent, Miriam
• Xercavins Valls, Josep