Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més apropiada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Sostenibilitat correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, o l’actual Màster en Sostenibilitat, o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

La via normal d’accés al Programa de Doctorat és la realització prèvia del Màster en Sostenibilitat o el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, i en aquest cas no es requereixen complements de formació. En els casos en què s’acrediti un altre màster, la Comissió Acadèmica en valorarà l’adequació i establirà, si cal, els complements de formació que s’hagin de cursar.
Per tant, tenen accés al Doctorat en Sostenibilitat els titulats en:
• Qualsevol dels àmbits de les enginyeries, de l’arquitectura o de l’edificació.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències socials, economia i geografia.
• Amb un títol d’enginyeria superior (pre-EEES).
• Amb un títol d’arquitectura (pre-EEES).
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències socials, economia i geografia, que a més estiguin en possessió d’un títol de màster universitari en qualsevol dels àmbits de les enginyeries.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per acabar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits d’investigació.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context d’investigació en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement .
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Gil Roig, Jose Maria

• Aranda Gimo, Silvia
• Chams, Nour
• de la Fuente Antequera, Albert
• Gibert Oliveras, Karina
• Gil Roig, Jose Maria
• Roca Rosell, Antoni
• Villares Junyent, Miriam

• Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (PROMOTORA)

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 094
Correu electrònic: doctorat.sos.camins@upc.edu

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més apropiada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Sostenibilitat correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, o l’actual Màster en Sostenibilitat, o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

La via normal d’accés al Programa de Doctorat és la realització prèvia del Màster en Sostenibilitat o el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, i en aquest cas no es requereixen complements de formació. En els casos en què s’acrediti un altre màster, la Comissió Acadèmica en valorarà l’adequació i establirà, si cal, els complements de formació que s’hagin de cursar.
Per tant, tenen accés al Doctorat en Sostenibilitat els titulats en:
• Qualsevol dels àmbits de les enginyeries, de l’arquitectura o de l’edificació.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències socials, economia i geografia.
• Amb un títol d’enginyeria superior (pre-EEES).
• Amb un títol d’arquitectura (pre-EEES).
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències socials, economia i geografia, que a més estiguin en possessió d’un títol de màster universitari en qualsevol dels àmbits de les enginyeries.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Pel que fa al Programa de Doctorat en Sostenibilitat, la selecció i admissió de candidats és competència de la Comissió Acadèmica del programa (CAPDS).

  • CV del candidat, motivació de la feina d’investigació i referències aportades (50%).
• Disponibilitat de beca o fons de finançament per a la realització de la tesi (40%).

També es consideren:
• Qualificacions obtingudes en les titulacions anteriors. Nota mitjana de l’expedient acadèmic del títol que dóna accés al Doctorat (4%).
• Nivell d’anglès. El coneixement d’altres idiomes també es valorarà favorablement (4%).
• Entrevista amb el candidat (si la Comissió ho considera necessari) (2%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-los per associar aquests complements exclusivament a crèdits d’investigació, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

En el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, els estudiants procedents dels màsters vinculats al programa (Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC i Màster Universitari en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació de la UPC) no necessitaran cursar complements de formació.

En el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats per la CAPDS en el moment de l’admissió i definits per a cada estudiant, en funció del seu perfil d’accés. Aquests complements de formació es portaran a terme a través d’assignatures dels màsters universitaris vinculats al programa (Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC i Màster Universitari en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació de la UPC).

Els directors de tesi, com a resultat de l’observació de carències en la preparació dels estudiants, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral, també podran requerir als estudiants la realització de formació específica. Aquesta formació es portarà a terme mitjançant l’assistència a cursos especialitzats, seminaris, ‘workshops’ o estades en centres d’investigació que permetin completar la formació dels doctorands en aspectes concrets relacionats amb la temàtica de la seva tesi.

El límit temporal per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementaria sigui requerida per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat com a condició per a l’admissió. La Comissió podrà dictaminar la desvinculació dels estudiants si aquests exhaureixen els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.

Atès que no hi ha un perfil predeterminat per a l’accés al Programa de Sostenibilitat, els complements de formació, si cal, se seleccionaran preferentment dels màsters que depenen de l’Institut de Sostenibilitat de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

Matrícula ordinària: setembre-octubre.

Matrícula extraordinària: febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Matrícula ordinària: setembre-octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: tutoria.
Núm. d’hores: 288.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Metodologia de la investigació.
Núm. d’hores: 12.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 16.
Caràcter: optatiu.

Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 20.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 280.
Caràcter: optatiu.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• GÓMEZ HERNÁNDEZ, DORIAN FRANCISCO: Evaluación de Planes de Electrificación Rural y Propuesta de Planificación con criterios Técnicos y Sociales
  
  Autor/a: GÓMEZ HERNÁNDEZ, DORIAN FRANCISCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/05/2021
  Data de lectura: 18/11/2021
  Hora de lectura: 18:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. VIDEOCONFERENCIA Estat alarma Covid-19 : https://meet.google.com/phb-pnhg-kzp
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, LAIA | DOMÉNECH LÉGA, BRUNO
  Tribunal:
       PRESIDENT: DOMÍNGUEZ BRAVO, JAVIER
       SECRETARI: PASTOR MORENO, RAFAEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: CASTILLO PALOMERA, ROGER
  Resum de tesi: El acceso a la energía permite mejorar la calidad de vida de las personas, específicamente en la alimentación, la educación y la salud. Actualmente, el 10% de la población mundial no tiene electricidad. El 85% de esta población, se concentra principalmente en zonas rurales de países en vías de desarrollo. Para aumentar el acceso a la electricidad, se puede extender la red interconectada nacional o, también, implementar sistemas aislados. En concreto, los sistemas basados en el uso de energías renovables son una opción adecuada para las comunidades más remotas, ya que disminuyen la dependencia de recursos externos y combustibles fósiles.La planificación de la electrificación rural consiste en definir las estrategias a utilizar para satisfacer las necesidades energéticas de la población sin electricidad, en cuanto al diseño de proyectos, priorizar y ordenar su ejecución en el tiempo. En muchos países se han implementado diferentes planes de electrificación rural a escala regional y local, pero no siempre han resultado exitosos debido principalmente a la estandarización en el diseño de los sistemas, en vez del análisis detallado de los requerimientos específicos de cada población.En este contexto, esta tesis doctoral tiene el objetivo de analizar planes de electrificación rural y desarrollar una propuesta de planificación a escala regional, que considere las particularidades de cada comunidad, en el diseño de proyectos y en su priorización. En una región de un país en desarrollo con varias comunidades sin electricidad, esta propuesta sería la guía para los promotores de la electrificación en todo el proceso de toma de decisiones para seleccionar el sistema de electrificación más adecuado a implementar en cada comunidad y priorizando las comunidades a electrificar, considerando aspectos técnicos y sociales.Para definir la propuesta de planificación adecuada, es necesario considerar los aspectos clave que condicionan y/o garantizan la sostenibilidad de los proyectos. Así, este trabajo realiza una evaluación de diferentes planes de proyectos de electrificación rural que ya han sido implementados, con el propósito de identificar y extraer las lecciones aprendidas y, así, considerarlas en la implementación de futuros planes.A partir de los resultados de la evaluación, se define la propuesta de planificación, que consta de 3 etapas. En la etapa 1, se realizan las evaluaciones iniciales para recopilar la información (socioeconómica, energética y técnica) a escala regional. En la etapa 2, se procede con una definición de proyectos, donde se comparan distintas tecnologías de electrificación para cada comunidad. Por último, en la etapa 3, se realiza la priorización de proyectos, donde se busca un orden jerarquizado de comunidades por dónde empezar la implementación, considerando criterios técnicos y sociales.La propuesta de planificación se valida mediante su aplicación a un caso de estudio real, denominado Red de comunidades solares de Chiapas (RECOMSOL), que cubre a 8 comunidades rurales de Chiapas (México) y que está impulsado por la Universidad de Ciencias y Artes de Chiapas (UNICACH). Así, se demuestra que la propuesta de planificación es adecuada para implementar planes de electrificación rural a escala regional y local en países en desarrollo, ya que permite guiar e interactuar a los promotores en todo el proceso de decisión de forma clara y sistematizada, obteniendo resultados validados por los propios promotores de los sistemas.
  

Darrera actualització: 28/09/2021 04:47:06.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 28/09/2021 04:31:08.

Llistat de tesis defensades per any

• ÁVILA GARCÍA, DANIELA: Assessment of water ecosystem services and alternative scenarios to climate change and human impact in neotropical mountains
  
  Autor/a: ÁVILA GARCÍA, DANIELA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 22/01/2021
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | COMÍN SEBASTIÁN, FRANCISCO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MUÑOZ SEVILLA, NORMA PATRICIA
       SECRETARI: ALCARAZ SENDRA, OLGA
       VOCAL NO PRESENCIAL: CASTRO MARTÍNEZ, ANTONIO JESÚS
  Resum de tesi: Los servicios ecosistémicos hidrológicos (SEH), relacionados con los ecosistemas acuáticos y sus zonas de transición con otros ecosistemas terrestres, tienen un rol fundamental para el bienestar humano y el manejo integral del agua a diferentes escalas. Algunos de estos servicios incluyen la provisión y calidad de agua destinada a diferentes usos relacionados con el consumo humano, la irrigación, la pesca, la recreación, el turismo, entre otros. No obstante, los cambios de uso de suelo y la variabilidad climática relacionada con el cambio climático, han modificado la capacidad de los bosques para la provisión de SEH a nivel global.La provisión y regulación de los SEH relacionados con los ecosistemas de montaña en la cuenca del Río Grande de Comitán-Lagos de Montebello (RGC-LM), Chiapas, México, y la cuenca del río Las Piedras, Cauca, Colombia (ubicadas en la región neotropical), enfrentan diferentes presiones relacionadas con el cambio climático, el cambio de uso de suelo y vegetación, la deforestación y un acelerado crecimiento urbano, turístico, agrícola y ganadero. Considerando lo anterior, en esta tesis doctoral se analizó el nexo ¿bosque-agua¿ con base combinación de métodos recomendados por el Toolkit for Ecosystem Services Site-based Assessment (TESSA), incluyendo la modelación de escenarios basados en un índice de evaluación de la calidad ecológica de la vegetación riparia, con el objetivo de analizar cómo la reforestación o deforestación, incluyendo algunos escenarios de cambio climático, pueden afectar suministro y la calidad del agua a diferentes escalas.El análisis de los impactos sobre los SEH, se llevó a cabo con base en la modelación de cuatro escenarios de cambio de uso de suelo y vegetación, que consideraron el contexto socio-ecológico en cada una de las cuencas. Dos escenarios estuvieron enfocados a mitigar las posibles consecuencias derivadas del crecimiento agrícola y las actividades de pastoreo. Por el contrario, los otros dos escenarios representaron un incremento en la deforestación y la degradación de la vegetación riparia. La modelación hidrológica y los impactos del cambio se evaluaron anualmente utilizando WaterWorld. En el caso de la cuenca RGC-LM, los resultados se compararon estadísticamente a escala de cuenca y subcuenca, mientras que en la cuenca de río Las Piedras, se incluyeron escenarios de cambio climático y se delimitaron tres zonas de acuerdo con las diferencias altitudinales. Los resultados en ambas cuencas indican que la calidad del agua está relacionada positivamente con la cubierta forestal. Los efectos de las condiciones del terreno, el clima y la cobertura forestal sobre la cantidad de niebla interceptada por los bosques y la evapotranspiración real fueron relevantes para aumentar o disminuir la cantidad de agua en todos los escenarios. Sin embargo, el deterioro de los SEH no solo se relaciona con el cambio climático, la deforestación de los bosques o la degradación vegetación riparia (incluyendo los ecosistemas de montaña), sino también con un manejo inadecuado de los recursos hídricos en las áreas de estudio. Por lo tanto, el mejoramiento en la provisión y regulación de los SEH a largo plazo requerirá políticas de manejo que consideren soluciones basadas en bosques a diferentes escalas, prácticas productivas sostenibles, acuerdos locales equitativos y redes de distribución de agua eficiente.
  

• CARRÉS GONZÁLEZ, JORDI: Propuesta metodológica para la implantación del análisis de riesgo en las auditorías de eficiencia energética
  
  Autor/a: CARRÉS GONZÁLEZ, JORDI
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671747
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 23/02/2021
  Director/a de tesi: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RÍOS OSORIO, LEONARDO ALBERTO
       SECRETARI: MONTESINOS MIRACLE, DANIEL
       VOCAL: LOPEZ DE ASIAIN ALBERICH, MARIA
  Resum de tesi: Les auditories energètiques han estat, i són bàsicament l'estudi i anàlisi dels fluxos d'energia en un edifici, procés o sistema amb l'objectiu de conèixer el seu comportament per trobar unes possibilitats de millora energètica. És principalment una anàlisi quantitativa.La següent metodologia estableix un procés qualitatiu per trobar les millors opcions de millora energètica en una organització que si posseir grans coneixements tècnics, sigui capaç d'entendre quina és la seva situació i com millorar energèticament seu edifici, procés o organització.Per veure la possibilitat d'adoptar l'anàlisi de risc en les auditories energètiques anem a partir de la base que l'energia és un element de risc per a l'organització. Llavors, podem considerar l'energia com un risc vital per a la nostra organització? La resposta és sí.Determinarem l'impacte advers per a l'organització, com a resultat de l'explotació per part d'una amenaça d'una determinada vulnerabilitat, i es determinaran les vulnerabilitats energètiques en tots els processos amb els que l'energia interacciona en una organització que dóna com a resultat un model amb 21 mòduls d'aplicació per a identificar i valorar el risc en les organitzacions.Els resultats i validació de la proposta han estat provats en 208 auditories a organitzacions de la majoria de sectors empresarials.Aquesta tesi és bàsicament pràctica, tan pràctica que actualment és la base per a la realització d'auditories energètiques a Espanya.
  

• CRUZ SANDOVAL, MARCO ANTONIO: Análisis composicional de la segregación socioespacial en la ciudad de Guadalajara, México
  
  Autor/a: CRUZ SANDOVAL, MARCO ANTONIO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672232
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 29/06/2021
  Director/a de tesi: ROCA BOSCH, ELISABETH | ORTEGO MARTÍNEZ, MARÍA ISABEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GALLO, MICHELE
       SECRETARI: VILLARES JUNYENT, MIRIAM
       VOCAL NO PRESENCIAL: BARÓ PORRAS, FRANCESC
  Resum de tesi: En los últimos años, el crecimiento demográfico acelerado y la rápida urbanización de las ciudades producto de distintas fuerzas económicas, políticas y sociales, ha venido acentuando la distribución diferenciada de los distintos estratos socioeconómicos sobre su territorio. Así, la concentración geográfica de los individuos acorde a su estatus socioeconómico se relaciona con el acceso a recursos y con las reglas a las que están sometidos para acceder a estos. En este sentido, la concentración geográfica homogénea de los estratos poblacionales con estatus socioeconómico bajo se asocia con espacios física y socialmente devaluados que acentúan y reproducen de forma intergeneracional las condiciones de pobreza que afecta al desarrollo de las ciudades. Consecuentemente, las políticas públicas e intervenciones urbanas han buscado mitigar el fenómeno de la distribución diferenciada de los grupos sociales sobre el territorio, conocido como segregación socioespacial. Sin embargo, ya sea por omisión o por falta de capacidad, gran parte de las políticas anti segregación en el caso de la región latinoamericana han tendido a reforzar los patrones de desigualdad existentes desde la época colonial. Por tal motivo, el objetivo de esta tesis doctoral consiste en analizar las tendencias y efectos en las dinámicas socioespaciales causadas por las políticas urbanas de la ciudad de Guadalajara, México con la finalidad de establecer propuestas de mitigación y mejora. El estudio realiza un análisis de la estructura socioeconómica de la ciudad y su relación con los mercados de suelo, con la oferta diferenciada de bienes públicos, así como con el gasto de obra pública realizado por la administración gubernamental local. El estudio ha realizado diversos análisis estadísticos, como el análisis de componentes principales, el análisis de conglomerados y el análisis de regresión considerando el carácter composicional de los datos. En este sentido, considerar la naturaleza composicional de los datos en el análisis estadístico ha significado una aportación de esta tesis a la literatura existente en estudios urbanos. Los resultados obtenidos muestran una distribución diferenciada de los estratos socioeconómicos sobre el espacio que responden en gran medida a los resultados del análisis realizado a los mercados de suelo. De igual forma, se ha encontrado un déficit en la existencia y accesibilidad del espacio público ofertado en la ciudad. Por otra parte, se han encontrado asimetrías en la localización y distribución del arbolado urbano, así como una relación significativa con el estatus socioeconómico de los hogares. Por último, se ha detectado que el gasto en obra pública se ha realizado de forma diferenciada y que ha beneficiado a los estratos socioeconómicos altos de la ciudad. Con la finalidad de comprender las dinámicas territoriales, los resultados del estudio se muestran a través de cartografía generada haciendo uso de Sistemas de Información Geográfica a nivel de colonia y distrito urbano. Finalmente, se pretende que los resultados obtenidos y las propuestas de intervención elaboradas sirvan a la administración gubernamental en la consecución de una Guadalajara resiliente y sostenible. Palabras clave: análisis de datos composicionales; log-ratio; segregación socioespacial; segregación residencial; justicia espacial; justicia ambiental; espacio público; verde urbano; gasto público; obra pública; Guadalajara
  

• MORENO BARROS, ÁNGELA MARÍA: MEMORIA BIOCULTURAL DEL CONOCIMIENTO ANCESTRAL DEL AGUA PARA LA RESILIENCIA COMUNITARIA. CASOS DE ESTUDIO EMBERA-KATIOS Y ZENÚES ( COLOMBIA )
  
  Autor/a: MORENO BARROS, ÁNGELA MARÍA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672422
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 14/07/2021
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | MENESES LUCUMI, LUCIA EUFEMIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RAPPAPORT, JOANNE
       SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
       VOCAL NO PRESENCIAL: PONT VIDAL, JOSEP
  Resum de tesi: La presente investigación titulada: ¿MEMORIA BIOCULTURAL DEL CONOCIMIENTO ANCESTRAL DEL AGUA PARA LA RESILIENCIA COMUNITARIA. CASOS DE ESTUDIO EMBERA-KATIOS Y ZENÚES (COLOMBIA)¿, tiene como objetivo general, documentar y comprender los factores claves de la Memoria Biocultural del Agua de los pueblos originarios Êmbêrâ-Katios y Zenú de Córdoba-Colombia para la resiliencia comunitaria los últimos 4 años (2017-2020), y con el desarrollo de los instrumentos como la entrevista en profundidad, observación participante, diario de campo y el análisis referencial sobre bibliografía local y antropológica en el territorio. El proceso de documentación de la Memoria Biocultural ligada al Agua en ambas comunidades , pone en evidencia la pérdida de conocimientos ancestrales y de los universos cosmogónicos, y un debilitamiento de las soberanías en los territorios, al analizar la relación cultura-naturaleza y los cambios actuales producto de los procesos de vulnerabilidad que afectan a las dos comunidades. Para el desarrollo de la propuesta de modelo de construcción de indicadores para la medición de la resiliencia comunitaria , fue necesario documentar y revisar los métodos de medición de vulnerabilidad social y resiliencia comunitaria para su aplicación con comunidades indígenas a escala local, y apoyados por los datos cualitativos hacer una descripción de los procesos de resiliencia comunitaria ligados a la Memoria Biocultural del agua. Los pueblos originarios sostienen en sus modelos de vida el respeto por la naturaleza. Una construcción colectiva y cultural del pasado que posibilita el presente. Las viejas y nuevas técnicas ligadas al manejo del agua se encuentran fusionadas y se convierten en directrices que deben llevar a mantener vigentes los principios de equilibrio espiritual en los territorios y dirigir las decisiones en el ámbito de la sostenibilidad, incluyendo la dimensión étnica-cultural muchas veces olvidada. La perdida que por generaciones presenta el patrimonio cultural inmaterial de los conocimientos ancestrales del Agua, en relación a como mantener la armonía y la espiritualidad en los territorios, es un efecto negativo sobre la memoria biocultural, produciendo cambios socioecológicos. Por tanto, es de imperiosa necesidad generar modelos que permitan reducir la velocidad de pérdida del recurso Agua, para garantizar la sobrevivencia de la población , su cosmogonía y los ecosistemas priorizados como productores y reservorios de Agua. Desde el Patrimonio cultural inmaterial, la interconexión del sustrato tierra, agua, vida, con los pensamientos, la observación y el sentir , son construcciones culturales propias de cada pueblo 6originario, las cuales estamos llamados a defender y acompañar para el beneficio de toda la población mundial. La investigación logra con sus resultados Incorporar los conocimientos ancestrales ligados al agua (Memoria Biocultural) en los modelos de Medición de la resiliencia comunitaria de grupos étnicos en contextos de vulnerabilidad.
  

• OLIVERES SOLÉ, JORDI: The Management of Fire Complexity at the Edge of Criticality. From Analysis of FIRE case studies, to a Synthesis approach for Mediterranean Forest landscapes and for Emergency Management Organization
  
  Autor/a: OLIVERES SOLÉ, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 02/02/2021
  Director/a de tesi: ROSAS CASALS, MARTI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BROTONS ALABAU, LLUÍS
       SECRETARI: PLANAS CUCHI, EULALIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: PONS PONS, MARC
  Resum de tesi: Els règims de foc estant canviant sota la influència del canvi global. En el continent europeu, la memòria de paisatge en ple segle XXI està dominada per una acumulació del combustible forestal, i irrompuda per un forçament climàtic progressiu que genera un escalada latitudinal i altitudinal de les generacions d¿incendi. Catalunya, i especialment les zones de muntanya, està dins d¿aquests nínxols piro-climàtics on els gradients de productivitat-aridesa estan en una situació notablement vulnerable. Els incendis en aquestes zones d¿impacte es preveu juguin un paper ecològic de renovació sense precedents en la història recent, a costa però d¿una alta severitat socioecològica a curt-mig termini. En un primer bloc, la tesi analitza les distribucions de probabilitat d¿àrees cremades a diferents escales espai-temps per tal de conèixer millor la naturalesa estadística dels incendis de Catalunya en la història recent. En la línia d¿altres publicacions ja existents, l¿anàlisi demostra la incidència positiva del sistema de prevenció i extinció d¿incendis, havent reduït significativament el potencial dels grans incendis des de l¿inici del segle XXI. Alhora, demostra també com es produeix un arqueig en les distribucions de probabilitat en la franja mitja, així com també una correlació més sostinguda en la franja baixa d¿incendis. L¿anàlisi es centra en diferents agregats espai-temps de Catalunya, i posa una atenció especial als Pirineus per ser la zona on es preveu una alteració major dels nínxols piro-climàtics i d¿escalada de generacions d¿incendi. En un segon bloc, l¿esforç de recerca se centra en la síntesi d¿un cas d¿estudi. S¿aprofiten coneixements de la recerca bàsica, s¿adapten eines ja disponibles de modelització de la dinàmica del paisatge, i es proposen nous paràmetres com el cabal ecològic de foc. El cas d¿estudi respon a una demanda del govern de l¿Aran per impulsar un programa de cremes prescrites però sobretot, és una proposta explícita del Cos de Bombers de la Generalitat per prototipar la gestió d¿incendis en massissos de muntanya incloent els aprenentatges de la comunitat d¿experts, així com les inquietuds dels gestors públics i privats en un context de canvi global. La síntesi consisteix en integrar expertesa tàctica i coneixement científic per proveir una alternativa tècnicament viable, oferint també una eina de modelització a mida de l¿Aran capaç d¿integrar dinàmiques de successió, règim d¿incendis, escenaris climàtics i diferents alternatives de resposta/gestió així com capaç de quantificar impactes sobre vectors ambientals clau com la diversitat d¿hàbitats, l¿afectació de boscos protectors, entre altres. La tesi demostra el benefici potencial de la selecció positiva del foc a partir de l¿anàlisi estadístic del règim d¿incendis històric (the hammer effect) i de l¿experimentació virtual (MEDFIRE Aran). A partir d¿això proposa un marc d¿acció (la piro-sostenibilitat) dissenyat a mida de l¿Aran, capaç de desplegar estratègies tant per l¿extinció i reducció de l¿alta severitat, com també per a l¿ús prescrit en format cremes i de gestió d¿incendis en espais pre-consensuats i pre-planificats, tot plegat amb l¿objectiu de trencar amb la paradoxa de l¿extinció i alinear a mig-llarg termini la resiliència del paisatge davant les condicions climàtiques canviants. Són nombroses les aportacions científiques que conclouen la necessitat de canviar de l¿era de l¿extinció a l¿era de la gestió del règim, i en aquest sentit la tesi proporciona precisament una metodologia efectiva per la coexistència sostenible amb el foc, fent-la adaptable a escala Pirineus i en altres massissos de muntanya, i evitant d¿aquesta manera deixar aquests grans espais de biodiversitat abocats a l¿atzar de la meteorologia extrema.
  

• PENAGOS GARCÍA, GUILLERMO LEÓN: From low carbon buildings to sustainable cities. Sustainability transitions in the built environment towards the UN Agenda
  
  Autor/a: PENAGOS GARCÍA, GUILLERMO LEÓN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672331
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/07/2021
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | TOLLIN, NICOLA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CORREIA GUEDES, MANUEL
       SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
       VOCAL NO PRESENCIAL: RUIZ SÁNCHEZ, JAVIER
  Resum de tesi: Esta tesis aborda las transiciones de sostenibilidad en el entorno construido, desde los edificios a la escala metropolitana y desde el desarrollo bajo en carbono hasta los desafíos multidimensionales que enfrentan actualmente las ciudades. Se hace énfasis en el sur global, con especial énfasis en América Latina.El trabajo se estructura en cuatro etapas. La primera identifica una ruta baja en carbono para el sector de la construcción, bajo un enfoque de ciclo de vida, enfocado en: 1) materiales de construcción y sistemas constructivos eficientes; 2) eficiencia energía para edificios nuevos y existentes; y 3) manejo de residuos residenciales. Los resultados muestran sinergias potenciales entre los objetivos de mitigación y adaptación, al tiempo que muestran que las medidas reducción de emisiones no funcionan de la misma manera entre las economías industrializadas en las regiones templadas y las economías emergentes en los climas tropicales, lo que destaca la importancia de la formulación de políticas basadas en la ciencia y en contextos específicos.La segunda etapa aborda la ciencia, la política y las prácticas actuales relativas al Ambiente Construido sostenible, en torno a áreas temáticas, metas y cuestiones planteadas por la Nueva Agenda Urbana. Los resultados muestran que la investigación científica convencional, los sistemas de certificación internacional y los instrumentos de política pública se centran principalmente en los aspectos de eficiencia energética y confort interior. Por lo tanto, se confiere menos importancia a otras preocupaciones sobre sostenibilidad. Sin embargo, los hallazgos también muestran que algunos instrumentos de política emitidos en América Latina abordan temas de la agenda global de una manera más integral en comparación con algunos esquemas de certificación de edificaciones sustentables que han sido ampliamente difundidos en las últimas décadas, lo que sugiere que la Región se está construyendo suficiencia para alinear los problemas mundiales con las prioridades nacionales.La tercera etapa analiza el papel potencial del entorno construido en el cumplimiento de los objetivos, metas y temas de la Agenda de la ONU. Los resultados muestran que NUA subraya el papel fundamental de la planificación y el diseño espaciales para lograr ciudades inclusivas, sostenibles y resilientes. Al llevar los ODS, el Acuerdo de París y el Marco de Sendai a la esfera urbana, se hacen evidentes interacciones amplias y fuertes con respecto al entorno construido. Estos resultados permiten producir un marco integrador de la agenda global, útil para orientar las direcciones hacia las transiciones urbanas hacia la sostenibilidad.La cuarta etapa aborda el cambio urbano transformativo mediante el ensamblaje de perspectivas sobre las transiciones a la sostenibilidad en edificios con bajas emisiones de carbono y en el entorno construido sostenible. Con respecto a los edificios bajas en carbono, los resultados muestran la pertinencia de utilizar una Perspectiva Multinivel sobre las transiciones para diseñar políticas. Si bien los instrumentos convencionales aún pueden ser útiles, las políticas deben evolucionar en el uso de instrumentos novedosos basados en redes colaborativas, experimentación secuencial y escalamiento gradual, a fin de facilitar el aprendizaje progresivo requerido para producir transiciones a largo plazo. Con respecto a las transiciones en el ambiente construido, aquí se utilizó un método exploratorio para 1) vincular perspectivas analíticas sobre las transiciones para producir un modelo conceptual del ambiente construido como un sistema socio-técnico-institucional-económico-ecológico; 2) vincular las perspectivas de gestión de la transición en el marco de la Capacidad Urbana Transformativa (Wolfram, 2016) y 3) conectar tanto el modelo conceptual como el marco de gestión con la agenda global de sostenibilidad, proporcionando elementos para políticas urb
  

• RUIZ ALMEIDA, ADRIANA: Sustainability of the Agri-food System¿s Characterization with Food Sovereignty Framework and the Evaluation Approach of the Major Threats
  
  Autor/a: RUIZ ALMEIDA, ADRIANA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672128
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 29/04/2021
  Director/a de tesi: RIVERA FERRE, MARTA GUADALUPE | ROSAS CASALS, MARTI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CUÉLLAR PADILLA, MAMEM
       SECRETARI: GIL ROIG, JOSE MARIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: LOPEZ I GELAT, FELIU
  Resum de tesi: Avui en dia, al voltant de 690 milions de persones desnutrides a tot el món, tot i que el món ja produeix prou menjar per alimentar més que tota la població actual. Aquesta situació està lluny de disminuir a causa de l¿actual contingència sanitària mundial COVID-19 i d¿altres amenaces ambientals, per exemple, el canvi climàtic. Aquest treball estableix paràmetres clau per construir un sistema agroalimentari sostenible que permeti caracteritzar el grau de sostenibilitat del sistema agroalimentari global seguint el marc de sobirania alimentària. Es divideix en tres seccions principals, dues d¿elles tenen un article publicat. El primer proposa una metodologia quantitativa que analitza el funcionament dels sistemes alimentaris a nivell internacional. Aquesta secció presenta una base de dades amb 97 indicadors distribuïts en sis categories: 1) accés als recursos; 2) models productius; 3) comercialització; 4) el consum d'aliments i el dret a l'alimentació; 5) polítiques agràries i organització de la societat civil, i 6) gènere. A continuació, la segona secció fa avançar el concepte de sobirania alimentària com a marc conceptual per analitzar la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris seguint els passos proposats per Jabareen (2009) per construir marcs conceptuals. La tercera secció presenta una avaluació quantitativa multivariant de 43 indicadors de sobirania alimentària i 39 indicadors de benestar social-demogràfic i social i de sostenibilitat ambiental a 150 països. Finalment, conclou aquesta dissertació amb observacions finals i treballs posteriors sobre el proper treball final presentat el primer trimestre del 2021.
  

• SÁNCHEZ BALVÁS, LIZETH ARTEMISA: Sustainability for energy-efficient lighting
  
  Autor/a: SÁNCHEZ BALVÁS, LIZETH ARTEMISA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671451
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/01/2021
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | FELIPE BLANCH, JOSE JUAN DE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ARMENGOU ORÚS, JAUME
       SECRETARI: PUJADAS ÁLVAREZ, PABLO
       VOCAL NO PRESENCIAL: QUINTERO QUINTERO, JESÚS MARÍA
  Resum de tesi: La principal motivación para el estudio del alumbrado público en este trabajo, radica en la influencia que éste ejerce a nivel social, ambiental y económico. El aumento del consumo energético, la contaminación lumínica y el impacto tanto en la salud como en el medio ambiente, son efectos secundarios causados por el uso excesivo de la luz durante la noche junto con un diseño inadecuado del alumbrado público. Por ello, han surgido recomendaciones en el ámbito de eficiencia energética, indicadores y sistemas de clasificación energética que ayudan a evaluar las mejoras necesarias para obtener una instalación de alumbrado público eficiente.La mayoría de los sistemas de clasificación energética están basados en parámetros como la potencia instalada y los niveles de iluminación. Sin embargo, existen estudios que confirman los recientes avances tecnológicos en iluminación y, en el desarrollo de la fotometría mesópica que influye en la reducción del consumo energético y en el rendimiento visual. Esto pone de manifiesto que la evaluación de eficiencia energética del alumbrado público a través de los sistemas de clasificación energética actuales, no deberían basarse solamente en los parámetros básicos, si no que también deberían considerarse otros parámetros que incidan en la eficiencia global de la instalación y que tomen en cuenta las demandas actuales del sector.En este contexto, se ha propuesto una herramienta alternativa que ayude a los responsables de tomar decisiones a seleccionar e implementar el mejor sistema de eficiencia energética, y a evidenciar los ahorros energéticos en el alumbrado público. Este enfoque alternativo toma en cuenta la mejora del rendimiento visual al corregir el sistema de fotometría estándar (fotópico) por el sistema mesópico recomendado en el reporte técnico CIE 191: 2010, así como las horas de funcionamiento del sistema de iluminación. Estos dos parámetros, generalmente son ignorados por los sistemas de clasificación energética usados comúnmente.Esta investigación propone utilizar la Función de Valor, la cual refleja el grado de satisfacción del indicador de consumo energético a partir de un valor estandarizado en una escala del 0 al 1: menos energía es consumida, mayor es el grado de satisfacción que se obtiene. El nuevo enfoque se ha validado en un caso de estudio conformado por 13 calles representativas del distrito del Eixample de Barcelona, cuyos resultados fueron correlacionados con tres sistemas de clasificación energética utilizados actualmente en España, Países Bajos e Italia. Se llevó a cabo un procedimiento sistemático para la colección de datos del caso de estudio, donde se obtuvieron las características geométricas de las calles y sus respectivas clases de iluminación, así como las características principales del sistema de iluminación.Los resultados obtenidos de la aplicación del método propuesto y de las diferentes clasificaciones energéticas, se pueden utilizar de forma sencilla para cuantificar el ahorro energético. Además, estos resultados proporcionan un análisis crítico al resaltar las fortalezas y debilidades de los indicadores de eficiencia energética junto con sus correspondientes sistemas de clasificación energética. En conclusión, este trabajo constituye un enfoque conceptual y empírico de los sistemas de clasificación energética del alumbrado público aplicados en Europa. Gracias al aporte metodológico y al conocimiento obtenido, este trabajo pretende contribuir a la mejora de los sistemas de clasificación basados en la eficiencia energética y, en consecuencia, avanzar hacia una herramienta de evaluación sostenible e inteligente.
  

Darrera actualització: 28/09/2021 05:10:27.

Grups de recerca

• AIEM-Arquitectura, energia i medi ambient
• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• CAP-Grup de Computacio d'Altes Prestacions
• CEBIM-Centre de Biotecnologia Molecular
• CELBIOTECH-Grup de Recerca: Enginyeria Paperera
• CNDS-Xarxes de Computadors i Sistemes Distribuits
• COSDA-UPC-Analisis de Dades Composicionals i Espacials
• CRAAX-Centre de Recerca d'Arquitectures Avancades de Xarxes
• CREDA-Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA
• CRnE-Centre de Recerca en Ciencia i Enginyeria Multiescala de Barcelona
• EC-Enginyeria de la Construccio
• EPIC-Disseny de circuits analogics integrats i de convertidors de potencia conmutats
• EScGD-Ciencies de l'Enginyeria i Desenvolupament Global
• GICITED-Grup Interdiciplinari de Ciencia i Tecnologia en l'Edificacio
• GIIP-Grup de Recerca en Enginyeria de Projectes: Disseny, Sostenibilitat i Comunicacio
• GREENTECH-Grup de Recerca en Tecnologies Renovables
• GRHCT-Grup de Recerca d'Historia de la Ciencia i de la Tecnica
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• HABITAR-Grup de Recerca
• IMP-Modelitzacio i Processament de la Informacio
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• LESEC-Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil
• PERC-UPC-Centre de Recerca d'Electronica de Potencia UPC
• POLQUITEX-Materials Polimerics i Quimica Textil
• SIMCON-First-principles approaches to condensed matter physics: quantum effects and complexity
• STH-Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme
• SUMMLab-Laboratori de Mesura i Modelitzacio de la Sostenibilitat

Professorat

• Aguado de Cea, Antonio
• Alcaraz Sendra, Olga
• Alier Forment, Marc
• Alvarez del Castillo, Javier
• Alvarez del Castillo, M. Dolores
• Amante Garcia, Beatriz
• Bairan Garcia, Jesus Miguel
• Barcelo Garcia, Miquel
• Bosch Tous, Ricard
• Cadafalch Rabasa, Jordi
• Carrillo Navarrete, Fernando
• Consul Serracanta, Ricard
• Cremades Oliver, Lázaro V.
• Cuchi Burgos, Alberto
• Darbra Roman, Rosa Maria
• de la Fuente Antequera, Albert
• de la Hoz Casas, Jordi
• Domenech Lega, Bruno
• Escribano Rodriguez de Robles, Beatriz
• Felipe Blanch, Jose Juan de
• Ferrer Marti, Laia
• Fonseca Casas, Pau
• Fuertes Perez, Pere
• Gangolells Solanellas, Marta
• Garcia Almiñana, Jordi
• Garcia Carrillo, Agueda
• Garrido Soriano, Nuria
• Gil Roig, Jose Maria
• Haurie Ibarra, Laia
• Kallas Calot, Zein
• Lopez Alvarez, David
• Magrinya Torner, Francesc
• Martin Cañadas, Maria Elena
• Maspoch Ruldua, Maria Lluïsa
• Mayorga Cardenas, Miguel Yury
• Monguet Fierro, Josep Maria
• Montserrat Jorda, Josep
• Morato Farreras, Jordi
• Navarro Moldes, Leandro
• Olmedo Torre, Noelia
• Ortego Martinez, Maribel
• Pablo Ribas, Joan de
• Pardo Bosch, Francesc
• Peña Carrera, Marta
• Perez Foguet, Agusti
• Pujadas Alvarez, Pablo
• Quera Miro, Manuel
• Rahmani Meddour, Djamel
• Riba Romeva, Carles
• Roca Bosch, Elisabeth
• Roca Rosell, Antoni
• Rodriguez Cantalapiedra, Inmaculada
• Rosas Casals, Marti
• Ruiz Mansilla, Rafael
• Sabater Pruna, Assumpta
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Segalas Coral, Jordi
• Torres Lopez, Antonio Luis
• Trullols Farreny, Enric
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Velo Garcia, Enrique
• Vidal Lopez, Eva
• Villares Junyent, Miriam
• Xercavins Valls, Josep