Tribunal:
     PRESIDENT: CORREIA GUEDES, MANUEL
     SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
     VOCAL: PULIDO VELÁZQUEZ, MANUEL
Resum de tesi: El present estudi aborda la relació entre canvi climàtic i salut humana en el marc de la resiliència urbana sota un context llatinoamericà. El qual va buscar enfortir els components climàtics i de salut mitjançant l'harmonització i integració conceptual, així com la identificació d'indicadors dins dels models de mesurament de resiliència urbana. És així com es presenta la primera proposta d'un model de mesurament de l'índex de resiliència urbana adaptat a ciutats llatinoamericanes, abordant específicament la relació entre canvi climàtic i salut. Aquest model es va validar i operacionalizó mitjançant un estudi de cas en dues comunitats vulnerables en àrees de transició urbà-rural a Santiago de Cali, Colòmbia.L'enfocament va incloure l'estimació de cinc indicadors relacionats amb salut, desastres naturals i variabilitat climàtica, socioeconòmics, governança i satisfacció, on la resiliència presenta una relació negativa respecte a la vulnerabilitat. Donada la limitació en el monitoratge i sistematització d'informació en ciutats llatinoamericanes, es va recopilar gran part de les dades a través d'entrevistes estructurades. Els resultats van revelar patrons característics de comunitats llatines altament vulnerables, com l'alt grau d'autogestió per a resoldre problemes i millorar la qualitat de vida. Aquestes troballes proporcionen elements per a inferir i prioritzar comunitats amb un fort sentit de pertinença, permetent la implementació efectiva de mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic, donada l'alta probabilitat d'apropiació i continuïtat per part d'aquestes.

Tribunal:
     PRESIDENT: BOADA OLIVERAS, IMMACULADA
     SECRETARI: MARCO GOMEZ, JORDI
     VOCAL: FIZ FERNANDEZ, JOSE IGNACIO
Resum de tesi: Els incendis forestals representen una amenaça significativa per als ecosistemes, les propietats i la vida humana, cosa que posa en relleu la necessitat de sistemes de detecció precisos, adaptables i eficients. Aquesta tesi introdueix un nou enfocament per a la detecció d'incendis forestals, que aborda limitacions clau en termes de precisió, adaptabilitat i sostenibilitat, amb èmfasi en la implementació pràctica i el disseny conscient dels recursos. A través de tres estudis interrelacionats, la investigació desenvolupa un marc estructurat i conscient dels factors de confusió, que avança des de la creació de conjunts de dades fins a solucions d’implementació en temps real.El primer estudi estableix un conjunt de dades d'incendis forestals conscient dels factors de confusió i un marc d'aprenentatge multitarea per abordar els falsos positius causats per elements confusos, com núvols, la boira i els reflexos de la llum. Aquest enfocament redueix significativament les alarmes falses, millorant la precisió del model en escenaris de detecció complexos. El segon estudi avança aquest marc incorporant un enfocament d'aprenentatge jeràrquic i adaptatiu al domini, que integra conjunts de dades de zones forestals i no forestals. Aquesta estratègia de doble conjunt de dades, amb capes compartides i especialitzades, millora la capacitat del model per generalitzar-se en diverses condicions ambientals, oferint una solució més adaptable en contextos forestals variats.A partir d’aquestes bases, el tercer estudi introdueix la destil·lació de coneixement per transferir coneixements d’un model complex i entrenat jeràrquicament a un model lleuger optimitzat per a dispositius de baix consum, com els drons. Aquest enfocament manté una alta precisió en la detecció alhora que minimitza les demandes computacionals, contribuint a una implementació sostenible. També es presenta una nova mètrica, la Specificitat dels Elements Confusos (CES), per avaluar la capacitat del model per gestionar aquests elements en entorns reals, facilitant un ús eficient dels recursos i un monitoratge precís.Aquests estudis proposen conjuntament un marc estructurat i escalable per a la detecció d’incendis forestals que combina rigor tècnic amb aplicacions pràctiques i orientades a la sostenibilitat. Els resultats ofereixen models adaptables i d'alta precisió per a la implementació en entorns reals i proporcionen una base per a la recerca futura en monitoratge ambiental sostenible i gestió d'incendis forestals impulsada per la IA.

Tribunal:
     PRESIDENT: MONER GIRONA, MAGDA
     SECRETARI: PASTOR MORENO, RAFAEL
     VOCAL: EGIDO AGUILERA, MIGUEL ANGEL
Resum de tesi: La transició energètica global, impulsada per la sostenibilitat, requereix garantir l’accés universal a l'electricitat, especialment en les zones rurals de l'última milla. Els programes d'accés a energia renovable són fonamentals per al desenvolupament, l'apoderament i la resiliència climàtica en aquestes regions. En aquest context, és imprescindible realitzar avaluacions exhaustives de les estratègies d’electrificació considerades fins ara per evitar errors i assegurar l’èxit operatiu d’aquestes iniciatives. Així mateix, és especialment important considerar la durabilitat i l’impacte de les solucions implementades en termes de desenvolupament i d’igualtat de gènere. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu abordar aquestes llacunes, desenvolupant procediments multicriteri per a una avaluació holística de la sostenibilitat de les iniciatives d'electrificació de l'última milla en economies emergents, extraient les lliçons apreses de casos d'estudis reals. La investigació analitza primer la transició energètica local en dues poblacions històricament marginades: les comunitats indígenes i tradicionals. Després, avalua dos programes d'electrificació a gran escala al Brasil i Veneçuela, i, posteriorment, analitza l’operació i els impactes regionals en tres estats brasilers. A més, es proposa un marc d'anàlisi utilitzant dades de gènere i dades desagregades per sexe per assegurar iniciatives d'electrificació amb perspectiva de gènere, i s’aplica a tres municipis brasilers. Aquestes fases destaquen la importància de procediments d’anàlisis de presa de decisió multicriteri que integrin els contextos locals, les preferències de les parts implicades i enfocaments inclusius. L'avaluació dels resultats de l'electrificació de l'última milla revela el potencial transformador de les solucions d'energia renovable, destacant la necessitat de plantejaments sistèmics i integrats i de la col·laboració multisectorial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta anàlisi serveix com a guia per a aquells i aquelles que promouen l'electrificació de l'última milla, abordant sinergies en disseny sostenible, durabilitat operativa i un desenvolupament local a llarg termini que no deixi ningú enrere.

Tribunal:
     PRESIDENT: PERIS BLANES, JORDI
     SECRETARI: ROCA BOSCH, ELISABETH
     VOCAL: HU, FEI
Resum de tesi: En els darrers anys, les transicions cap a la sostenibilitat han emergit com un focus de recerca fonamental dins de la ciència de la sostenibilitat. Aquesta recerca doctoral explora les transicions cap a la sostenibilitat des d’una perspectiva inspirada en el taoisme, integrant els coneixements filosòfics orientals amb el pensament sistèmic i la teoria dels punts de palanca. Es desenvolupen dos marcs innovadors —el marc de la Intervenció en Sostenibilitat Profunda i Superficial (DSSI) i el Sistema de Punts d’Intervenció en la Transició (TIP)— per abordar tant els canvis culturals i paradigmàtics profunds com els ajustos operatius superficials en les transicions cap a la sostenibilitat. La recerca avança en tres etapes: establir una fonamentació filosòfica, construir un marc teòric i dissenyar una eina pràctica. En conjunt, aquestes contribucions ofereixen una aproximació holística i estratègica a les transicions cap a la sostenibilitat, enriquint tant la teoria com la pràctica. Els marcs s’estan posant a prova en contextos reals, especialment en un projecte europeu de transformació rural, establint les bases per a futures recerques empíriques i aplicacions.

Tribunal:
     PRESIDENT: BONNET, CÉLINE
     SECRETARI: GUESMI, BOUALI
     VOCAL: TOMA, LUIZA
Resum de tesi: El sector detallista ha hagut de lluitar durant molt de temps amb un entorn cada cop més competitiu i complex. Els canvis en el comportament dels consumidors, les estructures del mercat i les preocupacions de salut pública han alterat dràsticament aquest entorn en els darrers 20 anys. A més, la importància de la diferenciació promocional ha augmentat com a resultat de les crisis econòmiques, la inflació i la disminució del poder adquisitiu dels consumidors. Les promocions de vendes al detall presenten oportunitats significatives per remodelar i influir en el comportament dels consumidors. Tenint en compte el seu impacte directe en els patrons de despesa, és crucial comprendre els efectes multifacètics de les promocions.En aquest context, l'objectiu general d’aquesta tesi és estudiar l’efecte de les promocions de vendes en el comportament de compra dels consumidors en diferents contextos. Es van dur a terme tres estudis de consumidors, en què s’examinen els efectes promocionals en l’assignació pressupostària, els canvis de comportament impulsats per la crisi i les implicacions polítiques relacionades amb la salut, utilitzant dades Homescan de Kantar Worldpanel.En primer lloc, es va investigar l’efecte de les promocions de vendes al detall en l’assignació del pressupost alimentari de la llar entre els articles de la cistella de la compra a Catalunya, a la regió nord-est d’Espanya. Utilitzant dades de compres d’un supermercat procedents del panel, es van calcular les elasticitats pròpies i de promoció creuada mitjançant l’Exact Affine Stone Index (EASI). Els resultats revelen efectes positius de les promocions en la despesa de les llars i, principalment, un efecte creuat asimètric negatiu, cosa que implica una reassignació pressupostària petita però significativa.En segon lloc, es van analitzar els canvis en el comportament de compra durant els períodes de crisi, utilitzant la pandèmia de la COVID-19 com a estudi de cas. Es va examinar la sensibilitat al preu i la resposta a les promocions en diferents fases de la crisi i nivells de despesa, mitjançant models de regressió d’efectes fixos i regressió per quantils. Es van utilitzar dades Homescan que cobreixen el primer any de la COVID-19 i l’any anterior. Els resultats indiquen que les llars presenten una disminució de la sensibilitat al preu i una resposta reduïda a les promocions durant el primer confinament, seguida d’un augment de la sensibilitat durant el període de nova normalitat. A més, durant el primer confinament, les llars amb una despesa baixa són més sensibles als preus i a les promocions que les llars amb una despesa elevada.En tercer lloc, es duu a terme una anàlisi comparativa entre països. S’examina la relació entre les promocions de vendes al detall i l’índex de massa corporal (IMC) utilitzant el sistema de demanda EASI, comparant les regions del nord (Escòcia) i del sud (Espanya). L’anàlisi se centra en aliments amb un alt contingut en greixos, sucre i sodi (HFSS), en diferents perfils d’IMC. Les troballes indiquen que els consumidors amb un IMC poc saludable presenten una major sensibilitat als canvis de preus i de despesa en comparació amb aquells amb un IMC saludable. A més, les llars escoceses mostren una major sensibilitat als canvis de despesa i a les promocions en comparació amb les seves contraparts espanyoles.La investigació duta a terme en aquesta tesi proporciona informació valuosa per als detallistes, responsables polítics i altres parts interessades involucrades en el sector detallista d’aliments. Els resultats d’aquesta tesi poden orientar el disseny d’estratègies promocionals, decisions de preus i intervencions polítiques per satisfer les necessitats dels consumidors, alhora que s’aborden preocupacions socials més àmplies, com ara la gestió de crisis i els objectius de salut pública.

Tribunal:
     PRESIDENT: SAYADI GMADA, SAMIR
     SECRETARI: COSTA FONT, MONTSERRAT
     VOCAL: DE STEUR, HANS
Resum de tesi: Els desafiaments (reptes) que afronten els ecosistemes de llacunes i aqüífers al nord d’Àfrica ressalten la necessitat crítica de solucions sostenibles per a la seva restauració, preservació i gestió. Aquesta tesi examina tant els aspectes socioeconòmics com els ambientals de les iniciatives de restauració a Tunísia, fent èmfasi en les preferències, els valors culturals i la disposició financera de les comunitats locals per involucrar-se en aquests esforços. Es tracten dos estudis de cas significatius: la restauració de la llacuna de Bizerta i les actituds públiques envers la seva millora, així com la restauració de l’aqüífer de la regió de Djeffara.El Capítol 2 explora la importància cultural i econòmica de la llacuna de Bizerta i el port de Manzel Abderrahmen per als pescadors locals. Per avaluar la seva disposició a donar suport a la restauració d’ambdós, es van realitzar enquestes presencials als pescadors del port de Manzel Abderrahmen, incorporant un Experiment d’Elecció Discreta. Els resultats indiquen que els pescadors estan disposats a pagar impostos més alts (fins a un 13%) per preservar la seva profunda connexió amb la regió i el seu patrimoni cultural, a més de millorar l’organització del port. Aquest capítol destaca que els pescadors prioritzen el port per sobre de la llacuna, malgrat reconèixer-ne el paper fonamental de la llacuna. La integració dels valors culturals heretats en la presa de decisions ambientals és clau per garantir que les polítiques s’alineïn amb les prioritats locals.El Capítol 3 analitza les preferències del públic en general sobre la restauració de la llacuna a tot Tunísia. Per fer-ho, es va dur a terme una enquesta presencial amb ciutadans a Bizerta, incorporant un Experiment d’Elecció Discreta (DCE) per avaluar la demanda social de restauració dels serveis ecosistèmics de la llacuna de Bizerta. Els resultats van identificar dos grups contrastants: aquells que donen suport a la restauració i aquells que manifesten dubtes sobre la seva viabilitat. Els resultats indiquen que, si bé la majoria dels ciutadans es posiciona a favor d’estratègies de restauració d’alt impacte, alguns expressen preocupacions que no estan directament relacionades amb els beneficis ecològics. Aquest capítol subratlla la necessitat de millores substancials i una comunicació clara per justificar la inversió pública en projectes de restauració de la Llacuna.El Capítol 4 examina la restauració de l’aqüífer a la regió de Djeffara, centrant-se en les preferències ciutadanes entre esquemes de pagament voluntari i obligatori. Es va dur a terme una enquesta presencial a Medenine, aplicant dos enfocaments de pagament—obligatori i voluntari—per avaluar la disposició dels ciutadans a donar suport a la restauració de l’aqüífer i determinar si el mecanisme de pagament influeix en la seva decisió. Els resultats ressalten la forta importància de la disponibilitat d’aigua i una clara preferència per les contribucions voluntàries, fet que reflecteix les tradicions culturals de responsabilitat social a la regió. A més, aquest capítol explora els possibles desavantatges dels pagaments obligatoris en contextos de baixa confiança pública i inestabilitat política.En conjunt, aquests estudis amplien la comprensió de les interconnexions entre la restauració ecològica, els beneficis socioeconòmics i el vincle comunitari amb el territori i la seva cultura. En integrar elements culturals, econòmics i participatius, aquesta tesi proporciona perspectives valuoses per als responsables de la formulació de polítiques que busquen desenvolupar programes de restauració ambiental eficaços i inclusius a Tunísia i en contextos comparables.

Tribunal:
     PRESIDENT: ARIAS ISAZA, CARLOS ALBERTO DE JESÚS
     SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
     VOCAL: SALAZAR, JUAN FERNANDO
Resum de tesi: Aquest treball de recerca, iniciat el 2018, planteja una metodologia d'articulació d'actors públics, privats, acadèmia i ciutadania com a esquema de governança de l'aigua a conques hídriques llatinoamericanes. Combina el saber tècnic, amb el coneixement local de les comunitats assentades al territori, transcendint les limitacions dels períodes governamentals i fomentar l'apropiació dels actors mitjançant exercicis de cocreació per aconseguir accions sostenibles que millorin les condicions del recurs hídric, enfortint la confiança, la reciprocitat i la cooperació.La metodologia es va aplicar a les conques de les falltes La Iguaná, Doña María i Santa Elena, ubicades a la Vall d'Aburrá, el municipi nucli de la qual és Medellín, Colòmbia. Aquest procés es va emmarcar dins de l'Aliança per l'emergència climàtica i Sanitària a la Vall d'Aburrá, en la qual van participar entitats com CORANTIOQUIA i Àrea Metropolitana de la Vall d'Aburrá, autoritats ambientals, Districte de Medellín, Institut Tecnològic Metropolità, Universitat Politècnica de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, ​​EPM com a Empresa privat) i les comunitats assentades. Set anys després, les accions a les conques es dinamitzen de forma articulada i les comunitats s'han cohesionat a la Xarxa SOS Conca, on intercanvien sabers i lliçons apreses. Això demostra que és possible consolidar un full de ruta mitjançant exercicis de cocreació que es puguin implementar a curt, mitjà i llarg termini. Seguint les idees d'Ostrom (1997) i Scharmer (2024), el procés inclou conèixer els límits i l'oferta natural del territori, establir un diàleg amb petits grups per liderar des del futur emergent en termes de regeneració d'ecosistemes, homologar conceptes, mirades i interessos, conèixer les accions realitzades en el passat, mobilitzar els recursos de comú. Això contribueix a consolidar la governança de l'aigua, cosa que es traduirà en la seguretat hídrica necessària per a la població.Els observatoris ambientals són eines clau de cocreació entre els actors de la conca. És necessari identificar el tipus d'observatori més adequat per a cada conca i implementar un esquema d'actualització permanent per a orientar la presa de decisions, mitjançant esquemes de cocreació amb tots els actors, prioritzant les accions més urgents. La democratització de la informació, la participació activa de la ciutadania, la diversitat d'actors involucrats, el monitoratge continu, i els marcs reguladors, són aspectes claus que ha de tenir un observatori ambiental parell consolidar la Governança de l'aigua. Els grups focals i el taller sobre Barreres que limiten la Governança de l'Aigua, van evidenciar que les principals barreres són; alts nivells de desconfiança entre els diferents actors, dificultat per a treballar per un objectiu comú, interessos particulars, limitacions jurídiques per a potenciar el treball col·laboratiu, desconeixement sobre el que és una conca hidrogràfica i la falta d'informació precisa per a prendre decisions que millorin les condicions ambientals i socials de les conques cap a la seguretat hídrica. La metodologia integra el saber local amb el rigor tècnic a través de diàlegs on tots valorin l'aportació de cadascun, visualitzant junts les prioritats en cada conca. Això constitueix un exercici de lideratge conscient que busca transcendir en el temps els mecanismes implementats, motivant processos sostinguts i incloents. S'espera que, donada la similitud de contextos socioambientals a Amèrica Llatina, pugui replicar-se en altres regions, enfortint els esquemes de governança de l'aigua i la justícia ambiental, destacant la importància de l'aigua dins del nexe aigua-energia-aliments, com un element vital per a la supervivència humana

Tribunal:
     PRESIDENT: OLIVER SOLÀ, JORDI
     SECRETARI: VIDAL LOPEZ, EVA MARIA
     VOCAL: FOGLIA ROMERO, EFRAIN
Resum de tesi: Comprendre el paper dels drets de propietat en la gestió dels dispositius de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, principalment ordinadors, és fonamental per abordar el malbaratament de recursos i aconseguir els objectius d'inclusió digital i sostenibilitat. Tot i que l'adquisició, l'ús i la disposició dels dispositius TIC estan predominantment regits per la propietat individual, els ecosistemes de reutilització demostren beneficis significatius. En aquests ecosistemes, diversos actors col·laboren per recuperar dispositius TIC descartats, reacondicionar-los, mantenir-los i lliurar-los a poblacions vulnerables amb un cost ambiental i econòmic mínim.Basada en la teoria dels Recursos d’Us Comú, aquesta tesi introdueix un model que aplica un enfocament de propietat comunitària per governar la reutilització dels dispositius TIC, utilitzant el marc del paquet de drets per organitzar i gestionar els ecosistemes de reutilització. Basat en la iniciativa eReuse, desenvolupada mitjançant investigació-acció per una comunitat multilateral involucrada en el reacondicionament d'ordinadors per a la inclusió social a Espanya, el model captura patrons d'acció col·lectiva, classifica els participants segons els seus rols i mapeja els drets de propietat que subjeuen les seves interaccions, assegurant relacions justes dins l'ecosistema. Per avaluar la seva idoneïtat i aplicació en contextos iberoamericans, el model va ser avaluat en tres ecosistemes de reutilització a l'Argentina i l'Uruguai. Els resultats indiquen que, tot i que sovint és necessària una adaptació local, el model funciona en la pràctica i mostra un gran potencial per informar el disseny de la governança en ecosistemes de reutilització TIC culturalment alineats.El model s’operacionalitza a través de dues eines digitals, DeviceHub i Workbench, que faciliten la traçabilitat dels canvis de propietat en els dispositius al llarg del seu cicle de vida, a més de capturar mètriques detallades d'ús i rendiment. En eReuse, es va trobar que aproximadament el 46% dels dispositius descartats i donats podrien ser reutilitzats, el que posa de manifest el reciclatge prematur dels equips funcionals a causa de criteris com l'obsolescència comptable o per programari. Dades recollides a través d'aquestes eines també permeten una mesura més precisa de l'estimació de l'impacte i donen suport a la creació d'indicadors per comparar estratègies d'inclusió digital en diverses regions i escenaris. Els resultats mostren que l'eficiència en termes de CO2 equivalent de la reutilització de dispositius varia des d'un 30% en àrees amb una major proporció d'energies renovables fins a un 5% en regions dependents de fonts d'energia fòssil, en comparació amb l'adquisició de dispositius nous. Això subratlla que la reutilització no és inherentment eficient, sinó que depèn de factors contextuals. A més, aquests resultats ressalten la necessitat de comptar amb dades més granulars per ajustar aquestes estimacions i obtenir una millor comprensió de l'impacte de la reutilització de les TIC en diferents contextos.Finalment, aquest model de governança va ser avaluat a través d'estudis de cas pràctics en contextos del món real. Els nostres resultats demostren que l'èxit o fracàs de la reutilització depèn del context sociocultural i de barreres com assegurar el manteniment a llarg termini i la usabilitat, barreres que es mitiguen més eficaçment en iniciatives de reutilització servititzades, on els mantenidors i agents TIC asseguren el rendiment dels dispositius davant els ràpids canvis tecnològics. Aquests resultats contribueixen a tancar la bretxa entre els objectius de sostenibilitat i la governança TIC, destacant el paper dels ecosistemes de reutilització habilitats digitalment en la promoció de transicions digitals equitatives i de baix carboni, així com en la generació d'oportunitats d'ocupació local.

Tribunal:
     PRESIDENT: ARIAS ISAZA, CARLOS ALBERTO DE JESÚS
     SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
     VOCAL: CALDARICE, OMBRETTA
Resum de tesi: Les crisis urbanes revelen la veritable essència de les nostres ciutats: la seva capacitat per col·lapsar o, per contra, sublimar-se en l’adversitat. Inundacions, xocs econòmics, pandèmies — totes són sacsejades que exposen cada fragilitat però que, paradoxalment, també poden desencadenar un potencial transformador. Mentre la resiliència treballa per restaurar un statu quo fràgil (Davoudi, 2012), l’antifragilitat (Taleb, 2012) és més agosarada: extreu energia en brut de cada crisi per reinventar-se i elevar-se a un nivell superior d’evolució.Aquesta recerca demostra com aquest paradigma, quan s’aplica al teixit urbà, pot esdevenir una nova palanca estratègica operativa: en lloc de suportar la crisi, la ciutat l’explota, la tritura i n’extreu una nova força, un “combustible” per a la mutació i el creixement sostenible.Després d’una anàlisi crítica dels enfocaments existents de gestió postcrisi, es van identificar quinze principis teòrics fonamentals i es van confrontar empíricament amb la realitat de vint-i-set ciutats que han viscut crisis importants. Sis d’elles van demostrar una trajectòria urbana exemplar, revelant com es poden articular mecanismes clau (diversitat estratègica, innovació proactiva, anticipació sistèmica, prevenció activa, resiliència sostenible) per metabolitzar la incertesa.Descomponent les estructures i dinàmiques en joc, aquesta recerca revela l’“ADN” de l’antifragilitat urbana i condueix a la formalització d’un marc conceptual dotat d’una caixa d’eines operativa construïda al voltant de dinàmiques provades i quantificables. Aquesta eina proporciona: (i) un diagnòstic precís basat en 75 indicadors de rendiment, que permet avaluar rigorosament la capacitat de les ciutats per adaptar-se i transformar-se davant de les crisis; (ii) una fulla de ruta estratègica per “reprogramar” la trajectòria urbana, articulada al voltant d’eixos prioritaris i accions concretes que facilitin una evolució òptima; (iii) un registre de bones pràctiques, empíricament provades en ciutats antifràgils, utilitzades per reforçar les polítiques públiques i guiar les directrius d’implementació.L’experiment a gran escala realitzat a Tel Aviv va permetre confrontar el model amb la realitat sobre el terreny. Es va desplegar un sistema d’enquestes multinivell, combinant entrevistes en profunditat, taules rodones estratègiques i enquestes dirigides a agents locals. Aquesta avaluació va validar la solidesa conceptual i la rellevància operativa del marc proposat, destacant la seva capacitat per proporcionar un diagnòstic precís, una orientació estratègica coherent i palanques d’acció concretes per accelerar la transformació de la ciutat. L’anàlisi de les dades in situ va conduir a un perfeccionament del model, consolidant-ne l’aplicabilitat i facilitant-ne la transposició a altres contextos urbans.Aquest marc conceptual i la seva caixa d’eines estratègica estableixen una dinàmica evolutiva on cada pertorbació es converteix en una palanca de transformació. Reintegrant la incertesa com a motor d’adaptació i innovació, estan reconfigurant profundament les estratègies urbanes, proporcionant a les ciutats els mitjans per anticipar, absorbir i transcendir les crisis. Aquest enfocament obre el camí cap a una urbanitat antifràgil, on l’inesperat deixa de ser una limitació i esdevé un vector de creixement sostenible i diferencial.

Tribunal:
     PRESIDENT: FONSECA ESCUDERO, DAVID
     SECRETARI: LÓPEZ ÁLVAREZ, DAVID
     VOCAL: FERNANDEZ MORALES, ANGELICA
Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el paper de les Façanes de Doble Pell en la promoció de pràctiques constructives sostenibles, centrant-se en la seva influència sobre l'eficiència energètica, el confort tèrmic i visual, i les dinàmiques socials, particularment en entorns urbans. Atès que els edificis representen aproximadament el 40% del consum energètic global, les façanes impacten significativament en el rendiment energètic, convertint el seu disseny en una àrea crítica per millorar la sostenibilitat. Aquest estudi empra una combinació d'observacions empíriques, simulacions avançades i eines de disseny paramètric com Rhinoceros i Grasshopper per explorar com les Façanes de Doble Pell poden reduir el consum energètic mentre milloren el confort i el benestar dels ocupants.La investigació s'estructura al voltant d'indicadors clau de rendiment com la Intensitat d'Ús Energètic, el Nombre d'Hores en Confort Tèrmic i l'Autonomia Espacial de l'Enlluernament. Els resultats indiquen que les Façanes de Doble Pell adaptatives, quan estan optimitzades, milloren significativament el rendiment energètic de l'edifici, redueixen les càrregues de refrigeració i calefacció, i proporcionen un control efectiu de l'enlluernament, tot això mentre milloren el confort visual. A més, les Façanes de Doble Pell ajuden a crear entorns socialment dinàmics en millorar l'atractiu estètic de les façanes i fomentar les interaccions socials en àrees urbanes.Un cas d'estudi a Barcelona destaca l'aplicabilitat més àmplia d'aquestes troballes a climes mediterranis, amb implicacions tant per a nova construcció com per a projectes de rehabilitació. Mitjançant la integració d'eines computacionals avançades per a l'optimització multiobjectiu, l'estudi no només identifica configuracions de façana que equilibren l'eficiència energètica i el confort dels ocupants, sinó que també demostra com les façanes poden millorar la participació social en espais urbans densament poblats.En conclusió, la investigació proporciona als arquitectes i urbanistes coneixements pràctics sobre l'ús de Façanes de Doble Pell i eines paramètriques per al disseny sostenible d'edificis, oferint solucions que redueixen el consum energètic, milloren el confort dels ocupants i fomenten la interacció social, aspectes clau per desenvolupar entorns urbans més sostenibles.