Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més apropiada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Sostenibilitat correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, o l’actual Màster en Sostenibilitat, o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

La via normal d’accés al Programa de Doctorat és la realització prèvia del Màster en Sostenibilitat o el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, i en aquest cas no es requereixen complements de formació. En els casos en què s’acrediti un altre màster, la Comissió Acadèmica en valorarà l’adequació i establirà, si cal, els complements de formació que s’hagin de cursar.
Per tant, tenen accés al Doctorat en Sostenibilitat els titulats en:
• Qualsevol dels àmbits de les enginyeries, de l’arquitectura o de l’edificació.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències socials, economia i geografia.
• Amb un títol d’enginyeria superior (pre-EEES).
• Amb un títol d’arquitectura (pre-EEES).
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències socials, economia i geografia, que a més estiguin en possessió d’un títol de màster universitari en qualsevol dels àmbits de les enginyeries.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per acabar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits d’investigació.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context d’investigació en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement .
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Rosas Casals, Marti

• Aranda Gimo, Silvia
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Gil Roig, Jose Maria
• Mehaba, Wafa
• Pujadas Alvarez, Pablo
• Villares Junyent, Miriam

• Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (PROMOTORA)

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 094
Correu electrònic: doctorat.sos.camins@upc.edu

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més apropiada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Sostenibilitat correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, o l’actual Màster en Sostenibilitat, o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

La via normal d’accés al Programa de Doctorat és la realització prèvia del Màster en Sostenibilitat o el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, i en aquest cas no es requereixen complements de formació. En els casos en què s’acrediti un altre màster, la Comissió Acadèmica en valorarà l’adequació i establirà, si cal, els complements de formació que s’hagin de cursar.
Per tant, tenen accés al Doctorat en Sostenibilitat els titulats en:
• Qualsevol dels àmbits de les enginyeries, de l’arquitectura o de l’edificació.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències socials, economia i geografia.
• Amb un títol d’enginyeria superior (pre-EEES).
• Amb un títol d’arquitectura (pre-EEES).
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències socials, economia i geografia, que a més estiguin en possessió d’un títol de màster universitari en qualsevol dels àmbits de les enginyeries.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Pel que fa al Programa de Doctorat en Sostenibilitat, la selecció i admissió de candidats és competència de la Comissió Acadèmica del programa (CAPDS).

  • CV del candidat, motivació de la feina d’investigació i referències aportades (50%).
• Disponibilitat de beca o fons de finançament per a la realització de la tesi (40%).

També es consideren:
• Qualificacions obtingudes en les titulacions anteriors. Nota mitjana de l’expedient acadèmic del títol que dóna accés al Doctorat (4%).
• Nivell d’anglès. El coneixement d’altres idiomes també es valorarà favorablement (4%).
• Entrevista amb el candidat (si la Comissió ho considera necessari) (2%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-los per associar aquests complements exclusivament a crèdits d’investigació, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

En el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, els estudiants procedents dels màsters vinculats al programa (Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC i Màster Universitari en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació de la UPC) no necessitaran cursar complements de formació.

En el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats per la CAPDS en el moment de l’admissió i definits per a cada estudiant, en funció del seu perfil d’accés. Aquests complements de formació es portaran a terme a través d’assignatures dels màsters universitaris vinculats al programa (Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC i Màster Universitari en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació de la UPC).

Els directors de tesi, com a resultat de l’observació de carències en la preparació dels estudiants, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral, també podran requerir als estudiants la realització de formació específica. Aquesta formació es portarà a terme mitjançant l’assistència a cursos especialitzats, seminaris, ‘workshops’ o estades en centres d’investigació que permetin completar la formació dels doctorands en aspectes concrets relacionats amb la temàtica de la seva tesi.

El límit temporal per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementaria sigui requerida per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat com a condició per a l’admissió. La Comissió podrà dictaminar la desvinculació dels estudiants si aquests exhaureixen els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.

Atès que no hi ha un perfil predeterminat per a l’accés al Programa de Sostenibilitat, els complements de formació, si cal, se seleccionaran preferentment dels màsters que depenen de l’Institut de Sostenibilitat de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

Matrícula ordinària: setembre-octubre.

Matrícula extraordinària: febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Matrícula ordinària: setembre-octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: tutoria.
Núm. d’hores: 288.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Metodologia de la investigació.
Núm. d’hores: 12.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 16.
Caràcter: optatiu.

Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 20.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 280.
Caràcter: optatiu.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• BORGES MARTINS, PATRICIA ALEXANDRA: Modelització energètica d¿edificis a escala urbana a Andorra. Reducció dels desajustos dels models mitjançant dades de consum d'energia desagregades.
  
  Autor/a: BORGES MARTINS, PATRICIA ALEXANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/04/2023
  Data de lectura: 16/06/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, Mòdul C1, sala 002. Campus Nord. Barcelona
  Director/a de tesi: PAGES RAMON, ANNA | TRAVESSET BARÓ, ORIOL
  Tribunal:
       PRESIDENT: ROGORA, ALESSANDRO
       SECRETARI: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO
       VOCAL: GALOBARDES REYES, ISAAC
  Resum de tesi: El sector de l¿edificació s¿ha convertit a hores d¿ara en un punt clau per a les polítiques i estratègies de reducció d¿energia i emissions de gasos d¿efecte hivernacle. L¿important expansió urbana sense precedents soferta durant els darrers anys encara persistent a dia d¿avui, així com l¿elevat consum energètic del sector de l¿edificació i la longevitat dels edificis construïts abans de l¿aparició dels reglaments energètics són algunes de les raons que han posat al sector de l¿edificació en el punt de mira per atènyer l¿ambiciós objectiu de neutralitat carboni per l¿any 2050.Per reduir notablement el consum d¿energia i les emissions, tant en edificis existents com de nova construcció, i assolir així els objectius climàtics, les ciutats necessiten d¿una millor comprensió, no només del comportament energètic actual dels edificis sinó també de quins efectes futurs podrien tenir els programes integrals de reconversió energètica i els canvis en la infraestructura de subministrament d¿energia. En aquest sentit, els models energètics d¿edificis a escala urbana de tipus bottom-up, coneguts com a UBEM, estan considerats com una de les eines més prometedores en l¿àmbit de la simulació urbana capaç d¿incorporar diferents conjunts de dades sobre el parc edificat així com els factors externs que l¿afecten. Malauradament, els desajustos entre els resultats d¿aquests i les dades reals de consum energètic representen una barrera per a la seva utilització generalitzada en la presa de decisions polítiques. La reducció d¿aquests desajustos és un dels principals reptes d¿aquest camp d¿estudi. Mentre la majoria de recerca realitzada amb aquest propòsit assenyala al calibratge dels UBEM com la solució a aquest desajust, pocs estudis aborden la qüestió de la fragmentació del parc edificat necessària per poder implementar models energètics a escala urbana. Amb l¿objectiu de reduir els desajustos entre els UBEM i la realitat energètica del parc edificat, l¿eix central d¿aquesta tesi consisteix en la definició d¿una nova metodologia de fragmentació del parc edificat per l¿obtenció d¿arquetips representatius de la heterogeneïtat i diversitat energètica dels edificis utilitzant dades de consum energètic desagregades. Per poder-ne avaluar la seva validesa, aquesta s¿ha implementat en un UBEM dels edificis residencials de la parròquia d¿Escaldes-Engordany, al Principat d¿Andorra. Els resultats obtinguts es comparen amb els de la metodologia de fragmentació més habitual, la fragmentació determinista, demostrant que la metodologia proposada s¿ajusta millor a la realitat energètica del parc edificat.Aquesta tesi contribueix en la transició energètica eficaç del sector de l¿edificació mitjançant la generació d¿eines que donen suport a la presa de decisions. A més de l¿exploració d¿aquesta nova metodologia, durant el transcurs de la present tesi doctoral, s¿han generat una sèrie d¿aportacions específiques d¿utilitat per Escaldes-Engordany i, de forma extensiva, per al Principat d¿Andorra. Entre aquestes destaca l¿UBEM implementat, el primer model a escala urbana d¿Andorra sobre el qual poder avaluar el potencial de les mesures d¿estalvi energètic a implementar en el sector de la edificació.
  

Darrera actualització: 10/06/2023 04:45:36.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 10/06/2023 04:30:26.

Llistat de tesis defensades per any

• SÁEZ UJAQUE, DIEGO: Resiliencia y Panarquía en los procesos de regeneración de la ciudad postindustrial. Una aproximación a las dinámicas urbanas a través del caso de Mataró (Barcelona)
  
  Autor/a: SÁEZ UJAQUE, DIEGO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 17/03/2023
  Director/a de tesi: FUERTES PEREZ, PERE | GARCIA ALMIRALL, MARIA PILAR
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RUIZ SÁNCHEZ, JAVIER
       SECRETARI: ROSAS CASALS, MARTI
       VOCAL: FAVA, NADIA
  Resum de tesi: Esta investigación profundiza en los procesos y dinámicas cambiantes de las ciudades desde la perspectiva de su capacidad resiliente. La tesis plantea como objeto los procesos de regeneración y transformación de antiguos entornos industriales de Mataró como caso de estudio. Según su la naturaleza compleja y adaptativa del sistema urbano, la heurística de la Resiliencia Socio-ecológica, del Ciclo Adaptativo y de la Panarquía proporcionan un marco conceptual y analítico que nos permite aproximarnos al funcionamiento dinámico y cambiante de los entornos construidos. Así, los procesos de retroalimentación, la interacción espacial y temporal de los subsistemas, la no-linealidad de los acontecimientos, la emergencia, la innovación y la autoorganización aparecen como factores clave de los procesos urbanos. A partir de los resultados, asimilamos el proceso de transformación de los antiguos sectores industriales con el Ciclo Adaptativo identificando, además, las trampas (Traps) y dolencias (Ailments) que aparecen en cada una de ellas y la distinta capacidad de respuesta del sistema urbano a distintas escalas. Así, en el Artículo 1 el vacío es el síntoma de la fricción entra la rigidez de la planificación urbanística y la realidad urbana cambiante. El Artículo 2 evidencia la capacidad de los procesos de base social para dinamizar los entornos industriales a partir de la interacción con el resto de los subsistemas del sistema urbano. En este sentido, el subsistema social aparece, a la vez, como receptáculo (Remember) y promotor (Revolt) de las dinámicas urbanas, aprovechando las ventanas de oportunidad (window of opportunity) mediante la innovación y el aprendizaje. Por último, en el artículo 3 caracterizamos a escala arquitectónica el stock edificado (en desuso) como un depósito de resiliencia urbana latente. Una despensa de capacidad adaptativa (potential) que se libera a partir de la interacción con la demanda social (performance) a través de la adaptación formal y funcional de los espacios y como resultado del análisis de este proceso de interpretación socioespacial.
  

Darrera actualització: 10/06/2023 05:01:04.

Grups de recerca

• AIEM-Arquitectura, energia i medi ambient
• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• CAP-Grup de Computacio d'Altes Prestacions
• CEBIM-Centre de Biotecnologia Molecular
• CELBIOTECH-Grup de Recerca: Enginyeria Paperera
• CNDS-Xarxes de Computadors i Sistemes Distribuits
• COSDA-UPC-Analisis de Dades Composicionals i Espacials
• CRAAX-Centre de Recerca d'Arquitectures Avancades de Xarxes
• CREDA-Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA
• CRnE-Centre de Recerca en Ciencia i Enginyeria Multiescala de Barcelona
• EC-Enginyeria de la Construccio
• EPIC-Disseny de circuits analogics integrats i de convertidors de potencia conmutats
• EScGD-Ciencies de l'Enginyeria i Desenvolupament Global
• GICITED-Grup Interdiciplinari de Ciencia i Tecnologia en l'Edificacio
• GIIP-Grup de Recerca en Enginyeria de Projectes: Disseny, Sostenibilitat i Comunicacio
• GREENTECH-Grup de Recerca en Tecnologies Renovables
• GRHCT-Grup de Recerca d'Historia de la Ciencia i de la Tecnica
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• HABITAR-Grup de Recerca
• IMP-Modelitzacio i Processament de la Informacio
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• LESEC-Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil
• PERC-UPC-Centre de Recerca d'Electronica de Potencia UPC
• POLQUITEX-Materials Polimerics i Quimica Textil
• SIMCON-First-principles approaches to condensed matter physics: quantum effects and complexity
• STH-Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme
• SUMMLab-Laboratori de Mesura i Modelitzacio de la Sostenibilitat

Professorat

• Aguado de Cea, Antonio
• Alcaraz Sendra, Olga
• Alier Forment, Marc
• Alvarez del Castillo, Javier
• Alvarez del Castillo, M. Dolores
• Amante Garcia, Beatriz
• Balta Salvador, Roso
• Bosch Tous, Ricard
• Cadafalch Rabasa, Jordi
• Carrillo Navarrete, Fernando
• Casanovas Rubio, Maria del Mar
• Cremades Oliver, Lázaro V.
• Cuchi Burgos, Alberto
• Darbra Roman, Rosa Maria
• de la Fuente Antequera, Albert
• de la Hoz Casas, Jordi
• Domenech Lega, Bruno
• Estrada Romeu, Miquel
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Felipe Blanch, Jose Juan de
• Fernandez Guerrero, David
• Ferrer Marti, Laia
• Fonseca Casas, Pau
• Fuertes Perez, Pere
• Garcia Almiñana, Jordi
• Garcia Carrillo, Agueda
• Garrido Soriano, Nuria
• Gasso Domingo, Santiago
• Gibert Oliveras, Karina
• Gil Roig, Jose Maria
• Kallas Calot, Zein
• Llop Torne, Carles
• Lopez Alvarez, David
• Macias Arau, Pere
• Magrinya Torner, Francesc
• Marti Gregorio, Vicenç
• Martin Cañadas, Maria Elena
• Mas de les Valls Ortiz, Elisabet
• Maspoch Ruldua, Maria Lluïsa
• Masseck, Torsten
• Mayorga Cardenas, Miguel Yury
• Monguet Fierro, Josep Maria
• Morato Farreras, Jordi
• Navarro Moldes, Leandro
• Olmedo Torre, Noelia
• Pages Ramon, Anna
• Pardo Bosch, Francesc
• Peña Carrera, Marta
• Pujadas Alvarez, Pablo
• Rahmani Meddour, Djamel
• Rajadell Carreras, Manuel
• Reig Puig, Lourdes
• Riba Romeva, Carles
• Ribe Torijano, Oscar
• Roca Bosch, Elisabeth
• Rosas Casals, Marti
• Ruiz Mansilla, Rafael
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Segalas Coral, Jordi
• Sierra Garriga, Carlos
• Sureda Carbonell, Barbara
• Taghouti, Ibtissem
• Trullols Farreny, Enric
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Vallbe Mumbru, Marc
• Vidal Lopez, Eva
• Villares Junyent, Miriam