Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més apropiada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Sostenibilitat correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, o l’actual Màster en Sostenibilitat, o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

La via normal d’accés al Programa de Doctorat és la realització prèvia del Màster en Sostenibilitat o el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, i en aquest cas no es requereixen complements de formació. En els casos en què s’acrediti un altre màster, la Comissió Acadèmica en valorarà l’adequació i establirà, si cal, els complements de formació que s’hagin de cursar.
Per tant, tenen accés al Doctorat en Sostenibilitat els titulats en:
• Qualsevol dels àmbits de les enginyeries, de l’arquitectura o de l’edificació.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències socials, economia i geografia.
• Amb un títol d’enginyeria superior (pre-EEES).
• Amb un títol d’arquitectura (pre-EEES).
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències socials, economia i geografia, que a més estiguin en possessió d’un títol de màster universitari en qualsevol dels àmbits de les enginyeries.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per acabar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits d’investigació.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context d’investigació en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement .
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Rosas Casals, Marti

• Aranda Gimo, Silvia
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Mehaba, Wafa
• Pujadas Alvarez, Pablo
• Rosas Casals, Marti
• Segalas Coral, Jordi
• Villares Junyent, Miriam

• Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (PROMOTORA)

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 094
Correu electrònic: doctorat.sos.camins@upc.edu

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més apropiada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Sostenibilitat correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, o l’actual Màster en Sostenibilitat, o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

La via normal d’accés al Programa de Doctorat és la realització prèvia del Màster en Sostenibilitat o el Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, i en aquest cas no es requereixen complements de formació. En els casos en què s’acrediti un altre màster, la Comissió Acadèmica en valorarà l’adequació i establirà, si cal, els complements de formació que s’hagin de cursar.
Per tant, tenen accés al Doctorat en Sostenibilitat els titulats en:
• Qualsevol dels àmbits de les enginyeries, de l’arquitectura o de l’edificació.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Qualsevol dels àmbits de les ciències socials, economia i geografia.
• Amb un títol d’enginyeria superior (pre-EEES).
• Amb un títol d’arquitectura (pre-EEES).
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències naturals i les matemàtiques.
• Amb un títol de llicenciatura (pre-EEES) en els àmbits de les ciències socials, economia i geografia, que a més estiguin en possessió d’un títol de màster universitari en qualsevol dels àmbits de les enginyeries.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Pel que fa al Programa de Doctorat en Sostenibilitat, la selecció i admissió de candidats és competència de la Comissió Acadèmica del programa (CAPDS).

  • CV del candidat, motivació de la feina d’investigació i referències aportades (50%).
• Disponibilitat de beca o fons de finançament per a la realització de la tesi (40%).

També es consideren:
• Qualificacions obtingudes en les titulacions anteriors. Nota mitjana de l’expedient acadèmic del títol que dóna accés al Doctorat (4%).
• Nivell d’anglès. El coneixement d’altres idiomes també es valorarà favorablement (4%).
• Entrevista amb el candidat (si la Comissió ho considera necessari) (2%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-los per associar aquests complements exclusivament a crèdits d’investigació, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

En el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, els estudiants procedents dels màsters vinculats al programa (Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC i Màster Universitari en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació de la UPC) no necessitaran cursar complements de formació.

En el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats per la CAPDS en el moment de l’admissió i definits per a cada estudiant, en funció del seu perfil d’accés. Aquests complements de formació es portaran a terme a través d’assignatures dels màsters universitaris vinculats al programa (Màster Universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC i Màster Universitari en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació de la UPC).

Els directors de tesi, com a resultat de l’observació de carències en la preparació dels estudiants, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral, també podran requerir als estudiants la realització de formació específica. Aquesta formació es portarà a terme mitjançant l’assistència a cursos especialitzats, seminaris, ‘workshops’ o estades en centres d’investigació que permetin completar la formació dels doctorands en aspectes concrets relacionats amb la temàtica de la seva tesi.

El límit temporal per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementaria sigui requerida per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat com a condició per a l’admissió. La Comissió podrà dictaminar la desvinculació dels estudiants si aquests exhaureixen els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.

Atès que no hi ha un perfil predeterminat per a l’accés al Programa de Sostenibilitat, els complements de formació, si cal, se seleccionaran preferentment dels màsters que depenen de l’Institut de Sostenibilitat de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

Matrícula ordinària: setembre-octubre.

Matrícula extraordinària: febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Matrícula ordinària: setembre-octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: tutoria.
Núm. d’hores: 288.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Metodologia de la investigació.
Núm. d’hores: 12.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 16.
Caràcter: optatiu.

Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 20.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 280.
Caràcter: optatiu.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• GONZÁLEZ VALENCIA, ALEJANDRO: Incorporación de la valoración de los servicios ecosistémicos en las políticas de sostenibilidad de entornos urbano-regionales. Medellín, valle de Aburrá y la región central de Antioquia
  
  Autor/a: GONZÁLEZ VALENCIA, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/10/2023
  Data de lectura: 24/01/2024
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala de conferències de l'Edifici TR1(Terrassa) ESEIAAT-UPC
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: ÁLVAREZ DÁVILA, ESTEBAN
       SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
       VOCAL NO PRESENCIAL: BÉCARES MANTECÓN, ELOY
  Resum de tesi: El present treball indaga per la relació d'interdependència de les ciutats, com a expressió del procés d'urbanització i aglomeració humana, així com de totes les seves dinàmiques espacials, polítiques, socials, econòmiques i ambientals, amb les regions que les proveeixen de diferents serveis ecosistèmics i sense els quals no podrien subsistir.A partir d'identificar clarament la manera d'analitzar aquesta dependència, es poden construir propostes d'incorporació de la valoració (no únicament una valoració econòmica) d'aquests serveis ecosistèmics en les polítiques que tradicionalment coneixem com a polítiques urbanes o de les ciutats, així com dels diferents instruments de planificació com són, en el cas de Colòmbia, els plans de desenvolupament i els plans d'ordenament territorial, els quals, per a efectes d'aquest treball, s'analitzen amb major profunditat en una escala metropolitana i regional.La proposta que es presenta avança des del conceptual i el metodològic a través de tres exercicis pràctics, que permeten incorporar els serveis ecosistèmics com a prioritats de les polítiques de sostenibilitat d'aquests territoris, els quals no haurien de ser analitzats i gestionats de manera aïllada sinó que, per contra, haurien d'analitzar-se com a entorns urbà¿regionals, ja que permanentment existeix un intercanvi o flux de serveis que la naturalesa proporciona i que en la majoria de polítiques i visions del desenvolupament dels territoris poques vegades són identificats, valorats i incorporats.Com a cas d'estudi s'analitza la ciutat de Medellín, la seva àrea metropolitana també coneguda com la vall de Aburrá, conformada per altres nou municipis conurbats física i funcionalment, i la seva relació d'interdependència amb el seu entorn urbà¿regional, és a dir la regió central del departament de Antioquia (també denominada regió metropolitana) que abasta almenys 50 municipis.Paraules clau: Serveis Ecosistèmics, Valoració Plural, Sostenibilitat, Planificació, Polítiques, Entorns Urbà¿Regionals, Enfocament ISE, Amplitud d'Inclusió, Mètode Delphi.
  
• MOLINS DURAN, GEMMA: Impacte ambiental de la valorització d¿un residu industrial aviari per a l¿obtenció de materials compòsits
  
  Autor/a: MOLINS DURAN, GEMMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/11/2023
  Data de lectura: 18/12/2023
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala de conferències de l¿ESEIAAT, Campus de Terrassa
  Director/a de tesi: CARRILLO NAVARRETE, FERNANDO | ÁLVAREZ DEL CASTILLO, MARÍA DOLORES
  Tribunal:
       PRESIDENT: SUÑOL MARTÍNEZ, JUAN JOSÉ
       SECRETARI: BUSCIO OLIVERA, VALENTINA
       VOCAL: PALET BALLÚS, CRISTINA
  Resum de tesi: La producció de carn de pollastre ha augmentat en els últims anys i es preveu que ho segueixi fent, això fa que també augmenti la generació de residus derivats de la indústria aviar. Les plomes de pollastre (PlP) són uns d'aquests residus i es busquen solucions per tal de valoritzar-les. Una opció és la seva utilització en materials compòsits fets amb poliàcid làctic (PLA) amb l'objectiu d'obtenir un material plàstic biodegradable amb un baix impacte ambiental. En aquesta tesi s'ha fet un estudi de les propietats i dels impactes ambientals d'aquest material compòsit. Per a la seva fabricació, en primer lloc, cal estabilitzar les PlP que surten de l'escorxador, després es trituren i finalment es mesclen amb el PLA fos per conformar plaques de material compòsit. En relació amb les propietats s'han analitzat les propietats mecàniques de tracció, l'estabilitat en l'absorció d'aigua, la densitat i la compatibilitat entre fibra i matriu mitjançant espectroscòpia FTIR i SEM. Els resultats apunten que l'addició de PlP al PLA té pocs efectes sobre el mòdul de Young tot i reduir la resistència a la tracció i l'allargament a la ruptura. L'anàlisi espectroscòpica mostra una interacció feble entre fibra i matriu, suggerint que les PlP són un bon material de càrrega, però no es poden considerar un material de reforç. Pel que fa als impactes ambientals s'han estudiat mitjançant la metodologia de l'anàlisi de cicle de vida (ACV). En primer lloc, s'han comparat dos processos diferents d'estabilització de les PlP, un tractament amb vapor i un altre amb tensioactiu catiònic. Els resultats permeten veure que l'estabilització amb vapor té un impacte menor en les categories estudiades. Les plomes estabilitzades són triturades i foses juntament amb el PLA per conformar una placa de material. Els resultats mostren que l'ús de PlP en materials compòsits amb PLA pot reduir l'impacte del material, sent la producció del PLA la que contribueix més a l'impacte, i que l'entrada al sistema amb més impactes és el consum d'electricitat.Tot i que la tesi estudia l'impacte del material sense tenir en compte el procés de criança del pollastre, s'ha estudiat la seva influència en l'impacte del material arribant a la conclusió que no és significativa.
  
• RAMÍREZ SANTOS, ANA GLADYS: Las transiciones agroecológicas justas en los sistemas agroalimentarios: analizando el género y los conocimientos tradicionales
  
  Autor/a: RAMÍREZ SANTOS, ANA GLADYS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/10/2023
  Data de lectura: 13/12/2023
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: Sala Conferencias TR1, ESEIAAT, Campus de Terrassa
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | RIVERA FERRE, MARTA GUADALUPE
  Tribunal:
       PRESIDENT: CALVET-MIR, LAURA
       SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
       VOCAL NO PRESENCIAL: LÓPEZ-GARCÍA, DANIEL
  Resum de tesi: Aquest treball de recerca doctoral desenvolupa l'anàlisi de la temàtica de les transicions agroecològiques justes dins dels sistemes agroalimentaris, i analitza el gènere i els coneixements tradicionals ressaltant la seva importància com a elements imprescindibles en els processos de transició. Entre els marcs desenvolupats per a analitzar les transicions sostenibles,es troba el marc teòric de la perspectiva multi-nivell (MLP per les seves sigles en anglès), que és sens dubte un dels marcs d'anàlisis més utilitzades per a comprendre la complexitat multidimensional de les transicions en diferents sectors, inclòs l'agroalimentari. Sobre la base del MLP les transicions es defineixen com el canvi d'un Règim a un altre, com a resultat de la interacció de tres nivells d'acció: Nínxols-Règim-Paisatge. A partir d'aquest enfocament MLP, s'han desenvolupat treballs que aborden les transicions justes, és a dir, l'anàlisi de com el canvi promogut per les transicions d'un sistema a un altre pot generar un profund canvi social i al mateix temps noves injustícies i vulnerabilitats. Sobre la base del MLP, també es desenvolupa l'enfocament de les transicions agroecològiques, des d'on s'ofereix una integració de coneixements, combinant ciència, moviment i pràctica per a aconseguir sistemes alimentaris sostenibles, equitatius i justos. En totes dues propostes teòriques s'observa que convergeixen elements en relació al rol dels coneixements agroecològics tradicionals (justícia epistèmica) i enfocaments de gènere (justícia de gènere) per a una transició justa. Per al cas d'aquesta tesi doctoral, considerem aquestsdos elements com a indispensables i fonamentals a integrar en l'anàlisi dels processos encaminats a transformar els sistemes alimentaris feia uns més sostenibles, saludables i justos. Per a això, amb la finalitat de comprendre i identificar com s'han explorat les dinàmiques entre el gènere i el coneixement tradicional, es desenvolupa una revisió bibliogràfica.A més, s'aborden dos casos d'estudi al Nord i el Sud Global. El primer es localitza en el Municipi de Santa Isabel Cholula, Pobla, Mèxic, el Sud Global, on s'identifiquen els coneixements tradicionals i les seves característiques en funció del gènere, i s'exploren les principals problemàtiques i habilitadors d'una transició agroecològica justa dins delssistemes agroalimentaris de la zona. El segon cas d'estudi es localitza a la ciutat de Barcelona, Nord Global, on s'explora com interactuen els Nínxols-Règim-Paisatge de la ciutat per a la transformació del sistema alimentari, així com la manera en la qual s'aborda la perspectiva de gènere, i el feminisme, dins de les actuacions entre els Nínxols i el Règim.Paraules clau: Sistema alimentari, sistemes agroalimentaris sostenibles, transició sostenible, transició agroecològica, transició justa, coneixements agroecològics tradicionals, justícia epistèmica, justícia de gènere, feminisme.
  

Darrera actualització: 07/12/2023 05:45:32.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 07/12/2023 05:30:23.

Llistat de tesis defensades per any

• ANGERRI TORREDEFLOT, XAVIER: Metodologia integral de perfilat ràpid intel·ligent i interpretable pel suport a la presa de decisions complexes (MIPRI2D). Aplicacions a Sostenibilitat
  
  Autor/a: ANGERRI TORREDEFLOT, XAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 25/07/2023
  Director/a de tesi: GIBERT OLIVERAS, CARINA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VALLS MATEU, AÏDA
       SECRETARI: SANCHEZ MARRE, MIQUEL
       VOCAL: MARTI PUIG, PERE
  Resum de tesi: Vivint en l'era del big data i la intel·ligència artificial, aquesta tesi contribueix, per una banda, amb una nova metodologia de suport a la decisió basada en dades per decidir ràpidament després de tancar la recollida de dades i, per una altra, amb una infraestructura tecnològica per a processos participatius de recollida de dades. L'objectiu principal d¿aquesta tesi és "Definir una metodologia ràpida de diagnòstic d¿un domini (territorial o no) basat en tècniques de perfilat, que incorpori l¿ús del clustering i el TLP basat en termòmetres com a peces clau d¿una nova metodologia d¿Intel·ligència Artificial explicable i orientada al suport a la presa de decisions complexes i estratègiques." Així, s'ha desenvolupat MIPRI2D integrant diverses contribucions. La consulta INSESS és l'instrument principal; es creen qüestionaris atemporals per obtenir informació d'alguns moments concrets sense tenir en compte quan respon el ciutadà. La metodologia permet manegar bases de dades heterogènies que impliquen molts tipus de variables, incloent-hi variables de resposta múltiple o temporals i nous tipus, que hem proposat, de més complexes i expressives com Variables de quadrícula, Variables Qualificades Temporals (TQQ) o Variables Bàsiques Temporals (TBV). Es proposa un model conceptual de metainformació (MdM), per a que MIPRI2D pugui tractar qualsevol tipus de qüestionari, sempre que les variables estiguin correctament definides en el model de metainformació. Això permet un processament automàtic del preprocessament de les dades i dels mètodes de mineria de dades que transformen les dades en informació de valor afegit. L'anàlisi descriptiva que proposa MIPRI2D va més enllà de l¿estat de l¿art amb noves eines per descriure els nous tipus de variables considerats.El procés d¿adquisició de dades proposat i la generació automàtica d'un informe final amb l¿ anàlisi descriptiva són eines potents per donar suport al desenvolupament de polítiques davant de situacions disruptives. Una altra contribució, és la proposta de càlcul de l'error estadístic de mostreig, per tal que el secret estadístic es mantingui preservat i es redueixi el risc de reidentificació. Es proposen també uns nous tipus de variables derivades de 2a i 3a generació que enriqueixen el conjunt de dades i milloren els resultats del clustering i perfilat de les classes. La tesi també aborda el repte d'obtenir clústers coherents quan les dades tenen una component territorial i presenta una metodologia per identificar les millors variables representatives (TFSM) entre un conjunt d¿àmbits, de manera que tant la coherència com la interpretabilitat dels resultats del clustering es conserven des d'un punt de vista geogràfic. La proposta inclou la introducció del termòmetre, una eina d'adquisició de coneixement que permet introduir la semàntica de les variables en els quadres de semàfor i millora la interpretabilitat dels resultats. La tesi contribueix a trobar clusters a partir de dades que descriguin diversos àmbits, proporcionant resultats interpretables i amb consistència geogràficament. Això permet obtenir resultats interpretables del clustering de dades multitopic i amb desequilibrades i amb estructura territorial. A la tesi hi ha resultats teòrics i aplicats. El principal resultat teòric es troba en les diverses passes de la metodologia MIPRI2D proposada, una metodologia genèrica adequada per a qualsevol tema i domini d'aplicació. Els resultats pràctics són l'aplicació de MIRPI2D a 4 casos d¿us reals amb diferents tipus de consultes public/privades que mostren la flexibilitat i versatilitat de la proposta. La metodologia s¿ha testejat i validat en el context del projecte INSESS-COVID19, on es van descobrir, interpretar i documentar grups territorials de població vulnerable en menys de 15 dies després del tancament de la recollida de dades. A més, s'han realitzat també aplicacions relat
  

• BORGES MARTINS, PATRÍCIA ALEXANDRA: Modelització energètica d¿edificis a escala urbana a Andorra. Reducció dels desajustos dels models mitjançant dades de consum d'energia desagregades.
  
  Autor/a: BORGES MARTINS, PATRÍCIA ALEXANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 16/06/2023
  Director/a de tesi: PAGES RAMON, ANNA | TRAVESSET BARÓ, ORIOL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ROGORA, ALESSANDRO
       SECRETARI: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO
       VOCAL: GALOBARDES REYES, ISAAC
  Resum de tesi: El sector de l¿edificació s¿ha convertit a hores d¿ara en un punt clau per a les polítiques i estratègies de reducció d¿energia i emissions de gasos d¿efecte hivernacle. L¿important expansió urbana sense precedents soferta durant els darrers anys encara persistent a dia d¿avui, així com l¿elevat consum energètic del sector de l¿edificació i la longevitat dels edificis construïts abans de l¿aparició dels reglaments energètics són algunes de les raons que han posat al sector de l¿edificació en el punt de mira per atènyer l¿ambiciós objectiu de neutralitat carboni per l¿any 2050.Per reduir notablement el consum d¿energia i les emissions, tant en edificis existents com de nova construcció, i assolir així els objectius climàtics, les ciutats necessiten d¿una millor comprensió, no només del comportament energètic actual dels edificis sinó també de quins efectes futurs podrien tenir els programes integrals de reconversió energètica i els canvis en la infraestructura de subministrament d¿energia. En aquest sentit, els models energètics d¿edificis a escala urbana de tipus bottom-up, coneguts com a UBEM, estan considerats com una de les eines més prometedores en l¿àmbit de la simulació urbana capaç d¿incorporar diferents conjunts de dades sobre el parc edificat així com els factors externs que l¿afecten. Malauradament, els desajustos entre els resultats d¿aquests i les dades reals de consum energètic representen una barrera per a la seva utilització generalitzada en la presa de decisions polítiques. La reducció d¿aquests desajustos és un dels principals reptes d¿aquest camp d¿estudi. Mentre la majoria de recerca realitzada amb aquest propòsit assenyala al calibratge dels UBEM com la solució a aquest desajust, pocs estudis aborden la qüestió de la fragmentació del parc edificat necessària per poder implementar models energètics a escala urbana. Amb l¿objectiu de reduir els desajustos entre els UBEM i la realitat energètica del parc edificat, l¿eix central d¿aquesta tesi consisteix en la definició d¿una nova metodologia de fragmentació del parc edificat per l¿obtenció d¿arquetips representatius de la heterogeneïtat i diversitat energètica dels edificis utilitzant dades de consum energètic desagregades. Per poder-ne avaluar la seva validesa, aquesta s¿ha implementat en un UBEM dels edificis residencials de la parròquia d¿Escaldes-Engordany, al Principat d¿Andorra. Els resultats obtinguts es comparen amb els de la metodologia de fragmentació més habitual, la fragmentació determinista, demostrant que la metodologia proposada s¿ajusta millor a la realitat energètica del parc edificat.Aquesta tesi contribueix en la transició energètica eficaç del sector de l¿edificació mitjançant la generació d¿eines que donen suport a la presa de decisions. A més de l¿exploració d¿aquesta nova metodologia, durant el transcurs de la present tesi doctoral, s¿han generat una sèrie d¿aportacions específiques d¿utilitat per Escaldes-Engordany i, de forma extensiva, per al Principat d¿Andorra. Entre aquestes destaca l¿UBEM implementat, el primer model a escala urbana d¿Andorra sobre el qual poder avaluar el potencial de les mesures d¿estalvi energètic a implementar en el sector de la edificació.
  

• MALEKI, BAHAREH: MCDM Approach for Sustainability Assessment of High-Rise Residential Buildings
  
  Autor/a: MALEKI, BAHAREH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/09/2023
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | CASANOVAS RUBIO, MARIA DEL MAR
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TSAVDARIDIS, KONSTANTINOS DANIEL
       SECRETARI: PUJADAS ÁLVAREZ, PABLO
       VOCAL: BLANCO ÁLVAREZ, ANA
  Resum de tesi: La construcció d'edificis de gran altura s'ha convertit en una necessitat a causa de la limitada disponibilitat de sòl, el creixement de la població i la demanda de desenvolupament urbà. No obstant això, el rerefons cultural i les diverses necessitats dels residents han de ser considerats en el procés de disseny. Recerques anteriors han demostrat que la dimensió social de la sostenibilitat sovint s'ha passat per alt en comparació amb els factors econòmics i ambientals.Aquesta tesi presenta un enfocament integral per a avaluar els indicadors de sostenibilitat dels edificis residencials de gran altura. L'enfocament inclou requisits ambientals, econòmics i socials, juntament amb 8 criteris i 14 indicadors. El Model de valor integrat per a l'avaluació sostenible (MIVES) s'utilitza com un model de presa de decisions de criteris múltiples en aquesta recerca. El model MIVES incorpora requisits de sostenibilitat i empra funcions de valor com a eina d'avaluació.Es van avaluar nou estudis de cas en Dubái i dos a Londres utilitzant el model MIVES. Els estudis de cas de Dubái es van avaluar amb base en 14 indicadors, mentre que els estudis de cas de Londres es van avaluar amb base en 16 indicadors, que abasten les tres dimensions de la sostenibilitat. Es va calcular l'índex de sostenibilitat (SI), resultant en un rang de 0,29 ¿ SI ¿ 0,62 per als edificis de Dubái i 0,70 ¿ SI ¿ 0,75 per als edificis de Londres.Les troballes indiquen que l'enfocament de construcció modular adoptat a Londres va permetre una avaluació de sostenibilitat més completa, la qual cosa va portar a puntuacions més altes en l'índex de sostenibilitat. Tots dos estudis de cas de Londres també es van avaluar utilitzant el Mètode d'Avaluació Ambiental de l'Establiment de Recerca d'Edificis (BREEAM), aconseguint excel·lents qualificacions de sostenibilitat que van del 70% al 84%. Els resultats del SI per al cas d'estudi de Ten Degree Croydon van ser 0,75, i per a Apex House, el SI va ser 0,70, la qual cosa va validar encara més el model MIVES.El model MIVES ha facilitat la identificació de fortaleses i febleses en edificis residencials de gran altura i l'efectivitat dels paràmetres de disseny per a futurs projectes similars. El model permet la comparació i priorització de solucions alternatives mentre minimitza la subjectivitat en la presa de decisions. L'enfocament té com a objectiu informar les millors decisions respecte als aspectes de sostenibilitat en el disseny d'edificis de gran altura i es pot aplicar en diverses regions, tenint en compte les regulacions locals.L'enfocament d'aquesta tesi està en l'avaluació d'edificis de gran altura i hi ha una diferència fonamental en la definició d'edificis alts.El principal objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar un mètode per a analitzar la sostenibilitat d'edificis de gran altura que permeti considerar les tres dimensions de la sostenibilitat. En aquest sentit i d'acord amb l'anterior, les recerques sobre el disseny i construcció d'edificis de gran altura han demostrat que s'ha donat més importància als aspectes ambientals i econòmics que a l'aspecte social de la sostenibilitat.Els objectius específics d'aquesta recerca són els següents:¿ Dur a terme una recerca exhaustiva sobre els mètodes d'avaluació de la sostenibilitat existents.¿ Identificar el mètode d'avaluació de la sostenibilitat que es pot aplicar als edificis de gran altura.¿ Identificar indicadors de sostenibilitat rellevants per als edificis de gran altura amb la finalitat de quantificar indicadors que ajudin a establir el model basat en MIVES.¿ Comparar i utilitzar el mètode de disseny i construcció més adequat per a altres projectes en el futur.
  

• MARCILLO DELGADO, JUAN CARLOS: Marco de referencia para la planificación y desarrollo continuo de la comunicación de riesgos y crisis frente a amenazas en Sudamérica
  
  Autor/a: MARCILLO DELGADO, JUAN CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/10/2023
  Director/a de tesi: ÁLVAREZ GARCÍA, ALICIA | GARCIA CARRILLO, AGUEDA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GUERRA DE CASTILLO, ZOILA YADIRA
       SECRETARI: PORCAR BECKER, INGEBORG
       VOCAL NO PRESENCIAL: RODAS HERNÁNDEZ, OSCAR ROLANDO
  Resum de tesi: La recerca relativa a la comunicació de riscos i comunicació de crisis (CR&C) és un aspecte fonamental per potenciar la resiliència de la població enfront grans amenaces, especialment en economies en desenvolupament on existeixen majors vulnerabilitats socials. L¿objectiu d¿aquesta tesi doctoral és proposar un marc de referència per orientar la planificació i el desenvolupament continu de les estratègies de CR&C a Sud-Amèrica. El marc metodològic, basat en mineria de dades, implica l¿ús de diferents tècniques de mineria textual, d¿acord a l¿estructura de cada grup de dades, que permeten visibilitzar les relacions entre objectes textuals; classificar els objectes d¿interès; realitzar anàlisis comparatius a nivell de país i estudiar les tendències de la CR&C. Les unitats d¿anàlisi es centren en diferents tipologies de dades textuals com documents associats a la planificació de la gestió de riscos i de crisis, publicacions científiques, comunicats emesos via tuïts, i informació del Centro Logístico Regional de Asistencia Humanitaria ubicat a Panamà en el període 2017-2021. S¿identifiquen les principals estratègies de CR&C i de Gestió de Riscos i de Crisis (GR&C) que els Serveis de GR&C de Sud-Amèrica han de considerar perquè les seves comunicacions siguin més efectives al llarg del cicle d¿una crisi. S¿identifiquen fortaleses i debilitats de la planificació dels països analitzats sobre aquestes estratègies. S¿identifica la influència que exerceixen els factors econòmics, polítics, socials, demogràfics, tècnics i del risc de desastre en el desenvolupament de les estratègies de CR&C i GR&C. L¿anàlisi de diferents documents de GR&C permet diferenciar cinc components mínims de la CR&C a Sud-Amèrica: i) planificació de la comunicació primerenca; ii) planificació del sistema d¿informació i comunicació; iii) gestió de qualitat de la comunicació i dels comunicadors; iv) sensibilització de riscos i de crisis, i v) consolidació de les parts interessades. En el mapeig bibliomètric de 330 publicacions científiques es diferencien cinc clústers per la CR&C a Sud-Amèrica: i) factors per la comunicació de riscos a zones vulnerables; ii) factors per la comunicació de la salut i les crisis; iii) elements per la comunicació de l¿exposició humana i ambiental a contaminants; iv) gestió de la continuïtat i qualitat de la comunicació, v) factors potenciadors de la comunicació. S¿identifica que la majoria dels factors revelats en l¿anàlisi bibliomètric estan orientats a enfortir els sistemes de comunicació i a augmentar el coneixement del risc de les persones vulnerables. L¿anàlisi de 40 082 tuïts oficials, dels Ministeris de Salut de vuit països sud-americans, durant la COVID-19 permet identificar 18 temes comunicacionals associats a: i) la comunicació de l¿impacte i monitoratge de l¿amenaça; ii) la comunicació de mesures per la disminució del risc de l¿amenaça; iii) la visibilitat del caràcter multidimensional de la problemàtica; iv) la comunicació de la capacitat del sistema sanitari per afrontar les amenaces; i v) la comunicació de mecanismes per l¿enfortiment de grups vulnerables vers amenaces. Els resultats previs permeten proposar un marc d¿estratègies per la comunicació del risc del desastre i les crisis humanitàries a Sud-Amèrica. Aquesta tesi doctoral contribueix a: i) comprendre els factors que incideixen en el desenvolupament de la CR&C; ii) reconèixer els esforços previstos per la política regional; iii) analitzar els avantatges i inconvenients de la planificació amb marcs internacionals contemporanis com el Marc de Sendai per la Reducció de Riscos i Desastres 2015-2030; v) generar coneixement per la presa de decisions, i vi) aportar en l¿acceleració de la implementació d¿estratègies en el context de la gestió de riscos i crisis (GR&C).
  

• SÁEZ UJAQUE, DIEGO: Resiliencia y Panarquía en los procesos de regeneración de la ciudad postindustrial. Una aproximación a las dinámicas urbanas a través del caso de Mataró (Barcelona)
  
  Autor/a: SÁEZ UJAQUE, DIEGO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 17/03/2023
  Director/a de tesi: FUERTES PEREZ, PERE | GARCIA ALMIRALL, MARIA PILAR
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RUIZ SÁNCHEZ, JAVIER
       SECRETARI: ROSAS CASALS, MARTI
       VOCAL: FAVA, NADIA
  Resum de tesi: Esta investigación profundiza en los procesos y dinámicas cambiantes de las ciudades desde la perspectiva de su capacidad resiliente. La tesis plantea como objeto los procesos de regeneración y transformación de antiguos entornos industriales de Mataró como caso de estudio. Según su la naturaleza compleja y adaptativa del sistema urbano, la heurística de la Resiliencia Socio-ecológica, del Ciclo Adaptativo y de la Panarquía proporcionan un marco conceptual y analítico que nos permite aproximarnos al funcionamiento dinámico y cambiante de los entornos construidos. Así, los procesos de retroalimentación, la interacción espacial y temporal de los subsistemas, la no-linealidad de los acontecimientos, la emergencia, la innovación y la autoorganización aparecen como factores clave de los procesos urbanos. A partir de los resultados, asimilamos el proceso de transformación de los antiguos sectores industriales con el Ciclo Adaptativo identificando, además, las trampas (Traps) y dolencias (Ailments) que aparecen en cada una de ellas y la distinta capacidad de respuesta del sistema urbano a distintas escalas. Así, en el Artículo 1 el vacío es el síntoma de la fricción entra la rigidez de la planificación urbanística y la realidad urbana cambiante. El Artículo 2 evidencia la capacidad de los procesos de base social para dinamizar los entornos industriales a partir de la interacción con el resto de los subsistemas del sistema urbano. En este sentido, el subsistema social aparece, a la vez, como receptáculo (Remember) y promotor (Revolt) de las dinámicas urbanas, aprovechando las ventanas de oportunidad (window of opportunity) mediante la innovación y el aprendizaje. Por último, en el artículo 3 caracterizamos a escala arquitectónica el stock edificado (en desuso) como un depósito de resiliencia urbana latente. Una despensa de capacidad adaptativa (potential) que se libera a partir de la interacción con la demanda social (performance) a través de la adaptación formal y funcional de los espacios y como resultado del análisis de este proceso de interpretación socioespacial.
  

Darrera actualització: 07/12/2023 06:01:35.

Grups de recerca

• AIEM-Arquitectura, energia i medi ambient
• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• CAP-Grup de Computacio d'Altes Prestacions
• CEBIM-Centre de Biotecnologia Molecular
• CELBIOTECH-Grup de Recerca: Enginyeria Paperera
• CNDS-Xarxes de Computadors i Sistemes Distribuits
• COSDA-UPC-Analisis de Dades Composicionals i Espacials
• CRAAX-Centre de Recerca d'Arquitectures Avancades de Xarxes
• CREDA-Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA
• CRnE-Centre de Recerca en Ciencia i Enginyeria Multiescala de Barcelona
• EC-Enginyeria de la Construccio
• EPIC-Disseny de circuits analogics integrats i de convertidors de potencia conmutats
• EScGD-Ciencies de l'Enginyeria i Desenvolupament Global
• GICITED-Grup Interdiciplinari de Ciencia i Tecnologia en l'Edificacio
• GIIP-Grup de Recerca en Enginyeria de Projectes: Disseny, Sostenibilitat i Comunicacio
• GREENTECH-Grup de Recerca en Tecnologies Renovables
• GRHCT-Grup de Recerca d'Historia de la Ciencia i de la Tecnica
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• HABITAR-Grup de Recerca
• IMP-Modelitzacio i Processament de la Informacio
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• LESEC-Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil
• PERC-UPC-Centre de Recerca d'Electronica de Potencia UPC
• POLQUITEX-Materials Polimerics i Quimica Textil
• SIMCON-First-principles approaches to condensed matter physics: quantum effects and complexity
• STH-Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme
• SUMMLab-Laboratori de Mesura i Modelitzacio de la Sostenibilitat

Professorat

• Aguado de Cea, Antonio
• Alcaraz Sendra, Olga
• Alier Forment, Marc
• Alvarez del Castillo, Javier
• Alvarez del Castillo, M. Dolores
• Amante Garcia, Beatriz
• Balta Salvador, Roso
• Bosch Tous, Ricard
• Cadafalch Rabasa, Jordi
• Carrillo Navarrete, Fernando
• Casanovas Rubio, Maria del Mar
• Cremades Oliver, Lázaro V.
• Cuchi Burgos, Alberto
• Darbra Roman, Rosa Maria
• de la Fuente Antequera, Albert
• de la Hoz Casas, Jordi
• Domenech Lega, Bruno
• Estrada Romeu, Miquel
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Felipe Blanch, Jose Juan de
• Fernandez Guerrero, David
• Ferrer Marti, Laia
• Fonseca Casas, Pau
• Fuertes Perez, Pere
• Garcia Almiñana, Jordi
• Garcia Carrillo, Agueda
• Garrido Soriano, Nuria
• Gasso Domingo, Santiago
• Gibert Oliveras, Karina
• Gil Roig, Jose Maria
• Kallas Calot, Zein
• Llop Torne, Carles
• Lopez Alvarez, David
• Macias Arau, Pere
• Magrinya Torner, Francesc
• Marti Gregorio, Vicenç
• Martin Cañadas, Maria Elena
• Mas de les Valls Ortiz, Elisabet
• Maspoch Ruldua, Maria Lluïsa
• Masseck, Torsten
• Mayorga Cardenas, Miguel Yury
• Monguet Fierro, Josep Maria
• Morato Farreras, Jordi
• Navarro Moldes, Leandro
• Olmedo Torre, Noelia
• Pages Ramon, Anna
• Pardo Bosch, Francesc
• Peña Carrera, Marta
• Pujadas Alvarez, Pablo
• Rahmani Meddour, Djamel
• Rajadell Carreras, Manuel
• Reig Puig, Lourdes
• Riba Romeva, Carles
• Ribe Torijano, Oscar
• Roca Bosch, Elisabeth
• Rosas Casals, Marti
• Ruiz Mansilla, Rafael
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Segalas Coral, Jordi
• Sierra Garriga, Carlos
• Sureda Carbonell, Barbara
• Taghouti, Ibtissem
• Trullols Farreny, Enric
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Vallbe Mumbru, Marc
• Vidal Lopez, Eva
• Villares Junyent, Miriam

• Mercade Aloy, Josep