Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia

Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia

El Programa de Doctorat en Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia procedeix d’un programa existent prèviament a la UPC, denominat Biotecnologia Agroalimentària i Sostenibilitat (Reial decret 778/1998), que es va començar a impartir durant el curs acadèmic 2003-04.

De fet, aquest Programa de Doctorat va sorgir com a conseqüència d’una col·laboració acadèmica entre l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i la UPC per aprofundir en els estudis i recerca en l’àmbit agroalimentari. Aquesta col·laboració es va establir abans de l’any 2000, temps en què l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona no era un centre propi de la UPC, sinó un centre adscrit (dependència acadèmica) i depenia econòmicament de la Diputació de Barcelona.

El Programa de Doctorat actualment està vinculat al Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, i compta amb la col·laboració d’alguns professors de Departament d’Enginyeria Química de la UPC, que per la temàtica de la seva recerca estan més emmarcats en el nostre programa. Així mateix, també compta amb la col·laboració d’investigadors d’altres universitats i centres de recerca (IRTA i CSIC). El Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia va ser creat l’any 2001 precisament per poder integrar el personal de l’Escola Superior d’Agricultura i Barcelona (ESAB) a la UPC. Com ja s’ha dit, es va començar a impartir amb el nom de Biotecnologia Agroalimentària i Sostenibilitat, i posteriorment, i aprofitant els canvis legislatius de l’EEES, es va canviar el nom a l’actual: Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia.

El programa justifica la seva necessitat en la gran quantitat d’indústria agroalimentària a Catalunya i especialment a la província de Barcelona, on supera un percentatge superior al 60%. Aquesta indústria genera demanda de personal especialitzat en innovació i en recerca, atesa la creixent sofisticació que està patint la indústria agroalimentària i l’elevat grau de complexitat i de multidisciplinarietat de determinades àrees tecnològiques (sensors, envasat, logística, eines moleculars d’anàlisi i detecció…). Precisament, el fet d’oferir el Programa de Doctorat des d’una universitat politècnica com és la UPC fa que es puguin cobrir bé les àrees tecnològiques que no són pròpies de la investigació del nostre Departament, però que sí que es troben molt ben cobertes en altres centres i departaments de la UPC, com ara enginyeria química, enginyeria electrònica, física aplicada, matemàtiques, teoria del senyal i comunicació o administració i direcció d’empreses.

És per això que la investigació dels grups que formen el Programa de Doctorat pot dirigir-se a un sector industrial ampli, que cobreix:

• Agricultura sostenible i qualitat dels aliments
• Mecanització agrària
• Enginyeria ambiental
• Patologia vegetal
• Sistemes de producció aqüícola
• Biologia computacional i simulacions
• Economia agrària (en col·laboració amb la Universitat de Lleida)
• Malherbologia i ecologia vegetal (en col·laboració amb la Universitat de Lleida)
• Tecnologia d’aliments
• Agricultura de precisió (en col·laboració amb la Universitat de Lleida)

Tots aquests sectors industrials estan actualment augmentant de forma notable tant en producció com en innovació i complexitat en les tecnologies que utilitzen, i l’única manera de formar personal especialitzat en la recerca d’aquestes àrees és a través del Programa de Doctorat.

El Programa de Doctorat en Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia queda plenament justificat no només per la relació tan directa que té amb el sector industrial més proper, sinó per la concurrència d’altres programes de contingut similar que hi ha tant en els EUA com a Europa (TI Eindhoven, U. di Bologna, Nottingham, Alberta University i University of British Columbia, entre d’altres). A Espanya són moltes les universitats ofereixen programes amb continguts similars (Universidad de Cádiz, Universidad Miguel Hernández, Universidad de Vigo, Universidad d’Oviedo, Universidad de Valladolid…). Més concretament en l’àmbit de Catalunya, les universitats de Lleida (UdL), Tarragona (URV) i Barcelona (UB) ofereixen programes de doctorat amb continguts similars, i amb aquestes mantenim col·laboracions científiques i docents per impartir màsters (Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona i Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).

El programa té com a objectius principals la formació d’especialistes en les tècniques que li són pròpies en recerca en tecnologia i biotecnologia agrària i alimentària. Aquests especialistes han de poder implementar i desenvolupar en la indústria les tècniques i protocols més avançats i tecnològicament més competitius. Finalment, aquests especialistes han de poder incorporar-se tant al teixit empresarial com a l’acadèmic, i tenir un reconeixement internacional.

Altres Universitats

Universitats amb convenis de cotutela:

• Lebanese University, Líban

• Universidade Federal de Santa Catarina (UFSC), Brasil

COORDINADOR/A

Sepulcre Sanchez, Francisco Luis

CONTACTE

doctorat.deab@upc.edu

https://deab.upc.edu/es/doctorado

Informació general

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat té un caràcter marcadament multidisciplinari, de manera que els títols que permeten accedir als nostres estudis són diversos.

A causa de la reorganització i canvis que pateixen els estudis de màster, actualment la formació prèvia més adequada per accedir al Programa de Doctorat en Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia correspondrà al Màster en Enginyeria Agronòmica, el Màster Interuniversitari en Aqüicultura i el Màster en Millora Genètica Vegetal, tots ells oferts per la UPC amb caràcter interuniversitari.

A més d’aquests perfils d’accés, i a causa del caràcter marcadament multidisciplinari, també hi poden accedir graduats en ciències i tecnologies de l’alimentació, enginyeries agroalimentàries, ciències de la vida i sistemes biològics, amb superació prèvia del màster corresponent o de 60 ECTS de màster.

L’interès pel treball experimental de laboratori i/o de camp i la capacitat de treball en equip, així com la capacitat crítica i analítica i la iniciativa són aspectes rellevants que ajuden a definir l’accés dels futurs doctorands.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula


Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
Altres Universitats:

Universitats amb convenis de cotutela:

• Lebanese University, Líban

• Universidade Federal de Santa Catarina (UFSC), Brasil


UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (PROMOTORA)
  • Departament d'Enginyeria Química
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://deab.upc.edu/es/doctorado

CONTACTE:
Marine Verges, Montserrat

doctorat.deab@upc.edu


Convenis amb altres institucions

• Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat té un caràcter marcadament multidisciplinari, de manera que els títols que permeten accedir als nostres estudis són diversos.

A causa de la reorganització i canvis que pateixen els estudis de màster, actualment la formació prèvia més adequada per accedir al Programa de Doctorat en Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia correspondrà al Màster en Enginyeria Agronòmica, el Màster Interuniversitari en Aqüicultura i el Màster en Millora Genètica Vegetal, tots ells oferts per la UPC amb caràcter interuniversitari.

A més d’aquests perfils d’accés, i a causa del caràcter marcadament multidisciplinari, també hi poden accedir graduats en ciències i tecnologies de l’alimentació, enginyeries agroalimentàries, ciències de la vida i sistemes biològics, amb superació prèvia del màster corresponent o de 60 ECTS de màster.

L’interès pel treball experimental de laboratori i/o de camp i la capacitat de treball en equip, així com la capacitat crítica i analítica i la iniciativa són aspectes rellevants que ajuden a definir l’accés dels futurs doctorands.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Requisits específics d’admissió
Els títols que tenen accés directe al nostre Programa de Doctorat (i no requereixen complements de formació) són:
• Màster en Enginyeria Agronòmica (UdL-UPC-URV-UdG)
• Màster en Aqüicultura (UPC-U. de Barcelona)
• Màster en Millora Genètica Vegetal (UPC-U. Politècnica de València)

Els graduats i enginyers han d’acreditar haver cursat els crèdits necessaris en un màster universitari.

Als alumnes se’ls exigeixen coneixements mínims d’anglès de nivell B2 (Vantage) del Marc de Referència Europeu, equivalent al títol First Certificate in English (FCE) del British Council.

Únicament si els estudiants que vulguin ser admesos sol·liciten un tema específic de tesi doctoral, aquests seran adreçats pel coordinador o la coordinadora al corresponent grup de recerca, per garantir la viabilitat de la feina i assignar-los el tutor/director o la tutora/directora més idoni per dur a terme la direcció d’aquesta tesi. En aquests casos, l’admissió es fa atenent-se a les observacions de tutor/director o la tutora/directora proposat. A la reunió següent, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat (CAPD) ha de ratificar l’admissió, el tutor/director o la tutora/directora assignat i, si escau, els complements de formació necessaris.

Als estudiants que sol·licitin l’admissió sense haver definit una àrea de recerca, el coordinador o la coordinadora els informarà i orientarà, segons les possibilitats dels diferents grups de recerca vinculats al Programa de Doctorat. Seguidament el coordinador o la coordinadora informarà la CAPD de la sol·licitud d’admissió rebuda i, tenint en compte la formació prèvia i les expectatives o interessos dels estudiants, la CAPD decidirà l’admissió i assignarà un tutor/director o tutora/directora, els quals proposaran, en cas necessari, la realització de complements formatius.

Criteris de valoració de mèrits i ponderació
De la documentació aportada en cada sol·licitud d’admissió es tindrà en consideració, en primer lloc, que hi hagi una concordança evident entre la formació acadèmica dels alumnes i l’àrea de recerca en què aquests sol·licitin confeccionar la tesi. Amb una importància semblant, es valora el seu expedient acadèmic i la possibilitat d’obtenir finançament a través d’una beca. En tercer lloc, es pondera la seva experiència investigadora prèvia, així com la seva motivació i disponibilitat. Finalment, es valoren positivament altres coneixements d’idiomes a més de l’anglès.

Per fer una valoració objectiva, podem quantificar aquests paràmetres de la manera següent:
• Ponderació de la concordança formació acadèmica/àrea investigació: 30%.
• Ponderació de l’expedient acadèmic: 35%.
• Ponderació de la motivació: 10%.
• Ponderació del coneixement d’altres idiomes: 10%.
• Ponderació de l’experiència investigadora: 15%.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista modificar-los per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

En el cas del Programa de Doctorat Tecnologia Agroalimentària i Biotecnologia, la Comissió Acadèmica considera que, amb els requisits d’accés abans esmentats, no es requereix la realització de complements de formació addicionals.

Si la CAPD o el tutor/director o la tutora/directora assignats consideren que algun o alguna estudiant de doctorat ha de fer complements de formació, i atenent a la multidisciplinarietat del nostre doctorat, aquests es programaran bàsicament en els programes de màster universitari en les àrees d’enginyeria de biosistemes, medi ambient i sostenibilitat i recursos naturals, en el Màster Universitari d’Enginyeria Biomèdica, el Màster Universitari en Enginyeria Química o altres afins tenint en compte la línia de recerca en què s’emmarqui la tesi doctoral d’aquests estudiants, la seva trajectòria i els seus estudis previs, així com els complements de formació que necessitin.

Període de matrícula dels nous doctorands

Entre setembre i abril.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

L’establert per l’Escola de Doctorat.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Hores: 288.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
Hores: 480.
Caràcter: optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Hores: 1,5.
Caràcter: optativa.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Hores: 12.
Caràcter: optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Hores: 8.
Caràcter: optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Hores: 18.
Caràcter: optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
Hores: 40.
Caràcter: optativa.

Activitat: ’Workshops’.
Hores: 10.
Caràcter: optativa.

Activitat: Publicacions.
Hores: 150.
Caràcter: obligatòria.

Abans de dipositar la tesi els estudiants de doctorat han de justificar almenys un article com a primer autor, publicat o acceptat, en revista amb índex d’impacte.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

El Programa de Doctorat compta amb instal·lacions cientificotècniques suficients per garantir el desenvolupament de les tesis que són admeses i matriculades en aquest.

Al Campus del Baix Llobregat la biblioteca està ubicada a l’edifici de serveis del campus. L’accés és per la planta baixa i la seva web és https://bibliotecnica.upc.edu/bcbl. El seu objectiu principal és satisfer les necessitats puntuals, presencials i virtuals, d’informació tècnica i científica, d’aprenentatge, de recerca i de formació continuada.

El Departament disposa de catorze laboratoris de recerca, dotze al Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (Campus del Baix Llobregat) i dos al Departament d’Enginyeria Química (Campus de Terrassa i Campus Diagonal Sud). Entre aquests hi ha laboratoris d’anàlisi química i bioquímica instrumental (HPLC, espectroscòpia UV-VIS, absorció atòmica, infrarojos, texturòmetre, etc.), laboratoris de biologia cel·lular i molecular (cabines de flux laminar, incubadores de CO₂, etc.), Laboratori de Microbiologia, Laboratori d’Anàlisi Sensorial i Tast de Productes, Laboratori de Sanitat Vegetal, Laboratori de Tractament de Residus i Física de Sòls, Laboratori d’Aqüicultura i Laboratori de Modelització Molecular. Tots els laboratoris estan dotats, a més, amb la seva instrumentació específica en funció de l’àrea temàtica, amb instal·lacions bàsiques de gasos, recollida de residus selectiva, climatització, connexió a xarxa…

El Programa de Doctorat també disposa de l’estació experimental: Unitat de Recerca en Enginyeria de Sistemes Biològics i Agricultura Periurbana (Agròpolis), situada a uns 5 quilòmetres del campus universitari, amb una extensió de 10 hectàrees i un edifici de serveis generals. Aquesta estació experimental és plenament operativa i disposa dels serveis generals (reg, comunicacions, hivernacle…), que permeten el desenvolupament de tots els assajos de camp associats amb les tesis experimentals de l’àrea agrícola.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • TADIC, DORDE: Uptake and metabolization of antibiòtics in crops
    Autor/a: TADIC, DORDE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
    Departament: (DEAB)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 28/09/2020
    Data de lectura: 04/11/2020
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: Sala Polivalent de l¿Escola Superior d¿Agricultura de Barcelona, Campus del Baix Llobregat de la UPC, C. Esteve Terradas 8, Ed D4 (Castelldefels)videoconferència: https://meet.google.com/wvj-fdhq-dak
    Director/a de tesi: BAYONA TERMENS, JOSEP | PIÑA CAPÓ, BENJAMIN
    Tribunal:
         PRESIDENT: LACORTE BRUGUERA, SILVIA
         SECRETARI: HIDALGO MUÑOZ, MANUELA
         VOCAL: PRICE, GORDON
    Resum de tesi: El descobriment d¿antibiòtics (AB) i la seva producció a gran escala va donar lloc a una revolució de la medicina a mitjans del segle XX a escala mundial. Tot seguit, les malalties infecciones amb alta morbiditat i mortalitat es van tornar tractables. A partir de llavors, els AB es van fer servir excessivament (malament) i, conseqüentment, es van tornar en víctimes del seu propi èxit. La resistència bacteriana als AB, tot i que és un fenomen antic, s'ha convertit en una de les majors amenaces per a la salut a escala mundial i la seguretat alimentaria. La contaminació per AB s'ha registrat en tot el món i en diversos entorns. També s'ha detectat la presencia d'AB en aigües residuals, aigües superficials, aigües subterrànies, fems, sòls agrícoles, aliments d'origen animal (carn i productes làctics) i verdures. Els últims anys, diversos estudis realitzats en hivernacles han demostrat que els AB es poden absorbir i translocar a cultius.En aquesta Tesi s'ha desenvolupat i aplicat una metodologia analítica per la detecció d'ABs i els seus productes de transformació en cultius vegetals. Se sap que l'anàlisi d'AB és una tasca complexa degut a la composició de les matrius vegetals implicades en la seva quantificació, especialment si els AB són presents a un nivells de concentració relativament baixos, inferior a ng g-1. Per tant, el Capítol II presenta un mètode analític perla determinació de 10 ABs diana i 6 dels seus metabòlits. El mètode es basa en la cromatografia líquida acoblada a l'espectrometria de masses en combinació amb fluxes de treball que incorporen l¿aïllament i purificació dels extractes. Sorprenentment, en el 73% de les mostres analitzades, la concentració d'un producte de biotransformació va ser superior que la del compost original.Tot i que hi ha nombrosos estudis que confirmen l'absorció i la translocació d'AB en vegetals en condicions controlades o condicions de camp simulades, falten dades sobre la seva presencia en vegetals en condicions de camp a escala real. Per tant, es va realitzar una campanya de mostreig integral (Capítol III) on es van incloure quatre tipus diversos de verdures. A més, es van considerar diverses practiques agrícoles i totes les mostres recol·lectades representen verdures reals disponibles comercialment i destinades al consum humà. Les majors càrregues d'AB es van quantificar en les parcel·les agrícoles on es van aplicar fems com a fertilitzant i es va fer servir aigua del riu Llobregat per regar. El tipus de cultiu va ser un altre factor important que va determinar el nivell d'AB. En entorns agrícoles reals, les variacions de diversos factors creen interaccions complexes i especifiques, que s'han d'observar com a tals.Una àrea poc coneguda que necessita dedicar-li atenció està relacionada amb les vies de biotransformació d'AB en el sistema aigua instersticial-planta. El flux de treball innovador presentat per a l¿anàlisi no dirigida ens va permetre l'anotació i identificació d'11 metabòlits de l'ofloxacina (Capítol IV), dels quals cinc metabòlits es van informar per primera vegada en plantes, que s'haurien d'incorporar en la vigilància si es demostra la seva toxicitat i/o activitat antimicrobiana. Les vies principals de transformació proposades revelen com l'ofloxacina i d'altres productes químics relacionats estructuralment, es metabolitzen en l'enciam.Finalment, als Capítols V i VI, es presenta una discussió general de tots els resultats i conclusions resumint les idees i hipòtesis principals

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

  • ALMEIDA CERQUEIRA, FRANCISCO DIOGO DE: Influence of agricultural practices on the Microbiome and the Antibiotic Resistance Gene complement in soils, plants, and crops
    Autor/a: ALMEIDA CERQUEIRA, FRANCISCO DIOGO DE
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669200
    Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
    Departament: (DEAB)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de lectura: 08/06/2020
    Director/a de tesi: PIÑA CAPÓ, BENJAMIN | BAYONA TERMENS, JOSEP

    Tribunal:
         PRESIDENT: MANAIA, CÉLIA
         SECRETARI: SORRIBAS ROYO, FRANCISCO JAVIER
         VOCAL: MIGURA GARCIA, LOURDES
    Resum de tesi: La resistencia a los antibióticos (AB) es un problema mundial cada vez mayor para la salud pública, con bacterias multirresistentes que persisten y se propagan no solo en entornos clínicos sino también en el medio ambiente. Uno de los posibles vectores de esta propagación es el uso y la reutilización de aguas residuales (WW) y de estiércol y lodos de plantas de tratamiento de WW (WWTP) en diferentes prácticas agrícolas (riego, enmienda del suelo). Estas prácticas se están generalizando en regiones con escasez de agua. Las WWTP se conocen como puntos calientes de resistencia AB, mientras que la enmienda del suelo por fertilización orgánica aumenta la resistencia AB en los microbiomas del suelo. Existe una creciente preocupación por la posible transmisión de la resistencia AB de los suelos agrícolas a los cultivos y, en última instancia, a los microbiomas de los intestinos de los consumidores. En esta Tesis, este tema se evaluó en campos comerciales que producen cultivos de hortalizas. Esta estrategia nos permitió analizar los elementos de resistencia AB en los alimentos que realmente llegan a los consumidores, y comprender el riesgo que representa su consumo. Además, esta Tesis aborda las alteraciones en las comunidades bacterianas del suelo, plantas y cultivos debido a estas prácticas agrícolas. Para lograr esto, se seleccionaron cinco campos agrícolas ubicados en el área de Barcelona (NE España), bajo diferentes regímenes de riego y enmienda del suelo. Los cultivos seleccionados fueron lechuga, tomate y habas, ya que representan vegetales con diferentes partes comestibles, que comúnmente se comen crudos o frijoles, como cocidos. La tesis se divide en cinco capítulos. El Capítulo I describe el estado del arte de los estudios de ABR en campos agrícolas y alimentarios y presenta los objetivos del proyecto de doctorado. Los capítulos II y III evalúan la distribución de ARG y microbiomas a lo largo del continuo suelo-planta en Lycopersicum esculentum y, cultivados en campos agrícolas periurbanos y rurales bajo diferentes regímenes de riego y enmienda del suelo. Nuestros datos muestran que las prácticas de campo influyeron en la distribución de ARG e intI1 a lo largo del continuo suelo-planta en ambos casos, aunque el impacto en el suelo y los microbiomas de las plantas difirió entre los dos cultivos. En los tomates, pocas familias bacterianas abundantes discriminaron los diferentes campos agrícolas, incluidas Pseudomonadaceae y Enterobacteriaceae. El predominio de Pseudomonadacea se correlacionó positivamente con los niveles de intI1, blaTEM, blaOXA-58 y sul1 detectados en las frutas. En contraste, los microbiomas de las partes de la planta de frijol ancho (frijoles, hojas, raíces) estuvieron dominados por Rhizobiales, cuyo predominio se correlacionó inversamente con las abundancias intl1 y ARG. Llegamos a la conclusión de que Rhizobiales limita la translocación de ARG en los cultivos, así como la colonización de raíces y partes de plantas por otras bacterias. El Capítulo IV integra los datos de la distribución y abundancia de los ARG en diferentes cultivos modelo. Los resultados obtenidos de los diferentes suelos y cultivos mostraron que se detectaron ARG en todos los compartimentos de las plantas, con cargas más altas en las raíces y más bajas en frutas o frijoles. Los perfiles de ARG dentro de los cultivos reflejan la composición de ARG del suelo. Las análisis también mostraron correlaciones positivas entre ciertos taxones del suelo y perfiles ARG. El tipo de cultivo reveló ser determinante tanto para la distribución de ARG como para la composición del microbioma. El agua de riego parecía tener una influencia limitada, lo que sugiere que las prácticas de enmienda del suelo fueron determinantes en la distribución de ARG y en su abundancia en las partes comestible. El Capítulo V presenta una discusión general de los resultados mostrados anteriormente, y el Capítulo V

  • GHAHREMANI, ZAHRA: Biological control approaches of Meloidogyne spp. in vegetable crops: from application of selected antagonists to suppressive soils
    Autor/a: GHAHREMANI, ZAHRA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
    Departament: (DEAB)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de lectura: 27/07/2020
    Director/a de tesi: SORRIBAS ROYO, FRANCISCO JAVIER | ESCUDERO BENITO, NURIA

    Tribunal:
         PRESIDENT: MACIÁ VICENTE, JOSÉ GASPAR
         SECRETARI: SEPULCRE SANCHEZ, FRANCISCO LUIS
         VOCAL: CORTADA GONZÁLEZ, LAURA
    Resum de tesi: Meloidogyne spp. (RKN) es el género de nematodos fitopatógenos que causan las mayores pérdidas económicas y que más afectan al rendimiento de cultivos hortícolas a nivel mundial. Las estrategias de manejo de RKN tienden a sustituir la utilización de nematicidas químicos por medidas de control alternativas como son el uso de plantas con genes de resistencia (genes R) y/o mediante la utilización de microorganismos inductores de resistencia, y el potencial antagónico del suelo. En esta tesis, se han evaluado dos enfoques de control biológico: 1) la aplicación de microorganismos antagónicos, el hongo Pochonia chlamydosporia (Pc) y la bacteria Bacillus firmus I-1582 (Bf I-1582) para evaluar su capacidad de inducir mecanismos de resistencia, y 2) el nivel de supresividad del suelo de diferentes lugares bajo estándares de producción orgánica e integrada. Con respecto a la capacidad de Pc y Bf I-1582 para inducir resistencia, los resultados de esta tesis muestran que dos (M10.43.21 y M10.55.6) de los cinco aislados de Pc utilizados y la bacteria Bf I-1582 inducen resistencia sistémica frente a M. incognita en el tomate susceptible (Solanum lycopersicum) cv. Durinta pero no en el pepino (Cucumis sativus) cv. Dasher II usando el modelo split-root. En el caso de Bf I-1582, se determinaron las temperaturas cardinales para el crecimiento y la formación de biofilms de Bf I-1582 con el fin de mejorar su utilización en condiciones de campo y se transformó con la GFP para estudiar su efecto sobre los huevos de RKN y sobre la colonización radicular. Los aislados M10.43.21 y M10.55.6 de Pc y Bf I-1582 redujeron el número de masas de huevos y el número de huevos por planta en tomate. Todos los aislados de Pc colonizaron raíces de tomate y pepino, siendo los aislados M10.43.21 y M10.55.6 los mejores colonizadores en tomate y pepino, respectivamente. En el caso de Bf I-1582, la bacteria colonizó endofíticamente las raíces de ambas plantas, pero los valores más altos se registraron en tomate. La expresión de los genes relacionados con el ácido jasmónico (JA) y el ácido salicílico (SA) se determinó a tres tiempos tras la inoculación de nematodos (dani). En plantas de tomate inoculadas con Bf I-1582 la expresión de los genes relacionados con SA y JA aumentaron en los tres puntos, pero en pepino solo se observó un incremento de expresión en el gen relacionado con la ruta de SA a los 7 dani. Con respecto a Pc, el aislado M10.43.21, indujo la expresión de la vía SA en tomate a los 0, 7 y 42 dani. La vía JA también aumentó su expresión a los 7 dani. Además, Bf I-1582 creció y formó biofilms entre 15 y 45 ºC, siendo 35 ºC la temperatura óptima. Bf I-1582GFP se adhirió a la cubierta y al interior de los huevo de M. incognita. Además, Bf I-1582GFP en tomate colonizó los pelos radiculares, así como las células epidérmicas y se encontraron algunas bacterias en el interior radicular. En el pepino, se observó un menor número de bacterias en las células epidérmicas y no se encontraron bacterias en el interior radicular. En relación con el nivel de supresión del suelo, se realizó un estudio en cuatro lugares de producción hortícola orgánica y dos de producción integrada en el noreste de España. Durante la secuencias de rotación en 2015-2016 se determinó la fluctuación tanto de la densidad de población de Meloidogyne en suelo como del parasitismo de huevos de nematodos. Cinco de estos sitios resultaron ser supresivos a Meloidogyne spp. Paralelamente, se llevaron a cabo dos experimentos en macetas con suelo esterilizado y no esterilizado de cada sitio donde las plantas de tomate se inocularon con juveniles (J2) para lograr una tasa de 1 J2 cm-3 de suelo. En cinco de ellos, el número de huevos de nematodos por planta se redujo en todos los suelos no esterilizados en comparación con los esterilizados. Respecto al parasitismo, Pc fue la única especie aislada de los huevos de Meloidogyne spp. p

  • GIRÓN ROJAS, EMMA CECILIA: Balance de masa e identificación de indicadores para medir eficiencia en la gestión y procesado de materiales en las plantas públicas de compostaje de Fracción Orgánica de Residuos Municipales (FORM) de Cataluña
    Autor/a: GIRÓN ROJAS, EMMA CECILIA
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669566
    Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
    Departament: (DEAB)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 10/09/2020
    Director/a de tesi: GIL MOYA, EMILIO | LOPEZ MARTINEZ, MARGARITA

    Tribunal:
         PRESIDENT: MORAL HERRERO, RAUL
         SECRETARI: GALLART GONZALEZ-PALACIO, MONTSERRAT
         VOCAL: CÁCERES REYES, RAFAELA
    Resum de tesi: Debido al incremento en la generación de residuos, la importancia por su buena gestión aumenta. El compostaje es uno de los tratamientos más utilizados en el manejo de la fracción orgánica de residuos municipales (FORM), permitiendo la disminución en el impacto ambiental, aumentar la calidad de vida y mejorar las características principales del suelo, por la producción y aplicación de compost y la estabilización de materiales destinados a vertederos.Por la importante necesidad de impulsar la gestión integral de los residuos, el objetivo de esta tesis doctoral, es el estudio de los balances de masas de las plantas de compostaje, así como la determinación de indicadores de fácil medida que permitan evaluar y monitorizar la eficiencia del proceso de compostaje. Para lograr este objetivo se estudiaron los balances de masas de las plantas de compostaje de Catalunya a través de la base de datos de la Agencia de Residuos de Catalunya (ARC). Las 21 plantas públicas de compostaje de fracción orgánica se clasificaron por capacidad y tecnología y se trabajó con las cantidades de los materiales tratados y producidos o rechazados durante un periodo de 8 años (2010-2017). Se estudiaron los balances globales de materiales y se formularon diversos indicadores de proceso relacionadas con las pérdidas totales y biológicas, la saturación, el rendimiento o la generación de rechazo. También se estudió la calidad del compost obtenido y se relacionó con los distintos indicadores.Los resultados obtenidos muestran que los indicadores propuestos, ofrecen información relevante sobre la eficiencia de las plantas de compostaje, permiten calcular los porcentajes de perdidas biológicas con valores promedio de 65%, pérdidas totales con valores superiores al 80% y con valores superiores de 25% de rechazos producidos, así como la correlación de la saturación con los indicadores y los parámetros de calidad del compost final, en el que se observa una correlación negativa con las perdidas biológicas, pérdidas totales y con la materia orgánica total. En la siguiente etapa se profundizo en el análisis de balance centrado en una única instalación de las 21 analizadas y en otra instalación de compostaje de restos vegetales. En ambos casos, además de analizar el balance se aplicaron los mismos indicadores pero de forma pormenorizada. Los resultados indican que, de forma general, es necesario mantener una base de datos detallada sobre las cantidades de los materiales tratados, conocer la proporción de recirculado vegetal utilizado, al igual que el compost producido y no solo el expedido, con lo que permitirá que los resultados de los indicadores sean más apegados a la realidad. Sin embargo, también sería importante establecer métodos de concienciación a la población que permita la reducción de residuos y fomente la participación en la separación en origen para reducir la presencia de impropios en la fracción orgánica. Los indicadores se han mostrado útiles para el análisis de plantas, tanto de manera global como especifica por instalación, donde cobran más valor al disponer de una información de planta más ajustada.

  • ITURRALDE GARCÍA, REY DAVID: Manejo integrado de plagas en legumbres almacenadas mediante el uso de atmósferas modificadas y de control biológico
    Autor/a: ITURRALDE GARCÍA, REY DAVID
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669475
    Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
    Departament: (DEAB)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 24/07/2020
    Director/a de tesi: RIUDAVETS MUÑOZ, JORDI | CASTAÑÉ FERNÁNDEZ, CRISTINA

    Tribunal:
         PRESIDENT: GABARRA AMBERT, ROSA
         SECRETARI: CAÑAMERAS RIBA, NURIA
         VOCAL: FUERSTENAU, BENJAMIN
    Resum de tesi: España es uno de los principales países productores de garbanzos y de judías en Europa, y también es el principal importador. El control de las plagas de las legumbres almacenadas se hace principalmente fumigando con fosfina, pero se están buscando alternativas debido a los riesgos que tiene sobre la salud y el medio ambiente. En la presente tesis se ha profundizado en la implementación de las atmósferas modificadas (AM) y del control biológico (CB) como alternativas para el control de Callosobruchus chinensis, Rhyzopertha dominica, Acanthoscelides obtectus y Zabrotes subfasciatus, plagas de garbanzos y judías.Las AM se aplican en envases impermeables a los gases. La sorción del gas por el producto afecta a la cantidad de gas dentro de los envases, produciendo el vacío. Los dos primeros capítulos, están dedicados a evaluar la sorción de CO2 por los garbanzos envasados con AM, y a evaluar su efecto sobre la mortalidad de R. dominica. Los ensayos se realizaron en envases de plástico rígido a tres proporciones de llenado con garbanzo, con tres AM y durante diferentes tiempos de exposición. Para evaluar el efecto de la sorción sobre la mortalidad de R. dominica se compararon dos proporciones de llenado extremas. La máxima sorción se obtuvo con la proporción de llenado baja del envase y esta se redujo al disminuir la concentración de CO2. El tiempo de equilibrio de la sorción disminuyó al aumentar la concentración de CO2 y la proporción de llenado del envase. Además, produjo una presión negativa (vacío) que aumentó con el incremento del llenado y de la concentración de CO2. El tiempo de exposición a las AM para alcanzar el 50% de mortalidad (TL50) de R. dominica fue estimado para la proporción baja de llenado. Al aumentar el llenado del envase y aplicando el periodo exposición estimado de TL50, la mortalidad de los huevos y los adultos de R. dominica disminuyó, mientras la de larvas y pupas no cambió. Para la implementación del CB en legumbres, en el tercer y cuarto capítulo se evaluaron diversas especies de ácaros depredadores y de avispas parasitoides para el control de C. chinensis en garbanzo y de A. obtectus y Z. subfasciatus en judías. En garbanzo, Amblyseius swirskii consumió huevos de C. chinensis, pero Blattisocius tarsalis no fue capaz de depredarlos. Sin embargo, Anisopteromalus calandrae y Lariophagus distinguendus fueron muy efectivos sobre las larvas de C. chinensis, parasitando al huésped a profundidades de hasta 150 cm, a distintas proporciones parasitoide-huésped (A. calandrae) así como cuando se liberaron (A. calandrae) dentro de bolsas de 25 kg de garbanzos en condiciones simuladas de almacén. En judías, B. tarsalis y A. swirskii fueron capaces de depredar huevos de A. obtectus en las condiciones ensayadas. Aunque A. calandrae y L. distinguendus fueron efectivos en limitar el crecimiento de las poblaciones del brúquido, cuando A. calandrae se combinó con B. tarsalis, se mejoró de forma sustancial el control.Los resultados de esta tesis indican que al envasar garbanzos con AM a altas proporciones de llenado se esperaría una disminución en la mortalidad de los huevos y adultos de R. dominica con respecto a la LT50 calculada en envases con bajas proporciones de llenado, debido a la sorción de CO2 por la leguminosa. Por otro lado, A. calandrae y L. distinguendus son agentes de CB efectivos para el manejo integrado de C. chinensis en garbanzos almacenados. Además, la combinación de A. calandrae con B. tarsalis promete ser una estrategia para controlar poblaciones de A. obtectus. Sin embargo, se necesitan más pruebas para identificar a otros enemigos naturales que puedan reducir poblaciones de Z. subfasciatus.

  • RECASENS GRACIA, FRANCISCO JAVIER: L¿Agricultura en els espais Metropolitans. El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona
    Autor/a: RECASENS GRACIA, FRANCISCO JAVIER
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669635
    Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
    Departament: (DEAB)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 16/09/2020
    Director/a de tesi: ALFRANCA BURRIEL, OSCAR

    Tribunal:
         PRESIDENT: JUÁREZ RUBIO, FRANCISCO
         SECRETARI: GRAS MOREU, ANNA
         VOCAL: SIMÓN ROJO, MARIAN
    Resum de tesi: L¿agricultura periurbana es duu a terme als espais que envolten les ciutats. Té una finalitat comercial i empresarial. La literatura no s¿ha posat d¿acord a l¿hora de concretar on s¿acaba l¿espai periurbà i on comença l¿espai rural.Els problemes dels agricultors periurbans són els mateixos que els dels agricultors rurals, si bé hi hem d¿afegir la pressió urbana, els preus elevats de la terra, la pressió humana i les oportunitats laborals que ofereix la ciutat. Però, d¿altra banda, la proximitat als consumidors ofereix oportunitats als agricultors periurbans, sempre que adaptin el model de negoci perquè satisfaci les necessitats dels veïns i veïnes més properes.En el projecte europeu COST - Action Urban Agriculture Europe vàrem definir diferents estratègies que poden adoptar els agricultors periurbans. Aquestes estratègies són: diferenciar la producció; diversificar l¿activitat amb activitats complementaries; produir a baix cost, és a dir, intensificar la producció per a productes amb un alt valor afegit; produir de forma comunitària, és a dir, aprofitar-se de les xarxes alternatives per a distribuir els; i, finalment, centrar-se en l¿experiència, ja que on és més important vendre una experiència que vendre un producte.Si apliquem els criteris de OCDE per establir els límits dels espais periurbans i els límits de la urbanitat/ruralitat, trobem que tota la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) es pot considerar periurbana.Els conreus representen entre el 7 % i l¿11 % de la superfície de l¿RMB. Aquesta ocupació territorial fa que l¿agricultura sigui indispensable per a configurar diversos hàbitats, així com a formadora del paisatge.No hi ha condicionants climatològics que limitin l¿activitat agrícola. Hi ha diversos cursos d¿aigua i reserves d¿aigua subterrània per al reg.L¿agricultura en els espais periurbans dels països desenvolupats té poc pes en l¿oferta de llocs de feina, així com en el valor afegit brut si ho comparem amb altres sectors de l¿economia.El planejament territorial ha d¿incloure, entre altres objectius, un desenvolupament territorial equilibrat i una gestió dels recursos naturals. Per a alguns autors i autores, s¿han de fer previsions a futur que tinguin en compte diversos escenaris.En el planejament territorial de l¿RMB es defineixen un conjunt d¿àrees d¿interès agrícola. Aquestes zones d¿interès no tenen una distribució uniforme en el territori, sinó que estan bàsicament relacionades amb zones de regadiu, d¿horta i de planta ornamental. Ara bé, les masses d¿aigua d¿on aquestes zones extreuen l¿aigua per al reg es troben amenaçades per la intrusió salina o per la sobreexplotació. Aquesta distribució de les zones d¿interès agrícola no té en compte el canvi climàtic ni la problemàtica que pot ocasionar en els espais agrícoles periurbans.S¿han estudiat dos sectors molt concrets de l¿agricultura periurbana de l¿RMB, que són el sector del vi a la DO Alella i el sector de la planta ornamental. Els dos sectors es beneficien dels avantatges d¿estar situats en un espai periurbà. El món del vi aprofita la demanda de nous productes, així com la necessitat de rebre experiències culturals i d¿oci en el món del vi. En canvi, el sector de la planta ornamental s¿aprofita de les infraestructures que creen les ciutats, per al seu procés productiu i, de l¿altra, vendre la seva producció.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:SANS MOLINS, SÍLVIA
Títol:Millora de la qualitat sensorial i nutricional de les varietats tradicionals hortícoles: el cas del calçot (Allium cepa L.)
Data lectura:31/10/2019
Director/a:SIMÓ CRUANYES, JOAN
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Sans, S. (2019). Millora de la qualitat sensorial i nutricional de les varietats tradicionals hortícoles: el cas del calçot (Allium cepa L.).

Casals, J.; Rivera, A.; Rull, A.; Romero Del Castillo, M.; Sabate, J.; Sans, S.; Soler, S.; Díez , M.; Casañas, F.; Prohens, J.; Simo, J. (2019). Improving the conservation and use of traditional germplasm through breeding for local adaptation: The Case of the Castellfollit del Boix Common Bean (Phaseolus vulgaris L.) Landrace. (JCR Impact Factor-2018: 2.259; Quartil: Q1)

AUTOR/A:APARICIO DEL MORAL, JESÚS OMAR
Títol:Aspectos económicos y sociales de la desalación de acuíferos continentales a pequeña escala en el SE de España (Murcia & Alicante) y Siggiewi, Malta
Data lectura:25/01/2019
Director/a:ALFRANCA BURRIEL, OSCAR
Codirector/a:CANDELA LLEDO, LUCILA CARLOTA CONCEPCION
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Aparicio, J. (2019). Aspectos económicos y sociales de la desalación de acuíferos continentales a pequeña escala en el SE de España (Murcia & Alicante) y Siggiewi, Malta.

Aparicio, J.; Tenza-Abril, A.; Borg, M.; Galea, J.; Candela, L. (2019). Agricultural irrigation of vine crops from desalinated and brackish groundwater under an economic perspective: a case study in Siggiewi, Malta. (JCR Impact Factor-2018: 5.589; Quartil: Q1)

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
01/06/202031/05/2023Nuevos ligandos alostéricos del receptor acoplado a proteína G visual rodopsina y el mecanismo molecular de enfermedadesAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
06/05/202006/09/2020Identificacion de inhibidores de la proteasa Mpro del virus COVID-19 por repovisionamiento de medicamentosINSTITUTO DE SALUD CARLOS III
01/01/202031/12/2020PUESTA EN MARCHA DE UN PROTOCOLO PARA LA APLICACIÓN DE PRODUCTOS FITOSANITARIOS EN PLANTACIONES DE MANZANOSNUFRI S.A.T.
01/12/201930/11/2021el projecte tracta de implementar un sistema intern de garantia de la qualitat a Russian-Tajik (Slavonic) UniversityRussian-Tajik Slavonic University
01/11/201901/02/2020Hidrocol·loides en alimentació animalPSITTACUS CATALONIA, SL
16/10/201931/07/2021Organisation and implementation of training activities on inspection and calibration of plant protection product application equipment in compliance with the provisions of Directive 2009/128/EC underASOCIACIÓN DE INVESTIGACIÓN DE LA
03/10/201903/10/2019Composición para el control de malas hierbas
01/06/201931/05/2020Fertilizació en cànem industrialBIOBIZZ WORLDWIDE SL
01/03/201930/09/2020Millora de l'eficiència dels tractaments de fitosanitaris en cultiu de tomaquera exterior al Baix LlobregatGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
01/03/201928/02/2020Projecte MalawiCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Análisis de la Seguridad Alimentaria y Nutrición Sostenible con Enfoque de Género en Comunidades Vulnerables de Chihuahua, México.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Tecnologia low cost para promover la reutilización de aguas residuales en espacios fluviales de zonas alto andinas (Fase II)Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/01/201931/12/2019Conveni marc de col·laboració entre la IGP Torró d’Agramunt i la Fundació Miquel Agustí (FMA), per garantir la qualitat sensorial del torró acollit a la IGP. Tercera addendaConsell Regulador de la IGP Torró d'Agramunt
01/01/201931/12/2020SMARTOMIZERCommission of European Communities
01/01/201931/12/2021TOPPSECPA,EUROPEAN CROP
01/01/201931/12/2021Estrategias de gestión de la luz para maximizar la productividad de Ulva en los sistemas IMTA-RAS y para promover efectos probiótics inducidos por la microbiiotaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
20/12/201801/11/2019Diversificació i millora del valor afegit en cultius ecològics d'enciam (Lactuca sativa L.) a partir de germoplasma tradicional i exòtic: una aproximació participativaGeneralitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
01/11/201831/10/2020DEVELOPMENT OF A TRAINING PROGRAM FOR ENHANCING THE USE OF ICT TOOLS IN THE IMPLEMENTATION OF PRECISION AGRICULTURECommission of European Communities
20/09/201820/09/2020Foment del cultiu de mongetes a Catalunya mitjançant conserves innovadores per a la DOP Mongeta del GanxetGeneralitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
01/09/201831/08/2022Transition towards a more carbon and nutrient efficient agriculture in Europe (NUTRI2CYCLE)Comisión Europea
01/09/201831/08/2022Efficient Carbon, Nitrogen and Phosphorus cycling in the European Agri-food System and related up- and down-stream processes to mitigate emissions’ (CIRCULAR AGRONOMICS)Comisión Europea
01/09/201831/12/2021OPTIMISED PEST INTEGRATED MANAGEMENT TO PRECISELY DETECT AND CONTROL PLANT DISEASES IN PERENNIAL CROPS AND OPEN-FIELD VEGETABLESCommission of European Communities
01/09/201831/08/2022Pesticide Reduction Using Friendly and Environmentally Controlled TechnologiesEURCOM-D.G.FOR THE ENVIRONMENT
01/09/201831/08/2021Shaping the next generation of Joint Programmes in Science and TechnologyUE Erasmus +KA2
01/08/201830/06/2020Optimización del uso de fitosanitarios en viticultura en base a mapas de rigorM AGRIC PESCA ALIM Y MEDIO AMBIENTE
15/06/201814/04/2019Disseny i estudi de vida útil de les begudes tradicionals del Senegal per la seva elaboració i comercialització a la cooperativa DIOMCOOP, SCCL.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
24/05/201830/06/2019Estudio de la Biología de MeloidogyneBAYER CROPSCIENCE, S.L.
14/05/201831/12/2018Evaluación del método LWA para determinar el volúmen óptimo en viñaBAYER CROPSCIENCE, S.L.
01/05/201830/04/2021Accelerating Innovative practices for Spraying Equipment, Training and Advising in European agriculture through the mobilization of Agricultural Knowledge and Innovation SystemsCommission of European Communities
10/04/201831/12/2018Jornadas buenas prácticas agrícolas BayerBAYER CROPSCIENCE, S.L.
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O004 Producción de cultivos de huertos y capacitación agrícola para la mejora alimentaria, así como de los recursos económicos y ambientales de la Casa de Acogida Balmandir Bhimphedi - Fase II.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O016 Disseny i estudi de vida útil de les begudes tradicionals del Senegal per la seva elaboració i comercialització a la cooperativa DIOMCOOP, SCCL. subtítol: Caracterització del poder antioxidant de la infusió de flors d’hibisc i llavors de BaobabCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
22/02/201822/02/2019Aplicació variable de fitosanitaris amb mapes de vegetacióMIGUEL TORRES, S.A.
01/02/201830/06/2019Demostració pràctica de l'aplicabilitat de mapes de vegetación per a l'aplicació variable de productes fitosanitaris a la vinya. Reducció de l'ús de plaguicides i disminució de la contaminacióGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
05/01/201831/12/2019Conveni marc - Evaluación del recurso geotermia de baja temperatura para el incremento de la producción agrícola en invernaderosAgencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID)
01/01/201831/12/2020Estrategias de gestión de germoplasma vegetal resistente a Meloidogyne para evitar la selección de virulenciaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
15/10/201714/10/2020On-line Quality Assurance and EUR-ACE Accreditation of Engineering Programmes in Mediterranean AreaCommission of European Communities
02/10/201701/03/2021Discriminació varietat mitjançant espectroscòpia de l'infraroig properAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
26/06/201725/06/2021El sistema hidroacolchado-suelo a escala reducida: valoración de la durabilidad y la resistencia del hidroacolchado, de sus efectos sobre propiedades físicas del sueloMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
05/05/201704/05/2018Efecte combinat de la dosi de melassa i de microorganismes inductors de la resistència vegetal sobre el nematode Meloidogyne sp., la microbiota del sòl i la productivitat vegetalGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
22/03/201731/12/2018Conveni marc de col·laboració entre la IGP Torró d’Agramunt i la Fundació Miquel Agustí (FMA), per garantir la qualitat sensorial del torró acollit a la IGP. Primera addenda.Consell Regulador de la IGP Torró d'Agramunt
15/03/201731/12/2018Estudio de la biología de Meloidogyne y eficacia de agentes de control biológicoBAYER CROPSCIENCE, S.L.
01/01/201731/12/2020Pre-commercial lines for production of surface nanostructured antimicrobial and anti-biofilm textiles, medical devices and water treatment membranesCommission of European Communities
01/01/201731/12/2019DINAMICA DE LA ACUMULACION DE ANTIBIOTICOS, METALES Y GENES DE RESISTENCIA BACTERIANA EN CULTIVOS AGRICOLAS POR FERTILIZACION ORGANICA. IMPLICACIONES EN LA PRODUCCION VEGETALMinisterio de Economia, Industria y Competitividad
01/07/201631/12/2016Valorización de la Acuicultura a través de una Comunicación Efectiva (Vale+)Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Coneixement
20/06/201611/09/2016Efficacy of Experimental Formulations against Meloidogyne Incognita on Cucumber, and Crop ToleranceBAYER CROPSCIENCE, S.L.
20/06/201631/12/2016Informe tècnic modificació DOP Mongeta GanxetDepartament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya
01/05/201630/04/2017Efecte de la Melassa sobre el Nematode Meloidgyne sp., la microbiota del sòl i la productivitat vegetalGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
21/04/201601/11/2017Selecció de varietats d'enciam (Lactuca sativa L.) per a les explotacions agrícoles ecològiques: una comparativa de varietats locals i milloradesGeneralitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
15/03/201614/05/2017Receptors TAS2R i aplicacions cosmètiquesPROVITAL, S.A.
01/01/201631/12/2018Fostering water agriculture reuse in MaltaCommission of European Communities
01/01/201631/12/2018Conciliando biodiversidad y producción: Efecto de la diversidad de la flora arvense sobre la producción y calidad del trigoMinisterio de Ciencia e Innovación
01/01/201631/12/2016Millora de la Mongeta de Castellfollit del Boix 2016Ajuntament de Castellfollit del Boix
01/01/201631/12/2016Millora de la Mongeta de Castellfollit del Boix Consell Comarcal del Bages 2016Consell Comarcal del Bages
01/01/201631/12/2016Millora Genètica de la Mongeta Tendra 2016Cooperativa Progrés Garbí
01/01/201631/12/2016Multiplicación de la colección española de judía del Centro de Recursos Fitogenèticos del INIAInstituto Nacional Investigaciones Agrarias
09/12/201531/01/2016Donación BASF congreso IAPA'16BASF ESPAÑOLA, S.L.
01/12/201531/01/2016Donación Solcera congreso IAPA'16SOLCERA
04/11/201531/01/2016Donación AAMS-Salvarani congreso IAPA'16AAMS-SALVARANI BVBA
28/10/201531/01/2016Donación TeeJet al International Advances on Pesticide Application Congress – IAPA 2016.TEEJET TECHNOLOGIES
27/10/201501/02/2016Donación Pulverizadores FEDE al International Advances on Pesticide Application Congress – IAPA 2016.PULVERIZADORES FEDE S.L.
23/10/201531/01/2016Donación AGRIARCO congreso IAPA'16AGRIARCO IBÉRICA S.A.
23/10/201531/01/2016Donación SYNGENTA congreso IAPA'16SYNGENTA AG. ENVIRON.FATE & EXPOSUR
01/10/201530/09/2019Skin healthcare by innovative nanocapsulesCommission of European Communities
15/09/201531/05/2017Subcontractació del projecte Healthy Crop, Healthy Environment, Healthy Finances (H30)PULVERIZADORES FEDE S.L.
01/09/201531/12/2015Mejora de la Producción en Fases Tempranas de Especies de la Acuicultura Mediterránea Mediante Un Ejercicio Moderado y Sostenido: Transferencia del Proceso y Valorización del ProductoXarxa de Referencia d'R+D+i en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya
05/08/201531/03/2016Efficacy o experimental formulations against Meloidogyne incognita on tomato under semi-field conditions.BAYER CROPSCIENCE, S.L.
01/07/201531/12/2015Análisis de la percepción del producto de la acuicultura como herramienta de valorización para el sector: el caso de Barcelona como centro de referencia en gastronomía y distribución (VALORA).Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Coneixement
01/07/201531/12/2015Impacto del escándalo de la carne de caballo sobre el consumo de carne en cataluñaGeneralitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
15/05/201519/12/2018Tender de la DG Health and Food Safety's. Better Training for safer food (Chafea/2014/BTSF/02)AINIA (INST.TECN.AGROALIMENTARIO)
05/05/201531/12/2018TOPPS Water protectionECPA,EUROPEAN CROP
01/04/201531/03/2019Diversity of local pigs breeds and production systems for high quality traditional products and sustainable pork chainsCommission of European Communities
01/02/201531/01/2019Diversity of local pig breeds and production systems for high quality traditional products and sustainable pork chainsEuropean Commission. Directorate-General for Research
02/01/201501/04/2015Alternativas separación rafia-vegetalFERROVIAL SERVICIOS, S.A.
01/01/201531/12/2017Identificación y prevención del riesgo químico en agricultura. Impacto holístico de la calidad ambiental en la incorporación de contaminantes en cultivos a escala realMinisterio de Ciencia e Innovación

Professorat i grups de recerca

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
01/06/202031/05/2023Nuevos ligandos alostéricos del receptor acoplado a proteína G visual rodopsina y el mecanismo molecular de enfermedadesAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
06/05/202006/09/2020Identificacion de inhibidores de la proteasa Mpro del virus COVID-19 por repovisionamiento de medicamentosINSTITUTO DE SALUD CARLOS III
01/01/202031/12/2020PUESTA EN MARCHA DE UN PROTOCOLO PARA LA APLICACIÓN DE PRODUCTOS FITOSANITARIOS EN PLANTACIONES DE MANZANOSNUFRI S.A.T.
01/12/201930/11/2021el projecte tracta de implementar un sistema intern de garantia de la qualitat a Russian-Tajik (Slavonic) UniversityRussian-Tajik Slavonic University
01/11/201901/02/2020Hidrocol·loides en alimentació animalPSITTACUS CATALONIA, SL
16/10/201931/07/2021Organisation and implementation of training activities on inspection and calibration of plant protection product application equipment in compliance with the provisions of Directive 2009/128/EC underASOCIACIÓN DE INVESTIGACIÓN DE LA
03/10/201903/10/2019Composición para el control de malas hierbas
01/06/201931/05/2020Fertilizació en cànem industrialBIOBIZZ WORLDWIDE SL
01/03/201930/09/2020Millora de l'eficiència dels tractaments de fitosanitaris en cultiu de tomaquera exterior al Baix LlobregatGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
01/03/201928/02/2020Projecte MalawiCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Análisis de la Seguridad Alimentaria y Nutrición Sostenible con Enfoque de Género en Comunidades Vulnerables de Chihuahua, México.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Tecnologia low cost para promover la reutilización de aguas residuales en espacios fluviales de zonas alto andinas (Fase II)Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/01/201931/12/2019Conveni marc de col·laboració entre la IGP Torró d’Agramunt i la Fundació Miquel Agustí (FMA), per garantir la qualitat sensorial del torró acollit a la IGP. Tercera addendaConsell Regulador de la IGP Torró d'Agramunt
01/01/201931/12/2020SMARTOMIZERCommission of European Communities
01/01/201931/12/2021TOPPSECPA,EUROPEAN CROP
01/01/201931/12/2021Estrategias de gestión de la luz para maximizar la productividad de Ulva en los sistemas IMTA-RAS y para promover efectos probiótics inducidos por la microbiiotaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
20/12/201801/11/2019Diversificació i millora del valor afegit en cultius ecològics d'enciam (Lactuca sativa L.) a partir de germoplasma tradicional i exòtic: una aproximació participativaGeneralitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
01/11/201831/10/2020DEVELOPMENT OF A TRAINING PROGRAM FOR ENHANCING THE USE OF ICT TOOLS IN THE IMPLEMENTATION OF PRECISION AGRICULTURECommission of European Communities
20/09/201820/09/2020Foment del cultiu de mongetes a Catalunya mitjançant conserves innovadores per a la DOP Mongeta del GanxetGeneralitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
01/09/201831/08/2022Transition towards a more carbon and nutrient efficient agriculture in Europe (NUTRI2CYCLE)Comisión Europea
01/09/201831/08/2022Efficient Carbon, Nitrogen and Phosphorus cycling in the European Agri-food System and related up- and down-stream processes to mitigate emissions’ (CIRCULAR AGRONOMICS)Comisión Europea
01/09/201831/12/2021OPTIMISED PEST INTEGRATED MANAGEMENT TO PRECISELY DETECT AND CONTROL PLANT DISEASES IN PERENNIAL CROPS AND OPEN-FIELD VEGETABLESCommission of European Communities
01/09/201831/08/2022Pesticide Reduction Using Friendly and Environmentally Controlled TechnologiesEURCOM-D.G.FOR THE ENVIRONMENT
01/09/201831/08/2021Shaping the next generation of Joint Programmes in Science and TechnologyUE Erasmus +KA2
01/08/201830/06/2020Optimización del uso de fitosanitarios en viticultura en base a mapas de rigorM AGRIC PESCA ALIM Y MEDIO AMBIENTE
15/06/201814/04/2019Disseny i estudi de vida útil de les begudes tradicionals del Senegal per la seva elaboració i comercialització a la cooperativa DIOMCOOP, SCCL.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
24/05/201830/06/2019Estudio de la Biología de MeloidogyneBAYER CROPSCIENCE, S.L.
14/05/201831/12/2018Evaluación del método LWA para determinar el volúmen óptimo en viñaBAYER CROPSCIENCE, S.L.
01/05/201830/04/2021Accelerating Innovative practices for Spraying Equipment, Training and Advising in European agriculture through the mobilization of Agricultural Knowledge and Innovation SystemsCommission of European Communities
10/04/201831/12/2018Jornadas buenas prácticas agrícolas BayerBAYER CROPSCIENCE, S.L.
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O004 Producción de cultivos de huertos y capacitación agrícola para la mejora alimentaria, así como de los recursos económicos y ambientales de la Casa de Acogida Balmandir Bhimphedi - Fase II.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O016 Disseny i estudi de vida útil de les begudes tradicionals del Senegal per la seva elaboració i comercialització a la cooperativa DIOMCOOP, SCCL. subtítol: Caracterització del poder antioxidant de la infusió de flors d’hibisc i llavors de BaobabCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
22/02/201822/02/2019Aplicació variable de fitosanitaris amb mapes de vegetacióMIGUEL TORRES, S.A.
01/02/201830/06/2019Demostració pràctica de l'aplicabilitat de mapes de vegetación per a l'aplicació variable de productes fitosanitaris a la vinya. Reducció de l'ús de plaguicides i disminució de la contaminacióGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
05/01/201831/12/2019Conveni marc - Evaluación del recurso geotermia de baja temperatura para el incremento de la producción agrícola en invernaderosAgencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID)
01/01/201831/12/2020Estrategias de gestión de germoplasma vegetal resistente a Meloidogyne para evitar la selección de virulenciaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
15/10/201714/10/2020On-line Quality Assurance and EUR-ACE Accreditation of Engineering Programmes in Mediterranean AreaCommission of European Communities
02/10/201701/03/2021Discriminació varietat mitjançant espectroscòpia de l'infraroig properAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
26/06/201725/06/2021El sistema hidroacolchado-suelo a escala reducida: valoración de la durabilidad y la resistencia del hidroacolchado, de sus efectos sobre propiedades físicas del sueloMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
05/05/201704/05/2018Efecte combinat de la dosi de melassa i de microorganismes inductors de la resistència vegetal sobre el nematode Meloidogyne sp., la microbiota del sòl i la productivitat vegetalGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
22/03/201731/12/2018Conveni marc de col·laboració entre la IGP Torró d’Agramunt i la Fundació Miquel Agustí (FMA), per garantir la qualitat sensorial del torró acollit a la IGP. Primera addenda.Consell Regulador de la IGP Torró d'Agramunt
15/03/201731/12/2018Estudio de la biología de Meloidogyne y eficacia de agentes de control biológicoBAYER CROPSCIENCE, S.L.
01/01/201731/12/2020Pre-commercial lines for production of surface nanostructured antimicrobial and anti-biofilm textiles, medical devices and water treatment membranesCommission of European Communities
01/01/201731/12/2019DINAMICA DE LA ACUMULACION DE ANTIBIOTICOS, METALES Y GENES DE RESISTENCIA BACTERIANA EN CULTIVOS AGRICOLAS POR FERTILIZACION ORGANICA. IMPLICACIONES EN LA PRODUCCION VEGETALMinisterio de Economia, Industria y Competitividad
01/07/201631/12/2016Valorización de la Acuicultura a través de una Comunicación Efectiva (Vale+)Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Coneixement
20/06/201611/09/2016Efficacy of Experimental Formulations against Meloidogyne Incognita on Cucumber, and Crop ToleranceBAYER CROPSCIENCE, S.L.
20/06/201631/12/2016Informe tècnic modificació DOP Mongeta GanxetDepartament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya
01/05/201630/04/2017Efecte de la Melassa sobre el Nematode Meloidgyne sp., la microbiota del sòl i la productivitat vegetalGENCAT-D.AGRICULTURA, RAMADERIA,
21/04/201601/11/2017Selecció de varietats d'enciam (Lactuca sativa L.) per a les explotacions agrícoles ecològiques: una comparativa de varietats locals i milloradesGeneralitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
15/03/201614/05/2017Receptors TAS2R i aplicacions cosmètiquesPROVITAL, S.A.
01/01/201631/12/2018Fostering water agriculture reuse in MaltaCommission of European Communities
01/01/201631/12/2018Conciliando biodiversidad y producción: Efecto de la diversidad de la flora arvense sobre la producción y calidad del trigoMinisterio de Ciencia e Innovación
01/01/201631/12/2016Millora de la Mongeta de Castellfollit del Boix 2016Ajuntament de Castellfollit del Boix
01/01/201631/12/2016Millora de la Mongeta de Castellfollit del Boix Consell Comarcal del Bages 2016Consell Comarcal del Bages
01/01/201631/12/2016Millora Genètica de la Mongeta Tendra 2016Cooperativa Progrés Garbí
01/01/201631/12/2016Multiplicación de la colección española de judía del Centro de Recursos Fitogenèticos del INIAInstituto Nacional Investigaciones Agrarias
09/12/201531/01/2016Donación BASF congreso IAPA'16BASF ESPAÑOLA, S.L.
01/12/201531/01/2016Donación Solcera congreso IAPA'16SOLCERA
04/11/201531/01/2016Donación AAMS-Salvarani congreso IAPA'16AAMS-SALVARANI BVBA
28/10/201531/01/2016Donación TeeJet al International Advances on Pesticide Application Congress – IAPA 2016.TEEJET TECHNOLOGIES
27/10/201501/02/2016Donación Pulverizadores FEDE al International Advances on Pesticide Application Congress – IAPA 2016.PULVERIZADORES FEDE S.L.
23/10/201531/01/2016Donación AGRIARCO congreso IAPA'16AGRIARCO IBÉRICA S.A.
23/10/201531/01/2016Donación SYNGENTA congreso IAPA'16SYNGENTA AG. ENVIRON.FATE & EXPOSUR
01/10/201530/09/2019Skin healthcare by innovative nanocapsulesCommission of European Communities
15/09/201531/05/2017Subcontractació del projecte Healthy Crop, Healthy Environment, Healthy Finances (H30)PULVERIZADORES FEDE S.L.
01/09/201531/12/2015Mejora de la Producción en Fases Tempranas de Especies de la Acuicultura Mediterránea Mediante Un Ejercicio Moderado y Sostenido: Transferencia del Proceso y Valorización del ProductoXarxa de Referencia d'R+D+i en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya
05/08/201531/03/2016Efficacy o experimental formulations against Meloidogyne incognita on tomato under semi-field conditions.BAYER CROPSCIENCE, S.L.
01/07/201531/12/2015Análisis de la percepción del producto de la acuicultura como herramienta de valorización para el sector: el caso de Barcelona como centro de referencia en gastronomía y distribución (VALORA).Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Coneixement
01/07/201531/12/2015Impacto del escándalo de la carne de caballo sobre el consumo de carne en cataluñaGeneralitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
15/05/201519/12/2018Tender de la DG Health and Food Safety's. Better Training for safer food (Chafea/2014/BTSF/02)AINIA (INST.TECN.AGROALIMENTARIO)
05/05/201531/12/2018TOPPS Water protectionECPA,EUROPEAN CROP
01/04/201531/03/2019Diversity of local pigs breeds and production systems for high quality traditional products and sustainable pork chainsCommission of European Communities
01/02/201531/01/2019Diversity of local pig breeds and production systems for high quality traditional products and sustainable pork chainsEuropean Commission. Directorate-General for Research
02/01/201501/04/2015Alternativas separación rafia-vegetalFERROVIAL SERVICIOS, S.A.
01/01/201531/12/2017Identificación y prevención del riesgo químico en agricultura. Impacto holístico de la calidad ambiental en la incorporación de contaminantes en cultivos a escala realMinisterio de Ciencia e Innovación

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

    Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

    Indicadors

    Amunt