Perfil d'acces

El perfil preferent d’ingrés és el de titulats de màster universitari en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, amb preferència per l’enginyeria de telecomunicació. No obstant això, el caràcter multidisciplinari d’alguns dels grups de recerca del Departament fa recomanable prendre en consideració també titulats d’àmbits com física, informàtica, biologia o lingüística computacional.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el Departament, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i mostrar capacitat per treballar en equip.

Tipologia de títols:

• Accés directe: European Master of Research on Information and Communication Technologies (MERIT) i MSc on Communication and Network Engineering (COMNET). Aquest últim programa encara no s’ha enviat a verificar, però la seva verificació es preveu pròximament.
• Accés preferent: altres programes de postgrau de l’àmbit de l’enginyeria TIC: enginyeria de telecomunicació, enginyeria telemàtica, ciències de la computació, tecnologia fotònica.
• Altres: en atenció a la presència en el Departament de grups de recerca pluridisciplinaris, es preveu l’admissió al programa de titulats provinents de formació no assimilable al perfil preferent: informàtica, ciències físiques, químiques, matemàtiques, biologia, lingüística computacional.

Es considera molt convenient un nivell adequat de llengua anglesa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits investigadors.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context investigador en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

30

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Muñoz Medina, Olga

• Ferrus Ferre, Ramon
• Mateu Mateu, Jordi
• Muñoz Medina, Olga
• Vall-Llossera Ferran, Mercè
• Villares Piera, Nemesio Javier

• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (PROMOTORA)

Unitat de Doctorat - UTGCNTIC

C/ Jordi Girona, 1-3. Edifici B4-003 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 233
Correu electrònic: doctorat.tsc@upc.edu

Perfil d'acces

El perfil preferent d’ingrés és el de titulats de màster universitari en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, amb preferència per l’enginyeria de telecomunicació. No obstant això, el caràcter multidisciplinari d’alguns dels grups de recerca del Departament fa recomanable prendre en consideració també titulats d’àmbits com física, informàtica, biologia o lingüística computacional.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el Departament, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i mostrar capacitat per treballar en equip.

Tipologia de títols:

• Accés directe: European Master of Research on Information and Communication Technologies (MERIT) i MSc on Communication and Network Engineering (COMNET). Aquest últim programa encara no s’ha enviat a verificar, però la seva verificació es preveu pròximament.
• Accés preferent: altres programes de postgrau de l’àmbit de l’enginyeria TIC: enginyeria de telecomunicació, enginyeria telemàtica, ciències de la computació, tecnologia fotònica.
• Altres: en atenció a la presència en el Departament de grups de recerca pluridisciplinaris, es preveu l’admissió al programa de titulats provinents de formació no assimilable al perfil preferent: informàtica, ciències físiques, químiques, matemàtiques, biologia, lingüística computacional.

Es considera molt convenient un nivell adequat de llengua anglesa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Adequació de la formació prèvia a les activitats del grup de recerca proposat: 25%.
• Coneixement de llengua anglesa: 20%.
• Qualitat de la universitat de procedència: 10%.
• Carta de motivació/cartes de recomanació: 10%.

L’avaluació serà considerada positiva si el candidat rep una nota igual o superior a 3 sobre 5.

Basant-se en el contingut de la carta de motivació, així com en el perfil de formació dels estudiants, la Comissió de Postgrau assignarà un dels tutors o les tutores de doctorat.

En el cas que els candidats provinguin de titulacions alienes a l’enginyeria TIC, es definiran, amb consulta prèvia amb els tutors assignats, els complements de formació necessaris, ja siguin assignatures dels programes de màster associats (MET, MATT) o d’altres programes.

Complements formatius

La Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista la seva modificació per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

La Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot requerir als candidats a ser admesos la realització de certs complements de formació, per apropar en la major mesura possible el seu perfil als coneixements necessaris per realitzar amb normalitat els estudis de doctorat.

No s’exigiran complements de formació als titulats dels programes MET, MASTEAM i MATT, així com als d’altres títols de l’àmbit TIC citats anteriorment.

Per a altres titulats, la càrrega lectiva de complements de formació a realitzar dependrà de la seva formació prèvia i de l’activitat del grup de recerca en què s’integrin, i podrà ser de fins a 30 ECTS.

Les assignatures a cursar han de pertànyer als programes MET, MASTEAM o MATT.

També, atenent a les peculiaritats d’alguns grups de recerca del Departament, es consideren com adequades assignatures pertanyents a programes de la mateixa UPC:
• Màster Universitari en Enginyeria de Telecomunicació
• Màster Universitari en Enginyeria Electrònica
• Master in Photonics
• Master in Innovation and Research in Informatics
• Master in Artificial Intelligence

És competència de la Comissió de Postgrau del Departament de TSC, un cop consultats els tutors o tutores dels estudiants, determinar quines seran les assignatures que els estudiants hauran de cursar per completar aquests complements de formació. En qualsevol cas, les assignatures sempre tindran per objecte complementar les llacunes temàtiques que s’apreciïn en el currículum acadèmic dels estudiants en relació amb les activitats del grup de recerca en què s’hagin d’integrar.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- Hores: 4.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- Hores: 1,5.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Metodologia de la recerca.
- Hores: 12.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Innovació i creativitat.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- Hores: 18.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
- Hores: 50.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: ’Workshops’.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• CARDOSO DUARTE, AMANDA: Data and methods for a visual understanding of sign languages
  
  Autor/a: CARDOSO DUARTE, AMANDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/05/2022
  Data de lectura: 27/06/2022
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ETSETB- D5-010 link videoconferència: https://meet.google.com/acd-dukb-ywq
  Director/a de tesi: GIRÓ NIETO, XAVIER | TORRES VIÑALS, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: SMEATON, ALAN
       SECRETARI: SAYROL CLOLS, ELISA
       VOCAL NO PRESENCIAL: ROGEZ, GRÉGORY
  Resum de tesi: Les llengües de signes són llengües completes i naturals que utilitzen milions de persones de tot el món com mode de comunicació primer o preferit. Tanmateix, malauradament, continuen essent llengües marginades. Dissenyar, construir i avaluar tecnologies que funcionin amb les llengües de signes presenta reptes de recerca que requereixen d¿esforços interdisciplinaris i col·laboratius. Els avenços recents en l¿aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial (IA) poden millorar l¿accessibilitat tecnologògica dels signants, i alhora reduir la barrera de comunicació existent entre la comunitat sorda i les persones no-signants. Tanmateix, les tecnologies més modernes en IA encara no consideren les llengües de signes en les seves interfícies amb l¿usuari. Això es deu principalment a que les llengües de signes són llenguatges visuals, que utilitzen característiques manuals i no manuals per transmetre informació, i no tenen una forma escrita estàndard. Els objectius principals d¿aquesta tesi són la creació de recursos multimodals a gran escala adequats per entrenar models d¿aprenentatge automàtic per a llengües de signes, i desenvolupar sistemes de visió per computador adreçats a una millor comprensió automàtica de les llengües de signes. Així, a la Part I presentem la base de dades How2Sign, una gran collecció multimodal i multivista de vídeos de la llengua de signes nord-americana. A la Part II, contribuïm al desenvolupament de tecnologia per a llengües de signes, presentant al capítol 4 una solució per anotar signes automàticament anomenada Spot-Align, basada en mètodes de localització de signes en seqüències contínues de signes. Després, presentem els avantatges d¿aquesta solució i proporcionem uns primers resultats per la tasca de reconeixement de la llengua de signes a la base de dades How2Sign. A continuació, al capítol 5 aprofitem de les anotacions i diverses modalitats de How2Sign per explorar la cerca de vídeos en llengua de signes a partir de l¿entrenament d¿incrustacions multimodals. Finalmet, al capítol 6, explorem la generació de vídeos en llengua de signes aplicant xarxes adversàries generatives al domini de la llengua de signes. Avaluem fins a quin punt els signants poden entendre els vídeos generats automàticament, proposant un nou protocol d¿avaluació basat en les categories dins de How2Sign i la traducció dels vídeos a l¿anglès escrit.
  
• HERBERT, CHRISTOPH JOSEF: Advanced methods for earth observation data synergy for geophysical parameter retrieval
  
  Autor/a: HERBERT, CHRISTOPH JOSEF
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VALL-LLOSSERA FERRAN, MERCEDES MAGDALENA | CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE
  Tribunal:
       PRESIDENT: WICKERT, JENS
       SECRETARI: CORBELLA SANAHUJA, IGNASI
       VOCAL: LÓPEZ SÁNCHEZ, JUAN MANUEL
  Resum de tesi: La primera parte de la tesis se centra en el análisis de los factores relevantes para estimar el tiempo de respuesta entre la humedad del suelo (SM) basada en el satélite y la in-situ, utilizando una deformación temporal dinámica (DTW). El DTW se aplicó al SMOS L4 SM, y se comparó con la SM in-situ en la red REMEDHUS en el oeste de España. El método se adaptó para controlar la evolución del desfase temporal durante differentes condiciones de humedad y secado. Se estudiaron los factores climáticos en combinación con los períodos de crecimiento de los cultivos para revelar los procesos relacionados con la SM. La heterogeneidad del uso del suelo se analizó utilizando imágenes de alta resolución de NDVI de Sentinel-2 para proporcionar información sobre el nivel de representatividad espacial de los datos de SMOS a cada estación in situ. La comparación de los patrones de precipitación a largo plazo y la evapotranspiración potencial permitió estimar las estaciones de SM que describen diferentes condiciones de SM en función del clima y las propiedades del suelo. La segunda parte de esta tesis se centra en métodos dirigidos por datos para la segmentación del hielo marino y la obtención de parámetros. Se emplea un metodo de inferencia bayesiano para segmentar conjuntos de datos satelitales de múltiples fuentes. El algoritmo de aprendizaje bayesiano no supervisado permite investigar el `vínculo oculto¿ entre múltiples datos. Las propiedades estadísticas se contabilizan mediante un modelo de mezcla gaussiana, y las interacciones espaciales se reflejan mediante campos aleatorios ocultos de Markov. El algoritmo segmenta los datos espaciales en una serie de clases, que se representan como un campo latente en el espacio físico y como clústeres en el espacio de las variables. En una primera aplicación, se utilizó un enfoque probabilístico de dos pasos basado en la maximización de expectativas y el algoritmo de segmentación bayesiano para segmentar imágenes SAR con el objectivo de discriminar el agua superficial de los tipos de hielo marino. La información sobre la rugosidad de la superficie está contenida en las imágenes de backscattering del radar, que puede utilizarse - en principio - para detectar estanques de deshielo y estimar la concentración de hielo marino (SIC) de alta resolución. En un segundo estudio, el algoritmo se aplicó a los datos TB de múltiples ángulos de incidencia del producto SMOS L1C para aprovechar su sensibilidad al hielo fino. Los patrones espaciales discriminan claramente áreas bien determinadas de aguas abiertas, hielo marino viejo y una zona de transición, que es sensible al espesor del hielo marino fino (SIT) y al SIC. En una tercera aplicación, se utilizan los datos de SMOS y de AMSR2 para examinar el efecto conjunto de las observaciones tipo CIMR. La información contenida en los canales de baja frecuencia permite revelar rangos de hielo marino delgado, y el hielo más grueso puede determinarse a partir de la relación entre los canales de alta frecuencia y las condiciones cambiantes a medida que el hielo marino envejece. El enfoque propuesto es adecuado para fusionar grandes conjuntos de datos y proporciona métricas para el análisis de clases, y para tomar decisiones informadas sobre la integración de datos de futuras misiones en los productos de hielo marino. Se investigó un enfoque de red neuronal de regresión con el objetivo de inferir el SIT utilizando datos de TB de la carga útil de microondas flexible 2 (FMPL-2) de la misión FSSCat. Se entrenaron dos modelos - que cubren el hielo fino hasta 0.6 m y el rango completo del SIT - con datos del Ártico utilizando datos de `ground truth¿ derivados del SMOS y del Cryosat-2. Este trabajo demuestra que las misiones CubeSat de coste moderado pueden proporcionar datos valiosos para aplicaciones de observación de la Tierra.
  

Darrera actualització: 24/06/2022 04:45:26.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/06/2022 04:30:20.

Llistat de tesis defensades per any

• DU, SEN: Three dimensional temporal-spatial model based SAR algorithms for monitoring large gradient deformations in mining area
  
  Autor/a: DU, SEN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674343
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/05/2022
  Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FERNÁNDEZ TORRES, JOSÉ
       SECRETARI: BROQUETAS IBARS, ANTONI
       VOCAL: LÓPEZ SÁNCHEZ, JUAN MANUEL
  Resum de tesi: En primer lugar, se ha propuesto un método PSI basado en la descomposición de la deformación con modelo externo (EMDD-PSI). Este método primero utiliza los interferogramas originales para optimizar los parámetros del modelo externo de deformación. Luego, el número de franjas en los interferogramas originales se reduce para facilitar el procesado PSI. Finalmente, la deformación del terreno se recupera conjuntamente agregando el modelo externo y los resultados PSI. Las capacidades del método propuesto se demuestran con 14 imágenes Radarsat-2 SAR sobre el área minera de Fengfeng (China). El método propuesto es evaluado con los datos de nivelación precisa adquiridos sobre el terreno. Los resultados han demostrado que después de la optimización, el modelo externo puede imitar la deformación real. En segundo lugar, para reducir el PL, se desarrolla un nuevo filtro de amplitud, llamado Patch Like Reduction (PLR). El PLR propuesto reduce los efectos de PL reemplazando los píxeles con amplitudes extremadamente altas con ceros. Se utilizan tres conjuntos dedatos SAR diferentes y mediciones del Sistema de Posicionamiento Global (GPS) en el campo para evaluar el rendimiento del método propuesto. Los resultados muestran que los efectos de PL se pueden reducir con el filtro de amplitud propuesto. En tercer lugar, se propone una mejora del contraste de las imágenes de amplitud para la mejora del procesado OT (Amplitude contrast Enhancement, ACE-OT) basado en imágenes SAR polarimétricas. El método puede mejorar el contraste de la imagen de amplitud SAR buscando la combinación óptima de tres mecanismos de dispersión diferentes. Las 31 imágenes Radarsat-2 quad-pol que cubren el Aeropuerto de Barcelona y las 20 imágenes TerraSAR-X dual-pol se utilizan para verificar el método propuesto. El resultado de la mejora muestra que los contrastes de las imágenes de amplitud aumentan, lo que también mejora la correlación del par de imágenes. Por lo tanto, el ACE-OT puede lograr mejores resultados que el OT con imágenes de amplitud no mejorada.
  

• ESCOLANO PEINADO, CARLOS: Learning multilingual and multimodal representations with language-specific encoders and decoders for Machine translation
  
  Autor/a: ESCOLANO PEINADO, CARLOS
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673982
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 18/03/2022
  Director/a de tesi: RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA | RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LABAKA INTXAUSPE, GORKA
       SECRETARI: MARQUEZ VILLODRE, LUIS
       VOCAL: VINYALS ARGELAGUET, ORIOL
  Resum de tesi: El objetivo de esta tesis es estudiar diferentes arquitecturas de Traducción Automática Multilingüe con parámetros específicos para cada idioma que no son compartidos, en contraposición al estado del arte actual basado en compartir parámetros. Podemos definir la Traducción Automática Multilingüe como la tarea que estudia métodos para traducir entre varios pares de idiomas en un único sistema. Ésta ha sido ampliamente estudiada en los últimos años debido a que nos permite escalar nuestros sistemas con facilidad a un gran número de idiomas, incluso entre pares de idiomas que no han sido nunca entrenados juntos (traducción zero-shot). Diversas arquitecturas han sido propuestas con diferentes niveles de parámetros compartidos entre idiomas, El estado del arte actual se enfoca hacía un solo modelo secuencia a secuencia donde todos los parámetros son compartidos por todos los idiomas, incluyendo la representación a nivel de unidad lingüística. Siendo esto beneficioso para la transferencia de conocimiento entre idiomas, también puede resultar una limitación a la hora de añadir nuevos, ya que modificaríamos los parámetros para todos los idiomas soportados.El elemento común de todas las arquitecturas propuestas es promover un espacio común donde representar a todos los idiomas en el sistema. Concretamente, durante este trabajo, nos referiremos a la representación final de los codificadores del sistema como este espacio, puesto que es la representación utilizada durante la atención cruzada por los decodificadores al generar traducciones. El objetivo de esta representación común es reducir ruido, ya que frases similares producirán representaciones similares, lo cual resulta de ayuda al usar un mismo decodificador para procesar la representación vectorial de varios idiomas. Esto es especialmente importante en el caso de la traducción zero-shot, ya que el par de idiomas no ha sido nunca entrenado conjuntamente, para reducir posibles ambigüedades y obtener una buena calidad de traducción.La tesis está organizada en tres bloques principales, enfocados en diferentes escenarios de esta tarea. Primero, proponemos un método para entrenar una representación común en sistemas bilingües, y un procedimiento para extenderla a nuevos idiomas de manera eficiente. Segundo, proponemos otro método de entrenamiento para aprender esta representación directamente desde datos multilingües y como puede ser igualmente extendida a nuevos idiomas. Tercero, mostramos que esta representación no está limitada únicamente a datos textuales. Para ello, extendemos nuestro método a otra modalidad de datos, en este caso discurso hablado, demostrando que podemos realizar traducción de audio a texto para todos los idiomas soportados, incluyendo traducción zero-shot.Nuestros resultados muestras que una representación común puede ser aprendida sin compartir parámetros entre idiomas, con una calidad de traducción similar a la del actual estado del arte, con la ventaja de permitirnos añadir nuevos idiomas o modalidades de datos de manera eficiente, sin transferencia negativa de conocimiento a los idiomas ya soportados y sin necesidad de reentrenarlos.
  

• PORTAL GONZALEZ, GERARD: Synergistic optical and microwave remote sensing approaches for soil moisture mapping at high resolution
  
  Autor/a: PORTAL GONZALEZ, GERARD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 27/05/2022
  Director/a de tesi: VALL-LLOSSERA FERRAN, MERCEDES MAGDALENA | PILES GUILLEM, MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ZRIBI, MEHREZ
       SECRETARI: DUFFO UBEDA, NURIA
       VOCAL: MONTZKA, CARSTEN
  Resum de tesi: La humedad del suelo es una variable climática esencial que juega un papel crucial en la relación de los ciclos del agua, la energía y el carbono de la Tierra. Es responsable del intercambio de agua entre la superficie de la Tierra y la atmósfera, y proporciona información crucial sobre la evaporación del suelo, la transpiración de las plantas y la distribución de la precipitación en escorrentía, flujo superficial e infiltración. Por lo tanto, es necesaria una estimación precisa de la humedad del suelo para mejorar las predicciones climáticas y meteorológicas, y comprender mejor el ciclo hidrológico y sus extremos (v.g., sequías e inundaciones). Los sensores pasivos y activos en banda L se han usado durante las últimas décadas para estimar la humedad del suelo debido a la relación directa que existe entre esta variable y las propiedades dieléctricas del suelo.Actualmente, hay dos misiones operativas en banda L específicamente dedicadas a medir la humedad del suelo a escala global: la misión Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) de la ESA, lanzada en noviembre de 2009; y la misión Soil Moisture Active Passive (SMAP) de la NASA, lanzada en enero de 2015. La resolución espacial de los radiómetros SMOS y SMAP, del orden de unas decenas de kilómetros (~40 km), es adecuada para aplicaciones a escala global. Sin embargo, para satisfacer las necesidades de un número creciente de aplicaciones a escala local o regional, se requiere más detalle espacial (<1 km). Para solventar esta limitación y mejorar la resolución espacial de los mapas de humedad, se han propuesto diferentes técnicas de mejora o desagregación espacial.Esta Tesis se centra en el estudio de la humedad de la superficie terrestre a partir de datos obtenidos a través de teledetección. Este trabajo incluye la implementación de distintos algoritmos de recuperación de la humedad del suelo y el desarrollo, implementación, validación y comparación de distintas técnicas de desagregación, aplicadas a escala local, regional y continental. Para cumplir estos objetivos, se han explorado sinergias entre diferentes sensores de microondas activos/pasivos (SMOS, SMAP y Sentinel-1) y sensores ópticos/térmicos. Los resultados se presentan de la siguiente manera: Técnica de desagregación espacialmente consistente, basada en una ventana móvil adaptativa, aplicada a los datos SMOS Se propone un algoritmo de desagregación del píxel basado en datos obtenidos de medidas radiométricas de microondas en banda L y datos ópticos, para mejorar la resolución espacial de los mapas de humedad del suelo desde la resolución nativa del instrumento (~40 km) hasta resoluciones de 1 km. El algoritmo introduce el concepto de ventana de contorno adaptativo, permitiendo su implementación a escala continental. Análisis multiescalar de productos de humedad del suelo SMAP y SMOS sobre la Península IbéricaSe han evaluado las características temporales y espaciales de distintos productos de humedad del suelo SMOS y SMAP, a baja y a alta resolución, para conocer sus características distintivas y comprender las razones de sus diferencias. Para ello, ha sido necesario rastrear los supuestos físicos en los que se basan. Impacto del ángulo de incidencia en la recuperación de la humedad del suelo a baja y a alta resoluciónSe ha llevado a cabo una calibración adaptada al ángulo de incidencia (32.5°, 42.5° y 52.5°) de los parámetros efectivos, albedo de dispersión simple y rugosidad del suelo, descritos en el modelo de transferencia radiativa t-¿. El resultado se ha utilizado para estudiar la potencial aplicación de un algoritmo activo/pasivo de desagregación basado en la física, para las próximas misiones de microondas, llamadas CIMR, ROSE-L y Sentinel-1 Next Generation. Los mapas de humedad recuperados a los tres ángulos de incidencia, tanto a baja como a alta resolución, se han obtenido para la Península Ibérica y se han comparado en
  

• VILÀ MUÑOZ, IRENE: Contribution to the modelling and evaluation of radio network slicing solutions in 5G
  
  Autor/a: VILÀ MUÑOZ, IRENE
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674243
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/04/2022
  Director/a de tesi: UMBERT JULIANA, ANNA | SALLENT ROIG, JOSE ORIOL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VALDOVINOS BARDAJÍ, ANTONIO
       SECRETARI: GELONCH BOSCH, ANTONIO JOSE
       VOCAL: GIUPPONI, LORENZA
  Resum de tesi: El Network Slicing és una tecnologia clau de l¿arquitectura del 5G que perm et dividir la xarxa en múltiples xarxes lògiques, conegudes com a network slices, on cada una es configura d¿acord a les necessitats d¿un servei o aplicació específic. Així, el network slicing permet la materialització de les xarxes amb múltiples inquilins, on una infraestructura de xarxa comuna es comparteix entre diferents proveïdors de comunicacions, que actuen com a inquilins i utilitzen network slices diferents.El suport de múltiples inquilins mitjançant l¿ús del network slicing a la xarxa d¿accés ràdio (RAN), que es coneix com a RAN slicing, és un gran repte tecnològic, ja que comporta la configuració i operació de múltiples i diversos comportaments sobre els recursos ràdio disponibles a cadascun dels nodes de la xarxa d¿accés. A més a més, aquesta configuració s¿ha de portar a terme de forma que els requisits específics de cada inquilí es satisfacin i, al mateix temps, els recursos ràdio disponibles s¿utilitzin eficientment. Per tant, és necessari introduir noves funcionalitats a diferents nivells que permetin el desplegament de les RAN slices, des de funcionalitats relacionades amb la gestió dels recursos ràdio (RRM) que incorporin paràmetres per al RAN slicing a funcionalitats que proporcionin suport a la gestió del cicle de vida de les RAN slices. Aquesta tesi ha adreçat aquesta necessitat proposant, desenvolupant i avaluant diverses solucions pel suport del RAN slicing, que han permès analitzar les capacitats, requisits i limitacions del RAN slicing des de diferents perspectives.Específicament, aquesta tesi es centra, en primer lloc, en realitzar una anàlisi de les funcionalitats de RRM que suporten escenaris amb múltiples inquilins i múltiples serveis, on els serveis es defineixen d¿acord amb els seus requisits de 5G QoS. Aquesta anàlisi es porta a terme mitjançant la caracterització de polítiques de control d¿admissió amb un model de Markov i el modelat estadístic de l¿assignació de recursos, ambdós suportant múltiples inquilins i múltiples serveis. En segon lloc, la tesi aborda el problema del control d¿admissió de network slices proposant una metodologia per l¿estimació dels recursos requerits per una RAN slice, que es basa en la anàlisi de dades. Aquesta metodologia dona suport a la decisió sobre l¿admissió o rebuig de noves sol·licituds de creació de RAN slices. En tercer lloc, la tesi explora el potencial de la intel·ligència artificial, concretament, de les tècniques de Deep Reinforcement Learning (DRL) per a tractar el problema de la compartició de capacitat en escenaris amb RAN slicing. Amb aquest objectiu, es proposa i s¿avalua una solució de compartició de capacitat basada en DRL que distribueix la capacitat disponible en un escenari multicel·lular entre múltiples inquilins. Aquesta solució es planteja com una solución de Multi-Agent Reinforcement Learning (MARL) basat en Deep Q-Network. Finalment, aquesta tesi tracta diversos aspectes relacionats amb la implementació de la solució de compartició de capacitat basada en DRL, incloent-hi consideracions sobre la compatibilitat de la solució amb els estàndards, l¿impacte de l¿entrenament de la solució al seu comportament i rendiment, així com les eines i tecnologies necessàries per al desplegament de la solució en un entorn de xarxa real.
  

Darrera actualització: 24/06/2022 05:01:07.

Grups de recerca

• ANTENNALAB-Grup d'Antenes i Sistemes Radio
• CommSensLab-UPC-Centre Especific de Recerca en Comunicacio i Deteccio UPC
• CSC-Grup de Recerca en Components i Sistemes per a les Comunicacions
• GCO-Grup de Comunicacions Optiques
• GPI-Grup de Processament d'Imatge i Video
• GRCM-Grup de Recerca en Comunicacions Mobils
• RF&MW-Grup de Recerca de sistemes, dispositius i materials de RF i microones
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions
• VEU-Grup de Tractament de la Parla
• WiComTec-Grup de recerca en Tecnologies i Comunicacions Sense Fils

Professorat

• Aguasca Sole, Alberto
• Agusti Comes, Ramon
• Alonso Zarate, Lluis
• Artigas Garcia, David
• Barlabe Dalmau, Antoni
• Belmonte Molina, Aniceto
• Bertran Alberti, Eduard
• Blanch Boris, Sebastián
• Broquetas Ibars, Antoni
• Cabrera Bean, Marga
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casadevall Palacio, Ferran
• Casas Pla, Josep Ramon
• Collado Gomez, J.Carlos
• Comellas Colome, Jaume
• Comeron Tejero, Adolfo
• Corbella Sanahuja, Ignasi
• Dios Otin, Victor Federico
• Duffo Ubeda, Nuria
• Fabregas Canovas, Francisco Javier
• Fernandez Rubio, Juan-Antonio
• Ferrus Ferre, Ramon
• Garcia Lozano, Mario
• Garcia Vizcaino, David
• Gasull Llampallas, Antoni
• Gelonch Bosch, Antoni
• Gene Bernaus, Joan M.
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Giro Nieto, Xavier
• Gonzalez Arbesu, Jose Maria
• Heldring, Alexander
• Hernando Pericas, Francisco Javier
• Jofre Roca, Lluis
• Junyent Giralt, Gabriel
• Lagunas Hernandez, M. A.
• Lamarca Orozco, Meritxell
• Lazaro Villa, Jose Antonio
• Lopez Martinez, Carlos
• Mallorqui Franquet, Jordi Joan
• Marques Acosta, Ferran
• Mateu Mateu, Jordi
• Monte Moreno, Enric
• Montoro Lopez, Gabriel
• Moreno Bilbao, M. Asuncion
• Morros Rubio, Ramon
• Muñoz Medina, Olga
• Nadeu Camprubi, Climent
• Najar Marton, Montse
• O'callaghan Castella, Joan
• Olmos Bonafe, Juan Jose
• Pages Zamora, Alba
• Pardas Feliu, Montse
• Pascual Iserte, Antonio
• Perez Neira, Ana Isabel
• Perez Pueyo, Rosanna
• Perez Romero, Jordi
• Perez Torres, Juan
• Pradell Cara, Lluis
• Prat Goma, Josep
• Rey Micolau, Francesc
• Riba Sagarra, Jaume
• Rius Casals, Juan-Manuel
• roca cl,
• Rocadenbosch Burillo, Francisco
• Rodriguez Fonollosa, Javier
• Rodriguez Fonollosa, Jose Adrian
• Rodriguez Gomez, Alejandro
• Romeu Robert, Jordi
• Ruiz Boque, Silvia
• Ruiz Costa-Jussa, Marta
• Ruiz Hidalgo, Javier
• Ruiz Moreno, Sergio
• Sala Alvarez, Josep
• Salembier Clairon, Philippe
• Sallent Roig, Jose Oriol
• Santos Blanco, María
• Sicard, Michaël
• Soneira Ferrando, M. Jose
• Spadaro, Salvatore
• Tarres Ruiz, Francisco
• Torner Sabata, Lluis
• Torres Torres, Francesc
• Torres Urgell, Luis
• Ubeda Farre, Eduard
• Valenzuela Gonzalez, Jose Luis
• Vall-Llossera Ferran, Mercè
• Vazquez Grau, Gregori
• Vidal Manzano, Josep
• Vilaplana Besler, Veronica
• Villares Piera, Nemesio Javier