Perfil d'acces

El perfil preferent d’ingrés és el de titulats de màster universitari en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, amb preferència per l’enginyeria de telecomunicació. No obstant això, el caràcter multidisciplinari d’alguns dels grups de recerca del Departament fa recomanable prendre en consideració també titulats d’àmbits com física, informàtica, biologia o lingüística computacional.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el Departament, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i mostrar capacitat per treballar en equip.

Tipologia de títols:

• Accés directe: European Master of Research on Information and Communication Technologies (MERIT) i MSc on Communication and Network Engineering (COMNET). Aquest últim programa encara no s’ha enviat a verificar, però la seva verificació es preveu pròximament.
• Accés preferent: altres programes de postgrau de l’àmbit de l’enginyeria TIC: enginyeria de telecomunicació, enginyeria telemàtica, ciències de la computació, tecnologia fotònica.
• Altres: en atenció a la presència en el Departament de grups de recerca pluridisciplinaris, es preveu l’admissió al programa de titulats provinents de formació no assimilable al perfil preferent: informàtica, ciències físiques, químiques, matemàtiques, biologia, lingüística computacional.

Es considera molt convenient un nivell adequat de llengua anglesa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits investigadors.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context investigador en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

30

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Muñoz Medina, Olga

• Lazaro Villa, Jose Antonio
• Lopez Martinez, Carlos
• Mateu Mateu, Jordi
• Muñoz Medina, Olga
• Villares Piera, Nemesio Javier

• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (PROMOTORA)

Unitat de Doctorat - UTGCNTIC

C/ Jordi Girona, 1-3. Edifici B4-003 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 233
Correu electrònic: doctorat.tsc@upc.edu

Perfil d'acces

El perfil preferent d’ingrés és el de titulats de màster universitari en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, amb preferència per l’enginyeria de telecomunicació. No obstant això, el caràcter multidisciplinari d’alguns dels grups de recerca del Departament fa recomanable prendre en consideració també titulats d’àmbits com física, informàtica, biologia o lingüística computacional.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el Departament, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i mostrar capacitat per treballar en equip.

Tipologia de títols:

• Accés directe: European Master of Research on Information and Communication Technologies (MERIT) i MSc on Communication and Network Engineering (COMNET). Aquest últim programa encara no s’ha enviat a verificar, però la seva verificació es preveu pròximament.
• Accés preferent: altres programes de postgrau de l’àmbit de l’enginyeria TIC: enginyeria de telecomunicació, enginyeria telemàtica, ciències de la computació, tecnologia fotònica.
• Altres: en atenció a la presència en el Departament de grups de recerca pluridisciplinaris, es preveu l’admissió al programa de titulats provinents de formació no assimilable al perfil preferent: informàtica, ciències físiques, químiques, matemàtiques, biologia, lingüística computacional.

Es considera molt convenient un nivell adequat de llengua anglesa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Adequació de la formació prèvia a les activitats del grup de recerca proposat: 25%.
• Coneixement de llengua anglesa: 20%.
• Qualitat de la universitat de procedència: 10%.
• Carta de motivació/cartes de recomanació: 10%.

L’avaluació serà considerada positiva si el candidat rep una nota igual o superior a 3 sobre 5.

Basant-se en el contingut de la carta de motivació, així com en el perfil de formació dels estudiants, la Comissió de Postgrau assignarà un dels tutors o les tutores de doctorat.

En el cas que els candidats provinguin de titulacions alienes a l’enginyeria TIC, es definiran, amb consulta prèvia amb els tutors assignats, els complements de formació necessaris, ja siguin assignatures dels programes de màster associats (MET, MATT) o d’altres programes.

Complements formatius

La Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista la seva modificació per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

La Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot requerir als candidats a ser admesos la realització de certs complements de formació, per apropar en la major mesura possible el seu perfil als coneixements necessaris per realitzar amb normalitat els estudis de doctorat.

No s’exigiran complements de formació als titulats dels programes MET, MASTEAM i MATT, així com als d’altres títols de l’àmbit TIC citats anteriorment.

Per a altres titulats, la càrrega lectiva de complements de formació a realitzar dependrà de la seva formació prèvia i de l’activitat del grup de recerca en què s’integrin, i podrà ser de fins a 30 ECTS.

Les assignatures a cursar han de pertànyer als programes MET, MASTEAM o MATT.

També, atenent a les peculiaritats d’alguns grups de recerca del Departament, es consideren com adequades assignatures pertanyents a programes de la mateixa UPC:
• Màster Universitari en Enginyeria de Telecomunicació
• Màster Universitari en Enginyeria Electrònica
• Master in Photonics
• Master in Innovation and Research in Informatics
• Master in Artificial Intelligence

És competència de la Comissió de Postgrau del Departament de TSC, un cop consultats els tutors o tutores dels estudiants, determinar quines seran les assignatures que els estudiants hauran de cursar per completar aquests complements de formació. En qualsevol cas, les assignatures sempre tindran per objecte complementar les llacunes temàtiques que s’apreciïn en el currículum acadèmic dels estudiants en relació amb les activitats del grup de recerca en què s’hagin d’integrar.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- Hores: 4.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- Hores: 1,5.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Metodologia de la recerca.
- Hores: 12.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Innovació i creativitat.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- Hores: 18.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
- Hores: 50.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: ’Workshops’.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• ARAUJO DA SILVA, MARCOS PAULO: Remote sensing for atmospheric observation and wind energy: over-land boundary layer and off-shore atmospheric stability
  
  Autor/a: ARAUJO DA SILVA, MARCOS PAULO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2023
  Data de lectura: 29/06/2023
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Aula multimedia, edifici B3, ETSETB
  Director/a de tesi: ROCADENBOSCH BURILLO, FRANCISCO
  Tribunal:
       PRESIDENT: BAY HASAGER, CHARLOTTE
       SECRETARI: BALDASANO RECIO, JOSE M.
       VOCAL: O\'CONNOR, EWAN JAMES
  Resum de tesi: L'observació de la capa límit de l'atmosfera és d'interès per diferents aplicacions com ara en prediccions meteorològiques, en energia eòlica i en models de dispersió de partícules contaminants. Aquesta capa és la més turbulenta de la troposfera i rep l'efecte directe de la superfície terrestre. Per tant, la seva observació és una tasca complexa i requereix una millora contínua de les eines de teledetecció. Aquesta tesi doctoral explota la teledetecció com a tecnologia clau per estimar diferents paràmetres de la capa límit tant en zones marítimes com terrestres. En el context terrestre s'estudia la mesura de l'alçada de la capa límit i en el marítim s'adreça l'estimació de l'estabilitat atmosfèrica amb només mesures de perfils verticals de vent. Pel que fa al context terrestre, es proposa un mètode sinergètic per estimar l'alçada de la capa límit combinant radiòmetres de microones i ceilòmetres lidar. El mètode sinergètic utilitza aquests dos instruments cooperativament per aconseguir estimacions d'alta resolució de l'alçada de la capa límit. Per validar la robustesa del mètode s'han emprat dades mesurades per instruments de teledetecció durant la campanya de mesures HOPE a Jülich, Alemanya, utilitzant radio sondejos com a referència. Pel que fa al context marítim, es presenta l'algorisme paramètric "2D" com a mètode alternatiu per estimar diferents paràmetres de la capa superficial de l'atmosfera a partir de mesures del perfil vertical de vent de LiDARs Doppler flotants. Fent servir com a referència mesures del màstil meteorològic IJmuiden, s'ha pogut validar la capacitat del mètode 2D per poder estimar amb precisió la "friction velocity" així com per classificar l'estabilitat atmosfèrica a partir d'estimacions de la longitud d'"Obukhov". Així doncs, l'algorisme 2D reforça la posició dels LiDAR Doppler flotants com a tecnologia clau per a reemplaçar els màstils meteorològics marítims.
  
• DE CABRERA ESTANYOL, FERRAN: Data-driven information-theoretic tools under a second-order statistics perspective
  
  Autor/a: DE CABRERA ESTANYOL, FERRAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/03/2023
  Data de lectura: 03/07/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de teleensenyament, edifici B3, ETSETB
  Director/a de tesi: RIBA SAGARRA, JAUME
  Tribunal:
       PRESIDENT: RAMIREZ GARCÍA, DAVID
       SECRETARI: FONT SEGURA, JOSEP
       VOCAL: LAMARCA OROZCO, M. MERITXELL
  Resum de tesi: Les estadístiques de segon ordre són una eina àmpliament coneguda i utilitzada gràcies al fet que les tècniques de processat de senyal clàssiques basades en aquestes són òptimes sota l'assumpció de Gaussianitat. No obstant això, avui dia el processat requereix tractar amb dades d'una complexitat incrementada, deixant obsolet la formulació amb estadístiques de segon ordre. Últimament, ha crescut l'interès en la utilització de descriptors de dades que provenen del camp de la teoria de la informació, en substitució del primer i segon ordre. La divergència, l'entropia i la informació són la base d'aquest altre enfocament, dotats amb la capacitat de descobrir la riquesa de la distribució subjacent. Així i tot, la seva inherent no-linealitat i una estimació enrevessada dificulta utilització d'aquestes mesures en la majoria dels casos.Paral·lelament, el camp de l'aprenentatge automàtic també ha avançat en l'anàlisi no lineal de dades. Per exemple, els mètodes de nucli ofereixen una manera que és, aparentment, senzilla de tractar les no-linealitats. Aquest s'anomena el ¿truc¿ del nucli, però que amaga un fons matemàtic molt rigorós. Aquests nuclis permeten efectuar operacions lineals una vegada les dades són traslladades a un espai de característiques d'alta dimensió, però sense la necessitat d'explícitament operar en aquest espai. Gràcies a això, aquests tenen el potencial de ser utilitzats en mètodes no paramètrics que d'altra manera podrien esdevenir inviables, com per exemple l'estimació de les mesures esmentades anteriorment. Aquest plantejament, però, té també els seus problemes. Ja que l'espai de característiques no es visita, l'operació lineal es fa cegament. També són propicis a requerir una regularització, donat l'augment de dimensionalitat, el qual s'ha de fer, altre cop, cegament. I, a més, solen comportar una complexitat computacional elevada, car creixen exponencialment amb el nombre de dades.Aquesta tesi desenvolupa les dues idees anteriors i les ajunta en un sol marc de treball per a l'anàlisi de fenòmens complexos presents en les dades, aprofitant també les estadístiques de segon ordre i el seu llarg recorregut en aquesta àrea de coneixement. Per a tal, ho analitzem de dues formes diferents. En primera instància, busquem una manera de tractar amb les no-linealitats de les dades de forma lineal, similar a com ho fan els mètodes de nucli, però limitant la dimensió de l'espai de característiques per tal de guanyar en ambdues interpretacions i complexitat computacional. Per a obtenir el millor dels dos mons, la dimensió és major a la de les dades, però menor que en mètodes de nucli. És llavors en aquest espai on calculem correlació i covariància, i ho traslladem a mesures d'informació. Si bé la regularització es manté necessària donat l'increment en la dimensió del problema, el fet que coneixem l'espai de característiques ens permet analitzar el procediment i proposar una regularització adequada, la qual acaba mostrant una forta connexió amb tècniques clàssiques d'estimació espectral.La segona part de la tesi es centra en l'aplicació d'aquestes mesures d'informació, però en problemes que normalment es resolen amb la utilització de tècniques de segon ordre. En concret, utilitzem l'entropia, una mesura d'incertesa, per tal d'avaluar les propietats d'una funció de densitat de probabilitat que no pas la variància, ja que aquesta no només depèn de les estadístiques de primer i segon ordre, sinó també d'estadístiques d'ordre superior. Els mètodes que fan servir aquest plantejament guanyen en robustesa quan les dades no són Gaussianes, però sense perdre de vista la seva relació intrínseca amb la variància. Per a tal, fem ús d'un estimador concret que, mentre que prové de mètodes de nucli, és una estadística no esbiaixada i manté una forta relació amb el moment de segon ordre. Amb això, l'anàlisi dona la volta s
  
• MAULE, MASSIMILIANO: Dynamic resource optimization and orchestration techniques for 5G new radio and beyond
  
  Autor/a: MAULE, MASSIMILIANO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/03/2023
  Data de lectura: 16/06/2023
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, Edifici B3, Campus Nord, ETSETB
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | VARDAKAS, JOHN
  Tribunal:
       PRESIDENT: KSENTINI, ADLEN
       SECRETARI: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
       VOCAL: LOGOTHETIS, MICHAEL
  Resum de tesi: Designado como el habilitador clave revolucionario 5G, Network Slicing (NS) es la encarnación del concepto de ejecutar múltiples lógicas redes como operaciones comerciales prácticamente independientes en una infraestructura física común de manera eficiente y económica[2]. NS permite compartir elementos funcionales RAN 5G y la red de transporte (TN), asegurando la asignación efectiva y priorización de los limitados recursos disponibles, y oferta al cliente de mejora en la flexibilidad y escalabilidad del servicio. Por combinando soluciones 5G y NS, los proveedores de servicios (SP) allanarán el camino hacia campos industriales de vanguardia como Massive IoT, servicios de video bajo demanda de alta resolución, fabricación inteligente y soluciones avanzadas como Realidad Aumentada (AR), Realidad Virtual (VR) y juegos en la nube, obteniendo acceso a posibles nuevas fuentes de ingresos y soluciones más inteligentes para ayudar a los clientes finales[3].Esta disertación proporciona una contribución al diseño, análisis y evaluación de técnicas novedosas de RAN NS multiusuario para la orquestación dinámica de los recursos de radio en 5G NR. Nuestra investigación tiene como objetivo definir en tiempo real la asignación óptima de recursos por segmento, capaz de superar el problema de aprovisionamiento insuficiente de los recursos, al explotar las últimas características y flexibilidad de 5G NR principios de la infraestructura 5G. Todos los modelos matemáticos propuestos han sido ampliamente validados utilizando la simulación 5G plataformas y/o configuraciones reales de banco de pruebas 4G-5G. Las principales contribuciones de tesis se dividen en dos partes. En la primera parte,comenzando a partir de un escenario de referencia común, se presentan cuatro marcos de orquestación de recursos diferentes, donde el problema de optimización se refina gradualmente a través de la explotación de distintos modelos matemáticos, características 5G y métricas. En la segunda parte, el se ha propuesto el diseño de una nueva arquitectura Open-RAN (O-RAN) Functional Split (FS) para radio definida por software (SDR); este concepto innovador representa un paso adelante en la creación de un entorno RAN compartido para la coexistencia justa de múltiples proveedores soluciones, como se promueve masivamente en 5G. Durante la elaboración de esta tesis, se han planteado dos conclusiones generales clave extraído. En primer lugar, se puede lograr un mayor rendimiento, estabilidad del sistema y personalización avanzada del servicio utilizando NS en tiempo real en la RAN, superando las limitaciones actuales del estado de la técnica. Esto es posible a través del nuevo conjunto de capacidades, compartir principio y escalabilidad de infraestructura introducidos en 5G NR. En segundo lugar, destacamos el papel de la virtualización\softwareización de lafuncionalidades de red en 5G, que ilustran las ventajas de una infraestructura compartida en comparación con el enfoque de un solo proveedor. [2] Asociación GSMA, ¿Introducción a la división de redes¿, White Paper, 2017.2Asociación GSMA, ¿Introducción a la división de redes¿, White Paper, 2017. [3] Ericsson, ¿5G RAN Slicing: Capture nuevos ingresos comerciales en la era 5G¿, Ericsson Business Review, octubre de 2021.
  
• OJAGHI KAHJOGH, BEHNAM: Converged RAN/MEC slicing in beyond 5G (B5G)Networks
  
  Autor/a: OJAGHI KAHJOGH, BEHNAM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/05/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ADELANTADO FREIXER, FERRAN | VERIKOUKIS, CHRISTOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: PALAU SALVADOR, CARLOS ENRIQUE
       SECRETARI: SANCHEZ GONZALEZ, JUAN
       VOCAL: GELABERT DORAN, XAVIER
  Resum de tesi: El principal objetivo de esta tesis es proponer soluciones para implementar RAN slicing dinámico y División funcional (FS) junto con ubicaciones MEC en 5G/B5G. En particular, esta tesis se divide en tres partes. En la primera parte (Capítulo 3), modelamos la optimizaci´on conjunta de slicing y FS en 5G RAN con los objetivos de optimizar el grado de centralizaci´on y el rendimiento. En este trabajo, RAN slicing permiti´o una implementaci´on personalizada de FS por slice, optimizando as´i los recursos disponibles, por ejemplo, la capacidad de la red de transporte y de los Remote Radio Heads (RRH) o de la Unidad Central (CU). A continuaci´on, presentamos la segunda parte en el Cap´itulo 4, que es una extensi´on del primer trabajo y propone SlicedRAN, un marco para el slicing de redes de acceso 5G basado en los servicios, que crea FSs personalizados para cada slice. El marco propuesto investiga la cuellos de botella en la capacidad de los RRH, la capacidad de la red Fronthaul/Backhaul (FH/BH) junto con una nivel m´inimo de Service Level Agreement (SLA) para cada slice. Finalmente, en la ´ultima parte presentada en el Cap´itulo 5, investigamos el marco para el RAN/MEC slicing din´amico en la arquitectura Open-RAN (O-RAN) y as´i colocar din´amicamente la pila de protocolos RAN de Funciones de Red Virtuales (VNF) y el servidor MEC por slice. Este marco contiene los cuellos de botella en la capacidad de las unidades de radio Open-RAN (O-RU), la capacidad de c´omputo del servidor MEC, y el FS personalizado por slice, y permite resolver conjuntamente un doble desaf´io: operar la red de forma eficiente en t´erminos de coste; y mantener el tr´afico servido con distintos criterios de calidad de servicio. Utilizamos un algoritmo robusto de descomposici´on de Benders, que reduce la complejidad de c´alculo al tiempo que garantiza una soluci´on global exacta y ´optima. El algoritmo propuesto optimiza con ´exito el rendimiento conjunto y el coste del sistema para ´ varios tipos de escenarios de tr´afico mientras se satisfacen los criterios de QoS, tal y como se muestra en los resultados de la simulaci´on. Por lo tanto, para determinar la configuraci´on correcta de MEC para el tr´afico bajo demanda y modificar el tipo de MEC para satisfacer los requisitos de QoS de varios Equipos de Usuario (UE) pertenecientes a diferentes slices, exploramos la capacidad de c´omputo y almacenamiento para varios servicios MEC. La conclusi´on general de los hallazgos demuestra compromiso entre el rendimiento obtenido y el coste incurrido por la red.Como resultado, investigamos la optimizaci´on multiobjetivo para construir slices mientras optimizamos el rendimiento y disminuimos los objetivos de coste, y comparamos su rendimiento con el de un solo objetivo (maximizar el rendimiento). Los hallazgos demuestran que, cuando las prioridades para los dos objetivos son iguales, se puede lograr un aumento del rendimiento de hasta un 160 % aumentando el coste de computaci´on en un 78%. Adem´as, cuando se prioriza el rendimiento, el aumento en el rendimiento es de aproximadamente un 82%, mientras que el coste de c´omputo aumenta un 17%.
  
• SALCEDO BOSCH, ANDREU: Artificial intelligence, lidar and co-operative remote sensing for atmospheric observation and off-shore wind energy
  
  Autor/a: SALCEDO BOSCH, ANDREU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2023
  Data de lectura: 30/06/2023
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Aula multimedia, edifici B3, ETSETB
  Director/a de tesi: ROCADENBOSCH BURILLO, FRANCISCO
  Tribunal:
       PRESIDENT: BAY HASAGER, CHARLOTTE
       SECRETARI: BALDASANO RECIO, JOSE M.
       VOCAL: O\'CONNOR, EWAN JAMES
  Resum de tesi: La indústria eòlica utilitza la teledetecció de l'atmosfera com a eina per identificar futurs emplaçaments de camps eòlics així com per optimitzar el seu funcionament. En les últimes dècades, amb l'increment de camps eòlics marins, la teledetecció ha esdevingut fonamental per reduïr el cost de les seves instal·lacions. Especialment, els LiDAR Doppler flotants han guanyat terreny en la indústria eòlica marina com a instrument estandard per a la evaluació del recurs eòlic gràcies al seu baix cost, la seva flexibilitat i la seva precisió en mesurar el vent en comparació amb altres mètodes existents. L'objectiu principal d'aquesta tesi és l'estudi i explotació de les capacitats d'instruments de teledetecció ja existents, amb especial èmfasi en el LiDAR Doppler flotant. Per a fer-ho, s'analitzaren una sèrie de mètodes de processat de senyal i "machine learning". En primer lloc s'estudia la correcció de l'efecte del vent vertical en mesures del radar de pluja "micro-rain-radar" emprant mètodes inversos. En segon lloc s'abordaren les possibles aplicacions del LiDAR flotant en la mesura de paràmetres oceanogràfics. En aquest sentit, es presenta un nou mètode basat en estimació espectral per poder estimar el període de les onades a partir de mesures de la inclinació del LiDAR flotant. En tercer lloc, la part principal de la tesi aborda l'estimació i la correcció de l'error causat per l'onatge en les mesures dels LiDAR Doppler flotants. Pel que fa a l'estimació de l'error, es desenvolupa una formulació analítica per estimar el biaix de la velocitat horitzontal del vent així com l'increment de la intensitat de turbulència. Pel que fa a la correcció de l'error, es presenta un "Unscented Kalman filter" capaç de corregir l'error en les mesures del vent causat per l'onatge en LiDARs flotants. A més a més, el seu rendiment s'estudia en diferents escenaris atmosfèrics i d'onatge d'interès.Els mètodes desenvolupats en aquesta tesi s'han validat amb mesures de LiDARs fixes i anemòmetres com a referència. Les dades experimentals provenen principalment de dues campanyes de mesures: la campanya de Pont del Petroli i la campanya d'"IJmuiden". S'han utilitzat eines de clusterització de dades per tal d'estudiar la qualitat dels productes de dades obtinguts en escenaris d'interès per a la indústria eòlica.Els resultats assolits pels mètodes presentats en aquesta tesi mostren les capacitats i possibles aplicacions futures dels LiDARs flotants i reforcen la seva posició com a instrument clau dins la indústria eòlica marina.
  

Darrera actualització: 10/06/2023 04:45:36.

Llistat de tesis en dipòsit

• IBRAHIM MOHAMED BADR, ASMAA: Machine learning algorithms for 5G optical network
  
  Autor/a: IBRAHIM MOHAMED BADR, ASMAA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PRAT GOMA, JOSEP JOAN
  Tribunal:
       PRESIDENT: URBAN, PATRYK
       SECRETARI: SANTOS BLANCO, MARÍA CONCEPCIÓN
       VOCAL: FÀBREGA SÁNCHEZ, JOSEP MARIA
  Resum de tesi: A lo largo de esta tesis abordamos los desafíos de la red 5G. Se ha abordado la compensación de la modulación óptica no coherente, ya que propusimos FBMC y esquemas basados ¿¿en inteligencia artificial. Se ha demostrado que los esquemas propuestos resuelven el equilibrio espectral y de eficiencia energética en esquemas de modulación óptica no coherentes. Luego abordamos el problema de la gestión de interferencias para redes interiores y exteriores. Evaluamos el esquema propuesto para la red VLC y para la red óptica fronthaul. El Capítulo 2 presentó un transceptor de modulación óptica no coherente basado en una red neuronal artificial y un árbol de regresión de decisión. Se muestra que la regresión no lineal proporciona el mejor rendimiento del sistema, sobre la regresión lineal y polinomial, ya que ofrece una mejor extracción de características. Mientras que el transceptor basado en el árbol de regresión de decisión elimina la distorsión de recorte producida al recortar la señal transmitida sobre el canal óptico. El transceptor propuesto supera la compensación entre la eficiencia espectral y la potencia de la modulación óptica no coherente, además muestra un mejor rendimiento y una BER mejorada para un alto espaciamiento de subportadoras. Por otro lado, la reducción del espaciado entre subportadoras influye mucho en el esquema RDT. Mientras que en el capítulo 3 se presentó el esquema óptico ACO-FBMC para la modulación de detección directa. Hemos demostrado que el esquema propuesto elimina la interferencia de fotogramas propios y sufre la interferencia entre fotogramas. La interferencia entre tramas se elimina utilizando el receptor iterativo propuesto. Además, el ACO-FBMC mejora el rendimiento BER del ACO-OFDM con la forma de pulso rectangular perfecta y eliminando la emisión del banco de filtros fuera de la banda. Nuestro modelo de sistema tiene una mayor eficiencia espectral que el clásico ACO-OFDM, ya que FBMC muestra una mejor eficiencia espectral al eliminar el intervalo de guarda. Además, se ha demostrado que el ACO-FBMC con 8 factores superpuestos mejora el rendimiento BER del ACO-OFDM en 4 dB debido a la forma de pulso rectangular perfecta y la eliminación de la emisión fuera de banda del banco de filtros. En el capítulo 4, abordamos el problema de la gestión de interferencias en un sistema interior VLC con acceso multiusuario. El rendimiento del sistema aplicando la técnica SRF en comparación con UFR y PFR. Los resultados mostraron que el enfoque propuesto mejora el rendimiento del sistema en términos de rendimiento total del sistema, probabilidad de interrupción y SINR. Resuelve el problema de la alta SINR en el borde de la celda como lo experimenta UFR y mejora el rendimiento general del sistema en comparación con PFR.En el capítulo 5, propusimos la asignación RRH-BBU basada en un algoritmo de agrupamiento que apunta a minimizar el consumo de energía y el traspaso entre BBU. El algoritmo propuesto calcula la cantidad requerida de BBU instaladas para acomodar la carga de tráfico máxima, implementa el agrupamiento de series temporales como método de agrupamiento temporal y aplica el algoritmo DBSCAN para dividir cada clúster temporal en varios clústeres espaciales según la ubicación de la celda. Luego, el problema de asignar RRH de cada grupo se describe como un problema de optimización de empaque de contenedores para encontrar el número óptimo de BBU para cada grupo. El algoritmo propuesto ha sido validado utilizando CDR del mundo real de la ciudad de Milán y se verifica el mapa de uso del suelo de Milán publicado. Las señales de transferencia entre BBU se han mejorado mediante la asignación de RRH cercanos al mismo grupo espacial y la misma BBU, para evitar la transferencia entre BBU. Se muestra que el algoritmo reduce el consumo de energía total de la red desplegada actual en un 28,8 %, asignando todos los RRH activos a ciertas BBU en función de
  
• LÓPEZ BUENO, DAVID: Machine learning techniques for adaptive polynomial and neural network digital predistorters
  
  Autor/a: LÓPEZ BUENO, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/05/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GILABERT PINAL, PERE LLUIS | MONTORO LOPEZ, GABRIEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: QUAGLIA, ROBERTO
       SECRETARI: MATEU MATEU, JORDI
       VOCAL: MADERO AYORA, MARIA JOSÉ
  Resum de tesi: L'amplificador de potència (PA) és un element central als radiotransmissors necessari per abastar les distàncies d'enllaç a les comunicacions sense fils de banda ampla mòbil i fixa. No obstant, el PA és un dispositiu d¿elevat consum energètic i de comportament no lineal per naturalesa. Quan s¿utilitzen formes d¿ona de banda ampla i gran eficiència espectral que presenten elevada relació de potència de pic a potència mitjana, l¿eficiència energètica del PA decreix significativament atès que és necessari operar el dispositiu amb un marge de guarda per complir amb els requisits de qualitat de transmissió. Addicionalment, quan s¿utilitzen arquitectures d¿amplificació altament eficients basades en PAs de tipus Doherty, modulació de càrrega d¿amplificador balancejat (LMBA) o modulació d¿envoltant (ET), la distorsió afegida es deixa com un problema a resoldre a nivell de sistema per un linealitzador. En aquest context, el predistorsionador digital (DPD) adaptatiu de llaç tancat és un element clau del capçal digital de processament ràdio (DFE) per contrarestar la resposta no lineal del PA en condicions variables i superar el compromís inherent entre linealitat i eficiència. D¿acord amb les tecnologies de comunicació de cinquena generació (5G) i les arquitectures de transmissor i PA proposades, el DPD pot haver de tractar amb fortes no linealitats i efectes de memòria, desajustaments de modulador en fase i quadratura (IQ) i desviacions de nivell de contínua, distorsió addicional per modulació d¿alimentació o càrrega del PA, efectes d¿acoblament creuat a l¿entrada i sortida dels PAs en sistemes multiantena, així com efectes que poden dependre de l¿apuntament dels feixos de l¿antena. Aquestes imperfeccions degraden l¿eficiència de la xarxa d¿accés ràdio (RAN), la seva capacitat i el nombre d¿usuaris a causa de l¿augment de distorsió generada dins de banda i fora de banda. El DPD adaptatiu pot combatre aquests efectes no desitjats però s¿enfronta a obstacles rellevants. A cada nova generació de sistemes de comunicacions mòbils l¿amplada de banda de senyal s¿incrementa i el DPD necessita operar a majors velocitats. Els reptes imposats al DPD són doblement exigents. D¿una banda, combinar amplades de banda de senyal massives amb haver de modelar efectes complexes multidimensionals pot augmentar exponencialment la complexitat del DPD i fer-lo comercialment inviable i energèticament ineficient donat l¿increment en cost i consum al DFE i a les etapes de conversió de senyal. D¿altra banda, els DPD adaptatius necessiten períodes d¿entrenament significativament més grans per compensar tots els efectes complexes no desitjats. D¿acord amb els reptes esmentats, la recerca presentada en aquesta dissertació té com a objectiu garantir el millor compromís entre linealització del DPD i eficiència assolida en escenaris amb no linealitats complexes, mitjançant tècniques eficientment desplegades d¿aprenentatge màquina (ML) i d'intel·ligència artificial (AI) necessàries per reduir la complexitat computacional del modelat i la identificació DPD al DFE, garantir una estimació DPD ben condicionada i robusta, i reduir dràsticament els temps d¿entrenament del DPD, sense deixar d¿acomplir els requisits de qualitat de transmissió. Per aconseguir-ho, en aquesta tesi s¿apliquen de forma innovadora tècniques adaptades de reducció de dimensionalitat ML basades en selecció i extracció de característiques (features), i es combinen amb nous esquemes de reducció de llargada de les dades d¿entrenament DPD, per garantir tant la reducció de les matrius de modelat comportamental DPD polinomial com els datasets d¿entrada a predistorsionadors adaptatius basats en xarxes neuronals, tant per arquitectures monoantena com multiantena. Per validar els beneficis d'aquestes contribucions d'acord amb els objectius anteriors, totes aquestes tècniques
  

Darrera actualització: 10/06/2023 04:30:26.

Llistat de tesis defensades per any

• ALEMANY PRATS, POL: Quality of service, security and trustworthiness for network slices
  
  Autor/a: ALEMANY PRATS, POL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 23/03/2023
  Director/a de tesi: VILALTA CAÑELLAS, RICARD | MUÑOZ GONZALEZ, RAUL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MOZO, ALBERTO
       SECRETARI: SPADARO, SALVATORE
       VOCAL: NATALINO, CARLOS
  Resum de tesi: Els sistemes de telecomunicacions s'estan tornant molt més intel·ligents i dinàmics degut a l'expansió de les múltiples classes de xarxes (i.e., xarxes amb i sense fils, Internet of Things (IoT) i xarxes basades al núvol). Tenint en consideració aquesta varietat d'escenaris, el model antic de disseny d'una xarxa enfocada a una única finalitat i, per tant, la una coexistència de varis i diferents sistemes de control està evolucionant cap a un nou model en el qual es busca unificar el control cap a un sistema més unificat capaç d'oferir una amplia gama de serveis amb diferents finalitats, requeriments i característiques. Per assolir aquesta nova situació, les xarxes han hagut de canviar i convertir-se en un element més digitalitzat i virtualitzat degut a la creació de xarxes definides per software i la virtualització de les funcions de xarxa (amb anglès Software-Defined Networking (SDN) i Network Function Virtualization (NFV), respectivament).Network Slicing fa ús dels punts forts de les dues tecnologies anteriors (SDN i NFV) i permet als sistemes de control de xarxes millorar el seu rendiment ja que els serveis poden ser desaplegats i la seva interconnexió a través de múltiples dominis detransport configurada fent servir eines NFV/SDN com per exemple orquestradors NFV (NFV-O) i controladors SDN.Aquesta tesi té com a objectiu principal, contribuir en diferents aspectes a la literatura actual al voltant de les network slices. Més concretament, el focus és en aspectes de seguretat de cara a les arquitectures i processos necessaris per desplegar,monitoritzar i aplicar recursos segurs i fiables per generar network slices. Finalment, el document es divideix en 8 capítols:El Capítol 1correspon a la introducció de la temàtica principal, la motivació per estudiar-la i els objectius plantejats a l'inici dels estudis de doctorat. El Capítol 2 presenta un recull d'elements i exemples en la literatura actual per presentar els conceptes bàsics i necessaris en relació a les tecnologies NFV, SDN i Network Slicing. El Capítol 3 introdueix el lector a les tasques i resultats obtinguts per l'estudiant respecte l'ús de network slices enfocades en escenaris amb múltiples dominis de transport i posteriorment en la creació i gestió de network slices Híbrides que utilitzen diferents tecnologies de virtualització. El Capítol 4 s'enfoca en l'ús d¿eines de monitorització tant en avaluar i assegurar que es compleixen els nivells esperats de qualitat del servei i sobretot de qualitat de seguretat de les network slices desplegades. Per fer-ho s'estudia l'ús de contractes de servei i de seguretat, en anglès: Service Level Agreements i Security Service Level Agreements. El Capítol 5 estudia la possibilitat de canviar el model d'arquitectura per tal de no seguir centralitzant la gestió de tots els dominis en un únic element, aquest capítol presenta la feina feta en l'ús del Blockchain com a eina per canviar el model de gestió de recursos de múltiples dominis cap a un punt de vista cooperatiu i transparent entre dominis. El Capítol 6 segueix el camí iniciat en el capítol anterior i presenta unescenari en el qual a part de tenir múltiples dominis, també tenim múltiples proveïdors oferint un mateix servei (multi-stakeholder). En aquest cas, l'objectiu del Blockchain passa a ser la generació, gestió i distribució de paràmetres de reputacióque defineixin un nivell de fiabilitat associat a cada proveïdor. De manera que, quan un client vulgui demanar un servei, pugui veure quins proveïdors són més fiables i en quins aspectes tenen millor reputació. El Capítol 7 presenta les tasques de disseminació fetes al llarg de la tesi. El Capítol 8 finalitza la tesi amb les conclusions finals.
  

• BORRÀS PINO, JORDI: Opportunistic communications in large uncoordinated networks
  
  Autor/a: BORRÀS PINO, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 25/01/2023
  Director/a de tesi: VAZQUEZ GRAU, GREGORIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SANTAMARÍA CABALLERO, IGNACIO
       SECRETARI: PASCUAL ISERTE, ANTONIO
       VOCAL: LOPEZ SALCEDO, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: ncrement dels dispositius sense fils que requereixen serveis d'alta velocitat de dades limita la coexistència de sistemes sense fils que comparteixen els mateixos recursos en una àrea geogràfica donada a causa de la interferència entre sistemes. Conseqüentment, la gestió d'interferència juga un paper fonamental per a facilitar la coexistència de diversos serveis de comunicació heterogenis. No obstant això, les estratègies clàssiques de gestió d'interferència requereixen informació lateral originant la necessitat de coordinació i cooperació entre sistemes, que no sempre és pràctica.Les comunicacions oportunistes ofereixen una solució potencial al problema de la gestió de les interferències entre sistemes. El principi bàsic de les comunicacions oportunistes és explotar de manera eficient i robusta els recursos disponibles en una xarxa sense fils i adaptar els senyals transmesos a l'estat de la xarxa per evitar interferències entre sistemes. Per tant, les comunicacions oportunistes depenen de la inferència dels recursos de xarxa disponibles que poden ser explotats de manera segura sense induir interferència en els nodes de comunicació coexistents. Una vegada que s'han identificat els recursos de xarxa disponibles, les tècniques de comunicació oportunistes més prominents consisteixen en el disseny d'estratègies de precodificació/descodificació adaptades a l'escenari per explotar l'anomenat espai nul. Malgrat això, les solucions clàssiques en la literatura sofreixen dos inconvenients principals: la falta de robustesa als errors de detecció i la necessitat de cooperació intra-sistema.Aquesta tesi tracta el disseny d'un esquema de comunicació oportunista basat en l'espai nul que afronta els inconvenients exposats per les metodologies existents assumint que els nodes oportunistes no cooperen. Per a aquest propòsit, s'introdueix un model generalitzat d'error de detecció independent del mecanisme d'identificació de l'espai nul que permet el disseny de solucions que exhibeixen interferències mínimes entre sistemes en el cas pitjor. Aquestes solucions responen a un criteri de màxima relació de senyal a interferència (SIR), que és òptim en condicions de no cooperació. La metodologia proposada permet dissenyar una família de formes d'ona ortonormals que realitzen un spreading dels símbols modulats dins de l'espai nul detectat, que és clau per minimitzar la densitat d¿interferència induïda. Les solucions proposades són invariants dins de l'espai nul inferit, permetent suprimir l'enllaç de retroalimentació i, tot i així, realitzar una detecció coherent de forma d'ona.Sota l¿absència de coordinació, el disseny de la forma d'ona es basa únicament en la informació de l'estat de la xarxa detectada localment, induint un desajust entre els espais nuls identificats pel transmissor i receptor que pot empitjorar el rendiment del sistema. Tot i que la solució proposada és robusta a aquest desajust, també s'estudia el disseny de receptors millorats fent ús de tècniques de detecció de subespai actiu.Quan el nombre total de recursos de xarxa augmenta arbitràriament, les solucions proposades tendeixen a ser combinacions lineals d'exponencials complexes, proporcionant una interpretació en el domini freqüencial. Aquest comportament asimptòtic permet adaptar la solució proposada a entorns selectius en freqüència fent ús d'un prefix cíclic i estudiar una modulació eficient derivada de l'esquema de multiplexat per divisió de temps emprant formes d'ona circulant.Finalment, s¿estudia l'impacte de l'ús de múltiples antenes en comunicacions oportunistes basades en l'espai nul. L'anàlisi realitzada permet concloure que, en cap cas, l'estructura de les agrupacions d'antenes tenen un impacte sobre la comunicació oportunista, ja que la forma d'ona proposada imita el comportament d'un transmissor mono-antena. D'altra banda, el nombre de sensors emprat es tradueix en una millo
  

• GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, MARTA: Nonlinear modeling and characterization of SAW devices for communications systems
  
  Autor/a: GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, MARTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 10/02/2023
  Director/a de tesi: COLLADO GOMEZ, JUAN CARLOS | GONZALEZ ARBESU, JOSE MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: AIGNER, ROBERT
       SECRETARI: GELONCH BOSCH, ANTONIO JOSE
       VOCAL: OLIVARES ROZA, JIMENA
  Resum de tesi: Hoy en día, el crecimiento vertiginoso de los dispositivos móviles en todo el mundo y los requisitos cada vez mayores en las tasas de datos y el soporte de tecnologías inalámbricas, como la 5ª Generación (5G), ejercen una gran presión sobre los fabricantes en la búsqueda de nuevas soluciones para hacer frente a la coexistencia e integración de varios sistemas de radio que operan en los módulos de radio frecuencia (RF).Este escenario presenta una variedad de desafíos que deben afrontarse cuando se utiliza la operación multi-banda. Uno de ellos es luchar contra la desensibilización en el front-end de RF debido a la generación de señales espurias por la no linealidad de los componentes pasivos del teléfono. La intermodulación pasiva (PIM) es una preocupación importante en el diseño de transceptores de RF donde el transmisor y el receptor comparten la antena, ya que puede provocar el bloqueo del receptor. PIM puede surgir de diferentes componentes como antenas, mezcladores, filtros, etc. Entre ellos, la etapa de filtrado es uno de los componentes críticos ya que, además de una alta selectividad y miniaturización, también deben cumplir con especificaciones PIM bajas y, por lo tanto, se convierten en una tarea desafiante para los diseñadores de RF.Para hacer frente a estas limitaciones tecnológicas, los filtros de ondas acústicas se han convertido en una solución adecuada a los nuevos estándares de comunicaciones. Bulk Acoustic Wave (BAW) y Surface Acoustic Wave (SAW) son hoy en día las principales tecnologías, que ofrecen filtros con pérdidas de inserción muy bajas y buen rechazo fuera de banda que cumplen con las especificaciones requeridas. Aunque la tecnología acústica presenta grandes ventajas, también presenta algunos inconvenientes. Uno de ellos es que tanto los resonadores BAW como SAW exhiben un comportamiento no lineal dando lugar a Intermodulación (IMD) y Distorsión Armónica (H). En consecuencia, las demandas de alta linealización de front-end de RF se convierten en un problema a resolver en la definición de nuevos servicios avanzados para futuros estándares.Durante las últimas décadas, ha habido un aumento en el interés por el modelado y la simulación de las no linealidades de los dispositivos SAW. A pesar de que se han utilizado diferentes enfoques como, por ejemplo, el modelo de elementos finitos (FEM), el acoplamiento de modos (COM) y la matriz P, existe una falta de consenso sobre la generación no lineal impulsada por la dificultad de identificar parámetros de materiales independientes de la geometría que podrían predecir el comportamiento no lineal de cualquier resonador antes de su fabricación.Con este fin, la tesis se centrará en la caracterización no lineal de dispositivos SAW. El modelado y simulación de no linealidades en resonadores SAW será el hito más importante de la tesis. Específicamente, el desarrollo de modelos de circuitos fundamentales para considerar el mecanismo no lineal que ocurre en los resonadores SAW y a su vez, la implementación de técnicas matemáticas para sintetizar redes de circuitos basadas en estos modelos para reducir el tiempo computacional y mejorar aún más la simulación y el modelado de estos resonadores.La novedad de esta tesis radica en el desarrollo de un proceso de caracterización de resonadores SAW independiente de la geometría. Para tener éxito en este proceso, se propone un modelo circuital no lineal equivalente. El modelo desarrollado es distribuido y directamente relacionado con las ecuaciones constitutivas locales de la piezoelectricidad. Se realizan esfuerzos especiales para desarrollar un nuevo método de análisis para la simulación de la generación de H e IMD en resonadores y filtros SAW. Varias verificaciones experimentales han demostrado que, a pesar de su simplicidad, el modelo propuesto es extremadamente consistente y rápido para simular la respuesta lineal y no lineal de diferentes dispositivos
  

• GUERRA GÓMEZ, ROLANDO: Radio access network optimization with proactive resource management for 5G and beyond
  
  Autor/a: GUERRA GÓMEZ, ROLANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/05/2023
  Director/a de tesi: RUIZ BOQUE, SILVIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VALDOVINOS BARDAJÍ, ANTONIO
       SECRETARI: VALENZUELA GONZALEZ, JOSE LUIS
       VOCAL: KARTSAKLI, ELLI
  Resum de tesi: La cinquena generació (5G) de xarxes cel·lulars augmenta el rendiment i la flexibilitat dels serveis oferts als usuaris i proveïdors de serveis. L'estricte requisit de xarxa pels diferents casos d'ús de 5G s'ha reforçat mitjançant la integració d'una arquitectura basada en serveis a la xarxa central, una arquitectura de xarxa d'accés radio flexible i la implementació de nombroses tecnologies sense fils. S¿afronten grans desafiaments no sols en el procés de definició sinó també en la fase de desplegament.Cal definir solucions de xarxa de ràdio sòlides i dinàmiques per abordar la complexitat i flexibilitat del 5G i de les generacions futures. L'arquitectura de la xarxa d'accés ràdio ha estat important en la definició dels sistemes 5G, i entre elles especialment,l'arquitectura de la xarxa d'accés de ràdio centralitzada (C-RAN) ha tingut un paper fonamental com a part de la xarxa d'accés de ràdio de nova generació (NG-RAN) donat que té el potencial d'admetre implementacions extremadament denses alhora que redueix els costos gràcies a la simplificació de les unitats de ràdio. C-RAN millora la capacitat de la xarxa en reduir la quantitat de recursos requerits atès que centralitza les funcionalitats de banda base en grups d'Unitats de banda base (BBU) o Unitats centrals (CU), compartint recursos per administrar múltiples unitats de ràdio remotes (RRH) o Unitats de Ràdio (RU).La sostenibilitat i l'eficiència energètica són crucials per donar suport als futurs serveis i requisits de la xarxa. És fonamental reduir el consum d¿energia, l¿ús de recursos i les empremtes d¿emissions, per evitar el consum excessiu d¿energia. L'enorme augment en la quantitat de dispositius, quantitats de dades i velocitats implica un augment en el trànsit de dades general i la capacitat requerida, mentre que la reducció d'energia no està garantida automàticament. A més, la gestió òptima dels recursos de còmputació per satisfer els requeriments actuals i futurs de la xarxa també es converteix en tot un repte. La majoria dels treballs publicats fan servir escenaris sintètics per validar. Per tant, s'ha implementat una plataforma C-RAN realista per testejar nous algorismes d¿optimització de la xarxa. L'arquitectura proposada considera zones rurals i urbanes, implementació heterogènia amb macro cel·les i cel·les petites, patrons de trànsit variables en el temps, equips d'usuari realistes amb velocitat de bit garantida i altres serveis que competeixen pels recursos, restriccions de qualitat de servei (QoS), un model de propagació de traçat de raigs 3D, múltiples bandes de freqüència, diferents opcions de divisió de les funcionalitats implementades a la BBU i al RRH, entre altres característiques significatives. Aquesta plataforma esdevé fonamental en la validació dels algorismes proposats.El desplegament de la xarxa de ràdio 5G i futures serà ultra dens. Tot i això,l'optimització dels costos i el consum d'energia no està automàticament garantida. Per aquesta raó, aquesta tesi també proporciona una eina de presa de decisions i modelatge de dades no lineals per maximitzar la reducció de costos davant de la compensació entre cobertura i QoS mitjançant l'optimització dels RRH actius necessaris d'acord amb les demandes de trànsit. A més, proposa una nova estratègia per a la Gestió Dinàmica de Recursos amb Capacitat Computacional Adaptativa (DRM-AC). S'han considerat tres algorismes en el disseny final després de provar múltiples enfocaments: màquina de vectors de suport (SVM), xarxa neuronal de retard de temps (TDNN) i memòria a curt termini (LSTM). DRM-AC redueix la mitjana de recursos no utilitzats en un 96%, però encara hi ha una degradació de QoS quan la capacitat requerida és més gran que la capacitat computacional prevista. Per millorar encara més, es proposen i proven dues noves estratègies: DRM-AC amb pre-filtratge i DRM-AC amb marge d'error, reduint la m
  

• MANSO FERNÁNDEZ ARGÜELLES, CARLOS AGUSTÍN: Cloud-native orchestration and automation for disaggregated networks
  
  Autor/a: MANSO FERNÁNDEZ ARGÜELLES, CARLOS AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 18/05/2023
  Director/a de tesi: MUÑOZ GONZALEZ, RAUL | VILALTA CAÑELLAS, RICARD
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CALLE ORTEGA, EUSEBI
       SECRETARI: COMELLAS COLOME, JAUME
       VOCAL: GONZÁLEZ DÍAZ, SERGIO
  Resum de tesi: Las redes de transporte se segmentan en diferentes tecnologías y dominios, lo que dificulta y hace necesaria la intervención humana para desplegar los servicios.Además, los operadores de centros de datos están consiguiendo mayor eficiencia y reducción de costes desacoplando el software del hardware, utilizando "white-boxes" con interfaces de programación de aplicaciones (APIs) abiertas, permitiendo una mayor personalización y competencia entre proveedores. Aún no existen modelos de datos estándar claros que describan las capacidades y atributos, ni protocolos eficientes que proporcionen primitivas para visualizar y manipular los datos.Además, el crecimiento de la demanda de los usuarios, amenaza con agotar la capacidad de las redes de multiplexación por división de longitud de onda (WDM). Ampliar el espectro de uso puede ser una solución a corto plazo, pero habrá quedesplegar la multiplexación por división espacial (SDM) para mantener el ritmo de la demanda.El primer objetivo es proporcionar control a redes ópticas desagregadas de paquetes multicapa y multidominio. Se presenta una arquitectura basada en un controlador de redes definidas por software (SDN) capaz de controlarlas. Utiliza un controlador de sistemas de linia abierta (OLS) para gestionar la línea óptica abierta, utilizando interfaces estándar, y transpondedores abiertos. Para aliviar parte de esta complejidad, se presenta una arquitectura para la orquestación de redes multicapa multidominio, de paquetes y ópticas. Controla los dominios ópticos y de paquetes utilizando un orquestador centralizado agnóstico que sólo es responsable de la selección de dominios de rutas multidominio, envolviendo los dominios subyacentes con controladores SDN con interfaces estándar. El despliegue de enlaces SDM entrenodos WDM es propuesto para aliviar los enlaces WDM que están alcanzando su capacidad máxima. La arquitectura consiste en dominios controlados por OLS para WDM y SDM y transpondedores abiertos siguiendo el enfoque desagregado. Estas arquitecturas son demostradas en escenarios de pruebas reales.El segundo objetivo es presentar una arquitectura que pueda hacer frente a la centralización y la complejidad que conlleva el enfoque SDN. Se presenta una arquitectura nativa en la nube para controladores SDN que es capaz de hacer frente a la complejidad y el tamaño de las redes de transporte, basada en la arquitectura de software de microservicios, que permite la autorestauración de la infraestructura, el autoescalado independiente de los microservicios y el despliegue y desarrolloautónomos de cada módulo. Después, se actualiza la misma arquitectura de microservicio con una solución para escalar la base de datos. La coherencia de los datos debe mantenerse en todo momento, y los microservicios deben estar alineadospara que no haya corrupción de datos o desalineación .El ultimo objetivo trata sobre una arquitectura que aune la recopilación de datos, el entrenamiento de los modelos, y la ejecución para obtener datos para múltiples operaciones con el enfoque zero-touch. Se muestra una arquitectura de controlador SDN habilitada para telemetría, que utiliza protocolos de telemetría abiertos, de baja latencia y de cabeceras reducidas. El sistema de telemetría se utiliza para proporcionar un el despliegue de enlaces SDM entre nodos WDM. La arquitectura propuesta también deja margen para el aprovisionamiento dinámico y la reconfiguración de la VNT en caso de fallo o cambios en la capacidad solicitada. La centralización de SDN mejora la recopilación de datos de los segmentos que controla. Los algoritmos de aprendizaje automático pueden beneficiarse de ello, accediendo a datos para entrenar sus modelos. Se presenta una arquitectura que aúna la recopilación de datos, el entrenamiento de los modelos y la ejecución capaz de mejorar múltiples operaciones, muestra con un predictor de la calidad de transmisión (QoT) mediante aprendizaje a
  

• MOSELLA MONTORO, ALBERT: Graph convolutional neural networks for 3D data analysis
  
  Autor/a: MOSELLA MONTORO, ALBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 22/02/2023
  Director/a de tesi: RUIZ HIDALGO, JAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SMOLIC, ALJOSA
       SECRETARI: MARQUES ACOSTA, FERNANDO
       VOCAL: HARO ORTEGA, GLORIA
  Resum de tesi: Deep Learning permet l'extracció de característiques complexes directament de les dades d'entrada, fet que elimina la necessitat d'escollir les característiques manualment que tenen les arquitectures clàssiques de Machine Learning. Aquest nou paradigma va portar una millora en el rendiment a diverses àrees com la visió artificial, el processament del llenguatge natural i el processament d'àudio. Tot i això, encara hi ha desafiaments quan es tracta de dades no estructurades. Aquesta tesi aborda aquests desafiaments utilitzant Graph Convolutional Neural Networks, un nou conjunt de tècniques capaces de tractar amb grafs que es poden fer servir per processar dades 3D.La primera part de la tesi se centra en la tasca d'anàlisi de grafs, on estudiarem les capacitats de les Graph Convolutional Neural Networks per capturar la informació geomètrica intrínseca de les dades 3D. Proposem l'Attention Graph Convolution que aprèn a inferir el filtre utilitzat durant la convolució, tenint en compte les particularitats de cada veïnatge del graf. Explorem dues variants de l'Attention Graph Convolution, una que explora un enfocament residual i una altra que permet que la convolució combini diferents dominis de veïnatge. A més, proposem un conjunt de capes d'agrupació 3D que imiten el comportament de les capes d'agrupació que es troben a les arquitectures clàssiques de 2D Convolutional Neural Networks. Finalment, presentem el 2D-3D Fusion block capaç de fusionar la informació geomètrica 3D que obtenim d'una Graph Convolutional Neural Network amb la informació de textura obtinguda per una 2D Convolutional Neural Network. Avaluem les contribucions presentades en la tasca de classificació d'escenes RGB-D.La segona part d'aquesta tesi se centra en la tasca d'anàlisi de nodes, que consisteix a extreure característiques a nivell de node, tenint en compte l'estructura del veïnatge. Presentem la Multi-Aggregator Graph Convolution que utilitza múltiples agregadors per generalitzar millor les topologies no vistes i aprendre millors representacions locals. A més, redueix la memòria necessària en comparació a l'Attention Graph Convolution. Finalment, analitzem les capacitats de les nostres Graph Convolution proposades per tractar amb grafs heterogenis on els nodes del graf poden contenir diferents modalitats. Avaluem les contribucions presentades amb el procés, que pertany a la disciplina de Computer Graphics, per calcular les contribucions d'un esquelet 3D a la deformació d'un mesh. Específicament, proposem una Two-Stream Graph Neural Network capaç de predir els valors de les contribucions d'un esquelet 3D a la deformació d'un mesh.
  

• NICOLÁS ÁLVAREZ, JORGE: Interferometric Orbit Determination for Geosynchronous Earth Sensing Missions
  
  Autor/a: NICOLÁS ÁLVAREZ, JORGE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 16/05/2023
  Director/a de tesi: BROQUETAS IBARS, ANTONI | AGUASCA SOLE, ALBERTO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LÓPEZ SÁNCHEZ, JUAN MANUEL
       SECRETARI: COMERON TEJERO, ADOLFO
       VOCAL: MAKHOUL VARONA, EDUARDO
  Resum de tesi: Las futuras misiones de radar geosíncrono de apertura sintética (GEOSAR) permitirán vigilar permanentemente zonas continentales del planeta con tiempos de revisita inferiores a 24 h. En Estados Unidos, Europa y China se han estudiado varias misiones GEOSAR con diferentes aplicaciones, como la vigilancia del ciclo del agua y la alerta temprana de catástrofes. Las misiones GEOSAR requieren una precisión de determinación orbital sin precedentes para obtener imágenes SAR enfocadas desde órbitas geosíncronas (GEO). Se propone una técnica de determinación orbital precisa basada en la interferometría de microondas.Se ha diseñado e implementado un sistema interferométrico de determinación orbital para adquirir observaciones experimentales de fase a partir de las cuales estimar la trayectoria del satélite. La interferometría es capaz de seguir iluminadores de oportunidad, permitiendo evaluar la técnica sin necesidad de lanzar ningún satélite nuevo. Se han llevado a cabo varias campañas experimentales utilizando las señales de oportunidad de los satélites de la constelación Astra 19.2oE.Dado que la sensibilidad de medida del interferómetro aumenta con la longitud de la línea de base, se propone una estrategia de retransmisión de señales con el fin de extender la línea de base manteniendo los receptores juntos para compartir una señalde referencia común. El uso de reflectores pasivos en el campo cercano de los receptores secundarios forma una línea de base interferométrica compacta de 15 m. El interferómetro utiliza técnicas de correlación para operar con señales arbitrarias. La gran ganancia de procesamiento del correlador permite el seguimiento eficaz señales débiles, muy por debajo del nivel de ruido. Así, algunos edificios que se encuentran en las proximidades del campus se utilizan como reflectores de oportunidad, proporcionando una débil señal de satélite reflejada en dirección a las antenas receptoras, formando grandes líneas de base interferométricas de hasta 1200 m.Se ha desarrollado un modelo de error para estimar la precisión esperada en la determinación de la órbita a partir de las observaciones interferométricas de fase. El modelo considera las perturbaciones más importantes que afectan a un interferómetro de microondas, como las perturbaciones troposféricas e ionosféricas, los errores de las líneas de transmisión, las diferencias de temperatura del sistema, la ambigüedad absoluta de fase y la incertidumbre en el posicionamiento de los receptores. Este modelo permite establecer los requisitos y configurar los ajustes del sistema de seguimiento orbital en función de las necesidades de la misión espacial a tener en cuenta.Las fases relativas medidas entre los receptores se usan para estimar la posición del satélite. Los resultados experimentales demuestran que la técnica es capaz de seguir satélites GEOSAR basándose en las señales transmitidas. Un interferómetro con tres líneas de base de 15 m, 300 m y 1200 m usa la más corta para resolver la ambigüedad de fase y las más largas para estimar la órbita del satélite con precisión. El sistema presenta un error estimado con respecto a la trayectoria real del satélitedel orden de 400 m en un entorno urbano debido a la incertidumbre en la posición de los reflectores de oportunidad. La precisión mejoraría con la instalación y localización geodésica precisa de reflectores metálicos dedicados. Este resultado no puede ser confirmado debido a la falta de una referencia precisa, pero es coherente con la precisión de determinación orbital esperada calculada con el modelo de error.Los ecos resultantes del reflejo de las transmisiones del satélite GEO en el área circundante se han procesado para formar imágenes SAR de Barcelona. Las imágenes se formaron con la información de la trayectoria estimada por el sistema interferométrico de línea de base larga, demostrando que es válido para que las
  

• SAFARI, POOYAN: Unsupervised and attention approaches for deep learning speaker recognition
  
  Autor/a: SAFARI, POOYAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/05/2023
  Director/a de tesi: HERNANDO PERICAS, FRANCISCO JAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LLEIDA SOLANO, EDUARDO
       SECRETARI: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN
       VOCAL: DOCÍO FERNÁNDEZ, LAURA
  Resum de tesi: La tesis presenta diversas contribuciones al campo del reconocimiento de locutores. En la primera parte de la tesis, la atención se centra en métodos no supervisados para el reconocimiento de hablantes. Se presenta un método que usa Deep Belief Networks (DBN) que es capaz de manejar una gran cantidad de muestras de impostores. Dado que la cantidad de muestras por hablante es diferente, el proceso de entrenamiento presenta dificultades, pero superamos con éxito este obstáculo mediante el aprendizaje no supervisado para entrenar un DBN universal (UDBN) y luego lo adaptamos a los datos de cada hablante. En la misma dirección, presentamos un nuevo marco para el reconocimiento de locutores basado en Restricted Boltzmann Machines (RBM). La solución propuesta, denominada vector RBM, asigna las características espectrales del hablante a un solo vector de dimensión fija que modela la información específica del hablante. Este método utiliza la capacidad de aprendizaje no supervisado de RBM para entrenar un modelo global llamado Universal RBM (URBM), que luego se ajusta a los datos de cada hablante en los conjuntos de datos de desarrollo, inscripción y evaluación. Los RBM adaptados se concatenan, se reducen de dimensión y se blanquean para generar vectores de locutores. La evaluación en la base de datos NIST SRE 2006 muestra que los vectores RBM superan a los i-vectors en términos de EER en un 15 % utilizando la distancia coseno. La fusión de puntuaciones con i-vectors produce una mejora relativa de más del 24%. La naturaleza no supervisada de los enfoques vectores RBM y i-vectors los convierte en una alternativa útil al enfoque i-vector/PLDA en escenarios donde no hay datos etiquetados disponibles. La segunda parte de la tesis se centra en los métodos supervisados para el reconocimiento de hablantes. En primer lugar, se trató de abordar las limitaciones de los dispositivos móviles, como el almacenamiento, la potencia de procesamiento, la memoria y el consumo de energía, que han motivado a los investigadores a diseñar modelos de aprendizaje profundo más eficientes. Propusimos un nuevo enfoque que denominamos mecanismo de agrupación y codificación de autoatención en tándem (SAEP), inspirado en las redes de autoatención de la arquitectura Transformer. SAEP es una pila de bloques basada en redes de autoatención y feed-forward posicional que crean un vector para la representación de hablantes a partir de las grabaciones de longitud no fija. Este enfoque codifica características espectrales a corto plazo en los embeddings de los locutores, que se pueden usar en la verificación del hablante independiente del texto. Probamos este enfoque en conjuntos de datos VoxCeleb1 y 2 y descubrimos que supera el x-vector y es competitivo con algunos otros métodos de referencia basados en convoluciones, mientras reduce significativamente el tamaño del modelo. En comparación con ResNet-34, ResNet-50 y x-vector, utiliza un 94 %, un 95 % y un 73 % menos parámetros, respectivamente. Recientemente, es común utilizar grandes modelos de lenguaje autosupervisados para tareas de reconocimiento de voz. Estos modelos se pueden ajustar para tareas específicas como la verificación de locutores. Por lo general, estos modelos se basan en redes de autoatención (SAN). Para explorar el potencial y los desafíos de usar estos modelos para la verificación de hablantes, proponemos un extractor de embeddings de hablantes basado en SAN que puede crear una representación vectorial de un hablante a partir de expresiones de voz de longitud no fija. Hicimos algunas modificaciones a la arquitectura SAEP para mejorar su desempeño y pudimos lograr una mejora relativa del 41% en términos de EER. También se estudió el papel del aumento de datos. Abordamos la inestabilidad del entrenamiento en estas arquitecturas en términos del colapso de rango y propusimos posibles soluciones a estas deficiencias. El enfoque se probó en los conjuntos de
  

• SARRIGIANNIS, IOANNIS: SFC Placement and lifecycle management in edge-enabled 5G architectures
  
  Autor/a: SARRIGIANNIS, IOANNIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 10/02/2023
  Director/a de tesi: ANTONOPOULOS, ANGELOS | RAMANTAS, KONSTANTINOS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PEREZ ROMERO, JORGE
       SECRETARI: SIOKIS, APOSTOLOS
       VOCAL: FIORE, MARCO
  Resum de tesi: La quinta generación de comunicaciones móviles (5G) insta a las redes definidas por software (SDN) y la virtualización de funciones de red (NFV) a unir fuerzas con la computacion perimetral multiacceso (MEC). Por lo tanto, se puede lograr una latencia reducida y mayor capacidad en el borde de la red para satisfacer los requisitos de un ecosistema diverso donde se pueden emplear múltiples tecnologías de virtualización (VT).Los proveedores de servicios 5G dependen en gran medida de la softwarización de la red para abordar los casos de uso de latencia y demanda de recursos de las industrias verticales 5G, donde tanto las aplicaciones como las funciones de red se incorporan a las funciones de red virtual (VNF). Si no se orquesta adecuadamente, la flexibilidad de implementación, ubicación y gestión del ciclo de vida (LCM) que manifiestan los VNFs puede causar problemas graves en el esquema de NFV. A medida que los acuerdos de nivel de servicio (SLA) de las aplicaciones 5G compiten en un entorno con variaciones de tráfico y opciones de ubicación de VNF con diversos recursos informáticos y de red, las técnicas de ubicación en línea y los enfoques LCM avanzados se vuelven obligatorios. La ruptura local que ofrecen las arquitecturas habilitadas para MEC significa que los datos no tendrán que atravesar toda la red hasta que lleguen a la aplicación y regresar al usuario, ya que la aplicación se ejecuta en el MEC, y por lo general, se ubica junto con la red de acceso.En esta tesis, se abordan los desafíos que surgen en las arquitecturas 5G centrales y habilitadas para el borde, y se elaboran tanto los diferentes esquemas de implementaciones de VNF como VTs se pueden usar y colaborar para respaldar los casos de uso automotriz y de Internet de las cosas (IoT), así como casos de uso más exigentes que se derivan de la combinación de varias industrias verticales. Vamos más allá de las soluciones de vanguardia actuales al proponer una asignación de recursos innovadora y algoritmos de programación habilitados para LCM. Además, nos enfocamos en los desafíos que surgen en entornos de un solo dominio o federados, donde la ubicación flexible y LCM de VNF está respaldada por el orquestador de NFV (NFVO) que puede administrar, sobre la marcha, las funciones de red y recursos. Además, nos ocupamos de las limitaciones de la inteligencia de la NFVO al proporcionar mecanismos de ubicación e incorporación basados en la latencia y mecanismos conscientes del servicio . Además, proponemos la programación en línea y algoritmos LCM donde las VNFs se instancian, escalan, migran y destruyen en función del tráfico real, respetando el SLA de los casos de uso de 5G, así como el coste general de implementación y ejecución.Nuestro trabajo está respaldado por nuestra plataforma experimental 5G versátil, de código abierto y personalizado, modificada y adaptada en cada arquitectura para admitir los casos de uso 5G correspondientes. Los resultados experimentales demuestran la eficiencia de nuestros algoritmos innovadores y su eficacia para hacer frente a los problemas de ubicación y reasignación de recursos y optimización de VNF en entornos exigentes reales con esquemas de tráfico impredecibles. Nuestros métodos permiten la maximización del número total de usuarios atendidos y la adaptación al tráfico entrante en tiempo real. Al mismo tiempo, los SLAs de la aplicación se respetan de forma rentable.
  

• ZHOU, IVAN: Technologies for injection molded antennas for mass production
  
  Autor/a: ZHOU, IVAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 19/01/2023
  Director/a de tesi: ROMEU ROBERT, JORDI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BAQUERO ESCUDERO, MARIANO
       SECRETARI: BLANCH BORIS, SEBASTIAN
       VOCAL: SEGOVIA VARGAS, DANIEL
  Resum de tesi: El despliegue de infraestructura de antenas 5G y la adopción obligatoria de radares anticolisión para automóviles requerirá una gran cantidad de antenas que operen en longitudes de onda milimétricas y submilimétricas. Estas antenas suelen ser agrupaciones y la posibilidad de fabricar la agrupación de antenas, incluida la red de alimentación y el elemento radiante como una pieza de plástico, lo que reduce la necesidad de usar PCB grandes (placas de circuito impreso) en sustratos dieléctricos costosos, puede ser una tecnología de fabricación interesante. En este sentido, las antenas basadas en guía de ondas se pueden ensamblar utilizando tecnología plástica con un procedimiento de metalización adecuado. Son más escalables en términos de eficiencia que las antenas de línea microstrip (ML) y, a medida que aumenta el número de antenas en el arreglo, la ganancia no se reduce debido a las pérdidas en el sustrato. En esta tesis se abordan los retos industriales de esta tecnología. Se lleva a cabo un estudio de tolerancia detallado que incluye los errores de fabricación de plástico, normalmente +- 0,1 mm, para comprobar la viabilidad de las antenas de plástico para hacer frente a la producción en masa. Las antenas deberán integrarse junto con los chips de radar, por lo que se presentará una transición entre el chip y las antenas de guía de ondas. Estas transiciones pueden actuar como una transición directa de chip-guía, lo que podría reducir la necesidad de usar sustratos grandes y, por lo tanto, reducir el costo de la antena. Además, también se explora la necesidad de aplicar un recubrimiento metálico para lograr el rendimiento deseado. Se utilizan técnicas convencionales como la electrodeposición de cobre. El principal inconveniente es que el cobre tiene muchas dificultades para depositarse en superficies en ángulo recto. Eventualmente, estas antenas deberán integrarse en la estética de un automóvil, generalmente detrás de un radomo de plástico (con sus respectivos errores de fabricación también) que deberá diseñarse y optimizarse adecuadamente para introducir las mínimas distorsiones al radar. La optimización basada en simuladores realizados con software electromagnético comercial como CST no es factible debido al gran tiempo de cálculo requerido. En este sentido, se ha desarrollado un simulador basado en trazado de rayos ad-hoc para evaluar los errores inducidos por el radomo en el rendimiento del radar. Todos estos problemas industriales se tienen en cuenta desde la etapa de diseño donde el tiempo, el precio, las tolerancias de fabricación y los requisitos de radiación tienen que verse comprometidos al mismo tiempo que aumentan drásticamente la complejidad del diseño.
  

Darrera actualització: 10/06/2023 05:01:04.

Grups de recerca

• ANTENNALAB-Grup d'Antenes i Sistemes Radio
• CommSensLab-UPC-Centre Especific de Recerca en Comunicacio i Deteccio UPC
• CSC-Grup de Recerca en Components i Sistemes per a les Comunicacions
• GCO-Grup de Comunicacions Optiques
• GPI-Grup de Processament d'Imatge i Video
• GRCM-Grup de Recerca en Comunicacions Mobils
• RF&MW-Grup de Recerca de sistemes, dispositius i materials de RF i microones
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions
• VEU-Grup de Tractament de la Parla
• WiComTec-Grup de recerca en Tecnologies i Comunicacions Sense Fils

Professorat

• Aguasca Sole, Alberto
• Agusti Comes, Ramon
• Alonso Zarate, Lluis
• Artigas Garcia, David
• Barlabe Dalmau, Antoni
• Belmonte Molina, Aniceto
• Bertran Alberti, Eduard
• Blanch Boris, Sebastián
• Broquetas Ibars, Antoni
• Cabrera Bean, Marga
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casadevall Palacio, Ferran
• Casas Pla, Josep Ramon
• Collado Gomez, J.Carlos
• Comellas Colome, Jaume
• Comeron Tejero, Adolfo
• Corbella Sanahuja, Ignasi
• Dios Otin, Victor Federico
• Duffo Ubeda, Nuria
• Fabregas Canovas, Francisco Javier
• Fernandez Rubio, Juan-Antonio
• Ferrus Ferre, Ramon
• Garcia Lozano, Mario
• Garcia Vizcaino, David
• Gasull Llampallas, Antoni
• Gelonch Bosch, Antoni
• Gene Bernaus, Joan M.
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Giro Nieto, Xavier
• Gonzalez Arbesu, Jose Maria
• Heldring, Alexander
• Hernando Pericas, Francisco Javier
• Jofre Roca, Lluis
• Junyent Giralt, Gabriel
• Lagunas Hernandez, M. A.
• Lamarca Orozco, Meritxell
• Lazaro Villa, Jose Antonio
• Lopez Martinez, Carlos
• Mallorqui Franquet, Jordi Joan
• Marques Acosta, Ferran
• Mateu Mateu, Jordi
• Monte Moreno, Enric
• Montoro Lopez, Gabriel
• Moreno Bilbao, M. Asuncion
• Morros Rubio, Ramon
• Muñoz Medina, Olga
• Nadeu Camprubi, Climent
• Najar Marton, Montse
• O'callaghan Castella, Joan
• Olmos Bonafe, Juan Jose
• Pages Zamora, Alba
• Pardas Feliu, Montse
• Pascual Iserte, Antonio
• Perez Neira, Ana Isabel
• Perez Pueyo, Rosanna
• Perez Romero, Jordi
• Perez Torres, Juan
• Pradell Cara, Lluis
• Prat Goma, Josep
• Rey Micolau, Francesc
• Riba Sagarra, Jaume
• Rius Casals, Juan-Manuel
• roca cl,
• Rocadenbosch Burillo, Francisco
• Rodriguez Fonollosa, Javier
• Rodriguez Fonollosa, Jose Adrian
• Rodriguez Gomez, Alejandro
• Romeu Robert, Jordi
• Ruiz Boque, Silvia
• Ruiz Costa-Jussa, Marta
• Ruiz Hidalgo, Javier
• Ruiz Moreno, Sergio
• Sala Alvarez, Josep
• Salembier Clairon, Philippe
• Sallent Roig, Jose Oriol
• Santos Blanco, María
• Sicard, Michaël
• Soneira Ferrando, M. Jose
• Spadaro, Salvatore
• Tarres Ruiz, Francisco
• Torner Sabata, Lluis
• Torres Torres, Francesc
• Torres Urgell, Luis
• Ubeda Farre, Eduard
• Valenzuela Gonzalez, Jose Luis
• Vall-Llossera Ferran, Mercè
• Vazquez Grau, Gregori
• Vidal Manzano, Josep
• Vilaplana Besler, Veronica
• Villares Piera, Nemesio Javier