Perfil d'acces

El perfil preferent d’ingrés és el de titulats de màster universitari en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, amb preferència per l’enginyeria de telecomunicació. No obstant això, el caràcter multidisciplinari d’alguns dels grups de recerca del Departament fa recomanable prendre en consideració també titulats d’àmbits com física, informàtica, biologia o lingüística computacional.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el Departament, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i mostrar capacitat per treballar en equip.

Tipologia de títols:

• Accés directe: European Master of Research on Information and Communication Technologies (MERIT) i MSc on Communication and Network Engineering (COMNET). Aquest últim programa encara no s’ha enviat a verificar, però la seva verificació es preveu pròximament.
• Accés preferent: altres programes de postgrau de l’àmbit de l’enginyeria TIC: enginyeria de telecomunicació, enginyeria telemàtica, ciències de la computació, tecnologia fotònica.
• Altres: en atenció a la presència en el Departament de grups de recerca pluridisciplinaris, es preveu l’admissió al programa de titulats provinents de formació no assimilable al perfil preferent: informàtica, ciències físiques, químiques, matemàtiques, biologia, lingüística computacional.

Es considera molt convenient un nivell adequat de llengua anglesa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits investigadors.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context investigador en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

30

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Comellas Colome, Jaume

• Ferrus Ferre, Ramon
• Mateu Mateu, Jordi
• Vall-Llossera Ferran, Mercè
• Villares Piera, Nemesio Javier

• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (PROMOTORA)

Unitat de Doctorat - UTGCNTIC

C/ Jordi Girona, 1-3. Edifici B4-003 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 233
Correu electrònic: doctorat.tsc@upc.edu

Perfil d'acces

El perfil preferent d’ingrés és el de titulats de màster universitari en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, amb preferència per l’enginyeria de telecomunicació. No obstant això, el caràcter multidisciplinari d’alguns dels grups de recerca del Departament fa recomanable prendre en consideració també titulats d’àmbits com física, informàtica, biologia o lingüística computacional.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el Departament, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i mostrar capacitat per treballar en equip.

Tipologia de títols:

• Accés directe: European Master of Research on Information and Communication Technologies (MERIT) i MSc on Communication and Network Engineering (COMNET). Aquest últim programa encara no s’ha enviat a verificar, però la seva verificació es preveu pròximament.
• Accés preferent: altres programes de postgrau de l’àmbit de l’enginyeria TIC: enginyeria de telecomunicació, enginyeria telemàtica, ciències de la computació, tecnologia fotònica.
• Altres: en atenció a la presència en el Departament de grups de recerca pluridisciplinaris, es preveu l’admissió al programa de titulats provinents de formació no assimilable al perfil preferent: informàtica, ciències físiques, químiques, matemàtiques, biologia, lingüística computacional.

Es considera molt convenient un nivell adequat de llengua anglesa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Adequació de la formació prèvia a les activitats del grup de recerca proposat: 25%.
• Coneixement de llengua anglesa: 20%.
• Qualitat de la universitat de procedència: 10%.
• Carta de motivació/cartes de recomanació: 10%.

L’avaluació serà considerada positiva si el candidat rep una nota igual o superior a 3 sobre 5.

Basant-se en el contingut de la carta de motivació, així com en el perfil de formació dels estudiants, la Comissió de Postgrau assignarà un dels tutors o les tutores de doctorat.

En el cas que els candidats provinguin de titulacions alienes a l’enginyeria TIC, es definiran, amb consulta prèvia amb els tutors assignats, els complements de formació necessaris, ja siguin assignatures dels programes de màster associats (MET, MATT) o d’altres programes.

Complements formatius

La Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista la seva modificació per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

La Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot requerir als candidats a ser admesos la realització de certs complements de formació, per apropar en la major mesura possible el seu perfil als coneixements necessaris per realitzar amb normalitat els estudis de doctorat.

No s’exigiran complements de formació als titulats dels programes MET, MASTEAM i MATT, així com als d’altres títols de l’àmbit TIC citats anteriorment.

Per a altres titulats, la càrrega lectiva de complements de formació a realitzar dependrà de la seva formació prèvia i de l’activitat del grup de recerca en què s’integrin, i podrà ser de fins a 30 ECTS.

Les assignatures a cursar han de pertànyer als programes MET, MASTEAM o MATT.

També, atenent a les peculiaritats d’alguns grups de recerca del Departament, es consideren com adequades assignatures pertanyents a programes de la mateixa UPC:
• Màster Universitari en Enginyeria de Telecomunicació
• Màster Universitari en Enginyeria Electrònica
• Master in Photonics
• Master in Innovation and Research in Informatics
• Master in Artificial Intelligence

És competència de la Comissió de Postgrau del Departament de TSC, un cop consultats els tutors o tutores dels estudiants, determinar quines seran les assignatures que els estudiants hauran de cursar per completar aquests complements de formació. En qualsevol cas, les assignatures sempre tindran per objecte complementar les llacunes temàtiques que s’apreciïn en el currículum acadèmic dels estudiants en relació amb les activitats del grup de recerca en què s’hagin d’integrar.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- Hores: 4.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- Hores: 1,5.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Metodologia de la recerca.
- Hores: 12.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Innovació i creativitat.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- Hores: 18.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
- Hores: 50.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: ’Workshops’.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• LOCATELLI, FABIANO: Study and application of spectral monitoring techniques for optical network optimization
  
  Autor/a: LOCATELLI, FABIANO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2021
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SVALUTO MOREOLO, MICHELA | CHRISTODOULOPOULOS, KONSTANTINOS | FÀBREGA SÁNCHEZ, JOSEP MARIA
  Tribunal:
       CODIRECTOR: CHRISTODOULOPOULOS, KONSTANTINOS
       DIRECTOR: SVALUTO MOREOLO, MICHELA
       PRESIDENT: PAROLARI, PAOLA
       SECRETARI: GENE BERNAUS, JOAN MANUEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: DELEZOIDE, CAMILLE
  Resum de tesi: Una de las posibles formas de hacer frente a la creciente cantidad de tráfico heterogéneo y variable de Internet es la evolución de las actuales redes ópticas hacia un paradigma más flexible, abierto y desagregado. En estos escenarios, el papel que desempeña el modulo óptico de monitorización de prestaciones (OPM) es fundamental. De hecho, el OPM permite equilibrar los desajustes de rendimiento y especificación, los cuales surgen con la adopción de la desagregación; del mismo modo el OPM también proporciona al plano de control la realimentación necesaria para otorgar un nivel de automatización adecuado a las redes ópticas. En esta tesis, nos centramos en tres aspectos relacionados con el OPM. En primer lugar, estudiamos un esquema de monitorización para adquirir, de forma no intrusiva, los espectros ópticos de señales de alta resolución. En concreto, proponemos un analizador de espectro óptico (OSA) basado en detección coherente y mejorado con un específico procesado digital de señal (DSP) para detectar cortes espectrales de las señales ópticas consideradas.A continuación, presentamos dos técnicas de colocación para dichas soluciones de monitorización, mejorándolas mediante dos técnicas de procesamiento espectral para estimar los parámetros relacionados con la señal y el filtro óptico. Específicamente, proponemos un método para estimar el ruido de emisión espontánea amplificada (ASE), o la relación de señal-ruido óptica (OSNR), utilizando espectros ópticos adquiridos en los puertos de salida de los nodos de la red. Del mismo modo, estimamos la frecuencia central del filtro y el ancho de banda de 3/6 dB, utilizando espectros capturados en los puertos de entrada de los nodos de la red. Para ello, aprovechamos los algoritmos de Machine Learning (ML) y el principio de function fitting, según el escenario considerado. Validamos tanto las estrategias de monitorización como las técnicas de procesamiento mediante simulaciones y experimentos. Se puede estimar en banda el ruido ASE/OSNR en un escenario de colocación de monitores de salida, con un Maximum Absolute Error (MAE) inferior a 0.4 dB. Además, se puede estimar la frecuencia central del filtro y el ancho de banda de 3/6 dB, dentro de un escenario de colocación de monitores ópticos de entrada, con un MAE inferior a 0.5 GHz y 0.98 GHz, respectivamente. A partir de estas evaluaciones, también comparamos los dos escenarios de colocación y proporcionamos directrices sobre su aplicación. Según el análisis de específicas figuras de mérito, como la estimación de la penalización de la relación señal-ruido (SNR) introducida por un filtro óptico, demostramos que la estrategia de monitorización de entrada es la más prometedora. De hecho, utilizar un sistema de monitorización de entrada redujo la estimación de la penalización del SNR en un 92%.Por último, identificamos una posible aplicación para la información monitorizada. En concreto, proponemos una solución para la optimización del espaciado espectral de los subcanales en un supercanal. Aprovechando los métodos de optimización convexa, implementamos un proceso cíclico de control cerrado para la reconfiguración dinámica de las frecuencias centrales de los subcanales con el fin de optimizar métricas específicas relacionadas con la calidad de la transmisión (QoT). Esta solución se basa en la información monitorizada en el lado del receptor del supercanal. Validamos el enfoque propuesto mediante simulaciones, asumiendo escenarios con un diferente número de subcanales, distintas características de la señal, y diversos valores de la frecuencia inicial. Los resultados obtenidos confirman la eficacia de nuestra solución. Más específicatamente, en comparación con el escenario de subcanales igualmente espaciados, se pueden mejorar los valores totales y minimos de SNR de los subcanales de un supercanal de cuatro subcanales, de 1.45 dB y 1.19 dB, respectivament
  

Darrera actualització: 16/10/2021 04:47:07.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 16/10/2021 04:30:36.

Llistat de tesis defensades per any

• GARCÍA PASTOR, DAVID: Nonlinear analysis of electro-acoustic frequency-selective devices for communications
  
  Autor/a: GARCÍA PASTOR, DAVID
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671927
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Confidencialitat
  Data de lectura: 09/03/2021
  Director/a de tesi: MATEU MATEU, JORDI | COLLADO GOMEZ, JUAN CARLOS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: AIGNER, ROBERT
       SECRETARI: UBEDA FARRE, EDUARDO
       VOCAL NO PRESENCIAL: MIREA, TEONA
  Resum de tesi: Avui en dia, els dispositius mòbils s¿han convertit en una tecnologia clau a les nostres vides, fent-nos formar part d¿un món connectat, en el qual es venen milions de telèfons mòbils cada any. Per tal de satisfer les demandes dels usuaris, molts estàndards de comunicacions mòbils treballen junts en el mateix dispositiu (LTE-A, 5G-NR, IEEE Wireless LAN Standards, etc.). Es requereixen altes velocitats de transmissió de dades per als diferents serveis de comunicació sense fils, treballant en un espectre de freqüències molt concorregut, on tots els dispositius i sistemes han de funcionar al mateix temps sense interferir-se mútuament.Tot i que aquest objectiu principal s¿ha d¿afrontar des de diferents perspectives, com ara noves modulacions i nous protocols de xarxa, els components de radiofreqüència i de microones, que formen la cadena de comunicacions en un transceptor, tenen un paper important en el rendiment de tot el sistema.Els dispositius passius, com els filtres, contribueixen a la degradació del senyal a causa de la intermodulació passiva (PIM). La PIM es pot generar per el desajust entre contactes metàl·lics, l¿oxidació o, bàsicament, per les propietats no lineals inherents dels materials que s¿utilitzen en la fabricació dels dispositius. Tot i que l¿impacte de la PIM és inferior a la distorsió introduïda pels dispositius actius, per als serveis sense fils actuals i els seus requisits exigents, qualsevol tipus de generació no lineal és sens dubte un problema.Els dispositius d¿ona acústica (AW) s¿han convertit en una tecnologia fonamental per a telèfons mòbils treballant a les xarxes de comunicació sense fils actuals. La tecnologia Bulk Acoustic Wave (BAW) s¿ha convertit avui en dia en la principal tecnologia per filtres d¿alta freqüència. Aquesta tecnologia permet un alt grau de miniaturització, podent fabricar més de 40 filtres per dispositiu i també ofereix altres avantatges com baixes pèrdues d¿inserció i el funcionament a freqüències múltiples. Malgrat aquests avantatges, els ressonadors BAW presenten un comportament no lineal considerable, per exemple, poden sofrir generació d¿intermodulació i distorsió harmònica, cosa que podria convertir-se en un autèntic coll d'ampolla per a la plena expansió de la tecnologia amb requisits, cada vegada, més estrictes.L¿objectiu d¿aquesta tesi es centra en la caracterització d¿aquesta limitació no lineal, força present en els ressonadors acústics, definint l¿origen de diferents manifestacions no lineals en els ressonadors BAW i proporcionant nous models no lineals per reduir el temps de càlcul necessari per simular aquests efectes no desitjats.La primera part d¿aquest treball explica els coneixements bàsics sobre la propagació acústica i la piezoelectricitat, presentant les equacions constitutives lineals i no lineals, incloses les manifestacions no lineals típiques que apareixen en aquests dispositius. A continuació, es presenten els models de circuits típics per a dispositius AW i, més concretament, la seva aplicabilitat a dispositius BAW.La segona part d¿aquest treball es centra en l¿anàlisi no lineal de ressonadors BAW, mesurant diferents manifestacions no lineals de 8 dispositius BAW diferents, identificant l¿origen dels efectes no lineals i demostrant que aquesta hipòtesi única es consistent amb aquestes manifestacions per tots els ressonadors mesurats.
  

• GIMÉNEZ FEBRER, PEDRO JUAN: Matrix completion with prior information in reproducing kernel Hilbert spaces
  
  Autor/a: GIMÉNEZ FEBRER, PEDRO JUAN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671718
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 11/02/2021
  Director/a de tesi: PAGES ZAMORA, ALBA MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCÍA MARQUÉS, ANTONIO
       SECRETARI: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JAVIER
       VOCAL NO PRESENCIAL: ROMERO GONZÁLEZ, DANIEL
  Resum de tesi: A matrix completion, l'objectiu és recuperar una matriu a partir d'un subconjunt d'entrades observables. Els mètodes més eficaços es basen en la idea que la matriu desconeguda és de baix rang. Al ser de baix rang, les seves entrades són funció d'uns pocs coeficients que poden ser estimats sempre que hi hagi suficients observacions. Així, a matrix completion la solució s'obté com la matriu de mínim rang que millor s'ajusta a les entrades visibles.A més de baix rang, la matriu desconeguda pot tenir altres propietats estructurals que poden ser aprofitades en el procés de recuperació. En una matriu suau, pot esperar-se que les entrades en posicions pròximes tinguin valor similar. Igualment, grups de columnes o files poden saber-se similars. Aquesta informació relacional es proporciona a través de diversos mitjans com ara matrius de covariància o grafs, amb l'inconvenient que aquests no poden ser derivats a partir de la matriu de dades ja que està incompleta.Aquesta tesi tracta sobre matrix completion amb informació prèvia, i presenta metodologies que poden aplicar-se a diverses situacions. En la primera part, les columnes de la matriu desconeguda s'identifiquen com a senyals en un graf conegut prèviament. Llavors, la matriu d'adjacència del graf s'usa per calcular un punt inicial per a un algorisme de gradient pròxim amb la finalitat de reduir les iteracions necessàries per arribar a la solució. Després, suposant que els senyals són suaus, la matriu laplaciana del graf s'incorpora en la formulació del problema amb tal forçar suavitat en la solució. Això resulta en una reducció de soroll en la matriu observada i menor error, la qual cosa es demostra a través d'anàlisi teòrica i simulacions numèriques.La segona part de la tesi introdueix eines per a aprofitar informació prèvia mitjançant reproducing kernel Hilbert spaces. Atès que un kernel mesura la similitud entre dos punts en un espai, permet codificar qualsevol tipus d'informació tal com vectors de característiques, diccionaris o grafs. En associar cada columna i fila de la matriu desconeguda amb un element en un set, i definir un parell de kernels que mesuren similitud entre columnes o files, les entrades desconegudes poden ser extrapolades mitjançant les funcions de kernel. Es presenta un mètode basat en regressió amb kernels, amb dues variants addicionals que redueixen el cost computacional. Els mètodes proposats es mostren competitius amb tècniques existents, especialment quan el nombre d'observacions és molt baix.A més, es detalla una anàlisi de l'error quadràtic mitjà i l'error de generalització. Per a l'error de generalització, s'adopta el context transductiu, el qual mesura la capacitat d'un algorisme de transferir informació d'un set de mostres etiquetades a un set no etiquetat. Després, es deriven cotes d'error per als algorismes proposats i existents fent ús de la complexitat de Rademacher, i es presenten proves numèriques que confirmen els resultats teòrics.Finalment, la tesi explora la qüestió de com triar les entrades observables de la matriu per a minimitzar l'error de recuperació de la matriu completa. Una estratègia de mostrejat passiva és proposada, la qual implica que no és necessari conèixer cap etiqueta per a dissenyar la distribució de mostreig. Només les funcions de kernel són necessàries. El mètode es basa en construir la millor aproximació de Nyström a la matriu de kernel mostrejant les columnes segons la seva leverage score, una mètrica que apareix de manera natural durant l'anàlisi teòric.
  

• GIRBAU XALABARDER, ANDREU: Sports broadcasting and multiple object tracking with deep learning methods
  
  Autor/a: GIRBAU XALABARDER, ANDREU
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671938
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Confidencialitat
  Data de lectura: 17/03/2021
  Director/a de tesi: MARQUES ACOSTA, FERNANDO | GIRÓ NIETO, XAVIER | RIUS FERRER, IGNASI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SALGADO ALVAREZ DE SOTOMAYOR, LUIS
       SECRETARI: SALEMBIER CLAIRON, PHILIPPE
       VOCAL: CALDERERO PATINO, FELIPE
  Resum de tesi: Des de fa menys de deu anys, les tècniques basades en ¿deep learning¿ van començar a dominar molts camps diferents, revolucionant les possibilitats de la intel·ligència artificial. Veient el seu potencial, l'industria va comenc¸ar a invertir per aplicar aquestes tecnologies com a components clau per l¿estratègia de l¿empresa. Aquesta tesi ha estat desenvolupada en el context d¿AutomaticTV. Durant aquest període, el focus principal ha estat la transferència de coneixement entre l¿acadèmia i la indústria, el desenvolupament d¿eines per explotar aquest coneixement, l¿exploració de noves tècniques per futurs reptes i, des d¿una perspectiva de recerca acadèmica, contribucions al problema del seguiment de múltiples objectes ¿multiple object tracking¿.La primera part d¿aquesta tesi es centra en la introducció de tecnologies basades en deep learning a AutomaticTV, una empresa dedicada a l¿automatització de l¿anàlisi i retransmissió d¿esports, i al desenvolupament de les eines que ho envolten.La segona part d¿aquesta tesi presenta les contribucions fetes al repte del seguiment de múltiples objectes. Presentem TrajE, un estimador de trajectòries basat en ¿mixture density networks¿ i ¿beam search¿, utilitzat per millorar les prestacions de tècniques existents pel seguiment de múltiples objectes, i introdui¨m un pas de reconstrucció d¿oclusions fent servir la trajectòria estimada. Afegint TrajE a un ¿multiple object tracker¿, CenterTrack, fem que les seves prestacions millorin un 6.3 i 1.8 punts en puntuacions de MOTA i IDF1 respectivament, esdevinguent el nou estat de la qu¨estió al dataset de MOTChallenge.
  

• GONZÁLEZ LÓPEZ, GISELLE: Wireless sensors embedded in high permittivity lossy media
  
  Autor/a: GONZÁLEZ LÓPEZ, GISELLE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 29/06/2021
  Director/a de tesi: JOFRE ROCA, LUIS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ANTONINO DAVIU, EVA
       SECRETARI: BROQUETAS IBARS, ANTONI
       VOCAL: LUXEY, CYRIL
  Resum de tesi: El diseño de sensores inalámbricos para operación dentro de medios con muchas pérdidas, genera una serie de limitaciones adicionales que han de ser tenidas en consideración durante la etapa de diseño para mejorar el rendimiento del sensor. En tal medio, tanto la parte real como la imaginaia de la permitividad relativa tendrán un valor elevado. En esta tesis, el efecto de la parte imaginaria (la cual está asociada a las pérdidas del medio) en el rendimiento del sensor y en la propagación de la señal serán analizados en detalle.Aunque el efecto atenuante que las pérdidas del medio tienen en una señal de microondas al propagarse a lo largo del mismo resulta previsible, hay aun mucho que aprender con respecto a cómo estas propiedades dieléctricas impactan en el rendimiento del sensor, y cómo este efecto puede ser evitado o mitigado durante la etapa de diseño. Adicionalmente, los sistemas de medida de dispositivos radiantes disponibles actualmente no han sido concebidos para llevar a cabo medidas de dispositivos que no operan en aire.Con esto en mente, esta tesis tiene la intención de arrojar algo de luz sobre los desafíos específicos asociados al diseño de dispositivos para operación embedida en medios con pérdidas. Para ello, serán utilizados dos escenarios de aplicación específicos. En el primero, un sensor RFID de temperatura es colocado dentro de una estructura de hormigón para monitorizar la evolución del proceso de fraguado del hormigón. Mientras que en el segundo caso un "bodyscope" de microondas es utilizado para monitorizar implantes metálicos dentro del cuerpo humano. Finalmente, resultados de medidas de campo son presentados para ambos escenarios.Medidas de alta precision de la evolución de la permitividad relativa del hormigón a lo largo del tiempo y en un cierto ancho de banda, son también presentadas. Estos valores son utilizados como referencia durante la etapa de diseño del sensor. Un análisis específico de la correlación entre el rendimiento de la antena y las propiedades dieléctricas del medio es llevado a cabo, y proveyendo algunas recomendaciones preliminares a tener en cuenta durante la etapa de diseño. Finalmente, se presenta un nuevo diseño de una cámara anecoica miniaturizada para medidas de sensores embebidos.
  

• HUELTES ESCOBAR, ALBERTO: Synthesis of acoustic wave filters. Ladder and transversal topologies. Towards a practical implementation
  
  Autor/a: HUELTES ESCOBAR, ALBERTO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671719
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Confidencialitat
  Data de lectura: 05/02/2021
  Director/a de tesi: COLLADO GOMEZ, JUAN CARLOS | MATEU MATEU, JORDI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: AIGNER, ROBERT
       SECRETARI: GILABERT PINAL, PERE LLUIS
       VOCAL NO PRESENCIAL: VILLANUEVA TORRIJO, LUIS GUILLERMO
  Resum de tesi: El creixement meteòric del mercat de comunicacions mòbils durant les últimes tres dècades ha estat fortament relacionat amb l'evolució de la tecnologia de filtres electroacústics (EA). Amb més de 5 bilions d'usuaris de telefonia mòbil al món i amb implantació del 5G a l'horitzó, l'ocupació de l'espectre de radioelèctric és cada cop més gran, mentre que la demanda de dades mòbils no para de creixer exponencialment.En aquest escenari, on s'ha de dissenyar un filtre únic per a cada banda d'operacions, continuen creixent els requisits per a solucions de filtratge avançades, així com el valor mitjà de les solucions RF i el contingut de RF per dispositiu mòbil.Els filtres de radi i microones basats en ressonadors EA com Bulk Acoustic Wave (BAW) i Surface Acoustic Wave (SAW) filtren la superació de les limitacions de les tecnologies existents a la dècada de 1980 gràcies a la seva compatibilitat amb el procés de fabricació de circuits integrats de silici estàndard (Si -I C).Actualment, els sofisticats mòduls de front-end RF (RFFE) basats en System-in-Package (SiP) són la solució clau per integrar el nombre creixent de peces electròniques (amplificadors de potència (PA)), amplificadors de baix soroll (LNAs) i interruptors - que acompanya. dispositius de filtratge acústic com filtres, duplex i multiplexors.Tot i que el nivell de complexitat i precisió presents als dispositius EA actuals és extraordinari, els procediments de disseny dels filtres acústics continuen basant-se en l¿optimització de paràmetres de rendiment integrats a partir de models compactes de ressonadors basats en el comportament i l¿èxit d¿aquest servei es basa. principalment en l¿experiència dels dissenyadors.No obstant això, a causa de les estrictes limitacions tecnològiques i la creixent complexitat de les arquitectures del mòdul RFFE dedicades a satisfer les especificacions exigents dels estàndards de comunicació actuals i propers, el treball desafiant dels dissenyadors no és mai fàcil.L'objectiu d'aquest treball està enfocat a proporcionar informació valuoses que puguin ajudar a superar algunes de les limitacions existents en el disseny de filtres EA. Es tenen en compte grans amplades de banda, la inclusió prescrita d¿elements externs o les funcions de multiplexació. D¿una banda mostrem una formulació de síntesi i un procediment automatitzat per realitzar la síntesi per a topologies conegudes actuals, és a dir, escala, tenint en compte valors i especificacions realistes. D'altra banda, es proporciona una formulació de síntesi per a noves topologies, anomenades aquí transversals. L¿èxit d¿aquesta nova topologia ajudarà sens dubte a garantir la prevalença de filtres EA en els futurs estàndards de comunicació, així com l¿extensió a altres aplicacions amb requisits més estrictes i diferents freqüències de funcionament.La primera part del treball està dedicada a explicar la teoria bàsica relacionada amb la síntesi de filtres i la seva aplicabilitat als filtres basats en ressonadors EA.Capítols posteriors elaboren la teoria per explicar els procediments seguits per obtenir tant la síntesi com les seves limitacions. Finalment, un capítol dedicat a casos d¿estudi mostra els resultats de l¿aplicació de la síntesi del filtre a escenaris de casos reals.
  

• KHAN, UMAIR: Self-supervised Deep Learning Approaches To Speaker Recognition
  
  Autor/a: KHAN, UMAIR
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671496
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 11/01/2021
  Director/a de tesi: HERNANDO PERICAS, FRANCISCO JAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, JOAQUÍN
       SECRETARI: LUQUE SERRANO, JORGE
       VOCAL NO PRESENCIAL: GHAHABI ESFAHANI, OMID
  Resum de tesi: Los avances recientes en Deep Learning (DL) para el reconocimiento del hablante están mejorado el rendimiento de los sistemas tradicionales basados en i-vectors. En el reconocimiento de locutor basado en i-vectors, la distancia coseno y el análisis discriminante lineal probabilístico (PLDA) son las dos técnicas más usadas de puntuación. La primera no es supervisada, pero la segunda necesita datos etiquetados por el hablante, que no son siempre fácilmente accesibles en la práctica. Esto crea una gran brecha de rendimiento entre estas dos técnicas de puntuación. La pregunta es: ¿cómo llenar esta brecha de rendimiento sin usar etiquetas del hablante en los datos de background? En esta tesis, el problema anterior se ha abordado utilizando técnicas de DL sin utilizar y/o limitar el uso de datos etiquetados. Se han realizado tres propuestas basadas en DL.En la primera, se propone una representación vectorial de voz basada en la máquina de Boltzmann restringida (RBM) para las tareas de agrupación de hablantes y seguimiento de hablantes en programas de televisión. Los experimentos en la base de datos AGORA, muestran que en agrupación de hablantes los vectores RBM suponen una mejora relativa del 12%. Y, por otro lado, en seguimiento del hablante, los vectores RBM,utilizados solo en la etapa de identificación del hablante, muestran una mejora relativa del 11% (coseno) y 7% (PLDA).En la segunda, se utiliza DL para aumentar el poder discriminativo de los i-vectors en la verificación del hablante. Se ha propuesto el uso del autocodificador de varias formas. En primer lugar, se utiliza un autocodificador como preentrenamiento de una red neuronal profunda (DNN) utilizando una gran cantidad de datos de background sin etiquetar, para posteriormente entrenar un clasificador DNN utilizando un conjunto reducido de datos etiquetados. En segundo lugar, se entrena un autocodificador para transformar i-vectors en una nueva representación para aumentar el poder discriminativo de los i-vectors. El entrenamiento se lleva a cabo en base a los i-vectors vecinos más cercanos, que se eligen de forma no supervisada. La evaluación se ha realizado con la base de datos VoxCeleb-1. Los resultados muestran que usando el primer sistema obtenemos una mejora relativa del 21% sobre i-vectors, mientras que usando el segundo sistema, se obtiene una mejora relativa del 42%. Además, si utilizamos los datos de background en la etapa de prueba, se obtiene una mejora relativa del 53%.En la tercera, entrenamos un sistema auto-supervisado de verificación de locutor de principio a fin. Utilizamos impostores junto con los vecinos más cercanos para formar pares cliente/impostor sin supervisión. La arquitectura se basa en un codificador de red neuronal convolucional (CNN) que se entrena como una red siamesa con dos ramas. Además, se entrena otra red con tres ramas utilizando la función de pérdida triplete para extraer embeddings de locutores. Los resultados muestran que tanto el sistema de principio a fin como los embeddings de locutores, a pesar de no estar supervisados, tienen un rendimiento comparable a una referencia supervisada.Cada uno de los enfoques propuestos tienen sus pros y sus contras. El mejor resultado se obtuvo utilizando el autocodificador con el vecino más cercano, con la desventaja de que necesita los i-vectors de background en el test. El uso del preentrenamiento del autocodificador para DNN no tiene este problema, pero es un enfoque semi-supervisado, es decir, requiere etiquetas de hablantes solo de una parte pequeña de los datos de background. La tercera propuesta no tienes estas dos limitaciones y funciona de manera razonable. Es un enfoque totalmente auto-supervisado y no depende de los i-vectores de background en la fase de prueba.
  

• MAHAJAN, ANKUSH: Machine learning assisted QoT estimation for optical networks optimization
  
  Autor/a: MAHAJAN, ANKUSH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 28/09/2021
  Director/a de tesi: MARTINEZ RIVERA, RICARDO VICTOR | CHRISTODOULOPOULOS, KONSTANTINOS | MUÑOZ GONZALEZ, RAUL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: KIRSTADTER, ANDREAS
       SECRETARI: COMELLAS COLOME, JAUME
       VOCAL NO PRESENCIAL: TORNATORE, MASSIMO
  Resum de tesi: Las operadoras están impulsando el concepto de desagregación de red. Dicho concepto permite desacoplar el tradicional hardware de transporte óptico dispuesto de forma monolítica en bloques funcionales independientes que interoperan entre ellos. Como resultado, esta desagregación incentiva un mercado más abierto en el cual los operadores/propietarios de la red pueden elegir los mejores dispositivos de diferentes proveedores, eliminando el conocido como bloqueo/dependencia del proveedor, a precios más competitivos. En este contexto de desagregación con múltiples fabricantes, cada equipo afecta de forma independiente. Por lo tanto, la incertidumbre aumenta al compararlo con el rendimiento obtenido mediante un modelo más tradicional basado en agregación y dependiente de un único proveedor.Para una eficiente planificación y optimización de una red óptica, es necesario estimar la Quality of Transmission (QoT) de las conexiones. Los diseñadores de redes están interesados en una estimación precisa y rápida de la QoT para los servicios que se establezcan. Normalmente, la estimación de la QoT se realiza mediante un Physical Layer Model (PLM) que se incluye en la herramienta de estimación de la QoT o Qtool. Además, se incluye unos márgenes de diseño (design margin) dentro de la herramienta Qtool. Esto permite tener en cuenta las imprecisiones de modelado y de los parámetros y de esta forma asegurar un rendimiento aceptable. La precisión del PLM es muy importante, ya que los errores de modelado se traducen en un mayor design margin que, a su vez, se traduce en una pérdida de capacidad. Recientemente, importantes logros en la definición de PLMs para redes ópticas más precisos y rápidos se han alcanzado. Estos se basan en métodos tradicionales con soluciones analíticas o numéricas. La primera parte de la tesis se centra en las técnicas de estimación precisa de QoT asistidas por machine learning (ML). Se ha desarrollado un modelo que utiliza la información de monitorización de red combinada con técnicas de regresión ML supervisadas para comprender las condiciones de la red. En particular, se han modelado las penalizaciones generadas debido a: i) el efecto de gain ripple del EDFA, y ii) las incertidumbres de la forma espectral del filtro en los nodos ROADM. Además, con el objetivo de mejorar la precisión de la estimación del Qtool en redes que incluyen elementos de diferentes fabricantes (i.e., multi-proveedor), se han propuesto unas extensiones del PLM. Se han introducido cuatro factores de rendimiento dependientes del proveedor del transponder (TP) que capturan las variaciones de rendimiento de los TP de múltiples proveedores. Para verificar la mejora potencial, se han estudiado los siguientes dos casos de uso con el PLM propuesto: i) optimizar la potencia de lanzamiento de los TPs; y ii) reducir el design margin. La última parte de esta tesis ha tenido como objetivo investigar la cuestión de la limitación de la precisión del Qtool en las tareas de optimización dinámica. Para mantener los modelos alineados con las condiciones reales, el concepto de digital twin (DT) está ganando mucha atención. El DT incluye un conjunto de datos en evolución y un medio para ajustar dinámicamente el modelo. Basándonos en los fundamentos del DT, se ha ideado e implementado un proceso iterativo de bucle cerrado de control que, tras varias iteraciones intermedias del algoritmo de optimización, configura la red, supervisa y reentrena el Qtool. Para el reentrenamiento del Qtool, se ha adoptado una técnica de ajuste de regresión no lineal basada en ML. La principal ventaja es que, mientras la red funciona, los parámetros del Qtool se reentrenan según la información monitorizada con el modelo ML adoptado. Por lo tanto, el Qtool sigue los estados proyectados de forma intermedia calculados por el algoritmo. Esto reduce el tiempo de optimización en comparación con el sondeo y la monitorización directa
  

• MOLINA OLIVERAS, FRANCESC: Allocation designs for massive multiple access with interference cancellation
  
  Autor/a: MOLINA OLIVERAS, FRANCESC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/10/2021
  Director/a de tesi: SALA ALVAREZ, JOSE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LÓPEZ VALCARCE, ROBERTO
       SECRETARI: LAMARCA OROZCO, M. MERITXELL
       VOCAL NO PRESENCIAL: GAUDENZI, RICCARDO DE
  Resum de tesi: En la transició cap a la pròxima generació de sistemes tecnològics sense fils, el creixent nombre de dispositius frena el potencial de les xarxes sense fils actuals per fer front a tal augment en la densitat de xarxa. Les comunicacions sense fils via satèl·lit constitueixen una opció rentable per assolir una fiabilitat de transmissió alta en zones remotes o per crear xarxes que puguin ser utilitzades en situacions d'emergència. Per contrarestar la creixent densitat de xarxa, un dels objectius principals en l'enllaç ascendent és augmentar l'eficiència espectral d'aquesta. Aquesta tesi aborda el problema d'accés múltiple massiu combinant l'aplicació de tècniques d'accés múltiple no ortogonal amb esquemes de cancel·lació d¿interferència. Un esquema consensuat que acompleix amb l¿objectiu principal i amb la fita de reduir la interacció entre dispositius i satèl·lit en el pla de control és Enhanced Spread Spectrum ALOHA, que combina transmissions de paquets curts basades en l'eixamplament del senyal amb la cancel·lació successiva d'interferències (SIC) en recepció. Aquesta combinació obre diverses vies per l'assignació d'energia i codi als diferents usuaris quan aquests disposen d¿informació sobre l'estat del canal. Motivat per l'esquema anterior, aquesta tesi estudia les millors estratègies d'assignació quan s'adopta un receptor SIC no ideal: en primer lloc, investiga un model de sistema per un receptor SIC que, inspirat en el desmodulador adoptat en el sistema Enhanced Spread Spectrum ALOHA, aborda els problemes d'ordenació d'usuaris i de descodificació iterativa amb paquets curts; i, en segon lloc, s¿endinsa en el règim asimptòtic d'usuaris i en l'aplicació del càlcul de variacions per derivar les equacions de punt estacionari corresponents a les funcions d'assignació òptimes.La primera part d'aquesta tesi investiga l'impacte de la descodificació no ideal i de la cancel·lació imperfecta en la primera iteració d'un receptor SIC assistit per control d'errors. El model de sistema proposat caracteritza ambdues no idealitats fent ús de funcions conegudes de la relació senyal-a-soroll-més-interferència. La propagació dels esdeveniments d'èxit/fracàs en la descodificació de paquets al llarg de les etapes del receptor s'aborda en el règim asimptòtic d'usuaris, ja que el model pren forma determinista. Les funcions d'assignació s'estudien en el règim asimptòtic d'usuaris per varis casos. La segona part de la tesi investiga un receptor SIC iteratiu i estén les assignacions derivades en el capítol anterior per a iteracions del SIC més enllà de la primera. La derivació d'un model de sistema suposa un repte, ja que cada iteració del receptor opera amb memòria respecte a iteracions anteriors i degut a que les operacions de descodificació per a un mateix usuari en iteracions diferents són estadísticament dependents. Es proposa un model de sistema que resol tals dificultats afegint complexitat mínima al model adoptat anteriorment. S'investiga el règim asimptòtic d'usuaris amb l'objectiu d¿evidenciar expressions matemàtiques del model que permetin la completa comprensió del receptor adoptat. Per últim, es dissenyen funcions d'assignació contínuament diferenciables fent ús del model asimptòtic anterior. La tercera i última part d'aquesta tesi estudia el problema d'ordenació d'usuaris aplicat a un receptor SIC que desconeix les potències rebudes de tots ells. Es deriva un model de sistema per un receptor que gestiona nombrosos usuaris i els ordena després d'estimar les energies de tots ells en l'etapa inicial mitjançant correlacions de preamble. Els resultats analítics s¿obtenen en el règim asimptòtic d'usuaris. Es demostra que, contràriament a les distribucions pràcticament exponencials obtingudes anteriorment, l'assignació d'energia òptima derivada per a infinits usuaris presenta una estructura constant a trossos; fet que comporta grans avantatg
  

• MUÑOZ MARTIN, JOAN FRANCESC: Development of novel instruments and techniques for passive microwave remote sensing
  
  Autor/a: MUÑOZ MARTIN, JOAN FRANCESC
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672272
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 17/06/2021
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: WICKERT, JENS
       SECRETARI: LOPEZ MARTINEZ, CARLOS
       VOCAL NO PRESENCIAL: RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, NEREIDA
  Resum de tesi: L'observació de la Terra mitjançant satèl·lits ha ajudat a modelar millor el nostre planeta. L'objectiu d'aquests sistemes és proporcionar grans conjunts de dades que ajudin a comprendre els efectes de les nostres accions sobre el clima, a predir tempestes gairebé en temps real, o a prevenir incendis forestals o a prevenir la desertificació, entre d¿altres. En els darrers anys, gràcies a la miniaturització de l¿electrònica, s¿ha popularitzat un nou tipus de satèl·lit, el CubeSat, un petit satèl·lit que pesa menys de 10 kg i que pot transportar diferents tipus d¿instruments. Gràcies a la reducció de costos d'aquestes noves plataformes, es poden avaluar fàcilment noves tècniques, com ara la reflectometria GNSS (GNSS-R). Els instruments GNSS-R solen ser més econòmics, més eficients (en termes de consum d¿energia) i més petits que els equivalents tradicionals. Aquest doctorat la tesi es dedica al desenvolupament d'instruments de teledetecció passiva per microones per a CubeSats. No obstant això, abans d¿entrar en el disseny de l¿instrument, es van proposar diversos experiments de camp per modelar i validar l¿ús de GNSS-R en diferents condicions. Aquesta tesi es divideix en tres parts principals. La primera part es dedica a avaluar les capacitats de GNSS-R per recuperar diferents paràmetres geofísics mitjançant un conjunt diferent d¿experiments de camp. En primer lloc, s¿analitza la resolució espacial assolible dels senyals GNSS-R L1 i L5 en diferents condicions. En segon lloc, tenint en compte els límits d¿integració incoherents analitzats prèviament, s¿analitza la coherència dels senyals GNSS-R a les bandes L1 i L5. En tercer lloc, gràcies a l¿ús de curts temps d¿integració, les múltiples reflexions rebudes al senyal reflectit GPS L5 s'identifiquen com a múltiples pics. Sobre l¿oceà, aquests múltiples pics s¿analitzen i es relacionen amb l¿estat del mar. A la selva tropical australiana, aquests múltiples pics a L5 es relacionen amb múltiples reflexions a la part superior de la vegetació i al sòl nu. En quart lloc, es proposa una metodologia per estimar el contingut d¿humitat del sòl sobre la terra mitjançant senyals GNSS-R. Finalment, l¿ús de senyals GNSS-R per estimar el gruix del gel marí i el contingut de neu sobre el gel marí s¿examina gràcies a les dades recollides per un instrument GNSS-R de polarització circular que forma part d'expedició "MOSAiC".La segona part d'aquesta dissertació es dedica al disseny, implementació i prova de tres instruments de microones passius per a CubeSats. En primer lloc, es proposa la FMPL-1 com a part de la missió 3Cat-4. L'instrument inclou tres experiments en una única plataforma: un radiòmetre de banda L de potència total amb un calibratge intern freqüent, un reflectòmetre GNSS L1/L2 i un receptor AIS. En segon lloc, es proposa l¿instrument FMPL-2 com a principal càrrega útil del 3Cat-5/A, un dels dos instruments que componen la missió FSSCat de la ESA, la primera missió subcontractada basada en CubeSats que contribueix al sistema Copernicus. Aquest segon instrument és la versió evolucionada de FMPL-1 i pot proporcionar dades de radiometria GNSS-R i de banda L síncronament. Finalment, es proposa un tercer instrument, el FMPL-3, per a la missió GNSSaS del NSSTC dels Emirats Àrabs Units. Aquest tercer instrument inclou el primer receptor GNSS-R de L5 i pretén demostrar les capacitats d¿aquests senyals des de l¿espai. Finalment, a la tercera part es presenten i analitzen els primers resultats de FMPL-2. L'instrument es va llançar amb èxit a una òrbita terrestre baixa durant el vol Vega VV16. En primer lloc, es presenten els resultats de FMPL-2 durant les dues primeres setmanes de validació en òrbita. Algoritmes basats en dades per estimar la concentració i el gruix del gel oceànic, i el contingut d¿humitat sobre la terra s'implementen mitjançant dades de radiometr
  

• TABARES GIRALDO, YEISON ALEJANDRO: Transmission impairments mitigation in next generation coherent optical access networks
  
  Autor/a: TABARES GIRALDO, YEISON ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 08/09/2021
  Director/a de tesi: PRAT GOMA, JOSEP JOAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: KILLEY, ROBERT
       SECRETARI: GENE BERNAUS, JOAN MANUEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: FREUND, RONALD
  Resum de tesi: A nivel mundial, las tecnologías coherentes han revolucionado los sistemas de comunicaciones ópticas, aumentando significativamente la capacidad del canal de fibra gracias a la transmisión de formatos de modulación avanzados y a la mitigación efectiva de las degradaciones en la propagación. Sin embargo, las soluciones comerciales actuales para redes troncales de largo alcance siguen siendo complejas y costosas y, por lo tanto, difícilmente viables para su implementación en redes ópticas de acceso. En particular, las principales limitaciones surgen del equipo de usuario cuyo coste, tamaño y consumo de energía deben mantenerse bajos. Por lo tanto, las soluciones óptimas para las redes ópticas de acceso coherentes de nueva generación deben lograr un alto rendimiento pero con menor complejidad y coste, ya que en el escenario de acceso la relación coste-eficiencia toma más relevancia que lograr el mejor rendimiento del sistema.La investigación descrita en esta tesis se enfoca principalmente en el desarrollo del equipo de usuario, es decir, el transceptor coherente¿, para una red óptica pasiva de acceso que implementa el nuevo concepto de longitud de onda al usuario, al servir a cientos de usuarios (e.g., 256 usuarios) con longitudes de onda dedicadas y asignadas en una rejilla óptica ultra estrecha. La red de acceso propuesta implementa tecnologías coherentes de complejidad reducida al aprovechar la integración fotónica, láseres y dispositivos ópticos comerciales y de bajo coste, y electrónica de consumo. Con tal fin, la tesis investiga las principales degradaciones en la transmisión que afectan la integridad de la señal desde la fuente hasta el destino en la red de acceso, y propone nuevas y mejoradas estrategias de mitigación usando tanto procesamiento digital de señales de baja complejidad como diseño de hardware analógico.Los temas tratados abarcan desde el transmisor óptico hasta los subsistemas del receptor coherente. La modulación óptica simplificada se aborda mediante modulación directa de fase de láseres de semiconductor, aprovechando el chirp del láser. Se investiga la pre-ecualización digital de la respuesta frecuencial no ideal de dispositivos electrónicos/fotónicos tales como láseres, amplificadores y conversores de datos, centrándose en la tolerancia al ruido de cuantificación de los conversores digital-analógico con resolución limitada. Las estrategias para la recuperación de la portadora óptica basadas en la detección diferencial de fase y eficientes en hardware, se exploran en dos escenarios: receptores homodinos asistidos por procesamiento digital de señales, o receptores heterodinos completamente analógicos. Finalmente, para hacer frente al crítico ajuste de la polarización en sistemas coherentes, se investigan arquitecturas simplificadas para receptores coherentes independientes de la polarización utilizando óptica de bajo coste y un front-end óptico del receptor más simple.
  

Darrera actualització: 16/10/2021 05:11:51.

Grups de recerca

• ANTENNALAB-Grup d'Antenes i Sistemes Radio
• CommSensLab-UPC-Centre Especific de Recerca en Comunicacio i Deteccio UPC
• CSC-Grup de Recerca en Components i Sistemes per a les Comunicacions
• GCO-Grup de Comunicacions Optiques
• GPI-Grup de Processament d'Imatge i Video
• GRCM-Grup de Recerca en Comunicacions Mobils
• RF&MW-Grup de Recerca de sistemes, dispositius i materials de RF i microones
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions
• VEU-Grup de Tractament de la Parla
• WiComTec-Grup de recerca en Tecnologies i Comunicacions Sense Fils

Professorat

• Aguasca Sole, Alberto
• Agusti Comes, Ramon
• Alonso Zarate, Lluis
• Artigas Garcia, David
• Barlabe Dalmau, Antoni
• Belmonte Molina, Aniceto
• Bertran Alberti, Eduard
• Blanch Boris, Sebastián
• Broquetas Ibars, Antoni
• Cabrera Bean, Marga
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casadevall Palacio, Ferran
• Casas Pla, Josep Ramon
• Collado Gomez, J.Carlos
• Comellas Colome, Jaume
• Comeron Tejero, Adolfo
• Corbella Sanahuja, Ignasi
• Dios Otin, Victor Federico
• Duffo Ubeda, Nuria
• Fabregas Canovas, Francisco Javier
• Fernandez Rubio, Juan-Antonio
• Ferrus Ferre, Ramon
• Garcia Lozano, Mario
• Garcia Vizcaino, David
• Gasull Llampallas, Antoni
• Gelonch Bosch, Antoni
• Gene Bernaus, Joan M.
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Giro Nieto, Xavier
• Gonzalez Arbesu, Jose Maria
• Heldring, Alexander
• Hernando Pericas, Francisco Javier
• Jofre Roca, Lluis
• Junyent Giralt, Gabriel
• Lagunas Hernandez, M. A.
• Lamarca Orozco, Meritxell
• Lazaro Villa, Jose Antonio
• Lopez Martinez, Carlos
• Mallorqui Franquet, Jordi Joan
• Marques Acosta, Ferran
• Mateu Mateu, Jordi
• Monte Moreno, Enric
• Montoro Lopez, Gabriel
• Moreno Bilbao, M. Asuncion
• Morros Rubio, Ramon
• Muñoz Medina, Olga
• Nadeu Camprubi, Climent
• Najar Marton, Montse
• O'callaghan Castella, Joan
• Olmos Bonafe, Juan Jose
• Pages Zamora, Alba
• Pardas Feliu, Montse
• Pascual Iserte, Antonio
• Perez Neira, Ana Isabel
• Perez Pueyo, Rosanna
• Perez Romero, Jordi
• Perez Torres, Juan
• Pradell Cara, Lluis
• Prat Goma, Josep
• Rey Micolau, Francesc
• Riba Sagarra, Jaume
• Rius Casals, Juan-Manuel
• roca cl,
• Rocadenbosch Burillo, Francisco
• Rodriguez Fonollosa, Javier
• Rodriguez Fonollosa, Jose Adrian
• Rodriguez Gomez, Alejandro
• Romeu Robert, Jordi
• Ruiz Boque, Silvia
• Ruiz Costa-Jussa, Marta
• Ruiz Hidalgo, Javier
• Ruiz Moreno, Sergio
• Sala Alvarez, Josep
• Salembier Clairon, Philippe
• Sallent Roig, Jose Oriol
• Santos Blanco, María
• Sicard, Michaël
• Soneira Ferrando, M. Jose
• Spadaro, Salvatore
• Tarres Ruiz, Francisco
• Torner Sabata, Lluis
• Torres Torres, Francesc
• Torres Urgell, Luis
• Ubeda Farre, Eduard
• Valenzuela Gonzalez, Jose Luis
• Vall-Llossera Ferran, Mercè
• Vazquez Grau, Gregori
• Vidal Manzano, Josep
• Vilaplana Besler, Veronica
• Villares Piera, Nemesio Javier