Perfil d'acces

El perfil preferent d’ingrés és el de titulats de màster universitari en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, amb preferència per l’enginyeria de telecomunicació. No obstant això, el caràcter multidisciplinari d’alguns dels grups de recerca del Departament fa recomanable prendre en consideració també titulats d’àmbits com física, informàtica, biologia o lingüística computacional.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el Departament, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i mostrar capacitat per treballar en equip.

Tipologia de títols:

• Accés directe: European Master of Research on Information and Communication Technologies (MERIT) i MSc on Communication and Network Engineering (COMNET). Aquest últim programa encara no s’ha enviat a verificar, però la seva verificació es preveu pròximament.
• Accés preferent: altres programes de postgrau de l’àmbit de l’enginyeria TIC: enginyeria de telecomunicació, enginyeria telemàtica, ciències de la computació, tecnologia fotònica.
• Altres: en atenció a la presència en el Departament de grups de recerca pluridisciplinaris, es preveu l’admissió al programa de titulats provinents de formació no assimilable al perfil preferent: informàtica, ciències físiques, químiques, matemàtiques, biologia, lingüística computacional.

Es considera molt convenient un nivell adequat de llengua anglesa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits investigadors.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context investigador en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

30

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Comellas Colome, Jaume

• Ferrus Ferre, Ramon
• Rey Micolau, Francesc
• Rodriguez Gomez, Alejandro
• Vall-Llossera Ferran, Mercè

• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (PROMOTORA)

Unitat de Doctorat - UTGCNTIC

C/ Jordi Girona, 1-3. Edifici B4-003 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 233
Correu electrònic: doctorat.tsc@upc.edu

Perfil d'acces

El perfil preferent d’ingrés és el de titulats de màster universitari en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, amb preferència per l’enginyeria de telecomunicació. No obstant això, el caràcter multidisciplinari d’alguns dels grups de recerca del Departament fa recomanable prendre en consideració també titulats d’àmbits com física, informàtica, biologia o lingüística computacional.

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el Departament, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i mostrar capacitat per treballar en equip.

Tipologia de títols:

• Accés directe: European Master of Research on Information and Communication Technologies (MERIT) i MSc on Communication and Network Engineering (COMNET). Aquest últim programa encara no s’ha enviat a verificar, però la seva verificació es preveu pròximament.
• Accés preferent: altres programes de postgrau de l’àmbit de l’enginyeria TIC: enginyeria de telecomunicació, enginyeria telemàtica, ciències de la computació, tecnologia fotònica.
• Altres: en atenció a la presència en el Departament de grups de recerca pluridisciplinaris, es preveu l’admissió al programa de titulats provinents de formació no assimilable al perfil preferent: informàtica, ciències físiques, químiques, matemàtiques, biologia, lingüística computacional.

Es considera molt convenient un nivell adequat de llengua anglesa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Adequació de la formació prèvia a les activitats del grup de recerca proposat: 25%.
• Coneixement de llengua anglesa: 20%.
• Qualitat de la universitat de procedència: 10%.
• Carta de motivació/cartes de recomanació: 10%.

L’avaluació serà considerada positiva si el candidat rep una nota igual o superior a 3 sobre 5.

Basant-se en el contingut de la carta de motivació, així com en el perfil de formació dels estudiants, la Comissió de Postgrau assignarà un dels tutors o les tutores de doctorat.

En el cas que els candidats provinguin de titulacions alienes a l’enginyeria TIC, es definiran, amb consulta prèvia amb els tutors assignats, els complements de formació necessaris, ja siguin assignatures dels programes de màster associats (MET, MATT) o d’altres programes.

Complements formatius

La Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista la seva modificació per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

La Comissió de Postgrau del Departament de TSC pot requerir als candidats a ser admesos la realització de certs complements de formació, per apropar en la major mesura possible el seu perfil als coneixements necessaris per realitzar amb normalitat els estudis de doctorat.

No s’exigiran complements de formació als titulats dels programes MET, MASTEAM i MATT, així com als d’altres títols de l’àmbit TIC citats anteriorment.

Per a altres titulats, la càrrega lectiva de complements de formació a realitzar dependrà de la seva formació prèvia i de l’activitat del grup de recerca en què s’integrin, i podrà ser de fins a 30 ECTS.

Les assignatures a cursar han de pertànyer als programes MET, MASTEAM o MATT.

També, atenent a les peculiaritats d’alguns grups de recerca del Departament, es consideren com adequades assignatures pertanyents a programes de la mateixa UPC:
• Màster Universitari en Enginyeria de Telecomunicació
• Màster Universitari en Enginyeria Electrònica
• Master in Photonics
• Master in Innovation and Research in Informatics
• Master in Artificial Intelligence

És competència de la Comissió de Postgrau del Departament de TSC, un cop consultats els tutors o tutores dels estudiants, determinar quines seran les assignatures que els estudiants hauran de cursar per completar aquests complements de formació. En qualsevol cas, les assignatures sempre tindran per objecte complementar les llacunes temàtiques que s’apreciïn en el currículum acadèmic dels estudiants en relació amb les activitats del grup de recerca en què s’hagin d’integrar.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- Hores: 4.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- Hores: 1,5.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Metodologia de la recerca.
- Hores: 12.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Activitat: Innovació i creativitat.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- Hores: 18.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
- Hores: 50.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Activitat: ’Workshops’.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• ARDANUY DELLA, ANTONI: DSP-BASED CW LIDARS for clouds and aerosol
  
  Autor/a: ARDANUY DELLA, ANTONI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2020
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: COMERON TEJERO, ADOLFO
  Tribunal:
       PRESIDENT: ARTAL LATORRE, EDUARDO
       SECRETARI: RODRIGUEZ GOMEZ, ALEJANDRO ANTONIO
       VOCAL: GONZÁLEZ PÉREZ, MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi té com a objectiu explorar els límits dels lidars compactes (radars làser) de baixa potència de pic, baix cost, tot basat en semiconductors per a la detecció remota de núvols i aerosols atmosfèrics amb resolució en distància. Els sistemes investigats es basen en díodes làser per a l 'emissor, fotodíodes d'allau per al receptor i processadors digitals de senyal per a processar els retorns atmosfèrics i el control del sistema. Els sistemes estudiats es basen en l'ús de seqüències M i altres de derivades, el que permet recuperar la informació de la distancia dependent dels ecos del retorn, al mateix temps que té gairebé el mateix nombre d'uns i zeros per maximitzar la potència mitjana transmesa amb una potència de pic limitada. L'ús de processadors digitals per generar seqüències de modulació i retorns del lidar permet sistemes amb capacitat de canviar de configuració àgil i l'ús de seqüències molt llargues, mantenint el temps de processament pràcticament insignificant en comparació amb el temps dedicat a transmetre la sortida modulada del pols làser i rebre ecos de l'atmosfera (temps de mesurament). Els desenvolupaments teòrics són provats i demostrats amb resultats experimentals obtinguts amb dos prototips lidar dissenyats i construïts segons el marc teòric. La detecció de base de núvols fins a 8 km s'ha aconseguit amb potències de transmissió de 125 mW de potència en infraroig proper (quasi visible, 785 nm de longitud d'ona), amb resolució espacial de 70 a 100 m i resolució de temps de 30 segons a 4 minuts. Els aerosols en altituds més baixes també s'observen sota condicions de càrregues d'aerosols elevades. A més de nous desenvolupaments en sistemes lidar de baix cost per a la detecció de partícules en suspensió a l'atmosfera, els desenvolupaments tècnics d'aquest treball també preparen el camí per al disseny de sistemes de detecció de gasos de baix consum, amb resolució en distància, per exemple , en entorns industrials. Després d'un capítol introductori, el capítol 2 revisa els principis bàsics dels sistemes lidar i es centra en els sistemes d'ona contínua amb modulació amb seqüència pseudoaleatòries de la potència transmesa i les restriccions establertes per l'exigència d'un transmissor de potència de baixa potència de pic. El capítol 3 comentaris els diferents tipus de seqüències digitals per a la modulació de potència que es poden utilitzar, amb la restricció del cicle mitjà de treball del 50%, selecciona les millors per ser investigades en l'estudi experimental i desentranya alguns dels problemes associats amb el possible comportament no lineal del fotoreceptor. El capítol 4 presenta el rendiment teòric del sistema, que es compara amb un model que té en compte les limitacions tècniques i les no idealitats dels components bàsics del sistema. El capítol 5 estableix el disseny complet dels prototips que s'han construït i provat, que es presenten en el capítol 6. El capítol 7 presenta les proves i els resultats de camp obtinguts amb prototips construïts d'acord amb el disseny discutit en el capítol 5. El capítol 8 presenta les conclusions i s'esbossen possibles línies obertes pel treball de la tesi. Dos apèndixs (capítol 9) desenvolupen més detalls sobre l'efecte perjudicial del comportament no lineal en la cadena receptora i aspectes pràctics del procediment d'alineació entre el transmissor LIDAR i l'òptica receptora.
  
• ORO GARCÍA, DAVID: Parallel scalability of face detection in heterogeneous multithreaded architectures
  
  Autor/a: ORO GARCÍA, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/09/2020
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HERNANDO PERICAS, FRANCISCO JAVIER | MARTORELL BOFILL, XAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: BELTRAN QUEROL, VICENÇ
       SECRETARI: MORROS RUBIO, JOSEP RAMON
       VOCAL: UJALDÓN MARTÍNEZ, MANUEL
  Resum de tesi: Actualment, els sistemes de reconeixement facial han augmentat la seva popularitat notablement i existeix una gran varietat de desplegaments de la tecnologia a escenaris molt diversos. Aplicacions com el control d'accés o la videovigilància automatitzada utilitzen algorismes de reconeixment facial per tal d'identificar persones de manera molt precisa a tot tipus d'ubicacions. Els sistemes de reconeixement facial optimitzats per a videovigilància massiva es basen en l'anàlisi exhaustiu en temps real de fotogrames a fluxes de vídeo per tal d'identificar cares en entorns multitudinaris. La primera etapa analítica emprada pels sistemes de reconeixement facial és la detecció facial. Aquesta etapa és l'encarregada de determinar de manera bastant exacte les coordenades i dimensions de totes les cares que apareixen en un fotograma de vídeo o imatge. La detecció facial constituteix, doncs, el principal coll d'ampolla al pipeline de reconeixement facial. A diferència d'altres casos d'ús com la classificació automatitzada d'imatges, que acostumen a funcionar òptimament amb imatges de resolució VGA, les aplicacions de videovigilància massiva automatitzada necessiten treballar amb resolucions d'alta o molt alta definició per tal de localitzar i identificar persones en entorns multitudinaris. Així doncs, per tal d'aconseguir augmentar les possibilitats de capturar imatges de cares amb suficient densitat de píxels i qualitat, és necessari desenvolupar algorismes i heurístiques que treballin a resolucions elevades. El principal repte consisteix en intentar executar tots els càlculs necessaris en uns pocs mil·lisegons per tal d'evitar retards inacceptables al computar les etapes posteriors a la detecció facial al pipeline de reconeixement facial. Aquesta tesi estudia diferents tècniques de paral·lelització a baix nivell i kernels que permeten resoldre de manera eficient el problema de la detecció facial escalable sobre arquitectures GPU multifil paral·leles. La primera part de la tesi desenvolupa un mecanisme de paral·lelització que utilitza les memòries locals disponibles dins del xip de manera sofisticada en combinació amb el paral·lelisme de granularitat fina i gruixuda durant l'execució de kernels per tal d'avaluar cascades de classificadors sobre vídeos d'alta definició. Es demostra que la tècnica de paral·lelització proposada soluciona el problema d'infrautilització de recursos a les arquitectures GPU i aconsegueix un factor 5X de millora respecte a mètodes que executen kernels en sèrie. La segona part de la tesi es centra en el desenvolupament d'una heurística i un framework híbrid que utilitza classificadors de característiques optimitzades de forma manual amb modernes xarxes neuronals convolucionals per tal de resoldre en temps real el problema de la detecció facial a ultra-alta definició (resolucions 4K i 8K). Els resultats obtinguts demostren que el mètode que s'ha proposat aconsegueix descartar ràpidament les regions dels fotogrames que no contenen cares, mentre que la xarxa neuronal aconseguix refinar el procediment de detecció facial a les regions que sí les contenen. La tercera part de la tesi presenta un novedós algorisme paral·lel de non-maximum suppression (NMS) que està optimitzat per les arquitectures GPU mòbils de baix consum. L'algorisme proposat es basa en una matriu booleana i reduccions paral·leles per tal d'aconseguir computar de manera escalable i eficient fotogrames que inclouen milers de deteccions simultànies d'objectes o de cares. Finalment, es demostra que el temps d'execució de l'algorisme NMS paral·lel proposat escala linealment a mesura que s'incrementa la quantitat de nuclis disponibles a les arquitectures GPU.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

• AMÉZAGA SÀRRIES, ADRIÀ: Design and implementation of an SDR-based multi-frequency ground-based SAR system
  
  Autor/a: AMÉZAGA SÀRRIES, ADRIÀ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Confidencialitat
  Data de dipòsit: 23/10/2020
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LOPEZ MARTINEZ, CARLOS | JOVÉ CASULLERAS, ROGER
  Tribunal:
       PRESIDENT: PIPIA, LUCA
       SECRETARI: AGUASCA SOLE, ALBERTO
       VOCAL NO PRESENCIAL: POTTIER, ERIC
  Resum de tesi: El radar d'obertura sintètica (SAR) ha demostrat ser una eina valuosa en el monitoratge de la Terra, sigui a escala global o local. El SAR és un sistema de radar coherent capaç d¿obtenir imatges de zones extenses amb alta resolució i té aplicacions en moltes àrees com la silvicultura, l¿agricultura, la mineria, la inspecció d¿estructures o les operacions de seguretat.Tot i que els sistemes SAR embarcats en plataformes orbitals poden obtenir imatges d'àrees extenses, la seva principal limitació és el temps de revisita, que no són adequats per a aplicacions on l'objectiu experimenta canvis ràpids, en una escala de minuts a pocs dies. Els sistemes GBSAR han demostrat ser útils per omplir aquesta bretxa de temps, obtenint imatges d'àrees relativament petites de manera contínua, amb extensions generalment inferiors a uns pocs quilòmetres quadrats. Els sistemes SAR terrestres (GBSAR) s¿han utilitzat àmpliament per al control de la inestabilitat de talussos i esllavissades i són una eina comuna al sector miner.El desenvolupament del GBSAR és relativament recent i s¿han produït diversos desenvolupaments des de la dècada de 2000, passant de l¿ús d¿analitzadors de xarxes vectorials (VNA) a nuclis de radar personalitzats i adaptats a aquesta aplicació. Aquesta transició s¿acompanya d¿una reducció del cost, però al mateix temps d¿una pèrdua de flexibilitat operativa. Concretament, la majoria dels sensors GBSAR funcionen a una única freqüència, perdent el valor de l¿operació en múltiples bandes que proporcionaven els VNA.Aquesta tesi està motivada per la idea de recuperar el valor de les mesures GBSAR multifreqüència, mantenint un cost del sistema limitat. Per tal d¿implementar un GBSAR amb aquestes característiques, s¿adona que els dispositius de ràdio definida per software (SDR) són una bona opció per a la implementació ràpida i flexible dels transceptors de banda ampla.Aquesta tesi detalla el procés de disseny i implementació d¿un sistema GBSAR d¿ona contínua modulada en freqüència (FMCW) basat en la tecnologia SDR, presentant els principals problemes relacionats amb l¿ús de l¿arquitectura analògica de SDR més comuna, el transceptor Zero-IF. Es determina que el problema principal és el comportament dels espuris relacionats amb el balanç de les cadenes de fase i quadratura del transceptor analògic amb el procés de desmodulació FMCW. S¿implementen i comproven dues tècniques efectives per minimitzar aquests problemes basades en la reconstrucció de la senyal contaminada per espuris: la tècnica anomenada Super Spatial Variant Apodization (SSVA) i una tècnica basada en la transformada de Fourier amb finestra (STFT). La tesi també tracta la implementació digital del generador de senyal i del receptor digital, que s¿implementen sobre una arquitectura RF Network-on-Chip (RFNoC). Un altre aspecte important d¿aquesta tesi és el desenvolupament d¿un front-end de radiofreqüència que amplia les capacitats de la SDR, implementant filtratge, amplificació, millora de l'aïllament entre transmissió i recepció i conversió a banda X. Finalment, es descriu un conjunt de campanyes de prova en què es verifica el funcionament del sistema i es mostra el valor de les observacions GBSAR multifreqüència.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• ALBONDA, HAIDER DAAMI RESIN: Radio resource management for V2X in cellular systems
  
  Autor/a: ALBONDA, HAIDER DAAMI RESIN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669277
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 21/07/2020
  Director/a de tesi: PEREZ ROMERO, JORGE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CASADEVALL PALACIO, FERNANDO-JOSE
       SECRETARI: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
       VOCAL: GIUPPONI, LORENZA
  Resum de tesi: La tesis se centra en la provisión de comunicaciones para vehículos sistemas celulares (V2X: Vehicle to Everything), que han atraído un gran interés en el contexto de 5G debido a su potencial de mejorar la seguridad del tráfico y habilitar nuevos servicios relacionados con los sistemas inteligentes de transporte. Estos tipos de servicios tienen requisitos estrictos en términos fiabilidad, disponibilidad de acceso y latencia de extremo a extremo (E2E). Para ello, V2X requiere técnicas avanzadas de gestión de red que deben desarrollarse en función de las características de las redes y los requisitos de tráfico. La integración del Sidelink (SL), que permite la comunicación directa entre vehículos (es decir, vehículo a vehículo (V2V)) sin pasar por la estación base de las redes celulares, es una solución prometedora para mejorar el rendimiento de V2X en el sistema celular. En esta tesis, abordamos algunos de los desafíos derivados de la integración de la comunicación V2V en los sistemas celulares y validamos el potencial de esta tecnología al proporcionar soluciones de gestión de recursos adecuadas. Nuestras principales contribuciones han sido en el contexto del denominado "slicing" de redes de acceso radio, la selección de modo y los mecanismos de asignación de recursos radio.Respecto a la primera dirección de investigación que se centra en la gestión del RAN slicing, se ha propuesto una estrategia novedosa basada en Q-learning y toma de decisiones softmax como una solución para determinar la división adecuada de recursos entre un slice para comunicaciones eMBB y un slice para V2X. Luego, a partir del resultado del algoritmo de Q-learning, se ha propuesto una estrategia heurística de baja complejidad para lograr mejoras adicionales en el uso de los recursos. La solución propuesta se ha comparado con esquemas de referencia proporcionales y fijos. La evaluación ha revelado la capacidad de los algoritmos propuestos para mejorar el rendimiento de la red en comparación con los esquemas de referencia, especialmente en términos de utilización de recursos, rendimiento, y latencia .Con respecto a la segunda dirección de investigación que se centra en la selección de modo, se han propuesto dos soluciones de diferentes llamadas estrategias MSSB y MS-RBRS para la comunicación V2V a través de una red celular. La estrategia MSSB decide cuándo es apropiado usar el modo SL o el modo celular, para los vehículos involucrados, teniendo en cuenta la calidad de los enlaces entre los usuarios de V2V, los recursos disponibles y la situación de carga de tráfico de la red. Además, la estrategia MS-RBRS no solo selecciona el modo de operación apropiado, sino que también decide eficientemente la cantidad de recursos que los enlaces V2V necesitan en cada modo, y permite que los RB se reutilicen entre diferentes usuarios de SL al tiempo que garantiza requisitos mínimos de señal a interferencia. Se ha presentado un análisis basado en simulación para evaluar el desempeño de las estrategias propuestas. Finalmente, nos hemos centrado en el problema conjunto de la selección de modo y la asignación de recursos de radio. Para la selección de modo, se ha presentado una nueva estrategia para decidir cuándo es apropiado seleccionar el modo SL y usar un enfoque distribuido para la asignación de recursos de radio o el modo celular y usar la asignación de recursos de radio centralizada. Tiene en cuenta tres aspectos: la calidad de los enlaces entre los usuarios de V2V, los recursos disponibles y la latencia. En términos de asignación de recursos de radio, el enfoque propuesto incluye una asignación de recursos de radio distribuida para el modo SL y una asignación de recursos de radio centralizada para el modo celular. La estrategia propuesta admite asignaciones dinámicas al permitir la transmisión a través de mini-slots. Los resultados muestran las mejoras en términos de latencia, tasa de recepción c
  

• FAHMY RAAFAT, AHMED RAAFAT HOSNY MOHAMED: Spatial modulation schemes and modem architectures for millimeter wave radio systems
  
  Autor/a: FAHMY RAAFAT, AHMED RAAFAT HOSNY MOHAMED
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669478
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 22/07/2020
  Director/a de tesi: VIDAL MANZANO, JOSE | AGUSTIN DE DIOS, ADRIAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: WANG, CHENG-XIANG
       SECRETARI: MUÑOZ MEDINA, OLGA
       VOCAL: DI RENZO, MARCO
  Resum de tesi: El ràpid creixement de la indústria de les comunicacions sense fils obre les portes a diversos casos d¿ús com ara la Internet de les coses i les comunicacions de dispositiu a dispositiu que requereixen augmentar la fiabilitat i l'eficiència espectral de la xarxa d'accés sense fils, alhora que es redueix el consum d'energia als terminals. L¿ampli espectre disponible en la banda de freqüència d¿ona mil·limètrica (mmWave) ésun dels candidats més prometedors per assolir comunicacions de molt alta velocitat. Tot i això, els senyals de ràdio a freqüències portadores elevades pateixen una forta atenuació amb la distància que redueix la superfície de cobertura. Afortunadament, les petites longituds d'ona dels senyals mmWave permeten empaquetar un gran nombre d'antenes no només a l'estació base (BS), sinó també al terminal d¿usuari (UT). Aquests agrupaments massius d'antenes es poden aprofitar per assolir un guany de feix elevat i superar la pèrdua de ruta associada a la propagació mmWave. En transceptors convencionals (completament digitals) de múltiples entrades i múltiples sortides (MIMO), cada antena està connectada a una cadena específica de radiofreqüència (RF) i a un convertidor analògic-digital d'alta resolució. Malauradament, aquests dispositius són costosos i consumeixen molta potència, especialment a la banda de freqüències mmWave i quan es treballa amb gran amplades de banda. Tenint això en compte, s¿han proposat diversesarquitectures a fi de reduir el cost del maquinari i el consum d¿energia.Un dels esquemes és el del precodificació digital híbrid completament connectat, amb l'objectiu de substituir algunes de les cadenes RF convencionals per dispositius analògics eficients energèticament. Aquestes arquitectures completament connectades requereix molts dispositius analògics que condueixin a un consum d¿energia apreciable. També s'han proposat arquitectures que redueixen el nombre de dispositius analògics, reduint el consum de potència el consum a costa d¿una degradació de l'eficiència espectral assolida. En aquesta tesi doctoral proposem nous esquemes de modulació i disseny massiu de transceptors MIMO per combatre els reptes dels sistemes cel·lulars en la banda milimètrica. L¿estructura de la tesi és la següent. Al capítol 1, introduïm els reptes del disseny del transceptor i il·lustrem diverses arquitectures d¿última generació, tot destacant les seves limitacions. Després d¿això, proposem un esquema que aconsegueixi unaalta eficiència energètica i una alta eficiència espectral simultàniament. Al capítol 2 es descriu matemàticament l¿estat de l¿art de les modulacions espacials (SM) i en destaquem el principal desafiaments d¿aquests esquemes quan s'apliquen a la banda mil·limètrica. Per combatre aquests reptes (per exemple, alt cost i alt consum d¿energia), proposem nous esquemes de SM específicament dissenyats per a sistemes MIMO massius. Tot seguit, expliquem com assolir una arquitectura UT eficient. Finalment, presentem el model del canal assumit a la tesi, les hipòtesis de treball i el models de consum d'energia dels dispositius transceptors. Al capítol 3, desenvolupem nous esquemes SM per a un sol usuari. Primer, es proposa que es rebin SM (RSM) a l¿enllaç descendent (DL) on el UT es pot implementar amb cadenes de radiofreqüència ràdio única o múltiple i la BS pot ser completament digital o d¿arquitectura híbrida. A més, considerem diferents precodificadors a la BS i proposem esquemes de selecció d¿antenes de baixa complexitat i eficiència per a transmissions de banda estreta i de banda ampla. També proposem un esquema SM conjunt per enllaç ascendent i descendent que incorpora RSM en el DL i SM en transmissió (TSM) a l¿enllaç ascendent (UL) basat en una arquitectura UT híbrida energèticament eficient.
  

• GARCÍA MOLINA, JOSÉ ANTONIO: GNSS Signal processing and spatial diversity exploitation
  
  Autor/a: GARCÍA MOLINA, JOSÉ ANTONIO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668852
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 14/02/2020
  Director/a de tesi: FERNANDEZ RUBIO, JUAN-ANTONIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: NAJAR MARTON, MONTSERRAT
       SECRETARI: FERNANDEZ PRADES, CARLOS
       VOCAL: VILÀ VALLS, JORDI
  Resum de tesi: La señales transmitidas por los sistemas globales de navegación por satélite (Global Navigation Satellite Systems, GNSS) son comúnmente utilizadas para posicionamiento y sincronización en muchas y diversas aplicaciones. De hecho, se espera que los sistemas GNSS sean clave en futuras aplicaciones como el Internet de las cosas o los vehículos autónomos, ya que su uso es abierto, gratuito y global. No obstante, aunque las prestaciones que se pueden obtener con las señales GNSS son excelentes en condiciones de propagación favorables, la explotación de estas señales en condiciones más adversas típicas de entornos urbanos o de interior sigue siendo un problema complejo en la actualidad,Esta tesis aborda el procesado de señales GNSS para posicionamiento y sincronización en condiciones de propagación adversas, centrándose en la explotación de la diversidad espacial disponible cuando un array de antenas es utilizado para recibir las señales de varios satélites GNSS en vista. En concreto, esta tesis tiene como objetivo tres problemas o áreas de investigación abiertas en la literatura. La primera área de investigación trata la estimación no ambigua de la posición con señales BOC (Binary Offset Carrier) de alto orden. La segunda área de investigación se centra en el problema de sincronización basado en GNSS en entornos de interior. Y la tercera área de investigación aborda el problema de posicionamiento con arrays de antenas y arrays de receptores distribuidos.
  

• MONTERO HERRERA, RAFAEL: Resource optimization in SDN-based inter/intra data centre networks
  
  Autor/a: MONTERO HERRERA, RAFAEL
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669476
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 23/07/2020
  Director/a de tesi: SPADARO, SALVATORE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MARTINEZ RIVERA, RICARDO VICTOR
       SECRETARI: COMELLAS COLOME, JAUME
       VOCAL: SAYYAD KHODASHENAS, POURIA
  Resum de tesi: Considerando los altos requerimientos de los servicios de nueva generación, las infraestructuras de red actual se han visto obligadas a evolucionar en la forma de manejar los diferentes recursos de red y computación. Con este fin, nuevas tecnologías han surgido para soportar las funcionalidades necesarias para esta evolución, significando también un gran cambio de paradigma en el diseño de arquitecturas para la futura implementación de redes.En este sentido, este documento de tesis doctoral presenta un análisis sobre estas tecnologías, enfocado en el caso de redes inter/intra Data Centre. Por consiguiente, la introducción de tecnologías basadas en redes ópticas ha sido estudiada, con el fin de identificar problemas actuales que puedan llegar a ser solucionados mediante el diseño y aplicación de nuevas técnicas, asimismo como a través del desarrollo o la extensión de los componentes de arquitectura de red.Con este propósito, se han definido una serie de propuestas relacionadas con aspectos cruciales, así como el control de dispositivos ópticos por SDN para habilitar el manejo de redes híbridas, la necesidad de definir un mecanismo de descubrimiento de topologías ópticas capaz de exponer información precisa, y el analizar las brechas existentes para la definición de una arquitectura común en fin de soportar las comunicaciones 5G.Para validar estas propuestas, se han presentado una serie de validaciones experimentales por medio de escenarios de prueba específicos, demostrando los avances en control, orquestación, virtualización y manejo de recursos con el fin de optimizar su utilización. Los resultados expuestos, además de corroborar la correcta operación de los métodos y componentes propuestos, abre el camino hacia nuevas formas de adaptar los actuales despliegues de red respecto a los desafíos definidos en el inicio de una nueva era de las telecomunicaciones.
  

• ONRUBIA IBÁÑEZ, RAÚL: Advanced GNSS-R instruments for altimetric and scatterometric applications
  
  Autor/a: ONRUBIA IBÁÑEZ, RAÚL
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669307
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/03/2020
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FABRA CERVELLERA, FRANCISCO JOSÉ
       SECRETARI: BROQUETAS IBARS, ANTONI
       VOCAL: MARTÍN ALEMANY, FRANCISCO
  Resum de tesi: Este trabajo es el resultado de más de 8 años de doctorado dedicados al desarrollo del instrumento Microwave Interferometric Reflectometer (MIR). Esta tesis resume todo el conocimiento adquirido durante este tiempo, y describe el MIR lo más detalladamente posible.El MIR es un Reflectómetro de señales de Sistemas Globales de Navegación por Satélite (GNSS-R), es decir, es un instrumento que usa señales de GNSS reflejadas en la superficie de la tierra para obtener parámetros geofísicos. Estas señales son recibidas bajo el nivel de ruido, pero dado que han sido ensanchadas en el dominio frecuencial usando técnicas de espectro ensanchado, y en particular usando códigos Pseudo Random Noise (PRN), es todavía posible recibirlas debido a la elevada ganancia de correlación.En GNSS-R existen dos técnicas para este propósito: la convencional (cGNSS-R), y la interferométrica (iGNSS-R), cada una con sus pros y sus contras. En la primera se calcula la correlación cruzada de la señal reflejada y de una réplica generada del código transmitido. En la segunda técnica se calcula la correlación cruzada de la señal reflejada y de la señal directa. Hoy en día muchos sistemas GNSS coexisten, transmitiendo señales de distintos anchos de banda, algunas públicas y otras privadas. Una comparación entre sistemas, señales, y técnicas en condiciones justas es necesaria.El MIR es un instrumento aerotransportado diseñado como para ese propósito: el instrumento tiene dos arrays de antenas, uno apuntando al cielo, y otro apuntando al suelo, cada uno con 19 antenas doble banda en una distribución hexagonal. El instrumento puede formar 2 haces en cada banda frecuencial (L1/E1 y L5/E5A) que apuntan continuamente a los satélites deseados teniendo en cuenta su posición, y la posición y actitud del instrumento. Los datos son guardados para ser procesados posteriormente. Por último pero no menos importante, el MIR se calibra usando señales similares a las transmitidas por los satélites de GNSS.Durante el desarrollo del instrumento, señales del sistema Distance Measuremt Equi Distance Measurement Equipment/TACtical Air Navigation (DME/TACAN) del aeropuerto de Barcelona mostraron ser una amenaza para la técnica interferométrica. Estas señales fueron estudiadas y se concluyó que era encarecidamente recomendado el uso de sistemas de mitigación de interferencias. La técnica interferométrica también se ve afectada por las contribuciones no deseadas de otros satélites, llamado cross-talk. El impacto del cross-talk fue estudiado usando datos reales tomados durante esta tesis doctoral.A lo largo de estos 8 años el instrumento ha sido diseñado, construido, testeado y calibrado. Una campaña de medidas fue llevada a cabo en Australia entre Mayo de 2018 y Junio de 2018 para determinar la capacidad del instrumento para estimar la humedad del terreno y la altura del mar. Este documento describe cada uno de estos pasos al detalle y espera resultar útil para aquellos que decidan continuar con el legado de este instrumento.
  

• PASCUAL DE LA PUENTE, SANTIAGO: Efficient, end-to-end and self-supervised methods for speech processing and generation
  
  Autor/a: PASCUAL DE LA PUENTE, SANTIAGO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668834
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 31/01/2020
  Director/a de tesi: BONAFONTE CAVEZ, ANTONIO JESUS | SERRÀ JULIÀ, JOAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: KING, SIMON
       SECRETARI: RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
       VOCAL: FARRUS CABECERAN, MIREIA
  Resum de tesi: L'aprenentatge profund ha afectat els camps de processament i generació de la parla en vàries direccions. Primer, les arquitectures fi-a-fi permeten l'injecció i síntesi de mostres temporals directament. D'altra banda, amb l'exploració de solucions eficients permet l'aplicació d'aquests sistemes en entorns de computació restringida, com els telèfons intel·ligents. Finalment, les darreres tendències exploren les dades d'àudio i veu per derivar-ne representacions amb la mínima supervisió.En aquesta tesi precisament s'exploren aquestes tres direccions. Primer de tot, es proposa l'ús d'estructures pseudo-recurrents recents, com els models d¿auto atenció i les xarxes quasi-recurrents, per a construir models acoustics text-a-veu. Així, el sistema QLAD proposat en aquest treball sintetitza més ràpid en CPU i GPU que el seu homòleg recurrent, preservant el mateix nivell de qualitat de síntesi, competitiu amb l'estat de l'art en models basats en vocoder.A continuació es proposa un model de xarxa adversaria generativa per a millora de veu, anomenat SEGAN. Aquest model fa conversions de veu-a-veu en temps amb una sola operació d'inferència sobre una estructura purament convolucional. Això implica un increment en l'eficiència respecte altres models existents auto regressius i que també treballen en el domini temporal. La SEGAN aconsegueix resultats prominents d'extracció de soroll i preservació de la naturalitat i la intel·ligibilitat de la veu comparat amb altres sistemes clàssics i models regressius basats en xarxes neuronals profundes en espectre. També es demostra que la SEGAN és eficient transferint les seves operacions a nous llenguatges i sorolls. Així, un model SEGAN entrenat en Anglès aconsegueix un rendiment comparable a aquesta llengua quan el transferim al Català o al Coreà amb només 24 segons de dades d'adaptació. Finalment, explorem l'ús de tota la capacitat generativa del model i l¿apliquem a recuperació de senyals de veu malmeses per vàries distorsions severes. Això ho anomenem millora de la parla generalitzada. Primer, el model demostra ser efectiu per a la tasca de recuperació de senyal sonoritzat a partir de senyal xiuxiuejat. Posteriorment, el model escala a poder resoldre altres distorsions que requereixen una reconstrucció de parts del senyal que s¿han malmès, com extensió d¿ample de banda i recuperació de seccions temporals perdudes, entre d¿altres. En aquesta última aplicació del model, el fet d¿incloure funcions de pèrdua acústicament rellevants incrementa la naturalitat del resultat final, en una estructura multi-tasca que prediu característiques acústiques a la sortida de la xarxa discriminadora de la nostra GAN. També es proposa fer un entrenament en dues etapes del sistema SEGAN, el qual mostra un increment significatiu de l¿equilibri en la sinèrgia adversària i la qualitat generada finalment després d¿afegir les funcions acústiques.Finalment, proposem un codificador de veu agnòstic al problema, anomenat PASE, juntament amb el conjunt d¿eines per entrenar-lo. El PASE és un sistema purament convolucional que crea representacions compactes de trames de veu. Aquestesrepresentacions contenen informació abstracta com l¿identitat del parlant, les característiques prosòdiques i els continguts lingüistics. També es proposa un entorn auto-supervisat multi-tasca per tal d¿entrenar aquest sistema, el qual suposa un avençen el terreny de l¿aprenentatge no supervisat en l¿àmbit del processament de la parla. Una vegada el codificador esta entrenat, es pot exportar per a solventar diferents tasques que requereixin tenir senyals de veu a l¿entrada. Primer explorem el rendimentd¿aquest codificador per a solventar tasques de reconeixement del parlant, de l¿emoció i de la parla, mostrant-se efectiu especialment si s¿ajusta la representació de manera supervisada amb un conjunt de dades d¿adaptació.
  

• PUJOL MIRÓ, ALBA: Learning to extract features for 2D ¿ 3D multimodal registration
  
  Autor/a: PUJOL MIRÓ, ALBA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669664
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 18/09/2020
  Director/a de tesi: RUIZ HIDALGO, JAVIER | CASAS PLA, JOSEP RAMON
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BESCÓS CANO, JESÚS
       SECRETARI: MORROS RUBIO, JOSEP RAMON
       VOCAL: HARO ORTEGA, GLORIA
  Resum de tesi: La capacitat de captar informació de profunditat d'una escena ha augmentat molt els darrers anys. Els sensors 3D, tradicionalment d'alt cost i baixa resolució, s¿estan democratitzant i escànners 3D d'escents interiors i exteriors son cada vegada més comuns.Tot i això, encara hi ha una gran bretxa entre la quantitat de captures que s¿estan realitzant amb sensors 2D i 3D. Tot i que els sensors 3D proporcionen més informació sobre l'escena, els sensors 2D encara són més accessibles i àmpliament utilitzats. Aquesta diferència entre la disponibilitat i la informació entre els sensors ens porta a un escenari multimodal de dades mixtes 2D i 3D.Aquesta tesi explora el bloc fonamental d¿aquest escenari multimodal: el registre entre una sola imatge 2D i un sol núvol de punts no organitzat. Un núvol de punts 3D no organitzat és la representació bàsica d¿una captura en 3D. En aquesta representació, els punts mesurats es representen només per les seves coordenades i, opcionalment, per la informació de color. Aquesta representació simplista aporta múltiples reptes al registre, ja que la majoria dels algoritmes aprofiten l¿existència de metadades sobre l¿escena o coneixements previs.Per realitzar el registre s¿exploren dues tècniques diferents: una tècnica basada en punts clau i una tècnica basada en contorns. La tècnica basada en punts clau estima la transformació mitjançant correspondències detectades mitjançant Deep Learning, mentre que la tècnica basada en contorns refina una transformació mitjançant una detecció multimodal de la vora per establir punts d'ancoratge per realitzar l'estimació.Es fa una avaluació àmplia de les metodologies proposades. Tot i que es necessita més investigació per obtenir un rendiment adequat, els resultats obtinguts mostren el potencial de l¿ús de tècniques d¿aprenentatge profund per aprendre similituds 2D i 3D. Els resultats també mostren l'excel·lent rendiment del perfeccionament iteratiu 2D-3D proposat, similar al dels algoritmes de registre 3D-3D.
  

• SARMIENTO HERNÁNDEZ, SAMAEL: Design and optimization of metro-access networks supporting 5G services
  
  Autor/a: SARMIENTO HERNÁNDEZ, SAMAEL
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669103
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/03/2020
  Director/a de tesi: LAZARO VILLA, JOSE ANTONIO | SPADARO, SALVATORE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FÀBREGA SÁNCHEZ, JOSEP MARIA
       SECRETARI: GENE BERNAUS, JOAN MANUEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: CANO VALADEZ, IVAN NICOLAS
  Resum de tesi: El crecimiento constante del tráfico de datos de Internet causado por la popularización de los servicios en la nube, las redes móviles y sociales, exige cambios en las infraestructuras de red que permitan un crecimiento escalable del volumen de tráfico, al mismo tiempo que ofrezcan una mayor conectividad, flexibilidad, una mayor eficiencia energética y la reducción de la latencia en las comunicaciones. Además, para que las futuras redes sean sostenibles, se requieren nuevas soluciones de subsistemas de red flexibles que sean rentables y energéticamente eficientes. Esta tesis se centra en impulsar el estado actual del arte de las redes metro y acceso para proporcionar una nueva infraestructura de red flexible que soporte los servicios 5G. Para lograr este objetivo, se proponen nodos de conmutación totalmente ópticos rentables y flexibles¿ROADM (Reconfigurable Optical Add-Rrop Multiplexer) y OXC (Optical Cross-Connect)¿y transceptores que se pueden administrar de forma remota mediante un controlador SDN (Software-Defined Networking), capaz de satisfacer los requisitos de las futuras redes metro-acceso. Simulaciones de red se realizan para demostrar las capacidades de las soluciones presentadas como elementos de red para diferentes condiciones de tráfico. Los beneficios de las soluciones propuestas son el uso de componentes disponibles en el mercado, costo reducido, modularidad, bajo tiempo de respuesta, menor consumo de energía y la coexistencia con los sistemas existentes.En esta tesis también investiga experimentalmente nuevos formatos de modulación que permiten triplicar la velocidad de transmisión de datos actual tanto en las redes metro como acceso, al tiempo que reducen el consumo total de energía, utilizando dispositivos comerciales de bajo costo. Gracias a ello, el uso de las modulaciones investigadas también puede extenderse a redes fronthaul y centros de datos (DC), donde el costo y el consumo de energía también son parámetros clave. Específicamente, se evalúan y comparan los alternativos formatos de modulación multiportadores 5G¿FBMC (Filter Bank Multicarrier), UFMC (Universal Filtered Multicarrier) y GFDM (Generalised Frequency Division Multiplexing)¿y OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing) para escenarios fronthaul de alta capacidad. NOMA (Non-Orthogonal Multiple Access) combinado con MB-CAP (Multi-Band Carrierless Amplitude Phase Modulation) se propone y evalúa para redes PON (Passive Optical Network) de alta capacidad e interconexiones ópticas en DCs. Finalmente, también se demuestra la convergencia de NOMA-CAP, considerada como señal móvil, y la señal cableada PAM-4 (Pulse Amplitude Modulation-4) en un escenario PON.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• ANTENNALAB-Grup d'Antenes i Sistemes Radio
• CommSensLab-UPC-Centre Especific de Recerca en Comunicacio i Deteccio UPC
• CSC-Grup de Recerca en Components i Sistemes per a les Comunicacions
• GCO-Grup de Comunicacions Optiques
• GPI-Grup de Processament d'Imatge i Video
• GRCM-Grup de Recerca en Comunicacions Mobils
• RF&MW-Grup de Recerca de sistemes, dispositius i materials de RF i microones
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions
• VEU-Grup de Tractament de la Parla
• WiComTec-Grup de recerca en Tecnologies i Comunicacions Sense Fils

Professorat

• Aguasca Sole, Alberto
• Agusti Comes, Ramon
• Alonso Zarate, Lluis
• Artigas Garcia, David
• Barlabe Dalmau, Antoni
• Belmonte Molina, Aniceto
• Bertran Alberti, Eduard
• Blanch Boris, Sebastián
• Broquetas Ibars, Antoni
• Cabrera Bean, Marga
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casadevall Palacio, Ferran
• Casas Pla, Josep Ramon
• Collado Gomez, J.Carlos
• Comellas Colome, Jaume
• Comeron Tejero, Adolfo
• Corbella Sanahuja, Ignasi
• Dios Otin, Victor Federico
• Duffo Ubeda, Nuria
• Fabregas Canovas, Francisco Javier
• Fernandez Rubio, Juan-Antonio
• Ferrus Ferre, Ramon
• Garcia Lozano, Mario
• Garcia Vizcaino, David
• Gasull Llampallas, Antoni
• Gelonch Bosch, Antoni
• Gene Bernaus, Joan M.
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Giro Nieto, Xavier
• Gonzalez Arbesu, Jose Maria
• Heldring, Alexander
• Hernando Pericas, Francisco Javier
• Jofre Roca, Lluis
• Junyent Giralt, Gabriel
• Lagunas Hernandez, M. A.
• Lamarca Orozco, Meritxell
• Lazaro Villa, Jose Antonio
• Lopez Martinez, Carlos
• Mallorqui Franquet, Jordi Joan
• Marques Acosta, Ferran
• Mateu Mateu, Jordi
• Monte Moreno, Enric
• Montoro Lopez, Gabriel
• Moreno Bilbao, M. Asuncion
• Morros Rubio, Ramon
• Muñoz Medina, Olga
• Nadeu Camprubi, Climent
• Najar Marton, Montse
• O'callaghan Castella, Joan
• Olmos Bonafe, Juan Jose
• Pages Zamora, Alba
• Pardas Feliu, Montse
• Pascual Iserte, Antonio
• Perez Neira, Ana Isabel
• Perez Pueyo, Rosanna
• Perez Romero, Jordi
• Perez Torres, Juan
• Pradell Cara, Lluis
• Prat Goma, Josep
• Rey Micolau, Francesc
• Riba Sagarra, Jaume
• Rius Casals, Juan-Manuel
• Rocadenbosch Burillo, Francisco
• Rodriguez Fonollosa, Javier
• Rodriguez Fonollosa, Jose Adrian
• Rodriguez Gomez, Alejandro
• Romeu Robert, Jordi
• Ruiz Boque, Silvia
• Ruiz Costa-Jussa, Marta
• Ruiz Hidalgo, Javier
• Ruiz Moreno, Sergio
• Sala Alvarez, Josep
• Salembier Clairon, Philippe
• Sallent Roig, Jose Oriol
• Santos Blanco, María
• Sicard, Michaël
• Soneira Ferrando, M. Jose
• Spadaro, Salvatore
• Tarres Ruiz, Francisco
• Torner Sabata, Lluis
• Torres Torres, Francesc
• Torres Urgell, Luis
• Ubeda Farre, Eduard
• Valenzuela Gonzalez, Jose Luis
• Vall-Llossera Ferran, Mercè
• Vazquez Grau, Gregori
• Vidal Manzano, Josep
• Vilaplana Besler, Veronica
• Villares Piera, Nemesio Javier