Teoria i Història de l'Arquitectura
COORDINADOR/A
CONTACTE
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu
El Programa de Doctorat està dirigit a arquitectes o llicenciats en humanitats, arqueologia o belles arts, i que disposin d’un màster en arquitectura, arqueologia o humanitats, idèntic o equivalent al màster del Departament, que vulguin fer una tesi doctoral d’història o teoria de les arts i l’arquitectura, tutoritzada o dirigida per professors doctors del Departament. La realització d’aquesta tesi pot necessitar complements de formació obtinguts del programa de màster, tota vegada que el Programa de Doctorat no ofereix cursos.
La tesi, sobre un tema o un enfocament nou, recolzada en fonts primàries i secundàries, redactada en català, espanyol o anglès, sobre un tema d’història o teoria de l’art o l’arquitectura, es durà a terme en dues fases: una primera, d’un any de durada, durant la qual els doctorands redactaran un pla de recerca, sotmès a un tribunal, després de l’aprovació del qual, en una segona fase, hauran de confeccionar la tesi pròpiament dita. Els directors de la tesi i la Comissió de Doctorat, juntament amb dos informes externs, hauran d’avaluar i acceptar l’esmentada tesi abans de presentar-la davant d’un tribunal.
El Departament ha de facilitar l’accés a la biblioteca i a les bases de dades de l’Escola.
Informació general
Perfil d'acces
Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.
En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.
Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.
També s’estableixen els requisits següents:
• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.
Perfil de sortida
En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):
a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.
Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:
a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.
Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupin a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tota mena de públics.
Nombre de places
8
Durada dels estudis i règim de dedicació
Durada
La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.
En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.
La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial.
Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmia del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.
A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les situacions d'incapacitat temporal, naixement, adopció i guarda amb finalitat d'adopció, acolliment, risc per embaràs, risc en període de lactància i violència de gènere o qualsevol altra situació prevista en la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar l'Escola de Doctorat.
El doctorand o doctoranda pot sol·licitar períodes de baixa temporal al programa fins a un total de dos anys. La sol·licitud ha de ser justificada i s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica responsable del programa, que ha de resoldre si accepta o no la sol·licitud del doctorand o doctoranda.
Pròrroga dels estudis
Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.
Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:
- La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
- No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
- No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
- Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
- Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
- La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
- No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
- Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.
La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.
Marc normatiu
Organització
COORDINADOR/A:COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
UNITATS ESTRUCTURALS:
- Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (PROMOTORA)
https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado
CONTACTE:
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu
Convenis amb altres institucions
A nivell internacional, el programa ha col·laborat de manera sostinguda, des de fa més de deu anys, amb professors de diferents programes de doctorat dels organismes següents: Politecnico di Torino, Politecnico di Milà, Facoltà d’Architettura de la Università di Ferrara, Università di Roma La Sapienza, Università di Bologna, Università di Venezia (IUAV), Università degli Studi di Trieste, Università degli Studi dell’Aquila, Instituto Superior Técnico, UTL Lisboa, Facultat d’Arquitectura de la Universidad de Oporto, École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais, Hafen City Universität Hamburg, Aristotle University of Thessaloniki. També amb professors de diferents universitats d’Amèrica Llatina, molts d’ells sortits del mateix programa, com per exemple: Universidad del Litorial (Santa Fe, l’Argentina), Universidade Presbiteriana Mackenzie (Sao Paulo, Brasil), Universidad Federal de Bahia (Salvador de Bahia, Brasil), Universidad de Palermo (Buenos Aires, l’Argentina), Universidad Nacional de la Plata, UNC (Córdoba, Argentina), Facultat d’Arquitectura de la Universidad Nacional Autónoma (Mèxic)…
En raó de les línies de recerca vinculades al programa, aquest ha mantingut una estreta relació amb diferents institucions, com són l’Arxiu Històric del COAC, el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Art Santa Mònica i el Museo Centro de Arte Nacional Reina Sofía de Madrid. Pel que es preveu en el nou Decret, s’ha arribat a acords amb algunes d’aquestes institucions perquè s’integrin com a aliats externs del programa. Les dues primeres institucions, en funció de la col·laboració habitual i per sintonitzar amb algunes de les missions estratègiques de recerca del programa, seran l’Arxiu Històric del COAC i el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA).
Accés, admissió i matrícula
Perfil d'acces
Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.
En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.
Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.
També s’estableixen els requisits següents:
• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.
Requisits d'accés
Amb caràcter general, per a l'accés a un programa oficial de doctorat és necessari estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau o equivalent i de màster universitari o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer).
Així mateix, hi poden accedir els qui estiguin en algun dels supòsits següents:
a) Estar en possessió de títols universitaris oficials espanyols o títols espanyols equivalents, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests estudis, i acreditar un nivell 3 del Marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior.
b) Tenir un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers pertanyents a l'espai europeu d'educació superior (EEES), sense que en calgui l'homologació, que acrediti un nivell 7 del Marc europeu de qualificacions, sempre que aquest títol faculti per a l'accés a estudis de doctorat en el país que l'ha expedit.
c) Ser titular d'un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers aliens a l'EEES, sense que en calgui l'homologació, prèvia comprovació per part de la Universitat que aquest títol acredita un nivell de formació equivalent al del títol oficial espanyol de màster universitari i que habilita en el país d'expedició del títol per a l'accés als estudis de doctorat.
d) Ser titular d'un altre títol de doctor o doctora.
e) Tenir un títol de grau universitari i, després d'obtenir una plaça de formació en la corresponent prova d'accés a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut
Marc normatiu
Criteris d'admissió i valoració de mèrits
És molt important un bon coneixement previ dels candidats a ser admesos, per a la valoració adequada i perquè completin amb èxit i en el temps requerit la seva recerca de tesi.
• Expedient acadèmic (ponderació: 15%).
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic i entrevistes telefòniques (ponderació: 30%).
• Carta de motivació (ponderació: 30%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 15%). Valor que pot veure’s alterat segons la mena de recerca que es vulgui emprendre.
• Experiència en recerca (ponderació: 10%).
Complements formatius
La Comissió Acadèmica del programa podrà exigir que hagin de superar-se complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.
Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.
En el moment de l’admissió, la Comissió Acadèmica assignarà un tutor o tutora a cada nou admès al Doctorat i, per a aquells que no provinguin del Màster Universitari en Teoria i Història de l’Arquitectura o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línia d’especialització en Teoria, Història i Cultura, s’establirà la formació complementària mitjançant assignatures d’aquest màster.
En funció de la formació prèvia dels sol·licitants i de les expectatives descrites en la seva carta d’intencions, es determinarà el nombre i tipus d’assignatures idònies per complementar la seva formació.
Període de matrícula dels nous doctorands
La primera matrícula es fa després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.
Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands
Període de matrícula
La matrícula, habitualment, es fa al mes d’octubre.
Seguiment i avaluació del doctorand
Activitats formatives del programa
Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Obligatòria.
Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 200.
Està previst que es portin a terme en la fase de redacció de la tesi.
Optativa.
Activitat: Participació en projectes de recerca vinculats al Programa de Doctorat.
Núm. d’hores: 120.
La dedicació dependrà de l’afinitat entre temes de recerca, però convé que sigui d’un mínim de 10 hores a la setmana durant almenys un període de tres mesos.
Optativa.
Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.
Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Obligatòria.
Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Obligatòria.
Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.
Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Optativa.
Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Optativa.
Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 50.
Està previst que es portin a terme al començament de la formació.
Optativa.
Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 15.
Optativa.
Procediment d'assignació de tutor i director de tesi
La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.
El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.
Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.
La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.
El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.
La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.
Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.
El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.
Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.
Permanència
La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.
En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.
Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.
Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:
- La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
- No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
- No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
- Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
- Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
- La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
- No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
- Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.
La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.
Marc normatiu
Recursos d'aprenentage
En matèria de recursos, és important per al nostre programa el suport de l’àrea de serveis universitaris i biblioteques de la UPC, que permet comptar amb experts en recursos informacionals i documentació per a la formació dels doctorands en tècniques i eines d’informació i documentació específiques.
Parts fonamentals d’aquests aprenentatges es desenvolupen als espais següents:
• A les aules informàtiques que estan a la disposició dels doctorands.
• A l’aula seminari de la biblioteca de l’ETSAB, on es treballen directament els fons bibliogràfics i documentals.
Tesis Doctorals
Llistat de tesis autoritzades per a defensa
SENSE RESULTATS: no hi ha cap tesi en aquest llistat.
Darrera actualització: 16/12/2025 05:46:13.
Llistat de tesis en dipòsit
SENSE RESULTATS: no hi ha cap tesi en aquest llistat.
Darrera actualització: 16/12/2025 05:31:34.
Llistat de tesis defensades per any
- GHAFFARI POUR JAHROMI, NEGIN: The geometry of vision: a comparative study of Persian architecture and miniature painting as a unified system (Ilkhanid and Timurid periods)Autor/a: GHAFFARI POUR JAHROMI, NEGIN
Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/695415
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
Modalitat: Normal
Data de lectura: 25/09/2025
Director/a de tesi: AZARA NICOLAS, PEDROTribunal:
PRESIDENT: ESCRIBANO MARTIN, FERNANDO
SECRETARI: GIMÉNEZ MATEU, LUIS
VOCAL: PIRASTEH KARIMZADEH TABRIZI, SOHEILA
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral explora els fonaments geomètrics compartits entre l'arquitectura persa i la pintura en miniatura durant el període comprès entre els anys 1256 i 1550, que abasta les èpoques ilkànida, timúrida i l’inici del període safàvida. L’estudi defensa que ambdues formes artístiques es regeixen per un sistema visual i simbòlic unificat, arrelat en la cosmologia persa i les tradicions intel·lectuals islàmiques.Mitjançant una metodologia interdisciplinària que combina la recerca històrica, l’anàlisi visual i la reconstrucció geomètrica amb eines com AutoCAD, Illustrator i Rhino, l’estudi examina paral·lelament estructures arquitectòniques (cúpules, iwans, patis) i composicions pictòriques. Les fonts analitzades inclouen plànols arquitectònics, tractats de matemàtics com Buzjani, Al-Biruni i Al-Kashi, així com manuscrits il·lustrats conservats en col·leccions com la de la Bibliothèque nationale de France.La tesi demostra que tant l’arquitectura com la pintura en miniatura utilitzen estratègies espacials similars: composicions en capes, profunditat simbòlica i ordre geomètric, evitant la perspectiva lineal per construir espais contemplatius i immersius. Es posen de manifest elements recurrents com la geometria ornamental, els motius de jardí i els símbols arquitectònics en ambdós àmbits.Els estudis de cas comparatius alineen representacions miniades amb edificis reals, revelant correspondències formals i conceptuals. Aquests resultats suggereixen que la cultura visual persa funcionava com un sistema coherent, on la geometria operava tant com a principi estètic com a reflex de l’harmonia divina.Tot establint ponts entre les tradicions artístiques i arquitectòniques, la recerca proposa un nou model interdisciplinari per a l’estudi de l’art islàmic i posa en relleu la continuïtat cultural entre les pràctiques intel·lectuals, visuals i espacials dins la civilització persa. La geometria de la visió ofereix una nova mirada per comprendre com la cultura visual persa articula una geometria unificada de l’espai, el símbol i l’esperit.
- GRATACÒS BATLLE, RICARD: La carta de l'hàbitat: aproximacions etnogràfiques i instruments d’estudi de l’espai habitat en el marc del novè CIAM d'Aix-en-Provence (1953)Autor/a: GRATACÒS BATLLE, RICARD
Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/694225
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
Modalitat: Normal
Data de lectura: 08/01/2025
Director/a de tesi: LLORENTE DIAZ, MARTATribunal:
PRESIDENT: TORRES CUECO, JORGE
SECRETARI: BITRIÁN VAREA, CARLOS
VOCAL: ARDEVOL PIERA, ELISENDA
Resum de tesi: La tesi doctoral pivota al voltant del novè CIAM celebrat a Aix-en-Provence l’any 1953. Se centra en el treball presentat per una sèrie d’arquitectes europeus que treballaven en contextos culturals aliens al propi. Davant la necessitat de conèixer “l’altre cultural” van incorporar a la seva feina dimensions pròpies del treball de camp etnogràfic. La principal hipòtesi de la investigació és que existeix un gir etnogràfic en el treball d’aquests arquitectes moderns com a conseqüència de la necessitat d’acostar-se i conèixer les necessitats vitals d’una societat diferent de la seva.El CIAM IX es va celebrar a la Provença en motiu de la inauguració de la Unité d'Habitation de Marsella l'any anterior i es van commemorar, sobre la seva coberta, els 25 anys d'història dels CIAM. El tema de debat escollit va ser l'hàbitat humà i l'objectiu prioritari de la trobada era la redacció d'una Carta de l'hàbitat que complementés la Carta d'Atenes. Es tractava d’acabar la trobada amb una declaració solemne que proclamés el dret a l’habitatge de tots els éssers humans. La tesi explora, en primer lloc, el moment precís en què va néixer la idea de treballar en una Carta de l’hàbitat i el camí que va emprendre el cercle dels CIAM cap a “l’hàbitat” com a centre de reflexió de l’arquitectura i de la ciutat moderna. La investigació reconstrueix les “grilles” presentades pels grups CIAM d’Alger i del Marroc i tracta de profunditzar en els instruments d’estudi analítics que van utilitzar per reconèixer les realitats construïdes del Magreb. En el marc de les profundes transformacions de la geopolítica internacional acabada la Segona Guerra Mundial, alguns arquitectes i urbanistes que treballaven al Marroc i Algèria van ser sensibles a les realitats socials i culturals amb les que treballaven i van elaborar estudis, polítiques i projectes d'habitatge per a les poblacions musulmanes. Es tracta d'arquitectes que orbitaven els preceptes de la ciutat funcional, però que els van creuar amb les especificitats del context on treballaven. Assumeixen el destí industrialitzat que assoliran el Marroc i Algèria, participant d'una economia d'intercanvi internacional i prenen consciència que treballen amb una societat en plena transformació. És per això que tenen la voluntat de desplegar un hàbitat capaç d'inserir-se en aquesta societat en metamorfosi. Devem a aquests arquitectes haver dirigit la mirada cap a ciutats fetes de bidons i altres residus industrials i al fet que advertissin que, en aquestes formes construïdes, hi havia lliçons per a l’arquitectura i la ciutat moderna. La tesi doctoral també aborda les contribucions presentades al congrés centrades en l'estudi de l'espai habitat de societats no industrialitzades. L'estudi i debat sobre l'espai habitat de “pobles primitius” té representació per part d'un grup de joves estudiants d'arquitectura de l'École de Beaux Arts de París que presenten una documentació extensa realitzada després d'una llarga estada al Camerun. En aquest context, alguns dels arquitectes presents al congrés enalteixen les ensenyances de l'arquitectura realitzada per “societats primitives” que, sense les nostres destreses tècniques industrialitzades, han estat capaces de donar forma al seu hàbitat a través d’una visió del món singular, d’una cultura que per ser tan equilibrada i justa amb les seves necessitats és tan bella a ulls dels arquitectes moderns. El CIAM d’Aix-en-Provence es va acabar sense aconseguir redactar la Carta de l’Hàbitat. El que ens queda de tot aquell temps és un esperit i una energia en què d’una època en què arquitectes i urbanistes van aspirar a resoldre el problema de l’habitatge a gran escala. Eren uns idealistes i van percebre la necessitat de col·laborar amb disciplines diverses. Van temptejar els mètodes propis de l’etnografia sense saber-ne i es van apropar a la sociologia per arribar a restablir la dignitat perduda de l’hàbitat dels éssers humans.
- LIZÁRRAGA SÁNCHEZ, SALVADOR: Bacardí Tultitlán, México. Mies van der RoheAutor/a: LIZÁRRAGA SÁNCHEZ, SALVADOR
Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/694279
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
Modalitat: Normal
Data de lectura: 11/04/2025
Director/a de tesi: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ | ROVIRA GIMENO, JOSE MARIATribunal:
PRESIDENT: MEDINA WARMBURG, JOAQUIN
SECRETARI: GRAUS ROVIRA, RAMON
VOCAL: SANCHEZ LAMPREAVE, RICARDO
Resum de tesi: Aquesta tesi se centra en l'Edifici d'oficines per a Bacardí i Cía S. A. a Tultitlán, Mèxic, que Mies van der Rohe i el seu equip van dissenyar i construir del 1958 al 1961. En el procés van estar involucrades diverses companyies mexicanes –Knoll Internacional de Mèxic SA, Constructora Maya, Campos hermanos i SACMAG de México–. Per a la seva construcció, els arquitectes de Mies –Gene Summers, Jan Lippert i Friedrich Wagner– van fer desenes de viatges des de Chicago fins a Tultitlán, mentre que Mies va visitar Mèxic només una vegada. La tesi té dos objectes d’estudi principals. El primer és l'arxiu, que conté al voltant de mil documents relatius a l'edifici mexicà arrecerats a l'arxiu Mies van der Rohe del MoMA –cents de cartes, telegrames, fotografies, croquis i plànols–. El segon és l'arquitectura mateixa, la materialitat peculiar de la qual és contrastada amb la informació de l’arxiu.L'edifici de Tultitlán es situar als marges de la història de l'arquitectura mexicana, de la de Mies i, per tant, de la de l'arquitectura occidental. No obstant això, en extreure l'objecte d'aquesta posició marginal i forçar-lo a prendre una posició central, arrossega tota una cultura arquitectònica i obliga els discursos hegemònics d'aquelles històries a reconstruir-se, o almenys a ser qüestionats. La dissecció sense prejudicis de l'arxiu i del seu edifici posa a prova la frase de l’historiador Manfredo Tafuri que diu que posicionar-se en “un angle d'observació particular permet forçar fets muts en ells mateixos a tornar-se eloqüents”. Entre altres, l'arxiu ens obliga a col·locar-nos en el particular angle de visió dels seus personatges secundaris per entendre'ls com a principals i eloqüents; al biaix d'una ciutat marginal per a la història de l'arquitectura occidental que ens demostra que en realitat va esdevenir un centre internacional; i el d'una realitat tecnològica i constructiva que permetia la materialització d'un edifici de Mies, però amb mètodes diferents dels d'un país ric; entre molts altres.La investigació no amaga un conflicte inevitable entre la “paraula històrica” del nostre present i la dels documents d'una altra època –perquè les cartes, els plànols, les publicacions i les pel·lícules utilitzades en aquesta investigació van ser creats en una realitat que va deixar d'existir–. Dit d'una altra manera, per una banda, es va forçar els documents a parlar en un idioma desconegut per a ells –el nostre– i, alhora, se'ls va deixar parlar amb tota llibertat, sense intentar ocultar les seves contradiccions per tal d'una suposada congruència històrica o científica acceptable pel present. Aquesta col·lisió de temps va obligar a buscar suport en altres llenguatges, disciplines i personatges -des de Florence Schust Knoll i Lina Bo, fins al cinema popular d'oficines- per fer intel·ligibles el context transnacional que van permetre l'existència dels objectes d'estudi d'aquesta tesi: l'arxiu de les oficines de Bacardí a Tultitlán i la seva arquitectura.
- LÓPEZ URIBE, CRISTINA: Arquitectura radical al dominio público. Juan O’Gorman, programa escolar, 1932Autor/a: LÓPEZ URIBE, CRISTINA
Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/696080
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
Modalitat: Normal
Data de lectura: 07/11/2025
Director/a de tesi: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ | ROVIRA GIMENO, JOSE MARIATribunal:
PRESIDENT: DEL REAL, PATRICIO
SECRETARI: GARNICA GONZÁLEZ BÁRCENA, JULIO FIDEL
VOCAL: GUERRERO LOPEZ, SALVADOR
Resum de tesi: Aquesta investigació se centra en el programa de construcció d'escoles primàries a la Ciutat de Mèxic del 1932 de l'arquitecte Juan O’Gorman (1905-1982). El principal objecte d'estudi d'aquesta tesi és el grup de 26 escoles noves dissenyades per O’Gorman i el seu equip i incloses al llibre oficial Escoles primarias, 1932, publicat el 1933.Tot i que l'obra de Juan O'Gorman sempre ha estat present a la historiografia de l'arquitectura mexicana, el programa escolar ha estat molt poc estudiat. Les escoles marquen un moment mític a la història de l'arquitectura mexicana, en què la responsabilitat social de l'arquitecte va anar més enllà de les expectatives artístiques de la disciplina. Les escoles primàries, de racionalitat extrema i radical, van ser primer rebutjades pels cercles selectes de l'arquitectura i, després, només esmentades superficialment per la historiografia durant dècades i només per assenyalar-les com un greu error. Aquests edificis, però, han adquirit una aura mítica en certs moments de la història de l'arquitectura mexicana. A través d'una anàlisi crítica i minuciosa, la tesi pretén treure a la llum alguns aspectes ignorats de l'arquitectura funcionalista mexicana per obrir altres camins de recerca possibles i construir noves interpretacions sobre un moment específic de la història del segle XX –els anys trenta–.La investigació parteix de l'anàlisi i l'activació de les fonts primàries i dels objectes de l'arxiu —cartes, fotografies, documents burocràtics, trossos d'estuc, memòries governamentals, pigments, fulletons promocionals, etcètera— i de la realitat material dels edificis que es conserven: la meitat de les escoles construïdes. Però, a més, per primera vegada, es parteix d'una sèrie de documents que han sortit a la llum després d'haver estat sistemàticament ocultats per dècades —tot i que altres romanen ocults—.Aquesta anàlisi parteix de la necessitat d'explicar i desentramar la realitat polièdrica en què sorgeixen les escoles primàries el 1932. O’Gorman va implementar diverses estratègies avantguardistes que va utilitzar de forma simultània tant a casa més coneguda com a les escoles. Així mateix, l'anàlisi revela una sèrie de coincidències en el temps que forgen una xarxa de relacions polítiques, artístiques, socials i culturals al voltant de l'objecte d'estudi.La investigació també analitza les raons del rebuig inicial al programa escolar, les quals només es poden explicar en les seves complexes condicions polítiques. D'aquesta manera, el material d'arxiu —i els fenòmens històrics que explica— mostra una història entrellaçada que obliga a sortir de les fronteres nacionals i mostrar les relacions transnacionals diverses. En reconèixer la inqüestionable vitalitat i utilitat social que les escoles mostren després de gairebé un segle a molts dels barris on van ser construïdes, s'intenta recuperar la naturalesa provocadora —d'una arquitectura que va ser percebuda en el seu moment com a massa nova. Les escoles foren l'expressió dels drets pels quals s'havia barallat a Mèxic durant la revolució i foren les dipositàries d'una nova forma comunitària d'entendre l'educació, d'acord amb els principis ètics d'una intel·lectualitat de l'esquerra mexicana.Les estratègies de ruptura de l'arquitectura radical, dissenyades i implementades acuradament per als personatges més sofisticats de l'elit cultural mexicana passarien, a través dels projectes escolars, als projectes socialitzants, a les masses i als personatges “anònims” de la metròpoli. L'objectiu tan acariciat de les avantguardes que les multituds s'apropiessin autènticament de la nova arquitectura potser es va arribar a fer realitat —encara que fos breument— a la Ciutat de Mèxic a principis dels anys trenta.
- PEDRAGOSA BATLLORI, GEMMA: Santa Coloma d'Andorra: el projecte d'una església a l'Andorra d'abans del S.XI.Autor/a: PEDRAGOSA BATLLORI, GEMMA
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
Modalitat: Normal
Data de lectura: 21/11/2025
Director/a de tesi: GRANELL TRIAS, ENRIQUE | GINER OLCINA, JOSEPTribunal:
PRESIDENT: ADELL GISBERT, JOAN ALBERT
SECRETARI: GARNICA GONZÁLEZ BÁRCENA, JULIO FIDEL
VOCAL: DILMÉ BEJARANO, ENRIC
Resum de tesi: L'església de Santa Coloma d'Andorra pertany a una de les tipologies arquitectòniques més simples i antigues de l'arquitectura religiosa: la de nau única rectangular i absis quadrangular. No obstant això, la simplicitat del tipus no s'ha d'associar necessàriament a una immediatesa constructiva o formal.L'objectiu d'aquest estudi és determinar fins a quin punt l'arquitectura de Santa Coloma respon a una elaboració mètrica complexa, que només es pot concretar des d'un nivell de cultura que a Santa Coloma, a prop de dos centres culturals importants de l'època, la Catedral de la Seu d'Urgell i el Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, és molt probable.En aquest treball s'utilitza l'arquitectura com a material arqueològic per analitzar els elements clau de la composició arquitectònica de l'edifici. S'ha manejat la historiografia, aixecat plànols, trobat la unitat de mesura i estudiat les seves dimensions en relació amb els coneixements de proporció del moment i les descripcions dels edificis bíblics. I resulta que per concebre, elaborar i construir una església aparentment senzilla com aquesta, calia conèixer l'arquitectura representada a la Bíblia i les elaboracions aritmètiques compilades per Boeci i Cassiodor al segle VI.Veurem, per tant, un edifici que tot i ser rural i aparentment senzill, respon a un traçat i unes proporcions resultat d'un llenguatge simbòlic concret, i que reflecteix i documenta uns sabers i una manera d'aplicar-los.
Darrera actualització: 16/12/2025 06:02:47.
Publicacions associades a les tesis
| Encara no hi ha publicacions associades a tesis d'aquest programa. Aún no hay publicaciones asociadas a tesis de este programa. There are no publications associated with theses from this program yet. |
Projectes de recerca
| DATA INICI | DATA FI | ACTIVITAT | ENTITAT FINANÇADORA |
|---|---|---|---|
| 24/10/2023 | 30/11/2023 | Anàlisi crítica de les declaracions monumentals del patrimoni arquitectònic a Catalunya (dels anys 1866-2023) | GENERALITAT DE CATALUNYA |
| 01/09/2023 | 31/08/2026 | Reflexiones, desde Europa, sobre la arquitectura en España: proyectos urbanos, equipamientos públicos, diseño e intervenciones en el patrimonio (1976-2006) | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 01/09/2023 | 31/08/2027 | Cambio social y transformación urbana en la Barcelona obrera: las grandes transformaciones en el barrio, el urbanismo y la vivienda en el eje del Besós, 1920-1980 | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 01/09/2023 | 31/08/2026 | Estrategias de evaluación e intervención para la regeneración urbana y la mitigación de la pobreza energética en Barcelona y Bilbao. | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 15/04/2023 | 30/11/2023 | Ciudad, Espacio Público e Infancias. Workshop de cooperación por la mejora del espacio público en torno a centros escolares de la Ciudad Oaxaca de Juárez (México). | Universitat Politècnica de Catalunya; Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
| 01/01/2023 | 31/12/2024 | Historia urbana: Análisis y representación de la transformación de las ciudades, siglos XIX-XXI | Ministerio de Ciencia e Innovación |
| 01/12/2022 | 31/12/2022 | Contracte de col·laboració per la reescriptura de guió per a la reducció de durada audiovisual Arquitectures de Bcn i adaptació Quadern de camp Arq. de Bcn | INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA |
| 10/10/2022 | 31/07/2023 | “City and society”, participatory action-research in a vulnerable neighborhood | Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
| 22/06/2022 | 22/08/2023 | Colllaboration contract to support the City of Bologna improve its understanding of the gender gap in existing public services and infrastructures through a technical assistance contract. | OCA GLOBAL CONSULTING AND TECHNICAL |
| 01/06/2022 | 31/05/2023 | Oficina de suport tècnic a la rehabilitació - Arquitectes de Capçalera | Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
| 01/06/2022 | 31/05/2023 | “Ciutat i societat”, recerca-acció participada en un barri en risc d’exclusió. Estudiants del MISMeC a peu de carrer. | Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
| 12/11/2021 | 11/11/2025 | CÀTEDRA BARCELONA D´ESTUDIS D´HABITATGE | PATRONAT MUNIC. DE L'HABITATGE |
| 01/09/2021 | 31/08/2024 | Mapa de las colecciones de maquetas y réplicas del patrimonio arquitectónico español: entre la identidad nacional y la cultura internacional. Primera parte, 1752-1929 | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 10/06/2021 | 26/07/2021 | Contrato de apoyo técnico para la Dirección y coordinación del conjunto de tareas para la candidatura de Barcelona como sede Congreso UIA 2026 y Capital de la Arquitectura UNESCO 2026 | CONS.SUP.COLEGIOS DE ESPAÑA |
| 18/05/2021 | 30/06/2022 | Coordinació i disseny d’activitats entorn de les memòries de la lluita per l’habitatge | INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA |
| 14/05/2021 | 13/11/2022 | Barcelona Ciutat Fràgil | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
| 01/01/2021 | 31/12/2021 | Intervencions tàctiques a l'espai públic: una diagnosi participada basada en l'escolta | Ajuntament de Barcelona |
| 01/01/2021 | 31/12/2024 | Arquitectura, Ciutat i Cultura. Realitat i transformació de l'espai urbà contemporani | Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur) |
| 01/12/2020 | 31/12/2020 | CENT ANYS D'ESCOLA INDUSTRIAL. ARQUITECTURA I HISTÒRIA (REEDICIÓ) | Diputació de Barcelona |
| 01/12/2020 | 01/04/2021 | Comissariat Exposició Guastavino, Rubió i Baldrich, arquitectes de l'Escola Industrial | Diputació de Barcelona |
| 01/10/2020 | 31/07/2021 | Realització de 7 conferències i 7 workshops telemàtics impartits per diferents professors de l'ETSAB per a l'empresa pública BIAD de Beijing, a través de l'empresa Diagonal China. | DIAGONAL ARCHITECTURE DESIGN AND CO |
| 01/09/2020 | 31/12/2021 | Coordinació de les tasques a desenvolupar per part de l’Escola Massana com a subcontractista del projecte europeu Horizon H2020 “HELIOS: A Context-aware Distributed Social Networking Framework” segons | ESCOLA MASSANA |
| 01/05/2020 | 31/01/2021 | Estratègies de rehabilitació. Narrativa, sostenibilitat i hàbitat de la memòria construïda | Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació |
| 01/09/2019 | 31/12/2022 | A CANON of Theatre Technical History | Commission of European Communities |
| 14/01/2019 | 28/02/2019 | Redacció d’un guió per a un vídeo d’uns 8’ de durada sobre la història de l’arquitectura de Barcelona per al Museu d’Història de Barcelona. Localització i selecció del material gràfic amb el qual es p | INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA |
| 07/01/2019 | 31/01/2020 | Contrato de colaboración entre la Fundación ICO y la UPC para el Diseño de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museo ICO dentro del programa de actividades del área de arte para año 2019 | FUNDACION ICO |
| 07/01/2019 | 31/03/2020 | Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el comisariado de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museu ICO, dentro del programa de actividades del área de arte en el 2019 | FUNDACION ICO |
| 01/01/2019 | 30/09/2022 | Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y Bilbao | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 01/01/2019 | 31/12/2021 | HELIOS: A Context-aware Distributed Social Networking Framework | European Commission |
| 01/01/2019 | 31/12/2021 | Mujeres en la cultura arquitectónica (pos)moderna española, 1965-2000 = Women in Spanish (pos)modern architecture culture, 1965-2000 | Ministerio de Ciencia e Innovación |
Professorat i grups de recerca
Grups de recerca
Grups de la UPC:
Professorat
Professorat del programa de doctorat
- Azara Nicolas, Pedro
- Bitrian Varea, Carlos
- Carabi Bescos, Guillem
- Garcia Estevez, Carolina Beatriz
- Garnica Gonzalez-Barcena, Julio Fidel
- Giner Olcina, Josep
- Graus Rovira, Ramon
- Hernandez Falagan, David
- Llorente Diaz, Marta
- Marin Vega, Celia
- Martin Nieva, Helena
- Navas Ferrer, Teresa
- Oyon Bañales, Jose Luis
- Pizza de Nanno, Antonio
- Rodriguez Pedret, Carmen
- Rossello Nicolau, Maribel
- Scarnato, Alessandro
- Serra Permanyer, Marta
Altre professorat vinculat al programa de doctorat
Projectes de recerca
| DATA INICI | DATA FI | ACTIVITAT | ENTITAT FINANÇADORA |
|---|---|---|---|
| 24/10/2023 | 30/11/2023 | Anàlisi crítica de les declaracions monumentals del patrimoni arquitectònic a Catalunya (dels anys 1866-2023) | GENERALITAT DE CATALUNYA |
| 01/09/2023 | 31/08/2026 | Reflexiones, desde Europa, sobre la arquitectura en España: proyectos urbanos, equipamientos públicos, diseño e intervenciones en el patrimonio (1976-2006) | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 01/09/2023 | 31/08/2027 | Cambio social y transformación urbana en la Barcelona obrera: las grandes transformaciones en el barrio, el urbanismo y la vivienda en el eje del Besós, 1920-1980 | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 01/09/2023 | 31/08/2026 | Estrategias de evaluación e intervención para la regeneración urbana y la mitigación de la pobreza energética en Barcelona y Bilbao. | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 15/04/2023 | 30/11/2023 | Ciudad, Espacio Público e Infancias. Workshop de cooperación por la mejora del espacio público en torno a centros escolares de la Ciudad Oaxaca de Juárez (México). | Universitat Politècnica de Catalunya; Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
| 01/01/2023 | 31/12/2024 | Historia urbana: Análisis y representación de la transformación de las ciudades, siglos XIX-XXI | Ministerio de Ciencia e Innovación |
| 01/12/2022 | 31/12/2022 | Contracte de col·laboració per la reescriptura de guió per a la reducció de durada audiovisual Arquitectures de Bcn i adaptació Quadern de camp Arq. de Bcn | INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA |
| 10/10/2022 | 31/07/2023 | “City and society”, participatory action-research in a vulnerable neighborhood | Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
| 22/06/2022 | 22/08/2023 | Colllaboration contract to support the City of Bologna improve its understanding of the gender gap in existing public services and infrastructures through a technical assistance contract. | OCA GLOBAL CONSULTING AND TECHNICAL |
| 01/06/2022 | 31/05/2023 | Oficina de suport tècnic a la rehabilitació - Arquitectes de Capçalera | Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
| 01/06/2022 | 31/05/2023 | “Ciutat i societat”, recerca-acció participada en un barri en risc d’exclusió. Estudiants del MISMeC a peu de carrer. | Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
| 12/11/2021 | 11/11/2025 | CÀTEDRA BARCELONA D´ESTUDIS D´HABITATGE | PATRONAT MUNIC. DE L'HABITATGE |
| 01/09/2021 | 31/08/2024 | Mapa de las colecciones de maquetas y réplicas del patrimonio arquitectónico español: entre la identidad nacional y la cultura internacional. Primera parte, 1752-1929 | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 10/06/2021 | 26/07/2021 | Contrato de apoyo técnico para la Dirección y coordinación del conjunto de tareas para la candidatura de Barcelona como sede Congreso UIA 2026 y Capital de la Arquitectura UNESCO 2026 | CONS.SUP.COLEGIOS DE ESPAÑA |
| 18/05/2021 | 30/06/2022 | Coordinació i disseny d’activitats entorn de les memòries de la lluita per l’habitatge | INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA |
| 14/05/2021 | 13/11/2022 | Barcelona Ciutat Fràgil | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
| 01/01/2021 | 31/12/2021 | Intervencions tàctiques a l'espai públic: una diagnosi participada basada en l'escolta | Ajuntament de Barcelona |
| 01/01/2021 | 31/12/2024 | Arquitectura, Ciutat i Cultura. Realitat i transformació de l'espai urbà contemporani | Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur) |
| 01/12/2020 | 31/12/2020 | CENT ANYS D'ESCOLA INDUSTRIAL. ARQUITECTURA I HISTÒRIA (REEDICIÓ) | Diputació de Barcelona |
| 01/12/2020 | 01/04/2021 | Comissariat Exposició Guastavino, Rubió i Baldrich, arquitectes de l'Escola Industrial | Diputació de Barcelona |
| 01/10/2020 | 31/07/2021 | Realització de 7 conferències i 7 workshops telemàtics impartits per diferents professors de l'ETSAB per a l'empresa pública BIAD de Beijing, a través de l'empresa Diagonal China. | DIAGONAL ARCHITECTURE DESIGN AND CO |
| 01/09/2020 | 31/12/2021 | Coordinació de les tasques a desenvolupar per part de l’Escola Massana com a subcontractista del projecte europeu Horizon H2020 “HELIOS: A Context-aware Distributed Social Networking Framework” segons | ESCOLA MASSANA |
| 01/05/2020 | 31/01/2021 | Estratègies de rehabilitació. Narrativa, sostenibilitat i hàbitat de la memòria construïda | Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació |
| 01/09/2019 | 31/12/2022 | A CANON of Theatre Technical History | Commission of European Communities |
| 14/01/2019 | 28/02/2019 | Redacció d’un guió per a un vídeo d’uns 8’ de durada sobre la història de l’arquitectura de Barcelona per al Museu d’Història de Barcelona. Localització i selecció del material gràfic amb el qual es p | INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA |
| 07/01/2019 | 31/01/2020 | Contrato de colaboración entre la Fundación ICO y la UPC para el Diseño de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museo ICO dentro del programa de actividades del área de arte para año 2019 | FUNDACION ICO |
| 07/01/2019 | 31/03/2020 | Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el comisariado de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museu ICO, dentro del programa de actividades del área de arte en el 2019 | FUNDACION ICO |
| 01/01/2019 | 30/09/2022 | Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y Bilbao | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
| 01/01/2019 | 31/12/2021 | HELIOS: A Context-aware Distributed Social Networking Framework | European Commission |
| 01/01/2019 | 31/12/2021 | Mujeres en la cultura arquitectónica (pos)moderna española, 1965-2000 = Women in Spanish (pos)modern architecture culture, 1965-2000 | Ministerio de Ciencia e Innovación |
Qualitat
El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.
Verificació
- Memòria de Verificació (Programa de Doctorat) - 2013
- Resolució de Verificació (MECD) - 2013
- Acord del Consell de Ministres (BOE)
Seguiment
- Informe de Seguiment d'Universitat (Escola de Doctorat) - 2018
- Informe de Seguiment (Programa de Doctorat) - 2018
Acreditació
- Informe d'Acreditació del Programa de Doctorat (Escola de Doctorat) - 2021
- Informe d'Avaluació d'Acreditació de Títol Oficial (AQU) - 2022