Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Teoria i Història de l'Arquitectura

Teoria i Història de l'Arquitectura

El Programa de Doctorat està dirigit a arquitectes o llicenciats en humanitats, arqueologia o belles arts, i que disposin d’un màster en arquitectura, arqueologia o humanitats, idèntic o equivalent al màster del Departament, que vulguin fer una tesi doctoral d’història o teoria de les arts i l’arquitectura, tutoritzada o dirigida per professors doctors del Departament. La realització d’aquesta tesi pot necessitar complements de formació obtinguts del programa de màster, tota vegada que el Programa de Doctorat no ofereix cursos.

La tesi, sobre un tema o un enfocament nou, recolzada en fonts primàries i secundàries, redactada en espanyol o anglès, sobre un tema d’història o teoria de l’art o l’arquitectura, es durà a terme en dues fases: una primera, d’un any de durada, durant la qual els doctorands redactaran un pla de recerca, sotmès a un tribunal, després de l’aprovació del qual, en una segona fase, hauran de confeccionar la tesi pròpiament dita. Els directors de la tesi i la Comissió de Doctorat, juntament amb dos informes externs, hauran d’avaluar i acceptar l’esmentada tesi abans de presentar-la davant d’un tribunal.

El Departament ha de facilitar l’accés a la biblioteca i a les bases de dades de l’Escola.

COORDINADOR/A

Ramon Graells, Antoni

CONTACTE

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Pàgina web pròpia

Informació general

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.

En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.

Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.

També s’estableixen els requisits següents:

• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupin a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tota mena de públics.

Nombre de places

8

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (PROMOTORA)
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado

CONTACTE:
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Convenis amb altres institucions

A nivell internacional, el programa ha col·laborat de manera sostinguda, des de fa més de deu anys, amb professors de diferents programes de doctorat dels organismes següents: Politecnico di Torino, Politecnico di Milà, Facoltà d’Architettura de la Università di Ferrara, Università di Roma La Sapienza, Università di Bologna, Università di Venezia (IUAV), Università degli Studi di Trieste, Università degli Studi dell’Aquila, Instituto Superior Técnico, UTL Lisboa, Facultat d’Arquitectura de la Universidad de Oporto, École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais, Hafen City Universität Hamburg, Aristotle University of Thessaloniki. També amb professors de diferents universitats d’Amèrica Llatina, molts d’ells sortits del mateix programa, com per exemple: Universidad del Litorial (Santa Fe, l’Argentina), Universidade Presbiteriana Mackenzie (Sao Paulo, Brasil), Universidad Federal de Bahia (Salvador de Bahia, Brasil), Universidad de Palermo (Buenos Aires, l’Argentina), Universidad Nacional de la Plata, UNC (Córdoba, Argentina), Facultat d’Arquitectura de la Universidad Nacional Autónoma (Mèxic)…

En raó de les línies de recerca vinculades al programa, aquest ha mantingut una estreta relació amb diferents institucions, com són l’Arxiu Històric del COAC, el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Art Santa Mònica i el Museo Centro de Arte Nacional Reina Sofía de Madrid. Pel que es preveu en el nou Decret, s’ha arribat a acords amb algunes d’aquestes institucions perquè s’integrin com a aliats externs del programa. Les dues primeres institucions, en funció de la col·laboració habitual i per sintonitzar amb algunes de les missions estratègiques de recerca del programa, seran l’Arxiu Històric del COAC i el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA).

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.

En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.

Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.

També s’estableixen els requisits següents:

• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

És molt important un bon coneixement previ dels candidats a ser admesos, per a la valoració adequada i perquè completin amb èxit i en el temps requerit la seva recerca de tesi.
• Expedient acadèmic (ponderació: 15%).
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic i entrevistes telefòniques (ponderació: 30%).
• Carta de motivació (ponderació: 30%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 15%). Valor que pot veure’s alterat segons la mena de recerca que es vulgui emprendre.
• Experiència en recerca (ponderació: 10%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa podrà exigir que hagin de superar-se complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

En el moment de l’admissió, la Comissió Acadèmica assignarà un tutor o tutora a cada nou admès al Doctorat i, per a aquells que no provinguin del Màster Universitari en Teoria i Història de l’Arquitectura o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línia d’especialització en Teoria, Història i Cultura, s’establirà la formació complementària mitjançant assignatures d’aquest màster.

En funció de la formació prèvia dels sol·licitants i de les expectatives descrites en la seva carta d’intencions, es determinarà el nombre i tipus d’assignatures idònies per complementar la seva formació.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula es fa després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

La matrícula, habitualment, es fa al mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Obligatòria.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 200.
Està previst que es portin a terme en la fase de redacció de la tesi.
Optativa.

Activitat: Participació en projectes de recerca vinculats al Programa de Doctorat.
Núm. d’hores: 120.
La dedicació dependrà de l’afinitat entre temes de recerca, però convé que sigui d’un mínim de 10 hores a la setmana durant almenys un període de tres mesos.
Optativa.

Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Obligatòria.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 50.
Està previst que es portin a terme al començament de la formació.
Optativa.

Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 15.
Optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

En matèria de recursos, és important per al nostre programa el suport de l’àrea de serveis universitaris i biblioteques de la UPC, que permet comptar amb experts en recursos informacionals i documentació per a la formació dels doctorands en tècniques i eines d’informació i documentació específiques.


Parts fonamentals d’aquests aprenentatges es desenvolupen als espais següents:

• A les aules informàtiques que estan a la disposició dels doctorands.
• A l’aula seminari de la biblioteca de l’ETSAB, on es treballen directament els fons bibliogràfics i documentals.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 24/06/2022 04:45:26.

Llistat de tesis en dipòsit

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 24/06/2022 04:30:20.

Llistat de tesis defensades per any

  • ACOSTA MEJIA, BORIS: Heterotopía en Foucault y su utilidad en el análisis de la arquitectura posmoderna: la singularidad generalizada
    Autor/a: ACOSTA MEJIA, BORIS
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673593
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de lectura: 14/01/2022
    Director/a de tesi: MARTÍNEZ TORO, PEDRO MARTÍN

    Tribunal:
         PRESIDENT: RAMÍREZ NIETO, JORGE VICENTE
         SECRETARI: FLOREZ GONZALEZ, FERNANDO
         VOCAL NO PRESENCIAL: DÁVILA CRUZ, CARLOS ALBERTO
    Resum de tesi: Esta tesis estudia la noción original de heterotopía, seguidamente sus interpretaciones y aplicaciones en distintos autores y disciplinas. El curso que toma esta noción -de lo extraño a lo generalizado-, se convierte en posibilidad para comprender la naturaleza de la arquitectura posmoderna; El hecho de reconocerla como heterotópica facilita asimilar su paradoja: buscando la singularidad se encuentra la `urbanalización¿. El propósito es analizar la noción de heterotopía planteada por Michel Foucault, en su Conferencia Des Espaces Autres, y el giro que se le dio, posteriormente, para incorporarla en la comprensión de la arquitectura y la ciudad posmoderna. Con un enfoque cualitativo, se parte del concepto embrionario de Foucault, abarcando su contexto y sus alcances teóricos, mediante su descomposición. Foucault formuló la noción de heterotopía, como una herramienta (no restringida), para controvertir aspectos espaciales de su contemporaneidad; pero no incluyó una mirada disciplinar arquitectónica explícita. Por esto, tanto en la crítica reflexiva como en la exploración arquitectónica, trabajadas, se presta especial atención a las interpretaciones y aplicaciones dadas como instrumento. Teniendo como pilar la idea foucaultiana de ¿caja de herramientas¿, en este estudio, se logró darle una nueva interpretación a la noción de heterotopía: es útil para interpretar rasgos de los edificios y ciudades en la posmodernidad. Se discute en este sentido, de que la naturaleza heterotópica - `lo otro¿- está en la esencia de lo posmoderno. Esto sirvió para concluir que, a partir de lo singular, `lo otro¿ (o sea, lo extraño), lo heterotópico, en la arquitectura posmoderna, se puede entender como formas otras (en relación con lo moderno). Esto deviene en paradoja: lo singular generalizado como nuevo orden. Lo cual produce, intencionadamente, lugares otros, porque se modifica la sintaxis espacial de la ciudad; es decir, se torna la ciudad un lugar ¿otro¿.

  • NAVARRO GONZÁLEZ, RUBÉN: El vol de l'ararauna. Arquitectura de Xavier Busquets Sindreu entre São Paulo i Barcelona (1947-1963)
    Autor/a: NAVARRO GONZÁLEZ, RUBÉN
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673729
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 21/02/2022
    Director/a de tesi: GRAUS ROVIRA, RAMON | ROSELL COLOMINA, JAUME

    Tribunal:
         PRESIDENT: MELLO DE CARVALHO E SILVA, JOANA
         SECRETARI: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ
         VOCAL: SUSTERSIC, PAOLO
    Resum de tesi: La tesi explora la figura i l¿obra de l¿arquitecte català Xavier Busquets Sindreu (1917-1990), tot centrant-se en les seves primeres etapes professionals, l¿excepcional experiència laboral i formativa que visqué a São Paulo entre 1951 i 1955, i com adaptà aquest coneixement a la realitat catalana de l¿època quan tornà a Barcelona. La recerca s¿ha recolzat principalment en l¿estudi del fons documental dipositat a l¿Arxiu Històric del Col·legi d¿Arquitectes de Catalunya, un valuós material amb bona part de les obres que Busquets bastí. L¿apropament a la complexa realitat paulista dels anys 1950s s¿ha efectuat a partir de fonts secundàries. Per tal de contextualitzar altres aspectes de la seva biografia, s¿ha investigat en altres institucions, com ara l¿Escola d¿Arquitectura de Barcelona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el Monestir de Montserrat o el Ministeri de l¿Exèrcit. En no tenir Busquets descendents directes i haver-se destruït la seva documentació més personal, també s¿ha buscat el testimoni de persones que el van conèixer professionalment o formaren part del seu cercle familiar. Fill del conegut arquitecte Guillem Busquets Vautravers i de Maria Sindreu i Oliva, integrants de la burgesia barcelonina de principi del s. XX, Busquets creixé en un ambient familiar germanòfil caracteritzat pel domini d¿idiomes i les inquietuds intel·lectuals i artístiques. Però la seva trajectòria acadèmica fou inconstant i es veié interrompuda en diverses ocasions per una controvertida participació a la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Acabada la guerra, assolit el títol d¿arquitecte i arribat al Brasil, Busquets pogué treballar amb dos reconeguts professionals de l¿arquitectura internacional: el polonès Lucjan Korngold i l¿alemany Adolf Franz Heep, procedents d¿una sòlida branca de la modernitat arquitectònica europea com a deixebles de mestres incontestables com Adolf Meyer o Le Corbusier. Havent viscut l¿impuls vibrant de São Paulo i participat en projectes com els dels edificis Lausanne, Lucerna i Araraúnas, Busquets va haver de traslladar posteriorment a Catalunya les lliçons d¿aquesta experiència formativa, modulant aquest singular bagatge de partença i encetant un procés d¿adaptació i consolidació a la cerca d¿una praxi professional pròpia. Això propiciaria obres significatives, com ara el polígon d¿habitatge de Bellvitge, les cases residencials dels carrer Escoles Pies, Dalmases o Carulla a Barcelona i també una col·lecció d¿edificis corporatius, entre ells les seus del Col·legi d¿Arquitectes de Catalunya a la Plaça Nova, de la Caixa d¿Estalvis i Mont de Pietat i de Mutua General de Seguros a la Diagonal, la farmacèutica Sandoz a la Gran Via de les Corts Catalanes, la Société Générale de Banque a la Plaça Catalunya, o d¿Hispano Olivetti a Madrid.Aquestes obres anirien acompanyades d¿altres fets notables, com ara la participació de Busquets en un dels primers meetings del Team X, la III Bienal Hispanoamericana de Arte i la fundació del primer Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona, o la seva col·lecció de peces d¿art, pensada per a vestir els singulars espais de la seva pròpia llar.Arquitecte culte, cosmopolita i atent a l¿actualitat internacional, Busquets practicà una arquitectura de vegades mestissa i heterodoxa que planteja temes com la modernització del despatx d`arquitectura, el paper de les arts a l¿arquitectura, el bagatge del racionalisme europeu, els esforços de racionalització i industrialització de la construcció o la referència tecnològica a l¿International Style d¿arrel nord-americana, entre d¿altres, i que no sempre ha estat fàcil d¿encaixar en el relat local de l¿arquitectura moderna catalana de la segona meitat del segle XX. Però per aquestes i altres raons que la tesi prova de mostrar, es defensa que l¿obra de Busquets,

Darrera actualització: 24/06/2022 05:01:07.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:NAVARRO GONZÁLEZ, RUBÉN
Títol:El vol de l'ararauna. Arquitectura de Xavier Busquets Sindreu entre São Paulo i Barcelona (1947-1963)
Data lectura:21/02/2022
Director/a:GRAUS ROVIRA, RAMON
Codirector/a:ROSELL COLOMINA, JAUME
Menció:Sense menció
PUBLICACIONS DERIVADES
Xavier Busquets Sindreu: Vivienda moderna entre Sao Paulo y Barcelona (1951-1962)
1er Congreso Internacional de la Asociación de Historiadores de la Arquitectura y del Urbanismo : Los años CIAM en España: la otra modernidad
Data de presentació: 19/10/2017
Presentació de treball en congressos

AUTOR/A:ALCÁZAR SERRAT, TOMÀS IVAN
Títol:Altres espais per a l'escena. Entitats reciclades, Associacions Culturals i Fàbriques de Creació a Barcelona (1976-2020)
Data lectura:26/11/2021
Director/a:RAMON GRAELLS, ANTONI
Menció:Sense menció
PUBLICACIONS DERIVADES
L'arquitectura dels ateneus
Federació d'Ateneus de Catalunya
Data de publicació: 2015
Capítol en llibre

Els teatres dels Ateneus: rehabilitació i transformació
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Data de publicació: 2018
Capítol en llibre

Refugios, edificios, intersticios: Espacios escénicos y reciclajes urbanos en Barcelona
Visor Libros
Data de publicació: 2021
Capítol en llibre

Un barrio en obras: sobre Una vella, coneguda olor, en los 50 años de su estreno
Alcázar, T.
Telondefondo: revista de teoría y crítica teatral, ISSN: 1669-6301 (JCR Impact Factor-2018: 0.0
Data de publicació: 01/12/2014
Article en revista

Recepción del teatro de Krystian Lupa en la escena catalana y española (2002–2016)
Anuari Trilcat, ISSN: 2014-4644
Data de publicació: 2017
Article en revista

Les cités du théâtre. Des acteurs de rénovation urbaine et des "espaces autres"
Revue d'histoire du théatre, ISSN: 1291-2530 (JCR Impact Factor-2019: 0.1; Quartil: Q4)
Data de publicació: 2019
Article en revista

Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie : quatre casos de reciclatge en l’arquitectura teatral
Estudis Escènics. Quaderns de l’Institut del Teatre, ISSN: 2385-362X (JCR Impact Factor-2020: 0.0
Data de publicació: 2019
Article en revista

De baúles, catacumbas y coliseos. Lugares de trabajo y espacios teatrales de José Sanchis Sinisterra. Entrevista a José Sanchis Sinisterra, dramaturgo y director de teatro
Pygmalion. Revista de teatro general y comparado, ISSN: 2171-3820
Data de publicació: 2021
Article en revista

(Altres) espais per a l'escena: Els espais escènics del cicle Bona gent, de Roger Bernat
I Congrés Internacional del Grup de Recerca en Arts Escèniques
Data de presentació: 01/03/2012
Presentació de treball en congressos

Barcelona: Teatrical Spaces in the folds of the city
Prague Quadrennial of Performance Design and Space
Data de presentació: 27/06/2015
Presentació de treball en congressos

Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie
I Simposi internacional de la revista Estudis Escènics
Data de presentació: 27/09/2018
Presentació de treball en congressos

Fabià Puigserver: la renovación de la escenografía española que vino de Polonia
I Miedzynarodowa Konferencja Naukowa Teatralnosc – Antyteatralnosc: Badania transdyscyplinarne i scenologiczne nad teatrem wspólczesnym
Data de presentació: 20/11/2019
Presentació de treball en congressos

Refugios, edificios, intersticios... Espacios escénicos y reciclajes urbanos en Barcelona
IV Congreso Internacional Performa
Data de presentació: 28/11/2019
Presentació de treball en congressos

AUTOR/A:AUBÁN BORRELL, MÓNICA
Títol:Memorias de la ciudad sin historia. La importancia de los afectos en la construcción y en las vivencias del barrio de La Mina
Data lectura:15/09/2021
Director/a:LLORENTE DIAZ, MARTA
Menció:Sense menció
PUBLICACIONS DERIVADES
Hacia un diseño urbano participativo y situado como estrategia de reconstrucción
Universidad de Talca
Data de publicació: 2018
Capítol en llibre

Paseos por Saturno. El miedo en la percepción y producción de espacios frágiles
Abada
Data de publicació: 15/11/2019
Capítol en llibre

La Ciudad dividida: el territorio de la informalidad como campo afectivo.
Auban, M.
Abriu. Estudos de textualidad do Brasil, Galicia e Portugal, ISSN: 2014-8526 (JCR Impact Factor-2016: 0.0
Data de publicació: 2016
Article en revista

Aprendiendo de la informalidad: participación comunitaria y enfoque situado como marco para la reconstrucción
Auban, M.; Corvalán, F.
Revista de urbanismo, ISSN: 0717-5051
Data de publicació: 06/2016
Article en revista

La dignidad de los márgenes : aproximaciones afectivas a la ciudad informal
Revista INVI, ISSN: 0718-1299 (JCR Impact Factor-2017: 0.271; Quartil: Q1)
Data de publicació: 01/01/2017
Article en revista

Afecto: concepto + contexto. La práctica arquitectónica como espacio relacional
Auban, M.
Revista de arquitectura (Santiago), ISSN: 0716-8772 (JCR Impact Factor-2020: 0.0
Data de publicació: 29/05/2017
Article en revista

Lugares comunes
Auban, M.
Revista de arquitectura, ISSN: 0327-330X (JCR Impact Factor-2009: 0.0
Data de publicació: 31/12/2018
Article en revista

La ciudad consumida. Escenografías para la (sobre)estetización del espacio público contemporáneo.
VII Jornadas Internacionales Arte y Ciudad
Data de presentació: 19/11/2015
Presentació de treball en congressos

Ciudades desechables. La informalidad como territorio para la disidencia afectiva.
Residuos Emocionales
Data de presentació: 15/03/2016
Presentació de treball en congressos

El vacío apropiado. Prácticas micro-políticas en el espacio público contemporáneo
LIII Congreso de Filosofía Joven: Lógicas del Presente
Data de presentació: 12/05/2016
Presentació de treball en congressos

Becoming City? Smooth Spaces and Virtual Territories in Informal Urban Settlements
Virtuality, Becoming and Life
Data de presentació: 11/07/2016
Presentació de treball en congressos

Los paisajes olvidados de la ciudad frágil. El barraquismo como elemento característico de la periferia industrial de Barcelona
II Jornadas Internacionales de Investigación sobre Paisaje, Patrimonio y Ciudad
Data de presentació: 26/04/2018
Presentació de treball en congressos

“De Perros Callejeros a Bien Duro. Influencias de la estética quinqui en el imaginario del barrio de La Mina
IX Jornadas Internacionales Arte y Ciudad
Data de presentació: 21/10/2020
Presentació de treball en congressos

AUTOR/A:BITRIÁN VAREA, CARLOS
Títol:Espacio y memoria: Un viaje por las ruinas de la guerra civil española
Data lectura:14/09/2020
Director/a:LLORENTE DIAZ, MARTA
Menció:Sense menció
PUBLICACIONS DERIVADES
Espacios frágiles en la ciudad contemporánea: representaciones y formas de ocupación del espacio urbano: figuras de la fragilidad
Abada
Data de publicació: 15/11/2019
Llibre

Monumentalidad frágil y fragilidad monumental. Un estudio tipológico sobre el espacio-memoria desde Averly a Sijena
Abada
Data de publicació: 15/11/2019
Capítol en llibre

Apuntes sobre la historia arquitectónica del real monasterio de Sijena en el siglo XIX
Argensola, ISSN: 0518-4088
Data de publicació: 2020
Article en revista

El ámbar espacial de Marià Castelló
Palimpsesto, ISSN: 2014-9751 (JCR Impact Factor-2020: 0.0
Data de publicació: 2021
Article en revista

La fragilidad del paisaje urbano histórico. Desprotección y pérdida de la arquitectura tradicional y popular en el caso de Zaragoza
II Jornadas internacionales de investigación sobre Paisaje, Patrimonio y Ciudad, Aproximaciones contemporáneas al paisaje urbano 2018
Data de presentació: 04/2018
Presentació de treball en congressos

AUTOR/A:RODRÍGUEZ PEDRET, MARÍA CARMEN
Títol:El vademécum de la ciudad. París y Barcelona en las guías y descripciones urbanas. 1750 - 1920.
Data lectura:25/01/2018
Director/a:LLORENTE DIAZ, MARTA
Premi:
Menció:Sense menció
PUBLICACIONS DERIVADES
Notas sobre el turismo de la miseria : lugares y figurantes de la precariedad
Abada
Data de publicació: 15/11/2019
Capítol en llibre

La mística del mirador: ciudades a vista de pájaro
La Cultura y la ciudad: imagen y representaciones de lo urbano, ciudades históricas y eventos culturales 2015
Data de presentació: 15/04/2015
Presentació de treball en congressos

Más allá del registro: la fotografía y los viajes en el aprendizaje de la arquitectura. Escuela de Arquitectura de Barcelona. 1901-1923-Beyond the record: photography and travel related to learning architecture. Barcelona School of Architecture. 1901-1923
I Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía
Data de presentació: 30/10/2015
Presentació de treball en congressos

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
12/11/202111/11/2025CÀTEDRA BARCELONA D´ESTUDIS D´HABITATGEPATRONAT MUNIC. DE L'HABITATGE
01/09/202131/08/2024Mapa de las colecciones de maquetas y réplicas del patrimonio arquitectónico español: entre la identidad nacional y la cultura internacional. Primera parte, 1752-1929AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
10/06/202126/07/2021Contrato de apoyo técnico para la Dirección y coordinación del conjunto de tareas para la candidatura de Barcelona como sede Congreso UIA 2026 y Capital de la Arquitectura UNESCO 2026CONS.SUP.COLEGIOS DE ESPAÑA
18/05/202130/06/2022Coordinació i disseny d’activitats entorn de les memòries de la lluita per l’habitatgeINSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
14/05/202113/11/2022Barcelona Ciutat FràgilAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
01/01/202131/12/2021Intervencions tàctiques a l'espai públic: una diagnosi participada basada en l'escoltaAjuntament de Barcelona
01/12/202031/12/2020CENT ANYS D'ESCOLA INDUSTRIAL. ARQUITECTURA I HISTÒRIA (REEDICIÓ)Diputació de Barcelona
01/12/202001/04/2021Comissariat Exposició Guastavino, Rubió i Baldrich, arquitectes de l'Escola IndustrialDiputació de Barcelona
01/10/202029/01/2021Realització de 7 conferències i 7 workshops telemàtics impartits per diferents professors de l'ETSAB per a l'empresa pública BIAD de Beijing, a través de l'empresa Diagonal China.DIAGONAL ARCHITECTURE DESIGN AND CO
01/09/202031/12/2021Coordinació de les tasques a desenvolupar per part de l’Escola Massana com a subcontractista del projecte europeu Horizon H2020 “HELIOS: A Context-aware Distributed Social Networking Framework” segonsESCOLA MASSANA
01/05/202031/01/2021Estratègies de rehabilitació. Narrativa, sostenibilitat i hàbitat de la memòria construïdaGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
01/09/201931/08/2022A CANON of Theatre Technical HistoryCommission of European Communities
14/01/201928/02/2019Redacció d’un guió per a un vídeo d’uns 8’ de durada sobre la història de l’arquitectura de Barcelona per al Museu d’Història de Barcelona. Localització i selecció del material gràfic amb el qual es pINSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
07/01/201931/01/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el Diseño de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museo ICO, dentro del programa de actividades del área de arte para el año 2019FUNDACION ICO
07/01/201931/03/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el comisariado de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museu ICO, dentro del programa de actividades del área de arte en el 2019FUNDACION ICO
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021HELIOS: A Context-aware Distributed Social Networking FrameworkEuropean Commission
01/01/201931/12/2021Mujeres en la cultura arquitectónica (pos)moderna española, 1965-2000 = Women in Spanish (pos)modern architecture culture, 1965-2000Ministerio de Ciencia e Innovación
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O031 Proyecto de fortalecimiento de la comunidad refugiada en el asentamiento informal situado en el exterior del Centro de Detención de Moria, mejora y adecuación de las infrastructures.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/01/201830/09/2021La revolución del entorno cotidiano obrero y popular: vivienda y espacio urbano en el distrito de Nou Barris de Barcelona, 1950-1975AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/09/2021La arquitectura española en los medios de comunicación internacionales: publicaciones, exposiciones, congresos (Primera parte: 1940-1975)AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/06/2020Turismo y performatividad de la identidad local: Nación y región desde una perspectiva postcolonial y de género (Catalunya y Balears: siglos XIX-XX)Ministerio de Ciencia e Innovación
16/11/201729/12/2017Ideació d’una producció videogràfica sobre els mercats de ferro i BarcelonaAjuntament de Barcelona
14/11/201731/12/2018Actualització del Pla d'acció cultural d'Esparraguera: Teatre de La Passió d'Esparreguera.Diputació de Barcelona
01/11/201731/10/2019DIAGNOSIS Innovating a crucial profession in building and construction sectorCommission of European Communities
26/10/201730/04/2018Realització d'un treball tècnic sobre l'estat actual de les sales privades de Catalunya excepte de Barcelona.INSTITUT CATALA DE LES EMPRESES
27/07/201731/03/2018Els teatres privats: anàlisis de l'estat actual i propostes d'intervencio en matèria d'accessibilitat, seguretat i dotació d'equipament.CONSORCI DEL PLA DE REHABILITACIO I
04/04/201730/09/2017Modificació i adaptació normativa del projecte bàsic de rehabilitació, reforma i ampliació del teatre de les RoquetesAJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES
29/03/201711/05/2017Ponència/'Fer ciutat a través dels mercats/' el 31 de març de 2017INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
30/01/201730/04/2017Estudi històric del Teatre ArnauAjuntament de Barcelona
01/01/201731/12/2019ARQUITECTURA, CIUTAT I CULTURA. UNA PERSPECTIVA INTERDISCIPLINÀRIA I ANTROPOLÒGICA: CULTURA I PENSAMENT FRONT L'ESPAI URBÀAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)

Professorat i grups de recerca

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
12/11/202111/11/2025CÀTEDRA BARCELONA D´ESTUDIS D´HABITATGEPATRONAT MUNIC. DE L'HABITATGE
01/09/202131/08/2024Mapa de las colecciones de maquetas y réplicas del patrimonio arquitectónico español: entre la identidad nacional y la cultura internacional. Primera parte, 1752-1929AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
10/06/202126/07/2021Contrato de apoyo técnico para la Dirección y coordinación del conjunto de tareas para la candidatura de Barcelona como sede Congreso UIA 2026 y Capital de la Arquitectura UNESCO 2026CONS.SUP.COLEGIOS DE ESPAÑA
18/05/202130/06/2022Coordinació i disseny d’activitats entorn de les memòries de la lluita per l’habitatgeINSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
14/05/202113/11/2022Barcelona Ciutat FràgilAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
01/01/202131/12/2021Intervencions tàctiques a l'espai públic: una diagnosi participada basada en l'escoltaAjuntament de Barcelona
01/12/202031/12/2020CENT ANYS D'ESCOLA INDUSTRIAL. ARQUITECTURA I HISTÒRIA (REEDICIÓ)Diputació de Barcelona
01/12/202001/04/2021Comissariat Exposició Guastavino, Rubió i Baldrich, arquitectes de l'Escola IndustrialDiputació de Barcelona
01/10/202029/01/2021Realització de 7 conferències i 7 workshops telemàtics impartits per diferents professors de l'ETSAB per a l'empresa pública BIAD de Beijing, a través de l'empresa Diagonal China.DIAGONAL ARCHITECTURE DESIGN AND CO
01/09/202031/12/2021Coordinació de les tasques a desenvolupar per part de l’Escola Massana com a subcontractista del projecte europeu Horizon H2020 “HELIOS: A Context-aware Distributed Social Networking Framework” segonsESCOLA MASSANA
01/05/202031/01/2021Estratègies de rehabilitació. Narrativa, sostenibilitat i hàbitat de la memòria construïdaGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
01/09/201931/08/2022A CANON of Theatre Technical HistoryCommission of European Communities
14/01/201928/02/2019Redacció d’un guió per a un vídeo d’uns 8’ de durada sobre la història de l’arquitectura de Barcelona per al Museu d’Història de Barcelona. Localització i selecció del material gràfic amb el qual es pINSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
07/01/201931/01/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el Diseño de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museo ICO, dentro del programa de actividades del área de arte para el año 2019FUNDACION ICO
07/01/201931/03/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el comisariado de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museu ICO, dentro del programa de actividades del área de arte en el 2019FUNDACION ICO
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021HELIOS: A Context-aware Distributed Social Networking FrameworkEuropean Commission
01/01/201931/12/2021Mujeres en la cultura arquitectónica (pos)moderna española, 1965-2000 = Women in Spanish (pos)modern architecture culture, 1965-2000Ministerio de Ciencia e Innovación
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O031 Proyecto de fortalecimiento de la comunidad refugiada en el asentamiento informal situado en el exterior del Centro de Detención de Moria, mejora y adecuación de las infrastructures.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/01/201830/09/2021La revolución del entorno cotidiano obrero y popular: vivienda y espacio urbano en el distrito de Nou Barris de Barcelona, 1950-1975AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/09/2021La arquitectura española en los medios de comunicación internacionales: publicaciones, exposiciones, congresos (Primera parte: 1940-1975)AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/06/2020Turismo y performatividad de la identidad local: Nación y región desde una perspectiva postcolonial y de género (Catalunya y Balears: siglos XIX-XX)Ministerio de Ciencia e Innovación
16/11/201729/12/2017Ideació d’una producció videogràfica sobre els mercats de ferro i BarcelonaAjuntament de Barcelona
14/11/201731/12/2018Actualització del Pla d'acció cultural d'Esparraguera: Teatre de La Passió d'Esparreguera.Diputació de Barcelona
01/11/201731/10/2019DIAGNOSIS Innovating a crucial profession in building and construction sectorCommission of European Communities
26/10/201730/04/2018Realització d'un treball tècnic sobre l'estat actual de les sales privades de Catalunya excepte de Barcelona.INSTITUT CATALA DE LES EMPRESES
27/07/201731/03/2018Els teatres privats: anàlisis de l'estat actual i propostes d'intervencio en matèria d'accessibilitat, seguretat i dotació d'equipament.CONSORCI DEL PLA DE REHABILITACIO I
04/04/201730/09/2017Modificació i adaptació normativa del projecte bàsic de rehabilitació, reforma i ampliació del teatre de les RoquetesAJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES
29/03/201711/05/2017Ponència/'Fer ciutat a través dels mercats/' el 31 de març de 2017INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
30/01/201730/04/2017Estudi històric del Teatre ArnauAjuntament de Barcelona
01/01/201731/12/2019ARQUITECTURA, CIUTAT I CULTURA. UNA PERSPECTIVA INTERDISCIPLINÀRIA I ANTROPOLÒGICA: CULTURA I PENSAMENT FRONT L'ESPAI URBÀAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

Acreditació

    Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

    Indicadors

    Amunt