Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Teoria i Història de l'Arquitectura

Teoria i Història de l'Arquitectura

El Programa de Doctorat està dirigit a arquitectes o llicenciats en humanitats, arqueologia o belles arts, i que disposin d’un màster en arquitectura, arqueologia o humanitats, idèntic o equivalent al màster del Departament, que vulguin fer una tesi doctoral d’història o teoria de les arts i l’arquitectura, tutoritzada o dirigida per professors doctors del Departament. La realització d’aquesta tesi pot necessitar complements de formació obtinguts del programa de màster, tota vegada que el Programa de Doctorat no ofereix cursos.

La tesi, sobre un tema o un enfocament nou, recolzada en fonts primàries i secundàries, redactada en espanyol o anglès, sobre un tema d’història o teoria de l’art o l’arquitectura, es durà a terme en dues fases: una primera, d’un any de durada, durant la qual els doctorands redactaran un pla de recerca, sotmès a un tribunal, després de l’aprovació del qual, en una segona fase, hauran de confeccionar la tesi pròpiament dita. Els directors de la tesi i la Comissió de Doctorat, juntament amb dos informes externs, hauran d’avaluar i acceptar l’esmentada tesi abans de presentar-la davant d’un tribunal.

El Departament ha de facilitar l’accés a la biblioteca i a les bases de dades de l’Escola.

COORDINADOR/A

Azara Nicolas, Pedro

CONTACTE

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado

Informació general

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.

En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.

Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.

També s’estableixen els requisits següents:

• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupin a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tota mena de públics.

Nombre de places

8

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (PROMOTORA)
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado

CONTACTE:
Salceda Salceda, Teresa
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Convenis amb altres institucions

A nivell internacional, el programa ha col·laborat de manera sostinguda, des de fa més de deu anys, amb professors de diferents programes de doctorat dels organismes següents: Politecnico di Torino, Politecnico di Milà, Facoltà d’Architettura de la Università di Ferrara, Università di Roma La Sapienza, Università di Bologna, Università di Venezia (IUAV), Università degli Studi di Trieste, Università degli Studi dell’Aquila, Instituto Superior Técnico, UTL Lisboa, Facultat d’Arquitectura de la Universidad de Oporto, École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais, Hafen City Universität Hamburg, Aristotle University of Thessaloniki. També amb professors de diferents universitats d’Amèrica Llatina, molts d’ells sortits del mateix programa, com per exemple: Universidad del Litorial (Santa Fe, l’Argentina), Universidade Presbiteriana Mackenzie (Sao Paulo, Brasil), Universidad Federal de Bahia (Salvador de Bahia, Brasil), Universidad de Palermo (Buenos Aires, l’Argentina), Universidad Nacional de la Plata, UNC (Córdoba, Argentina), Facultat d’Arquitectura de la Universidad Nacional Autónoma (Mèxic)…

En raó de les línies de recerca vinculades al programa, aquest ha mantingut una estreta relació amb diferents institucions, com són l’Arxiu Històric del COAC, el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Art Santa Mònica i el Museo Centro de Arte Nacional Reina Sofía de Madrid. Pel que es preveu en el nou Decret, s’ha arribat a acords amb algunes d’aquestes institucions perquè s’integrin com a aliats externs del programa. Les dues primeres institucions, en funció de la col·laboració habitual i per sintonitzar amb algunes de les missions estratègiques de recerca del programa, seran l’Arxiu Històric del COAC i el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA).

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.

En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.

Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.

També s’estableixen els requisits següents:

• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

És molt important un bon coneixement previ dels candidats a ser admesos, per a la valoració adequada i perquè completin amb èxit i en el temps requerit la seva recerca de tesi.
• Expedient acadèmic (ponderació: 15%).
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic i entrevistes telefòniques (ponderació: 30%).
• Carta de motivació (ponderació: 30%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 15%). Valor que pot veure’s alterat segons la mena de recerca que es vulgui emprendre.
• Experiència en recerca (ponderació: 10%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa podrà exigir que hagin de superar-se complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

En el moment de l’admissió, la Comissió Acadèmica assignarà un tutor o tutora a cada nou admès al Doctorat i, per a aquells que no provinguin del Màster Universitari en Teoria i Història de l’Arquitectura o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línia d’especialització en Teoria, Història i Cultura, s’establirà la formació complementària mitjançant assignatures d’aquest màster.

En funció de la formació prèvia dels sol·licitants i de les expectatives descrites en la seva carta d’intencions, es determinarà el nombre i tipus d’assignatures idònies per complementar la seva formació.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula es fa després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

La matrícula, habitualment, es fa al mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Obligatòria.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 200.
Està previst que es portin a terme en la fase de redacció de la tesi.
Optativa.

Activitat: Participació en projectes de recerca vinculats al Programa de Doctorat.
Núm. d’hores: 120.
La dedicació dependrà de l’afinitat entre temes de recerca, però convé que sigui d’un mínim de 10 hores a la setmana durant almenys un període de tres mesos.
Optativa.

Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Obligatòria.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 50.
Està previst que es portin a terme al començament de la formació.
Optativa.

Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 15.
Optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

En matèria de recursos, és important per al nostre programa el suport de l’àrea de serveis universitaris i biblioteques de la UPC, que permet comptar amb experts en recursos informacionals i documentació per a la formació dels doctorands en tècniques i eines d’informació i documentació específiques.


Parts fonamentals d’aquests aprenentatges es desenvolupen als espais següents:

• A les aules informàtiques que estan a la disposició dels doctorands.
• A l’aula seminari de la biblioteca de l’ETSAB, on es treballen directament els fons bibliogràfics i documentals.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • AGULLO GALILEA, DAVID: Gaudí i els jardins de l¿antic «manicomi de Sant Boi de Llobregat»
    Autor/a: AGULLO GALILEA, DAVID
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/10/2020
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: LAHUERTA ALSINA, JUAN JOSE
    Tribunal:
         PRESIDENT: BRUFAU NIUBÓ, ROBERTO
         SECRETARI: FAULÍ OLLER, JORDI
         VOCAL NO PRESENCIAL: GARCÍA VERGARA, MARISA
    Resum de tesi: Les construccions modernistes dels jardins de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), dutes a terme entre 1903 i 1912 per un arquitecte del qual no tenim constància del seu nom, al·ludeixen, anticipen o són coetànies a obres d¿Antoni Gaudí, com ara el banc ondulat del Park Güell (1909-1913), la Casa Milà (1906-1912), la cripta de la Colònia Güell (1908-1914) i la maqueta dels sostres de la Sagrada Família (1915-1921).L¿edificació del sanatori de Sant Boi de Llobregat, sota una construcció descurada i rudimentària, atesa la participació dels malalts mentals en la seva elaboració, presenta una arquitectura de gran complexitat geomètrica i d¿un elaborat discurs simbòlic que ens remet, també, a la participació d¿un arquitecte de primer ordre. Així, la tesi exposa que, donades les característiques que presenta, la construcció de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat articularia, com a obra inèdita i junt amb la cripta de la Colònia Güell, el gran canvi estilístic i conceptual que va portar Antoni Gaudí a fer les seves últimes obres arquitectòniques.L¿objectiu de la tesi és crear una àmplia àrea d¿exploració en el període coetani a l¿objecte d¿estudi, la Catalunya de mitjan segle XIX i principis del segle XX, referint-se tant al context social, cultural, econòmic com religiós. Així, el conjunt modernista de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat pot esdevenir un observatori i eix de referència que permeti, des d¿una altra perspectiva, interrogar-nos i formular connexions que generin noves mirades i aproximacions a la història.Perquè tot això sigui possible s¿estudiarà, a més, la biografia referent als diferents agents que formen aquest entorn coetani a la construcció del conjunt modernista objecte d¿estudi: Jacint Verdaguer i el mateix Antoni Gaudí seran els personatges clau, i s¿analitzarà el vincle ideològic-artístic que s¿estableix entre ambdós. Cal remarcar que la societat de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, regida per un sistema polític liberal i una economia plenament capitalista, es trobava en un procés importantíssim de canvi i transformació cap a la modernitat i la contemporaneïtat, fet que provoca, en una part important de la societat, una resposta i un discurs, en clau catòlica, totalment confrontats a totes aquestes modificacions. Gaudí i Verdaguer són els dos personatges paradigmàtics d¿aquest discurs i, enfront d¿aquesta experiència «traumàtica» de la modernitat, estableixen un complex i ric vincle ideològic-artístic que els portarà a materialitzar elements tan singulars i excepcionals com el text dels «Exorcismes» de Verdaguer i el projecte del temple de la Sagrada Família d¿Antoni Gaudí. Cal considerar, a més, que la lectura i interpretació que el noucentisme va fer de l¿obra de Gaudí, la situa lluny de tot el contingut simbòlic profund i complex que conté; i aquesta tesi pretén explorar un àmbit que, directament relacionat amb el món catòlic i, concretament amb el text de l¿Apocalipsi de Sant Joan, pot enriquir i donar una nova dimensió a la visió i interpretació de l¿obra arquitectònica de Gaudí.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

  • BITRIÁN VAREA, CARLOS: Espacio y memoria: Un viaje por las ruinas de la guerra civil española
    Autor/a: BITRIÁN VAREA, CARLOS
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669629
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 14/09/2020
    Director/a de tesi: LLORENTE DIAZ, MARTA

    Tribunal:
         PRESIDENT: PÉREZ ESCOLANO, VÍCTOR
         SECRETARI: RODRÍGUEZ PEDRET, MARÍA CARMEN
         VOCAL: IBÁÑEZ FANÉS, JORDI
         VOCAL: LÓPEZ-CANTI, JOSE ENRIQUE
         VOCAL: HERNÁNDEZ MARTÍNEZ, ASCENSIÓN
    Resum de tesi: La tesis doctoral muestra el resultado de una investigación sobre la historia y el carácter de los pueblos que en la actualidad se mantienen en ruinas en España como consecuencia, en última instancia, de los daños producidos durante la guerra civil. El trabajo tiene su origen en la hipótesis de que los lugares habitados en los cuales se convive cotidianamente con un núcleo en ruinas constituyen un terreno fértil para el análisis de la compleja y fundamental relación entre el espacio y la memoria. La investigación ha identificado en primer término cuáles son esos lugares, tras una minuciosa labor de búsqueda sobre la geografía española que dio como resultado una lista de seis pueblos. En todos ellos, salvo en uno que jamás se reconstruyó, el Estado procedió al traslado del núcleo habitado y dispuso el abandono del antiguo. La tesis documenta y analiza los procesos de destrucción, reconstrucción, abandono y recuperación en todos esos casos. A la vez que estudia las particularidades con detalle local, la tesis pretende establecer el marco general que permite entender el carácter de estas poblaciones duales con respectivos núcleos en ruinas y de nueva planta. Para ello, se ha investigado el proceso de reconstrucción que tuvo lugar en España después de la guerra, e incluso las propuestas que al respecto se hicieron ya durante el conflicto. Especialmente, se ha abordado la labor de la Dirección General de Regiones Devastadas, el organismo sobre el que recayó buena parte de la misión reconstructora. Fruto de esta investigación, se ofrece una interpretación del proceso reconstructor que incluye derivadas técnicas, sociales y políticas y se analizan las principales facetas detectadas del complejo poliedro memorial que estos lugares constituyen, de forma que pueda comprenderse el carácter múltiple de las memorias colectivas e individuales depositadas en ellos. La tesis se estructura como un recorrido desde la ciudad universitaria de Madrid, donde la propuesta se presentó en el marco del Congreso Posguerras, hasta la Escuela de Arquitectura de Barcelona, atravesando los lugares estudiados y el paisaje que los une. En cada una de las poblaciones se trata uno de los aspectos que condicionan la naturaleza histórica y el contenido memorial de aquellos espacios. En Valdeancheta se aborda el carácter de la destrucción debida a la guerra y las formas que presentó, que de algún modo todavía se contienen en las ruinas actuales. En Montarrón se revisa el proceso político y técnico en cuyo seno se produjo la reconstrucción, y en Gajanejos se estudia ese proceso desde el punto de vista de la arquitectura y el urbanismo. En Belchite se estudia la atracción por las ruinas cultivada durante la guerra y el primer franquismo para comprender el caso excepcional de esta villa aragonesa, elevada a la categoría de monumento encargado de trasladar espacialmente el mensaje maniqueo sobre el que se basaron la guerra y la dictadura. Aquí se abordan también las cuestiones políticas y sociales del proceso de reconstrucción que, más allá del aspecto técnico, muestran los mecanismos de represión del franquismo. Se llama la atención sobre la represión espacial, que ha sido poco estudiada y que dio lugar a gran cantidad de lugares heterotópicos. En Rodén se recogen las voces de los testimonios que a lo largo del trabajo han vertido su memoria en él, lo que permite dotar de riqueza cotidiana espacios que también son depósitos de recuerdos personales. Y en Corbera se analiza el tratamiento que el último franquismo y la democracia han dado a estos lugares. Finalmente, se proponen a modo de epílogo algunas consideraciones relativas a la memoria y al espacio que por una parte defienden el carácter insustituible del soporte espacial para un tipo de transmisión memorial, y, por otra, analizan el posible papel que los lugares estudiados tienen potencialmente como espacios de reencuentro personal, col

  • CORVALÁN TAPIA, FELIPE ANDRÉS: El lugar de la representación en el campo arquitectónico: Un problema de distancia
    Autor/a: CORVALÁN TAPIA, FELIPE ANDRÉS
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669197
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 28/05/2020
    Director/a de tesi: PEDRAGOSA BOFARULL, PAU | GRAUS ROVIRA, RAMON

    Tribunal:
         PRESIDENT: MONTANER MARTORELL, JOSE M.
         SECRETARI: GARCÍA VERGARA, MARISA
         VOCAL: VILAR ROCA, GERARD
    Resum de tesi: La interacción entre habitante y arquitectura se produce, principalmente, a partir de la presencia física de las obras en el espacio. Sin embargo, las posibilidades reflexivas en torno a la disciplina no se agotan en tal aspecto tangible. La arquitectura es también un campo de producción cultural y tan importante como la materialización de edificios es la construcción de sentido(s) que permite su lectura e interpretación. En esta dirección, la presente investigación indaga en torno al concepto de representación y su manifestación en términos gráficos; un área de discusión propuesta como relevante, pues nos permite reflexionar sobre los límites de la propia arquitectura y sus posibilidades de interacción con aquella realidad que intenta intervenir. En términos específicos, a partir de lo que aquí se denominan prácticas representacionales críticas, se plantea un cuestionamiento al rol asumido por la representación arquitectónica en el contexto de la modernidad. Una rol íntimamente ligado a la consolidación de la idea de proyecto y su carácter anticipatorio, que entiende al espacio como una disponibilidad y a las estrategias de representación como un ámbito simbólico de operación a distancia. Cuestionando esta postura, las prácticas representacionales aquí analizadas asumen la imposibilidad de una correspondencia exacta entre realidad y representación, discutiendo la pretendida autonomía de esta última, evitando suplantar al espacio tangible y sus cualidades. En este contexto, a través del análisis de Urban Re-Identification Grid (1953) de Alison y Peter Smithson; y The Manhattan Transcripts (1976-1981) de Bernard Tschumi ¿dos trabajos realizados en la segunda mitad del siglo XX, momento de revisión de los principios instaurados por la modernidad¿, la investigación reconoce una apertura en el plano representacional respecto a la autorreferencialidad que suele predominar en la arquitectura. Se trata de una apertura que da cabida, que se nutre de las acciones de la vida cotidiana y sus acontecimientos, de las dinámicas de cambio que permanentemente reconfiguran nuestra lectura y comprensión de la realidad. ¿Es posible reconsiderar los alcances de la idea de proyecto en función de las estrategias de representación utilizadas?; ¿Podemos reconocer en la representación arquitectónica la capacidad de articular un diálogo entre las inquietudes disciplinares y las contingencias de la realidad, reconsiderando la distancia habitual que existe entre ellas?; ¿Pueden las representaciones convertirse en una herramienta crítica y reflexiva? Son las principales interrogantes que dan origen a una investigación que promueve una aproximación flexible al ejercicio arquitectónico, capaz de dialogar con la coyuntura sin renunciar al carácter propositivo del proyecto y sus especificidades. Así, se plantea que la relación entre representación y proyecto constituye un marco de reflexión relevante para aproximarnos al campo arquitectónico y su desarrollo en el contexto contemporáneo, cuya dificultad de aprehensión demanda a la arquitectura nuevas estrategias y procedimientos para operar en la complejidad.

  • MONARD ARCINIEGAS, ALEXKA SHAYARINA: Arquitectura Moderna de Quito, 1954-1960
    Autor/a: MONARD ARCINIEGAS, ALEXKA SHAYARINA
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669288
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 10/07/2020
    Director/a de tesi: PIZZA DE NANNO, ANTONIO | KINGMAN, EDUARDO

    Tribunal:
         PRESIDENT: MONTANER MARTORELL, JOSE M.
         SECRETARI: ESTEBAN MALUENDA, ANA MARIA
         VOCAL: LAJARA OLMO, RICARDO
    Resum de tesi: Esta tesis doctoral es un discurso histórico-crítico sobre la arquitectura de Quito entre 1954 y 1960; se sustenta en diferentes voces locales que se expresaron en obra y palabra- sobre la urbe y su arquitectura en el contexto de adecentamiento y modernización de Quito con miras a ser una sede (digna) para la XI Conferencia Interamericana de 1959, evento internacional que no se realizó. Los preparativos para la conferencia activaron -en el campo de la arquitectura- la dicotomía entre lo tradicional y lo moderno al momento de decidir las estrategias para hacer de la ciudad una 'sede digna' para el evento y con alto potencial turístico internacional. Al mismo tiempo, estimularon debates sobre tópicos espaciales y edilicios vinculados a los ámbitos de la legislación, profesionalización, industrialización, y financiación, así como sobre la "forma de ser urbana" o el sentido de lo urbano. Campos interconectados, en los que los engranajes poder-identidad-memoria se reproducen y expresan adquiriendo una forma específica en la arquitectura y en la configuración urbana.A partir de estas consideraciones, el intervalo de estudio se subdivide en dos periodos. El primero, entre marzo de 1954 y enero de 1958, de preparación, implica al gobierno populista de José María Velasco Ibarra (1954-1956) quien se pronunció a favor de adecentar la capital para que sea sede de la Conferencia; y, al primer año del gobierno social-cristiano de Camilo Ponce Enríquez (1957-1958) quien consideró modernizar la ciudad con el mismo fin. El segundo periodo, entre 1958 a 1960, de construcción, corresponde a la continuación del gobierno de Ponce Enríquez, y culmina con la inauguración de las obras modernas erigidas por el régimen, para acoger a las delegaciones que asistirían a ese evento internacional. El análisis crítico de las propuestas adquiere sentido en el escenario sociopolítico de cada gobierno y de las relaciones de parentesco y amistad existentes, cuidando de establecer la génesis de los proyectos en la trama de relaciones de poder presente en la conformación del equipo de profesionales, selección y compra de predios, relación con la municipalidad y con la oficina del Plan Regulador, entre otros. Por último, se reflexiona sobre el sentido simbólico que los gobernantes pretendieron transmitir a la ciudadanía a través de la materialidad de las edificaciones proyectadas y construidas y de los discursos oficiales.A partir de la necesidad de hallar y poner en discusión las miradas de quienes no estaban vinculados ni se congraciaban con el poder, se estructura un relato basado en las huellas que quedaron ya sea bajo formas discursivas o prácticas.En este trabajo se reflexiona sobre la proyección que tuvieron estos discursos y prácticas en la profesionalización, agremiación y legitimación de tendencias en el campo de la arquitectura y el urbanismo, para demostrar que esos años fueron el momento de inflexión en la lucha dentro del campo en el que se definieron las formas de acción en relación con la arquitectura y la traza urbana y su posible incidencia en la configuración de la identidad y la memoria urbana. Para esto se reconstruyen los escenarios de discusión y participación en los que esos discursos fueron enunciados; se establece los posibles efectos que lograron; y, se analizan las razones para su exclusión del discurso oficial y de la memoria ciudadana.La demarcación geográfica abarca la totalidad de la ciudad de ese entonces y rescata intervenciones puntuales en la ciudad que en ese momento crecía de manera dispersa, fragmentaria y en destellos.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:RODRÍGUEZ PEDRET, MARÍA CARMEN
Títol:El vademécum de la ciudad. París y Barcelona en las guías y descripciones urbanas. 1750 - 1920.
Data lectura:25/01/2018
Director/a:LLORENTE DIAZ, MARTA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Rodriguez, C. (2018). Arquitectura. Balanç per activitats 2017.

Rodriguez, C. (2018). El vademécum de la ciudad. París y Barcelona en las guías y descripciones urbanas. 1750 - 1920..

Auban, M. (2018). El mito de la ciudad informal.Afectos negativos en la producción y vivencia del barrio de La Mina.

AUTOR/A:BORDAS EDDY, MARTA
Títol:Universal Accessibility: On the need of an empathy-based architecture.
Data lectura:10/02/2017
Director/a:USANDIZAGA CALPARSORO, MIGUEL M.
Codirector/a:HEDMAN, MARKKU
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Bordas, M. (2017). Universal Accessibility: On the need of an empathy-based architecture..

AUTOR/A:GRANELL TRIAS, ENRIQUE
Títol:EL PAPEL DE LAS ASOCIACIONES, SINDICATOS Y COLEGIOS PROFESIONALES DE ARQUITECTOS EN LA CULTURA ARQUITECTÓNICA CATALANA 1874-1977
Data lectura:05/07/2016
Director/a:RAMON GRAELLS, ANTONI
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Granell, E. (2016). Francesc Català-Roca y la fotografía de arquitectura.

Granell, E. (2016). El papel de las asociaciones, sindicatos y colegios profesionales de arquitectos en la cultura arquitectónica catalana 1874-1977.

Lopez Dorado, Alba (2016). Coderch abans de Coderch. l'obre de Coderch a Sitges (1942-1951).

Rafart Degracia, Rosa (2016). Materials Ideas.

Valls Torregrosa, Irene (2016). El campus de la ciutat universitària de Mèxix: amb els peus a Mesoamarica i la mirada sobre Europa.

Domènech García, Paula (2016). Formalització d'espais de transició. L'espai col-lectiu en blocs d'habitatge i la crisi dels anys cinquanta.

Vargas Segura, Juan Jose (2016). ARQUITECTURA POSTINDUSTRIAL A SABADELL.

Fruitós Trubat, Marçal (2016). NOU EQUIPAMENT AL BARRI DE ST. MARTÍ PROVENÇALS ( BARCELONA).

Mas Garcia, Francesc (2016). DE CAP A L'AIGUA - CERDANYOLA DEL VALLÈS.

Granell, E. (2016). Cuatro notas para un centenario.

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
01/09/201931/08/2022A CANON of Theatre Technical HistoryCommission of European Communities
14/01/201928/02/2019Redacció d’un guió per a un vídeo d’uns 8’ de durada sobre la història de l’arquitectura de Barcelona per al Museu d’Història de Barcelona. Localització i selecció del material gràfic amb el qual es pINSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
07/01/201931/01/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el Diseño de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museo ICO, dentro del programa de actividades del área de arte para el año 2019FUNDACION ICO
07/01/201931/03/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el comisariado de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museu ICO, dentro del programa de actividades del área de arte en el 2019FUNDACION ICO
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O031 Proyecto de fortalecimiento de la comunidad refugiada en el asentamiento informal situado en el exterior del Centro de Detención de Moria, mejora y adecuación de las infrastructures.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/01/201831/12/2020La revolución del entorno cotidiano obrero y popular: vivienda y espacio urbano en el distrito de Nou Barris de Barcelona, 1950-1975AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020La arquitectura española en los medios de comunicación internacionales: publicaciones, exposiciones, congresos (Primera parte: 1940-1975)AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
16/11/201729/12/2017Ideació d’una producció videogràfica sobre els mercats de ferro i BarcelonaAjuntament de Barcelona
14/11/201731/12/2018Actualització del Pla d'acció cultural d'Esparraguera: Teatre de La Passió d'Esparreguera.Diputació de Barcelona
01/11/201731/10/2019DIAGNOSIS Innovating a crucial profession in Building and construction sectorEuropean Commission
26/10/201730/04/2018Realització d'un treball tècnic sobre l'estat actual de les sales privades de Catalunya excepte de Barcelona.INSTITUT CATALA DE LES EMPRESES
27/07/201731/03/2018Els teatres privats: anàlisis de l'estat actual i propostes d'intervencio en matèria d'accessibilitat, seguretat i dotació d'equipament.CONSORCI DEL PLA DE REHABILITACIO I
04/04/201730/09/2017Modificació i adaptació normativa del projecte bàsic de rehabilitació, reforma i ampliació del teatre de les RoquetesAJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES
29/03/201711/05/2017Ponència/'Fer ciutat a través dels mercats/' el 31 de març de 2017INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
30/01/201730/04/2017Estudi històric del Teatre ArnauAjuntament de Barcelona
01/01/201731/12/2019ARQUITECTURA, CIUTAT I CULTURA. UNA PERSPECTIVA INTERDISCIPLINÀRIA I ANTROPOLÒGICA: CULTURA I PENSAMENT FRONT L'ESPAI URBÀAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)
30/12/201631/12/2020Observatorio de Espacios Escénicos: Cartografía teatral: EspañaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
22/06/201631/12/2016Comissariat de l'exposició/'Mercat i Ciutat: memòria del Born/'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
01/10/201530/11/2015Flexibilitat i jerarquies de gènere a les tipologies residencials del Patronat Municipal de l'Habitatge de BarcelonaAjuntament de Barcelona; Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona
12/03/201513/11/2015Redacció d'un llibre sobre/'L'arquitectura del mercat del Born i la seva restauració/'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
27/01/201531/03/2015Tasques de redactor d'un article a l'obra Homenatge a la RepúblicaARA LLIBRES, Sccl
01/01/201531/12/2018Topología del espacio urbano: reconocimiento, análisis y cartografía de espacios frágiles en la ciudad contemporáneaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD

Professorat i grups de recerca

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
01/09/201931/08/2022A CANON of Theatre Technical HistoryCommission of European Communities
14/01/201928/02/2019Redacció d’un guió per a un vídeo d’uns 8’ de durada sobre la història de l’arquitectura de Barcelona per al Museu d’Història de Barcelona. Localització i selecció del material gràfic amb el qual es pINSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
07/01/201931/01/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el Diseño de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museo ICO, dentro del programa de actividades del área de arte para el año 2019FUNDACION ICO
07/01/201931/03/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el comisariado de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museu ICO, dentro del programa de actividades del área de arte en el 2019FUNDACION ICO
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O031 Proyecto de fortalecimiento de la comunidad refugiada en el asentamiento informal situado en el exterior del Centro de Detención de Moria, mejora y adecuación de las infrastructures.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/01/201831/12/2020La revolución del entorno cotidiano obrero y popular: vivienda y espacio urbano en el distrito de Nou Barris de Barcelona, 1950-1975AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020La arquitectura española en los medios de comunicación internacionales: publicaciones, exposiciones, congresos (Primera parte: 1940-1975)AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
16/11/201729/12/2017Ideació d’una producció videogràfica sobre els mercats de ferro i BarcelonaAjuntament de Barcelona
14/11/201731/12/2018Actualització del Pla d'acció cultural d'Esparraguera: Teatre de La Passió d'Esparreguera.Diputació de Barcelona
01/11/201731/10/2019DIAGNOSIS Innovating a crucial profession in Building and construction sectorEuropean Commission
26/10/201730/04/2018Realització d'un treball tècnic sobre l'estat actual de les sales privades de Catalunya excepte de Barcelona.INSTITUT CATALA DE LES EMPRESES
27/07/201731/03/2018Els teatres privats: anàlisis de l'estat actual i propostes d'intervencio en matèria d'accessibilitat, seguretat i dotació d'equipament.CONSORCI DEL PLA DE REHABILITACIO I
04/04/201730/09/2017Modificació i adaptació normativa del projecte bàsic de rehabilitació, reforma i ampliació del teatre de les RoquetesAJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES
29/03/201711/05/2017Ponència/'Fer ciutat a través dels mercats/' el 31 de març de 2017INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
30/01/201730/04/2017Estudi històric del Teatre ArnauAjuntament de Barcelona
01/01/201731/12/2019ARQUITECTURA, CIUTAT I CULTURA. UNA PERSPECTIVA INTERDISCIPLINÀRIA I ANTROPOLÒGICA: CULTURA I PENSAMENT FRONT L'ESPAI URBÀAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)
30/12/201631/12/2020Observatorio de Espacios Escénicos: Cartografía teatral: EspañaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
22/06/201631/12/2016Comissariat de l'exposició/'Mercat i Ciutat: memòria del Born/'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
01/10/201530/11/2015Flexibilitat i jerarquies de gènere a les tipologies residencials del Patronat Municipal de l'Habitatge de BarcelonaAjuntament de Barcelona; Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona
12/03/201513/11/2015Redacció d'un llibre sobre/'L'arquitectura del mercat del Born i la seva restauració/'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
27/01/201531/03/2015Tasques de redactor d'un article a l'obra Homenatge a la RepúblicaARA LLIBRES, Sccl
01/01/201531/12/2018Topología del espacio urbano: reconocimiento, análisis y cartografía de espacios frágiles en la ciudad contemporáneaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

    Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

    Indicadors

    Amunt