Perfil d'acces

Els títols amb accés al programa, sense necessitat de complements de formació, són els màsters de recerca de la UPC següents:
• MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB
• MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV
• MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que s’imparteix en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).
Per als doctorands i doctorandes que accedeixin amb títols de màster afins a l’àmbit del programa diferents dels indicats anteriorment, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot establir els complements formatius a cursar en cada cas en funció del perfil i la formació prèvia acreditada pel candidat o candidata.
En qualsevol cas, aquesta possibilitat ha d’assegurar que l’estudiant obtingui les competències necessàries per cursar el programa de doctorat.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda, detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.

Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.

Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per elaborar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.

Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.

Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de dur a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.

Haver justificat que són capaços de participar en els debats científics que es desenvolupin internacionalment en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins el seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Rubert de Ventos, Maria

• Gomez Escoda, Eulalia
• Oyon Bañales, Jose Luis
• Rubert de Ventos, Maria
• Sabate Bel, Joaquim

• Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (PROMOTORA)

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel: 934 011 875
Correu electrònic: secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Perfil d'acces

Els títols amb accés al programa, sense necessitat de complements de formació, són els màsters de recerca de la UPC següents:
• MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB
• MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV
• MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que s’imparteix en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).
Per als doctorands i doctorandes que accedeixin amb títols de màster afins a l’àmbit del programa diferents dels indicats anteriorment, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot establir els complements formatius a cursar en cada cas en funció del perfil i la formació prèvia acreditada pel candidat o candidata.
En qualsevol cas, aquesta possibilitat ha d’assegurar que l’estudiant obtingui les competències necessàries per cursar el programa de doctorat.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Les sol·licituds d’admissió han d’anar acompanyades d’un CV (en què es faci un especial èmfasi en les qualificacions acadèmiques i l’experiència en recerca) i una carta de motivació de 500 paraules (fins a dues cartes de recomanació) amb una explicació del camp de recerca en què es pensa centrar el desenvolupament de la tesi doctoral.

Pel que fa a l’admissió de l’estudiant, la Comissió Acadèmica pondera les sol·licituds a partir dels criteris següents:
• Expedient acadèmic (45 %)
• Currículum (35 %)
• Carta de motivació (20 %)

La Comissió Acadèmica del programa de doctorat, responsable de l’admissió de l’estudiant, resol les sol·licituds dels candidats o candidates a partir dels criteris definits.

Complements formatius

Els estudiants i les estudiants d’un dels títols següents no requereixen cursar complements de formació: MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB, MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV i MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que es porta a terme en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).

La Comissió Acadèmica del programa pot prescriure complements de formació per a la resta de candidats o candidates. Com a norma general, aquests complements consisteixen a cursar assignatures dels títols de màster anteriorment esmentats.

Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal i no han de superar en cap cas els 30 ECTS.

Als enllaços següents es poden consultar les guies docents de les assignatures corresponents a aquests programes:
https://www.upc.edu/ca/masters/estudis-avancats-en-arquitectura-barcelona-mbarch
https://www.upc.edu/ca/masters/intervencio-sostenible-en-el-medi-construit-mismec
https://www.upc.edu/gestioestudis/files/files_masters/59_p_cat.pdf

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula s’efectua després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: publicacions (obligatòria)
Nre. d’hores: 100

Activitat: altres activitats transversals (optativa)
Nre. d’hores: 30

Activitat: seminari de recerca (obligatòria)
Nre. d’hores: 60

Activitat: elaboració i defensa inicial del pla de recerca (obligatòria)
Nre. d’hores: 120

Activitat: formació en habilitats informacionals (optativa)
Nre. d’hores: 1,5

Activitat: metodologia de la recerca (optativa)
Nre. d’hores: 12

Activitat: innovació i creativitat (optativa)
Nre. d’hores: 8

Activitat: habilitats lingüístiques i de comunicació (optativa)
Nre. d’hores: 18

Activitat: mobilitat (optativa)
Nre. d’hores: 480

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• CARCAÑO ZAPATA, MARIA DEL CARMEN: Los jardines de los terrenos del Agua. Caso de estudio: Conurbaciones de Sabadell y Terrassa. Casos de contraste: Nueva Delhi, Málaga, Londres
  
  Autor/a: CARCAÑO ZAPATA, MARIA DEL CARMEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2021
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CASTIÑEIRA PALOU, MARIA ISABEL | MARTÍNEZ PÉREZ, ALONA
  Tribunal:
       PRESIDENT: BATLLE DURANY, ENRIC
       SECRETARI: MARTINEZ HIDALGO, CELIA
       VOCAL: TRILLO, CLAUDIA
  Resum de tesi: El contenido teórico y analítico de esta tesis genera el conocimiento crítico necesario para afirmar que los espacios libres, (o los espacios abiertos) son los elementos capaces de reestructurar la ciudad contemporánea. Entre ellos, los que hemos definido como ¿terrenos de agua¿ juegan un papel estructurante destacado. Por otro lado, para aprovechar su potencialidad, los terrenos del agua deben ser abordados en toda su complejidad, a partir de una interpretación del territorio y de unas estrategias de diseño y gestión. En todo momento se tiene que aspirar a un trabajo interescalar e interdisciplinar que vele por una buena gestión de los recursos hídricos. Estas dos afirmaciones enmarcan las dos hipótesis formuladas en la investigación, que se recogen en la primera parte de la tesis y que nacen a partir de la lectura de la escuela de Barcelona ( Enric Batlle, Raquel H.Tardin) y de la escuela anglosajona (Ian McHarg, Wenched E. Dramstad, James D. Olson y Richard T. T. Forman, James Corner, Charles Waldheim y Michael Hough). La primera de ellas, la que afirma que los terrenos del agua han de estar en el foco de atención del proyecto de la ciudad contemporánea a escala territorial y urbana, que juntamente con los otros espacios libres pueden a llegar a estructurarla con la construcción de una matriz ecológica, se verifica en la segunda parte de la tesis a partir del análisis de lo que denominamos caso de estudio, las conurbaciones de Sabadell y Terrassa. En el estudio realizado se analiza el territorio a escala territorial y posteriormente a escala de detalle. El dibujo es la herramienta principal utilizada que permite una lectura del territorio desde su imaginario colectivo, desde la historia urbana, desde el agua, desde su paisaje, desde la ecología y desde el urbanismo. A partir de este análisis se verifica, por un lado, que los ejes de las cuencas del Besos y del Llobregat se han convertido en estructuras funcionales y económicas propias demostrando la permanencia de la identidad del territorio definida por el agua. Por otro lado, que los ejes fluviales se nos presentan como potentes ejes de estructura de la ciudad, a pesar de todas las actuaciones ejecutadas que han sido poco respetuosas con la naturaleza de sus cauces. La segunda hipótesis es considerar que el proyecto urbano de los terrenos del agua, se debe abordar a partir de una interpretación del territorio y de unas estrategias de diseño y gestión. En todo momento se tiene que aspirar a un trabajo interescalar e interdisciplinar que vele por una buena gestión de los recursos hídricos. La verificación de esta hipótesis y la búsqueda de las estrategias de diseño y gestión de los terrenos del agua se realiza en la tercera parte de la tesis, a partir del análisis de los proyectos seleccionados del caso de estudio y de los proyectos que denominamos casos de contraste (río Yamuna- Nueva Delhi, río Guadalmedina-Málaga y río Lea-Londres). Y en la primera parte de la tesis cuando a partir del estudio de las publicaciones anteriomente mencionadas y de la metodología de la Region Survey de Patrick Geddes, del entendimiento del ciclo hidrológico del agua, y de las metodologías utilizadas en los estudios paisajísticos del río Guadalquivir y en el proyecto de regeneración del río Yamuna, se obtiene una manera de interpretar los terrenos del agua: cinco principios y un estudio 3C (anàlisis multicapas en tres escalas de trabajo: Cuenca, Ciudad y Cauce).
  
• DARDER SOLÉ, MARC: Entre el campanar i l¿habitatge: la urbanitat en l¿interstici. Constants i variables colonitzadores a partir de la contribució urbanística de José Borobio a la Delegació Regional de l¿Ebre de l¿Institut Nacional de Colonització (1944-1965)
  
  Autor/a: DARDER SOLÉ, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/07/2021
  Data de lectura: 25/10/2021
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB_ Sala de Graus ETSAB - meet.google.com/kbc-fxoc-rkp
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN
  Tribunal:
       PRESIDENT: OYON BAÑALES, JOSE LUIS
       SECRETARI: MONCLUS FRAGA, FRANCISCO-JAVIER
       VOCAL NO PRESENCIAL: CENTELLAS SOLER, MIGUEL
  Resum de tesi: La motivación de la investigación surge del interés por comprender las reglas de composición urbanística y los atributos de urbanidad que cristalizan en la obra colonizadora franquista desarrollada durante el período 1944-1965, específicamente en el ámbito de la cuenca hidrográfica del Ebro. El objetivo subyacente es hallar aquellas estrategias que aportan valor añadido a la construcción de tejidos de baja densidad, generalmente monótonos, iterativos y simplificadores. El enfoque de la investigación aparece al constatar la siguient paradoja, forjada a través de la experiencia y del análisis formal de los tejidos urbanos colonizadores: la existencia de atributos de urbanidad en un modelo urbanístico severamente condicionado por las urgentes necesidades productivas de la posguerra, encorsetado por una doctrina ideológica ávida de significación y atenazado por la escasez de recursos económicos y de capacitación técnica. Y, todo ello, sobre un patrón urbanístico de baja densidad -poco proclive a la formación de espacios urbanos apreciables- que se sitúa al final de la cadena productiva de la actividad colonizadora, gobernada por agrimensores y peritos agrícolas. Para ello, el trabajo parte de dos premisas iniciales. La primera se construye en torno a la figura de José Borobio Ojeda, en tanto que principal artífice de la construcción de urbanidad en el ámbito de la Delegación Regional del Ebro. A pesar de tratarse de una figura no perteneciente a la aristocracia de los arquitectos precursores del mito colonizador, la obra del arquitecto se revela como una sección transversal de la experiencia urbanística colonizadora, dada su larga y sostenida trayectoria al servicio del Instituto Nacional de Colonización (INC) durante más de dos décadas. En segundo lugar, la hipótesis de que la urbanidad se desarrolla en los intersticios que tienen lugar entre las constantes colonizadoras, es decir, entre la lógica productiva que modela el territorio, la retórica propagandística de las plazas mayores y la funcionalidad higienista de la vivienda colonizadora. En la contraposición entre función y símbolo, entre Estado y familia, entre producir y habitar, la urbanidad solamente aflora en los resquicios que se sitúan entre el simbolismo de la plaza mayor y el rigor funcional de la vivienda, es decir, en los trazados de los poblados y en la ordenación física de sus tejidos. Así pues, la investigación se estructura en un prólogo y cuatro capítulos. En el prólogo se analiza la figura de José Borobio, mediante una revisión de su producción gráfica más significativa y sus primeros proyectos de arquitectura, elaborados con su hermano Regino. Un análisis que permite anticipar un arquitecto con una inclinación por la modernidad mezclada con admiración por los atributos de la arquitectura rural tradicional. El primer capítulo se interesa por el andamiaje conceptual sobre el cual se construye urbanísticamente la obra colonizadora, es decir, por aquellos marcos técnicos, administrativos e ideológicos que fundamentan sus poblados. En el segundo capítulo, la mirada se centra en el dilatado proceso de investigación, evolución y aprendizaje que subyace en la producción urbana de José Borobio durante los veinte años al servicio del INC, tomando como referencia las tres etapas históricas definidas por José Luis Oyón en su tesis doctoral. El tercer capítulo se centra en la búsqueda de patrones urbanísticos y constantes colonizadoras en la obra del arquitecto, en especial en los tres ámbitos que encarnan el grueso conceptual de la obra colonizadora: el territorio, la plaza y la vivienda. Finalmente, el cuarto capítulo analiza las estrategias formales y compositivas que el arquitecto emplea para convertir sus poblados en espacios de urbanidad, diversidad y modernidad. Concluye el trabajo con el análisis de un caso de estudio paradigmático, el poblado de Fayón, colofón de la obra de Jos
  
• PÉREZ BAZÁN, CYNTHIA CECILIA: Supernovas, constelaciones y nebulosas. Algunas singularidades del turismo urbano en Barcelona
  
  Autor/a: PÉREZ BAZÁN, CYNTHIA CECILIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/09/2021
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  Tribunal:
       PRESIDENT: PIE NINOT, RICARDO
       SECRETARI: ANTÓN CLAVÉ, SALVADOR
       VOCAL: MILANO, CLAUDIO
  Resum de tesi: Los atractivos turísticos son parte esencial del turismo urbano. Se suele pensar que los atractivos son equiparables entre sí, y que sus impactos pueden acotarse como si las ciudades pudieran manejar sus flujos turísticos como lo hacen los parques temáticos. La dificultad del control del turismo urbano y de los flujos de turistas surge por una condición de las ciudades: que los turistas y residentes comparten el espacio y los servicios haciendo imposible delimitar lo que es de uso excluso de uno u otro grupo. Por esta dificultad nace la idea de buscar otras herramientas para medir las concentraciones en las ciudades. Una de estas son los heatmaps. El estudio de la concentración de personas/imágenes/datos en los espacios turísticos refleja que la densidad depende más de las sinergias entre atractivos, que de los atractivos en sí. Esto se corrobora estudiando los atractivos principales y secundarios, donde vemos que, por más relevantes que sean, no generan un gran impacto en su entorno inmediato a menos que cuenten con otro atractivo próximo, y afín, que les permita fortalecer y extender los flujos turísticos. Este flujo es el que permite dinamizar ciertas zonas, aprovechar sinergias, y extender la concentración de visitantes. Radiografiar en este sentido la ciudad de Barcelona permite revelar detalles que van más allá del número de visitas y estadísticas, y que podemos descubrir gracias a la interpretación de los heatmaps. Los heatmaps permiten evaluar y valorar esa conectividad y presuponer el impacto de los atractivos en su entorno. Las concentraciones de fotos, posts y tweets completan una radiografía mucho más real del uso turístico de la ciudad. Entender que no todos los atractivos responden del mismo modo, ya es un paso más para la comprensión de este fenómeno tan cambiante que es el turismo urbano.
  

Darrera actualització: 16/10/2021 04:47:07.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 16/10/2021 04:30:36.

Llistat de tesis defensades per any

• GIMENEZ IMIRIZALDU, ALEJANDRO: La excepción. Tres dimensiones de la discontinuidad en el paisaje de la Barcelona contemporánea
  
  Autor/a: GIMENEZ IMIRIZALDU, ALEJANDRO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672318
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 29/07/2021
  Director/a de tesi: RUBERT DE VENTOS, MARIA | PARCERISA BUNDO, JOSEP
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
       SECRETARI: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
       VOCAL: GOULA, MARIA
       VOCAL: REINOSO BELLIDO, RAFAEL
       VOCAL: SARDÀ FERRAN, JORDI
  Resum de tesi: En esta tesis se trata la discontinuidad como excepción en el discurso o como licencia ortográfica en el (con)texto urbano. En primer lugar, se estudian interrupciones en los recorridos, los momentos en que los flujos, el movimiento, las líneas de la vialidad en el plano se detienen, cambian o inflexionan. En segundo lugar, se eleva la mirada hacia el plano de las fachadas y se analizan situaciones de diedro urbano ciego en medianeras y testeros. Se atiende aquí también al potencial semántico de la ciudad, la capacidad de contener mensajes y el valor, la intención y el significado de algunos como reveladores de la discontinuidad. En tercer lugar, se observan las excepciones por vacío en el volumen edificado y, con más precisión, en su matriz residencial: huecos expectantes como apneas triédricas del discurso urbano. Estas tres aproximaciones se suman en un relato de creciente compleji-dad formal y funcional apoyado en la mirada próxima y la experiencia directa. El trabajo se complementa con ejemplos de otras ciudades: Castelló, Bilbao, Donostia y Vigo y contiene como apunte la propuesta para el Affordable Housing Challenge de la ciudad de Nueva York. La trama urbana de estas ciudades es esencialmente continua. Las excepciones a esa continuidad del paisaje urbano se presentan raramente en sus retículas interiores, en el roce entre distintos tejidos, con más frecuencia en sus perímetros y de forma llamativa en la relación con sus litorales, marítimos y fluviales, en el contacto con sus accidentes geológicos, cuando el relieve se manifiesta de manera contundente, junto a las grandes infraestructuras de movilidad y transporte colectivo y en el contorno de algunos grandes recintos monofuncionales de la actividad. Pueden entenderse como aforismos de un discur-so esencialmente coherente. La estrategia cognitiva que asimila el estudio de la ciudad al del lenguaje tiene en la morfogenética (la génesis de las formas mínimas de comunicación), la semántica (los significados en creciente complejidad) y la sintaxis (el orden en que se dispone el mensaje) tres referentes gramaticales de gran interés al objeto de esta tarea. Esta lectura del paisaje urbano como discurso pone el acento en las ocasiones en que su forma presenta interrupciones, inflexiones o vacíos; discontinuidades en sus tres componentes materiales (parcelación, urbanización, edificación) y en las tres dimensiones del espacio. Las excepciones son a veces clamorosas. Otras veces podrán entenderse como los silencios sin los que la músi-ca sería sólo ruido. Una selección de 62 de los de 600 emplazamientos procedentes del material preparatorio a las distintas ediciones del concurso de participación ciudadana Racons Públics/Recantos Públicos/Hiriko Txokoak/Rincones públicos (1996-2012) se suma a seis casos de estudio, un revisi-tado de las exposiciones Mitgeres Barcelona, de l¿oblit al projecte (2007) y Piso Piloto (2015) y múltiples apuntes y referencias apoyados en veinticinco años de experiencia investigadora y compromiso docente con la Escuela de Arquitectura de Barcelona. El trabajo concluye destacando el valor de la excepción en relación a la fortaleza del sistema urbano, analizando sus causas y consecuencias, evaluando críticamente algunos proyectos de creci-miento y transformación y apuntando futuras estrategias de mejora.
  

• SALVÀ MATAS, CATALINA: La memòria d'un paisatge gravat. Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca
  
  Autor/a: SALVÀ MATAS, CATALINA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671878
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 18/02/2021
  Director/a de tesi: LLOP TORNE, CARLOS JUAN | GOULA, MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SABATE BEL, JOAQUIN
       SECRETARI: SPANOU, IOANNA
       VOCAL: SARDÀ FERRAN, JORDI
       VOCAL: ALOMAR GARAU, GABRIEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: LABASTIDA JUAN, MARTA
  Resum de tesi: Aquesta recerca vol ser el manifest d¿un dels paisatges més estesos de l¿illa de Mallorca: les pedreres de marès, i proposa entendre aquests espais com a part del seu paisatge, com a part essencial del seu territori i com a definidors de la seva identitat i memòria. Les pedreres de marès són un tipus de pedreres que gairebé es podrien proclamar autòctones d¿aquesta illa. El seu nom prové del material extret, el marès, una roca present a gran part del seu territori que ha servit per a realitzar la majoria d¿edificis que s¿hi troben. La materialització d¿aquestes pedreres s'evidencia en forma de buits construïts mitjançant l'extracció del marès, llocs amb condicions espacials espectaculars. Parlar de pedreres no és només parlar de les excavacions produïdes sinó també del seu entorn, del paisatge, i en com aquestes contribueixen a la formació de la identitat, la imatge i la memòria del territori. Aquesta tesi queda inscrita dins aquesta temàtica. Es defensa la hipòtesi de que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge encara que, actualment, aquestes es troben predestinades a la seva desaparició una vegada finalitza l¿activitat d¿extracció de la pedra, per mor de l¿aplicació dels plans de restauració que fan esborrar, omplint l¿espai excavat, les pedreres del paisatge. La desvinculació dels prejudicis que s¿associen a les pedreres de marès, enteses com a pures activitats extractives, serà essencial per a establir una mirada renovada cap a elles que, alhora, permetrà considerar-les com a paisatges de valor. Així mateix, es vol demostrar també l¿existència d¿un lligam de component territorial entre les pedreres de marès i el territori, proposant-lo com a nou concepte d¿extensió insular i de lectura d¿aquest paisatge. Aquest lligam es prefigura com a organització territorial de les pedreres de marès, intuint l¿existència de patrons de paisatge en la seva morfologia. L¿objectiu final de la recerca és trobar els valors que les diferencien de la resta de pedreres, els quals entendrem per la seva identitat, i que permetran establir els possibles patrons per a la seva conservació i per a la seva gestió futura. La recerca pretén fixar el coneixement al voltant d¿aquestes pedreres, recollint i recopilant totes les existents a l¿actualitat i les que han existit en el passat. L¿elaboració d¿un arxiu de pedreres serà una de les aportacions transversals de la recerca i voldrà esdevenir el document de referència sobre aquestes. Basada en la hipòtesi de que la recerca sobre el paisatge es fonamenta necessàriament en la seva representació, aquesta s¿aborda des de la seva complexitat total, entenent complexitat com a acumulació, superposició i relació de múltiples dades de diferents orígens. El registre i la documentació del paisatge passa necessàriament per la generació d¿imatges: cartografies de pedreres mai fins ara dibuixades, sent aquesta una de les principals aportacions de la tesi.L¿estructura de la tesi intenta reproduir totes les lectures realitzades envers el cas d¿estudi. És per aquest motiu que es planteja una lectura progressiva de la tesi que reconstrueix el procés de generació del canvi de mirada envers les pedreres de marès, enteses primer com a llocs, com a espais aïllats als quals s¿incorpora la seva memòria i les lectures històriques realitzades, per acabar entenent-les com a paisatge, com una part de la identitat del territori de l¿illa. El trinomi LLOCS¿MEMÒRIA¿PAISATGE està format pels tres conceptes que defineixen el títol dels tres capítols que constitueixen el cos teòric de la recerca i que alhora es poden entendre com tres diferents òptiques en que s¿han mirat o es poden mirar les pedreres de marès. Aquests tres capítols deriven en la generació de l¿Arxiu de Pedreres, que integra la Base de Dades
  

Darrera actualització: 16/10/2021 05:11:51.

Grups de recerca

• GILDA-Grup per a la Innovacio i la Logistica Docent en Arquitectura
• GRU-Grup de Recerca Urbanisme
• LUB-Laboratori d'Urbanisme de Barcelona

Professorat

• Batlle Durany, Enric
• Castiñeira Palou, Isabel
• Clua Uceda, Alvaro
• Corominas Ayala, Miguel
• Cortellaro, Stefano
• Crosas Armengol, Carles
• Franquesa Sanchez, Jordi
• Galindo Gonzalez, Julian
• Gomez Escoda, Eulalia
• Llop Torne, Carles
• Marti Casanovas, Miquel
• Martin Ramos, Angel
• Moreno Sanz, Joan
• Muxi Martinez, Zaida
• Oyon Bañales, Jose Luis
• Parcerisa Bundo, Josep
• Peremiquel Lluch, Francesc
• Pesoa Marcilla, Melisa
• Rubert de Ventos, Maria
• Sabate Bel, Joaquim
• Sagarra Trias, Ferran
• Sotoca Garcia, Adolf

• Eizaguirre Garaitagoitia, Xabier
• Español Llorens, Joaquim
• Font Arellano, Antonio
• Pie Ninot, Ricard
• Roca Blanch, Estanislau
• Serra Riera, Enric
• Vidal Pla, Miguel