Perfil d'acces

Els títols amb accés al programa, sense necessitat de complements de formació, són els màsters de recerca de la UPC següents:
• MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB
• MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV
• MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que s’imparteix en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).
Per als doctorands i doctorandes que accedeixin amb títols de màster afins a l’àmbit del programa diferents dels indicats anteriorment, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot establir els complements formatius a cursar en cada cas en funció del perfil i la formació prèvia acreditada pel candidat o candidata.
En qualsevol cas, aquesta possibilitat ha d’assegurar que l’estudiant obtingui les competències necessàries per cursar el programa de doctorat.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda, detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.

Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.

Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per elaborar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.

Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.

Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de dur a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.

Haver justificat que són capaços de participar en els debats científics que es desenvolupin internacionalment en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins el seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Rubert de Ventos, Maria

• Gomez Escoda, Eulalia
• Oyon Bañales, Jose Luis
• Rubert de Ventos, Maria
• Sabate Bel, Joaquim

• Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (PROMOTORA)

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel: 934 011 875
Correu electrònic: secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Perfil d'acces

Els títols amb accés al programa, sense necessitat de complements de formació, són els màsters de recerca de la UPC següents:
• MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB
• MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV
• MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que s’imparteix en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).
Per als doctorands i doctorandes que accedeixin amb títols de màster afins a l’àmbit del programa diferents dels indicats anteriorment, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot establir els complements formatius a cursar en cada cas en funció del perfil i la formació prèvia acreditada pel candidat o candidata.
En qualsevol cas, aquesta possibilitat ha d’assegurar que l’estudiant obtingui les competències necessàries per cursar el programa de doctorat.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Les sol·licituds d’admissió han d’anar acompanyades d’un CV (en què es faci un especial èmfasi en les qualificacions acadèmiques i l’experiència en recerca) i una carta de motivació de 500 paraules (fins a dues cartes de recomanació) amb una explicació del camp de recerca en què es pensa centrar el desenvolupament de la tesi doctoral.

Pel que fa a l’admissió de l’estudiant, la Comissió Acadèmica pondera les sol·licituds a partir dels criteris següents:
• Expedient acadèmic (45 %)
• Currículum (35 %)
• Carta de motivació (20 %)

La Comissió Acadèmica del programa de doctorat, responsable de l’admissió de l’estudiant, resol les sol·licituds dels candidats o candidates a partir dels criteris definits.

Complements formatius

Els estudiants i les estudiants d’un dels títols següents no requereixen cursar complements de formació: MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB, MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV i MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que es porta a terme en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).

La Comissió Acadèmica del programa pot prescriure complements de formació per a la resta de candidats o candidates. Com a norma general, aquests complements consisteixen a cursar assignatures dels títols de màster anteriorment esmentats.

Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal i no han de superar en cap cas els 30 ECTS.

Als enllaços següents es poden consultar les guies docents de les assignatures corresponents a aquests programes:
https://www.upc.edu/ca/masters/estudis-avancats-en-arquitectura-barcelona-mbarch
https://www.upc.edu/ca/masters/intervencio-sostenible-en-el-medi-construit-mismec
https://www.upc.edu/gestioestudis/files/files_masters/59_p_cat.pdf

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula s’efectua després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: publicacions (obligatòria)
Nre. d’hores: 100

Activitat: altres activitats transversals (optativa)
Nre. d’hores: 30

Activitat: seminari de recerca (obligatòria)
Nre. d’hores: 60

Activitat: elaboració i defensa inicial del pla de recerca (obligatòria)
Nre. d’hores: 120

Activitat: formació en habilitats informacionals (optativa)
Nre. d’hores: 1,5

Activitat: metodologia de la recerca (optativa)
Nre. d’hores: 12

Activitat: innovació i creativitat (optativa)
Nre. d’hores: 8

Activitat: habilitats lingüístiques i de comunicació (optativa)
Nre. d’hores: 18

Activitat: mobilitat (optativa)
Nre. d’hores: 480

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• CHO, MEEHWA: Dos crecimientos en una ciudad. Dos ciudades en crecimiento
  
  Autor/a: CHO, MEEHWA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/06/2023
  Data de lectura: 04/10/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB. Planta Baixa (E.T.S. Arquitectura de Barcelona)Presencialment
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN
  Tribunal:
       PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
       SECRETARI: BROSSA I BALCELLS, MARCOS
       VOCAL: SOARES RIBEIRO GOMES CAVACO, CRISTINA
  Resum de tesi: La constatación de que, tras más de un siglo de existencia, una parte considerada marginal en mi ciudad, está trágicamente desapareciendo sin dejar rastro, me llevó a examinar su desarrollo y destrucción. La ciudad de Busan, la primera industrial y la segunda más grande de Corea del Sur, ha experimentado una considerable explosión demográfica en tres ocasiones desde la aparición de la ciudad moderna, yendo la planificación urbana siempre por detrás de los procesos de expansión. Hoy conviven una parte planificada y otra no, en la misma ciudad. Pero ambas se han desarrollado con un proceso de reiterada exclusión, expulsión y eventualmente aculturación de la población más desfavorecida. Una discriminación espacial no solo borra la ¿otra ciudad¿ en la vida real sino asimismo en la historia oficial, tanto en descripciones como en planos. Antes de abordar su análisis morfológico, hacer visible su existencia y incorporarla a la narración histórica resulta imprescindible.Esta historia no se limita a ofrecer un testimonio del sufrimiento de parte de la ciudadanía, sino que desvela la turbulenta historia moderna de la sociedad surcoreana, que está condensada en el crecimiento de una ciudad, que entra en la modernidad desde el rincón más periférico del imperialismo del siglo XIX; inicia el siglo XX ocupada por un ejército extranjero; sufre una pobreza extrema tras la guerra, real e ideológica, a mediados del siglo pasado; y en pocas décadas pasa de ser un país en vías de desarrollo, a alcanzar recientemente un milagroso crecimiento socioeconómico, que sin embargo, oculta vergonzosamente una parte de su historia.La discriminación, que nace de imponer nuevos órdenes urbanos, se reproduce cada vez que aparece un nuevo poder, inevitablemente vinculada a un conflicto de clases. Para desvelar los sucesivos intentos de aculturación, o directamente de expulsión, hemos analizado el devenir de dos tipos de crecimiento urbano a lo largo de cinco períodos, en los que las políticas urbanas se subordinan reiteradamente a los objetivos del grupo dominante y del gobierno, ya sea de un país externo o de la propia sociedad coreana. Observar la dinámica de los diversos agentes que intervienen en las políticas de vivienda, revela la relación recíproca entre dos crecimientos y las sucesivas transformaciones urbanas como resultado.Se han abordado muy pocos estudios morfológicos en Corea, con lo que esta investigación supone un aporte novedoso al conocimiento de la forma urbana, y revela, además, como contribuye a construir una dramática desigualdad. Busan dispone aún de menos estudios, tanto relativos a su historia urbana, como a su análisis morfológico, a pesar de su importancia central en el desarrollo de la historia moderna de Corea. Hemos querido elaborar y poner a disposición de futuras investigaciones, un intenso análisis con documentación muy variada de la formación y transformación a lo largo de quince ejes representativos.Frente a la aparente irregularidad de esa ¿otra ciudad¿, supuestamente informal, los análisis desvelan patrones, un orden propio, resultado de una organización colectiva, fundamentado en una composición espacial tradicional. Resulta que esa ¿otra ciudad¿ no surge espontáneamente ni es marginal, sino que esta anclada en la historia, siendo el único lugar donde las huellas de la vida tradicional permanecen en los espacios cotidianos, bien diferente a algunos elementos patrimoniales que se preservan artificialmente, ajenos a su contexto urbano. Si un día la sociedad surcoreana tratara de recuperar una tradición que ha despreciado y ocultado, al considerarla inferior, mientras perseguía una modernización tardía, y quisiera reconectar con la contemporaneidad, esa ¿otra ciudad¿ ofrecería, si aún llegamos a tiempo, el único testimonio físico para conseguirlo.
  

Darrera actualització: 04/10/2023 04:45:29.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 04/10/2023 04:30:30.

Llistat de tesis defensades per any

• ROA LOPEZ, JOSE MIGUEL: Periferia y Ciudad. El caso del Baix LLobregat en Barcelona
  
  Autor/a: ROA LOPEZ, JOSE MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/06/2023
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FONT ARELLANO, ANTONIO
       SECRETARI: VASSALO SANTOS CABRAL, JOAO CARLOS
       VOCAL: MOYA GONZÁLEZ, LUIS
  Resum de tesi: El continuo urbano de Barcelona se extiende por el Baix Llobregat, la movilidad forma también un todo indisociable, lo mismo sucede con la economía, con la vida social y cultural; la geografía y el medio ambiente vuelven a ratificar que la comarca y la ciudad central son un mismo ámbito. Sin embargo, en términos urbanos y de gobernanza aparecen disrupciones y discontinuidades, que no reconocen el conjunto como una ciudad. La periferia del Baix Llobregat se conforma durante el periodo fordista que concluye en los años 70, (de la misma manera que sucede con la mayoría de las grandes ciudades europeas). ¿Por qué cuatro décadas no han sido suficientes para que esa periferia se incorpore de pleno derecho a la ciudad? Para dar contestación a esa pregunta, y al mismo tiempo detectar las patologías urbanas que se derivan de esa circunstancia, hemos investigado en cuatro campos:1. Primeras exploraciones del Baix Llobregat (años 70). Matrices ambiental, urbana y territorial.La Matriz Ambiental se conceptualiza atendiendo a tres tipos de terrenos, a tres líneas de carena, y a tres tríos de rieras. La Matriz Urbana en los 70 se formaliza atendiendo a las grandes infraestructuras de la movilidad y del riego, a las manchas de suelo urbano en cada municipio, y a las nuevas morfologías: polígonos residenciales, industriales, y urbanizaciones de montaña. El cruce de ambas matrices es especialmente fértil.2. Periferia. ¿Ciudad o metrópoli? El caso de BarcelonaHay una reflexión sobre los principales debates sobre periferias de los 80 en Europa, y por otra parte un análisis de cinco ciudades europeas, comparando las demografías de los diferentes ámbitos administrativos (ciudad, área metropolitana, y región) y las gobernanzas y planeamiento de cada uno de ellos. Esta parte es una base ideológica y conceptual que ponemos en relación con Barcelona.3. Barcelona, dentro y fuera de las rondas.Ya en los 70, la Barcelona-ciudad desborda las rondas. En esta parte se estudian los sucesivos ámbitos de la administración local y general entorno a Barcelona, los orígenes de la Barcelona ciudad (años 70), el planeamiento urbano en el área de Barcelona, y la transformación urbana de la Barcelona-ciudad (1975-2020). 4. La construcción por fragmentos del Baix Llobregat en Barcelona.Volvemos aquí al Baix Llobregat para analizar su construcción por fragmentos en estas 4 décadas. Estudiamos la continuidad de las autovías frente a la discontinuidad de las avenidas, la construcción por fragmentos al interior de cada municipio. Para finalizar con dos estudios que abordan temáticamente el conjunto del Baix Llobregat, como son las Áreas Residenciales Estratégicas y las urbanizaciones de montaña. Cada Parte tiene sus conclusiones que juntas, constituyen propiamente las conclusiones de la tesis. Para finalizar, se abre un apartado de Hipótesis de Futuro que ayudan a contextualizar algunos aspectos de la propia tesis y a la vez sugieren caminos de implementación urbana de sus postulados.
  

• ROCAMONDE LOURIDO, JAVIER: La Khôra del común. Una exploración de los componentes espaciales de la cooperación a lo largo del río Llobregat en el Baix Berguedà
  
  Autor/a: ROCAMONDE LOURIDO, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 17/01/2023
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: OYON BAÑALES, JOSE LUIS
       SECRETARI: DELGADO RUIZ, MANUEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: SEVILLA BUITRAGO, ALVARO
  Resum de tesi: La primera acepción del Diccionario de la lengua española (RAE) define cooperar como ¿obrar juntamente con otro u otros para la consecución de un fin común¿. Quizás esta idea de agentes alineados con un objetivo compartido sea la noción más extendida de esta palabra. Sin embargo, también es importante prestar atención a la segunda acepción ¿¿Obrar favorablemente a los intereses o propósitos de alguien¿¿ ya que, muchas veces, los procesos cooperativos no son actos simétricos, recíprocos, o igualitarios. Por ello, en este trabajo definimos la cooperación en sentido amplio, como un intercambio entre agentes no necesariamente homólogos, afines o libres. La entendemos como un recurso evolutivo o habilidad social que permite a las comunidades adaptarse colectivamente al medio físico y social que habitan, en una relación dinámica en la que varían las relaciones de poder entre los agentes involucrados, dando lugar a una sucesión de ciclos cooperativos que se superponen en el territorio.El propósito de esta investigación es explorar algunas de las componentes espaciales de distintos ciclos y modelos cooperativos, partiendo de la convicción de que en esta relación entre morfología espacial y formas de organización social puede existir un territorio fértil para nuestra disciplina. A lo largo del trabajo tratamos de verificar hasta qué punto es cierta la hipótesis de que la evolución de los modelos cooperativos se manifiesta espacialmente en las estructuras territoriales, urbanas y arquitectónicas. Para ello proponemos un análisis comparativo que explora, a distintas escalas, la evolución de las formas de organización comunitaria, y los espacios donde se desarrollan, en una selección de casos de estudio vinculados al río Llobregat, a su paso por el Baix Berguedà. Este compromiso con un contexto geográfico y cultural específico se complementa con una serie de lecturas externas (en forma de cita textual de otros autores) que comparan los estudios locales con las discusiones de interés general.La Khôra del común es una metáfora que aglutina algunas de las intuiciones e intereses que catalizan nuestra investigación. También es una toma de posición ya que, con este título aludimos al espacio de oportunidad para la cooperación recíproca, uno de los modelos de intercambio observados en este trabajo. Esta se basa en la noción kropotkiniana de ¿apoyo mutuo¿ que, a nuestro entender, atesora un gran potencial para contribuir a afrontar muchos de los retos que enfrentamos en la actualidad. Con nuestra metáfora evocamos una constelación de espacios comunes de fricción en los que se superponen actividades y agentes heterogéneos, actuando como umbrales entre lo individual y lo colectivo, entre lo privado y lo público, entre lo productivo y lo reproductivo.
  

Darrera actualització: 04/10/2023 05:01:11.

Grups de recerca

• GILDA-Grup per a la Innovacio i la Logistica Docent en Arquitectura
• GRU-Grup de Recerca Urbanisme
• LUB-Laboratori d'Urbanisme de Barcelona

Professorat

• Batlle Durany, Enric
• Castiñeira Palou, Isabel
• Clua Uceda, Alvaro
• Corominas Ayala, Miguel
• Cortellaro, Stefano
• Crosas Armengol, Carles
• Franquesa Sanchez, Jordi
• Galindo Gonzalez, Julian
• Gomez Escoda, Eulalia
• Llop Torne, Carles
• Marti Casanovas, Miquel
• Martin Ramos, Angel
• Moreno Sanz, Joan
• Muxi Martinez, Zaida
• Oyon Bañales, Jose Luis
• Parcerisa Bundo, Josep
• Peremiquel Lluch, Francesc
• Pesoa Marcilla, Melisa
• Rubert de Ventos, Maria
• Sabate Bel, Joaquim
• Sagarra Trias, Ferran
• Sotoca Garcia, Adolf

• Eizaguirre Garaitagoitia, Xabier
• Español Llorens, Joaquim
• Font Arellano, Antonio
• Pie Ninot, Ricard
• Roca Blanch, Estanislau
• Serra Riera, Enric
• Vidal Pla, Miguel