Perfil d'acces

Els títols amb accés al programa, sense necessitat de complements de formació, són els màsters de recerca de la UPC següents:
• MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB
• MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV
• MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que s’imparteix en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).
Per als doctorands i doctorandes que accedeixin amb títols de màster afins a l’àmbit del programa diferents dels indicats anteriorment, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot establir els complements formatius a cursar en cada cas en funció del perfil i la formació prèvia acreditada pel candidat o candidata.
En qualsevol cas, aquesta possibilitat ha d’assegurar que l’estudiant obtingui les competències necessàries per cursar el programa de doctorat.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda, detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.

Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.

Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per elaborar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.

Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.

Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de dur a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.

Haver justificat que són capaços de participar en els debats científics que es desenvolupin internacionalment en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins el seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Rubert de Ventos, Maria

• Gomez Escoda, Eulalia
• Oyon Bañales, Jose Luis
• Rubert de Ventos, Maria
• Sabate Bel, Joaquim

• Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (PROMOTORA)

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel: 934 011 875
Correu electrònic: secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Perfil d'acces

Els títols amb accés al programa, sense necessitat de complements de formació, són els màsters de recerca de la UPC següents:
• MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB
• MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV
• MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que s’imparteix en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).
Per als doctorands i doctorandes que accedeixin amb títols de màster afins a l’àmbit del programa diferents dels indicats anteriorment, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot establir els complements formatius a cursar en cada cas en funció del perfil i la formació prèvia acreditada pel candidat o candidata.
En qualsevol cas, aquesta possibilitat ha d’assegurar que l’estudiant obtingui les competències necessàries per cursar el programa de doctorat.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Les sol·licituds d’admissió han d’anar acompanyades d’un CV (en què es faci un especial èmfasi en les qualificacions acadèmiques i l’experiència en recerca) i una carta de motivació de 500 paraules (fins a dues cartes de recomanació) amb una explicació del camp de recerca en què es pensa centrar el desenvolupament de la tesi doctoral.

Pel que fa a l’admissió de l’estudiant, la Comissió Acadèmica pondera les sol·licituds a partir dels criteris següents:
• Expedient acadèmic (45 %)
• Currículum (35 %)
• Carta de motivació (20 %)

La Comissió Acadèmica del programa de doctorat, responsable de l’admissió de l’estudiant, resol les sol·licituds dels candidats o candidates a partir dels criteris definits.

Complements formatius

Els estudiants i les estudiants d’un dels títols següents no requereixen cursar complements de formació: MBArch (màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona) de l’ETSAB, MISMeC (màster universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït) de l’ETSAV i MBLandArch (màster universitari en Paisatgisme), que es porta a terme en col·laboració entre l’ETSAB i l’Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).

La Comissió Acadèmica del programa pot prescriure complements de formació per a la resta de candidats o candidates. Com a norma general, aquests complements consisteixen a cursar assignatures dels títols de màster anteriorment esmentats.

Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal i no han de superar en cap cas els 30 ECTS.

Als enllaços següents es poden consultar les guies docents de les assignatures corresponents a aquests programes:
https://www.upc.edu/ca/masters/estudis-avancats-en-arquitectura-barcelona-mbarch
https://www.upc.edu/ca/masters/intervencio-sostenible-en-el-medi-construit-mismec
https://www.upc.edu/gestioestudis/files/files_masters/59_p_cat.pdf

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula s’efectua després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: publicacions (obligatòria)
Nre. d’hores: 100

Activitat: altres activitats transversals (optativa)
Nre. d’hores: 30

Activitat: seminari de recerca (obligatòria)
Nre. d’hores: 60

Activitat: elaboració i defensa inicial del pla de recerca (obligatòria)
Nre. d’hores: 120

Activitat: formació en habilitats informacionals (optativa)
Nre. d’hores: 1,5

Activitat: metodologia de la recerca (optativa)
Nre. d’hores: 12

Activitat: innovació i creativitat (optativa)
Nre. d’hores: 8

Activitat: habilitats lingüístiques i de comunicació (optativa)
Nre. d’hores: 18

Activitat: mobilitat (optativa)
Nre. d’hores: 480

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• ROCAMONDE LOURIDO, JAVIER: La Khôra del común. Una exploración de los componentes espaciales de la cooperación a lo largo del río Llobregat en el Baix Berguedà
  
  Autor/a: ROCAMONDE LOURIDO, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/09/2022
  Data de lectura: 17/01/2023
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ETSAB: Sala de Graus. videoconference:meet.google.com/snc-xunj-hnp
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  Tribunal:
       PRESIDENT: OYON BAÑALES, JOSE LUIS
       SECRETARI: DELGADO RUIZ, MANUEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: SEVILLA BUITRAGO, ALVARO
  Resum de tesi: La primera acepción del Diccionario de la lengua española (RAE) define cooperar como ¿obrar juntamente con otro u otros para la consecución de un fin común¿. Quizás esta idea de agentes alineados con un objetivo compartido sea la noción más extendida de esta palabra. Sin embargo, también es importante prestar atención a la segunda acepción ¿¿Obrar favorablemente a los intereses o propósitos de alguien¿¿ ya que, muchas veces, los procesos cooperativos no son actos simétricos, recíprocos, o igualitarios. Por ello, en este trabajo definimos la cooperación en sentido amplio, como un intercambio entre agentes no necesariamente homólogos, afines o libres. La entendemos como un recurso evolutivo o habilidad social que permite a las comunidades adaptarse colectivamente al medio físico y social que habitan, en una relación dinámica en la que varían las relaciones de poder entre los agentes involucrados, dando lugar a una sucesión de ciclos cooperativos que se superponen en el territorio.El propósito de esta investigación es explorar algunas de las componentes espaciales de distintos ciclos y modelos cooperativos, partiendo de la convicción de que en esta relación entre morfología espacial y formas de organización social puede existir un territorio fértil para nuestra disciplina. A lo largo del trabajo tratamos de verificar hasta qué punto es cierta la hipótesis de que la evolución de los modelos cooperativos se manifiesta espacialmente en las estructuras territoriales, urbanas y arquitectónicas. Para ello proponemos un análisis comparativo que explora, a distintas escalas, la evolución de las formas de organización comunitaria, y los espacios donde se desarrollan, en una selección de casos de estudio vinculados al río Llobregat, a su paso por el Baix Berguedà. Este compromiso con un contexto geográfico y cultural específico se complementa con una serie de lecturas externas (en forma de cita textual de otros autores) que comparan los estudios locales con las discusiones de interés general.La Khôra del común es una metáfora que aglutina algunas de las intuiciones e intereses que catalizan nuestra investigación. También es una toma de posición ya que, con este título aludimos al espacio de oportunidad para la cooperación recíproca, uno de los modelos de intercambio observados en este trabajo. Esta se basa en la noción kropotkiniana de ¿apoyo mutuo¿ que, a nuestro entender, atesora un gran potencial para contribuir a afrontar muchos de los retos que enfrentamos en la actualidad. Con nuestra metáfora evocamos una constelación de espacios comunes de fricción en los que se superponen actividades y agentes heterogéneos, actuando como umbrales entre lo individual y lo colectivo, entre lo privado y lo público, entre lo productivo y lo reproductivo.
  
• SANDOVAL VÁSQUEZ, JUAN CARLOS: La construcción del territorio de la Amazonía ecuatoriana. Una mirada desde las huellas de las disputas civilizatorias
  
  Autor/a: SANDOVAL VÁSQUEZ, JUAN CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/09/2022
  Data de lectura: 13/12/2022
  Hora de lectura: 14:30
  Lloc de lectura: ETSAB_ Sala de Graus_ meet.google.com/sua-tzus-siq
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | LLOP TORNE, CARLOS JUAN
  Tribunal:
       PRESIDENT: SOTOCA GARCIA, ADOLFO
       SECRETARI: HIGUERAS GARCIA, ESTER
       VOCAL: SALTOS GALARZA, WASHINGTON NAPOLEON
  Resum de tesi: Este trabajo desarrolla una lectura interpretativa del proceso de configuración del territorio amazónico del Ecuador, un vasto territorio con un enorme predominio natural e importante diversidad biológica y cultural. El objetivo de esta tesis es aportar al entendimiento de la construcción de este territorio y a su re-conocimiento. El trabajo parte de la idea que las huellas en el territorio amazónico dan cuenta de las disputas civilizatorias, las formas de ocupación territorial de los pueblos y nacionalidades indígenas han sido sistemáticamente obviadas y menospreciadas, a las que se las ha tratado de cambiar imponiendo otros patrones de ocupación territorial. Las formas dispersas de ocupación han sido consideradas un problema que debe ser corregido concentrando a la población en asentamientos urbanos. Estas lógicas se han mantenido en tensión durante los últimos 500 años en los que las peculiaridades del territorio han producido resultados particulares en la configuración de la Amazonía ecuatoriana, que en la actualidad se ve drásticamente marcada por nuevas ideas que en las prácticas replican viejos hábitos. Para comprender estos procesos el trabajo plantea cuatro capítulos principales, el primero da cuenta de un largo proceso de confrontación que inicia en el siglo XVI y se extiende hasta mediados del siglo XX, en el que un proyecto misional pretende imponer nuevos patrones de ocupación territorial a los pueblos indígenas. Las formas de ocupar el territorio se ven confrontadas, la concentración y la dispersión aparecen como constantes en este proceso que de manera general prefigura (no configura) la Amazonía que hoy conocemos. El segundo capítulo explica la existencia de un proyecto de colonización interna gestado por el Estado que de forma violenta, en la segunda mitad del siglo XX, transforma la región, en este contexto se configura la Amazonía moderna en donde emergen las ciudades amazónicas como un producto derivado, con características propias producto de la fusión de las importantes influencias geográficas y naturales así como de las secuelas del proyecto misional anterior. El tercer capítulo se esfuerza por explicar dónde y cómo se asientan los pueblos y nacionalidades indígenas, hace una aproximación histórica a los procesos de transformación en sus formas de habitar y explica cómo esas dos formas contrapuestas de construcción territorial terminan complementándose. El cuarto capítulo explica el surgimiento de la ¿Nueva Amazonía¿ (2007 ¿ 2017), un nuevo marco normativo y los recursos económicos existentes impulsan varios proyectos urbanos, que desde el Estado, pretenden revertir años de abandono y pobreza, se pretende mejorar la calidad de vida de los pueblos y nacionalidades indígenas, respetando su identidad, su arquitectura y modos de vida, sin embargo en la práctica se termina haciendo lo contrario, se construyen proyectos que obvian las especificidades existentes, se imponen patrones exógenos de ocupación territorial, llegando a replicar prácticas coloniales de siglos pasados. Este trabajo explica, desde las formas de habitar el territorio, como los pueblos indígenas continúan enfrentando desafíos tan grandes como los que enfrentaron en la época colonial, demuestra también su capacidad de resistencia y adaptación para superar los desafíos
  

Darrera actualització: 26/11/2022 05:45:14.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 26/11/2022 05:30:19.

Llistat de tesis defensades per any

• DE FRANÇA VAN SLUYS, CHRISTINE: São Paulo, ciudad de ciudades: de los proyectos de vivienda pública a los sistemas urbanos residenciales de interés social
  
  Autor/a: DE FRANÇA VAN SLUYS, CHRISTINE
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/675471
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 12/09/2022
  Director/a de tesi: MUXI MARTINEZ, ZAIDA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MONTANER MARTORELL, JOSE M.
       SECRETARI: SOTOCA GARCIA, ADOLFO
       VOCAL: ANDREATTA VICENTINI, VERENA
       VOCAL: ÁLVAREZ DE ANDRÉS, EVA
       VOCAL NO PRESENCIAL: RUBANO, LIZETE MARIA
  Resum de tesi: El tema de la presente tesis doctoral es la producción de vivienda social en Brasil, estudiada a partir del diverso legado construido específicamente en la ciudad de São Paulo durante los últimos cien años. El objetivo principal de esta tesis es poner en valor la potencialidad del proyecto de vivienda social como herramienta de construcción de ciudad, mediante la elaboración de un panorama crítico, con fundamento teórico y proyectual, que permita identificar procesos y corrientes de pensamiento específicos. La tesis se organiza en dos partes dialógicas. La Parte I se estructura en seis períodos ordenados cronológicamente, y se propone una visión panorámica desde el movimiento moderno, pasando por la banalización de los procesos de racionalización y empobrecimiento del pensamiento programático, morfológico y tipológico, la financiarización de los proyectos de vivienda social, hasta la conformación de nuevos sistemas de gestión social, concepción proyectual y organización espacial que conforman las alternativas propuestas en el siglo XXI. Asimismo, se tejen relaciones entre el proceso de crecimiento urbano de São Paulo y el modo de producción dominante de la vivienda social, que se analizan a través de los planes urbanos, programas habitacionales y proyectos urbano-residenciales realizados en cada período. Este estudio permitió determinar corrientes de pensamiento que organizan la segunda parte de la tesis. Así, en la Parte II, se pasa de la estructura cronológica inicialmente propuesta a una clasificación conceptual que permite analizar de manera análoga el impacto provocado por diferentes formas de concebir y producir el proyecto de vivienda social entendido a la vez como proyecto de ciudad. El método propuesto permite entender de manera integrada las prácticas públicas en el ámbito urbano y habitacional, para luego clasificar, comparar y valorar, mediante los diferentes proyectos de vivienda social, los resultados producidos en las escalas de la ciudad, del barrio, del edificio residencial y de la unidad de vivienda. Se analizan diez proyectos organizados de dos en dos, de acuerdo con las cinco corrientes de pensamiento identificadas. Se sistematizan los casos de estudio según los mismos parámetros y criterios de representación gráfica en sus diferentes escalas, lo cual permite el análisis comparado entre ellos, así como determinar la existencia de una cultura de proyecto.
  

• GARCÍA ALCARAZ, TERESA: Intertwining the city. The in-between spaces of Caracas as scenarios to achieve urban togetherness
  
  Autor/a: GARCÍA ALCARAZ, TERESA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673559
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 17/01/2022
  Director/a de tesi: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: OYON BAÑALES, JOSE LUIS
       SECRETARI: GOLDA-PONGRATZ, KATHRIN
       VOCAL NO PRESENCIAL: TARCHÓPULOS SIERRA, DORIS ELENA
       VOCAL NO PRESENCIAL: PLAZA AZUAJE, PENELOPE
       VOCAL NO PRESENCIAL: ARTEAGA ARREDONDO, ISABEL CRISTINA
  Resum de tesi: Esta tesis explora los espacios in-between de la ciudad contemporánea y analiza el rol que adquieren en la búsqueda de la unión urbana a través de la práctica intersticial. Mediante la observación de varios procesos desarrollados en los márgenes de distintos entornos fragmentados, este trabajo presenta una serie de debates teóricos, así como un marco analítico basado en tres enfoques principales: el urbano, el social y el artístico, proponiendo una serie de vínculos conceptuales entre el territorio, la relación entre personas y lugares, y la práctica artística.El enfoque de este trabajo se basa en la observación de diferentes manifestaciones de índole artística desarrolladas en los espacios in-between de Caracas; una ciudad presentada como escenario privilegiado para comprender los mecanismos de producción y reproducción de las disparidades urbanas de la ciudad contemporánea. Así, los espacios in-between se presentan no sólo como la base para situar la práctica intersticial sino como elementos activos de interacción entre lo distinto, donde cuestiones de identidad, poder y dominación contribuyen a vislumbrar nuevos discursos urbanos.Se ha realizado un trabajo contextual, histórico y empírico tanto a escala metropolitana, estudiando el Área Metropolitana de Caracas, como a escala local, analizando particularmente tres espacios in-between en las parroquias de Chacao, El Valle y El Hatillo. Se ha examinado el impacto que ha tenido la práctica intersticial en la modificación de distancias sociales, y se ha explorado en qué medida esta práctica realmente contribuye a abordar la unión urbana. Los principales problemas detectados en todos los casos se resumen en estrategias de planificación sectorial, institucionalización, fragmentación territorial, estigmatización y focalización, concluyendo que la práctica intersticial se convierte en otro proceso de formación territorial y de poder político.Esta tesis pretende contribuir a una comprensión más integral de la ciudad fragmentada potenciando la importancia de los espacios in-between como articuladores esenciales para percibirla como un todo. Este argumento convierte esta investigación en un aporte a la disciplina del urbanismo; desde el momento en que se detectan los espacios in-between como elementos de interacción urbana, la ciudad se inclina hacia la combinación, la hibridación y la mezcla entre sus diferentes formaciones territoriales convirtiéndose en un terreno estructurado donde tiene lugar una nueva espacialidad y diferentes formas de vida urbana.
  

• OMRANI, OMID: Esfahan multi-node metropolis: Conflicts and opportunities on urban nodes and intersections
  
  Autor/a: OMRANI, OMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 24/10/2022
  Director/a de tesi: GALINDO GONZALEZ, JULIAN | CROSAS ARMENGOL, CARLES
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RUBERT DE VENTOS, MARIA
       SECRETARI: GRILLET-AUBERT, ANNE ISABELLE
       VOCAL: SHIRAZI, MOHHAMADREZA
  Resum de tesi: Siendo una de las ciudades islámicas más famosas del mundo, Esfahan ha sido el foco de estudios arquitectónicos y urbanos previos discutiendo sus formas y estructuras y presentando sus características más distintivas. Sobre la base del conocimiento local e internacional previo, el estudio aborda específicamente la transformación urbana de Esfahan a través de las miradas de la historia y morfología urbana y pone énfasis en el tema de los nodos urbanos y los lugares de encuentro característicos de los diferentes modos de movilidad y las formas de ciudad asociadas.La transformación urbana de la ciudad ha sido interpretada y resumida en tres periodos fundamentales ligados a la enorme expansión y cambios en las comunicaciones, la movilidad y el transporte como raíz de los grandes cambios urbanísticos. La tesis afirma que Esfahan no tiene una sino tres identidades superpuestas en su estructura urbana. La ciudad "Tierra y Agua" (desde la antigüedad, ciudad basada en la movilidad peatonal), la ciudad "Asfalto" (moderna, ciudad basada en la movilidad rodada) y la ciudad "Hierro" (actual, ciudad basada en la movilidad discontinua del metro y el ferrocarril). Estas tres identidades responden a diversas formas de movilidad e intercambio, configurando tres redes de nodos centrales e intersecciones. Desde esta perspectiva, los tres capítulos principales revelan las lógicas rectoras de los tres modelos de convivencia en la ciudad actual y retratan los cambios urbanos a través de nuevas series cartográficas.La investigación revela la potencialidad del urbanismo tradicional para albergar la coincidencia, la diversidad y el intercambio a través del estudio de cuatro ejemplos históricos y paradigmáticos de los nodos e intersecciones de las ciudades "Tierra y Agua", incluidos los nodos relevantes del Bazar y el caso del puente Khaju. Al mismo tiempo, ofrece algunas lecciones aplicables de estos ejemplos que pueden ser útiles para la intervención o la creación del futuro de las intersecciones y lugares centrales en Esfahan.La construcción de una nueva red de calles arteriales (desde la década de 1930), los planes de desarrollo y reurbanización a gran escala (desde la década de 1960) y una transformación espacial radical dominaron las actitudes del siglo XX hacia el entorno contextual histórico, representaron un punto de ruptura para una ciudad tradicionalmente capilar, alterando la identidad de las ciudades iraníes. Por otro lado, en la actualidad la construcción de las líneas de metro que discurren bajo tierra y su conexión puntual con el nivel del suelo en cada estación permite la relación complementaria con anteriores estructuras urbanas. Este carácter complementario, que en general se suma a los sistemas anteriores, permite que el metro sea algo más que un nuevo sistema independiente de la movilidad metropolitana.La investigación emplea el análisis en profundidad de algunos casos de estudio como principal carácter metodológico, cualitativo y exploratorio de la investigación. La mirada a diferentes puntos de intersección potenciales, algunos nodos históricos paradigmáticos y proyectos urbanos actuales y en curso, muestran cómo es posible mejorar la calidad de la condición urbana de la constelación de nodos e intersecciones de la ciudad al mejorar la relación de sus diferentes lógicas correspondientes, que en sus múltiples interacciones podría reequilibrar la eficiencia de la ciudad en su conjunto.El futuro de Esfahan no está únicamente en el desarrollo de nuevas redes de nodos urbanos, sino principalmente en descubrir las oportunidades para mejorar las relaciones entre las diversas redes a favor de una mayor calidad e interacción urbana. La investigación considera la proximidad y las sinergias entre las tres lógicas identitarias de ciudad descritas como la oportunidad dorada y clave para transformar la ciudad contemporánea y construir su futuro.
  

• PÉREZ BAZÁN, CYNTHIA CECILIA: Supernovas, constelaciones y nebulosas. Algunas singularidades del turismo urbano en Barcelona
  
  Autor/a: PÉREZ BAZÁN, CYNTHIA CECILIA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674000
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 09/03/2022
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PIE NINOT, RICARDO
       SECRETARI: ANTÓN CLAVÉ, SALVADOR
       VOCAL: MILANO, CLAUDIO
  Resum de tesi: Los atractivos turísticos son parte esencial del turismo urbano. Se suele pensar que los atractivos son equiparables entre sí, y que sus impactos pueden acotarse como si las ciudades pudieran manejar sus flujos turísticos como lo hacen los parques temáticos. La dificultad del control del turismo urbano y de los flujos de turistas surge por una condición de las ciudades: que los turistas y residentes comparten el espacio y los servicios haciendo imposible delimitar lo que es de uso excluso de uno u otro grupo. Por esta dificultad nace la idea de buscar otras herramientas para medir las concentraciones en las ciudades. Una de estas son los heatmaps. El estudio de la concentración de personas/imágenes/datos en los espacios turísticos refleja que la densidad depende más de las sinergias entre atractivos, que de los atractivos en sí. Esto se corrobora estudiando los atractivos principales y secundarios, donde vemos que, por más relevantes que sean, no generan un gran impacto en su entorno inmediato a menos que cuenten con otro atractivo próximo, y afín, que les permita fortalecer y extender los flujos turísticos. Este flujo es el que permite dinamizar ciertas zonas, aprovechar sinergias, y extender la concentración de visitantes. Radiografiar en este sentido la ciudad de Barcelona permite revelar detalles que van más allá del número de visitas y estadísticas, y que podemos descubrir gracias a la interpretación de los heatmaps. Los heatmaps permiten evaluar y valorar esa conectividad y presuponer el impacto de los atractivos en su entorno. Las concentraciones de fotos, posts y tweets completan una radiografía mucho más real del uso turístico de la ciudad. Entender que no todos los atractivos responden del mismo modo, ya es un paso más para la comprensión de este fenómeno tan cambiante que es el turismo urbano.
  

Darrera actualització: 26/11/2022 06:01:16.

Grups de recerca

• GILDA-Grup per a la Innovacio i la Logistica Docent en Arquitectura
• GRU-Grup de Recerca Urbanisme
• LUB-Laboratori d'Urbanisme de Barcelona

Professorat

• Batlle Durany, Enric
• Castiñeira Palou, Isabel
• Clua Uceda, Alvaro
• Corominas Ayala, Miguel
• Cortellaro, Stefano
• Crosas Armengol, Carles
• Franquesa Sanchez, Jordi
• Galindo Gonzalez, Julian
• Gomez Escoda, Eulalia
• Llop Torne, Carles
• Marti Casanovas, Miquel
• Martin Ramos, Angel
• Moreno Sanz, Joan
• Muxi Martinez, Zaida
• Oyon Bañales, Jose Luis
• Parcerisa Bundo, Josep
• Peremiquel Lluch, Francesc
• Pesoa Marcilla, Melisa
• Rubert de Ventos, Maria
• Sabate Bel, Joaquim
• Sagarra Trias, Ferran
• Sotoca Garcia, Adolf

• Eizaguirre Garaitagoitia, Xabier
• Español Llorens, Joaquim
• Font Arellano, Antonio
• Pie Ninot, Ricard
• Roca Blanch, Estanislau
• Serra Riera, Enric
• Vidal Pla, Miguel