Tesis en dipòsit públic

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• LOPES E SILVA, BRUNO MIGUEL: Artificial Intelligence to Improve Plastic Molding Processes
  
  Autor/a: LOPES E SILVA, BRUNO MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/01/2025
  Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | CHARRUA DE SOUSA, JOÃO MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi avança en el camp dels processos de producció, específicament en el modelatge per injecció, cap a l'objectiu de la Fabricació sense Defectes (ZDM, per les seves sigles en anglès), amb èmfasi en millorar els mètodes de predicció de qualitat a través de la Intel·ligència Artificial. Explora estratègies innovadores per millorar l'eficiència i la qualitat dels processos de manufactura, destacant la importància de minimitzar els defectes en la producció industrial. La investigació comença amb una anàlisi de l'estat actual dels sistemes predictius de qualitat en processos de modelatge per injecció, identificant la necessitat crítica d'avenços per assolir ZDM. Mitjançant la recopilació de dades d'equips antics i moderns, aquest treball estableix una base per a una anàlisi comprensiva, utilitzant protocols estàndard i noves metodologies per a la recopilació de dades. Central en aquesta tesi és l'aplicació d'algoritmes de selecció de característiques, que empren una combinació d'enfocaments de filtre, embolcall, incrustat i híbrid. Aquest marc està dissenyat per identificar amb precisió els paràmetres clau que influeixen en la qualitat del procés de modelatge per injecció, facilitant així un modelatge més efectiu i predictiu dels resultats de manufactura. En abordar la predicció de qualitat, la tesi introdueix models supervisats i no supervisats per predir la qualitat de manufactura. Es centra particularment en enriquir aquests models amb coneixement humà, integrant percepcions expertes en els algoritmes predictius per adaptar-se millor a la complexa dinàmica de l'ambient de manufactura. Aquest enfocament no només millora la precisió de les prediccions sinó que també enriqueix els models amb aplicabilitat pràctica en el món real. A través d'una sèrie de casos d'ús detallats, es demostra l'efectivitat de les metodologies proposades en diversos equips i escenaris de manufactura. Els resultats destaquen millores significatives en la previsibilitat del procés, contribuint a la reducció de defectes i acostant-se a l'ideal de ZDM. La conclusió d'aquesta tesi reitera la importància de les seves contribucions al camp de la intel·ligència artificial utilitzada en processos de producció, amb un enfocament en el modelatge per injecció, proporcionant una base sòlida per a futures investigacions destinades a millorar la integració d'enfocaments centrats en dades i en l'ésser humà en la manufactura. La tesi esbossà camins potencials per a la contínua innovació en digitalització, selecció de característiques i predicció de qualitat, emfatitzant la recerca contínua d'excel·lència en processos de manufactura.
  
• ROMERO BEN, LUIS: CONTRIBUTIONS TO THE REAL-TIME LEAK MANAGEMENT OF WATER SYSTEMS
  
  Autor/a: ROMERO BEN, LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 23/12/2024
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | CEMBRANO GENNARI, M.GABRIELA ELENA
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta diverses contribucions a l'estat de l'art de la supervisió en temps real de xarxes de distribució d'aigua.En concret, aquesta tesi analitza el problema de la gestió de fuites, que representa un dels majors reptes dins del camp de la supervisió de xarxes de distribució d'aigua. La seva importància rau en els alts costos associats a les pèrdues d'aigua. La tesi proposa contribucions per a afrontar dos problemes fonamentals: la localització de fuites i la col·locació estratègica de sensors per a millorar aquesta localització. Aquestes contribucions se centren principalment en metodologies basades en dades, caracteritzades per la seva independència de models hidràulics, que poden ser difícils de crear i calibrar per a les empreses de serveis d'aigua.Pel que fa a la localització de fuites, es proposa una primera metodologia basada en dades formada per dues etapes. En primer lloc, l'estat hidràulic complet de la xarxa, representat per les alçades de càrrega (pressió + elevació), s'estima mitjançant un problema d'optimització quadràtica. Aquest procés, anomenat Interpolació d'Estat basada en Grafs (GSI), utilitza únicament dades recollides per sensors de pressió i l'estructura de la xarxa. Posteriorment, una tècnica coneguda com a Mètode de Selecció de Candidats de Fuita (LCSM) compara estats estimats de situacions amb i sense fuita per a indicar-ne la localització. El mètode complet d'estimació-localització és conegut com a GSI-LCSM. Al llarg de la tesi, es proposen diverses millores per a aquest mètode.En primer lloc, s'apliquen o combinen mètodes d'aprenentatge a GSI-LCSM per a millorar la localització a nivell de node. Es presenten tres mètodes diferents basats en aprenentatge: GSI-DL, que utilitza aprenentatge de diccionaris (DL) per a aprendre dels residus estimats; LL-GSI-LCSM, que afegeix una capa d'aprenentatge adaptatiu a GSI, millorant la localització durant la seva aplicació en línia; i DeepFGSI, que deriva una versió simplificada de GSI, utilitzada per a afegir informació de la xarxa a les capes d'una arquitectura d'aprenentatge profund.Posteriorment, la interpolació de GSI es millora considerant la física darrere de les dinàmiques d'una xarxa d'aigua, desenvolupant l'estratègia coneguda com a GSI de Pesos Analítics (AW-GSI). Aquest mètode utilitza l'estructura de la xarxa i l'estat estimat nominal per a generar un nou conjunt de pesos per al graf, que després són utilitzats per a configurar un problema d'optimització quadràtica, igual que en GSI.A més, GSI i AW-GSI no consideren la disponibilitat d'altres tipus de sensors, com els de cabal o consum, per a millorar el procés d'estimació. Per tant, es desenvolupen diverses estratègies de fusió sensorial aprofitant l'algorisme de l'Unscented Kalman Filter, donant lloc al mètode d'estimació conegut com UKF-GSI. Aquest procés s'acobla a LCSM per a millorar la localització de fuites.Finalment, el problema de la col·locació de sensors també s'explora, evitant l'ús del model hidràulic. Aquesta estratègia utilitza algorismes genètics (GA) per a minimitzar una mètrica estructural relacionada amb les distàncies node-sensor. Les operacions de l'algorisme genètic es personalitzen per al problema a tractar, i es defineixen contramesures contra la convergència prematura i criteris de finalització per a donar lloc a col·locacions de sensors adequades.Tots els mètodes proposats són avaluats utilitzant la xarxa L-TOWN del repte BattLeDIM2020, que va consistir en una competició de detecció i localització de fuites amb diversos equips internacionals. A la tesi, es mostra una comparació inicial entre GSI-LCSM i un mètode basat en model, extraient conclusions sobre els avantatges de cada categoria de mètodes. Posteriorment, totes les millores proposades per a GSI-LCSM es comparen amb la metodologia base, demostrant la idoneïtat dels mètodes i analitzant els avantatges de cadascun d'ells respecte a GSI-LCSM.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• BERTOL GROS, ANA: Between rigor and imagination. Creativity in structures education
  
  Autor/a: BERTOL GROS, ANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2025
  Director/a de tesi: LÓPEZ ÁLVAREZ, DAVID | BARDÍ MILÀ, BERTA
  Tribunal:
       PRESIDENT: COUSO LAGARÓN, DIGNA
       SECRETARI: ALIER FORMENT, MARC
       VOCAL: LLORENS LARGO, FARAÓN
  Resum de tesi: La creativitat ha estat definida com una competència del segle XXI.A l'enginyeria, la creativitat és un component vital per a l'èxit i l'avanç de la professió. Permet als enginyers abordar els reptes des de noves perspectives, generar idees originals, plantejar preguntes noves i idear solucions a problemes complexos. Aquesta competència fomenta la interdisciplinarietat, permetent la col·laboració en diversos camps per desenvolupar projectes integrals que compleixin amb normatives sense sacrificar funcionalitat ni estètica. Ensenyar creativitat als enginyers és essencial, ja que els capacita per idear solucions innovadores, adaptar-se a tecnologies emergents, millorar la sostenibilitat i excel·lar en un mercat laboral competitiu.Tradicionalment, l'educació en enginyeria s'ha estructurat amb metodologies centrades en conferències teòriques i exercicis amb respostes úniques. Aquests estudis, organitzats en silos amb currículums rigorosos, deixen poc espai per a l'exploració. Per tant, per promoure la creativitat, les metodologies educatives han d'adaptar-se als processos cognitius dels estudiants i a les demandes de la professió i la societat.Aquesta tesi doctoral se centra en el camp de les estructures, posicionant-se a la intersecció de l'enginyeria i l'arquitectura. Aquest context presenta una oportunitat per explorar la creativitat i contribuir amb idees innovadores per millorar l'educació en enginyeria. L'objectiu és analitzar les teories i metodologies utilitzades en l'ensenyament dels cursos d'estructures per millorar la creativitat. En concentrar esforços en aquesta àrea, la tesi busca aconseguir resultats reproduïbles i aplicables que puguin avançar en el camp educatiu.El treball es basa en un paradigma d'investigació qualitativa i es divideix en tres pilars. El primer és una revisió de la literatura que defineix el marc teòric, sintetitzant resultats de cinc àrees rellevants per a la creativitat. Els resultats mostren que, en l'educació superior, la creativitat efectiva combina habilitats innates amb coneixements específics. En enginyeria, això implica explicar el procés creatiu per resoldre problemes reals. La investigació indica que tothom té potencial creatiu, però cal fomentar-lo a través de l'educació.El segon pilar examina perspectives professionals sobre la creativitat en enginyeria. Entrevistes amb experts revelen opinions sobre la integració de la creativitat en l'educació superior. Hi ha consens en aspectes generals, però les opinions divergeixen en el camp de les estructures. Alguns professors qüestionen la necessitat de creativitat, sovint per limitacions de temps que dificulten l'exploració de noves metodologies.El tercer pilar comprèn experiències de camp. Es van realitzar tres estades de recerca en universitats europees i dos projectes d'innovació docent. Els resultats mostren que millorar el disseny del currículum requereix col·laboració i metodologies diverses, sent la més recomanada pensar amb les mans.Aquesta investigació ha revelat la necessitat de proporcionar pautes accessibles que puguin ser aplicades per educadors, independentment de la seva experiència en creativitat. Els resultatsconvergeixen en la creació de nou pautes pràctiques per guiar el desenvolupament de la creativitat en estructures. En implementar aquests resultats, l'educació en enginyeria pot reformular la percepció de la creativitat i demostrar el seu valor en la pràctica. La creativitat no s'ha de veure com una entitat separada, sinó integrada al llarg del currículum, permeant tots els aspectes del trajecte educatiu. Això requereix un esforç conjunt de tot el personal implicat, on cadascú tingui un paper fonamental en fomentar una cultura de creativitat.Paraules clau: Creativitat; Educació Universitària; Enginyeria; Arquitectura; Estructures; Entrevistes; Estudis de Camp; Pràctica docent; Directrius pràctiques.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• GHODRATI, MOJTABA: NEGATIVE-SEQUENCE VIRTUAL CIRCUIT BREAKER
  
  Autor/a: GHODRATI, MOJTABA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 24/12/2024
  Director/a de tesi: CASTILLA FERNANDEZ, MIGUEL | BORRELL SANZ, ÁNGEL
  Resum de tesi: Les microxarxes basades en inversors són essencials per integrar fonts d'energia renovable i mantenir una alta qualitat de potència en els sistemes de generació distribuïda. No obstant això, les fallades desbalancejades poden induir corrents de seqüència negativa i desequilibris de voltatge, que afecten significativament l'estabilitat de la potència i el funcionament de l'equip crític. Els interruptors convencionals i de circuit d'estat sòlid, tot i ser capaços d'aïllar seccions fallades, tenen limitacions per abordar aquests desequilibris, especialment en la gestió de la sincronització i la qualitat de potència durant les pertorbacions.Aquesta tesi introdueix una solució nova: l'Interruptor Virtual de Seqüència Negativa (NSVCB, per les sigles en anglès), dissenyat per prevenir la propagació de components de seqüència negativa en microxarxes illades. A diferència dels interruptors de circuit tradicionals, el NSVCB elimina els corrents i els voltatges de seqüència negativa al punt de connexió comuna (PCC) entre microxarxes sense desconnectar físicament seccions de la xarxa, garantint un subministrament continu de potència i estabilitat de freqüència. El esquema de control proposat per al NSVCB integra compensadors avançats amb funcionalitat plug-and-play, optimitzant la distribució d'energia i millorant la resiliència del sistema.Aquesta tesi està estructurada per abordar de manera integral el problema dels corrents de seqüència negativa i els desequilibris de voltatge en microxarxes basades en inversors, centrant-se en el desenvolupament i validació d'un Interruptor Virtual de Seqüència Negativa (NSVCB). El document comença amb una Introducció, que descriu la importància dels reptes de qualitat de potència en microxarxes, particularment en relació amb fallades i desequilibris, i revisa les limitacions dels interruptors de circuit convencionals i d'estat sòlid.La següent secció, Modelatge de Sistemes de Potència Asimètrics, presenta una metodologia detallada per analitzar fallades asimètriques, amb un exemple il·lustratiu. A continuació, la secció de Proposta de Control defineix tres objectius de control clau: eliminació dels corrents de seqüència negativa, millora de la qualitat de potència al punt de connexió comuna, i manteniment de l'equilibri de potència entre inversors. També s'hi descriu un esquema de control proposat per al NSVCB.A la secció de Disseny de Control, es desenvolupa el model dinàmic del sistema en bucle tancat, amb un enfocament en el disseny de guanys i l'anàlisi d'estabilitat, incorporant tècniques com el criteri de Nyquist. Els Resultats Experimentals validen el sistema de control proposat mitjançant un muntatge de laboratori, comparant el rendiment del NSVCB amb els interruptors de circuit convencionals i demostrant els seus avantatges en la mitigació de corrents de seqüència negativa sense desconnexió. La tesi resumeix els resultats clau i confirma l'efectivitat del NSVCB en mantenir la qualitat de potència i l'estabilitat en microxarxes.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• NUÑEZ LABIELLE, ALEJANDRO: Towards shock absorbing hyperelastic metamaterial design
  
  Autor/a: NUÑEZ LABIELLE, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 14/01/2025
  Director/a de tesi: CANTE TERAN, JUAN CARLOS | OLIVER OLIVELLA, FRANCISCO JAVIER | CANTE TERAN, JUAN CARLOS | OLIVER OLIVELLA, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesis explora les possibilitats i beneficis de les eines computacionals per al seu ús en l’anàlisi i disseny de metamaterials absorbidors de impactes per a aplicacions industrials. La primera part es centra en el modelatge computacional de la propagació dels xocs en materials hiperelàstics, destacant-ne la seva importància en l'anàlisi i el disseny de materials mecànics absorbidors d'energia. Aquest enfocament es classifica com a shock-capturing, ja que pretén captar els efectes de la formació i propagació de xocs en la resposta mecànica del sòlid. La simulació numèrica de l'aparició i la propagació d'ones de deformació discontínues (xocs mecànics) a través d'un sòlid s’aborda d’aquesta manera específica, i s'avalua computacionalment en diferents situacions de càrrega. El concepte de dissipació extrínseca, que sorgeix de la ruptura de les restriccions de policonvexitat en materials hiperelàstics, és recordat i exemplificat a través d'un model hiperelàstic neo-Hookià policonvex de grans deformacions que és pertorbat en una sèrie de diferents formats. Les respostes mecàniques obtingudes, que mostren la propagació de xocs mecànics, i la dissipació extrínseca corresponent, s'exploren juntament amb les qüestions computacionals heretades mitjançant alguns exemples numèrics representatius. A més, s'analitza el problema de l'impacte dinàmic d'un sòlid rígid sobre espècimens absorbidors de xocs de baixa densitat fabricats amb aquests materials hiperelàstics pertorbats, i s'avaluen la quantitat i l'evolució temporal de la dissipació extrínseca resultant per caracteritzar-ne el rendiment a efectes d'absorció impactes. A més, es destaca la propietat exhibida de recuperació de forma després de l'impacte com a característica distintiva davant d'altres alternatives de materials amortidors.La segona part de la tesi explora el potencial dels mètodes computacionals multiescala, en conjunció amb estructures de gelosia amb elements pandejants al nucli del metamaterial (meso/microescala), per proporcionar un marc adequat per al disseny de metamaterials amortidors destinats a aplicacions industrials. En aquest context, es considera un escenari computacional prospectiu sota la hipòtesi que, per a una topologia de microlattice prou complexa, algunes regions localitzades poden pandejar dins del nucli de l'estructura i propagar-se a través d'ell, donant lloc a diferents trajectòries de càrrega. descàrrega, de tal manera que tindrien lloc comportaments estructurals del tipus histerètic, sorgint així comportaments dissipatius, fins i tot si el material base al micro-lattice de vinclament es comporta d'una manera hiperelàstica (per tant intrínsecament no dissipativa). Utilitzant el principi estàndard d'homogeneïtzació de Hill-Mandel, i suposant que es manté la separació d'escales necessària, el cos homogeneïtzat, que ara viu en un entorn clàssic de mecànica de sòlids, mostra un comportament homogeneïtzat no convex que exhibeix dissipació extrínseca i, per tant, es podria utilitzar potencialment (amb un cost computacional reduït) per a l'anàlisi i el disseny de metamaterials amortidors. A continuació, s’ha considerat una aplicació industrial temptativa, consistent en el disseny de la plantilla d’una sabatilla esportiva, com a objectiu del treball per avaluar el marge que ofereix la configuració explorada en el context del disseny de metamaterials d’absorció d’impactes. Finalment, es destaquen les observacions sobre l'abast i les limitacions del treball, així com la importància que tenen per a futurs avenços en aquest camp.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, JULIO: Nonlinear Identification of Underground Seismic Ground Motions From Surface Records
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, JULIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 14/01/2025
  Director/a de tesi: LOPEZ ALMANSA, FRANCISCO | LEDESMA VILLALBA, ALBERTO
  Resum de tesi: En enginyeria sísmica, generalment només es disposa de registres superficials; per tant, el moviment de les capes inferiors del sòl s’ha d’estimar mitjançant una anàlisi de despropagació. Els accelerogrames subterrànies són rellevants en el disseny de estructures resistents als terratrèmols que tenen parts enterrades, en terrenys irregulars, en esllavissades desencadenades per terratrèmols i en la interacció sòl-estructura, entre altres situacions. Aquestes consideracions ressalten la rellevància del problema analitzat; pel que fa a la seva formulació matemàtica, si el comportament del sòl és no lineal, és lluny de ser trivial.La pràctica comuna en enginyeria sísmica consisteix en utilitzar un procés de desconvulació per obtenir el moviment del terreny a la base del model numèric utilitzat per a l’anàlisi sísmica de les estructures subterrànies. El desavantatge d’aquest mètode és que, com que es realitza en el domini de la freqüència, no pot simular la variació de les característiques no lineals del sòl durant l'excitació sísmica, sinó que suposa que les propietats mecàniques del sòl són invariants durant tota la seva durada. Això porta a un càlcul inexacte de l'excitació a les capes inferiors del sòl que és especialment crític quan la columna de sòl és dèbil o els terratrèmols són forts.Aquesta tesi presenta un algorisme per estimar amb precisió, a partir de registres superficials, el moviment de les capes inferiors del sòl tenint en compte la no linealitat en el comportament del sòl amb un model de Masing modificat. L'algorisme proposat és 1D i el domini del sòl que s’ha d’analitzar es discretitza en capes; les equacions de moviment resultants es resolen en temps discret utilitzant el mètode de Newmark. Donat que aquest problema és numèricament mal condicionat a causa de la singularitat de la matriu de massa, s’utilitza un mètode de filtre de Kalman de tipus bayesià no lineal per estimar la solució.El programari de propagació del sòl es desenvolupa en llenguatge de programació Python, incorporant consideracions de l'estat de l'art sobre la simulació numèrica del comportament del sòl sota càrrega sísmica. Aquest programa es prova contra solucions exactes per a la vibració de columnes de sòl i l'anàlisi de resposta del lloc realitzada amb el programa DEEPSOIL, àmpliament utilitzat per comprovar la seva precisió en el càlcul del comportament del perfil del sòl en condicions sísmicas amb resultats satisfactoris.Després, el programari de propagació del sòl es connecta amb l'algorisme del filtre de Kalman no acoblat per identificar l'excitació d'entrada a la roca mare donat el registre d'acceleració a la superfície del lloc. S’exploren diverses variacions d’aquest filtre bayesià. Els resultats d'identificació de solucions exactes per a la vibració de columnes de sòl i l'anàlisi de resposta del lloc realitzada amb DEEPSOIL suggereixen que l'algorisme de retroanàlisi proposat per l'obtenció de sèries temporals d'acceleració a la roca mare donades mesures superficials és precís, especialment en comparació amb el procediment de desconvulació.Finalment, una estructura subterrània de mostra modelada a PLAXIS2D és sotmesa a dos moviments sísmics a la base: un és un moviment desconvulat i l'altre és un accelerograma despropagat obtingut mitjançant el procés d’identificació desenvolupat en aquesta investigació. La diferència en les forces estructurals resultants dels dos registres ressalta la importància d'adoptar algorismes no lineals per a la determinació de l'excitació d'entrada a la base per a un disseny adequat i segur d'estructures subterrànies.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• MAUREIRA ALEGRÍA, GRACE KELLY: A Multi-Objective Integer Programming Approach for Synergistic Tenant Mix Optimization in Shopping Centers
  
  Autor/a: MAUREIRA ALEGRÍA, GRACE KELLY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/01/2025
  Director/a de tesi: HEREDIA CERVERA, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: La rendibilitat d’un centre comercial està influenciada significativament pel seu Tenant Mix, que fa referència a la combinació i ubicació estratègica de les diferents categories de retail dins del centre. Tradicionalment, la selecció del Tenant Mix òptim s’ha basat en l’experiència i la intuïció, més que en enfocaments basats en dades. Aquest estudi aborda aquesta llacuna desenvolupant un model d’optimització basat en dades, dissenyat per maximitzar la rendibilitat mitjançant la ubicació òptima dels llogaters.La metodologia emprada implica un model de Programació Entera Multiobjectiu, que maximitza tres objectius: ingressos per lloguer, vendes i sinergia entre llogaters. Les restriccions inclouen l’àrea llogable per categoria i configuracions sinèrgiques que influeixen en la ubicació dels llogaters. Les dades analitzades provenen de 27 centres comercials gestionats per CBRE Espanya entre 2015 i 2022, excloent 2020 pel tancament durant la pandèmia de COVID-19.Per incorporar els ingressos per lloguer a la funció objectiu, es va desenvolupar un model de regressió semilogarítmica que considera el lloguer mensual per m² com a variable dependent, i factors com la mida de la botiga, la ubicació, la categoria, les vendes estimades per m², l’estatus de botiga ancorada, la distància a l’ancoratge més proper i el tipus de centre comercial com a variables independents. L’anàlisi va identificar que la mida de la botiga, la ubicació, l’estatus d’ancoratge i la categoria de retail afecten significativament les tarifes de lloguer. Les botigues a les plantes inferiors tendeixen a tenir tarifes més altes, mentre que la distància a l’ancoratge no té un impacte significatiu.Una contribució clau és la incorporació de sinergies entre llogaters al model, capturant interaccions beneficioses entre categories veïnes. A partir de dades històriques, es van identificar configuracions específiques amb potencial per augmentar els ingressos per vendes. Aquestes configuracions es van puntuar segons el seu impacte, maximitzant-se juntament amb els ingressos per lloguer i vendes per assolir un Tenant Mix òptim.El model es va aplicar a sis centres comercials: un per clúster i un analitzat en més profunditat, sota tres escenaris: "Última Configuració", "Només Vacants" i "Des de Zero". En tots els casos, el model va utilitzar 50 combinacions d’objectius ponderats, produint una frontera de Pareto tridimensional. A "Última Configuració", aplicat només a les unitats ocupades en la configuració de desembre de 2022, els centres petits van millorar la sinergia, mentre que els grans van registrar augments generals en ingressos per lloguer, vendes i sinergia.A "Només Vacants", el model va optimitzar unitats desocupades, confirmant que configuracions sinèrgiques històriques van oferir solucions òptimes, demostrant la flexibilitat del model. A "Des de Zero", es va reconfigurar completament el Tenant Mix, amb ingressos estables però més variabilitat en sinergia. Aquest escenari ofereix perspectives estratègiques per als propietaris interessats en reinventar el Tenant Mix i millorar el rendiment financer i les sinergies.Els resultats destaquen la utilitat pràctica i el potencial estratègic del model per gestionar espais comercials, convertint-lo en una eina fiable per optimitzar el Tenant Mix. Els propietaris poden utilitzar aquestes idees per prendre decisions informades sobre la selecció i ubicació de llogaters alineades amb els seus objectius a llarg termini. A més, el model serveix com a referència per a futures investigacions en optimització del Tenant Mix, aportant contribucions valuoses tant a l’acadèmia com a la gestió comercial pràctica.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• FULLANA PONS, AÏDA MAGDALENA: Management strategies of Meloidogyne-resistant plant germplasm to avoid virulence selection
  
  Autor/a: FULLANA PONS, AÏDA MAGDALENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/01/2025
  Director/a de tesi: SORRIBAS ROYO, FRANCISCO JAVIER | GINÉ BLASCO, ARIADNA
  Tribunal:
       PRESIDENT: CASTILLO CASTILLO, PABLO
       SECRETARI: SERRANO PORTA, LIDIA
       VOCAL: MORTON JUANEDA, ANA
       VOCAL: HELDER, JOHANNES
       VOCAL: PISA MATA DA CONCEIÇÃO, ISABEL LUCI
  Resum de tesi: Durant el desenvolupament de la tesi doctoral es van realitzar diversos estudis a fi de conèixer el potencial de la resistència vegetal per a la gestió de Meloidogyne en cultius hortícoles sense afavorir la selecció de poblacions virulentes en els germoplasmes resistents utilitzats. Concretament: i) l'efecte de la rotació de germoplasma resistent durant 3 campanyes agrícoles; ii) l'efecte de Solanum torvum com portaempelt de tomàquet com a mètode d'alternar fonts de resistència en situacions de monocultiu; iii) la capacitat d'induir resistència per mírids zoofitòfags en germoplasma de tomàquet susceptible al nematode per a disminuir la freqüència d'ús de germoplasma resistent; i iv) la resposta de potencials portaempelts de meló i cogombre o síndria enfront d'espècies de quarantena a Espanya com a possible eina de gestió en cas que es trobin i no siguin erradicades. Els resultats obtinguts han mostrat que: i) la seqüència de rotació amb germoplasma resistent (tomàquet empeltat (emp.) en ‘Brigeor’-meló emp. en Cucumis metuliferus- pebrot emp. en ‘Oscos’-síndria emp. en Citrullus amarus-tomàquet resistent cv. Caramba) conreades en parcel·les infestades per una població de M .incognita avirulenta (Avi) o parcialment virulenta (Vi) al gen Mi1.2 de resistència en tomàquet, va reduir la densitat de la població Avi un 94% i la de Vi per sota del nivell de detecció. La producció acumulada va ser d'1.5 i 2.4 vegades major en les parcel·les infestades per Avi i Vi, respectivament, respecte la rotació amb germoplasma susceptible. La població Avi no va adquirir virulència a cap dels germoplasmes resistents utilitzats en la rotació; ii) la severitat de la malaltia i la reproducció del nematode en els tomàquets empeltats en S. torvum es van reduir 8.6 i 56 vegades, respectivament, comparat amb el tomàquet sense empeltar, i la producció va ser de fins a un 87% major a densitats superiors a 1 J2/cm³ de sòl. La resistència de S. torvum es va mantenir inalterada després de tres cultius consecutius; iii) l'exposició del tomàquet susceptible a 15 nimfes/planta de Nesiodiocoris tenuis o Macrolophus pygmaeus durant 24h abans del trasplantament així com el compost volàtil (Z)-3-hexenil propanoat emès per les plantes de tomàquet picades pels mateixos, redueixen la capacitat reproductora del nematode fins un 60, 70 y 45% respectivament; i iv) Cucumis metuliferus va ser immune a M. chitwoodi, molt resistent a M. enterolobii i resistent a M. luci. Citrullus amarus va oscil·lar entre resistent a moderadament resistent a M. chitwoodi i M. enterolobii, i resistent a M. luci.Els resultats d'aquests estudis proporcionen informació valuosa per al control del nematode, fins i tot en escenaris en els quals coexisteixen espècies i/o poblacions virulentes a determinats gens de resistència, els quals són cada vegada més comunes en les àrees de producció.
  

URBANISME

• FIOL DURAN, VICTÒRIA INMACULADA: A Mallorca, S'Arenal. Dibuixos d'un paisatge encobert. Traçats per a un nou model territorial.
  
  Autor/a: FIOL DURAN, VICTÒRIA INMACULADA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/12/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/01/2025
  Director/a de tesi: EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA, FRANCISCO JAVIER | CORTELLARO, STEFANO
  Tribunal:
       PRESIDENT: PARCERISA BUNDO, JOSEP
       SECRETARI: GALINDO GONZALEZ, JULIAN
       VOCAL: HORRACH ESTARELLAS, GABRIEL PERE
       VOCAL: SIMÓN ROJO, MARIAN
       VOCAL: ANASTASIA, CATERINA
  Resum de tesi: La Platja de Palma, Mallorca, és un lloc estratègic per la seva combinació d'atractius naturals i ubicació geogràfica, així com un evident escenari de construcció i transformació de paisatge preexistent. No sols per haver estat uns dels laboratoris d'experimentació de paisatges turístics, sinó també per haver protagonitzat en els últims anys algunes de les principals accions de millora de destinacions turístiques madures.Tot això, amb l'objectiu de regenerar un territori que va ser un lloc paradisíac per a estiuejants i que conserva qualitats emmascarades, amb riscos i amenaces per al futur, però amb capacitat de ser reestructurades.La present tesi doctoral té per objectiu analitzar, descriure, descobrir, identificar, potenciar i classificar el territori de la Platja de Palma a partir dels espais lliures oberts -places, parcs, boscos, espais residuals, sorra, platja...-, des del seu estat original i considerant l'evolució dels elements que persisteixen, els que es transformen, els que desapareixen, els ques'agrupen, els que es disgreguen. És a dir, entendre l'estructura del seu paisatge i trobar un equilibri entre el construït i el no construït. Treballant el concepte de construït en el sentit més literal de la paraula, però en cap moment considerat l'espai no urbà ni urbanitzat com exempt de forma, construcció o ús. De fet, tot el territori és un espai construït en diferents gradients, i es demostra en aquesta investigació: que hi hagi menys densitat i solidesa del construït voldrà dir que té més valor.Amb l'objectiu d'explorar noves maneres de continuar compartint el turisme, que va venir per quedar-se, i el paisatge que el suporta, per oferir un projecte actual.Aquesta investigació també té com a finalitat comprometre la metodologia de zonificació, classificació i nomenclatura de l'espai públic i el seus sistemes, assajat i aplicat en el planejament urbanístic convencional. De tal manera que s'evidencia la singularitat del territori litoral i la necessitat d'oferir especificitats pels nous sistemes dels espais desocupats i les seves dinàmiques dins el territori de s’Arenal, sempre vinculats al seu suport, al seu paisatge.Les particularitats extretes pretenen entendre les particularitats dels espais lliures del territori costaner de Platja de Palma. Aquestes permeten ser la clau per a crear estructures que, junt amb l'estudi de les seves relacions i articulacions sobre el suport analitzat, reajusten el model territorial existent. Actualment, amb nous reptes a atendre i amb l'objectiu intrínsec d'utilitzar la cartografia per a aconseguir-ho.Els mapes i plans són descripcions referides al present i passat de territoris i ciutats. Però també són interpretacions que parlen de la concepció de l'espai i de les relacions que els habitants estableixen amb aquest, deixant de ser només una representació del conegut per a fer aflorar elements, valors i relacions desconegudes, anticipant i induint transformacions en el paisatge. Per tant, aportant “projecte” a futur. Així doncs, condicionaran els desenvolupaments i modificacionsesdevenidores de regeneració per a la Platja de Palma.En definitiva, es reconeix la rellevància del suport biogeofísic que determina el seu desenvolupament. La xarxa abordarà la gestió dels fluxos i la millora de la permeabilitat dels límits actuals, així com la transició entre usos urbans i rurals. I dibuixarà una barreja equilibrada de bosc, agricultura i ciutat, integrada en una seqüència de paisatges articulats fins el mar. Només restablint els cicles metabòlics del sòl i l'aigua, augmentant la biodiversitat i enfortint la seva funcionalitat ecològica, es podrà convertir la Platja de Palma en s'Arenal: un lloc privilegiat que combinarà els valors urbans, rurals i agrícoles restablint un paisatge identitari.