Tesis en dipòsit públic

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• TORRES SOTO, JOSE LUIS: Talent Retention practices in Spanish IT SMEs
  
  Autor/a: TORRES SOTO, JOSE LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/01/2026
  Director/a de tesi: GALLARDO GALLARDO, EVA | FERNANDEZ ALARCON, VICENÇ
  Resum de tesi: Context: Contractar i retenir els millors empleats és una de les activitats empresarials més importants per mantenir un avantatge sostenible per a les empreses al llarg del temps. A més, aquestes activitats empresarials són més crucials en sectors intensius en coneixement, com el de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), on els coneixements, les habilitats i les actituds de l'empleat defineixen la capacitat real de l'empresa per adaptar-se i competir en els mercats existents. Aquesta tesi doctoral explora els reptes existents de retenció de talent als quals s'enfronten les pimes TIC a Espanya, proposant un marc per ajudar les empreses del sector a afrontar-los.Propòsit: ajudar a avançar en la comprensió de l'àmbit de la Gestió del Talent (TM) mitjançant la identificació de pràctiques de Retenció de Talent adoptades per un segment de Petites i Mitjanes Empreses (PIMES) de la indústria de les Tecnologies de la Informació (TI) a Espanya. Els reptes en Gestió del Talent són més grans per a les empreses d'aquest tipus, ja que pateixen més limitacions que les empreses multinacionals (MNE), i l’èxit de l’empresa es troba molt vinculant al seu equip de persones.Mètode: la recerca utilitza un enfocament inductiu basat en entrevistes semi-estructurades. S'ha obtingut un llistat d'empreses d'un directori empresarial, seleccionant-ne aquelles que entren en la categoria de pimes, la seva activitat està vinculada al desenvolupament de software i estan ubicades a l'àrea de Barcelona. Després de filtrar i revisar la llista, es va contactar amb els representants i es van mantenir entrevistes semi-estructurades amb ells fins que vam arribar a la saturació de la mostra. Posteriorment, es van codificar i analitzar les dades.Resultats: es van identificar un conjunt de pràctiques que es podrien agrupar en quatre blocs, els quals poden ajudar les empreses TIC a establir un programa de retenció de talent i ajudar-les a seguir sent competitives en l'escenari actual de competència pel talent.Conclusions / Implicacions: el marc proposat pretén ajudar les empreses d'aquest sector competitiu a realitzar millors decisions de retenció de talent i facilitar, així, la seva supervivència i creixement en un entorn molt competitiu.Originalitat: aquesta tesi contribueix a la crida de la comunitat científica per disposar de més estudis exploratoris en gestió de recursos humans i de gestió del talent en pimes de la UE, alhora que proposa un marc perquè les empreses puguin fer front als reptes de la retenció de talent.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• ALCAYDE ROMO, BARBARA: Numerical modelling of the fatigue behaviour of composites. Application to the automotive industry.
  
  Autor/a: ALCAYDE ROMO, BARBARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/01/2026
  Director/a de tesi: BARBU, LUCIA GRATIELA | CORNEJO VELÁZQUEZ, ALEJANDRO
  Resum de tesi: En un escenari en què l’enginyeria s’orienta cada vegada més cap al disseny optimitzat, l’ús de materials lleugers i el rendiment multifuncional, la predicció precisa del comportament a fatiga dels materials compostos sota condicions de servei realistes resulta essencial. Els plantejaments tradicionals per a l’anàlisi de la fatiga en polímers reforçats amb fibra (FRP) sovint es basen en extrapolacions simplificades de dades de laboratori o en models homogeneïtzats que no consideren les interaccions complexes entre els materials constituents i els efectes de l'entorn. A més, aquests plantejaments generalment no contemplen les variacions de temperatura. Aquesta visió simplificada limita la capacitat de capturar els mecanismes acoblats de degradació mecànica i tèrmica inherents als materials avançats. La present tesi proposa un marc numèric unificat basat en el Mètode dels Elements Finits (FE), que integra una estratègia fenomenològica d’homogeneïtzació, la Teoria de Mescles Sèrie-Paral·lel (SP-RoM), amb una nova Llei Constitutiva (CL) per a la Fatiga d’Alt Nombre de Cicles (HCF). Aquest enfocament permet la representació simultània de les respostes diferenciades a fatiga de les fibres i la matriu en laminats compostos amb apilaments estratificats, tot tenint en compte les variacions en la seqüència de capes i l’orientació de les fibres. Una innovació clau és una metodologia de calibratge que infereix els paràmetres de fatiga a nivell dels constituents a partir de dades experimentals a escala de laminat, superant així les dificultats associades a l’assaig directe dels components individuals. A més, es presenta un model de fatiga acoblat termomecànicament que incorpora propietats materials dependents de la temperatura i la dilatació tèrmica, generalitzant les corbes clàssiques de predicció de vida a fatiga per a camps de temperatura fluctuants i espacialment variables. Per afrontar l’elevada demanda computacional de les simulacions de fatiga, s’ha desenvolupat una estratègia d’avanç en el temps (AITS) amb salt de cicle (CJ), que permet una simulació eficient de l’evolució del dany a fatiga a llarg termini sense sacrificar la precisió. Validada amb referències experimentals i dades bibliogràfiques, la metodologia proposada suposa un avenç en la predicció de la vida a fatiga dels materials compostos, oferint una eina flexible, robusta i computacionalment eficient. Així mateix, la formulació de fatiga ha estat millorada per capturar efectes termomecànics complexos. Aquest treball estableix les bases per a futures investigacions sobre el modelatge integrat de la fatiga i els fenòmens de degradació multifísica en estructures compostes avançades.
  
• SLIMANI, MEHDI: Computational strategies for time-accurate simulation of part-scale LPBF
  
  Autor/a: SLIMANI, MEHDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2026
  Director/a de tesi: CHIUMENTI, MICHELE | CERVERA RUIZ, LUIS MIGUEL
  Resum de tesi: La qualificació dels processos de fabricació additiva metàllica (MAM) continua sent un repte a causa dels complexos fenòmens termo-mecànics implicats.El procés està governat per una petita font de calor mòbil que genera gradients tèrmics altament localitzats i transitoris, i indueix deformacions tèrmiques.Com que aquestes deformacions estan restringides pel material circumdant, es desenvolupen tensions residuals que provoquen la distorsió de la peça o fins i tot el fracàs de la seva fabricació.El modelatge precís és essencial per comprendre la física subjacent i assolir una qualificació fiable del procés i una optimització dels paràmetres.Tanmateix, aquestes simulacions són computacionalment costoses per la petita mida de la font de calor, que introdueix escales espacials molt dispars, i pel seu moviment continu, que genera escales temporals igualment heterogènies.La necessitat de resoldre simultàniament aquestes escales fa que les simulacions d’alta fidelitat a escala de peça siguin prohibitòriament costoses.Aquesta tesi contribueix al modelatge MAM des dels àmbits aplicat i metodològic.En l’àmbit aplicat, s’investiguen mètodes per mitigar les tensions residuals en processos DED (Directed Energy Deposition) i LPBF (Laser Powder Bed Fusion), incloent-hi una estratègia innovadora de disseny de substrat per a DED que redueix significativament les tensions, així com un marc de modelatge capaç de capturar els errors de construcció induïts pel recoater (corró) en LPBF.En l’àmbit metodològic, la tesi desenvolupa estratègies eficients per a simulacions d’alta fidelitat a escala de peça en LPBF, amb especial èmfasi en superar la disparitat d’escales temporals.Mentre que el refinament de malla adaptatiu (AMR, Adaptive Mesh Refinement) s’ha consolidat com un enfocament habitual per tractar les escales espacials dispars, l’ús de passos de temps uniformes continua sent l’estàndard.Per a peces centimètriques, això pot requerir centenars de milions de passos de temps, fet que les fa computacionalment inviables.Les estratègies emprades per alleujar aquest problema solen implicar simplificacions extremes del model tèrmic, com agrupar diversos passats o capes en un sol pas de temps.A la pràctica, això elimina les petites escales associades a la font de calor mòbil, però compromet la precisió predictiva del model i requereix calibració addicional.Es proposen dos mètodes per abordar la disparitat d’escales temporals sense eliminar les petites escales subjacents: el subdomini advectat (advected subdomain) i un esquema de substepping Robin-Robin, dissenyats per preservar la fidelitat del model i reduir dràsticament el cost computacional.El subdomini advectat acobla una malla mòbil al làser.En resoldre el problema tèrmic en el sistema de referència de la font de calor, la dinàmica transitòria prop del bany de fusió (melt pool) esdevé gairebé estacionària, cosa que permet utilitzar passos de temps molt més grans.El substepping divideix el domini en regions que evolucionen amb diferents passos de temps: s’apliquen passos més fins al voltant de la font de calor mòbil, i més grans a les zones allunyades.L’esquema d’acoblament Robin-Robin desenvolupat és robust i garanteix la convergència del substepping independentment de la malla.Aquests mètodes i components s’han avaluat sistemàticament mitjançant anàlisi numèrica, comparats amb enfocaments estàndard i validats amb dades experimentals.A més, el subdomini advectat i el substepping s’han combinat per potenciar-ne els beneficis respectius.En conjunt, aquestes contribucions fan avançar el modelatge numèric de la MAM, millorant l’eficiència computacional de les simulacions d’alta fidelitat i permetent una qualificació i optimització fiables del procés.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• LANGARITA BENÍTEZ, RUBÉN: Improving performance of genomics workloads through software optimizations and hardware acceleration
  
  Autor/a: LANGARITA BENÍTEZ, RUBÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/01/2026
  Director/a de tesi: ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ | ALASTRUEY BENEDÉ, JESÚS
  Resum de tesi: Les arquitectures multinucli i els acceleradors moderns s'han convertit en la pedra angular per a accelerar moltes càrregues de treball en aplicacions científiques i d'enginyeria. S'han fet molts esforços per a accelerar aplicacions HPC en arquitectures hardware modernes com les CPUs i les GPUs, així com les FPGAs i acceleradors a mida (ASICs) per a càrregues de treball específiques. D'aquí ve que cada vegada es busquin més plataformes HPC per a manejar càrregues de treball a gran escala que explotin els diferents nivells de paral·lelisme disponibles als acceleradors.No obstant això, hi ha una classe emergent de càrregues de treball que no poden explotar plenament les capacitats de paral·lelisme massiu dels acceleradors convencionals. Moltes aplicacions HPC es veuen sovint limitades per execucions seqüencials compostes de petites seccions de càlcul intensiu que inclouen patrons complexos de dependències. Això és especialment notable en les aplicacions de ciències de la vida i de la salut, que implementen llargs fluxos de treball de processament de dades. Sovint basats en càlculs "stencil" i de programació dinàmica, aquests algorismes "dependency-bound" tendeixen a ser d'una mida moderada i implementen patrons complexos de dependències de dades que, en última instància, restringeixen l'aprofitament del paral·lelisme.La medicina de precisió pretén millorar l'assistència sanitària utilitzant dades genòmiques. En els últims anys, la forta reducció dels costos de la seqüenciació genòmica ha impulsat un augment espectacular de la quantitat de dades generades per al seu processament, la qual cosa ha plantejat un important repte computacional i d'emmagatzematge. L'alineació de seqüències, un dels problemes computacionals més exigents abordats en els estudis de seqüenciació, té nombroses aplicacions, entre elles el mapatge de "reads". L'objectiu del mapatge de "reads" és alinear les lectures extretes dels sistemes de seqüenciació contra un genoma de referència. S'utilitza un esquema de programació dinàmica per a assignar una puntuació d'alineament a cadascun dels candidats, la qual cosa condueix a una paral·lelització sub-optima de les dades a causa dels patrons "dependency-bound".L'objectiu principal d'aquest treball és millorar el rendiment de les aplicacions genòmiques mitjançant l'acceleració software i hardware. Presentem quatre contribucions a aquest camp. Les tres primeres són millores software, inclosa la proposta d'un algorisme, optimitzacions software i l'adaptació de diversos algorismes a l'arquitectura ARM. En l'última, ampliem el nostre camp d'estudi i proposem un nou accelerador hardware per a algorismes "dependency-bound", el qual aborda algorismes de programació dinàmica utilitzats en "pipelines" genòmics.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• ARANGO RESTREPO, JUAN PABLO: Recent Engineering Advances for OSL-QIB Nonlinear Systems
  
  Autor/a: ARANGO RESTREPO, JUAN PABLO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 24/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 19/01/2026
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | DUVIELLA, ERIC | SEGOVIA CASTILLO, PABLO
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc integral per a l’estimació de l’estat, el control i el control basat en observadors de sistemes no lineals descrits mitjançant propietats Lipschitz unilaterals i acotades quadràticament internament (OSL-QIB, per les seves sigles en anglès). L’objectiu principal és aprofitar el menor conservadorisme i la flexibilitat de modelatge de la representació OSL-QIB per dissenyar algoritmes robustos i computacionalment eficients, aplicables a processos no lineals pràctics afectats per incerteses, soroll i entrades desconegudes.La primera part del treball se centra en el disseny d’observadors. Es desenvolupen diversos esquemes d’estimació, inclosos observadors tipus Luenberger i Observadors d’Entrada Desconeguda (UIO) per a sistemes OSL-QIB, que s’estenen posteriorment al marc de sistemes OSL-QIB de Paràmetres Variables en el Temps (LPV). Aquests observadors LPV preserven l’estructura OSL-QIB mentre consideren explícitament les variacions de paràmetres, cosa que condueix a una millora en la convergència i la robustesa respecte a les formulacions convencionals. Tots els dissenys d’observadors es deriven mitjançant condicions de síntesi basades en LMI, garantint estabilitat exponencial i robustesa davant el soroll i els errors de modelatge. La seva eficàcia es valida mitjançant referents no lineals com reactors químics, sistemes robòtics flexibles i xarxes de reg per canals oberts.La segona contribució important aborda el disseny de control per a sistemes OSL-QIB i LPV OSL-QIB. Es proposen dues estratègies complementàries: un controlador per retroalimentació d’estat amb acció integral per a un seguiment precís de referències i rebuig de perturbacions, i una formulació de Control Predictiu No Lineal (NMPC) expressada completament com a restriccions LMI. Aquest NMPC basat en LMI introdueix desigualtats d’estabilitat de Lyapunov en el problema d’optimització, garantint convexitat, factibilitat assegurada i un rendiment transitori millor en comparació amb els enfocaments NMPC estàndard.Finalment, la tesi integra els marcs d’estimació i control en estructures de control basat en observadors (OBC). Es proposen dos esquemes unificats: un OBC per a sistemes OSL-QIB amb soroll i un Controlador Predictiu Basat en Observador d’Entrada Desconeguda (UIOBPC) per a sistemes LPV OSL-QIB. Ambdós es basen en un principi de separació que assegura estabilitat i robustesa conjuntes. Els resultats de simulació sobre el referent del Canal Corning confirmen l’eficàcia dels mètodes proposats per assolir un seguiment precís, un fort rebuig de les perturbacions i resistència davant entrades desconegudes.En conjunt, la tesi estableix un marc unificat, cònvex i pràcticament implementable per a l’estimació i el control de sistemes no lineals i LPV OSL-QIB, reduint la bretxa entre els desenvolupaments teòrics i les aplicacions d’enginyeria.
  
• CHEN, MINGRUI: State of Charge Estimation for Metal Hydride Storage Tanks
  
  Autor/a: CHEN, MINGRUI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 12/01/2026
  Director/a de tesi: COSTA CASTELLO, RAMON | NA, JING
  Resum de tesi: La creixent demanda energètica global i la necessitat urgent de sostenibilitat han destacat l'hidrogen com a vector d'energia neta. Entre els diversos mètodes d'emmagatzematge, els tancs d'hidrur metàl·lic (MH) són prometedors a causa de la seva alta densitat volumètrica, seguretat i propietats d'absorció/desorció reversibles. Tanmateix, la termodinàmica complexa, la histèresi cinètica i els estats interns no observables fan que l'estimació precisa en temps real de l'estat de càrrega (SOC) sigui un repte. L'estimació fiable del SOC és essencial per a un funcionament eficient, la seguretat i la integració amb sistemes renovables.Aquesta tesi aplica la teoria d'observadors no lineals per estimar el SOC dels tancs MH. Primer es desenvolupa un model físic complet basat en balanços de massa i energia i es reformula en models d'espai d'estats 3D i 2D reduïts, incloent-hi una versió modificada que té en compte els efectes de la canonada. Es realitzen anàlisis d'identificabilitat i sensibilitat dels paràmetres per garantir la fiabilitat del model, seguides d'una calibració dels paràmetres mitjançant dades experimentals i tècniques d'optimització com ara eixam de partícules i optimització multiobjectiu.A continuació, es dissenyen diversos observadors no lineals per a l'estimació del SOC en temps real. Aquests inclouen un observador tipus Luenberger, un estimador d'inversió basat en xarxes neuronals per a una computació reduïda i observadors no lineals commutats que aborden el comportament dependent del mode dels tancs de MH. L'estabilitat i la convergència estan garantides mitjançant la detectabilitat diferencial i la teoria de la contracció.Les simulacions numèriques i els experiments en tancs de MH comercials demostren que els models i observadors proposats proporcionen una estimació precisa, robusta i computacionalment eficient del COS, oferint una base pràctica per a la gestió intel·ligent de l'emmagatzematge d'hidrogen.
  
• CHICO VILLEGAS, JOSÉ PASCUAL: Técnicas Avanzadas de Control Aplicadas a Convertidores de Potencia
  
  Autor/a: CHICO VILLEGAS, JOSÉ PASCUAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/01/2026
  Director/a de tesi: GUZMAN SOLA, RAMON | GARCIA DE VICUÑA MUÑOZ DE LA NAVA, JOSE LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral se centra en el control de convertidors trifàsics de dos nivells, i s’estructura al voltant de dues línies principals de recerca i una tercera en desenvolupament. En primer lloc, es proposa una nova tècnica de control basada en una transformació no lineal combinada amb control en mode lliscant de primer ordre. Aquesta transformació permet assolir un desacoblament perfecte entre els llaços de control i ampliar el rang de control del convertidor, millorant així les propietats dinàmiques i la robustesa davant pertorbacions, en comparació amb les tècniques existents de control en mode lliscant aplicades en el marc abc. L’estratègia proposada s’ha aplicat amb èxit a tres convertidors trifàsics de dos nivells: un rectificador amb factor de potència unitari, un filtre actiu i un inversor. En segon lloc, s’ha desenvolupat un control predictiu continu basat en model per a un inversor trifàsic amb filtre LCL, en el qual s’introdueixen restriccions en la funció de cost per limitar el corrent injectat, respectant així les limitacions físiques del sistema i garantint un comportament dinàmic d’acord amb les especificacions. Finalment, s’està treballant en una tercera línia centrada en el disseny d’un controlador per a un rectificador trifàsic amb un únic llaç de control, que elimina l’estructura jeràrquica tradicional. Aquesta proposta utilitza un model linealitzat i la retroalimentació del corrent del condensador del filtre de sortida, fet que permet simplificar la implementació sense comprometre l’estabilitat ni la precisió del sistema. Les estratègies presentades en aquesta tesi doctoral s’han validat mitjançant simulació, i algunes també de manera experimental, demostrant-ne l’aplicabilitat en escenaris reals.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• SERRA FANALS, MARC: Fracture toughness, finite fatigue life behavior and fatigue crack growth resistance of cemented carbides
  
  Autor/a: SERRA FANALS, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/01/2026
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL | JIMENEZ PIQUÉ, EMILIO
  Resum de tesi: Els carburs cimentats són materials àmpliament utilitzats en aplicacions de mecanitzat i desgast gràcies a la seva excel·lent combinació de duresa, resistència i tenacitat. Tanmateix, el seu rendiment depèn en gran mesura de l’ús de carbur de tungstè (WC) i cobalt, dues matèries primeres crítiques (CRMs) el cost i risc de subministrament de les quals en motiven la substitució parcial per alternatives més sostenibles. Una estratègia prometedora consisteix a substituir parcialment WC per carburs cúbics, coneguts com a fase γ (NbC-, TiC-, etc.). Malgrat això, la seva implantació industrial és limitada per la manca d’estudis sobre la seva fiabilitat mecànica, especialment sota càrregues monotòniques i cícliques, origen habitual de fallades prematures en servei.Aquesta tesi doctoral aborda aquest repte establint un marc complet de correlació microestructura–propietats per a dos graus de carburs cimentats amb fase γ, comparats amb dos WC-Co de referència. Es va dur a terme una caracterització microestructural detallada —mida de gra, distribució de fases, camí lliure mitjà del lligant i contigüitat dels carburs— mitjançant metodologies convencionals i d’altres desenvolupades en aquest treball. En particular, nous procediments d’anàlisi d’imatge i equacions adaptades van permetre caracteritzar amb precisió sistemes multicàrbur, revelant la baixa contigüitat i la formació d’aglomerats de fase γ sense lligant, identificats com a heterogeneïtats crítiques que governen la resposta mecànica i a fatiga.La tenacitat a fractura es va avaluar mitjançant tècniques complementàries: indentació convencional, mostres SENB prefissurades i una metodologia emergent basada en microentalles generades per ablació làser d’impulsos ultracurts (UPLA), produint provetes SEμNB. Aquesta última va mostrar una excel·lent concordança amb els valors SENB, reduint la complexitat i el cost de preparació. L’indentació hertziana només va resultar adequada en materials amb poblacions homogènies de defectes, com els graus amb fase γ.L’estudi de la fatiga es va abordar dins d’un marc de vida finita —fins a 200.000 cicles— més representatiu de les condicions reals de servei dels carburs cimentats. Les corbes S–N normalitzades van mostrar que el grau fi amb fase γ presenta menor sensibilitat a la fatiga que el seu equivalent WC-Co, a causa del predomini de fractura transgranular a la fase γ, que redueix la influència dels mecanismes de degradació del lligant. Els graus de gra mitjà van mostrar sensibilitats similars per la seva semblança microestructural.Els assaigs de propagació de fissura per fatiga (FCG) van evidenciar que la fase γ redueix la resistència a l’extensió de fissures en microestructures fines, desplaçant les corbes cap a velocitats de creixement més elevades i llindars inferiors. Els graus de gra mitjà, en canvi, van mostrar una cinètica més metàl·lica i major sensibilitat a la fatiga. L’anàlisi estadística de la vida a fatiga finita, combinada amb la resistència a flexió monotònica, va permetre estimar la cinètica de FCG associada a defectes naturals. Aquestes estimacions van coincidir amb dades experimentals de fissures llargues en els graus fins, mentre que els graus mitjans van requerir correccions basades en la corba R a causa de la seva major resistència al creixement estable de fissura. L'estudi detallat de les interaccions fissura–microestructura mitjançant FESEM, FIB i fractografia. Es van identificar mecanismes de fractura característics: facetes escalonades durant el creixement estable per fatiga i cavitats dúctils en la fractura inestable. La fase γ es va confirmar com a lloc preferent de fractura transgranular, especialment a les qualitates fines, explicant la seva menor tenacitat i la seva cinètica accelerada de FCG. La similitud dels mecanismes en defectes naturals i en fissures llargues va confirmar que la vida finita i la resistència monotònica estan governades per la mateixa població de defectes.
  

ENGINYERIA CIVIL

• CHASCO GOÑI, UXUE: Innovative techniques for the 3D numerical simulation of high mountain torrent flows.
  
  Autor/a: CHASCO GOÑI, UXUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 16/01/2026
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | ZORRILLA MARTÍNEZ, RUBÉN
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa una eina numèrica per a l'anàlisi de fluxos torrencials en zones d'alta muntanya. La formulació es basa en un enfocament Eulerià bifàsic, newtonià i incompressible, combinat amb un mètode level set per a la captura de la superfície lliure.Una de les principals contribucions de la tesi és la millora de les propietats de conservació de massa i energia en formulacions en el marc Eulerià per a fluxos bifàsics. S'introdueix un terme font en la ecuacion de conservacion de massa de Navier Stokes per a abordar les pèrdues intrínseques del mètode level set, i es proposa una estratègia de three-step splitting que garanteix les propietats de preservació de l'energia de l'esquema numèric en el problema acoblat de Navier–Stokes i la convecció de la superfície lliure.La formulació també s'amplia a reologies no newtonianes, la qual cosa permet reproduir els comportaments de flux més complexos característics dels esdeveniments de moviment de masses. A més, es proposa un mètode que adapta les condicions de contorn estàndard de CFD, dins d'un marc bifàsic, a fluxos hidràulics, permetent capturar amb precisió règims tant supercrítics com subcrítics.Així mateix, es desenvolupa una eina black box per a la generació de malles tridimensionals del terreny, obtenint geometries derivades de dades topogràfiques reals i habilitant la seva aplicació en escenaris de perillositat per moviments de massa.El marc proposat es valguda mitjançant casos teòrics, experimentals i a escala real. Un dels casos més rellevants és el col·lapse glacial–rocós de Chamoli (l'Índia, 2021), que demostra la capacitat de l'eina desenvolupada per a reproduir un esdeveniment torrencial de gran escala i confirma la seva idoneïtat per a l'anàlisi de risc associats a fluxos de massa en alta muntanya.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ALONSO, MATÍAS: Hydro-mechanical modelling of a sealing concept for a deep geological radioactive waste repository
  
  Autor/a: ALONSO, MATÍAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2026
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: L’Emmagatzematge Geològic Profund (EGP) s’ha consolidat com la solució més viable per a l’eliminació definitiva dels residus radioactius, ja que ofereix el potencial de confinar i aïllar permanentment aquests residus respecte de la biosfera durant períodes de temps molt prolongats. Diversos països han fet avenços significatius en el desenvolupament de conceptes d’EGP per a la gestió final d’aquests materials. La seguretat a llarg termini d’aquestes instal·lacions depèn principalment de la roca hostatgera —la barrera natural que exerceix el paper principal— complementada pels components que conformen el denominat sistema de barreres d’enginyeria (SBE). El SBE inclou els contenidors, els rebliments, els materials d’aïllament i altres estructures dissenyades per garantir condicions favorables a l’aïllament de llarga durada dels residus radioactius. El disseny i l’avaluació de la seguretat d’un EGP —i, en particular, dels seus components del SBE— són, per tant, aspectes essencials per al desenvolupament sostenible de l’energia nuclear, convertint-ne l’estudi en un àmbit clau dins de l’enginyeria geotècnica.En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta investigació és contribuir a la comprensió i avaluació del comportament a llarg termini d’un concepte de segellat de gran diàmetre desenvolupat en el marc del projecte Cigéo, liderat per l’Agència Nacional Francesa per a la Gestió dels Residus Radioactius (Andra). Per assolir aquest objectiu, s’ha adoptat una estratègia de modelització numèrica multiescala i en diverses etapes. L’enfocament combina una caracterització detallada dels materials amb una modelització constitutiva avançada del nucli expansiu, dels materials de rebliment i de la roca hostatgera, tenint en compte aspectes com l’anisotropia inherent i l’estructura doble. El marc de modelització incorpora processos hidromecànics acoblats, que permeten analitzar fenòmens clau com la hidratació natural del nucli de segellat, el desenvolupament de la pressió de cabiment, la resaturació i recompressió de la zona afectada per l’excavació (ZAE), l’equilibri global del sistema de segellat i el possible desconfinament del nucli juntament amb la pèrdua associada de la seva capacitat de cabiment. Les simulacions aborden la complexitat del problema integrant geometries tridimensionals a gran escala, formulacions constitutives avançades i detalls geomètrics crítics a escala decimètrica. Els resultats ofereixen informació valuosa sobre el rendiment i la integritat a llarg termini de les estructures de segellat, establint un marc sòlid i una eina eficaç per millorar la comprensió del comportament d’aquests sistemes de barreres d’enginyeria i, així, contribuir a l’optimització del disseny i la seguretat dels emmagatzematges geològics.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• MACIÀ CID, LLORENÇ: Performance Enhancement of a Vacuum Generation Pneumatic Device by Fluid Dynamics Characterization
  
  Autor/a: MACIÀ CID, LLORENÇ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/01/2026
  Director/a de tesi: CASTILLA LOPEZ, ROBERTO | GAMEZ MONTERO, PEDRO JAVIER
  Resum de tesi: En aquesta tesi es presenten anàlisis de comportament i millores de rendiment per a un ejector supersònic de buit, component clau en tasques d’automatització industrial. Per caracteritzar el rendiment d’un ejector model EVKAC180, s’utilitza una combinació de simulacions numèriques amb la caixa d’eines de Dinàmica de Fluids Computacional (CFD) OpenFOAM i mesures experimentals en un banc de proves dedicat. S’identifiquen dos règims de funcionament: un mode supercrític, on el flux secundari s’estrangula, i un mode subcrític, on es manté sub-sònic, i el punt de canvi entre règims. Les simulacions reprodueixen aquest doble comportament amb bona concordança amb les dades experimentals, tot i que es troben algunes desviacions en cabals molt alts i molt baixos. A més del solver implícit basat en densitat (HiSA), també s’utilitza un solver explícit (rhoCentralFoam), confirmant resultats consistents en tot l’interval de cabals. L’evolució politròpica, una mètrica clau de l’ejector, es va trobar inicialment adiabàtica, evolucionant progressivament fins a isoterma. Es desenvolupa un model unidimensional per complementar les simulacions CFD i estimar el rendiment de l’ejector a partir de la geometria i les condicions operatives. El model calcula el ràtio d’aspiració i les pressions secundàries tant en règim crític com en subcrític. Els seus resultats es van validar amb dades experimentals i CFD, mostrant prediccions acurades i desviacions baixes (menys del 4 %) en règims crítics. Proporciona una alternativa més ràpida i de baix cost per a etapes inicials de disseny. El rendiment de l’ejector es millora analitzant la influència dels paràmetres constructius mitjançant anàlisis en CFD de factor únic i multifactorial. La longitud de la cambra de mescla va resultar ser el paràmetre més determinant, amb una millora individual del 10 %. L’anàlisi multifactorial fraccional va confirmar aquesta tendència i va produir el disseny final millorat de la geometria, denominat EDGE ejector, assolint un guany global lleugerament superior, del 10,4 %. Els efectes d’interacció entre paràmetres es van trobar limitats però globalment rellevants. Finalment, es va proposar una eina de model empíric per predir el Temps Total d’Evacuació (TET), combinant les corbes característiques i politròpiques. Diversos bancs de proves experimentals es van utilitzar per ajustar les regressions polinòmiques de les corbes característiques, mostrant desviacions en la predicció del TET tan baixes com l’1,4 %. L’eina validada es va aplicar després a l’ejector EDGE, aconseguint una reducció del 4 % del TET (un guany de 8 segons) en comparació amb el model original, assolint així l’objectiu d’aquesta recerca. A més, les eines desenvolupades en aquesta tesi redueixen la necessitat de dades experimentals extensives i permeten una predicció fiable per a nous dissenys d’ejectors.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• CUELLAR SANTIAGO, FATIMA: Optical and visual quality of presbyopia-correcting intraocular lenses
  
  Autor/a: CUELLAR SANTIAGO, FATIMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 15/01/2026
  Director/a de tesi: MILLAN GARCIA VARELA, MARIA SAGRARIO
  Resum de tesi: El desenvolupament de nous dissenys de lents intraoculars (LIO) correctores de la presbícia, amb la seva fabricació i llançament al mercat, fa que la caracterització òptica sigui altament recomanable, permetent una comprensió més objectiva i quantitativa de les seves propietats abans de la implantació, evitant així la influència de factors subjectius i individuals. Les normatives internacionals exigeixen l'avaluació de la qualitat òptica i visual de les LIOs tant en entorns de laboratori com clínics.Aquesta investigació es centra en la interacció dels nous dissenys de LIOs correctores de la presbícia amb les aberracions òptiques oculars (en còrnies normals i astigmàtiques), l'efecte de la descentrament i la inclinació de les LIOs sobre la qualitat de la imatge i el risc potencial de fenòmens òptics no desitjats. En tots aquests casos, estudiar el comportament òptic d'un conjunt de LIOs trifocals difractives, de profunditat de focus estesa (EDOF) i monofocals millorades (EM) en condicions controlades in vitro serveix com un complement valuós als estudis clínics. La qualitat òptica de les LIOs s'avalua mitjançant mètriques preclíniques basades en la funció de transferència de modulació (MTF), l'estimació de l'agudesa visual postoperatòria, el rang de visió i els halos. La caracterització s'ha dut a terme mitjançant un banc òptic equipat amb un ull model que consisteix en una cambra plena de solució salina en la qual s'immergeixen, d’una en una, les LIOs comercials correctores de presbícia en estudi. S'ha utilitzat òptica adaptativa per introduir quantitats controlades d'aberració corneal. Aquesta configuració permet una avaluació objectiva i independent del pacient i permet controlar factors com la mida de la pupil·la, les aberracions corneals i l'alineació de la lent, aspectes difícils de controlar a la pràctica clínica. Les configuracions experimentals van reproduir aproximadament les condicions en què la lent s'implanta a l'ull, d'acord amb els estàndards internacionals actuals (ISO 11979-2-2024 i ANSI Z80.35-2018). S'ha iniciat una actualització de la configuració òptica per permetre l'escombrat de la profunditat de camp a l'espai de l'objecte amb la caracterització de lents de focal sintonitzable.Per complementar i validar la caracterització de les LIOs al banc òptic, aquest treball també inclou l'estudi de la qualitat visual mitjançant el simulador visual SimVis Gekko, que permet la reproducció dinàmica de la visió amb diferents dissenys de LIOs abans de la cirurgia de cataractes. També proporcionem resultats clínics, obtinguts a través de la investigació col·laborativa, que demostren una excel·lent concordança amb els resultats de laboratori. Aquestes dades inclouen avaluacions visuals (amb i sense astigmatisme) de pacients pseudofàquics implantats amb les mateixes LIOs correctores de presbícia provades al laboratori òptic.
  
• LARROSA EXPÓSITO, MANEL: Viabilidad de un nuevo diseño de lentes de contacto de gran diámetro para ojos con queratocono. Estudio clínico.
  
  Autor/a: LARROSA EXPÓSITO, MANEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 15/01/2026
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Introducció:El queratocon és una malaltia ocular que afecta a milions de persones arreu del món i representa una causa important de discapacitat visual. L’adaptació de lents de contacte és l’estratègia més emprada per a la compensació dels defectes refractius que provoca, ja que ha demostrat ser una opció eficaç i segura. Tanmateix, tots els dissenys de lents disponibles a l’actualitat presenten limitacions i dificultats que els impedeixen oferir uns resultats satisfactoris en tots els casos.Treball realitzat:L’objectiu principal d’aquesta tesi va ser avaluar l’eficàcia i la seguretat d’un nou disseny de lent de contacte rígida corneal de gran diàmetre, amb recolzament a la perifèria corneal i cúpula sobre el con, i, paral·lelament, optimitzar el procés personalitzat d’adaptació de la lent.En un primer estudi es va avaluar la idoneïtat de la perifèria corneal com a zona de recolzament. Es va a analitzar la simetria de revolució de la còrnia en ulls amb queratocon i en ulls sans a partir de mesures d’altures sagitals. Els resultats van indicar que la simetria de revolució a la zona perifèrica de la còrnia era comparable entre ambdós grups, fet que recolza la viabilitat del disseny proposat pel que fa a la zona de recolzament de les lents.En un segon treball es va dur a terme un estudi clínic prospectiu en el qual es van analitzar els resultats després d’un any d’ús de les lents en ulls amb queratocon. L’anàlisi va mostrar nivells d’eficàcia i seguretat comparables als d’altres dissenys, un alt nivell de satisfacció dels usuaris, i, finalment, taxes elevades d’adaptació i retenció.Per últim, es va desenvolupar una proposta de caixa de proves basada en el nou disseny de lents, que posteriorment va ser validada de manera preliminar a partir d’adaptacions simulades en ulls amb queratocon de diferents graus de severitat.Conclusions:Els resultats obtinguts en aquesta tesi posen de manifest que el nou disseny de lents corneals de gran diàmetre és una opció segura i eficaç per a la compensació visual en ulls amb queratocon.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• BARRERA GÓMEZ, JOSE ANTONIO: Extension of statistical methods for time series analysis with applications in environmental epidemiology
  
  Autor/a: BARRERA GÓMEZ, JOSE ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 16/01/2026
  Director/a de tesi: BASAGAÑA FLORES, XAVIER | GINEBRA MOLINS, JOSEP
  Resum de tesi: Part de la recerca en epidemiologia ambiental se centra en estimar associacions entre l'exposició a factors ambientals i indicadors de salut basades en dades longitudinals agregades en una determinada població. Per fer-ho, habitualment es fa servir l'anàlisi de sèries temporals, on les unitats d'informació són punts temporals (v.gr. dies). Una mesura agregada de l'indicador de salut a cada punt temporal (v.gr. recompte de mortalitat diària) es relaciona amb una mesura agregada de l'exposició al factor ambiental al mateix punt temporal (v.gr. mitjana diària de la temperatura ambient) fent servir un model de regressió adient (v.gr. lineal o de Poisson). En aquest context, aquesta tesi desenvolupa dos estudis.El primer estudi concerneix la col.linealitat. Els models de retards distribuı̈ts (DLNMs) s'estan fent servir cada vegada més per modelar efectes retardats de factors ambientals sobre la salut. Els DLNMs inclouen com a predictors els valors de l'exposició a diferents retards respecte la resposta. Això freqüentment resulta en una elevada correlació que provoca una correlació entre les estimacions dels efectes als diferents punts temporals, podent portar a resultats poc fiables. Primer il.lustrem aquests problemes i després proposem una eina visual de diagnosi per avaluar les conseqüències de la col.linealitat. Bàsicament, es simulen nous valors de la resposta sota un hipotètic efecte alternatiu de l'exposició. A continuació, el model original s'estima de nou però ara fent servir les dades simulades. Finalment, els resultats originals i els nous són comparats gràficament per avaluar si resultats inesperats obtinguts a l'anàlisi original podrien ser deguts a col.linealitat. Implementem l’eina en el paquet collin de R amb una guia i exemples.El segon estudi estén el model de regressió de Poisson per a l'anàlisi multi-zona de sèries temporals per a una resposta de tipus recompte. Aquests models requereixen controlar les tendències i l'estacionalitat que pot fer-se incloent-hi indicadors d'estrats temporals (v.gr. combinacions de l'any, mes i dia de la setmana). Això implica un nombre típicament elevat de paràmetres molestos que poden causar problemes computacionals. Aquest problema es pot evitar amb el model de regressió condicional de Poisson, condicionant per la suma del recompte d'events de la variable resposta a cada estrat, resultant en un model de regressió multinomial. Fent això, no és necessari estimar els paràmetres molestos alhora que el model proporciona riscos relatius que estan ajustats per les tendències a llarg termini i l'estacionalitat. En casos de dades de diferents zones geogràfiques, generalment es realitza un modelat en dues etapes, primer analitzant cada zona per separat i després combinant els resultats específics de les diferents zones en una única mesura global fent servir, per exemple, una metanàlisi. Alternativament, podria considerar-se una anàlisi en una única etapa, analitzant simultàniament les dades de totes les zones geogràfiques, incloent-hi un efecte aleatori al pendent d'interès a nivell de zona però el programari freqüentista disponible per a la regressió condicional de Poisson no permet la inclusió d'efectes aleatoris. Proposem i desenvolupem un enfocament de modelat en una única etapa, computacionalment factible, a saber, el model bayesià de Poisson condicional mixte, que analitza totes les zones simultàniament alhora que manté les bones propietats de l'anàlisi en dues etapes. El nostre enfocament es basa en el condicionament per la suma del recompte d'events a cada estrat zona-temps i la inclusió d'un efecte aleatori per modelar l'especificitat de l'associació a cada zona. La nostra proposta permet incloure una estructura espacial dels efectes aleatoris així com tenir en compte possible sobredispersió. En l'estudi, derivem les equacions dels models i implementem el procediment en R. Proporcionem exemples il.lustratius, codi i dades.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• SIFUENTES MUÑOZ, BLANCA CAROLINA: Transformación urbana y movilidad sostenible: construyendo una Barcelona car-free
  
  Autor/a: SIFUENTES MUÑOZ, BLANCA CAROLINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2026
  Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
  Resum de tesi: La configuració de les ciutats contemporànies ha estat profundament condicionada per l’hegemonia de l’automòbil com a eix estructurant del territori, la mobilitat i l’espai públic. Aquest model, consolidat des de mitjans del segle XX, ha generat formes urbanes disperses, excloents i insostenibles, limitant la qualitat de vida i dificultant la construcció d’entorns més equitatius i resilients. Davant d’aquest panorama, emergeixen enfocaments crítics que aposten per un canvi de paradigma cap a ciutats centrades en les persones, el dret a la ciutat i la mobilitat sostenible.En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu construir escenaris prospectius cap a l’any 2050 per a una Barcelona sense cotxes (car-free), mitjançant una anàlisi estructural i multiescalar del seu sistema de mobilitat, la seva planificació urbana i l’ús de l’espai públic. S’adopta un enfocament mixt que integra sis línies metodològiques: (1) recopilació i pretractament de dades de mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); (2) anàlisi factorial exploratòria (AFE) sobre una base de dades longitudinal de l’AMB; (3) anàlisi de tendències amb models de regressió i ARIMA per projectar l’evolució modal; (4) anàlisi comparativa d’Amsterdam i Copenhaguen com a referents de transició car-free; (5) consulta a experts mitjançant el mètode Delphi desagregat; i (6) construcció d’escenaris de futur contrastats.Els resultats permeten identificar estructures latents del sistema de mobilitat, tensions entre les polítiques urbanes i les pràctiques reals de desplaçament, i reptes institucionals associats a la governança multinivell. Els escenaris desenvolupats projecten futurs urbans alternatius, des de models de continuïtat fins a transformacions profundes, i permeten reflexionar sobre les seves implicacions en termes d’equitat, sostenibilitat i dret a la ciutat.La recerca aporta una contribució original en integrar enfocaments de mobilitat sostenible, planificació prospectiva i anàlisi multiescalar. Els seus resultats orienten la formulació de polítiques públiques i estratègies urbanes cap a ciutats postautomobilístiques més justes, saludables i sostenibles. Finalment, proposa eines conceptuals i metodològiques per repensar l’urbanisme en clau de transformació profunda, davant d’un futur marcat per la incertesa climàtica, social i territorial.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• ZHAO, RUI: Improving SAT and Pseudo-Boolean Solving Technology
  
  Autor/a: ZHAO, RUI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2026
  Director/a de tesi: OLIVERAS LLUNELL, ALBERT
  Resum de tesi: El problema de la satisfactibilitat Booleana (SAT) ha experimentat un progrés notable, des dels primers mètodes de DPLL i resolució fins al modern paradigma d’Aprenentatge de Clàusules Impulsat per Conflictes (CDCL). No obstant, segueixen existint desafiaments significatius. Problemes teòricament "simples"però estructuralment complexos, com el pigeonhole problem, continuen desafiant els SAT solvers d’avantguarda, revelant limitacions inherents en algoritmes centrals com CDCL. Encara que l’enfocament Pseudo-Booleà (PB) basat en CDCL estén SAT amb restriccions aritmètiques lineals 0-1, permetent una modelització més natural i oferint possibles guanys exponencials, la seva complexitat addicional introdueix colls d’ampolla computacionals en propagació, anàlisi de conflictes i optimització. Aquests desafiaments posen de relleu la necessitat d’obtenir coneixements algorísmics més profunds i tècniques innovadores per avançar en el rendiment dels solvers per a SAT i PB. Aquesta tesi aborda aquestes bretxes mitjançant l’avenç dels algoritmes centrals i les tècniques d’implementació que subjauen als solucionadors moderns de SAT i PB. La tesi està estructurada en dues parts:• Part I: SAT solving – Analitzem les limitacions de CDCL mitjançant perspectives tant teòriques com pràctiques. Les contribucions són: (i) noves perspectives obtingudes de l’anàlisi de múltiples conflictes, amb l’objectiu d’identificar oportunitats per millorar CDCL o d’entendre les raons fonamentals de fracàs d’aquesta idea particular; (ii) un estudi empíric sobre la equivalència entre els CDCL solvers i la resolució, examinant com els solvers reprodueixen proves d’insatisfactibilitat i com interactuen les heurístiques de decisió i les proves per resolució .• Part II: Pseudo-Boolean solving – Introduïm optimitzacions en la propagació unitària i en l’anàlisi de conflictes. La propagació s’accelera mitjançant una tècnica híbrida acuradament dissenyada, mentre que l’anàlisi de conflictes millorat produeix restriccions més fortes per a una poda més efectiva de la cerca. Més enllà de les millores de rendiment, aquest treball ofereix coneixements profunds sobre el raonament amb restriccions booleanes, reduint les bretxes teòriques i obrint noves vies d’investigació en SAT, PB i més enllà.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• BOSCH PADRÓS, MIQUEL: Optogenetic control of force transmission in puripotent epithelia
  
  Autor/a: BOSCH PADRÓS, MIQUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/01/2026
  Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO | TREPAT GUIXER, XAVIER
  Resum de tesi: El desenvolupament necessita una combinació de tres fenòmens: augmentar el nombre de cèl·lules, determinar-ne la identitat i realitzar la morfogènesi, que significa adoptar la forma correcta. La constricció apical és un mecanisme principal per dur a terme aquesta morfogènesi, succeint a escala cel·lular però provocant canvis de forma a nivell tissular. Tot i que la constricció apical està ben estudiada pel que fa a la cèl·lula i és un mecanisme molt conservat en el regne animal, mai s'han descrit ni mesurat les forces generades ni transmeses per a realitzar-la. Per omplir aquest buit, hem emprat una eina optogenètica nova per a provocar constricció apical en cèl·lules mare humanes pluripotents, i ho hem combinat amb microscòpia de forces de tracció per tal de mesurar les forces mecàniques involucrades en el procés. Amb aquesta combinació hem descobert que aquesta constricció crea una petjada petita però consistent en el mapa de traccions, compatible amb un increment de contractilitat apical i conservació del volum cel·lular. Estimulant regions finites de la monocapa hem descobert que el camp de desplaçament cel·lular obeeix una equació de Poisson amb apantallament en dues dimensions, cosa que implica l'existència d'una escala de longitud amb un origen reològic i permet obtenir la funció de Green del teixit. Tot i que les deformacions es poden controlar en l'espai i el temps amb un alt nivell de detall, trobem que la contractilitat apical no pot provocar transicions en l'estat d'embussament d'aquest epiteli pluripotent. Aquests fets revelen aspectes importants de la reologia d'aquestes cèl·lules en escales temporals rellevants per a la morfogènesi, inaccessibles emprant altres mètodes. Ja que aquestes cèl·lules s'utilitzen arreu del món per a generar organoides i embrioides, i també degut al poc coneixement mecànic sobre elles, aquesta tesi estableix un fonament important per a futurs treballs que requereixin control de forces o formes en teixits derivats de cèl·lules mare.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• PUERTAS SEGURA, ANTONIO JESUS: Nano-enabled hydrogel coating for prevention of catheter-associated urinary tract infections
  
  Autor/a: PUERTAS SEGURA, ANTONIO JESUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/01/2026
  Director/a de tesi: TZANOV, TZANKO KALOYANOV | CIARDELLI, GIANLUCA
  Resum de tesi: Les infeccions del tracte urinari associades a catèters (CAUTIs) representen un repte crític per a la sanitat, ja que constitueixen una proporció substancial de les infeccions nosocomials arreu del món i imposen càrregues econòmiques significatives als sistemes de salut a causa de l’allargament de les hospitalitzacions, els tractaments addicionals i l’augment dels costos sanitaris. Aquestes infeccions s’inicien principalment amb l’adhesió bacteriana a les superfícies del catèter, seguida de la formació de biofilms estructurats que protegeixen els patògens contra les defenses immunitàries de l’hoste i els tractaments antimicrobians. Els bacteris incrustats en el biofilm presenten una tolerància antibiòtica significativament augmentada i faciliten la transferència horitzontal de gens, accelerant així l’aparició de soques multiresistents. Les estratègies clíniques actuals, que inclouen la substitució del catèter, la teràpia antimicrobiana sistèmica i els recobriments superficials convencionals, sovint resulten inadequades a causa de la seva durada limitada d’eficàcia, la baixa selectivitat o les preocupacions de citotoxicitat. Això posa de manifest la necessitat urgent de solucions innovadores, multifuncionals i biocompatibles capaces de prevenir l’establiment del biofilm alhora que mantenen una excel·lent compatibilitat biològica.La present tesi doctoral aborda aquests reptes mitjançant el disseny i el desenvolupament de recobriments avançats basats en hidrògels potenciats amb nanotecnologia, específicament concebuts per millorar el rendiment dels catèters urinaris. Es van dissenyar recobriments innovadors que incorporen diversos nanomaterials antibacterians i antibiofilm, incloent nanopartícules basades en galat de lauril, plata, ceragenina i lignina, utilitzant metodologies verdes i econòmiques com la deposició sonoquímica i el grefatge enzimàtic. Aquests nanoactius es van incorporar en polímers d’origen biològic i antifouling, com la quitosana, la gelatina modificada amb catecol i els polizwitterions. Els recobriments híbrids resultants van ser dissenyats per combinar mecanismes antimicrobians sinèrgics de contacte i d’alliberament sostingut amb una hidratació superficial millorada i una resistència superior a l’adhesió bacteriana.La caracterització fisicoquímica exhaustiva va confirmar la integració amb èxit dels recobriments amb nanotecnologia en catèters urinaris de permanència, revelant una morfologia superficial adaptada, alta estabilitat i perfils d’alliberament controlats del compost actiu. Els assajos in vitro van demostrar una activitat bactericida potent i una inhibició del biofilm contra uropatògens clínicament rellevants, com Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus, tant en condicions estàtiques com en flux dinàmic que simulen entorns fisiològics. Els estudis de citotoxicitat van revelar una alta biocompatibilitat amb fibroblasts i queratinòcits humans, confirmant la seva seguretat per a aplicacions mèdiques prolongades. És important destacar que els experiments in vivo utilitzant un model de cateterització en conills van mostrar reduccions significatives en la colonització microbiana i una excel·lent biocompatibilitat en els animals equipats amb catèters recoberts, validant el rendiment protector d’aquests dispositius en condicions fisiològiques realistes.Aquesta tesi estableix un marc per al disseny i la implementació de recobriments amb nanotecnologia que combinen sinèrgicament l’eficàcia antimicrobiana, la resistència al biofilm i la compatibilitat amb l’hoste. Els resultats presenten vies prometedores per a l’avanç de les tecnologies de catèters urinaris de nova generació i proporcionen una base sòlida per a la seva translació clínica, amb l’objectiu final de minimitzar la incidència de les CAUTIs i reduir la càrrega global de la resistència antimicrobiana.
  

SOSTENIBILITAT

• VALLEJOS CARTES, ROSANA: Examinando preferencias, motivaciones y actitudes de los consumidores para mejorar la sostenibilidad de los sistemas agroalimentarios. Una aplicación a los sistemas agropastorales extensivos.
  
  Autor/a: VALLEJOS CARTES, ROSANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 15/01/2026
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA
  Resum de tesi: En el context de les transformacions globals del sistema agroalimentari —marcat per pressions ambientals, pèrdua de biodiversitat, concentració dels mercats i homogeneïtzació de les dietes— s’ha configurat un escenari crític per a la sostenibilitat. En aquest marc, la ramaderia extensiva, basada en el pasturatge i els maneigs tradicionals, es presenta com una alternativa viable al model intensiu, en integrar dimensions ecològiques, econòmiques i socioculturals. Tanmateix, la seva viabilitat depèn en gran mesura del reconeixement per part dels consumidors, els quals, mitjançant les seves decisions de compra, poden impulsar la transició cap a sistemes més sostenibles. La tesi parteix de la premissa que el consumidor és un agent de canvi, però afronta limitacions vinculades a la manca d’informació, la percepció de preus elevats i la feble diferenciació de l’oferta. L’objectiu general fou analitzar la viabilitat econòmica i social de la ramaderia extensiva a partir de l’estudi de les preferències, motivacions i actituds dels consumidors envers la carn de xai produïda sota esquemes sostenibles, per generar coneixement que orienti estratègies de diferenciació i polítiques públiques.La recerca va adoptar un enfocament mixt estructurat en dues fases. La primera, qualitativa, va incloure entrevistes semiestructurades i tallers participatius amb productors ovins per identificar factors que condicionen la sostenibilitat i establir atributs potencialment valorats al mercat. La segona fase, quantitativa, va aplicar Experiments d’Elecció Discreta (EED) a consumidors de Catalunya en dues etapes: un estudi exploratori (n = 396) per refinar atributs i optimitzar el disseny, i un estudi ampliat (n = 1.003) que va incorporar l’escala New Ecological Paradigm (NEP) per mesurar actituds ambientals. Les dades es van analitzar amb models logit mixts i models de classes latents, permetent captar l’heterogeneïtat de preferències, estimar la disposició a pagar i relacionar les eleccions amb valors ambientals i ètics.Els resultats evidencien una interacció complexa entre coneixement, actituds i valors en la configuració de les preferències. Malgrat el baix nivell de coneixement sobre els sistemes productius —especialment l’extensiu— els consumidors valoren fortament l’origen local, el benestar animal i l’autenticitat territorial. L’etiquetatge i les certificacions apareixen com a mecanismes essencials per generar confiança i facilitar decisions informades. Les disposicions a pagar més altes s’associen amb la producció ecològica i el benestar animal, mentre que atributs sensorials com el color i el greix visible exerceixen una influència complementària.La recerca confirma l’existència d’una bretxa entre actituds declarades i comportaments reals, condicionada per factors econòmics, hàbits de compra i manca d’informació. Així i tot, identifica un segment de consumidors informats i coherents amb els seus valors ètics, fet que obre oportunitats per diferenciar productes extensius mitjançant estratègies de comunicació, certificació i educació. En conjunt, la tesi aporta una comprensió integral del vincle entre consum i sostenibilitat, i proposa revalorar els sistemes agropastorals com a béns públics que proveeixen aliments i serveis ecosistèmics i culturals essencials. Els resultats contribueixen a orientar polítiques agroalimentàries i estratègies de mercat que reconeguin el rol de la demanda en la transició cap a sistemes productius més sostenibles, reforçant el paper del consumidor com a actor clau en la construcció d’una economia agroalimentària ètica, territorial i ambientalment responsable.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• PÉREZ GUIJARRO, JORDI: On Quantum Supervised Learning and Learning Techniques for Quantum Error Mitigation
  
  Autor/a: PÉREZ GUIJARRO, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 15/01/2026
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JAVIER | PAGES ZAMORA, ALBA MARIA
  Resum de tesi: El desenvolupament dels ordinadors quàntics promet reduir dràsticament el temps necessari per a resoldre certs problemes computacionals. Entre les seues aplicacions més prometedores hi és l’aprenentatge automàtic. Tanmateix, encara persisteix una gran incertesa en aquest àmbit. En particular, encara no està clar en quins escenaris d’aprenentatge els algorismes quàntics superaran els seus homòlegs clàssics. Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en la nostra comprensió de quan es poden esperar acceleracions quàntiques en les tasques d’aprenentatge automàtic. En concret, examinem la connexió entre l’avantatge quàntic en l’aprenentatge i el fenomen més estudiat de l’avantatge quàntic computacional. Concloem que, en els casos en què el conjunt d’entrenament pot generar-se clàssicament, tots dos són conceptes equivalents, i proporcionem exemples d’aquestes funcions basats en el problema de la factorització.És important destacar que l’aprenentatge automàtic quàntic no només se centra a millorar els algorismes d’aprenentatge clàssic mitjançant la computació quàntica, sinó també a aprendre de dades quàntiques. En aquest context, investiguem un escenari d’aprenentatge en què les entrades a les funcions objectiu són estats quàntics, generalitzant així el marc clàssic d’aprenentatge supervisat. Per això, ens centrem primer en el problema de quantum hypothesis testing, que pot servir com a subrutina tant per a l’avaluació com per a l’aprenentatge de funcions. En concret, dissenyem diversos mètodes seqüencials per resoldre el problema de quantum hypothesis testing, juntament amb una cota inferior per als recursos necessaris. Aquesta cota inferior implica immediatament cotes inferiors corresponents per a l’aprenentatge i l’avaluació de funcions. A més, desenvolupem un mètode d’aprenentatge basat en la tècnica de classical shadows.Finalment, després d’explorar com els processos quàntics poden facilitar l’aprenentatge, examinem com les tècniques clàssiques d’aprenentatge poden, al seu torn, millorar la computació quàntica. En particular, estudiem com es poden utilitzar els mètodes clàssics d’aprenentatge automàtic per mitigar els efectes del soroll en dispositius quàntics, centrant-nos en la mitigació d’errors quàntics. En concret, es proposen nous vectors d’atributs per a la tècnica coneguda com a regressió de dades de Clifford. En primer lloc, es proporciona una justificació teòrica d’aquests vectors d’atributs, seguida d’una anàlisi i una posterior avaluació del seu rendiment mitjançant experiments numèrics. Es conclou que, per a alguns dels vectors d’atributs proposats, s’aconsegueix una millora del rendiment.