Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Tesi doctoral / Dipòsit i avaluació / Tesis en dipòsit públic

Tesis en dipòsit públic

Presentació d'al·legacions a una tesi doctoral en el termini d'exposició pública

D'acord amb la Normativa Acadèmica dels Estudis de Doctorat, els doctors i doctores poden sol·licitar l'accés a una tesi doctoral en dipòsit per consultar-la i, si n'hi ha, fer arribar a la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat les observacions i al·legacions que considerin oportunes sobre el contingut.

 

ANÀLISI ESTRUCTURAL

  • MORENO MARTÍNEZ, LAURA: Numerical modelling of viscoelastic flows based on a log-conformation formulation.
    Autor/a: MORENO MARTÍNEZ, LAURA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 22/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 06/09/2021
    Director/a de tesi: CODINA ROVIRA, RAMON | BAIGES AZNAR, JOAN
    Tribunal:
         PRESIDENT: BEHR, MAREK
         SECRETARI: PRINCIPE RUBIO, RICARDO JAVIER
         VOCAL NO PRESENCIAL: LARESE DE TETTO, ANTONIA
    Resum de tesi: Los fluidos viscoelásticos son un tipo específico de fluidos no Newtonianos formados por una estructura interna muy compleja con alto peso molecular. Los ejemplos típicos de este tipo de fluidos son las soluciones y líquidos poliméricos. Además, los fluidos viscoelásticos presentan la combinación de dos propiedades específicas de los fluidos: viscosidad y elasticidad. Sin embargo, la principal característica relacionada con el comportamiento para estos flujos es la dependencia de la tensiones a la historia del fluido.Debido a su estructura y la complejidad de su comportamiento, resolver el problema de flujo viscoelástico se convierte en algo bastande difícil de abordar, en particular cuando el flujo es elástico, o en otras palabras, cuando el número adimensional Weissenberg es alto. Afrontar estas dificultades se considerada uno de los mayores retos de la reología computacional, y es conocido como el Problema de Alto Número de Weissenberg (HWNP).Este estudio presenta diferentes estrategias con el fin de evitar las dificultades numéricas que aparecen en estos casos, en que la componente elástica del fluido es muy dominante. Estas estrategias se abordan desde el marco de los Elementos Finitos cuyo método de estabilización será el de Subscalas Variacionales (VMS). Además, se diseña la estabilización término a término basada en estos métodos, que se aplicará a las formulaciones desarrolladas.Sin embargo, la piedra angular de este trabajo es la aplicación de una reformulación de las ecuaciones que describen el flujo viscoelástico, llamada formulación logaritmica, y que permite la simulación de casos más elásticos debido a que, básicamente, elimina el crecimiento exponencial de las tensiones cerca de singularidades.Otro tema que se trata en este trabajo es el efecto de la temperatura en los flujos viscoelásticos, donde se considerará un acople bidireccional con el problema térmico. Por un lado, ahora las propiedades del fluido dependen de la temperatura, y por otro, en la ecuación de energía tenemos que considerar la disipación viscosa como fuente térmica. Este estudio es interesante debido a que los fluidos viscoelásticos son sometidos a altas temperaturas en muchas aplicaciones industriales.Por otra parte, también se explora la incorporación de subescalas dependientes del tiempo en el método de estabilización. Este cambio será crucial para paliar dos tipos de problemas: el primero relacionado con la inestabilidad que se produce cuando resolvemos discretizaciones anisotropicas espacio-tiempo, y la segunda para tratar con el mencionado crecimiento exponencial que aparece cuando los flujos viscoelásticos tienen alto número de Weissenberg. Esta estrategia se aplica tanto a la formulación estándar de las ecuaciones como a la logaritmica.Finalmente, como la computación de la formulación logaritmica es cara computacionalmente, sobre todo cuando el esquema es de tipo monolítico, se ha diseñado un esquema de paso fraccionado en que el sistema de ecuaciones para esta formulación se desacopla. Este algoritmo resulta especialemnte útil para capturar inestabilidades púramente elásticas. Estas inestabilidades pueden desembocar en turbulencia elástica, que es un fenómeno físico en que el flujo se vuelve caótico a pesar de contar con un bajo número de Reynolds.

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

  • NASSOUROU, MOHAMADOU: Robust Economic Model Predictive Control of Smart Grids
    Autor/a: NASSOUROU, MOHAMADOU
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de dipòsit: 14/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 27/07/2021
    Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | BLESA IZQUIERDO, JOAQUIN
    Tribunal:
         PRESIDENT: PRODAN, IONELA
         SECRETARI: SERRA PRAT, MARIA
         VOCAL: LI, ZHONGLIANG
    Resum de tesi: Esta tesis propone un diseño de Control de Modelo Predictivo Económico Robusto (REMPC) basado en un enfoque determinista para optimizar los costos económicos de producción y despacho de energía en redes eléctricas inteligentes. Se desarrollan estrategias robustas de control de modelo predictivo económico para sistemas lineales o linealizados que incluyen restricciones algebraicas.Las contribuciones de esta tesis son múltiples: ¿ El desarrollo de estrategias de Control de Modelo Predictivo Económico Robusto para sistemas lineales o linealizados, incluidas las restricciones algebraicas. ¿ El desarrollo de estrategias EMPC basadas en Robust Optimization para la gestión de redes eléctricas inteligentes que incorporan varios tipos de incertidumbres. ¿ El uso de técnicas de optimización robusta para mejorar la robustez y confiabilidad del EMPC estándar. ¿ Evaluar la eficiencia y aplicabilidad del EMPC estándar, así como sus variantes jerárquicas y de una sola capa para resolver los problemas de despacho de energía económicos de las redes eléctricas inteligentes. ¿ El desarrollo y la aplicación de un novedoso sistema de ajuste de restricciones min-max EMPC robusto basado en la descomposición de las entradas y estados de control en componentes dependientes e independientes para abordar problemas inciertos de distribución de energía en redes eléctricas inteligentes. ¿ El desarrollo y aplicación de un método EMPC robusto basado en aritmética de intervalos, y Zonotopas desde la perspectiva de enfoques basados en tubos para abordar problemas inciertos de despacho de energía en redes eléctricas inteligentes.¿ El desarrollo de una estrategia de control predictivo de modelo económico robusto para sistemas lineales con restricciones algebraicas.Las estrategias de EMPC robustas desarrolladas se clasifican en tres grupos: EMPC de una sola capa, EMPC de una sola capa con seguimiento de pseudo-referencia y EMPC jerárquico que consta de la capa superior de EMPC y la capa inferior de seguimiento de MPC. Se desarrolla un modelo matemático sistemático orientado al control de redes inteligentes basado en la teoría en flujo de redes. Además, también se propone una función objetivo genérica para EMPC para resolver el problema de despacho de energía de las redes inteligentes. El modelo matemático desarrollado se utiliza para desarrollar varias formulaciones de MPC económico que abarcan funciones de costos multiobjetivo que permite abordar incertidumbres como perturbaciones inesperadas aditivas y fluctuaciones de costos de energía con dinámicas que varían periódicamente en el tiempo. En primer lugar, las estrategias de MPC económicas desarrolladas se aplican a sistemas de micro-redes inteligentes sometidas a demandas de carga periódica nominal y precios de energía fijos, con el fin de evaluar la viabilidad recursiva y la estabilidad del sistema. A continuación, sobre la base de técnicas de optimización robustas, en particular el enfoque del peor caso (min-max), las formulaciones de MPC económicas desarrolladas se generalizan para abordar la incertidumbre de las demandas de carga, los precios de la energía y las fuentes de energía intermitentes. También se desarrolla un enfoque de control min-max de lazo cerrado que integra la técnica de dependencia afín en el enfoque min-max para eliminar la no linealidad y la no convexidad de los problemas de despacho de energía inciertos. Habiendo descubierto la complejidad computacional del min-max basado en la técnica de dependencia afín, se proponen dos métodos novedosos que permiten mejorar los métodos EMPC robustos basados en la descomposición de entradas de control y estados en componentes para abordar problemas inciertos de despacho de energía en redes eléctricas inteligentes.

CIÈNCIA I ENGINYERIA DELS MATERIALS

  • RAYMOND LLORENS, SANTIAGO: Biomimetic Bone Grafts: from the lab to the clinic
    Autor/a: RAYMOND LLORENS, SANTIAGO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DELS MATERIALS
    Departament: (CEM)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de dipòsit: 14/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 27/07/2021
    Director/a de tesi: GINEBRA MOLINS, MARIA PAU
    Tribunal:
         PRESIDENT: LEVATO, RICCARDO
         SECRETARI: LABAY, CEDRIC PIERRE
         VOCAL: CABALLÉ SERRANO, JORDI
    Resum de tesi: L'ús d'empelts ossis és cada vegada més freqüent: l'os és el segon teixit més trasplantat del món, després de la sang. Per això, aquesta pràctica atreu un gran interès tant a nivell de recerca com per a la indústria biomèdica. En casos en què els defectes són massa grossos o complexos, l'ús d'empelts ossis és essencial per aconseguir una bona regeneració. Malgrat que els autoempelts segueixen sent el tractament de primera elecció, la seva disponibilitat limitada així com la morbiditat associada fan necessari buscar altres solucions. Els empelts sintètics sorgeixen com una alternativa prometedora, donada la seva àmplia disponibilitat i la possibilitat de modificar-ne l'estructura i la composició per obtenir un rendiment òptim.En aquesta tesi s'estudia la hidroxiapatita biomimètica deficient en calci (CDHA) per a la fabricació d'empelts ossis sintètics, des d¿una perspectiva orientada a la recerca translacional. S'estudien dues presentacions diferents del producte: una configuració en forma de grànuls i un format personalitzat obtingut per impressió 3D.El Capítol 1 recull una descripció general de la biologia de l'os, juntament amb l'estat de l'art de les diferents estratègies d'empelts ossis que es poden trobar a la literatura. El Capítol 2 se centra en l'estudi de la resposta in vivo de grànuls de CDHA, en comparació amb el xenoempelt boví amb més reconeixement mèdic, en una indicació dental en porcs en miniatura. L'estudi conclou que ambdós biomaterials compleixen els requisits d'un empelt ossi, i.e., biocompatibilitat, osteointegració i osteoconducció. A més, es demostra que la morfologia dels grànuls és un factor clau per assegurar la preservació del volum empeltat. En el Capítol 3 s'investiguen diferents processos per accelerar la consolidació dels empelts impresos en 3D per tal d'aconseguir una tecnologia més adient per a aplicacions industrials, i es desenvolupa un tractament hidrotèrmic que redueix el temps de reacció dels 7 dies necessaris per mètodes biomimètics a només 30 minuts. Amb el nou tractament s¿observen petites diferències en les propietats fisicoquímiques (per exemple, en la microestructura, en la fase cristal·lina, la microporositat o la superfície específica), però els empelts obtinguts permeten l'adhesió i la proliferació de cèl·lules mare de rata, que indica que són una solució viable com a substituts ossis. En el Capítol 4 el procés hidrotèrmic introduït al capítol anterior es compara amb el tractament biomimètic in vivo mitjançant la implantació ortotòpica d'empelts 3D en defectes monocorticals en còndils de conills. Les mostres tractades amb aquest nou procediment, a més de presentar l'excel·lent biocompatibilitat i les propietats osteointegratives i osteoconductives pròpies de la CDHA biomimètica, també mostren una quantitat significativament més gran de teixit ossi neoformat que la seva contrapart. Aquestes diferències s'atribueixen a la major permeabilitat de la microestructura, tal com es demostra en un assaig d'absorció de proteïnes. En el Capítol 5 s'estudia una estratègia per millorar tant el grau de concavitat com la superfície específica d'estructures impreses en 3D obtingudes per microextrusió. Per això, s'utilitzen broquets d¿extrusió amb seccions transversals no circulars. A més d'aconseguir-ho i caracteritzar les propietats de les estructures impreses, s'identifiquen un conjunt de restriccions tècniques associades a l'ús de broquets no circulars. En un pas més, aquesta estratègia s'aplica a la fabricació d'empelts ossis amb superfícies de filament còncaves i, en el Capítol 6, s'assaja in vivo en un model ortotòpic de còndil de conill. S'observa que utilitzar filaments amb una secció transversal en forma d'estrella ajuda a guiar l'os i millora les propietats osteoconductives dels empelts. Finalment, el Capítol 7 resumeix la feina duta a terme al llarg de la tesi per transferir
  • TORRES GARRIDO, DIEGO ALEJANDRO: Desarrollo de un nuevo proceso basado en la inyección 3D de tintas con carga metálica para fabricar prótesis porosas de titanio bioactivas y con propiedades antibacterianas
    Autor/a: TORRES GARRIDO, DIEGO ALEJANDRO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DELS MATERIALS
    Departament: (CEM)
    Modalitat: Confidencialitat
    Data de dipòsit: 16/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 29/07/2021
    Director/a de tesi: MANERO PLANELLA, JOSE M. | CALERO MARTINEZ, JOSÉ ANTONIO | RUPEREZ DE GRACIA, ELISA
    Tribunal:
         PRESIDENT: GIL MUR, FRANCISCO JAVIER
         SECRETARI: RODRÍGUEZ RIUS, DANIEL
         VOCAL: FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, JAVIER
    Resum de tesi: Durante décadas el titanio ha sido uno de los metales más utilizados en la industria biomédica debido a sus propiedades mecánicas y buena biocompatibilidad. Sin embargo, la diferencia de rigidez entre el titanio y el hueso provoca apantallamiento de tensiones (stress shielding) que se traduce en reabsorción del tejido óseo y fallo del implante. En últimos años se han estudiado diferentes vías para abordar este problema, entre las cuales se encuentra el desarrollo de métodos para la fabricación de estructuras porosas de titanio. La pulvimetalúrgia convencional (prensado y sinterizado) ofrece la oportunidad de fabricación de sistemas porosos. Sin embargo, el limitado control del tamaño y de la arquitectura, y la poca flexibilidad de diseño la hacen inviable para la fabricación de implantes a medida. Si bien en los últimos años la fabricación aditiva se postula como una alternativa prometedora, las principales tecnologías (electron beam melting, laser power bed fusion y binder jetting) están muy limitadas por las características del polvo (composición, tamaño y morfología) y el elevado coste total del proceso (materia prima, equipo y pos tratamientos). Por otra parte, durante el trascurso de la tesis, al colaborar con distintos traumatólogos y asistir a congresos de cirugía ortopédica, se evidenció la necesidad de mejorar la bioactividad y combatir la infección bacteriana en los implantes de titanio, ya que cada vez es mayor la demanda de implantes multifuncionales capaces de tener simultáneamente respuestas específicas tanto a fluidos corporales, como células y agentes patógenos. La funcionalización mediante tratamientos químicos y térmicos simples (termoquímicos) es una estrategia factible, e industrializable, ya que no requiere equipos especiales.En esta tesis se ha desarrollado y optimizado un método novedoso (100% propio), que permite fabricar estructuras porosas de titanio mediante inyección 3D de tintas con carga metálica (impresión 3D), seguido de la eliminación de los productos orgánicos y una posterior sinterización del polvo metálico. Para llevarlo a cabo con éxito ha sido necesario estudiar las condiciones y los parámetros de cada una de las etapas que intervienen en el proceso de fabricación: desarrollo de la tinta, inyección 3D, procesado de las piezas en verde y sinterizado. Además, se han propuesto varios tratamientos termoquímicos que permiten la formación de titanatos de calcio con incorporación de plata, de galio y de ambos iones simultáneamente en estructuras porosas de titanio, aumentando la bioactividad y proporcionando capacidad antibacteriana, sin producir citotoxicidad.

ENGINYERIA AMBIENTAL

  • CARNERERO QUINTERO, CRISTINA: Dynamics of ultrafine particles and tropospheric ozone episodes
    Autor/a: CARNERERO QUINTERO, CRISTINA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 21/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 03/09/2021
    Director/a de tesi: QUEROL CARCELLER, XAVIER | ALASTUEY UROS, JOSE ANDRES
    Tribunal:
         PRESIDENT: ARTIÑANO RODRÍGUEZ DE TORRES, BEGOÑA
         SECRETARI: PEY BETRÁN, JORGE
         VOCAL: PIÑEIRO IGLESIAS, MARIA
    Resum de tesi: Els aerosols atmosfèrics, particularment partícules ultrafines (UFPs; partícules de menys de 100 nm de diàmetre), i l'ozó troposfèric (O3) són contaminants atmosfèrics molt influenciats per reaccions fotoquímiques, processos iniciats per l'absorció de radiació solar. Concentracions elevades d'UFPs i O3 en l'ambient tenen importants afectes adversos en la salut humana i impactes en el clima.En àrees amb una alta insolació i dinàmiques atmosfèriques que afavoreixen l'acumulació de contaminants degut a recirculacions verticals de masses d¿aire, com el Mediterrani occidental i altres regions del sud d'Europa, sovint s'enregistren episodis d'altes concentracions d'UFPs i O3, especialment a la primavera i a l¿estiu. Els episodis d¿UFPs poden estar causats per l'emissió i acumulació de partícules o per la formació fotoquímica de partícules a partir de precursors gasosos (formació de partícules noves; NPF).L'objectiu d¿aquesta tesi és caracteritzar la relació entre UFPs i O3 en àrees amb una alta activitat fotoquímica. Concretament, aquesta tesi té com objectius identificar els patrons atmosfèrics que causen els episodis, determinant si aquests contaminants estan regits pels mateixos processos o bé ocorren en paral·lel, i descriure l'evolució de les concentracions d'UFP en els darrers anys.S'han analitzat dades recopilades durant campanyes intensives de mesures simultànies a nivell de superfície i en altura, així com sèries de dades de mesures contínues de llarg termini. Mitjançant la combinació d¿aquestes dades, s'ha avaluat l'estacionalitat i la simultaneïtat dels episodis d'UFPs i d'O3, identificant els factors que hi contribueixen i aportant informació sobre la influencia de la NPF en les concentracions d'UFPs.Hi ha dos escenaris que controlen la formació i el transport d'UFPs i O3: la recirculació vertical de masses d'aire i la ventilació. L'ocurrència d'un o altre escenari ve determinada per les condicions meteorològiques a escala sinòptica, mentre que la magnitud de les concentracions ve donada per la disponibilitat de precursors i les condicions atmosfèriques i orogràfiques locals. Els episodis aguts d¿UFPs estan indubtablement vinculats amb els episodis d¿O3. Tot i així, els episodis poden ser simultanis en un mateix dia o no ser-ho. Un episodi d'O3 és sempre simultani amb un episodi d'UFPs causat per acumulació de partícules primàries i secundàries durant períodes de recirculació. Tanmateix, altes concentracions d'UFPs causades per NPF es donen principalment amb concentracions relativament baixes d'O3 durant períodes de ventilació.Quan es consideren les concentracions mitjanes anuals d'UFPs en àrees urbanes, les emissions primàries del trànsit tenen una major contribució al nombre total de partícules que la NPF. No obstant, en dies amb episodis de NPF, la NPF contribueix més al nombre total d'UFPs que les emissions primàries.Tot i que en la majoria dels dies no es detecten episodis de NPF, el nombre de dies amb NPF està incrementant, probablement degut a una tendència a la baixa de les emissions atmosfèriques antropogèniques en els darrers anys, que han causat una disminució en les embornals de condensació i coagulació de partícules. En conseqüència, la contribució de NPF al nombre d'UFPs també està augmentat. La concentració total d'UFPs pot augmentar o disminuir, depenent de les condicions locals. En àrees urbanes, la disminució d'emissions antropogèniques causa una disminució directa de la concentració d¿UFPs. En canvi, en ambients rurals, la NPF esdevé més favorable fins al punt que la concentració d'UFPs creix. Això pot ser degut a un augment de les emissions biogèniques locals de precursors i a una disminució del transport d'emissions antropogèniques.Les polítiques implementades en els darrers anys amb l'objectiu de reduir les emissions antropogèniques de contaminants atmosfèrics han tingut un gran imp
  • PIZARRO LOAIZA, CARLOS ALEXANDER: Biogás para cocción a partir de la digestión anaerobia de pastos en zonas rurales de clima tropical.
    Autor/a: PIZARRO LOAIZA, CARLOS ALEXANDER
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 20/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 02/09/2021
    Director/a de tesi: BONMATÍ BLASI, AUGUST | PALATSI CIVIT, JORDI
    Tribunal:
         PRESIDENT: FLOTATS RIPOLL, XAVIER
         SECRETARI: FONT SEGURA, XAVIER
         VOCAL: ANTÓN VALLEJO, MARÍA ASUNCIÓN
    Resum de tesi: La energía para cocinar es el servicio energético más esencial para los campesinos de países con climas tropicales como Colombia donde un gran número de familias no puede acceder a otra fuente energética que no sea la leña. Una alternativa es la producción de biogás, con unas necesidades estimadas de 0,68 m3.d-1 por unidad de vivienda. La biomasa de menor coste y más universal que existe es el pasto, natural o cultivado, mientras la digestión anaerobia (DA) puede resultar una tecnología muy atractiva para generar energía renovable debido a la versatilidad de usos potenciales del biogás generado, a la optimización continua del proceso y a las posibilidades de su aplicaci ón a nivel doméstico con reactores de bajo coste. La DA de pasto y forraje es especialmente interesante en zonas con altas productividades agrícolas, donde los retos principales consisten en producir el pasto de manera sostenible, al menor coste posible y disponer de la tecnologia apropiada para generar biogás a un coste de inversión y operación asumibles. El objetivo de esta investigación fue estudiar una propuesta alternativa de producci ón de energía de cocción para zonas rurales con clima tropical, a partir del biogás resultante de la DA de pastos. En una primera etapa se evaluaron, en t érminos de rendimiento agronómico (tMS·ha-1·a-1), rendimiento específico de metano (mLCH4·g-1SV) y rendimiento de metano por hectárea (m3CH4.ha-1.a-1), tres tipos de pasto ampliamente implantados en la zona ecuatorial del continente americano (King Grass, pasto Elefante y pasto Estrella), cultivados en la zona andina del Valle del Cauca. Este cribado mostr ó que las especies de Pennisetum purpureum son las más aptas en el Valle del Cauca (Colombia) por sus condiciones de clima tropical seco y el King Grass fue el de mayor rendimiento de metano por hectárea. Asimismo, por su morfología, este último mostró una gran facilidad para su cosecha y pretratamiento de reducci ón de tamaño. La etapa siguiente de evaluación a escala piloto permitió concluir que la DA de pastos en digestores domésticos tipo Sistema Discontinuo de Biodigestión Seca (SDBS) de una fase, sin calentamiento ni control de temperatura, es viable con y sin recirculación de lixiviados a temperatura media de digesti ón de 24°C, usando King Grass como sustrato, siendo la opción sin recirculación de lixiviados la más sostenible. Ensayos complementarios de Potencial de Bio Metano (PBM) permitieron detectar un aumento significativo en el rendimiento de la DA con edades de cosecha inferiores a 60 d ías y concluir que el método de pretratamiento ¿troceado a m áquina¿ o de reducción de tamaño (1-10 cm) fue el tratamiento más eficiente. Se diseñaron y evaluaron económica y ambientalmente dos opciones de producción de energía de cocina a partir del biogás resultante de la digestión anaerobia de pastos: una de ellas con cultivo orgánico (BOFG) y otra con fertilización mineral complementaria (BMFG). Aunque el coste de inversi ón de la alternativa de cocción con biogás fue elevado para la población objetivo, sus costes operativos anuales resultaron menores que los de las fuentes actuales: le ña y GLP, lo que indica que es una alternativa económicamente viable siempre que se cuente con subvenciones para su implementación. El Análisis de Ciclo de Vida (ACV) de la propuesta tecnol ógica mostró una buena sostenibilidad ambiental en las emisiones de sustancias contaminantes, en comparación con la leña y el GLP, siendo el BOFG la opción con menores impactos. Como conclusión general se puede decir que se ha demostrado la viabilidad de producir biog ás a partir la DA de pastos cultivados in situ usando SDBS de tipo doméstico, optimizando el proceso de cultivo y el de digestión. Por lo tanto, esta propuesta tecnológica se puede considerar como una alternativa para suministrar la energía de cocción en zonas rurales con climas tropicales.

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

  • BELLIDO RECODER, LUCÍA: Recomendaciones para el proyecto de puentes de ferrocarril con aparatos de apoyo de núcleo de plomo (LRB) en zonas sísmicas.
    Autor/a: BELLIDO RECODER, LUCÍA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 23/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 06/09/2021
    Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | OLLER IBARS, EVA MARIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
         SECRETARI: ARNEDO PENA, ALFREDO BERNARDO
         VOCAL NO PRESENCIAL: HUGUET AGUILERA, MIQUEL
    Resum de tesi: Los puentes de ferrocarril ubicados en zona sísmica son unas estructuras particularmente complejas que presentan una problemática especial debido a la existencia de la vía y al fenómeno asociado a ella que recibe el nombre de interacción vía-estructura. Su concepción sólo se puede realizar recurriendo a las técnicas de aislamiento sísmico y disipación energética que se han desarrollado en los últimos años.Existen varios esquemas de protección posibles en función de la estrategia de diseño sismorresistente. Sin embargo, a pesar de los avances en la ingeniería sísmica, a día de hoy no se ha logrado definir un esquema de protección que verifique de forma óptima los requisitos estructurales establecidos en las normas, así como las exigencias en términos de rentabilidad y fiabilidad del servicio que solicitan las administraciones ferroviarias.En el mercado se encuentran unos dispositivos que presentan unas características muy atractivas para los puentes de ferrocarril, se trata de unos aparatos de apoyo elastoméricos con un núcleo de plomo o LRB (¿Lead Rubber Bearings¿). Estos elementos se caracterizan por su doble capacidad de aislamiento y disipación, y se utilizan de forma habitual en edificación, en puentes de carretera e incluso en puentes de ferrocarril que presentan junta de vía (donde no existen problemas de interacción vía-estructura). A priori, parecen reunir todas las características de un dispositivo antisísmico ideal para puentes ferroviarios: rigidez en servicio, protección en sismo, recentrado, no necesidad de mantenimiento y coste bajo. No obstante, la realidad es que se desconoce su comportamiento frente a cargas horizontales de ferrocarril, su capacidad de recentrado y si son capaces de cumplir los requisitos de la interacción vía-estructura.Por otro lado, la falta de normativas y especificaciones que traten conjuntamente la interacción vía-estructura y el sismo deja ciertos interrogantes sin resolver acerca de las verificaciones que se deben llevar a cabo en el dimensionamiento del puente.Por ello, en este trabajo se analiza si los aparatos de apoyo LRB son capaces de verificar los requisitos de interacción vía-estructura, si proporcionan a la estructura la protección sísmica adecuada y si satisfacen las exigencias de las administraciones ferroviarias en relación a la fiabilidad del servicio.

ENGINYERIA DEL TERRENY

  • PALAU BERASTEGUI, ROSA MARIA: Landslide and debris flow warning at regional scale. A real-time system using susceptibility mapping, radar rainfall and hydrometeorological thresholds for Catalonia (NE Spain).
    Autor/a: PALAU BERASTEGUI, ROSA MARIA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 20/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 02/09/2021
    Director/a de tesi: BERENGUER FERRER, MARC | HURLIMANN ZIEGLER, MARCEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: CALVELLO, MICHELE
         SECRETARI: ABANCÓ MARTÍNEZ DE ARENZANA, CLÀUDIA
         VOCAL NO PRESENCIAL: MARRA, FRANCESCO
    Resum de tesi: Els lliscaments superficials i els corrents d¿arrossegalls són un fenomen perillós que causa significants perdudes econòmiques i humanes arreu del món. La seva principal causa desencadenant és la pluja. La mitigació del risc degut a aquets processos a escala regional no es senzilla. Ena quest context, els sistemes d¿alerta són una eina útil per tal de predir el lloc i el moment en que es poden desencadenar possibles esllavissades en el futur, i poder fer una gestió del risc més eficient. L¿objectiu principal d¿aquesta tesi és el desenvolupament d¿un sistema d¿alerta per esllavissades a escala regional, que treballi en temps real a Catalunya. El Sistema d¿alerta que s¿ha desenvolupat combina informació sobre la susceptibilitat del terreny i estimacions de la pluja d¿alta resolució per donar unes alertes qualitatives arreu del territori. La susceptibilitat s¿ha obtingut a partir de la combinació d¿informació del pendent del terreny, i els usos i les cobertes del sòl utilitzant un mètode de lògica difusa. Les dades de pluja són observacions del radar meteorològic. Per tal d¿analitzar si un determinat episodi de pluja te el potencial per desencadenar esllavissades, el sistema d¿alerta utilitza un joc de llindars intensitat-durada. Posteriorment, una matriu d¿alertes combina la susceptibilitat i la magnitud del episodi de pluja. El resultat, és un mapa d¿alertes que classifica el terreny en quatre nivells d¿alerta. Amb l¿objectiu de definir quina unitat del terreny és la més adient pel càlcul de les alertes en temps real, el sistema d¿alerta s¿ha configurat per treballar utilitzant mapes de susceptibilitat basats en píxels de diverses resolucions, i en subconques. Finalment, l¿opció més convenient és utilitzar píxels de 30 m, ja que ofereixen un compromís entre el funcionament, la facilitat d¿interpretació dels resultats i el cost computacional. Tot i això, la visualització de les alertes a escala regional emprant píxels de 30 m pot ser difícil. Per això s¿ha proposat utilitzar subconques per oferir un sumari de les alertes. Degut a la manca d¿un inventari d¿esllavissades sistemàtic, que contingui informació sobre el lloc i el moment en que les esllavissades es van desencadenar, l¿avaluació del funcionament del sistema d¿alerta ha sigut un repte. En el context d¿aquesta tesi, s¿ha creat una iniciativa per tal de recol·lectar dades d¿esllavissades a partir de posts en xarxes socials. Malauradament, algunes d¿aquestes dades estan afectades per incerteses espacials i temporals força importants.Per a l¿avaluació el funcionament del sistema d¿alerta, s¿ha aplicat un mètode de verificació difusa. Generalment, els sistema d¿alerta ha estat capaç de generar alertes a les zones on s¿havien reportat esllavissades. Els resultats de la verificació difusa suggereixen que la resolució efectiva del sistema d¿alerta età al voltant d¿1 km.Finalment, la versió inicial del sistema d¿alerta s¿ha millorat per tal poder incloure informació sobre l¿estat d¿humitat del terreny en la caracterització de la magnitud del episodi de pluja. Els resultats del sistema d¿alerta utilitzant aquest nou enfoc s¿han comparat amb els resultats que s¿obtenen al córrer el sistema d¿alerta utilitzant els llindars intensitat-durada. Mitjançant els nous llindars hidrometeorològics, el sistema emet menys falses alarmes als llocs on s¿han desencadenat esllavissades. Per tant, utilitzar llindars hidrometeorològics podria ser útil per millorar el funcionament del sistema d¿alerta dissenyat.L¿estudi dut a terme en aquesta tesi suposa una important contribució que pot ajudar en la gestió de les emergències degudes a esllavissades a escala regional a Catalunya. A més a més, el fet de que el sistema sigui modular permet la seva fàcil aplicació en d¿altres regions en un futur.

ENGINYERIA ELÈCTRICA

  • MUNNÉ COLLADO, ÍNGRID: Flexibility services for distribution network operation
    Autor/a: MUNNÉ COLLADO, ÍNGRID
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
    Departament: (DEE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 29/07/2021
    Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA
    Tribunal:
         PRESIDENT: MELENDEZ FRIGOLA, JOAQUIM
         SECRETARI: MONTESINOS MIRACLE, DANIEL
         VOCAL: FARAHMAND, HOSSEIN
    Resum de tesi: En el camí cap a un sistema elèctric amb baixes emissions de carboni, la flexibilitat s'ha convertit en una de les principals fonts per aconseguir-ho. La flexibilitat es pot entendre com la capacitat d'un sistema de reaccionar davant la variabilitat i la incertesa provocades per la demanda i la generació. Tant la part de la generació com el costat de la demanda tenen actius per a poder proporcionar-ho. La recerca presentada en aquest manuscrit està enfocada en el paper de la flexibilitat oferta per la demanda, per a proporcionar un servei a l'operador del sistema de distribució, que gestiona les xarxes de mitja i baixa tensió. Gràcies a l'activació de la flexibilitat de la demanda, l'operador de les xarxes de distribució pot evitar o mitigar la congestió de la xarxa i evitar-ne les inversions per a reforçar-la, així com el seu impacte ambiental. Aquesta tesi comença amb l'anàlisi de l'estat de l'art en el camp dels mercats d'electricitat locals, establint-ne la línia base per a la definició dels productes de flexibilitat en els sistemes elèctrics. Com a resultat de l'estudi anterior, la definició de flexibilitat es desenvolupa més específicament, considerant els actius flexibles que han de controlar-se, el client final que utilitza aquesta flexibilitat i l'horitzó temporal per a aquesta disposició de flexibilitat.A continuació es desenvolupa un model de predicció de flexibilitat agregada, considerant una cartera de flexibilitat basada en diferents actius flexibles, com ara vehicles elèctrics, calderes d'aigua i escalfadors elèctrics, gestionats per la figura de l¿agregador. El senyal es modela sota un enfocament orientat al sistema per proporcionar un servei a l'operador de la xarxa de distribució, per un horitzó temporal corresponent a l'operació de la xarxa de mitja i baixa tensió. El resultat és un model de la flexibilitat que pot oferir l¿agregador.Una vegada desenvolupat el model de flexibilitat pel costat de l¿agregador, la tesi s¿enfoca al càlcul de la flexibilitat requerida per l¿operador de la xarxa de distribució. Això es desenvolupa mitjançant un problema d'optimització, tenint en compte els costos d'activació de la flexibilitat, la localització dels punts on s¿injectarà la flexibilitat i les restriccions de flux de potència de la xarxa de distribució. Finalment, atès que aquest escenari pretén reduir l'impacte mediambiental del sistema elèctric, la seva sostenibilitat s'avalua considerant tot el cicle de vida de les tecnologies que hi participen, i avaluant-la en termes d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. L'ús d'aquest enfocament millora l'anàlisi del potencial paper de la flexibilitat en el sistema elèctric, quantificant si, en tots els casos, hi ha una reducció de les emissions traslladant el consum de les hores punta a hores vall.

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

  • MICHALSKI, TOMASZ DOBROMIR: High Efficiency Sensorless Fault Tolerant Control of Permanent Magnet Assisted Synchronous Reluctance Motor
    Autor/a: MICHALSKI, TOMASZ DOBROMIR
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 24/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 07/09/2021
    Director/a de tesi: ROMERAL MARTINEZ, JOSE LUIS
    Tribunal:
         PRESIDENT: MUÑOZ HERNÁNDEZ, GERMÁN ARDUL
         SECRETARI: MORENO EGUILAZ, JUAN MANUEL
         VOCAL: ROLAK, MICHAL
    Resum de tesi: En últimas décadas, las tendencias de desarrollo de accionamientos eléctricos compactos y de alta eficiencia en el lado del motor se centraron en las maquinas síncronas de imanes permanentes (PMSM) equipadas con imanes basados en elementos de tierras raras. Sin embargo, los componentes de imán permanente impactan dramáticamente en el coste de construcción del motor. Este aspecto se ha vuelto aún más crítico debido a la inestabilidad de precios de los elementos de tierras raras. Esta es la razón por la que el concepto de motor de reluctancia síncrona asistido por imán permanente (PMaSynRM) se ha tomado en consideración, ya que ofrece una densidad de par comparable y eficiencias similares a las de PMSM, aunquea un precio más bajo acreditado para el uso de imanes construidos con compuestos de ferritas. A pesar de drive PMaSynRM resulta muy complejo debido a las inductancias no lineales que resultan de los efectos de saturación cruzada profunda.Esto también es cierto para los motores PMSM polifásicos que han ganado mucha atención en los últimos años, en los que se divide proporcionalmente la potencia por el mayor número de fases. Además, ofrecen operación tolerante a fallas mientras una o más fases están inactivas debido a fallas en la máquina, el inversor o el sensor. Sin embargo, el número de fases aumenta aún más la complejidad general del diseñode modelado y control. Está claro entonces que una combinación de multifase con el concepto PMaSynRM tiene beneficios potenciales, pero dificulta los métodos de modelado estándar y las técnicas de desarrollo del sistema de accionamiento.Esta tesis consiste en el modelado detallado, el diseño de control y la implementación de un drive PMaSynRM de cinco fases para aplicaciones normales en buen estado y tolerantes a fallas de fase abierta.Se pone especial énfasis en el modelado del motor que comprende la saturación y los armónicos espaciales junto con la asimetría axial introducida por la inclinación del rotor. Se desarrollan estrategias de control enfocadas a la alta eficiencia y se deriva la estimación de posición basada en la técnica del observador. Los modelos propuestos se validan mediante Análisis de Elementos Finitos (FEA) y resultados experimentales.Los resultados muestran la efectividad de los algoritmos y métodos elaborados, que resultan viables para la industrialización de unidades PMaSynRM con capacidades tolerantes a fallas.

ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL

  • COLOM COBB, JONATHAN: Desarrollo de un modelo avanzado de cálculo acoplado para el análisis del comportamiento en la mar de aerogeneradores flotantes
    Autor/a: COLOM COBB, JONATHAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
    Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 19/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 30/07/2021
    Director/a de tesi: GARCIA ESPINOSA, JULIO | SERVAN CAMAS, BORJA
    Tribunal:
         PRESIDENT: IDELSOHN BARG, SERGIO RODOLFO
         SECRETARI: GUTIÉRREZ ROMERO, JOSÉ ENRIQUE
         VOCAL: GONZÁLEZ GUTIÉRREZ, LEO MIGUEL
    Resum de tesi: Esta tesis trata sobre la implementación de una nueva herramienta para resolver problemas fluidodinámicos tratando, en particular, los problemas de interfaces fluido-fluido y sólido-fluido. Esta herramienta está basada en el "Semi-Lagrangian Particle Finite Element Method" (SL-PFEM) para resolver las ecuaciones de Navier-Stokes. De manera similar al "Particle Finite Element Method" (PFEM) y su segunda versión (PFEM-2), partículas Lagrangianas son usadas para resolver el problema de convección mientras que una malla fija se usa para resolver la parte elíptica de las ecuaciones de Navier-Stokes. Uno de los objetivos es que la herramienta debe ser capaz de resolver los problemas de manera eficiente. Para ello, primero se desarrolla el esquema numérico para que sea un esquema de segundo orden tanto en espacio y tiempo y, luego, se optimiza la implementación para obtener un buen rendimiento en entornos de supercomputación.Para resolver problemas de interfaces como los de fluido-fluido, solido-fluido o la combinación de ambas, un método de enriquecimiento es aplicado al esquema numérico. Esto, junto con una variación del método "Level-Set" aplicado al SL-PFEM permite capturar y calcular de forma precisa estos tipos de problemas. Además, esta implementación lleva a la capacidad de resolver problemas con más de un cuerpo que puedan interactuar con varios fluidos.

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

  • ALVA BAÑUELOS, RODRIGO ESTEBAN: Daño sísmico y propiedades modales en estructuras de edificación
    Autor/a: ALVA BAÑUELOS, RODRIGO ESTEBAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 22/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 06/09/2021
    Director/a de tesi: PUJADES BENEIT, LUIS GONZAGA | GONZALEZ DRIGO, JOSE RAMON
    Tribunal:
         PRESIDENT: ROCA ADROVER, ANTONI
         SECRETARI: DI CAPUA, DANIEL
         VOCAL: NAVARRO BERNAL, MANUEL
    Resum de tesi: En la gestión de una emergencia post-sísmica el tiempo requerido para inspeccionar las estructuras dañadas tiene una repercusión directa en las consecuencias sociales y económicas del sismo, las cuales pueden llegar a ser catastróficas. Desarrollar herramientas que faciliten la tarea de inspección resulta de gran interés para reducir los impactos de los eventos sísmicos e incrementar la resiliencia de las ciudades. En este trabajo se estudian las bases de una metodología de diagnóstico de daño estructural, la cual contribuya a tomar decisiones más rápidas y objetivas sobre la seguridad y reocupación de las edificaciones después de un sismo. Se propone estimar el daño en las edificaciones a partir del cambio en las propiedades dinámicas de las mismas. Este concepto está bien establecido, pero su uso carece de un propósito explícito y práctico de evaluación del daño. En este sentido, se hace uso del análisis modal operacional con nuevas técnicas de medición sin contacto. En la primera parte de esta tesis se estudia la viabilidad de estimar las propiedades modales en distintas tipologías de edificios por medio de una innovadora técnica de teledetección, basada en el Radar de Apertura Real (RAR). Para mejorar la calidad de las mediciones, se exploran técnicas novedosas de análisis de señales y fusión de datos. Los resultados son contrastados con los obtenidos de técnicas convencionales de medición con contacto. La segunda parte se centra en la evaluación de daño estructural y su relación con las propiedades modales de la estructura. Específicamente, se investiga el incremento del periodo fundamental en un edificio de tipología común en España, inducido por la degradación de rigidez debida al daño estructural. Finalmente se discuten las principales ventajas y limitaciones de las distintas técnicas de medición, así como del incremento de periodo estructural como indicador de daño. Una conclusión relevante es que la tecnología RAR puede llegar a ser una herramienta de gran utilidad después de un terremoto. Esta técnica permite la identificación de parámetros modales, no solo de estructuras altas y flexibles, sino también de edificaciones más rígidas de mediana altura, sin la necesidad de acceder a la estructura. Por lo tanto, se puede reducir el tiempo y costo de las evaluaciones, además de eliminar el riesgo que representa entrar en una estructura dañada. Cabe mencionar que estas herramientas no solo serían útiles en la fase de emergencia post-sismo, donde la rapidez de la evaluación es fundamental, sino también en las etapas siguientes de evaluación de daño y con otros propósitos, tales como el monitoreo de la salud estructural y la calibración de modelos numéricos.

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

  • GEBBIA MONTAÑES, JONATHAN FERNANDO: Propiedades vitreas energentes en cristales moleculares
    Autor/a: GEBBIA MONTAÑES, JONATHAN FERNANDO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
    Departament: Departament de Física (FIS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 29/07/2021
    Director/a de tesi: TAMARIT MUR, JOSE LUIS | ROMANINI, MICHELA
    Tribunal:
         PRESIDENT: JIMÉNEZ RIOBÓO, RAFAEL JOSE
         SECRETARI: RODRIGUEZ TINOCO, CRISTIAN
         VOCAL: PINEDA SOLER, ELOY
    Resum de tesi: Uno de los problemas de la física más complejos y no resueltos es el de la transición vítrea, en el que el estado resultante, el vidrio, manifiesta propiedades únicas y anómalas. En la transición se produce un fenómeno de congelación cinética donde un sistema de muchas partículas en un estado de equilibrio desordenado, pero ergódico, transforma a un estado de no equilibrio, no ergódico, con propiedades mecánicas similares a las de un sólido cristalino. El caso de los vidrios estructurales representa el paradigma por excelencia de estos sistemas. Este estado se consigue cuando un líquido molecular o atómico es subenfriado por debajo de su temperatura de cristalización, donde el enfriamiento (o aumento de presión) produce una divergencia de la viscosidad y de los tiempos característicos de relajación. Sin embargo, éstos no son los únicos sistemas que pueden dar lugar a uri estado vítreo. De hecho, cualquier sistema desordenado que presente una dinámica interna puede ser, en principio, subenfriado hasta alcanzar un estado no ergódico con desorden "congelado". La fase resultante puede ser considerada un tipo de vidrio, dado su carácter no ergódico. Estos sistemas manifiestan una serie de características anómalas en comparación con las de un sólido cristalino. Estas anomalías, consideradas hasta el presente como huellas características, y, por lo tanto, universales de los vidrios incluyen el famoso pico bosónico presente en el calor específico a bajas temperaturas (y también en la densidad de estados vibracional a bajas energías), una dependencia lineal con la temperatura por debajo de 1-2 K en el calor específico, y una reducción drástica en la conductividad térmica respecto al estado homólogo cristalino por debajo de 100 K. A pesar de los intentos de los últimos 50 años para encontrar una explicación universal de estas características anómalas de los vidrios, sus orígenes fundamentales son aún un tema de debate. En esta tesis nos hemos centrado en el estudio de estas anomalías de los vidrios moleculares formados a partir de fases traslacionalmente ordenadas, pero orientacionalmente desordenadas, donde la dinámica de reorientación molecular se ve "congelada" bajo ciertas condiciones, por ejemplo, un enfriamiento rápido. El estado vítreo resultante es, por tanto, un vidrio orientacional. Los sistemas orientacionalmente desordenados presentados en este trabajo son, de hecho, fases cristalinas de moléculas rígidas, cuyas simetrías de red imponen restricciones en las orientaciones moleculares, produciendo un desorden estadístico y controlado en el sistema, Estos casos se han escogido por la fuerte reducción de la complejidad del vidrio resultante en comparación con los vidrios estructurales, debido a la existenciá de un orden traslacional. De esta manera, se pretende ahondar en el origen de las anomalías de baja temperatura en el calor específico (y de baja energía en la densidad de estados vibracional) y la relevancia del desorden sobre estas magnitudes. Los materiales escogidos para este estudio son principalmente sistemas moleculares aislantes de naturaleza diversa como: la familia de halometanos CBr$_n$C1$_{4-n}$ con n=0, 1,2, dos derivados del adamantano, los compuestos 2-adamantanona y 1- fluoro-adamantano, y tres sólidos de moléculas planares, el tiofeno (normal y deuterado), el paracloronitrobenceno y el pentacloronitrobenceno. En todos estos sistemas se ha encontrado un denominador común: la presencia de excitaciones ópticas de baja energía donde las moléculas rígidas exhiben movimientos oscilatorios de tipo roto-traslacional acoplados a ondas de tipo acústico. Este fenómeno induce un exceso de estados vibracionales que dan lugar a la aparición del pico bosónico, independientemente del carácter ordenado o desordenado de la fase estudiada. Además, se discute la anarmonicidad de estos modos de vibración y su influencia en el pico bosónico y en la
  • ORTIZ DE URBINA VIADÉ, JORDI: Dinàmica orientacional i estructura local en liquids moleculars sobrerefredats
    Autor/a: ORTIZ DE URBINA VIADÉ, JORDI
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
    Departament: Departament de Física (FIS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 29/07/2021
    Director/a de tesi: SESE CASTEL, GEMMA
    Tribunal:
         PRESIDENT: PADRO CARDENAS, JOAN ANGEL
         SECRETARI: REY ORIOL, ROSENDO
         VOCAL: BONET AVALOS, JOSEP
    Resum de tesi: L'objectiu fonamental d¿aquesta tesi ha estat estudiar, mitjançant la dinàmica molecular, el comportament de dos models moleculars a diferents temperatures, acostant-se les més baixes a la de transició vítria. S¿ha estudiat un sistema que modelitza el metanol i un altre en tot similar al primer excepte en la capacitat d¿establir ponts d¿hidrogen. L¿anàlisi efectuada s¿ha centrat en la dinàmica de reorientació, la resposta dielèctrica i diverses propietats orientacionals i que caracteritzen l¿estructura local. Totes les funcions de correlació temporal analitzades mostren una relaxació en dues etapes, separades per un plateau a les temperatures més baixes. Els temps de relaxació translacionals són superiors que els reorientacionals en el sistema sense ponts d¿hidrogen. S¿ha detectat que les molècules amb més mobilitat translacional també han patit reorientacions més grans. En el sistema sense ponts d¿hidrogen s¿ha investigat la dinàmica rotacional al voltant d¿un eix principal d¿inèrcia. S¿ha comprovat que els coeficients de difusió rotacional segueixen una llei tipus mode coupling amb una temperatura crítica menor que la corresponent a la difusió en translació. Per tant, a baixes temperatures, quan la dinàmica translacional es veu fortament obstaculitzada. la rotació encara és activa. Els resultats mostren que la relació Stokes-Einstein deixa de satisfer-se a una temperatura superior que la de Stokes-Einstein-Debye. S¿ha analitzat també l¿anisotropia de la dinàmica de rotació en metanol, considerant la rotació al voltant dels tres eixos principals d¿inèrcia moleculars. S¿ha obtingut que els espectres rotacionals contenen contribucions de freqüències més grans que les detectades en l¿espectre translacional. S¿ha analitzat la seva dependencia amb el nombre de ponts d¿hidrogen en què participen les molècules. A mesura que aquest nombre creix, els pics principals es desplacen cap a freqüències més altes. En disminuir la temperatura no s¿observa un canvi important en les freqüències involucrades, però sí en la importància dels pics de les distribucions. S¿han analitzat diferents models de relaxació rotacional que donen lloc a relacions analítiques entre els temps de relaxació del moment angular i els de reorientació. El model del Langevin reprodueix satisfactòriament el comportament del líquid sense ponts d¿hidrogen, fins i tot a l¿estat sobrerefredat.Els enllaços per pont d¿hidrogen restringeixen fortament l¿orientació dels moments dipolars moleculars de molècules veïnes, de manera que tant el factor de Kirkwood com la permitivitat dielèctrica són menors en suprimir-se la capacitat d¿establir-los. A temperatura ambient, i en el sistema sense ponts d¿hidrogen, la contribució més important a la correlació del moment dipolar total es deu a l¿autocorrelació dels dipols moleculars, els temps associats a les autocorrelacions i a les correlacions creuades són similars i el comportament es reprodueix raonablement bé amb el model de Debye de la relaxació dielèctrica. En el sistema amb ponts d¿hidrogen, la correlació entre orientacions de diferents molècules és molt més rellevant, i el model de Davidson-Cole resulta més adient. A temperatures més baixes, el comportament de tots dos sistemes queda millor representat amb el model de Davidson-Cole. Les components longitudinal i transversal de la densitat de moment dipolar en funció dels vectors d¿ona més petits compatibles amb la mida del sistema, han permès recuperar el valor de la constant dielèctrica.Finalment s¿ha investigat l¿estructura local dels sistemes. S¿ha realitzat el càlcul dels poliedres de Voronoi, dels quals s¿han analitzat les propietats topològiques i mètriques. Aquesta anàlisi ha permès quantificar l¿augment de l¿ordre local en tots dos sistemes en disminuir la temperatura: s¿ha observat una disminució en el tipus

FOTÒNICA

  • MARTÍNEZ-DENEGRÍ SÁNCHEZ, GUILLERMO: LIGHT HARVESTING AND ENERGY EFFICIENCY IN PEROVSKITE SOLAR CELLS AND THEIR APPLICATIONS
    Autor/a: MARTÍNEZ-DENEGRÍ SÁNCHEZ, GUILLERMO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 23/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 06/09/2021
    Director/a de tesi: MARTORELL PENA, JORDI
    Tribunal:
         PRESIDENT: MORANTE LLEONART, JUAN RAMÓN
         SECRETARI: ROYO ROYO, SANTIAGO
         VOCAL: FABREGAT SANTIAGO, FRANCISCO
    Resum de tesi: Los problemas medioambientales asociados al uso de combustibles convencionales requieren del uso de fuentes de energía renovables, así como de la implementación de diseños eficientemente energéticos para reducir el consumo de energía. La tecnología fotovoltaica puede emplearse para cubrir ambas estrategias convirtiendo no sólo la luz natural, sino también la artificial, en electricidad. De entre las diferentes tecnologías fotovoltaicas emergentes, las perovskitas alcanzan la más alta eficiencia en conversión de potencia, al mismo tiempo que proporcionan una banda de energía prohibida ampliamente ajustable con pérdidas mínimas de tensión de circuito abierto. Además, su fabricación usa materiales abundantemente disponibles, y no requiere necesariamente de procesos a alta temperatura ni de técnicas de deposición en vacío. En esta tesis, mejoramos la colección de luz en celdas de perovskitas, a la vez que abordamos el concepto de eficiencia energética a través de una fabricación optimizada y su integración en estructuras selectivas de luz. Esto es conseguido gracias a la implementación de estrategias ópticas y materiales aplicadas a diseños específicos de celdas solares de perovskita. Los resultados demuestran que tales estrategias proporcionan una colección de luz y un rendimiento fotovoltaico mayor aplicable a dispositivos fabricados a baja temperatura, y permiten el reciclaje de luz en electricidad para aplicaciones fotónicas alternativas. Las técnicas presentadas podrían ser utilizadas en procedimientos futuros para disminuir la cantidad de Pb empleado en celdas solares de perovskita, y para reducir el consumo de energía durante su fabricación y el funcionamiento de otros dispositivos optoelectrónicos.La tesis está organizada en cuatro capítulos. El Capítulo 1 sirve como una introducción, donde la actual situación energética y la tecnología fotovoltaica son analizadas junto a una descripción de la recolección de luz y la eficiencia energética en celdas solares de perovskita. En el Capítulo 2, demostramos el uso de una estructura periódica para propagar luz ergódicamente y así aumentar la absorción de luz en las celdas solares de perovskita, de manera equivalente a lo que se obtendría usando superficies aleatoriamente texturizadas. Esta estructura sirve como herramienta para reducir el contenido de Pb empleado en celdas solares de perovskita, ya que se puede utilizar 30% menos de material para obtener una celda solar con un rendimiento equivalente. En el Capítulo 3, la misma configuración periódica con una estructura de capa fina depositada en su superficie es empleada como guía de luz, la cual es, además, capaz de transmitir luz polarizada. Además, dos celdas de perovskita integradas en sus laterales reciclan la luz no transmitida en electricidad, incrementando la eficiencia energética del proceso óptico, lo cual podría tener futura aplicación en pantallas de cristal líquido. Finalmente, en el Capítulo 4, demostramos la aplicación de una bicapa de nanopartículas hecha de una capa de SnO2 y otra de TiO2 como materiales de tipo n en celdas solares perovskita. Este tipo de dispositivos, basados en procesos a baja temperatura, funcionan mejor que los que integran un único tipo de nanopartículas, especialmente en dispositivos semitransparentes. En tales dispositivos conseguimos un funcionamiento hasta 30% mejor para celdas solares basadas en capas activas extremadamente finas.

MATEMÀTICA APLICADA

  • VELONA, VASILIKI: A study on structure recovery and the broadcasting problem
    Autor/a: VELONA, VASILIKI
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: MATEMÀTICA APLICADA
    Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 19/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 30/07/2021
    Director/a de tesi: LUGOSI, GABOR | RUE PERNA, JUAN JOSÉ
    Tribunal:
         PRESIDENT: THILIKÓS TOULOUPAS, DIMITRIOS
         SECRETARI: SERNA IGLESIAS, MARIA JOSE
         VOCAL: BEN-HAMOU, ANNA
    Resum de tesi: Aquesta tesi estudia dos problemes d'estadística combinatòria: l'aprenentatge d'estructura per a grafs de correlació parcial, i el problema de difusió en famílies d'arbres recursius aleatoris. En el primer cas, el problema de recuperació de l'estructura que estudiem és el següent: donat l'accés a les entrades individuals d'una matriu de covariància A, aprenem el suport de la inversa de S. (denotem aquesta matriu per K) utilitzant només una petita fracció de la matriu S. Anomenem aquest problema «de recuperació d'estructures», ja que les entrades nul·les de K defineixen la matriu d'adjacència d'un graf (anomenat graf de correlació parcial). Com a exemple del perquè aquest és un graf rellevant, considereu que S s'associa a un vector aleatori gaussià (X1, ..., Xn). Llavors una entrada sij és zero si i només si Xi i Xj són independents. Proposem una sèrie d'algorismes per estudiar la pregunta esmentada, assumint que els nostres grafs satisfan certes condicions de densitat. La densitat que s'assumeix està relacionada amb quant s'assembla el nostre graf a un arbre; en particular, tractem amb arbres, grafs amb components connexes suficientment petites, i grafs de petita amplada d'arbre. Els algorismes proposats també es poden utilitzar per estimar S i no només per aprendre el graf de correlació parcial. Finalment, les tècniques també es poden utilitzar per invertir qualsevol matriu simètrica definida positiva, ja que l'estudi es pot separar de la seva connexió estadística. La motivació per a l'ús d'entrades de covariància és que S pot ser massa gran per emmagatzemar-la, com passa sovint en configuracions estadístiques. De fet, el nostre objectiu és aprendre el graf de correlació parcial utilitzant el nombre subquadràtic de consultes, ja que el temps quadràtic és necessari només per a escriure i emmagatzemar la matriu de covariància: aquest és el punt de partida per a una gran part de la literatura. Els límits de complexitat desitjats s'aconsegueixen a través de la nostra anàlisi.En quant al segon problema, considerem que un procés de radiodifusió sobre un graf és la propagació d'un missatge (diguem un valor de bit a {0,1}) d'un node a tota la resta, possiblement corromput. El nostre objectiu és esbrinar el missatge inicial. Considerem que el nostre graf és un arbre i es crea dinàmicament en temps 0, 1, ..., n, de tal forma que en el temps i el vèrtex i-èssim entra al sistema i s'uneix amb una aresta a un vèrtex j existent (escrivim i~j). Estem interessats en el cas en què i s'adhereixi uniformement a l'atzar a un vèrtex existent (adjunt uniforme) o on s'hi connecti a un vèrtex amb probabilitat proporcional al grau de sortida d'un vèrtex existent, més algun paràmetre ß > 0. El procés de radiodifusió que considerem és un en què el vèrtex 0 (l'arrel) té un valor de bits que es propaga correctament als seus veïns amb probabilitat 1-q i incorrectament amb probabilitat q. El problema de la radiodifusió es pot formular d'aquesta manera: donat l'accés a un arbre aleatori produït per un adjunció uniforme, o per adjunció preferencial i els valors de bits dels vèrtexs, però sense observar les etiquetes de temps dels vèrtexs, recupereu el bit del vèrtex zero. En una variant més difícil, també es pretén estudiar-lo donat només els bits dels vèrtexs amb grau de sobre zero (les fulles). En les dues variants del problema, caracteritzem els valors de q per als quals el mètode de reconstrucció òptim té una probabilitat d'error limitat a 1/2. També demostrem que la probabilitat d'error està limitada per un múltiple constant de q. S'analitzen detalladament dues regles de reconstrucció senzilles: una d'elles és el vot per majoria simple, l'altre és el valor de bit del centroide de l'arbre (o la fulla més propera al centroide). També analitzem una tercera regla de reconstrucció que és més complexa, però funciona en casos més generals de la tria de q.
  • VRIONI, BRIKENA: A census for Curves and Surfaces with Diophantine Stability over Finite Fields
    Autor/a: VRIONI, BRIKENA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: MATEMÀTICA APLICADA
    Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 03/09/2021
    Director/a de tesi: LARIO LOYO, JOAN CARLES
    Tribunal:
         PRESIDENT: BRAS AMOROS, MARIA
         SECRETARI: RIO DOVAL, ANA
         VOCAL: PUJOLAS BOIX, JORDI
    Resum de tesi: Es diu que una varietat algebraica definida sobre un cos té estabilitat diofantina per a una extensió d¿aquest cos si la varietat no adquireix punts nous a l¿extensió.L¿estabilitat diofantina té un interès creixent a causa de les recents conjectures de Mazur i Rubin vinculades a les conegudes conjectures de Lang, generalitzant el famós teorema de Faltings sobre punts racionals de corbes de gènere major o igual a 2. El seu marc de treball és en característica zero, i en aquesta tesi ens centrem en les qüestions anàlogues i d'altres relacionades en característica positiva.Més precisament, l'objectiu de la tesi és iniciar l'estudi de l'estabilitat diofantina per a corbes i superfícies definides sobre cossos finits. Primer, demostrem la finitud de les extensions de cossos finits on una varietat algebraica pot presentar estabilitat diofantina (DS) en funció dels seus nombres de Betti (el gènere en el cas de les corbes, el diamant de Hodge en el cas de les superfícies, etc.)Després, analitzem l'existència de corbes amb estabilitat diofantina. Més precisament, per a les corbes de gènere g <= 3 donem la llista completa (de classes d'isomorfisme) de corbes DS i també proporcionem dades sobre els polinomis de Weil candidats per a les corbes DS de gèneres g = 4 i 5. Per a les corbes de gènere gran, exposem algunes famílies de corbes DS: corbes de Deligne-Lusztig, corbes de Carlitz, ....A continuació, també fem una contribució sobre superfícies definides sobre cossos finits amb estabilitat diofantina. De la classificació de superfícies d¿Enriques-Munford-Bombieri obtenim resultats parcials i un cens de superfícies DS.

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

  • MOLINA OLIVERAS, FRANCESC: Allocation designs for massive multiple access with interference cancellation
    Autor/a: MOLINA OLIVERAS, FRANCESC
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 14/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 27/07/2021
    Director/a de tesi: SALA ALVAREZ, JOSE
    Tribunal:
         PRESIDENT: LÓPEZ VALCARCE, ROBERTO
         SECRETARI: LAMARCA OROZCO, M. MERITXELL
         VOCAL NO PRESENCIAL: GAUDENZI, RICCARDO DE
    Resum de tesi: En la transició cap a la pròxima generació de sistemes tecnològics sense fils, el creixent nombre de dispositius frena el potencial de les xarxes sense fils actuals per fer front a tal augment en la densitat de xarxa. Les comunicacions sense fils via satèl·lit constitueixen una opció rentable per assolir una fiabilitat de transmissió alta en zones remotes o per crear xarxes que puguin ser utilitzades en situacions d'emergència. Per contrarestar la creixent densitat de xarxa, un dels objectius principals en l'enllaç ascendent és augmentar l'eficiència espectral d'aquesta. Aquesta tesi aborda el problema d'accés múltiple massiu combinant l'aplicació de tècniques d'accés múltiple no ortogonal amb esquemes de cancel·lació d¿interferència. Un esquema consensuat que acompleix amb l¿objectiu principal i amb la fita de reduir la interacció entre dispositius i satèl·lit en el pla de control és Enhanced Spread Spectrum ALOHA, que combina transmissions de paquets curts basades en l'eixamplament del senyal amb la cancel·lació successiva d'interferències (SIC) en recepció. Aquesta combinació obre diverses vies per l'assignació d'energia i codi als diferents usuaris quan aquests disposen d¿informació sobre l'estat del canal. Motivat per l'esquema anterior, aquesta tesi estudia les millors estratègies d'assignació quan s'adopta un receptor SIC no ideal: en primer lloc, investiga un model de sistema per un receptor SIC que, inspirat en el desmodulador adoptat en el sistema Enhanced Spread Spectrum ALOHA, aborda els problemes d'ordenació d'usuaris i de descodificació iterativa amb paquets curts; i, en segon lloc, s¿endinsa en el règim asimptòtic d'usuaris i en l'aplicació del càlcul de variacions per derivar les equacions de punt estacionari corresponents a les funcions d'assignació òptimes.La primera part d'aquesta tesi investiga l'impacte de la descodificació no ideal i de la cancel·lació imperfecta en la primera iteració d'un receptor SIC assistit per control d'errors. El model de sistema proposat caracteritza ambdues no idealitats fent ús de funcions conegudes de la relació senyal-a-soroll-més-interferència. La propagació dels esdeveniments d'èxit/fracàs en la descodificació de paquets al llarg de les etapes del receptor s'aborda en el règim asimptòtic d'usuaris, ja que el model pren forma determinista. Les funcions d'assignació s'estudien en el règim asimptòtic d'usuaris per varis casos. La segona part de la tesi investiga un receptor SIC iteratiu i estén les assignacions derivades en el capítol anterior per a iteracions del SIC més enllà de la primera. La derivació d'un model de sistema suposa un repte, ja que cada iteració del receptor opera amb memòria respecte a iteracions anteriors i degut a que les operacions de descodificació per a un mateix usuari en iteracions diferents són estadísticament dependents. Es proposa un model de sistema que resol tals dificultats afegint complexitat mínima al model adoptat anteriorment. S'investiga el règim asimptòtic d'usuaris amb l'objectiu d¿evidenciar expressions matemàtiques del model que permetin la completa comprensió del receptor adoptat. Per últim, es dissenyen funcions d'assignació contínuament diferenciables fent ús del model asimptòtic anterior. La tercera i última part d'aquesta tesi estudia el problema d'ordenació d'usuaris aplicat a un receptor SIC que desconeix les potències rebudes de tots ells. Es deriva un model de sistema per un receptor que gestiona nombrosos usuaris i els ordena després d'estimar les energies de tots ells en l'etapa inicial mitjançant correlacions de preamble. Els resultats analítics s¿obtenen en el règim asimptòtic d'usuaris. Es demostra que, contràriament a les distribucions pràcticament exponencials obtingudes anteriorment, l'assignació d'energia òptima derivada per a infinits usuaris presenta una estructura constant a trossos; fet que comporta grans avantatg

URBANISME

  • DARDER SOLÉ, MARC: Entre el campanar i l¿habitatge: la urbanitat en l¿interstici. Constants i variables colonitzadores a partir de la contribució urbanística de José Borobio a la Delegació Regional de l¿Ebre de l¿Institut Nacional de Colonització (1944-1965)
    Autor/a: DARDER SOLÉ, MARC
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: URBANISME
    Departament: Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/07/2021
    Data de FINAL de diposit: 03/09/2021
    Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN
    Tribunal:
         PRESIDENT: OYON BAÑALES, JOSE LUIS
         SECRETARI: MONCLUS FRAGA, FRANCISCO-JAVIER
         VOCAL: CENTELLAS SOLER, MIGUEL
    Resum de tesi: La motivación de la investigación surge del interés por comprender las reglas de composición urbanística y los atributos de urbanidad que cristalizan en la obra colonizadora franquista desarrollada durante el período 1944-1965, específicamente en el ámbito de la cuenca hidrográfica del Ebro. El objetivo subyacente es hallar aquellas estrategias que aportan valor añadido a la construcción de tejidos de baja densidad, generalmente monótonos, iterativos y simplificadores. El enfoque de la investigación aparece al constatar la siguient paradoja, forjada a través de la experiencia y del análisis formal de los tejidos urbanos colonizadores: la existencia de atributos de urbanidad en un modelo urbanístico severamente condicionado por las urgentes necesidades productivas de la posguerra, encorsetado por una doctrina ideológica ávida de significación y atenazado por la escasez de recursos económicos y de capacitación técnica. Y, todo ello, sobre un patrón urbanístico de baja densidad -poco proclive a la formación de espacios urbanos apreciables- que se sitúa al final de la cadena productiva de la actividad colonizadora, gobernada por agrimensores y peritos agrícolas. Para ello, el trabajo parte de dos premisas iniciales. La primera se construye en torno a la figura de José Borobio Ojeda, en tanto que principal artífice de la construcción de urbanidad en el ámbito de la Delegación Regional del Ebro. A pesar de tratarse de una figura no perteneciente a la aristocracia de los arquitectos precursores del mito colonizador, la obra del arquitecto se revela como una sección transversal de la experiencia urbanística colonizadora, dada su larga y sostenida trayectoria al servicio del Instituto Nacional de Colonización (INC) durante más de dos décadas. En segundo lugar, la hipótesis de que la urbanidad se desarrolla en los intersticios que tienen lugar entre las constantes colonizadoras, es decir, entre la lógica productiva que modela el territorio, la retórica propagandística de las plazas mayores y la funcionalidad higienista de la vivienda colonizadora. En la contraposición entre función y símbolo, entre Estado y familia, entre producir y habitar, la urbanidad solamente aflora en los resquicios que se sitúan entre el simbolismo de la plaza mayor y el rigor funcional de la vivienda, es decir, en los trazados de los poblados y en la ordenación física de sus tejidos. Así pues, la investigación se estructura en un prólogo y cuatro capítulos. En el prólogo se analiza la figura de José Borobio, mediante una revisión de su producción gráfica más significativa y sus primeros proyectos de arquitectura, elaborados con su hermano Regino. Un análisis que permite anticipar un arquitecto con una inclinación por la modernidad mezclada con admiración por los atributos de la arquitectura rural tradicional. El primer capítulo se interesa por el andamiaje conceptual sobre el cual se construye urbanísticamente la obra colonizadora, es decir, por aquellos marcos técnicos, administrativos e ideológicos que fundamentan sus poblados. En el segundo capítulo, la mirada se centra en el dilatado proceso de investigación, evolución y aprendizaje que subyace en la producción urbana de José Borobio durante los veinte años al servicio del INC, tomando como referencia las tres etapas históricas definidas por José Luis Oyón en su tesis doctoral. El tercer capítulo se centra en la búsqueda de patrones urbanísticos y constantes colonizadoras en la obra del arquitecto, en especial en los tres ámbitos que encarnan el grueso conceptual de la obra colonizadora: el territorio, la plaza y la vivienda. Finalmente, el cuarto capítulo analiza las estrategias formales y compositivas que el arquitecto emplea para convertir sus poblados en espacios de urbanidad, diversidad y modernidad. Concluye el trabajo con el análisis de un caso de estudio paradigmático, el poblado de Fayón, colofón de la obra de Jos

Darrera actualització: 24/07/2021 05:08:03.