Tesis en dipòsit públic

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• DOBLAS FONT, MAX: High-Performance Sequence Alignment: Co-Designing Algorithms and Hardware Architectures for Efficient and Scalable Acceleration
  
  Autor/a: DOBLAS FONT, MAX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/03/2026
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | MARCO SOLA, SANTIAGO
  Resum de tesi: Durant la darrera dècada, el creixement exponencial de les dades genòmiques ha impulsat avenços significatius en genòmica i salut, permetent descobriments en estudis genòmics a gran escala, medicina personalitzada i vigilància epidemiològica. No obstant això, aquesta ràpida expansió de dades també ha plantejat reptes computacionals substancials, especialment en l'alineament de seqüències, una pedra angular de l'anàlisi genòmica. L'alineament de seqüències és crític per a aplicacions com el diagnòstic de malalties, la investigació genètica a nivell poblacional i el seguiment de brots, però requereix solucions escalables i eficients per gestionar els volums creixents de dades i els diversos casos d'ús.Aquesta tesi aborda el desequilibri entre eficiència i flexibilitat en l'alineament de seqüències mitjançant tres contribucions clau. En primer lloc, introdueix QuickEd, un nou algorisme d'alineament de seqüències que redueix la complexitat computacional combinant l'acotació heurística amb l'alineament òptim. QuickEd aconsegueix una complexitat de O(nŝ), on n és la longitud de la seqüència i ŝ és un límit superior estimat de la puntuació d'alineament, millorant significativament la complexitat de O(n²) dels algorismes tradicionals de programació dinàmica. Mitjançant l'acotació eficient de la puntuació màxima d'alineament, QuickEd redueix la càrrega computacional mantenint l'exactitud, cosa que el fa adequat per a seqüenciació de lectura larga i altres aplicacions exigents.En segon lloc, aquesta tesi proposa GMX, un conjunt d'extensions de l'arquitectura del conjunt d'instruccions (ISA) dissenyades per millorar l'eficiència dels algorismes d'alineament basats en programació dinàmica. GMX proporciona operacions fonamentals per a càlculs ràpids i en blocs de la matriu de programació dinàmica, reduint la petjada de memòria i la sobrecàrrega computacional. Aquestes extensions permeten una integració fluida en algorismes i eines àmpliament utilitzats, oferint una alternativa eficient als acceleradors específics de domini (DSAs) alhora que aconsegueix millores de rendiment comparables.En tercer lloc, la tesi presenta SMX, una arquitectura heterogènia que equilibra flexibilitat i rendiment per abordar els requisits diversos de les tasques d'alineament de seqüències del món real. SMX integra una extensió ISA (SMX-1D) per a tasques irregulars i seqüencials i un coprocessador especialitzat (SMX-2D) per a tasques regulars i paral·leles, tot orquestrat per un nucli de propòsit general. Aquesta arquitectura admet diverses configuracions per a diferents tipus de seqüències (ADN, proteïnes i text ASCII) i models d'alineament, incloent-hi insercions ponderates i matrius de substitució. Combinant un alt rendiment amb adaptabilitat, SMX permet una acceleració eficient d'una àmplia gamma d'aplicacions d'alineament de seqüències.En conjunt, aquestes contribucions avancen l'estat de l'art en l'alineament de seqüències, proporcionant solucions escalables, flexibles i eficients per satisfer les demandes de l'anàlisi genòmica moderna. Les innovacions presentades en aquesta tesi obren el camí per a anàlisis genòmiques més ràpides i fiables, facilitant aplicacions crítiques com la medicina personalitzada, la seqüenciació a escala poblacional i la vigilància epidemiològica en l'era de les tecnologies de seqüenciació de lectura larga.
  
• VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO: Design, parallelization and acceleration of algorithms to discover three-dimensional patterns in proteins
  
  Autor/a: VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/03/2026
  Director/a de tesi: JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL | NUÑEZ VIVANCO, GABRIEL
  Resum de tesi: El ràpid creixement de les bases de dades d'estructura de proteïnes, com el Protein Data Bank (més de 230.000) i AlphaFold (més de 200 milions), requereix algorismes eficients i escalables capaços d'aprofitar les arquitectures de computació d'alt rendiment (HPC) per permetre l'anàlisi estructural a gran escala en temps raonable. Aquesta tesi se centra en el disseny i la implementació d'algorismes optimitzats i paral·lels per descobrir, analitzar i agrupar patrons 3D conservats d'aminoàcids en proteïnes. El treball se centra en Geomfinder (A multi-feature identifier of similar 3D protein patterns: a ligand-independent approach), que compara patrons 3D entre parells de proteïnes, i el nou algorisme 3D-PP (A tool for discovering conserved 3D protein patterns), proposat en aquesta tesi, que descobreix i agrupa patrons 3D comuns dins de conjunts de proteïnes. Ambdós algorismes són independents del lligand i la seqüència i no requereixen patrons predefinits, cosa que permet la identificació de llocs funcionals prèviament desconeguts. Tot i això, les seves implementacions seqüencials originals limiten la seva aplicabilitat a grans conjunts de dades. Per Geomfinder, es van introduir diverses optimitzacions seqüencials per reduir la complexitat algorísmica i les operacions de llarga latència. La incorporació d'una estratègia basada en Merge Join va reduir la complexitat de la puntuació parcial d'O(NxM) a O(N+M), garantint que cada element del descriptor s'avaluï només una vegada. L'estratègia Lazy Evaluation i la reordenació de les trucades a funcions de puntuació parcial van reduir encara més el temps. Aquestes optimitzacions van aconseguir acceleracions entre 6,2x i 19x, segons el rang de cerca. Es van explorar múltiples estratègies de paral·lelització: OpenMP, MPI, híbrid MPI+OpenMP i CUDA. OpenMP, amb descomposició de dades de gra fi que, combinada amb reduccions parcials per fil, mitiga la sobrecàrrega de sincronització, va aconseguir acceleracions gairebé ideals, aconseguint 32,6x amb 64 ​​fils. La paral·lelització basada en MPI va aconseguir una acceleració de fins a 19,4x amb 64 ​​processos, mentre que la combinació híbrida MPI+OpenMP va millorar encara més el rendiment, aconseguint 67,4x amb 1024 fils. L'acceleració amb CUDA va proporcionar acceleracions de fins a 8,6x, amb un augment del rendiment per a càrregues de treball més grans. Després d'aplicar les optimitzacions algorísmiques a la versió seqüencial original, el perfilat va revelar un canvi al coll d'ampolla; es va aplicar una etapa addicional de paral·lelització d'OpenMP, aconseguint una acceleració de fins a 494x respecte a la versió seqüencial original. En un cas pràctic, el temps dexecució es va reduir de més duna hora a ~3,4 segons. Per a 3D-PP, el perfilat va revelar que més del 96% del temps es va dedicar al processament de cadenes de proteïnes. Es van avaluar tres enfocaments OpenMP; la millor solució, basada en tasques explícites i imbricades, va aconseguir una acceleració de 22,3x i va reduir el temps de 1,25 hores a 201,5 segons. Les estratègies amb MPI es van centrar a minimitzar la comunicació mitjançant la reducció primerenca de patrons, aconseguint acceleracions de 32x amb 64 ​​processos. Les implementacions MPI+OpenMP van millorar encara més el rendiment; el millor enfocament va aconseguir una acceleració de 162,5x i va reduir el temps a 27 segons. Aquest enfocament híbrid va mitigar la sobrecàrrega de sincronització inherent a les implementacions pures d'OpenMP i va demostrar una eficiència weak-scaling (90-100%) fins a 8 processos, encara que l'eficiència va disminuir a aproximadament el 72% en utilitzar 16 processos a causa del desequilibri més gran de càrrega i sincronització. Els resultats mostren que el paral·lelisme explícit de tasques i la reducció primerenca de dades milloren substancialment el rendiment i l'escalabilitat de 3D-PP. Totes aquestes millores ens ajudaran a abordar el processament de bases de dades de proteïnes més grans.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN: DATA-DRIVEN MODELLING, STATE ESTIMATION, CELL CONTROL AND MOTION PLANNING FOR PEM FUEL CELL-POWERED VEHICLES
  
  Autor/a: AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/03/2026
  Director/a de tesi: HUSAR, ATTILA PETER | ANDRADE CETTO, JUAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta nous avenços a les àrees de modelatge, estimació d'estat, planificació de trajectòries i control per millorar l'eficiència energètica i la durabilitat del tren motriu de robots autònoms i vehicles elèctrics propulsats per piles de combustible de membrana d'intercanvi protònic (PEM). L'objectiu principal del present treball és dissenyar i implementar algorismes que, partint d'un coneixement profund dels sistemes en qüestió, millorin les característiques i superin els mètodes més avançats. Es proven els algorismes desenvolupats amb dades de perfils experimentals dinàmics.A l'àmbit de la modelització de piles de combustible tipus PEM, es proposa un model físic computacionalment eficient. A continuació, es desenvolupa i es valida un model amb una estructura basada en xarxes neuronals, construït exclusivament a partir de dades. Aquest model s‟emmarca dins d‟un nou paradigma d‟aprenentatge automàtic, la computació per reservoris. Posteriorment, es construeix un model híbrid, que combina tots dos models mitjançant un algorisme de fusió basat en funcions de base radial. Els tres models es proven amb un conjunt de dades experimentals dinàmiques, i es demostra com l'estructura híbrida proposada supera cadascun dels models per separat.A l'àrea d'estimació d'estats, es desenvolupa un filtre de partícules amb l'objectiu d'estimar els estats interns (o paràmetres) de la pila de combustible, tenint en compte la no-linealitat del sistema i la incertesa en el model. L'algorisme és capaç d'estimar les variables internes d'un sistema no lineal amb distribució probabilística no gaussiana. L'algorisme s'implementa per estimar la densitat de corrent d'intercanvi d'una pila de combustible i es prova amb dos conjunts de dades experimentals, superant dos algorismes d'estimació actuals. A continuació, la variable estimada es fa servir per ajustar un model autoregressiu i predir l'evolució del voltatge de la pila a llarg termini.A l'àmbit del control, es proposa una arquitectura composta per un controlador d'alt nivell que s'encarrega de calcular els valors òptims de temperatura amb l'objectiu de minimitzar la degradació de la capa de catalitzador de la pila de combustible PEM i, alhora, maximitzar-ne el rendiment. Aquests valors òptims són enviats al controlador local del sistema de regulació de temperatura de la pila de combustible. El controlador proposat es basa en el paradigma del control predictiu per models; per fer-ho, es dissenya una funció de costos multiobjectiu, basada en models de l'estat de l'art del procés de degradació del platí que té lloc durant el funcionament de la pila. El controlador es valida en simulació i es mostra com adapta la temperatura en funció de les condicions de càrrega, optimitzant el rendiment del catalitzador i minimitzant-ne la degradació.A l'àrea de la planificació de trajectòries, es desenvolupa un nou algorisme de planificació que pren en compte els mecanismes de degradació al catalitzador causats pel perfil de càrrega. L'algorisme desenvolupat és una extensió de l'algorisme A*, incloent noves funcions de cost i heurístiques basades en els darrers models de degradació disponibles a la literatura. Aquestes funcions incorporen penalitzacions relacionades amb el perfil de càrrega esperat a les rutes més perjudicials per a la integritat del catalitzador. Es fan proves de simulació amb diferents escenaris i es compara el rendiment del planificador de rutes desenvolupat amb l'algorisme A* convencional.En làmbit eficiència energètica, es desenvolupa un control per optimitzar lenergia en un sistema dassistència a la conducció. Es dissenya el controlador, incloent-hi el model del sistema, la funció de cost i restriccions. Es realitzen proves de simulació comparant el controlador proposat amb un covencional.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CORREA GONZÁLEZ, SANDRA: Anaerobic digestion-based biorefineries to advance circularity in the olive oil sector
  
  Autor/a: CORREA GONZÁLEZ, SANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de FINAL de diposit: 12/03/2026
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, IVET | PASSOS LOPES, FABIANA
  Resum de tesi: Cada any, la indústria de l'oli d'oliva genera grans quantitats de pinyolada, un subproducte que actualment representa un problema ambiental, però amb un gran potencial per a la recuperació de bioproductes i bioenergia dins d'un enfocament de biorefineria.En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser desenvolupar i avaluar estratègies de biorefineria basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada. En concret, es van avaluar les limitacions de la mono-digestió de la pinyolada i es va investigar la co-digestió com a estratègia per a millorar l'estabilitat del procés i la producció de metà. També es van estudiar models de biorefineria per a l'obtenció de bioproductes i biogàs, es va analitzar el potencial agronòmic dels digestats resultants, i finalment es va explorar la fermentació anaeròbia com a via alternativa de valorització.Els resultats van demostrar que la mono-digestió de la pinyolada és inestable a causa de les propietats del substrat (pH àcid, falta d'alcalinitat i nutrients, ràtio C/N elevat, i presència de fenols). Aquestes limitacions van provocar l'acumulació d'àcids grassos volàtils, la inhibició de la metanogènesis i el col·lapse de la comunitat microbiana, donant lloc a rendiments de metà molt baixos.La co-digestió amb co-substrats rics en nitrogen, específicament del sector porcí, va resultar ser una estratègia eficaç per a superar aquestes limitacions. En particular, el purí de porc va aportar alcalinitat, nutrients i aigua, permetent una operació estable, un increment de la diversitat microbiana i un augment del rendiment de metà (145 ml CH₄·g⁻¹ VS). Per part seva, el fem porcí va permetre aconseguir majors rendiments de metà (289 ml CH₄·g⁻¹ VS), però va mostrar una menor resiliència en condicions d'estrès.En aquesta tesi es van desenvolupar dos models de biorefineria basats en digestió anaeròbia. En el primer d'ells es va emprar un pretractament amb un líquid iònic ([Et₃NH][HSO₄], 120 °C, 1 h) per a l'obtenció de nanopartícules de lignina a partir de la pinyolada, i posteriorment es va estudiar la digestió anaeròbia de la fracció residual. L'anàlisi de la pinyolada residual va revelar una superfície menys compacta i major bioaccessibilitat per als microorganismes, donant lloc a majors rendiments de metà durant la co-digestió amb purí de porc en comparació amb la pinyolada sense tractar (173 ml CH₄·g⁻¹ VS). En el segon model de biorefineria, es va utilitzar un procés tèrmic (aigua, 100 °C, 45 min) per a obtenir colorants naturals per a aplicacions tèxtils. La fracció residual de la pinyolada va conservar el 88% del potencial metanogènic inicial. Durant l'operació de reactors semicontinus, la co-digestió d'aquesta fracció amb purí de porc va aconseguir un rendiment de metà de 157 ml CH₄·g⁻¹ VS.Els digestats procedents de la co-digestió de pinyolada sense tractar i residual amb purí de porc van presentar propietats agronòmiques favorables, com un pH gairebé neutre, un contingut equilibrat de nutrients i matèria orgànica parcialment estabilitzada. No obstant això, la fitotoxicitat a altes dosis d'aplicació i l'alta concentració de Hg posen de manifest les limitacions de dites digestats i la necessitat de barrejar-los amb altres fertilitzants orgànics per a garantir una aplicació segura al sòl.La fermentació es va identificar com una via alternativa o complementària per a la valorització de la pinyolada. Es va veure que la temperatura i el temps de retenció hidràulica influeixen de manera important en el rendiment i perfil d'àcids grassos volàtils, així com en la comunitat microbiana present.En conjunt, aquesta tesi demostra el potencial de les biorefineries basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada i l'obtenció bioproductes d'alt valor, energia renovable i fertilitzants orgànics, contribuint al desenvolupament de sistemes agroindustrials circulars i resilients.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• KHOSRAVI, HAMID: Enhancing microfluidic and electrochemical sensors for biological and environmental analysis
  
  Autor/a: KHOSRAVI, HAMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de FINAL de diposit: 12/03/2026
  Director/a de tesi: CASALS TERRE, JASMINA
  Resum de tesi: La transició cap a tecnologies analítiques portàtils, de baix cost i ambientalment responsables ha intensificat la recerca d’alternatives sostenibles a la instrumentació de laboratori convencional. Aquesta tesi desenvolupa plataformes de detecció electroquímiques i basades en paper que prioritzen els principis de l’economia circular mitjançant l’ús de materials renovables i derivats de residus. Es van seleccionar fibres de cel·lulosa no llenyosa com a substrat per a dispositius microfluídics analítics de paper (μPADs), mentre que l’escorça de laminació industrial es va valoritzar per sintetitzar nanopartícules de magnetita per a la modificació d’elèctrodes, demostrant que la sostenibilitat i l’alt rendiment analític poden ser sinèrgics.En el primer estudi, es van avaluar μPADs fabricats a partir de fonts alternatives de cel·lulosa. La seva morfologia fibrosa i porositat van influir fortament en el flux capil·lar i en les respostes colorimètriques. En comparació amb els papers de cel·lulosa comercials, els substrats no llenyosos van permetre una absorció molt més ràpida i una reducció significativa del temps de detecció, evidenciant la seva idoneïtat per a diagnòstics ràpids en entorns amb recursos limitats.El segon estudi es va centrar en la detecció de lactat mitjançant elèctrodes modificats amb magnetita. Les nanopartícules de Fe₃O₄ derivades de residus van millorar la transferència electrònica i la immobilització enzimàtica, permetent un rang de detecció excepcionalment ampli juntament amb una alta sensibilitat i un baix límit de detecció. Fins on arriba el nostre coneixement, aquest treball representa la primera demostració d’una plataforma biosensora de lactat capaç d’assolir simultàniament un rang dinàmic tan ampli mantenint una elevada sensibilitat analítica, fent-la adequada per a aplicacions que van des del monitoratge fisiològic fins a entorns alimentaris i de fermentació d’alta concentració.Finalment, es va desenvolupar una nova estratègia electroquímica per a la quantificació de microplàstics de polietilè tereftalat (PET) en aigua. Aprofitant l’afinitat natural entre el PET i les nanopartícules de magnetita, aquest enfocament evoluciona de l’ús tradicional de la magnetita per a la preconcentració magnètica cap a una mesura electroquímica directa i quantitativa, validada amb èxit en mostres d’aigua sintètica i real.En conjunt, aquesta tesi demostra que materials renovables i derivats de residus des de la cel·lulosa no llenyosa fins a la magnetita obtinguda de l’escorça de laminació poden actuar com a components funcionals en plataformes de detecció avançades, impulsant tecnologiesanalítiques sostenibles per a aplicacions biomèdiques i mediambientals.
  
• SABÁN FOSCH, ALEJANDRO: End-to-end design and development of an Autonomous Flight Safety System enabling reusable space missions in Europe
  
  Autor/a: SABÁN FOSCH, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/03/2026
  Director/a de tesi: SORIA GUERRERO, MANUEL | DIEZ LLEDO, EDUARD | SUREDA ANFRES, MIQUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el disseny, desenvolupament i validació d'un Sistema Autònom de Seguretat en Vol (Autonomous Flight Safety System, AFSS), concebut per a respondre a les necessitats operatives i reguladores de llançadors reutilitzables a Europa. Impulsada per la transició de coets d'un sol ús a sistemes reutilitzables i per la necessitat de solucions autònomes, la recerca s'ha situat en la intersecció entre tecnologia, seguretat i certificació.El treball ha seguit un enfocament basat en requisits, alineat amb normativa europea i internacional. La revisió de sistemes actuals i marcs reguladors va permetre derivar requisits estructurats mitjançant enginyeria de sistemes basada en models, implementada a ARCÀDIA i SysML. Es va definir una arquitectura en tres capes que va integrar quatre mòduls: navegació, avaluació de dinàmica de vol, presa de decisions i gestió integrada de l'estat del vehicle (IVHM).Cada mòdul va ser implementat i validat de manera independent. El subsistema de navegació va complir requisits de tolerància a pèrdues i va gestionar interrupcions de dades. La dinàmica de vol va integrar comprovacions 3D i prediccions d'impacte amb baix cost computacional. En llançadors reutilitzables, el IVHM va ser essencial: va classificar anomalies amb precisió, equilibrant enfocaments experts i basats en dades, sensibles a la parametrització. La lògica de decisió va executar regles de terminació en condicions nominals i degradades, confirmant robustesa.Una anàlisi RAMS (Reliability, Availability, Maintainability and Safety) va permetre avaluar la maduresa. La navegació i la presa de decisions van ser identificades com a funcions crítiques: la redundància va mitigar riscos, encara que van persistir vulnerabilitats de mode comú. El maquinari es va seleccionar segons criteris de Nivell de Maduresa Tecnològica (TRL), vàlid per a validació en terra en TRL 7, centrat en programari i arquitectura. El maquinari espacial qualificat va quedar fora de l'abast.Les proves d'integració van garantir el funcionament del prototip abans de la campanya en Kiruna per a aconseguir TRL 7, fita europea en AFSS. El prototip va mostrar coherència en processadors, sincronització eficaç entre cadenes redundants i telemetria en temps real. Encara que les càrregues van aconseguir els límits del maquinari, es va validar la cadena completa de programari. No obstant això, sota unes certes condicions la resiliència va dependre d'eleccions algorítmiques, parametrització i marges d'execució.La recerca va demostrar la viabilitat tècnica i reguladora del AFSS, encara que persisteixen reptes. Entre les línies futures destaquen: escalabilitat amb processadors multinucli i qualificats per a l'espai; reforçar navegació enfront d'interferències i suplantació GNSS; estendre el IVHM cap a funcions de pronòstic; i avaluar arquitectures de navegació (IMU sola enfront de IMU/GNSS integrades). Igualment crucial ha estat el progrés institucional: certificar un AFSS exigeix nous marcs reguladors i programes experimentals conjunts que alineïn validació tècnica i evolució normativa.En combinar consciència reguladora, enginyeria rigorosa i validació fins a TRL 7, aquesta tesi aporta un prototip i un full de ruta. Ha demostrat la viabilitat del AFSS i aclarit reptes pendents, oferint una base sòlida per al desplegament segur de la seguretat autònoma en vol en llançadors reutilitzables europeus.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• KUMAR, SUNEEL: Leveraging Multi-Link Diversity for Reliable, Low-Latency Industrial Wi-Fi
  
  Autor/a: KUMAR, SUNEEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/03/2026
  Director/a de tesi: GARCIA VILLEGAS, EDUARDO | CAMPS MUR, DANIEL
  Resum de tesi: Les aplicacions de l’Internet Industrial de les Coses (IIoT), com el control de moviment, la robòtica i la seguretat funcional, s’implementen cada vegada més sobre Wi-Fi per tal d’obtenir flexibilitat, mobilitat i una major capacitat d’adaptació operativa en comparació amb les alternatives cablejades. Tanmateix, els desplegaments actuals de Wi-Fi tenen dificultats per oferir les estrictes garanties de latència, fiabilitat i disponibilitat que exigeixen aquestes càrregues de treball crítiques en temps i seguretat. Aquesta tesi aborda com es pot fer perquè Wi-Fi sigui capaç de complir els Acords de Nivell de Servei (SLA) de cada flux, expressats en termes de retard. Per aquest motiu, s’investiga la combinació de funcionalitats de Time-Sensitive Networking (TSN), concretament Frame Replication and Elimination for Reliability (FRER) i la redundància adaptativa, amb característiques emergents de Wi-Fi 7/8 com Multi-Link Operation (MLO) i Multi-AP Coordination (MAP-Co), amb l’objectiu de proporcionar connectivitat sense fils predictible i eficient en entorns industrials exigents.En primer lloc, la tesi se centra en la planificació orientada a SLAs per a MLO a Wi-Fi 7. Es proposa SLA-MLO, un algoritme que ajusta les probabilitats de selecció d’enllaç per flux basant-se en el retard mesurat per enllaç, prioritzant el compliment de l’SLA per flux en lloc de minimitzar únicament el retard mitjà. Això s’estén a una variant cooperativa, C-SLA-MLO, en la qual diverses estacions MLO comparteixen informació sobre l’estat de l’SLA per prioritzar els fluxos que estan en risc de no complir-lo. Finalment, es presenta una solució anomenada Graph-driven Min-Max Link Scheduling (GMMLS) per a desplegaments densos amb múltiples punts d’accés amb cobertures solapades. Els resultats basats en simulacions amb NS-3 en escenaris de tipus industrial mostren que els mecanismes proposats milloren significativament el compliment dels SLA (fins a ≈90% de reducció en la desviació de l’SLA).Tanmateix, aquests mecanismes basats en MLO requereixen suport a nivell MAC en els xipsets Wi-Fi i, per tant, estan fortament lligats a les implementacions dels fabricants i al hardware futur de Wi-Fi 7/8. Per complementar aquesta línia de treball a llarg termini amb una solució que es pugui desplegar immediatament sobre la infraestructura Wi-Fi existent, la segona part de la tesi recorre als mecanismes TSN que operen per sobre de la capa MAC.La segona part de la tesi avalua TSN FRER per a aplicacions de seguretat crítica, com la transmissió Open Platform Communications Unified Architecture (OPC UA) Safety sobre Wi-Fi. Mitjançant un entorn d’emulació que combina piles reals d’OPC UA Safety amb models de Wi-Fi, la tesi mostra que FRER, funcionant sobre enllaços WLAN independents pot reduir dràsticament els retards d’anada i tornada dels missatges de seguretat i augmentar la disponibilitat de la comunicació des de pràcticament zero, en el cas d’una configuració amb una sola WLAN fins a més del 90% sota càrrega elevada, encara que a costa d’un important consum d’espectre. Com a pas següent per abordar aquest sobrecost, s’introdueix un planificador de Redundància Adaptativa Conscient de l’SLA (SAAR), que activa FRER de manera dinàmica només quan cal per protegir l’SLA de l’aplicació. SAAR utilitza retroacció a nivell d’aplicació (per exemple, temps d’anada i tornada i disponibilitat d’OPC UA Safety) i la utilització del canal per decidir quan i on replicar paquets, preservant la fiabilitat mentre redueix el sobrecost de replicació en gairebé dos ordres de magnitud en comparació amb FRER estàtic.En conjunt, aquesta tesi traça un camí des dels enllaços sense fils poc fiables (best-effort) actuals cap a un Wi-Fi industrial amb garanties d’SLA, unificant la redundància crítica per a la seguretat, l’operació multilink i la coordinació multi-AP en un conjunt coherent d’eines per satisfer els requisits heterogenis de l’IIoT.
  

FOTÒNICA

• ABDULLAH, SAAD: Extreme nanophotonics architectures for the control of light at deep-subwavelength scales
  
  Autor/a: ABDULLAH, SAAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/03/2026
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ABAJO, JAVIER | MKHITARYAN, VAHAGN
  Resum de tesi: El progrés tecnològic del segle XXI es basa cada cop més en la capacitat de controlar la llum i els camps electromagnètics a través de múltiples escales espacials i espectrals. A mesura que les dimensions dels dispositius es redueixen, un fort confinament esdevé essencial, i els plasmons, les oscil·lacions col·lectives dels electrons de conducció en els metalls, proporcionen una via eficient per concentrar els camps òptics molt per sota del límit de difracció i millorar les interaccions entre la matèria i la llum. En aquesta tesi, dissenyem i estudiem camps òptics fortament confinats en sistemes metàl·lics nanoenginyeritzats, on les ressonàncies plasmòniques tenen un paper central en la configuració tant de la resposta lineal com de l'emissió no lineal.A la primera part, estudiem l'acoblament assistit per dispersió de la radiació de l'espai lliure en modes plasmònics suportats per la superfície, que no es poden excitar eficientment per il·luminació directa a causa d'un fort desajustament de moment. Demostrem que els nanodiscs metàl·lics col·locats a prop d'una interfície de suport de plasmons poden llançar plasmons de superfície, amb un acoblament governat per la posició del disc i la distància a la superfície. Ajustant la mida del nanodisc, controlem la seva longitud d'ona de ressonància i accedim a una àmplia regió espectral de l'infraroig proper fins a l'infraroig. Investiguem més a fons les matrius periòdiques de nanodiscs, on les ressonàncies de xarxa reformulen la resposta de dispersió i desplacen la distància òptima entre el dispersor i el substrat. Ajustant la geometria de la matriu, identifiquem configuracions que maximitzen l'acoblament i determinen les condicions òptimes de llançament. Els resultats es recolzen en models analítics i simulacions numèriques.La segona part se centra en pel·lícules de plata cristal·lines epitaxials ultrafines amb gruixos de només unes poques desenes de monocapes, que s'acosten al límit de la monocapa. Aquestes pel·lícules proporcionen un fort confinament intrínsec i admeten ressonàncies d'alta qualitat en un ampli rang espectral que abasta el visible i l'infraroig proper. Investiguem geometries patronades, incloent cintes, nanotriangles, antenes bow tie i barres, i demostrem una robusta sintonització amb factors de qualitat que s'acosten, i per a configuracions òptimes arriben, a valors de l'ordre d'11. Comparem enfocaments de fabricació pre patronats i post patronats i mostrem que les capes de recobriment adequades suprimeixen la deshumectació i garanteixen estabilitat a llarg termini. Malgrat el seu gruix reduït, mostrem que la seva resposta òptica es pot descriure mitjançant un model Drude modificat amb un amortiment augmentat per tenir en compte el confinament i les pèrdues relacionades amb la fabricació.Finalment, investiguem la resposta òptica no lineal d'aquests sistemes metàl·lics ultrafins amb èmfasi en la generació de segons harmònics. En pel·lícules cristal·lines ultrafines, la forta ruptura de la simetria interfacial i el confinament vertical permeten una resposta no lineal mesurable. Demostrem que la disminució del gruix de la pel·lícula millora el senyal del segon harmònic i que el nanopatroneig ressonant, en particular mitjançant matrius de nanocintes de plata amb tapa estable, produeix una àmplia sintonització i camps propers potenciats per plasmons, produint eficiències de conversió uns quants ordres de magnitud superiors a les pel·lícules planars sota excitació ressonant.En general, aquest treball destaca la nanoenginyeria habilitada per plasmons com una via potent per controlar i concentrar la llum més enllà del límit de difracció, permetent arquitectures fotòniques no lineals compactes, conversió de freqüència compatible amb silici i tecnologies fotòniques quàntiques emergents.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• COLOMBI, SAMUELE: Soft and Conductive Material Architectures for Flexible Electronics: from Hydrogels to Nanomembranes
  
  Autor/a: COLOMBI, SAMUELE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/03/2026
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL
  Resum de tesi: Els materials tous són facilitadors clau de la pròxima generació de sistemes flexibles i multifuncionals per a aplicacions que abasten la biomedicina, l’energia i les tecnologies mediambientals. Aquesta tesi se centra en el disseny, la fabricació i la implementació de materials polimèrics (nano)enginyeritzats amb propietats ajustades per al seu ús en dispositius electrònics tous, sistemes d’alliberament de fàrmacs, evaporadors d’aigua impulsats per energia solar i bastides funcionals per a enginyeria de teixits. Amb aquest objectiu, es van desenvolupar tres famílies principals de materials: hidrogels compostos basats en alginat (Alg), hidrogels compostos basats en gelatina metacrilada (GelMA) i nanomembranes basades en àcid polilàctic (PLA). Per a cada plataforma de materials, es van investigar de manera sistemàtica les relacions estructura–propietat–funció en diferents escenaris biotecnològics amb la finalitat d’assolir un rendiment millorat. Els hidrogels compostos basats en Alg es van dissenyar com a plataformes versàtils i riques en aigua mitjançant la incorporació de nanomaterials funcionals (com ara nanofibres de PLA i nanopartícules d’or), enzims i polímers conductors (per exemple, PEDOT:PSS). Aquests sistemes es van dissenyar per presentar una robustesa mecànica millorada, porositat controlada i propietats fisicoquímiques i funcionals ajustables, tot mantenint la seva biocompatibilitat intrínseca. Mitjançant la modulació de la composició, els hidrogels basats en Alg es van aplicar amb èxit com a matrius d’alliberament controlat per a l’alliberament sostingut de lactat, com a plataformes electròniques toves per a la detecció de temperatura i H₂O₂, i com a dispositius flexibles d’emmagatzematge d’energia. A més, es va explorar la introducció d’un entrecreuament covalent secundari com a estratègia per millorar l’estabilitat operativa en aplicacions de biosensatge de H₂O₂ i generació de vapor impulsada per energia solar. En paral·lel, es van fabricar nanomembranes bilaminars de PANI–PLA que incorporen nanopilars d’or alineats com a plataformes autoportants, lleugeres, conformables i mecànicament estables per a electrònica cutània. Aquestes nanomembranes van permetre la detecció simultània de pH i NADH no enzimàtic, demostrant la seva idoneïtat per a la monitorització de la fisiologia de la pell i de biomarcadors relacionats amb infeccions. Finalment, els hidrogels de GelMA es van nanoenginyeritzar amb nanomaterials magnetoelèctrics i/o basats en grafè per desenvolupar bastides bioactives destinades a la regeneració del teixit cardíac. La incorporació d’aquests nanomaterials va permetre un ajust precís de les propietats mecàniques, elèctriques, magnètiques i biològiques dels hidrogels. La seva capacitat per afavorir l’adhesió i la proliferació cel·lular, combinada amb la seva aptitud per detectar l’activitat cel·lular, posa de manifest el seu potencial com a bastides multifuncionals per a teixits bioenginyeritzats i interfícies bioelectròniques. En conjunt, aquesta tesi demostra que un disseny racional de materials a múltiples escales de longitud permet el desenvolupament de sistemes de matèria tova amb funcionalitats ajustades i sinèrgiques, obrint el camí cap a dispositius electrònics flexibles de pròxima generació, plataformes terapèutiques controlades i tecnologies sostenibles per al tractament de l’aigua.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• YARASCA AYBAR, CRISTIAN PEDRO: La arquitectura rural en el Qhapaq Ñan del Cusco: paisajes culturales y arquitecturas del borde
  
  Autor/a: YARASCA AYBAR, CRISTIAN PEDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de FINAL de diposit: 09/03/2026
  Director/a de tesi: CUROS VILA, JUAN
  Resum de tesi: El Qhapaq Ñan (Sistema Vial Andino) és la infraestructura prehispànica més gran d'Amèrica amb una extensió estimada de més de 30 mil quilòmetres, i ocupa actualment el territori de sis països sud-americans (Perú, Bolívia, Equador, Xile, Argentina, Equador i Colòmbia). El territori peruà alberga la major part (25 mil km) del total del Sistema Vial Andino. Tot i haver estat edificada al segle XV, durant l'imperi Inca, la funcionalitat d'aquesta gran xarxa caminera continua vigent a moltes comunitats andines peruanes que l'utilitzen per a les seves activitats quotidianes de comunicació, pasturatge i festivitats culturals. Per aquesta raó, el Qhapaq Ñan va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 2014 pel seu excepcional valor cultural transnacional.La regió del Cusco (ubicada a la zona sud dels andes peruans) conté aproximadament la meitat (13 mil quilòmetres) de l'extensió total del Qhapaq Ñan al Perú. Els trams del camí inca a Cusco, es troben en diversos contextos geogràfics, partint des de la ciutat principal fins a connectar diversos assentaments rurals en heterògenis ecosistemes andins. Aquests camins prehispànics en l'àmbit rural formen part del teixit social, cultural i espacial de les comunitats de Cusca conformant paisatges culturals en constant moviment i arquitectures rurals. L'arquitectura immediata del Qhapaq Ñan es compon de calçades, murs laterals, alineaments de pedres, sistemes de drenatge, ponts, escalinates i túnels; que configuren i protegeixen el camí andí. Aquests elements agrupats sota la denominació d'arquitectura de la vora travessen comunitats andines i s'associen a la seva arquitectura rural conformada per habitatges, parcel·les agrícoles, corrals i llocs arqueològics. L'arquitectura de la vora i l'arquitectura rural associada a Qhapaq Ñan s'integren en un paisatge cultural andí amb valor simbòlic, ritual i natural. Tot i això, les dinàmiques modernes com l'atracció turística, el despoblament rural i les construccions contemporànies són part d'aquesta confrontació entre el llegat històric patrimonial i les demandes actuals. Per aquesta raó, la tesi aborda l'anàlisi de l'arquitectura i els paisatges culturals dels Andes peruans, enfocant-se a les interaccions entre les comunitats humanes, l'entorn construït, el medi natural i el Qhapaq Ñan.La tesi pren com a cas d'estudi al tram “Cusco-La Raya” per ser el tram més extens i amb més rellevància cultural a la regió Cusqueña. Dins aquest tram, s'estudia específicament tres seccions declarades patrimoni mundial: Rumiqolqa-Chuspitakana, Santa Creu d'Occobamba i Raqchi-Qquea. Es va emprar l'observació i el registre directe mitjançant el recorregut de vianants sobre els trams estudiats, revisió documental, sistemes d'informació geogràfica i entrevistes. L'arquitectura rural associada al Qhapaq Ñan es presenta com a reflex de processos socioculturals i històrics, destacant-ne la rellevància per a la sostenibilitat territorial en el context contemporani. La tesi presenta els resultats mitjançant una sèrie de diagrames, cartografies, fotografies aèries, disseccions gràfiques i apunts arquitectònics sistematitzats. Els paisatges culturals es presenten com a espais multifuncionals, que combinen activitats agrícoles, habitacionals i simbòliques. La seva preservació és essencial per mantenir lequilibri entre la biodiversitat i les pràctiques sostenibles de les comunitats camperoles. Tot i això, es van identificar importants amenaces, com la urbanització incontrolada, la pèrdua de coneixements tradicionals i la introducció de materials moderns que alteren l'autenticitat de les estructures rurals. L'estudi conclou que la preservació i la revaloració de l'arquitectura i els paisatges culturals andins associats al Qhapaq Ñan és fonamental per promoure la sostenibilitat i la cohesió social davant dels desafiaments actuals als Andes peruans.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL: Proyectos de recuperación de zonas vulnerables con materiales de ciclo cerrado. Casos de estudio, proyectos URBE.
  
  Autor/a: ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/03/2026
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: La República Dominicana, especialment la seva capital Santo Domingo, s'enfronta des de fa dècades a la problemàtica de la urbanització no planificada en zones d'alta vulnerabilitat, com les riberes del riu Ozama. Això genera un risc socioambiental intensificat per la sobrepoblació i la manca de polítiques públiques concretes. D'altra banda, l'absència d'un sistema integral per a la gestió dels Residus de la Construcció i Demolició (RCD), disposats habitualment de forma inadequada, provoca impactes mediambientals crítics al país. Aquesta investigació aborda la integració de la gestió dels RCD i els materials de cicle tancat en els projectes de readequació urbana que l'Estat dominicà promou en aquestes àrees crítiques, prenent com a casos d'estudi La Nueva Barquita i Domingo Savio (Projectes URBE), perquè serveixin com a punt de partida per a projectes futurs.L'objectiu central de la tesi és proposar alternatives constructives mitjançant l'ús sistemàtic de materials de cicle tancat i sistemes de valorització dels RCD. Es busca aportar coneixement estratègic perquè aquestes intervencions urbanes esdevinguin possibles "embornals de residus", impulsant un desenvolupament sostenible, socialment compromès i viable.La investigació ha seguit una metodologia mixta que ha combinat: l'estudi documental i anàlisi crítica de la normativa local; referències internacionals; i l'estat de l'art sobre vulnerabilitat i projectes d'intervenció en rius. S'han avaluat els assentaments de cas d'estudi, el sector de la construcció, els seus actors principals i el marc normatiu, a més d'experiències d'èxit en urbanització amb productes reciclats. La recerca de camp ha inclòs visites als projectes i enquestes tant a habitants com a actors clau (stakeholders). Finalment, s'ha realitzat un anàlisi tecnicoeconòmic de partides d'obra utilitzant eines de quantificació com TCQ/BEDEC. Aquest triple enfocament ha permès una comprensió integral de les barreres i oportunitats locals.Els resultats s'han emmarcat en tres vectors de transformació:Vector Normatiu/Institucional: Tot i que existeix un marc legal, es necessiten instruments tècnics i clàusules contractuals que integrin la gestió de RCD com a requisit obligatori en l'obra pública.Vector Socioeconòmic: La investigació ha identificat un mercat informal actiu de reutilització, fet que demostra una demanda latent. La formalització d'aquest sector pot generar un nou teixit econòmic competitiu.Vector Tècnic/Territorial: Es valida la viabilitat de la substitució de materials convencionals per RCD en projectes de readequació, optimitzant la resiliència en riberes mitjançant solucions combinades amb enfocaments basats en la natura (NBS).Les troballes demostren que, si bé l'Estat dominicà té un compromís social en la reubicació de poblacions vulnerables, persisteix una bretxa crítica en l'aplicació de la normativa i la integració tècnica dels RCD. La contribució principal d'aquesta tesi rau en haver integrat un diagnòstic tècnic, normatiu i territorial que valida la hipòtesi que els projectes urbans poden funcionar com a "embornals de residus" en el context dominicà.La investigació estableix les bases perquè el país adopti un model d'economia circular en la construcció. El robust creixement del sector es presenta com una oportunitat excepcional per implementar aquest nou model, atraient inversió sostenible i enfortint la competitivitat internacional. Això converteix el desafiament dels residus en una palanca estratègica per al desenvolupament urbà resilient i la prosperitat econòmica del país.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• KASULURU, VAISHNAVI: AI-Driven Network Service Management for Efficient and Sustainable Open-RAN Systems in 6G and Beyond
  
  Autor/a: KASULURU, VAISHNAVI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de FINAL de diposit: 09/03/2026
  Director/a de tesi: BLANCO BOTANA, LUIS | ZEYDAN, ENGIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc sostenible de gestió de recursos basat en Intel·ligència Artificial (IA) per a xarxes d’accés ràdio obertes de nova generació (O-RAN) en el context de l’emergent era de la Sisena Generació (6G). El marc opera dins d’un entorn 6G natiu al núvol i transforma la intel·ligència predictiva en una orquestració fiable i eficient energèticament. Combina models predictius avançats amb control basat en optimització per abordar reptes com la demanda estocàstica, l’alta dimensionalitat de les dades de recursos, la multitenència i la complexitat computacional pròpia d’O-RAN. L’arquitectura de predicció constitueix el nucli del marc, ja que permet quantificar la incertesa i les interdependències entre els recursos de xarxa de múltiples inquilins. Els models de predicció probabilística generen distribucions de les demandes futures de recursos, permetent als proveïdors de serveis dur a terme una orquestració més informada i conscient del risc en entorns multitenant complexos.Inicialment, el marc utilitza estimadors probabilístics univariants, com ara xarxes Simple Feed-Forward (SFF), xarxes recurrents autoregressives profundes (DeepAR) i Transformers, per predir demandes individuals de recursos i donar suport a una provisió eficient en O-RAN. Aquests models proporcionen prediccions àgils, eficients i conscients de la incertesa, que s’integren en una nova estratègia d’orquestració basada en percentils anomenada Enfocament Dinàmic d’Ajust de Percentils (DYNp). La selecció d’un percentil adequat és clau per equilibrar el malbaratament de recursos i la fiabilitat del servei. Tanmateix, els models univariants no capturen les dependències entre recursos, fet que pot conduir a decisions subòptimes. Per superar aquesta limitació, el marc incorpora models de predicció probabilística multivariant. En particular, models com la Vector Autoregressió amb Processos Gaussians (GPVAR) i el Transformer de Fusió Temporal (TFT) processen conjuntament múltiples sèries temporals i proporcionen estimacions robustes de les futures demandes de recursos, aprenent dependències complexes entre diferents recursos, talls de xarxa i inquilins. A més, la introducció d’aproximacions de baix rang en GPVAR millora l’escalabilitat i la robustesa del model.L’objectiu principal d’aquesta tesi és assolir l’eficiència energètica i una compartició efectiva dels recursos. Mitjançant la integració d’intel·ligència predictiva amb un model òptim de consum energètic, el marc optimitza de manera proactiva l’activació i desactivació dels recursos ràdio, reduint significativament el consum energètic sense comprometre l’experiència d’usuari ni les garanties dels Acords de Nivell de Servei (SLA). El marc amplia l’arquitectura cel·lular tradicional d’O-RAN per incloure xarxes Massive MIMO sense cel·les (CF-mMIMO), alineant-se amb l’evolució arquitectònica prevista per a 6G i oferint una solució escalable per a desplegaments ultra densos i energèticament eficients. A més, les funcions de predicció i orquestració s’implementen com a aplicacions modulars natives al núvol. Cada mòdul es conteneïtza amb Docker i exposa la seva funcionalitat mitjançant interfícies REST, permetent una arquitectura de microserveis amb desplegament flexible, execució escalable i integració fluida dins l’entorn O-RAN. En conjunt, la tesi estableix una base matemàtica i arquitectònica per al desplegament d’O-RAN sostenible, optimitzat energèticament i basat en IA amb adaptació a la incertesa, contribuint al desenvolupament de xarxes 6G intel·ligents, autònomes i estables.