Tesis en dipòsit públic

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• BERTRAN FERRER, MARTA: New approaches for resource management and job scheduling for HEP Grid computing
  
  Autor/a: BERTRAN FERRER, MARTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 21/05/2025
  Director/a de tesi: BADIA SALA, ROSA MARIA | BETEV, LATCHEZAR
  Resum de tesi: L'experiment ALICE («A Large Ion Collider Experiment») del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) utilitza computació en grid per al seu extens processament i anàlisi de dades. La Grid d'ALICE està composta per 48 centres de computació distribuïts arreu del planeta que proporcionen accés a més de 300.000 nuclis de CPU. Aquest entorn divers presenta reptes únics, ja que els nodes de càlcul són molt heterogenis en termes de maquinari, disponibilitat de recursos i protocols de gestió.Aquesta tesi es centra en optimitzar la utilització de recursos i l'execució de tasques dins la Grid d'ALICE en el context del paradigma emergent del càlcul multinucli. La transició de slots individuals a slots multinucli, combinada amb l'augment de la prevalença de fluxos de treball multiprocés i multifil, exigeix noves aproximacions en la gestió de recursos.La tesi presenta una anàlisi de caixa negra del marc de programari de l'experiment multinucli, rastrejant l'ús de recursos i les crides del sistema. S’han identificat múltiples fonts de sobrecàrrega, especialment en relació a la gran quantitat de processos curts generats per alguns fluxos de treball. Per abordar això, s’ha ampliat i millorat el sistema de monitoratge del middleware JAliEn, el middleware de la Grid d'ALICE. Les observacions han conduït a modificacions en el flux de treball intern, que s’han traduït en una reducció del 47% en el nombre de processos desplegats i en una disminució del 35% del temps total d'execució.Per ajustar les sol·licituds de treball a les característiques específiques dels sistemes d'execució, es proposa un model per estimar les durades de les tasques. Aquest model utilitza factors de proporcionalitat dels temps d'execució en diferents models de CPU de la Grid i els utilitza per escalar dinàmicament les sol·licituds de treball.Per assegurar una utilització coherent i controlada dels recursos de CPU, es proposen dues aproximacions. La primera utilitza la seleccio i assignació dels nuclis de CPU, adaptant la selecció de nuclis a l'arquitectura del processador, i optimitzant així l'assignació de recursos per a càrregues de treball específiques. La segona utilitza les funcions de subparticionament de cgroups v2 per establir límits en l'ús de CPU. La tesi fa contribucions significatives als sistemes habituals de lot de la Grid en permetre el suport per a cgroups v2. Aquesta tesi presenta un mòdul dins de JAliEn que assegura una distribució equitativa dels recursos de memòria entre els treballs que s'executen simultàniament. Aquest mòdul implementa una preempció dirigida de treballs amb un consum més elevat per prevenir la sobreconsumició del slot i per assegurar que els treballs es mantinguin dins dels límits de memòria assignats.La tesi explora les assignacions de slot de node sencer on JAliEn gestiona tots els recursos d'un node. Per maximitzar l'ús de recursos en slots de node sencer, s’ha introduït la sobresubscripció de CPU per permetre l'execució de treballs addicionals quan els recursos de CPU disponibles no estan sent totalment utilitzats.Per explotar les assignacions de node sencer i maximitzar l'ús de recursos, la tesi proposa l'extensió de les decisions d'assignació de treballs als nodes de computació en considerant no només la disponibilitat de CPU, sinó també la memòria i l'espai de disc. A més, la sintaxi de definició de treball s’ha equipat amb nous paràmetres per a que els usuaris puguin tenir un major control sobre les sol·licituds de recursos.En resum, aquesta tesi presenta un conjunt de contribucions que milloren substancialment l'eficiència i el rendiment del càlcul en Grid dins de l'experiment ALICE. La tesi aborda els reptes emergents de l'entorn multinucli en evolució, optimitzant l'ús de recursos i millorant la fiabilitat i l'observabilitat del middleware. Totes aquestes contribucions han introduït avenços significatius en les capacitats de la Grid d'ALICE, i permeten així una anàlisi de dades més eficient per a l'experiment LHC.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• RIU PERDRIX, GUIOMAR: Dry-electropolishing of WC-Co cemented carbides: Chemical, microstructural and mechanical characterization
  
  Autor/a: RIU PERDRIX, GUIOMAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 06/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 19/05/2025
  Director/a de tesi: ROA ROVIRA, JOAN JOSEP | LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL
  Resum de tesi: Els carburs cimentats de WC-Co s’utilitzen àmpliament en la indústria, especialment per a eines de tall, gràcies a la seva excepcional combinació de propietats mecàniques. Aquests compostos estan formats per partícules de carbur de tungstè (WC) incrustades en un aglutinant metàl•lic de cobalt (Co), aconseguint una combinació única de duresa, resistència al desgast i tenacitat a la fractura. No obstant això, aquestes propietats poden degradar-se a temperatures elevades (>500 °C) a causa de la seva sensibilitat a la corrosió. Per mitigar aquest problema, s’apliquen recobriments protectors com el nitrur de titani i alumini (TiAlN) o el nitrur de titani i silici (TiSiN), els quals en milloren el rendiment sota càrregues tèrmiques altes.El rectificat és la tècnica de postprocessat més comuna per obtenir la geometria final i les toleràncies dimensionals dels components de WC-Co. Tanmateix, afecta la integritat superficial, induint defectes com esquerdes, buits, alta rugositat (0.2 - 0.6 µm), transformació de fase del Co i tensions residuals de compressió que s’estenen fins a 10 - 20 µm de profunditat. Per aquest motiu, és habitual eliminar la capa danyada mitjançant un procés de polit.Recentment, ha sorgit l’electropolit en sec per a aliatges metàl•lics, que en redueix els defectes i en millora la qualitat superficial. A diferència de l’electropolit convencional, que utilitza electròlits líquids, aquesta tecnologia empra partícules polimèriques poroses (resines d’intercanvi iònic) amb capacitat d’absorbir un medi electrolític. Aquest mètode elimina material de les irregularitats superficials capa a capa, reduint la rugositat i millorant la qualitat de la superfície.Aquesta tesi desenvolupa un nou electròlit sec específicament per a l’electropolit de WC-Co mitjançant la tecnologia DryLyte®. S’investiguen els mecanismes del procés, s’optimitzen els paràmetres elèctrics i s’identifiquen les reaccions químiques clau. Els resultats demostren que aquest procés elimina defectes superficials, redueix la rugositat i preserva la microestructura del WC-Co, evitant la lixiviació del Co i la fragilització del WC.S’ha realitzat una anàlisi comparativa microestructural i mecànica que ha avaluant mètodes com el rectificat, l’electroerosió, el polit convencional i l’electropolit en sec. Tot i que el rectificat i l’electroerosió són comuns, generen defectes com microesquerdes, porositat i òxids perjudicials. El polit convencional millora la rugositat, però elimina centenars de micres de material, i per tant redueix les tensions residuals de compressió, i conseqüentment el rendiment mecànic. En canvi, l’electropolit en sec elimina la capa deformada amb precisió, n’allisa la superfície entre fases constitutives i en conserva les tensions residuals beneficioses.També s’han explorat aplicacions industrials com la preparació del radi de tall en eines de fresat de WC-Co. Estudis previs confirmen que una preparació òptima del tall incrementa la vida útil de l’eina. Aquest treball demostra que l’electropolit en sec afina el radi de tall i els paràmetres microgeomètrics, redueix la rugositat i elimina defectes de fabricació. S’estableix una correlació directa entre el temps de polit i els paràmetres microgeomètrics, amb canvis ràpids inicials (tres primers minuts), seguits d’una estabilització.A més, s’ha investigat l’eliminació de recobriments de TiAlN/TiSiN en substrats de WC-Co per prolongar-ne la vida útil i reduir costos. Aquest procés elimina el recobriment amb precisió, deixant una capa superficial d’òxid sense comprometre la microestructura del substrat. S’observa una relació lineal entre el temps de polit i el gruix del recobriment restant, garantint un mètode controlable, homogeni i eficaç.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• LÓPEZ MILLÁN, MARILYN: La reconversión de los espacios portuarios, en el puerto de Balboa en el pacífico de Panamá. Propuesta de mejora de la operativa mediante un modelo de optimización.
  
  Autor/a: LÓPEZ MILLÁN, MARILYN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 28/05/2025
  Director/a de tesi: MARTINEZ DE OSÉS, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: La convivència dels ports al Pacífic panameny amb el seu entorn es basa en el fet que tothom tingui l'accessibilitat de poder circular d'una manera organitzada i de manera espontània. El Port de Balboa, un dels centres de més rellevància a la cadena logística de Panamà i el comerç internacional, enfronta una sèrie de desafiaments operatius a causa de l'alta demanda i la complexitat del seu flux de treball. El maneig eficient dels temps d'espera i l'assignació de cites per als transportistes és una de les àrees crítiques que impacten directament la productivitat i la satisfacció dels usuaris.Per desenvolupar els estudis s'han realitzat diverses enquestes i entrevistes amb l'objectiu de poder conèixer els temps de mobilització fora i dins de la terminal, com també com es desenvolupa l'arribada i les aproximacions de les embarcacions a la terminal.En base a aquest diagnòstic, es va desenvolupar una fórmula matemàtica d'optimització que tingués en compte diversos factors, com el volum de càrrega, el tipus de transport, les característiques dels camions i la disponibilitat dels recursos portuaris. La fórmula buscava reduir els temps d'espera dels transportistes en assignar cites de manera més eficient i d'acord amb les capacitats reals del port. Per aconseguir això, es va recórrer a tècniques d'optimització i de programació matemàtica, que van permetre establir una metodologia més precisa per a la gestió de cites.En aquest context, aquesta investigació es va enfocar a desenvolupar una solució matemàtica, amb els resultats es va desenvolupar un model matemàtic fet a la mesura en Python extrapolable a altres terminals, que busca generar una eficiència en les operacions i minimitzar les llargues esperes fora de les instal·lacions. Aconseguint que hi hagi una bona convivència amb la comunitat dels voltantsAquesta investigació demostra la viabilitat d'aplicar mètodes d'optimització i eines tecnològiques avançades en el context de ports i terminals logístiques, contribuint a millorar la gestió de cites i optimitzar els temps d'espera. La implementació amb èxit d'aquesta fórmula al Port de Balboa podria ser replicada en altres ports i punts logístics, oferint una solució escalable per optimitzar l'atenció als transportistes, reduir els costos operatius i millorar l'eficiència en el comerç internacional.Les conclusions destaquen que establint un flux adequat per atendre els camioners donant-los una ordre mitjançant cites per minimitzar els temps d'espera, que mitjançant aquest procés es minimitza tant el temps mitjà d'atenció als camions com el total d'atenció a tots els camions durant el dia. I s'elimina la fila i les aglomeracions als voltants de les instal·lacions portuàries.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• GONZÁLEZ CURBELO, MIGUEL ÁNGEL: Plastic Pollution in Marine Ecosystems: Spatiotemporal Assessment in Beach Sediments of Protected Coastal Areas
  
  Autor/a: GONZÁLEZ CURBELO, MIGUEL ÁNGEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 28/05/2025
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: La contaminació per plàstics s’ha convertit en una amenaça crítica per als ecosistemes marins, especialment en zones costaneres protegides i ecològicament sensibles. Aquesta tesi doctoral presenta una avaluació espaciotemporal dels residus de partícules plàstiques, inclosos els microplàstics, en sediments de platja de zones marines protegides (ZMP) a la costa del Carib de La Guajira, Colòmbia, i en Zones Especials de Conservació (ZEC) marines a Tenerife, Illes Canàries, Espanya. El treball de camp va incloure un mostreig sistemàtic en 13 platges (set a La Guajira i sis a Tenerife), representant una varietat de condicions ambientals. L’estudi a La Guajira, el primer d’aquest tipus a la regió, va revelar una abundància de microplàstics que oscil·lava entre 2,4 ± 0,6 i 22 ± 7 microplàstics/m2, amb concentracions que variaven estadísticament segons l’ús de la platja, però sense diferències significatives entre els dos períodes de mostreig. Els filaments, principalment procedents d’activitats pesqueres, van ser el tipus més prevalent (38,5 %). A les ZEC marines de Tenerife, una avaluació exhaustiva de 12 setmanes de macro-, meso- i microplàstics va revelar una variabilitat espacial i temporal significativa. La Platja de Montaña Roja va destacar com un punt crític de contaminació, amb 64 ± 36 mesoplàstics/m2 i 506 ± 364 microplàstics/m2. Els fragments van dominar les mostres (80 %), especialment els de color blanc i tons clars, indicant el seu probable origen com a partícules secundàries derivades de productes de consum. En ambdós escenaris, els polímers més comuns detectats van ser polietilè (PE), polipropilè (PP) i poliestirè, a causa de la seva flotabilitat en entorns marins, fet que també reflecteix les tendències globals de producció. L’anàlisi addicional de la presència de metalls pesants en microplàstics de les ZEC de Tenerife, mitjançant digestió àcida assistida per microones i espectrometria de masses amb plasma acoblat inductivament, va identificar setze elements, inclosos nivells apreciables de sis metalls pesants prioritaris segons l’Agència de Protecció Ambiental (EPA): crom, níquel, coure, zinc, cadmi i plom. L’anàlisi comparativa va mostrar una acumulació preferent de crom, coure, plom i cadmi en fragments de PE respecte als pellets de PP, destacant el paper del tipus de polímer. La concentració de cadmi va ser especialment elevada (105 ± 15 mg/kg) en fragments de PE procedents de la ZEC Platja de Montaña Roja. En resum, aquesta tesi doctoral aporta una sòlida evidència empírica sobre l’abundància, la distribució espaciotemporal i les característiques (forma, color i tipus de polímer) dels microplàstics en ZMP, així com sobre les concentracions associades de metalls pesants. Les troballes aquí presentades no només reforcen la urgència d’abordar la contaminació per plàstics, sinó que també ofereixen eines i perspectives pràctiques per guiar el desenvolupament de polítiques públiques destinades a protegir els ecosistemes marins més vulnerables de les amenaces associades als microplàstics.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• GÓMEZ GONZÁLEZ, SÍLVIA: Surface modification treatments to enhance the performance of titanium backplate in keratoprosthesis
  
  Autor/a: GÓMEZ GONZÁLEZ, SÍLVIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 28/05/2025
  Director/a de tesi: MANERO PLANELLA, JOSE MARIA | BARRAQUER COMPTE, RAFAEL IGNACIO
  Resum de tesi: La còrnia és la capa més externa de l’ull, essencial per a la visió, ja que proporciona protecció i contribueix amb el 80% del poder refractiu ocular. La seva transparència i l’absència de vasos sanguinis són clau per a la seva funció, però el seu deteriorament pot causar ceguesa corneal. Tot i que el trasplantament de còrnia és una opció, alguns pacients no en són candidats, i per això la queratopròtesi (KPro) es presenta com una alternativa viable. La KPro, composta per un cilindre òptic de polimetilmetacrilat (PMMA) i una placa posterior de titani (Ti), restaura la visió, però la seva implantació comporta complicacions com infeccions, glaucoma i fallades en la integració corneal amb el Ti, cosa que en dificulta la retenció a llarg termini. La manca de bioactivitat del Ti dificulta l’adhesió del teixit corneal i facilita les infeccions, agreujades per la immunosupressió dels pacients amb KPro, fet que augmenta el risc de colonització microbiana fins i tot anys després de la cirurgia. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu optimitzar la retenció i el rendiment de la KPro mitjançant la millora de la integració corneal i la prevenció d’infeccions a través de modificacions superficials del Ti. Es plantegen tres estratègies: 1) Recobriment amb una plataforma peptídica multifuncional (PTF), 2) Dopatge amb ions de plata (Ag) mitjançant electrodeposició, I 3) Implantació iònica amb la tècnica Metal Vapor Vacuum Arc (MEVVA) utilitzant Ag i coure (Cu).El recobriment PTF combina el pèptid cíclic cRGD, que millora l’adhesió cel·lular, i la seqüència antimicrobiana LF1-11, tots dos fixats al Ti mitjançant L-DOPA per garantir una funcionalització eficient en un sol pas. La seqüència cRGD té una estructura més estable que el RGD lineal, fent que la unió via integrina sigui més efectiva. Tot i que els recobriments biomoleculars han mostrat resultats prometedors, la seva possible susceptibilitat a la degradació proteolítica ha motivat la recerca de noves alternatives, com la incorporació superficial d’Ag mitjançant tècniques d’electrodeposició.L’electrodeposició s’ha optimitzat modificant els paràmetres del procés per garantir una distribució uniforme d’Ag, minimitzant la toxicitat i maximitzant l’eficàcia antimicrobiana sense afectar la biocompatibilitat corneal. Finalment, per prolongar l’alliberament d’ions al llarg del temps, s’han desenvolupat superfícies antimicrobianes mitjançant la tècnica MEVVA. Aquesta tècnica incorpora ions en el material base, oferint un alliberament controlat i sostingut d’Ag, mentre que l’addició de Cu potencia l’activitat antifúngica, reduint el risc d’infeccions bacterianes i fúngiques. A més, s’han realitzat assajos de cocultiu per avaluar l’eficàcia antimicrobiana de les superfícies tractades en condicions més realistes.En conclusió, aquesta tesi doctoral proporciona solucions innovadores per millorar la retenció i el rendiment a llarg termini de la KPro, abordant reptes crítics com el risc d’infeccions i la deficient integració del teixit corneal. En explorar diverses estratègies de modificació superficial, aquesta investigació demostra amb èxit el potencial per millorar la funcionalitat de la KPro.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• LOU, YAKE: Bimetallic catalysts for hydrogen production and purification
  
  Autor/a: LOU, YAKE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 16/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 29/05/2025
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | GUO, YUN | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
  Resum de tesi: Al capítol 3, s’han utilitzat catalitzadors Co-Rh mono- i bimetàl·lics suportats en CeO2 preparats per impregnació a humitat incipient (IWI) i per un mètode mecanoquímic (també anomenat mòlta de boles, BM) per investigar la reacció de DRM. El Co i el Rh dels catalitzadors frescos suportats en CeO2 es van identificar formant nanopartícules de 5-20 nm i petits agregats.Els catalitzadors monometàl·lics de Rh van mostrar una interacció íntima de Rh-CeO2. El mètode BM ajuda els catalitzadors a tenir una capacitat d'activació del CO2 més forta que elscatalitzadors IWI, donant lloc a menys deposició i grafitització de carboni. El catalitzador Rh/CeO2-IWI va mostrar el millor rendiment en la reacció de DRM d’entre tots els catalitzadorsprovats a causa de la interacció moderada entre Rh i CeO2. El catalitzador Rh-Co/CeO2-BM preparat a 50 Hz va mostrar un millor rendiment en la reacció DRM que el catalitzador bimetàl·lic IWI a causa de la sinèrgia entre Co i Rh i CeO2.Al capítol 4, es van sintetitzar catalitzadors Co-Rh mono- i bimetàl·lics suportats en MG70 preparats per mètodes IWI i BM. El Co i Rh dels catalitzadors frescos es van identificar com àtoms aïllats i petits clústers. A més, el Co i el Rh estan en contacte íntim a la mostra BM, cosa que és beneficiosa per reforçar la interacció entre Co i Rh. La interacció més forta entre Co, Rh i MG70 a la mostra BM en comparació amb la mostra IWI resulta en mides de les nanopartícules metàl·liques més petites després de les proves d'estabilitat. A més, desenvolupar catalitzadors bimetàl·lics Co-Rh per BM permet millorar les propietats redox dels catalitzadors de Co-Rh suportats en MG70, cosa que ajuda a disminuir la grafitització del carboni. En general, El Co+Rh/MG70-BM preparat a 50 Hz mostra el millor rendiment en la reacció de DRM a causa de l'excel·lent efecte de sinèrgia entre Co i Rh i el suport MG70.Al capítol 5, hem investigat l'activitat de la reacció de CO-PROX de Pt/Al2O3 i Pt/Al2O3 modificat amb una quantitat traça de Cu preparat pel mètode d'adsorció electrostàtica selectiva. El Cu2+ dispersat atòmicament es localitza a les nanopartícules de Pt, fent que el Pt estigui en un estat més deficient d'electrons i es maximitzi la interfície Pt-Cu. L'estat més deficient d'electrons del Pt ajuda a debilitar l'adsorció de CO, alleujant el seu efecte de verí. A més, la interfície Pt-Cu juga un paper clau com a lloc d'activació d'O2 addicional, millorant la capacitatd'activació de l'O2. La reacció de CO-PROX sobre Pt/Al2O3 i Pt-Cu/Al2O3 segueix la ruta intermèdia HCOO- i la introducció de Cu accelera la descomposició de l'intermedi HCOO-. En general, l'addició de Cu millora l'activitat per a la reacció de CO-PROX del Pt/Al2O3 en els rangs de baixa i alta temperatura.Al capítol 6, es van preparar catalitzadors Pt/Al2O3 modificats amb Bi mitjançant un mètode d'impregnació a humitat incipient en dos passos per ampliar encara més la finestra d'operació a baixa temperatura de la reacció CO-PROX. Després d'introduir Bi, les nanopartícules de Pt tendeixen a situar-se sobre les nanopartícules de Bi2O3, creant una interfície Pt-O-Bi. La capacitat redox de Pt-x Bi/Al2O3 augmenta gradualment i l'estat d’oxidació del Pt esdevé gradualment un estat més deficient d'electrons amb l'augment de la concentració de Bi, millorant l'activació d'O2 i disminuint l'adsorció de CO. A més, la capacitat d'activació de l'H2 va millorar amb l'augment de la concentració de Bi. La capacitat millorada d'activació d'H2 va facilitar la formació d’intermediaris HCOO-, enfortint així l’efecte d’activació de l'H2 a baixes temperatures. Tot i això, la capacitat millorada d'activació d'H2 va tenir un efecte negatiu a altes temperatures a causa de la millora de la reacció d'oxidació d'H2. En general, el catalitzador Pt-0.5 Bi/Al2O3 mostra el millor rendiment per a la reacción de CO-PROX.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• FLÁVIO DORNELAS, RAMON GUILHERME: Cerámicas ferroeléctricas libres de plomo basadas en BaTiO3 para almacenamiento de energía y otras aplicaciones relacionadas
  
  Autor/a: FLÁVIO DORNELAS, RAMON GUILHERME
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 12/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 23/05/2025
  Director/a de tesi: GARCIA GARCIA, JOSE EDUARDO | DE LOS SANTOS GUERRA, JOSE
  Resum de tesi: En aquest treball, es van sintetitzar i investigar ceràmiques ferroelèctriques lliures de plom basades en titanat de bari (BaTiO₃) amb l’objectiu d’avaluar-ne l’aplicabilitat en dispositius d’emmagatzematge d’energia. Per a això, es va considerar la inclusió de l’ió estany (Sn) en l’estructura perovskita del BaTiO₃ (BT) per estudiar la influència del dopant en les propietats físiques del sistema BaTi1–xSnₓO₃ (BTS), amb x = 0,03; 0,06; 0,09; 0,12; 0,15 i 0,20. Les mostres es van obtenir mitjançant el mètode de reacció en estat sòlid, utilitzant reactius (òxids i carbonats) d’alta puresa. Les propietats estructurals, investigades mitjançant difracció de raigs X i espectroscòpia Raman, van confirmar la formació de l’estructura perovskita en tots els casos, revelant una coexistència de fases segons la composició analitzada. Les composicions amb concentracions d’estany en l’interval de 0,03 ≤ x ≤ 0,09 van mostrar una coexistència de fases ferroelèctriques amb simetries ortoròmbica i tetragonal. D’altra banda, les composicions 0,12 i 0,15 van evidenciar la coexistència de fases ferroelèctrica i paraelèctrica, amb simetries romboèdrica i cúbica, respectivament, mentre que la composició 0,20 va resultar ser monofàsica amb una característica paraelèctrica cúbica. Els resultats revelen, per tant, una forta influència del catió Sn⁴⁺ en les característiques estructurals i vibracionals del sistema BT. D’altra banda, les propietats dielèctriques van mostrar una disminució de la temperatura de transició de fase ferroelèctrica-paraelèctrica (a altes temperatures) amb l’augment del contingut d’estany, mentre que les temperatures de transició entre fases ferroelèctriques (a baixes temperatures) van augmentar amb la concentració de Sn. Aquest canvi pot estar associat a la influència de la variació i coexistència de fases a mesura que s’incrementa el contingut del dopant. L’augment del contingut d’estany també va induir un eixamplament del pic de màxima permissivitat, fet que indica un augment en la difusivitat de la transició de fase promogut pel desordre catiònic en el lloc B de l’estructura perovskita. A més, les propietats ferroelectricques van permetre estimar el rendiment del sistema per a l'emmagatzematge d'energia i la refrigeració en estat sòlid, revelant una optimització dels valors d'emmagatzematge per a x = 0,15, amb ~45 mJ/cm² d'energia recuperable i un 77 % d'eficiència, així com un coeficient d'intensitat electrocalòrica de 0,40 K mm/kV per a la composició 0,09, essent aquests valors superiors als reportats a la literatura per a altres sistemes similars lliures de plom.
  

FOTÒNICA

• BATLLE PORRO, SERGI: Near-field photocurrent in correlated 2D moiré materials
  
  Autor/a: BATLLE PORRO, SERGI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 27/05/2025
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | STEPANOV, PETR
  Resum de tesi: Des del descubriment del grafè, els materials bidimensionals (2D) han acaparat una atenció significativa de la comunitat de física de la matèria condensada pel seu potencial de controlar noves propietats físiques, òptiques i mecàniques. La clase de materials 2D ara inclou aïllants (nitrur de bor hexagonal, hBN), semiconductors (metalls de transició dicalcogenoides, TMDs), superconductors (NbSe2), aïllants topològics (Bi2Te3), i ferroimans (CrI3). Més enllà de les seves propietats inherents, els materials a capes també permeten noves característiques a través de la seva construcció vertical. Els desenvolupaments recents han portat al descubriment dels materials moiré, on les propietats electròniques es veuen significativament alterades per la rotació de les capes 2D adjacents.El descubriment de la superconductivitat en el grafè rotat d’angle màgic (MATBG) va marcar un hite en la física de moiré, iniciant un camp de ràpid creixement. Semblant-se als diagrames de fase d’altres superconductors d’alta-Tc, el MATBG serveix com a una plataforma per explorar estats fortament correlacionats altament ajustables. En l’angle de rotació d’ 1.1°, “l’angle màgic”, el MATBG mostra un aplanament de les bandes significatiu aprop del seus punts de Dirac, reduint la velocitat de Fermi i fent l’energia cinètica més petita que les interaccións repulsives de Coulomb. Això resulta no només en superconductivitat, sinó també en varies fases emergents dominades per la física de múltiples cossos, incloent-hi aïllants correlacionats, magnetisme orbital, ordres nemàtics, i estats topològics. Els materials moiré, amb grans cel·les de super-xarxes, faciliten l’exploració de fenòmens de fortes correlacions a baixes densitats de portadors. Els elèctrodes de les portes locals permeten l’ajust capacitiu entre estats de forta correlació in situ, una característica única no disponible en altres superconductors d’alta-Tc. Avenços en les tècniques d’escombratge ara permeten als investigadors determinar propietats locals en escales sub-nanomètriques. La microscòpia d’escombrament de camp proper de tipus dispersió (s-SNOM) està particularment preparada per a explorar MATBG, donat que pot mesurar el senyal de dispersió i fotovoltatge en escales nanomètriques al mateix temps que permet l’estudi mesoscòpic del transport electrònic.Utilitzant el mètode innovador de nanoscòpia criogènica de camp-proper, realitzarem medicions s-SNOM a temperatures criogèniques (fins a 8 K) per evaluar la respota òptica i de fotovoltage en camp-proper. Aquest enfoc utilitzarà energies en el rang de l’infrarroig-mitjà (MIR) i els teraherzs (THz), que s’alineen amb les anticipades transicions òptiques de les estructures de bandes d’aquests materials. El principal objectiu d’aquesta tesis es determinar els coeficients òptics i termoelèctrics pertinents en materials moiré, evaluar l’impacte de les inhomogeneitats a través de mesures de fotovoltatge de camp-proper ajustant el voltatge de la porta, visualitzar fenòmens de correlacions i estats amb ruptures de simetria, i comprendre la naturalesa del retràs de la senyal de les mesures. Aquesta disertació busca subratllar els avenços crucials en fases quàntiques, nano-optoelectrònica quàntica, i termoelectricitat, mentres també dóna suport a l’interès en preguntes sense resoldre com les característiques dels estats correlacionats de baixes temperatures. Addicionalment, busca subratllar els objectius futurs dels pròxims experiments en camp proper i llunyà.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• PIASEK VINOCUR, GONZALO: Vulnerabilidad + regeneración = población en peligro de expulsión. Aprendizajes para una regeneración urbana inclusiva
  
  Autor/a: PIASEK VINOCUR, GONZALO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 26/05/2025
  Director/a de tesi: GARCIA ALMIRALL, MARIA PILAR | MUXI MARTINEZ, ZAIDA
  Resum de tesi: Aquesta tesi s'emmarca dins del projecte de recerca "Indicadors socioespacials per a la millora del parc habitacional a zones vulnerables. Criteris d'actuació en els casos de les Àrees Metropolitanes de Barcelona i Bilbao" (RE-INHABIT RTI2018-101342-B -I00), finançat per l'Agència Estatal de Recerca (AEI). Aquest té per hipòtesi que les ciutats espanyoles i europees més denses s'enfronten a la problemàtica creixent d'escassetat de sòl urbà, fent necessària la millora del parc d'habitatge existent.Emmarcada en el Programa de Doctorat en Gestió i Valoració Urbana i Arquitectònica (DGVUA) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la tesi es proposa estudiar el fenomen de la regeneració urbana en zones d'alta vulnerabilitat des d'una perspectiva àmplia, és a dir, tenint en compte tant el component físic com el social dels barris. Partint de la hipòtesi segons la qual els barris més organitzats són els més intervinguts per la política pública, derivada d'una sèrie d'entrevistes, el principal objectiu és estudiar l'impacte de les polítiques de regeneració urbana a zones vulnerables de Barcelona a nivell social, fisicourbanístic i socioeconòmic, en els seus vincles amb el component organitzatiu dels territoris.Si els barris més organitzats són aquells que reben més ajuts, interessa preguntar-nos, què vol dir ser un barri més organitzat; també preguntar-nos pels condicionants perquè determinades àrees de la ciutat promoguin més nivells d'interacció entre els seus habitants. Així, a partir de la construcció d'un índex de vulnerabilitat socioresidencial, i la posada en relació amb un índex de capital social (retratant els nivells d'interacció social) i un altre d'infraestructura social (enfocat a les característiques dels espais de trobada) aplicats a la ciutat de Barcelona, es busca aportar coneixement sobre les maneres d'estudiar i intervenir amb polítiques integrals focalitzades a les àrees més desafavorides de les nostres ciutats. Així mateix, es realitza un mapeig i anàlisi crítica dels instruments de regeneració urbana existents, amb la intenció d'estudiar-ne l'impacte, posant èmfasi en els conceptes de gentrificació i la potencial expulsió de persones residents. A partir de la utilització de tècniques de recerca quantitatives, qualitatives i la triangulació, es busca identificar els impactes reals de la regeneració urbana al territori, alhora que captar les representacions tant de persones residents com d'actors d'entitats locals i de l’administració pública.En resum, a partir de l'anàlisi centrada en una sèrie de casos d'estudi de la ciutat comtal, es busca identificar bretxes, espais per a la millora i alternatives innovadores tant per a l'estudi com per a la intervenció en regeneració urbana orientada a barris vulnerats, vetllant per accions que tendeixin a la mitigació dels efectes adversos de les intervencions, l'arrelament de la població resident, la contenció de les rendes, i un desenvolupament local sostenible. Alhora, recalcar el lloc de les persones beneficiàries dels programes i vetllar per una major incidència d'aquestes en els processos de millora dels seus propis entorns, aconseguint una major apropiació i participació en els instruments de regeneració. S'espera que aquest treball pugui ser potencialment extrapolable a altres processos de millora urbana de barris vulnerables en contextos europeus, o programes de reurbanització de barris informals a països del Sud Global.Els resultats han permès, a grans trets, donar compte del lloc de la infraestructura social a la generació de capital social, i com tots dos elements són clau a l'hora d'abordar la millora de barris vulnerats. Així mateix, la necessitat de proposar enfocaments integrats (tant en les tècniques de recerca com en les maneres d'intervenir el territori), si la intenció és regenerar per integrar i no per expulsar.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• GUTIÉRREZ MONDRAGÓN, MARIO ALBERTO: Exploring the Dynamics of the beta2-Adrenergic Receptor: Insights from Explainable AI in GPCR Research
  
  Autor/a: GUTIÉRREZ MONDRAGÓN, MARIO ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 23/05/2025
  Director/a de tesi: VELLIDO ALCACENA, ALFREDO | KÖNIG, CAROLINE LEONORE
  Resum de tesi: Els receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) són proteïnes transmembrana que actuen com a mediadors crítics entre els senyals extracel·lulars i les respostes intracel·lulars. Aquestes entitats altament dinàmiques orchestren una àmplia varietat de processos cel·lulars en resposta a diversos estímuls, incloent-hi hormones, neurotransmissors i senyals ambientals. A causa de la seva versatilitat i del seu paper central en la comunicació cel·lular, els GPCRs són objectius farmacològics prioritaris per al tractament d'un ampli espectre de malalties, que va des de la diabetis i l'Alzheimer fins a diverses formes de càncer. Tot i els avenços significatius en la comprensió dels seus paisatges conformacionals dinàmics, els mecanismes moleculars precisos que subjauen a les seves transicions transitòries i complexes, especialment després de la unió de lligands, segueixen sent en gran part desconeguts a causa de la complexitat de les seves estructures. Això suposa un repte important per a la elucidació dels processos que regulen els seus mecanismes de senyalització.En aquesta tesi, aprofitem la gran quantitat d'informació generada per les simulacions de Dinàmica Molecular mitjançant models avançats d'Aprenentatge Automàtic per ajudar a descodificar el complex paisatge conformacional dels GPCRs. Un pas clau en el nostre enfocament consisteix a transformar les dades brutes de MD en formats estructurats més adequats per a l'anàlisi. Les Xarxes Neuronals Profundes, conegudes per la seva capacitat per capturar relacions complexes dins de grans conjunts de dades, constitueixen l'eix metodològic d'aquesta tesi. Combinades amb tècniques d'explicabilitat d'última generació, aquests models no només produeixen classificacions precises, sinó que també revelen mecanismes moleculars que impulsen el comportament dels GPCRs.El nostre objectiu va més enllà de construir models de classificació fiables. Pretenem descobrir patrons crítics i informació que aprofundeixin en la comprensió de la dinàmica dels GPCRs. Centrant-nos en el receptor beta2-adrenèrgic, aspirem a millorar la interpretació del comportament del receptor i a establir un marc sòlid per a aplicacions més àmplies en proteòmica.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• LAMAS RODRÍGUEZ, JOSÉ: Oscillatory motions, parabolic orbits and collision orbits in the planar circular restricted three-body problem.
  
  Autor/a: LAMAS RODRÍGUEZ, JOSÉ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 22/05/2025
  Director/a de tesi: MARTINEZ-SEARA ALONSO, MARIA TERESA | GUARDIA MUNARRIZ, MARCEL
  Resum de tesi: El problema circular restringit dels tres cossos modela el moviment d’un cos sense massa sota l’atracció dels altres dos, els primaris, que descriuen òrbites circulars al voltant del seu centre de massa comú. En un sistema de coordenades adequat, aquest és un sistema hamiltonià de dos graus de llibertat. Les òrbites d’aquest sistema estan definides ja sigui per a tot temps (futur o passat) o finalment van cap a una col·lisió amb un dels primaris. Per a les òrbites definides per tot temps, Chazy va proporcionar una classificació de tots els possibles comportaments asimptòtics, sovint anomenats moviments finals.Considerant un quocient de masses prou petit entre els primaris, analitzem la interacció entre les òrbites de col·lisió i els diversos moviments finals i construïm diversos tipus de dinàmiques.En particular, mostrem que existeixen òrbites corresponents a qualsevol combinació de moviments finals passats i futurs que passen arbitràriament a prop de qualsevol dels primaris. És a dir, establim moviments oscil·latoris tant en posició com en velocitat, òrbites tals que, a mesura que el temps tendeix a l’infinit, el límit superior de la posició i velocitat és infinit mentre que el límit inferior de la distància a un dels primaris és zero. A més, construïm òrbites d’ejecció-col·lisió arbitràriament grans (òrbites que experimenten col·lisió tant en el passat com en el futur) i òrbites periòdiques que són arbitràriament grans i s’aproximen arbitràriament a qualsevol dels primaris. Combinant aquests resultats, construïm també òrbites d’ejecció-col·lisió que connecten ambdós primaris.
  

SOSTENIBILITAT

• RESTREPO MESA, MARIA DEL PILAR: Metodología de articulación de actores públicos, privados, academia y ciudadanía como esquema de gobernanza del agua en cuencas hídricas urbanas latinoamericanas
  
  Autor/a: RESTREPO MESA, MARIA DEL PILAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 06/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 19/05/2025
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | CADENA GAITÁN, CARLOS
  Resum de tesi: Aquest treball de recerca, iniciat el 2018, planteja una metodologia d'articulació d'actors públics, privats, acadèmia i ciutadania com a esquema de governança de l'aigua a conques hídriques llatinoamericanes. Combina el saber tècnic, amb el coneixement local de les comunitats assentades al territori, transcendint les limitacions dels períodes governamentals i fomentar l'apropiació dels actors mitjançant exercicis de cocreació per aconseguir accions sostenibles que millorin les condicions del recurs hídric, enfortint la confiança, la reciprocitat i la cooperació.La metodologia es va aplicar a les conques de les falltes La Iguaná, Doña María i Santa Elena, ubicades a la Vall d'Aburrá, el municipi nucli de la qual és Medellín, Colòmbia. Aquest procés es va emmarcar dins de l'Aliança per l'emergència climàtica i Sanitària a la Vall d'Aburrá, en la qual van participar entitats com CORANTIOQUIA i Àrea Metropolitana de la Vall d'Aburrá, autoritats ambientals, Districte de Medellín, Institut Tecnològic Metropolità, Universitat Politècnica de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, ​​EPM com a Empresa privat) i les comunitats assentades. Set anys després, les accions a les conques es dinamitzen de forma articulada i les comunitats s'han cohesionat a la Xarxa SOS Conca, on intercanvien sabers i lliçons apreses. Això demostra que és possible consolidar un full de ruta mitjançant exercicis de cocreació que es puguin implementar a curt, mitjà i llarg termini. Seguint les idees d'Ostrom (1997) i Scharmer (2024), el procés inclou conèixer els límits i l'oferta natural del territori, establir un diàleg amb petits grups per liderar des del futur emergent en termes de regeneració d'ecosistemes, homologar conceptes, mirades i interessos, conèixer les accions realitzades en el passat, mobilitzar els recursos de comú. Això contribueix a consolidar la governança de l'aigua, cosa que es traduirà en la seguretat hídrica necessària per a la població.Els observatoris ambientals són eines clau de cocreació entre els actors de la conca. És necessari identificar el tipus d'observatori més adequat per a cada conca i implementar un esquema d'actualització permanent per a orientar la presa de decisions, mitjançant esquemes de cocreació amb tots els actors, prioritzant les accions més urgents. La democratització de la informació, la participació activa de la ciutadania, la diversitat d'actors involucrats, el monitoratge continu, i els marcs reguladors, són aspectes claus que ha de tenir un observatori ambiental parell consolidar la Governança de l'aigua. Els grups focals i el taller sobre Barreres que limiten la Governança de l'Aigua, van evidenciar que les principals barreres són; alts nivells de desconfiança entre els diferents actors, dificultat per a treballar per un objectiu comú, interessos particulars, limitacions jurídiques per a potenciar el treball col·laboratiu, desconeixement sobre el que és una conca hidrogràfica i la falta d'informació precisa per a prendre decisions que millorin les condicions ambientals i socials de les conques cap a la seguretat hídrica. La metodologia integra el saber local amb el rigor tècnic a través de diàlegs on tots valorin l'aportació de cadascun, visualitzant junts les prioritats en cada conca. Això constitueix un exercici de lideratge conscient que busca transcendir en el temps els mecanismes implementats, motivant processos sostinguts i incloents. S'espera que, donada la similitud de contextos socioambientals a Amèrica Llatina, pugui replicar-se en altres regions, enfortint els esquemes de governança de l'aigua i la justícia ambiental, destacant la importància de l'aigua dins del nexe aigua-energia-aliments, com un element vital per a la supervivència humana
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• CARREÑO MEGIAS, XAVIER: Ground-based GEOSAR system using DVB-S/S2 signals of opportunity and FPGA based correlators
  
  Autor/a: CARREÑO MEGIAS, XAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 19/05/2025
  Director/a de tesi: BROQUETAS IBARS, ANTONI
  Resum de tesi: Les missions SAR de satèl·lits en òrbites geoestacionàries (GEOSAR) ofereixen temps de revisita curts, de menys de 24 hores, la qual cosa és essencial per monitoritzar fenòmens de ràpida evolució. Una primera missió s'ha llançat recentment a la Xina, i altres missions estan sent estudiades o proposades a Europa i als Estats Units, amb aplicacions que van des del monitoratge del cicle de l'aigua fins a l'avaluació de l'estabilitat del terreny. Totes aquestes missions comparteixen la necessitat d'una determinació precisa de l'òrbita en òrbites geoestacionàries (GEO) per permetre la formació d'imatges SAR ben enfocades.Mitjançant l'ús de la tecnologia FPGA (Field-Programmable Gate Array), s'han dissenyat correladors digitals per ser utilitzats en un sistema interferomètric de determinació d'òrbita. El sistema ha estat validat per obtenir estimacions orbitales utilitzant observacions de fase de les sortides del correlador, que es poden utilitzar per determinar la trajectòria del satèl·lit. El sistema implementat segueix satèl·lits de telecomunicacions de radiodifusió de televisió, utilitzant les transmissions com a senyals d'oportunitat (SoOp). Els reflectors urbans es fan servir per formar grans línies de base interferomètriques respecte al receptor desenvolupat.La determinació precisa de l'òrbita és crucial per als Radars d'Apertura Sintètica (SAR). Es van realitzar estudis de simulació per a una configuració monostàtica i una configuració bistàtica basada a terra per avaluar l'impacte dels errors d'estimació dels paràmetres orbitales en l'enfocament de les imatges SAR. S'ha estudiat una tècnica d'autoenfocament basada en l'optimització de la minimització de l'entropia per millorar l'enfocament de les imatges GEOSAR afectades per errors orbitales residuals, permetent relaxar els requisits de precisió orbital a l'ordre de centenars de metres. Utilitzant els mateixos transmissors d'oportunitat que al sistema interferomètric, s'ha dissenyat i implementat un sistema passiu SAR basat a terra (GB-GEOSAR). S'ha utilitzat un receptor coherent multicanal per capturar dades d'eco d'una escena urbana propera. S'ha utilitzat un mòdul de compressió de range, basat en el disseny dels correladors interferomètrics, per processar les dades d'eco correlant-les amb el senyal principal del satèl·lit, que actua com a referència per al procés de filtre adaptat. A continuació, s'aplica una compressió d'azimut, basada en les dades orbitales del sistema interferomètric, per obtenir imatges SAR enfocades. Aquestes imatges es poden utilitzar per estudiar els conceptes de GEOSAR i servir com a prova de concepte de les capacitats d'un sistema passiu, que podria ser emprat per monitoritzar regions locals amb baixos costos de desplegament.Es poden aplicar tècniques interferomètriques i polarimètriques a les imatges de GB-GEOSAR, les quals podrien ser utilitzades en la cartografia topogràfica o de deformació de la terra i en la classificació de tipus de superfície. Una avaluació experimental basada en imatges d'àrees urbanes i muntanyoses properes al campus universitari ha permès identificar els reptes, els potencials i les limitacions del sistema desenvolupat.
  

URBANISME

• LUZURIAGA TORRES, MARÍA FERNANDA: Ecologías [des]tejidas. Un discurso sobre la 'relación'.
  
  Autor/a: LUZURIAGA TORRES, MARÍA FERNANDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 19/05/2025
  Director/a de tesi: SOTOCA GARCIA, ADOLFO
  Resum de tesi: Aquesta investigació tracta sobre el tema de la coexistència, un concepte cada cop més rellevant en el context actual, marcat per les crisis econòmiques, socials i mediambientals que s'han estat manifestant a escala global des de principis d'aquest segle. Aquestes crisis han qüestionat les visions fragmentades del pensament urbà de la modernitat occidental, que divideixen la realitat en dicotomies com ara: naturalesa-cultura, centre-perifèria, subjecte-objecte, públic-privat o masculinitat-feminitat, interpel·lant-nos a adoptar noves maneres de pensar l'espai i el seu projecte. En aquest context, l''ecologia' i el 'cos' s'han convertit en nocions clau per a repensar la coexistència entre 'diferents': éssers humans i no humans, desitjos, intencions, economies, ecosistemes. L'Amazònia, al ser un lloc on convergeixen diversos actors, pobles i nacionalitats, formes de producció espacial, conflictes territorials per l'extracció de recursos naturals i imaginaris sobre l'espai, és un lloc on el projecte de la coexistència esdevé rellevant.No obstant això, tradicionalment l'Amazònia ha estat representada a través d'enfocaments occidentals que, de manera implícita, reprodueixen valors de matriu colonial i visions homogeneïtzadores de la regió. Aquesta investigació, que se centra en el cantó Tena, al peu de muntanya de l'Amazònia equatoriana, proposa un doble objectiu. D'una banda, busca desenvolupar una nova mirada que reconegui els cossos invisibilitzats i les seves múltiples formes de relació amb el territori, superant les visions reduccionistes. I, d'altra banda, aquesta investigació pretén repensar la coexistència en un espai fragmentat: l'Amazònia no és una selva primigènia ni un espai purament rural, sinó un territori dislocat on conviuen 'diferents': pobles i nacionalitats, intencions, formes de vida que produeixen una multiplicitat d''ecologies'.Per a complir aquest doble objectiu, ha estat necessari desenvolupar una metodologia pròpia d'interpretació, que s'ha anat redefinint en el transcurs de la investigació. No es tracta, doncs, de l'aplicació rígida d'un protocol preestablert. Si bé, s'ha requerit recopilar i analitzar dades, tant quantitatives com qualitatives, així com reconstruir l'estat de l'art sobre l'Amazònia en els estudis urbans. No obstant això, a partir de les limitacions i problemes d'insuficiència identificats en aquesta primera etapa, ens vam adonar que era necessari determinar una forma d'investigació coherent, amb els caràcters de "vacil·lació" i "inestabilitat" de l'espai amazònic. Per això, ha estat fonamental una aproximació a altres camps disciplinaris com l'antropologia i la sociologia. El que ens ha permès combinar eines, recursos, discursos i conceptes, obrint-nos camí per a entrar en 'relació' amb aquestes complexes realitats, des de la pròpia experiència corporal. Així doncs, travessant els territoris i atenta als personatges construïts en la singularitat de les seves vides quotidianes, ha sigut possible establir una relació entre dos elements clau: l'anàlisi socioespacial i l'ús d'eines conceptuals decolonials com el "pensar caníbal" d'Eduardo Viveiros de Castro i el "ch'ixi" de Silvia Rivera Cusicanqui. L'anàlisi socioespacial es realitza mitjançant la construcció d'una sèrie de "microhistòries", analitzant les dinàmiques de "poder", "resistència" i "canibalització" en l'espai amazònic, posant especial atenció a la relació entre el "cos" i el "territori". La hipòtesi postulada és que les dinàmiques de relació poden ser interpretades com a resultat dels sabers dels cossos, que són patrons propis de resistència que fan possible la coexistència. Resistència entesa com a defensa activa a la vida humana i no humana, superant els discursos de matriu occidental.