Tesis en dipòsit públic

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• GARYFALLOS, SPYRIDON: Deep Learning Methods for Transient Performance Analysis and Optimization of Non-Markovian Nonstationary Queueing Systems
  
  Autor/a: GARYFALLOS, SPYRIDON
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 30/01/2026
  Director/a de tesi: CABELLOS APARICIO, ALBERTO | LIU, YUNAN
  Resum de tesi: Estudis empírics mostren que els sistemes de cues de serveis del món real, com ara els centres de contacte i els centres sanitaris, sovint presenten un comportament no markovià, incloent-hi temps de servei i abandonament no exponencials, així com dinàmiques no estacionàries impulsades per arribades i personal variables en el temps. Aquestes complexitats fan que l'anàlisi del rendiment i la planificació de la capacitat siguin particularment difícils. Els mètodes tradicionals s'enfronten a limitacions notables: la simulació de Monte Carlo, tot i ser flexible, pot ser computacionalment intensiva per a sistemes grans o decisions en temps real; i l'anàlisi de trànsit intens és una aproximació restringida al model que només s'aplica a certes estructures de cues, depèn de la mètrica de nivell de servei d'interès i la seva precisió pot deteriorar-se per a sistemes a petita escala.Per abordar aquests reptes, aquesta tesi desenvolupa marcs d'aprenentatge automàtic per analitzar i optimitzar sistemes de cues no markovianes i no estacionàries. Entrenats amb dades simulades, els models aprenen l'estructura espaciotemporal de sistemes de serveis complexos i proporcionen una inferència extremadament ràpida, permetent un suport a la presa de decisions en temps real. Són efectius i robustos a totes les escales de problemes, i el seu disseny i entrenament són universals, en contrast amb les fórmules de trànsit intens que s'han de tornar a derivar per a cada model i mesura de rendiment. Integrant la predicció precisa amb l'optimització en temps real, aquest treball avança la teoria de cues introduint eines modernes basades en dades per a la gestió dinàmica de la capacitat en operacions de servei complexes.La tesi consta de tres contribucions principals: (1) un marc de xarxa neuronal per a l'anàlisi del rendiment de sistemes de cues no estacionaris no markovians amb capacitat fixa; (2) un marc d'aprenentatge profund basat en un enfocament d'aprenentatge per transferència que permet l'adaptació del model a sistemes de cues amb capacitat de servidor variable en el temps; (3) un marc d'optimització per a la dotació de personal en entorns no estacionaris no markovians. Tots aquests mètodes van acompanyats d'experiments de precisió, robustesa i temps d'execució computacional, demostrant l'eficàcia dels enfocaments proposats en comparació amb els mètodes tradicionals.
  
• SAMADI GHARAJEH, MOHAMMAD: Mapping of Real-Time Computation to Parallel Platforms
  
  Autor/a: SAMADI GHARAJEH, MOHAMMAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/02/2026
  Director/a de tesi: PINHO, LUIS MIGUEL | ROYUELA ALCÁZAR, SARA
  Resum de tesi: Els sistemes crítics de temps real són un tipus especial d’aplicacions que han de completar les tasques computacionals dins de límits de temps específics per tal de garantir el nivell de servei requerit. En els darrers anys aquests sistemes s’han anat tornant més complexos, incloent-hi requisits de rendiment cada cop més elevats. Això implica la necessitat d’utilitzar plataformes de maquinari més potents, que ofereixin un rendiment superior. El rendiment d’aquests sistemes es pot millorar usant processadors multinucli i models de programació paral·lela (per exemple, OpenMP). No obstant això, la predictibilitat i la programabilitat d’aquestes aplicacions paral·leles es compliquen degut a la potencial complexitat de l’estructura del graf d’execució i dels diversos recursos disponibles en les arquitectures modernes. Per tant, l’assignació de tasques als recursos de computació ha de realitzar-se de manera eficient per a millorar la conservació del treball en el procés d’assignació i l’equilibri de càrrega de les cues de treball. Aquest procés pot conduir a reduir el temps de resposta de l’aplicació (i el WCRT), així com la seva variabilitat.Per tal d’abordar els problemes esmentats anteriorment, aquesta tesi afronta el repte de mantenir la predictibilitat i la programabilitat del sistema tot maximitzant el rendiment en sistemes de computació paral·lela en temps real. En conseqüència, (i) proposa mètodes de mapatge de tasques a fils basats en tècniques heurístiques que exploten coneixements sobre el comportament d'aplicacions paral·leles predictibles, considerant tant el disseny del sistema com la fase d’execució, per a reduir la variabilitat dels temps de resposta i el WCRT, així com per millorar el temps de resposta mitjà en aplicacions OpenMP; (ii) utilitza mètodes eficients per mesurar les tasques paral·leles en termes de programabilitat i predictibilitat, així com per descobrir el camí d’execució més llarg durant l’execució paral·lela (és a dir, el WCRT); (iii) avalua l’impacte de les configuracions dels algorismes de mapatge (per exemple, mapatge estàtic i dinàmic) i de les plataformes de maquinari sobre el temps d’execució de les tasques i el temps de resposta de l’aplicació; i (iv) proposa i avalua el rendiment del mapatge de tasques a acceleradors mitjançant diferents heurístiques per reduir el temps de resposta executant tasques d’alta càrrega de treball a l’accelerador.Els resultats de l’avaluació mitjançant simulacions i experiments basats en grafs aleatoris i aplicacions reals mostren que els nous enfocaments, en la majoria dels casos, minimitzen el temps de resposta (i el WCRT) i redueixen la variabilitat dels temps de resposta en comparació amb els mètodes de mapatge existents. A més, s’avaluà una implementació prototip de les principals heurístiques utilitzant aplicacions reals, mostrant que el WCRT i la variabilitat del temps de resposta obtinguts amb els nous mètodes són inferiors als obtinguts amb el planificador per defecte de LLVM en la majoria de les configuracions. Aquests èxits demostren que els mètodes proposats poden millorar la predictibilitat i la programabilitat d’aplicacions paral·leles en temps real.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• GARCÍA SÁNCHEZ, CARLOS ANDRÉS: Genetic Programming Algorithms for Controller Design in the Time Domain
  
  Autor/a: GARCÍA SÁNCHEZ, CARLOS ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 30/01/2026
  Director/a de tesi: VELASCO GARCIA, MANUEL | ANGULO BAHON, CECILIO
  Resum de tesi: Aquest treball introdueix tècniques novedoses de Programació Genètica (GP) per al disseny de controladors que evolucionen lleis de control interpretables directament en el domini temporal. A diferència de les aproximacions tradicionals basades en model i aquelles caixes negres en intel·ligència artificial (IA), la nostra proposta integra operadors diferencials — integrals i derivades — dins del procés evolutiu per produir expressions de control simbòliques i llegibles per humans. La nostra aproximació es valida inicialment en sistemes d’Entrada Única - Sortida Única (SISO) utilitzant models substituts basats en funcions de transferència i representacions en l’espai d’estats. Els algoritmes empren una funció de fitness multi-objectiu que equilibra l’error de seguiment, l’esforç de control i la complexitat de l’expressió, amb pesos ajustats dinàmicament al llarg de les generacions. A continuació, la metodologia s’estén per abordar sistemes d’Entrada-Múltiple Sortida-Única (MISO). El seu rendiment es demostra mitjançant una aplicació a plantes de generació d’hidrogen. En aquest context, primerament l’algorisme evoluciona controladors candidats que repliquen el senyal de referència. Després, els refina per gestionar la distribució de càrrega entre múltiples packs de cèl·lules mentre compensa els efectes de degradació. La implementació es realitza utilitzant la biblioteca DEAP, un marc de computació evolutiva distribuïda en Python per a prototipat ràpid i proves, millorat per un avaluador en Notació Polonesa Inversa (RPN) personalitzat per a la simulació eficient de la dinàmica en el domini temporal. Els resultats experimentals mostren que els controladors evolucionats aconsegueixen una estabilització ràpida, un sobretir mínim i un rendiment robust davant de senyals de referència variables. Aquesta aproximació basada en GP, lliure de models, ofereix una solució escalable i interpretable per al disseny de controladors avançats per a sistemes complexos en aplicacions del món real.
  
• MEDRANO DÍAZ, MANUEL ALEJANDRO: Estimación de series de tiempo de imágenes mediante técnicas de aprendizaje profundo
  
  Autor/a: MEDRANO DÍAZ, MANUEL ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/02/2026
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | RODRÍGUEZ RANGEL, HÉCTOR
  Resum de tesi: Una sèrie de temps d'imatges (STI) és una seqüència d'imatges ordenades cronològicament mostrant el canvi espacial dels seus elements a través del temps. Les imatges satellitàries d'esdeveniments meteorològics poden ser tractades com STI en mostrar els seus valors mitjançant la intensitat del color del píxel.Estimar a partir d'una STI amb un model d'aprenentatge profund és un problema complex que requereix analitzar diverses configuracions que determinin la forma en què les imatges són processades. És un problema polinòmic intensiu, que a causa de les seves característiques no deterministes es requereix combinar diferents configuracions de paràmetres per a extreure les relacions espaciotemporals. De manera que, la complexitat del problema augmenta conforme augmenten les dimensions a avaluar.Per a resoldre aquest problema, es proposa un model conceptual robust i escalable per a estimació de STI que extregui les relacions espaciotemporals entre els píxels i els seus veïnatges. A partir de les especificacions del model plantejat, es desenvolupa una proposta metodològica que permeti l'estimació de mapes meteorològics mitjançant models d'aprenentatge profund. La metodologia proposada és implementada a través del disseny d'una arquitecta de programari que tradueix els elements abstractes a components de programari, permetent avaluar la metodologia a través de l'ús de models d'aprenentatge profund en diferents casos d'estudi.En el cas d'estudi del monitor de sequeres dels Estats Units (EU), l'experimentació amb models d'aprenentatge profund basats en ConvLSTM i Multi-CNN presenten en la seva majoria un F1-score de més del 0.90 per a l'estimació del pas t+1, on el millor model va obtenir un F1-score de 0.9953. A causa de l'alta demanda de memòria per les dimensions de les dades, juntament amb les limitacions físiques de l'equip de maquinari, es van aplicar tècniques de reducció de dimensions sobre les imatges. Utilitzant la tècnica per fragmentació amb l'arquitectura ConvLSTM es té un resultat de F1-score de 0.9684 per reduir en un 48% la dimensió de les mostres. En aplicar estratègies d'estimació a múltiples passos recursiva i directa es van poder fer estimacions a mitjà termini, no obstant això, a causa de la complexitat de l'anàlisi espaciotemporal existeix un error acumulat que afecta la qualitat de l'estimació a mitjà termini.En un segon cas d'estudi sobre mapes de l'índex estandarditzat de precipitació (SPI) d'EU, es fa ús d'una arquitectura ConvLSTM per a fer l'estimació del pas t+1. Els resultats mostren que el millor model d'aprenentatge obté un F1-score de 0.5268, mentre que el model Naïve obté un F1-score de 0.3408. Els resultats obtinguts demostren les capacitats dels models d'aprenentatge profund per a extreure relacions espaciotemporals sobre una seqüència d'imatges, la qual cosa permet establir les bases per a una branca de recerca enfocada en l'estimació d'imatges.
  
• VINARDELL MAGRE, LAURA: FULL-SCALE WATER DISTRIBUTION NETWORKS MODELLING FOR DISINFECTION BY-PRODUCTS ESTIMATION
  
  Autor/a: VINARDELL MAGRE, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/01/2026
  Director/a de tesi: PEREZ MAGRANE, RAMON | JUBANY GUELL, IRENE
  Resum de tesi: La qualitat de l’aigua que arriba a les nostres llars depèn de múltiples factors: l’origen de l’aigua, el tractament aplicat i la xarxa de distribució que la transporta. Per tal de garantir que l’aigua sigui segura no només a la sortida de la planta de tractament, sinó també en els punts de consum, sovint s’hi afegeixen desinfectants químics. El clor és un dels desinfectants més utilitzats arreu del món, gràcies al seu baix cost, la seva versatilitat i la seva capacitat de mantenir un efecte desinfectant residual al llarg de la xarxa. Malgrat els avantatges d’aquest compost, en determinades condicions pot generar subproductes potencialment nocius per a la salut humana. Per aquest motiu, el darrer decret de la Unió Europea (2023) obliga a regular certs subproductes de la desinfecció: trihalometans (THMs), àcids haloacètics (HAAs), clorat, clorit i bromat.Aquesta tesi presenta el desenvolupament de diversos models per estimar la concentració de subproductes derivats de l’ús d’hipoclorit com a desinfectant. S’han estudiat dos casos d’estudi: una xarxa de distribució en alta i una altra amb distribució en alta i baixa. Al llarg d’un any, s’han dut a terme diferents campanyes de mostreig amb l’objectiu de recopilar dades suficients per calibrar i validar els models d’estimació. Prèviament s’han ajustat els models hidràulics per tal d’utilitzar-ne els resultats com a entrada per als models de qualitat de l’aigua.L’estudi se centra en tres tipus de subproductes regulats per la normativa europea: la família dels THMs, la dels HAAs i el clorat. S’ha observat que l’especiació dels THMs i HAAs està fortament condicionada per l’origen de l’aigua. A més, l’evolució de la concentració d’aquests compostos varia en funció de la gestió operativa de la xarxa i del nombre d’estacions de recloració. Pel que fa al clorat, s’ha analitzat la seva formació a partir de l’ús i l’emmagatzematge d’hipoclorit concentrat, tant en la desinfecció primària com en les estacions de recloració.Per a la modelització dels THMs i HAAs s’han aplicat dos enfocaments: models mecanístics i models basats en dades. Els primers es fonamenten en la relació entre la formació d’aquests compostos i el decaïment del clor residual, mentre que els segons identifiquen patrons entre variables sense basar-se explícitament en els processos físics o químics subjacents. En aquest darrer cas, s’han desenvolupat models específics per a cada cas d’estudi, així com un model global aplicable a ambdues xarxes, tot i les seves diferències en mida, origen de l’aigua i operació.Tots els models desenvolupats per a THMs i HAAs s’han aplicat tant a compostos individuals com als totals regulats (TTHMs i THAAs). S’ha avaluat quina estratègia proporciona millors estimacions: la suma dels models individuals o la modelització directa dels totals. En aquest estudi, la segona opció ha proporcionat lleugerament millors resultats. No obstant això, l’estudi detallat de cada compost individual pot aportar un valor afegit important, tant des d’un enfocament de gestió del risc (ja que cada compost pot tenir un impacte diferent) com per a una comprensió més profunda dels mecanismes de formació.Finalment, pel que fa al clorat, s’ha desenvolupat un model mecanístic basat en la cinètica coneguda de degradació de l’hipoclorit. La formació de clorat en els dipòsits d’hipoclorit concentrat s’ha integrat amb un model hidràulic que simula el comportament del dipòsit d’aigua on es duu a terme la cloració, permetent estimar la concentració de clorat a la sortida. Aquest model ha proporcionat estimacions acurades i és aplicable a altres xarxes de distribució.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• BRAGANTINI, ANDREA: Learning-based State Estimation for Low Voltage Distribution Grids Using Neural Networks
  
  Autor/a: BRAGANTINI, ANDREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/02/2026
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral investiga com els mètodes basats en aprenentatge, en particular les xarxes neuronals artificials (ANNs), poden proporcionar una solució pràctica i rendible per a l’estimació de l’estat en xarxes de distribució de baixa tensió (BT), on la infraestructura de mesura sol ser escassa o inexistent. Els enfocaments tradicionals d’estimació de l’estat (SE), com el mètode de Weighted Least Squares (WLS), són eficaços a nivell de transmissió i, amb adaptacions, a mitja tensió, però resulten econòmicament i tècnicament inviables per a les xarxes de BT. La seva topologia radial, el funcionament desequilibrat, els elevats quocients R/X i el gran nombre de nodes fan prohibitifs els sistemes de mesura i comunicació densos per als operadors de sistemes de distribució (DSOs).Aquest treball proposa una metodologia basada en simulació per entrenar estimadors d’estat basats en ANN (ANNSEs), capaços de monitoritzar xarxes de BT en quasi temps real utilitzant un conjunt limitat de mesures sincronitzades, principalment disponibles als centres de transformació secundaris.La recerca comença definint un marc estandarditzat de disseny i avaluació per als ANNSEs. S’empren simulacions de flux de potència probabilístic basades en Monte Carlo per generar conjunts de dades sintètics a partir d’informació mínima de la xarxa. Inicialment s’adopta una aproximació monofàsica i s’entrenen models ANN per mapar mesures bàsiques de subestació a les tensions nodals. S’introdueix una avaluació bidimensional del rendiment que combina l’error absolut mitjà (MAE) i el coeficient R². Els estudis de cas en xarxes rurals i suburbanes mostren MAE típicament inferiors a 1 V, amb una major robustesa en xarxes de major dimensió.Posteriorment, la metodologia es compara amb altres models d’aprenentatge automàtic. Tot i que la precisió és comparable, les xarxes neuronals feed-forward (FFNNs) demostren una major escalabilitat i flexibilitat arquitectònica, fet que en justifica la selecció com a arquitectura ANNSE preferida.La contribució principal estén la metodologia a xarxes reals de BT trifàsiques de quatre conductors. Una arquitectura FFNN multinivell, amb subxarxes independents per a cada fase i el neutre, es combina amb un flux de potència probabilístic trifàsic. La validació amb dades reals d’un pilot confirma una predicció precisa de les tensions fase-terra, incloent-hi caigudes severes de tensió i elevacions del neutre, amb MAE inferiors a 0,3 V i fins a 0,2 V quan s’incorpora un dispositiu de mesura addicional de manera òptima.L’estudi final aborda la robustesa i els reptes de desplegament. Les anàlisis de sensibilitat quantifiquen l’impacte d’inexactituds del model de xarxa, l’evolució del sistema i els errors de mesura. Errors moderats en els paràmetres de línia, el creixement de la càrrega o la penetració fotovoltaica només afecten marginalment el rendiment, mentre que una assignació incorrecta de fases i mesures de tensió esbiaixades degraden significativament la precisió. L’Anàlisi de Sensibilitat Local mostra que les prediccions s’ancoren principalment a les mesures de tensió, generant patrons físicament interpretables.En conjunt, aquests estudis defineixen una metodologia coherent per desplegar estimadors d’estat basats en ANN com una eina escalable i rendible per a la monitorització de xarxes de BT. La tesi demostra que els ANNSEs, entrenats offline sobre bessons digitals amb dades generades per simulació, poden desplegar-se a la pràctica per millorar l’observabilitat i la fiabilitat de xarxes de BT actualment no monitoritzades.
  
• NOLASCO BENITEZ, EDITH: Evaluación de programas de electrificación rural desde un enfoque de sostenibilidad: Análisis del impacto del BID-FERUM II en Ecuador
  
  Autor/a: NOLASCO BENITEZ, EDITH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/02/2026
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL
  Resum de tesi: L’accés a l’energia és un factor clau per al desenvolupament econòmic i social, ja que promou la generació d’ingressos, contribueix a l’eradicació de la pobresa i millora la qualitat de vida. La seva importància ha estat reconeguda a escala global, especialment en iniciatives com l’Agenda 2030, que estableix com a prioritat garantir l’accés universal a una energia neta i moderna. Tanmateix, malgrat els avenços, milions de persones al món continuen sense accés als serveis elèctrics, concentrant-se principalment en zones rurals de països en desenvolupament. L’Àfrica és una de les regions més afectades, mentre que altres, com Amèrica Llatina, el Carib i l’Àsia Oriental, han assolit avenços significatius cap a l’accés universal. Factors com la pandèmia, la inflació i la crisi energètica mundial han limitat aquest progrés, afectant l’equitat i la sostenibilitat de l’accés elèctric.Davant d’aquest panorama, l’electrificació rural s’ha abordat mitjançant diverses estratègies tècniques, com l’extensió de la xarxa, sistemes autònoms i minixarxes. No obstant això, persisteixen reptes importants relacionats amb la sostenibilitat i l’eficàcia dels programes implementats. La necessitat d’avaluacions integrals ha impulsat el desenvolupament de marcs metodològics orientats a la sostenibilitat energètica.Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar un programa d’electrificació rural mitjançant una metodologia basada en un marc de sostenibilitat compost per cinc dimensions: tècnica, econòmica, social, ambiental i institucional. L’avaluació es desenvolupa a escala local, prenent com a cas d’estudi el Programa d’Electrificació Rural i Urbà-Marginal FERUM II, implementat a la província d’Esmeraldas, a l’Equador. A partir d’aquesta anàlisi territorial, s’identifiquen els aspectes clau per a l’avaluació d’aquest tipus de programes i es defineixen indicadors específics per mesurar el compliment d’objectius en cada dimensió. La proposta metodològica pretén oferir una guia pràctica, contextualitzada i replicable per a països en desenvolupament interessats a realitzar avaluacions rigoroses d’electrificació rural.La recerca s’estructura en diverses fases: primer, una revisió sistemàtica de la literatura per contextualitzar el problema i construir el marc teòric; després, el desenvolupament de la metodologia d’avaluació, aplicada al cas equatorià mitjançant entrevistes semiestructurades, qüestionaris i treball de camp en comunitats rurals. A través de l’anàlisi de les dades recopilades localment, es responen dues preguntes fonamentals: Quins elements s’han de considerar en avaluar programes d’electrificació rural? i Quins resultats sorgeixen de l’aplicació del marc de sostenibilitat al cas FERUM II?Els resultats preliminars mostren que el programa ha generat millores substancials en l’accés al servei elèctric i en la qualitat de vida de la població beneficiària a Esmeraldas. Això evidencia que el marc de sostenibilitat proposat permet capturar de manera integral els impactes multidimensionals de l’electrificació rural en contextos vulnerables. La dimensió econòmica presenta algunes debilitats, especialment pel que fa a l’impuls d’activitats productives i l’accés al crèdit. En canvi, la dimensió social reflecteix un impacte positiu, amb avenços en educació, comunicacions i seguretat. Des d’una perspectiva ambiental, s’observa una reducció en l’ús de combustibles fòssils gràcies a la incorporació d’electricitat de xarxa. Pel que fa al component institucional, tot i que el rendiment és generalment acceptable, s’identifiquen deficiències en la relació entre les empreses distribuïdores i les comunitats beneficiàries, especialment pel que fa a l’atenció a l’usuari i la comunicació.Paraules clau: electrificació rural, sostenibilitat energètica, avaluació de programes, accés a l’energia, desenvolupament social i econòmic, desenvolupament.
  

ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL

• CAMPOS TORESANO, CRISTINA: Future implications of Maritime Autonomous Surface Ships (MASS) over seafarers’ jobs and Maritime Education and Training (MET). Spanish case- study.
  
  Autor/a: CAMPOS TORESANO, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/01/2026
  Director/a de tesi: CASTELLS SANABRA, MARCEL·LA | BORÉN ALTÉS, CLARA
  Resum de tesi: L'objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral és revisar, actualitzar i implementar els requisits per a l'Educació i la Formació Marítima en relació amb els vaixells autònoms.Per assolir aquest objectiu, s'han estudiat els projectes en desenvolupament i els vaixells autònoms existents, així com les noves tecnologies emergents i, per tant, els nous coneixements que hauran d'adquirir les futures tripulacions. S'ha analitzat l'impacte de la navegació autònoma des de diferents perspectives, per tal d'obtenir les seves implicacions directes a la feina i formació de la gent de mar. Les necessitats futures de creació d'ocupació generaran noves competències i coneixements que s'hauran d'incorporar als cursos i titulacions actuals. Aquestes noves competències han estat analitzades des de diferents perspectives, amb l'objectiu de proposar una nova assignatura com a primer pas per completar la formació dels futurs professionals de la mar. En primer lloc, aquesta tesi realitza una anàlisi bibliomètrica amb l'objectiu d'explorar els avenços i les investigacions desenvolupades fins a l'inici del projecte, per tal d'identificar les publicacions científiques i els estudis més rellevants en l'àmbit de la formació marítima i els vaixells autònoms.En segon lloc, s'explora, mitjançant l'ús d'enquestes, les competències, els coneixements i les habilitats que es podrien afegir o adaptar, comparant els resultats obtinguts amb els avenços recents en educació i formació. Com a resultat, es presenta una proposta d'una possible nova assignatura que podria constituir una línia de desenvolupament futura en el camp de la formació sobre vaixells autònoms.Finalment, amb base als resultats obtinguts, s'ha dissenyat i implementat un curs model en col·laboració amb quatre universitats europees. Aquest curs inclou, una avaluació i anàlisi de resultats per establir una proposta de curs introductori que pugui ser adoptada per totes les Institucions d’Educació i Formació Marítimes.
  

FOTÒNICA

• BELSA CARNÉ, BLANCA MARIA: Engineering Catalyst-Ionomer Interfaces for Carbon-Efficient CO2 Electrolysis and Technology Prospects
  
  Autor/a: BELSA CARNÉ, BLANCA MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/01/2026
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ARQUER, FRANCISCO PELAYO
  Resum de tesi: La reducció electroquímica de CO2 (CO2E) ofereix una via prometedora per convertir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en combustibles i productes químics de valor afegit. Tot i això, assolir mètriques de rendiment que facin possible la viabilitat tecno econòmica i sostenible de la CO2E continua sent un repte. Això és especialment crític en el cas dels productes multicarboni (C2+), precursors importants a la indústria, on la combinació de selectivitat i utilització del carboni es veu limitada per reaccions competitives no desitjades. Aquesta tesi explora el disseny i la implementació de noves estratègies per modular les interfícies electroquímiques en CO2E amb l’objectiu de superar aquesta barrera. Aquestes estratègies es basen en la implementació de recobriments de ionòmer que aborden específicament reactius i intermediaris clau en la CO2E.Una contribució clau és el desenvolupament i l’elucidació mecanística dels canals de gestió iònica (IMC), formats mitjançant la codistribució de ionòmers d’intercanvi catiònic i aniònic (CEI i AEI) dins la capa catalítica. Aquesta arquitectura permet regular localment les poblacions d’hidròxid i cations, mitigant l’enverinament per *OH i millorant l’adsorció de *CO, passos crítics per afavorir l’acoblament C–C i la formació de productes C2+.La interfície ionòmer–catalitzador es caracteritza exhaustivament mitjançant SEM–EDS, FTIR, XPS, KPFM, mesures d’angle de contacte, voltamperometria cíclica i EIS. L’espectroscòpia Raman in situ revela l’evolució dinàmica de les espècies superficials, confirmant que l’acumulació excessiva de *OH suprimeix la selectivitat cap a C₂⁺, mentre que els IMC restableixen condicions interficials favorables. Aquests coneixements es correlacionen amb millores en el rendiment electroquímic, l’eficiència de carboni i l’estabilitat en un ampli rang de condicions operatives, inclosos entorns altament àcids.El concepte d’IMC s’implementa també en conjunts d’elèctrodes de membrana (MEA, per les seves sigles en anglès) que operen a pH neutre. Els resultats preliminars mostren una millora del rendiment i una reducció dels voltatges de cel·la en els elèctrodes basats en IMC, indicant la seva compatibilitat amb plataformes de reactors escalables i components comercialment viables.La tesi conclou amb una anàlisi més àmplia dels reptes que afronta la CO2E a escala. S’avaluen críticament colls d’ampolla clau, com la dependència d’ànodes d’iridi i membranes fluorades, i es proposen objectius de materials i rendiment per a la implementació a escala de giga tona. Una anàlisi tecno econòmica i de cicle de vida descriu els compromisos entre rendiment, cost i sostenibilitat, mentre que es revisen els esforços globals d’escalat. Es proposen protocols de referència per reduir la bretxa entre la recerca de laboratori i la implementació industrial.En conjunt, aquest treball avança un marc coherent d’enginyeria interficial per a la CO2E, vinculant la comprensió a escala molecular amb la integració a escala de dispositiu i proporcionant vies cap a la implementació industrial.
  
• LAMICH, TOMÁŠ: A single emitter emitting resonance fluorescence into a coherent beam
  
  Autor/a: LAMICH, TOMÁŠ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/01/2026
  Director/a de tesi: MITCHELL, MORGAN | VEYRON, ROMAIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l'estadística de la llum produïda per un sol àtom atrapat en l'espai lliure quan s'interconnecta amb dos feixos coherents ortogonals. L'àtom dispersa la llum en el mateix mode espacial que un feix de sondeig coherent i feble, la qual cosa dona lloc a una estadística de fotons que pot ser controlada. La capacitat de controlar l'estadística dels fotons d'una font pot ser útil per a aplicacions en les quals es desitgen fotons amb distint tipus d'estadística.Un únic emissor en l'espai lliure, quan es deixa interactuar amb un únic feix de bombament, només pot dispersar un fotó en un moment donat. Això dona lloc a una estadística de fotons anti-agrupats. Tanmateix, Goncalves et al. (2021) van estudiar la possibilitat d'interconnectar l'àtom amb un feix de bombament fort i un feix de sondeig feble, la qual cosa dona lloc a una estadística de fotons que pot ser controlada, en la qual es poden aconseguir estadístiques super-poissonianas i sub-poissonianas variant la relació entre el bombament i el sondeig o la fase relativa entre tots dos. En controlar la relació bombo-sondeig, també és possible controlar la transmissió del sondeig a través de l'àtom.La implementació experimental de l'esquema "GMC" mostra el comportament previst, en el qual la transmissió pot suprimir-se fins al 62 % i ajustar-se canviant la relació bombament-sondeig. També mostra que l'estadística dels fotons pot passar de super-poissoniana a sub-poissoniana canviant la fase relativa de bombament-sondejo, i que l'agrupament dels fotons aconseguit també depèn de la relació bombament-sondeig.A més, en aquesta tesi es presenta la mesura de la temperatura de l'àtom, en la qual la interferència dels feixos de bombament i sondeig en l'àtom condueix a mesuraments directes del desplaçament rms de l'àtom dins del parany, que està directament relacionat amb la temperatura de l'àtom. Aquests mesuraments demostren un nou mètode no destructiu per a estimar la temperatura de l'àtom.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• FERNANDEZ GONZALEZ, POL: Structural and functional characterization of rhodopsin mutants associated with retinitis pigmentosa and their modulation by small molecules
  
  Autor/a: FERNANDEZ GONZALEZ, POL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/01/2026
  Director/a de tesi: GARRIGA SOLE, PERE
  Resum de tesi: Els receptors acoblats a proteïnes G constitueixen la superfamília més gran de proteïnes de membrana en mamífers i tenen un paper essencial en la transducció de senyals. Entre ells, la rodopsina serveix com a fotoreceptor primari en les cèl·lules bastonades, mediant la visió en condicions de llum tènue. Les mutacions en el gen de la rodopsina són la causa principal de la retinosi pigmentària, una malaltia degenerativa hereditària de la retina caracteritzada per la mort progressiva dels fotoreceptors i la ceguesa eventual. Malgrat la gravetat d'aquesta condició, les opcions terapèutiques romanen limitades, fent crucial el desenvolupament de noves estratègies d'estabilització.Aquesta tesi presenta una investigació exhaustiva de les mutacions de la rodopsina associades a la retinosi pigmentària i avalua el potencial terapèutic d'estabilitzadors de molècules petites com a xaperones farmacològiques. Mitjançant anàlisis sistemàtiques bioquímiques, biofísiques i estructurals, hem caracteritzat tres mutacions patogèniques localitzades en l'hèlix transmembrana 3 (T108P i G121R) i la regió N-terminal (M39R), revelant mecanismes moleculars diferents subjacents a la disfunció dels fotoreceptors. La mutació T108P va preservar el tràfic de proteïnes i la unió del cromòfor però va mostrar una estabilitat tèrmica reduïda i una activació de la proteïna G greument afectada degut a la rigidesa conformacional del motiu ERY. En contrast, la mutació G121R va mostrar un fenotip típic de mal plegament amb pèrdua completa de la unió del cromòfor i retenció intracel·lular parcial, probablement desencadenant l'apoptosi mediada per estrès del reticle endoplasmàtic. La variant M39R, associada amb la retinosi pigmentària sectorial, va mostrar característiques d'un mutant amb eficiència de plegament reduïda però amb una preservació significativa de l'estructura nadiua.L'anàlisi de la mutació G90V, a l’hèlix transmembranal II, en un fons conformacionalment estabilitzat (pont disulfur N2C/D282C) va demostrar que, tot i que l'estabilització estructural va millorar la resistència tèrmica i química, no va poder rescatar els defectes fonamentals de fotoactivació. L'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d'estat sòlid va revelar pertorbacions subtils en la configuració del retinal i una flexibilitat conformacional reduïda en elements estructurals clau.Finalment, l'avaluació del geraniol com a potencial xaperona farmacològica va mostrar resultats prometedors, millorant l'estabilitat tèrmica de la rodopsina M39R sense afectar la regeneració del cromòfor, el fotoblanqueig o la dinàmica d'activació. La seva naturalesa hidrofòbica suggereix interacció amb l'entorn de membrana de l'opsina, establint-lo com a candidat per a un desenvolupament terapèutic posterior.Les simulacions de dinàmica molecular van proporcionar coneixements a nivell atòmic sobre els canvis conformacionals induïts per mutacions, recolzant els descobriments experimentals i revelant com les alteracions estructurals subtils condueixen a resultats patogènics diferents. Addicionalment, hem desenvolupat i optimitzat amb èxit protocols per a l'expressió, purificació i anàlisi per ressonància magnètica nuclear d'estat sòlid de la rodopsina, establint un prometedor marc metodològic aplicable a altres receptors acoblats a proteïnes G.Aquests descobriments avancen la nostra comprensió dels mecanismes de degeneració de la retina associats a la rodopsina i demostren la viabilitat de l'estabilització amb molècules petites com a estratègia terapèutica. El treball proporciona una base per desenvolupar intervencions dirigides per a la retinosi pigmentària i potencialment altres trastorns relacionats amb receptors acoblats a proteïnes G, mentre destaca la importància dels enfocaments terapèutics específics de mutació.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• RIVERA VIDAL, AMANDA CATALINA: EARTH & FIBERS, Local Technologies Earthen Composites (LoTEC). Local reuse of by-products for zero-waste building materials, appropriate building solutions in vernacular and contemporary architecture.
  
  Autor/a: RIVERA VIDAL, AMANDA CATALINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 16/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 29/01/2026
  Director/a de tesi: NAVARRO EZQUERRA, MARIA ANTONIA | ACHENZA, MARIA MADDALENA
  Resum de tesi: Aquesta recerca doctoral aborda els reptes ambientals i culturals del sector de la construcció mitjançant la revalorització dels materials locals i els coneixements tradicionals a través de l’experimentació científica. Amb el títol EARTH & FIBERS Local Technologies Earthen Composites (LoTEC), la tesi investiga compostos de terra i fibres vegetals derivats de subproductes agrícoles i d’excavació com a materials de baix impacte, circulars i regeneratius per a la descarbonització de l’entorn construït.L’estudi integra anàlisis comparatives de la construcció vernacla, assaigs experimentals de materials i aplicacions arquitectòniques. Estudis de cas d’Europa i Amèrica Llatina documenten la lògica higrotèrmica i la intel·ligència cultural dels sistemes tradicionals de terra i fibres vegetals. Les anàlisis de laboratori caracteritzen les matèries primeres locals (sòls i residus vegetals), que condueixen a la formulació i a la prova de nous compostos de terra. Les seves propietats físiques, químiques i higrotèrmiques —incloent la conductivitat tèrmica, la permeabilitat al vapor, l’absorció acústica i la resposta al foc— s’avaluen de manera sistemàtica. Prototips a mitjana escala, construïts i monitorats en condicions reals, confirmen la seva viabilitat tècnica i aplicabilitat arquitectònica.Els resultats indiquen que els compostos LoTEC presenten un comportament higrotèrmic versàtil, que oscil·la entre l’aïllament tèrmic i l’acumulació de calor segons la densitat de la mescla i la composició de les fibres. Produïts sense transformació química de les matèries primeres —només amb terres tamisades i fibres vegetals tallades— requereixen una energia mínima per transformar-se de matèria primera en element constructiu. Al final de la seva vida útil poden rehidratar-se i reutilitzar-se sense pèrdua de prestacions o reintegrar-se de manera segura en el medi ambient. La seva capacitat de regulació higroscòpica els fan especialment compatibles amb la naturalesa permeable dels materials històrics, afavorint una rehabilitació adequada i una millora del confort interior, mentre contribueixen a preservar el patrimoni arquitectònic. També són eficients en noves construccions basades en l’ús racional dels recursos, la circularitat i la proximitat.Més enllà dels resultats tècnics, la recerca redefineix la sostenibilitat arquitectònica dins d’un paradigma de post creixement, desplaçant el focus des de l’expansió i el consum cap a la cura, l’adaptació i la responsabilitat material. En integrar el coneixement tradicional amb l’anàlisi científica i el disseny contemporani, EARTH & FIBERS proposa un model d’arquitectura que minimitza la dependència dels sistemes extractius i promou la regeneració ecològica i cultural, situant els materials de terra i fibres vegetals com a components essencials d’un entorn construït descarbonitzat i integrat en el seu context.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• IAMPIERI, ARIANNA: Oriol Maspons, un archivio della memoria visiva del secondo ‘900. La fotografia come interpretazione del contesto abitato
  
  Autor/a: IAMPIERI, ARIANNA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/01/2026
  Director/a de tesi: PIZZA DE NANNO, ANTONIO | BERGERA SERRANO, JOSE IGNACIO
  Resum de tesi: Oriol Maspons va ser un dels protagonistes de l’escena fotogràfica de Barcelona en la segona meitat del segle XX i un actor clau en la renovació del llenguatge fotogràfic, en una època encara ancorada a cànons acadèmics i tradicionalistes. Encara que la seva vasta i eclèctica producció ha estat objecte d'estudi al llarg del temps, la seva contribució a la representació de l'espai arquitectònic i urbà continua sent poc explorada, a pesar que aquest àmbit de treball va representar una constant en la seva trajectòria fotogràfica. La tesi es proposa aprofundir la mirada d'Oriol Maspons sobre el context habitat, contribuint així al fascinant estudi de les interseccions entre fotografia, arquitectura i espai urbà.L'interès de Maspons per l'arquitectura i la ciutat emergeix des dels primers anys de la seva pràctica amateur, consolidant-se amb el temps, com demostren les nombroses col·laboracions professionals empreses, a vegades en solitari i altres al costat del seu soci Julio Ubiña, amb qui va fundar un estudi fotogràfic en 1957. Maspons i Ubiña van realitzar reportatges per a diversos arquitectes i projectes editorials del sector, entre ells Cuadernos de Arquitectura (revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - COAC), documentant les principals obres arquitectòniques i la transformació urbana en curs; un altre treball significatiu és el realitzat per al volum Arquitectura Española Contemporánea de Lluís Domènech i Girbau.A més de ser testimoni visual de la producció arquitectònica del seu temps, Maspons va dirigir també la seva càmera cap al patrimoni històric, retratant l'arquitectura modernista i la gòtica, aquesta última protagonista del llibre fotogràfic Arquitectura gótica catalana, amb textos d'Alexandre Cirici i disseny gràfic dels arquitectes Oscar Tusquets i Lluís Clotet. Paral·lelament, Maspons va oferir un relat visual de la seva ciutat, Barcelona, a través de les guies turístiques Això també és Barcelona (en col·laboració amb Ubiña) i Barcelona pam a pam, contribuint a la difusió d'una imatge inèdita de la ciutat; en el període olímpic, d'altra banda, va treballar al costat d'altres col·legues com Francesc Català-Roca, Colita i Xavier Miserachs, aportant un valuós testimoniatge de les transformacions arquitectòniques i urbanístiques radicals que van afectar a Barcelona en els anys vuitanta.Aquests exemples evidencien tant l'envergadura del treball de Maspons com la seva versatilitat. L'anàlisi en profunditat de la seva obra, mereixedora d'atenció, constitueix una important aportació tant a la història de la fotografia com a la història de l'arquitectura espanyola de la segona meitat del segle XX, donada la rellevància del paper de Maspons en el debat arquitectònic de l'època i en la construcció de l'imaginari visual de la capital catalana.A través de l'anàlisi de la bibliografia existent, l'estudi de material arxivístic inèdit i l'examen de les publicacions il·lustrades amb les seves fotografies, es pretén oferir una visió més àmplia i profunda del tema. L'objectiu és ampliar els coneixements previs amb noves aportacions, consolidar algunes posicions, desenvolupar reflexions crítiques sobre el treball de Maspons en la representació arquitectònica i urbana, i obrir noves perspectives de recerca.
  
• ROGER GONCE, JOAN: “El barrio que (nos) construimos” Creixement i desenvolupament urbà del barri de Roquetes de Barcelona, a través del Padró Municipal d’Habitants (1940-1978)
  
  Autor/a: ROGER GONCE, JOAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/01/2026
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | OYON BAÑALES, JOSE LUIS
  Resum de tesi: Aquest estudi aborda la història urbana del barri de Roquetes de Barcelona durant el període franquista, amb l’objectiu d’analitzar-ne la formació, consolidació i transformació al llarg de més de quaranta anys de dictadura. El treball pretén aportar dades i una reflexió crítica sobre els processos socials, econòmics i urbanístics que van configurar aquest barri obrer i marcadament immigrant, en un context de creixement accelerat, precarietat d’infraestructures i desigualtats territorials.L’anàlisi minuciosa del padró municipal d’habitants, creuat sistemàticament amb altres fonts demogràfiques, laborals i urbanístiques, ha permès aprofundir en qüestions clau per entendre la trajectòria del barri: les xarxes i cadenes migratòries que en van sostenir el creixement; les formes de treball i les oportunitats —o límits— de mobilitat social dels seus residents; les condicions d’habitatge i els models de producció urbana; i, finalment, la construcció del barri com a espai de convivència, identitat i sociabilitat en un marc d’abandonament institucional i respostes veïnals.A través d’aquesta combinació de perspectives i fonts, la recerca aporta una mirada integrada sobre Roquetes que contribueix al debat més ampli sobre les perifèries urbanes, el franquisme soci i les experiències quotidianes dels sectors populars a la Barcelona del segle XX.