Tesis en dipòsit públic
Presentació d'al·legacions a una tesi doctoral en el termini d'exposició pública
D'acord amb la Normativa Acadèmica dels Estudis de Doctorat, els doctors i doctores poden sol·licitar l'accés a una tesi doctoral en dipòsit per consultar-la i, si n'hi ha, fer arribar a la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat les observacions i al·legacions que considerin oportunes sobre el contingut.
ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
- RODRIGUEZ FERRANDEZ, IVAN: Mixed software/hardware-based fault-tolerance techniques for complex COTS system-on-chip in radiation environmentsAutor/a: RODRIGUEZ FERRANDEZ, IVAN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: KOSMIDIS, LEONIDAS | TALI, MARIS
Resum de tesi: Aquesta tesi, titulada "Mixed Software/Hardware-based Fault-tolerance Techniques for Complex COTS System-on-Chip in Radiation Environments" (Tècniques mixtes de tolerància a fallades basades en programari i maquinari per a sistemes en xip COTS complexos en entorns de radiació) , en concret GPU, en aplicacions espacials. Aquests sistemes d‟ús automotriu ofereixen una gran capacitat de càlcul, però s‟enfronten a reptes únics en els entorns de radiació intensa típics de l‟espai. La investigació analitza aquests reptes i proposa solucions per millorar la fiabilitat dels sistemes esmentats. Un component clau de la tesi consisteix en l‟avaluació exhaustiva de les GPU integrades modernes en condicions similars a les de l‟espai, inclosa l‟exposició a la radiació de protons i ions pesats. Aquesta anàlisi identifica vulnerabilitats com els Single Event Effects (SEE), que poden causar errors com Single Event Upset (SEU), els Single Event Functional Interrupt (SEFI) i Single Event Latch-up (SEL). Per avaluar aquestes condicions, l'autor desenvolupa la suite OBPMark, un benchmark de codi obert dissenyat per avaluar el rendiment i l'eficiència de les GPU en tasques computacionals específiques de l'espai. Per abordar les fallades identificades, la tesi proposa estratègies innovadores de mitigació de fallades basades en programari. Aquestes inclouen el disseny de kernels de GPU tolerants a fallades i solucions de middleware que milloren la detecció i recuperació derrors. L‟eficàcia d‟aquests mètodes es demostra mitjançant simulacions i proves de radiació. A més, la investigació presenta innovacions a nivell de maquinari, com ara el desenvolupament de circuits integrats d'aplicació específica (ASIC) i plaques de circuit imprès (PCB) especialitzades, per millorar la resistència del sistema sense comprometre'n el rendiment. Aquest treball contribueix significativament al camp de la computació espacial en crear un marc sòlid per avaluar i mitigar els efectes de la radiació en complexos SoC COTS. S'estén un pont entre la rendibilitat i el rendiment de les tecnologies comercials i les exigències de fiabilitat de les aplicacions espacials. Els resultats d‟aquesta tesi aplanen el camí per al‟adopció de GPU integrades d‟alt rendiment en futures missions espacials.
ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
- CASTELLARNAU VISUS, MARIA ANGELES: Cosecha de lo invisible. Paisaje de agua en la Val de AyerbeAutor/a: CASTELLARNAU VISUS, MARIA ANGELES
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 26/09/2025
Data de FINAL de diposit: 09/10/2025
Director/a de tesi: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO
Resum de tesi: En un context de crisi ambiental evidenciat en la pèrdua de biodiversitat, la sequera, la percolació en les estructures funcionals dels paisatges productius, l'escalfament global i les tendències a posicions d'irreversibilitat; de crisi social que delata la forta despoblació de les zones rurals , el desequilibri, la pèrdua d'estructura social comunitària, i la pèrdua de vincle de les persones amb el medi natural. I de crisi econòmica derivant en una pèrdua d'usos del sòl, els canvis de sistema de propietat, la fragilitat de les activitats agrícoles i ramaderes cada vegada més sotmeses als costos d'industrialització i inputs del sector, i les tensions dels mercats de producció i distribució d'aliments. Els territoris de l'interior del nord-est peninsular es veuen llançats a una vulnerabilitat ambiental i social crítica que posa en escac la la sostenibilitat de l'habitabilitat en aquests territoris i la seva funcionalitat sistèmica com a territoris productors de recursos i aliments.La present recerca té com a objectiu, a través de l'anàlisi de la gestió dels fluxos materials en els paisatges culturals de la zona pre-pirinenca d'Osca, trobar les claus que en la interrelació entre arquitectura i agricultura delaten les estratègies que possibiliten a l'ésser humà organitzat en societat habitar aquests els territoris àrids.L'anàlisi sistèmica de la matriu biofísica sobre la qual societats preindustrials organitzades en comunitat gestionen els recursos per a habitar el territori llança els fonaments de gestió de recursos materials que possibiliten la sostenibilitat dels sistemes productius i per tant de l'habitabilitat en aquests territoris.Conèixer i entendre els principis fonamentals que regeixen el funcionament sistèmic de les dinàmiques d'intercanvis micro sistèmics i macro sistèmics i de gestió dels recursos materials que han aplicat les societats preindustrials , permetrà desenvolupar estratègies per a la consecució d'habitabilitat en aquests territoris , i en territoris amb matriu biofísica i climàtica similar, en un escenari post-*oil.La present recerca analitza aquesta gestió en l'àmbit de la *val de *Ayerbe, un territori eminentment agrícola típic *pre-pirinenc d'Osca. D'aquesta anàlisi de la matriu biofísica , el grup social preindustrial i la seva estructura i les seves dinàmiques de gestió comunitària i les estratègies de gestió d'aigua i sòl es depuren unes estratègies tecnològiques que permeten mantenir la viabilitat d'habitar aquests territoris.La metodologia emprada consisteix en l'estudi cartogràfic,l'entrevista, l'estudi d'un *amillaramiento de l'any 1856,l'anàlisi dels reglaments interns de les comunitats de regants, el treball de camp i l'estudi de cas dels diferents sistemes de gestió del sòl i del reg.Els resultats de la recerca descriuen aquestes tecnologies de modelatge del sistema hidrològic natural i de la geomorfologia del sòl, que es despleguen en uns sistemes de collita d'aigua i sòl i de reg que regeixen com a lleis fonamentals al construcció dels paisatges culturals d'aquest territori. Així doncs es descriuen les tecnologies d'inundació, infiltració, drenatge, escorrentia, captació, conducció, decantació, magatzematge, evapotranspiració, *aterrazado,etc. que persegueixen la reposició de nutrients, el manteniment de la fertilitat del sòl, eviten l'erosió, optimitzen l'obtenció d'aigua, adaptades al règim de pluges local, i als cicles i maneig dels cultius i a l'estructura del sòl.En conclusió les estratègies tecnològiques detectades es regeixen per uns fonaments basats en les lleis de la naturalesa adaptades a aquest clima i a aquesta *matríz biofísica i per tant són susceptibles de reconsiderar-se per al desenvolupament d'estratègies de gestió dels fluxos dels recursos materials no basades en l'ús de combustibles fòssils en el futur.
AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
- DALMASSO BLANCH, MARC: Cooperative Planning and Negotiation in Human-Robot TeamsAutor/a: DALMASSO BLANCH, MARC
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO
Resum de tesi: A mesura que els robots s’integren cada cop més en entorns quotidians, els paradigmes rígids de rols d’interacció i els models de control unilateral resulten insuficients per permetre una col·laboració significativa. Preservar l’autonomia dels humans alhora que es permet als robots contribuir proactivament en tasques de presa de decisions compartida introdueix la necessitat d’alineació i negociació entre agents. La negociació no sorgeix només com una preferència de disseny, sinó com un requisit quan entitats autònomes amb coneixement parcial, capacitats diferents o objectius desalineats han d’actuar conjuntament en entorns reals.Aquesta tesi investiga el repte d’integrar robots en equips humans en entorns no estructurats, amb un enfocament particular en la Navegació Col·laborativa Humà-Robot (HRCN). Pretén capacitar els robots com a agents actius en la presa de decisions, que s’adaptin de manera flexible i crítica a les preferències i necessitats humanes. Aquest desenvolupament tecnològic es planteja com una necessitat social: sense ell, els robots restarien confinats a entorns controlats, o les persones perdrien capacitat d’agència en haver-se d’adaptar a comportaments robòtics rígids.Les contribucions principals de la tesi són tres. En primer lloc, introdueix el model de Fonts de Recompensa Social (SRS), una representació compartida de l’espai i de les tasques per a Equips Humà-Robot (HRT). En segon lloc, presenta un sistema de planificació multiagent que utilitza el model SRS per generar plans col·laboratius per a equips heterogenis. En tercer lloc, proposa un marc teòric de negociació per a la Negociació de Plans Humà-Robot (HRPN), que incorpora un nou model de caracterització de plans, l’espai de cooperativitat. Aquestes i altres contribucions secundàries es validen mitjançant experiments en entorns reals dins del cas d’ús de cerca col·laborativa d’objectes.En conjunt, la tesi ofereix un camí per al desplegament de robots com a agents col·laboratius capaços de negociar, i així donar suport a una interacció humà-robot que preservi l’autonomia de les persones en la presa de decisions en contextos de món obert.
- IZQUIERDO BADIOLA, SILVIA: Hybrid Systems for Human-Centered Robotics: Combining Symbolic and Generative AI for Flexible and Adaptive Plan Generation and ExecutionAutor/a: IZQUIERDO BADIOLA, SILVIA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 29/09/2025
Data de FINAL de diposit: 10/10/2025
Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | RIZZO, CARLOS ERNESTO
Resum de tesi: Els robots estan abandonant ràpidament els entorns estructurats de les fàbriques per entrar en espais rics en presència humana com llars, hospitals i llocs de treball compartits. Perquè la col·laboració sigui efectiva i els robots siguin acceptats en entorns dinàmics, és essencial que el desenvolupament del seu comportament tingui un enfocament centrat en les persones. Això implica capacitar els robots per generar plans que s’adaptin de manera contínua a l’entorn canviant i a l’estat dels humans, anticipant i prevenint possibles errors, tot permetent que aquests plans i models es defineixin de forma flexible i comprensible per a les persones. Aquesta tesi avança cap a aquest objectiu mitjançant un enfocament basat en dues estratègies complementàries: (i) tècniques fonamentades de planificació estructurada i modelatge d’agents, i (ii) la seva extensió amb capacitats pròpies de grans models de llenguatge (LLM), donant lloc a sistemes híbrids capaços de comportaments més generals i adaptatius.S’han desenvolupat quatre contribucions principals, cadascuna orientada a un repte específic. En primer lloc, per resoldre la manca d’integració efectiva dels estats humans en la planificació de la col·laboració humà-robot (HRC), sovint origen de fallades, proposem un marc que incorpora un model d’agent en la planificació de tasques mitjançant la modulació del cost de les accions, amb l’objectiu d’anticipar i evitar errors. En segon lloc, per afrontar la dificultat d’estimar els costos d’accions específics d’un agent en entorns amb escassetat de dades, presentem un marc d’aprenentatge basat en simulació. En tercer lloc, per superar la rigidesa i l’esforç de modelatge dels sistemes actuals, desenvolupem un entorn de planificació que tradueix objectius humans i condicions d’agents expressats en llenguatge natural en problemes estructurats de planificació, fent més flexible i intuïtiva la generació de plans. En quart lloc, reconeixent que l’execució d’un pla pot trobar dificultats no previstes durant la seva planificació, presentem un agent per detectar, explicar i resoldre problemes de manera contextual, aprofitant una interacció regulada entre un LLM i eines de percepció i interacció. Conjuntament, aquestes contribucions, sostingudes per resultats publicats, aborden tres objectius centrals: (O1) integrar la planificació de tasques amb el modelatge d’agents per generar plans adaptats a les persones; (O2) proposar tècniques flexibles per definir models de planificació, acció i agents; i (O3) implementar mecanismes de prevenció d’errors en entorns dinàmics centrats en les persones.Aquesta tesi defensa el pas de sistemes rígids i orientats a tasques especifiques cap a una robòtica més adaptativa i generalitzable, combinant mètodes simbòlics estructurats amb IA generativa. S’identifiquen els principals reptes d’aquesta transició i es proposen solucions per orientar i impulsar els avenços futurs en robòtica centrada en les persones. Amb enfocaments híbrids, aquesta recerca permet una generació de plans flexible i natural, els quals s’adapten a les preferències i estats humans, anticipant-se a possibles fallades durant l’execució, i establint les bases per a un futur sistema unificat, capaç de funcionar i adaptar-se eficaçment al món real.
- VERMA, PARIKSHIT: Control strategies for the traffic management of AGV-based transportation systemsAutor/a: VERMA, PARIKSHIT
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: OLM MIRAS, JOSEP MARIA | SUAREZ FEIJOO, RAUL
Resum de tesi: La recerca actual en el control de flotes de Vehicles de Guiatge Automàtic (AGVs) se centra en millorar-ne l’eficiència i la integració dins d’entorns industrials tals com plantes de producció i magatzems. Aquests AGVs s’utilitzen principalment per al transport de materials i, quan s’integren eficaçment en els fluxos de treball de les fàbriques, ofereixen avantatges significatius en flexibilitat i escalabilitat. Aquesta integració permet distribuir dinàmicament les estacions de processament i ampliar el sistema afegint nous AGVs o estacions de treball amb una mínima interrupció. Un repte important és gestionar diversos tipus d’AGVs sota un sistema de control unificat per mantenir la fluïdesa operativa davant variacions en la demanda de transport. Així, un dels aspectes fonamentals en la gestió de flotes d’AGVs és el control de trànsit en espais compartits. Normalment, aquests espais interiors estan premapats i tots els AGVs tenen accés compartit a aquest mapa, que inclou la xarxa de camins i Punts d’Interès (POIs), com ara zones de càrrega i descàrrega, estacions de recàrrega i àrees d’aparcament. Com que aquests POIs només poden ser ocupats per un AGV a la vegada, els sistemes de gestió del trànsit han de determinar quin AGV ocupa cada punt, identificar possibles conflictes, programar la sortida dels AGVs dels aparcaments i decidir quin té prioritat en punts compartits. Un altre component clau és l’assignació de tasques —determinar quin AGV ha de realitzar una tasca concreta i quan. Aquesta decisió depèn de múltiples factors dinàmics, com la ubicació actual de l’AGV, l’estat de la bateria, la capacitat de càrrega, les condicions del trànsit i la urgència de la tasca. L’assignació eficient de tasques i el control del trànsit estan profundament interrelacionats; gestionar-ne un implica considerar l’altre. Per exemple, si es decideix el moment òptim per executar una tasca, el sistema pot reduir conflictes i millorar-ne el rendiment global. Tot i que els enfocaments actuals de gestió de flotes aborden molts d’aquests aspectes, encara hi ha molt marge per millorar la coordinació, l’adaptabilitat i l’optimització dels sistemes de transport basats en AGVs.Aquesta tesi explora les diverses funcions d’un sistema de transport basat en múltiples AGVs, oferint una visió general completa dels seus aspectes operatius. Tot i això, les contribucions principals d’aquest treball es centren en tres àrees clau. En primer lloc, es presenta una estratègia eficient de gestió del trànsit dissenyada per millorar el flux d’AGVs dins d’un Sistema de Fabricació Flexible (FMS). Aquest enfocament s’avalua mitjançant una anàlisi comparativa amb mètodes d’última generació, demostrant-ne l’eficàcia per optimitzar el trànsit i minimitzar els retards.En segon lloc, la tesi aprofundeix en l’aplicació pràctica de l’estratègia proposada de gestió del trànsit en entorns industrials reals. S’avalua la discretització espacial de l’espai de treball dels AGVs i els períodes de control en la implementació de l’estratègia, oferint coneixement valuós per salvar la distància entre els models teòrics i la seva aplicació pràctica, assegurant així una integració efectiva als processos industrials existents.Finalment, la recerca investiga l’impacte de diferents criteris d’assignació de tasques en l’eficiència global del sistema AGV. A través de l’anàlisi de diverses estratègies d’assignació de tasques als AGVs, la tesi identifica factors clau que influeixen en el rendiment tant de la gestió del trànsit com del sistema de transport en general. Aquesta anàlisi pretén perfeccionar els mètodes d’assignació per millorar encara més l’eficiència operativa de les flotes d’AGVs, contribuint així a uns fluxos de treball industrials més àgils i productius.
CIÈNCIES DEL MAR
- ANGELINI, RICCARDO: Coastal environment monitoring through satellite, terrestrial and airborne remote sensingAutor/a: ANGELINI, RICCARDO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: CIÈNCIES DEL MAR
Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: MASIERO, ANDREA | LUZI, GUIDO | RIBAS PRATS, FRANCESCA
Resum de tesi: Les zones costaneres estan cada cop més amenaçades per la pujada del nivell del mar induïda pel canvi climàtic i per pressions antropogèniques, fet que requereix eines de monitoratge robustes i escalables. La primera fase d’aquesta tesi implementa una metodologia integral per a l’extracció semiautomàtica de línies de costa mitjançant imatges satel·litals multiespectrals Sentinel-2 (S2) i PlanetScope (PLN). Les línies de costa extretes es validen mitjançant mesures GNSS in situ i ortomosaics d’alta resolució en tres platges de sorra mediterrànies. L’eina d’extracció utilitza diversos índexs espectrals combinats amb mètodes de segmentació basats en llindars i clustering no supervisat. S’assoleix un alt rendiment amb S2, amb una precisió mitjana subpíxel de 4 m (desviació mitjana absoluta, MAD) a partir de píxels de 10 m, is’obté una precisió mitjana de 2 m amb les imatges de 3 m de resolució de PLN. En la segona fase del treball, les línies extretes s’utilitzen per caracteritzar morfologies costaneres conegudes com a megacusps, undulacions de la línia de costa amb espaiats longitudinals de centenars de metros i amplituds transversals de fins a poques desenes de metros, que poden afectar significativament la usabilitat de les platges. La validació amb dades de referència demostra que les línies derivades per satèl·lit poden descriure amb solidesa i precisió paràmetres com l’amplitud i la longitud d’ona. A més, l’evolució dels megacusps pot caracteritzar-se eficaçment combinant diferents tipus d’imatges (S2 i PLN), permetent identificar fases de creixement, erosió i migració fins i tot a escales setmanals. Això pot ser útil per gestionar el seu impacte en les platges mediterrànies.Una altra fase consisteix a avaluar i corregir les línies extretes segons les excursions de marea i el setup de l’onatge. Les correccions basades en dades de mareògrafs i boies mostren que, tot i que els desplaçaments absoluts són limitats, la seva anàlisi ajuda a eliminar una font potencial d’error, justificant-ne la integració en fluxos de treball d’alta precisió. Això també permetria aplicar la metodologia desenvolupada a platges meso- i macro-mareals.Finalment, la recerca incorpora imatges de radar d’obertura sintètica (SAR) Sentinel-1 (S1) i TerraSAR-X (TSX) per ampliar l’eina d’extracció a periodes sense llum o amb núvols, incloent-hi dues platges mediterrànies addicionals amb sediments de grava. El mòdul SAR empra un filtratge avançat i la detecció de valors atípics, però manté la metodologia bàsica de la primera fase, demostrant la flexibilitat de l’enfocament. Els resultats mostren una excel·lent precisió i estabilitat per a platges de grava (MAD d’uns 6 m) i de sorra (uns 7 m), partint de píxels de 10 m. En una comparació entre dues imatges TSX i la més propera en le temps de S1, la primera aconsegueix una millor precisió (MAD de 2.5 m enfront de 6.5 m), però només en condicions meteorològiques favorables (no diferències en l’altra data). L’estudi també analitza la influència de paràmetres com la polarització, la longitud d’ona, la geometria d’adquisició i les condicions ambientals en la precisió de les línies de costa de SAR. Els resultats indiquen que un contrast més alt entre la retrodispersió produit per la terra i el mar, típic de platges de grava, i un vent moderat milloren la detecció. Per contra, un vent o onatge forts redueixen el contrast i augmenten l’error.En conjunt, aquest treball ofereix eines robustes i escalables per al monitoratge d’alta resolució de la morfologia costanera de platges mediterrànies mitjançant dades satel·litals. Aquestes metodologies podrien estendre’s a platges amb marea i a altres àmbits relacionats com la cartografia d’inundacions. Els algoritmes desenvolupats podrien integrarse en plataformes operatives com sistemes d’alerta primerenca o aplicacions WebGIS interactives, contribuint significativament a les estratègies adaptatives de gestió costanera per part de les autoritats locals.
ENGINYERIA BIOMÈDICA
- JAMES, CHRISTOPHER WILLIAM VINCENT: Biomaterials for Cardiac RegenerationAutor/a: JAMES, CHRISTOPHER WILLIAM VINCENT
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: ENGEL LOPEZ, ELISABET
Resum de tesi: Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món, i degut a la limitada capacitat regenerativa del cor, el trasplantament continua sent el tractament més efectiu després d’una lesió. L'enginyeria de teixits in situ ha despertat un gran interès com a mètode per promoure la regeneració endògena de les àrees danyades. Dins d’aquest camp, els biomaterials ofereixen múltiples enfocaments gràcies a la seva biocompatibilitat, biodegradació i bioactivitat ajustables. Aquest treball desenvolupa i caracteritza diversos biomaterials injectables per a la regeneració cardíaca.Els hidrogels injectables que proporcionen suport físic al teixit danyat o encapsulen components bioactius han demostrat ser prometedors. Els estudis en humans amb hidrogels de matriu extracel·lular miocàrdica (cECM) han demostrat seguretat i millores clíniques potencials. Aquí, vam aïllar i caracteritzar una cECM porcina, i avaluem el creixement cel·lular associat a la regeneració cardíaca. També vam millorar les propietats viscoelàstiques dels hidrogels amb alginat (ALG), mantenint la seva biocompatibilitat.El lactat, prèviament considerat un residu metabòlic, ha demostrat promoure la cicatrització, l’angiogènesi i la proliferació de cardiomiòcits. Basant-nos en aquesta evidència, vam desenvolupar un injectable amb nanopartícules de PLGA, que permeten alliberar lactat de manera controlada i que han estat associades amb l’estimulació de l’angiogènesi.A més, el potencial terapèutic de les cèl·lules mare per a malalties cardíaques es deu a la secreció de molècules bioactives (secretoma). El secretoma de cèl·lules estromals de medul·la òssia (BMSC) pot protegir el cor lesionat i millorar la contracció cardíaca. Vam avaluar diversos mètodes per millorar el secretoma de BMSC i incorporar-lo, sol o en nanopartícules de PLGA, dins de la plataforma cECM-ALG.En conjunt, aquesta tesi presenta biomaterials injectables prometedors per a la regeneració cardíaca. Els resultats preliminars justifiquen futurs estudis sobre biomaterials, secretomes i l'impacte del lactat en les cèl·lules del cor.
ENGINYERIA CIVIL
- ARES DE PARGA REGALADO, SEBASTIAN: Reduced order models and machine learning techniques for digital twin applicationsAutor/a: ARES DE PARGA REGALADO, SEBASTIAN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA CIVIL
Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 30/09/2025
Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | HERNANDEZ ORTEGA, JOAQUIN ALBERTO
Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa els models d’ordre reduït intrusius basats en projecció (PROM) com a base escalable i amb consistència física per habilitar bessons digitals industrials amb operació en temps real. En integrar mètodes numèrics d’alta fidelitat amb tècniques sòlides de reducció de models, aborda els colls d’ampolla computacionals que dificulten el desplegament de simulacions a gran escala per a disseny, optimització i monitoratge de l’operació.Estructurada com un compendi d’articles revisats per parells, la tesi presenta tres contribucions metodològiques principals. En primer lloc, es proposa un marc d’hiperreducció per a PROM de Petrov–Galerkin que elimina la necessitat de malles complementàries i permet un mostreig a nivell d’element plenament compatible amb els fluxos de treball estàndard d’elements finits (per exemple, Kratos Multiphysics). En segon lloc, es planteja un flux de treball escalable habilitat per a la computació d’alt rendiment (HPC) per a l’entrenament i el desplegament de PROM, que aprofita la generació paral·lela d’instantànies (snapshots), la descomposició en valors singulars (SVD) distribuïda i una versió paral·lela del mètode de cubatura empírica (ECM), demostrada en un bessó digital tèrmic industrial d’un motor elèctric. En tercer lloc, s’estenen les metodologies PROM a règims no lineals mitjançant estratègies de tancament en l’espai latent, incloses PROM-ANN (xarxes neuronals artificials) i models substituts interpretables basats en kernel, com PROM-GPR (regressió per processos gaussians) i PROM-RBF (funcions de base radial), amb l’objectiu de superar la barrera de l’amplada n de Kolmogórov en fluxos dominats per la convecció. Aquesta extensió incorpora una estratègia d’entrenament informat per la física discreta que alinea les varietats apreses amb xarxes neuronals amb el comportament del residu de l’esquema numèric subjacent i en garanteix la consistència física.Els mètodes desenvolupats es validen de manera sistemàtica en problemes canònics, com l’equació de Burgers unidimensional inviscida, i s’apliquen a configuracions industrials com l’estela del cos d’Ahmed mitjançant l’entorn AERO-F. Així mateix, es revisen tècniques clàssiques, com les varietats lineals a trossos i les quadràtiques, per contextualitzar les limitacions dels subespais lineals globals i motivar les estratègies no lineals proposades.Totes les contribucions s’han implementat en els marcs de codi obert Kratos Multiphysics i AERO-F, cosa que subratlla la seva aplicabilitat pràctica en fluxos de treball d’enginyeria a gran escala. Tot i que aquesta tesi no implementa un bessó digital de bucle tancat, proporciona una base sòlida per a futurs bessons digitals de component i d’actiu, i estableix un pont entre la modelització d’alta fidelitat i les capacitats predictives en temps real.Finalment, la tesi impulsa la transferència tecnològica mitjançant la iniciativa SimTwins, que ofereix ombres digitals i bessons digitals escalables i de codi obert, adaptats a les demandes emergents de la Indústria 4.0 i 5.0. En conjunt, aquestes contribucions situen els PROM intrusius basats en projecció com a eines robustes, interpretables i d’alt rendiment, essencials per als ecosistemes de bessons digitals de pròxima generació.
- MAJORAL OLLER, GENÍS: Designing Robust Transport Policy Mechanisms for Multiple Economic and Institutional Settings under UncertaintyAutor/a: MAJORAL OLLER, GENÍS
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA CIVIL
Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: SAURI MARCHAN, SERGI
Resum de tesi: La planificació del transport i l’elaboració de polítiques s’enfronten cada vegada més a problemes complexos. L’era de la planificació en condicions greenfield s’han acabat, i les noves polítiques s’han d’implementar dins d’una societat complexa i dinàmica, navegant entre reptes que van des del canvi climàtic fins a canvis tecnològics ràpids, sovint amb demandes contradictòries del sector. Malgrat l’extensa literatura sobre temes individuals de política, al camp li manca un marc integrat per al procés de disseny de polítiques, cosa que condueix a intervencions vulnerables al fracàs o a riscos passats per alt.Aquesta tesi doctoral aborda el repte de dissenyar polítiques en el transport més robustes des de múltiples perspectives. La recerca duta a terme té com a objectiu proporcionar el fonament per a un enfocament més sistèmic. Un marc així aborda l’elaboració de polítiques des d’un nivell més estratègic, amb l’objectiu de guiar cap a polítiques més robustes abordant sistemàticament mecanismes de fallida comuns, i transferint coneixement de polítiques entre diferents intervencions i escenaris, tot i ser sensible a contextos específics.Per fer-ho, es proposa una anàlisi de polítiques de baix a dalt, construint una taxonomia de clústers de polítiques del transport a partir de la combinació de dominis d’elaboració de polítiques de transport (característiques del sistema de transport) i instruments. A continuació, es deriva a partir de múltiples fonts d’informació un Marc de Mecanismes de Fallada de la Política de Transport, i serveix com a eina de diagnòstic per identificar les causes arrel de la vulnerabilitat de les polítiques.Després d’això, seguint un enfocament inductiu, l’aplicació del marc a quatre estudis sintetitza les troballes contra els mecanismes de fallada i condueix a la contribució principal d’aquest treball: un conjunt de principis pel disseny de polítiques en dos nivells. Aquests són un conjunt de principis fonamentals dels estudis de cas, i a partir d’això la tesi realitza una síntesi posterior per derivar principis d’ordre superior i generals. Aquests revelen patrons recurrents més generals i ocults a través de múltiples i variats escenaris, que poden ajudar a testar el disseny de polítiques per millorar-ne la robustesa.Els estudis de cas realitzats per fer-ho giren al voltant d’un impost d’e-commerce al consumidor, la innovació tecnològica per a l’automatització de terminals de contenidors, les superilles, i la descarbonització del transport de mercaderies per carretera.Finalment, la tesi proposa un nou enfocament per moure la discussió de la resolució de problemes ad hoc cap a una disciplina sistèmica de la ciència del disseny de polítiques, on tant un enfocament sistemàtic del disseny com la generalització de principis per garantir la robustesa es puguin incorporar en una nova manera d’elaborar polítiques.
- PERELLÓ RIBAS, RAFEL: Data assimilation for real-time dynamic prediction of wind-induced forces in vehicle platooningAutor/a: PERELLÓ RIBAS, RAFEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA CIVIL
Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: HUERTA CEREZUELA, ANTONIO | ZLOTNIK MARTINEZ, SERGIO
Resum de tesi: Considerem el problema del comboi de vehicles des d'un punt de vista aerodinàmic. Això és, el problema multiparamètric de predir les forces aerodinàmiques que actuen en un vehicle que, al seu torn, en segueix un altre. Desenvolupem una metodologia RANS per simular de forma precisa la física que governa el problema i concebem una metodologia multiparamètrica per aproximar el problema emprant tan pocs recursos computacionals com sia possible. En la primera part de la tesi desenvolupem i analitzem la metodologia del model substitut en el context del mètode d'aproximació d'Smolyak. Estenem el mètode de col·locació estocàstica multi-índex (MISC) per resoldre el problema d'una manera més eficient. Això inclou la possibilitat de construir un sol model substitut per una funció vectorial, així com l'ús d'un domini paramètric amb variables categòriques que representen un nombre finit de possibles de vehicles davanters.Per això, formulem el mètode d'aproximació d'Smolyak en una forma més abstracta i l'implementem en C++ amb un enfocament modular emprant algorismes eficients i numèricament estables. També proporcionem algunes desigualtats de convergència originals del mètode que són validades amb exemples numèrics. Encarem el problema de la inestabilitat manifestada en forma d'oscil·lacions en alguns problemes en què MISC ha estat aplicat. Identifiquem irregularitats en les dades de baixa fidelitat com el motiu d'aquestes oscil·lacions i demostrem un teorema en el context general de multifidelitat que demostra que aquestes irregularitats han d'esser evitades per tal d'assegurar la convergència del model substitut.En la segona part de la tesi estudiem diverses metodologies de dinàmica de fluids computacional (CFD) per tal de simular de manera precisa el flux al voltant d'un vehicle en condicions realistes trobades en carretera. Això inclou la presència de vent transversal, així com pertorbacions al flux provocades per la presència d'altres vehicles en maniobres típiques d'avançament i comboi. Finalment, apliquem la metodologia MISC estesa a un problema de comboi de vehicles per construir un model substitut de les tres components de la força aerodinàmica que actua en un vehicle en condicions realistes de comboi.
- PRATS PUNTÍ, ARNAU: Estudi experimental de la resistència al flux de la canya americana (Arundo Donax) en condicions de vegetació emergent. Aplicació a rius mediterranis.Autor/a: PRATS PUNTÍ, ARNAU
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA CIVIL
Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 26/09/2025
Data de FINAL de diposit: 09/10/2025
Director/a de tesi: FERRER BOIX, CARLES | NUÑEZ GONZÁLEZ, FRANCISCO
Resum de tesi: La presència de canya americana (Arundo Donax) a les lleres de rius i rieres provoca un increment del risc d’inundació. A les zones de ribera amb clima mediterrani, aquesta planta invasora de gran alçada i densitat espacial suposa un augment important de la resistència al flux ja que colonitza espais prèviament ocupats per vegetació autòctona o sorrals i codolars. La resistència al flux de l'Arundo Donax no estava quantificada i conèixer-la és necessari per calcular la capacitat hidràulica de les lleres on hi és present, millorant així la gestió del risc d'inundació.Les característiques principals de la planta necessàries pel seu estudi s'han obtingut d'un treball de camp realitzat al curs baix del riu Llobregat (proper a Barcelona). Les canyes tenen una alçada mitjana de 6 m i la densitat espacial és molt variable, amb una mitjana de 23 plantes/m2 però amb un màxim de 78 i un mínim de 4. Fins a una alçada de 3 m respecte la base no hi creixen fulles i l’àrea frontal d'oposició per unitat de volum (a) mitjana és de 0.575 m-1 i la fracció sòlida de 0.011.Degut a les grans dimensions de la planta s’ha optat per realitzar un estudi experimental en un canal de laboratori mitjançant un model físic a escala amb semblança de Froude. L’estudi és en condicions de vegetació emergent, és a dir quan el nivell de l’aigua és inferior a l'alçada de les plantes, i així no cal representar la seva flexió. L'escala geomètrica del model és de 8 i les canyes es representen mitjançant cilindres rígids d'acer de 3.4 mm de diàmetre.L'objectiu principal és determinar el coeficient d'arrossegament (CD) dels extensos canyars d'Arundo Donax en condicions de vegetació emergent. Mitjançant aquest coeficient es pot calcular la força d'arrossegament i la resistència al flux dels canyars per qualsevol nivell d'aigua inferior a 3 m, que és el llindar màxim en què són aplicables les hipòtesis assumides.Al canal de laboratori s'hi ha representat la distribució espacial de canyes mesurada a la llera (model heterogeni). Per analitzar l'efecte que té en el flux una distribució espacial dels obstacles molt variable s'ha instal·lat un segon model que serveix de comparació, el qual té les mateixes característiques i nombre de cilindres, però amb la diferència que es col·loquen de forma homogènia seguint una distribució equiespaiada a portell (model homogeni). L'anàlisi de les mesures de velocitat obtingudes amb l’aparell ADV s'ha realitzat aplicant la seva mitjana temporal i espacial (Double-Averaging Method). El balanç de quantitat de moviment, necessari pel càlcul de CD, s'ha realitzat amb les equacions Double-Averaged Navier-Stokes.La mitjana del resultat de CD del model heterogeni és 1.06 i no s'observa una relació clara entre CD i la velocitat del flux pel rang assajat (0.26-0.81 m/s, escala del prototip). El resultat del model homogeni és més elevat (1.34) i suposa que la distribució espacial heterogènia que tenen les canyes provoca que la seva força d'arrossegament i resistència al flux sigui menor respecte si es situessin seguint un patró homogeni. Els perfils verticals de la velocitat longitudinal no tenen una forma logarítmica sinó que són bastant constants. Es proposa la utilització dels resultats en cursos fluvials amb presència massiva d'Arundo Donax mitjançant una equació de resistència al flux vàlida en condicions de vegetació emergent, que fa servir la xifra del producte de les variables CDa igual a 0.61 m-1 obtinguda en aquesta recerca. La resistència al flux dels canyars és monòtona creixent amb el calat i té valors molt superiors respecte els del fons al·luvial o d'altres espècies de ribera, demostrant així el seu gran impacte en el risc d'inundació. L'aplicació dels resultats del model s'ha dut a terme en dos casos reals. Pel cas d’una riera plena de canyars que creua una zona urbana s’ha estimat que aquests suposen una reducció del 60% de la capacitat hidràulica.
- RENDON DÁVILA, VÍCTOR OSCAR: COMPORTAMIENTO HIDRÁULICO DE ALIVIADEROS DE PERFIL ESTRICTO EN ZONAS DE GRAN ALTITUDAutor/a: RENDON DÁVILA, VÍCTOR OSCAR
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA CIVIL
Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: SANCHEZ JUNY, MARTI
Resum de tesi: Aquest treball explora la influència de l'altitud sobre la forma dels sobreeixidors de perfil estricte i els seus coeficients de desguàs, camp de pressions i risc de cavitació. S'ha dut a terme una campanya experimental junt a la presa de Condoroma, al Perú, a una alçada de 4075 m s.n.m. i les dades registrades han estat comparades amb les referències existents clàssiques. Inicialment s’ha analitzat la influència de l’altura en el perfil del sobreeixidor. Per fer-ho s’ha analitzat funcionament d’un vessador rectangular de llavi fi, considerant fins a 5 alçades de vessament de 0,05, 0,10, 0,20, 0,30 i 0,35 m i cabals fins a un màxim de 285 l/s. Els perfils clàssics de Creager (1917), Scimemi (1930), Creager et al. (1945), Hager (1987) i WES (1977) mostren diferències respecte al perfil resultant dels experiments de Condoroma per a totes les relacions P⁄Hd .L'equació proposada en base a les dades de Condoroma permet definir el perfil estàndard d'un sobreeixidor a zones d'altitud al voltant dels 4000 m s.n.m. A prop de la cresta 0<x⁄Hd <0.50, per als perfils adimensionalitzats, hi ha la tendència que els valors de Condoroma es solapin amb els perfils clàssics. Per a valors x⁄Hd >1, el perfil obtingut a Condoroma tendeix a separar-se de tots els perfils clàssics donant un perfil més ample. Per avaluar els coeficients de desguàs s’han analitzat fins a cinc altures de sobreeixidor (P) diferents, caracteritzades pel valor adimensional P⁄Hd . Els resultats indiquen que els coeficients de desguàs presenten diferències substancials, amb valors sistemàticament inferiors als obtinguts fins ara, en treballs previs realitzats a altituds inferiors. Pel que fa al camp de pressions i el risc de cavitació en sobreeixidors de perfil estàndard dissenyats amb els criteris de la USBR per a les 5 altures diferents, els resultats es presenten en gràfics normalitzats i es comparen amb estudis anteriors, on es destaca que els rangs de pressions obtinguts són similars. A més, es comparen les recomanacions estructurals per al disseny d’aquests sobreeixidors i es comprova que en la majoria dels casos són més restrictives que en zones de menor altitud. En relació, al risc de cavitació es presenten nous gràfics pel que fa a P⁄Hd d'on es desprèn que hi ha un valor crític de H⁄Hd i sent aquest més limitant que la càrrega de pressió, per a tots els P⁄Hd estudiats.
ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
- RODRÍGUEZ ALEGRE, RUBÉN: Wastewater treatments in real case studies: separation & purification in the framework of the circular economyAutor/a: RODRÍGUEZ ALEGRE, RUBÉN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 02/10/2025
Data de FINAL de diposit: 15/10/2025
Director/a de tesi: PEREZ MOYA, MONTSERRAT | GARCIA MONTAÑO, JULIA | YOU CHEN, XIALEI
Resum de tesi: Aquesta tesi explora estratègies innovadores per a la recuperació de recursos i la reutilització d’aigua a partir de corrents residuals en tres sectors clau (agroalimentari, industrial i urbà) mitjançant la integració de tecnologies de membrana i processos de precipitació química. Tot i que els tractaments amb membranes i els químics han estat àmpliament estudiats de manera independent, aquest treball és un dels primers que demostra la seva aplicació combinada i sectorial específica en escenaris reals o a escala pilot, dins del marc dels principis de l’economia circular.En el sector agroalimentari, es va utilitzar la fracció líquida del purí porcí com a efluent representatiu. Aquesta tesi és la primera que avalua tant estratègies d’acidificació com de basificació per a la recuperació de nutrients a partir del purí mitjançant un tren de tractament basat en membranes. L’acidificació, combinada amb la microfiltració i l’òsmosi directa, va permetre recuperar més del 80 % dels nutrients NPK. En canvi, la basificació va afavorir la recuperació selectiva de nitrogen mitjançant precipitació i stripping assistit per membrana. A partir d’aquestes estratègies, el tractament bàsic es va validar en condicions reals de granja durant dos anys, demostrant robustesa estacional i recuperacions de nitrogen d’entre el 46 % i el 56 %. La recuperació d’aigua per a reutilització en reg va oscil·lar entre el 39 % i el 75 %, confirmant la viabilitat de sistemes descentralitzats en entorns rurals i marcant un avenç significatiu respecte als enfocaments a escala de laboratori.Pel que fa al sector industrial, aquesta tesi presenta un tren de tractament circular innovador per al drenatge àcid de mina, que integra òsmosi inversa amb electrodiàlisi de membrana bipolar i precipitació química, una combinació no aplicada prèviament a aquesta matriu. Això va permetre la recuperació selectiva de metalls de gran valor (Al, Zn, Cu, Mn, Mg, Ca) amb eficiències superiors al 60 %, juntament amb una recuperació d’aigua del 97 % i la regeneració in situ de NaOH. Aquest enfocament canvia el paradigma de l’eliminació de contaminants a la valorització de recursos, oferint un model replicable per al tractament sostenible d’aigües residuals mineres amb cicles de reutilització de reactius.En el context urbà, es va abordar la contaminació per microplàstics mitjançant el primer estudi sistemàtic sobre com la configuració de les membranes de microfiltració afecta l’eficiència de recuperació. Utilitzant aigües residuals sintètiques i variant les geometries i mides dels espaiadors, es va comprovar que les geometries corrugades o en forma de diamant més petites milloraven significativament el rendiment, amb taxes de recuperació superiors al 99 % i una reutilització d’aigua del 80 %. Aquest treball aporta orientacions pràctiques de disseny per a futures aplicacions en la retenció de microplàstics en condicions reals d’aigües residuals.A més, es van aplicar indicadors de circularitat (recuperació de recursos i d’aigua) en cada cas d’estudi, permetent una avaluació quantitativa del rendiment circular. Tots els productes i aigües recuperats es van analitzar segons la legislació espanyola vigent, confirmant el seu potencial de reutilització en reg, aplicacions industrials i de neteja. En conjunt, aquesta tesi no només demostra la viabilitat tècnica dels sistemes integrats membrana-química, sinó que també estableix el seu paper com a solucions escalables i circulars per al tractament d’aigües residuals en múltiples sectors.
ENGINYERIA I INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT
- TEJEDOR FUENTETAJA, JOSÉ: Análisis en la afección de infraestructuras ferroviarias convencionales, con la incorporación de líneas de alta velocidad, durante la construcción y explotación.Autor/a: TEJEDOR FUENTETAJA, JOSÉ
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA I INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT
Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: CAMPOS CACHEDA, JOSÉ MAGÍN | GRANDE ANDRADE, ZACARIAS
Resum de tesi: Aquest treball intenta analitzar l'afecció a la xarxa convencional causada per la construcció de la nova línia d'alta velocitat a Catalunya, un cop ha entrat en explotació i les seves obres de construcció han finalitzat, excepte en el cas de l'estació de Barcelona La Sagrera, que el juliol del 2025 es troba en fase constructiva.La implantació de l'Alta Velocitat ha provocat la remodelació i la construcció de nous trams de via i estacions, circumstància especialment accentuada a l'entorn de la ciutat de Barcelona.Per poder fer l'anàlisi, cal observar les condicions en què es trobava la infraestructura ferroviària i la superestructura i els sistemes tècnics d'explotació de la xarxa convencional l'any 2.000.Posteriorment es determinarà com va poder afectar la construcció de la nova infraestructura en l'explotació ferroviària en cadascuna de les línies convencionals, quant al nombre de circulacions en cadascun dels diferents trams de les mateixes, i al tipus de serveis de transport que hi presten servei, tant de llarga distància, mitjana distància, rodalies o mercaderies, a fi de conèixer si aquesta construcció de la nova.Els resultats obtinguts serviran per conèixer en quina situació queda la xarxa convencional, per detectar mancances i propostes de millora que puguin servir per a una millor explotació ferroviària, a més d'una millor gestió i amb això una major eficiència i seguretat. Així mateix, serviran per ajudar en la presa de decisions de futures actuacions a les infraestructures ferroviàries.Un cop liberalitzat el sector ferroviari, al principi amb els serveis de transport de mercaderies l'any 2007 i amb la nova entrada d'empreses privades a partir de l'any 2019, i que l'any 2021 a part de Renfe amb els productes comercials d'AVE i AVLO, també es troben OUIGO, i Iryo, prestant.Però per part de la Unió Europea la seva normativa obliga que els estats membres han d'incorporar la competència no només als serveis de transport de mercaderies i viatgers, aquesta competència també ha de ser extensiva als serveis de transport de viatgers de Mitja distància i Rodalies, i com a molt tard, estar implantat l'any 2.033.Per tant, l'anàlisi del comportament de la infraestructura ferroviària, així com dels serveis de transport, durant la realització de la construcció de les obres d'infraestructura de la xarxa d'alta velocitat a Catalunya, i amb les actuacions que s'haurien de portar prèviament a la xarxa convencional, per poder oferir una millor qualitat de servei als viatgers de mitja distància i rodalies, quan la seva liberalització sigui efectiva, aquesta anàlisi pot ajudar per poder veure el comportament nacional, ja que la liberalització afectarà tot l'Estat.
ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
- MASSAROTTI, GIORGIO PAOLO: New Dual Steering System in a Compact TractorAutor/a: MASSAROTTI, GIORGIO PAOLO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: GAMEZ MONTERO, PEDRO JAVIER | CODINA MACIA, ESTEBAN
Resum de tesi: Per aconseguir una controlabilitat efectiva en un tractor de doble-direcció (un tractor amb rodes isodiamètriques, articulació central i rodes davanteres direccionals equipat amb un sistema de direcció oleohidràulica dual), aquesta tesi proposa un enfocament combinat de treball experimental (amb un tractor agrícola específic) amb l'anàlisi numèrica de tot el vehicle. Després d'una revisió exhaustiva de la literatura científica, es mostra que el tractor compacte amb doble direcció encara no ha estat analitzat en profunditat. A l'inici de la tesi, s'identifiquen les raons que van portar a fer aquest extens treball i els objectius plantejats inicialment. Aquests objectius van sorgir del coneixement de l’estat de l’art de la doble direcció al sector tot terreny, centrant-se especialment en el cas d’un tractor vitivinícola. Tot això, partint dels fonaments bàsics, la maniobrabilitat i bondat de la direcció, així com de les variants disponibles al mercat actual. A partir de la informació sobre la seva construcció i configuració, es presenta el model del tractor estudiat, indagant en la literatura mètodes i models que en descriguin el comportament dinàmic. Primer, es desenvolupa el circuit oleohidràulic seleccionat segons els requisits que es descriuen al capítol corresponent i seguidament se n'introdueix el modelitzat combinat amb el model dinàmic del tractor mitjançant Bond Graph. En paral·lel, es van dur a terme proves experimentals amb un tractor prototip que incorporava el circuit oleohidràulic descrit prèviament, juntament amb el model dinàmic obtingut mitjançant el modelatge físic. L'anàlisi numèrica aporta resultats que concorden significativament amb les dades experimentals i proporcionen l'entrada per comprendre els factors clau que caracteritzen la capacitat de direcció del tractor. En aquest sentit, es pot establir un llindar, relatiu a la velocitat del vehicle, per desactivar el mode de direcció dual en superar una velocitat determinada. Després dels resultats experimentals obtinguts, aquest llindar se situa al voltant dels 8,5 km/h. En conclusió, hi ha oportunitats de desenvolupament futur que portarien el sistema descrit a un nou circuit capaç d'estimar, no sols els factors que determinen la maniobrabilitat del tractor, sinó també de gestionar possibles condicions de perill per a l'usuari.
ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
- MONT I GELI, NIL: Characterization of underground neutron fluxes by experimental measurements, Monte Carlo simulations and improvement of (α,n) nuclear dataAutor/a: MONT I GELI, NIL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/09/2025
Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
Director/a de tesi: CALVIÑO TAVARES, FRANCISCO | TARIFEÑO SALDIVIA, ARIEL
Resum de tesi: La radiació còsmica ionitzant interactua amb qualsevol material present a la superfície terrestre, en particular amb els detectors de radiació ionitzant que es fan servir en investigacions científiques. El resultat és un fons de radiació que pot ser un dels factors més importants que limiten la nostra capacitat de fer una mesura. Per evitar aquest problema, els experiments on la taxa de detecció és molt baixa, en camps com la física de neutrons, la cerca de matèria fosca o l’astrofísica nuclear, han de fer-se en laboratoris subterranis. En aquest tipus d’instal·lacions l’escorça terrestre absorbeix la major part de la radiació. Tot i això, segueix sent necessari protegir els experiment fent servir blindatges específicament dissenyats per reduir el fons de radiació. Sota terra, aquesta radiació prové majoritàriament de la radioactivitat intrínseca de les parets del laboratori, sobretot neutrons emesos en fissions espontànies i en reaccions induïdes per partícules alfa, també dites reaccions (α,n). Conseqüentment, un bon coneixement sobre els fluxos de radiació als laboratoris subterranis és crucial per molts experiments.Els neutrons són un dels tipus de radiació ironitzant que més impacte té en experiments subterranis. Per caracteritzar-ne el seu flux ja fa anys que es va dissenyar l’espectròmetre HENSA (de l’anglès High Efficiency Neutron Spectrometry Array). Fins avui HENSA s’ha fet servir al Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC), a Espanya, al laboratori subterrani de Felsenkeller, a Alemanya, i al Laboratori Nacional del Gran Sasso (LNGS), a Itàlia.Aquest treball tracta sobretot de la caracterització del flux de neutrons al LSC, en particular dins la sala B de la instal·lació anomenada LAB2400. Per fer-ho, s’han combinat mesures experimentals amb HENSA i simulacions Monte Carlo. Durant més de quatre anys HENSA ha adquirit dades en un lloc fix dins la sala B. Els resultats mostren un flux de neutrons molt estable. Qualsevol possible fluctuació és menor que la resolució mensual de l’espectròmetre. Els resultats, sobretot la intensitat total del flux de neutrons i el seu espectre d’energies, s’han fet servir per estudiar l’impacte que aquests neutrons tenen en l’experiment de matèria fosca ANAIS-112, que es troba a pocs metres del detector HENSA. En col·laboració amb l’equip de l’experiment ANAIS hem vist que l’impacte d’aquests neutrons és negligible. Finalment, s’ha estudiat també l’impacte de les dades nuclears sobre reaccions (α,n) en les simulacions Monte Carlo del flux subterrani de neutrons.En diverses reunions tècniques organitzades recentment per la Organització Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA en anglès) s’ha conclòs que hi ha una necessitat de millorar l’estatus de les dades nuclears sobre reaccions (α,n). Aquest tipus de reaccions, com s’ha mencionat, tenen molt d’interès en la física subterrània. A més a més, les reaccions (α,n) també són d’interès en camps com l’astrofísica nuclear, la física mèdica, les tecnologies nuclears i els assajos no destructius en fuel nuclear. Per tal de millorar-ne les dades disponibles es formà la col·laboració MANY (de l’anglès Measurement of Alpha Neutron Yields and spectra). La col·laboració fa servir els feixos de partícules alfa produïts al Centre de Micro-Anàlisis de Materials (CMAM), a Madrid, i al Centre Nacional d’Acceleradors (CNA), a Sevilla. En el context de la col·laboració MANY, la part final d’aquest treball tracta sobre el disseny i desenvolupament d’un nou detector moderat de neutrons, miniBELEN, per fer-lo servir en mesures de taxes producció de neutrons i seccions eficaç en reaccions (α,n). També es descriu l’anàlisi de la campanya experimental fent servir un blanc d’alumini i se’n presenten els resultats, que són consistents amb els treballs previs ja existents. A més a més, s’han obtingut dades noves per la secció eficaç de la reacció 27Al(α,n)30P a energies de les partícules alfa superiors als 5.5 MeV.
- PALLÀS I SOLÍS, MAX: Study of neutron-rich β-delayed emitters relevant for understanding the formation of the r-process rare earth-peak around mass A~160Autor/a: PALLÀS I SOLÍS, MAX
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/09/2025
Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
Director/a de tesi: TARIFEÑO SALDIVIA, ARIEL | TOLOSA DELGADO, ALVARO
Resum de tesi: El procés r és el responsable de la formació de gairebé la meitat de tots els nuclis més pesants que el ferro. En aquest procés es sintetitzen nous elements, implicant nuclis rics en neutrons que es caracteritzen per l'emissió de neutrons després de la desintegració β. Els càlculs de xarxa precisos són crucials per a la comprensió de les condicions astrofísiques del procés r i per reproduir les distribucions d'abundància observades. Aquests càlculs depenen en gran manera de les dades de l'estructura nuclear, sovint basades en estimacions teòriques per a isòtops que no són accessibles experimentalment. Les dades experimentals d'alta precisió per a isòtops lluny de l'estabilitat tenen un paper crucial en la millora dels models d'estructura nuclear, la qual cosa, al seu torn, augmenta la fiabilitat dels càlculs de xarxa del procés r.En aquest context, la col·laboració β-delayed neutrons at RIKEN (BRIKEN) va realitzar mesures d'alta precisió del període de semidesintegració i les probabilitats d'emissió de neutrons de núclids rics en neutrons. El muntatge experimental consistia en l'Advanced Implantation Detector Array (AIDA), col·locat dins del comptador de neutrons BRIKEN, que és un conjunt de comptadors de neutrons de 3He integrats en una matriu de polietilè. L'experiment es va realitzar al Rare Isotope Beam Factory (RIBF) del RIKEN Nishina center al Japó.Aquesta tesi es centra en l'anàlisi de l'experiment BRIKEN RIBF-148, específicament en els nuclis entre el 146Ba al 162Nd. Aquests isòtops son clau en la nucleosíntesi d'elements que formen part de les terres rares del procés r. Les conclusions d'aquesta recerca inclouen 36 valors de T1/2 que són consistents amb dades experimentals anteriors. D'aquests, 13 mesures proporcionen una reducció en la incertesa en comparació amb els valors publicats prèviament. Pel que fa al P1n, aquest és el primer experiment en aquesta regió. Per tant, 22 dels 24 valors presentats en aquesta tesi són mesures fetes per primer cop.També hem desenvolupat una revisió d’un model RHB+RQRPA d'estructura nuclear, incorporant nombroses millores. Les capacitats predictives del model s'han millorat refinant la seva parametrització amb les dades experimentals presentades en aquesta tesi.Per concloure aquest treball, hem presentat una discussió preliminar de l'impacte astrofísic d'aquestes noves dades experimentals i del model nuclear refinat sobre les abundàncies del procés r a la regió de la REP, mitjançant càlculs de xarxa de reacció nuclear.
ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
- GROTTO, ANDREA: Optimal transition towards zero tailpipe emission mobility in urban and suburban areasAutor/a: GROTTO, ANDREA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: FONSECA CASAS, PAU | ZUBARYEVA, ALYONA
Resum de tesi: Aquesta recerca doctoral presenta un marc metodològic innovador per desenvolupar Bessons Digitals de Mobilitat Urbana mitjançant formalització usant el Llenguatge d'Especificació i Descripció (SDL). L'estudi aborda els reptes de gestió de mobilitat urbana en el context de transformació digital i principis de Societat 5.0, on la tecnologia serveix les necessitats humanes.La recerca combina SUMO amb el seu mòdul integrat SAGA, formalitzat a través d'SDL per permetre validació del model conceptual per stakeholders. Aquesta metodologia habilita validació contínua de models de bessons digitals mitjançant integració de dades en temps real de sensors IoT i sistemes de monitoratge de trànsit distribuïts en xarxes urbanes.El model conceptual es demostra mitjançant implementació de prova de concepte a la Ciutat de Bolzano. En aquesta implementació, el bloc BSc integra modelatge basat en activitats amb microsimulació de trànsit, amb optimització multiobjectiu considerant consum energètic, emissions de CO2 i congestió de trànsit urbà. Com a exemple, la implementació se centra en escenaris d'optimització d'adopció de vehicles elèctrics.La recerca es condueix en col·laboració amb Urban Resilience, empresa que desenvolupa hubs de mobilitat sostenible SUMOSU que integren infraestructura de càrrega elèctrica, vehicles compartits i sistemes d'energia renovable fotovoltaica. Aquesta col·laboració demostra l'aplicabilitat pràctica del marc en avaluació de solucions de mobilitat integrades i sostenibles.Es desenvolupen protocols de validació comprensibles formalitzats a través d'SDL, incloent procediments específics per validació de dades, validació operacional, validació experimental basada en metodologia de Disseny d'Experiments, i validació de solucions. Aquests protocols asseguren processos de validació sistemàtics i reproduïbles sota diferents condicions ambientals i estacionals.Les contribucions principals inclouen: desenvolupament d'un model conceptual per Bessons Digitals de Mobilitat Urbana facilitant comunicació entre stakeholders independentment de la seva formació tècnica; establiment de protocols de validació contínua distingint Bessons Digitals veritables de models de simulació estàtics; integració de sistemes de mobilitat i energia dins d'un marc unificat recolzant avaluacions de sostenibilitat; alineació amb principis de Societat 5.0 transformant sistemes tècnics complexos en eines de presa de decisions accessibles.RetryClaude can make mistakes. Please double-check responses.
FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
- EIXIMENO FRANCH, BENET: High performance computing and artificial intelligence algorithms for dimensionality reduction of turbulent flowsAutor/a: EIXIMENO FRANCH, BENET
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 29/09/2025
Data de FINAL de diposit: 10/10/2025
Director/a de tesi: RODRIGUEZ PEREZ, IVETTE MARIA | LEHMKUHL BARBA, ORIOL
Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un conjunt de metodologies per a la reducció de la dimensionalitat de dades de fluxos turbulents, amb un enfocament en simulacions d’alta fidelitat d’aerodinàmica externa en contextos industrials, com ara el flux al voltant d'automòbils simplificats. Aquestes simulacions, normalment realitzades en malles no estructurades amb centenars de milions de graus de llibertat, requereixen eines escalables per a l’anàlisi i la modelització. Tots els desenvolupaments s’han implementat a pyLOM, una biblioteca de Python oberta dissenyada per a reduir dimensionalitat de dades de l'ordre de magnitud de terabytes.El treball avança en quatre etapes principals, totes elles publicades i detallades en el seu corresponent article. En primer lloc, les tècniques clàssiques de reducció basades en la descomposició en valors singulars (SVD), com la descomposició ortogonal pròpia (POD), descomposició en modes dinàmics (DMD) i POD espectral (SPOD), s’han adaptat a la computació d’altes prestacions aprofitant la factorització QR en paral·lel. Les proves d'escalabilitat demostren una alta eficiència, identificant la comunicació durant la factorització QR com el principal coll d’ampolla. Aquests guanys de rendiment, juntament amb les capacitats d’entrada i sortida de dades en paral·lel de pyLOM, han permès aplicar aquests algorismes a conjunts de dades de diversos terabytes, com la simulació numèrica directa del flux en el difusor de Stanford.En segon lloc, s’ha desenvolupat un autoencodificador variacional (VAE) basat en xarxes neuronals convolucionals (CNN) per a la reducció no lineal de la dimensionalitat. Aquesta estratègia és capaç de capturar amb èxit la dinàmica temporal de la pressió posterior del cotxe Windsor amb només dues variables latents. El model comprimeix de manera efectiva instantànies de la pressió a la superfície posterior del vehicle preses a angles de guinyada de 2.5º, 5º i 10º. La projecció del coeficient mitjà de pressió a l’espai latent mostra una evolució lineal creixent de les dues variables latents amb l’angle de guinyada. La distribució del coeficient mitjà de pressió a l’angle de guinyada 7.5º es prediu amb un error mitjà del 3.13% en comparació amb els resultats obtinguts mitjançant simulacions de grans escales amb model de paret (WMLES) després de calcular els valors de l’espai latent mitjançant interpolació lineal.Ambdues metodologies s’han combinat per crear un mètode nou anomenat Geometry-Agnostic Variational-autoencoder Integration (GAVI), substituint el pas SVD per un VAE que opera sobre dades factoritzades amb QR. GAVI proporciona espais latents compactes sense necessitat de malles estructurades, assolint una alta recuperació d’energia en diversos casos de prova: cilindre, cotxe Windsor i fluxos urbans, amb espais latents de 3–6 variables que recuperen més del 90% de l’energia del flux. L’únic pas que requereix computació d'altes prestacions (HPC) en el GAVI és el càlcul de la factorització QR. Aquesta operació es realitza en paral·lel amb pyLOM i el cost econòmic per a tots els casos provats és inferior a 10€. L’ajust del VAE a la matriu R es pot fer amb una GPU que càpiga en un ordinador de sobretaula o portàtil.Finalment, es proposa una estratègia basada en transformers per compensar la pèrdua d’energia en els models reduïts. Mitjançant l’aprenentatge de la distribució espacial de les fluctuacions no resoltes, millora l’exactitud de la reconstrucció en dominis no estructurats complexos, superant els enfocaments basats en xarxes generatives adverses de super resolució (SRGAN) tant en esteles de vehicles com en fluxes urbans. El model transformer aprèn la funció de densitat de probabilitat de les fluctuacions que falten condicionades a les fluctuacions ja recuperades pel model. Afegir aquestes fluctuacions tanca la bretxa energètica entre les dades originals i les reconstruïdes i millora l’exactitud tant dels camps instantanis com del valor quadràtic mitjà de les fluctuacions.
- RIU I VICENTE, JORDI: Scaling Quantum Optimization Algorithms: Advancing Techniques for Handling Industrial-Level Workloads with Artificial IntelligenceAutor/a: RIU I VICENTE, JORDI
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: GARCIA SAEZ, ARTURO | MONRAS BLASI, ALEXANDRE
Resum de tesi: Aquesta tesi integra mètodes d’optimització tradicionals i tècniques d’intel·ligència artificial amb algoritmes quàntics de pròxim termini per accelerar l’adopció de protocols híbrids en problemes de decisió a gran escala i sensibles al temps. Aquestes tècniques poden gestionar milions de variables, però són molt costoses en termes de càlcul. En canvi, enfocaments quàntics com el “quantum annealing” i l’algorisme QAOA prometen una exploració més eficient de paisatges de solució complexos, tot i estar limitats per severes restriccions de maquinari i reptes de formació pronunciats, com els “barren plateaus”. Combinant ambdós paradigmes, aquest treball deriva subproblemes adequats per a recursos clàssics i reserva circuits quàntics per als nuclis més exigents.En primer lloc, presentem la formulació d’un cas d’ús rellevant: una xarxa logística de drons mèdics modelitzada en el relleu muntanyós de Catalunya. Un MILP en temps discret amb milions de variables binàries en capta les propietats essencials, però sobrepassa la capacitat de l’actual maquinari quàntic. Posteriorment, una reformulació en temps continu redueix el nombre de variables. Les estimacions de recursos confirmen que només escalar el maquinari no permet tancar la bretxa, emfasitzant la necessitat de noves estratègies algorítmiques.Per abordar la profunditat de circuits de l’era NISQ, la tesi introdueix RL‑ZX, un compilador quàntic impulsat per aprenentatge per reforç basat en el marc ZX‑Càlcul. Els circuits quàntics es tradueixen en diagrames ZX amb anotacions de característiques, que codifica una Xarxa d’Atenció sobre Grafs. Un agent entrenat amb optimització de polítiques proximal (PPO) aplica regles de reescriptura ZX per minimitzar les portes de dos qubits segons mètriques de cost específiques del dispositiu. A l’avaluar-lo en circuits grans i inèdits, RL‑ZX supera gairebé universalment les heurístiques punteres, generant circuits més plans i de fidelitat superior.Tot seguit, automatitzem el procés d’incloure restriccions estrictes en formulacions QUBO. Dissenyem una Xarxa Neuronal de Grafs i l’entrenem per predir la magnitud dels termes de penalització en una única passada d’inferència, tractant variables i restriccions com a nodes i arestes anotades amb característiques de diferència d’energia. Integrat de forma end‑to‑end amb un simulador diferenciable de QAOA, aquest enfocament utilitza la probabilitat de mostreig de l’estat fonamental com a senyal d’entrenament. Experiments en instàncies aleatòries del problema de la motxilla, el TSP i tasques d’assignació demostren millores significatives en la probabilitat de solució respecte de les cotes analítiques.El tercer tema d’estudi és l’elecció de l’estat inicial per a VQA. Mesurant la coherència mitjançant entropia relativa, demostrem que estats inicials d’alta coherència produeixen millors ràtios d’aproximació en QAOA de profunditat fixa en instàncies petites de Max‑Cut. Un protocol d’evolució en temps imaginari amb xarxa de tensors genera estats de producte de matrius que aproximen estats de Gibbs purs, que més endavant es projecten en circuits quàntics poc profunds. Aquesta estratègia d’inicialització assenyala un camí clar cap a un millor rendiment a mesura que el maquinari quàntic evoluciona.Finalment, es desenvolupen dos ansätze per preparar solucions vàlides de manera directa, eliminant els termes de penalització. El primer construeix les assignacions incrementalment amb rotacions multi‑controlades, mentre que el segon crea superposicions d’assignacions parcials abans de completar-les de manera determinista amb qubits ancilla.En unir aquests avanços—descomposició híbrida clàssic/quàntic, compilació guiada per RL, afinament de penalitzacions amb GNN, inicialització conscient de la coherència i preparació d’estats només factibles—, la tesi estableix una base escalable i modular per assolir l’avantatge quàntic en problemes d’optimització del món real.
POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
- JIN, ANYI: Polyhydroxyalkanoates (PHAs): Processing, Property Modulation, and Biomedical Applications Autor/a: JIN, ANYI
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 02/10/2025
Data de FINAL de diposit: 15/10/2025
Director/a de tesi:
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un estudi exhaustiu sobre les relacions entre estructura i propietats, el comportament durant el processat i les característiques funcionals dels polihidroxialcanoats (PHAs), amb l’objectiu de millorar la seva aplicabilitat com a alternatives sostenibles als plàstics convencionals. El treball se centra en diversos materials basats en PHA i explora la seva modificació mitjançant estratègies de barreja i la incorporació d’additius funcionals.Es va fer servir una àmplia gamma de tècniques de processat, incloent-hi l’extrusió, injecció, la injecció per ultrasons, la formació de films per evaporació de dissolvent i l’electrofilamentació. Aquests mètodes van permetre la fabricació de formulacions basades en PHA adaptades a aplicacions específiques. La caracterització fisicoquímica es va dur a terme mitjançant espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN), espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR), calorimetria diferencial d’escaneig (DSC), anàlisi termogravimètrica (TGA), difracció de raigs X (XRD), microscòpia electrònica d’escombratge (SEM), microscòpia òptica de llum polaritzada (POM), assaigs de tracció i microscòpia FTIR basada en radiació de sincrotró (SR-FTIR). Aquestes tècniques van permetre investigar l’estructura molecular, la cinètica de cristal·lització, la morfologia, l’estabilitat tèrmica i les propietats mecàniques.Els resultats demostren que la composició del copolímer juga un paper fonamental en la definició de la cristallinitat, el comportament tèrmic i el rendiment mecànic dels PHAs. La incorporació de comonòmers com el 3-hidroxivalerat (3HV), el 3-hidroxihexanoat (3HHx) i el 4-hidroxibutirat (4HB) va permetre ajustar eficaçment les propietats del material. L’addició d’agents nucleants, com el nitrur de bor (BN) i el poli(3-hidroxibutirat) (PHB), va accelerar significativament la velocitat de cristal·lització del P3HBHHx sense afectar negativament la seva estabilitat molecular ni tèrmica. La barreja de P3HBHHx amb altres biopolímers, com l’àcid polilàctic (PLA), el poli(adipat-co-tereftalat de butilè) (PBAT), el succinat de polibutilè (PBS) i el poli(3-hidroxibutirat-co-4-hidroxibutirat) (P34HB), va permetre modular encara més el seu rendiment, tot i que la compatibilitat continuava essent un repte en algunes formulacions.També es van explorar aplicacions biomèdiques mitjançant electrofilamentació i injecció per ultrasons. Les nanofibres de poli(3-hidroxibutirat-co-3-hidroxivalerat) (PHBV) carregades amb fàrmacs van mostrar cinètiques d’alliberament ajustables i activitat antibacteriana, mentre que el P34HB va demostrar una excel·lent processabilitat i resistència tèrmica sota condicions d’injecció per ultrasons. Finalment, la microscòpia SR-FTIR va revelar patrons d’orientació espacial dins d’esferúlites de PHBV, aportant nous coneixements sobre l’organització molecular dels PHAs.En conjunt, aquesta tesi estableix un marc integral per a l’adaptació dels materials de PHA mitjançant innovacions en formulació i processat. Contribueix a l’avenç científic i tecnològic dels PHAs com a materials sostenibles viables en diversos sectors.
PROJECTES ARQUITECTÒNICS
- FERNANDEZ-MOSCOSO LOPEZ-DURAN, EDUARDO: La sustitución como recurso de proyecto. Hormigón armado y madera en la última etapa del Movimiento Moderno Autor/a: FERNANDEZ-MOSCOSO LOPEZ-DURAN, EDUARDO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 26/09/2025
Data de FINAL de diposit: 09/10/2025
Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO | FERRATER ARQUER, BORJA
Resum de tesi: La tesi parteix d’una observació crítica: la substitució de materials en arquitectura sense alterar la lògica constructiva original, com ocorre en temples dòrics reconstruïts en pedra o en el Pavelló Nòrdic de Sverre Fehn. Aquesta pràctica qüestiona la idea de que cada material ha de ser utilitzat segons les seves propietats físiques. L’autor proposa una suspensió crítica d’aquest paradigma, inspirada en Husserl, per obrir el disseny arquitectònic a una lògica experimental i simbòlica.Des d’una perspectiva interdisciplinària que combina tècnica, història, teoria i filosofia, es defensa que la tècnica no és només funcional, sinó també narrativa. Conceptes com la histèresi projectual o l’encofrat com a memòria material mostren com allò tècnic pot ser interpretatiu. A més, l’ús de materials contemporanis com el CLT permet pensar la substitució des de la sostenibilitat.S’analitzen quatre fites històriques: els temples grecs, les stavekirker noruegues, l’Ironbridge i el sistema Hennebique. En tots aquests casos, la substitució no només manté la forma arquitectònica, sinó que obre noves possibilitats tècniques i expressives. L’anàlisi d’autors com Vitruvi, Wright, Nervi o Arup revela que fins i tot els discursos més normatius han admès ajustos i reinterpretacions materials.La segona part estudia tres casos contemporanis. A la Casa Tremaine, Neutra substitueix la fusta pel formigó per actualitzar la relació entre casa i paisatge. A les oficines de la Prefectura de Kagawa, Tange substitueix estructures tradicionals de fusta per formigó armat, mantenint la lògica formal de l’arquitectura japonesa. Al Pavelló Nòrdic, Fehn empra el formigó com si fos fusta, creant una arquitectura híbrida entre tradició i modernitat.La tesi conclou que la substitució és una operació arquitectònica vàlida, capaç d’enriquir el projecte des del vessant tècnic, simbòlic i cultural. Proposar materials alternatius no debilita una obra, sinó que n’amplia el significat. A més, es planteja que la tècnica s’ha d’entendre com un procés obert i narratiu, i que substituir materials no equival a negar-ne l’origen, sinó a projectar-ne noves lectures.Finalment, es convida a estendre l’estudi de la substitució a altres materials, processos de prefabricació i elements immaterials com les tipologies o els programes, obrint així noves línies d’investigació en el disseny arquitectònic contemporani.
SOSTENIBILITAT
- MEHABA, WAFA: The effect of promotions on consumer purchasing behaviorAutor/a: MEHABA, WAFA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: SOSTENIBILITAT
Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 02/10/2025
Data de FINAL de diposit: 15/10/2025
Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA
Resum de tesi: El sector detallista ha hagut de lluitar durant molt de temps amb un entorn cada cop més competitiu i complex. Els canvis en el comportament dels consumidors, les estructures del mercat i les preocupacions de salut pública han alterat dràsticament aquest entorn en els darrers 20 anys. A més, la importància de la diferenciació promocional ha augmentat com a resultat de les crisis econòmiques, la inflació i la disminució del poder adquisitiu dels consumidors. Les promocions de vendes al detall presenten oportunitats significatives per remodelar i influir en el comportament dels consumidors. Tenint en compte el seu impacte directe en els patrons de despesa, és crucial comprendre els efectes multifacètics de les promocions.En aquest context, l'objectiu general d’aquesta tesi és estudiar l’efecte de les promocions de vendes en el comportament de compra dels consumidors en diferents contextos. Es van dur a terme tres estudis de consumidors, en què s’examinen els efectes promocionals en l’assignació pressupostària, els canvis de comportament impulsats per la crisi i les implicacions polítiques relacionades amb la salut, utilitzant dades Homescan de Kantar Worldpanel.En primer lloc, es va investigar l’efecte de les promocions de vendes al detall en l’assignació del pressupost alimentari de la llar entre els articles de la cistella de la compra a Catalunya, a la regió nord-est d’Espanya. Utilitzant dades de compres d’un supermercat procedents del panel, es van calcular les elasticitats pròpies i de promoció creuada mitjançant l’Exact Affine Stone Index (EASI). Els resultats revelen efectes positius de les promocions en la despesa de les llars i, principalment, un efecte creuat asimètric negatiu, cosa que implica una reassignació pressupostària petita però significativa.En segon lloc, es van analitzar els canvis en el comportament de compra durant els períodes de crisi, utilitzant la pandèmia de la COVID-19 com a estudi de cas. Es va examinar la sensibilitat al preu i la resposta a les promocions en diferents fases de la crisi i nivells de despesa, mitjançant models de regressió d’efectes fixos i regressió per quantils. Es van utilitzar dades Homescan que cobreixen el primer any de la COVID-19 i l’any anterior. Els resultats indiquen que les llars presenten una disminució de la sensibilitat al preu i una resposta reduïda a les promocions durant el primer confinament, seguida d’un augment de la sensibilitat durant el període de nova normalitat. A més, durant el primer confinament, les llars amb una despesa baixa són més sensibles als preus i a les promocions que les llars amb una despesa elevada.En tercer lloc, es duu a terme una anàlisi comparativa entre països. S’examina la relació entre les promocions de vendes al detall i l’índex de massa corporal (IMC) utilitzant el sistema de demanda EASI, comparant les regions del nord (Escòcia) i del sud (Espanya). L’anàlisi se centra en aliments amb un alt contingut en greixos, sucre i sodi (HFSS), en diferents perfils d’IMC. Les troballes indiquen que els consumidors amb un IMC poc saludable presenten una major sensibilitat als canvis de preus i de despesa en comparació amb aquells amb un IMC saludable. A més, les llars escoceses mostren una major sensibilitat als canvis de despesa i a les promocions en comparació amb les seves contraparts espanyoles.La investigació duta a terme en aquesta tesi proporciona informació valuosa per als detallistes, responsables polítics i altres parts interessades involucrades en el sector detallista d’aliments. Els resultats d’aquesta tesi poden orientar el disseny d’estratègies promocionals, decisions de preus i intervencions polítiques per satisfer les necessitats dels consumidors, alhora que s’aborden preocupacions socials més àmplies, com ara la gestió de crisis i els objectius de salut pública.
- URIOSTE DAZA, SERGIO ALEJANDRO: Advancing Reform of European Union Plant Variety Registration: Institutional, Empirical, and Policy Insights for Sustainable Agri-Food GovernanceAutor/a: URIOSTE DAZA, SERGIO ALEJANDRO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: SOSTENIBILITAT
Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 29/09/2025
Data de FINAL de diposit: 10/10/2025
Director/a de tesi: TAGHOUTI, IBTISSEM | GIL ROIG, JOSE MARIA
Resum de tesi: El registre de varietats vegetals és un procés regulador clau entre el desenvolupament de varietats millorades i la seva adopció a escala de finca. A la Unió Europea, però, aquest sistema està sent superat pels avenços tecnològics i els reptes de sostenibilitat. Actualment, es duu a terme una reforma legislativa per abordar aquestes mancances, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficiència integrant noves tecnologies, incorporant criteris de sostenibilitat en l’avaluació i fomentant una major harmonització entre Estats membres. Malgrat que les reformes són generalment ben rebudes, persisteixen posicions divergents entre els grups d’interès i les institucions europees.Superar aquestes diferències requereix evidències sòlides per guiar les negociacions en curs. Aquesta tesi respon a aquesta necessitat amb una avaluació rigorosa de les ineficiències del sistema actual i proposa vies de reforma realistes per conciliar tensions entre la rigidesa reguladora i la productivitat, els interessos divergents dels actors i la bretxa entre objectius polítics i la realitat al camp. Per a això, la recerca presenta un marc integrat que involucra tots els actors clau en les proves de varietats i combina anàlisi economètrica, modelització de decisions i anàlisi qualitativa.A partir d’un ampli conjunt de dades de panell sobre registre i productivitat de cultius, es realitza una anàlisi d’efectes fixos que demostra l’impacte negatiu dels retards reguladors en els guanys de productivitat, especialment en cultius sotmesos a proves de Valor de Cultiu i Utilització. L’evidència d’actors clau aprofundeix en els factors d'aquests retards i identifica vies per superar ineficiències sistèmiques, com l’adopció de tecnologies habilitadores i l'harmonització dels processos.Posteriorment, s'analitzen les alternatives de política més controvertides integrant l'opinió d'experts i del públic general, amb mètodes de decisió multicriteri. Els resultats mostren un consens clar en la prioritat d'adoptar avenços tecnològics per millorar l'eficiència i precisió del sistema. No obstant això, també s'evidencien desacords sobre els esforços per harmonitzar el sistema i incorporar criteris de sostenibilitat, revelant una notable heterogeneïtat entre els grups d'interès.Per aprofundir en la controvertida addició de criteris de sostenibilitat, un estudi a escala de finca analitza les preferències dels productors de poma a Espanya. Mitjançant un experiment d'elecció discreta, s'examinen les preferències per atributs de sostenibilitat en noves varietats i la seva relació amb el comportament davant el risc. Els resultats mostren una demanda positiva però heterogènia per aquests atributs, amb una disposició a pagar determinada principalment per les característiques de la finca més que per les actituds de risc mesurades.En conjunt, aquestes troballes demostren que reformes basades en dades i participació poden reduir friccions institucionals, establint punts en comú per a la negociació. Les prioritats dels actors i les demandes dels agricultors apunten a la necessitat de prioritzar l'adopció tecnològica i dissenyar mecanismes que facilitin varietats resilients al clima i eficients en recursos. La participació efectiva i l'evidència contínua són essencials per avançar en la via reguladora. En integrar evidència de les dimensions institucional, tecnològica i conductual, aquesta recerca contribueix als objectius del Pacte Verd Europeu i de l'Estratègia “De la Granja a la Taula”, i ofereix un marc transferible per a futures avaluacions de polítiques agrícoles i d’innovació.
TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
- CANO LÓPEZ, ALICIA: Novel strategies to reduce persistent, mobile, and toxic substances in groundwater and wastewater: Impact on agriculture and human healthAutor/a: CANO LÓPEZ, ALICIA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/09/2025
Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
Director/a de tesi: MATAMOROS MERCADAL, VÍCTOR | ESCOLÀ CASAS, MÒNICA
Resum de tesi: L'escassetat d'aigua és un dels reptes globals més urgents, especialment en regions àrides i semiàrides com la conca mediterrània. En països com Espanya, on l'agricultura és un dels principals consumidors dels recursos hídrics, l’us d'aigua regenerada s'ha convertit en essencial per garantir la seguretat hídrica i alimentària. Tanmateix, els efluents d'aigües residuals tractades i fins i tot les aigües subterrànies poden contenir microcontaminants orgànics que els tractaments convencionals eliminen només parcialment. Entre aquests, les substàncies persistents, mòbils i tòxiques (PMT) preocupen per la seva resistència a la degradació, mobilitat en el medi aquàtic i potencial toxicitat ambiental, amb riscos per ecosistemes, cultius i salut humana. Aquesta tesi doctoral estudia la reducció i l'impacte de les substàncies PMT en quatre experiments. Dos sobre tecnologies de tractament, un enfocament químic (procés d'oxidació avançada, AOP) i un sistema biològic (solució basada en la natura, NBS), per eliminar substàncies PMT d'aigües subterrànies i residuals. Els altres dos avaluen els efectes del reg amb aigua contaminada per substàncies PMT en cultius hidropònics i en sòl. El Capítol 3 compara vuit tractaments oxidatius per a l'eliminació de dissolvents clorats en aigües subterrànies contaminades, juntament amb una avaluació del risc per a la salut humana. El Capítol 4 investiga quatre configuracions de NBS per eliminar PFAS de cadena curta i altres substàncies PMT d'aigües subterrànies i residuals, analitzant la influència de factors com material filtrant, mida del gra, vegetació i comunitat microbiana. El Capítol 5 avalua l'absorció i bioacumulació de substàncies PMT en enciams cultivats en hidropònic, juntament amb avaluacions de la salut vegetal, resposta metabolòmica i implicacions per a la seguretat alimentària. El Capítol 7 explora un estudi de reg en sòl que segueix en curs comparant efluent secundari i quaternari, analitzant l’absorció de substàncies PMT, i la qualitat del cultiu, complementant els resultats hidropònics. En conjunt, la tesi aporta nous coneixements sobre les substàncies PMT en recursos hídrics i sistemes agrícoles, oferint avaluacions de tractaments i perspectives basades en riscos que poden orientar futures estratègies de reutilització d'aigua i marcs reguladors.
TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
- BILBAO VILLA, AINARA: Palabras de luz: Herramientas léxicas y gráficas para la definición de los principales términos empleados en la descripción de la distribución lumÃnica en el espacio arquitectónico.Autor/a: BILBAO VILLA, AINARA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: MUROS ALCOJOR, ADRIAN
Resum de tesi: The introduction of electric lighting in Architecture marked a profound transformation in its design conception, establishing artificial light as a fundamental element in the configuration of space. Unlike other artistic and architectural disciplines, artificial architectural lighting lacks a formalised Art History. Existing specialist literature remains largely focused on technical and quantitative aspects, frequently relegating the qualitative dimensions of light in space to a secondary status. Consequently, there is a notable absence of a specific vocabulary capable of accurately describing the qualitative effects of lighting in architecture. This lexical gap hampers the effective communication of lighting-related spatial concepts, ultimately to the detriment of architectural practice. In light of these challenges, and with the aim of improving both design and pedagogical methodologies, this research advocates for the establishment of a dedicated vocabulary for qualitative architectural lighting. It is predicated on the hypothesis that it is feasible to construct a consensual glossary that enables the precise articulation of the formal and spatial attributes of lighting effects within architectural environments. To substantiate this hypothesis, the research sets out two principal objectives: first, to identify the parameters that define the qualitative aspects of lighting and to compile the associated terminological corpus; second, to develop a lexical and visual dictionary in which each term is clearly defined and illustrated, thereby facilitating its comprehension and application in both academic and professional contexts, and contributing to the standardisation of a specific and practical language.The study adopts a qualitative methodological framework, centred on the linguistic analysis of texts describing architectural lighting projects, which have been published in specialised Spanish-language media. A rigorous, systematic, and replicable terminology methodology has been employed, drawing upon established principles from the field of Terminology studies and related research on lighting perception. The process integrates automated term extraction methods, enabling efficient handling of large data sets, and applies linguistic techniques adapted to the visual domain. The research identifies the principal parameters defining the formal qualities of architectural lighting as direction, colour, and distribution, followed by quantity, luminance, sources, informational content, perceptual effects, and others. Among these, the distribution parameter emerges as the most frequently cited and, thus, the most critical for both configuring and describing architectural lighting. Accordingly, the dictionary focuses on the most recurrent terms related to distribution, listed alphabetically as follows: accent lighting, ambient lighting, composed lighting, diffuse lighting, direct lighting, directed lighting, dispersed lighting, focalized lighting, general lighting, grazing lighting, homogeneous lighting, horizontal lighting, indirect lighting, integrated lighting, precise lighting, projected lighting, reflected lighting, uniform lighting, and vertical lighting. It has been demonstrated that each of these terms can be defined in a manner that supports clear, precise, and intelligible communication within architectural lighting discourse. Furthermore, it is feasible to identify corresponding visual representations that exemplify each definition, reinforcing their pedagogical and practical applicability. In conclusion, this research affirms the viability of developing a consensual glossary of terms to imporve the communication of the formal and spatial characteristics of lighting effects within architectural practice, which constitutes a foundational step toward the recognition and standardisation of qualitative lighting vocabulary in the discipline.
- GONZÁLEZ ZABALA, STEVEN: Inhabind, desarrollo de un instrumento de evaluación multicriterio para valorar la calidad constructiva del soporte físico de los polígonos de actividad económica: aplicación a un caso de la Región Metropolitana de Barcelona.Autor/a: GONZÁLEZ ZABALA, STEVEN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/09/2025
Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
Director/a de tesi: ZAMORA MESTRE, JOAN LLUIS | SERRA FABREGÀ, RAÜL
Resum de tesi: Segons les darreres dades publicades, el 40% del sòl industrial català es troba desocupat i més de la meitat està format per polígons industrials amb superfícies inferiors a 5 hectàrees, dels quals un 50% es troba en una situació d’obsolescència total. Aquesta conjuntura desfavorable de partida s’afegeix al ràpid canvi actual dels models de producció i fabricació provocat per:la globalització i deslocalització geogràfica de les indústries,el fraccionament de la producció,la terciarització creixent de les activitats empresarials,la creixent digitalització dels processos industrials.Aquests canvis han provocat que les àrees urbanes especialitzades en la producció, recentment denominades com a Polígons d’Activitat Econòmica (PAE), requereixin amb urgència actuacions a curt i mitjà termini per tal d’actualitzar i adaptar el seu suport construït. Diverses entitats público-privades han impulsat en els darrers anys iniciatives per reactivar el sector industrial com a motor econòmic del país, fet que comporta inversions orientades a la rehabilitació del suport físic existent. Per tal de dotar d’eficiència aquestes inversions, cal disposar d’un diagnòstic compartit i contrastat de l’estat d’aquest suport construït en cada moment, amb l’objectiu de prioritzar aquelles actuacions que ofereixin una millor relació benefici/cost.L’objectiu d’aquesta recerca és iniciar el desenvolupament d’una eina d’avaluació de la qualitat del suport físic construït, basada en la metodologia multicriteri. Aquesta metodologia, a partir d’informació disponible, actualitzada i contrastada, podria donar lloc a un índex de valor, anomenat Inhabind, que reflecteixi la qualitat constructiva del suport físic de cada PAE.Disposar d’aquesta eina permetria en el futur no només conèixer la situació puntual de cada PAE en un moment donat, sinó també orientar la programació dels plans de millora més adequats.Per a aquest propòsit s’ha optat per la eina multicriteri MIVES, ja desenvolupada a la UPC, la qual ha demostrat al llarg dels anys una gran flexibilitat, operativitat i rigor tècnic per avaluar de manera senzilla els indicadors propis de qualitat d’un PAE. Així doncs, aquesta tesi es centra en l’elaboració dels Requeriments, Criteris, Paràmetres i Indicadors (RCPI) pertinents per a procedir a l’avaluació. Es tracta d’una tasca complexa degut a diversos factors:els PAE actuals han estat posats en funcionament en èpoques diverses,no tots els PAE disposen de gestors amb la informació necessària per a l’avaluació,part d’aquesta informació no està documentada, actualitzada o fàcilment accessible.Un cop establerta l’eina, denominada InHABind 0.0, es va procedir a realitzar un estudi de cas sobre un PAE seleccionat al municipi de Polinyà, a partir del reconeixement de la diversitat de PAE existents al territori de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la predisposició a col·laborar en la investigació demostrada pels agents implicats.La participació d’aquests agents en el procés ha de permetre la ponderació i jerarquització dels RCPI, així com la seva depuració i simplificació d’acord amb la informació realment disponible, i la incorporació d’aspectes relacionats amb la gestió de la qualitat com ara els plans de manteniment, els programes d’inversió, etc.Aquesta recerca ha desenvolupat únicament el mòdul relatiu a la dimensió d’urbanitat, que inclou els requeriments referents a les xarxes de vialitat, enllumenat, sanejament, servei d’aigua, servei de telecomunicacions i servei d’energia. En futures línies d’investigació es desenvoluparan la resta de mòduls.Paraules clau: avaluació multicriteri, índex d’habitabilitat industrial, polígons d’activitat econòmica, qualitat constructiva, suport físic.
- REZK, JOSEPHIN: Sustainability assessment model for post-war reconstruction of blast-damaged RC buildings without structural collapse risk: A multi-criteria decision-making framework applied to the tourism sector in Damascus, SyriaAutor/a: REZK, JOSEPHIN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 26/09/2025
Data de FINAL de diposit: 09/10/2025
Director/a de tesi: PONS VALLADARES, ORIOL | MUÑOZ BLANC, CARLOS
Resum de tesi: La reconstrucció en contextos postbèl·lics presenta una sèrie de desafiaments complexos que van més enllà de la restauració física de les estructures. En regions afectades per conflictes, les decisions sobre la reconstrucció d'edificis danyats han de prendre's en condicions de limitació extrema de recursos, interrupció d'infraestructures i fragilitat sociocultural. Tanmateix, la majoria dels marcs actuals d'avaluació de sostenibilitat no són adequats per a aquestes condicions. Sovint manquen de l'adaptabilitat i la practicitat necessàries perdonar suport a la presa de decisions a escala d'edifici individual en entorns postconflicte. Aquesta tesi doctoral respon a aquesta mancança mitjançant el desenvolupament d’un nou model de suport a la decisió per avaluar la sostenibilitat d’estratègies de reconstrucció per a edificis de formigó armat danyats per explosions externes però estructuralment estables.La tesi proposa una metodologia innovadora que integra el Model Integrat de Valor per a l'Avaluació Sostenible (MIVES) amb el mètode Delphi, formant un marc de presa de decisions multicriteri capaç d'avaluar quatre alternatives de reconstrucció: rehabilitació, demolició, reconstrucció amb identitat conservada i preservació per a intervencions futures. Una contribució clau de la tesi és el desenvolupament d’un formulari tècnic d’avaluació especialment pensat per a zones de conflicte amb recursos limitats. Aquest formulari permet classificar el nivell de dany mitjançant inspecció visual i consulta amb experts, constituint una alternativa pràctica i accessible als mètodes d'avaluació en laboratori. És una eina fonamental per determinar l’elegibilitat de l’edifici per a ser avaluat en termes de sostenibilitat amb el model proposat.Per validar el model MIVES-Delphi, la tesi l’aplica a tres casos d’estudi reals d’edificis de formigó armat dedicats al sector turístic a Damasc, Síria. Dos dels edificis es troben dins d’àrees històriques protegides i el tercer en un important corredor turístic. Els informes tècnics van confirmar que cap dels edificis presenta risc de col·lapse estructural. Els resultats demostren que no hi ha una alternativa universalment òptima. En un cas, la rehabilitació va ser la més sostenible en termes econòmics i socials, mentre que en un altre la preservació va destacar com l'opció ambientalment més favorable. Aquests resultats evidencien la capacitat del model per adaptar-se als contextos específics i guiar decisions equilibrades basades en evidències.Aquesta tesi conclou que el model de suport a la decisió i el formulari tècnic desenvolupats ofereixen un marc transparent, replicable i sensible al context per orientar la reconstrucció sostenible en entorns postbèl·lics. Tot i que el model ha estat validat amb casos d’estudi a Síria, està dissenyat per ser aplicable a una àmplia varietat de regions afectades per conflictes. El treball suposa una contribució significativa a l’avenç de la recuperació postconflicte sostenible, proporcionant eines pràctiques per als agents implicats a l’hora d’alinear la reconstrucció immediata amb objectius de resiliència i desenvolupament a llarg termini.
TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
- MARTÍNEZ GOST, MARC: The DCT as the Basis for Nonlinear Signal Processing and Task-Oriented CommunicationsAutor/a: MARTÍNEZ GOST, MARC
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: PEREZ NEIRA, ANA ISABEL
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda dos reptes fonamentals i cada cop més interconnectats en el processament modern de la informació: l’aprenentatge no lineal i les comunicacions orientades a tasques. Ambdós camps requereixen representacions compactes, interpretables i eficients de funcions no lineals. Aquestes representacions són essencials tant per a la construcció de models d’aprenentatge com per a la transmissió d’informació rellevant per a una tasca posterior. Els enfocaments tradicionals, sovint dominats per arquitectures de tipus "caixa negra" i aproximacions basades en grans volums de dades, presenten limitacions en interpretabilitat, escalabilitat i robustesa. Això motiva la recerca d’alternatives estructurades i fonamentades.Al centre d’aquest treball hi trobem la transformada cosinus discreta (DCT), una eina clàssica del processament de senyal que es reinterpreta aquí com un marc unificador per al modelatge no lineal i la comunicació. Aprofitant propietats matemàtiques com l’ortogonalitat, la compactació d’energia i l’estructura oscil·latòria, es demostra que la DCT ofereix avantatges molt més enllà del seu ús tradicional en la compressió d’imatges. La tesi explora com la DCT pot donar suport tant al disseny d’algorismes d’aprenentatge eficients com a l’elaboració d’estratègies de modulació que codifiquen conjuntament dades i computació.L’estudi comença amb la integració de la DCT en algorismes d’aprenentatge adaptatius per a funcions univariables no lineals, on les propietats estructurals de la DCT permeten una convergència ràpida i solucions de baixa complexitat. El mètode s’aplica amb èxit a la compensació de no linealitats en canals de comunicacions. L’enfocament combina l’estructura i interpretabilitat dels blocs clàssics de processament de senyal amb la flexibilitat i el rendiment dels mètodes basats en dades.El treball s’estén posteriorment a entorns multivariable amb la introducció de l'Expressive Neural Network (ENN), un perceptró multicapa que incorpora la DCT dins de les funcions d’activació. Aquesta arquitectura conserva la interpretabilitat de la DCT alhora que permet un modelatge expressiu i escalable. Gràcies a l’estructura proporcionada per la DCT, fins i tot xarxes petites poden aprendre mapes no lineals complexos.En l’àmbit de les comunicacions, la tesi investiga el paradigma emergent de les comunicacions orientades a tasques, on l’objectiu passa a ser la transmissió de dades rellevants per a una tasca computacional. En aquest context, s’utilitza la naturalesa oscil·latòria de la DCT per dissenyar esquemes de modulació que integrin la computació dins la pròpia ona física. Es proposa una nova modulació basada en la DCT, i es revisen modulacions clàssiques des del punt de vista de la DCT, permetent el càlcul de funcions mitjançant modulacions en freqüència. Aquests conceptes s’estenen a sistemes multiusuari, on la DCT guia el disseny d’un nou esquema d’accés múltiple adaptat per a l’aprenentatge federat (FEEL). Aquest enfocament permet una agregació robusta, eficient i de baix consum de dades distribuïdes per a l’aprenentatge col·laboratiu.En conjunt, aquest treball demostra que la DCT, una eina clàssica introduïda fa gairebé 50 anys, pot ser revitalitzada com a pilar fonamental del processament de senyal modern. La seva estructura ofereix una base potent, interpretable i eficient per fer front als reptes contemporanis del processament intel·ligent de la informació. En connectar el processament de senyal clàssic amb els desafiaments actuals de l’aprenentatge automàtic i les comunicacions, la tesi presenta un marc unificat per a la representació, aprenentatge i comunicació de funcions no lineals.
- MHATRE, SUVIDHA SUDHAKAR: AI-Enabled Network Slicing and Resource Management for Open and Programmable Next-Generation (6G) NetworksAutor/a: MHATRE, SUVIDHA SUDHAKAR
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2025
Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | RAMANTAS, KONSTANTINOS
Resum de tesi: Aquesta tesi aborda els reptes emergents en la gestió de recursos per a les xarxes 6G mitjançant la proposta de solucions intel·ligents, escalables i explicables basades en tècniques d’aprenentatge per reforç profund (Deep Reinforcement Learning, DRL) i altres enfocaments d’intel·ligència artificial. Amb l’evolució de les xarxes de 5G a 6G, la creixent heterogeneïtat d’aplicacions i serveis introdueix requisits complexos pel que fa a latència, amplada de banda, eficiència computacional i qualitat de servei (QoS) d’extrem a extrem. Aquesta recerca presenta un conjunt de solucions impulsades per IA per a l’assignació dinàmica i adaptativa de recursos, orientades a l’ús de segmentació de xarxa (network slicing) en arquitectures obertes i programables.El treball comença amb el desenvolupament d’un marc d’assignació de recursos basada en DRL i conscient de la QoS, que integra una parametrització de l’associació d’usuaris per a entorns O-RAN més enllà del 5G. Es presenta un model jeràrquic de DRL que permet gestionar eficaçment les compensacions entre les necessitats globals i locals de recursos. Aquest model es complementa amb un marc de gestió de recursos a múltiples escales temporals, dins del paradigma d’Intel·ligència Artificial com a Servei (AI-as-a-Service, AIaaS), per atendre les demandes heterogènies dels serveis 6G.Per millorar la interpretabilitat i la confiança en les decisions automatitzades de la xarxa, la tesi incorpora tècniques d’aprenentatge per reforç explicable (XRL) en les estratègies de segmentació i gestió de la RAN. Finalment, s’explora l’ús de l’aprenentatge per transferència (transfer learning) en models DRL per millorar l’adaptació de les polítiques en dominis intra i inter-slice, accelerant l’aprenentatge i millorant el rendiment en condicions de xarxa dinàmiques.La tesi inclou simulacions exhaustives i validacions experimentals que demostren la superioritat dels mètodes proposats en termes d’escalabilitat, eficiència i generalització respecte als enfocaments existents. En conjunt, aquestes contribucions ofereixen una ruta innovadora i pràctica per a la gestió intel·ligent, fiable i adaptable de recursos en els futurs sistemes de comunicacions sense fils 6G.
- RAFIEIAN, BARDIA: Enhancing Word and Document Embeddings for Natural Language Processing TasksAutor/a: RAFIEIAN, BARDIA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 02/10/2025
Data de FINAL de diposit: 15/10/2025
Director/a de tesi: VÁZQUEZ ALCOCER, PERE PAU
Resum de tesi: Aquesta tesi aprofundeix en diversos aspectes del processament del llenguatge natural, centrant-se en la traducció automàtica neuronal específica de domini, les incrustacions de paraules especialitzades, l'augment de dades, els sistemes de recomanació, les tècniques d'incrustació de documents i la classificació jeràrquica amb models de llenguatge grans. El treball s'estructura al voltant de contribucions clau.El Capítol 4 introdueix un nou enfocament de preparació de dades i tokenització (Hybrid-BTS) per a la Tècnica de Traducció Automàtica Neuronal (NMT) biomèdica, juntament amb una tècnica de post-especialització que aprofita les GANs de Wasserstein per millorar les incrustacions de paraules amb restriccions multilingües. El Capítol 5 proposa una estratègia d'adaptació de domini per a la traducció biomèdica que implica la traducció directa, l'optimització de BPE i la manipulació de la freqüència de termes. També detalla el desenvolupament de dos sistemes de recomanació de comerç electrònic de moda: un basat en el contingut i un altre col·laboratiu, ambdós integrant regles d'estil pràctiques. Finalment, el Capítol 6 presenta una avaluació dels models d'incrustació de documents (Doc2vec, SciBERT, Longformer, LLaMA-3, GEMMA-2B) per a la classificació de documents llargs, i una pipeline modular dissenyada per a la classificació jeràrquica de patents de múltiples etiquetes utilitzant models basats en transformers, optimitzada per a l'eficiència amb LoRA i quantificació. Col·lectivament, aquestes contribucions impulsen l'estat de l'art tant en aspectes aplicats com teòrics del PNL, proporcionant nous mètodes per augmentar el rendiment, l'adaptabilitat i l'eficiència en tasques a gran escala i específiques de domini.
URBANISME
- CRIOLLO ALIENDRES, CRUZ ARMANDO: Caracas Cinética: La transformación del paisaje urbano a partir de la inserción de obras de arte en los edificios públicos y privados, en los espacios públicos, la infraestructura vial y los sistemas masivos de transporte 1950-2012.Autor/a: CRIOLLO ALIENDRES, CRUZ ARMANDO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: URBANISME
Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 29/09/2025
Data de FINAL de diposit: 10/10/2025
Director/a de tesi: RUBERT DE VENTOS, MARIA
Resum de tesi: Aquesta tesi analitza el paper de l'art públic en la transformació simbòlica i social de l'espai urbà de Caracas, amb un èmfasi especial en el potencial transformador en entorns marcats per la fragmentació espacial i el dèficit d'espai públic.La investigació es basa en un doble enfocament quantitatiu i qualitatiu, que articula història urbana, la catalogació i estudi de casos singulars ubicats en diferents entorns urbans de la ciutat (edificis, infraestructura viària, el Metro i el carrer) així com una anàlisi urbana des de la dècada de 1950 fins al 2010. S'analitzen casos emblemàtics com les obres d'art i autopistes, i les obres monumentals com les de Gego, Carlos Cruz Diez, Jesús Soto i Alejandro Otero.Les troballes revelen que l'art públic a Caracas compleix múltiples funcions: resignifica espais urbans, reforça identitats locals i metropolitanes, a més a més democratitza l'accés a la cultura. l'art emplaçat als espais urbans compleix un rol vinculant entre els programes institucionals i els actors socials.Finalment, la tesi compila i organitza una part de l'evolució urbana de la ciutat, on l'art públic va funcionar com a catalitzador d'una ciutat més justa, plural i participativa.
Darrera actualització: 09/10/2025 04:30:23.