Tesis autoritzades per defensa

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• KOSTALAMPROS, IOANNIS - VATISTAS: Post-quantum cryptography acceleration for next generation computers
  
  Autor/a: KOSTALAMPROS, IOANNIS - VATISTAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/06/2024
  Data de lectura: 13/09/2024
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala E101 - Edifici C6 (FIB) - Campus Nord - Barcelona
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | HERNANDEZ LUZ, CARLES
  Tribunal:
       PRESIDENT: CANO REYES, JOSE
       SECRETARI: MARTORELL BOFILL, XAVIER
       VOCAL: TSOUTSOURAS, VASILIOS
  Resum de tesi: La seguretat dels esquemes criptogràfics moderns es basa en problemes matemàtics que se suposa que són difícils de resoldre, com el problema de Rivest-Shamir-Adleman (RSA) o el problema del logaritme discret sobre corbes el•líptiques. L’œs dels ordinadors "clàssics" existents, tots els algorismes coneguts que intenten resoldre aquests problemes, requeriria una quantitat tan gran de temps de càlcul que en realitat farà que les dades interceptades siguin inœtils quan finalitzi l’atac.Al voltant de 1997, Shor i Grover van desenvolupar de manera independent algorismes d’ordinador quàntic eficients que poden donar una velocitat sense precedents en determinats problemes matemàtics. Aleshores es va fer evident que l’arribada d’un ordinador quàntic a gran escala pot posar en perill les comunicacions segures. No obstant això, encara no està clar si existiran ordinadors quàntics a gran escala capaços de trencar els estàndards criptogràfics de clau pœblica actuals. Com a acte preventiu, l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia (NIST) va anunciar el 2015 els seus plans per a la transició als estàndards algorítmics criptogràfics Post-Quantum (PQ). L’adopció generalitzada dels estàndards actuals requereix mØs investigacions sobre l’eficiŁncia i la seguretat de la implementació dels estàndards PQ en sistemes informàtics moderns.Aquesta tesi pretØn salvar la bretxa entre l’especificació segura dels criptosistemes PQ i la seva implementació, respectivament, segura i eficient en arquitectures informàtiques avançades. Escollim específicament el criptosistema PQ de Classic McEliece (CM), nomØs per la seva seguretat de llarga data. CM ha suportat atacs amb petites modificacions des dels seus inicis l’any 1978 i actualment Øs finalista del concurs NIST i ja s’ha integrat en productes comercials com les xarxes VPN.Aquesta tesi consta de quatre contribucions principals. En el primer presentem una acceleració de codisseny de maquinari/programari (HW/SW) del criptosistema CM. La segona contribució està orientada al disseny i la integració d’acceleradors CM monolítics i dissenyats a mida en un SoC basat en RISC-V. La tercera contribució s’esforça per optimitzar encara mØs el rendiment de CM al maquinari mitjançant la introducció d’un disseny avançat d’un accelerador monolític per a la part de xifratge del sistema criptogràfic CM. La contribució final d’aquesta tesi Øs allunyar-se d’un accelerador de maquinari monolític i investigar l’impacte de la vectorització per part d’una unitat SIMD en l’aplicació CM.Amb aquesta tesi, concloem un estudi vehiculat sobre el criptosistema CM, sobre la seva implementació eficient de maquinari en infraestructures informàtiques modernes. No obstant això, hi ha nombroses direccions futures de recerca que podrienbasar-se en els coneixements adquirits així com en la infraestructura de maquinari dissenyada en el context d’aquesta tesi. Com a tal, considerem la implementació segura i la mitigació del canal lateral als propis acceleradors de maquinari CM i l’avaluació del rendiment de les implementacions de maquinari lleugeres de CM.
  
• LEDOUX, LOUIS EDUARDO YVES: Floating-point arithmetic paradigms for high-performance computing: software algorithms and hardware designs
  
  Autor/a: LEDOUX, LOUIS EDUARDO YVES
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: PETIT, ERIC
       SECRETARI: MARTORELL BOFILL, XAVIER
       VOCAL: GARCIA, RÉMI
  Resum de tesi: Aquesta dissertació explora els desafiaments i avenços en les representacions i càlculs aritmètics dins les arquitectures de computadors, centrant-se en les limitacions de l'estàndard IEEE754.Les demandes modernes de la informàtica, impulsades per avenços en IA, HPC i simulacions científiques, fan que les representacions numèriques eficients i precises siguin crucials. Aquest treball investiga aquests desafiaments i proposa solucions innovadores, avaluant el seu impacte en l'eficiència i precisió computacional.El problema central són les ineficiències de l'estàndard IEEE 754 per l'aritmètica de punt flotant, que no satisfà les necessitats de les càrregues de treball modernes. Aquestes ineficiències resulten en un major consum d'energia, precisió inadequada i rendiment subòptim, especialment en entorns amb restriccions d'energia i aplicacions d'alta precisió.Per abordar aquests desafiaments, aquesta tesi explora diverses facetes del càlcul aritmètic, des de conceptes algorísmics fins a les estructures de metall i silici. Introdueix mecanismes per millorar l'adaptabilitat de les representacions numèriques, permetent ajustos de precisió segons les tasques computacionals, resultant en circuits més eficients. En centrar-se en millorar el rendiment aritmètic, aquesta tesi aborda els perfils de consum d'energia i subratlla la importància de les unitats lògiques aritmètiques eficients. També mostra com aquestes solucions es poden integrar en diversos marcs de programari, revelant una correlació entre els requisits numèrics i la precisió interna necessària, destacant un aspecte subexplotat dels formats de punt flotant de propòsit general.En primer lloc, desenvolupa un marc per generar operadors Posit en maquinari, millorant la precisió i rendiment en tasques com la classificació d'imatges. El Marc d'Operadors Posit, descrit en SystemVerilog, permet construir Perceptrons Multicapa per a motors d'inferència, aplicables en entorns POWER9/CAPI2 amb acceleració FPGA.En segon lloc, presenta un generador per a Matrius Sistòliques optimitzades per a la Multiplicació de Matrius (MMM), mostrant l'impacte de configuracions de maquinari personalitzades en la precisió i eficiència energètica. Les unitats MMM són totalment parametrizables i adaptades a les especificacions numèriques de la càrrega de treball, facilitades per un generador central amb canalització automatitzada. Aquestes unitats permeten avaluacions amb CAPI2 en sistemes FPGA i POWER9, assolint fins a dos Tera operacions de punt flotant per segon. També han demostrat èxit en la generació d'ASIC.A més, estableix un marc de codi obert per integrar les unitats MMM en programari d'alt nivell, oferint estalvis d'energia i major precisió per a aplicacions com la IA i càlculs científics. La metodologia implica mapar les crides de Multiplicació de Matrius Generals en les biblioteques HPC BLAS als acceleradors a través de l'enllaç coherent OpenCAPI, saturant l'ample de banda de 22 GBps ajustant els formats de computadora per acomodar més Elements de Processament mentre es preserva la precisió.Finalment, el ressorgiment del processament vectorial porta a una reavaluació dels algorismes de divisió, revelant oportunitats per utilitzar unitats de càlcul més petites i lentes, permetent la inclusió de més unitats dins de diversos pressupostos d'energia i potència. Aquest enfocament exhibeix una àmplia Exploració de l'Espai de Disseny. Hem desenvolupat el nostre propi flux EDA ASIC de codi obert, que facilita la generació paral·lela de múltiples dissenys de xips, permetent una exploració sistemàtica de potència, rendiment i àrea a través de diversos kits de disseny de processos per identificar configuracions òptimes.
  
• SHARMA, ROBIN KUMAR: Parallelizing recurrent neural network and variants
  
  Autor/a: SHARMA, ROBIN KUMAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de lectura: 05/09/2024
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala E101 - Edificio C6 - FIB
  Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: QUINTANA ORTI, ENRIQUE SALVADOR
       SECRETARI: ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ
       VOCAL: VALLEJO GUTIÉRREZ, ENRIQUE
  Resum de tesi: Les xarxes neuronals recurrents (RNN) han aconseguit un èxit notable en diversos dominis, com ara el Reconeixement automàtic de veu, l'Anàlisi de Sentiments, la predicció de sèries temporals i la Traducció Automàtica. Tot i la seva versatilitat, les RNN presenten desafiaments significatius a causa de les seves complexes estructures internes, cosa que dificulta l'ús efectiu del paral·lelisme dels models. Això sovint porta a una dependència en el paral·lelisme de dades per accelerar el rendiment de les RNN. A més, les RNN requereixen extensos recursos computacionals a causa de la gran quantitat de paràmetres. Aquesta investigació doctoral proposa estratègies innovadores de Computació d'Alt Rendiment (HPC) per optimitzar la implementació de les RNN a CPU, millorant-ne l'eficiència en entorns amb recursos limitats. A través de millores algorítmiques i tècniques eficients en l'ús de la memòria, aquest treball cerca maximitzar el potencial de la computació paral·lela per a les RNN, transformant així el panorama dels sistemes paral·lels a Intel·ligència Artificial(AI).Aquesta tesi introdueix la "Wavefront-Parallelization" (W-Par), que integra el paral·lelisme de models a RNN unidireccionals per millorar la inferència i l'entrenament en CPU. W-Par utilitza el paral·lelisme de canalització de gra fi a través de càlculs de fronts d'ona, que són particularment efectius per a RNN de múltiples capes a CPU multinucli. Aquestes tècniques permeten una distribució eficient de la càrrega de treball a través de tasques paral·leles mentre es gestionen les dependències de cada cèl·lula RNN. Els resultats empírics mostren que W-Par supera significativament les implementacions existents, aconseguint acceleracions de fins a 6.6 vegades en arquitectures modernes de CPU multinucli i mantenint un rendiment robust en diverses configuracions de nuclis i memòria sense necessitat de modificacions en el codi font.A més, la tesi presenta la "Paral·lització Bidireccional" (B-Par), un nou model d'execució per a Xarxes Neuronals Recurrents Bidireccionals (BRNN). B-Parell aprofita les dependències inherents de dades i control a les RNN d'ordre directe i invers a BRNN, dividint eficientment la càrrega de treball a través de tasques paral·leles sense necessitat de barreres de sincronització específiques. Les proves a la base de dades de veu TIDIGITS i el conjunt de dades de Wikipedia demostren que B-Par supera significativament el rendiment de marcs de treball líders com TensorFlow-Keras i PyTorch, amb acceleracions de fins a 2.34 vegades i 9.16 vegades, respectivament, mantenint la precisió.Finalment, aquesta tesi introdueix la "RNN Semi-Bidireccional" (SB-RNN), una arquitectura nova que integra sinèrgicament les fortaleses de les RNN unidireccionals i bidireccionals. SB-RNN manté la quantitat de paràmetres de les RNN unidireccionals mentre incorpora connexions enrere a través de les capes per millorar la capacitat de retenció d'informació. Aquesta arquitectura permet que SB-RNN iguali i potencialment superi la precisió de les RNN unidireccionals i bidireccionals (BRNN) tant en entorns de CPU com de GPU. Específicament, en la tasca d'anàlisi de sentiments del conjunt de dades Stanford Sentiment Treebank (SST), SB-RNN demostra un rendiment superior amb un 56.61% menys de paràmetres que els seus contraparts unidireccionals, fet que porta a una reducció significativa del temps d'entrenament un 52.94%.En general, aquesta tesi introdueix tres tècniques avançades: W-Par, B-Par i SB-RNN, que milloren significativament l'eficiència i el rendiment dels models RNN i BRNN en CPU i GPU multinucli, facilitant una millora en el processament en diverses aplicacions sense alteracions significantives al codi.
  
• TARANCO SERNA, RAÚL: Architectural strategies to enhance the latency and energy efficiency of mobile continuous visual localization systems
  
  Autor/a: TARANCO SERNA, RAÚL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARNAU MONTAÑES, JOSÉ MARÍA | GONZÁLEZ COLÁS, ANTONIO MARIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: BEIVIDE PALACIO, JULIO RAMON
       SECRETARI: BARRADO MUXI, CRISTINA
       VOCAL NO PRESENCIAL: REDDI, VIJAY JANAPA
  Resum de tesi: L’aparició de noves aplicacions com màquines autònomes (per exemple, robots o cotxes autònoms) i RE (Realitat Estesa) promet revolucionar la interacció de la societat amb la tecnologia una era digital. Aquestes aplicacions, desplegades en dispositius edge, sovint depenen de SoCs mòbils que operen amb pipelines de VC (Visió Contínua) per capturar i analitzar la llum ambiental.Un SoC típic de VC consta de dos components principals: un frontend per a la captura d’imatges i un backend per al processament dels algoritmes de visió. El frontend inclou un sensor d’imatges i un ISP (Image Signal Processor), que converteix les dades sense processar del sensor en imatges d’alta qualitat. El backend, que inclou components com la CPU, GPU o acceleradors, analitza les imatges emmagatzemades en un buffer de la memòria principal per permetre la presa de decisions.Les investigacions actuals identifiquen la localització i la detecció i seguiment d’objectes com els principals colls d’ampolla en les aplicacions emergents de visió. Aquests algorismes s’enfronten a dos desafiaments en sistemes mòbils de VC: latència i consum d’energia. La latència pot causar marejos als usuaris d’un casc de RE que utilitzi la localització per estimar la posició del cap i renderitzar els frames. En els cotxes autònoms, la localització assegura una precisió de centímetres, de manera que un error o retard compromet greument la seguretat. A més, el consum d’energia limita l’operació dels sistemes alimentats per bateries.Aquesta tesi emprèn un viatge estratègic per millorar el rendiment i l’eficiència energètica dels sistemes mòbils de VC a través de diverses contribucions clau:Comencem analitzant un motor de localització visual d’avantguarda en una CPU. El motor de localització processa imatges de càmera, extraient i seguint característiques per estimar la posició de la càmera. Les nostres avaluacions revelen que l’extracció de característiques és el principal coll d’ampolla, representant del 60% al 90% de la latència total de localització.Més tard, investiguem dissenys d’acceleradors hardware per a imatges. La primera contribució és LOCATOR, un accelerador dissenyat per a l’extracció de característiques ORB. LOCATOR processa les imatges amb dos pipelines paral·leles per a la detecció i descripció de característiques, emprant tècniques com patrons d’accés optimitzats, mecanismes de caché i replicació selectiva de ports. LOCATOR aconsegueix un speedup de 16.8× en l’extracció d’ORB, de 1.9× de punta a punta i una reducció del 2.1× en el consum d’energia respecte a una CPU mòbil.Reconeixent la necessitat de solucions més programables, la nostra segona contribució, SLIDEX, introdueix una extensió vectorial per a CPUs enfocada a processament d’imatges. SLIDEX explota el dataflow sliding window, interpretant registres vectorials com grups d’elements superposades per maximitzar el paral·lelisme a nivell de dades. SLIDEX redueix l’accés i moviment de dades, millorant les convolucions i stencils, resultant en un speedup de 1.2× i una reducció del 19% en l’energia.La tercera contribució, δLTA, desacobla el mostreig de frames de la càmera del processament del backend. δLTA permet al frontend identificar i ometre regions d’imatges redundants, enfocant el processament només en canvis significatius. δLTA redueix accessos innecessaris a la memòria i càlculs redundants, disminuint la latència de cua i la latència mitjana en un 7.2% i 15.2%, respectivament, i el consum d’energia en un 17%.Finalment, IRIS reutilitza els càlculs realitzats pel ISP del frontend, segmentant i prioritzant regions de la imatge basades en el detall i el moviment. IRIS permet que el backend processi primer les regions rellevants, reduint la latència i el consum d’energia fins a un 9% en latència de cua, un 20% en latència mitjana i un 16% en estalvi d’energia sense costos addicionals.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• FLORES VÁZQUEZ, CARLOS ALBERTO: CeCi: Design, Development and Validation of an Affordable Consumer Service Robot as a Social Robot
  
  Autor/a: FLORES VÁZQUEZ, CARLOS ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ANGULO BAHON, CECILIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: VALLÈS PERIS, NÚRIA
       SECRETARI: REPISO POLO, ELY
       VOCAL: TREJO RAMÍREZ, KARLA ANDREA
  Resum de tesi: Aquesta investigació analitza els elements que cal tenir en compte per dissenyar, desenvolupar i validar un robot de serveis que exerceixi les seves tasques en diferents entorns socials. A causa de l'enfocament social dels serveis prestats, s'exigeixen consideracions tècniques per fer la tasca, així com l'acceptabilitat d'ús per part de les persones que interactuen amb el robot. La primera etapa de la investigació considera casos previs sobre la implementació de robots mòbils de servei, la seva anàlisi, la motivació de com resoldre la seva acceptabilitat i ús per part de les persones. La part de desenvolupament presenta les consideracions tècniques i socials per a la implementació del robot social CeCi (Computer Electronic Communication Interface). S'aborden dos problemes principals dels robots socials i els robots de servei en entorns socials que existeixen actualment al mercat, i que constitueixen el focus principal d'aquesta investigació: El primer és que els costos no són assequibles per a moltes empreses, universitats o persones particulars de països en desenvolupament. La segona és que el seu disseny està orientat exclusivament a la part funcional amb un punt de vista inherent als enginyers que els creen sense tenir en compte les opinions, les preferències o els requisits dels usuaris finals, especialment per a la seva interacció social. Aquesta darrera raó acaba provocant una certa aversió a l'ús d'aquest tipus de robots.En resposta a les interrogants plantejades, es proposa un prototip assequible i de baix cost, partint d'una plataforma comercial per al desenvolupament de la investigació i utilitzant codi de font oberta. El disseny del robot que aquí es presenta se centra en els criteris i les preferències de l'usuari final, prioritzant l'acceptabilitat per a la interacció social. Aquest document detalla el procés de selecció i les capacitats de maquinari del robot. A més a més, es proporciona una secció de programació per introduir els diferents paquets de programari utilitzats i adaptats per a la interacció social, les principals funcions implementades, així com la part nova i original de la proposta. Es discuteix una llista d'aplicacions desenvolupades actualment amb el robot i possibles aplicacions per a investigacions futures.Com a pas final, s‟explica la implementació completa del robot social a partir de dos elements de disseny. El primer element és l'ús de la metodologia Design Thinking per al desenvolupament i la implementació del robot. El segon element, de caràcter tècnic, és una taxonomia prèvia generada per definir assistents robòtics amb enfocament social. Per tant, en el procés de construcció es fa especial èmfasi en la realització de prototips i el seu ajustament a les preferències dels usuaris. Entrevistes amb usuaris que desconeixien les capacitats del robot van servir per millorar i validar el prototip. Aquests prototips i la seva evolució es presentaran a partir dels ajustaments realitzats. Més enllà dels comentaris dels usuaris, per a l'evolució d'aquest robot es van tenir en compte experiències prèvies exposades a l'estat de l'art. Tot el procés metodològic es valida amb enquestes, i els resultats es presenten en forma danàlisi FODA (fortaleses, oportunitats, debilitats i amenaces) per a futures millores.
  
• WANG, CHUANSHENG: Research on signal and image denoising techniques
  
  Autor/a: WANG, CHUANSHENG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2024
  Data de lectura: 30/07/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: GRAU SALDES, ANTONI | GUERRA PARADAS, EDMUNDO
  Tribunal:
       PRESIDENT: PALACÍN ROCA, JORGE
       SECRETARI: SANFELIU CORTES, ALBERTO
       VOCAL: RIBAS XIRGO, LLUÍS
  Resum de tesi: Aquesta dissertació té com a objectiu investigar dues tasques crucials en el camp del processament de senyals i imatges: l'eliminació de soroll de senyals i l'enfortiment d'imatges. En primer lloc, per al processament de senyals, proposem tres algoritmes innovadors d'eliminació de soroll dissenyats específicament per a senyals EEG unidimensionals. Aquests algoritmes combinen les forces de l'aprenentatge profund i les tècniques tradicionals de processament de senyals per adaptar-se eficaçment a diversos tipus de soroll associats amb diferents tasques cognitives, millorant així la qualitat i precisió de les senyals. En segon lloc, en l'àmbit del processament d'imatges, presentem tres nous algoritmes d'enfortiment d'imatges dissenyats per abordar múltiples tipus de soroll en escenes naturals. Integrant metodologies d'aprenentatge profund amb coneixements previs, aquests algoritmes milloren la nitidesa de la imatge, el contrast i la reproducció de detalls, demostrant adaptabilitat i fiabilitat en diferents condicions d'il·luminació, climàtiques i equips fotogràfics. Finalment, realitzem una anàlisi exhaustiva de les similituds i diferències entre les tasques d'enfortiment d'imatges i eliminació de soroll de senyals. En comparar les metodologies emprades per cadascuna per manejar diversos tipus de soroll, en derivem conclusions significatives per guiar la recerca futura. Aquestes contribucions estan destinades a avançar significativament les capacitats tecnològiques i la comprensió teòrica en tots dos camps.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• ATHOTA, RATHAN BABU: Numerical Analysis of Thermally-Driven Winds in Mountain-Valley Regions
  
  Autor/a: ATHOTA, RATHAN BABU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/06/2024
  Data de lectura: 19/09/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula 309/310, Edifici C3, EETAC - Campus Baix Llobregat (Castelldefels) / https://meet.google.com/wwn-ciea-cfz
  Director/a de tesi: DE VILLARDI DE MONTLAUR, ADELINE | ROJAS GREGORIO, JOSE IGNACIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: JIMÉNEZ CORTÉS, MARIA ANTONIA
       SECRETARI: GONZÁLEZ HORCAS, SERGIO
       VOCAL: YANG, LIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral té com a objectiu simular vents d'origen tèrmic en sistemes vall-muntanya, utilitzant OpenFOAM, un programari de codi obert de dinàmica de fluids computacional (CFD). Els vents d'origen tèrmic es produeixen a regions muntanyoses i valls a causa dels gradients de temperatura induïts pel cicle diürn d'escalfament i refredament de l'atmosfera baixa. El mercat energètic actual està particularment interessat en aquests vents perquè tenen més regularitat i periodicitat que els vents sinòptics i, per tant, són més fàcilment predictibles. A la primera fase d'aquesta investigació, el model de turbulència Reynolds averaged Navier-Stokes (RANS) k–ε es valida en una geometria 3D, comparant els seus resultats amb resultats de large-eddy simulations (LES) disponibles a la literatura. Després, es crea un model computacional d'una configuració idealitzada de muntanya-vall en 2D, per imitar els vents d'origen tèrmic. En aquest treball s'examinen les condicions de contorn (CC) de la frontera superior del domini fluid i les condicions inicials (CI) de la temperatura i pressió de camp més adequades. S'utilitza un solver transitori per abordar el flux turbulent i flotant de fluids incompressibles. A diferència dels mecanismes tradicionals de convecció de fluids associats amb gradients de pressió, en el nostre cas la flotabilitat és la força impulsora de la convecció dels vents d'origen tèrmic estudiats. En aquest treball, la temperatura depèn linealment de l'altitud, que s'imposa com a CC al vessant de la muntanya, cosa que dóna com a resultat la generació correcta de vent d'origen tèrmic. També s'explora l'alçada mínima del domini computacional requerida per replicar amb èxit els vents d'origen tèrmic, així com els efectes en els resultats de fer servir unes CI dependents i independents de l'altitud. En particular, es va trobar que la CC de paret amb lliscament a la frontera superior del domini fluid, i la CI de temperatura constant, són les millors opcions perquè aquesta CC produeix resultats que concorden bé amb els models LES, mentre que la CI de temperatura constant simula correctament fluxos de capa límit atmosfèrica en atmosfera amb estratificació neutra. La configuració numèrica proposada ha recreat amb precisió els patrons típics de velocitat del flux al llarg del pendent. També s'examina l'impacte de l'amplada de la vall al comportament del flux anabàtic (ascendent al llarg del pendent) i catabàtic (descendent). Tot i que augmentar l'amplada de la vall no té un efecte substancial sobre la velocitat (al llarg del pendent) del vent d'origen tèrmic, sí que causa un desplaçament de la posició de la cel•la convectiva associada. La influència de la rugositat del terreny en el comportament del flux s'explora, variant també l'alçada del domini computacional. Es compara l'efecte de diferents valors de rugositat, així com la rugositat de gra de sorra uniforme i no uniforme. També s'explora l'efecte del cicle diürn de temperatura sobre els vents d'origen tèrmic. Després, s'examina com l'angle del pendent de la muntanya afecta a la velocitat del flux al llarg del pendent, la velocitat normal al pendent i l'energia cinètica turbulenta. Finalment, una àmplia gamma de simulacions numèriques permeten investigar la influència de diverses funcions de paret sobre el modelatge de fluxos d'origen tèrmic. En resum, es conclou que els models CFD poden replicar aquests complexos fluxos de capa límit atmosfèrica amb suficient precisió, cosa que pot ajudar a determinar els aerogeneradors més adequats per a llocs específics en regions muntanyoses.
  
• BUITRAGO LEIVA, JEIMMY NATALY: Contributions to Eco-Friendly Satellite Lean Design for a Sustainable Space Environment
  
  Autor/a: BUITRAGO LEIVA, JEIMMY NATALY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/07/2024
  Data de lectura: 16/09/2024
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala de juntes. Edifici D4
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE
  Tribunal:
       PRESIDENT: ALIAKBARGOLKAR, ALESSANDRO
       SECRETARI: GUTIERREZ CABELLO, JORGE LUIS
       VOCAL: ULLOA SANDE, CARLOS
  Resum de tesi: Actualment, la meitat dels satèl·lits no arriben al 20% de la seva vida útil esperada. La possibilitat de reciclar aquests "satèl·lits zombis" (ZS) amb capacitats limitades permetria optimitzar aquesta infraestructura en òrbita, reduint els llançaments innecessaris i sent més rendible. Un CubeSat de 12U costa uns 2,5 milions d'euros per fabricar i llançar. D'aquesta manera, no serà necessari llançar nous satèl·lits per a noves missions, amb un impacte positiu ambiental i econòmic. Aquesta investigació proposa un enfocament ecològic per al disseny i l'explotació de satèl·lits, integrant estratègies de sostenibilitat espacial i pràctiques verdes dins el paradigma NewSpace. Per a una anàlisi completa del cicle de vida del satèl·lit, s'han d'integrar característiques de fabricació ecològica i esvelta. Aquest concepte busca unificar esforços per un espai sostenible i considera tecnologies innovadores per a satèl·lits estàndard.Aquesta tesi doctoral realitza un estudi de recerca i experiències pràctiques centrades en petits satèl·lits, dividida en 6 parts amb 12 capítols.La primera part, amb dos capítols, introdueix la sostenibilitat espacial i el concepte Eco-LeanSat, emfatitzant un enfocament sostenible per a la fabricació de satèl·lits i la reutilització de capacitats restants després d'una fallada. S'aborda l'evolució de les capacitats dels smallsats i els esforços institucionals per promoure estratègies de sostenibilitat.La segona part, amb dos capítols, tracta propostes per a la reutilització de satèl·lits que han fallat en òrbita. El tercer capítol analitza les fallades més freqüents en smallsats i proposa la reutilització en disseny de missions per evitar la conversió en deixalles espacials. El quart capítol estudia les causes de fallades derivades de l'entorn espacial.La tercera part proposa metodologies àgils, Lean Six Sigma i software MBSE per a la fabricació de satèl·lits, aplicades a les missions de NanoSat Lab: 3Cat-4 i 3Cat-8, i a la missió colombiana 3ColStar. El cinquè capítol aplica Lean Six Sigma a la missió 3Cat-8, identificant colls d'ampolla i optimitzant l'execució. El sisè capítol presenta el disseny preliminar de la missió 3ColStar, incloent l'aplicació de software MBSE. El setè capítol desenvolupa algoritmes per al Sistema de Control d'Actitud en la missió 3Cat-8. El vuitè capítol analitza tèrmicament la missió 3Cat-4.La quarta part, amb el capítol 9, aborda consideracions legals per a missions sostenibles futures, destacant la manca de regulacions específiques per a la reutilització de satèl·lits en òrbita. El capítol 10 proposa estudis futurs amb un enfocament de sostenibilitat.La cinquena part inclou els apèndixs dels capítols, i la sisena part presenta la llista de publicacions i altres activitats acadèmiques realitzades durant l'estudi doctoral.
  
• LI, MOWEN: Ground and Marine Resilient Integration Technology of Multi-Source Sensors for Navigation and Positioning
  
  Autor/a: LI, MOWEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 12/07/2024
  Data de lectura: 31/07/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: South Room 211, Wentian Building, School of Space Science and Physics, ShanDong University at Weihai./10:00h hora local Weihai
  Director/a de tesi: ROVIRA GARCIA, ADRIÀ | XU, TIANHE
  Tribunal:
       PRESIDENT: HE, KAIFEI
       SECRETARI: SANZ SUBIRANA, JAIME
       VOCAL: ZHU, FENG
  Resum de tesi: Aquesta tesi es centra en la integració tecnològica resilient terrestre i marina per a la navegació i el posicionament basada en el Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GNSS), el Sistema de Navegació Inercial (INS), el Sonar de Línia de Base Llarga (LBL) i el Perfil de Conductivitat, Temperatura i Profunditat (CTD). Les conclusions de la investigació són:1. A Posicionament Puntual Precís (PPP) cinemàtic multi-GNSS, s'estudien tres models estocàstics: soroll blanc, passeig aleatori i constant, així com la diferència senzilla per al temps Intersistema (ISB). Es demostra teòricament l'equivalència entre el model de soroll blanc i la diferència senzilla. Els resultats cinemàtics urbans i pseudocinemàtics d’estació fixa mostren que el model constant ISB millora la precisió de posicionament i temps de convergència.2. Per distribuir raonadament els pesos de les observacions entre diferents constel·lacions, es proposa el robust algorisme Helmert Variance Component Estimate (HVCE) per ajustar a posteri els models estocàstics per a observacions de pseudorang i fase en posicionament relatiu de doble diferències Multi-GNSS. Els resultats experimentals mostren que HVCE millora el rendiment del posicionament. A més, el pes unitari HVCE de les observacions multi-GNSS és estable, les mitjanes mensuals del qual són efectives per millorar la precisió del posicionament de dades del següent mes, reduint el temps de processament.3. S'ha dissenyat un model funcional resilient basat en l'algoritme de detecció d'estacionament per a la integració GNSS/INS a vehicles, mitigant la divergència de l'error INS durant absències de GNSS. D'acord amb les freqüències característiques del motor en ralentí, es proposa un mètode de detecció d'estacionament basat en la Transformada Ràpida de Fourier (FFT) de finestra lliscant, que aconsegueix una taxa de correcció del 99,7% a les nostres proves. Aquesta tesi també proposa tenir en compte la velocitat angular de rotació de la Terra per a la restricció de guinyada. Els resultats de les proves vehiculars demostren l’efectivitat del mètode proposat.4. Per a la navegació marítima, la tecnologia LBL/CTD d'acoblament rígid (TC) s'ha basat en l'algorisme robust IGG-III. Amb la restricció de profunditat CTD, hem demostrat que la dilució de precisió (DOP) i la precisió de posicionament de LBL s'optimitzen. Els resultats de les proves marines mostren que l’algorisme robust pot millorar eficaçment el rendiment del posicionament ajustant el model estocàstic d’observacions.5. Es proposa el model d'observació LBL considerant els errors de velocitat de l'INS per a la integració INS/LBL, basat en l'estabilitat dels errors esmentats durant el temps de propagació del senyal LBL. Els resultats de les proves marines mostren que el model proposat pot millorar efectivament la precisió del posicionament i la robustesa de la integració TC INS/LBL/CTD.6. Es proposa un model rigorós d’integració GNSS/INS semirígid (STC) basat en informació completa de posició. STC funciona igual de bé que els models LC i TC amb bones observacions. A la prova amb fallades de l'INS i a la prova urbana GNSS urbà, STC és més robust que LC i TC.7. Basant-se en les observacions de sensors de posicionament, navegació i temps (PNT) de múltiples fonts, aquesta tesi proposa un algorisme de reconeixement per a l'escena sobre i sota l'aigua. L'algorisme analitza el nombre de satèl·lit observable GNSS i el DOP, la profunditat i salinitat del CTD, així com el número de senyal observable LBL.8. Sobre la base de tots els èxits proposats anteriorment, s'aconsegueix la tecnologia integrada basada en la integració resilient de GNSS/INS/LBL/CTD. Els resultats de les proves mostren que la tecnologia integrada proposada millora el posicionament a totes les escenes sobre l'aigua, sota l'aigua i de transició
  

CIÈNCIES DEL MAR

• SAMPER GARCIA, YAIZA JULIA: RENEWAL TIME AS A TOOL FOR WATER QUALITY CONTROL IN PORTS ENVIRONMENTS.
  
  Autor/a: SAMPER GARCIA, YAIZA JULIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 12/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ESPINO INFANTES, MANUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCÍA SOTILLO, MARCOS
       SECRETARI: GRIFOLL COLLS, MANUEL
       VOCAL: LORENTE JIMENEZ, PABLO
  Resum de tesi: Actualment, el transport marítim exerceix un paper fonamental en la distribució global de mercaderies, convertint els ports en punts clau de la cadena de subministrament. A més de la seva funció comercial, estan guanyant cada vegada més importància en el sector recreatiu i turístic. En conseqüència, els ports i zones properes estan sotmesos a forts impactes ambientals, especialment a l’entorn aquàtic. Aquesta investigació analitza en sis ports espanyols les variables meteo-oceanogràfiques que influeixen en els fluxos d’entrada i sortida d’aigua i, alhora, en el temps de renovació dels ports. Aquest paràmetre pot servir com a indicador de la qualitat de l’aigua en un domini semiconfinat, ja que està influenciat per una àmplia varietat de factors, incloent-hi condicions ambientals, característiques hidrodinàmiques i la mateixa morfologia del port. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és calcular i plantejar l’ús del temps de renovació com a eina per al control i la millora de la qualitat de l’aigua en entorns portuaris.La primera part d’aquest treball es basa únicament en dades d’observacions obtingudes a partir de campanyes de mesures realitzades als ports de Barcelona, Tarragona i Castelló. En aquesta secció, s’analitzen les condicions meteorològiques i hidrodinàmiques durant les campanyes i s’investiga l’ocurrència de fenòmens de downwelling sota condicions de vent del N/NE; així com d’upwelling durant episodis de vent del S/O. A més, es relacionen aquests esdeveniments amb variacions en el temps de renovació del port i es planteja que, sota condicions anticiclòniques intenses, el temps de renovació augmenta.El segon estudi combina observacions i simulacions numèriques per investigar els dies amb temps de renovació per sobre de la mitjana del període de campanya als ports de Huelva, Gijón i Cartagena. Utilitzant els resultats del sistema SAMOA, s’analitza la influència de forçaments atmosfèrics com el vent i la pressió atmosfèrica en els intercanvis d’aigua entre el port i l’exterior. Els resultats revelen que la majoria dels dies amb un temps de renovació elevat es poden explicar per episodis de vent que afavoreixen l’entrada d’aigua a cada port. Així mateix, les variacions de pressió atmosfèrica generen diferències en el nivell de l’aigua entre l’interior i l’exterior del port, cosa que genera fluxos d’entrada o sortida d’aigua que afecten significativament el temps de renovació.A la tercera part de la tesi, es torna a calcular el temps de renovació als ports de Barcelona, Tarragona i Gijón fent ús del model LOCATE, el qual inclou informació hidrodinàmica euleriana procedent de SAMOA i PARCELS, que és un model numéric de partícules lagrangianes. En aquest cas, es simulen llançaments de partícules a l’interior dels ports per estudiar la circulació i renovació de l’aigua. Els resultats mostren variacions espacials tant horitzontals com verticals en tots els ports. A més, als ports mediterranis (micromareals), el temps de renovació obtingut al fons és superior al de la superfície; no obstant això, al port de Gijón (mesomareal) passa el contrari, és més alt a la superfície.Al llarg dels tres articles que la formen, s’ha caracteritzat la hidrodinàmica de sis ports espanyols, combinant l’ús de dades observacionals amb simulacions numèriques. Aquesta caracterització permet estudiar els intercanvis d’aigua entre el port i l’exterior, així com calcular el temps de renovació, que és clau per garantir la qualitat de l’aigua en aquests dominis semiconfinat. Després d’aquest càlcul, els resultats han revelat diferències significatives en el temps de renovació dels diferents ports en funció de la mida i forma del port, de les condicions i forçaments ambientals i de la ubicació i el règim de marees. Per això, es constata la importància de desenvolupar estratègies de gestió adaptades i basades en les necessitats de cada port per garantir una qualitat de l’aigua adequada.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• AVILES MURCIA, LUIS ANGEL: Numerical modelling of unsaturated soils with the material point method
  
  Autor/a: AVILES MURCIA, LUIS ANGEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/06/2024
  Data de lectura: 26/09/2024
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building C2. Classroom: 212 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: PINYOL PUIGMARTI, NURIA MERCE
  Tribunal:
       PRESIDENT: LIZCANO, ARCESIO
       SECRETARI: OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
       VOCAL: CUOMO, SABATINO
  Resum de tesi: El Mètode de Punt Material (MPM) es presenta com un mètode numèric avançat emprat per simular problemes geotècnics sotmesos a grans deformacions i problemes d'interacció sòl-estructura, com esllavissades, problemes de penetració i de col·lapse d'estructures geotècniques. El seu avantatge és la capacitat per simular grans moviments sense els problemes relacionats amb el mallat dels models, típics del Mètode d'Elements Finits (FEM) estàndard.La simulació de diferents estats dels materials i condicions externes és un aspecte desafiador en l'enginyeria geotècnica. Aquest procés requereix una anàlisi detallada sobre com abordar fenòmens com la pluja i el flux d'aigua a través del sòl. A més, és fonamental incorporar de manera precisa les relacions constitutives del material per replicar o predir adequadament el comportament esforç-deformació.La modelització de sòls no saturats és necessària en diversos camps, especialment en obres geotècniques que utilitzin materials compactats, com terraplens, preses i rebliments, així com en vessants naturals. L'estudi i anàlisi d'aquests sòls requereix la modelització de tot el procés de l'obra, des de la seva construcció, si escau, fins al comportament post-ruptura.Fins a la data, la simulació de l'estat no saturat del material s'ha realitzat principalment emprant FEM, sota la hipòtesi de petites deformacions a nivell teòric. Això inclou el desenvolupament de models constitutius tant mecànics com hidràulics de forma acoblada i la implementació d'eines numèriques avançades.En aquesta tesi es presenten avanços en la modelització de sòls no saturats en problemes de grans deformacions mitjançant el desenvolupament del MPM. S'ha aplicat la formulació d'un únic punt i múltiples fases, demostrant el seu potencial per millorar la precisió i la fiabilitat de les simulacions amb grans deformacions.Primer, es presenten els desenvolupaments per simular condicions de contorn per sòls no saturats (flux imposat i condició de rebuf). Són condicions complexes especialment si es té en compte que el contorn on s'apliquen no es manté fix i ha de determinar-se durant els càlculs. La validació de les condicions es realitza per al cas d'una columna de sòl sotmesa a flux per infiltració. Els resultats es comparen amb els obtinguts a partir d'un codi d'elements finits extensament utilitzat, donant resultats similars.Després, es proposa la modelització, del col·lapse per mullat en MPM. Per a això s'implementa un model constitutiu que permet modelar les principals característiques del comportament de materials no saturats. El model està basat en la teoria de l'estat crític i treballa amb dues formulacions alternatives; la tensió de Bishop o la tensió neta, juntament amb la succió. La validació es duu a terme mitjançant assaigs de laboratori convencionals.A continuació, s'analitza la pèrdua de volum per mullat, una característica associada a sòls no saturats amb estructura oberta. La pèrdua de succió del material comporta una pèrdua de resistència i, en conseqüència, la possibilitat de ruptura. Aquest és el cas d'un assaig físic realitzat en centrífuga d'un talús sotmès a un procés d'augment del nivell freàtic des de la base, el que genera l'evolució del front de saturació, deformacions induïdes per col·lapse i, finalment, un desplaçament en assolir condicions crítiques de saturació.Finalment, es va implementar un esquema numèric que simula la construcció per etapes, la qual cosa representa un avenç significatiu en l'aplicació del MPM per analitzar el comportament dels materials durant l'etapa de pre-fallada.La modelització de la construcció és rellevant ja que la seva simulació no només representa el procés de construcció i els desplaçaments ocorreguts durant aquest, sinó que també estableix l'estat inicial de l'estructura per a les etapes posteriors d'anàlisi
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• MORAGA GONZÁLEZ, GRECO ALONSO: Contribution to the structural modal behaviour of reaction hydraulic turbines
  
  Autor/a: MORAGA GONZÁLEZ, GRECO ALONSO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/07/2024
  Data de lectura: 27/09/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula L-LS4 de la ETSEIB
  Director/a de tesi: PRESAS BATLLÓ, ALEXANDRE
  Tribunal:
       PRESIDENT: HOUDE, SEBASTIEN
       SECRETARI: VALENTIN RUIZ, DAVID
       VOCAL: ALVAREZ ALVAREZ, EDUARDO
  Resum de tesi: Els reptes ambientals actuals han impulsat la importància de les energies renovables arreu del món. Per tant, les plantes de generació solar i eòlica, sobretot, s’han popularitzat i integrat cada vegada més a la xarxa elèctrica. Encara que aquestes plantes han incrementat la capacitat de generació a nivell mundial, la seva naturalesa intermitent ha generat la necessitat de mecanismes reguladors que permetin mantenir un subministrament d’energia constant a la xarxa. En aquest àmbit, les plantes hidroelèctriques han desempenyat un paper crucial en la regulació de l’energia total que es subministra a la xarxa elèctrica. Gràcies a la seva ràpida resposta i la seva capacitat per treballar en un rang d’operació estès, les turbines hidràuliques s’han utilitzat per generar i emmagatzemar energia disponible (com en el cas de les centrals reversibles) en funció de la demanda energètica.Per regular l’energia que necessita la xarxa, les unitats han d’operar fora de condicions de disseny i pasar per freqüents cicles d’arrencades i aturades. Així, les màquines se sotmeten a intenses pulsacions de pressió a causa d'inestabilitats hidràuliques transitòries i excitacions periòdiques com les interaccions rotor-estator. Això pot provocar ressonàncies en estructures crítiques de la turbina, com el rodet, resultant en falles mecàniques causades per fatiga estructural. Per evitar aquests problemes, és de molta importància tenir un coneixement precís del comportament modal d’aquestes estructures. No obstant, això implica l’anàlisi de fenòmens complexos, com la influència de fluids densos i viscosos, condicions de contorn i característiques estructurals sobre els paràmetres modals de l’estructura i enfrontar els reptes que puguin aparèixer durant l’anàlisi. En aquesta tesi, el comportament modal estructural de turbines hidràuliques de reacció és estudiat mitjançant l’anàlisi de paràmetres modals d’estructures simples i rodets de prototips reals. Primer, s’examina la influència de l’amplitud de vibració i el confinament en l’amortiment d’un rodet en ressonància. Per això, es realitza una anàlisi experimental i teòric de la influència de l’amplitud de vibració en l’amortiment afegit pel fluid en un disc submergit en presència d’una paret rígida propera. Es dóna una explicació i formulació analítica per al complex mecanisme de dissipació d’energia. En segon lloc, es caracteritzen els modes propis de rodets amb pales similars a turbines Kaplan. Aquest estudi inclou una anàlisi numèric i experimental dels modes propis de rodets, considerant discs simples i amb pales. Posteriorment, s’examina la relació entre les característiques dels modes propis globals i el nombre de pales de l’estructura. Finalment, es contrasten els resultats numèrics del disc amb pales amb resultats experimentals d’un impulsor. Tant els modes propis globals com locals de l’impulsor són discutits en aquesta secció. Per últim, s’analitza un cas real d’una turbina en funcionament. En aquest cas, la turbina presentava fortes vibracions i soroll durant la seva posada en marxa. Per aquest estudi, s’analitzen les freqüències i modes propis de la màquina experimentalment i numèricament. Per determinar l’origen de les vibracions, també es realitza una anàlisi de transmissibilitat a diferents punts de la màquina. Finalment, es realitzen proves en funcionament per identificar el punt en què comencen a augmentar els nivells de vibració i soroll. L’efectivitat de l’estratègia proposada, juntament amb la importància de les tècniques experimentals utilitzades, com el test de transmissibilitat, es demostra a través d’un cas real. Es troba la causa del problema i es proposa i implementa una solució. La present tesi es basa en tres treballs publicats durant el seu període de desenvolupament, en revistes científiques indexades al primer i segon quartil del JCR. Els detalls d’aquests articles s’expliquen al llarg de la tesi i s’adjunten al final d’aquesta.
  
• TERRONES FERNÁNDEZ, INÉS: Innovative Modular Pour Plating Microbiology Culture Media Technology
  
  Autor/a: TERRONES FERNÁNDEZ, INÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/06/2024
  Data de lectura: 10/09/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala de Juntes de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya.
  Director/a de tesi: GAMEZ MONTERO, PEDRO JAVIER | CASTILLA LOPEZ, ROBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: GRILLO DOLSET, MARIA JESUS
       SECRETARI: ESCALER PUIGORIOL, FRANCESC XAVIER
       VOCAL: VERNET PEÑA, ANTON
  Resum de tesi: Els mètodes actuals utilitzats en l'anàlisi de la qualitat microbiològica es basen en l'ús de mètodes tradicionals i manuals, com el mètode de la sembra en massa. La necessitat de realitzar més anàlisi de matrius diferents fa necessari millorar aquests mètodes. Per això, aquesta tesi es centra en el disseny de sistemes en els quals es disminueixi el treball manual dels tècnics de laboratori.Per a complir amb l'objectiu principal, aquesta tesi s'ha dividit en dues matèries, la microbiologia i l'enginyeria mecànica i de fluids. La unió d'aquests dos camps és essencial per a aconseguir i satisfer aquesta necessitat.El punt de partida de la microbiologia es va centrar en la separació dels medis de cultiu en les seves diferents fases. Aquesta separació permetria tant un manteniment més fàcil dels medis com un dosatge més senzill d'aquests. A més, es van realitzar estudis i es va establir un protocol per a l'esterilització dels medis de cultiu en un forn microones.Mitjançant dinàmica de fluids computacional (CFD), es van realitzar estudis per a dissenyar un homogeneïtzador estàtic de manera que el medi de cultiu es barregés completament en ser abocat en les plaques. A més, es va dissenyar un dispositiu amb el qual fos possible el dosatge del medi de cultiu, una vegada separat en els seus components.Els resultats favorables obtinguts tant als estudis microbiològics com als d'enginyeria demostren que és possible un sistema d'automatització del mètode de sembra en massa. Per això, es continuarà amb el desenvolupament d'aquesta nova línia de recerca, ja que aquest estudi és només el punt de partida per al desenvolupament d'aquest sistema.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• GARCIA BALCAZA, VICTOR: PyMCGPU-IR, a computational Monte Carlo application for occupational dosimetry in interventional radiology procedures
  
  Autor/a: GARCIA BALCAZA, VICTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Institut de Tècniques Energètiques (INTE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/07/2024
  Data de lectura: 18/09/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula 31.07, Pavelló C de l'ETSEIB
  Director/a de tesi: DUCH GUILLEN, MARIA AMOR | GINJAUME EGIDO, MERCE
  Tribunal:
       PRESIDENT: VERDÚ MARTÍN, GUMERSINDO
       SECRETARI: SEMPAU ROMA, JOSEP
       VOCAL: CARRASCO DE FEZ, PABLO
  Resum de tesi: Els procediments mèdics de radiologia intervencionista exposen tant als pacients com als operadors a radiació. És crucial minimitzar aquesta exposició i complir amb els límits de dosi, assegurant al mateix temps l'èxit del procediment. Els equips de protecció personal i la dosimetria són components essencials per assolir aquests objectius. No obstant això, la dosimetria ocupacional presenta reptes tècnics degut als camps de radiació no homogènia, el que implica que els operadors haurien de portar diversos dosímetres, malgrat això a la pràctica utilitzen un únic dosímetre en una única ubicació per la qual cosa tenen només informació parcial del equivalent de dosi personal.Els mètodes computacionals ofereixen una alternativa per a la dosimetria ocupacional, permetent calcular dosis en més punts. En particular, els codis Monte Carlo s'han utilitzat durant molt de temps per a la simulació del transport de partícules de radiació.Aquesta tesi se centra en el desenvolupament i la validació de PyMCGPU-IR, una aplicació destinada a estimar les dosis ocupacionals en procediments de radiologia intervencionista, executant-se automàticament sense intervenció de l'usuari i realitzant-ho en curts períodes de temps. PyMCGPU-IR es basa en el codi Monte Carlo MCGPU-IR, que aprofita la potència computacional de les GPUs per simular trajectòries de partícules simultàniament. MCGPU-IR pot calcular valors de dosi dipositada en geometries voxelitzades de pacients i operadors en menys de dos minuts per esdeveniment. PyMCGPU-IR extreu informació del procediment de l'arxiu RDSR i la posició de l'operador principal d'un sistema de càmeres de seguiment, automatitzant l'execució del codi MCGPU-IR i proporcionant els valors de dosi desitjats.El primer pas d'aquesta tesi va ser la validació del codi MCGPU-IR, comparant els seus resultats de dosi ocupacional amb els del codi Monte Carlo estàndard PENELOPE. Posteriorment es van comparar els seus resultats amb valors de dosis ocupacionals mesurats amb dosímetres, revelant una bona concordança. No obstant això, els escenaris que impliquen blindatge van mostrar una tendència del MCGPU-IR a subestimar la dosi ocupacional.PyMCGPU-IR ha estat avaluat en escenaris clínics reals, utilitzant maniquins que simulen els cossos de pacients i operadors, amb resultats satisfactoris. No obstant això, en intervencions mèdiques reals, sovint certa informació necessària per a PyMCGPU-IR, com la posició de la taula del pacient, la presència del blindatge o la posició de l'operador, no estava disponible i havia de ser introduïda manualment a l'aplicació, basant-se en suposicions. Com a resultat, PyMCGPU-IR encara presenta limitacions per automatitzar completament el procés en intervencions mèdiques reals. No obstant això, una vegada considerades aquestes suposicions, PyMCGPU-IR pot calcular valors d'equivalent de dosi personal Hp(10) en operadors amb diferències respecte a les mesures experimentals dins de les toleràncies acceptades en dosimetria ocupacional.A més de calcular Hp(10), PyMCGPU-IR també pot calcular valors de dosi en òrgans, dosi efectiva per a operadors i valors de dosi en la pell per a pacients en menys de dos minuts per esdeveniment d'irradiació. Així mateix, proporciona valors de dosi dipositada en voxels, facilitant la visualització gràfica de la distribució de la dosi.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• ROVIRA GAY, CRISTINA: Objective Evaluation on the Effectiveness of Vergence Vision Training Based on the Analysis of Eye Movements
  
  Autor/a: ROVIRA GAY, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de lectura: 05/09/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió
  Director/a de tesi: MESTRE FERRER, CLARA | ARGILÉS SANS, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: PIÑERO LLORENS, DAVID PABLO
       SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
       VOCAL: JOLLY, JASLEEN K
  Resum de tesi: Quan es detecta un objecte d'interès al camp visual, es produeix un moviment sacàdic i l'atenció i la mirada es centren en ell.Durant aquesta fixació visual, es produeixen moviments oculars optocinètics per mantenir estable la posició de la imatge retinal i, al mateix temps, es produeixen petits moviments oculars de fixació. Els moviments oculars vestibulars també intervenen en aquesta acció per garantir l'estabilitat precisa dels ulls durant rotacions i translacions del cap. Si l'objecte d'interès es mou en el pla frontal, els moviments oculars de seguiment permeten seguir l'objecte mentre es mou. Si l'objecte es mou en profunditat, els moviments oculars de vergència alineen els dos ulls amb l'objecte a diferents distàncies.Específicament, el sistema de vergència, que controla l'alienació binocular, alinea ambdues fòvees amb l'objecte d'interès permetent la fusió de les imatges retinals en una sola. Els moviments oculars de vergència es descriuran amb més detall en aquesta Tesi Doctoral, ja que són els tipus de moviments oculars més rellevants per a l'objectiu d'aquesta Tesi.Els prismes rotatoris del foròpter i la barra de prismes s'utilitzen habitualment per avaluar l'amplitud tant de les vergències fusionals positives (convergència) com de les negatives (divergència), mesurant el punt de borrositat, el punt de ruptura i el punt de recuperació de la visió simple. El punt de borrositat informa sobre la quantitat de vergència fusional relativa que pot ser estimuladasense la intervenció de l'acomodació. El punt de ruptura avalua l'amplitud total de les vergències fusionals, i el punt de recuperació indica la capacitat del pacient de recuperar la fusió després que s'hagi produït la diplopia. Aquests dos tests són subjectius i depenen de les respostes dels pacients, de l'experiència de l'optometrista, de la destresa manual i dels criteris d'examen, la qual cosa provoca una variabilitat dels resultats i una baixa repetibilitat. Un dels objectius d'aquesta Tesi Doctoral és avaluar objectivament les amplituds de les vergències fusionals i comparar els resultats amb els tests clínics subjectius convencionals.La teràpia visual o entrenament visual, també anomenat teràpia ortòptica, ha demostrat ser un tractament efectiu per a la insuficiència de convergència (IC), entre altres disfuncions binoculars. L'objectiu d'aquest tractament és augmentar l'amplitud, la velocitat, la precisió de les respostes acomodatives i de vergència, i el confort visual. Des de 1855, la teràpia visual ha estat eltractament principal per a la IC i hi ha protocols validats per millorar les habilitats del sistema de visió binocular. El seguiment objectiu de l'efectivitat d'aquest tractament per als participants amb visió binocular normal és una novetat d'aquesta Tesi Doctoral.En aquesta Tesi Doctoral, les respostes de vergència s'avaluen de manera subjectiva i objectiva utilitzant procediments convencionals i l’eyetracker EyeLink 1000 Plus (SR Research Ltd., Ontario, Canadà). L’objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral ésavaluar de manera objectiva l'eficàcia d'un protocol de teràpia visual convencional per l’entrenament de les respostes de vergència.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• LUCAS ROJAS, LUIS JOSE: Análisis de la direccionalidad en la respuesta de suelo
  
  Autor/a: LUCAS ROJAS, LUIS JOSE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CASELLES MAGALLON, JOSE ORIOL | SALINAS NAVAL, VICTOR
  Tribunal:
       PRESIDENT: LUZÓN MARTÍNEZ, FRANCISCO
       SECRETARI: MUJICA DELGADO, LUIS EDUARDO
       VOCAL: TAPIA JIMÉNEZ, MARÍA DEL MAR
  Resum de tesi: Un problema que ha estat objecte de múltiples investigacions i que actualment continua vigent se centra a caracteritzaramb precisió la resposta dinàmica del sòl en ocórrer un sisme. Al produir-se un terratrèmol, el senyal sísmic s'altera acausa de les condicions geològiques (resposta de sòl) i topogràfiques del terreny, fenòmens coneguts com a efecte delloc. La resposta de sòl principalment es manifesta quan el senyal sísmic és amplificat en algunes freqüències a causadels contrastos d'impedància de la zona afectada. La vibració ambiental o Microtremors han proporcionat informaciódecisiva fins a convertir-se en una font amplament emprada en el camp de la sismologia en aportar la determinació de lafreqüència predominant en la resposta de sòl, permetent anàlisis més exhaustives i amb més precisió en zones urbanesdensament poblades. Els registres de Microtremors per estimar la resposta de sòl tenen una sèrie d'avantatges entre elsquals es destaquen la facilitat per efectuar els registres i l'autonomia en establir la freqüència predominant de la respostasísmica del sòl sense haver de recórrer a la informació en produir-se un terratrèmol. Aquest treball de recerca té com aobjectiu principal analitzar i avaluar, mitjançant tècniques i procediments propis de l’es tadística circular, el comportamentangular dels registres de vibració ambiental examinant si la direcció de la resposta de sòl es veu afectada per la presènciade canvis geològics laterals bruscos. En primera instància, mitjançant procediments de l'estadística circular descriptiva,s'han quantificat i representat gràficament les mesures de tendència central i de dispersió. En segon lloc, mitjançanttècniques i mètodes propis de l'estadística circular inferencial, s'han analitzat si les mostres angulars extretes de lesmesures in situ evidencien canvis direccionals en la resposta de sòl causats per la presència de variacions geològiqueslaterals al subsol. Finalment, s'han utilitzat tècniques de les estadístiques lineal i circular per determinar si hi ha correlacióentre dues de les variables circulars. També s'ha establert si és viable un model predictiu, a més de definir algun patró decomportament direccional de la vibració ambiental a sòls que presenten heterogeneïtat lateral. Paraules clau: Efecte delloc, heterogeneïtat lateral, vibració ambiental, es tadís tica circular, dades angulars
  

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

• FERNÁNDEZ SANTOS, JULIA: DESARROLLO DE NUEVAS ESTRUCTURAS LAMINARES DE NANOCELULOSA CON PROPIEDADES AVANZADAS PARA EL PACKAGING
  
  Autor/a: FERNÁNDEZ SANTOS, JULIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny (DEGD)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2024
  Data de lectura: 31/10/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala de juntes del TR5, ESEIAAT (TERRASSA).
  Director/a de tesi: RONCERO VIVERO, MARIA BLANCA | VALLS VIDAL, CRISTINA
  Tribunal:
       PRESIDENT: CAMINAL SAPERAS, GLÒRIA
       SECRETARI: VIDAL LLUCIA, TERESA
       VOCAL: GRIFOLL RUIZ, MAGDALENA
  Resum de tesi: El canvi, tant de la utilització de les matèries primeres com de l’estil de vida de la societat dels països del primer món, ha provocatl'ús massiu dels materials derivats del petroli en un ampli ventall d'aplicacions. Els residus plàstics s'han convertit en un residuomnipresent en el medi ambient, generant greus problemàtiques, mediambientals i en la salut humana. Per tant, és indispensable eldesenvolupament d'alternatives a aquests materials finits, contaminants i no biodegradables. És en aquest context en quès'emmarca la present tesi doctoral, on a partir d'un dels biopolímers naturals més abundants del planeta (la cel·lulosa) es vanconstruir nous biomaterials laminars, transparents, amb propietats barrera i biodegradables, aptes per al seu ús en l'embalatgealimentari. Concretament, es va utilitzar nanocel·lulosa la qual es va combinar amb additius naturals o es va funcionalitzar químicao enzimàticament per tal d’aconseguir les propietats requerides. Per a la consecució de l'objectiu de la present tesi doctoral es vanseguir tres línies de treball.En la primera línia de treball, a partir de nanocel·lulosa cristal·lina (CNC) es van obtenir films i es va avaluar l'efecte de l'addició a lamatriu de CNC diferents additius naturals com el sorbitol, glicerol, maltitol, xilitol, manitol, goma gellan i etilenglicol, a diferents dosis.Es van obtenir films transparents i a més amb un efecte protector de la llum UV. La majoria dels additius van mostrar bons resultatsa dosis baixes, tant a nivell d'elongació i resistència a la tracció, com en homogeneïtat, llisor i propietats barrera a l'oxigen i a l'aigua(fins i tot en condicions d'elevada humitat relativa). Amb totes les dosis addicionades es va observar un augment de labiodegradabilitat. Amb els dos additius que van proporcionar les millors propietats (maltitol i xilitol) es va avaluar la potencialitat deproduir un efecte sinèrgic entre ells i es va observar una millora en la transparència, resistència i elongació, així com una millora enles propietats de barrera al vapor d'aigua i a l'oxigen.En la segona línia de treball, de nou es va partir de CNC, però aquesta es va barrejar amb nanocel·lulosa fibril·lar (CNF) i/ocarboximetilcel·lulosa (CMC) en diferents percentatges. Els films obtinguts també van mostrar bones propietats barrera imecàniques. Tant la CNF com la CMC van augmentar la resistència a la tracció i l'elasticitat en els films de CNC, proporcionant-los,a més, major resistència al pas de la llum UV i de l'aire. Així mateix, ambdues van augmentar la hidrofobicitat, i la resistència al pasdel vapor d'aigua i de l'oxigen. Aquests efectes van ser corroborats amb un assaig de simulació d'embalatge alimentari, on els filmsamb CMC van ser els que millor van preservar l'aliment. Finalment, es va demostrar que els films obtinguts van ser biodegradables,veient-se aquesta propietat augmentada en presència de CMC o CNF.Finalment, en la tercera línia de treball, es va partir de films de CNF i es va estudiar l'efecte que l'oxidació selectiva amb periodatsòdic va tenir sobre la generació de grups aldehids. Aquests grups van formar enllaços hemiacetal i hemialdal, i conseqüentmentels films resultants van ser altament transparents, elàstics i resistents fins i tot en condicions de saturació d'humitat. De fet, eltractament d'oxidació amb periodat va reduir la polaritat dels films, i va millorar considerablement les seves propietats barrera al'aigua. Però, a més, la presència de grups aldehids va permetre la immobilització de l'enzim lacasa, la qual és capaç de capturareficaçment l'oxigen i evitar així la descomposició dels aliments. Els films que contenien lacasa van oxidar el 80% del colorant blaude metilè i van conservar la seva activitat enzimàtica després d'un mes d'emmagatzematge i 12 cicles de reutilització, la qual cosaobre la porta a la possible creació d'un envàs reutilitzable que substitueixi als d'un sol ús.
  

FOTÒNICA

• BALANZÓ JUANDÓ, MARIA: Certification in quantum information theory: key distribution, self-testing and entanglement
  
  Autor/a: BALANZÓ JUANDÓ, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO | FARKAS, MÁTÉ
  Tribunal:
       PRESIDENT: TURA I BRUGUÉS, JORDI
       SECRETARI: ARGÜELLO LUENGO, JAVIER
       VOCAL: MANCINSKA, LAURA
  Resum de tesi: A principis del segle passat vam ser testimonis d'un canvi de paradigma en la manera com la física descrivia el món, amb la formulació de la física quàntica, una nova teoria que sacsejà les bases de la ciència establint límits fonamentals a la nostra capacitat de descriure la natura. Era capaç d'explicar les lleis que governen la física a una escala microscòpica, a diferència de la física clàssica. El comportament a aquestes escales és radicalment diferent del que experimentem al nostre dia a dia. Per exemple, els fenòmens d'entrellaçament i no-localitat només es poden observar a escala microscòpica. Precisament, l'entrellaçament i les correlacions no locals són dos recursos essencials en el processament de la informació quàntica, permetent tasques innovadores inaccessibles dins una estructura purament clàssica.A finals segle XX es van produir una sèrie d'estudis de les propietats fonamentals de la física quàntica. Actualment, i com a conseqüència d'aquests avenços, diverses companyies venen aparells assegurant que duen a terme una tasca d'informació quàntica sense anàleg clàssic, com per exemple generadors de números aleatoris, prototips d'ordinadors quàntics, o aparells de distribució de claus quàntiques. Com que aquest tipus d'aparells no es poden simular clàssicament, resulta difícil verificar-ne el funcionament fent servir únicament recursos clàssics, que són els que estan a l'abast de l'usuari mitjà. Així doncs, és lògic preguntar-nos de quina manera podem verificar-ne el funcionament i les propietats d'una forma eficient.En aquest context, durant les útlimes dècades, s'han desenvolupat el que coneixem com protocols independents de l'aparell dins la teoria de la informació quàntica. El principal avantatge d'aquests protocols és que els usuaris no han de fer cap mena de suposició sobre el funcionament intern de l'aparell, considerant-los com caixes negres. L'èxit i la seguretat d'aquesta mena de protocols es basa en l'observació de correlacions no locals en un experiment de Bell.Aquesta tesi pretén proporcionar eines per aconseguir la certificació d'aparells o tasques d'informació quàntica amb independència de l'aparell utilitzat. Per aconseguir-ho, la tesi està dividida en tres parts.En primer lloc, ens centrem en la certificació de la seguretat en la distribució de claus quàntiques amb independència de l'aparell proporcionat. Per fer-ho, primer estudiem si la no-localitat de Bell és una condició suficient per garantir la seguretat en el tipus de protocols més utilitzats, demostrant que hi ha correlacions no locals que no són útils per la seguretat fent servir aquesta mena de protocols. A més, estudiem escenaris amb presència d'imperfeccions experimentals.En la segona part estudiem el que anomenem auto-proves, que és un dels protocols independents de l'aparell més simples que existeixen. L'objectiu és recuperar estats quàntics únicament a partir de les correlacions observades. Donat que en la majoria de tasques de processament d'informació és necessari considerar un estat quàntic determinat, certificar estats quàntics té una gran importància en aquest paradigma. Demostrem que els estats de qubits multipartits poden ser autoprovats i estudiem què podem saber de sistemes de dimensions més grans.Per acabar, entomem el problema de la certificació d'entrellaçament, ja que se sap de la dificultat de certificar la presència d'entrellaçament en un sistema. Els mètodes més coneguts per detectar entrellaçament són els testimonis d'entrellaçament i els mapes positius, i tots dos depenen de la nostra comprensió de les propietats de l'àlgebra multilineal. Fent servir que qualsevol estat separable té una correspondència unívoca amb una desigualtat matricial, traduim mapes multilineals positius a testimonis d'entrellaçament. Aquest enfocament ens duu a un tractament unificat d'una àmplia classe de desigualtats matricials, permetent-nos assolir nous avenços en la teoria de l'entrellaçament.
  
• CIRAUQUI GARCÍA, DAVID: Optimization with spin glass models
  
  Autor/a: CIRAUQUI GARCÍA, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/06/2024
  Data de lectura: 27/09/2024
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | MARTÍNEZ SAAVEDRA, JOSÉ RAMÓN | RYSZARD GRZYBOWSKI, PRZEMYSLAW
  Tribunal:
       PRESIDENT: MAZZANTI CASTRILLEJO, FERNANDO PABLO
       SECRETARI: PRUNERI, VALERIO
       VOCAL: DELLANTONIO, LUCA
  Resum de tesi: Amb aplicacions en gairebé tots els aspectes de les nostres vides, els problemes d’optimització són omnipresents en un rang molt ample de camps pertanyents tant a la recerca científica com als ambients industrials. Com a tals, aquests problemes estan creixent en mida i en complexitat a un ritme accelerat, i no s’espera que deixin de fer-ho. Així doncs, la urgència per obtenir mètodes capaços de trobar solucions més òptimes en menys temps no para de créixer i, mentre que el desenvolupament de les tecnologies de computació quàntica capaces d’afrontar aquests problemes avança sense pausa, ho fa a un ritme massa lent per als reptes que les necessitats de la societat actual representen. Conseqüentment, actualment una gran quantitat d’esforços està essent invertida en millorar els mètodes de resolució clàssics i les plataformes específicament dissenyades per a executar-los, per tal de poder resoldre problemes d’optimització de grandàries suficientment rellevants. La present tesi està emmarcada en aquest paradigma: s’estudien tècniques d’optimització clàssiques des de diferents perspectives, amb l’objectiu d’incrementar-ne la seva eficiència.Amb aquesta finalitat, en primer lloc ens endinsem en qüestions relacionades amb les propietats físiques dels sistemes que permeten formular problemes d’optimització rellevants des del punt de vista industrial en un llenguatge matemàtic convenient: els cristalls de spín amb acoblaments fixes. Entendre’n les seves propietats és de màxima importància per a un disseny apropiat dels procediments de refredament utilitzats en els algoritmes d’optimització basats en la simulació de processos tèrmics. Seguidament s’estudia l’impacte que les correlacions ocultes en les seqüències de nombres pseudoaleatoris utilitzats en aquestes simulacions tenen en els seus resultats, comparant simulacions que utilitzen generadors pseudoaleatoris de diverses qualitats i un generador de nombres aleatoris quàntic. Per finalitzar, s’investiguen nous mecanismes, inspirats en processos de caràcter quàntic, de millorar la forma en què els algoritmes clàssics naveguen els perfils d’energia dels cristalls d’espín, amb la finalitat d’evitar que les simulacions quedin atrapades en mínims d’energia locals i així obtenint solucions més òptimes.
  
• LUQUE MERINO, RAFAEL: Optoelectronic studies of strongly correlated 2D materials
  
  Autor/a: LUQUE MERINO, RAFAEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/06/2024
  Data de lectura: 02/09/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: EFETOV, DMITRI K.
  Tribunal:
       PRESIDENT: POCCIA, NICOLA
       SECRETARI: KOPPENS, FRANK
       VOCAL: TÖRMÄ, PÄIVI
  Resum de tesi: L'estudi de la materia fortament correlacionada en materials bidimensionals ha sorgit com una perspectiva engrescadora per a l'exploració de la física de la materia condensada, així com el disseny de nous dispositius . L'enginyeria de moiré, on les capes 20 presenten un angle de gir intercapa, ha demostrat ser una potent eina per a induir correlacions electróniques . En el graté bicapa ton;:ada d'angle magic (MATBG en anglés), un angle de gir de 1.1º entre les capes de graté genera un patró de moiré o superxarxa. Una banda electrónica plana apareix a nivel! de Fermi, en la qua! poden sorgir una varietat de fases quantiques de molts cossos impulsades per la interacció.Una altra via per a estudiar correlacions electróniques en 20 és l'exfoliació al límit atómic de materials 30 intrínsecament correlacionats .L'estudi optoelectrónic de sistemes fortament correlacionats en heteroestructures 20 destaca com una eina molt útil, ja que pot proporcionar informació tant sobre les propietats de transport electrónic com sobre la interacció fonamental llum-matéria en aquests sistemes. En aquesta tesi, estudiem dos materials 20 fortament correlacionats : MATBG i el cuprat superconductor Bi2Sr2CaCu208-delta (BSCC0-2212) . Aprofitem diferents técniques optoelectróniques per estudiar les propietats fonamentals deis electrons correlacionats en les bandes planes MATBG i el potencial de les capes bidimensionals BSCC0-2212 per a aplicacions en la detecció quantica .En primer lloc, investiguem l'espectre electrónic de les bandes planes MATBG mitjani;:ant l'estudi del seu transport termoeléctric. Utilitzem una excitació óptica per induir un gradient térmic, que al seu torn genera un corren! de carrega . L'anomalia observada en la termoelectricitat de MATBG constata la coexistencia de portadors de carrega localitzats i deslocalitzats en les bandes planes correlacionades.A continuació, estudiem la dinamica de refrigeració per portadors calents a les bandes planes de MATBG, una técnica de mescla de lasers continus amb resolució de freqüéncia. Observem que els portadors calents poden relaxar la seva energia eficientment a temperatures criogeniques, al contrari que en les mostres de grate bicapa. Proposem un mecanisme nou per a la dispersió entre electrons i fonons en MATBG, basat en un procés Umklapp que sorgeix a conseqüéncia del potencial de moiré.Finalment, explorem el desenvolupament de fotodetectors superconductors d'alta temperatura basats en flocs ultrafins de BSCC0-2212. Fabriquem mostres d'alta qualitat que exhibeixen un notable rendiment en longituds d'ona de telecomunicacions . Observem una resposta bolometrica rapida i sensible a T = 77 K, tant en guies d'ones com en espai lliure. A més, vam demostrar la detecció de fotó únic a altes temperatures (T = 20 K) a través d'una resposta d'allau no bolometrica .
  
• SOUNDARAPANDIAN, KARUPPASAMY: Graphene based photodetectors for on-chip and free-space data communication applications
  
  Autor/a: SOUNDARAPANDIAN, KARUPPASAMY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK
  Tribunal:
       PRESIDENT: BOGGILD, PETER
       SECRETARI: PRUNERI, VALERIO
       VOCAL: COLETTI, CAMILLA
  Resum de tesi: La llei de Moore, en la indústria dels semiconductors, ha predit el exponencial en la potència de càlcul al duplicar el nombre de transistors cada dos anys. No obstant això, els recents reptes per mantenir aquest ritme, deguts a limitacions físiques, consum energètic i un increment de costos de producció, han impulsat un canvi de focus cap als materials bidimensionals (2D). Aquesta tesi pretén contribuir al millor enteniment i resolució de les complexitats d'incorporar materials 2D, com ara el grafè (Gr), els dicalcogenurs de metalls de transició(TMD) i el nitrat de bor hexagonal (hBN), en plataformes de Metall-Òxid-Semiconductor Complementari (CMOS), obrint pas a dispositius optoelectrònics innovadors amb una funcionalitat millorada per superar aquests reptes.Aquesta tesi investiga el paper crucial dels substrats i encapsulants en heterostructures basades en Gr, destacant el seu impacte en les característiques del transport electrònic, com ara la histèresi (∆n), la mobilitat (µ) i la concentració residual de càrrega (n*). A causa de la qualitat i complexitat d'integrar grans àrees de hBN de manera escalable, aquesta tesi explora la utilització de TMDs com el diselenur de tungstè(WSe2) i el disulfur de tungstè(WS2) com a substrat i encapsulant, respectivament, del Gr. Les heterostructures híbrides fabricades amb WSe2/Gr/hBN i WS2/Gr/hBN van exhibir alts valors de µ, ~ 170.000 i 140.000cm2V-1s-1 amb una n* de 7 i 8 x 1010cm-2. Aquest estudi destaca la importància de l'enginyeria del substrat, particularment per WS2. També estableix una demostració de l'eficàcia del WS2 tractat químicament com a encapsulant del Gr, així com el seu paper com a dielèctric. Els dispositius tractats van exhibir una estabilitat i una resistència remarcables, donant lloc a una baixa ∆n ~ 2 x 109cm-2 amb una µ de 62.000cm2V-1s-1 i n* 1,7 x1011cm-2.El creixement exponencial dels usuaris d'internet i del trànsit de dades necessita un increment de les capacitats de banda ampla en els sistemes de comunicació. Els transceptors òptics juguen un paper fonamental per satisfer aquesta demanda, especialment en centres de dades i xarxes de banda ampla. Aquesta tesi es centra en els components crucials dels transceptors òptics, específicament en els FDs. Per fer front a aquest desafiament, aquesta tesi explora un fotodetector (FD) foto-termoelèctric(PTE) de Gr encapsulat amb WSe2 en una guia d'ones. Després d'un anàlisi exhaustiu del disseny del dispositiu, els FDs, fabricats en diferents longituds, van exhibir una responsivitat de fins a ~12V/W (llarg) o 0,1A/W i ~32mA/W o 18V/W (curt) amb una amplada de banda limitada pel sistema de 110GHz. Els PDs també van demostrar la detecció directa de senyals òptics NRZ i PAM-4 fins a 120 i 160Gbps.En el camp de les telecomunicacions sense fils, els esforços s'han de dirigir cap a augmentar la freqüència de dades per acomodar el creixent trànsit de dades (llei d'Edholm). Es preveu que els dispositius sense fils proposats per al 6G aconsegueixin freqüències de dades de fins a 1 Tbps. Per superar els problemes de velocitat, aquesta tesi proposa explorar el rang terahertz (THz), amb el focus posat en la finestra sub-THz (200-300GHz), que exhibeix una atenuació inferior a la requerida per a aplicacions sense fils de curt abast (<200m). Hem realitzat una extensa investigació i optimització del rendiment d'un FD de Gr basat en PTE utilitzant diversos encapsulants. D'entre aquests, els FDs de Gr encapsulats amb hBN van exhibir un rendiment superior comparat amb els seus equivalents (FDs amb Gr CVD), amb una elevada responsivitat ~240 (30) V/W i una baixa potència equivalent de soroll (NEP) ~1 (9) x 10-11W/√Hz. Els FDs fabricats van exhibir una amplada de banda 1,9GHz, permetent freqüències de dades de 2Gbps. Finalment, vam desenvolupar un receptor basat en Gr, establint una comunicació sense fils sub-THz eficientment que va aconseguir freqüències de dades de fins a 3Gbps per a una distància de 2,5m
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• LOZANO HERNÁNDEZ, NEKANE: Microtexturization of liquid silicone rubber surfaces by injection moulding
  
  Autor/a: LOZANO HERNÁNDEZ, NEKANE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/05/2024
  Data de lectura: 03/09/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent de l'Edifici I, Edifici I, planta baixa, Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: PUIGGALI BELLALTA, JORGE | DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, ISABEL
       SECRETARI: CASELLAS PADRO, DANIEL
       VOCAL: TYLKOWSKI, BARTOSZ
  Resum de tesi: La natura es troba en continu canvi i evoluci6 als canvis del medi. Es per això que en algunes fulles de plantes o pells dlnsectes han sorgit diferents micro- i nanotextures. Aquests patrons superficials els permeten tenir algunes propietats superficials avançades. Alguns exemples son les tulles superhidrofóbiques i autonetajables del lotus, o l'adhesió seca que te el gecko a les seves mans. Existeix una forta tendència en els ultims anys d'intentar traslladar aquestes textures superficials a aplicacions en la industria que permetin substituir diferents recobriments que s'usen actualment. El desenvolupament de tecnologies de transformació i l'ampli coneixement en materials desenvolupat en les últimes dècades ha permès estendre els materials sobre els quals aquestes microtextures poden replicar-se.En el cas de la Silicona Líquida (Liquid Silicone Rubber) els estudis sobre replicació se centren en tecnologies a escala laboratori que permeten una gran replicació, però una baixa cadència productiva. No obstant això, aquests materials posseeixen unes propietats de gran interès i que poden tenir moltes sinergies amb el microtexturitzat: bona biocompatibilitat per a l'ús en dispositius mèdics, resistència a la intempèrie, per a superfícies autonetajables o superhidrofòbiques, o bona resistència mecànica i a químics que poden estendre la vida útil de les microtexturessabre la superfície. Amb la finalitat d'estendre els estudis sobre tècniques de replicació de les microtextures en superfícies de silicona líquida, aquesta tesi s'ha desenvolupat en la replicació mitjançant injecció d'inserts microtexturitzats. Existeixen alguns treballs previs de replicació amb aquesta tecnologia, però no aconsegueixen un bon desmotllament ni textures homogènies en altura a causa de la utilització d'inserts metàl·lics texturitzats. Es per aixó que en aquesta tesi es va proposar la utilització de films texturitzats per a, a més de facilitar el desmotllament gràcies a la flexibilitat del film.Aquesta tesi està dividida en dues grans parts: La primera part consisteix en el desenvolupament d'utillatges i tecnologia per a la replicació de peces de silicona líquida per injecció. Primerament, es realitza una optimització sobre la fabricació de films texturitzats per nanoimprint lithography que permetin resistir les condicions d'injecció d'aquest material. Després d'aquesta primera optimització i amb la fabricació dels utillatges necessaris es realitza un estudi i optimització de diferents geometries de peça per a les diferents microtextures estudiades (pilars, linies i forats d'entre 1 i 50 micres). La segona part de la tesi consisteix en un ampli estudi de diferents propietats superficials avançades degudes al microtexturitzat. Tant de propietats com mullabilitat superficial o estudi de rugositats fins a diferents estudis de durabilitat de les peces per a laplicació de diferents esforços mecànics. A més, es fa èmfasi en l'estudi de propietats biològiques, d'interés en el sector mèdic. Els estudis se centren en la variació del creixement i adhesió cel·lular per la presència de les microtextures. Amb tots els resultats obtinguts es planteja un cas d'ús d'un implant optogenètic.A partir dels resultats obtinguts, es pot concloure que el mètode de replicació proposat i desenvolupat en aquesta tesi és un mètode òptim per a l'escalat industrial d'aquestes microtextures en silicona líquida. No només per la seva alta cadència productiva sinó també per la versatilitat de geometries de peça i de microtextura que permet. Aquesta versatilitat de microtextures permet l'obtenció dun ampli ventall de propietats superficials d'alt interés a nivell industrial. En particular en el cas del sector mèdic, on s'ha mostrat un cas d'ús dun dispositiu implantable microtexturitzat amb aquesta tecnologia, la qual cosa pot ser extensible a altres aplicacions.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• GONZÁLEZ TORRADO, CRISTIAN: Aspectos ambientales en la Casa Aversú de Alejandro de la Sota: El proceso del proyecto
  
  Autor/a: GONZÁLEZ TORRADO, CRISTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VALOR MONTERO, JAUME
  Tribunal:
       PRESIDENT: RAVETLLAT MIRA, PEDRO JUAN
       SECRETARI: BLANCO GRANADO, JAIME
       VOCAL: PASCUAL RUBIO, ANA
       VOCAL: DEVESA DEVESA, RICARDO
       VOCAL: PRIETO GONZALEZ, EDUARDO ANTONIO
  Resum de tesi: La present investigació sorgeix de dos interessos personals: la consciència climàtica i Alejandro de la Sota. Atenent a aquesta premissa, l'objectiu de la investigació és trobar la vinculació entre els aspectes ambientals i l'arquitectura, particularment en el procés del projecte. D'aquesta manera, s'utilitzarà la investigació per donar resposta a la pregunta:En quins moments i de quina manera els aspectes ambientals incideixen en la forma arquitectònica?Per a això, la present investigació analitzarà la Casa Arvesú de Sota, estructurant el seu estudi en quatre parts.La primera part atén al concepte d'aspectes ambientals, establint el vocabulari que s'utilitzarà. L'objectiu d'aquesta primera part és tornar a l'origen del concepte i revisar les postures actuals en quant a la repercussió de les decisions ambientals en el projecte, ja que es tracta de desprendre's de tòpics per redefinir l'arquitectura com a mitjà i no com a suport de les solucions ambientals. Al final d'aquest primer apartat es procedeix, també, a la vinculació dels aspectes ambientals amb Alejandro de la Sota.La segona part correspon a l'estudi descriptiu de l'habitatge. Es fa un recorregut pel context nacional i internacional en el moment de la seva concepció i construcció. A més, es reconeix l'obra dins de la trajectòria professional d'Alejandro de la Sota. Posteriorment es caracteritza la casa en tant que ús, lloc i tècnica a través del procés del projecte, doncs s'analitzen les seves diferents versions —esbossos— fins a arribar a la seva formalització final.La tercera part correspon a l'estudi analític. Per a això, s'ha realitzat un “bessó digital” de l'obra —enderrocada el 1987—, de manera que permet la quantificació de les repercussions ambientals en quant a geometria, llum, sistemes o comprovacions energètiques o de dinàmica de fluids de l'habitatge. L'objectiu del model digital és la comprovació numèrica del que Alejandro de la Sota aplicava empíricament. Amb aquest punt de partida, en primera instància es cataloguen les solucions com a sistemes per, posteriorment, examinar l'habitatge a partir de cinc accions característiques que relacionen l'obra amb els aspectes ambientals. Les cinc categories són les següents:- Elevar, densificar i distanciar [com a implantació]- Permeabilitzar, assentar i plantar [com a apropiació de l'entorn]- Contraposar, discórrer i colmatar [com a programa]- Parapetar, projectar i estendre [com a definició dels límits]- Ombrejar, ventilar i retenir [com a estratègies passives]Finalment, aquesta tercera part acaba amb la identificació i incorporació dels objectius ambientals en el projecte amb un gràfic que relaciona transversalment el procés de disseny.La quarta part correspon amb les conclusions de la investigació. És a dir, la resposta a la pregunta que va donar origen a la present investigació en 4 fases:- Caracterització del mitjà, l'usuari i el problema.- Formulació d'objectius.- Establir l'estructura interna del projecte.- L’“esforç per reduir esforç”.
  

SOSTENIBILITAT

• CAÑÓN RODRÍGUEZ, DORA: Aporte a la construcción de comunidades sostenibles. Un modelo para analizar su sostenibilidad
  
  Autor/a: CAÑÓN RODRÍGUEZ, DORA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER | RÍOS OSORIO, LEONARDO ALBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: ROCA ROSELL, ANTONI-MARIA CLARET
       SECRETARI: LAVIÑA GÓMEZ, FRANCISCO JAVIER
       VOCAL: TORO CALDERÓN, JOSÉ JAVIER
  Resum de tesi: Es va desenvolupar en aquesta tesi doctoral l'anàlisi del que fa que una comunitat sigui sostenible, les seves característiques particulars, els valors que comparteix, la manera de vida i les interaccions amb els sistemes naturals, categoritzant el concepte de comunitats sostenibles com un sistema socioecològic complex i adaptatiu, amb característiques de resiliència socioecològica. La investigació es va enfocar en els factors o elements estructurals i funcionals que condicionen i influeixen de manera directa i indirecta la vida de les persones i dels sistemes socials, econòmics i ambientals que conformen. La tesi va abordar un estudi de cas real representat per la comunitat rural de Monquentiva als límits del Pàram de Guatavita Colòmbia, com a element empíric sobre el qual es va construir la investigación. L'objectiu principal fou establir les característiques d'un model teòric per a l'anàlisi de la sostenibilitat d'una comunitat que configurarà el comportament del sistema socioecològic i els factors que en poden afectar la sostenibilitat. L'estudi sobre les característiques que fan a una comunitat sostenible, es va realitzar a partir de la revisió sistemàtica de la literatura científica, amb aquesta informació el següent va ser analitzar aquestes característiques en una comunitat real que per la seva història i forma de vida exhibís elements de una comunitat sostenible. Aplicant la teoria de sistemes es va estudiar la comunitat rural com un sistema socioecològic complex i adaptatiu, fent èmfasi en les interaccions entre els actors humans i no humans (entitats ecològiques), no entre variables o sistemes (els fenòmens sociològics).Es van adaptar dues propostes metodològiques per desenvolupar la investigació doctoral, la primera, l'anàlisi de prospectiva i la segona, el marc de situació d'acció. La informació obtinguda amb la participació activa dels actors socials de la comunitat als diferents nivells del sistema, es va representar gràficament en un model teòric per donar compte de les característiques que condicionen la sostenibilitat o insostenibilitat del sistema, la seva resiliència socioecològica, la coordinació entre el sistema d'actors i les respostes assumides per enfrontar els fenòmens emergents que poden portar a la comunitat bé sigui adaptar-se o transformar-se. Es va concloure que el model sí que és apropiat per descriure i analitzar l'organització i el funcionament del sistema d'actors de SSE comunitat lletera de Monquentiva i les seves característiques de resiliència com la modularitat, la diversitat, els mecanismes de retroalimentació, eficiència i els recursos que afavoreixen la resiliència socioecològica. El model proporciona informació sobre el context actual de la comunitat i la seva activitat econòmica productiva principal, ajuda a conèixer on orientar les intervencions i generar resiliència. Ha de ser vist com una contribució per observar sistemes socioecològics resilients, a més, té el potencial de contribuir amb models de sostenibilitat més amplis per a SSE rurals i pot informar de la planificació estratègica d'adaptació davant de diferents pertorbacions i dinàmiques socioecològiques pròpies dels espais rurals
  
• HEREU MORALES, JOAN: A narrow contribution to quantification for a sustainable society: from interdisciplinary review and policy analysis to a new method for the assessment of climate neutrality
  
  Autor/a: HEREU MORALES, JOAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/07/2024
  Data de lectura: 10/09/2024
  Hora de lectura: 18:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala Àgora, Campus Nord, Universitat Politècnica de Catalunya -C/Jordi Girona 1-3 (Plaça de Telecos), Barcelona.
  Director/a de tesi: VALDERRAMA ANGEL, CESAR ALBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: DILLMAN, KEVIN
       SECRETARI: DE PABLO RIBAS, JOAN
       VOCAL: MAYOR PILLADO, ÁLVARO
  Resum de tesi: Un dels principals reptes de la humanitat al segle XXI és la transformació cap a una societat sostenible. La crisi ecològica, incloent el canvi climàtic, amenaça amb alterar els cicles naturals del planeta fins a un punt de no retorn, comprometent així tant els ecosistemes naturals com la vida humana al planeta. Aquesta degradació del medi natural va començar amb la revolució industrial i s’ha incrementat a causa de l’activitat humana des de llavors. Al llarg de les últimes dècades, els esforços per mitigar aquesta crisi han sigut palpables en el govern de la societat humana a nivell global, però fins avui han fracassat en mostrar perspectives reals de millora.Aquesta tesi doctoral reconeix la situació d’emergència i explora alguns dels diferents camins a través dels quals la ciència de la sostenibilitat pot contribuir a mitigar la crisi. L’objectiu final de la tesi és contribuir al desenvolupament de paràmetres quantificats de la sostenibilitat que ajudin a millorar l’eficiència en la presa de decisions a nivell públic. Donada l’heterogeneïtat, interdisciplinarietat i amplitud del camp de la sostenibilitat, l’assoliment de la fita final requereix un procés previ de definició dels marcs contextual i conceptual a través d’una revisió de la literatura en vàries temàtiques així com un procés de focalització en el què, on i com quantificar previ a desenvolupar el mètode de quantificació. El procés de definició inclou una clarificació sobre la sostenibilitat i la societat sostenible, així com una revisió de la literatura en l’estat de l’art dels plans públics per a la sostenibilitat a nivell intergovernamental, donat l’impacte global de la crisi. Addicionalment, inclou una aproximació a discussions econòmiques sobre el creixement així com al camp de la filosofia en les reflexions històriques sobre el rol de la societat humana. El procés de focalització es defineix de la següent manera: el què es centra en l’impacte climàtic de les activitats productives, l’on es centra en el sector agrícola i el com es centra en millorar l’holisticitat i la comprensió dels resultats. El procés consecutiu a aquest és la definició i aplicació del nou mètode de quantificació de la sostenibilitat.Els resultats d’aquesta tesi inclouen un model conceptual d’una societat sostenible, un anàlisi de la sostenibilitat mediambiental dels plans de transformació inclosos en el Pacte Verd Europeu (‘European Green Deal’), el desenvolupament d’un nou mètode per a quantificar l’impacte climàtic de sistemes productius i assessorar el seu camí cap a la neutralitat climàtica, així com l’aplicació d’aquest mètode en les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la producció, transport i ús agrícola de fertilitzants-N a Espanya durant el període 1960-2100. Donats els aprenentatges en la revisió de la literatura i en els diferents estudis del doctorat, els resultats d’aquests es discuteixen en relació amb la influència del model econòmic global i, específicament, del creixement econòmic, en la consecució d’una societat sostenible.Les principals conclusions d’aquest treball remarquen que la crisi ecològica té arrels més profundes en la societat humana de les que s’estan adreçant actualment pels seus plans transformadors. Per tal d’assolir una societat sostenible, incloent la neutralitat climàtica, és necessari transformar el model econòmic i abandonar els axiomes industrials de la societat, incloent una revisió del creixement econòmic il·limitat, del tecno-optimisme irracional i del materialisme insatisfactori. Es recomana explorar el camp del post-creixement econòmic com a una possible clau en la persecució del benestar humà en equilibri amb un planeta finit.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• ORTEGA DONOSO, SARA ISABEL: Luz y aprendizaje dentro de los espacios educativos. Aproximaciones desde el color.
  
  Autor/a: ORTEGA DONOSO, SARA ISABEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MUROS ALCOJOR, ADRIAN | BAUTISTA PEREZ, GUILLERMO
  Tribunal:
       PRESIDENT: ESCOFET ROIG, ANNA MARIA
       SECRETARI: DAUMAL DOMENECH, FRANCESC DE PAULA
       VOCAL: HIGUERA TRUJILLO, JUAN LUIS
  Resum de tesi: Vivim en un entorn visualment exigent. La majoria dels nostres estímuls cognitius provenen de la percepció visual. En aquest entorn de dependència generalitzada del sentit de la vista, l'estudi del vincle entre la llum artificial i les tasques cognitives és clau per interactuar amb la nostra memòria i atenció, cada cop més acostumades a entorns dinàmics.L'objectiu d'aquesta investigació és fer una anàlisi de les disciplines que més poden condicionar l'aprenentatge: ciències cognitives, arquitectura i educació, per:En primer lloc, analitzar com poden influir alguns dels paràmetres de la llum en l'aprenentatge, prestant especial atenció a la incidència de la llum en la percepció i l'atenció humanes i en com aquestes condicionen la memòria.Després, analitzar les metodologies docents innovadores i com s'han inclòs les tecnologies de comunicació i aprenentatge a l'aula.I, finalment, analitzar quina ha estat l'evolució dels espais educatius a través de l'estudi de casos d'escoles de tot el món al llarg de les darreres dècades, aprofundint en les maneres com s'han incorporat les tecnologies d'il·luminació i control segons les necessitats dels mètodes educatius dins de l'aula.De l'anàlisi de les implicacions de la llum en l'atenció i la memòria, obtindrem les possibilitats que ens ofereix treballar diferents paràmetres de llum a l'aula; de l'anàlisi de les metodologies docents, obtindrem les necessitats reals de l'aula actual; i de l'anàlisi dels casos d’estudi, obtindrem capacitat d'innovació a l'aula amb noves estratègies d'il·luminació.La intersecció d'aquestes tres disciplines origina tres usos alternatius de la il·luminació en espais educatius, que se sotmeten a un anàlisi experimental comparant el rendiment en una tasca en les escenes proposades amb el rendiment en condicions de llum tradicionals, per concloure noves solucions a l'aula i futures línies de recerca.S'ha utilitzat una metodologia de revisió narrativa àmplia per als casos d’estudi que permet donar una visió general de la problemàtica d'adaptació de la il·luminació a l'ús i a l'usuari dins dels centres escolars. Per això, s'han revisat fonts publicades en revistes d'arquitectura i exemples significatius amb espais educatius que desenvolupen metodologies docents innovadores, i s'han establert criteris d'anàlisi d'il·luminació natural i artificial considerats al llarg d'aquests casos.S'ha utilitzat una metodologia experimental que analitza la incidència de tres propostes d'il·luminació alternatives basades en situacions no considerades fins al moment. En els tres casos es consideren un grup de control i un grup d'estudi de dues escoles públiques de la província de Barcelona. Aquestes propostes neixen de l'observació d'una falta de consideració d'un paràmetre de la llum important en la transmissió d'informació d'un entorn visual: el color.Finalment, els resultats reflecteixen la necessitat d'adaptar i flexibilitzar les aules segons les diferents necessitats d'aprenentatge dins de l'aula i la possibilitat de fer-ho amb propostes no considerades fins ara de paràmetres de color i dinamisme.
  
• PERALTA COELLO, ANGÉLICA BRIGITTE: El hábitat rural y las posibilidades de intervención. Estrategias para la mejora de las viviendas rurales vernáculas en la región Costa de Ecuador.
  
  Autor/a: PERALTA COELLO, ANGÉLICA BRIGITTE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/05/2024
  Data de lectura: 05/09/2024
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Sala Beta". ETSAB. Main floor - Public link for the videoconference: meet.google.com/tyu-ivde-kba
  Director/a de tesi: PALUMBO FERNANDEZ, MARIANA | GIRALDO FORERO, MARIA DEL PILAR
  Tribunal:
       PRESIDENT: RINCÓN VILLARREAL, LÍDIA
       SECRETARI: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
       VOCAL NO PRESENCIAL: LOPEZ ANDRADE, JAIME EDUARDO
       VOCAL NO PRESENCIAL: COMPTE GUERRERO, FLORENCIO ANTONIO
  Resum de tesi: Els habitatges vernacles a l'Equador han anat, progressivament, caient en desús tot i ser construccions assequibles, de construcció ràpida i perfectament integrades amb l'entorn, a causa de diversos factors socials, econòmics i culturals. Es proposa analitzar les condicions d'habitabilitat i materialitat dels habitatges rurals construïts amb tècniques vernacles a la regió Costa del país. Tot i que el 37% de la població resideix en àrees rurals, els habitatges rurals han rebut poca atenció. La manca d'informació sobre models d'habitatges adequats per a aquesta població és evident, per això aquest estudi té com a objectiu analitzar les característiques més rellevants dels habitatges rurals tradicionals en relació amb la seva ubicació i els materials disponibles a l'entorn. S'examinen les condicions habitacionals del país, considerant tant els factors naturals que influeixen a l'arquitectura com les característiques socioeconòmiques de les comunitats, destacant la interacció entre l'entorn natural i les estructures construïdes. A través d'un aixecament minuciós de noranta habitatges i l'organització de la informació recopilada per mitjà de fitxes, es pretén reflectir l'univers detallat dels habitatges a les diferents zones i posar en relleu la diversitat de tipus arquitectònics i tècniques constructives utilitzades a cada àrea , així com la riquesa arquitectònica de la regió. A més, s'exploren les restriccions i els desafiaments associats a l'ús de materials d'origen natural davant de l'adopció predominant de materials industrialitzats. Per al procés de la informació obtinguda, es va desenvolupar una eina d'identificació i anàlisi que permet plantejar estratègies de construcció i conservació específiques, i a partir dels resultats, millorar les tècniques d'aplicació i els materials tradicionals que permetin superar la percepció negativa que hi ha ells i promoure'n l'ús sostenible a l'arquitectura contemporània.A més d'abordar la producció nacional de l'àmbit d'estudi, també s'analitzen casos d'altres regions del planeta amb característiques similars amb el propòsit d'extreure lliçons aplicables al context equatorià mitjançant la interpretació dels resultats obtinguts, permetent desenvolupar estratègies per a la preservació i promoció de l'arquitectura vernacla en un context canviant i globalitzat. Finalment, es discuteixen les implicacions de la recerca i s'ofereixen conclusions fonamentals sobre l'arquitectura vernacla a la regió Costa d'Equador reflexionant sobre la importància de preservar la identitat cultural i el coneixement ancestral en la construcció d'habitatges sostenibles i socialment integradors, promovent pràctiques constructives que respectin i celebrin la diversitat cultural i ambiental de l'Equador. No es pretén proposar un model d'habitatge específic, sinó més aviat oferir estratègies que permetin considerar aquests aspectes en el desenvolupament de models d'habitatge sostenibles, funcionals i acords amb el seu context.
  
• PORTAL LIAÑO, JORGE: Un estudio sobre el arbotante como elemento constructivo en el primer Gótico francés: indeterminación y versatilidad
  
  Autor/a: PORTAL LIAÑO, JORGE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GONZALEZ MORENO-NAVARRO, JOSE LUIS | ROCA FABREGAT, PEDRO
  Tribunal:
       PRESIDENT: ONECHA PEREZ, ANA BELEN
       SECRETARI: JURINA, LORENZO
       VOCAL: THEODOSSOPOULOS, DIMITRIOS
  Resum de tesi: L'Arquitectura gòtica es va originar, en la Île-de-France, a mitjan segle XII i va assolir el seu ple desenvolupament al llarg del segle XIII. L'arcbotant ha estat definit com un dels seus elements constructius característics i la seva contribució es considera imprescindible per a la consecució dels desafiaments estructurals que plantejava el nou Estil.A partir del segle XIX es desenvolupa la teoria de la recuperació i la intervenció sobre els edificis gòtics. Des de llavors, la diversitat de les aproximacions a l'estudi de l'Arquitectura gòtica ha generat debats oposats i, sovint, manifestament enfrontats. Com a element singular, l'estudi dels arcbotants ha estat abordat per nombrosos autors. No obstant això, no s'ha realitzat, fins a l'actualitat, cap descripció de la solució global de l'equilibri de les grans catedrals gòtiques que, alhora, defineixi correcta i completament el funcionament dels arcbotants en el seu si.Mitjançant l'anàlisi crítica de les aportacions científic-acadèmiques realitzades, en el present estudi, s'han determinat les mancances existents en el coneixement de la funció dels arcbotants i s'han formulat un conjunt d'incògnites que, una vegada dilucidades mitjançant una nova aproximació, han permès descriure-la precisa i exhaustivament. S'ha desenvolupat un mètode d'estudi específic, englobat en el marc teòric unificador de l'Anàlisi Límit o Plàstic, mitjançant el qual s'han realitzat models representatius d'un grup prou extens d'edificis. Per a aquesta finalitat s'han utilitzat eines de càlcul i gràfiques, específiques, que permetessin una fàcil manipulació i interpretació, qualitativa, dels resultats.Com a conseqüència de l'aplicació d'aquest mètode als casos d'estudi, s'han pogut matisar, completar i corregir afirmacions anteriors i, mitjançant aportacions originals, demostrar: qüestions relatives a la funció dels arcbotants, la seva contribució -i la naturalesa d'aquesta- a l'equilibri dels edificis, i a la seva geometria i posició. S'ha pogut verificar el caràcter no unívoc de la funció dels arcbotants i la seva versatilitat en la contribució a l'equilibri dels grans temples del primer Gòtic francès.Malgrat no haver estat l'objectiu final d'aquesta tesi obtenir conclusions sobre aspectes materials ni cronològics dels arcbotants que s'han estudiat, no hi ha dubte que els resultats aconseguits són de gran utilitat per a possibles recerques posteriors que aprofundeixin en el coneixement d'aquests elements constructius, des d'altres aproximacions i disciplines científiques.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• MOLINA ORDÓÑEZ, CARLOS: Ionospheric Scintillation in GNSS Signals: a Tool for Earth Observation
  
  Autor/a: MOLINA ORDÓÑEZ, CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK
  Tribunal:
       PRESIDENT: WICKERT, JENS
       SECRETARI: SANZ SUBIRANA, JAIME
       VOCAL: GARCÍA RIGO, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral pretén estudiar el centelleig ionosfèric i la seva relació amb algunes de les seves fonts, en particular la correlació observada entre la pertorbació ionosfèrica i la litosfera. No obstant això, abans d'abordar aquest tema, s'han desenvolupat alguns simuladors i models.En aquesta tesi s'ha desenvolupat un traçador de raigs transionosfèric per a simular els efectes d'una ona electromagnètica que viatja a través de la ionosfera terrestre. Consisteix en una versió actualitzada d'un antic algorisme incloent els models més recents de densitat ionosfèrica, camp geomagnètic i composició atmosfèrica, a més d'un model de bombolles ionosfèriques.El centelleig ionosfèric és el canvi ràpid d'intensitat i fase sofert per les ones electromagnètiques travessant la ionosfera. Està motivat per les fluctuacions turbulentes de densitat d'electrons en la ionosfera en diferents escales temporals i espacials. El centelleig ionosfèric és més probable a les regions equatorials després de la posta de sol i en els pols, però es veu també afectat per la meteorologia espacial. El seu comportament s'estudia mitjançant models matemàtics com el de Rino, que utilitza una pantalla de fase per a calcular els canvis de fase i intensitat. Aquest model és capaç d'estimar els índexs de centelleig (S4, i sigma phi) per a qualsevol geometria de raig, però necessita unes certes entrades que caracteritzin les condicions ionosfèriques. Aquestes entrades es refereixen a la intensitat i la distribució espectral de les fluctuacions (CkL, i q), i a la seva forma i velocitat.El model WBMOD és un dels models climatològics àmpliament fets servir per a proporcionar globalment els paràmetres de centelleig ionosfèric en funció de la data, l'hora, el lloc i les condicions geomagnètiques/solars. No obstant això, aquest model no és de lliure accés. El treball presentat en aquesta tesi doctoral és el desenvolupament d'un model bessó aproximat de WBMOD basat en xarxes neuronals entrenades amb les dades disponibles de WBMOD.El centelleig ionosfèric pot estimar-se a partir de senyals GNSS, mitjançant diferents tècniques. En primer lloc, mitjançant el mesurament directe del senyal GNSS en estacions terrestres. Segon, mitjançant la tècnica de reflectometria GNSS, que usa l'ona reflectida sobre l'oceà. Tercer, emprant la tècnica de ràdio-ocultació GNSS, que estudia el senyal procedent dels satèl·lits GNSS prop de l'horitzó, travessant tangencialment la ionosfera. Aquestes tres tècniques juntes permeten una cobertura sobre regions en les quals no existeixen les estacions terrestres tradicionals, és a dir, els oceans.Molts estudis realitzats en les últimes dècades han posat de manifest un acoblament entre la litosfera, l'atmosfera i la ionosfera, el denominat LAIC. Aquests estudis informen de canvis en el contingut total d'electrons de la ionosfera, de pertorbacions en el camp magnètic o de la detecció de radiacions de freqüència extremadament baixa, entre altres fenòmens, tant abans com després dels fenòmens sísmics. En aquesta tesi s'ha estudiat la relació entre el centelleig ionosfèric detectat pels tres mètodes abans esmentats i els fenòmens sísmics, centrant-se en les signatures precursores. Per a això, s'ha dut a terme un estudi preliminar per a avaluar l'eficàcia de la reflectometria GNSS per a detectar el centelleig ionosfèric utilitzant dades GNSS-R de CYGNSS.Finalment, aquesta tesi doctoral presenta l'estudi estadístic sobre la relació entre les anomalies de centelleig ionosfèric i els terratrèmols a escala global i, en un segon pas, en relació amb l'activitat sísmica localitzada produïda per una erupció volcànica a la Palma en 2021. Els resultats d'aquestes parts van trobar una petita signatura de les anomalies de centelleig ionosfèric com a senyals precursors de terratrèmols. No obstant això, aquesta evidència és tan petita que no permet el seu ús directe com a sistema d'alarma primerenca de l'activitat sísmica.
  
• SEDAR, MOHOTTIGE ROSHAN MADHUSANKA: Misbehaviour Detection and Trustworthy Collaboration in Vehicular Communication Networks
  
  Autor/a: SEDAR, MOHOTTIGE ROSHAN MADHUSANKA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/06/2024
  Data de lectura: 23/09/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula C4-021B, EETAC, Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: ALONSO ZARATE, JESUS | VAZQUEZ GALLEGO, FRANCISCO
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARQUEZ BARJA, JOHANN MARCELO
       SECRETARI: PEREZ ROMERO, JORGE
       VOCAL: GOZÁLVEZ SEMPERE, JAVIER
  Resum de tesi: L'auge de l'Internet dels vehicles incrementa els vehicles connectats, que prenen decisions mitjançant l'intercanvi d'informació en temps real amb altres vehicles o unitats de carretera (RSU). Aquestes tecnologies milloren la seguretat, l'eficiència i la sostenibilitat. Però, comporten desafiaments de seguretat i privacitat. Les amenaces poden venir de persones malintencionades o d'interns en la comunicació vehicle a tot (V2X), que poden transmetre informació falsificada o errònia, posant en perill la seguretat. Aquesta tesi doctoral se centra a millorar la seguretat, robustesa i confiança de les comunicacions V2X, permetent la detecció eficient de conductes inapropiades, augmentant la confiança. Els objectius són: (i) aconseguir una detecció precisa de males conductes amb mínimes falses alarmes, aprofitant característiques vehicular espaciotemporals, i (ii) facilitar l'intercanvi d'informació de confiança per a la detecció col·laborativa de conductes indegudes, capaç de detectar nous atacs i atacs parcialment observables.La manca d'enfocaments estandarditzats i les característiques úniques dels sistemes V2X plantegen desafiaments per a les solucions existents basades en dades. La tesi proposa l'ús de l'aprenentatge per reforç (RL) per detectar males conductes en xarxes V2X. Es presenta una metodologia de detecció de males conductes basada en RL profunda (DRL) que millora la detecció.La falta de dades etiquetades dificulta l'entrenament de models de detecció basats en intel·ligència artificial/aprenentatge automàtic. Per això, es proposa un esquema combinat d'aprenentatge no supervisat i DRL, permetent la detecció d'atacs amb dades no etiquetades. També es presenta un enfocament DRL personalitzat per protegir contraatacs adversaris i gestionar problemes derivats de dades d'entrenament inadequades. Finalment, es proposa un esquema de detecció col·laborativa de males conductes basat en DRL, utilitzant RSUs per compartir coneixements de manera segura i eficient.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• HOSTENCH RUIZ, ORIOL: Hans Scharoun y la ciudad orgánica: Otra mirada al fenómeno urbano moderno
  
  Autor/a: HOSTENCH RUIZ, ORIOL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GRAUS ROVIRA, RAMON
  Tribunal:
       PRESIDENT: GURIDI GARCIA, RAFAEL
       SECRETARI: GARNICA GONZÁLEZ BÁRCENA, JULIO FIDEL
       VOCAL: TARTÁS RUIZ, MARIA CRISTINA ISABEL
  Resum de tesi: L'obra escrita, dibuixada i construïda de l'arquitecte alemany Hans Scharoun (1893-1972) mostra una atenció prou curosa al fenomen urbà de la ciutat moderna. En aquest treball s'intenta demostrar como Scharoun va emprendre un camí per repensar la ciutat diferent al plantejat des de la neue Sachlichkeit o la Carta d'Atenes per proposar una aproximació orgànica molt propera als plantejaments del seu admirat Hugo Häring.Amb l'objectiu de mostrar l'interès continuat de Scharoun pel fet urbà, la tesi doctoral s'estructura en dues parts. A la primera part, s'estudien de manera cronològica aquells projectes amb un caràcter més urbà de l'arquitecte fins a l'esclat de la 2a Guerra Mundial, mentre que, a la segona part, s'exploren aquells conceptes claus que defineixen allò urbà en el Scharoun de postguerra.Així, l'impacte de l'obra de Camillo Sitte es tradueix en els concursos de Dortmund i Prenzlau, ambdós de 1919, la seva entrada en els cercles expressionistes es reflecteix en les llampades de la Stadtkrone que dibuixa per a Gelsenkirchen (1920) i la seva conversió definitiva als principis del organicisme són ja visibles als concursos per a Königsberg (1922) o Bochum (1925). La tornada de Scharoun a Berlín l'empeny dins del remolí creatiu de la gran metròpoli moderna. Participa en el concurs de la Friedrichstraβe (1921), en el dels jardins ministerials (1927) o en el de l'ampliació del Reichstag (1927). Així mateix, construeix les seves primeres promocions residencials amb promotors privats que el conduiran al seu gran encàrrec del període d'entreguerres, la Groβsiedlung Siemensstadt (1929-30).L'arquitectura orgànica i expressionista del Neues Bauen alemany d'entreguerres assentarà les bases per a un nou concepte de ciutat després de la 2a Guerra Mundial, amb una cultura, l'alemanya, per reconstruir i un continent drenat física i mentalment a l'espera d'una reformulació social que el redimís.Hans Scharoun destacarà entre els seus companys per romandre a Alemanya durant i després de la 2a Guerra Mundial. En ell convergiran els conceptes teòrics de construcció de ciutat medieval i barroca reactualizats per Camillo Sitte, les teories d'Hugo Häring sobre l'arquitectura orgànica o les noves visions del món de filòsofs com Jean Gebser o Ernst Cassirer, per poder proposar no sols una nova arquitectura, sinó també una nova ordenació urbana basada en valors espacials, històrics i humans.La recerca defèn que aquesta nova ordenació naixeria dels conceptes d'espai aperspectiu enunciat per Jean Gebser, de tractar la ciutat como un Stadtlandschaft (paisatge urbà) controlable des de l'escala mitjana que proposava Scharoun amb el disseny de les Wohnzelle (cèl·lules residencials), primer a Friedrichshain, i de les Wohngehöfte (unitats veïnals), després a Charlottenburg-Nord, de la transformació per mutació a totes las escales possibles a l'hora de projectar i de la idea sempre present d'un Raum der Mitte (espai del centre) al que tot el projecte faria referència mitjançant l'eina dels traçats reguladors.La tesis recupera tres textos oblidats per la historiografia de Scharoun, però publicats a Medizin und Städtebau (1957): "L'estructura urbana i la seva transformació al llarg de la història", "Principis i conceptes organitzatius que poden conduir a l'estructura urbana" i "El significat de l'estructura espacial per al futur de la ciutat". En ells es recull la preocupació del Scharoun madur per una explicació holística de la forma urbana i les seves transformacions al llarg del temps i de l'àmbit geogràfic com a marcs mentals per a projectar la ciutat.Hans Scharoun va decantar lentament, doncs, una teoria i unes pràctiques urbanes on es donessin les condicions per a una nova ciutat "orgànica", però també va marcar el camí a seguir per a una deontologia de l'espai públic en una ciutat que aspirava a ser més humana.
  

URBANISME

• MEDINA ESTRADA, ISAURA: Tijuana, un puzle de fragmentos urbanos. Origen y evolución de una ciudad fronteriza
  
  Autor/a: MEDINA ESTRADA, ISAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2024
  Data de lectura: 05/09/2024
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Room CB4 ETSAB. Main floor - Public link for the videoconference: meet.google.com/ggv-noef-nic
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PEREMIQUEL LLUCH, FRANCISCO
  Tribunal:
       PRESIDENT: CASTIÑEIRA PALOU, MARIA ISABEL
       SECRETARI: PAGLIUSO DE ANDRADE, ANA CAROLINA
       VOCAL NO PRESENCIAL: IRACHETA CENECORTA, ALFONSO XAVIER
  Resum de tesi: Aquesta investigació és un estudi urbà sobre Tijuana, el propòsit del qual és comprendre els processos històrics que l'han delineat des dels seus orígens regionals, l'evolució dels processos urbans i la seva materialitat construïda, en perspectiva, d'on venim i cap a on anem. Proposa desvetllar les arrels i les implicacions de la seva materialitat, que es reflecteixen en una manera de fer, en unes formes pròpies d'habitar, que ens plantegen diverses interrogants. Per què la ciutat és com és? Quin és l'origen d'aquestes formes? Què la fa diferent de ciutats d'altres latituds i, fins i tot, de la mateixa regió? Com n'ha estat la transformació? Quins processos urbans l'han delineat? Quines són les implicacions d'aquesta materialitat en la forma de vida dels habitants?La investigació se sustenta en tres mètodes d'anàlisi: históricoregional, evolució urbana i morfològica. El primer fa referència a l'anàlisi del context regional, des dels processos de colonització fins a la formació de les noves ciutats i l'origen d'algunes pràctiques urbanes arrelades que revelen les arrels d'una identitat regional. En segon lloc, l'enfocament d'evolució estudia la transformació de les pràctiques urbanes, de les maneres d'habitar i de construir i de les formes del creixement que van canviant en etapes identificables al llarg del temps. L'enfocament morfològic se centra en el teixit urbà residencial a diverses escales, desvetllant les maneres d'habitar i de construir, mitjançant la categorització dels diferents elements del teixit: l'habitatge, la parcel·la i la poma.L'abordatge d'aquests enfocaments es fa mitjançant l'anàlisi de tres factors que constitueixen eixos transversals de l'estudi: territori, societat i planejament urbà. La forma del territori planteja diversos reptes al creixement urbà, especialment en una ciutat com Tijuana, amb una topografia accidentada. L'àmbit social té vida pròpia, amb uns referents culturals i de manera de vida que, en el cas de Tijuana, és una ciutat de migrants de diferents regions del país, una ciutat pluricultural de creació recent. El paper de la planejació urbana és intermediària entre territori-societat i la construcció material, mitjançant l'aplicació de normes, polítiques i accions de l'àmbit públic.L'estructura metodològica es compon de treball d'escriptori i de treball de camp. El primer consisteix en anàlisi documental, estadística i cartogràfica, les principals fonts d'informació de la qual són els estudis urbans de Tijuana, bases estadístiques, cartogràfiques i fotogràfiques de diferents fonts locals, nacionals i internacionals. El treball de camp consisteix en entrevistes a actors clau, recorreguts a les diferents zones de la ciutat per observació in situ, entrevistes informals a habitants i conformació d'un àlbum fotogràfic. És una investigació aplicada que genera coneixement pràctic sobre àrees, processos i intervencions concretes per a la planejació urbana. Alhora, la investigació es recolza en un cos teòric que sustenta les seves troballes, especialment en un enfocament característic dels estudis desenvolupats al Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura Barcelona.Una de les aportacions principals de l'estudi es troba en el seu enfocament morfològic que brinda una base dibuixada a diferents escales de l'estructuració física de la ciutat que permet una millor comprensió de les parts que la componen, i alhora de la seva materialitat com un tot. En general, l'estudi aporta un coneixement interdisciplinari i teoricopràctic com a punt de partida per a la intervenció, per al plantejament de projectes de transformació, regeneració i rehabilitació urbana, especialment del teixit residencial, així com elements de reflexió per a la construcció d'un model propi de ciutat, una ciutat pensada.
  
• TSIOUTI, ANDRI: Generando patrimonio a partir de los escombros. La recuperación de los paisajes mineros en España
  
  Autor/a: TSIOUTI, ANDRI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/07/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  Tribunal:
       PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
       SECRETARI: SALVÀ MATAS, CATALINA
       VOCAL: ARRIBAS NAVARRO, LUIS DIEGO
       VOCAL: ROMÁN LÓPEZ, MARIA EMILIA
       VOCAL: MATIAS RODRIGUEZ, ROBERTO
  Resum de tesi: El propòsit d’aquesta investigació és analitzar els processos de recuperació de les àrees mineres a Espanya. Una revisió sistemàtica de la bibliografia sobre aquesta recuperació ens porta a comprovar que, malgrat les nombroses publicacions que expliquen diferents maneres d'intervenir, ens parlen de propostes aïllades, sense parar atenció als canvis al llarg del temps, als factors que hi han incidit, o al pas del rebuig a l'estima pel paisatge miner. Per això, a la tesi pretenem desvetllar els processos que ha seguit la recuperació d'espais miners i analitzar quins canvis s'han anat produint.En explorar les idees principals que han marcat el recorregut cap a la recuperació d'espais miners, convé destacar quant s'ha trigat a Espanya a entendre el paisatge miner com a patrimoni cultural. El seu reconeixement arriba fa tot just tres o quatre dècades, en les quals es produeixen avenços i projectes singulars.Volem demostrar com s'han anat incorporant diferents dimensions als processos de recuperació a partir de casos pioners, que antecedeixen els més comuns exigits per la legislació. Analitzem els processos per desvetllar els avenços, des de les primeres reivindicacions per recuperar unes condicions ambientals adequades, fins a la consideració del patrimoni miner i la valorització de les empremtes de la mineria. Ens fixem especialment en com s'ha anat integrant la dimensió cultural en els processos de recuperació minera, des de les primeres intervencions d'escala relativament petita, fins a projectes de major envergadura, que integren nombrosos vestigis relacionats amb l'activitat minera i arriben a configurar parcs territorials. Remarquem el moment en què la recuperació dels àmbits miners, que fins aleshores s'ha produït per imperatiu legal, o per voluntat de les empreses, esdevé reivindicació social, buscant alimentar el desenvolupament local. Considerem així mateix la posada en valor dels talls geològics en moltes explotacions.Hem escollit casos d'estudi que, tot i ser excepcionals, tenint en compte les nombroses mines abandonades, acaben marcant una clara tendència, alhora que són representatius dels processos de recuperació que es podrien aplicar en àmbits similars. Analitzem els seus components, i els patrons comuns en molts d'ells, marcant pautes per a futurs projectes, i oferint lliçons sobre els factors que incideixen perquè les debilitats no impedeixin la recuperació dels paisatges de la mineria, sinó que n'afavoreixin la revaloració i la posada al servei de l’interès comú.