Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Tesi doctoral / Dipòsit i avaluació / Tesis autoritzades per a la defensa

Tesis autoritzades per defensa

  • MARTÍNEZ MÉNDEZ, MIGUEL: Relación entre la Cultura Organizacional dominante y los Estilos de Liderazgos en la Policía de Puerto Rico
    Autor/a: MARTÍNEZ MÉNDEZ, MIGUEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa:
    Departament: Departament de Projectes d'Enginyeria (PE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/06/2014
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: FIGUEROA GONZÁLEZ, JOSE MANUEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: TEJEDOR CALVO, SANTIAGO
         SECRETARI: GONZALEZ BENITEZ, MARIA MARGARITA
         VOCAL: ARZAMENDI SÁEZ DE IBARRA, JESÚS
    Resum de tesi: Históricamente, los teóricos han intentado desarrollar un modelo efectivo para los conceptos filosóficos de liderazgo que consideramos en la actualidad. Al presente los teóricos continúan identificando y definiendo el liderazgo transformacional como un estilo de liderazgo efectivo en los cuales los líderes motivan a los subordinados a comprometerse con las metas, visión y misión organizacional por medio del apoderamiento para tomar acción en la persecución de la efectividad organizacional. Este esfuerzo por mejorar la efectividad organizacional es también evidente en la historia de la sicología industrial organizacional, con los trabajos de Gilbreths (1911) y de Henry Ford 1913 en la industria automotriz en los Estados Unidos Shenhaw (1999).En este estudio se investiga la relación entre la cultura organizacional y los estilos de liderazgos en la Policía de Puerto Rico. La cultura organizacional es un importante factor que influencia las fortalezas competitivas de cualquier entidad organizacional. El liderato, es además, un componente crítico en los logros de una organización Muchinsky (2000).Es importante entender cómo estas dos fuerzas son determinantes en el desarrollo organizacional, cultural y del propio liderazgo, mediante el efecto que ejerce uno al otro. Las investigaciones son importantes para determinar cuáles son los tipos específicos de cultura organizacional que favorecen un estilo particular de liderazgo. Esto, permitirá a los líderes organizacionales identificar cuál estilo de liderazgo es más adecuado para conseguir los resultados deseados en sus culturas. Más aún, si el deseo de la organización es cambiar su estilo de liderazgo, puede que tenga que comenzar modificando su cultura para apoyar un estilo de liderazgo diferente. En este estudio se utiliza el Modelo de Referencias de Valores Competitivos para definir las culturas organizacionales como: clan, adhocracia, jerarquía o mercado. Los estilos de liderazgo fueron definidos como transformacional, transaccional o dejar hacer. La cultura organizacional fue medida usando el Instrumento de Medición de la Cultura Organizacional (OCAI) y los estilos de liderazgo fueron determinados por el MLQ 5X Survey. La correlación de Pearson y regresión se utilizó para determinar las relaciones entre las variables.Los tres estilos de liderazgo transaccional, transformacional y dejar hacer no fueron identificados de modo estadísticamente significativo en la cultura jerárquica. Por otro lado, los resultados de este estudio indican que no hay una relación significativa entre la cultura dominante organizacional y los estilos de liderazgos.

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

  • CHAMORRO HERNANDEZ, WILLIAM OSWALDO: Event based SLAM
    Autor/a: CHAMORRO HERNANDEZ, WILLIAM OSWALDO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de dipòsit: 07/12/2022
    Data de lectura: 17/02/2023
    Hora de lectura: 16:00
    Lloc de lectura: ETSEIB_ Aula Capella de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Av. Diagonal, 647. 08028 Barcelona. Enllaç videoconferència: meet.google.com/iki-vfba-aai
    Director/a de tesi: ANDRADE CETTO, JUAN | SOLÀ ORTEGA, JOAN
    Tribunal:
         PRESIDENT: GALLEGO BONET, GUILLERMO
         SECRETARI: AGUDO MARTÍNEZ, ANTONIO
         VOCAL: CIVERA SANCHO, JAVIER
    Resum de tesi: Les càmeres d'esdeveniments són sensors nous amb un disseny d'inspiració biològica que presenten un rang dinàmic elevat i una latència baixa. El seu principi de detecció és diferent al de les càmeres convencionals. Aquests sensors generen paquets asíncrons d'esdeveniments produïts pel canvi logarítmic de la brillantor a nivell de píxels.Cada esdeveniment té un temps amb una resolució de microsegons i es transmet tan bon punt s'activa. Així, les càmeres d'esdeveniments no transmeten informació redundant i capturen moviment ràpids. Això els fa adequats per a aplicacions d'alta dinàmica i d'il·luminació desafiants sense problemes de desenfocament de la imatge, sobre o subexposició. El principi de funcionament de la càmera d'esdeveniments requereix nous algorismes per fer front a l'absència de la intensitat de la imatge i aprofitar la seva resposta ràpida.Aquesta tesi explora noves solucions monoculars amb esdeveniments al problema de localització i mapeig (SLAM) en escenaris creats per l'home. Pel que fa a la resposta de la vora natural de la càmera d'esdeveniments, es va avaluar l'ús de línies.Es va proposar una metodologia per estimar els 6 graus de llibertat de la càmera per en dinàmiques altes on les línies estan relacionades amb els esdeveniments amb un mecanisme ràpid d'associació. Durant la formulació de la localització, es van analitzar les representacions d'esdeveniment per esdeveniment i finestra d'esdeveniments per identificar els seus avantatges i la viabilitat d'implementació en temps realt. A més, es van implementar diverses variants d'estimació pel que fa als models de mesura i moviment.Aquesta tesi també analitza metodologies de fusió sensorial per combinar esdeveniments amb IMU. Les mesures inercials arriben a un ritme inferior a les estimacions d'esdeveniments; així, l'objectiu és cooperar amb les dades de l'esdeveniment per corregir l'estat en diferents moments. La fusió sensorial va permetre estimacions més precises, però va frenar i va limitar la dinàmica de moviment a les capacitats del sensor inercial.L'estratègia mapeig proposat aprofita la producció d'esdeveniments en contorns d'objectes per recuperar i optimitzar línies en escenaris creats per l'home. Els mapes reconstruïts amb línies tenen una millor representativitat de la realitat per a algunes tasques que els núvols de punts, ja que les característiques de la línia proporcionen una noció de connectivitat i límit. En aquest treball s'executen estratègies de mapatge i localització en fils paral·lels, que afegeixen al mapa noves línies detectades cuan la càmera es mou mentre actualitza les antigues amb les observacions entrants.Totes les variants provades per a la localització i la fusió de sensors d'aquesta tesi són compatibles amb el mòdul de mapeig i es poden combinar lliurement segons s'adapti millor a les condicions experimentals.Les principals contribucions d'aquest treball són tres: (1) localització amb esdeveniments en alta dinàmica i condicions d'il·luminació difícils, (2) fusió de esdeveniments i IMU prevesevant la resposta ràpida de la càmera d'esdeveniments. i (3) sistema de localització i mapes amb esdeveniments i línies en temps real per a entorns creats per l'home. Es demostra que l'SLAM de línia amb esdeveniments pot funcionar en escenaris desafiants amb un alt nivell de precisió i rendiment en temps real, on els mètodes convencionals basats en imatges no poden funcionar.Les aportacions d'aquestes tesi es van validar mitjançant una àmplia experimentació amb dades reals en diferents escenaris i amb diferents graus d'agressivitat del moviment. Es va incloure una comparació adequada amb els enfocaments de SLAM de l'estat de l'art.
  • PLANA RIUS, FERRAN: Shedding Light on Sewer Pipes: Deep Learning Perception Approaches for Autonomous Sewer Robots
    Autor/a: PLANA RIUS, FERRAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de dipòsit: 11/01/2023
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MIRATS TUR, JOSEP MARIA | CASAS GUIX, MARC
    Tribunal:
         PRESIDENT: ANDRÉS DOMÉNECH, IGNACIO
         SECRETARI: CEMBRANO GENNARI, M.GABRIELA ELENA
         VOCAL: LOPEZ PENA, ANTONIO MANUEL
    Resum de tesi: El clavegueram és una infraestructura vital per al dia a dia de la societat. El seu manteniment és prioritari i legislacions actuals en l'àmbit Europeu incrementen les exigències d'una bona inspecció. Sent un entorn d'accés complex i perillós, complica la seva inspecció. Mitjançant robots teleoperats s'aconsegueix un vídeo del seu interior. Ara bé, el report elaborat per l'operador és altament subjectiu. L'empresa INLOC Robotics SL ofereix una solució per realitzar un report automàtic mitjançant els vídeos CCTV anomenat SEWDEF. Aquesta tesi se centra en la millora d'aquest sistema focalitzant els esforços en les Convolutional Neural Networks (CNN) integrades.En aquest sentit, s'explora el funcionament de les CNN, posant els esforços a entendre com la informació és codificada dins d'aquestes. Com aprenen, què aprenen i com millorar-ho. En l'anàlisis realitzat ens adonem compte que les CNN no s'usen amb tot el seu potencial. Les causes són diverses, des de falta de dades a l'arquitectura de la CNN utilitzada. Tanmateix, en aquesta tesi ens marquem com a objectiu l'optimització de les dades i la CNN disponibles.Per tal d'aconseguir aquesta fita s'explora el camp del Curriculum Learning (CL). Dins aquest camp es prova que alternant l'ordre en que les imatges són alimentades al llaç d'entrenament, es poden millorar els resultats comparant amb un entrenament clàssic. Explorant aquesta idea es dissenya el mètode Tracking Networks Self-Curriculum (TNSC).Aquest consisteix a entrenar unes xarxes anomenades Tracking Networks que ens ajuden a esbrinar en quin ordre les imatges són apreses. Aquest ordre es pot usar com a mesura de dificultat de les mostres i així dissenyar un currículum per entrenar CNNs. Els resultats de les xarxes triades milloren, confirmant que en el camp del clavegueram tècniques CL són aplicables. No obstant el mètode és complex d'aplicar i no soluciona la situació per a tots els defectes testejats. Enaquest sentint decidim explorar l'espai latent.L'espai latent és un espai de grans dimensions que pertany a les capes superiors d'una CNN, abans de la capa de predicció. En aquest espai hi ha codificada i comprimida informació sobre les característiques de la imatge d¿entrada.En la tesi s'explora aquest espai utilitzant Autoencoders (AE), xarxes neuronals autosupervisades entrenades per reconstruir la imatge d'entrada després de passar per un coll d'ampolla d'informació. Estudiant l'espai latent podem observar que conté informació rellevant, inclús sobre defectes en concret, que pot ser usada en altres tasques.Usant els coneixements adquirits, desenvolupem el mètode anomenat Supervised Latent Curriculum with SOM tree (SLCS). El mètode es basa en realitzar una clusterització de l'espai latent emprant el mètode Self-Organizing Map (SOM). Enlloc d'implementar un únic model SOM, s'usen models més petits on a cada iteració s'especialitza més la clusterització a través de models nous. Aquesta divisió ens permet crear una mesura de dificultat per a les mostres que pertanyen a l'espai latent. Seguidament, aquesta mesura pot ser emprada per crear currículums que s'usaran per entrenar CNN. Els resultats demostren que el mètode SLCS és factible. En bona part dels casos supera el mètode TNSC i encara té un bon espai de millora.Com a conclusió principal podem extreure que els dos mètodes dissenyats basats en CL milloren el sistema SEWDEF d'INLOC Robotics SL. També es demostra que l'alteració de l'ordre d'entrenament és capaç de millorar els resultats de les CNN. A més, s'ha trobat una via per usar l'espai latent per dissenyar una mesura de dificultat.

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

  • MONTERDE GASCÓN, MARIA CARMEN: Nuevos interconectores pulvimetalúrgicos para sistemas de óxido sólido de alta temperatura: desarrollo, optimización y prototipado
    Autor/a: MONTERDE GASCÓN, MARIA CARMEN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
    Departament: (CEM)
    Modalitat: Confidencialitat
    Data de dipòsit: 13/12/2022
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: JIMENEZ PIQUÉ, EMILIO | CALERO MARTINEZ, JOSÉ ANTONIO | TORRELL FARO, MARC
    Tribunal:
         PRESIDENT: GARCÍA CANO, IRENE
         SECRETARI: MORALES COMAS, MIGUEL
         VOCAL: ETXEBERRIA URANGA, JON JOSEBA
    Resum de tesi: La transición energética hacia la descarbonización está promoviendo la instalación de fuentes de generación de energla renovable, su despliegue requiere de sistemas eficientes de almacenamiento de energía para poder cubrir la demanda. Siguiendo esta estrategia, la ruta de generación de hidrógeno surge como una buena alternativa para el almacenamiento de energía. Los electrolizadores de óxido sólido de alta temperatura (SOEC) son sistemas de alta eficiencia en la generación de hidrógeno a partir de la electrólisis del agua_ Estos sistemas SOEC presentan tasas del 80% en la conversión de energla en el rango de temperatura de operación de entre 700 - 900ºC.Las técnicas de fabricación de cada uno de los componentes es uno de los principales inconvenientes, además tanto el rendimiento como la durabilidad se encuentran en fase de investigación con la finalidad de incrementar su vida útil para poder penetrar en el mercado compitiendo con otras tecnologías de electrólisis de menores eficiencias.Los interconectares metálicos son una parte vital en los sistemas de óxido sólido de alta temperatura ya que conectan eléctricamente las celdas y distribuyen el flujo de gases que alimentan el stack final. La comercialización de estos sistemas puede impulsarse si se mejora la vida útil y el coste de estos sistemas que en parte viene condicionada por el alto coste interconectar. Actualmente se investiga en aceros inoxidables ferríticos (FSS), más rentables que los cerámicos, aunque presentan problemas de degradación a las altas temperaturas de trabajo 750-B00ºC. Fenómenos de corrosión y evaporación de cromo afectan negativamente al rendimiento del sistema debido al aumento de la resistencia eléctrica y el envenenamiento del electrodo de oxígeno respectivamente. La eficacia en la mitigación de estos efectos se ha comprobado mediante la aplicación de recubrimientos barrera de cromo como el MnCo2O4.La presente tesis trata sobre el diseño, desarrollo, fabricación y optimización de un interconectar metálico plano de FSS recubierto fabricado por pulvimetalurgia convencional. La funcionalidad en una unidad de repetición se ha validado en un equipo electrolizador de alta temperatura diser'lado y construido también en esta tesis. EL estudio presentado se puede dividir en cuatro bloques: i) diseño, validación y fabricación del interconectar de FSS mediante la pulvimetalurgia convencional. ii) estudio de diversas técnicas de aplicación del recubrimiento barrera de MnCo2O4 como el roll coating, una técnica de fabricación aditiva como es la impresión por chorro de tinta a demanda (000} y la deposición e/ectroforética (EPO}, iii} diseño, construcción y validación del primer electrolizado de alta temperatura a nivel nacional construido y validado con un stack comercial y que ha estado trabajando conectado en continuo directamente a una estación industrial como el EDAR Riu Sec de Sabadell y iiii) validación del interconectar y la capa barrera con una celda comercial en modo SOEC en el electrolizador construido durante750h a 800ºC y en modo SOFC tras 150h en una estación de medida de IREC.A modo resumen, la presente tesis trata sobre el diser'lo, desarrollo, fabricación y optimización de un interconectar metálico plano de FSS recubierto fabricado por pulvimeta. Los resultados obtenidos muestran un interconectar fabricado por pulvimetalurgia convencional completamente funcional en sistemas de óxido sólido de alta temperatura tanto en modo SOFC como SOEC.Finalmente, esta tesis ha sido un via¡e a través de los diferentes niveles de madurez de la tecnología de óxido sólido a alta temperatura y en concreto del modo SOEC. La tesis se ha iniciado en un TRL 3 de prueba de concepto de la tecnología de óxido sólido de alta temperatura hasta alcanzar un TRL 7 donde se ha fabricado y validado un equipo electrolizador de alta temperatura que se ha conectado a una instalación industrial y un

CIÈNCIES DEL MAR

  • LATORRE PÉREZ, FRANCISCO: Population dynamics, interactions and evolution of marine microbes using genomic approaches.
    Autor/a: LATORRE PÉREZ, FRANCISCO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 29/09/2022
    Data de lectura: 03/02/2023
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ETCECCPB_ Sala d'Actes de l'Institut de Ciències del Mar. Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49 08003 Barcelona
    Director/a de tesi: LOGARES HAURIE, RAMIRO ERNESTO | JAILLON, OLIVIER
    Tribunal:
         PRESIDENT: GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, JOSÉ MANUEL
         SECRETARI: GONZÁLEZ ACINAS, SILVIA
         VOCAL NO PRESENCIAL: DELMONT, TOM
    Resum de tesi: Existen un sinfín de microorganismos que contribuyen a los ciclos biogeoquímicos globales. En la superficie oceánica, los microbios más pequeños (picoplancton) son responsables de fijar una gran parte del total de carbono y nitrógeno terrestre. El picoplancton agrupa tanto a procariotas (bacterias y arqueas) como a pequeños eucariotas unicelulares (protistas). A pesar de su importancia en el funcionamiento de la biosfera, existen aún muchas preguntas sin respuesta relacionadas con su biogeografía, dinámica poblacional, interacciones, y evolución. Responder dichas preguntas es esencial en el contexto del cambio climático, ya que alteraciones en la microbiota marina podría impactar en el funcionamiento de múltiples ecosistemas. El principal objetivo de la tesis es llenar el vacío existente sobre los temas mencionados a través de la aplicación de técnicas de secuenciación de alto rendimiento (HTS) y de métodos genómicos, usando datos recolectados durante las expediciones globales de Tara Oceans y Malaspina-2010, el Golfo de Maine (Océano Atlántico Norte), y dos observatorios situados en la costa noroeste del mar Mediterráneo (BBMO y SOLA). Los capítulos 1 y 2 están dedicados a un grupo de pequeños protistas flagelados heterótrofos (HF): los Stramenopilos Marinos (MAST)-4, relevantes en el consumo de picoplancton y la re-mineralización de nutrientes. Debido a su distribución generalizada y su abundancia relativa elevada, MAST-4 se ha convertido en un grupo microbiano modelo para estudiar a los HF. Hemos reconstruido los genomas de cuatro especies relacionadas evolutivamente de MAST-4 (A, B, C, y E) usando datos de genómica de célula única (SCG). En el capítulo 1, los análisis de coocurrencia y biogeografía en la superficie oceánica global indicaron patrones contrastantes relacionados con la temperatura. Aunque las especies de MAST-4 compartían funciones metabólicas, su contenido genético relacionado con la degradación de comida era diferente. Por lo tanto, propusimos que la adaptación a diferentes nichos promovió la evolución de MAST-4. En el capítulo 2, exploramos la divergencia genómica global dentro de cada especie individual usando datos metagenómicos. Encontramos poblaciones altamente diferenciadas en MAST-4A y C, pero poco diferenciadas en las especies B y E. La selección positiva de genes específicos señaló a una adaptación por zona oceánica en base a temperatura y salinidad. Las condiciones ambientales oscilan en el tiempo, pero el efecto que tienen sobre las poblaciones en la escala temporal es poco conocido. En el capítulo 3, comparamos la diferenciación genómica de 495 genomas de procariotas abundantes en 12 y 7 años de datos temporales en las estaciones de BBMO y SOLA, y a través del océano global. Nuestros resultados sugirieron una diferenciación poblacional mayor en el espacio que en el tiempo modulada por la temperatura y la salinidad. Sin embargo, detectamos estructura poblacional subyacente en ambas series temporales con distintos patrones de selección en los mismos genes. Aunque los protistas y los procariotas son muy diferentes en cuanto a estructura celular, alimentación, y diversidad, están conectados a través de las redes tróficas y biogeoquímicas. En el capítulo 4, desarrollamos un nuevo método para predecir interacciones potenciales entre estos grupos basado en la anotación de genes funcionales dentro de genomas de célula única (SAGs). Con una colección de más de 3000 SAGs, corroboramos interacciones predichas en trabajos previos y describimos otras nuevas involucrando protistas marinos no cultivados que podrían jugar papeles importantes en el funcionamiento del ecosistema. En conclusión, la presente tesis no solo contribuye a un mejor entendimiento de la biogeografía, dinámica poblacional, interacciones, y evolución de microorganismos marinos, sino que constituye una fuente de referencia para testear futuras hipótesis que in

ENGINYERIA AMBIENTAL

  • GASPARINI, ANDREA: Experimental and numerical modelling of CO2 behaviour in the soil-atmosphere interface. lmplications far risk assessment of carbon capture storage projects.
    Autor/a: GASPARINI, ANDREA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 07/02/2020
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: GRANDIA I BORRÀS, FIDEL | BRUNO I SALGOT, JORGE
    Tribunal:
         PRESIDENT: VOLTATTORNI, NUNZIA
         SECRETARI: FOLCH DURAN, ARNAU
         VOCAL: MAZADIEGO MARTINEZ, LUIS FELIPE
    Resum de tesi: L'emmagatzematge geológic de CO2 es considera una de les opcions tecnológicament viables per tal de reduir les emissions industrials d'aquest gas que contribueix fortament a l'efecte hivernacle a l'atmosfera (IPCC, 2005 ). Tal i com s'observa a la natura, tant el petroli i com els hidrocarburs gasosos s'emmagatzemen en roques parases que tenen les mateixes característiques geológiques necessaries per a l'emmagatzematge de CO2, de manera que la tecnología de captura i emmagatzematge geológic de carboni (CCS) pretén recrear un procés natural per atrapar el dióxid de carboni en aqüífers salins profunds o en camps de gas i petroli esgotats. L'emissió episódica de CO2 des del subsól pot produir-se a partir de processos naturals pero també poden ocórrer en un projecte industrial de CCS; per tant, la monitorització deis fluxos de gasas presenta un paper important no només durant i després de la injecció, sinó també en l'etapa pre-operacional, en la que es pretén conéixer les condicions originals de la zona d'emmagatzematge, des del reservori profund fins a la superficie. L'objectiu d'aquest projecte de doctorat consisteix a entendre millar el comportament del CO2 a la zona no saturada del sol i durant la seva dispersió atmosférica. Els resultats s'han obtingut a partir de la modelació numérica deis experiments realitzats en una planta pilot dissenyada per entendre la dinamica del CO2 en aquest entorn, i a partir de la informació obtinguda en sistemes analegs naturals que presenten condicions equivalents a les esperades en un context de fuita de gas en un magatzem artificial. La primera part de la recerca ha consistit en una contribució al projecte PISCO2 a les instal·lacions de l'ES.CO2 situades a Ponferrada (Espanya). L'objectiu particular d'aquest projecte era predir com el CO2 injectat es mouria lateralment i verticalment a la zona no saturada i determinar els parametres crítics que afectarien els ecosistemes. Aquesta part ha estat publicada en un article revisat per experts internacionals i presentada en un congrés internacional. La segona part del doctorat s'ha centrat en l'estudi de dos analegs naturals en zones volcaniques. Els analegs naturals proporcionen evidéncies de )'impacte de les fugues de CO2, i proporcionen una informació valuosa sobre l'avaluació i la quantificació deis riscos potencials relacionats amb la fuga de emmagatzematge subterrani de carboni. A causa de la física del dióxid de carboni, per exemple, de densitat incolora, inodora i més alta en comparació amb l'aire, la seva acumulació pot resultar perillosa i fins i tot letal per a la vida. Per als dos llocs estudiats s'ha seguit la mateixa metodología: a) mesurament directe de la concentració de CO2 en l'aire i b) modelització atmosférica numérica amb el codi TWODEE2. Els principals resultats obtinguts en aquest doctorat han estat: ¿ Comparació de dades experimentals i numériques per tal de validar métodes i eines de calcul numéric;¿ Nous aspectes per al coneixement del comportament del CO2 a la zona no saturada;¿ Aplicació de noves técniques de monitorització de gas no invasives per a futurs llocs d'emmagatzematge de CO2;¿ Refon;:ar la utilitat de l'estudi deis analegs naturals en el camp de l'emmagatzematge geológic;¿ L'eficiéncia de la modelació de la dispersió atmosférica de gasas com a metodologia important en l'avaluació de riscos;¿ La necessitat de la generació de mapes de predicció per avaluar escenaris perillosos.¿ Demostració que els models numérics de transport multifasic i dispersió atmosférica de gasas són útils per predir el comportament del gas a la zona de vadosa i en els primers metres de l'atmosfera en contacte amb el sól.

ENGINYERIA CIVIL

  • CABRERA VELEZ, ESTEBAN: Metodología para estimación del daño sísmico en edificios en base a modelos numéricos avanzados y a monitorizaciones RAR
    Autor/a: CABRERA VELEZ, ESTEBAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 03/10/2022
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: GONZALEZ DRIGO, JOSE RAMON | LUZI, GUIDO
    Tribunal:
         PRESIDENT: ROCA ADROVER, ANTONI
         SECRETARI: PUJADES BENEIT, LUIS GONZAGA
         VOCAL: NAVARRO BERNAL, MANUEL
    Resum de tesi: En escenarios post-sísmicos, la evaluación rápida y segura del daño estructural es esencial para desarrollar una respuesta eficaz durante las etapas de recuperación, rehabilitación y reconstrucción. Es prometedor el desarrollo de nuevas herramientas de inspección basadas en el uso de sensores remotos que hacen innecesario el acceso al interior de los edificios dañados, salvaguardando de este modo, la vida de los técnicos.Este trabajo de tesis investiga la viabilidad de utilizar vibraciones naturales para detectar el estado de salud estructural de los edificios, con el objeto de distinguir estados estructuralmente inseguros o inestables de configuraciones seguras. La base teórica que sustenta la investigación es que las propiedades modales de los edificios cambian con la acumulación de daño. Tres ejes estructuran la propuesta para desarrollar nuevas herramientas de inspección seguras y de rápida aplicación: i) La modelización numérica avanzada de los edificios en tres dimensiones (3D); ii) La aplicación de metodologías avanzadas de evaluación de la vulnerabilidad, la fragilidad y el daño sísmico de las estructuras; iii) La utilización de tecnología original y novedosa basada en la interferometría de microondas y empleando un radar de apertura real (RAR), para la medición remota de vibraciones en estructuras excitadas por ruido ambiente. El objeto de estudio han sido construcciones habitacionales de altura media pertenecientes a una de las tipologías constructivas más comunes en España como son los edificios de hormigón armado con forjados reticulares o unidireccionales y con un sistema de cerramientos construidos con fábrica de ladrillo cerámico hueco. Como casos de estudio, se han seleccionado dos edificios afectados por el sismo (Mw 5,1), ocurrido en Lorca el 11 de mayo de 2011, y un edificio sano y en servicio situado en Barcelona. La metodología utilizada para estimar la vulnerabilidad y los estados de daño observados en estos edificios, son los considerados como estándares en los programas avanzados de análisis del riesgo sísmico. Los cálculos necesarios para evaluar el comportamiento modal, así como el desempeño estructural frente a demandas sísmicas específicas, son el método del espectro de capacidad y los análisis dinámicos incrementales aplicados utilizando modelos numéricos avanzados de los edificios y tomando en consideración la direccionalidad de la acción sísmica. En base al software de análisis de estructuras utilizado, se propone una metodología original y práctica para la obtención del índice de daño de la estructura evaluable en cada paso del análisis por empuje lateral incremental (pushover). Esta metodología obtiene un índice de daño en base a los resultados almacenados por la aplicación de cálculo en cada etapa del análisis pushover. Los resultados de esta propuesta han sido contrastados con los índices de daño obtenidos utilizando otras metodologías avanzadas con resultados muy satisfactorios.Otros resultados destacables se han obtenido con el estudio la variación de los parámetros modales con la acumulación de daño. Las variaciones de los períodos fundamentales han demostrado ser un buen indicador de la acumulación de daño. También se ha explorado la variación de los factores de participación de masas con el incremento de daño. Se han generado modelos numéricos de un mismo edificio con diferentes acumulaciones de daño por sismo. Esto ha permitido comparar las configuraciones de daño con la configuración del edifico sano e identificar y cuantificar la aportación de los cerramientos no estructurales en el comportamiento dinámico y en la capacidad resistente del edificio. Una conclusión general es que la tecnología RAR, no invasiva y a distancia, puede contribuir a reducir sustancialmente los tiempos de inspección y mitigar el riesgo para inspectores y equipos técnicos durante las evaluaciones de edificios en escenar

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

  • BALOOCHI, HANI: Use of alternative materials in soil stabilization: mechanical and environmental aspects.
    Autor/a: BALOOCHI, HANI
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 17/11/2022
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: BARRA BIZINOTTO, MARILDA | APONTE HERNÁNDEZ, DIEGO FERNANDO
    Tribunal:
         PRESIDENT: VAZQUEZ RAMONICH, ENRIC
         SECRETARI: LÓPEZ GAYARRE, FERNANDO
         VOCAL: FORMOSA MITJANS, JOAN
    Resum de tesi: En la actualidad, las dos industrias con mayor demanda de materias primas son la ingeniería civil y la industria de la pasta y el papel. Al mismo tiempo, estos sectores se enfrentan a fuertes criticas debido al impacto ambiental que generan. Adicionalmente, debido al incremento en regulaciones más restrictivas sobre la disposición de los residuos de la pulpa y el papel en vertederos, la Unión Europea está buscando salidas al posible uso, en diferentes aplicaciones, de este tipo de residuos.Esta tesis doctoral se enmarca dentro del proyecto europeo PaperChain, en el cual participan más de 20 socios europeos (España, Portugal, Suecia, Eslovenia y Francia), entre los que se encuentran empresas del sector de la construcción, empresas papeleras, centros de investigación y universidades.Esta tesis se propone estudiar la posibilidad de utilizar las cenizas volantes (WPFA por sus siglas en ingles) y de fondo (WPBA) provenientes de la quema de residuos de papel en una planta de valorización energética. El objetivo es utilizar las cenizas volantes y de fondo como materiales cementantes para estabilizar suelos sin incorporación adicional de ningún otro cementante tradicional. En este sentido, se realiza una caracterización profunda de los dos tipos de cenizas (WPFA y WPBA) para determinar su proceso de hidratación y ganancia de resistencia. Cuando se mezclan con suelos, para su estabilización, se estudian diferentes cantidades de aglomerante, agua y tiempos de retraso para la compactación de las muestras.La determinación del impacto ambiental de las cenizas es un paso esencial para el uso seguro de este residuo como aglomerante. Por lo tanto, en primer lugar, se llevo a cabo un análisis de la composición química, mineralógica y distribución de tamaño de partícula de las cenizas, durante un año. También se estudia la liberación de contaminantes, por medio de ensayos de lixiviación, de suelos estabilizados con cenizas tanto en laboratorio como en campo.El cemento Portland y la cal, utilizados en la estabilización de suelos, son propensos a expandir cuando entran en contacto con una fuente se sulfatos. Debido a las similitudes entre el cemento y las cenizas (WPA), el suelo estabilizado con estos materiales se puso en contacto con diferentes concentraciones de sulfato para medir la expansión y conocer la posible expansión generada y, así, garantizar su uso seguro. Finalmente, como la mayoría de los experimentos se realizaron en el laboratorio, se realizaron tramos experimentales de campo para verificar el desempeño de las cenizas.La variabilidad química y mineralógica de las muestras recogidas durante un año mostró que hay pocos cambios en las cenizas volantes (WPFA), como en las cenizas de fondo (WPBA). La hidratación en los dos tipos de cenizas es similar, cuando se mezclan con agua, se generan silicatos de calcio hidratados (SCH), portlandita y, en algunos casos, sal de Friedel. Este proceso es más lento en las cenizas de fondo (WPBA) y por lo tanto su desempeño mecánico es menor en comparación con las cenizas volantes (WPFA).La cantidad de agua juega un papel importante en el hinchamiento inicial y en la resistencia final de los suelos estabilizados. Para lograr una mejor trabajabilidad y reducir al máximo el hinchamiento es importante añadir un tiempo de retraso de 30 minutos después de mezclar el suelo, las cenizas y el agua. Además, para obtener la mayor trabajabilidad, la reducción del contenido de agua en un punto del valor Proctor mejora significativamente la resistencia a compresión.En relación a los resultados de durabilidad. las diferentes concentraciones de sulfato y temperaturas no tuvieron efecto en la expansión del suelo estabilizado con ceniza volantes (WPFA). A largas edades se observa la formación de etringita, en muy bajas cantidades, posiblemente por el consumo de todo el aluminio en el sistema.

ENGINYERIA DEL TERRENY

  • JAQUÉS ADELL, IRENE: Visco-plasticity of zero-thickness interfaces with softening, and application to the study of fault reactivation.
    Autor/a: JAQUÉS ADELL, IRENE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de dipòsit: 18/11/2022
    Data de lectura: 10/02/2023
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: ETSECCPB - UPC, Campus NordBuilding D2. Classroom: 216
    Director/a de tesi: CAROL VILARASAU, IGNACIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: ALEJANO MONGE, LEANDRO
         SECRETARI: VAUNAT, JEAN
         VOCAL: GONZALEZ MOLANO, NUBIA AURORA
    Resum de tesi: En el context actual de necessitats tant energètiques com ambientals, s¿ha produït un increment de les activitats relacionades amb l¿extracció i injecció de fluids al subsòl. Com és ben sabut, una de les possibles conseqüències d¿aquestes activitats és la reactivació de falles i, per aquesta raó, l¿interès per entendre millor sota quines condicions es produeixen aquests esdeveniments s¿ha incrementat amb la intenció d¿intentar evitar-los o minimitzar els seus efectes. En aquest context, l¿objectiu principal d¿aquesta tesi és proporcionar les eines necessàries que permetin entendre millor els processos geomecànics que es produeixen en els esdeveniments de reactivació de falles, tant si es produeixen de forma natural com si son induïts per qualsevol activitat humana.En aquesta tesi es proposa una metodologia per identificar quan es pot desencadenar una inestabilitat i, també, avaluar la quantitat d'energia alliberada durant el procés inestable. A més, la metodologia proposada es pot aplicar tant en casos mecànics com hidro-mecànics, la qual cosa implica que la inestabilitat es pot generar tant per accions mecàniques com per injeccions/extraccions de fluids. El model numèric es basa en el mètode d¿Elements Finits on les fractures estan representades per elements junta de gruix zero equipades amb lleis constitutives basades en els principis de la Mecànica de Fractura. El procediment desenvolupat consisteix en la reformulació de la ja existent llei constitutiva no lineal per fractures anomenada "Normal/Shear Cracking Model" en termes de visco-plasticitat amb ¿Hardening/Softening¿.També s'han implementat dues estratègies de control de la inestabilitat: (1) un nou mètode de control de desplaçament indirecte basat en la dissipació visco-plàstica (IDC-Wvp) i (2) una adaptació del mètode de Relaxació Visco-plàstica (VPR). Pel que fa al primer, s'ha comprovat que el mètode només es pot aplicar fàcilment en casos purament mecànics, i per aquest motiu l¿estratègia VPR ha estat finalment el mètode utilitzat per modelar casos inestables incloent mecànics i hidro-mecànics.Una de les contribucions més importants d'aquesta tesi és el desenvolupament d'un procediment capaç d'identificar l'aparició d'inestabilitats mecàniques com ara ¿snap-back¿ o altres esdeveniments semblants que es produeixen de forma sobtada. Aquest procediment es basa en l¿anàlisi de l¿evolució dels diferents tipus de dissipació d'energia que es produeixen al llarg de la discontinuïtat a nivell del model constitutiu visco-plàstic. S'ha vist que quan es produeix una inestabilitat mecànica, s'observa un salt en els diagrames de dissipació, i sorgeix una diferència entre dos tipus de dissipació visco-plàstica: la dissipació VP total i la dissipació VP basada en les tensions projectades. Aquesta diferència correspon a l'energia Viscosa dissipada per la junta durant el trànsit per la inestabilitat, i, per tant, es podria associar a l'energia alliberada per l'esdeveniment inestable.Finalment, s'ha verificat la metodologia proposada en aquesta tesi a través de diversos exemples acadèmics els quals representen diferents mecanismes de fractura que es poden produir en l'àmbit de la Geomecànica. A més, també es presenten alguns exemples més realistes on la inestabilitat és induïda pels efectes de pressió o cabal imposats de fluid.Globalment, aquesta tesi intenta contribuir al desenvolupament de mètodes numèrics per l'avaluació dels problemes de reactivació de falles, no només identificant l'existència d'una inestabilitat, sinó també quantificant l'energia alliberada en aquests processos, energia que després es podria relacionar directament amb la magnitud del terratrèmol.

ENGINYERIA ELÈCTRICA

  • LI, MINGSHEN: Power Calculation Algorithm under Nonlinear Loads and Hopf Oscillator-based Synchronization Controller for Grid-forming Inverters in a Microgrid
    Autor/a: LI, MINGSHEN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
    Departament: (DEE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 05/12/2022
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MATAS ALCALA, JOSE | GUERRERO ZAPATA, JOSEP MARIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: GUAN, YAJUAN
         SECRETARI: MARTIN CAÑADAS, MARIA ELENA
         VOCAL: AGUNDIS TINAJERO, GIBRAN DAVID
    Resum de tesi: En el control per la formació de microxarxes, es fa servir àmpliament el control droop per la paral·lelització d'inversors de potència. No obstant, aquest tipus de control, encara es caracteritza per tenir una dinàmica lenta i un repartiment imprecís de les potències entre convertidors. En primer lloc, en el control droop, el càlcul de les potències activa i reactives determina la velocitat a la qual el control és capaç de compartir càrregues lineals i no lineals. Per tant, aquesta tesi s'enfoca primer en el disseny de filtres avançats per la millora de la resposta dinàmica dels convertidors que fan servir aquest mètode, proposant un nou mètode de càlcul per obtenir, de forma ràpida i precisa, aquestes potències per inversors trifàsics, fent servir una doble estructura combinada de filtres SOGI (Second Order Generalized Integrator), capaç d'obtenir les potències promitjades activa i reactives, necessàries per al sistema. Pel disseny es fa servir un model en petit senyal d'un sistema paral·lelitzat de dos inversors trifàsics, que mostra ser més ràpid que el mètode convencional, considerant les mateixes condicions operatives. La proposta millora l'estabilitat i la resposta transitòria del sistema.En segon lloc, es presenta un mètode innovador de sincronització basat en oscil·ladors de tipus Andronov-Hopf per aconseguir la paral·lelització de convertidors de potència monofàsics i trifàsics, que mostra resultats amb menys harmònics, resposta transitòria més ràpida, i major velocitat de sincronització que l'aconseguida pels oscil·ladors no lineals de Van der Pol. Els oscil·ladors Hopf es caracteritzen pel seu llaç local de realimentació del corrent de sortida, que és capaç de sincronitzar els inversors paral·lelitzats sense fer servir comunicacions. L'oscilador Hopf està constituït per unes equacions que inclouen els corrents de l'inversor i proporcionen les tensions de referència que han de seguir els inversors de potència i que formen un llaç de control dual que es dissenya en el domini estàtic de referència. L'oscil·lador Hopf contempla una part de pre-sincronització per assegurar una connexió suau dels convertidors addicionals a la xarxa de convertidors operant en paral·lel. Aquí també es desenvolupa un model en petit senyal d'un sistema de convertidors en paral·lel que es compara amb el model droop estàndard. L'anàlisi de les arrels en el domini de Laplace mostra que el sistema d'oscil·ladors aconsegueix un millor marge de fase, millora l'estabilitat i té menor sensibilitat paramètrica. Finalment, l'oscil·lador Hopf es dissenya per donar suport a la xarxa (grid-forming) amb la capacitat de sincronitzar i tenir un seguiment acurat de les consignes de referència. Aquest control fa servir una estructura PI dins del llaç de potència reactiva per regular l'amplitud del voltatge, fent servir la relació natural Q - V de l'oscil·lador.Es presenten simulacions amb Matlab i resultats experimentals per inversors monofàsics i trifàsics per contrastar l'anàlisi teòric fet. Els resultats de la proposta pel càlcul de les potències mostren ser més ràpids i precisos en el compartiment de càrregues no lineals que els obtinguts per l'estàndard mètode droop. En el cas de l'oscil·lador Hopf, les simulacions i resultats experimentals mostren també una resposta transitòria més ràpida i més robustesa que els obtinguts pel control estàndard droop, a més d'un major marge d'operació en contrast amb el mètode de Van der Pol.Aquesta tesi està organitzada en cinc seccions: la secció 1 introdueix l'estat de l'art, els objectius, la metodologia, les contribucions i limitacions; la secció 2 descriu el mètode de càlcul de les potències basat en l'estructura combinada de filtres SOGI; la secció 3 descriu el control amb l'oscil·lador Hopf operant dins una microxarxa en mode illa; la secció 4 descriu el disseny del control Hopf dissenyat per als inversors g

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

  • RILLO MORAL, FRANCESC IU: New Autonomous sensor system for the continous monitoring of the composting process from the inside
    Autor/a: RILLO MORAL, FRANCESC IU
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 11/01/2016
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR
    Tribunal:
         PRESIDENT: BRETTERKLIEBER, THOMAS
         SECRETARI: QUILEZ FIGUEROLA, MARCOS
         VOCAL: CASAS NEBRA, ROBERTO JOSE
    Resum de tesi: El procès de compostatge és la forma que té la natura de reciclar els residus organics amb un fertilitzant orgànic de bona qualitat com a resultat. Aquest procès, però, necesita d¿una monitorització de la temperatura i la humitat per a obtener un bon material resultant. Durant aquesta tesi doctoral s¿ha desenvolupat un sistema autònom sense fils de mesura de temperatura i humitat des de dins del compost. El fet de que la mesura i la tranmissió s¿hagin fet des de dins comporta la necesitat d¿un material protector per l¿electrònica, la qual cosa esdevé un problema en la mesura.La temperatura pateix retards quan es mesura des de dins d¿un material protector, i per això, s¿ha desenvolupat un algoritme implemetanble en microcontroladors per contrarrestar els efectes de respostes esglaó de primer ordre. S'ha optimitzat el condicionament des del punt de vista de components i consum, obtenint una comparativa teòrica i experimental entre els mètodes de condicionamient clàssic i l'ús d'interfícies directes.Els sensors de humitat comercials necessiten estar en contacte directe amb l¿ambient a mesurar. Això no és possible en el compost ja que es poden malmetre. Per això s¿ha dissenyat un sensor d¿humitat basat en electrodes capacitius plans que poden mesurar a través de capes de protecció. S'han extret models teòrics per l'optimitzacio fisica tant del sensor com de la influencia de la capa protectoraEl compost no ha estat mai caracteritzat com un medi de transmissió, y per tant, les comunicacions dins del compost suposen una novetat. La heterogeneitat del material i els seus canvis en temperatura, humitat i densitat fan de la transmissió un tema complex. S¿ha trobat, a més, la banda de freqüència òptima per treballar comercialment y el seu model de transmissió RF estimant l¿atenuació en funció de la distància.
  • SALEHI, NAVID: Energy Management in Collaborative Power Electronics-Based Microgrid Integrated With Renewable Energies
    Autor/a: SALEHI, NAVID
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 28/11/2022
    Data de lectura: 08/02/2023
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: EEBE - Campus Diagonal-Besòs. Sala polivalente del edificio A: A0.03. Dirección: Avda. Eduard Maristany, 16. 08019 - Barcelona.
    Director/a de tesi: MARTINEZ GARCIA, HERMINIO | VELASCO QUESADA, GUILLERMO
    Tribunal:
         PRESIDENT: GUINJOAN GISPERT, FRANCISCO JUAN
         SECRETARI: EL AROUDI, ABDELALI
         VOCAL: ZUMEL VAQUERO, PABLO
    Resum de tesi: En aquesta tesi es presenta la recerca realitzada en aplicacions de microxarxes, especialment en mode de funcionament cooperatiu. La investigació es porta a terme considerant dos aspectes de l'operació de les microxarxes que han estat fonamentals durant els últims anys. El funcionament fiable i òptim de les microxarxes s'estudia centrant-se en els sistemes de gestió d'energia, específicament en el funcionament col·laboratiu de microxarxes i en les interfícies d'electrònica de potència robustes.Aquesta tesi presenta una revisió exhaustiva dels mètodes d'optimització per a microxarxes individuals i comunitàries. A més, s'estudien diferents estratègies de control aplicades en sistemes de microxarxes. S'analitzen els avantatges i els inconvenients potencials de diverses estratègies de control i els estudis de fons aporten noves solucions per a un control òptim en una microxarxa connectada a la xarxa de distribució.Es desenvolupa una estratègia d¿agrupació basada en aprenentatge supervisat i no supervisat per controlar una microxarxa connectada a xarxa i formada per microxarxes industrials, comercials i residencials. Aquestes agrupacions es realitzen en funció de la demanda de càrrega màxima i de la reserva operativa de la microxarxa. A més, es presenta un procediment de dimensionament dels elements per a unitats distribuïbles en una microxarxa connectada a la xarxa. L'algorisme proposat avalua el dimensionat de l¿element tenint en compte la reserva operativa de les microxarxes. Per disminuir l'efecte advers de la reducció de la mida dels elements sobre la fiabilitat de les microxarxes, el factor de reducció proposat es modifica atenent a la càrrega màxima i a la correlació del perfil de càrrega.A continuació es presenten un funcionament òptim, una nova topologia i uns nous mètodes de control de diverses interfícies d'electrònica de potència per a la seva aplicació en microxarxes. El funcionament òptim del convertidor ressonant LLC s'investiga tenint en compte la variació de càrrega i la freqüència de commutació. A continuació, es proposa un convertidor DC-DC de font Z en cascada modificat d'alt guany en tensió i baixa tensió d¿estres en els interruptors. Finalment, es presenta un nou mètode de control per a un inversor de font Z monofàsica. Una xarxa neuronal feed-forward prediu la resposta forçada del control predictiu generalitzat per millorar el rendiment transitori de l'inversor.

ENGINYERIA ÒPTICA

  • MARTÍNEZ MARIN, POL: ESTUDI I DESENVOLUPAMENT DE SENSORS ÒPTICS ULTRA-RÀPIDS PER A METROLOGIA TRIDIMENSIONAL DE SUPERFÍCIES
    Autor/a: MARTÍNEZ MARIN, POL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
    Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 19/12/2022
    Data de lectura: 10/02/2023
    Hora de lectura: 10:15
    Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó (Centre Universitari de la Visió. Passeig del Vint-i-dos de Juliol, 660, 08222 Terrassa)
    Director/a de tesi: ARTIGAS PURSALS, ROGER | BERMUDEZ PORRAS, CARLOS
    Tribunal:
         PRESIDENT: ROYO ROYO, SANTIAGO
         SECRETARI: BOSCH PUIG, SALVADOR
         VOCAL: MICO SERRANO, VICENTE
    Resum de tesi: La mesura tridimensional de forma i rugositat de textura d¿una superfície permet proporcionar informació sobre les propietats d¿un objecte a partir d'un conjunt de paràmetres de superfície. Aquests paràmetres estan definits per normatives internacionals i poden descriure directament el comportament de la funcionalitat de la seva superfície. El principal benefici d¿utilitzar tècniques de mesura òptiques és que la mostra sota inspecció no pateix danys ni desperfectes a l¿hora de ser mesurada, tal i com sí pot succeir en els mètodes de contacte. En el procés actual d¿evolució cap a la indústria 4.0, es necessita mesurar més ràpid amb sensors més petits, per tal de tenir un circuit tancat de fabricació-control de qualitat. És per això que l'objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar dos sensors ultra-ràpids per a la mesura tridimensional de superfícies. El primer consisteix en evolucionar un equip comercial amb tècniques convencionals en els qual s'ha de reduir les dimensions i els costos dels components, a la vegada que s'augmenta la velocitat d'adquisició. El segon sensor ha de funcionar amb una tècnica single-shot, de manera que amb l'adquisició d'una sola imatge, el sensor ja recuperi les alçades de la superfície de la mostra. En conseqüència, en la tesi es revisen les actuals tècniques de mesura òptiques per a metrologia tridimensional de superfícies. Aquestes es divideixen en tres blocs: tècniques clàssiques, tècniques d'una sola imatge i sistemes d'escombrat sense components mecànics. El desenvolupament de la tesi es divideix en dues parts, que corresponen a cada sensor. En la primera part es desenvolupa el disseny opto-mecànic del sensor, amb el seu anàlisis corresponent. Un dels canvis més rellevants és la substitució del microdisplay per un patró checkerboard de vidre. El microdisplay és un component crític per a poder mesurar amb confocal, de manera que s'han hagut de modificar els algoritmes per a poder obtenir resultats equivalents. Addicionalment s'han estudiat perfils de moviment sinusoïdals per a milllorar el temps productiu del sensor i minimitzar el desgast del motor. En la segona part es vol demostrar la viabilitat conceptual d'emprar CKM (Complementary Kernel Matching) per a la mesura de superfícies. Aquesta tècnica es basa en el processat d'imatge després d'una calibració que analitza la resposta impulsional (PSF) a través de l'eix òptic. Per a demostrar-la, s'ha desenvolupat un prototip basat en dues càmeres, s'ha dissenyat un nou mètode de calibració basat en la divisió de la imatge en finestres gràcies a utilitzar una matriu de pinholes. També s'ha desenvolupat un nou algoritme per a detectar l'alçada de la mostra a partir de la resposta axial obtinguda. Finalment, s'ha mesurat una mostra real amb resultats satisfactoris.
  • PEÑA GUTIERREZ, SARA: Development of a snapshot full-stokes polarimetric camera: Application to image in diffusive media
    Autor/a: PEÑA GUTIERREZ, SARA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
    Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/12/2022
    Data de lectura: 24/02/2023
    Hora de lectura: 10:30
    Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió. (Passeig del Vint-i-dos de Juliol, 660, 08222 Terrassa)
    Director/a de tesi: ROYO ROYO, SANTIAGO
    Tribunal:
         PRESIDENT: CAMPOS COLOMA, JUAN
         SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
         VOCAL: GARCÍA CAUREL, ENRIQUE
    Resum de tesi: La polarització és una de les propietats de la llum i que sovint es prescindeix d¿ella. Els éssers humans reben els raigs de llum i únicament processen la informació provinent de la intensitat i la longitud d¿ona de la llum. El nostre sistema òptic no té la capacitat de "veure" la polarització en comparació a altres animals. La natura vectorial de la polarització està no correlada amb la informació donada per la intensitat i el color, i això pot revelar informació addicional per millorar la tecnologia actual.Aquesta Tesi té com a objectiu desenvolupar una càmera per mesurar la polarització d¿una escena 2D. En particular, es centra en el disseny i construcció d¿un prototip que mesuri a l¿espectre visible el vector de Stokes complert en un sol tret de manera que el temps d¿adquisició i la equalització del soroll siguin compensats a la vegada que es redueixen els artefactes causats pel moviment i pel registre.La Tesi comença revisant l¿actual estat de l¿art en el camp de la imatge polarimètrica. Arran d¿això, es realitza el disseny optomecànic de la càmera polarimètrica garantint una adquisició ràpida, ja que el disseny implementa uns estats òptims de polarització per immunitzar el sistema de soroll gaussià i de Poisson.Per tant, aquesta Tesi proposa una metodologia general de calibratge dirigida a la radiometria del sensor, a les aberracions geomètriques de l¿òptica i als elements de polarització en el sistema per transformar les mesures d¿intensitat en informació polarimétrica. A més, aquesta Tesi estudia dos maneres d¿imatge de la polarització, imatge de Stokes i imatge de la matriu de Mueller, per diferents aplicacions. La novetat d¿aquest sistema radica en la utilització d¿estats de polarització òptims basant-se en una arquitectura de divisió d¿apertura per la immunització al soroll.Finalment, aquesta tesi estudia les aplicacions del sistema per millorar la detecció en un problema del món real com és veure a través de la boira. La informació de la polarització pot millorar el rang de detecció degut a l¿efecte de memòria de la polarització. Aquest sistema, doncs, podria utilitzar-se dins d¿un altre sistema multimodal per assegurar la detecció quan la resta de sistemes estiguin perjudicats per les condicions externes.

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

  • GÜNTHER, KAROLINE: Analysis of the influence of false twist integrated into a high speed drafting system of an air jet spinning machine
    Autor/a: GÜNTHER, KAROLINE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
    Departament: Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera (ETP)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2022
    Data de lectura: 24/02/2023
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sla d'actes de l'INTEXTER
    Director/a de tesi: TORNERO GARCÍA, JOSÉ ANTONIO | WEIDE, THOMAS
    Tribunal:
         PRESIDENT: DIAZ GARCIA, PABLO
         SECRETARI: CANO CASAS, FRANCESC
         VOCAL: TZVETKOVA, MILENA DIMTCHOVA
    Resum de tesi: La hilatura por chorro de aire o neumática es una tecnología emergente, actualmente bien establecida en el mercado textil. Su éxito comercial ha aumentado en las últimas décadas y ha intensificado el enfoque de la investigación y la innovación en el campo de las máquinas de hilar por aire. Los requisitos para consolidar la hilatura por aire en el mercado textil incluyen una alta calidad del hilo, altas velocidades de producción y un alto rendimiento del material durante el proceso.El concepto y la calidad del tren de estiraje integrado de una máquina de hilar por chorro de aire es uno de los aspectos más influyentes en los requisitos mencionados. Además, el sistema de estiraje influye directamente en la regularidad del movimiento de las fibras durante el transporte a la boquilla de hilatura de la tobera neumática. En este caso, las fibras tienen que enfrentarse a inconvenientes como el aumento de la velocidad de los pares de rodillos y las turbulencias de aire resultantes, que provocan la desalineación de las fibras en la zona de estiraje principal.La falsa torsión es un principio bien conocido en la tecnología del proceso textil. Se utiliza para estabilizar la formación del hilo, para crear efectos especiales en la estructura del hilo o para influir en el proceso de hilatura en general.Basándose en los principios de la falsa torsión, el objetivo de este trabajo es utilizar las características de la falsa torsión en el sistema de estiraje de una máquina de hilar por chorro de aire para mejorar el movimiento y recorrido de las fibras durante el estiraje. Esta tesis doctoral presenta el uso de los principios de la falsa torsión en el sistema de estiraje para mejorar el control de la fibra durante el estiraje de alta velocidad para máquinas de hilatura neumática. Por lo tanto, se ha desarrollado, probado y evaluado el impacto en el movimiento de la fibra en su recorrido durante a través del sistema de estiraje de dos prototipos funcionales. Además, se ha desarrollado una herramienta de análisis de vídeo para medir el movimiento de la fibra. En la parte teórica se ha desarrollado un análisis de control de integración de falsa torsión en un tren de estiraje de fibras, lo que ha simplificado la predicción de los movimientos de las fibras. Los análisis teóricos condujeron a un mejor conocimiento del movimiento de la fibra dentro de un sistema de estiraje de alta velocidad.

FOTÒNICA

  • WANG, YONGJIE: Eco-Friendly Solar Cells with Cation-Engineered AgBiS2 Nanocrystals
    Autor/a: WANG, YONGJIE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 11/01/2023
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
    Tribunal:
         PRESIDENT: VAYNZOF, YANA
         SECRETARI: SAUCEDO SILVA, EDGARDO
         VOCAL: HOYE, ROBERT LIANQI ZHAO
    Resum de tesi: El cambio climático y la demanda mundial de energía urgen el desarrollo de fuentes de energía renovables para el suministro de energía en todo el mundo. La generación de energía fotovoltaica, que consiste en la conversión de la energía solar directamente en electricidad, es el sistema más prometedor, sino el único, para satisfacer estas necesidades. La fabricación de células solares a partir de materiales en disolución es uno de los procesos emergentes especialmente atractivo por sus beneficiosas propiedades como la ligereza de los dispositivos, el bajo coste, la posibilidad de fabricación en masa, etc. Entre los materiales procesados en solución, los nanocristales son extremadamente prometedores, gracias a su habilidad de modificar sus propiedades ópticas y electrónicas dependiendo de su tamaña, morfología y composición. En la última década, las células solares de nanocristales se han basado principalmente en nanocristales de calcogenuro de plomo, aunque estas presentan problemas relacionados con la toxicidad del elemento plomo. Los nanocristales de sulfuro de bismuto y plata pueden ser excelentes sustitutos de estos materiales, ya que tienen brechas de banda adecuadas y altos coeficientes de absorción. Sin embargo, la eficiencia de conversión de energía ha quedado por detrás de sus homólogos tóxicos, debido principalmente a que presentan una corta distancia de difusión y desorden catiónico descontrolado. En esta tesis se han determinado los efectos perjudiciales de la heterogeneidad catiónica en los nanocristales ternarios de sulfuro de bismuto y plata y, además, se ha desarrollado un procedimiento de recocido sencillo para homogeneizar este desorden catiónico que permite obtener coeficientes de absorción ultra elevados, superiores a los de cualquier otro material de uso común en aplicaciones fotovoltaicas en un amplio rango de 400 a 1000 nm. La transición de la configuración catión-desorden se confirmó además mediante la combinación de cálculos de la teoría del funcional de la densidad ab initio y caracterizaciones experimentales del material. Otros modelos ópticos sugirieron que una capa ultrafina absorbente de 30 nm posee el potencial para lograr un alto Jsc de hasta 30 mA/cm2 y una eficiencia de hasta el 26%. Además de la mejora de la absorción óptica, se ha demostrado que después del tratamiento de recocido se elonga la distancia de difusión. Este resultado anticipa un alto rendimiento usando absorbentes ultrafinos. Las células solares ultrafinas se diseñaron y fabricaron con una arquitectura especial que alcanzó una eficiencia récord de hasta el 9,17%, certificada independientemente por NewPort como 8,85%. Asimismo, la célula solar ultrafina también mostró una excelente estabilidad en condiciones ambientales.Con el fin de compatibilizarlo con los procesos de fabricación en masa, se ha desarrollado un procedimiento de intercambio de ligandos en fase de solución que nos permite obtener tintas acuosas de nanocristales. Los dispositivos de células solares se fabrican mediante un proceso de deposición de las tintas de nanocristales en un solo paso. Estos dispositivos mostraron una eficiencia de hasta el 7,3%, muy superior a los registros anteriores de dispositivos de tinta. En resumen, se han fabricado celdas solares basadas en nanocristales de AgBiS2 que alcanzon un rendimiento récord, a partir de dos métodos diferentes: un procedimiento en estado sólido y uno de intercambio de ligandos en disolución. Este trabajo marca un hito en el desarrollo de células solares inorgánicas respetuosas con el medio ambiente, de baja temperatura y procesadas en solución, y abre un nuevo campo de ingeniería de la configuración atómica de los semiconductores como medio para conseguir propiedades optoelectrónicas extraordinarias.

MATEMÀTICA APLICADA

  • MIRZA, WALEED AHMAD: A theoretical and computational study of the active self-organization of nematic patterns in thin cytoskeleton layers and their effect on curvature.
    Autor/a: MIRZA, WALEED AHMAD
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: MATEMÀTICA APLICADA
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/12/2022
    Data de lectura: 16/02/2023
    Hora de lectura: 10:30
    Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
    Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO
    Tribunal:
         PRESIDENT: TURLIER, HERVÉ
         SECRETARI: ORIOLA SANTANDREU, DAVID
         VOCAL: ERZBERGER, ANNA
    Resum de tesi: L¿estructura i dinàmica de sistemes biològics importants, des de gels citoesquelètics fins a teixits, estan controlades per la interacció entre activitat, dissipació, ordre nemàtic, densitat i geometria. En concret, el citoesquelet d¿actina és remarcablement adaptable i versàtil i s¿autoorganitza en diverses arquitectures, notablement en estructures de nemàtica densa. Alguns exemples d¿aquestes estructures són anells contràctils per assolir divisió cellular i cicatrització de ferides, o fibres estressades amb un rol essencial pel que fa a propagació cel·lular, generació de forces i migració. Tanmateix, els mecanismes que condueixen a aquests farcells de nemàtica densa encara no estan ben compresos i, fins on saben, no existeix cap teoria prèvia que expliqui la seva autoorganització a escala mesoscòpica. Enfocaments hidrodinàmics previs per a sistemes nemàtics actius s¿han centrat en cristalls líquids incompressibles. No obstant això, aquests models no són pertinents pel que fa a gels d¿actina, els quals tenen una gran porositat i mostren una gran variació de densitats que controlen gradients d¿activitat i fluxos actius. A més, les xarxes d¿actina porosa poden mostrar extensos estats isotròpics sense defectes, i l¿ordre nemàtic està induït presumptament per fluxos i mecanismes actius que no pas per amuntegament. Finalment, no s¿ha parat gaire atenció a la formulació d¿actius nemàtics en superfícies deformables i a un marc general computacional per fer front a aquesta mena de problemes complexos. Finalment, ens falta una entesa uniforme del polimorfisme de xarxes d¿actina, específicament dels mecanismes físics que permeten a un sol material actiu d¿adoptar diferents arquitectures de xarxes amb diversitat de funcions cellulars.Per fer front a aquests desafiaments, desenvolupem una varietat de models teòrics i computacions per gels actius nemàtics. A la part I de la tesi, ens centren en gels actius nemàtics confinats al pla. Desenvolupem un marc transparent de delització per hidrodinàmiques actives nemàtiques amb dependència de la densitat basades en el formalisme variacional d¿Onsager, segons el qual les dinàmiques sorgeixen d¿una competició entre l¿alliberament d¿energia lliure, dissipació i activitat. També hem desenvolupat un mètode numèric d¿elements finits basat en la versió d¿increment temporal del formalisme d¿Onsager, el qual hereta l¿estabilitat no linear i la consistència termodinàmica del principi continu. Fem servir aquest enfocament numèric per estudiar el muntatge d¿anells contràctils durant la cicatrització i les dinàmiques de defectes en una colònia confinada de cèl·lules contràctils. Després estudiem l¿automuntatge actiu de patrons nemàtics d¿un gel uniforme i quiescent fen servir teoria linealitzada i simulacions no linears. Establim les condicions per a la formació de farcells nemàtics i com els paràmetres del gel actiu controlen l¿arquitectura, connectivitat i dinàmiques de patrons autoorganitzats de farcells nemàtics. Finalment, fent servir xarxes de simulacions discretes, justifiquem els requisits majors per a una autoorganització activa i nemàtica d¿acord amb la nostra teoria. També posem a la disposició un marc per poder entendre el sorgiment i dinàmics d¿organitzacions nemàtiques a escala mesoscòpiques en xarxes d¿actina.A la part II de la tesi, desenvolupem un model general per gels nemàtics i actius sobre superfícies deformables. Un altre cop, el formalisme no lineal d¿Onsager proporciona un mètode simple per desenvolupar transparentment models complexos. El sistema resultant s¿ajusta a la dinàmica de la forma de les parelles, la dinàmica nemàtica, la dinàmica de densitat i la hidrodinàmica interfacial. Exercitem aquest model per entendre l¿autoorganització de l¿anell citocinètic mitjançant una formulació numèrica axisimètrica. Finalment, proveïm un

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

  • CASTILLO FUENTEALBA, CARLOS IGNACIO: Interior-exterior en arquitectura
    Autor/a: CASTILLO FUENTEALBA, CARLOS IGNACIO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 04/11/2022
    Data de lectura: 13/02/2023
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB - UPC Campus Sud - Av Diagonal 649, 08028 Barcelona
    Director/a de tesi: SOLAGUREN-BEASCOA DE CORRAL, FELIX
    Tribunal:
         PRESIDENT: FERRER FORES, JAIME JOSE
         SECRETARI: GASTON GUIRAO, CRISTINA
         VOCAL: FERNANDEZ ELORZA, HECTOR DANIEL
         VOCAL: LABARTA AIZPUN, CARLOS
         VOCAL: PALOMARES FIGUERES, MAITE
    Resum de tesi: El objetivo de la tesis doctoral es estudiar los espacios interiores ¿construidos en la antigua tradición de la arquitectura cerrada y contrastada¿ relativizados en su condición interior. En la opacidad clásica y la diferencia entre el interior y el exterior, encontramos una relación diferente al llamado "espacio fluido" de la modernidad, entre el interior con la condición exterior. La primera parte se acerca a una definición conceptual del tema, entendiendo el interior-exterior como la construcción de un interior y, simultáneamente la experiencia exterior de tendencia opuesta en la intimidad del encierro. Revisando desde la intemperie que fabrica la intrusión de los fenómenos atmosféricos en un espacio cerrado, hasta una manera más desprejuiciada y heterogénea de entender el interior como exterior. El cuerpo de la tesis se divide en tres mapas (o partes) que interpretan el interior-exterior desde un enfoque independiente estudiando el tratamiento de los límites que lo configuran, pero con la constricción de comenzar siempre el relato en interiores mediterráneos para continuar en Alemania y culminar, principalmente en la arquitectura del neoclasicismo nórdico de Suecia y Dinamarca. En conjunto componen el observatorio que propone la Tesis, superponiéndose en una sola cartografía que sigue la orientación inversa que dejaron los desplazamientos de los arquitectos del norte de Europa al mundo clásico.Dentro de cada mapa, los interiores se ordenan siguiendo simultáneamente dos criterios: en primer lugar, una perspectiva temática. Y, en segundo lugar, una de disposición geográfica con dirección norte. Los interiores se enlazan progresivamente para explicar el argumento propuesto y cada espacio interior presupone la explicación del anterior. Además, los tres mapas siguen un orden secuencial, aunque cada uno de ellos tiene el suficiente carácter individual para una lectura no lineal.El primer mapa revisa la máxima exterioridad que define el símbolo del espacio universal contenido y la tendencia vertical del recinto, encontrando su revelación en la escalera infinita. El segundo mapa rastrea la cúpula y la tienda en el jardín romántico, ambas suspendidas dentro de los techos tradicionales, ocultos entre los árboles de pintorescos paseos exteriores. Por último, el tercer mapa explora inductivamente las cosas, inventariando los elementos que, colocados dentro, relativizan el interior y se acercan a la ambigüedad de un paisaje interior.El clima de invierno condiciona la arquitectura del norte de Europa y la necesidad de cubrición establece una relación dialéctica con la experiencia exterior y también con la repetición e interpretación de los interiores clásicos admirados, incrementando, con el contraste, la condición exterior de sus interiores.

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

  • MIRAZIMI, FARNAZ SADAT: Personalized meal by using different proteins based on 3D printing
    Autor/a: MIRAZIMI, FARNAZ SADAT
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
    Departament: (DEAB)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/12/2022
    Data de lectura: 19/04/2023
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Saló de graur Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona.Ed. D4, Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya, C. Esteve Terradas 8, 08860 Castelldefels.
    Director/a de tesi: SALDO PERIAGO, JORDI | PUJOLA CUNILL, MONTSERRAT
    Tribunal:
         PRESIDENT: CAPELLAS PUIG, MARTA
         SECRETARI: MINGUELLA CANELA, JOAQUIM
         VOCAL: SAGUER HOM, MARIA ELENA
    Resum de tesi: El mercado de la impresión 3D ha crecido significativamente y está preparado para crecer en línea con la digitalización y la robotización de la fabricación. Su uso en el sector alimentario puede dar lugar a grandes cambios tanto desde el punto de vista tecnológico como en el de fabricación. El uso de esta tecnología podría permitir la deslocalización de la preparación de los alimentos y la realización personalizada de dietas, adaptándolas a las necesidades personales de cada consumidor. Por otro lado, nos encontramos con problema de escasez de recursos por el crecimiento continuado de la población y que la obtención de alimentos a través de los sistemas de producción actuales comporta importantes efectos sobre el medioambiente, especialmente relevantes, sobre la huella de carbono y a nivel de consumo energético. Otro factor a considerar también son los residuos generados durante la producción transformación y consumo. El uso de formulaciones nutricionales personalizadas a partir de ingredientes imprimibles podría ser una solución, aunque no deja de ser un desafío.El objetivo principal ha sido diseñar diferentes formulaciones de puré de patata enriquecido con proteína para dietas personalizadas. Para ello, se diseñaron diferentes formulaciones de puré de patata enriquecido con proteína de soja (SPAH) a diferentes concentraciones (3%, 5% y 7%) conjuntamente con agar al 0,2% para comprobar su aptitud a ser imprimibles para su uso en personas con disfagia. Además, se evaluó el efecto de diferentes proteínas (soja, grillo y albúmina de huevo) a concentraciones del 3% y 5% en la formulación a través de la evaluación de sus características reológicas (viscosidad, tixotropía, fluencia y comportamiento viscoelástico), texturales (TPA, fuerza de extrusión y retroextrusión), capacidad de ser impresa y sensoriales (evaluación hedónica y sensorial).De todas las formulaciones ensayadas, se obtuvo que la mejor capacidad para ser impresa se logró en la muestra con un 5 % de proteína de soja y un 0,2 % de agar, que presentó valores de fluencia (1489 Pa) y módulo de almacenamiento (1352 Pa·s). Todas las muestras de puré enriquecidas con SPAH presentaron un incremento notorio de la viscosidad y del límite elástico, lo que favorece su impresión. Según la prueba IDDSI, todas las muestras (con SPAH y agar) eran adecuadas para su uso en personas con problemas de disfagia. Por otro lado, se observó en todas las formulaciones utilizadas que no solamente las propiedades reológicas como fluencia y comportamiento viscoelástico, sino que también la prueba de textura, como fuerza de extrusión y retroextrusión, pueden ser correlacionadas con la capacidad de impresión. La prueba de fuerza de extrusión con resultados de firmeza y consistencia en un rango mínimo de (0,03 N) y (0,40 N·s) respectivamente, permiten la impresión 3D favorable. De las formulaciones utilizadas las que contenían proteína de soja y grillo con valores de firmeza y consistencia entre el rango de (0,03¿ 0,04 N) y (0,40 ¿ 0,52 N·s) respectivamente presentaron gran estabilidad incluso para formas complejas, mientras que las formulaciones con albúmina de huevo no pudieron lograr esta estabilidad debido a que las redes de entrelazamiento eran muy débiles, presentando valores reológicos y texturales significativamente inferiores. El puré de patata enriquecido con proteína de grillo y SPAH mostraron buenas propiedades mecánicas para la impresión y autosoporte, pero la proteína SPAH no fue aceptable debido al sabor y olor inducido por el proceso de hidrólisis ácida, pero en la mayoría de los casos los atributos sensoriales se correlacionaron positivamente con los parámetros instrumentales y la impresión 3D. En conclusión, en esta tesis se ha demostrado que es viable el enriquecimiento del puré de patata con diferentes proteínas (soja, grillo) para su impresión en 3D. Lo que permite la personalización de

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

  • HABIBI, SAEID: Low-cost intelligent refurbishment of façades. A study of Barcelona public school building façades
    Autor/a: HABIBI, SAEID
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 16/12/2022
    Data de lectura: 01/02/2023
    Hora de lectura: 10:30
    Lloc de lectura: Enllaç públic per a la connexió a la videoconferència/Enlace público para la conexión a la videoconferencia/Public link for the videoconference:meet.google.com/snc-qkei-swt
    Director/a de tesi: PONS VALLADARES, ORIOL | PEÑA VILLAMIL, DIANA MARITZA
    Tribunal:
         PRESIDENT: ARMENGOU ORÚS, JAUME
         SECRETARI: HAURIE IBARRA, LAIA
         VOCAL NO PRESENCIAL: SAELI, MANFREDI
    Resum de tesi: La construcció, el manteniment i funcionament de edificis consumeixen quasi el 40% de l'energia actual, així que els arquitectes tenen un paper fonamental en la reducció del consum energètic. Les façanes poden tenir un impacte significatiu i mesurable en el rendiment econòmic, mediambiental i social dels edificis, i la rehabilitació es considera una solució clau per al problema de l'envelliment del parc immobiliari actual. Pel que fa al sobreescalfament i possible pèrdua de calor interna, les parts transparents de les façanes tenen un gran efecte en el consum energètic de l'edifici. Així, es poden satisfer les demandes actuals amb l'ús de sistemes intel·ligents a envolupants arquitectòniques, com ara solucions prometedores en eficiència energètica, emissions o grau de contacte visual en entorns construïts.A Espanya, els períodes d'apogeu de la construcció han donat lloc a nombrosos edificis educatius envellits que corren el risc de quedar obsolets. Tot i la manca d'aïllament, problemes d'infiltracions d'aire i guany solar, molts d'aquests edificis dels anys 70-80 segueixen en ús avui dia. A més a més, la majoria d'aquests edificis continuaran en ús el 2050, si es té en compte que la taxa de substitució anual dels edificis espanyols és del 3%, segons la Comissió Europea.¿L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és analitzar, desenvolupar i promoure serveis intel·ligents per a façanes existents per optimitzar les prestacions de sostenibilitat econòmica, mediambiental i social dels seus edificis mitjançant un model holístic i innovador d'avaluació de la sostenibilitat¿.Per això, les primeres fases d'aquesta tesi, van investigar en profunditat més de 800 articles científics sobre sistemes de façanes intel·ligents, avenços en l'enginyeria de materials, demandes dels usuaris, automatitzacions i el seu rendiment global en matèria de sostenibilitat, seguint els ítems preferits per a la presentació d'informes de revisions sistemàtiques i metaanàlisi.Considerant investigacions preliminars, s'han creat prototips de façanes dinàmiques de baix cost i respectuoses amb el medi ambient en el context dels col·legis públics espanyols, l'objectiu dels quals és el progrés acadèmic dels alumnes mitjançant l'optimització dels nivells d'il·luminació i confort tèrmic. Aquests prototips han estat desenvolupats amb residus sòlids municipals durant tallers participatius amb els alumnes d¿escoles. S'espera que aquest concepte promogui conscienciació crítica i una millor gestió dels residus de la nostra societat, tornant els residus al cicle de reutilització.A partir de les dades recollides, s¿ha comprovat que el disseny i aplicació de façanes intel·ligents són fruit d'un complex procés de presa de decisions. El cost i naturalesa de la inversió a llarg termini fan que la decisió sobre la façana sigui estratègica. La fase següent va examinar l'actualitat dels projectes de façanes intel·ligents a la pràctica mitjançant metodologies i eines exploratòries per a l'anàlisi, avaluació i disseny en profunditat amb la incorporació d'experts interdisciplinaris. La darrera fase va supervisar i provar experimentalment els prototips desenvolupats.Els resultats mostren que el procés de rehabilitació de façanes que compleix en funcionament, rendiment energètic, emissions, costos i aparença de l'escola requereix l'àmbit de la professió. Els participants a la rehabilitació d'edificis de primària van haver de prendre principalment decisions inicials sobre el disseny de la façana basades en idees resultants de la cognició i experiència.Aquesta tesi i el seu marc conceptual proporcionen una nova visió de la construcció basada en residus i la seva introducció en el desenvolupament de tecnologies de façanes intel·ligents, a través d'índexs científics que poden ser útils per a què ocupants, constructors, arquitectes i responsables polítics tinguin u
  • MILAN, CAIO CESAR: Estudio numérico y comparativo del comportamiento de columnas tubulares mixtas con un pretensado inicial de uno de los componentes. Aproximación experimental del comportamiento de secciones CFST pretensadas, sometidas a compresión cíclica.
    Autor/a: MILAN, CAIO CESAR
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/12/2022
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MARISTANY CARRERAS, JORDI | ALBAREDA VALLS, ALBERT
    Tribunal:
         PRESIDENT: ROMERO GARCIA, MANUEL LUIS
         SECRETARI: RETAMALES SAAVEDRA, RODRIGO ALFONSO
         VOCAL NO PRESENCIAL: IGLESIAS TOQUERO, GORKA
    Resum de tesi: El uso de estructuras mixtas de distintos tipos y tipologías, principalmente en acero-hormigón, ha experimentado un aumento creciente durante las últimas décadas. Las mejoras mecánicas que ofrecen estas estructuras en comparación con las estructuras de hormigón armado y acero convencionales, permite aprovechar de forma optimizada las características de los dos materiales.De entre las tipologías más habituales de estructuras mixtas, esta tesis se centra en el estudio de columnas mixtas de perfiles tubulares circulares de acero rellenados con hormigón (CFST). Los CFST se utilizan cada vez más gracias a su gran rendimiento mecánico, especialmente sometidos a compresión. Esto se debe básicamente al efecto de confinamiento proporcionado por el tubo exterior, que generalmente mejora la ductilidad y resistencia del relleno de hormigón. Del proceso constructivo de estas secciones, principalmente, derivan una serie de cuestiones significativas, como el hecho de cargar el tubo antes del hormigonado en etapas constructivas preliminares, efecto que provoca un esfuerzo de precarga que deriva en una respuesta de la sección diferente a la esperada. Estos problemas deben ser considerados en el proceso de diseño y acaban produciendo efectos de precarga no deseados en uno de los dos componentes derivados del propio proceso.Existen varios estudios que tratan la precarga como un método de diseño en sí mismo, aplicando dichas cargas antes de que la sección entre en servicio (métodos activos) para mejorar las capacidades de las secciones CFST. Por ello, esta investigación empieza analizando y comparando 4 metodologías diferentes (2 métodos de precarga pasivos y 2 métodos activos) describiendo los beneficios potenciales y las problemáticas de cada uno de ellos en toda la sección; mientras que a veces una pre-tensión en un componente puede mejorar la respuesta mecánica global, a veces se vuelve incluso perjudicial. La relación del efecto de confinamiento sobre el núcleo y, especialmente, saber en qué momento éste se activa, revela el grado de mejora real de la respuesta a compresión de la sección en términos de ductilidad y resistencia.Finalmente, se ha realizado una campaña experimental en base al método de precarga que se ha considerado el más eficiente para poder validar las hipótesis hechas durante la fase numérica.

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

  • GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, MARTA: Nonlinear modeling and characterization of SAW devices for communications systems
    Autor/a: GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, MARTA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Confidencialitat
    Data de dipòsit: 11/01/2023
    Data de lectura: 10/02/2023
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Edifici C4-028-2, EETAC, Esteve Terradas, 7, Campus UPC, 08860.-Castelldefels (Barcelona)
    Director/a de tesi: COLLADO GOMEZ, JUAN CARLOS | GONZALEZ ARBESU, JOSE MARIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: AIGNER, ROBERT
         SECRETARI: GELONCH BOSCH, ANTONIO JOSE
         VOCAL: OLIVARES ROZA, JIMENA
    Resum de tesi: Hoy en día, el crecimiento vertiginoso de los dispositivos móviles en todo el mundo y los requisitos cada vez mayores en las tasas de datos y el soporte de tecnologías inalámbricas, como la 5ª Generación (5G), ejercen una gran presión sobre los fabricantes en la búsqueda de nuevas soluciones para hacer frente a la coexistencia e integración de varios sistemas de radio que operan en los módulos de radio frecuencia (RF).Este escenario presenta una variedad de desafíos que deben afrontarse cuando se utiliza la operación multi-banda. Uno de ellos es luchar contra la desensibilización en el front-end de RF debido a la generación de señales espurias por la no linealidad de los componentes pasivos del teléfono. La intermodulación pasiva (PIM) es una preocupación importante en el diseño de transceptores de RF donde el transmisor y el receptor comparten la antena, ya que puede provocar el bloqueo del receptor. PIM puede surgir de diferentes componentes como antenas, mezcladores, filtros, etc. Entre ellos, la etapa de filtrado es uno de los componentes críticos ya que, además de una alta selectividad y miniaturización, también deben cumplir con especificaciones PIM bajas y, por lo tanto, se convierten en una tarea desafiante para los diseñadores de RF.Para hacer frente a estas limitaciones tecnológicas, los filtros de ondas acústicas se han convertido en una solución adecuada a los nuevos estándares de comunicaciones. Bulk Acoustic Wave (BAW) y Surface Acoustic Wave (SAW) son hoy en día las principales tecnologías, que ofrecen filtros con pérdidas de inserción muy bajas y buen rechazo fuera de banda que cumplen con las especificaciones requeridas. Aunque la tecnología acústica presenta grandes ventajas, también presenta algunos inconvenientes. Uno de ellos es que tanto los resonadores BAW como SAW exhiben un comportamiento no lineal dando lugar a Intermodulación (IMD) y Distorsión Armónica (H). En consecuencia, las demandas de alta linealización de front-end de RF se convierten en un problema a resolver en la definición de nuevos servicios avanzados para futuros estándares.Durante las últimas décadas, ha habido un aumento en el interés por el modelado y la simulación de las no linealidades de los dispositivos SAW. A pesar de que se han utilizado diferentes enfoques como, por ejemplo, el modelo de elementos finitos (FEM), el acoplamiento de modos (COM) y la matriz P, existe una falta de consenso sobre la generación no lineal impulsada por la dificultad de identificar parámetros de materiales independientes de la geometría que podrían predecir el comportamiento no lineal de cualquier resonador antes de su fabricación.Con este fin, la tesis se centrará en la caracterización no lineal de dispositivos SAW. El modelado y simulación de no linealidades en resonadores SAW será el hito más importante de la tesis. Específicamente, el desarrollo de modelos de circuitos fundamentales para considerar el mecanismo no lineal que ocurre en los resonadores SAW y a su vez, la implementación de técnicas matemáticas para sintetizar redes de circuitos basadas en estos modelos para reducir el tiempo computacional y mejorar aún más la simulación y el modelado de estos resonadores.La novedad de esta tesis radica en el desarrollo de un proceso de caracterización de resonadores SAW independiente de la geometría. Para tener éxito en este proceso, se propone un modelo circuital no lineal equivalente. El modelo desarrollado es distribuido y directamente relacionado con las ecuaciones constitutivas locales de la piezoelectricidad. Se realizan esfuerzos especiales para desarrollar un nuevo método de análisis para la simulación de la generación de H e IMD en resonadores y filtros SAW. Varias verificaciones experimentales han demostrado que, a pesar de su simplicidad, el modelo propuesto es extremadamente consistente y rápido para simular la respuesta lineal y no lineal de diferentes dispositivos
  • MOSELLA MONTORO, ALBERT: Graph convolutional neural networks for 3D data analysis
    Autor/a: MOSELLA MONTORO, ALBERT
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/01/2023
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: RUIZ HIDALGO, JAVIER
    Tribunal:
         PRESIDENT: SMOLIC, ALJOSA
         SECRETARI: MARQUES ACOSTA, FERNANDO
         VOCAL: HARO ORTEGA, GLORIA
    Resum de tesi: Deep Learning permet l'extracció de característiques complexes directament de les dades d'entrada, fet que elimina la necessitat d'escollir les característiques manualment que tenen les arquitectures clàssiques de Machine Learning. Aquest nou paradigma va portar una millora en el rendiment a diverses àrees com la visió artificial, el processament del llenguatge natural i el processament d'àudio. Tot i això, encara hi ha desafiaments quan es tracta de dades no estructurades. Aquesta tesi aborda aquests desafiaments utilitzant Graph Convolutional Neural Networks, un nou conjunt de tècniques capaces de tractar amb grafs que es poden fer servir per processar dades 3D.La primera part de la tesi se centra en la tasca d'anàlisi de grafs, on estudiarem les capacitats de les Graph Convolutional Neural Networks per capturar la informació geomètrica intrínseca de les dades 3D. Proposem l'Attention Graph Convolution que aprèn a inferir el filtre utilitzat durant la convolució, tenint en compte les particularitats de cada veïnatge del graf. Explorem dues variants de l'Attention Graph Convolution, una que explora un enfocament residual i una altra que permet que la convolució combini diferents dominis de veïnatge. A més, proposem un conjunt de capes d'agrupació 3D que imiten el comportament de les capes d'agrupació que es troben a les arquitectures clàssiques de 2D Convolutional Neural Networks. Finalment, presentem el 2D-3D Fusion block capaç de fusionar la informació geomètrica 3D que obtenim d'una Graph Convolutional Neural Network amb la informació de textura obtinguda per una 2D Convolutional Neural Network. Avaluem les contribucions presentades en la tasca de classificació d'escenes RGB-D.La segona part d'aquesta tesi se centra en la tasca d'anàlisi de nodes, que consisteix a extreure característiques a nivell de node, tenint en compte l'estructura del veïnatge. Presentem la Multi-Aggregator Graph Convolution que utilitza múltiples agregadors per generalitzar millor les topologies no vistes i aprendre millors representacions locals. A més, redueix la memòria necessària en comparació a l'Attention Graph Convolution. Finalment, analitzem les capacitats de les nostres Graph Convolution proposades per tractar amb grafs heterogenis on els nodes del graf poden contenir diferents modalitats. Avaluem les contribucions presentades amb el procés, que pertany a la disciplina de Computer Graphics, per calcular les contribucions d'un esquelet 3D a la deformació d'un mesh. Específicament, proposem una Two-Stream Graph Neural Network capaç de predir els valors de les contribucions d'un esquelet 3D a la deformació d'un mesh.

Darrera actualització: 28/01/2023 05:45:10.