Tesis autoritzades per defensa

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

  • BARRAJÓN RASTROLLO, JOSE LUIS: Navigating Organizational Change for Successful Implementation of HR Analytics
    Autor/a: BARRAJÓN RASTROLLO, JOSE LUIS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
    Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 19/09/2024
    Data de lectura: 13/12/2024
    Hora de lectura: 13:00
    Lloc de lectura: Defensa pública Sala Juntes, planta 1, FIB - UPC
    Director/a de tesi: FERNANDEZ ALARCON, VICENÇ | GALLARDO GALLARDO, EVA
    Tribunal:
         PRESIDENT: MARIN GARCIA, JUAN A.
         SECRETARI: PONS PEREGORT, OLGA
         VOCAL: ORTIZ DE URBINA CRIADO, MARTA
    Resum de tesi: Context:Diversos estudis afirmen l'impacte positiu de l'analítica de recursos humans (HRA) en l'obtenció d'una avantatge competitiva i en la millora del paper estratègic dels recursos humans (HR). Per tant, donada la importància de saber com implementar una funció d'HRA en les organitzacions amb èxit, aquesta tesi doctoral aporta coneixements rellevants sobre les variables més crítiques i les barreres a afrontar durant aquest procés, perquè futurs investigadors i professionals tinguin el coneixement i les eines suficients per abordar-ho amb èxit.Propòsit:La tesi doctoral es divideix en dos propòsits interrelacionats: (1) identificar els factors més crucials sobre els quals les organitzacions basen la seva implementació d'HRA i (2) les barreres d'aprenentatge a afrontar durant el canvi organitzatiu que suposa implementar aquests factors per convertir-se en una organització de presa de decisions basada en dades.Mètode:Per a la culminació de tots dos propòsits, hem realitzat un estudi inductiu/exploratori utilitzant entrevistes semiestructurades com a mètode de recollida de dades qualitatives. En aquest cas, la mostra consta de deu gerents, set líders de la funció d'HRA i tres del departament de RH que han dut a terme projectes analítics. Aquests deu líders treballen per a deu organitzacions diferents en diversos sectors i amb diferents nivells de maduresa analítica. Ens hem basat en un parell de marcs teòrics, un d'aprenentatge organitzatiu i un altre d'HRA, per dissenyar i crear el nostre propi marc que guiï la investigació.Resultats:A través d'una investigació qualitativa empírica, vam obtenir els cinc factors clau de HRA destacats en la literatura: Dades, Suport Tecnològic, Cultura, Persones i Disseny de Projectes. A més, vam considerar el nivell de maduresa analítica de la mostra de la nostra organització i, en relació amb això, els resultats mostren que la qualitat i l'accessibilitat de les Dades són crucials en les etapes descriptiva i predictiva. Per contra, les organitzacions prescriptives semblen estar més enfocades en la Tecnologia, per donar suport a models analítics avançats. Pel que fa al canvi organitzatiu, els nostres resultats mostren que la intensitat de les barreres d'aprenentatge en HRA disminueix a mesura que les organitzacions augmenten el seu nivell de maduresa analítica. A més, els problemes de comunicació semblen estar presents en les organitzacions descriptives, especialment amb els departaments de Dades i Tecnologia i la direcció. D'altra banda, en les organitzacions predictives, els departaments de RH i/o HRA semblen mancar d'autonomia per accedir a les Dades, construir els seus equips i triar la tecnologia que necessiten per madurar la funció. Finalment, altres factors com l'ètica, el pressupost i la confiança en la funció de RH també es van mostrar en els resultats.Conclusions / Implicacions:Això permet als investigadors i professionals dissenyar i implementar una funció d'HRA recolzada per un marc que garanteixi l'èxit en el procés.Originalitat:Aquesta tesi doctoral amplia la teoria existent sobre els factors d'èxit de HRA (SSFF), així com l'aprenentatge organitzatiu, desenvolupant un nou model que inclou ambdues disciplines per implementar amb èxit la funció d'HRA en les organitzacions.
  • CARBONELL LAUNOIS, NICOLAS: ENTREPRENDRE AU BURKINA FASO : Quelles sont les contraintes au développement des entreprises et les facteurs de succès pour entreprendre au Burkina Faso, un pays pauvre et enclavé au coeur de l’Afrique?
    Autor/a: CARBONELL LAUNOIS, NICOLAS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
    Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: VAN WUNNIK, LUCAS PHILIPPE
    Tribunal:
         PRESIDENT: SIRI, ALAIN
         SECRETARI: GRIMALDI, DIDIER CAMILLE
         VOCAL: CHAPUS, QUENTIN
    Resum de tesi: Aquesta tesi examina les limitacions al desenvolupament empresarial i identifica els factors clau d'èxit per a l'emprenedoria a Burkina Faso, un país pobre i sense litoral situat al cor d'Àfrica. El treball parteix d'una anàlisi en profunditat dels obstacles geogràfics, històrics, institucionals i culturals que dificulten el desenvolupament econòmic del país, i explora com determinats emprenedors aconsegueixen superar aquestes dificultats.La tesi desenvolupa una tipologia d'obstacles al desenvolupament, classificats segons la seva profunditat: obstacles profunds (geogràfics i històrics), obstacles intermedis (culturals i tecnològics) i obstacles immediats (govern i accés al finançament). Aquests elements es comparen amb les estratègies dels emprenedors burkinabè que han sabut fer créixer els seus negocis en aquestes difícils condicions.L'estudi teòric identifica cinc factors clau d'èxit que contribueixen a l'èxit de les empreses a Burkina Faso: el nivell educatiu dels emprenedors, el seu lideratge empresarial, el seu posicionament estratègic, l'eficàcia organitzativa i la seva capacitat d'adaptació a l'entorn. Per tal de determinar la importància relativa dels factors d'èxit i el rendiment de l'empresa, es realitzaran enquestes i anàlisis comptables.De la discussió dels resultats d'aquesta investigació sorgeixen recomanacions a emprenedors, responsables polítics i investigadors per donar suport al desenvolupament empresarial a Burkina Faso.
  • RICO FLOR, CRISTINA: Un planteamiento metodológico acerca de la mejora en el sector público del Principado de Andorra. La tramitación administrativa
    Autor/a: RICO FLOR, CRISTINA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
    Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 28/11/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Seminari I - Dept. Organitació d'Empreses, planta 7 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
    Director/a de tesi: CAÑABATE CARMONA, ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: PEÑA LÓPEZ, ISMAEL
         SECRETARI: COLL BERTRAN, JOSEP
         VOCAL: ALET VILAGINES, JOSEP
    Resum de tesi: El tràmit administratiu és la forma més comuna d’interactuació entre el ciutadà i l'Administració, sent l'element mitjançant el qual s'articula la prestació dels serveis públics. L'objectiu d'aquesta tesi és demostrar que es pot millorar la tramitació administrativa mitjançant l'aplicació de la gestió per processos i de la teoria de jocs.La pregunta de recerca que es planteja és Es pot millorar la tramitació administrativa mitjançant l'aplicació de la gestió per processos i de la definició d'un equilibri de Nash, per a les estratègies que poden seguir l'Administrat i l'Administració? Com veurem, l'aplicació de la metodologia proposada ens permet identificar oportunitats de millora significatives, que seran d'utilitat per a millorar el tràmit administratiu. A partir d'aquesta experiència, s' obtindrà un coneixement fonamental, que servirà tant per a la seva aplicació en futurs projectes de millora dels processos d'altres àrees d'aquesta Administració, com en altres administracions públiques.La recerca es planteja amb tres objectius: 1) Identificar quins aspectes de la tramitació administrativa, es podrien millorar amb la finalitat d'incrementar la satisfacció de l'usuari, 2) Definir la millor estratègia a seguir pel ciutadà per a realitzar el tràmit de manera satisfactòria i 3) Definir la millor estratègia a seguir per l' Administració, per a incrementar la satisfacció dels usuaris del servei de tràmits, considerant prioritari l' optimització de la gestió dels recursos públics.El treball realitzat s'ha estructurat en dues parts, en cadascuna de les quals s'ha aplicat una metodologia diferent. Aquesta manera d'enfocar la recerca es basa en les tendències metodològiques actuals que s' apliquen per a l'avaluació de polítiques públiques.En la primera part de la recerca s'ha plantejat la millora en el proveïdor de serveis mitjançant l'aplicació de la Gestió per processos per a l'Administració Pública (GPAP). Aquesta metodologia ha estat creada específicament per a dissenyar processos de millora en l'Administració Pública.La segona part de la tesi se centra en considerar el tràmit administratiu com una situació estratègica en la qual intervenen dos agents, que són l'Administració (A) i l'Administrat (O). Sobre la base d'aquesta consideració es va definir la següent hipòtesi: “Donada la situació estratègica entre l'Administració i l'Administrat, que suposa la realització del tràmit administratiu, s'arribarà a la solució òptima quan ni l'Administració ni l'Administrat tinguin motius per a canviar d'estratègia, trobant-se en una situació d'equilibri”.La identificació de la millora es resol mitjançant l'elaboració d'un model matemàtic que s'obté de l'aplicació de la teoria de jocs. Aquest model serveix per a identificar un equilibri de Nash i analitzar com a vària aquest punt d'equilibri en funció de les diferents estratègies que poden adoptar l'Administració i l'Administrat quan s' enfronten a la tramitació administrativa.Els resultats de la primera part de la recerca permeten identificar quins aspectes concrets dels processos poden millorar-se i com fer-ho. En la segona part, la identificació de les estratègies que porten a un punt d' equilibri de Nash, permet concretar que ha de fer l'usuari quan s'enfronta a la tramitació administrativa, perquè el resultat sigui satisfactori i quina és la millor estratègia per a l'Administració per a donar el millor servei als ciutadans, considerant les limitacions dels seus recursos.La recerca se centra en la millora de la tramitació administrativa en el marc d'una administració simplificada, com ho és la d'Andorra i en l'àmbit de l'avaluació de les polítiques públiques, que cada vegada més s'està convertint és un aspecte clau per als gestors públics.

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

  • OLIVARES ALARCOS, ALBERTO: Foundations of ontology-based explainable robots
    Autor/a: OLIVARES ALARCOS, ALBERTO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 18/12/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa pública Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
    Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | FOIX SALMERON, SERGIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: BEETZ, MICHAEL
         SECRETARI: RODRIGUEZ AGUILAR, JUAN ANTONIO
         VOCAL: SRIDHARAN, MOHAN
    Resum de tesi: Un desafiament crític en el disseny de robots que operen mentre interactuen amb humans és garantir l'entesa mutu, fet que contribueix a construir interaccions fiables entre humans i robots. És una tasca àrdua ja que els escenaris interactius solen ser incerts, cosa que exposa els robots a situacions exògenes que afecten les seves activitats en curs. En aquests casos, els robots han de percebre i reconèixer canvis inesperats a l'entorn, representar-los, raonar sobre ells i decidir com adaptar-s'hi. Sens dubte això modificarà el coneixement intern dels robots, i és just suposar que part de les noves creences dels robots podrien estar ocultes a altres agents com els humans. Per tant, els robots també han de ser capaços de comunicar o d'explicar el coneixement rellevant sobre les actualitzacions d'aquestes creences. En aquest context, aquesta tesi investiga l'ús d'ontologies com un marc integrador per a la construcció d'explicacions de robots, particularment dins d'entorns interactius que involucren a humans. A aquest efecte, la tesi comença formulant l'abast del coneixement del domini rellevant a conceptualitzar i continua proposant nous models i mètodes ontològics per a la generació d'explicacions robòtiques basades en ontologies. La primera part de la tesi analitza dues contribucions principals: una revisió i una classificació sistemàtica de l'estat de l'art que redueix el possible conjunt de fenòmens de la realitat a conceptualitzar, i la investigació i el desenvolupament de nous mètodes de percepció de robots per extreure'n a partir dexperiències realistes dun robot els patrons comuns de la conceptualització objectiu. La segona part analitza les dues contribucions restants: l'anàlisi ontològica i el modelatge del coneixement del domini objectiu, i el disseny i el desenvolupament d'algorismes per construir explicacions de robots basades en ontologies. Cal assenyalar que els diferents models i algorismes ontològics es van validar principalment en escenaris robòtics col·laboratius i adaptatius. Tot i això, van ser concebuts des d'una perspectiva fonamental i creiem que el seu valor científic s'extrapola a altres dominis d'aplicació (per exemple, la robòtica assistencial). En general, les contribucions científiques daquesta tesi estableixen una base sòlida per al domini dels robots explicables basats en ontologies, impulsant el disseny de robots interactius fiables.

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS

  • ANICH GUTIÉRREZ, NICOLAS ENRIQUE: Metodología para el rediseño de cadenas de suministro multinegocio
    Autor/a: ANICH GUTIÉRREZ, NICOLAS ENRIQUE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
    Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 02/12/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Aula 28.8 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
    Director/a de tesi: MATEO DOLL, MANUEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: DE CASTRO VILA, RODOLFO
         SECRETARI: CALLEJA SANZ, GEMA
         VOCAL: BENEDITO BENET, ERNEST
    Resum de tesi: Cada cadena de subministrament sorgeix com a resposta a una nova necessitat, ja sigui per nous grups de clients o noves formes de comunicació amb els clients. A mesura que la realitat evoluciona es dissenyen noves cadenes desubministrament, moltes semblants a les ja existents. Actualment, es poden gestionar de forma independent diverses cadenes de subministrament d’una mateixa organització, ja sigui per a diferents grups de clients o diferents canals de màrqueting. És un cas multinegoci. Alhora, els canvis a l’entorn porten els ges tors a modificar la configuració de les cadenes de subministrament, cosa que és un redisseny. Complementàriament, la literatura acadèmica tracta àmpliament del disseny de les cadenes de subministrament, mentre del redisseny ho fa de forma limitada; així mateix, tampoc no és freqüent tractar la reconfiguració multinegoci.En aquest treball, es desenvolupa una metodologia de redisseny de diverses cadenes de subministrament corresponents a sengles negocis en una estructura de xarxa anomenada REDNURS (Re-Design Network Under Risk and Synergies).Aquesta metodologia, basada en una successió de passos, determina les etapes i els nivells de complementarietat d’una cadena pivot respecte a altres. Els efectes de les sinergies no només comprenen simples complementarietats d’activitats, sinó que tenen en compte els diferents nivells de decisió (estratègic, tàctic i operatiu) i les dimensions (estàtica i dinàmica) a les cadenes de subministrament.Per això, es desenvolupa el mètode MESHAV (Methodology of Evaluated Synergies Horizontally And Vertically). El seu objectiu és, per una banda, assolir el mesurament de les fonts sinèrgiques i obtenir un Factor Sinèrgic Horitzontal. D’altra banda, cal avaluar el comportament dinàmic, cos a que s ’aconsegueix mitjançant un Factor Sinèrgic Vertical derivat dels resultats obtinguts en la fase estructural. Tots aquests canvis estructurals i dinàmics permeten obtenir el Factor Sinèrgic Global de la xarxa, el resultat del qual es reflecteix en un redisseny a priori de cada cadena multinegoci.L’ús d'eines qualitatives i quantitatives permet obtenir, a partir d’una solució a priori lliurada per MESHAV, un grup de diferents tipus d’arquitectures que tenen en compte nivells d’inventari, temps de processament, cos tos i nivells de s servei.Per això, es des envolupen algorismes per optimitzar el redisseny d’aquesta xarxa multinegoci, per a això es parteix de models estàtics, per a la dimensió estructural i dinàmics, per a l’evolució dels fluxos. Les eines utilitzades són, en primer lloc, models de simulació en conjunt amb sistemes AHP (Analytic Hierarchy Process) i TOPSIS (Technique for Order of Preferences by Similarity to Ideal Solution). La simulació permet analitzar la dimensió dinàmica; a partir d’un conjunt d'escenaris i configuracions , s ’obtenen indicadors dinàmics com ara els temps i els nivells d'inventari. Aquest resultat serveix com a dada de partida per a la resolució de la dimensió estàtica mitjançant models de programació lineal, sigui per a l’etapa de fabricació o per a la de distribució.Durant aquest treball es demostra l’aplicabilitat de la investigació en desenvolupar el redisseny de tres cadenes de subministrament del sector farmacèutic d'un país de Sud-Amèrica i també el redisseny per a un grup mundial fabricantd'automòbils de diferents marques.

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

  • DE LA CRUZ JESUS, LUCIA GUADALUPE: Multifunctional eco-friendly aerogel composites for thermal insulation and fire resistant applications.
    Autor/a: DE LA CRUZ JESUS, LUCIA GUADALUPE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
    Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 01/10/2024
    Data de lectura: 22/11/2024
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Defensa pública EEBE, Sala Polivalente del Edificio A, planta baja, Campus Diagonal-Besòs
    Director/a de tesi: SANCHEZ SOTO, MIGUEL ANGEL | ABT, TOBIAS MARTIN
    Tribunal:
         PRESIDENT: MASPOCH RULDUA, MARIA LLUÏSA
         SECRETARI: CASTILLO LÓPEZ, GERMAN
         VOCAL: ECEIZA MENDIGUREN, MARÍA ARÁNZAZU
    Resum de tesi: La substitució dels polímers derivats del petroli per alternatives naturals requereix superar nombroses limitacions, com ara les que es deriven de les seves baixes propietats tèrmiques i mecàniques, o de la seva inherent baixa resistència al foc. Un mètode habitual per aconseguir un millor aïllament tèrmic és l'ús de sistemes porosos com poden ser les escumes tècniques. Els aerogels, en ser molt porosos i lleugers, són barreres eficaces per a aquest fi. Tot i això, el repte consisteix a trobar una solució en la qual les anteriorment esmentades propietats estiguin optimitzades.Aquesta tesi pretén demostrar que, mitjançant l'ús de materials i processos respectuosos amb el medi ambient, és possible crear aerogels multifuncionals amb propietats optimitzades, posicionant-los com a alternatives viables, entre d'altres, a les escumes convencionals.En primer lloc s'estudià el comportament de l'alcohol polivinílic (PVA), que fou modificat a través de la introducció d'alginat, àcid tànnic (TA) i d'argila. Els enllaços per ponts d'hidrogen entre els grups polars dels diversos components van donar com a resultat una millora de les propietats mecàniques en un factor de deu. Tot i això, va ser necessari afegir NaOH i treballar en medi bàsic per superar l'alta atracció entre TA i PVA que inhibia la formació del gel. La matriu d'aerogel de PVA es va entrecreuar utilitzant ions de calci i borat, fet que va conduir a una millora addicional de la estabilitat tèrmica i resistència al foc. Representativament, el pic d'alliberament de calor (PHRR) va disminuir cinc vegades respecte al PVA sense modificar.La gelatina, es va utilitzar com un nou sistema per desenvolupar aerogels híbrids. L'àcid tànnic va jugar un paper crucial, a causa de l'establiment de forts enllaços amb els nuclis actius de la gelatina. Aquest enfoc va donar com a resultat aerogels excepcionalment resistents, aconseguint un augment de fins a 15 vegades en la tensió de fluència. Tant l'acció protectora de les partícules de nanoargila, com la formació d'una capa carbonitzada promoguda per l'acció de l'àcid tànnic, van imparti els aerogels d'excel·lents propietats retardants de flama. A través d'un tractament de recobriment per immersió amb polidimetilsiloxà i nanopartícules de SiO2, va ser possible aconseguir superfícies superhidròfobes.Finalment, es va estudiar el rendiment dels compostos d'alginat d'amoni modificats amb argila i TA en funció de l'orientació induïda durant la liofilització. Es va triar aquest polisàcarid per a la matriu perquè el possible alliberament de nitrogen durant el seu escalfament hauria de reduir la quantitat de gasos combustibles, augmentant doncs, la resistència a foc. L'orientació i la reticulació van demostrar ser passos clau per a la millora de les propietats mecàniques, aconseguint valors tan alts com 305 MPa i de 7 MPa cm³/g per el mòdul i la tensió de fluència respectivament; col·locant aquests sistemes entre els més alts reportats a la literatura. L'evolució de la conductivitat tèrmica va ser coherent amb la predicció dels models existents, augmentant a les mostres orientades axialment a causa de la contribució del mecanisme de convecció. L'estabilitat tèrmica i la resistència al foc van millorar significativament mitjançant l'addició d'àcid tànnic, cosa que va donar com a resultat una taxa d'alliberament de calor de tan sols 21 kW/m² juntament amb l'absència de flama.Així doncs, s'han desenvolupat nous tipus d'aerogels ecològics porosos i ultralleugers que han estat fabricats utilitzant tècniques de liofilització i post-reticulació, aconseguint un excel·lent equilibri entre resistència mecànica, estabilitat tèrmica i resistència al foc. En resum, aquest treball demostra que els aerogels biodegradables i amb base biològica poden esdevenir un enfoc viable quan es busquen alternatives més ecològiques amb propietats comparables als materials escumats tradicionals.
  • REZAYAT, MOHAMMAD: Effect of Laser Surface Texturing on Metastable Austenitic Stainless Steel AISI 301LN
    Autor/a: REZAYAT, MOHAMMAD
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
    Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 18/10/2024
    Data de lectura: 13/12/2024
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: EEBE, aula AA1.06, Campus Diagonal-Besòs
    Director/a de tesi: MATEO GARCIA, ANTONIO MANUEL | ROA ROVIRA, JOAN JOSEP
    Tribunal:
         PRESIDENT: CASALINO, GIUSEPPE
         SECRETARI: FARGAS RIBAS, GEMMA
         VOCAL: LAGUNA BERCERO, MIGUEL ÁNGEL
    Resum de tesi: La texturització superficial amb làser (LST en anglès Laser Surface Texturing) ha emergit com una tècnica versàtil i efectiva per modificar les propietats superficials de materials metàl·lics, oferint un control precís sobre la topografia i microestructura de la superfície. Aquesta tesi doctoral presenta una investigació exhaustiva sobre els efectes de la LST en l'acer inoxidable austenític metaestable AISI 301LN, centrant-se en l'evolució microestructural, la integritat superficial i el comportament de resistència a la corrosió. L'estudi comença amb una caracterització completa de l'AISI 301LN, incloent-hi una anàlisi detallada de la seva composició química, microestructura i propietats mecàniques a diferents escales. Les propietats inherents del material serveixen com a base per avaluar els efectes de la LST. Es realitza una anàlisi experimental mitjançant un Disseny d'Experiments (DoE, en anglès Dessign of Experiments) dels paràmetres clau per al procés de LST, buscant obtenir un coneixement profund dels efectes de la potència del làser, la velocitat d'escaneig i de la distància focal. Es dissenyen i executen una sèrie d'experiments per variar sistemàticament aquests paràmetres, permetent un examen detallat del seu impacte en la morfologia de la superfície, l'estructura dels grans i la composició de fases. L'evolució microestructural resultant de la LST s'investiga utilitzant microscòpia electrònica de rastreig (SEM, en anglès Scanning Electron Microscopy) i espectroscòpia de dispersió d'energia de raigs X (EDS, en anglès Energy-Dispersive X-ray Spectroscopy). Les micrografies de SEM revelen canvis significatius en la topografia de la superfície, incloent-hi la formació de solcs, crestes i altres característiques a la microescala induïdes pel feix làser. L'anàlisi EDS proporciona informació sobre els canvis en la composició i/o transformació de fases, com la formació de la martensita (α'-) prop de la superfície degut als cicles tèrmic d’escalfament i refredament ràpid induïts durant el processament làser. Les propietats mecàniques de les mostres tractades amb LST s'avaluen a diferents escales dimensionals (micro- i macromètrica) utilitzant la tècnica de duresa Vickers, establint una correlació entre els paràmetres del làser i la duresa del material. En aquest sentit, la duresa superficial augmenta amb una major potència del làser i velocitats d'escaneig més baixes, atribuït als canvis microestructurals induïts mitjançant l'energia tèrmica induïda durant el procés. S'utilitza una anàlisi estadística per quantificar la profunditat de la zona d'evolució microestructural, revelant la influència de la potència del làser, la velocitat d'escaneig i la posició de la distància focal en el perfil de profunditat. Aquests anàlisis proporcionen informació valuosa sobre les condicions òptimes de processament per aconseguir les propietats superficials desitjades. La resistència a la corrosió de la LST s'avalua mitjançant proves d'immersió en ambients salins; concretament en una sal de carbonat fos, simulant condicions operatives adverses trobades en aplicacions industrials. L'anàlisi posterior mitjançant SEM-EDS permet examinar la formació de l'òxid i poder conèixer els mecanismes de corrosió associats. Les provetes tractades mitjançant LST, presenten una millor resistència a la corrosió. En general, aquesta tesi doctoral contribueix a una comprensió més profunda de les complexes interaccions entre els paràmetres clau de la LST i la integritat superficial des d'una perspectiva diferent de l'acer inoxidable austenític metaestable AISI 301LN. L'enfoc experimental, combinat amb tècniques avançades de caracterització, millora el coneixement sobre l'evolució microestructural, el comportament mecànic i la resistència a la corrosió en materials metàl·lics modificats superficialment mitjançant la tècnica de LST.

CIÈNCIES DEL MAR

  • ROMERO MARTIN, RUT: Confronting coastal hazards: Contributions to climate change adaptation strategies and planning in the Mediterranean.
    Autor/a: ROMERO MARTIN, RUT
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 15/11/2024
    Hora de lectura: 10:30
    Lloc de lectura: Defensa pública aula C1-002. Escola de Camins
    Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: CIAVOLA, PAOLO
         SECRETARI: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR
         VOCAL: DEL RIO RODRIGUEZ, LAURA
    Resum de tesi: Les àrees costaneres són molt vulnerables al canvi climàtic, amb la pujada del nivell del mar i les tempestes amenaçant tant els ecosistemes com les activitats humanes. La costa mediterrània, densament poblada i econòmicament important, afronta impactes greus. Aquest estudi proposa estratègies d'adaptació per a una gestió flexible i eficaç d'aquests reptes costaners, centrant-se en la costa mediterrània espanyola, especialment en risc per la seva alta densitat poblacional, dependència del turisme i geomorfologia vulnerable. Aquests factors generen una necessitat urgent d'estratègies que mitiguen els riscos tant a curt com a llarg termini. Una de les principals aportacions és la creació d'un Índex de Risc Compost (CRI), que classifica les zones costaneres segons els perills, la vulnerabilitat i l'exposició al risc climàtic. L'índex indica que el 60% dels municipis costaners al llarg de 1.100 km de la costa mediterrània espanyola estan en risc a causa de la geomorfologia i l'espai limitat per a la migració natural de les platges. L'estudi proposa dues estratègies clau d'adaptació: la retirada gestionada per augmentar la resiliència natural de les platges, avaluant la necessitat d'Espai d'Acollida per permetre la migració cap a l'interior, i una altra estratègia per mantenir la funció recreativa de les platges, determinant la Capacitat de Càrrega de la Platja (BCC) i realitzant la regeneració artificial de les platges. Una anàlisi cost-benefici per a la regeneració de platges subratlla la necessitat d'una gestió adaptable a llarg termini que equilibri la protecció ambiental amb el turisme i la funció recreativa de la costa. A més, la investigació analitza de forma detallada l'impacte de les onades de tempesta, especialment en àrees vulnerables com el Delta de l'Ebre, on el risc d'inundació és alt per la baixa altitud del terreny. Es destaca la necessitat de modelar amb precisió les inundacions i planificar de manera proactiva per mitigar riscos futurs i garantir la resiliència de les zones costaneres sota condicions climàtiques incertes. Finalment, la tesi compara projeccions del model de Recessió Costanera Probabilística (PCR) amb la regla de Bruun, revelant diferències importants en zones com el Delta del Llobregat i la costa del Maresme. Aquests descobriments ofereixen valuosos coneixements per dissenyar estratègies d'adaptació localitzades, adaptades a les característiques específiques de cada tram costaner.
  • SAMPER GARCIA, YAIZA JULIA: RENEWAL TIME AS A TOOL FOR WATER QUALITY CONTROL IN PORTS ENVIRONMENTS.
    Autor/a: SAMPER GARCIA, YAIZA JULIA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 12/07/2024
    Data de lectura: 25/11/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula C2-212 de l'ETSECCPB
    Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ESPINO INFANTES, MANUEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: GARCÍA SOTILLO, MARCOS
         SECRETARI: GRIFOLL COLLS, MANUEL
         VOCAL: LORENTE JIMENEZ, PABLO
    Resum de tesi: Actualment, el transport marítim exerceix un paper fonamental en la distribució global de mercaderies, convertint els ports en punts clau de la cadena de subministrament. A més de la seva funció comercial, estan guanyant cada vegada més importància en el sector recreatiu i turístic. En conseqüència, els ports i zones properes estan sotmesos a forts impactes ambientals, especialment a l’entorn aquàtic. Aquesta investigació analitza en sis ports espanyols les variables meteo-oceanogràfiques que influeixen en els fluxos d’entrada i sortida d’aigua i, alhora, en el temps de renovació dels ports. Aquest paràmetre pot servir com a indicador de la qualitat de l’aigua en un domini semiconfinat, ja que està influenciat per una àmplia varietat de factors, incloent-hi condicions ambientals, característiques hidrodinàmiques i la mateixa morfologia del port. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és calcular i plantejar l’ús del temps de renovació com a eina per al control i la millora de la qualitat de l’aigua en entorns portuaris.La primera part d’aquest treball es basa únicament en dades d’observacions obtingudes a partir de campanyes de mesures realitzades als ports de Barcelona, Tarragona i Castelló. En aquesta secció, s’analitzen les condicions meteorològiques i hidrodinàmiques durant les campanyes i s’investiga l’ocurrència de fenòmens de downwelling sota condicions de vent del N/NE; així com d’upwelling durant episodis de vent del S/O. A més, es relacionen aquests esdeveniments amb variacions en el temps de renovació del port i es planteja que, sota condicions anticiclòniques intenses, el temps de renovació augmenta.El segon estudi combina observacions i simulacions numèriques per investigar els dies amb temps de renovació per sobre de la mitjana del període de campanya als ports de Huelva, Gijón i Cartagena. Utilitzant els resultats del sistema SAMOA, s’analitza la influència de forçaments atmosfèrics com el vent i la pressió atmosfèrica en els intercanvis d’aigua entre el port i l’exterior. Els resultats revelen que la majoria dels dies amb un temps de renovació elevat es poden explicar per episodis de vent que afavoreixen l’entrada d’aigua a cada port. Així mateix, les variacions de pressió atmosfèrica generen diferències en el nivell de l’aigua entre l’interior i l’exterior del port, cosa que genera fluxos d’entrada o sortida d’aigua que afecten significativament el temps de renovació.A la tercera part de la tesi, es torna a calcular el temps de renovació als ports de Barcelona, Tarragona i Gijón fent ús del model LOCATE, el qual inclou informació hidrodinàmica euleriana procedent de SAMOA i PARCELS, que és un model numéric de partícules lagrangianes. En aquest cas, es simulen llançaments de partícules a l’interior dels ports per estudiar la circulació i renovació de l’aigua. Els resultats mostren variacions espacials tant horitzontals com verticals en tots els ports. A més, als ports mediterranis (micromareals), el temps de renovació obtingut al fons és superior al de la superfície; no obstant això, al port de Gijón (mesomareal) passa el contrari, és més alt a la superfície.Al llarg dels tres articles que la formen, s’ha caracteritzat la hidrodinàmica de sis ports espanyols, combinant l’ús de dades observacionals amb simulacions numèriques. Aquesta caracterització permet estudiar els intercanvis d’aigua entre el port i l’exterior, així com calcular el temps de renovació, que és clau per garantir la qualitat de l’aigua en aquests dominis semiconfinat. Després d’aquest càlcul, els resultats han revelat diferències significatives en el temps de renovació dels diferents ports en funció de la mida i forma del port, de les condicions i forçaments ambientals i de la ubicació i el règim de marees. Per això, es constata la importància de desenvolupar estratègies de gestió adaptades i basades en les necessitats de cada port per garantir una qualitat de l’aigua adequada.

ENGINYERIA AMBIENTAL

  • ARFELIS ESPINOSA, SERGI: Life cycle assessment as a tool for the industrialisation of chemical and mechanochemical processes
    Autor/a: ARFELIS ESPINOSA, SERGI
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 21/11/2024
    Hora de lectura: 13:00
    Lloc de lectura: Defensa pública lloc ETSECCPB UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
    Director/a de tesi: FULLANA PALMER, PERE | BALA GALA, ALBA | MALPARTIDA GARCIA, IRENE
    Tribunal:
         PRESIDENT: MAIRELES, PEDRO JESÚS
         SECRETARI: DELGADO AGUILAR, MARC
         VOCAL: CANALES MUÑOZ, ROBERTO IVAN
    Resum de tesi: El sector químic és un negoci global de 4 bilions de dòlars i un important ocupador, amb substàncies químiques presents en gairebé tots els productes manufacturats. L'augment de la inversió i de la capacitat innovadora de la indústria química per proporcionar productes segurs i sostenibles serà vital per oferir noves solucions i donar suport a la transició ecològica de la nostra economia i societat. S'han creat múltiples enfocaments i eines per ajudar els químics en el desenvolupament, disseny i aplicació de productes químics. L'enfocament de l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) aplicat al disseny de productes químics i processos ha ajudat els científics a examinar els impactes ambientals amb una perspectiva de cicle de vida. Proporciona una visió global de les càrregues mediambientals, abastant un ampli conjunt d'indicadors ambientals com l'Escalfament Global, el Consum d'Energia Primària, l'Ús de l'Aigua, l'Ús del Sòl o l'Esgotament de Recursos.La present tesi està relacionada amb l'aplicació de l'ACV a la industrialització de processos químics i mecanoquímics. El primer article presenta la revisió bibliogràfica d'ACV de processos químics. El segon article és una altra revisió de processos mecanoquímics. La química i la mecanoquímica són sectors capdavanters en l'aplicació de l'ACV i la seva metodologia és escassa. El desenvolupament d'aquests articles pretén aportar una guia per al desenvolupament d'aquests temes. A més, la tesi prossegueix amb l'avaluació de tecnologies innovadores per a processos químics: producció de zincat càlcic com a ingredient per a bateries recarregables, extracció de cel·lulosa a partir d'encenalls de fusta o extracció de nicotina a partir de fulles de tabac, per exemple.S'ha conclòs que l'elecció de la matèria primera sol ser la principal font d'impacte ambiental d'un procés químic. A més, els balanços de massa i energia, així com el tipus d'energia subministrada per alimentar el procés, són de gran importància com a part de l'inventari del cicle de vida. En seleccionar la unitat funcional (UF) de processos del sector industrial químic, on s'ha de subministrar una quantitat de producte en un temps donat, s'ha de prestar especial atenció. Encara que quedi fora de la pràctica de l'ACV de la cuna a la porta, hi ha variables com el temps de residència de la reacció que fan que el producte final tingui més unitats de servei o més funcions. Per tant, això s'ha de considerar com a informació addicional valuosa en decidir entre alternatives. El resultat de l'ACV amb una UF que depèn només de la massa no té en compte això. Hi ha diversos documents d'ACV químic que ja fan l'estudi amb un cabal com a UF. Un altre exemple és la consideració del mòdul D dins de la EN 15804:2012+A2:2019 per a la consideració d'informació fora de l'abast de la cuna a la porta en els ACV de productes de construcció. D'altra banda, l'escalabilitat dels fluxos de materials des de l'escala de laboratori, on s'obtenen les dades, fins a l'escala pilot o industrial, on s'aplicarà el procés, és de crucial importància. Amb aquest propòsit, s'han utilitzat diferents marcs basats en equacions termodinàmiques, així com modelatge de processos i eines de simulació durant la tesi. Per exemple, s'ha observat que l'optimització energètica des de l'escala de laboratori fins a la industrial és del 20%, de mitjana, arribant a valors màxims del 90% per a alguns equips com el reactor utilitzat en els laboratoris de Deasyl. Finalment, en les comparacions d'ACV, es porta a terme un estudi de l'evolució de l'impacte ambiental tenint en compte la previsió de les barreges d'electricitat en els propers anys segons els informes del Pacte Verd Europeu per interpretar el comportament dels resultats en els pròxims anys.

ENGINYERIA BIOMÈDICA

  • SHIRZADI, MEHDI: Neuromuscular function assessment through EMG in using hybrid learning in real-time
    Autor/a: SHIRZADI, MEHDI
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
    Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 01/10/2024
    Data de lectura: 15/11/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Aula 28.8, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Campus Diagonal Sud, Edifici PI (Pavelló I). Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
    Director/a de tesi: MAÑANAS VILLANUEVA, MIGUEL ANGEL | MARATEB, HAMIDREZA
    Tribunal:
         PRESIDENT: ROCÓN DE LIMA, EDUARDO
         SECRETARI: ALONSO LÓPEZ, JOAN FRANCESC
         VOCAL: GAZZONI, MARCO
    Resum de tesi: Entendre i analitzar amb precisió les senyals d'electromiografia (EMG) és fonamental per a una multitud d'aplicacions, que van des de l'avaluació de la funció muscular fins a la decodificació neural i la interfície. L'objectiu general d'aquesta tesi és obtenir informació nova, detallada i precisa a partir de les senyals EMG i resoldre el problema en temps real per a la seva futura utilitat i aplicació en dispositius d'assistència per a la mobilitat o en tecnologies de rehabilitació motora.Aquest estudi exhaustiu aprofundeix en la complexa tasca de resoldre els potencials d'acció de les unitats motores (MUAPs) superposats dins de les senyals EMG, avaluant els algoritmes existents i proposant metodologies noves per millorar la precisió i l'eficiència.La investigació comença amb una anàlisi comparativa de diversos algoritmes proposats en la literatura per descompondre senyals EMG intramusculars i extreure les formes d'ona dels MUAPs i els temps de dispar. Es revisen els algoritmes Peel-Off (PO), branch and bound (BB), algorisme genètic (GA) i optimització per enfrontament de partícules (PSO) en termes de la seva eficiència per gestionar els MUAPs superposats. Es fan servir dos conjunts de plantilles de MUAP, cadascuna dissenyada per desafiar els algoritmes de manera diferent en termes de rang d'energia i similitud, proporcionant així un marc d'avaluació integral. Es realitzen simulacions de 1000 superposicions per a cada plantilla, amb la resolució posterior utilitzant els algoritmes esmentats. La comparació empra l'equació d'estimació generalitzada i el producte de rang global per discernir diferències significatives en el rendiment i establir un rànquing general, revelant que BB és el millor en tot el conjunt de dades, tot i que amb limitacions en aplicacions en temps real.Sobre aquesta base, es presenta un nou algorisme per resoldre els potencials d'acció superposats tant en EMG intramuscular (iEMG) com en registres intracorticals. L'algorisme proposat, anomenat Correlació Bruta Discreta (DBC) combinat amb BC d'Alta Resolució (HRBC) i Fusió HRBC (FHRBC), demostra resultats prometedors en termes de precisió i eficiència. Les avaluacions de rendiment en conjunts de dades simulats extensos i senyals experimentals d'iEMG destaquen la superioritat de l'algorisme DBC, obrint el camí per a aplicacions de decodificació neural en temps real, crucials en els dominis d'interfície neural i muscular.Ampliant encara més l'abast, l'estudi aborda l'electromiografia de superfície (sEMG) i la seva aplicació en l'estimació de la força muscular. Es proposa un model convexe en temps real novedós, que ofereix interpretabilitat i eficiència en l'estimació de la força a partir de les senyals sEMG. La validació en conjunts de dades de membres superiors i inferiors mostra un rendiment remarcable, amb el mètode proposat superant les tècniques més avançades en diverses mètriques. L'aplicabilitat del model s'estén a la distribució de càrregues, robòtica, rehabilitació i control de pròtesis per a membres superiors i inferiors, destacant el seu impacte potencial en diversos camps.En resum, aquest estudi presenta una exploració exhaustiva de l'anàlisi de senyals EMG, des de la resolució de MUAPs superposats fins a l'estimació de la força en temps real, oferint metodologies i perspectives noves que avancen en les fronteres de la decodificació neural i muscular i les seves aplicacions pràctiques.
  • TOST ABADÍAS, ANA: Cognitive function evaluation in pediatric patients with neurodevelopmental disorders by means of EEG data
    Autor/a: TOST ABADÍAS, ANA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
    Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 01/10/2024
    Data de lectura: 22/11/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Aula 4.2, planta 4, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Campus Diagonal Sud, Edifici PI (Pavelló I). Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
    Director/a de tesi: MAÑANAS VILLANUEVA, MIGUEL ANGEL | BACHILLER MATARRANZ, ALEJANDRO
    Tribunal:
         PRESIDENT: POZA CRESPO, JESÚS
         SECRETARI: TAUSTE CAMPO, ADRIÁN FRANCISCO
         VOCAL: SOLE CASALS, JORDI
    Resum de tesi: Els trastorns del neurodesenvolupament abasten condicions marcades per endarreriments en habilitats motores, socials, del llenguatge i cognitives.Aquests trastorns comparteixen característiques clíniques que fan crucial la identificació de biomarcadors per al diagnòstic, la predicció de resultats i elseguiment de tractaments. La investigació cerebral se centra a entendre funcions normals i anormals mitjançant l'anàlisi de l'activitat cerebral, essencial peravançar en el nostre coneixement.L'electroencefalografia (EEG) és una eina clau per estudiar aquests trastorns. Aquesta tècnica no invasiva ofereix una excel·lent resolució temporal, quepermet mesurar l'activitat cerebral i avaluar les oscil·lacions neurofisiològiques. La seva portabilitat facilita els registres en diversos entorns, incloent-hiinfants petits, i ajuda a comprendre el desenvolupament cerebral típic i atípic.Aquest estudi se centra en biomarcadors basats en EEG per a la síndrome de Rett (RTT), un rar trastorn neurodegeneratiu que afecta principalment lesnenes a causa de mutacions en el gen MECP2 del cromosoma X. Els símptomes apareixen entre els 6 i 18 mesos i progressen causant endarreriments en eldesenvolupament, epilèpsia, dificultats motores i dèficits en la comunicació.Avaluar aspectes cognitius i socials en pacients amb RTT és un desafiament a causa de l'absència de parla i la disminució de moviments intencionats. Noobstant això, la investigació mostra que aquests pacients poden comunicar-se mitjançant la mirada, especialment amb tecnologia de seguiment ocular, laqual cosa permet avaluacions quantificables.L'estudi va investigar les respostes neuronals en pacients amb RTT durant tasques cognitives utilitzant seguiment ocular i EEG sense fils. L'objectiu eramillorar les habilitats neuropsicològiques i proporcionar entrenament cognitiu per corregir dèficits de comunicació. Treballar amb pacients pediàtricsdesperts amb discapacitats intel·lectuals i motores presenta desafiaments a causa d'artefactes, per la qual cosa va ser necessari desenvolupar un mètodeòptim de rebuig d'artefactes per obtenir resultats fiables.La tesi va desenvolupar una estratègia de rebuig d'artefactes eficaç per a tota mena de senyals, explorant mètodes basats en l'energia i la distribució dedades. La validació va incloure la classificació de dades per variabilitat i l'ús d'estimadors de densitat per a la visualització i categorització probabilística.El segon objectiu va ser avaluar canvis en l'activació cerebral per l'entrenament cognitiu durant quatre dies, utilitzant anàlisi espectral d'EEG en estat derepòs amb els ulls oberts (EO-RS), entrenament actiu (AT) i passiu (PT). L'objectiu era entendre com l'entrenament influeix en els patrons d'activitat cerebralamb el temps i entre estats.El tercer objectiu va ser avaluar la connectivitat durant una sessió, comparant AT i PT amb EO-RS. Es va avaluar utilitzant la coherència espectral (MSC) i lafunció d'informació mútua creuada (CMIF) per determinar si l'estimulació cognitiva millora la connectivitat cerebral i el flux d'informació, amb la finalitatd'identificar el protocol més efectiu i guiar intervencions terapèutiques.En conclusió, aquesta tesi avança en la comprensió del RTT i les seves intervencions terapèutiques. L'estratègia de rebuig d'artefactes va abordardesafiaments en l'anàlisi d'EEG per a pacients pediàtrics amb trastorns del neurodesenvolupament. Els resultats van mostrar beneficis de l'entrenamentcognitiu, com canvis cap a bandes de freqüències ràpides, major connectivitat i menor asimetria cerebral. Aquests coneixements recolzen eldesenvolupament de teràpies personalitzades per millorar els resultats en el RTT.

ENGINYERIA CIVIL

  • CORTELLESSA, DAVIDE: A face-centred finite volume solver for viscous laminar incompressible flows using OpenFOAM
    Autor/a: CORTELLESSA, DAVIDE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 13/11/2024
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
    Director/a de tesi: HUERTA CEREZUELA, ANTONIO | GIACOMINI, MATTEO
    Tribunal:
         PRESIDENT: SEVILLA CÁRDENAS, RUBÉN
         SECRETARI: FERNANDEZ MENDEZ, SONIA
         VOCAL: PEROTTO, SIMONA
    Resum de tesi: Les simulacions de fluxos incompressibles són essencials per a nombroses aplicacions en ciència i enginyeria, com ara el disseny biomèdic o l'aerodinàmica de vehicles. Els mètodes tradicionals de volums finits (FV), com l'utilitzat a OpenFOAM centrat en cel·les (CCFV), requereixen malles d'una certa qualitat, sent especialment rellevant l'ortogonalitat de les cares i la distorsió de les cel·les. Aquestes restriccions generen pèrdues de precisió i, per tant, en geometries complexes, condueixen a procediments de generació de malles pesats i costosos. Aquesta tesi aborda aquestes qüestions desenvolupant una metodologia de volums finits centrada en cares (FCFV) per a fluxos incompressibles laminars, implementada directament a OpenFOAM.El mètode FCFV és una variant de baix ordre del mètode mixt i híbrid de Galerkin discontinu, conegut per les seves sigles en anglès HDG (Hybridizable Discontinuous Galerkin). Aquesta metodologia FCFV mostra convergència de primer ordre per a la velocitat, la pressió i el gradient de velocitat sense necessitat de cap reconstrucció, reduint així la sensibilitat a la malla. És important destacar que l'FCFV compleix la condició de Ladyzhenskaya-Babuška-Brezzi (LBB), evitant, a diferència de la metodologia estàndard d'OpenFOAM, condicions de contorn no físiques en la pressió i l'ús obligatori de mètodes de pas fraccionat per complir amb LBB. Per tant, l'FCFV pot utilitzar formulacions monolítiques per a l'acoblament velocitat-pressió.La principal contribució d'aquesta tesi és la integració eficient de la metodologia FCFV a OpenFOAM, oferint una alternativa robusta per a geometries complexes i/o malles distorsionades. S'han implementat formulacions per a problemes estacionaris i transitoris. A més, es proposa una nova formulació de pressió híbrida, també de baix ordre i basada en cares, per a millorar la precisió en simulacions amb alts nombres de Reynolds.Així mateix, es presenta una àmplia sèrie de proves i validacions que es comparen amb la metodologia estàndard d'OpenFOAM, demostrant la robustesa i precisió de l'FCFV, especialment en malles amb manca d'ortogonalitat i amb gran distorsió. Els resultats indiquen que l'FCFV manté la convergència òptima de primer ordre i supera els CCFV estàndard en malles distorsionades. La metodologia FCFV desenvolupada ofereix una alternativa valuosa per als usuaris d'OpenFOAM amb geometries complexes, i això permet l'ús de malles no estructurades i estirades sense sacrificar precisió ni estabilitat.
  • GARRIDO SALSAS, FRANCISCO JAVIER: THE IMPACTS OF MAIN TRENDS ON THE PORT SECTOR. EVOLUTION TOWARDS A NEW GENERATION OF GREEN AND DIGITAL PORTS
    Autor/a: GARRIDO SALSAS, FRANCISCO JAVIER
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 02/12/2024
    Hora de lectura: 12:30
    Lloc de lectura: ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
    Director/a de tesi: SAURI MARCHAN, SERGI
    Tribunal:
         PRESIDENT: TRUJILLO CASTELLANO, LOURDES
         SECRETARI: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
         VOCAL: CAMARERO ORIVE, ALBERTO
    Resum de tesi: Les tendències en logística, tecnologia i energia estan resultant en canvis en els models de negoci tradicionals i en els rols dels ports. Atès que l'ecosistema portuari serà considerablement diferent en les pròximes dues dècades, els responsables de la presa de decisions han d'estar al corrent d'aquestes tendències per a prioritzar inversions i construir nous plans estratègics d'una manera més dinàmica. Els resultats d'aquesta tesi contribuiran a l'estat de l'art dels Ports del Futur en identificar les principals tendències que impactaran en els ports a llarg termini (2040). Els impactes s'identifiquen a través de la metodologia Delphi, aplicant-la en la Comunitat Portuària de Barcelona. La recerca ha permès identificar quins són els factors clau que transformaran els ports: les mesures per a descarbonitzar el transport marítim i les cadenes de subministrament; els projectes d'economia circular per a produir productes in situ i sota demanda en les àrees portuàries; noves infraestructures físiques i digitals per a vehicles i terminals portuàries automatitzades i connectades; i, finalment, una digitalització completa per a oferir nous serveis (traçabilitat, optimització d'escales, etc.). Aquestes tendències canviaran l'ecosistema empresarial portuari a llarg termini. La recerca utilitza la metodologia de Business Canvas Model per a identificar les futures dinàmiques de gestió portuària, els rols i les estratègies. Els resultats delineen accions conceptuals a considerar i introduir en la planificació portuària per a assegurar el seu creixement sostenible en harmonia amb les seves societats pròximes. Les conclusions basades en l'estudi de cas del Port de Barcelona s'han estès a altres ports europeus. La tesi estudia l'evolució de les dimensiones dels vaixells, un factor rellevant per a planificar les inversions necessàries en la infraestructura portuària. L'anàlisi se centra en el segment de contenidors, que és un dels més rellevants en el comerç marítim. Des del naixement del vaixell portacontenidors, hem vist un impressionant augment de les seves dimensions amb l'objectiu d'aprofitar les economies d'escala. Malgrat el creixement exponencial experimentat en aquest sector, es qüestiona si és possible aconseguir unes dimensions màximes, com ha ocorregut amb els vaixells de càrrega a granel i, recentment, amb els avions. Basat en l'economia d'escala, infraestructura portuària, demanda, tendències ambientals i criteris de disseny naval, s'ha estimat el les dimensiones màximes dels portacontenidors. Els resultats suggereixen que encara són possibles lleugers increments en la grandària dels vaixells. Aquesta tesi permet a les Autoritats Portuàries comprendre les necessitats de la indústria de contenidors per a planificar l'expansió i inversió necessària en els seus ports.En termes de sostenibilitat social, la recerca explora com impactaran les tendències identificades en el capital humà dels ports, centrant-se en la introducció de noves tecnologies. Entre altres, les TIC, la tecnologia cloud, 5G, automatització, realitat augmentada, intel·ligència artificial, blockchain i Big Data Analytics conduiran a diversos canvis importants en el mercat laboral portuari. La tesi analitza els impactes d'aquests canvis en les capacitats i formació del personal portuari, basant-se en qüestionaris i entrevistes a ports rellevants de diferents continents.Finalment, en termes de sostenibilitat ambiental, la tesi explora mesures per a la descarbonització dels ports, atès que s'espera que sigui un factor estratègic clau. En aquesta dimensió, la tesi es focalitza en una de les mesures amb major impacte en la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i la contaminació de l'aire, que és l'electrificació dels molls, presentant l'estat d'art, les barreres, els desafiaments i els impactes sobre l'estratègia de Transició Energètica.
  • MALIKOSKI VIEIRA, LUAN: Low-order face-based approaches for incompressible computational fluid dynamics
    Autor/a: MALIKOSKI VIEIRA, LUAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
    Modalitat: Conveni Cotutela
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 29/11/2024
    Hora de lectura: 15:30
    Lloc de lectura: Defensa pública ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona)
    Director/a de tesi: HUERTA CEREZUELA, ANTONIO | GIACOMINI, MATTEO | SEVILLA CÁRDENAS, RUBÉN
    Tribunal:
         PRESIDENT: HASSAN, OUBAY
         SECRETARI: NOGUEIRA GAREA, XESÚS ANTÓN
         VOCAL: CARDIFF, PHILIP
    Resum de tesi: Les simulacions de fluxos incompressibles laminars i turbulents eficients, robustes i precises són essencials en molts problemes que es presenten en ciència i enginyeria. Les estratègies numèriques de baix ordre, és a dir, els mètodes de volums finits (FV) basats en cel·les i en vèrtexs, continuen sent els més habituals en la dinàmica de fluids computacional (CFD). Això és especialment freqüent en entorns industrials, ja que els mètodes FV són força robustos i tenen un bon equilibri entre el cost computacional i la precisió. No obstant això, aquests mètodes presenten encara reptes importants com, per exemple, l'estabilització dels fluxos dominats per la convecció, la incompressibilitat per les aproximacions velocitat-pressió o la reconstrucció dels fluxos numèrics en malles no perfectament ortogonals.El mètode de volums finits centrats en cares (FCFV) és una alternativa als mètodes de FV estàndards. Derivat d'una formulació mixta del mètode de Galerkin discontinu, l'FCFV evita la reconstrucció dels fluxos a les cares de les cel·les, fent que la seva precisió i convergència siguin pràcticament insensibles a la qualitat de la malla. A més, compleix la condició de Ladyzhenskaya-Babuška-Brezzi (LBB) sense necessitat d'un tractament especial per a l'acoblament velocitat-pressió.Aquesta tesi presenta per primera vegada l'aplicació del mètode FCFV per a la simulació de fluxos incompressibles laminars i turbulents. La formulació es basa en les equacions de Navier-Stokes fent la mitjana per Reynolds (RANS) acoblades amb el model negatiu de Spalart-Allmaras (SA). També es proposen tres noves tècniques d'estabilització de la convecció inspirades en mètodes numèrics dissenyats per a resoldre el problema de Riemann, juntament amb estratègies de solució monolítiques o fraccionades per al sistema RANS-SA, a més de dues estratègies de relaxació per avançar en pseudotemps. Així mateix, s'introdueix una nova formulació amb pressió híbrida per millorar la precisió del mètode FCFV en simulacions de flux laminar, enriquint l'espai de pressió mitjançant condicions d'incompressibilitat relaxades.Tant l'FCFV com el mètode de pressió híbrida aconsegueixen una convergència de primer ordre en la velocitat, en el tensor gradient de velocitat i en la pressió. Això permet determinar amb precisió magnituds d'interès habituals en enginyeria com la resistència de fricció del fluid, fonamental per a l'arrossegament i la sustentació, tant en malles estructurades com no estructurades. Evitant la reconstrucció de gradients, aquests mètodes són menys sensibles a la qualitat de la malla, fins i tot en malles molt distorsionades. Exemples numèrics, tant laminars com turbulents, així com estacionaris o transitoris, permeten avaluar el funcionament, la precisió i la robustesa de les metodologies proposades. Aquests mètodes, que s'han implementat en Fortran 90, posen les bases per a la incorporació de les tècniques FCFV a la comunitat de CFD. El treball conclou amb una discussió detallada sobre la implementació del codi FCFV en Fortran 90.
  • SANZ RAMOS, MARCOS: Numerical modelling of non-Newtonian shallow flows
    Autor/a: SANZ RAMOS, MARCOS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 30/09/2024
    Data de lectura: 18/12/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Defensa pública ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
    Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST
    Tribunal:
         PRESIDENT: SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
         SECRETARI: SANCHEZ JUNY, MARTI
         VOCAL: LÓPEZ GÓMEZ, DAVID
    Resum de tesi: La modelització numèrica de fenòmens naturals, especialment els relacionats amb el clima, que suposen el 90% dels desastres mundials, és essencial per analitzar i predir situacions de risc per a les persones, l’economia i el medi ambient. L’evolució d’aquestes eines numèriques, des de simples models unidimensionals a complexos models tridimensionals, per simular riscos hidrològics com inundacions, moviments de masses i allaus és un desafiament, especialment aquells en què el fluid es pot caracteritzar com a fluxos no Newtonians.Aquesta tesi doctoral es centra en l’extensió d’Iber, una eina numèrica hidrodinàmica bidimensional mitjana en profunditat, per simular fluxos superficials no Newtonians. Per això, s’ha desenvolupat un esquema numèric propi basat en una discretització descentrada per garantir que els termes d’esforços tensionals no dependents de la velocitat contrarestin les forces de pressió. Això garanteix la detenció del fluid d’acord amb les propietats reològiques del mateix, fins i tot en pendents pronunciats i geometries complexes. El codi a més d’estar validat i aplicat en situacions reals de fluxos superficials no Newtonians comuns i no comuns, ha estat completament integrat a la interfície gràfica d’usuari d'Iber. Això facilita la construcció del model, la seva configuració i la visualització de resultats, convertint el nou codi en una suite de programari completament operativa per a tots els professionals.

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

  • MENDUIÑA MONTERO, RAUL: Estudio teórico y experimental del refuerzo mediante recrecido de encepados rígidos de hormigón armado
    Autor/a: MENDUIÑA MONTERO, RAUL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
    Tribunal:
         PRESIDENT: TORRES LLINAS, LLUÍS
         SECRETARI: OLLER IBARS, EVA MARIA
         VOCAL: FERNANDEZ PEREZ, IGNASI
    Resum de tesi: La necessitat de reforçar fonaments en estructures existents ha adquirit gran rellevància a causa de l'envelliment de les construccions i a la creixent demanda de major capacitat estructural, com a conseqüència de canvis en el seu ús o d'actualitzacions normatives. En el cas de fonaments rígids de formigó armat, aquests solen comportar-se com a regions D, zones on les tensions i deformacions no segueixen un patró lineal, cosa que requereix enfocaments de disseny especialitzats. Tot i que el reforç de regions B ha estat objecte de nombrosos estudis, les investigacions sobre el comportament de regions D, com els fonaments rígids, són escasses. Aquesta tesi aborda aquesta llacuna, analitzant el comportament i les tècniques de reforç mitjançant recrescut d’enceps rígids de formigó armat, una solució que incrementa la seva capacitat estructural. Es posa especial èmfasi en l'aplicació del Mètode de Bieles i Tirants (MBT), particularment adequat per a regions D, ja que simplifica el comportament no lineal de les tensions en aquestes estructures, facilitant la comprensió dels mecanismes estructurals involucrats.La investigació combina una revisió exhaustiva de la literatura amb una campanya experimental, en la qual es van avaluar reforços d’enceps rígids de formigó armat mitjançant el seu recrescut. Els assajos experimentals i les Anàlisis No Lineals mitjançant Elements Finits (NLFEA) van permetre estudiar el comportament estructural dels enceps en diferents configuracions. L'anàlisi dels resultats mostra que el recrescut és una tècnica eficaç per millorar la capacitat estructural dels fonaments, tot i que el seu èxit depèn de factors com la qualitat de les juntes entre el formigó nou i l'existent, així com, en menor mesura, de la disposició de les armadures secundàries. Així mateix, es va analitzar el comportament en Estat Límit de Servei (ELS) i es van plantejar models de bieles i tirants, amb tirants de formigó la tensió dels quals varia amb l'evolució de l'amplada de les fissures. Aquests models són capaços d'explicar de manera coherent el comportament observat experimentalment en tot el rang de càrrega.Després de la presentació dels resultats experimentals, es comparen diferents metodologies de disseny i es proposa l'ús del MBT per a enceps reforçats, amb un enfocament particular en la verificació de les bieles que travessen les juntes entre la part original i la recrescuda. Els resultats no només són aplicables a diversos escenaris estructurals, sinó que també estableixen una base sòlida per a futures investigacions sobre reforç de regions D, contribuint significativament a la preservació i millora de les estructures existents.

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

  • ARMENGOL PROFITÓS, MARINA: Cobalt-Ruthenium Bimetallic Catalysts for Dry Reforming of Methane
    Autor/a: ARMENGOL PROFITÓS, MARINA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/09/2024
    Data de lectura: 03/12/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: EEBE - Sala Polivalent - Edifici A - Campus Diagonal-Besòs
    Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: MEDINA CABELLO, FRANCISCO
         SECRETARI: CABOT CODINA, ANDREU
         VOCAL: VELASCO VÉLEZ, JUAN JESÚS
    Resum de tesi: Els processos utilitzats a dia d avui per a la producci d hidrogen i gas de s ntesi requereix alternatives m s sostenibles per tal d avan ar en la necess ria descarbonitzaci per lluitar contra la crisis clim tica. Actualment, el proc s de producci principal s el reformat de met amb pres ncia d aigua utilitzant gas natural. En la present tesis, l s del reformat sec de met (DRM) es proposa com a m tode de producci del gas de s ntesi. El DRM s una alternativa atractiva ja que els dos reactius, met i di xid de carboni, s n gasos amb un alt potencial d escalfament global. A m s a m s, aquests dos gasos es troben conjuntament en el biog s resultant de la digesti anaer bica de la mat ria org nica. En l actual estat de l art, els catalitzadors de n quel suportats en un ampli rang d xids met l lics han estat extensament estudiats. Malgrat aix , el principal desavantatge que presenten s l acumulaci de carboni que causa la seva desactivaci . En el cap tol 4, s ha estudiat l aplicaci d un catalitzador bimet l lic de Co-Ru suportat en CeO2. Els diferents catalitzadors han estat preparats mitjan ant la impregnaci convencional i un m tode mecanoqu mic. S ha realitzat un cribratge de l activitat catal tica i s ha utilitzat la caracteritzaci in-situ (NAP-XPS i XRD) per con ixer la naturalesa i el comportaments dels centres actius catal tics. S ha observat com l addici de ruteni afecta directament la reductibilitat de les esp cies de cobalt i d na lloc a nanopart cules m s petites, com es mostra en la reducci programada per temperatura (H2-TPR) i XRD, respectivament. Els resultats de NAP-XPS mostren com el ruteni s capa de modificar la interacci metall-suport, evidenciat per una proporci de Ce3+/Ce m s gran a les mostres bimet l liques. El m tode de s ntesi influeix en la dispersi de Co i Ru en la superf cie; les dades de NAP-XPS suggereixen una concentraci de Ru m s alta en la superf cie de les mostres bimet l liques sintetitzades per ball-milling, cosa que indica la formaci de petits cl sters de Ru durant la s ntesi, tal i com es confirma per les imatges de TEM. Les mostres preparades per mecanoqu mica, tant monomet l liques com bimet l liques, presenten una major activitat i estabilitat que les sintetitzades pel m tode d impregnaci convencional, aconseguint majors conversions de CH4 i CO2. El catalitzador CoRu/CeO2-BM s estable durant 24 hores a 700 C i amb un rati H2/Co mitjana propera a 1. En el cap tol 5, s'ha estudiat l aplicaci de la mateixa formulaci CoRu suportada en l xid mix Mg-Al-O. Per aquests catalitzadors, l efecte de l adici de Ru i l s de diferents precursors tamb s ha estudiat, observant un efecte en l activitat catal tica i l estabilitat relacionada amb una sin rgia entre el Co i el Ru. Mitjan ant l eina del Disseny d Experiments , l impacte de diferents par metres de la s ntesi mecanoqu mica, com ara la freq ncia de molta, el temps de molta i l odre addici dels precursors s ha estudiat. Cal destacar que les mostres sintetitzades per mecanoqu mica mostres una menor quantitat de dip sits de carboni, que s atribueix a l arquitectura particular del centres actius catal tics. Finalment, en el cap tol 6, s ha caracteritzat en condicions d operaci (espectrosc pia d absorci de raigs X i difracci de raigs X) les principals mostres sintetitzades en els cap tols previs. Addicionalment a l estudi del reformat en sec, petites quantitats de vapor d aigua s han afegit a la reacci per tal d estudiar la combinaci de reformats de met (CRM), on tenen lloc simult niament la reacci del reformat en pres ncia d aigua i la del reformat en sec. S observa tamb com en el CRM els dip sits de carboni per la mostra preparada per mecanoqu mica s substancialment menor que en aquella sintetitzada per impregnaci convencional.
  • LECHTENBERG, FABIAN: Multi-actor multi-criteria decision-making methods and tools for the implementation of industrial symbiosis and circular economy solutions in the process industry
    Autor/a: LECHTENBERG, FABIAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/10/2024
    Data de lectura: 26/11/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa pública EEBE, Sala Polivalent, Ed. I, I0.1, Campus Diagonal - Besós.
    Director/a de tesi: GRAELLS SOBRE, MOISES | ESPUÑA CAMARASA, ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: CABALLERO SUÁREZ, JOSÉ ANTONIO
         SECRETARI: MONTASTRUC, LUDOVIC
         VOCAL: LEONARD, GRÉGOIRE
    Resum de tesi: Aconseguir un model de desenvolupament més sostenible és una tasca tan urgent com complexa. Paradigmes com l’economia circular (CE) i la simbiosi industrial (IS) pretenen abordar aquest desafiament promovent estratègies per aconseguir un ús més eficient dels recursos disponibles i una reducció dels residus generats.. Tanmateix, la implementació d’aquests paradigmes afronta reptes pràctics que dificulten la seva aplicació. Malgrat la disponibilitat de mètodes i eines d’integració de processos (PI) per identificar oportunitats per compartir recursos i tancar cicles de materials en la indústria de processos, i tot i que la creixent potència computacional disponible permet la seva aplicació a problemes cada vegada més complexos, el desafiament pràctic continua sent demostrar de manera quantitativa, justa i transparent que les solucions proposades satisfan els objectius de tots els decisors implicats.Impulsada per aquest repte, aquesta Tesi té com a objectiu desenvolupar entorns de modelització i optimització que facilitin la presa de decisions davant problemes multi-actor i multi-criteri. Per aconseguir això, es proposa utilitzar mètodes basats en la Teoria de Jocs (GT) per abordar el problema multi-actor, valorant les alternatives a partir d’una Avaluació del Cicle de Vida dels materials (ACV) que permeti obtenir indicadors quantitatius, comparables i transparents en un entorn multi-criteri. La Tesi se centra en la indústria de procés i els mètodes de solució desenvolupats aprofiten conceptes de l’enginyeria de processos i la programació matemàtica.En la primera part d'aquesta Tesi, s’utilitza la GT com una eina per trobar solucions que siguin justes i acceptables per a tots els actors implicats. S'apliquen mètodes d'assignació de beneficis a problemes de PI, dissenyats mitjançant un mètode proposat per assolir beneficis específics (econòmics i ambientals) mitjançant la introducció de tecnologies de conversió de residus en recursos. A més, es proposa i aplica un mètode basat en situacions de competència de Stackelberg per a la identificació de resultats estables en la negociació no cooperativa entre els actors involucrats en els sistemes de conversió de residus en recursos, aplicat a un cas de reciclatge de residus plàstics.La segona part utilitza l’ACV com una eina per quantificar els beneficis ambientals de la implementació de solucions de CE i IS, com a procediment per considerar de manera sistemàtica els efectes en cadena de factors com el desplaçament de càrregues i els efectes de rebot. A més, aquesta Tesi avança en l’optimització del cicle de vida (OCV) integrant la programació matemàtica amb l’ACV per aprofitar l’extensa informació de les bases de dades comercials d’inventaris del cicle de vida (ICV). Les contribucions pràctiques inclouen el desenvolupament del mètode ``Optimització del Cicle de Vida basada en Python’’ (PULPO), explota les bases de dades d’ICV per valorar globalment les decisions individuals dels processos involucrats i les seves interdependències. Aquest enfocament permet la consideració d’objectius de la cadena de subministrament global en la presa de decisions d'enllaços concrets de la cadena.La tercera part sintetitza els coneixements desenvolupats en les dues parts anteriors i proposa l'entorn PI-MAMCA, que inclou procediments quantitatius d’avaluació de l’estabilitat en l'assignació de beneficis basats en procediments prèviament establerts per a la presa de decisions en problemes multi-actor i multi-criteri. Per primera vegada, es proposa una assignació simultània de diversos beneficis entre múltiples actors, demostrant que, fins i tot considerant múltiples criteris, existeixen solucions justes i acceptables.

ENGINYERIA ELÈCTRICA

  • DADJO TAVAKOLI, SAMAN: Control Design for Converters in Modern Power System
    Autor/a: DADJO TAVAKOLI, SAMAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/09/2024
    Data de lectura: 22/11/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Aula 28.8 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
    Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | PRIETO ARAUJO, EDUARDO
    Tribunal:
         PRESIDENT: WANG, XIONGFEI
         SECRETARI: RENEDO ANGLADA, FRANCISCO JAVIER
         VOCAL: LINDNER, MARCO
    Resum de tesi: El comportament dinàmic del sistema de potència modern està cada vegada més influenciat per la dinàmica dels convertidors de potència. A nivell de generació, un gran volum d'energia eòlica i solar amb els seus convertidors de potència a gran escala està substituint els generadors síncrons convencionals. A nivell de transmissió, molts projectes de corrent continu d'alta tensió (HVDC) basats en la tecnologia Modular Multilevel Converter (MMC) s'encarreguen de transferir l'eòlica marina als centres de càrrega o interconnectar dues xarxes de CA per millorar la seguretat del subministrament. El nivell de consum també s'enfronta a una integració tan alta dels convertidors de potència, ja que les càrregues flexibles modernes, com ara vehicles elèctrics, accionaments de motors industrials i electrolitzadors d'hidrogen recents, es connecten al sistema elèctric mitjançant convertidors de potència. Aquesta transformació en els nivells de generació, transmissió i consum condueix a una dinàmica de potència que mai s'havia experimentat abans en els sistemes de potència convencionals.L'elevada penetració dels convertidors de potència pot provocar diversos reptes: reducció de la inèrcia total del sistema i de la potència de curtcircuit, excitació d'interaccions indesitjables entre llaços de control, reducció del marge d'estabilitat i pèrdua de dispositius en el context de fallada (FRT). Aquests reptes es poden abordar mitjançant ajustos adequats en els sistemes de control dels convertidors de potència.A nivell de transmissió, aquesta tesi se centra en la millora del comportament dinàmic dels sistemes HVDC. Es proposa una metodologia per estudiar l'estabilitat del senyal petit i avaluar les interaccions potencials que poden passar entre els bucles de control de dues estacions convertidores HVDC. A continuació, es desenvolupa un controlador multivariable basat en la pràctica de disseny H-inf per optimitzar el comportament dinàmic del sistema. Com a estudi de seguiment, s'adopta un enfocament de control de sintetització-mu per fer que el control HVDC sigui resistent a les variacions en la impedància de la xarxa de CA. En el context del rendiment FRT, el funcionament de falla del sistema HVDC es millora mitjançant les modificacions adequades als bucles de control MMC. Finalment, es realitza un breu estudi sobre el disseny de control de caiguda de tensió de CC en un sistema HVDC multiterminal.A nivell de generació, aquesta tesi investiga el comportament dinàmic del control de formació de xarxa durant esdeveniments de falla en un sistema d'energia de baixa inèrcia. Investiga la complicació relacionada amb els codis de xarxa existents i suggereix dos controls FRT per al suport de la tensió de CA durant la recuperació de fallades.Com a darrer pas, aquesta tesi avalua la viabilitat de càrregues flexibles modernes per proporcionar serveis de formació de xarxa a la xarxa elèctrica de baixa resistència. Com a exemple s'utilitza un electrolitzador d'hidrogen i les limitacions operatives relacionades amb la producció d'hidrogen estan vinculades a les funcionalitats de formació de la xarxa.

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

  • BANDAHALLI MALLAPPA, PRASAD KUMAR: Design and Implementation of High-Level Multilevel Inverters: Focusing on 15-level, 25-level, and 33-level Topologies with Asymmetrical Configuration and Optimal Component Choices
    Autor/a: BANDAHALLI MALLAPPA, PRASAD KUMAR
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 21/11/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Sala Polivalente A0.03. Planta 0. Edificio "A" de la EEBE del Campus Diagonal-Besòs.
    Director/a de tesi: MARTINEZ GARCIA, HERMINIO | VELASCO QUESADA, GUILLERMO
    Tribunal:
         PRESIDENT: BARGALLO PERPIÑA, RAMON
         SECRETARI: VIDAL IDIARTE, ENRIQUE
         VOCAL: FERNÁNDEZ HERRERO, CRISTINA
    Resum de tesi: L'objectiu principal d'aquesta tesi és establir topologies d'inversors multinivell (MLI) per utilitzar-los en entorns industrials. A causa dels seus nombrosos beneficis, inclosa la baixadissipació de potència i el baix contingut d'harmònics, les topologies MLI s'utilitzen en aplicacions de potència mitjana i alta, com ara filtres de potència actius, dispositius FACTS i drivers demàquines elèctriques. Les estratègies de commutació triades són crucials per eliminar la distorsió harmònica al voltatge de sortida proporcionat pel MLI. Depenent dels requisits de potència del’inversor, es poden triar diferents topologies i estratègies de control. Tot i això, els inversors multinivell tenen l'inconvenient de la necessitat de fonts d'energia independents per a les sevesetapes. En conseqüència, es fa servir MATLAB/SIMULINK per simular el comportament complet dels MLI proposats. L´objectiu d´aquest treball és oferir una topologia única per a un MLI asimètric monofàsic de 15 nivells amb l´objectiu de minimitzar els requisits de components. El disseny suggerit utilitza fonts de CC asimètriques per assolir un voltatge de sortida màxim de 15 nivells mitjançant l’úsduna topologia de pont H. Per permetre una versió de 25 nivells apropiada per aplicacions d’energia renovable, l’estructura MLI original de 15 nivells es millora encara més, reduint així elscostos i les dimensions del sistema. No obstant això, el nombre més gran de components en MLI presenta problemes de fiabilitat, particularment pel que fa a la disminució de la distorsió harmònicatotal, que continua sent un focus de recerca. Per al MLI proposat de 15 nivells i l'estès de 25 nivells, s'examinen una sèrie de factors, inclòs el voltatge permanent total, la funció de cost de l'inversormultinivell i les pèrdues energètiques. A continuació, facilita la integració de fonts d'energia renovables i agilitza l'ús de components en contribuir a una nova topologia per a MLI asimètricade 15 nivells. Tot i que els inversors multinivell tenen molts beneficis, els desenvolupaments futurs en aquest camp han d'abordar qüestions de confiança relacionades amb la reducció general de ladistorsió harmònica. Després, es proposa un MLI monofàsic asimètric exclusiu de 33 nivells, que utilitza menys components i un voltatge permanent total (TSV) més baix als interruptors. Per reduirel cost total de l'inversor, es fan servir interruptors de classificació variable i s'examina amb cura la distribució de tensió entre els interruptors. El disseny suggerit combina quatre fonts de CCasimètriques amb dotze interruptors per generar 33 nivells de sortida de voltatge. El rendiment de l’inversor està determinat per una sèrie de factors crucials, inclosos TSV, eficiència, pèrdues depotència i funció de cost (CF). Utilitzant una varietat de càrregues combinades, l'MLI es va avaluar en condicions de càrrega dinàmica amb pertorbacions de càrrega imprevistes i es va descobrir queera estable durant tota l'operació. Es fa una comparació exhaustiva basada en la tensió entre els interruptors, la distribució de la tensió, el recompte d'interruptors, el recompte de fonts de CC, elscircuits de controlador de porta, el factor de recompte de components, TSV, CF i altres topologies existents. Està demostrat que és més eficient i millor en tots els sentits. Segons la simulació i elsexperiments, la distorsió harmònica total (THD) és dins de les pautes de l'IEEE. El marc suggerit es va crear a MATLAB/SIMULINK i es va posar a prova utilitzant maquinari en un entorn delaboratori.
  • JIMENEZ ARGUIJO, ALEX: Advanced strategies for the defect management in high efficiency kesterite solar cells
    Autor/a: JIMENEZ ARGUIJO, ALEX
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 24/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | GIRALDO MUÑOZ, SERGIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: GROSSBERG, MAARJA
         SECRETARI: CAZORLA SILVA, CLAUDIO
         VOCAL: CALVO BARRIO, LORENZO
    Resum de tesi: Les cèl·lules solars basades en kesterita representen una via prometedora cap a la producció d'energia sostenible degut a la seva dependència de materials abundants i no tòxics, alineant-se amb les iniciatives globals per minimitzar l'impacte ambiental i millorar la seguretat energètica. Aquesta tesi contribueix significativament al camp avançant en la comprensió i eficiència de les cèl·lules solars de kesterita a través d'estratègies innovadores de gestió de defectes i el desenvolupament de models de dispositius d'alt rendiment.La recerca inicialment es centra en desenvolupar un model comprensiu i realista de les cèl·lules solars de kesterita, que integra diversos paràmetres de materials, estructures de defectes i configuracions de dispositius. Aquest model és clau per tancar la bretxa entre les prediccions teòriques i les realitats experimentals, proporcionant un marc robust per diagnosticar limitacions d'eficiència i identificar vies per a la seva millora. En incorporar una representació realista de com els defectes influeixen en el rendiment del dispositiu, el model estableix un nou referent per a l'avaluació i optimització de cèl·lules solars de pel·lícula fina.Central en la tesi és l'enfocament innovador per al control de defectes dins dels materials de kesterita. La recerca demostra que mitjançant el dopatge precís amb àtoms petits, com l'hidrogen i el liti, és possible modular significativament els paisatges de defectes dels absorbidors de kesterita. Aquestes modificacions condueixen a la desvinculació de la densitat de portadors majoritaris de la vida útil dels portadors minoritaris, millorant efectivament el rendiment i l'eficiència de les cèl·lules solars. Aquest enfocament no només millora les propietats elèctriques dels materials, sinó que també proporciona un mètode per abordar sistemàticament les limitacions intrínseques dels semiconductors de kesterita.A més, la tesi presenta avanços en la síntesi i processament de cèl·lules solars de kesterita, emprant tècniques com el processament per solució, el dopatge i la passivació d'interfícies. Aquests mètodes han demostrat millorar considerablement la uniformitat compositiva i les propietats optoelectròniques dels materials, portant les eficiències més a prop de les requerides per a la viabilitat comercial. Notablement, el desenvolupament de cèl·lules solars de kesterita processades per solució emergeix com un mètode escalable i ambientalment benigne, indicant un pas significatiu cap a la industrialització d'aquesta tecnologia fotovoltaica.La tesi conclou que les estratègies i metodologies desenvolupades en aquest document milloren substancialment la comprensió i el rendiment de les cèl·lules solars de kesterita. Els descobriments subratllen el potencial d'aquests materials en la transició cap a fonts d'energia renovables, destacant el seu paper en la promoció d'un futur sostenible. Amb més refinament i optimització, les cèl·lules solars de kesterita podrien jugar un paper crucial en el paisatge energètic global, oferint una solució viable, rendible i ambientalment sostenible per satisfer les creixents demandes d'energia.En resum, el treball presentat en aquesta tesi exemplifica un avanç significatiu en el camp de la fotovoltaica, oferint solucions pràctiques i idees noves que obrin el camí per a futures recerques i desenvolupaments cap a l'assoliment de tecnologies d'energia solar sostenibles i d'alta eficiència.

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

  • KARIMZADEGAN, KAVOOS: Fluidic Oscillator Numerical Modelling Considering Dimensional Modifications
    Autor/a: KARIMZADEGAN, KAVOOS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
    Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
    Modalitat: Conveni Cotutela
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 12/12/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: Defensa pública presencial a l'aula 118-Edifici TR5-ETSEIAAT (Terrassa).
    Director/a de tesi: BERGADÀ GRANYÓ, JOSEP MARIA | MIRZAEI, MASOUD
    Tribunal:
         PRESIDENT: CASALS TERRE, JASMINA
         SECRETARI: GONZÁLEZ CASTRO, JOSEP RAMON
         VOCAL: HERRERO SABARTÉS, JUAN
    Resum de tesi: Els oscil·ladors fluids (FO) poden millorar significativament la barreja i el refredament del flux. No obstant això, s'utilitzen principalment en aplicacions de control actiu de flux (AFC), on el flux pulsatori que generen interacciona amb la capa límit per posposar normalment la seva separació. Abans d'utilitzar qualsevol FO en una aplicació, és crucial analitzar les freqüències i amplituds que pot produir en funció del flux de massa entrant i les seves dimensions. El treball actual se centra a explicar aquest aspecte particular en una configuració de FO bastant innovadora. Hem realitzat un estudi numèric d'una disposició FO convencional utilitzant enfocaments bidimensionals (2D) i tridimensionals (3D). Després de comparar les dades 3D i 2D i analitzar les disparitats primàries, vam fer ajustos a les dimensions internes de l'OP per avaluar l'impacte en el seu rendiment dinàmic. Les troballes actuals aclareixen quines són les alteracions dimensionals internes que proporcionen majors freqüències de sortida i amplituds en el camp de velocitat. S'ha fet un esforç per examinar l'origen de les oscil·lacions autosostenides. Segons els resultats de les investigacions numèriques, les modificacions dimensionals van influir en el flux invers dins dels canals de retroalimentació, augmentant-lo/disminuint-lo a les sortides dels canals de retroalimentació, la qual cosa va tenir un efecte clar en la freqüència i en el funcionament del dispositiu. Quan s'avaluen les forces que actuen sobre el doll en entrar a la cambra de mescla, la quantitat de moviment deguda a la pressió (força de pressió) es en totes les condicions estudiades, diverses vegades superior a la de flux de massa, de la qual cosa es pot concloure que aquest oscil·lador fluídic és impulsat per pressió. Com era d'esperar, l'augment del nombre de Reynolds del flux entrant té una relació directa amb la freqüència de sortida de l'oscil·lador fuídic. La present investigació estableix per primera vegada una relació entre el flux de massa invers en els canals de retroalimentació i la freqüència de sortida de l'oscil·lador fluídic, com més gran sigui el flux de massa del canal de retroalimentació, menor serà la freqüència de sortida de l'oscil·lador fluídic. També s'ha observat que, les simulacions 2D-CFD, sobreestimen el flux invers del canal de retroalimentació.
  • MORALES AVALOS, JORGE EDUARDO: Modeling of orthopedic surgeries using advanced biomechanical computational techniques
    Autor/a: MORALES AVALOS, JORGE EDUARDO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 30/09/2024
    Data de lectura: 13/12/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a la sala Polivalent de l'EEBE.Campus Diagonal Besòs.
    Director/a de tesi: SERRANCOLÍ MASFERRER, GIL | SÁNCHEZ EGEA, ANTONIO JOSÉ
    Tribunal:
         PRESIDENT: GILL, RICHIE
         SECRETARI: NOAILLY, JEROME BERNARD
         VOCAL: PELFORT LOPEZ, XAVIER
    Resum de tesi: Aquesta tesi tracta sobre el modelatge i la simulació de cirugies ortopèdiques amb tècniques biomecàniques computacionals. Aquestes intervencions quirúrgiques es caracteritzen pels canvis en la geometria anatòmica i les interaccions mecàniques entre els components, les quals s’han de traslladar adequadament a l’entorn virtual. A part de les simulacions, la planificació preoperatòria, el desenvolupament de tractaments específics per a cada pacients i la innovació en noves tècniques quirúrgiques són alguns dels beneficis que poden derivar-se del desenvolupament de models ortopèdics in silico precisos i fiables. Per proporcionar models digitals detallats en diferents àmbits d’investigació, s’ha col·laborat estretament amb cirurgians experts.Durant les darreres dècades, han sorgit noves oportunitats en cirurgies ortopèdiques de genoll per minimitzar l’efecte de l’osteoartitis de genoll. Una osteotomia de tibia (àmpliament utilitzada) o de peroné (menys comuna al nostre continent) poden ser solucions que retardin la implantació d’una pròtesi de genoll. El modelatge computacional pot ajudar a investigar les variables biomecàniques in silico i simular la cirurgia virtualment. Aquesta tesi es centra en el desenvolupament sistemàtic de models in silico que es poden utilitzar posteriorment per crear representacions virtuals adequades i fiables de la resposta a tractaments quirúrgics específics per a cada pacient.Un dels princials reptes a l’hora de representar correctament models natòmics en entorns virtuals és el desevolupament d’una metodologia coherent d’adquisició de dades i mètodes de reconstrucció de models. Mitjançant l’ús d’anàlisis de models d’elements finits, la generació de models mecànics precisos de sistemes ortopèdics per una condició específica pot proporcionar una base fiable per a futurs estudis de modelatge virtual. Per tant, s’han formulat simulacions numèriques basades en casos clínics reals proporcionats per personal mèdic col·laborador dels estudis. D’aquesta manera, els models mecànics no només s’han analitzat virtualment, sinó que també s’han comparat amb tractaments específics de pacients. S’ha investigat la resposta biomecànica de les articulacions humanes, amb especial interès en el genoll, abans i després d’intervencions quirúrgiques. Aquestes intervencions es van planificar prèviament sense que aquest estudi d’investigació afectés la seva atenció mèdica.La innovació principal d’aquesta investigació rau en l’anàlisi quantitativa de l’impacte de l’osteotomia fibular (al peroné) en la biomecànica de l’articulació del genoll. Els resultats aporten dades quantitatives que demostren que l’osteotomia fibular pot redistribuir i homogeneïtzar eficaçment les tensions articulars, a més de reposicionar el centre de pressions cap al centre del genoll, de forma similar al que s’observa després d’una osteotomia tibial alta de cunya oberta. Els resultats d’aquesta tesi proposen l’osteotomia fibular proximal com una alternativa potencialment viable i més senzilla que els mètodes quirúrgics convencionals per tractar l’osteoartritis de genoll, específicament en pacients amb genu varum al compartiment medial.A més, les tècniques computacionals implementades s’han optimitzat per produir els millors resultats possibles de forma més eficient. Aquesta investigació també marca la primera aplicació del mètode d’elements finits que pot explicar una de les teories que donen suport a l’osteotomia fibular proximal, proporcionant una base per a futurs estudis clínics in silico.

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

  • CURCOLL MASANES, ROGER: Enhancing greenhouse gases flux estimates through improved atmospheric radon monitoring using the Radon Tracer Method
    Autor/a: CURCOLL MASANES, ROGER
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
    Departament: Institut de Tècniques Energètiques (INTE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 05/12/2024
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a la Secció d'Enginyeria Nuclear, pavelló C', planta 1, porta 31.07, ETSEIB.
    Director/a de tesi: VARGAS DRECHSLER, ARTURO | GROSSI, CLAUDIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: FONT GUITERAS, LLUÍS
         SECRETARI: PINO GONZALEZ, DAVID
         VOCAL: HERNANDEZ CEBALLOS, MIGUEL ANGEL
    Resum de tesi: Les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle (GEH) són les principals responsables de l'escalfament global i el canvi climàtic. Malgrat els avenços, persisteixen incerteses importants en les estimacions de les emissions biogèniques i antropogèniques de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4) recollides en els inventaris. Els acords de París han incrementat la necessitat de reduir aquestes incerteses mitjançant observacions i metodologies independents.Aquest treball s'ha centrat a millorar l'estimació dels fluxos de GEH mitjançant l'aplicació del Radon Tracer Method (RTM). Aquesta metodologia combina mesures d'alta qualitat de radó atmosfèric i dels GEH d'interès amb dades del flux de radó de la zona d'influència de les estacions per quantificar els fluxos de GEH. Els fluxos de radó s'obtenen combinant mapes de flux d'aquest gas amb models de transport atmosfèric.A la primera part de la tesi, es va desenvolupar, calibrar i comparar un monitor (ARMON v2) d'alta sensibilitat per mesurar radó atmosfèric. L'ARMON v2 és una versió millorada d'un equip anterior dissenyat per l'Institut de Tècniques Energètiques (INTE). El seu principi de detecció es basa en la deposició de partícules de 218Po+ en un detector semiconductor aplicant un voltatge de 10kV en un volum de detecció. L'ARMON v2 es va dissenyar tenint en compte els requeriments necessaris per mesurar radó en estacions atmosfèriques i per ser un monitor de referència en el calibratge "in situ" d'altres equips. És més robust, transportable i fàcil d'utilitzar que el seu predecessor, i compta amb un programari que permet el seu control total i la visualització de dades en temps real.L'eficiència de detecció del nou ARMON v2 es va obtenir de manera teòrica i experimental. Teòricament, es va simular la recol·lecció de partícules de 218Po+ sobre la superfície del detector. Experimentalment, es va calibrar en càmeres de radó de l'INTE i el PTB (Alemanya), obtenint valors d’eficiència de 0.0057 s-1 Bq m-3 i 0.0059 s-1 Bq m-3 respectivament. La incertesa total calculada és inferior al 10% per a concentracions de radó superiors a 5 Bq m-3. A més, es va comparar la resposta de l'ARMON v2 amb altres equips en estacions atmosfèriques de França i Alemanya. L'ARMON v2 serà comercialitzat per Radonova, empresa a la qual s'ha cedit la llicència d'ús.A la segona part, es van validar el model de transport atmosfèric Flexpart-WRF i els mapes de flux de radó desenvolupats en el projecte traceRadon, ambdós utilitzats en la posterior aplicació de l'RTM. La validació es va dur a terme modelitzant la concentració de radó combinant les simulacions de Flexpart-WRF amb els mapes de flux de radó en tres estacions: SAC (prop de París), DEC (Delta de l'Ebre, Espanya) i BII (Barcelona, Espanya). Les dues últimes estacions presenten orografies complexes per la seva proximitat al mar i el règim de brises.A l'última part, es va aplicar l'RTM a DEC i BII. A DEC, es van quantificar els fluxos de CH4 associats al cultiu de l'arròs, i a BII les emissions metropolitanes de CO2 i CH4. Els resultats a DEC mostren una alta correlació amb estudis previs realitzats amb càmeres d'acumulació. A més, revelen que inventaris com EDGAR no contemplen adequadament les emissions agrícoles del Delta de l'Ebre. A BII, els resultats de l'RTM es van comparar amb EDGAR per a CH4 i amb quatre inventaris per a CO2. Els fluxos estimats amb l'RTM coincideixen amb els inventaris pel que fa a baixa estacionalitat i ordre de magnitud, però la variabilitat entre els valors dels inventaris dificulta la seva avaluació.L'aplicació de l'RTM, juntament amb models de transport atmosfèric com Flexpart-WRF, ofereix una metodologia alternativa i independent per quantificar i observar la variabilitat estacional dels fluxos de GEH en zones complexes i amb emissions antropogèniques. Així mateix, es subratlla la necessitat de millorar la precisió dels mapes de flux de radó per augmentar la fiabilitat de les estimacions.

ENGINYERIA ÒPTICA

  • PARRA MARTÍNEZ, ALBERT: Integrating AI with Multiphoton Autofluorescence-Based Hyperspectral Imaging for Enhanced Embryo and Oocyte Analysis
    Autor/a: PARRA MARTÍNEZ, ALBERT
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
    Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: OJOSNEGROS MARTOS, SAMUEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: DUOCASTELLA SOLÀ, MARTÍ
         SECRETARI: TRULL SILVESTRE, JOSE FRANCISCO
         VOCAL: MARTIN BADOSA, ESTELA
    Resum de tesi: La infertilitat afecta una de cada set parelles, segons l'Organització Mundial de la Salut, i només al voltant del 30% dels embrions de tractaments de fertilització in vitro aconsegueixen implantar-se a l'úter i desenvolupar-se fins al final de l'embaràs. Com a resultat, sovint es necessiten múltiples cicles de transferència per aconseguir un embaràs reeixit, cosa que pot generar una càrrega emocional, física i econòmica significativa. Per reduir el temps fins a l’'embaràs i l’'estrès dels pacients, és necessari comptar amb una eina diagnòstica que permeti seleccionar millor els embrions i oòcits en funció de la seva fisiologia. Aquesta tesi presenta una metodologia innovadora i no invasiva per millorar la selecció d’embrions i oòcits, i va més enllà de l’'ús estàndard de la imatge de camp clar, que proporciona informació morfològica i, per tant, una comprensió limitada de la seva fisiologia. Utilitzant una combinació de tècniques que inclouen absorció de dos fotons, imatge hiperespectral, anàlisi de fasors i intel·ligència artificial, hem desenvolupat un nou sistema d’'imatge que permet l’'estudi no invasiu dels perfils metabòlics d’embrions i oòcits a través dels seus senyals intrínsecs d’'autofluorescència. Aquesta metodologia no només ofereix una comprensió més àmplia de la viabilitat dels embrions, sinó que també representa un avenç significatiu en el camp de la ciència reproductiva, permetent l’avaluació metabòlica no invasiva de maneres que abans no eren possibles.El treball de prova de concepte realitzat en aquesta tesi ha portat al desenvolupament d’un prototip basat en microscòpia de làmina de llum per avaluar i classificar embrions. Aquesta tecnologia es va triar per la seva capacitat per proporcionar imatges més ràpides i menys invasives, evitant el dany per fototoxicitat, cosa que la fa ideal per a l’'anàlisi no invasiu. Aquest prototip representa el primer pas cap a la creació d’un producte clínic per al seu ús en clíniques de fertilització in vitro. En oferir un mètode per avaluar amb precisió la viabilitat dels embrions de manera no invasiva, esperem millorar l’'eficàcia i l’'experiència dels pacients en el tractament de la infertilitat.

ENGINYERIA TELEMÀTICA

  • GENÉS DURÁN, RAFAEL: Contributions to improving user experience of decentralized applications
    Autor/a: GENÉS DURÁN, RAFAEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/10/2024
    Data de lectura: 15/11/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: ETSETB B3 Sala Multimèdia, campus nord
    Director/a de tesi: MUÑOZ TAPIA, JOSE LUIS
    Tribunal:
         PRESIDENT: SILVA CÁRDENAS, CARLOS BERNARDINO
         SECRETARI: MARTIN FAUS, ISABEL VICTORIA
         VOCAL: OYARZÚN ALTAMIRANO, GUILLERMO ANDRÉS
    Resum de tesi: Tradicionalment, les persones i les organitzacions han depès de tercers, com notaris, bancs ientitats públiques, per verificar o notariar informació relacionada amb processos que sovintmanquen de transparència i estan subjectes a dinàmiques de poder desiguals. La tecnologiablockchain ha emergit com una eina revolucionària amb el potencial de transformar indústries enproporcionar sistemes descentralitzats, transparents i traçables. Malgrat la seva promesa, l’adopcióde blockchain segueix sent limitada, especialment entre individus i petites empreses que no estanfamiliaritzades amb les seves complexitats. Aquesta tesi doctoral busca tancar la bretxa entre elpotencial del blockchain i les seves aplicacions pràctiques. S’aborden tres desafiaments clau perconstruir aplicacions descentralitzades millorades: l’accessibilitat per als usuaris finals, l’ús deblockchain per proporcionar confiança en els intercanvis de dades i la millora de l’escalabilitat perpromoure la integració massiva de blockchain en aplicacions del món real.Pel que fa a la primera línia de recerca, vam proposar una arquitectura per reduir les barreresd’entrada per als usuaris finals a les tecnologies de llibre major distribuït. En particular, vamproposar mecanismes per millorar el procés d’incorporació d’usuaris i simplificar la gestió del ciclede vida de les claus. La nostra arquitectura utilitza un middleware que ens permet desacoblar lessignatures digitals requerides per pagar les tarifes de blockchain de les necessàries per al’autorització. Aquest enfocament té l’avantatge que els usuaris no estan obligats a crear carteres,comprar criptomonedes o protegir les seves claus privades.En la segona línia de recerca, vam abordar el problema de la desconfiança entre els proveïdors i elsconsumidors de dades. Els proveïdors de dades volen ser remunerats pel que ofereixen, mentre queels consumidors de dades volen saber exactament per què estan pagant abans de fer el pagament.La nostra contribució és proposar un protocol que superi aquest obstacle mitjançant la construccióde confiança basada en dues idees principals: primer, un protocol de verificació probabilística, en elqual es mostren algunes mostres aleatòries del conjunt de dades real als compradors perpermetre’ls fer una avaluació abans de comprometre qualsevol pagament; i segon, un procés depagament protegit, aplicat mitjançant contractes intel·ligents en una blockchain pública, quegaranteix el pagament de les dades només si les dades proporcionades compleixen amb els termesacordats, i que els jugadors honestos siguin reemborsats si no és així.Finalment, en la tercera i última línia de recerca, vam abordar el desafiament d’escalar xarxesblockchain. En particular, explorem com les solucions de capa dos es poden utilitzar per escalarblockchains de manera efectiva, centrant-nos en les mètriques clau de rendiment, com el rendimenti la latència. La nostra proposta es basa en proves de coneixement zero i, en aquest context, aprofundim en tècniques avançades d’escalat, com l’escalat horitzontal amb agregació de proves il’escalat vertical mitjançant maquinari optimitzat. En abordar aquests desafiaments, la tesité com a objectiu desenvolupar solucions de blockchain segures, escalables i fàcils d’utilitzar,fomentant una major adopció i ajudant la societat a avançar cap a sistemes més equitatius idescentralitzats.

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

  • DUQUE GIJON, MARIA: Experimental study of the coherence of the light emitted by a semiconductor laser with optical feedback
    Autor/a: DUQUE GIJON, MARIA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
    Departament: Departament de Física (FIS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 05/12/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala Conferencias del TR5, c/ Colom 11, Campus Terrassa
    Director/a de tesi: MASOLLER, CRISTINA | TIANA ALSINA, JORDI
    Tribunal:
         PRESIDENT: CORNELLES SORIANO, MIGUEL
         SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
         VOCAL: HONG, YANHUA
    Resum de tesi: Els làsers de semiconductor són presents en molts àmbits de la nostra vida quotidiana fruit de la seva mida compacta, eficàcia i versatilitat. Trobem aplicacions en telecomunicacions, sensors, metrologia i biomedicina. Aquesta tesi investiga l'impacte de la retroalimentació òptica en la coherència temporal i espacial dels làsers de semiconductor utilitzant una tècnica basada en patrons d’intensitat aleatòria, i. e, speckle.La retroalimentació òptica consisteix en reinjectar part de la llum del làser a través d'un reflector extern, induint una dinàmica altament no lineal. Tot i que el seu efecte en la coherència temporal ha estat àmpliament investigat, el seu impacte en la coherència espacial és menys conegut. En aquesta tesi es proposa utilitzar l'anàlisi del contrast de speckle per quantificar la coherència de la llum emesa per un làser de semiconductor sota retroalimentació òptica. Els patrons de speckle sorgeixen de la interferència de la llum coherent en un medi difusiu i permeten quantificar la coherència espacial de la llum làser. Els patrons de speckle amb alt contrast revelen informació útil tant de la llum làser com del medi difusor. D’altra banda, en aplicacions d'imatge, l'efecte de l’speckle degrada la qualitat de la mateixa, per la qual cosa és necessari mitigar-lo. L'objectiu és examinar com la retroalimentació òptica afecta la coherència de la llum dels làsers de semiconductor, reduint la coherència de la llum i, en conseqüència, el contrast de l’speckle.La primera part d'aquesta tesi estudia l'aparició i evolució de la coherència durant l'engegada del làser en diferents escenaris de retroalimentació òptica, comparats amb un escenari sense retroalimentació, utilitzant un mirall i una xarxa de difracció i emprant una fibra multimode com a medi difusor.La segona part proposa un mètode per diferenciar la coherència temporal i espacial analitzant patrons de speckle amb tres medis difusors: fibra multimode, fibra multimode amb difusor òptic i fibra monomode amb difusor òptic. En relacionar el contrast del speckle amb mesures de l'espectre òptic, es revela l'evolució de la coherència en un làser de semiconductor, tant en solitari com amb retroalimentació òptica, al llarg d'un ampli rang de corrents d'injecció, ressaltant les diferències entre coherència temporal i espacial. Juntament amb la tècnica de contrast de speckle, hem utilitzat la mesura d'entropia espacial per descobrir correlacions no lineals entre els píxels de les imatges de motlleA més, s'investiga l'impacte de la modulació sinusoidal en la corrent d'injecció sobre la coherència dels làsers de semiconductor amb retroalimentació òptica, avaluant com l'amplitud i freqüència de la modulació afecten la coherència espacial i temporal en comparació amb escenaris sense modulació.Finalment, aquesta tesi inclou un capítol sobre l'impacte de la injecció òptica d'un làser de semiconductor. Aquesta variabilitat es refereix a les fluctuacions en el temps d'emissió dels polsos de llum emesos pel làser de semiconductor, la qual cosa pot afectar significativament la precisió de sistemes òptics, com els convertidors òptics d'analògic a digital. Aquest estudi es va realitzar al Laboratori de Fotònica de l'IFCA (Institut de Física de Cantàbria) sota la supervisió de la Dra. Ana Quirce, com a part d'una estada de recerca predoctoral.Aquesta tesi presenta un estudi experimental dels efectes de la retroalimentació òptica o la injecció òptica en les característiques temporals i espacials de l'emissió dels làsers de semiconductor.

FOTÒNICA

  • BERNAL TEXCA, FRANCISCO GUMARO: Photonic based approaches to overcome intrinsic losses in organic solar cells
    Autor/a: BERNAL TEXCA, FRANCISCO GUMARO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MARTORELL PENA, JORDI
    Tribunal:
         PRESIDENT: PUIGDOLLERS GONZALEZ, JOAQUIN
         SECRETARI: LIGUORI, NICOLETTA
         VOCAL: ARMIN, ARDALAN
    Resum de tesi: La gran dependència dels combustibles fòssils va provocar una greu crisi ambiental, evident en l'acceleració del canvi climàtic provocat per l'efecte hivernacle. Aquest model insostenible ha portat a una reavaluació de la nostra infraestructura energètica, que ha iniciat un canvi cap a fonts d'energia més sostenibles. Les fonts d'energia renovables, com l'eòlica, la hidràulica i especialment la solar, proporcionen una alternativa més sostenible. L'energia solar, que es pot transformar en energia elèctrica mitjançant cèl·lules fotovoltaiques (PV), destaca per la seva abundant disponibilitat i el mínim impacte ambiental. Tanmateix, les pèrdues fonamentals intrínseques en la conversió d'energia solar limiten l'eficiència de conversió d'energia (PCE) dels dispositius de cèl·lules solars de geometria plana d'unió única al 33,1%, tal com descriu el model d'equilibri detallat de Shockley-Queisser. En aquesta tesi, abordem l'estudi de dues pèrdues fonamentals que limiten la màxima eficiència assolible per les cèl·lules solars d'unió única de geometria plana. Considerem l'enfocament de les cèl·lules solars orgàniques (OSC) perquè ofereixen avantatges importants sobre les cèl·lules tradicionals basades en inorgàniques. Els OSC, fets amb materials basats en carboni, poden ser flexibles, integrables, lleugers i potencialment menys costosos de produir. Aquestes qualitats fan que els OSC siguin una innovació prometedora per incorporar l'energia solar en una gamma més àmplia d'aplicacions, avançant en la recerca d'un futur energètic més net i sostenible. La tesi s'organitza en quatre capítols principals. Al capítol 1 parlem de la demanda global d'energia i del posicionament de l'energia solar com una alternativa sostenible. També cobreix una discussió sobre les pèrdues intrínseques que condueixen als límits fonamentals en la conversió d'energia solar. El capítol 1 també ofereix una visió general dels OSC d'última generació, incloses les propietats dels materials semiconductors orgànics i la fotofísica dels dispositius, i conclou amb una justificació de la investigació desenvolupada i descrita a la resta de la tesi. El capítol 2 se centra a mitigar les pèrdues de transmissió i termalització mitjançant l'ús d'una estratègia en tàndem. Per superar algunes de les limitacions de la configuració de dos terminals, desenvolupem una estructura en tàndem de quatre terminals composta per un frontal transparent i una cel·la posterior opaca, millorant així la viabilitat de la fabricació i el rendiment general. Els capítols 3 i 4 aprofundeixen en les pèrdues de Boltzmann lligades a un desajust entre els cons d'absorció i d'emissió que afecten directament la tensió de circuit obert màxima assolible (Voc). Al capítol 3, investiguem els mecanismes que regeixen la dinàmica de divisió de nivell quasi-Fermi (QFLS) en OSC. El nostre estudi identifica la recombinació radiativa directa i la recombinació mitjançant estats de captura com els dos processos competitius principals que controlen el QFLS a les cèl·lules solars PM6: Y6. Proposem una estratègia per passivar els estats de trampa, que condueixi a una reducció de la densitat d'estats de trampa mitjana i, en conseqüència, a un augment de Voc. Destaquem el paper que juga la recombinació radiativa en la regulació del Voc final d'aquesta cèl·lula solar PM6:Y6. El capítol 4 es basa en aquestes troballes aprofitant els fotons emesos per demostrar experimentalment una millora de Voc mitjançant la restricció de l'emissió de fotons, reduint així les pèrdues de Boltzmann. Demostrem que utilitzant una configuració de dues cavitats de ressonància òptica, podem obtenir una reducció del desajust entre els cons d'absorció i emissió en els OSC. Demostrem experimentalment un augment de Voc basat exclusivament en òptica superior a 30 mV. En resum, els resultats de la present tesi estableixen un camí basat en l'òptica per augmentar el Voc i el rendiment de les cèl·lules solars i, finalment, superar el límit PCE de Shockley-Quei
  • BUOB, SANDRA: Quantum-gas microscopy of strontium Bose- and Fermi-Hubbard systems
    Autor/a: BUOB, SANDRA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: TARRUELL PELLEGRIN, LETICIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: HOLGER ESSLINGER, TILMAN
         SECRETARI: LOZA ALVAREZ, PABLO
         VOCAL: GROSS, CHRISTIAN
    Resum de tesi: Els àtoms ultrafreds han demostrat ser un recurs valuós per l’estudi i la comprensió de sistemes quàntics de molts cossos en un entorn controlat. En particular, els microscopis de gasos quàntics proporcionen un accés sense precedents a observables locals i permeten investigar aquests sistemes a nivell de cada partícula individual, oferint noves perspectives sobre el seu comportament. Malgrat que fins ara la majoria d’aquests microscopis han utilitzat àtoms alcalins, s’espera que les propietats distintives dels àtoms alcalinoterris, en particular l’estronci, combinades amb la microscòpia de gasos quàntics, aportin nova llum a una àmplia varietat de problemes de molts cossos. Aquesta tesi descriu la realització d’imatges amb resolució d’un sol punt de xarxa per a àtoms d’estronci bosònics i fermiònics en una xarxa òptica al règim de Hubbard. Aquest resultat desbloqueja la possibilitat d’estudiar nous tipus de sistemes de Bose-Hubbard i Fermi-Hubbard SU(N).Un pas essencial en els experiments d’àtoms ultrafreds és la preparació d’un núvol quàntic degenerat. A la primera part d’aquesta tesi, discutim els mètodes implementats al nostre aparell per aconseguir aquest objectiu. Hem desenvolupat un nou mètode de protecció en ressonància que duplica el nombre d’àtoms a la primera etapa de refredament, la trampa magneto-òptica blava de transició ampla. Durant la segona etapa de refredament en una trampa magneto-òptica vermella de línia estreta, l’estructura hiperfina dels àtoms fermiònics presenta nous reptes, que abordem barrejant els estats hiperfins amb un làser addicional per atrapar i refredar els àtoms eficientment. Després de les etapes de refredament làser, realitzem refredament per evaporació en una trampa dipolar abans de carregar els àtoms en una xarxa òptica bidimensional. El làser de la xarxa opera a la longitud d’ona màgica per a la transició rellotge de l’estronci (813.4nm), que permetrà mesures d’alta precisió en experiments futurs.Per prendre imatges dels àtoms individuals a la xarxa òptica, col·loquem un objectiu de microscopi d’alta obertura numèrica a poca distància dels àtoms. Hem demostrat la detecció d’àtoms individuals per a estronci bosònic i fermiònic, i hem reconstruït l’ocupació a la xarxa per a ambdós, assolint fidelitats de fins a un 96%. Per a l’isòtop bosònic de 84-Sr, hem induït fluorescència en la transició ampla blava i simultàniament hem realitzat refredament atractiu de Sísif en la transició estreta vermella. A més, mitjançant la combinació d’aquest mètode i la detecció en l’espai de moments, hem aconseguit observar la interferència de l’ona de matèria que sorgeix de la coherència de fase del superfluid Bose-Hubbard. Per als àtoms fermiònics de 87-Sr, només hem utilitzat la transició vermella per a la fluorescència, cosa que ens permet obtenir per primera vegada tant la resolució d’àtoms individuals com la detecció de l’estat d’espín en àtoms alcalinoterris.Aquesta tesi ha combinat, per primera vegada, la microscòpia de gasos quàntics amb l’estronci ultrafred i les seves propietats espectrals distintives. Aquesta plataforma habilita una àmplia varietat d’estudis en el futur. Per als bosons, desbloqueja la investigació de sistemes Bose-Hubbard dissipatius amb detecció d’àtoms individuals, així com l’exploració de la interacció col·lectiva d’àtoms i fotons en matrius ordenades d’àtoms. Per als fermions, la detecció individual d’àtoms i el seu estat d’espín proporciona l’entorn ideal per investigar les correlacions antiferromagnètiques en sistemes SU(N≤10) de Fermi-Hubbard i la realització de fases magnètiques exòtiques.
  • FRAUENDORF BRANCO CENNI, MARINA: Correlations and Measurements​ as Resources for ​Quantum Information Tasks
    Autor/a: FRAUENDORF BRANCO CENNI, MARINA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: SANPERA TRIGUEROS, ANNA
         SECRETARI: LEWENSTEIN, MACIEJ
         VOCAL: PERARNAU LLOBET, MARTI
    Resum de tesi: L'arribada de la mecànica quàntica, que va predir efectes i fenòmens estranys i contraintuïtius, que no podien ser imitats per les teories físiques clàssiques, va revolucionar l'abast i la comprensió de la investigació física al segle XIX. A mesura que passava el temps i la teoria quàntica es va entendre millor, es va produir un canvi de paradigma: el que abans era només un objecte d'investigació i anàlisi es va convertir també en una eina, ja que es va adonar que les característiques extraordinàries i exòtiques dels sistemes que treballaven en règim quàntic també es podrien aprofitar com a recursos que es podrien utilitzar en el nostre benefici en diferents tasques. Aquest canvi de paradigma va marcar l'inici d'una segona revolució quàntica, que es va caracteritzar per l'auge de la ciència i les tecnologies de la informació quàntica. Els recursos quàntics centrals, com ara les correlacions quàntiques, inclòs l'entrellat, i també la no-classicitat i la no gaussianitat, van demostrar ser útils per a tasques de processament de dades com la comunicació, la computació i l'estimació de paràmetres, per citar-ne algunes. En aquesta tesi, ens submergim en el camp de l'estimació de paràmetres, o Metrologia, i discutim el paper de les correccions físiques en la precisió de la recuperació d'informació de variables codificades en sistemes físics. Comencem explorant el paper d'un tipus específic de correlacions, les que sorgeixen indirectament entre sondes quàntiques mitjançant la interacció amb un entorn comú, en la recuperació d'informació de temperatura d'un bany bosònic fred. A continuació, analitzem el paper de restringir l'elecció de mesura de les sondes a un conjunt limitat, el de mesures gaussianes, i mostrem la seva utilitat per caracteritzar la temperatura dels sistemes gaussians. Finalment, anem més enllà de l'àmbit de la metrologia i la termometria, i busquem maneres efectives de certificar la presència d'una sèrie de recursos quàntics rellevants en estats produïts per la interacció llum-matèria de tercer ordre, també coneguda com a generació de tres fotons. Allà, mostrem que els testimonis quàntics adaptats correctament poden certificar eficaçment la presència de fenòmens quàntics sense anàlegs clàssics en processos fotònics no lineals.
  • MACARONE PALMIERI, ADRIANO: Deep learning for boosted quantum state estimation and bath parameter extraction
    Autor/a: MACARONE PALMIERI, ADRIANO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 22/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ
    Tribunal:
         PRESIDENT: HA KYAV, THI
         SECRETARI: LIGUORI, NICOLETTA
         VOCAL: GARZANITI, NICOLA
    Resum de tesi: La tesi explora l'aplicació de l'aprenentatge profund supervisat (DL) per mitigar el soroll en protocols d'estimació d'estat quàntic, per oferir una eina viable per al desenvolupament de tecnologies quàntiques, que aprofiti propietats quàntiques, com ara l'entrellat. Això és vital per al processament de la informació quàntica i s'utilitza en aplicacions com la teletransportació quàntica, la distribució de claus quàntiques i la codificació superdensa. Tanmateix, la implementació pràctica d'aquestes tecnologies es veu desafiada pel soroll i els errors, la qual cosa fa que la certificació precisa dels estats quàntics és essencial.Tradicionalment, la tomografia d'estat és el millor desiderata possible, però requereix recursos intensius. S'han proposat mètodes alternatius amb una millor escala, com els estats i les ombres permutacionalment invariants, tot i que tenen un abast limitat, perquè es limiten a classes específiques d'estats o només poden estimar algunes propietats quàntiques. La tesi investiga específicament si la DL supervisada es pot utilitzar per mitigar el soroll i aconseguir una estimació completa de l'estat quàntic en diverses condicions, inclosos recursos limitats, diferents fonts sorolloses i, finalment, informació incompleta.La investigació introdueix un nou enfocament que utilitza el paradigma fora de distribució per ampliar l'aplicabilitat de l'aprenentatge profund supervisat a distribucions de dades desconegudes, com ara estats quàntics sorollosos mesurats amb configuracions imperfectes. Aquest estudi a una profunditat més gran de la capacitat de generalització dels protocols d'aprenentatge profund mantenint la simplicitat de les xarxes neuronals supervisades entrenades. D'aquesta manera, es permet l'aplicació perfecta de dades sintètiques a experimentals. Al mateix temps, l'aspecte computacional implica analitzar la complexitat de diferents models i les seves capacitats d'aprenentatge i capacitats de mitigació del soroll, i mostrar models basats en transformadors per certificar l'enredament genuí de k-body com a superior.Finalment, la tesi aborda la caracterització del soroll mitjançant l'aprenentatge profund, especialment com això pot inferir paràmetres de soroll ambiental a partir d'una sonda d'un sol qubit sense condicions de temps fix. Això contribueix a una millor reducció de soroll i control del sistema en tecnologies quàntiques.
  • TORMO QUERALT, ROGER: A non-linear carbon nanotube mechanical resonator near the quantum ground state of motion
    Autor/a: TORMO QUERALT, ROGER
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: BACHTOLD, ADRIAN | MØLLER, CHRISTOFFER BO
    Tribunal:
         PRESIDENT: ARCIZET, OLIVER
         SECRETARI: RUBIO VERDÚ, CARMEN
         VOCAL: GRÖBLACHER, SIMON
    Resum de tesi: Aquesta tesi aborda el disseny, fabricació i mesures de punts quàntics definits a nanotubs de carboni suspesos. Les vibracions mecàniques del nanotub presenten un acoblament fort als punts quàntics a través del potencial electroestàtic establert per les portes. Caracteritzem tant els punts quàntics com les vibracions mecàniques són fent servir mesures de transport i a través d'un ressonador superconductor de microones en forma d'espiral. Les mostres es fabriquen seguint un nou protocol de nano-fabricació desenvolupat al grup que permet obtenir nanotubs de carboni ultranets, amb una llargada mínima de 560 nm, sobre cinc elèctrodes de porta. L'avantatge d'aquest disseny tan compacte és que permet produir ressonadors harmònics de nanotubs de carboni amb freqüències de ressonància properes al gigahertz, els quals es troben l'estat fonamental de moció a temperatures típiques de criòstat 10 mK. Les nostres simulacions d'elements finits, indiquen que aquest disseny podria apantallar les fluctuacions originades per les càrregues del substrat les quals són les principals responsables del desfasament dels bits quàntics basats en punts quàntics. Els nanotubs de carboni són investigats en un refrigerador de dilució a 30 mK. Localitzem un, dos i, fins i tot, tres punts quàntics a través del potencial electroestàtic creat utilitzant els voltatges dels elèctrodes de porta. Les mesures de transport mostren mapes de distribució de càrrega d'alta qualitat per cadascuna de les configuracions esmenades.En la configuració que presenta dos punts quàntics ens centrem en la transició en la qual un electró oscil·la entre els dos punts quàntics a través d'un efecte túnel quàntic. En aquesta transició, formem un bit quàntic de càrrega l'energia del qual es pot modificar a través de les portes. El punt quàntic és detectat mesurant un ressonador superconductor de microones connectat físicament a un elèctrode de porta que està capacitivament acoblada al moment dipolar elèctric creat pels dos punts quàntics. El ressonador de microones és una espiral de niobi de 100 nm de gruix amb una freqüència de ressonància de 1.475 GHz i una impedància característica de 640 ohms. A l'estar suspès, el nanotub de carboni presenta modes mecànics ultracoherents amb freqüències de ressonància altes, sovint d'entre desenes i centenars de megahertz. Els electrons que travessen els punts quàntics allotjats al ressonador hi exerceixen una força de contraacció sobre el desplaçament que resulta en una reducció de la freqüència de ressonància. En dos dispositius observem un 20% de reducció en la freqüència del primer mode flexural, el qual presenta freqüències de: 240 MHz i 35 MHz. A través de la reducció de la freqüència estimem un acoblament electromecànic de 920 MHz i 500 MHz, que demostra que els dispositius es troben en el règim d'acoblament ultra-fort. Malgrat això, el mecanisme pel qual es produeix aquest acoblament es basa en un procés incoherent de transport electrònic, cosa que impedeix el seu ús per a qualsevol protocol quàntic. El segon mode flexural del nanotub de carboni, que té una freqüència de 515 MHz, presenta un acoblament electromecànic de 410 MHz quan el sistema es troba acoblat al bit quàntic de càrrega. Això demostra que el dispositiu es troba al règim d'acoblament ultra-fort. D'aquest acoblament se'n deriven efectes no linears d'unes 10 vegades la moció de l'estat fonamental, els quals són detectats a través del ressonador de microones que és capaç de percebre el desplaçament al quadrat del ressonador mecànic. Els efectes no-linears observats en aquests dispositius prop de l'estat fonamental de moviment posen de manifest el potencial dels sistemes electromecànics basats en nanotubs de carboni per aplicacions quàntiques que inclouen: un bit quàntic mecànic, l'expansió de la deslocalització del estat fonamental de moció i detecció quàntica.
  • VINCENT, STEPHY: Solution Processed Colloidal Quantum Dot-Based Short Wave Infrared Light Emitters
    Autor/a: VINCENT, STEPHY
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
    Tribunal:
         PRESIDENT: ANTHOPOULOS, THOMAS
         SECRETARI: BURGUES CEBALLOS, IGNASI
         VOCAL: CHRISTODOULOU, SOTIRIOS
    Resum de tesi: Les fonts de llum infrarroja d'ona curta (SWIR) son molt importants gràcies a la seva capacitat d'interacció amb la vibració dels enllaços moleculars i la seva capacitat de penetració en el materials amb una dispersió i una absorció de la llum baixa. Aquestes característiques les converteixen en unes candidates valuoses en múltiples aplicacions. Tanmateix, les fonts de llum SWIR tradicionals solen ser grans, ineficients, treballen a temperatures altes amb temps d'escalfament llargs, tenen capacitats d’atenuació limitada, vides útils bastant curtes i un cost elevat. Per tant, la demanda de fonts més eficients, compactes i econòmiques ha augmentat en els últims anys. Els punts quàntics en dispersió col·loidal (CQDs) es perfilen com a materials prometedors pel desenvolupament de fonts innovadores de llum SWIR gràcies al control precís de la longitud d'ona de la banda prohibida, l'elevat rendiment quàntic de fotoluminiscència (PLQY) i el baix cost de síntesis. Aquesta tesi explora l'ús de CQDs processats en solució per al desenvolupament d'emisors de llum SWIR d'alta eficiència i flexibles mitjançant un mètode de fabricació simple i econòmic. S'han desenvolupat emissors de llum SWIR amb una longitud d'ona de 1350nm utilitzant la tècnica Down-conversion (DC), en la qual CQDs de sulfur de plom (PbS) absorbeixen fotons d'alta energia i els reemeten amb una energia inferior. S'ha utilitzat una mescla binària formada per una matriu de QDs amb una banda prohibida gran i uns QDs amb una banda prohibida petita com a emissors, ja que s'ha reportat anteriorment una millora del valor de PLQY d'aquesta combinació. Inicialment s'han fabricat pel·lícules flexibles de DC sobre un substrat de PET utilitzant la tècnica de recobriment per centrifugació (spin coating) i el posterior intercanvi de lligand en estat sòlid, estudiant varis lligands: àcid 3-mercaptopropiònic (MPA), una combinació de iodur de zinc i MPA, i una combinació de iodur de 1-etil-3-metilimidazol i MPA. El millor rendiment es va obtenir utilitzant MPA com a lligand i es va comprovar que l'excitació selectiva dels QDs emissors resulta més eficient que l’excitació col·lectiva dels dos materials. Aquesta pel·lícula va produir una irradiància de 0.19 mW mm⁻². A pesar d'aquests resultats prometedors, el spin coating és una tècnica de fabricació ineficient, laboriosa i dificilment escalable. S'ha desenvolupat un mètode de fabricació alternatiu usant el polímer etilcelulosa (EC). Els QDs, funcionalitzats amb àcid oleic (OA), es mesclen amb el polímer per formar un compòsit QD-EC flexible. Aquest mètode proporciona una solució industrialment viable, redueix, per un factor 20, l'ús de QDs, disminuint-ne el malbaratament i requereix menys treball manual. A més a més, permet la producció de pel·lícules de diferents mides i formes. La màxima irradiància assolida per una pel·lícula DC amb QDs de PbS recoberts amb OA va ser de 0.18 mW mm⁻². Amb l'objectiu d'augmentar l'eficiència, s'ha emprat un intercanvi de lligand en fase líquida per millorar la passivació de la superfície i reduir el camins de recombinació no radiativa. Les pel·lícules DC formades amb QDs tractats amb 1-dodecantiol (DDT) van provar un augment de tres vegades la potència de sortida SWIR i una reducció de l'eficiència del 37% a una major potència d'excitació. La pel·lícula amb el millor rendiment, composta per una matriu de QDs tractat amb DDT i QDs recoberts amb OA com a emissors, va aconseguir una irradiància de 0.54 mW mm⁻². A més a més, aquests emissors van ser testats en condicions reals, demostrant exitosament la seva habilitat de penetrar a través del fum. En resum, s'han desenvolupat fonts de llum SWIR eficients i flexibles utilitzant un nou mètode de fabricació amb CQDs en solució econòmic i industrialment adaptable. Aquest treball contribueix en els esforços d'investigació conjunts per afrontar la creixent demanda d'emissors de llum SWIR, superant les limitacions de les fonts convencionals.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

  • CAVARIANI CATTA PRETA, MICHELLE: Innovation Flow: A new Humanistic Approach to Innovation Management with Generative AI Integration
    Autor/a: CAVARIANI CATTA PRETA, MICHELLE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MONGUET FIERRO, JOSE MARIA | REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
    Tribunal:
         PRESIDENT: BASCUÑANA AMBRÓS, HELENA
         SECRETARI: TRULLOLS FARRENY, ENRIC
         VOCAL: TUNDE DOMOTORFY, BORBALA
    Resum de tesi: Les metodologies de gestió de la innovació (MGI) han lluitat tradicionalment per equilibrar l’adaptabilitat amb la motivació de l’equip en projectes dinàmics impulsats per la tecnologia. Aquesta investigació introdueix Innovation Flow (IF), un enfocament humanista i adaptatiu de la gestió de la innovació basat en la Teoria del "Flow". L’objectiu és desenvolupar i validar una metodologia que utilitzi la Intel·ligència Artificial Generativa (GenAI) per crear Tècniques d’Innovació Personalitzades (PInnT), millorant el rendiment dels equips a través de marcs motivadors i adaptats.L’estudi inicia amb una anàlisi crítica de les MGI existents, identificant elements clau com la dinàmica d’equip i la cultura organitzativa. La investigació sobre les tècniques d’innovació va permetre desenvolupar un marc estructurat i un sistema de classificació per generar tècniques adaptades. A més, es va analitzar els mètodes i tècniques de pensament utilitzats en estratègies innovadores, creant una base de dades per donar suport als innovadors.Per personalitzar el procés d’innovació, es va crear un Model d’Avaluació de la Genètica del Projecte (PG), que inclou paràmetres de projecte, perfils genètics i implicacions de gestió per a tècniques personalitzades. També es va desenvolupar un inventari de perfils d’innovadors, correlacionant-los amb punts forts i febles de les tècniques de pensament, i es va ampliar el marc d’Equilibri d’Equip per avaluar els Perfils d’Equip (TP) d’innovació. Es van establir orientacions dinàmiques de gestió de projectes basades en la Teoria del Flux per aplicar-les a projectes d’innovació.La metodologia utilitza un disseny de recerca de mètodes mixtos, combinant la teoria fonamentada constructivista amb enfocaments quasi experimentals en 28 projectes en contextos educatius i professionals, incloent la salut i la fabricació. Les dades recollides a través d’observacions, pissarres digitals i entrevistes van ser analitzades per identificar patrons en l’aplicació de tècniques i la dinàmica d’equip.Una contribució important és el desenvolupament del Sistema GenAI d’Innovation Flow (PInnT GenAI), un sistema d’IA generativa per crear tècniques personalitzades segons els perfils d’equip i la genètica del projecte. L’evidència demostra que aquestes tècniques, alineades amb els perfils d’equip i els reptes del projecte, fomenten el compromís i la creativitat, permetent mantenir un estat de flux. Els resultats mostren que la flexibilitat i adaptabilitat en el procés es correlacionen amb la capacitat de l’equip per assolir els objectius del projecte. La integració de GenAI dins IF millora la precisió i automatització de la generació de tècniques, optimitzant la selecció segons les necessitats del projecte.Els resultats subratllen la importància de la seguretat psicològica, l’autonomia d’equip i la dinàmica de lideratge en l’èxit de la innovació. Posant èmfasi en els elements humanístics a través dels Perfils d’Equip i la Genètica del Projecte, IF situa l’equip al centre del procés d’innovació, diferenciant-se de les MGI tradicionals. Aquesta investigació aporta un marc escalable i millorat amb IA per a la gestió de la innovació, adaptable a diverses indústries i estructures d’equip, abordant factors tècnics i humans que influeixen en l’èxit de la innovació.
  • PÉREZ SANDOVAL, MIGUEL ÁNGEL: Integración de BIM en la educación arquitectónica: Impacto del aprendizaje basado en proyectos y equipos distribuidos globalmente
    Autor/a: PÉREZ SANDOVAL, MIGUEL ÁNGEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 26/07/2024
    Data de lectura: 22/11/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Videoconference meet.google.com/zso-esei-wse+ Face-to-face (Room Sala de Graus. ETSAB. Main floor)
    Director/a de tesi: VALLS DALMAU, FRANCISCO | NAVARRO DELGADO, ISIDRO
    Tribunal:
         PRESIDENT: MINAYA HERNANDEZ, FERNANDO RAFAEL
         SECRETARI: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
         VOCAL NO PRESENCIAL: FONSECA ESCUDERO, DAVID
    Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aprofundeix en l'experiència de l'usuari de la metodologia de Modelat d'Informació per a la Construcció (BIM, per les sigles en anglès) a la pedagogia de l'arquitectura, a través de quatre estudis de cas exhaustius. Aquesta recerca proposa un enfocament d'innovació educativa que integra la metodologia BIM en tallers interuniversitaris implementant Equips Distribuïts Globalment (GDT, per les sigles en anglès) i l'enfocament d'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL, per les sigles en anglès), amb l'objectiu de millorar l'experiència educativa i formar els estudiants per a una col·laboració efectiva a la indústria d'Arquitectura, Enginyeria i Construcció (AEC, per les sigles en anglès).Els tallers interuniversitaris es van fer amb la participació d'estudiants i professors de prestigioses escoles d'arquitectura a Mèxic i Espanya: la Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco (UAM-Azc), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i l'Escola Tècnica Superior de Arquitectura La Salle (URL). Així mateix, s'hi van integrar altres institucions de renom, com ara la Universitat de Guadalajara (UdeG) i la Universitat Politècnica de València (UPV).Durant quatre anys consecutius, els participants van abordar desafiaments de disseny d'instal·lacions socials, incloent-hi una Clínica Familiar de Primer Contacte (2020), un Centre Cultural (2021), un Centre de Teràpia Intermèdia per a COVID-19 (2022) i un Camp de refugiats , crisi d'Ucraïna (2023).La investigació va utilitzar un enfocament metodològic mixt que va combinar l'anàlisi quantitativa de dades recopilades a través d'enquestes, amb l'anàlisi qualitativa de dades derivades d'entrevistes i observació dels participants. Amb aquest enfocament, es demostra en aquesta investigació que millora l'experiència d'usuari a través de la col·laboració i l'intercanvi entre estudiants situats en ubicacions geogràfiques distants, alhora que cerca identificar les millors pràctiques en l'ús de BIM per enriquir la formació de futurs arquitectes a la indústria AEC. Es projecta que les troballes d'aquests tallers interuniversitaris amb GDT i PBL seran molt útils tant per a les institucions educatives com per exemple metodològic.

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

  • BALLESTAR DE LAS HERAS, RICARDO LUIS: Manufacturing and recycling of polyolefins and biopolymers in a circular economy model. Mechanical, thermal and morphological characterization of polymers and high-performance films.
    Autor/a: BALLESTAR DE LAS HERAS, RICARDO LUIS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 26/07/2024
    Data de lectura: 22/11/2024
    Hora de lectura: 16:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a ESEIAAT (Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa) Edifici TR1. C. Colom, 1 08222 Terrassa
    Director/a de tesi: COLOM FAJULA, XAVIER | CAÑAVATE AVILA, FRANCISCO JAVIER
    Tribunal:
         PRESIDENT: SAURINA CANALS, JOAN
         SECRETARI: GARRIGA SOLE, PERE
         VOCAL: MARÍN GENESCÀ, MARC
    Resum de tesi: El 29 d'abril del 2015, la UE va promulgar la Directiva 2015/720 per tal de fomentar la reducció del consum de plàstic, promoure l'ús de bosses reutilitzables i impulsar la substitució de les bosses de plàstic d'un sol ús per altres biodegradables. Aquesta legislació europea es va traslladar a nivell nacional al Reial Decret 293/2018 de 18 de maig, sobre reducció del consum de bosses de plàstic. Totes aquestes legislacions i les reglamentacions derivades tenen un fort impacte sobre el sector de transformació, que ha estat obligat a reinventar-se per continuar la seva activitat.Aquest treball pretén aportar respostes als reptes a què s'enfronten els transformadors davant de les noves regulacions, així com a les necessitats que els provoca. El caràcter pràctic del projecte i l'escala industrial en què s'ha desenvolupat són les senyes principals d'identitat.Un primer objectiu consisteix a establir les finestres de processabilitat i qualitat del material reciclat postindustrial i postconsum per obtenir un producte final amb una qualitat prefixada.Per a aquest estudi s'ha partit de tres conjunts de polietilens: verge, postindustrial i postconsum. Cadascú s'ha sotmès a un cicle de processament que s'ha iterat fins a dotze vegades en el cas del material postindustrial i quatre vegades en el cas del material postconsum. Reproduir l'esquema de circularitat al llarg del cicle de vida de les borses és el principi que sosté la metodologia de cicles utilitzada per obtenir les mostres a caracteritzar.Per a cadascun dels cicles, consistents en una extrusió i un reciclatge, s'ha estudiat l'evolució a nivell micro i macroscòpic que es produeix, analitzant els canvis morfològics, estructurals (mitjançant les tècniques de DSC, TGA, GPC i FTIR) i la evolució en les propietats mecàniques (resistència a la tracció i elongació a la ruptura, esquinçada, impacte (dart test) i evolució colorimètrica).A nivell microestructural, s'han observat dos tipus d'estructures cristal·lines que evolucionen de manera diferent al llarg dels cicles a causa dels fenòmens de degradació termooxidativa a què es veuen sotmeses. Els canvis microestructurals són complexos, s'observa una tendència a la disminució dels nivells de cristal·linitat a causa del trencament de les cadenes amb una estructura més lineal i menor ramificació, així com una tendència a l'entrecreuament de les estructures més ramificades. Aquests canvis afecten de forma diferent al polietilè reciclat postindustrial i postconsum.A nivell macroscòpic, des del punt de vista mecànic, la propietat més crítica a mesura que transcorren els cicles de reciclatge és l'esquinçada, que arriba fins a una disminució del 40% del valor de partida i pot ser considerada com el limitant principal a la successiva reutilització dels polímers considerats.Seguint les prescripcions de les normatives esmentades anteriorment, els polímers biodegradables, amb què es fabriquen les bosses d'un sol ús, constitueixen un segon focus d'interès.A l'estudi s'estableix el temps en què les borses mantenen les propietats d'usabilitat en condicions d'emmagatzematge estàndard. Per això, es van analitzar mostres durant dotze mesos consecutius.A nivell macroscòpic, el fenomen més significatiu va ser una pèrdua progressiva a les propietats de tracció, elongació i impacte.A nivell micro, dos mecanismes de degradació es van trobar i van presentar una evolució al llarg del temps estudiat, sent el primer la hidròlisi i el segon la termooxidació del material, que van tenir lloc en la fase amorfa.L'estudi conclou que les borses assajades tenen una vida útil, en condicions d'estocatge estàndard, de més de dotze mesos.
  • DE LAMA ODRÍA, MARÍA DEL CARMEN ELIZABETH: Applications of hydroxyapatite nanoparticles in the field of biomedicine
    Autor/a: DE LAMA ODRÍA, MARÍA DEL CARMEN ELIZABETH
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 04/10/2024
    Data de lectura: 02/12/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa publica EEBE, Sala Polivalente del Edificio A, planta baja, Campus Diagonal-Besòs
    Director/a de tesi: DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER | DEL VALLE MENDOZA, JUANA MERCEDES
    Tribunal:
         PRESIDENT: REINA DEL POZO, MANUEL
         SECRETARI: ESPAÑOL PONS, MONTSERRAT
         VOCAL: GIMÉNEZ BONAFÉ, JOSEFA
    Resum de tesi: n el camp de la biomedicina, els fosfats de calci atrauen l'atenció dels investigadors a causa de la seva biocompatibilitat i bioactivitat. Aquests minerals es poden trobar en diverses fases individuals (per exemple, el fosfat de calci amorf, el tricalci fosfat, el tetracalci fosfat, l’octocalci fosfat i la hidroxiapatita), les quals varien en la seva composició, proporció Ca/P, estructura cristal·lina, percentatge de substitució i propietats. Entre elles, la hidroxiapatita carbonatada i de baixa cristal·linitat i la hidroxiapatita altament cristal·lina (CHAp i HAp, ambdues per les seves sigles en anglès, respectivament) han estat principalment considerades per al disseny de sistemes d'administració de fàrmacs dirigits (DDS per les seves sigles en anglès) i recobriment d'implants.Pel que fa a l'estudi de les fases minerals esmentades, la investigació està comunament focalitzada en modificar la seva morfologia o variar la seva estructura química mitjançant diverses substitucions iòniques que comporten una detallada caracterització de les propietats fisicoquímiques dels sistemes. En contrast, l'efecte biològic de les nanopartícules sol limitar-se a una anàlisi bàsica de viabilitat o adherència cel·lular al biomaterial. Per aquest motiu, l'objectiu principal d'aquesta tesi va ser ampliar el coneixement sobre la resposta bioquímica de diverses línies cel·lulars (per exemple, línies tumorals i osteoblàstiques).En el primer capítol, es va estudiar el potencial de CHAp com a portador de l'antibiòtic doxiciclina (DOX). El sistema va ser dissenyat per facilitar el transport i alliberament del fàrmac, el qual va ser replantejat com a agent antitumoral. Així mateix, l'efecte additiu dels ions constituents de CHAp va ser demostrat tant en una línia normal com en una tumoral. A aquest respecte, la principal aportació d'aquesta investigació correspon a la descripció dels canvis en els perfils proteics i lipídics en ambdues línies cel·lulars mitjançant l’espectroscòpia infraroja transformada de Fourier basada en radiació de sincrotró (SR-FTIR, per les seves sigles en anglès). L'anàlisi de les micrografies obtingudes per microscòpia electrònica de transmissió (TEM, per les seves sigles en anglès) va contribuir en la determinació dels canvis morfològics induïts en les línies cel·lulars tractades amb nanopartícules de CHAp o DOX-CHAp, oferint evidència que aquests sistemes minerals desencadenen mecanismes de mort diferents i dependents del tipus cel·lular. Basant-se en aquests resultats, les nanopartícules van ser incloses en fibres de PLA o PLA-PEG electrofilades en el següent capítol. L'objectiu va ser millorar l'alliberament del fàrmac i disminuir els efectes dels ions constituents de CHAp en les línies normals. Entre ambdues, els bastides de PLA-PEG van ser els únics que van demostrar l'alliberament de l'antibiòtic.El següent capítol va ser destinat a la síntesi de HAp amb una morfologia tipus eriçó (UHAp). Simultàniament, es van elaborar nanopartícules de UHAp substituïdes amb fluor (FUHAp) i, posteriorment, es va analitzar per primera vegada el potencial d'ambdues tipologies per encapsular gentamicina i actuar com a portadores de l'antibiòtic. Els resultats van ser comparats amb els obtinguts amb CHAp. Els sistemes d'administració de gentamicina produïts van ser inicialment concebuts com a recobriments d'implants que podrien ajudar a prevenir la infecció de les estructures protètiques, la qual es manté com la principal causa de complicacions de les cirurgies ortopèdiques. Les nanopartícules van ser exitosament electrodepositades sobre implants de titani prèviament recoberts amb polidopamina i col·lagen, seguit pel recobriment amb una última capa electrodepositada de polilisina.
  • MATOS RESINA, MARIA LEONOR: New multiresponsive materials platforms for cancer treatment: Smart electroconductive nanoparticles and transdermal devices
    Autor/a: MATOS RESINA, MARIA LEONOR
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Conveni Cotutela
    Data de dipòsit: 07/10/2024
    Data de lectura: 16/12/2024
    Hora de lectura: 14:30
    Lloc de lectura: Anfiteatro PA-3 (Piso -1 do Pavilhão de Matemática) do Instituto Superior Técnico de Lisboa.(13:30 hora de Lisboa - 14:30 hora local)
    Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | ALVES FERREIRA, FREDERICO CASTELO | ARAÚJO ESTEVES, TERESA SOFIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: ESTRELA RODRIGUES CONDE, JOAO PEDRO
         SECRETARI: FERREIRA MORGADO, JORGE MANUEL
         VOCAL: GELMI, MARIAL LUISA
         VOCAL: VAZAO DE ALMEIDA, HENRIQUE MARTINIANO
         VOCAL: ACCARDO, ANTONELLA
    Resum de tesi: El càncer continua sent la principal causa de mort en molts països desenvolupats. Tot i els avenços significatius en el tractament del càncer, molts desafiaments persisteixen, com ara efectes secundaris greus, danys als teixits sans a causa de la distribució no específica dels fàrmacs i una alta toxicitat sistèmica.Els sistemes de biomaterials multiresponsius han emergit com a eines poderoses per a aplicacions biomèdiques, especialment en el tractament del càncer. Aquesta recerca té com a objectiu avançar en els materials per a la teràpia del càncer mitjançant el desenvolupament de noves plataformes de materials electroresponents, incorporant nanopartícules (NPs) intel·ligents i dispositius transdèrmics o implantables. Per exemple, es van utilitzar NPs per a l'alliberament controlat de fàrmacs desencadenat per estimulació elèctrica, mentre que els dispositius també van respondre a estímuls secundaris com el pH àcid o la presència de biomarcadors tumorals. Aquesta combinació d'estímuls externs i endògens proporciona un control espai temporal millorat sobre l'alliberament de fàrmacs.Es van provar diversos agents terapèutics, incloent-hi un pentapèptid anticancerós (CR(NMe)EKA), o fàrmacs com la curcumina i el cloranfenicol. Els agents terapèutics es van carregar en NPs de poli(3,4-etilendioxitiofè) (PEDOT NPs), que proporcionaven la resposta a l'estímul elèctric. Aquestes NPs carregades de fàrmacs es van incorporar en diverses estructures de biomaterials, com ara hidrogels pH-responsius i fibres bio-responsives, creant dispositius multiresponsius. Per exemple, per aconseguir un sistema injectable multiresponsiu per a l'alliberament controlat del pèptid anticancerós CR(NMe)EKA, es va sintetitzar un hidrogel biocompatible i pH-responsiu, format per àcid fenilborònic empeltat amb quitosan, i carregat amb PEDOT NPs. Es va preparar un hidrogel electroquímio-responsiu per a l'alliberament de cloranfenicol mitjançant l'empelt de àcid poliacrílic sobre alginat de sodi i encapsulant PEDOT NPs in situ. A més, es va desenvolupar un sistema de electroestimulació sense fils basat en biomaterials per permetre l'alliberament controlat i a demanda de fàrmacs anticancerosos, promovent la mort de cèl·lules de càncer humanes in vitro. Aquest sistema utilitzava PEDOT NPs carregades de curcumina encapsulades en fibres coaxials electrofilades de poli(glicerol sebacat)/poli(caprolactona).En general, aquest treball estableix les bases per dissenyar i desenvolupar sistemes de alliberament controlat de fàrmacs basats en biomaterials més intel·ligents i efectius per a la teràpia anticancerosa.Paraules clau: teràpia del càncer; alliberament controlat de fàrmacs; nanopartícules electroresponsives; biomaterials multiresponsius; dirigint cèl·lules canceroses.

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

  • SIMONA PUJADÓ, JOSEP: A proposal for a new method to assess road traffic noise in the United Kingdom
    Autor/a: SIMONA PUJADÓ, JOSEP
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
    Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 29/07/2024
    Data de lectura: 21/11/2024
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Sala d'Actes EPSEM
    Director/a de tesi: VALLBE MUMBRU, MARC | ROSSELL GARRIGA, JOSEP MARIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: TORIJA MARTÍNEZ, ANTONIO
         SECRETARI: JORGE SANCHEZ, JUAN
         VOCAL: AUSEJO PRIETO, MIGUEL
    Resum de tesi: Aquesta tesi proposa un enfocament innovador per a l’avaluació del soroll del trànsit rodat al Regne Unit, amb l’objectiu de revisar parcialment la metodologia existent descrita en el Design Manual for Roads and Bridges (DMRB). Aquesta avaluació transcendeix els mandats de la llei i la política de planificació, abastant les obligacions imposades tant per la llei comuna com per la legislació ambiental.El document reexamina les estipulacions legals i reglamentàries que les avaluacions de soroll han de satisfer. Ofereix un examen minuciós i clar de la progressió de la legislació sobre el soroll a Anglaterra, traçant la història del soroll ferroviari, rodat i aeri des del seu inici fins al present.Un cop establerts els prerequisits legals i reglamentaris, la tesi realitza una anàlisi crítica de les polítiques de planificació vigents en matèria de soroll, considerant factors com la sostenibilitat i els principis de bon disseny. Posteriorment, examina la metodologia actualment prescrita en el DMRB.La tesi després s’endinsa en l’anàlisi cost-benefici, explorant la seva aplicació en l’avaluació del soroll del trànsit rodat i la implementació d’estratègies d’atenuació del soroll. Amb aquesta base, presenta una proposta per modificar la metodologia existent del DMRB.Les esmenes proposades abasten quatre aspectes clau:1. Ampliar l’informe d’impactes per incloure tant els receptors individuals com la comunitat més àmplia, abordant així les estipulacions de la llei comuna i ambiental.2. Canviar el focus de reportar impactes a reportar efectes.3. Aclarir l’anàlisi cost-benefici implicat en l’adopció de mesures de reducció del soroll.4. Assignar un valor monetari als efectes del soroll, que podria servir com a indicador de la importància d’un projecte.Aquest enfocament refinat té com a objectiu millorar el marc per a l’avaluació del soroll, assegurant una avaluació més holística i efectiva de les implicacions del soroll del trànsit rodat.A més, la recerca presentada en aquesta tesi investiga els factors que s’han de considerar en qualsevol proposta que contempli substituir la metodologia actual de predicció del soroll del trànsit rodat (CRTN) per un nou mètode basat en el projecte de recerca europeu Harmonoise. Es centra específicament en el procés de presa de decisions respecte a la idoneïtat d’introduir una tanca acústica en una ubicació determinada, considerant no només la seva eficàcia en la reducció del soroll sinó també el seu impacte en la compensació per la pèrdua de valor del terreny sota la Land Compensation Act 1973.

SOSTENIBILITAT

  • ESPINOZA AGUILAR, YURI PATRICIO: De la explotación extractiva a la recuperación ambiental, paisajes mineros su transición. Portovelo – Ecuador
    Autor/a: ESPINOZA AGUILAR, YURI PATRICIO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: SOSTENIBILITAT
    Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 30/09/2024
    Data de lectura: 29/11/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa pública Aula DECA - B1-005.
    Director/a de tesi: MAYORGA CÁRDENAS, MIGUEL YURY
    Tribunal:
         PRESIDENT: GALINDO DÍAZ, JORGE ALBERTO
         SECRETARI: PESOA MARCILLA, MELISA
         VOCAL: ALVAREZ PALAU, EDUARD JOSEP
    Resum de tesi: A l'Equador l'explotació extractiva constitueix un dels sectors productius més rellevants per la seva capacitat per a la generació de recursos econòmics, alhora que la mineria moltes vegades ha provocat severs impactes ambientals. Aquesta qualificació pot ser conseqüència tant dels processos amb escàs desenvolupament tecnològic, com de les característiques geogràfiques i el medi ambient en què s'ubiquen els jaciments aurífers. Aquest estudi es fonamenta en la importància de la transformació ambiental, social i econòmica que ha ocasionat al llarg del temps l'extracció d'or a Portovelo, cantó ubicat al sud de l'Equador a la província de El Oro i considerat el primer centre miner del país.Vivim en una època en què la humanitat ha concedit una importància evident a la protecció del medi ambient, en els processos d'explotació extractiva la crisi ambiental no és més que un dels símptomes més perceptible per la relació entre societat i naturalesa, a la forma insostenible pel canvi en el patrimoni natural i la cultura. L'augment de la resiliència davant les transformacions per activitats mineres a través de la recuperació, protecció, defensa i ús sostenible del patrimoni miner que es manifesta paisatgísticament com a indicador ambiental i cultural dels components, processos i característiques combinades. La recuperació dels paisatges miners és un element d‟afinitat, identitat i manifestació de la diversitat que resulta de l‟articulació del llegat miner del lloc. No obstant això, altres factors intervenen i han intervingut en el modelatge, la fragmentació i la transformació. La infraestructura i l'equipament associats a l'activitat extractiva, així com la implantació de modes de vida i treball totalment diferents dels tradicionals dels pobles miners han deixat una empremta de caire cultural totalment perceptible per la societat actual. D'aquesta manera, els paisatges miners, millor o pitjor conservats, presenten unes característiques pròpies que varien d'altres paisatges i alhora tenen prou elements diferenciadors que els distingeixen entre si.Per a aquesta investigació es consideren de manera integrada les fases dexplotació extractiva i les conseqüències socioambientals al patrimoni i la seva transició que al llarg del temps han patit com a conseqüència del creixement poblacional, canvis en els seus costums i identitat cultural, per mitjà de metodologies específiques de gestió amb criteris de sostenibilitat que contribueixin a la recuperació ambiental del valor paisatgístic de tots els elements constitutius aplicables al llegat adquirit. És important avaluar d'una manera articulada el desenvolupament, el creixement i la planificació del patrimoni miner de Portovelo, orientat a identificar les qualitats estètiques, l'estat i la condició del paisatge històric que determini la constant interacció amb l'ambient, el grau d'alteració que presentin els factors ambientals i socials identificats i la seva valoració paisatgística. El model també es fonamentarà en un treball bibliogràfic i experimentació de camp, plasmat en fitxes de transició, mapes temàtics i sistemes dinformació geogràfica, que corroborin el trobat al lloc destudi.
  • VIDAL MONÉS, BERTA: Unravelling the complexity of food loss and waste: towards sustainable food systems
    Autor/a: VIDAL MONÉS, BERTA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: SOSTENIBILITAT
    Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 29/11/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: Defensa pública Aula C1-002 de l'Escola de Camins.
    Director/a de tesi: DÍAZ RUIZ, RAQUEL | LOPEZ I GELAT, FELIU
    Tribunal:
         PRESIDENT: TORRES MORENO, MIRIAM
         SECRETARI: KALLAS CALOT, ZEIN
         VOCAL NO PRESENCIAL: VITTUARI, MATTEO
    Resum de tesi: Els sistemes alimentaris globals representen tant amenaces com solucions per mantenir la qualitat en vida al nostre planeta. El 40% dels aliments produïts per al consum humà es perden o malbaraten mundialment, empitjorant la insostenibilitat dels sistemes. És urgent actuar per reduir la quantitat d'aliments que es perden i es malbaraten, però el progrés cap a l'ODS 12.3 és lent. Sostenim que un aspecte crucial d'aquest desafiament rau en una comprensió incompleta del problema, particularment als extrems de la cadena alimentària on es perden i es malbaraten més aliments. Mentre que la producció primària està poc estudiada, les etapes de consum (llars i serveis de restauració) han estat àmpliament analitzades i el problema persisteix. L'objectiu principal d'aquesta tesi és contribuir a millorar-ne la caracterització de les causes per promoure accions de prevenció efectives, abordant tres subdominis del problema: 1) caracteritzar la complexitat de les pèrdues alimentàries a producció primària; 2) identificar les dinàmiques que promouen el malbaratament alimentari a les llars en condicions d'esdeveniments extrems, i 3) avaluar el potencial de mesures de prevenció del malbaratament alimentari en serveis de restauració col·lectiva.Aquesta tesi consta de tres capítols on s'apliquen metodologies diverses. El Capítol 1 examina extensament el sector de les fruites i verdures a Catalunya, millorant la comprensió de la complexitat estructural que comporta la generació de pèrdues alimentàries al camp, a través d'una revisió de literatura, entrevistes semiestructurades i observació participant. Les causes identificades es revisen i s'organitzen utilitzant mètodes de resolució de problemes complexos per identificar-ne les causes fonamentals. El Capítol 2 realitza una enquesta en línia durant el confinament per COVID-19 a Espanya per explorar els comportaments relacionats amb el malbaratament d'aliments a les llars. El Capítol 3 proposa i valida un marc metodològic per codissenyar estratègies de prevenció del malbaratament alimentari amb el personal de quatre menjadors escolars a Barcelona. S'apliquen quantificació directe i observació participant per dissenyar accions de prevenció efectives, basades en el canvi de comportament dels consumidors.Aquesta tesi ofereix contribucions basades en evidència per promoure l’acció en la prevenció de la pèrdua i el malbaratament d’aliments. El Capítol 1 demostra el caràcter multifacètic de les pèrdues alimentàries, descrivint-ne les 9 dimensions de les causes, revelant i caracteritzant la seva interconnexió. Al Capítol 2 s'identifiquen dinàmiques relacionades amb el malbaratament alimentari a les llars durant el confinament per COVID-19, emfatitzant la importància de considerar la disponibilitat de temps personal i la salut mental al dissenyar mesures efectives de prevenció. Finalment, el Capítol 3 evidencia l'efectivitat d'accions basades en el canvi de comportament dels consumidors per prevenir el malbaratament alimentari en menjadors, i especialment quan es dissenyen amb les treballadores. Aquests resultats són valuosos per a investigadors, legisladors i agents del sector que actuen per prevenir la pèrdua i el malbaratament alimentaris.

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

  • ROY, SWASTIKA: Beyond XAI for Trustworthy Federated Learning in 6G Zero-Touch Network Slicing
    Autor/a: ROY, SWASTIKA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/09/2024
    Data de lectura: 16/12/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: Defensa pública: Edifici B3 Sala de Teleenseyament, ETSETB, Campus Nord
    Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | CHERGUI, HATIM
    Tribunal:
         PRESIDENT: ALONSO ZARATE, LUIS GONZAGA
         SECRETARI: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
         VOCAL NO PRESENCIAL: SPYROPOULOS, THRASYVOULOS
    Resum de tesi: En l'era imminent de les xarxes 6G, la necessitat d'automatització de xarxes sense intervenció humanaimpulsada per la IA es posa de manifest per la necessitat de donar suport a múltiples talls de xarxa pera diversos casos d'ús. El slicing de xarxa (NS), una innovació significativa més enllà del 5G, dependràde la IA per gestionar de manera eficaç xarxes de comunicació complexes. No obstant això, l'enfocamentcentralitzat tradicional per monitoritzar i controlar les dades en brut afronta diversos reptes.L'Aprenentatge Federat (FL) sota un paradigma descentralitzat ofereix avantatges, incloent millora de laseguretat, menys intercanvis de dades, escalabilitat, costos computacionals més baixos, i facilitaciód'anàlisis locals ràpides i presa de decisions.A més, la IA explicable (XAI) juga un paper crucial en establir la confiança en les caixes negres de la IAdurant el desplegament, cosa que esdevé imperativa, especialment quan la IA és responsable de lagestió complexa de recursos i la detecció d'anomalies. Els actors interessats busquen models d'IA d'altrendiment per a l'assignació eficient de recursos, tot garantint justícia, responsabilitat i complimentnormatiu. A més, es necessita una gestió flexible i intel·ligent de la Xarxa d'Accés de Ràdio (RAN), laxarxa central, el núvol i la perifèria per proporcionar una connectivitat revolucionària en el context mésampli de l'era 6G. L'impuls de l'Aliança O-RAN per una arquitectura Open RAN i eines de gestióimpulsades per IA reforça aquesta visió.Aquesta tesi se centra en millorar l'eficiència, l'escalabilitat, la transparència i la confiança de les xarxes6G mitjançant enfocaments innovadors en FL, gestió de recursos de xarxa i metodologiesd'IA/aprenentatge automàtic (IA/ML). Els objectius principals inclouen reduir les violacions dels SLA,millorar el temps de convergència i optimitzar els costos computacionals en motors analítics basats enFL. Addicionalment, l'objectiu és abordar el compromís entre rendiment i explicabilitat, garantintprediccions fiables i una presa de decisions transparent en el context del slicing de xarxa 6G. Elsenfocaments proposats aprofiten l'automatització de cicle tancat, XAI i nous models d'aprenentatgefederat per assolir aquests objectius mentre s'alineen amb les demandes i desafiaments del paisatge O-RAN 6G en evolució.En primer lloc, s'ha proposat un model de FL natiu del núvol impulsat per SLA per millorar l'escalabilitati el rendiment per a dades no IID a la RAN-Edge. Aquest model ha demostrat la seva superioritat en lareducció de violacions de SLA i costos computacionals en comparació amb diferents línies base de FL.En segon lloc, inspirats per l'automatització de cicle tancat i XAI, hem dissenyat un model d'AprenentatgeProfund Federat Explicable (FDL) per predir la probabilitat de tràfic caigut per slice a la RAN, donantprioritat a mètriques d'explicabilitat i superant els models de referència.En tercer lloc, hem proposat un enfocament d'aprenentatge federat guiat per explicacions (in-hoc) perabordar el compromís entre el rendiment de la IA i l'explicabilitat per a la gestió fiable de recursos deslicing de xarxa 6G en un entorn RAN-Edge.En quart lloc, motivats per l'automatització de cicle tancat i l'aprenentatge guiat per explicacions (EGL),hem presentat un esquema d'aprenentatge federat guiat per explicacions (EGFL) per garantir prediccionsfiables i millorar l'equitat del model. Finalment, per abordar els reptes crítics de provisió de recursos entre diverses instàncies de l'estacióbase virtualitzada (vBS) en el paisatge O-RAN 6G, hem proposat un marc de Raonament Màquina Federat(FLMR) per optimitzar la predicció de demanda de CPU per a la vBS, garantir decisions transparents d'IAi mostrar un rendiment superior en comparació amb la línia base DeepCog.Aquests mètodes avancen en l'escalabilitat, l'eficiència i la transparència de les xarxes 6G, contribuint aldesenvolupament de solucions de gestió de xarxes impulsade

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

  • HEINONEN, PIJATTA MAARIA: Beyond planning: Prefiguring horizontal practices of architecture in the context of autonomous geographies
    Autor/a: HEINONEN, PIJATTA MAARIA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/09/2024
    Data de lectura: 20/12/2024
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Face-to-face (Room Sala de Graus. ETSAB. Main floor)
    Director/a de tesi: MONTANER MARTORELL, JOSE MARIA | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
    Tribunal:
         PRESIDENT: OYON BAÑALES, JOSE LUIS
         SECRETARI: FERRERI, MARA
         VOCAL: GARCÍA VÁZQUEZ, CARLOS
    Resum de tesi: L'organització hegemònica de l'espai i l'arquitectura com el seu mitjà essencial responen a intencions polítiques i econòmiques la determinació de les quals està fora de l'abast de la majoria. Les representacions de les pràctiques dominants s'incrusten en l'ordre i la forma de l'espai, aconseguint espais i pràctiques de la vida quotidiana. S'ha entès la reforma de l'arquitectura per si sola com a insuficient per a abordar el desequilibri de poder, la qual cosa indica la necessitat de canvis més fonamentals en el context social del qual depèn l'arquitectura. S'han abordat teòricament les possibles polítiques de l'espai que es basarien en la descentralització i l'autodeterminació. No obstant això, són escasses les recerques sobre pràctiques arquitectòniques que estan tenint lloc en contextos contra-hegemònics.Aquest estudi va investigar l'arquitectura que sorgeix en la prefiguració del canvi social, i se centra en moviments socials les polítiques autònomes dels quals es caracteritzen per principis horitzontals, igualitaris i no-capitalistes. Les preguntes de recerca van ser: Quines són les característiques de la presa de decisions arquitectòniques, i, quines són les característiques de l'arquitectura duta a terme en geografies ocupades autònomes i majorment d'autoconstrucció? En la recerca es van aplicar mètodes de la teoria fonamentada; es va fer mitjançant la recopilació i l'anàlisi de dades de manera simultània, així com amb un mostreig teòric. Les dades es van recopilar en tres geografies autònomes distintes d'Europa Central. Els mètodes de recollida de dades van ser l'observació participant, el dibuix, la cartografia i les entrevistes. L'anàlisi es va basar en la codificació qualitativa i va seguir el mètode comparatiu constant.L'estudi va constatar en primer lloc que, en les geografies examinades, l'organització col·lectiva de l'espai es fa de manera transparent i mitjançant democràcia directa. La presa de decisions col·lectiva posa en relleu la participació directa de tots en les decisions rellevants, des dels principis fundacionals de l'organització fins a les pautes i formes específiques de l'espai. En segon lloc, l'organització col·lectiva de l'espai és voluntària i parcial, i es combina amb la descentralització de les decisions i l'autonomia individual per a intervenir en l'espai. L'autonomia facilita una certa llibertat per a transformar l'espai i les relacions socials implícites en ell, més enllà de la seva determinació col·lectiva. L'organització espacial es desenvolupa mitjançant intervencions col·lectives i autònomes de manera simultània i parcialment no planificada. En tercer lloc, les conclusions indiquen que els habitants posen en escac la propietat de l'espai i la permanència de la forma arquitectònica. Aquesta relació i interacció amb l'espai permet la seva transformació segons línies horitzontals, que remeten directament als habitants presents.Els resultats aporten noves perspectives sobre una arquitectura basada en la política participativa. Mentre l'estudi dona suport a teoritzacions anteriors, una de les seves principals aportacions és el desenvolupament de com es relaciona la participació arquitectònica amb la negociació canviant entre l'individual i el col·lectiu. La principal implicació teòrica d'aquest estudi és el qüestionament i la negació de la planificació global que suggereixen els resultats. En comptes d'instruments exhaustius com el pla urbanístic, els resultats indiquen una idea menys invasiva de coordinació que sorgeix voluntàriament de baix a dalt. Finalment, mentre qüestiona uns certs preceptes de la planificació normativa, l'estudi també apunta per a continuar explorant les possibilitats d'una organització no-determinada i horitzontal de l'espai.

URBANISME

  • BARRIOS AVALOS, JUAN JOSE: Reestructuración urbana de la Región Hidrológica 36 Nazas - Aguanaval, México: Modelos agroproductivos y sus sistemas hidrográficos
    Autor/a: BARRIOS AVALOS, JUAN JOSE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: URBANISME
    Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 30/09/2024
    Data de lectura: 22/11/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Face-to-face (Room C-B1. ETSAB. Main floor)
    Director/a de tesi: FRANQUESA SANCHEZ, JORDI
    Tribunal:
         PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
         SECRETARI: MENDOZA ARROYO, MARIA DEL CARMEN
         VOCAL: SAINZ GUTIERREZ, VICTORIANO
    Resum de tesi: La Regió Hidrològica 36 (RH36) és una de les 37 regions hidrològiques identificades a Mèxic per la Comissió Nacional de l'Aigua. Dins d' aquesta regió es localitzen les conques dels rius Nazas i Aguanaval, dos rius endorreics del nord-oest mexicà. Les aigües d'aquests dos rius han permès que la Zona Metropolitana de la Laguna sigui una regió pròspera amb una gran indústria agroproductiva. Això va poder aconseguir-se amb la regulació dels rius (principalment el riu Nazas) mitjançant la construcció de preses i canals entre 1930 i 1990. No obstant això, el control establert sobre el riu Nazas amb les preses Lázaro Cárdenas, Francisco Zarco i la xarxa de canals a la conca baixa, va intensificar la pèrdua de la Laguna de Mayrán a la seva desembocadura, a més de la desaparició del cabal a la conca baixa davant les ciutats de Torreón, Gómez Palacio i Lerdo.A les conques baixes de la RH36 hi ha un elevat estrès hídric, conseqüència de la sobreexplotació dels aqüífers principals i la baixa disponibilitat de recursos hídrics pels efectes del canvi climàtic. En el context d' aquesta recerca, es parteix d'una hipòtesi que sosté que l'elevat estrès hídric és en part ocasionat per la desconnexió entre la infraestructura regional d'emmagatzematge i distribució de l'aigua, els sistemes d'irrigació agrícola, les poblacions rurals, urbanes, i les seves superfícies agroproductives. Addicionalment, s’argumenta que les infraestructures hidràuliques han estat planificades al marge del context urbà regional de la conca baixa i les seves dimensions lògiques, la qual cosa ha ocasionat alteracions a la matriu ecològica i l'organització de les poblacions rurals.En la recerca s'utilitza un enfocament de conca per determinar els límits de l'objecte d' estudi. És a dir, se sosté que per a la reestructuració de les poblacions i la potencial restauració fluvial dels rius Nazas i Aguanaval, cal comprendre l'organització de totes les comunitats dins dels límits geogràfics. Cadascuna de les 33 subconques que componen la RH36 és subjecta a una anàlisi profunda dels seus teixits urbans i rurals. A més de les poblacions, l'estudi de les superfícies agroproductives, la infraestructura hidràulica i viària és part fonamental de l'enfocament de conca. La tesi es desenvolupa en quatre capítols. En el primer capítol s'expliquen la metodologia, hipòtesis, objectius i l'estructura general de la RH36. Addicionalment, s'integren referències sobre estructures d'emmagatzematge d'aigua en diversos contextos que comparteixen condicions geogràfiques similars a la RH36. El segon capítol és un atles dirigit a construir informació morfològica de les 33 subconques de la regió, els seus teixits urbans, rurals i superfícies agroproductives. Aquest atles és una de les principals aportacions de la recerca i serveix de preàmbul per als capítols III i IV. El tercer capítol, explora referències globals sobre la restauració fluvial i remoció de preses. Les referències són un punt de partida per al capítol IV on es presenta l' abordi estratègic per a la restauració fluvial de la RH36.Finalment, la recerca presenta conclusions basades en lanàlisi profunda dels teixits, la xarxa hidrogràfica i la infraestructura hidrològica. Es defensa que les infraestructures hidràuliques localitzades en la transició urbà-rural a les ciutats intermèdies de la RH36 poden oferir serveis ecosistèmics i propiciar l'equilibri ecològic-productiu de la regió. Addicionalment, se sosté que la restauració hídrica en el curs baix dels rius Nazas i Aguanaval depèn directament d'una reestructuració de la infraestructura hidràulica de les poblacions urbanes i rurals a tota la regió hidrològica 36.
  • FIALLO CARDONA, GLORIA CAROLINA: INTERACCIONES LÍQUIDAS. Dibujar el agua de la ciudad de Bogotá
    Autor/a: FIALLO CARDONA, GLORIA CAROLINA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: URBANISME
    Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 24/10/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
    Tribunal:
         PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
         SECRETARI: GALLEGO PICARD, ELISA
         VOCAL: LONGHIN, ELENA
         VOCAL NO PRESENCIAL: OSORIO GUZMAN, ANA MARIA
         VOCAL NO PRESENCIAL: MEDINA ACOSTA, MERCEDES
    Resum de tesi: Bogotà, situada en una sabana lacustre envoltada per páramos i zones humides, ha estat modelada al llarg de la seva història per la seva relació amb l’aigua. Des dels camellons muiscas fins als processos moderns d’urbanització, la ciutat ha integrat rius, canals i torrents dins el seu teixit urbà. L’aigua, “sie”, ha estat objecte d’estudi des de diverses disciplines, subratllant la seva rellevància ambiental, econòmica i social. No obstant això, l’enfocament tradicional a Bogotà s’ha centrat en el subministrament i el control de riscos, sovint provocant una sobreexplotació del recurs, i una representació reduccionista en els mapes, que mostra l’aigua com una simple línia blava, desconnectada del seu context i resultant en una pèrdua de qualitat ambiental.Davant la crisi climàtica actual, és imperatiu reexaminar la relació entre aigua i territori amb un enfocament més holístic i sensible, especialment des d’una perspectiva ambiental. La investigació parteix de la hipòtesi que Bogotà actua com una interfície entre páramos i zones humides, cosa que revela la necessitat de noves interpretacions sobre com l’aigua interactua amb el territori. L’objectiu principal és explicar les interaccions entre l’aigua i la ciutat de Bogotà, per tal de donar compte del paper de l’aigua a la ciutat, utilitzant dos enfocaments epistemològics: l’aigua com a subjecte de dret i com a agent en xarxa.La tesi utilitza hidrocartografies, combinant tècniques d’anàlisi de dades amb dibuixos interpretatius i observacions empíriques per oferir una visió integral de les diferents representacions de l’aigua i la seva influència en la configuració territorial. L’enfocament transescalar i multidimensional proposat permet qüestionar les anàlisis tradicionals i explorar noves solucions basades en la comprensió dels cicles naturals de l’aigua.Concloem que, a Bogotà, l’aigua actua com un agent dinàmic en el diàleg espacial entre l’entorn urbà i els cossos d’aigua, redefinint els límits mitjançant un enfocament transescalar que desafia els límits tradicionals i proposa una integració més harmònica dels components territorials. Atès que cap cartografia és definitiva i cada representació reflecteix processos en constant canvi, l’estudi suggereix una nova forma d’apreciar els atributs del territori, promovent una reconciliació entre l’aigua i la ciutat i destacant la constància del canvi, allò líquid. Aquesta comprensió més profunda posa de relleu la necessitat d’adaptar la planificació urbana per considerar l’aigua no només com un recurs estàtic, sinó com un subjecte de dret i un agent en constant influència sobre el desenvolupament urbà. La visió de Bogotà com una ciutat de zones humides, interactuant amb páramos i conques, visibilitzaria les dinàmiques hídriques en la planificació urbana, desafiant models territorials que han ignorat la seva presència.
  • RIBERA FUENTES, OLEGUER: Les muntanyes del carbó. La conquesta de la capçalera del Llobregat per proveir la ciutat
    Autor/a: RIBERA FUENTES, OLEGUER
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: URBANISME
    Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 26/07/2024
    Data de lectura: 13/11/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Face-to-face (Room Sala de Graus. ETSAB. Main floor)
    Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | CORTELLARO, STEFANO
    Tribunal:
         PRESIDENT: FRANQUESA SANCHEZ, JORDI
         SECRETARI: ROCAMONDE LOURIDO, JAVIER
         VOCAL: PERARNAU LLORENÇ, JAUME
    Resum de tesi: Aquesta recerca analitza la transformació de la capçalera del Llobregat a partir del impacte de la mineria del carbó i de la industrialització, entenent aquesta activitat com la base de la configuració actual d'aquest territori. L'estudi es desenvolupa a partir de tres hipòtesis principals o línies de treball.La primera sosté que la mineria del carbó ha generat el pas d'un sistema d'ocupació territorial de base rural a un de base industrial, que s'expressa amb la incorporació de població forana en la aparició d'assentaments al llarg de les vies de comunicació.La segona planteja que aquesta activitat industrial defineix el paisatge de la capçalera del Llobregat, amb nuclis de nova creació i la transformació dels existents.La tercera afirma que la mineria del carbó introdueix la modernitat en aquest territori, amb noves concepcions en diferents àmbits, com la forma de construcció, les tipologies residencials, els equipaments i els serveis.Tanmateix defensem que el passat industrial pot esdevenir una oportunitat per la revaloració del territori, amb projectes de desenvolupament local basats en els recursos culturals.Es planteja el desenvolupament d'aquestes hipòtesis agrupant-les en tres blocs, que alhora es despleguen en set capítols, que aborden altres hipòtesis secundàries. L'anàlisi segueix un ordre cronològic que aborda el fenomen de la mineria des d'una fase anterior a la explotació, durant la mateixa, i finalment des de l'actualitat.

Darrera actualització: 12/11/2024 05:45:30.