Escola de Doctorat

Tesis autoritzades per defensa

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

  • CARO ROCA, MARTÍ: Efficient Tailoring of AI-based Solutions for Safety-Critical Systems
    Autor/a: CARO ROCA, MARTÍ
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 10/09/2026
    Data de lectura: 11/11/2026
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: C6-E101
    Director/a de tesi: ABELLA FERRER, JAIME
    Resum de tesi: El creixent rendiment de les plataformes de computació permet l’ús de Xarxes Neuronals Profundes (DNNs, de l’anglès) de dimensions més grans, capaces d’assolir la precisió requerida per aplicacions en temps real com la Detecció d’Objectes Basada en Càmeres (CBOD, de l’anglès) en Conducció Autònoma (AD, de l’anglès). Tot i que una elevada precisió d’inferència és essencial en Sistemes Encastats Crítics de Temps Real (CRTES, de l’anglès), l’amplada de banda de memòria i el consum energètic també són factors determinants, ja que limiten el rendiment assolible i condicionen el compliment dels requisits de l’aplicació. Per aquest motiu, alguns models DNN molt precisos han de ser optimitzats per operar sota aquestes restriccions.A més, les aplicacions d’automoció amb requisits de seguretat han de complir estàndards com l’ISO 26262, que exigeixen redundància diversa per al nivell més alt d’integritat (ASIL-D) amb l’objectiu de mitigar fallades de causa comuna, és a dir, fallades aleatòries del hardware que poden afectar de la mateixa manera a components redundants i podrien no ser detectats. La Redundància Modular Dual (DMR, de l’anglès), també coneguda com a "Dual-Core LockStep" (DCLS) en processadors, i la Redundància Modular Triple (TMR, de l’anglès), habitualment combinada amb algun tipus de diversitat, s’utilitzen àmpliament per proporcionar detecció i tolerància a fallades. Tanmateix, implementar de manera eficient la redundància diversa en tasques basades en DNNs relacionades amb la seguretat, com la detecció d’objectes, continua sent un repte obert, ja que aquestes aplicacions poden aprofitar redundància semàntica en lloc d’equivalència a nivell de bits.En aquesta tesi primer fem una avaluació a gran escala de diverses tècniques d’aproximació per optimitzar models DNN. En particular, ens centrem en models CBOD, fonamentals per detectar els objectes que envolten el vehicle. Analitzem de manera individual i conjunta tècniques com l’aritmètica de precisió reduïda, la computació aproximada i l’operació a baix voltatge, amb l’objectiu d’avaluar com es poden combinar per reduir significativament l’àrea, la latència i el consum energètic de sistemes d’IA. Així mateix, estudiem l’impacte de l’agrupament de pesos ("weight clustering") en diferents representacions aritmètiques, proporcionant informació útil per al desenvolupament d’acceleradors CBOD de baix consum amb un impacte mínim en la precisió.A continuació, dissenyem un esquema eficient de redundància diversa per a aplicacions d’IA basat en precisió reduïda. L’esquema proposat descarta determinats bits de les dades llegides per l’accelerador principal per generar una versió redundant més eficient. D’aquesta manera, permet mitigar fallades aleatòries de maquinari reduint simultàniament la latència, l’àrea i el consum energètic respecte a implementacions DCLS tradicionals, sense pèrdues apreciables de precisió.També proposem una segona tècnica de redundància diversa amb un cost similar al de les solucions de tipus DCLS, però amb una millora significativa de la precisió gràcies a la mitigació de les inexactituds dels models d’IA i sense requerir suport específic de hardware. Aquest esquema aplica transformacions sobre les dades d'entrada i utilitza algorismes de fusió per combinar les deteccions generades pels components redundants. A més, n’avaluem la capacitat per mitigar atacs adversaris, cosa que permet que un únic mecanisme afronti simultàniament fallades aleatòries de maquinari, inexactituds dels models DNN i atacs adversaris. Finalment, demostrem la seva generalització a altres models i tasques d’IA.En conjunt, aquesta tesi estudia tècniques d’aproximació per optimitzar models d’IA en CRTES i proposa dos esquemes avançats de redundància diversa: un orientat a l’eficiència energètica i un altre enfocat a millorar la precisió del sistema redundant amb un cost afegit mínim.
  • GÜEMES PALAU, CARLOS: Performance Modeling of Computing Infrastructure Through Deep Learning
    Autor/a: GÜEMES PALAU, CARLOS
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/09/2026
    Data de lectura: 21/10/2026
    Hora de lectura: 10:30
    Lloc de lectura: Sala C6-E106
    Director/a de tesi: CABELLOS APARICIO, ALBERTO | BARLET ROS, PERE
    Resum de tesi: Els models de rendiment de xarxes d'ordinadors, els quals poden predir el rendiment esperat d’un conjunt de traces de trànsit en xarxes existents i hipotètiques, són una ferramenta fonamental per als administradors. Aquests models ajuden a operar xarxes en producció, i amb l'avaluació del disseny de xarxes per construir.Tradicionalment, el rendiment d'una xarxa s'avalua mitjançant l'ús de simuladors d'esdeveniments discrets (DES). Aquesta metodologia descriu xarxa detalladament, i captura com el seu estat evoluciona paquet a paquet. La seva completesa i precisió fan que els simuladors de DES siguin els preferits pels administradors de xarxes, però també els causa problemes en tractar amb xarxes més grans. Alternativament, el rendiment d'una xarxa pot ser estimat mitjançant l'ús de mètodes analítics, com la teoria de cues (QT) i el càlcul de xarxes (NC). Aquests mètodes generen prediccions amb un cost computacional bastant menor, però les seues limitacions condicionen la seua utilitat.Recentment, s'ha popularitzat l'ús de models d'aprenentatge profund (DL) per al modelatge de rendiment de xarxes. Una vegada entrenats, aquests models produeixen prediccions precises amb un baix cost computacional. Noves arquitectures de DL, com les xarxes neuronals gràfiques (GNNs), busquen millorar la qualitat de les prediccions i resoldre limitacions existents d’aquests models. No obstant això, actualment la majoria de models de DL tendeixen a rendir pitjor de l'esperat quan s'apliquen a xarxes en producció. Això és a causa que aquests models tendeixen a ser dissenyats, entrenats i avaluats amb dades simulades. D'una banda, el disseny d’aquests models poden dependre en observacions i supòsits sobre les dades simulades que després no corresponen en xarxes reals. D'altra banda, els simuladors, encara que generalment precises, continuen tenint un petit marge d'error que esbiaixa les prediccions dels models entrenats amb aquestes dades.A causa d'això, en esta tesi solucionem els desafiaments existents a l'hora de desplegar models de rendiment de xarxes de DL en xarxes en producció. Per a això, hem desplegat la nostra pròpia xarxa que usarem per a entrenar i avaluar els nostres models amb dades més afins a ells que es capturarien d'una xarxa real. Particularment, ens centrem en els següents tres factors que limiten l'efectivitat dels models de DL:1. Com modelar patrons de trànsit desconeguts: La majoria dels models de DL assumeixen que el trànsit en una xarxa pot ser descrita per una de diverses distribucions paramètriques conegudes. Així i tot, en la pràctica el comportament del trànsit sol ser més complex, ja que segueix una distribució possiblement desconeguda. En aquesta tesi proposem una nova manera de modelar les traces de trànsit mitjançant l'ús de tècniques de processament de senyals, sense necessitar suposar quina distribució els descriu millor i de forma compatible amb les arquitectures de DL existents.2. Com modelar situacions de trànsit dinàmic: La majoria dels models de DL ignoren com una xarxa i el seu trànsit poden evolucionar a mesura que passa el temps. En el seu lloc, solen assumir que les condicions del trànsit i la xarxa romanen immutables, i es limiten a predir el rendiment mitjà. Aquest supòsit impedeix als models a descriure correctament situacions complexes amb trànsit dinàmic. En aquesta tesi proposem un model basat una xarxa neuronal gràfica espai-temporal (STGNN), capaç de modelar eficientment i correctament el rendiment de la xarxa al llarg del temps.3. Abordant l'escassetat de dades reals: La raó principal de per què s'utilitzen dades simulades per a l'entrenament de models és l'escassetat de dades provinents de xarxes reals. En aquesta tesi proposem un nou procés d'entrenament que aprofita l’abundància de dades simulades per a complementar l'escassetat de dades reals, mentre al mateix temps es minimitza l'impacte que té el biaix del simulador sobre la qualitat de les precisions del model entrenat.
  • LEYVA SANTES, NEIEL ISRAEL: High Performance Network-on-Chip Designs for Open Manycore Systems
    Autor/a: LEYVA SANTES, NEIEL ISRAEL
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/09/2026
    Data de lectura: 26/10/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala C6-E106
    Director/a de tesi: ÁLVAREZ MARTÍ, LLUC | VALLEJO GUTIÉRREZ, ENRIQUE
    Resum de tesi: La transició de les arquitectures multicore a manycore és una conseqüència directa de les limitacions de l’escalat de freqüència i de la necessitat de sostenir el creixement del rendiment mitjançant el paral·lelisme. Com a resultat, els processadors moderns integren un nombre creixent de nuclis dins d’un únic xip, fet que incrementa significativament les exigències sobre els sistemes de comunicació i memòria en xip.Paral·lelament, arquitectures de conjunt d’instruccions obertes com RISC-V han permès l’aparició d’ecosistemes de maquinari obert, on plataformes de sistema complet poden dissenyar-se i explorar-se a nivell de Register-Transfer Level (RTL). Amb el temps, les plataformes manycore obertes han evolucionat des de dissenys educatius simples cap a infraestructures més completes i escalables, incorporant jerarquies de memòria coherents i interconnexions Network-on-Chip (NoC). Aquesta evolució les ha posicionat com a candidats prometedors no només per a la recerca arquitectònica reproduïble, sinó també com a bases realistes per al disseny i l’avaluació de futurs sistemes de computació d’alt rendiment. Tanmateix, assolir aquest nivell d’aplicabilitat requereix millores addicionals en escalabilitat i eficiència, particularment en els subsistemes de comunicació i memòria.En aquest context, aquesta tesi se centra a avançar la maduresa d’una plataforma manycore oberta per donar suport tant a la recerca arquitectònica com al desenvolupament de sistemes de computació d’alt rendiment. L’objectiu és proporcionar una infraestructura flexible i escalable que permeti una avaluació detallada a nivell RTL mentre continua essent representativa de càrregues de treball realistes d’HPC i dona suport al disseny del sistema. Per aconseguir-ho, la tesi se centra en la millora dels subsistemes de comunicació i memòria, ja que tenen un paper clau en la determinació de l’escalabilitat del sistema i del rendiment global. L’enfocament proposat combina contribucions metodològiques i arquitectòniques per reduir el cost d’avaluació, millorar el rendiment del sistema i ampliar la configurabilitat de la plataforma. La tesi està estructurada al voltant de tres contribucions principals.En primer lloc, presenta SynFull-RTL, una metodologia per avaluar dissenys NoC RTL utilitzant models de trànsit derivats del comportament real de les aplicacions. Aprofitant un mostreig ponderat per probabilitat de macrofases d’execució, aquest enfocament redueix significativament el temps de simulació mentre preserva la representativitat, aconseguint fins a una reducció de 40x en el temps per obtenir resultats.En segon lloc, la tesi introdueix OpenPiton4HPC, un conjunt d’extensions arquitectòniques que milloren l’amplada de banda de memòria, redueixen la latència de comunicació i incrementen la configurabilitat del sistema. Aquestes millores inclouen suport per a múltiples controladors de memòria, optimitzacions de NoC com router bypassing i enllaços més amples, i una jerarquia de memòria cau configurable, donant lloc a millores de rendiment de fins a 7.2x respecte a la configuració base.Finalment, la tesi proposa GS-NoC, un mecanisme hardware dissenyat per millorar l’eficiència de comunicació en patrons irregulars d’accés a memòria en càrregues de treball vectorials. Mitjançant la coalescència de sol·licituds de memòria en diferents nivells del sistema, GS-NoC redueix el nombre de paquets NoC en un 52% de mitjana respecte a la configuració Bypass i aconsegueix una acceleració mitjana geomètrica d’1.18x en comparació amb una configuració base de NoC.Totes les contribucions estan implementades a nivell RTL sintetitzable i validades mitjançant simulació cycle-accurate, assegurant una avaluació realista i aplicabilitat pràctica. En conjunt, aquest treball avança el disseny de plataformes manycore obertes, millorant-ne l’escalabilitat i l’efectivitat com a infraestructures de recerca i desenvolupament per a futurs sistemes de computació.
  • NIU, YUYAO: Hardware-Aware Algorithms for Efficient Graph Traversal on High-End Parallel Architectures
    Autor/a: NIU, YUYAO
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 09/09/2026
    Data de lectura: 06/11/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala d'Actes B6
    Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC
    Resum de tesi: El recorregut de grafs és un component fonamental en la computació científica, l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial. Entre els mètodes de recorregut, Breadth First Search (BFS) i Depth First Search (DFS) són dues primitives essencials per a algorismes de grafs de nivell superior. A mesura que les dades estructurades com a grafs continuen creixent, l’eficiència del recorregut depèn cada vegada més de la capacitat d’explotar arquitectures paral·leles d’altes prestacions. Tanmateix, les arquitectures modernes es basen en motors d’execució estructurats i orientats al rendiment, com ara processadors de vectors llargs, acceleradors de matrius denses i GPUs massivament paral·leles, mentre que el recorregut de grafs presenta accessos irregulars a memòria, flux de control dependent de les dades i càrregues de treball dinàmiques.Aquesta tesi sosté que la bretxa de rendiment entre el recorregut de grafs i el maquinari modern sorgeix de tres desajustos principals: un desajust estructural entre unitats d’execució regulars i l’estructura irregular dels grafs, un desajust computacional entre l’acceleració orientada a operacions aritmètiques i el recorregut basat en relacions, i un desajust arquitectònic entre el paral·lelisme orientat al rendiment i el comportament dependent del recorregut. Per abordar aquests reptes, la tesi desenvolupa un paradigma de disseny conscient del maquinari, en què els algorismes de recorregut de grafs es reformulen d’acord amb les característiques i restriccions de l’arquitectura objectiu.La primera contribució és ALBBA, un algorisme algebraic de BFS per a arquitectures de vectors llargs. ALBBA reformula el BFS optimitzat per direcció mitjançant una representació dispersa favorable a la vectorització, cerca vectoritzada i un mecanisme de bypass de dos nivells. Aquestes tècniques permeten que les operacions algebraiques clau de BFS, sparse matrix-vector multiplication (SpMV) i sparse matrix-sparse vector multiplication (SpMSpV), explotin millor l’execució amb vectors llargs, tot reduint accessos innecessaris a la matriu i còmput redundant. Això mostra que la irregularitat estructural es pot mitigar mitjançant un disseny de dades i execució conscient del maquinari.La segona contribució és BerryBees, un marc de BFS per a GPUs basades en Tensor Cores. BerryBees introdueix el format Binarized Row Slice, que utilitza representacions a nivell de bits per donar suport tant a SpMV com a SpMSpV dins d’un disseny de dades unificat, reduint alhora el cost de memòria. A més, empra un algorisme a nivell de warp que aprofita instruccions Tensor Core de matrix-multiply-accumulate per accelerar el recorregut. Això mostra que la computació de grafs basada en relacions es pot reorganitzar per explotar maquinari dissenyat originalment per a operacions amb matrius denses.La tercera contribució és DiggerBees, un algorisme paral·lel de DFS per a GPUs massivament paral·leles. DiggerBees introdueix una estructura de pila de dos nivells alineada amb la jerarquia de memòria de la GPU, execució DFS a nivell de warp dins dels blocs de fils i robatori jeràrquic de treball entre warps i blocs. Aquestes tècniques exposen paral·lelisme escalable per a recorreguts dependents i milloren el balanç de càrrega a la GPU. Això mostra que DFS, malgrat les seves dependències inherents, es pot adaptar eficaçment al maquinari paral·lel orientat al rendiment.En conjunt, aquestes contribucions demostren que BFS i DFS es poden accelerar eficaçment quan les seves representacions de dades, formulacions computacionals i estructures d’execució es dissenyen considerant les restriccions arquitectòniques com a elements centrals. De manera més àmplia, aquesta tesi estableix la reformulació conscient del maquinari com una metodologia general per repensar algorismes irregulars de grafs en maquinari paral·lel cada vegada més especialitzat.
  • PAREDES AHUMADA, JUAN ANTONIO: Improving Data-Driven Estimations of Physical Fields in IoT Sensor Networks
    Autor/a: PAREDES AHUMADA, JUAN ANTONIO
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 29/07/2026
    Data de lectura: 15/10/2026
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: Sala C6-E101
    Director/a de tesi: GARCÍA VIDAL, JORGE | BARCELÓ ORDINAS, JOSE MARIA
    Resum de tesi: Aquesta tesi explora estratègies basades en dades per a millorar el monitoratge de camps físics utilitzant xarxes de sensors basades en la Internet de les Coses (IoT). En aquest context, s'aborden dos nivells complementaris d'estimació de magnituds físiques. Primer, a nivell local, s'utilitzen mesuraments de nodes individuals per a crear un sensor virtual basat en tècniques d'aprenentatge automàtic (ML), capaç d'estimar una magnitud no monitorada prèviament. En segon lloc, a nivell de xarxa, s'utilitza una representació de baixa dimensionalitat dels mesuraments distribuïts espacialment, per a determinar la posició òptima de sensors que permeti reconstruir el camp físic sobre una àrea extensa.La primera part d'aquesta tesi s'enfoca en el desenvolupament de sensors virtuals basats en models indirectes per a estimar la concentració de contaminants no regulats i escassament monitorats, com el carboni negre (BC), a partir de mesuraments d'altres variables mediambientals. Així, s'han identificat les variables rellevants i s'ha estudiat l'impacte de diferents condicions meteorològiques, com l'estacionalitat, en l'acompliment del model. L'avaluació d'aquesta tècnica basada en dades revela que el model pot contribuir a reduir l'alt cost d'infraestructura i millorar l'avaluació de l'exposició personal en entorns urbans del Mediterrani. A més, el model s'ha adaptat per a ser utilitzat juntament amb nodes de sensors de baix cost (LCS), abordant els desafiaments de qualitat de dades que afecten l'obtenció d'estimacions fiables en escenaris reals, com ara la presència de soroll, dades que manca o diferències en l'interval de mostreig. Així, s'ha desenvolupat un model robust basat en ML per a estimar la concentració de BC, que incorpora tasques clau de preprocessament de dades i constitueix una millora en l'acompliment respecte a un model d'estimació bàsic que ignora aquests fenòmens.La segona part d'aquesta tesi estudia el problema d'ubicació òptima de sensors per a reconstruir adequadament un senyal en una regió extensa. En representar el senyal en termes d'una estructura de baixa dimensionalitat, és possible reduir significativament el nombre d'ubicacions necessàries per a estimar els valors del camp físic en les ubicacions restants. En particular, el problema de posicionament de sensors és formulat per a xarxes de monitoratge multiclasse, compostes per dispositius de diferent precisió. Els resultats mostren que l'algorisme proposat és apropiat per a xarxes de monitoratge que presenten una gran disparitat de precisió entre classes o en escenaris amb una limitada quantitat de sensors. Addicionalment, la grandària de la xarxa i el posicionament de sensors s'aborden de manera conjunta per a controlar rigorosament l'error de reconstrucció. En conseqüència, es proposa l'algorisme Sizing and Placement with Coordinate Reconstruction Error Constraint (SP-CREC), que delimita la variància de l'error per coordenada. Això permet assignar llindars específics a diferents regions d'interès dins de la xarxa, on la variància de l'error pot estar delimitada en major o menor grau, segons les necessitats de monitoratge. Els resultats mostren que l'algorisme SP-CREC s'exerceix reeixidament en escenaris amb llindars heterogenis de reconstrucció, alhora que desplega un nombre reduït de sensors. En conjunt, els mètodes proposats milloren la capacitat de monitoratge de xarxes de sensors IoT, permetent reconstruccions precises de magnituds físiques a partir de dades limitades i baix diferents restriccions durant el desplegament.
  • SIRACUSA, MARCO: Hardware-Software Co-Design for Accelerating Sparse Tensor Algebra
    Autor/a: SIRACUSA, MARCO
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 23/07/2026
    Data de lectura: 14/10/2026
    Hora de lectura: 17:00
    Lloc de lectura: C6-E101
    Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ
    Resum de tesi: Moltes càrregues de treball científiques i d’aprenentatge automàtic modernes presenten una estructura inherentment dispersa i irregular. Tanmateix, els superordinadors i centres de dades tradicionals estan optimitzats per a computació densa i regular. Com a resultat, les càrregues de treball disperses només utilitzen una fracció dels recursos disponibles del sistema, deixant sense aprofitar un rendiment significatiu. Tot i que s’han proposat solucions prèvies, aquestes solen adreçar-se a classes estretes d’operacions d’àlgebra de tensors dispersos, no aprofiten plenament els nuclis vectorials moderns, o deixen gran part de la càrrega de programabilitat a l’usuari, cosa que en limita l’adopció generalitzada. Per abordar aquesta mancança, aquesta tesi presenta un codisseny hardware–software per a l’execució eficient d’operacions generals d’àlgebra de tensors dispersos. Comencem analitzant les implicacions arquitectòniques de la dispersió en una àmplia gamma d’aplicacions científiques i d’aprenentatge automàtic. La nostra anàlisi revela que els nuclis de còmput tradicionals són fonamentalment poc adequats per al recorregut irregular de tensors i la fusió de coordenades necessaris per operar sobre formats de tensors dispersos. A partir d’aquestes observacions, dissenyem una arquitectura Decoupled Access–Execute (DAE) que descarrega aquestes operacions a una unitat especialitzada, la Tensor Marshaling Unit (TMU), mentre manté la computació al nucli. Demostrem que l’arquitectura DAE resultant supera les CPU i GPU tradicionals fins a un ordre de magnitud. Per oferir aquests guanys sense exposar la complexitat de la programació DAE als usuaris finals, també presentem Ember, un compilador que tradueix operacions disperses d’aprenentatge automàtic a codi DAE per a arquitectures com ara els sistemes TMU–CPU. Ember està implementat en MLIR, fet que permet una integració natural amb PyTorch i TensorFlow. Mitjançant l’automatització d’aquesta transformació, Ember desbloqueja tot el potencial de rendiment de la TMU sense imposar cap càrrega addicional de programabilitat.

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS

  • VIDES PRADO, ANDRÉS DAVID: Estrategia sostenible para proyectos de suministro eléctrico en comunidades rurales. Caso de estudio La Guajira.
    Autor/a: VIDES PRADO, ANDRÉS DAVID
    Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
    Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
    Modalitat: Conveni Cotutela
    Data de dipòsit: 30/07/2026
    Data de lectura: 19/10/2026
    Hora de lectura: 14:00
    Lloc de lectura: Videoconferència
    Director/a de tesi: DOMÉNECH LÉGA, BRUNO
    Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral desenvolupa una estratègia integral per a la planificació de programes d’electrificació rural en comunitats aïllades, prenent com a cas d’estudi el departament de La Guajira, Colòmbia. Emmarcats en el procés de transició energètica, molts projectes de generació i transmissió pretenen enfortir el Sistema Interconnectat Nacional (SIN); tanmateix, no sempre contemplen l’accés a l’energia de les comunitats indígenes, particularment en zones no interconnectades (ZNI). Aquesta tesi reconeix l’energia elèctrica com un dinamitzador del desenvolupament humà i proposa abordar-ne la planificació com un procés sostenible en què convergeixen les dimensions tècnica, econòmica, ambiental, social i institucional. El marc metodològic incorpora eines de decisió multicriteri, simulació tècnica i mecanismes de participació comunitària perquè la presa de decisions reflecteixi les prioritats locals, la cosmovisió indígena i les capacitats de les comunitats, alhora que considera les expectatives dels aliats. Els resultats constitueixen aportacions metodològiques i empíriques que aborden de manera integral la planificació de l’electrificació rural sostenible. En primer lloc, mitjançant una revisió de la literatura especialitzada, es van identificar quatre buits de coneixement que limiten els programes d’electrificació rural. En segon lloc, es va desenvolupar un diagnòstic sociocultural de la població indígena Wayuu a La Guajira mitjançant treball de camp. En tercer lloc, es va construir un model d’avaluació multicriteri que integra quinze criteris en cinc dimensions, amb ponderacions assignades per comunitats, experts i líders del govern local, per a la selecció de l’alternativa més apropiada per a l’electrificació. En quart lloc, es va proposar una metodologia de redisseny de quatre etapes que permet l’avaluació de projectes existents i el desenvolupament d’estratègies d’expansió que millorin el subministrament i aprofitin la infraestructura actual. En cinquè lloc, es proposa una metodologia per a l’avaluació multidimensional dels impactes de l’electrificació que, mitjançant un procés de cinc etapes, recull els beneficis percebuts per les comunitats mentre identifica accions de millora basades en l’evidència. Finalment, es va formular un programa pilot d’electrificació rural susceptible de finançament que articula els productes d’aquest projecte de recerca en una intervenció real per a la regió. En conjunt, les aportacions d’aquesta recerca busquen contribuir a la planificació de programes d’electrificació més robustos i apropiats, oferint estratègies replicables i adaptables a altres regions del món.Paraules clau: Electrificació rural, sostenibilitat, transició energètica, presa de decisions multicriteri, participació comunitària.

CIÈNCIES DEL MAR

  • AGUILERA VIDAL, MARIA: Compound Rainfall-Wave Extremes in the Spanish Mediterranean: dependence structure, spatio-temporal variability, and climate change attribution
    Autor/a: AGUILERA VIDAL, MARIA
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 04/09/2026
    Data de lectura: 08/10/2026
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
    Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
    Resum de tesi: La inundació costanera composta al llarg de la costa mediterrània espanyola està determinada principalment per la interacció entre precipitacions intenses i temporals d'onatge, que constitueixen, respectivament, els principals forçaments terrestre i marí en un ambient micromareal. Aquesta tesi desenvolupa un marc metodològic integrat per a caracteritzar els esdeveniments composts pluja-onatge mitjançant la combinació de dades instrumentals, reanàlisi d'onatge, anàlisi de dependència basat en còpules, classificació sinòptica de situacions meteorològiques i tècniques d'atribució mitjançant models climàtics. Aquest enfocament permet analitzar com els esdeveniments composts varien espacialment, evolucionen temporalment, responen al canvi climàtic i generen impactes connectats a escala regional.Els resultats revelen una marcada organització espacial de la perillositat composta. El nord de Catalunya i la Comunitat Valenciana central emergeixen com els principals punts crítics, on els esdeveniments composts ocorren amb major freqüència, presenten una dependència estadística més intensa i aconsegueixen magnituds sistemàticament superiors a les dels esdeveniments associats a un únic forçament. L'anàlisi temporal mostra, a més, que la dependència entre precipitacions extremes i temporals d'onatge s'ha intensificat durant les últimes dècades en les conques més al nord de la costa catalana, incrementant-se la sincronització entre tots dos processos i la probabilitat d'ocurrència d'esdeveniments extrems conjunts. Aquesta evolució va acompanyada d'un augment en la probabilitat de precipitacions extremes i està associada a una major freqüència de determinades configuracions sinòptiques, en particular ciclons mediterranis i situacions de bloqueig anticiclònic sobre el nord de la Península Ibèrica, que afavoreixen la ocurrència conjunta de pluges intenses i onatge energètic.Les anàlisis d'atribució climàtica demostren així mateix que els esdeveniments composts més severs ja presenten un senyal detectable del canvi climàtic antropogènic a través de la intensificació de les precipitacions extremes, augmentant de manera significativa la probabilitat d'ocurrència dels esdeveniments composts més excepcionals sota les condicions climàtiques actuals. Més enllà de la ocurrència conjunta local dels forçaments, aquesta tesi demostra que la perillositat composta presenta també un marcat caràcter espacial. Les mateixes configuracions atmosfèriques responsables dels esdeveniments composts més intensos són capaços de generar impactes simultanis al llarg de múltiples sectors del litoral, des de Catalunya fins a la Comunitat Valenciana central, sent el temporal Gloria un exemple representatiu d'aquest règim sinòptic.En conjunt, aquesta tesi demostra que la perillositat associada a la inundació costanera composta en el Mediterrani occidental no pot comprendre's adequadament mitjançant enfocaments basats en un únic forçament, hipòtesi de estacionarietat o anàlisis exclusivament locals. Per contra, una avaluació robusta requereix considerar explícitament la interacció multivariant entre els diferents forçaments, l'evolució temporal de la seva dependència estadística, el paper de la circulació atmosfèrica i la connectivitat espacial dels esdeveniments extrems. El marc metodològic desenvolupat constitueix una eina transferible per a millorar l'avaluació de la inundació costanera composta, donar suport a la planificació de l'adaptació al canvi climàtic i avançar en el coneixement dels riscos costaners composts en ambients mediterranis i altres litorals micromareals dominats per l'onatge.
  • MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE: COASTAL HAZARDS, RISKS AND ADAPTATION IN THE BARRA DE SALAMANCA (COLOMBIA)
    Autor/a: MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/07/2026
    Data de lectura: 23/10/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
    Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
    Resum de tesi: Les barres de sorra costaneres són relleus generalment allargades que brinden protecció als ecosistemes ambientals, soci econòmics i infraestructura d'esdeveniments extrems, però molt sensibles a canvis en la seva superfície impulsats per processos naturals i antròpics. L'anterior, es fa més complex amb la incertesa de l'augment del nivell de la mar esperada per als pròxims anys. Aquestes dinàmiques generen pressions i motiven als gestors del territori, a conèixer la gènesi de la seva evolució morfològica, agents físics que la modulen, riscos associats a la diversitat dels seus ecosistemes exposats amb un límit de tolerància i proposar mesures d'adaptació sostenibles cap al futur.Aquest treball reconstrueix l'evolució morfològica de la barra costanera de Salamanca (Colòmbia), situada en un parc natural de conservació nacional i internacional en els últims 40 anys, els agents físics presents a escala decennal i episòdica, la valoració de les amenaces associades a l'erosió, inundacions. Entenent el passat i amb les projeccions d'augment de nivell de la mar a 2050, es va generar una àrea de projecció susceptible a sofrir danys on es va avaluar les condicions d'exposició i vulnerabilitat dels elements exposats i que a l'integrés amb les amenaces, van permetre estimar els riscos ambientals, a l'estructura física i soci econòmica. Sent conscients que el risc no pot desaparèixer perquè és intrínsec al desenvolupament costaner, hem plantejat un model de nivell de risc tolerable, un llistat de mesures d'adaptació agrupades en estratègies segons les implicacions en la zona costanera. Els resultats van mostrar que la barra està disminuint les seves taxes de transport de sediments indicant la cerca d'un equilibri morfològic, no obstant això les taxes d'erosió al voltant dels -20 m/a, en els punts més crítics, deterioren els serveis ambientals que sumat als impactes de tempesta i la creixent instal·lació d'obres dures han empitjorat i augmentat l'exposició de la infraestructura terrestre principal que comunica les poblacions més importants de la regió amb l'interior del País, posant en risc les activitats de comerç i turisme principalment. Les poblacions situades es troben en condicions soci econòmiques d'alta vulnerabilitat, generant una pressió sobre el litoral d'urgent intervenció. El risc tolerable en les tipologies ambiental, d'infraestructura física i soci econòmica va ser construït acord el grau d'afectació de l'element exposat, la seva perduda de valor natural amb repercussions en la qualitat de vida dels pobladors. Aquest criteri facilita l'equilibri de desenvolupament sostenible entre els pobladors i el seu entorn. Les estratègies per a la reducció del risc van evidenciar que actuant soles no s'aconsegueixen els riscos tolerables i només una estratègia integral permet acostar-nos als objectius proposats. Es necessita actuar amb promptitud per a disminuir la incertesa i augmentar l'objectivitat sobre el futur esperat. Concloem que, la metodologia desenvolupada ens va permetre entendre que ha passat, perquè, en quines condicions han evolucionat les amenaces, l'evolució morfològica, les tipologies de risc, que podria succeir i com disminuir la probabilitat per a disminuir els canvis esperats. Aquest procés metodològic, creiem pot ser replicat i adaptat a qualsevol zona costanera amb les particularitats que es requereixin. Paraules Clau: Morfologia, riscos, mesures d'adaptació.

ENGINYERIA AMBIENTAL

  • GARATACHEA SOLÉ, ROGER: Domestic and Transboundary Air Pollution across European countries: health impacts and policy implications
    Autor/a: GARATACHEA SOLÉ, ROGER
    Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 07/09/2026
    Data de lectura: 28/10/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
    Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | JORBA CASELLAS, ORIOL
    Resum de tesi: La contaminació atmosfèrica continua sent un dels principals problemes ambientals i de salut pública a Europa, malgrat dècades de regulació i millores en la qualitat de l'aire. Les partícules fines (PM2.5) i l'ozó troposfèric (O3) segueixen sent dos dels contaminants més nocius. La seva formació, transport i impactes responen a interaccions complexes entre les emissions locals, la contaminació transfronterera, les fonts naturals, la química atmosfèrica i la meteorologia. Aquesta complexitat dificulta determinar quines fonts són responsables dels nivells de contaminació observats.Aquesta tesi estudia els orígens geogràfics de l'O3, així com els orígens geogràfics i sectorials del PM2.5 a Europa, i n'avalua les implicacions per a la salut i per a les polítiques de qualitat de l'aire. Mitjançant el sistema regional de modelització CALIOPE, s'aplica un mètode d'etiquetatge per quantificar les contribucions nacionals, transfrontereres, marítimes i hemisfèriques a les concentracions d'O3 i a la mortalitat associada a curt termini. Pel que fa al PM2.5, es combina un mètode basat en pertorbacions amb una metodologia d'ajust a partir d'observacions per quantificar les diferents contribucions i els seus impactes en la mortalitat; a més, aquestes contribucions es desagreguen per sectors econòmics i fonts naturals. La tesi també avalua la viabilitat d'assolir els valors límit de PM2.5 l'any 2030 sota dos escenaris d'emissions: la legislació vigent (CLE) i la màxima reducció factible (MFR).Els resultats mostren que la contaminació atmosfèrica a Europa està fortament condicionada per fonts situades més enllà de la jurisdicció on es produeix l'exposició. En el cas de l'O3, les contribucions hemisfèriques i transfrontereres són les fonts principals, fet que posa de manifest la importància del transport a llarga distància. Els impactes sobre la salut també estan dominats per la contaminació importada, la qual representa el 88% de les morts atribuïbles a l'O3 a Europa. Ara bé, durant els episodis d'altes concentracions d'O3, les contribucions locals guanyen pes, i reduccions en les emissions nacionals poden ser especialment rellevants. Pel que fa al PM2.5, els impactes sobre la mortalitat a curt termini també estan fortament influïts pel transport transfronterer i per la composició sectorial de les emissions. Les emissions antropogèniques expliquen el 55% de les morts atribuïbles al PM2.5, de les quals el 35% correspon al transport transfronterer dins d'Europa. El sector residencial és la principal font antropogènica, tot i que l'agricultura, el transport per carretera, la indústria i la generació d'energia també hi poden fer contribucions importants segons la regió i l'estació de l'any.L'anàlisi del compliment normatiu del PM2.5 mostra que les reduccions d'emissions previstes haurien de millorar substancialment la qualitat de l'aire de cara al 2030. El CLE permetria que moltes zones de qualitat de l'aire europees complissin els valors límit de PM2.5, amb millores encara més grans sota el MFR. Tanmateix, bona part de les zones que assoleixen el compliment sota el CLE continuen depenent de la cooperació internacional. Si s'exclouen les contribucions de fonts naturals, el compliment augmenta encara més, fet que subratlla el pes de fonts que no es poden controlar mitjançant polítiques nacionals. Així, l'incompliment no reflecteix únicament la insuficiència o límits de les polítiques estatals, sinó també la importància de les contribucions transfrontereres i naturals. En conjunt, aquesta tesi demostra que la modelització amb desagregació per fonts és clau per entendre la contaminació atmosfèrica, estimar-ne els impactes en la salut i dissenyar estratègies de mitigació. Assolir els estàndards europeus de qualitat de l'aire exigirà no només reduccions ambicioses de les emissions, sinó també una acció internacional coordinada i marcs reguladors que tinguin en compte el caràcter transfronterer de la contaminació atmosfèrica.
  • PASCUA SOLÉ, LAIA: Elucidating Structure-Activity Relationships in Bimetallic Pd-Based Catalysts for Methane Oxidation Reactions via Multi-Technique Characterisation
    Autor/a: PASCUA SOLÉ, LAIA
    Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 28/07/2026
    Data de lectura: 09/10/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: UPC, ESCOLA D'ENGINYERIA DE BARCELONA EST (EEBE)Sala Polivalent, Edifici IPlanta 0. Espai I.0.1Av. d'Eduard Maristany, 16.08019 de Barcelona
    Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
    Resum de tesi: Aquesta tesi estudia dues reaccions d'oxidació del metà amb catalitzadors de Pd: l'oxidació total (MTO) per a vehicles de gas natural i l'oxidació parcial (POM) per produir gas de síntesi. L'MTO presenta problemes d'enverinament per aigua i estabilitat, i el POM, formació de coc i inestabilitat. Per abordar-ho, es van caracteritzar els catalitzadors en condicions operando i in situ, avaluant l'efecte d'un segon metall (Co, Ni), el suport (CeO₂ vs. Al₂O₃) i el mètode de preparació (mòlta de boles, BM, vs. impregnació incipient, IWI). En MTO (cap. 4), els catalitzadors sobre Al₂O₃, preparats per BM i amb Pd monometàl·lic van donar millors resultats. El Co i el CeO₂ estabilitzen la fase PdO, però cal una relació òptima PdO:Pd⁰. En presència de vapor d'aigua, les mostres bimetàl·liques de BM van mostrar un efecte estabilitzador. En POM (cap. 5), els sistemes PdNi-BM i PdCo-BM van mostrar sinergia i superioritat respecte als d'IWI. El PdNi-BM va tenir millor activitat i estabilitat. Les mostres de BM mantenien els metalls propers, mentre que les d'IWI patien separació i sinterització. Es van identificar partícules Janus úniques en el PdCo-BM. La caracterització operando (cap. 6) va revelar que les mostres bimetàl·liques de BM tenien una disposició diferent, explicant la sinergia. El sistema PdCo va presentar oscil·lacions auto-sostingudes en productes i estats d'oxidació, correlacionades amb la producció de gas de síntesi. Finalment (cap. 7), es van modelar les interaccions amb AP-HAXPES. L'exposició al metà generava espècies intermèdies per adsorció carbonàcia i reduïa el metall. Els sistemes amb Co es reduïen més ràpid i formaven menys intermedis que els de Ni, i el suport de CeO₂ ajudava a prevenir l'adsorció carbonàcia.

ENGINYERIA BIOMÈDICA

  • CLARAMUNT MOLET, MIREIA: Development of a novel clinical gait assessment tool for monitoring and stratifying neuromuscular diseases
    Autor/a: CLARAMUNT MOLET, MIREIA
    Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 24/07/2026
    Data de lectura: 17/11/2026
    Hora de lectura: 10:30
    Lloc de lectura: Aula 28.8. Planta 1, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Av. Diagonal, 647, 08028 Barcelona
    Director/a de tesi: FONT LLAGUNES, JOSEP MARIA | IDELSOHN ZIELONKA, SEBASTIAN
    Resum de tesi: Les malalties neuromusculars són patologies cròniques i degeneratives de la musculatura esquelètica que comprometen progressivament la marxa, un dels principals determinants de la independència funcional. La seva monitorització, tant en la pràctica clínica com en assajos clínics, es fonamenta en escales i proves funcionals amb biaixos observacionals, efectes sostre i sensibilitat insuficient per detectar canvis subtils. En un moment en què noves teràpies estan emergint, disposar d'una eina objectiva, portable i integrable en la pràctica habitual per a l'anàlisi biomecànica de la mobilitat representa una necessitat clínica no coberta.Per donar resposta, la present tesi desenvolupa els algorismes biomecànics per obtenir paràmetres espai-temporals, cinemàtica articular sagital, activació muscular, distribució de la petjada i freqüència cardíaca a partir de dades crues de sensors portàtils. Per a la captura de dades s'utilitza el sistema Ephion Mobility, que integra i sincronitza sensors inercials, electromiografia de superfície, plantilles de pressió plantar i sensor cardíac en una aplicació mòbil. Amb aquest sistema s’han recollit dades de 176 voluntaris, 90 pacients i 86 controls, en dos països i entorns hospitalaris estàndard.El primer estudi, en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Déu, constitueix la prova de concepte del sistema. Valida una puntuació multidimensional de la marxa per a la distròfia muscular de Duchenne, derivada de dades multisensorials per aprenentatge no supervisat, que mostra bones correlacions amb les mètriques clíniques actuals i una capacitat prometedora per al seguiment de la malaltia.Confirmada la validesa de l'enfocament, el segon estudi, realitzat al Copenhagen Neuromuscular Center, n'explora l'aplicabilitat en dues patologies amb distribucions de debilitat muscular marcadament diferents: la distròfia muscular de Becker i la distròfia miotònica tipus 1. Es demostra que la valoració biomecànica discrimina patrons específics de malaltia i de severitat que els tests funcionals no reflecteixen. Finalment, el tercer estudi, en col·laboració amb l'Associació Espanyola de Pacients de Pompe, aborda la pregunta més exigent: si l'eina és capaç de detectar progressió longitudinal en una malaltia d'evolució lenta. El Pompe-MDPI desenvolupat assoleix significació estadística en un any de seguiment on les mètriques actuals no detecten canvis en el mateix interval.En conjunt, els resultats aporten evidència preliminar que l'avaluació biomecànica multidimensional portàtil és factible en l'entorn clínic, sensible a la severitat funcional i capaç de detectar progressió longitudinal on les mesures convencionals presenten limitacions. Les puntuacions derivades representen candidats prometedors a biomarcadors digitals per a estudis d'història natural i assajos clínics de teràpies modificadores de la malaltia.

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

  • MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID: Mechanochemical Preparation of Pd-Cu/CeO₂ Catalysts for Carbon Monoxide Oxidation
    Autor/a: MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID
    Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 31/07/2026
    Data de lectura: 13/11/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala Polivalent - Edifici IEEBEhttps://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
    Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | VENDRELL VILLAFRUELA, XAVIER
    Resum de tesi: Els catalitzadors basats en òxid de ceri (CeO2) són àmpliament estudiats per a reaccions d’oxidació a causa de les seves propietats redox, la seva capacitat d’emmagatzematge d’oxigen i la seva habilitat per estabilitzar llocs interficials metall-suport. Entre aquests sistemes, els catalitzadors Pd/CeO2 i Cu/CeO2 presenten un especial interès per a l’oxidació de CO a baixa temperatura. Tanmateix, el seu comportament catalític depèn del mètode de síntesi, la dispersió metàl·lica i els defectes estructurals. En aquesta tesi es va investigar la síntesi mecanoquímica mitjançant mòlta planetària de boles com una ruta sostenible per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2, així com diferents tractaments destinats a modificar les seves propietats estructurals i catalítiques.La primera part del treball es va centrar en catalitzadors Pd/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària sota atmosferes controlades. Els resultats van demostrar que la síntesi mecanoquímica afavoreix la formació d’estructures interficials actives Pd-Ce. Els catalitzadors preparats a 250 rpm en aire durant 10 min van mostrar la major activitat en l’oxidació de CO, superant els obtinguts per impregnació convencional. Aquest comportament es va atribuir a la formació d’espècies interficials PdOx-Ce i a fortes interaccions metall-suport. La microscòpia electrònica va revelar nanopartícules i clústers de Pd altament dispersos sobre la superfície de la cèria.La segona part va investigar catalitzadors Cu/CeO2 preparats mitjançant mètodes mecanoquímics emprant diferents precursors, temperatures de calcinació, condicions de mòlta i tractaments de reducció. Els resultats van mostrar que la síntesi mecanoquímica pot generar catalitzadors més actius que els obtinguts per mètodes convencionals. Els catalitzadors preparats a partir de nitrat de coure i calcinats a 300 °C van presentar el millor rendiment. El pretractament reductor en H2/N2 va millorar addicionalment l’activitat catalítica. La microscòpia electrònica va confirmar l’absència de grans agregats de CuOx i la presència d’espècies de coure altament disperses. A més, experiments operando amb radiació de sincrotró van evidenciar un cicle redox dinàmic Cu+/Cu2+ sota condicions de reacció, contribuint a l’estabilitat i a l’activació progressiva dels catalitzadors.La tercera part va abordar catalitzadors bimetàl·lics Pd-Cu/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària. Es van avaluar diferents relacions Cu/Pd, càrregues metàl·liques i seqüències de deposició. En condicions no reduïdes, la incorporació de Pd no va produir millores significatives respecte als catalitzadors monometàl·lics Cu/CeO2. No obstant això, després d’un tractament reductor amb H2, els catalitzadors bimetàl·lics van mostrar una activitat superior, evidenciant la importància de la pre-reducció en la formació d’estructures interficials favorables Pd-Cu-Ce.També es va estudiar la irradiació amb feix d’electrons com a tractament post-síntesi per a catalitzadors Pd/CeO2. La irradiació va millorar l’activitat catalítica i va reduir l’energia d’activació aparent per a l’oxidació de CO. Les anàlisis Raman i XPS van revelar un augment de defectes estructurals, espècies peròxid i nous llocs interficials PdOx-Ce.Finalment, el flash sintering es va aplicar a materials basats en cèria. Tot i que el tractament va induir importants modificacions microestructurals i elèctriques, els materials obtinguts van presentar una activitat catalítica inferior a la del CeO2 no tractat, principalment a causa dels efectes tèrmics associats a l’escalfament Joule.En conjunt, aquesta tesi demostra que la síntesi mecanoquímica constitueix una estratègia eficaç per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2 altament actius. El comportament catalític dels sistemes Pd/CeO2, Cu/CeO2 i Pd-Cu/CeO2 està governat per les estructures interficials metall-cèria, la dispersió metàl·lica i les propietats redox del suport.

ENGINYERIA ELÈCTRICA

  • DIAZ MOTTA, ARMANDO: Large Scale Wind-Powered Offshore Ammonia Production
    Autor/a: DIAZ MOTTA, ARMANDO
    Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 30/07/2026
    Data de lectura: 29/10/2026
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala Conferències - ETSEIB-UPC
    Director/a de tesi: DÍAZ GONZÁLEZ, FRANCISCO | VILLA ARRIETA, MANUEL RICARDO
    Resum de tesi: L’hidrogen i l’amoníac renovable poden contribuir a la descarbonització dels sectors on l’electrificació directa no és viable, amb l’amoníac verd actuant com a vector d’hidrogen entre les zones de producció renovable i els centres de demanda llunyans.Entre les vies a gran escala proposades en els darrers anys, la producció d’amoníac verd basada en electricitat verda i electròlisi de l’aigua desperta un interès creixent. Tanmateix, s’ha prestat poca atenció a la viabilitat a llarg termini de la producció d’amoníac offshore i off-grid basada en electròlisi SOEC i alimentada íntegrament amb energia eòlica marina. Aquesta tesi aborda específicament aquest buit de coneixement investigant si la producció d’amoníac verd a gran escala, off-grid i offshore, basada en electròlisi d’òxid sòlid (SOEC), un cicle de síntesi Haber-Bosch (HB) i energia eòlica marina, pot esdevenir una via factible l’any 2050.Aquesta recerca té com a objectiu avaluar la viabilitat tècnica i econòmica a llarg termini de la producció d’amoníac basada en energia eòlica marina.Per assolir aquest objectiu, la tesi combina una anàlisi de l’estat de l’art amb un model termodinàmic en règim estacionari d’una planta d’amoníac SOEC–Haber-Bosch de 3 000 t d- 1 i amb un marc integrat pseudodinàmic que acobla la planta, la generació eòlica marina, l’emmagatzematge en bateries i l’emmagatzematge d’hidrogen. Aquest marc inclou un model econòmic i un algorisme d’optimització de capacitats per minimitzar el cost nivellat de l’amoníac (LCOA). El model pseudodinàmic simula l’operació flexible de la planta en un ampli rang de càrrega sota condicions de vent específiques de cada emplaçament. En aquesta tesi s’avaluen tres localitzacions offshore amb recursos eòlics d’alta qualitat: La Guajira (Colòmbia), el mar del Nord (Dinamarca) i el golf de Roses (Espanya).Els resultats mostren que, en règim estacionari i a plena càrrega, la planta requereix 1 030 MW i assoleix una eficiència global del 63% en base al PCI-NH₃, mentre que l’electròlisi SOEC arriba al 87% en base al PCI-H₂. El cicle Haber-Bosch subministra el 57% de la potència tèrmica necessària per a l’evaporació de l’aigua d’alimentació en el procés d’electròlisi. En operació a càrrega parcial, la unitat SOEC pot operar a càrregues mínimes del 61% i del 72% per a escenaris de conversió de vapor del 70% i del 85%, respectivament, amb variacions de temperatura de l’stack de ±30 °C. En condicions d’operació offshore, l’eficiència global arriba al 60%, i el factor de capacitat de la planta assoleix el 80% al millor emplaçament, aproximadament un 10% per sota del d’una planta convencional d’amoníac connectada a xarxa.Pel que fa a la viabilitat econòmica, els resultats indiquen que La Guajira i el mar del Nord podrien assolir el cost nivellat de l’amoníac més baix l’any 2050, amb 472 i 436 USD t⁻¹, respectivament, mentre que el golf de Roses es manté menys competitiu, al voltant de 720 USD t⁻¹.La comparació entre els emplaçaments seleccionats mostra, a més, que l’operació inflexible del procés Haber-Bosch --és a dir, a càrrega del 100%-- comporta només diferències marginals en el cost de producció en relació amb l’operació flexible en el rang 10-100%, però incrementa els períodes de hot standby del Haber-Bosch, revelant un compromís entre estabilitat operativa i requisits d’emmagatzematge.La tesi proporciona un marc d’avaluació tecnoeconòmica per a la producció d’amoníac verd offshore, alhora que dona suport a la planificació de capacitats dels recursos renovables marins. A més, els resultats indiquen que l’amoníac offshore basat en SOEC podria esdevenir competitiu en costos l’any 2050, sempre que es redueixin els costos de l’eòlica flotant i de l’electròlisi d’òxid sòlid, i tenint en compte factors exògens com condicions de mercat favorables i marcs polítics de suport.
  • MASSANA RAURICH, JOAQUIM: Data-driven methodologies to reduce energy consumption and increase flexibility in electric scenarios
    Autor/a: MASSANA RAURICH, JOAQUIM
    Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 30/07/2026
    Data de lectura: 16/10/2026
    Hora de lectura: 16:00
    Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala de Conferències - ETSEIB-UPC
    Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | COLOMER LLINAS, JUAN
    Resum de tesi: Aquesta tesi, titulada “Data-driven methodologies to reduce energy consumption andincrease flexibility in electric scenarios”, investiga el paper de les eines basades en la intel·ligència artificial en la millora de l’eficiència operativa i la flexibilitat dels sistemes energètics distribuïts. El treball se situa en un context en què la integració massiva de fonts renovables i l’electrificació creixent de la demanda, especialment a través d’actius flexibles com els punts de càrrega de vehicles elèctrics, els sistemes d’emmagatzematge i les càrregues industrials programables, plantegen nous reptes per a la gestió energètica. L’objectiu central és desenvolupar i validar enfocaments intel·ligents, basats en dades, que permetin als sistemes energètics operar de manera més eficient i adaptativa, responent tant a les condicions de mercat com a les necessitats de la xarxa elèctrica. El primer article que es presenta a aquesta tesi se centra en la implementació d’un planificador d’operacions òptim dins d’un sistema de gestió energètica multivectorial (MVEMS) aplicat a un microgrid real ubicat en un entorn portuari. L’estudi aborda la coordinació d’actius flexibles com grues portuàries, punts de càrrega per a vehicles elèctrics i sistemes d’emmagatzematge d’energia, la programació dels quals es planifica diàriament amb l’objectiu de minimitzar els costos energètics i maximitzar l’ús d’energia renovable local. La metodologia combina models de predicció, restriccions operatives i algoritmes d’optimització heurística per calcular una planificació d’operacions horària viable. A través de la seva aplicació amb dades i escenaris reals, l’estudi demostra com una planificació intel·ligent pot contribuir a augmentar l’autosuficiència energètica i reduir la dependència de la xarxa exterior, posant especial èmfasi en la viabilitat computacional i la integració de limitacions pràctiques. El segon article complementa aquesta perspectiva abordant la flexibilitat des del costat de la demanda i la participació en mercats elèctrics. Concretament, analitza el potencial dels operadors de punts de càrrega de vehicles elèctrics (CPOs) per actuar com a proveïdors de serveis de flexibilitat (FSPs) en mercats locals de gestió de congestions. La metodologia proposada se centra en la predicció de la flexibilitat disponible, tant a escala agregada com de sessió individual, permetent als CPOs fer ofertes al mercat sense afectar negativament el servei a l’usuari. L’enfocament empra models d’aprenentatge automàtic que integren dades de calendari, meteorologia i característiques socioeconòmiques del territori, així com tècniques de perfilat d’usuaris que eviten la necessitat de tractar informació personal. Aquesta estratègia permet a les infraestructures urbanes de càrrega elèctrica participar activament en la gestió de la xarxa i contribuir a la mitigació de congestions.Els dos estudis, tot i centrar-se en escenaris i objectius diferents, il·lustren maneres complementàries d’aplicar metodologies d’intel·ligència artificial basades en dades per reduir el consum energètic i augmentar la flexibilitat del sistema. El primer se situa en l’àmbit de la planificació operativa dins d’un microgrid, mentre que el segon aborda la integració estratègica en mercats elèctrics. Tots dos aprofiten dades reals, modelen les restriccions del sistema i utilitzen tècniques d’optimització o aprenentatge automàtic per gestionar la incertesa i millorar el rendiment. Aquesta doble perspectiva reflecteix la naturalesa multidimensional dels reptes de la transició energètica, que exigeix excel·lència operativa i integració amb els mecanismes de mercat. En conjunt, la tesi demostra que la intel·ligència artificial, quan s’aplica amb coneixement del domini i tenint en compte les condicions reals de desplegament, pot oferir solucions robustes als desafiaments actuals de la gestió energètica.

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

  • HUSSAIN, TAUSEEF: Metamaterial-inspired Flexible Microwave Resonant Structures for RFID Sensing and Shielding
    Autor/a: HUSSAIN, TAUSEEF
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 20/07/2026
    Data de lectura: 10/11/2026
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Sala de Conferències TR1 – ESEIAAT, UPC
    Director/a de tesi: GIL GALI, IGNACIO | FERNANDEZ GARCIA, RAUL
    Resum de tesi: Els metamaterials són estructures electromagnètiques dissenyades artificialment que permeten interaccions ona–matèria més enllà de les assolibles amb materials naturals. Quan s’implementen en formes flexibles i compatibles amb tèxtils, les estructures ressonants inspirades en metamaterials ofereixen avantatges únics per a tecnologies vestibles, com ara conformabilitat mecànica, baix pes i respostes electromagnètiques altament sintonitzables. Aquestes característiques les fan especialment atractives per a plataformes de sensat vestible basades en identificació per radiofreqüència (RFID), on la sensibilitat, la robustesa i la seguretat de l’usuari s’han d’abordar de manera simultània. Aquesta tesi investiga el disseny i la integració d’estructures ressonants flexibles inspirades en metamaterials amb sistemes RFID per habilitar sensors amb prestacions millorades i una major seguretat electromagnètica.Els sensors RFID convencionals solen basar-se exclusivament en la deformació de l’antena o en pertorbacions del substrat per transduir estímuls físics o bioquímics. Tot i que són eficaços en entorns controlats, aquests enfocaments presenten una sensibilitat limitada i una forta dependència de les condicions de càrrega ambiental en escenaris vestibles. En bandes d’ultra alta freqüència (UHF), la proximitat al cos humà provoca desadaptació d’impedància i una reducció de la fiabilitat de l’abast de lectura, mentre que en freqüències de microones, la major absorció electromagnètica en els teixits biològics genera preocupacions relacionades amb la taxa d’absorció específica (SAR). Aquestes limitacions motiven l’ús d’estructures ressonants dissenyades que proporcionen un major confinament de camp i un millor control de la interacció antena–entorn.En primer lloc, aquesta tesi investiga el sensat passiu RFID en banda UHF assistit per ressonadors per a la monitorització biomecànica i bioquímica. S’explota l’acoblament electromagnètic entre antenes RFID UHF impreses i elements ressonants compactes per millorar la sensibilitat més enllà dels enfocaments convencionals basats únicament en l’antena. Així mateix, s’integren ressonadors de línia meandrada amb etiquetes RFID per habilitar el sensat de desplaçament, demostrant una monitorització fiable de la respiració i de la flexió del genoll. Aquest enfocament s’estén posteriorment al sensat bioquímic mitjançant la integració d’un ressonador d’anell partit complementari (CSRR) acoblat capacitativament a una antena RFID de tipus H-slot, permetent la monitorització sense fils passiva de la concentració de glucosa mitjançant la modulació de l’abast de lectura.Posteriorment, la tesi aborda l’estabilitat electromagnètica i la seguretat de l’usuari en sistemes RFID que operen en freqüències de microones, on les longituds d’ona més curtes permeten la realització de matrius compactes de ressonadors en forma de metasuperfícies. Es desenvolupa un conductor magnètic artificial de tipus reixeta (GG-AMC) transpirable per mitigar la desadaptació induïda pel cos, suprimir la radiació cap enrere i reduir significativament la SAR, preservant alhora la comoditat de l’usuari. A més, s’introdueixen absorbedors metamaterials acoblats en camp proper com a estructures de doble funcionalitat, capaces de proporcionar simultàniament apantallament electromagnètic i modulació ressonant sensible a la deformació, permetent la monitorització de la respiració en banda de microones.Les contribucions científiques fonamentals d’aquesta recerca es documenten en cinc articles publicats en revistes indexades al JCR i en dues publicacions en congressos IEEE revisats per parells, i la tesi es presenta en forma de compendi d’articles.Paraules clau – Sensat RFID, sensors vestibles, ressonadors de microones, metasuperfícies, monitorització biomecànica, sensat bioquímic, conductor magnètic artificial, absorbedor metamaterial, blindatge electromagnètic.
  • SOLÉ LLOVERAS, JORDI: Methods for Assessing Radiated Electromagnetic Emissions In Situ. Application to Photovoltaic Systems
    Autor/a: SOLÉ LLOVERAS, JORDI
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 17/09/2026
    Data de lectura: 28/10/2026
    Hora de lectura: 10:30
    Lloc de lectura: Aula de Graus C4-002, campus nord UPC
    Director/a de tesi: AZPÚRUA AUYANET, MARCO AURELIO | SILVA MARTINEZ, FERNANDO
    Resum de tesi: El gran nombre de sistemes elèctrics de gran escala, energia renovable i instal·lacions basades en electrònica de potència que s’estan desplegant actualment està generant nous reptes per a l’avaluació de la compatibilitat electromagnètica (EMC). Molts d’aquests sistemes no es poden assajar en laboratoris EMC convencionals, ja que degut a les seves dimensions, la potència necessària o la seva forta dependència de les condicions finals d’instal·lació fan inviable una avaluació en laboratori. Per aquest motiu, les emissions electromagnètiques radiades sovint s’han d’avaluar in situ, sota condicions reals de funcionament i en entorns electromagnètics no controlats. En aquests escenaris, el problema de mesura deixa de consistir únicament a comparar una mesura amb un límit.Aquesta tesi desenvolupa i valida mètodes per avaluar emissions electromagnètiques radiades in situ, amb els sistemes fotovoltaics com a principal cas d’aplicació. El treball proposa una metodologia de mesura estructurada que cobreix tot el procés d’avaluació, des de la planificació i la caracterització de l’entorn electromagnètic fins a la selecció d’eixos i punts de mesura, l’avaluació de les emissions i la interpretació dels resultats. El soroll ambient s’aborda com un dels problemes més freqüents i complexos en les avaluacions reals d’emissions radiades in situ. Atès que l’espectre mesurat pot contenir contribucions tant de l’equip sota assaig com de fonts externes, la interpretació dels resultats ha de permetre distingir les emissions generades per la instal·lació d’aquelles associades a l’entorn electromagnètic. Per donar-hi suport, es validen experimentalment diverses estratègies complementàries, incloent-hi mesures a distàncies més curtes, mesures de corrent, anàlisi amb RBW reduït, anàlisi de la distribució de probabilitat d’amplitud, entre d’altres.La tesi també aborda una de les qüestions obertes més crítiques en les avaluacions pràctiques in situ: l’aplicació dels límits d’emissió radiada quan la distància de mesura és diferent a la distància de referència definida per la norma. Es justifica perquè la conversió s’ha d’aplicar al límit d’emissió i no al nivell de camp mesurat, mentre s’evita una relaxació no intencionada del nivell del límit. Es deriven factors específics de conversió de distància per al camp magnètic per sota de 30 MHz a partir d’equacions analítiques, simulacions numèriques i validació experimental. Aquests factors es simplifiquen posteriorment en fórmules i taules, adequades per a la seva integració en procediments de mesura i normes. Per a les emissions de camp elèctric per sobre de 30 MHz, es justifica la relació inversa clàssica en funció de la distància i se’n quantifiquen les limitacions.Els resultats de la tesi es validen a tres instal·lacions fotovoltaiques reals amb característiques diferents. Aquestes campanyes demostren l’aplicabilitat de la metodologia proposada sota condicions reals de funcionament i mostren les dificultats pràctiques associades a l’avaluació d’emissions radiades in situ. Els resultats mostren que, per obtenir conclusions robustes, cal utilitzar tècniques complementàries que permetin determinar si una instal·lació és susceptible o no a generar interferències.A més de la validació experimental, els resultats de la tesi s’han anat transferint i presentant a través de publicacions científiques, activitats industrials i treballs de normalització. La metodologia proposada, la interpretació del soroll ambient i els factors de conversió de distància per al camp magnètic han estat presentats i discutits en comitès tècnics implicats en el desenvolupament de futures normes d’EMC. Per tant, aquesta tesi no és només una contribució acadèmica i científica, sinó també una referència tècnica per a enginyers, laboratoris, i comitès tècnics implicats en l’aplicació i el futur desenvolupament de noves normes.

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

  • MACERATESI, FILIPPO: Personalized musculoskeletal modeling for predictive gait simulation in individuals with spinal cord injury
    Autor/a: MACERATESI, FILIPPO
    Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 09/09/2026
    Data de lectura: 16/10/2026
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: Aula Capella de l’ETSEIB
    Director/a de tesi: FONT LLAGUNES, JOSEP MARIA | FEBRER NAFRÍA, MÍRIAM
    Resum de tesi: Les simulacions predictives de la marxa humana basades en models musculoesquelètics tenen un gran potencial per donar suport als processos de presa de decisions clíniques. De fet, si fóssim capaços de modelar els efectes de diferents tractaments o dispositius d’assistència dins d’aquesta metodologia de predicció, això ens permetria assajar prèviament diversos escenaris (“what-if”) i identificar aquell amb més potencial per maximitzar els resultats terapèutics per a un pacient concret. Per als pacients amb lesió medul·lar (LM), les simulacions predictives de la marxa podrien ajudar a dissenyar tractaments i estratègies de rehabilitació específics per a cada persona. Per tal d’emprar simulacions predictives en aplicacions clíniques, és fonamental que els models musculoesquelètics utilitzats en aquestes simulacions representin tan fidelment com sigui possible els pacients estudiats. Per aquest motiu, es requereixen nivells elevats de personalització en el desenvolupament d’aquests models. Per tant, l’objectiu principal d’aquesta tesi és desenvolupar i avaluar models musculoesquelètics personalitzats per a simulacions predictives de la marxa, i determinar si són capaços de reproduir la marxa específica de pacients amb LM. El primer estudi té com a objectiu investigar els efectes de diferents mètodes de calibració dels paràmetres múscul-tendó tant en simulacions de seguiment de dades experimentals com en simulacions predictives de la marxa en tres subjectes sans. En les simulacions de seguiment, els models calibrats funcionalment van conduir a estimacions més precises dels moments articulars. Pel que fa a les simulacions predictives, els models escalats de forma no lineal van produir estimacions més precises dels moments d’inversió/eversió subtalar i dels angles de flexió del genoll en comparació amb els models calibrats funcionalment. Els resultats suggereixen que, tot i que els models calibrats funcionalment van proporcionar estimacions més precises dels moments articulars en les simulacions de seguiment, aquests no van superar els models escalats de forma no lineal en les simulacions predictives de la marxa.El segon estudi té com a objectiu avaluar si el nostre marc de simulació predictiva, combinat amb diferents nivells de personalització, pot captar i distingir les característiques específiques de la marxa de quatre pacients amb LM, en lloc de predir una marxa assistida genèrica. Els resultats suggereixen que el marc de simulació predictiva desenvolupat és capaç de reproduir determinades mètriques de la marxa de manera específica per a cada persona amb LM, tot i que el nivell de concordança va variar entre mètriques i subjectes. Tanmateix, la variabilitat inter-subjecte predita pel que fa a la cinemàtica va ser generalment estadísticament inferior a l’observada experimentalment. També, en comparar subjectes per parelles, en alguns casos les simulacions predictives van ser capaces de captar les similituds o discrepàncies en la cinemàtica i en les mètriques de la marxa entre dos pacients.El tercer estudi té com a objectiu estimar i analitzar els perfils de rigidesa articular durant la marxa en tres subjectes amb LM, així com analitzar paràmetres múscul-tendó calibrats a partir de valors de rigidesa de referència en simulacions predictives de la marxa. En conjunt, els perfils estimats de rigidesa articular van mostrar coherència biomecànica en analitzar-los respecte als esdeveniments de la marxa i als senyals d'electromiografia. Els models basats en electromiografia van reproduir amb més precisió els moments articulars i la rigidesa de referència en les articulacions del turmell i del maluc, en comparació amb el genoll. A més, en les simulacions predictives, els dos models musculoesquelètics van produir resultats molt similars; no obstant això, el model calibrat tant amb dades de rigidesa com de moments articulars va predir perfils de rigidesa del turmell més elevats i més pròxims als valors de referència.

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

  • DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN: Optimal Metrics in Odd-Dimensional Geometry: Reeb Dynamics and Applications in Fluid Mechanics
    Autor/a: DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN
    Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
    Departament: Departament de Física (FIS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 11/09/2026
    Data de lectura: 12/11/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Aula 3.2 Edifici P
    Director/a de tesi: MIRANDA GALCERÁN, EVA | GONZÁLEZ PRIETO, ÁNGEL
    Resum de tesi: Les partícules descrites mitjançant la mecànica hamiltoniana solen romandre en hipersuperfícies de dimensió senar de varietats simplèctiques. En aquesta tesi s'estudia una generalització de les estructures geomètriques que apareixen en aquest tipus de subvarietats. Totes aquestes estructures admeten un camp vectorial de Reeb i, en dimensió tres, coincideixen amb les estructures hamiltonianes estables, una classe que engloba tant les estructures cosimplèctiques com les estructures de contacte. En aquest context, s'aborden dos problemes relatius a mètriques compatibles amb aquestes estructures.En primer lloc, es consideren les equacions de Navier-Stokes, que descriuen la dinàmica de fluids viscosos incompressibles. Es demostra que els camps vectorials de Reeb associats a estructures cosimplèctiques són solucions estacionàries d'aquestes equacions per a tota mètrica compatible. A partir d'una construcció de Cardona, Miranda, Peralta-Salas i Presas, que representa màquines de Turing utilitzant camps vectorials, s'elabora un plug cosimplèctic. La construcció original es va usar en geometria de contacte per estendre aquests camps vectorials a solucions estacionàries de les equacions d'Euler tridimensionals, que modelitzen fluids ideals (no viscosos). En aquesta tesi s'amplia aquest resultat mitjançant l'encaix del plug, obtenint camps de Reeb cosimplèctics i, en conseqüència, solucions estacionàries de les equacions de Navier-Stokes tridimensionals, capaces de simular qualsevol màquina de Turing.En segon lloc, s'estudia un funcional d'energia definit en l'espai de mètriques compatibles, que, originalment, tant Blair com Chern i Hamilton van considerar per a varietats de contacte. En dimensió tres, les mètriques d'energia mínima per a varietats de contacte ja han estat classificades. En aquesta tesi es generalitzen tant el funcional com aquesta classificació al context de les estructures hamiltonianes estables tridimensionals, i es demostra que les mètriques crítiques d'energia positiva corresponen als fluxos d'Anosov algebraics.Finalment, en dimensió superior s'obté un resultat anàleg quan existeixen determinades primeres integrals que satisfan una condició de no-degeneració. Així mateix, es classifica una família d'exemples de mètriques crítiques en dimensió cinc, incloent-ne alguns que no satisfan la condició de no-degeneració.

FOTÒNICA

  • BERTINI, RICCARDO: Optoelectronic probes of quantum geometry and out-of-equilibrium phenomena in graphene moiré superlattices
    Autor/a: BERTINI, RICCARDO
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 04/09/2026
    Data de lectura: 19/10/2026
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: ICFO Auditorium and online https://teams.microsoft.com/meet/37702063406311?p=EhmAHeAf87Czedf9Gy
    Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | KRISHNA KUMAR, ROSHAN
    Resum de tesi: Els materials bidimensionals de moiré han inaugurat una nova era en els materials quàntics, en oferir una plataforma versàtil per dissenyar bandes electròniques i accedir a fases correlacionades i topològiques. Les seves minibandes intrínsecament estretes, obtingudes mitjançant la rotació o l'alineació de cristalls bidimensionals de gruix atòmic, afavoreixen les interaccions electròniques fortes. A més, el control electrostàtic mitjançant elèctrodes permet ajustar in situ la densitat de portadors, l'amplada de banda i els gaps, estabilitzant una àmplia varietat de fases quàntiques, entre les quals hi ha la superconductivitat, els estats aïllants correlacionats, el ferromagnetisme, i els aïllants de Chern i de Chern fraccionari.La major part del coneixement experimental sobre aquests sistemes prové d'experiments de transport quàntic, sondes locals o òptics, en el règim de resposta lineal. Aquest treball amplia la caixa d'eines experimental mitjançant mètodes optoelectrònics no lineals criogènics. En aplicar aquestes tècniques a materials moiré de grafè, explorem dos règims de difícil accés amb experiments convencionals: la geometria quàntica de bandes planes i els estats fora de l'equilibri generats per grans corrents en el pla.Utilitzant radiació de terahertzs ressonant amb les bandes planes del grafè bicapa d'angle màgic (MATBG, per les seves sigles en anglès), observem un fotocorrent resolt en polarització l'eix principal del qual rota abruptament quan la densitat de portadors assoleix un ompliment enter de la zona de Brillouin moiré. Identifiquem aquesta resposta com una "shift current", un fotocorrent de segon ordre governat per la geometria quàntica interbanda. Microscòpicament, l'efecte sorgeix de la interacció entre la ruptura extrínseca de simetria del cristall moiré, atribuïda a l'alineació amb nitrur de bor hexagonal o a la deformació mecànica, i la reconstrucció de les bandes planes del MATBG induïda pel potencial de Hartree. Així mateix, es presenten mesures preliminars de fotocorrent en el mig infraroig orientades a resoldre la distribució espacial d'aquests estats de simetria trencada.La segona part d'aquest treball estudia la resposta no lineal corrent–tensió del grafè bicapa alineat amb nitrur de bor hexagonal sota gran corrent elèctric en el material. Mapegem la dependència amb la densitat i el camp de desplaçament de la transició crítica fora de l'equilibri que té lloc quan el transport d'una única banda es trenca, acompanyada de conductància diferencial negativa (NDC). El corrent crític escala amb l'amplada de banda de la minibanda, relació verificada en múltiples dispositius i sistemes moiré. Combinant mesures dependents de la temperatura amb simulacions de transport de Boltzmann, trobem evidència d'un fort sobreescalfament electrònic en la transició, seguit de la formació d'un plasma d'electrons i forats en què les col·lisions entre ells dominen la resposta de transport. La microscòpia de fotocorrent a 4 K revela que la transició es localitza en un punt calent en el material; prop del llindar biestable del règim NDC, aquest punt calent actua també com la regió activa per a la detecció de fotons individuals.En conjunt, aquests resultats demostren el valor de les tècniques optoelectròniques per investigar materials quàntics de moiré i obren múltiples direccions per a estudis futurs. L'espectroscòpia de fotocorrent de terahertzs resolta en polarització permet accedir a la geometria quàntica de les bandes moiré correlacionades, mentre que el transport a alt voltatge ofereix un control directe sobre la dispersió electrònica del material i la dinàmica de portadors fora de l'equilibri. Aquestes tècniques són directament aplicables a una àmplia gamma de materials. A més, els nostres resultats obren el camí cap a nous dispositius optoelectrònics basats en materials moiré que operen a longituds d'ona llargues.
  • HALDANKAR, RAJASHREE: Strain-Induced Buckling in Suspended Graphene–hBN and Ferroelectric Moiré Domains in Twisted hBN
    Autor/a: HALDANKAR, RAJASHREE
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 03/09/2026
    Data de lectura: 13/10/2026
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: ICFO Auditorium
    Director/a de tesi: BACHTOLD, ADRIAN
    Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el comportament mecànic i electrostàtic d’heteroestructures de van der Waals basades en grafè i nitrur de bor hexagonal (hBN). El treball se centra en dues qüestions relacionades: com afecta la deformació induïda per la fabricació als dispositius suspesos de grafè-hBN, i com es poden fer servir les mesures de microscòpia de sonda d’escombratge per estudiar els dominis moiré en hBN girat. La primera part de la tesi se centra en heteroestructures suspeses de grafè-hBN. Aquests dispositius es van fabricar mitjançant transferència en sec sobre rases prepatronades, seguida de l’alliberament de la suspensió mitjançant assecat amb CO2 supercrític. Després de l’alliberament, les piles suspeses no van romandre planes, sinó que van desenvolupar perfils vinclats fora del pla suaus. Les mesures de microscòpia de força atòmica mostren que aquest vinclament és consistent amb una deformació compressiva intrínseca introduïda durant la fabricació. El desajust d’expansió tèrmica, la tensió induïda per la transferència i l’ancoratge als contactes probablement contribueixen tots a l’estat mecànic final. Les mesures elèctriques sota polarització de porta mostren a més que la càrrega electrostàtica estova la configuració vinclada cap amunt i pot provocar una transició de tipus snap-through cap a un estat vinclat cap avall. En els dispositius actuals, aquesta transició s’observa de l’estat cap amunt a l’estat cap avall, mentre que la commutació controlada de tornada a l’estat cap amunt no es demostra. La segona part de la tesi estudia la ferroelectricitat per lliscament en hBN lleugerament girat. En aquests dispositius, el petit gir relatiu entre les capes d’hBN produeix un patró moiré reconstruït format per dominis d’apilament alterns. Es va emprar microscòpia de força de sonda Kelvin per mesurar la resposta electrostàtica local d’aquests dominis. Les mesures dependents de la polarització mostren que els dos tipus de domini presenten posicions de nul Kelvin diferents, amb una regió de referència d’hBN sense girar situada aproximadament entre totes dues. La comparació entre les respostes de primer i segon harmònic dona suport a la interpretació que el contrast de domini observat està governat principalment per diferències locals de potencial de contacte, més que no pas per variacions purament capacitives. La imatge de dominis KPFM també s’analitza com un mapa en l’espai real de la xarxa moiré reconstruïda. S’extreuen centres de domini representatius de la imatge i s’empren per quantificar la geometria moiré local. Aquesta anàlisi proporciona una descripció a escala moiré de la longitud d’ona local, la variació efectiva de l’angle de gir i el desordre de la xarxa. Aquestes magnituds s’interpreten com a descriptors geomètrics del patró de dominis reconstruït, no com a mesures directes de la deformació a escala atòmica. En conjunt, aquesta tesi mostra que la deformació, l’electrostàtica i la polarització interfacial són fonamentals per al comportament de les heteroestructures de grafè-hBN i d’hBN girat. Els dispositius suspesos de grafè-hBN demostren com la deformació residual controla l’estabilitat mecànica i l’actuació electrostàtica, mentre que les mesures d’hBN girat mostren com es pot emprar el KPFM per estudiar dominis moiré. En conjunt, aquests resultats proporcionen una base per a futurs estudis de nanomecànica controlada per deformació i mapatge de dominis electrostàtics en materials bidimensionals.
  • RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER: Development of computational tools and pipelines for enhanced interpretation of Raman spectroscopy in biomedical applications
    Autor/a: RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 07/07/2026
    Data de lectura: 14/10/2026
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: ICFO Auditorium
    Director/a de tesi: LOZA ALVAREZ, PABLO
    Resum de tesi: L’espectroscòpia Raman ha guanyat una creixent atenció durant les darreres dècades gràcies a la seva habilitat per extreure informació química de mostres de manera no destructiva. Tot i els avenços en instrumentació, encara no s’ha establert de manera rutinària en l’àmbit biomèdic. Una de les raons principals és la dificultat d’interpretar i extreure la informació química codificada en el senyal Raman, per tal de validar així la tècnica amb altres mètodes complementaris i ja ben establerts.Considerant això, l’objectiu d’aquesta Tesi es desenvolupar eines i fluxos analítics que millorin la interpretació bioquímica dels espectres Raman i demostrar la seva utilitat en dues línies de recerca biomèdica rellevants: la resistència del càncer de mama a tractaments neoadjuvants i el diagnòstic del melanoma de coroides. En primer lloc, hem desenvolupat i validat RamanBiolib, una biblioteca d’espectres Raman de codi obert, acompanyada d’algoritmes de cerca, amb l’objectiu de proporcionar una identificació ràpida i objectiva de biomolècules. En segon lloc, hem utilitzat RamanBiolib, després de la descomposició espectral, per identificar i quantificar la molècula de citocrom c en cèl·lules de càncer de mama resistents a tractaments neoadjuvants. Això ha revelat un desplaçament cap al seu estat reduït, com a mecanisme per evitar l’apoptosi i adquirir resistència als fàrmacs. També hem caracteritzat gotes lipídiques en cèl·lules tiple negatives, ressaltant la rellevància de l’anàlisi d’importància de variables en models de classificació. Aquest enfocament permet interpretar bioquímicament el rendiment de classificació i avaluar possibles contribucions de fons que poden contribuir a la seva precisió. Mitjançant aquest procediment, s’han detectat canvis significatius en la seva insaturació lipídica. A més, hem desenvolupat i validat RamanTF, un algoritme basat en transformadors, el qual quantifica automàticament biomolècules rellevants directament a partir d’espectres sense processament previ.Finalment, per estudiar mostres riques en melanina, hem establert un flux de processament i anàlisi per corregir interferències instrumentals observades en estudis previs, però que no s’havien corregit. Amb aquesta metodologia, s’han identificat propietats clau de la melanina, com ara el seu desordre estructural o abundància de defectes, que poden servir com a marcador biològic per diagnosticar melanomes de coroides. En conjunt, les eines, discussions i resultats presentats en aquesta Tesi fan avançar l’espectroscòpia Raman cap a la seva translació clínica i fonamenten la seva adopció més generalitzada com a tècnica rutinària en la recerca biomèdica i diagnòstica.

MATEMÀTICA APLICADA

  • FACCIOTTI, BENEDETTA: Groupoids of local systems and decorated representations on marked bordered surfaces
    Autor/a: FACCIOTTI, BENEDETTA
    Programa: MATEMÀTICA APLICADA
    Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/07/2026
    Data de lectura: 20/10/2026
    Hora de lectura: 18:00
    Lloc de lectura: Sala 327 SYMCREA, planta 3 de l'EPSEB, Campus Sud Join Zoom Meetinghttps://us06web.zoom.us/j/85064553889?pwd=hlFbcaUadWq4QQLS7FYGpUhbVNbUhH.1
    Director/a de tesi: MAZZOCCO, MARTA | NIKOLAEV, NIKITA
    Resum de tesi: Aquesta tesi estudia, fins a isomorfisme, representacions de grupoides fonamentals de superfícies $\Sigma$ amb vora, amb valors en $G:=\operatorname{GL}_n(\mathbb C)$. Quan no hi ha punts marcats a la vora, els objectes corresponents admeten diverses descripcions equivalents: com a sistemes locals lineals sobre $\Sigma$, com a representacions del grupoide fonamental $\Pi_1(\Sigma)$, com a dades de monodromia i com a punts de la varietat de caràcters associada. La introducció de punts marcats a la vora, motivada per la necessitat de codificar singularitats irregulars de connexions meromorfes, ha donat lloc en la literatura a diverses generalitzacions d’aquesta descripció de tipus Betti. Tot i que generalment s’entén que aquests enfocaments descriuen essencialment els mateixos objectes matemàtics, la relació precisa entre ells encara no ha estat formulada explícitament. Motivats pel programa més ampli d’establir una relació precisa i conceptualment coherent entre els enfocaments existents de la descripció en termes de representacions de les singularitats irregulars de connexions meromorfes, en aquesta tesi desenvolupem un marc categòric per a la definició d’objectes de Betti decorats associats a superfícies amb vora marcades que codifiquen pols d’ordre superior, en una forma dissenyada per especialitzar-se als diferents punts de vista presents en la literatura.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

  • GARCIA SALANOVA, ANTONIO: Arquitectura amb propòsit per a una gestió sostenible dels equipaments públics
    Autor/a: GARCIA SALANOVA, ANTONIO
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 09/09/2026
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
    Resum de tesi: ARQUITECTURA AMB PROPÒSIT PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS EQUIPAMENTS PÚ­BLICSAquesta investigació analitza, formula i contrasta raonadament un model integral de gestió sostenible dels equipaments públics al llarg del seu cicle de vida, des de la planificació i el disseny fins a l’explotació i el desmuntatge i incorpora una governança basada en dades orientada a facilitar una presa de decisions col·laborativa entre els diferents agents implicats. Parteix de la hipòtesi que l'adopció d'un model integral de gestió sostenible, basat en metodologies digitals col·laboratives —especialment el Building Information Modeling (BIM)—, en criteris de sostenibilitat i en l'anàlisi del cicle de vida (ACV), permet superar les limitacions dels models tradicionals de gestió dels equipaments públics, caracteritzats per la fragmentació dels processos, la manca de traçabilitat de la informació i la baixa optimització de la fase d'explotació. El treball adopta un enfocament metodològic mixt que combina revisió sistemàtica de la literatura, anàlisi comparativa entre models de gestió, entrevistes a experts del sector públic i privat, validació quantitativa i el desenvolupament d'un instrument metodològic original: un marc metodològic de 100 criteris tècnics sostenibles aplicables al conjunt del cicle de vida, que operativitza el model de gestió proposat. A diferència d'aproximacions predominantment teòriques, la recerca es desenvolupa en un context real de gestió pública d'equipaments educatius i incorpora dades i experiències professionals recents (2024–2025), especialment en relació amb la implantació del BIM en la fase d'explotació.La recerca desenvolupa també un cas pràctic, un hipotètic Institut d'FP de l'Audiovisual de Catalunya, ubicat al recinte de les Tres Xemeneies del Besòs, que actua com a prova de concepte del model integral de gestió proposat. Aquest cas permet contrastar la coherència i la viabilitat del model, així com la seva traducció arquitectònica en relació amb els requeriments pedagògics dels ensenyaments professionalitzadors.Els resultats evidencien positivament les tres hipòtesis formulades. En primer lloc, el model integral de gestió basat en BIM–ACV millora l’eficiència, la qualitat i la sostenibilitat dels processos. En segon lloc, la seva aplicació determina una nova tipologia arquitectònica flexible, modular i orientada al manteniment eficient. En tercer lloc, el model integral s’adapta de manera coherent als requeriments funcionals i pedagògics de la Formació Professional, reforçant la connexió entre arquitectura, gestió, innovació educativa i processos de governança participativa. Especial rellevància té l’aportació en l’àmbit de l’explotació digital, encara poc desenvolupat en la pràctica institucional actual.Finalment, la tesi planteja línies futures orientades a l'explotació basada en dades, la integració de sistemes intel·ligents i el desenvolupament de nous professionals vinculats a la gestió del cicle de vida.

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

  • NARANJO TOVAR, DAVID ALEJANDRO: Multifunctional Hydrogels for Applications in Water Purification and (Bio)Sensors: A Theoretical and Experimental Approach
    Autor/a: NARANJO TOVAR, DAVID ALEJANDRO
    Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/09/2026
    Data de lectura: 16/10/2026
    Hora de lectura: 11:15
    Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)EDIFICI A planta 0, SALA POLIVALENThttps://meet.google.com/pmv-fbdf-omu
    Director/a de tesi: TORRAS COSTA, JUAN | GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL
    Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral desenvolupa plataformes d’hidrogels multifuncionals per a la purificació d’aigua i la (bio)detecció flexible mitjançant la combinació de modelització computacional, síntesi de materials, caracterització fisicoquímica i avaluació orientada a dispositius. El treball analitza com l’arquitectura de les xarxes polimèriques, la hidratació i els additius funcionals es poden coordinar per obtenir propietats que els components individuals no presenten per separat.El Capítol 3 presenta SuSi, un programa basat en Python per construir sistemes polimèrics lineals i químicament reticulats com a estructures inicials físicament representatives per a simulacions moleculars. Algorismes de cerca en arbre basats en intel·ligència artificial guien el creixement de les cadenes i la formació d’enllaços de reticulació, mentre que descriptors estructurals permeten avaluar la connectivitat i la qualitat de les xarxes generades.El Capítol 4 aborda el disseny racional d’hidrogels multifuncionals. La combinació d’espectroscòpia experimental i simulacions atomístiques i híbrides permet estudiar com les nanopartícules de PEDOT modifiquen la transició de fase volumètrica i la hidratació d’hidrogels basats en PNIPAAm. L’anàlisi de PNnPAAm, PNIPAAm i PNIPMAAm permet relacionar l’arquitectura de les cadenes laterals amb les interaccions entre polímer, PEDOT i aigua. A més, es desenvolupa una plataforma d’agarosa amb punts quàntics de carboni incorporats covalentment mitjançant divinil sulfona, que actuen simultàniament com a nodes estructurals, components fototèrmics i interfícies reguladores de la hidratació.El Capítol 5 trasllada aquests principis a tecnologies de purificació d’aigua. S’estudien hidrogels de PNIPAAm–alginat amb PEDOT com a evaporadors solars, relacionant la contracció termoresponsiva, la porositat i l’estat de l’aigua amb el rendiment de dessalinització. Paral·lelament, s’optimitzen hidrogels d’agarosa–àcid tànnic–PEDOT:PSS com a recobriments hidratats per a elèctrodes de desionització capacitiva, afavorint el transport iònic i l’estabilitat durant l’operació.El Capítol 6 desenvolupa pel·lícules de quitosà–agarosa per a aplicacions de detecció. PEDOT:PSS permet obtenir sensors resistius de temperatura reciclables i compatibles amb condicions hidratades. La polimerització in situ de polipirrol genera xarxes mixtes iòniques–electròniques per a la detecció de peròxid d’hidrogen sense metalls. Finalment, microestructures jeràrquiques de plata permeten obtenir sensors antibacterians de peròxid d’hidrogen amb propietats mecàniques ajustables mitjançant plastificació amb glicerol.En conjunt, la tesi demostra que el comportament dels hidrogels es pot ajustar racionalment considerant l’arquitectura de la xarxa, la hidratació i els additius funcionals com a variables interdependents. La integració de modelització molecular i validació experimental connecta interaccions microscòpiques amb propietats macroscòpiques i proporciona una base per desenvolupar materials adaptables destinats al tractament d’aigua i la (bio)detecció flexible.

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

  • BELLAFIORE, GASPARE: Résidence Le Parc à Meudon-la-Forêt. Tectónica y decoro urbano en la obra de Fernand Pouillon.
    Autor/a: BELLAFIORE, GASPARE
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/07/2026
    Data de lectura: 20/10/2026
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
    Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
    Resum de tesi: Aquesta investigació examina la relació entre els procediments compositius i els mètodes constructius en l'arquitectura de Fernand Pouillon, prenent com a cas d'estudi paradigmàtic el conjunt de la Résidence Le Parc a Meudon-la-Forêt (1959-1962). L'estudi parteix d'un diagnòstic sobre la condició de l'arquitectura contemporània, marcada per la fractura creixent entre l'acte de projectar i l'acte de construir. S'observa una deriva cap a una producció que confia la seva expressivitat a la imatge, al gest autoral o a la sofisticació tècnica abans que a les raons internes de l'obra. Davant d'aquest desplaçament, la investigació recupera el concepte de tectònica —no com a categoria estilística ni com a sinònim de tecnicitat, sinó com la sintaxi mitjançant la qual la construcció esdevé llenguatge arquitectònic— i sosté que l'obra de Pouillon a Meudon-la-Forêt constitueix una verificació material privilegiada d'aquesta hipòtesi. El marc teòric articula dues tradicions crítiques que la literatura sol tractar per separat: l'analítica tectònica de matís anglogermànic (Bötticher, Semper, Sekler, Frampton) i la teoria llatina del decorum analògic desenvolupada a França per Quatremère de Quincy i Julien Guadet. La investigació argumenta que la conjunció de totes dues és necessària per llegir l'obra de Pouillon, i reconstrueix la genealogia del racionalisme constructiu francès —de Philibert de l'Orme a Auguste Perret— com l'horitzó cultural que fa intel·ligibles les seves eleccions. Pouillon emergeix, en aquesta lectura, no com una excepció dins de la modernitat de postguerra, sinó com un "continuador transformador": un arquitecte que reactiva la tradició clàssica francesa i la tradueix a les condicions operatives de la reconstrucció i l'habitatge social massiu. L'estructura del treball s'organitza en tres parts. La primera reconstrueix el marc teòric de la tectònica. La segona traça la genealogia cultural del pensament de Pouillon i analitza el context operatiu del París de postguerra. La tercera part desenvolupa l'anàlisi multiescalar de la Résidence Le Parc, recorrent els problemes del mur entramat, de la pedra com a nucli tectònic i ètic, de la travée com a dispositiu d'ordre. L'estudi assoleix quatre tesis principals:Primera: El sistema constructiu híbrid de Meudon —pedra portant de Fontvieille articulada amb forjats de formigó armat— no constitueix un compromís tècnic, sinó una nova síntesi tectònica que reactiva la lògica de la massa portant en condicions de prefabricació industrial. Segona: La travée funciona a Meudon com a "operador total" del projecte, coordinant simultàniament la lògica constructiva, la composició de la façana i l'organització de l'espai interior, fins a projectar-se a l'escala urbana com a ritme de l'espai públic. Tercera: El decorum en Pouillon no respon a la veritat estricta de l'armazó perretià, sinó a una "versemblança lítica" (vraisemblance) —una adequació expressiva entre forma, construcció i caràcter civil— que reformula el principi quatremèrià del decorum analògic per a les condicions de la modernitat. Quarta: La dimensió cívica de l'obra no és un suplement ètic afegit a les decisions formals, sinó l'efecte directe de la pròpia gramàtica constructiva assumida com a llenguatge compartit. La investigació es basa en bibliografia crítica especialitzada (Lucan, Bonillo, Ferlenga, Sayen), en fonts primàries de l'arxiu de Pouillon, en la documentació patrimonial publicada pel Ministeri de Cultura francès i en mesuraments directes presos als arxius municipals de Meudon-la-Forêt. La seva aportació principal consisteix a articular dins d'un mateix dispositiu analític l'analítica tectònica i la teoria del decorum, a proposar una lectura sistemàtica de la travée com a àtom sintàctic del projecte, i a defensar la pertinença de la lliçó lítica de Pouillon per al debat contemporani sobre l'arquitectura cívica i l'habitatge col·lectiu.

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

  • BISCAMPS DALMAU, JORDI: Generació de mapes de vigor mitjançant sensors remots i proximals per a l’aplicació a dosis variable de productes fitosanitaris en vinya utilitzant tecnologia de modulació d’ample de pols (PWM).
    Autor/a: BISCAMPS DALMAU, JORDI
    Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
    Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 11/09/2026
    Data de lectura: 03/12/2026
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: Sala de Graus de l'EEABB, Campus del Baix Llobregat de la UPC, C. Esteve Terradas 8, Ed. D4, Castelldefels
    Director/a de tesi: GIL MOYA, EMILIO | GARCIA RUIZ, FRANCISCO JOSE
    Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral contribueix al desenvolupament i la validació de tecnologies d’aplicació variable de productes fitosanitaris en vinya mitjançant sistemes de regulació del cabal basats en modulació de l’amplada de pols (PWM) i mètodes de caracterització de la vegetació amb sensors remots i proximals. En primer lloc, es va desenvolupar i validar un prototip basat en vàlvules PWM que utilitzava mapes de prescripció generats a partir d’imatges multiespectrals obtingudes amb un vehicle aeri no tripulat per identificar zones de vigor i modificar automàticament el cabal. Els assaigs es van realitzar en vinyes conduïdes en emparrat i en vas, en dos estadis fenològics. Les vàlvules van mostrar una resposta pràcticament lineal entre el 20 i el 80% del cicle de treball. En camp, el sistema va reduir el volum de brou aplicat fins a un 23,8%, amb una reducció mitjana del 18,6%, sense diferències significatives en la deposició normalitzada respecte al tractament convencional. En segon lloc, es van comparar tres estratègies d’aplicació: un sistema convencional a volum constant, un sistema variable regulat per pressió i el sistema PWM. Els resultats van mostrar que la pressió de treball i l’espectre de gotes influeixen més en la deriva que el volum total aplicat. El sistema convencional va generar pèrdues al sòl pròximes al 40% en condicions de vigor baix, mentre que el sistema PWM va reduir les pèrdues al sòl i la deriva aèria en totes les condicions estudiades. Finalment, es va dissenyar un dispositiu de caracterització massiva de la vegetació basat en sensors d’ultrasons, GNSS i una unitat de control embarcada. El sistema es va validar en laboratori i en camp i es va comparar amb models tridimensionals generats mitjançant fotogrametria UAV. Els dos mètodes van proporcionar estimacions comparables dels principals paràmetres estructurals de la vinya, amb errors percentuals absoluts mitjans inferiors al 10%. Tot i que la fotogrametria va oferir una resolució espacial superior, els sensors d’ultrasons van constituir una alternativa robusta i operativa en condicions de camp.

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

  • CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO: Estudio de eficiencia térmica de bloques de tierra (adobe), y propuesta de desarrollo de prototipo para clima frío. Caso de estudio altoandino Perú.
    Autor/a: CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 28/07/2026
    Data de lectura: 13/10/2026
    Hora de lectura: 16:00
    Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Téc.Sup.Arquit.Bcn)-Pl. Baja-Sala GradosAv. Diagonal, 649Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/xki-ujnw-hqvConnexión 15:30h
    Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE | GOMEZ SOBERON, MARIA CONSOLACION
    Resum de tesi: Les edificacions que utilitzen la terra com a component dels seus sistemes constructius representen entre el 30 i el 50% a nivell mundial, sent la major part d'aquestes estructures residencials i que es troben en zones rurals o en països en vies de desenvolupament sent una solució econòmica, sostenible i amb una excel·lent regulació higrotèrmica. No obstant això, presenta limitacions com ara una menor resistència mecànica i baixa durabilitat davant de la humitat. Per mitigar-les, de manera habitual es recorre a l'estabilització química (mitjançant calç o ciment), o mitjançant compressió, cosa que incrementa els costos de producció, l'energia incorporada i les emissions de CO2.Paral·lelament, la generació de diferents tipus de residus com ara de construcció i demolició, residus minerals o altres com els pneumàtics fora d'ús representen un greu problema ambiental. La incorporació d'aquests residus com a primeres matèries de segona generació en blocs de terra no cuits sorgeixen com a alternatives d'economia circular per millorar-ne les propietats sense additius o mitjans d'estabilització.Per això es planteja l'objectiu d'avaluar la viabilitat tècnica i la compatibilitat de la incorporació de diferents tipus d'àrids reciclats com ara ceràmics triturats (CCB), esteatita en pols (PSR) i de pneumàtics fora d'ús (CTW), mitjançant l'anàlisi dels seus efectes en les diferents propietats en blocs de terra sota criteris de fabricació tradicional, sense estabilitzants ni cocció.La metodologia experimental es va estructurar en tres etapes: En la primera es va desenvolupar la caracterització del sòl i dels diferents àrids. A la segona etapa es va desenvolupar la dosificació i fabricació definint els percentatges de reemplaçament i curat. I a la tercera etapa es va desenvolupar la campanya experimental avaluant sota assajos estandarditzats la densitat, porositat, expansió higroscòpica, resistència mecànica a compressió i flexió, mòdul elàstic, anàlisi termogravimètrica, assaigs tèrmics i assajos de durabilitat; assajos abordats en els articles que constitueixen aquesta tesi.Dels àrids reciclats estudiats es van assolir resultats que demostren la possibilitat del seu ús mitjançant la incorporació en matrius de terra sota estàndards normatius, representant alternatives de reducció de demanda energètica, reducció de costos de producció, millores de la capacitat aïllant per als casos de CCB i CTW, i en el cas del PSR es va presentar com un estabilitzador mineral la tèrmic per a l'absorció d'energia, presentant-se així com alternatives constructives per a climes freds, representant a més alternatives per a la gestió d'aquests residus.

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

  • MA, ZHONGMIN: Flood Extent, Water Level, and Surface Water Storage Retrieval Using Spaceborne GNSS Reflectometry
    Autor/a: MA, ZHONGMIN
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 08/09/2026
    Data de lectura: 16/10/2026
    Hora de lectura: 09:00
    Lloc de lectura: Conference Room, Center for Earth Science and Satellite Big Data, 2nd Floor, Yanbo Garden, Yanta Campus.Meet: https://meet.google.com/bzw-sbac-vra
    Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK | ZHANG, SHUANGCHENG
    Resum de tesi: Les inundacions són un dels desastres naturals més freqüents i destructius a escala mundial. Amb la intensificació del canvi climàtic i les activitats humanes, la freqüència i severitat dels episodis d’inundació han augmentat significativament, fet que posa de manifest la necessitat de desenvolupar mètodes de monitorització amb alta resolució espaciotemporal i capacitat d’observació en qualsevol condició meteorològica.La reflectometria GNSS espacial (GNSS-R) és una tècnica emergent de teledetecció per microones que utilitza els senyals GNSS reflectits per la superfície terrestre per recuperar paràmetres geofísics a escala global. Gràcies a la seva capacitat d’observació contínua, cobertura global i baix cost, la GNSS-R presenta un gran potencial per a la monitorització d’inundacions. Tanmateix, encara existeixen limitacions relacionades amb l’ús d’una única constel·lació GNSS, la manca d’estimació quantitativa de la severitat de les inundacions i la baixa resolució espaciotemporal dels productes actuals.Aquesta tesi se centra en la recuperació de l’extensió d’inundació, el nivell de l’aigua i l’emmagatzematge d’aigua superficial mitjançant GNSS-R espacial. Les principals contribucions són les següents:(1) Es va analitzar la sensibilitat de les observacions GNSS-R multiconstel·lació als paràmetres de superfície. Els resultats mostren que els senyals reflectits de GPS, BeiDou i Galileo presenten sensibilitats similars a la humitat del sòl, mentre que la relació entre la reflectivitat superficial i la humitat del sòl és no lineal. També es va demostrar que els paràmetres de rugositat derivats de microones passives no poden representar adequadament els efectes de rugositat superficial a petita escala en GNSS-R.(2) Per superar la limitació dels mètodes basats en llindars, que només permeten una classificació binària inundat/no inundat, es va desenvolupar un model de recuperació de la fracció d’aigua superficial mitjançant la integració d’un algoritme de calibratge físic i dades de temperatura de brillantor en banda L. Aquest enfocament permet estimar quantitativament la intensitat de les inundacions.(3) Es va proposar un mètode innovador per recuperar el nivell de l’aigua combinant models digitals d’elevació d’alta resolució amb informació d’extensió d’inundació derivada de GNSS-R. El mètode permet estimar tant nivells d’inundació com variacions a llarg termini del nivell d’aigua en llacs i embassaments.(4) Es va desenvolupar un mètode per estimar l’emmagatzematge d’aigua superficial integrant dades topogràfiques i observacions GNSS-R. En comparació amb els mètodes tradicionals basats en gravimetria satel·litària, aquest enfocament proporciona estimacions directes de l’aigua superficial amb una resolució espaciotemporal potencialment superior.En conjunt, aquesta tesi amplia les capacitats de la GNSS-R espacial per a la monitorització d’inundacions, proporcionant noves metodologies per a l’estimació quantitativa de la dinàmica de les aigües superficials i contribuint al desenvolupament de sistemes avançats d’observació i gestió del risc d’inundacions.

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

  • TANOK, MERVE TUBA: Feminist political ecology of the right to the city: production of space in Istanbul (2000–2020)
    Autor/a: TANOK, MERVE TUBA
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 09/09/2026
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MUXI MARTINEZ, ZAIDA | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
    Resum de tesi: ResumAquesta tesi examina la producció de l’espai urbà a Istanbul entre 2000 i 2020 des de la perspectiva de l’ecologia política feminista i el dret a la ciutat. L’estudi defensa que els processos de transformació urbana a Istanbul durant el període analitzat han estat modelats per polítiques urbanes neoliberals i neoconservadores, juntament amb relacions de poder patriarcals i masculines hegemòniques. En conseqüència, l’espai urbà s’aborda no com un entorn físic neutral, sinó com una estructura socioespacial generitzada que reprodueix desigualtat, exclusió i destrucció ecològica.El marc teòric de l’estudi es fonamenta en el feminisme, l’ecologia política feminista i el concepte del dret a la ciutat. En aquest sentit, la tesi analitza la relació entre gènere, poder, ecologia i urbanització centrant-se en com l’organització espacial reflecteix i materialitza estructures ideològiques. L’estudi també discuteix la producció d’espai fàl·lic i examina com els processos de transformació urbana normalitzen jerarquies de gènere a través de l’arquitectura, les polítiques de planejament i les pràctiques de la vida quotidiana.Metodològicament, la recerca està dissenyada com un estudi qualitatiu basat principalment en una revisió crítica de la literatura i una anàlisi urbana interpretativa. S’analitzen diversos materials qualitatius, incloent-hi literatura acadèmica, informes institucionals, estadístiques, diaris, materials visuals, fotografies i entrevistes, per tal d’investigar les dinàmiques socioespacials de la transformació urbana d’Istanbul. Dins d’aquest marc, la tesi se centra especialment en grans projectes urbans i desenvolupaments residencials neoconservadors com a casos representatius de la producció d’espai urbà generitzat.Els resultats de l’estudi demostren que la producció de l’espai urbà a Istanbul ha operat cada vegada més mitjançant la mercantilització, la segregació socioespacial, la destrucció ecològica i l’organització espacial patriarcal. Els megaprojec¬tes, les comunitats tancades i les polítiques urbanes neoliberals han contribuït a la transformació de la ciutat en una estructura urbana fragmentada i desigual. Simultàniament, aquests processos han reconfigurat la vida quotidiana, la mobilitat, l’espai públic i les relacions amb la natura d’acord amb les prioritats ideològiques i econòmiques dominants.Finalment, la tesi aborda perspectives futures sobre la recuperació de la ciutat a través de la consciència ecològica, la igualtat, la participació col·lectiva i una praxi urbana emancipadora. En aquest sentit, l’estudi defensa la necessitat de formes alternatives de producció urbana que prioritzin la cura, la participació democràtica, la sostenibilitat ecològica i la justícia socioespacial.

Darrera actualització: 08/10/2026 06:45:06.