Tesis autoritzades per defensa

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• DÍAZ MEDIAVILLA, MARIA ESTELA: Estudio comparativo de la percepción del riesgo laboral entre diferentes colectivos dentro del sector de la construcción
  
  Autor/a: DÍAZ MEDIAVILLA, MARIA ESTELA
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ABAD PUENTE, JESUS
  Resum de tesi: Objectiu — L’objectiu central d’aquest estudi és avaluar empíricament les divergències perceptives entre els treballadors d’obra i els responsables de seguretat i salut. Així mateix, es pretén determinar l’efecte de l’experiència laboral i l’accidentabilitat (sofregida i presenciada) sobre les dimensions racional i emocional d’aquesta percepció.Metodologia — S’adopta un disseny quantitatiu transversal mitjançant un qüestionari validat psicomètricament. La mostra definitiva va estar composta per 349 professionals del sector de la construcció a Catalunya. Les dades s’analitzen mitjançant Anàlisi de Components Principals i Anàlisi Factorial Confirmatori per validar l’estructura del constructe, seguits de models de regressió lineal múltiple amb termes d’interacció per contrastar les hipòtesis.Resultats — Els resultats demostren empíricament que en la mostra d’anàlisi la percepció del risc és tridimensional, articulant-se en: Percepció Racional del Risc (PRR), Percepció Emocional davant riscos de gravetat moderada i Percepció Emocional davant riscos de gravetat elevada. Es va identificar una "desconnexió de seguretat" significativa: els responsables en seguretat presenten nivells de Percepció Emocional davant riscos de gravetat elevada superiors als treballadors. A més, tant l’experiència laboral com l’experiència en accidents tenen efectes diferents en la percepció segons la seva dimensió i el col·lectiu considerat.Conclusions — La percepció del risc en el sector de la construcció presenta una estructura més complexa que la tradicional concepció bidimensional. L’evidència empírica obtinguda indica que la percepció racional del risc es manté com una dimensió unitària, mentre que la percepció emocional es descomposa en dues subdimensions diferenciades en funció de la severitat del dany associat al risc: una vinculada a riscos de gravetat moderada i una altra associada a riscos d’elevada gravetat. Així mateix, les diferències perceptives entre treballadors i responsables de seguretat es manifesten exclusivament en la resposta emocional davant riscos d’elevada gravetat. Finalment, els factors experiencials influeixen en la percepció del risc de forma diferenciada segons el rol professional.Implicacions — Es recomana abandonar els enfocaments de seguretat de "talla única". Els sistemes de gestió han d’integrar metodologies d’entrenament d’alt impacte emocional (com la realitat virtual) per als treballadors, amb la finalitat de tancar la seva tolerància al risc. Per als responsables en seguretat, resulta aconsellable incorporar mecanismes de recalibratge, com auditories creuades i rotació de projectes, per mitigar el biaix d’excés de confiança associat als anys d’experiència.Limitacions — L’estudi és de naturalesa transversal, la qual cosa impedeix establir una causalitat estricta en l’evolució de la percepció. Així mateix, les dades es basen en autoinformes, fet que podria generar discrepàncies amb la percepció real a l’obra. Finalment, el context es limita al sector de la construcció en un àmbit geogràfic específic.Futures línies d'investigació — Es proposa la realització d’estudis longitudinals que permetin rastrejar com la percepció del risc evoluciona després de l’exposició a esdeveniments crítics. Així mateix, resultaria de gran interès incorporar mesuraments neurofisiològics per capturar la resposta emocional immediata del treballador davant el risc.
  
• GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR: Comportamiento Ético: Identidad Moral, Atención Moral y su papel en la Construcción del Liderazgo Ético
  
  Autor/a: GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: OLIVELLA NADAL, JORGE | GIROTTO, MICHELE
  Resum de tesi: Quan un líder actua sense ètica, tota l’organització es veu sacsejada; quan exerceix el lideratge amb integritat, inspira cultures sostenibles i reforça la confiança social. Aquesta tesi doctoral aborda el repte de comprendre com els líders perceben i exerceixen el seu propi comportament ètic, posant el focus en dos motors interns fonamentals: la identitat moral i l’atenció moral. Aquests factors, sovint invisibles en el discurs quotidià de les organitzacions, diferencien un lideratge formal d’un lideratge autèntic, capaç de generar legitimitat, resiliència i compromís en contextos complexos.La recerca parteix d’un diagnòstic clar: els escàndols financers, les males pràctiques corporatives i les creixents exigències socials de transparència han situat l’ètica al centre de l’agenda empresarial. Tanmateix, la majoria dels estudis previs han analitzat el lideratge ètic des de la perspectiva dels subordinats o en contextos anglosaxons, deixant de banda el punt de vista del propi líder i l’anàlisi de realitats culturals específiques, com ara el context espanyol. Aquesta és la bretxa que la tesi pretén abordar.L’estudi es desenvolupa en dues fases. La primera presenta una anàlisi bibliomètrica i una revisió sistemàtica de més de trenta anys de literatura científica, que identifica tres pilars teòrics del lideratge ètic: les teories basades en valors, la teoria del desenvolupament moral cognitiu i la teoria de l’aprenentatge social. Aquesta revisió posa de manifest la fragmentació dels enfocaments existents i l’escassetat d’estudis empírics centrats en l’autopercepció dels líders, així com la necessitat d’incorporar variables com el gènere, l’edat i el nivell jeràrquic.La segona fase construeix un model empíric aplicat al context espanyol. Amb aquesta finalitat, l’escala clàssica de lideratge ètic es valida i s’adapta psicomètricament a l’autopercepció dels líders mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries, proves de fiabilitat i models d’equacions estructurals. El procés inclou la revisió per part d’experts, proves pilot i l’administració de qüestionaris a una mostra de directius de diferents sectors. El resultat és una escala robusta i adaptada al context que identifica tres dimensions del lideratge ètic autopercbut: la presa de decisions integradora, el reforç dels comportaments ètics i l’exemple personal del líder com a model de conducta.Els resultats mostren que la identitat moral i l’atenció moral influeixen de manera significativa en aquestes dimensions, tot i que de forma diferenciada. La internalització de la identitat moral prediu la integració de principis ètics en la presa de decisions, mentre que la simbolització de la identitat moral i l’atenció moral reflexiva expliquen la tendència a reforçar els comportaments ètics. A més, variables com el gènere, l’edat, l’experiència directiva i la posició jeràrquica actuen com a moderadores, indicant que el lideratge ètic emergeix de la interacció entre característiques personals i professionals.En conjunt, aquesta tesi demostra que el lideratge ètic no és un codi abstracte ni un discurs superficial, sinó una pràctica arrelada en la coherència interna del líder, reflectida en la presa de decisions i projectada en la cultura organitzativa, contribuint al desenvolupament d’organitzacions més justes i sostenibles.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• PÉREZ QUINTANA, MARC: Multimodal Data Fusion for Multiple Object Tracking: A Reference Perception System for ADAS and AV Functions Validation
  
  Autor/a: PÉREZ QUINTANA, MARC
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 02/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: AGUDO MARTÍNEZ, ANTONIO
  Resum de tesi: L'any 2021, 1,19 milions de persones van morir en accidents de trànsit, sent aquests la principal causa de mort en persones de 5 a 29 anys. La majoria daquests accidents són causats pel conductor; per tant, els vehicles automatitzats representen una oportunitat única per reduir la mortalitat i millorar la seguretat viària. Tot i això, la implementació i adopció a gran escala de vehicles automatitzats segurs requereixen un procediment de validació robust, que inclogui proves a la carretera, que són significativament més complexes que les proves en pistes d'assaig o en simulació, ja que no es disposa de dades de referència sobre els objectes que envolten el vehicle que s'està avaluant. Aquesta tesi estudia com construir un sistema de percepció de referència que suporti la validació de vehicles automatitzats a la carretera. Analitzem la detecció d'objectes en núvols de punts i presentem un mètode d'agrupament de punts per detectar objectes independentment de la seva classe. Aquestes deteccions es poden projectar al pla imatge per combinar-se amb deteccions basades en imatges, millorant la robustesa i afegint la informació de classe. També presentem un mètode que fa servir prototips de classe, definits com la mitjana i la covariància de les característiques d'aquesta classe, per millorar el rendiment d'un detector d'objectes basat en aprenentatge en núvols de punts. Les deteccions d'objectes de diferents modalitats es poden combinar en el mètode de seguiment de múltiples objectes presentat, que funciona sense assumir la sincronització de sensors i es pot adaptar per incloure informació d'objectes de qualsevol font, com les comunicacions entre vehicles, i inclou la gestió d'errors comuns poc estudiats a la literatura: errors en les classificacions i estimacions parcials de la mida de l'objecte. Aquests detectors d'objectes i el mètode de seguiment de múltiples objectes poden avaluar-se amb una nova metodologia proposada per avaluar sistemes de percepció centrada en la seguretat, que utilitzem per avaluar l'efecte en el rendiment de la detecció d'objectes de diferents condicions meteorològiques i les capes de robustesa incloses en protocols de prova recents. També presentem una metodologia per extreure escenaris en formats estandarditzats, a partir d'enregistraments d'imatges i núvols de punts, que es poden utilitzar directament en un simulador. Finalment, analitzem com l'extracció d'escenaris, combinada amb altres eines, pot ajudar a validar vehicles automatitzats a la carretera.
  

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS

• MAQUIRRIAIN ANTOÑANZAS, JAVIER: Algoritmos matheurísticos para la programación de mantenimientos preventivos
  
  Autor/a: MAQUIRRIAIN ANTOÑANZAS, JAVIER
  Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Seminari de l'IOC, planta 11, ETSEIB.
  Director/a de tesi: GARCÍA VILLORIA, ALBERTO | PASTOR MORENO, RAFAEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda el problema de programació cíclica de manteniments preventius en sistemes industrials, un problema de naturalesa NP-hard. Aquest problema consisteix a definir una política de manteniments P que programi els manteniments de M màquines al llarg d’una seqüència cíclica de T períodes de temps, en la qual en cada període només es pot revisar una màquina com a màxim. L’objectiu és resoldre el problema trobant una política que minimitzi els costos incorreguts i, per a això, es desenvolupen i s’avaluen models matemàtics i algorismes matheurístics.En aquest cas es proposa una estructura de costos que combina costos d’operació lineals i costos de manteniment esglaonats, representant de manera més realista un comportament observat en entorns industrials. Sobre aquesta base, es defineixen dues versions del problema:• Seqüenciació cíclica de manteniments preventius amb longitud de cicle predeterminada (SECIMAP_Tpred), en què la longitud del cicle de manteniment T es considera un valor preestablert.• Seqüenciació cíclica de manteniments preventius amb longitud de cicle variable (SECIMAP_Tvar), en què T s’incorpora com una variable de decisió a determinar dins del problema.En primer lloc, per a la variant SECIMAP_Tpred es formula un model matemàtic exacte (MMat) i un model relaxat d’aquest (MPR) que permet calcular cotes inferiors, les quals s’utilitzen posteriorment per avaluar la qualitat dels algorismes (mat)heurístics dissenyats. Atès que el model MMat resulta ineficient per a instàncies de mida industrial, es desenvolupen tres matheurístiques (MH1P, MH2P i MHFI) que integren programació matemàtica i estratègies heurístiques. Finalment, es dissenya un procediment seqüencial (MHSEC) que executa les tres matheurístiques, conservant la millor solució obtinguda. Aquest enfocament aconsegueix una desviació mitjana igual o inferior al 3,19% respecte de la solució òptima. Addicionalment es desenvolupa un còctel de matheurístiques (COMH) que, aplicant la tècnica de terminació anticipada (priorització adaptativa de subalgorismes que permet la cancel·lació de solucions en curs quan aquestes no presenten potencial de millora), obté els mateixos resultats que MHSEC però aconseguint un estalvi en temps d’execució del 53,37%.En segon lloc, es resol el cas SECIMAP_Tvar, on la longitud de cicle T és una variable a optimitzar. Per a aquesta variant es desenvolupa un nou programa matemàtic per al problema relaxat (MTI), quatre algorismes híbrids que uneixen procediments metaheurístics amb algorismes matheurístics (MTI+MHFI, ALG1P, ALG2P i ALGFI), un algorisme seqüencial (ALGSEC) i un còctel d’algorismes (COALG) dissenyat per minimitzar els temps d’execució. Els millors procediments de resolució dissenyats amb T variable (ALGSEC i COALG) aconsegueixen una desviació mitjana menor o igual a l’1,43% respecte de la solució òptima. A més, l’algorisme COALG obté els mateixos resultats que ALGSEC, però utilitzant tècniques de terminació anticipada i poda intel·ligent (evita explorar configuracions de solució que no són capaces d’obtenir un cost inferior al de la millor solució en curs) redueix els temps d’execució en un 33,2%.L’anàlisi comparativa dels resultats obtinguts en ambdues variants del problema (SECIMAP_Tpred i SECIMAP_Tvar) mostra que considerar T com una variable de decisió amplia l’espai de solucions i, en conseqüència, permet obtenir polítiques de manteniment que redueixen els costos en un 2,68%.Finalment, la tesi presenta les conclusions generals, les aportacions metodològiques (entre elles, la introducció d’estructures de costos esglaonades o l’ús sistemàtic de cotes inferiors calculades mitjançant programació matemàtica per guiar la cerca heurística), així com les línies de treball futures.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• HOUCHMAND, LAURA JO: Integrated assessment of passive rooftop strategies and photovoltaic on building energy demand and urban heat island effects under current and future Mediterranean climates
  
  Autor/a: HOUCHMAND, LAURA JO
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/04/2026
  Data de lectura: 02/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC ESEIAATTerrassa, TR5, Aula 2.0a 226Carrer de Colom, 15, 08222 Terrassa, Barcelona
  Director/a de tesi: GASSO DOMINGO, SANTIAGO | MACARULLA MARTÍ, MARCEL
  Resum de tesi: La mitigació i adaptació al canvi climàtic són reptes urgents, en particular en les ciutats mediterrànies on l’augment de la temperatura, els creixents efectes d’Illa de Calor Urbana (UHI) que incrementen la demanda de refrigeració i l'escassetat d’aigua intersecten. Les teulades representen una interfície crítica per a la transformació responsiva al clima dels edificis, ja que ofereixen un potencial substancial per a estratègies passives, com teulades fredes i teulades verdes, i tecnologies renovables actives, particularment sistemes fotovoltaics (PV). Malgrat la investigació exhaustiva sobre tecnologies de teulades, persisteixen quatre bretxes clau en el coneixement: (1) la insuficient avaluació durant tot l’any de l’impacte de UHI dels sistemes PV muntats a teulades combinats amb estratègies de coberta passives; (2) la limitada avaluació integrada de teulades verdes amb sistemes PV considerant tots dos la demanda energètica de l’edifici i les implicacions climàtiques urbanes; (3) la falta d’anàlisis comparatives de l’impacte d’estratègies de coberta passives sota els futurs escenaris climàtics mediterranis projectats sobre la demanda energètica dels edificis; i (4) la quantificació insuficient dels impactes de la integració de sistemes fotovoltaics amb estratègies passives de coberta en la demanda energètica dels edificis sota escenaris futurs de canvi climàtic.Aquesta investigació doctoral aborda aquestes bretxes mitjançant un marc metodològic, estructurat i basat en simulacions. El treball comença amb una dirigida revisió de la literatura per establir el context científic de les estratègies de coberta actives i passives en climes mediterranis i definir les qüestions de la investigació.Constituint-se sobre aquestes bretxes, les simulacions dinàmiques energètiques d’edificis són dutes a terme fent servir DesignBuilder amb EnergyPlus com a motor de càlcul.Barcelona (classificació climàtica Csa) serveix com a ubicació del cas d’estudi. Les condicions climàtiques actuals són representades amb dades (1975-2021) d’Any Meteorològic Típic (TMY) d’alta resolució, mentre les condicions futures són avaluades utilitzant arxius TMY transformats basats en la metodologia de l’annex 80 de IEA EBC, sota els escenaris RCP4.5 i RCP8.5 per a horitzons de mitjà termini (2047-2060) i llarg termini (2087-2100).Una teulada mediterrània típica com teulada bàsica (BR) serveix com a cas de referència i és comparat amb estratègies passives, incloent-hi teulada freda (CR), teulada amb substrat sense vegetació (SR) i grans teulades verdes sota diferents regims d’irrigació (EGR, EGRmin, EGRmax), així com les seves integracions amb sistemes PV de teulada. Els indicadors clau de rendiment inclouen fluxos de calor convectiu de les superfícies de PV i teulades (contribució a UHI), fluxos de calor conductiu a través de la teulada, i demanda anual de calefacció i refrigeració (demanda d’energia de l’edifici), així com la generació elèctrica PV.Les troballes d’aquesta tesi destaquen les compensacions entre eficiència energètica, calor urbà, ús d’aigua impactes al clima futur, emfatitzant la necessitat d’estratègies de coberta sensibles al clima i específiques de la tipologia.
  

ENGINYERIA CIVIL

• APARICIO URIBE, CARLOS HUMBERTO: EXPERIMENTAL AND NUMERICAL ANALYSIS OF FLOOD-RELATED HAZARD ASSOCIATED WITH THE EVACUATION OF UNDERGROUND STAIRS
  
  Autor/a: APARICIO URIBE, CARLOS HUMBERTO
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de lectura: 12/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: RUSSO, BENIAMINO | TELLEZ ALVAREZ, JACKSON DAVID
  Resum de tesi: El ritme accelerat d’urbanització ha provocat el desenvolupament generalitzat d’infraestructures subterrànies arreu del món. Actualment, aquestes infraestructures s’han tornat cada vegada més vulnerables als fenòmens meteorològics extrems induïts pel canvi climàtic, com ara les inundacions, especialment a les estacions de metro. Donades les característiques singulars dels nuclis subterranis urbans, les escales tenen un paper doble i crític durant les emergències: sovint són la principal via d’evacuació, alhora que actuen com a principal camí d’entrada de l’aigua d’inundació. Aquesta tesi doctoral explora la interacció entre les forces hidrodinàmiques i l’evacuació humana en escales inundades dins d’entorns subterranis. L’estudi té com a objectiu millorar el coneixement sobre aquestes interaccions per identificar llindars d’estabilitat, establir criteris de seguretat i desenvolupar estratègies d’evacuació eficaces. S’ha adoptat un enfocament integral del problema, integrant mètodes experimentals i numèrics.Es va dur a terme una revisió exhaustiva de l’estat de l’art per identificar l’estat actual del coneixement, destacant-ne els principals resultats, les limitacions i possibles línies d’investigació futures. El component experimental d’aquest treball es va basar en una rèplica a escala real construïda al laboratori d’hidràulica de l’escola de Camins de l’Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC). Aquesta rèplica representava les escales d’accés susceptibles d’inundació de l’estació de metro Paral·lel, que forma part de la xarxa de metro de Barcelona. La caracterització hidràulica de les escales va ser seguida per una sèrie de proves amb individus caminant per les escales inundades sota diverses condicions de cabal i tipus de calçat. Es van fer proves addicionals, sota el cabal màxim de la instal·lació, amb individus caminant simultàniament en grups de dos i tres. La primera campanya amb individus en solitari va tenir com a objectiu identificar llindars d’inestabilitat dels vianants, mentre que la segona es va centrar en optimitzar l’evacuació segons les diferents configuracions de grups estudiades.Per complementar les observacions experimentals, es van dur a terme diverses simulacions tridimensionals de Dinàmica de Fluids Computacional (3D-CFD) amb el programari comercial FLOW-3D. Aquestes van analitzar la força d’arrossegament de l’aigua considerant configuracions individuals i grupals de vianants, proporcionant una identificació detallada dels paràmetres hidràulics i de les forces de l’aigua al llarg del domini de les escales. Aquesta recerca aporta nous coneixements sobre la gestió del risc d’inundació en entorns urbans, considerant-ne les limitacions específiques, especialment l’accés a espais subterranis mitjançant escales. Es presta una atenció especial a la evacuació simultània de persones i a les estratègies òptimes per gestionar evacuacions en grup. Els resultats ofereixen dades útils i aplicables per a enginyers, urbanistes i equips d’emergència. D’aquesta manera, es contribueix a millorar la seguretat en evacuacions i la comprensió hidràulica de les escales subterrànies inundades mitjançant una anàlisi integrada experimental i numèrica, fomentant la resiliència urbana i la planificació d’evacuacions en infraestructures subterrànies susceptibles d’inundació.
  
• LOPEZ CHACON, SERGIO RICARDO: Enhanced short-term prediction of high streamflow combining physically based and machine learning models
  
  Autor/a: LOPEZ CHACON, SERGIO RICARDO
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 11/06/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
  Resum de tesi: Els models d’aprenentatge automàtic han demostrat un gran potencial en l’última dècada per a la predicció de cabals. Tot i assolir una precisió considerable, aquests models encara presenten algunes limitacions i aspectes poc explorats en aquest àmbit: la disminució de la precisió en cabals elevats, les aplicacions d’estimació de la incertesa i la interpretació hidrològica dels models. Els valors de cabal elevat són els més rellevants per als sistemes d’alerta primerenca de mitigació d’inundacions. Tanmateix, aquests registres són escassos en les dades. Per això, s’observa una disminució de la precisió, que s’accentua en escenaris extrapolats. Aquesta tesi proposa dues metodologies que donen suport als models d’aprenentatge automàtic amb les sortides d’un model basat en principis físics per millorar les capacitats de predicció en cabals elevats. La primera metodologia produeix un model d’aprenentatge automàtic entrenat amb una combinació d’esdeveniments observats i esdeveniments sintètics de cabals elevats generats per un model basat en principis físics. La segona metodologia crea un model híbrid que combina sortides d’un model basat en principis físics i la predicció dels seus residus mitjançant un model d’aprenentatge automàtic. Ambdues metodologies han mostrat millores en la precisió en comparació amb models entrenats únicament amb dades observades, assolint reduccions de l’error quadràtic mitjà superiors al 23% per a valors de cabal superiors al període de retorn de 3 anys a l’àrea d’estudi. Tanmateix, la segona metodologia aconsegueix aproximacions més properes al valor màxim observat, amb capacitats significatives d’extrapolació.Malgrat la precisió, la incertesa associada al model és un tema principal a explorar. En la tesi es desenvolupa una metodologia per estimar la incertesa de la sortida d’un model de predicció de cabals mitjançant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats de la metodologia mostren que les distribucions dels residus es poden descriure de manera acceptable. En conseqüència, l’interval d’incertesa cobreix el 87,9% dels valors observats superiors al període de retorn de 3 anys, amb una amplada d’interval significativament menor que la del mètode Box-Cox àmpliament utilitzat. Finalment, s’aborda la interpretació hidrològica d’un model d’aprenentatge automàtic per a la predicció de cabals. Els resultats mostren que el model pot identificar àrees de la conca la escorrentia de les quals contribueix de manera considerable al punt de control, així com períodes de saturació prèvia del sòl i l’impacte dels valors més elevats de precipitació en la predicció del model. Quan l’hidrograma presenta una pujada pronunciada, el model considera de manera acceptable la precipitació acumulada recent com la característica més rellevant, juntament amb la saturació prèvia. A mesura que s’apropa el pic de l’hidrograma i durant la fase de descens, el cabal previ adquireix més rellevància, recolzat per l’escorrentia de regions distants. El model d’aprenentatge automàtic pot interpretar adequadament el sistema de la conca i proporcionar informació valuosa.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• JENÉ VINUESA, MARC: Data-Driven and Generative Methodologies for Enhanced Grid-Edge Visibility in Distribution Grids
  
  Autor/a: JENÉ VINUESA, MARC
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: 05/06/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala de Actes de la FME (Facultat de Matemàtiques i Estadística)Enllaç meet: meet.google.com/fqh-wqyh-jns
  Director/a de tesi: ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA | SUMPER, ANDREAS
  Resum de tesi: El ràpid desplegament de recursos energètics distribuïts (DERs), com ara instal\textperiodcentered lacions fotovoltaiques (PV) residencials, bombes de calor i vehicles elèctrics, està accelerant la transició energètica alhora que transforma les xarxes elèctriques de distribució. Malgrat que aquestes tecnologies permeten la descarbonització i aporten flexibilitat a la xarxa, la seva s'instal\textperiodcentered lació darrere del comptador (BTM), juntament amb la granularitat de mesura limitada, l’accés restringit a les dades i l’absència de sistemes de mesura dedicats, genera punts cecs que dificulten l’operació fiable, la planificació i la supervisió de la xarxa en escenaris d’alta penetració de DERs. Aquesta tesi doctoral aborda la visibilitat limitada als extrems de la xarxa mitjançant el desenvolupament de metodologies per inferir fenòmens no observats a nivell de distribució a partir de dades de baixa resolució obtingudes mitjançant comptadors intel\textperiodcentered ligents sota restriccions operatives realistes. La visibilitat als extrems de la xarxa es defineix com la capacitat de reconstruir tant els intercanvis de potència lícits com els il\textperiodcentered lícits, incloent-hi el comportament dels recursos energètics distribuïts darrere del comptador i les pèrdues no tècniques. Les contribucions proposades tenen com a objectiu ddonar suport a la presa de decisions operatives i de planificació dels operadors de xarxa en sistemes de distribució cada vegada més descentralitzats.La primera part de la tesi se centra en la detecció i caracterització de les pèrdues no tècniques. Es proposa un sistema integral per identificar pèrdues anòmales mitjançant balanços energètics i tècniques d’aprenentatge automàtic utilitzant mesures de potència activa a nivell de transformador i de client final. La metodologia permet la detecció i classificació de fraus, mentre que un mòdul no supervisat d'identificació de clients sospitosos dona suport a estratègies d’inspecció dirigides. La validació amb dades reals de xarxes de distribució de Catalunya demostra un rendiment robust sota condicions realistes de dades pel que fa a disponibilitat i desequilibri de classes. La segona part aborda la desagregació de PV a nivell de client. S’introdueix una metodologia híbrida determinista i adaptativa per detectar sitemes fotovoltaics, estimar-ne la potència instal\textperiodcentered lada i desagregar la generació a partir de mesures de consum net. Mitjançant la combinació de models basats en dades, models físics i tècniques de processament de senyals, la metodologia captura variacions específiques del sistema i de l'estació, tot mantenint la seva practicitat. Diversos cas d'estudi demostren la seva solidesa davant el volum de dades, la variabilitat estacional i el monitoreig agregat, i en en demostren la capacitat de generalitzar entre dominis. Finalment, la tesi explora la desagregació probabilístic mitjançant intel\textperiodcentered ligència artificial generativa. Es proposa una metodologia basad en models condicionals de difusió per modelar la distribució de la generació PV condicionada al consum net i a variables exògenes. La metodologia proporciona estimacions probabilístiques calibrades i precises, i s’estén per desagregar conjuntament múltiples DERs, com ara les bombes de calor. La validació amb conjunts de dades reals demostra que la metodologia és capaç de capturar fiablement la incertesa i pot generalitzar amb dades d’entrenament limitades.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• HERNÁNDEZ URREA, MARC: Design and Implementation of Novel Multiparametric Nonclinical Cardiovascular Assessment Devices Using Only Four Electrodes
  
  Autor/a: HERNÁNDEZ URREA, MARC
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR | CASANELLA ALONSO, RAMON
  Resum de tesi: Les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de resultats adversos i càrrega sanitària a escala mundial. El desenvolupament d’estratègies de monitorització cardiovascular extrahospitalària ha esdevingut més rellevant, especialment després de la COVID-19, que va evidenciar les limitacions dels sistemes sanitaris i la necessitat d’alternatives per reduir la congestió hospitalària. Organitzacions com l’OMS destaquen que els dispositius no clínics milloren l’adherència al tractament, la rehabilitació i la supervivència, i contribueixen a sistemes més sostenibles. També han despertat interès en la indústria farmacèutica, ja que els assaigs domiciliaris i la monitorització remota ofereixen avantatges com millor adherència, supervisió i control de cohorts.Actualment, la majoria de dispositius no clínics es basen en electrocardiograma (ECG) o fotopletismograma (PPG). L’ECG aporta informació elèctrica cardíaca (forma d’ona, intervals, freqüència i variabilitat), mentre que el PPG proporciona informació mecànica (ona de pols, freqüència, saturació d’oxigen i, de vegades, pressió arterial), limitada a artèries superficials. Altres tècniques per a artèries profundes, com SphygmoCor, ecocardiografia o cateterisme, es restringeixen a l’àmbit clínic per la seva complexitat i cost. De manera similar, la pletismografia per impedància es limita sovint a ús clínic o a una sola extremitat. No obstant això, estudis recents mostren que la IPG entre extremitats pot aportar informació sobre la propagació de l’ona de pols proximal a l’aorta.Aquesta tesi presenta el disseny i validació d’un dispositiu innovador per a l’avaluació cardiovascular, basat en l’adquisició simultània d’ECG, múltiples senyals IPG i balistocardiograma (BCG), utilitzant quatre elèctrodes en mans o peus i una bàscula domèstica. Es desenvolupen algoritmes per extreure indicadors de salut cardiovascular a partir d’intervals ECG–IPG, com el temps d’arribada del pols (PAT), amb informació proximal i distal. Aquestes mesures permeten estimar el temps de trànsit del pols (PTT), relacionat amb l’elasticitat arterial. La combinació de PAT entre mans i peus permet estimar un equivalent del PTT aòrtic (aPTT), associat a l’envelliment. El sistema també permet extreure la respiració a partir de senyals IPG sense sensors addicionals.El sistema es va validar amb cardiografia per impedància i tonometria com a referència. Es van obtenir valors adequats de relació senyal-soroll i rebuig en mode comú. Els estudis comparatius van mostrar bona concordança (r > 0,90). El PAT entre canells correlaciona amb el carotidi (r = 0,85) i entre peus amb el femoral (r = 0,86). El PTT carotidi-femoral derivat d’IPG mostra correlació moderada amb el de tonometria (r = 0,67).Aquests resultats validen la metodologia proposada i demostren l’extracció fiable de paràmetres cardiovasculars rellevants. En conjunt, el sistema permet obtenir informació arterial proximal i distal per a l’avaluació cardiovascular no clínica.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• MASCLANS SERRAT, NÚRIA: Scientific Machine Learning in Turbulent Flows: Observability, Reconstruction & Acceleration
  
  Autor/a: MASCLANS SERRAT, NÚRIA
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de lectura: 04/06/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sala polivalent de l'edifici A (EEBE) del Campus Diagonal-Besòs.
  Director/a de tesi: JOFRE CRUANYES, LLUÍS
  Resum de tesi: L'anàlisi i disseny de sistemes d'enginyeria regits per fluxos de fluids supercrítics turbulents limitats per parets es veuen fonamentalment restringits per dues barreres diferents: les limitacions intrínseques dels diagnòstics òptics per resoldre camps termodinàmics escalars sota règims de fluids extrems, i el cost computacional prohibitiu requerit per assolir estadístiques de flux completament convergents en simulacions d'alta fidelitat. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament de marcs avançats d'aprenentatge automàtic científic (SciML) que integren rigorosament el coneixement del domini físic en arquitectures d'aprenentatge profund.Per superar la bretxa d'observabilitat experimental inherent als fluxos transcrítics d'alta pressió, aquest treball proposa en primer lloc una nova xarxa neuronal informada per la termofísica (TINN). En integrar l'equació d'estat de gas real directament en la funció de pèrdua (loss function) de la xarxa com una restricció feble (soft constraint), alhora que s'imposen condicions de contorn físiques a través de restriccions fortes a l'arquitectura de la xarxa (hard constraints), aquesta estratègia reconstrueix amb èxit variables d'estat termodinàmiques ocultes, específicament la densitat i la temperatura, exclusivament a partir de les dades cinemàtiques de velocitat disponibles. Aquesta metodologia proporciona una alternativa fiable i no intrusiva per superar les severes distorsions òptiques que tradicionalment limiten les mesures escalars quantitatives en experiments amb fluids supercrítics.Per abordar la càrrega computacional de la integració numèrica temporal, la tesi introdueix un canvi de paradigma en la simulació de turbulència mitjançant l'adaptació de l'aprenentatge per reforç profund (DRL) per accelerar la convergència de les estadístiques del flux. Específicament, es formula una metodologia DRL basada en la pertorbació de l'espai propi del tensor de tensions de Reynolds (REP). El DRL multiagent actua com un sistema de control de flux actiu, interactuant iterativament amb el solucionador numèric (solver) per optimitzar la trajectòria instantània del flux. Establerts i validats inicialment en un model reduït de turbulència unidimensional (ODT), els agents apliquen pertorbacions matemàticament restringides directament a l'espai propi del tensor de tensions de Reynolds. Aquesta estricta restricció estructural garanteix que totes les modificacions dinàmiques a la magnitud, forma i orientació de les tensions de Reynolds mantinguin una rigorosa realitzabilitat física.Aquesta metodologia híbrida DRL-CFD s'escala posteriorment a simulacions numèriques directes (DNS) tridimensionals completament resoltes de fluxos de canal turbulents. En superar complexes barreres d'enginyeria de programari per assolir un acoblament en memòria de baixa latència entre el marc dinàmic REP-DRL basat en Python i un solucionador CFD en C++ paral·lelitzat, la implementació manipula dinàmicament els camps de flux instantanis. Mentre la simulació CFD opera dins d'un estat estadísticament estacionari, aquest control de flux actiu guia el sistema per assolir la convergència dels camps estadístics en un temps d'integració significativament reduït.En conjunt, aquesta tesi demostra que la integració de lleis físiques, equacions termodinàmiques i restriccions estructurals en algoritmes d'aprenentatge automàtic transforma interpoladors de dades passius en marcs escalables i físicament consistents, capaços tant de recuperar la física oculta del flux com d'accelerar activament les simulacions numèriques. Les metodologies proposades estableixen un camí fundacional per tancar la bretxa entre les limitacions de les mesures experimentals i la viabilitat computacional, facilitant així tant l'estudi fonamental com el disseny pràctic d'enginyeria de fluxos turbulents complexos.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• RAMÍREZ CANO, NATALIA: Medida morfológica de la tortuosidad de los vasos retinianos mediante análisis digital de imagen
  
  Autor/a: RAMÍREZ CANO, NATALIA
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 07/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MILLAN GARCIA VARELA, MARIA SAGRARIO
  Resum de tesi: La tortuositat dels vasos retinians ha estat àmpliament identificada per la comunitat mèdica com un biomarcador directe i no invasiu del desenvolupament de malalties oculars vasculars i sistèmiques, a causa del fet que la xarxa vascular de la retina és una estructura fina i altament sensible als canvis de pressió arterial i altres factors hemodinàmics. Aquestes alteracions produeixen canvis observables en els seus vasos, modificant els paràmetres morfològics de gruix, curvatura, desviació i nivell de tortuositat, cosa que converteix la xarxa vascular de la retina en un òrgan diana privilegiat per a la detecció precoç de processos patològics oculars i vasculars.L'anàlisi quantitativa de la tortuositat a la xarxa vascular retiniana se sol dur a terme a partir del processament de retinografies digitals mitjançant l'ús d'algoritmes que permeten l'avaluació d'índexs de tortuositat; locals (que caracteritzen la tortuositat dels segments de vasos lliures de bifurcacions), i globals (que sintetitzen informació sobre la tortuositat de tota la xarxa vascular). Tanmateix, el càlcul d'aquests índexs està condicionat per factors tècnics com la resolució espacial de les imatges, el marc en l'adquisició de la retinografia (centrada en la màcula o en la papil·la), així com l'elecció de combinacions d'esquemes de ponderació i índexs per al càlcul d'índexs de tortuositat globals.Aquesta tesi doctoral, presentada com un compendi de tres publicacions científiques, aborda de manera exhaustiva aquests reptes. En primer lloc, s'estudia l'impacte del marc (macular o papil·la) de les retinografies en l'estimació de la tortuositat local. En segon lloc, s'avalua la influència de la resolució de la imatge en la robustesa del càlcul dels índexs locals. Finalment, proposa un marc de validació objectiu i quantitatiu per a índexs globals basat en la composició matemàtica de les mesures de l'índex de tortuositat local.Els resultats obtinguts permeten establir criteris d'ús per a la selecció d'índexs locals fiables, demostrar les limitacions derivades de les condicions d'adquisició i proposar un punt metodològic entre les mesures locals i globals. Amb això, la tesi contribueix a l'estandardització de l'anàlisi de la tortuositat en imatges retinals, amb l'objectiu de millorar la seva aplicabilitat clínica i el seu valor com a biomarcador de malalties sistèmiques.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• NAVARRO GRANADOS, JORDI: Theoretical and Experimental Study on Cold-Formed Elements for Steel Framing in Seismic Areas
  
  Autor/a: NAVARRO GRANADOS, JORDI
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: ETSEIBUPC, Campus SudAula CapellaAv. Diagonal, 647.08028 Barcelona
  Director/a de tesi: CASAFONT RIBERA, MIQUEL | BOVÉ TOUS, ORIOL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi teòric i experimental sobre elements conformats en fred per a sistemes estructurals d’acer resistents als sismes. L’objectiu principal és avaluar la viabilitat d’utilitzar edificis de baixa i mitjana alçada basats en estructures d’acer conformades en fred amb tirants plans com a elements diagonals, i perfils compostos d’acer o seccions d’acer farcides amb formigó com a muntants extrems, per resistir accions sísmiques en zones de sismicitat moderada a elevada. S’han estudiat tres edificis residencials prototip de cinc, set i deu plantes, situats en zones amb acceleracions màximes del terreny (PGA) de 0.2 g, 0.3 g i 0.4 g.Aquest treball consta de sis capítols: el primer és una introducció, el segon descriu l’estat de l’art, i el darrer presenta les conclusions i les línies futures de recerca. Els capítols 3, 4 i 5 constitueixen el cos principal de la tesi, i el seu contingut es descriu a continuació.El capítol 3 presenta una investigació teòrica sobre el comportament a compressió d’elements individuals d’acer conformats en fred (CFS) amb seccions transversals en forma de C, així com diverses configuracions compostes (back-to-back, toe-to-toe, nested i un paquet de quatre muntants) derivades de perfils Ce. L’avaluació inicial es realitza mitjançant expressions analítiques tancades, complementades posteriorment amb dissenys basats en el Mètode de Tires Finetes (FSM) i simulacions addicionals mitjançant la Teoria Generalitzada de Bigues (GBT). Es proporcionen resultats detallats tenint en compte diferents gruixos de secció, qualitats d’acer i longituds de vinclament.El capítol 4 descriu la investigació experimental realitzada sobre el comportament a compressió de seccions compostes d’acer conformades en fred, tant buides com farcides amb formigó. L’estudi inclou el disseny i la preparació dels assaigs, els resultats experimentals, la resistència a compressió estimada i una comparació entre els valors previstos i els observats. Es posa especial èmfasi en l’increment de l’àrea efectiva a causa del farciment amb formigó; avaluada teòricament i validada experimentalment mitjançant modificacions als enfocaments de disseny existents. A més, el capítol 4 analitza la resistència a compressió de dues configuracions compostes farcides amb formigó —anomenades 4-pack CF CFS i 6-pack CF CFS— per a una gamma de classes de resistència del formigó, des de C20/25 fins a C50/60.El capítol 5 desenvolupa el disseny de tres edificis prototip d’estructura d’acer de 5, 7 i 10 plantes, ubicats en regions de sismicitat moderada (PGA 0.2 g) i elevada (PGA 0.3 g i 0.4 g), mitjançant programari basat en el Mètode dels Elements Finits, complementat amb càlculs manuals. L’objectiu principal és obtenir els esforços interns en els elements més crítics dels edificis (concretament els muntants extrems i els tirants diagonals dels panells de paret). Tal com es detalla al capítol 5, les ordenades espectrals, les forces de tall a la base, i la seva distribució al llarg de l’alçada dels edificis s’han determinat mitjançant càlculs manuals d’acord amb les disposicions del segon Eurocodi, ja que aquestes disposicions encara no estan implementades en el programari FEM. Es presenten els resultats de l’anàlisi sísmica per a cada edifici prototip i nivell de sismicitat, així com una proposta de dimensionament dels muntants extrems basada en els esforços interns i el comportament a compressió de les seccions farcides amb formigó estudiades als capítols 3 i 4.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• GUZMÁN ALBIOL, MARC: An Exploration of Constraint Systems in Verifiable Computation
  
  Autor/a: GUZMÁN ALBIOL, MARC
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/04/2026
  Data de lectura: 03/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: sala Aula Màster del C3 (Sala C3005
  Director/a de tesi: MUÑOZ TAPIA, JOSE LUIS
  Resum de tesi: L’adopció accelerada de serveis digitals ha posat en relleu la necessitat de computació amb confiança mínima, on les parts poden verificar la correcció dels càlculs sense haver de tornar-los a executar ni revelar dades sensibles. Els sistemes de proves de coneixement zero, incloent-hi SNARKs i STARKs, ofereixen garanties criptogràfiques de correcció, privacitat i verificabilitat concisa, permetent aplicacions en blockchains escalables, identitat preservant la privacitat i aprenentatge federat verificable.Aquesta tesi aborda les principals ineficiències en els sistemes de proves ZK basats en restriccions a la capa d’aritmetització. La recerca se centra en dos problemes complementaris: optimitzar les comparacions binàries dins dels Rank-1 Constraint Systems (R1CS) i ampliar l’expressivitat dels STARKs mitjançant una Representació Intermèdia Algebraica Estesa (eAIR).La primera contribució presenta un mètode d’acumulació ponderada per implementar comparacions binàries estrictes en R1CS. Els enfocaments tradicionals generen un gran nombre de restriccions a causa de la manca d’operacions natives de comparació i de control de flux en el model R1CS, obligant a descomposicions costoses bit a bit i creant colls d’ampolla en el rendiment. El mètode d’acumulació ponderada proposat redueix de manera significativa la sobrecàrrega de restriccions sense comprometre la seguretat o la correcció del sistema, aconseguint millores substancials d’eficiència respecte a l’enfocament lexicogràfic.La segona contribució introdueix el protocol eSTARK, que amplia els STARKs estàndard permetent la gestió concisa de restriccions complexes com ara lookups, permutacions i restriccions de còpia. Aquestes operacions són difícils d’encodear de manera eficient en l’AIR estàndard. El protocol eSTARK integra arguments de compromís vectorial i optimitzacions polinòmiques, oferint un marc flexible i fàcil d’utilitzar per representar una classe més àmplia de càlculs sense introduir sobrecàrrega d’aritmetització innecessària.Totes dues contribucions aborden limitacions pràctiques dels sistemes de proves de coneixement zero actuals, amb la primera centrada en reduir la complexitat de restriccions per a operacions comunes i la segona en expandir l’expressivitat del sistema de proves en si. Conjuntament, demostren la importància de les optimitzacions a nivell d’aritmetització per millorar l’eficiència i la usabilitat de les proves de coneixement zero.
  

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

• LEZECK, HENDRICK: Application of essential oils microcapsules on the fabric surface to get antibacterial properties.
  
  Autor/a: LEZECK, HENDRICK
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny (DEGD)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de lectura: 04/06/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: INTEXTER Conference Room
  Director/a de tesi: LIS ARIAS, MANUEL JOSÉ
  Resum de tesi: Els olis essencials (OE) s'utilitzen àmpliament en la medicina tradicional, la farmàcia, l'alimentació i les aplicacions cosmètiques a causa del seu origen natural, la biodegradabilitat i l'àmplia activitat antimicrobiana. Malgrat aquests avantatges, la seva alta volatilitat i naturalesa hidrofòbica limiten significativament la seva aplicació directa en substrats tèxtils. En els darrers anys, la creixent demanda de tèxtils sostenibles i funcionals ha impulsat la investigació per integrar compostos bioactius en teixits, preservant alhora la seva eficàcia i durabilitat.Aquesta tesi doctoral investiga l'aplicació de microcàpsules d'olis essencials en substrats tèxtils com a estratègia per superar les limitacions intrínseques de l'OE i per impartir propietats biofuncionals als teixits. Mitjançant l'ús de tècniques de microencapsulació, aquest treball pretén millorar l'estabilitat, la retenció i l'alliberament controlat d'olis essencials en tèxtils, permetent el desenvolupament de materials sostenibles amb un rendiment bioactiu de llarga durada.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• JURADO ROMERO, ARNAU: Self-Propulsion of Molecular Swimmers
  
  Autor/a: JURADO ROMERO, ARNAU
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de lectura: 28/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FIB
  Director/a de tesi: REY ORIOL, ROSENDO | CALERO BORRALLO, CARLOS
  Resum de tesi: Els sistemes de matèria activa tenen la capacitat d'exhibir autopropulsió mitjançant el consum d'energia per produir treball mecànic, mantenint-se fora d'equilibri. Ocorren en una àmplia gamma d'escales, des de mamífers ramaders i aus en bandada fins a bacteris. La comprensió d'aquests sistemes requereix l'estudi dels mecanismes que condueixen el sistema fora d'equilibri i els fenòmens col·lectius emergents que resulten de l'activitat. Totes dues qüestions requereixen un enfocament multidisciplinari, l'aplicació innovadora de la física clàssica del no equilibri, així com el desenvolupament de nous marcs teòrics.Un objectiu important en aquest camp és el desenvolupament de partícules artificials a micro i nanoescala capaços d'autopropulsió, els anomenats "nedadors". Aquests nedadors tenen potencial en aplicacions innovadores, com el lliurament dirigit de fàrmacs, la microcirurgia no invasiva i la purificació d'aigua.Aquest objectiu tecnològic global es troba amb una sèrie de reptes teòrics i pràctics, dels quals la recerca de mecanismes de propulsió viables a nanoescala és un d'ells. Aconseguir propulsió a escales tan petites està limitat pel règim hidrodinàmic característic d'aquestes escales, en les quals les deformacions recíproques no poden produir propulsió neta. A més, la difusió rotacional, que dificulta la capacitat d'autopropulsió d'un nedador, augmenta ràpidament amb la disminució de la mida. Aquesta tesi demostra un mecanisme de propulsió per a una molècula petita, el nitrometà, mitjançant simulacions de dinàmica molecular. La molècula està sotmesa a una excitació vibracional d'alta energia que després s'allibera anisotròpicament a l’aigua circumdant. Això dóna lloc a pics de velocitat de propulsió que són capaços d’augmentar la difusió translacional de la molècula. La propulsió s'explica mecanísticament i en termes d'autotermoforesi, un mecanisme comú en els col·loides micromètrics autopropulsats. El model de nitrometà constitueix així l'exemple més petit d'una partícula autopropulsada.Motivats per aquests descobriments, s'investiga la dinàmica de les partícules autopropulsades sota velocitats de propulsió periòdiques dependents del temps. Ampliant el popular model de partícules Brownianes actives, obtenim la difusió translacional sota una propulsió en exponencials decreixents. Els resultats mostren que els pics d'activitat estrets i intensos, prou espaiats en el temps, són capaços d’incrementar en gran mesura la difusió del nedador. Aquesta estratègia ofereix noves vies per mitigar l'efecte negatiu de la difusió rotacional a mesura que es redueix la mida del nedador.També s'investiga la dinàmica col·lectiva d'un sistema de partícules autopropulsades sota una activitat periòdica. Un fenomen col·lectiu ben conegut en matèria activa és l'aparició de la separació de fases induïda per la mobilitat. La inclusió de la modulació temporal en el sistema dona com a resultat una alteració significativa del diagrama de fases, que s'ha caracteritzat en detall. En alguns casos, la separació de fases es suprimeix severament, permetent que el sistema romangui com una sola fase homogènia mentre es mantenen partícules d'alta mobilitat. Finalment, s’ha presentat una classe de potencials interatòmics d'aprenentatge automàtic, basats en xarxes neuronals, per a l'estudi de la termoforesis, un fenomen estretament relacionat amb el mecanisme de propulsió del nitrometà i amb una marcada sensibilitat a les interaccions entre el solut i el solvent. Els potencials de la xarxa neuronal permeten explorar sistemes a gran escala amb una precisió que rivalitza amb els càlculs quàntics a partir de primers principis. Aquest camp de recerca s'està desenvolupant a un ritme ràpid i permeten la caracterització cada cop més precisa dels sistemes de matèria condensada, un ingredient crític en el desenvolupament de partícules autopropulsades funcionalitzades.
  

FOTÒNICA

• MALLA, ADITYA JAGADEESH: COLLOIDAL QUANTUM DOT EMITTERS IN THE SHORTWAVE INFRARED REGION
  
  Autor/a: MALLA, ADITYA JAGADEESH
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
  Resum de tesi: Les fonts de llum infraroja d'ona curta (SWIR) són indispensables per a aplicacions de visió, espectroscòpia i detecció; tanmateix, la seva adopció generalitzada es veu obstaculitzada per l'elevat cost i la limitada escalabilitat de les tecnologies de semiconductors epitaxials com l'InGaAs. Els punts quàntics col·loidals (QDs) ofereixen una alternativa atractiva gràcies al seu alt rendiment quàntic de fotoluminescència, l'emissió sintonitzable segons la mida i la compatibilitat amb fabricacions de baix cost basades en solucions líquides. Aquesta tesi es centra en dues tecnologies complementàries basades en QDs de sulfur de plom: els díodes emissors de llum (QLEDs), excitats elèctricament, i els convertidors descendents (DCs), bombejats òpticament.La primera part aborda la millora del rendiment dels QLEDs (que emeten a 1380 nm) mitjançant enginyeria de dispositius sistemàtica. Atès que el desequilibri de càrrega limita l’eficiència i la radiància, es va modular la injecció d’electrons mitjançant l’optimització de la capa de transport de ZnO ajustant la temperatura de recuit, assolint una eficiència quàntica externa (EQE) del 20%. A més, optimitzant l’espessor de la capa emissiva per equilibrar les càrregues, la radiància màxima va augmentar de 5 a 17,5 W.sr-1.m.-2. A partir d'aquí, es va implementar una arquitectura de doble capa de transport d'electrons per desacoblar la qualitat interfacial i el transport d'electrons, permetent una millora addicional de la radiància màxima fins als 30 W.sr-1.m.-2, mantenint una EQE comparable.L’extracció de llum i l’escalfament per efecte Joule representen un factor limitant en el desenvolupament de QLEDs d’alt rendiment. Per mitigar les pèrdues òptiques substancials en els modes del substrat, inherents als bottom-emission QLED convencionals, s’han investigat arquitectures de QLED de top-emission. Aquestes ofereixen una millor extracció de llum i permeten l’ús de substrats de silici opacs d’alta conductivitat tèrmica per gestionar la dissipació de la calor. Mitjançant l’ús d’una arquitectura optimitzada amb espaiadors òptics d’ITO integrats i un elèctrode superior de tipus dielèctric/metall/dielèctric, s’ha configurat una microcavitat de baix factor Q. Aquesta estructura ha modificat el patró de radiació de camp llunyà cap a un perfil dirigit frontalment, estrenyent l’amplada de banda d’emissió. La sinergia entre aquest disseny òptic ressonant i la dissipació tèrmica millorada ha permès assolir una radiància rècord superior a 100 W.sr-1.m.-2, tot possibilitant la primera demostració d’imatge activa en l’infraroig d’ona curta transparent, il·luminada únicament amb QLEDs.Els QD-DCs pateixen una degradació del rendiment en ser sotmesos a altes densitats de potència d'excitació, a causa de la generació de calor durant l'absorció de llum. En conseqüència, en aquest treball s'ha desenvolupat DCs de SWIR de banda estreta i banda ampla (1000 nm- 1600 nm) d'alta potència, estables i sintonitzables espectralment. Explotant el fenomen de transferència d’energia per ressonància de Förster i la reabsorció de fotons en mescles de QDs de diferents mides, es va obtenir un sistema binari amb un rendiment quàntic de fotoluminiscència del 35%. La incorporació dels QDs en una matriu de polimetilmetacrilat mitiga l'estrès tèrmic local, aconseguint DCs autoportants amb una alta densitat de potència d'emissió (EmPD) de 110 mW.cm-2 a 1380 nm. Així mateix, introduint un reflector de Bragg distribuït espectralment selectiu per millorar l'extracció de llum i un substrat de safir per a una dissipació de calor més eficient, es va arribar a una EmPD rècord de 385 mW.cm-2 a 1380 nm amb una eficiència de conversió de potència òptica del 10% i una estabilitat operativa superior a les 230 hores a una EmPD de 190 mW.cm-2. Aquests resultats demostren una via escalable cap a fonts de llum SWIR de baix cost, reduint la bretxa de rendiment entre els DCs processats en solució i els semiconductors epitaxials convencionals.
  
• NIMJE, KARTIKA NARAYAN: Photonic Strategies for Approaching Fundamental Limits in Thermophotovoltaic Energy Conversion
  
  Autor/a: NIMJE, KARTIKA NARAYAN
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium and Microsoft Teams Meetinghttps://teams.microsoft.com/meet/396755562864232?p=sfg2ZBdHKIuPmehIJj
  Director/a de tesi: PAPADAKI, GEORGIA THENO
  Resum de tesi: Els sistemes termofotovoltaics (TPV) converteixen la radiació tèrmica en electricitat mitjançant l’acoblament d’un emissor calent amb una cèl·lula fotovoltaica (PV). Malgrat els avenços recents, el seu rendiment continua limitat per un compromís fonamental entre potència i eficiència: un intercanvi radiatiu de banda ampla entre emissor i cèl·lula pot generar una potència elèctrica elevada, però penalitza l’eficiència, mentre que un intercanvi de banda estreta afavoreix una eficiència elevada a costa d’una menor potència. Des d’un punt de vista més empíric, aquesta limitació també es manifesta en la dificultat de millorar simultàniament el corrent i el voltatge de la cèl·lula. Comprendre aquest compromís és, per tant, essencial per optimitzar el rendiment dels TPV. Aquesta tesi desenvolupa un marc unificat per interpretar-lo i identificar estratègies de disseny fotòniques i electròniques capaces de desplaçar favorablement aquest equilibri, sempre dins dels límits termodinàmics.La primera part de la tesi estableix la base conceptual i quantitativa del problema. Una visió fotònica de la radiació tèrmica connecta la llei de Planck i el límit de Stefan–Boltzmann amb la densitat d’estats òptics, la coherència i els polaritons de superfície, i permet distingir clarament entre l’intercanvi en camp llunyà i en camp proper. Aquest marc es combina amb els blocs pràctics dels TPV — control espectral i angular de l’emissió, física de la unió, recombinació i eficiència quàntica — per construir un conjunt d’eines de disseny. A partir d’aquí, les anàlisis de balanç detallat i de termodinàmica radiativa situen els TPV en un paisatge de potència–eficiència delimitat pels límits de Carnot i d’exergia (Landsberg), i identifiquen l’amplada de banda espectral com un paràmetre clau de control del rendiment.Sobre aquesta base, la tesi explora tres vies per mitigar aquest compromís. En primer lloc, els TPV de portadors calents introdueixen un nou grau de llibertat termodinàmic en tractar els portadors com un reservori amb temperatura i potencial químic propis, i en extreure’ls mitjançant contactes selectius en energia. En el límit radiatiu ideal, això permet que una sola unió reprodueixi un comportament equivalent al d’un dispositiu multicolor i s’aproximi a l’eficiència de Carnot a potència finita. En segon lloc, es desenvolupa un marc analític de TPV de camp proper basat en electrodinàmica fluctuacional que obté expressions per al tunelament fotònic entre medis plasmònics i semiconductors, i estableix lleis d’escala que mostren com els modes evanescents poden generar fluxos super-Planckians i espectralment concentrats, afavorint alhora una potència elevada i una eficiència elevada. En tercer lloc, es demostra que l’enginyeria de substrats és decisiva en el disseny de TPV de camp proper: en un cas d’estudi basat en ITO/InAs, l’optimització de films plasmònics prims i de baixes pèrdues, amb freqüència de plasma i gruix ajustats, reconfigura l’espectre de tunelament, concentra la transferència útil per sobre del llindar de banda i suprimeix les pèrdues per sota d’aquest, desplaçant cap enfora les corbes de potència elèctrica–eficiència.En conjunt, aquesta tesi replanteja el compromís entre potència i eficiència en els TPV com una magnitud mal·leable més que no pas fixa. Tot i que les fronteres termodinàmiques globals són immutables, la frontera efectiva accessible a arquitectures pràctiques pot modificar-se mitjançant intervencions controlades sobre els espectres radiatius, els modes electromagnètics i l’energètica dels portadors. Els models analítics, els referents termodinàmics i les estratègies d’optimització desenvolupats proporcionen una base sòlida per dissenyar i avaluar sistemes TPV que combinin control fotònic, extracció de portadors calents i acoblament de camp proper, així com per situar aquests resultats teòrics en relació amb les limitacions reals dels materials i dels dispositius.
  
• POPOV, PAVEL PEYCHEV: Quantum simulation of lattice gauge theories with qudit systems
  
  Autor/a: POPOV, PAVEL PEYCHEV
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Elements Room i https://teams.microsoft.com/meet/339611996180202?p=2I9fTirIejfsIaqwoW
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | KASPER, VALENTIN
  Resum de tesi: El progrés espectacular en el control de la matèria quàntica ha obert noves vies per a l'estudi de la física fonamental. Diverses plataformes experimentals ja integren centenars d'unitats quàntiques, capaces d'enginyar estars quàntics, simulació d'Hamiltonians i computació universal, superant ja el que és clàssicament tractable. Notablement, la versatilitat d'aquests simuladors quàntics permet investigar la física des de les escales d'energia més altes fins a les més baixes.Tot i que l'objectiu a llarg termini és poder realitzar computació quàntica tolerant a errors, els dispositius quàntics de mida intermèdia i amb soroll (NISQ) són propensos a errors, i els algorismes quàntics han de ser adaptats a la plataforma física subjacent aprofitant els seus avantatges. En aquest sentit, els qudits ofereixen una dimensió de l'espai de Hilbert per portador d'informació major que els qubits, cosa que permet una reducció significativa de les costoses operacions d'entrellaçament. A més, l'espai de Hilbert de major dimensió dels qudits allotja de manera nativa models complexos de molts cossos, minimitzant així el cost algorítmic.En aquesta tesi, investiguem les oportunitats que els dispositius de qudits ofereixen per a la simulació quàntica de teories de gauge a la xarxa. En ser un marc no perturbatiu extremadament reeixit per estudiar tres de les quatre interaccions fonamentals —l'electrodinàmica i les forces feble i forta—, les teories de gauge a la xarxa poden formular-se com a sistemes de molts cossos aptes per a la simulació quàntica. Aquest enfocament supera les dificultats intrínsiques dels mètodes clàssics i permet explorar fenòmens fora de l'equilibri i estats d'equilibri de densitat finita.La primera part d'aquesta tesi està dedicada al desenvolupament de procediments de codificació per a teories de gauge a la xarxa amb simetria abeliana i no abeliana en sistema quàntic de qudits. Basant-nos en els avenços en la comprensió de l'estructura de l'espai de Hilbert invariant de gauge per a grups de simetria específics, proposem una implementació escalable de qudits per a models de teoria de gauge en dimensions espacials arbitràries i dissenyem protocols variacionals per a la seva simulació tant en equilibri com fora d'ell. Crucialment, els nostres mètodes s'apliquen a teories de gauge amb matèria fermiònica dinàmica sense necessitat de codificacions no locals per als fermions, ja que aquests s'eliminen de forma unitària en el procés de codificació.En la segona part d'aquesta tesi, utilitzem tècniques numèriques d'inspiració quàntica per revelar part de la gran quantitat de fenòmens físics que allotgen els models senzills de molts cossos amb simetria local. Utilitzant el model de Schwinger multiflavor (electrodinàmica quàntica en una dimensió espacial) com a exemple, mostrem com identificar signatures de fractons —configuracions de camps de gauge amb càrrega toplògica fraccionària. A més, en examinar teories de gauge pures amb simetria diedral no abeliana, identifiquem la importància del subgrup central per a l'espectre i la dinàmica del model de molts cossos, relacionant regles de fusió no trivials amb la manca de confinament i la presència d'excitacions de partícules exòtiques. El més important és que els models de gauge a la xarxa per als dos exemples anteriors, a causa de la seva simplicitat, són aptes per a una implementació a curt termini en maquinari quàntic de qudits.En última instància, aquest treball representa un pas significatiu cap a l'aprofitament dels dispositius quàntics de qudits per a la simulació de sistemes d'alta energia i de matèria condensada. En detallar implementacions de maquinari eficients en recursos i proposar aplicacions a curt termini, els nostres resultats proporcionen una motivació convincent per a la simbiosi contínua entre el disseny teòric i la realització experimental.
  
• STAMMER, PHILIPP MAXIMILIAN: Photons and Information -- A modern approach to strong-field quantum optics
  
  Autor/a: STAMMER, PHILIPP MAXIMILIAN
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de lectura: 09/06/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ
  Resum de tesi: Els fotons i la informació són nocions indispensables per a les tecnologies quàntiques modernes, i la seva interacció proporciona la base per entendre la naturalesa quàntica de la llum. En particular, els fotons són portadors d'informació robustos i fonamenten la discretització inherent del camp de radiació electromagnètica. La informació dels fotons, i les seves fluctuacions quàntiques intrínseques, es manifesten en la mesura de les funcions de correlació del camp. La teoria quàntica de la coherència òptica és fonamental per entendre les fluctuacions dels fotons, i la signatura dels fotons es pot revelar en diferents propietats. A més, la mesura de correlacions és necessària des d'una perspectiva teòrica de la informació per distingir les signatures clàssiques de les quàntiques. Aquests conceptes condueixen finalment a l'objectiu original de la present Tesi:Com podem entendre la noció de fotons i informació des d'una perspectiva moderna de l'òptica quàntica de camps forts?L'òptica quàntica de camps forts té com a objectiu la generació, la caracterització i el control de la llum quàntica, més enllà del coneixement convencional de la física de camps forts. En l'enfocament tradicional dels fenòmens de camps forts, en particular el procés de conversió ascendent de fotons de la generació d'harmònics d'alt ordre, el camp es tractava merament de manera clàssica. I, per tant, la noció de fotó no podia existir en aquestes descripcions. No obstant això, els avenços recents en el camp de l'òptica quàntica de camps forts han revelat noves signatures inexplicables amb la teoria clàssica. Això inclou la generació d'estats de llum genuïnament no clàssics a partir de fenòmens de camps forts, revelant l'entrellaçament intrínsec entre tots els modes de camp en el procés de generació d'harmònics d'alt ordre, o la troballa de signatures quàntiques en el mateix procés d'emissió de fotons mitjançant l'antigrupament de fotons. En aquesta tesi, revelem totes aquestes propietats del camp de llum generat i establim les teories subjacents per a la descripció d'aquests fenòmens. Això inclou el desenvolupament de la teoria quàntica de la coherència òptica per a la generació d'harmònics d'alt ordre, així com la introducció de noves perspectives de teoria de la informació quàntica a l'òptica quàntica de camps forts. Per tant, el treball presentat en aquesta tesi proporciona la base per a la formulació moderna dels fenòmens òptics quàntics en la física de camps forts.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• ESPINOZA ZAMBRANO, PAÚL ANDRÉS: Libro del Edificio Electrónico (LdE-e). Una herramienta para impulsar la rehabilitación de edificios residenciales en España
  
  Autor/a: ESPINOZA ZAMBRANO, PAÚL ANDRÉS
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/04/2026
  Data de lectura: 01/06/2026
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: MARMOLEJO DUARTE, CARLOS RAMIRO
  Resum de tesi: L'emergència climàtica i el Pacte Verd Europeu exigeixen transformar l'edificació, sector clau en consum energètic i emissions. A Espanya, el repte és major per un parc residencial envellit i ineficient, agreujat per la complexa gestió de la propietat horitzontal. Malgrat els avanços normatius, la rehabilitació energètica segueix estancada. Aquesta tesi sosté que el problema no és només tècnic o econòmic, sinó una fallada de mercat per asimetria informativa i fragmentació documental. Els "vòrtexs d'informació" impedeixen valorar l'eficiència energètica, perpetuant la inacció.Per a resoldre-ho, es proposa el Llibre de l'Edifici Electrònic (LdE-e), un model integral de gestió d'informació. El model integra dues eines de la Directiva (UE) 2024/1275: el Llibre Digital de l'Edifici (DBL), com a arxiu tècnic estàtic, i el Passaport de Renovació (BRP), com a full de ruta dinàmic per a rehabilitacions per fases. La innovació clau és el seu desenvolupament tecnològic mitjançant BIM i Blockchain. Es dissenya una arquitectura que extreu dades d'arxius IFC per a evitar duplicitats i una passarel·la de tokenitzación que garanteix la inmutabilitat, traçabilitat i validesa jurídica de la informació.La metodologia combina fases qualitatives i quantitatives. Primer, es va validar el model amb 21 experts del sector immobiliari sostenible, refinant la seva estructura, gestió i governança —amb la proposta d'un Consorci LdE-e— i adaptant la tecnologia per a facilitar el seu ús professional.En la fase quantitativa, es va realitzar un estudi de percepció social mitjançant enquesta a 4.041 llars en 14 àrees metropolitanes. Es van aplicar tècniques avançades com a Anàlisis de Classes Latents (LCA) per a perfilar l'adopció, i Xarxes Neuronals Denses (DNN) optimitzades amb algorismes bayesians per a modelar la complexitat de la presa de decisions.Els resultats mostren dues troballes clau. Primer, la tecnologia és necessària però no suficient: el factor determinant per a l'adopció del LdE-e és l'acompanyament a través de Finestretes Úniques (OSS), que converteixen a usuaris reticents en adoptants actius. Segon, l'estrès financer modula les motivacions: llars amb baixa despesa energètica prioritzen valors ambientals o d'estil de vida, mentre que els vulnerables actuen per pragmatisme econòmic, buscant subvencions i millora estètica de l'immoble.En conclusió, aquesta tesi aporta un model LdE-e robust i alineat amb la normativa europea, que resol la fragmentació informativa del mercat espanyol. La seva viabilitat operativa depèn d'integrar-se en un ecosistema on BIM i Blockchain aportin seguretat tècnica, i les Finestretes Úniques (OSS) proporcionin la confiança i el suport humà necessaris per a mobilitzar a la ciutadania cap a la descarbonització. La combinació de tecnologia avançada i acompanyament personalitzat es revela com la fórmula indispensable per a superar les barreres actuals i activar el cercle virtuós de la rehabilitació energètica al parc residencial espanyol.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• CAZZARO, FRANCESCO: Advancing Text-to-Query Semantic Parsing Systems
  
  Autor/a: CAZZARO, FRANCESCO
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/05/2026
  Data de lectura: 08/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: sala de juntes de la FIB, edifici B6 - Campus Nord UPC (Barcelona)
  Director/a de tesi: QUATTONI, ARIADNA JULIETA
  Resum de tesi: La tasca de Text-to-Query consisteix en transformar una oració en llenguatge natural en una representació formal o programa que pugui executar-se sobre una base de coneixement per recuperar informació. Aquesta tasca presenta diversos reptes. La variabilitat del llenguatge natural fa que el procés de traducció sigui intrínsecament complex i, alhora, les representacions de significat són estructures altament composicionals construïdes a partir d’unitats elementals. Com a conseqüència, els models han de mostrar una capacitat sòlida de generalització composicional, una habilitat que continua sent difícil d’assolir pels models actuals. A més, les dades anotades per a l’anàlisi semàntica són escasses, i la seva creació és laboriosa i costosa, fet que en dificulta l’entrenament.En aquesta tesi, el nostre objectiu és millorar i avançar l’estat de l’art dels sistemes de Text-to-Query. Introduïm una arquitectura que divideix el procés en dues etapes, una fase de traducció i una fase de reordenació, la qual cosa reforça les capacitats composicionals del model. Així mateix, proposem un mètode de generació de dades que recombina parelles anotades existents per crear nous exemples d’entrenament. Aquest enfocament millora la capacitat de generalització i, al mateix temps, mitiga el problema de l’escassetat de dades.A més, per abordar el repte de la disponibilitat limitada de dades anotades, dissenyem un nou enfocament per generar automàticament parelles de dades a partir d’un graf de coneixement donat, sense necessitat d’intervenció humana. Aquestes dades generades poden utilitzar-se posteriorment per entrenar un model específicament adaptat a aquest graf de coneixement. Finalment, aquesta tesi es troba entre les primeres a explorar la tasca de Text-to-Query per a grafs de propietats, un àmbit en què no només presentem un mètode de generació de dades, sinó que també proporcionem un conjunt de dades anotades de referència per a l’avaluació.
  
• HERNÀNDEZ CARNERERO, ÀLVAR: Generalizable Time Series Classification Models for Complex Real-World Applications
  
  Autor/a: HERNÀNDEZ CARNERERO, ÀLVAR
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/04/2026
  Data de lectura: 08/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FIB - Edifici B6 planta 0, Campus Nord
  Director/a de tesi: SANCHEZ MARRE, MIQUEL | VAZQUEZ SALCEDA, JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa un marc integral per a la Classificació de Sèries Temporals (TSC, per les seves sigles en anglès), centrat en aplicacions del món real caracteritzades per una disponibilitat de dades limitada, conjunts de dades heterogenis i una estructura temporal complexa, que culmina amb el disseny d'una arquitectura generalitzable i adaptativa. Aquesta recerca duu a terme una revisió exhaustiva dels mètodes recents, identificant-ne els punts forts i les limitacions, amb un enfocament en dominis específics com ara la predicció de resistència als antimicrobians, l'astronomia i la monitorització fisiològica. A partir d’aquests coneixements, es desenvolupen tècniques de preprocessament per a les sèries temporals considerades, incloent-hi la generació de noves característiques amb informació temporal basada en coneixement del domini, una estimació robusta de la importància de les característiques i una selecció de característiques basada en mètodes wrapper. Metodològicament, es desenvolupen estratègies de segmentació (windowing) per mitigar l’escassetat de dades i els canvis de distribució temporal, es proposa una arquitectura modular híbrida que integra mecanismes adaptats a les necessitats específiques de les dades, i es formula una adaptació del mecanisme d’atenció additiva. La metodologia empra conjunts de models (ensembles) per millorar l’estabilitat predictiva i avalua la interpretabilitat del model analitzant com els models entrenats prioritzen les característiques i visualitzant valors d’atenció al llarg de la seqüència per revelar patrons de rellevància temporal.Una contribució central de la tesi és CLAIM (Content-modulated Low-rank Adaptive Isotropic Mixer), una arquitectura nova per a TSC que sintetitza coneixements derivats de la nostra recerca i d’avenços recents en el modelatge de seqüències. CLAIM combina la mescla dinàmica (de punts temporals i característiques) modulada pel contingut, biaixos inductius adaptatius i un disseny de blocs isòtrops de baix rang, que dona com a resultat un model eficient i interpretable. Experiments realitzats en conjunts de dades heterogenis (incloent trajectòries de pacients d’unitats de cures intensives, senyals de trànsit exoplanetari i formes d’ona d’electrocardiogrames) mostren que CLAIM sovint obté el millor rendiment en escenaris amb poques dades, en comparació amb transformers temporals i amb Multilayer Perceptron Mixers (MLP-Mixers). CLAIM també ofereix avantatges pràctics en interpretabilitat, gràcies als seus pesos dinàmics i als components de biaix inductiu explícits. A més, presenta una gran eficiència computacional, especialment durant la inferència. El model modula biaixos estructurals, com ara la localitat, la causalitat i la invariància espacial, d’una manera guiada per les dades, alineant-se amb els principis de disseny recents més efectius per al modelatge temporal. Així mateix, adapta la seva atenció segons el domini, tal com es reflecteix en la ponderació dinàmica dels components temporals, que concorda amb el coneixement consolidat dels dominis.La tesi contribueix una perspectiva unificada de la TSC de dades del món real, combinant mètodes guiats pel domini amb un enfocament de disseny generalitzable. L’arquitectura CLAIM resultant ofereix una solució interpretable, eficient i adaptativa que fa avançar el camp de TSC amb conjunts de dades limitats.
  
• VILALTA ARIAS, ARMAND: Semantic Embeddings in Deep Convolutional Neural Networks
  
  Autor/a: VILALTA ARIAS, ARMAND
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/03/2026
  Data de lectura: 15/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FIB - Edifici B6, Campus Nord Barcelona
  Director/a de tesi: GARCÍA GASULLA, DARIO | CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES
  Resum de tesi: Una de les preguntes fonamentals en la Intel·ligència Artificial (IA) és com representar el coneixement de manera eficaç. El principal repte rau en dissenyar una representació que pugui ser útil per a realitzar computació “intel·ligent”. Des del 2012, quan les Xarxes Neuronals Profundes (XNP) es van consolidar com l’estat de l’art en visió per computador, el seu ús s’ha expandit ràpidament a una àmplia gamma de camps dins de la IA. Aquest èxit generalitzat prové de la seva naturalesa com a tècniques d’aprenentatge de representacions. Tanmateix, les XNP requereixen grans volums de dades i considerables recursos computacionals per aprendre aquestes representacions, cosa que en limita significativament l’aplicació directa a un conjunt reduït de problemes.En aquesta tesi explorem la possibilitat de reutilitzar el coneixement après per una XNP en un problema específic per resoldre’n un altre diferent, una pràctica coneguda com aprenentatge per transferència. Ens centrem en les representacions apreses per una XNP, codificades en les activacions de les seves neurones com a resposta a una entrada, és a dir, les immersions vectorials.Tot aquest treball parteix d’un primer anàlisi per entendre on s’encapsula la informació valuosa dins de les Xarxes Neuronals Convolucionals (XNC) en el context de l’aprenentatge per transferència. Volem aportar noves perspectives sobre el comportament de les característiques de les XNC, especialment aquelles provinents de capes convolucionals, que no havien estat explorades prèviament en la literatura. Descobrim que totes les característiques de les XNC poden ser utilitzades per representar coneixement. També estudiem la quantitat d’informació irrellevant (soroll) que poden incloure aquestes característiques i proposem una tècnica per descartar-ne la major part.Això ens permet definir una metodologia per millorar la capacitat de generalització de les representacions de XNC, que anomenem Immersió Vectorial de Xarxa Completa (Full-Network Embedding, FNE), que integra amb èxit característiques convolucionals i de capes completament connectades. Per fer-ho, la immersió normalitza les característiques en el context del problema i en discretitza els valors per reduir el soroll i regularitzar l’espai d’immersió. Significativament, això també redueix el cost computacional del processament de les representacions resultants. El mètode proposat supera les immersions vectorials de capa única en diverses tasques de classificació d’imatges, a més de ser més robust davant l’elecció del model pre-entrenat utilitzat per obtenir les característiques inicials. També es redueix la diferència de precisió de classificació entre solucions altament ajustades i la immersió de xarxa completa, convertint l’enfocament proposat en una solució competitiva per a un gran conjunt d’aplicacions. Considerem que el FNE és més semàntic, ja que entén les activacions de XNC com a conceptes semàntics. De manera similar a moltes llengües humanes, considera si una característica de l’entrada és significativa en un context determinat, i si ho és per la seva presència o per la seva absència.Una primera línia de treball és l’ús del FNE com a base per a una representació de graf de coneixements on s’apliquen tècniques de xarxes complexes. Proposem la construcció d’un espai d’immersió en forma de graf, introduint una metodologia per transformar el coneixement codificat dins d’una XNC en un espai topològic.La segona línia empra les mateixes tècniques en el context de les immersions vectorials multimodals que representen text i imatges. El FNE proporciona una representació multiescala de les imatges, que resulta en caracteritzacions més riques alhora que es focalitza en la informació rellevant mitjançant la seva discretització semàntica. Els resultats en tasques d’anotació i recuperació d’imatges mostren una millora constant quan s’aplica a diferents metodologies existents.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• NARANJO SERRANO, MÓNICA GABRIELA: Espacios públicos no programados. Contextos de descompresión y densificación urbana
  
  Autor/a: NARANJO SERRANO, MÓNICA GABRIELA
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/04/2026
  Data de lectura: 09/06/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: GASTON GUIRAO, CRISTINA | SICA PALERMO, NICOLÁS
  Resum de tesi: Partint de la premissa que la ciutat no es construeix com una suma d’objectes aïllats, sinó com un sistema complex de relacions espacials, històriques i socials, aquest treball investiga el paper de l’arquitectura en la generació d’Espais Públics No Programats (EPNP) com a components fonamentals del teixit urbà contemporani. Aquesta recerca se centra en aquells espais oberts que, sense haver estat concebuts explícitament com a espai públic en els programes arquitectònics o en la normativa urbana, adquireixen caràcter col·lectiu gràcies a decisions projectuals vinculades a l’ocupació de la parcel·la, la configuració volumètrica i la relació de l’edifici amb la cota zero.Aquest estudi, d’enfocament comparatiu, parteix de l’anàlisi de dos eixos urbans: la Dearborn Street, a Chicago, i l’Avinguda Paulista, a São Paulo. Ambdós casos permeten observar com l’arquitectura moderna, en contextos urbans i culturals diferents, va ser capaç de produir buits urbans significatius que van ampliar la dimensió pública de la ciutat. Mentre que a Chicago les estratègies arquitectòniques es van orientar a introduir espais de descompressió dins d’un teixit altament consolidat, a São Paulo van respondre a la necessitat d’estructurar i densificar un paisatge urbà en formació.L’estudi de la Dearborn Street, com a cas principal, es basa en una reconstrucció històrica que evidencia com, malgrat els reiterats processos de reconstrucció després de l’incendi de 1871, la ciutat va mantenir durant dècades paràmetres morfològics rígids —alineació a línia de façana, parcel·lació fragmentada i ocupació completa del solar— que només van ser posats en crisi amb la inserció de projectes moderns a mitjan segle XX. L’aparició d’edificis com l’Inland Steel, el Civic Center, el First National Bank i el Federal Center va permetre la conformació d’una seqüència de places i espais oberts que, lluny de ser gestos aïllats, van configurar un sistema continu d’espais públics no programats al llarg de l’eix viari.A São Paulo, l’anàlisi de sis edificis revela una aproximació diferent però conceptualment afí. Estratègies com la torre sobre plataforma, l’alliberament del pla del sòl i la perforació de la planta baixa van permetre no només la creació d’espais oberts a la cota zero, sinó també una alliberació volumètrica en alçada, introduint aire, llum i continuïtat urbana en una ciutat marcada per processos accelerats de densificació. Els edificis estudiats —Quinta Avenida, Pauliceia, Nacions Unides, Conjunt Nacional, Banc Sul-americà i el MASP— mostren com aquestes operacions van donar lloc a EPNP amb una alta capacitat de permanència, apropiació i representació col·lectiva.A partir de l’anàlisi comparada, s’identifiquen mecanismes recurrents —històrics, espacials, morfològics i socials— que intervenen en la configuració dels EPNP. Es demostra que aquests espais no són residus ni efectes col·laterals del projecte arquitectònic, sinó el resultat directe de decisions conscients que permeten a l’arquitectura cedir espai a la ciutat o, alternativament, permetre que la ciutat s’estengui cap a l’interior de l’edifici. Així mateix, s’evidencia que els EPNP generen itineraris de pauses i recorreguts dins de l’aparent monotonia del teixit urbà, actuant com a articuladors de l’experiència del vianant.Es conclou que, si bé no existeix un model únic d’EPNP, sí que es poden reconèixer estratègies universals l’adaptació de les quals és sempre local i específica al context. En escenaris contemporanis caracteritzats per l’escassetat de sòl públic disponible, els EPNP adquireixen un rol estratègic en la construcció de la ciutat. Aquest treball aspira, finalment, a aportar un marc conceptual i metodològic que permeti identificar, analitzar i projectar EPNP com a part d’un projecte col·lectiu de ciutat, en el qual l’arquitectura assumeixi de manera conscient la seva responsabilitat pública i urbana.
  

SOSTENIBILITAT

• RHOUMA, ALI: Operationalizing the Water–Energy–Food–Ecosystems Nexus for the Sustainability Assessment of Mediterranean Farming Systems
  
  Autor/a: RHOUMA, ALI
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2026
  Data de lectura: 16/07/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: Salón de Grados de la EEABB Campus of Castelldefels
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA | BROUWER, FLOOR
  Resum de tesi: Els sistemes agrícoles afronten pressions creixents derivades de l’escassetat d’aigua, el canvi climàtic i la degradació ambiental, especialment a la regió mediterrània, on les limitacions de recursos s’intensifiquen progressivament. Afrontar aquests reptes interconnectats requereix enfocaments analítics integrats capaços de capturar les complexes interaccions entre l’aigua, l’energia, la producció d’aliments i els ecosistemes. En aquest context, el nexe Aigua–Energia–Aliments–Ecosistemes (WEFE) ha emergit com un marc prometedor per donar suport a la gestió sostenible dels recursos; tanmateix, la seva aplicació operativa a escala d’explotació agrícola encara és limitada. Aquesta tesi té com a objectiu avançar en l’aplicació del nexe WEFE per a l’avaluació de la sostenibilitat dels sistemes agrícoles mitjançant el desenvolupament d’un marc analític integrat i eines pràctiques d’avaluació.La recerca adopta un enfocament metodològic progressiu. En primer lloc, s’apliquen indicadors de sostenibilitat relacionats amb l’aigua —en particular la petjada hídrica i la petjada d’escassetat hídrica— per avaluar les pressions que la producció agrícola exerceix sobre els recursos hídrics. Aquests indicadors proporcionen una comprensió inicial de l’eficiència en l’ús dels recursos i permeten identificar els principals reptes relacionats amb l’aigua en els sistemes agrícoles. Sobre aquesta base, la tesi desenvolupa un marc d’avaluació del nexe WEFE basat en models de dinàmica de sistemes, que permet analitzar les interaccions entre l’ús de l’aigua, el consum d’energia, la producció d’aliments i els impactes sobre els ecosistemes. Aquest marc s’implementa mitjançant una eina de suport a la presa de decisions fàcil d’utilitzar, dissenyada per facilitar l’avaluació de la sostenibilitat a escala d’explotació agrícola.Posteriorment, el marc desenvolupat s’aplica per avaluar solucions del nexe WEFE en sistemes agrícoles, amb especial atenció a les pràctiques agroecològiques. Mitjançant la integració de múltiples indicadors relacionats amb l’eficiència en l’ús dels recursos, el rendiment ambiental i la productivitat agrícola, l’anàlisi explora com els enfocaments agroecològics influeixen en el rendiment dels sistemes agrícoles dins del nexe WEFE. Els resultats mostren que les pràctiques agroecològiques poden millorar l’eficiència en l’ús dels recursos, reduir les pressions ambientals i reforçar la resiliència dels sistemes agrícoles.Finalment, els resultats de l’avaluació del nexe WEFE es tradueixen en indicadors clau de rendiment vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquest enfocament permet quantificar com les pràctiques agrícoles basades en el nexe WEFE contribueixen a objectius més amplis de sostenibilitat i desenvolupament global. En conjunt, aquesta tesi contribueix a reduir la bretxa entre el marc conceptual del nexe WEFE i la seva aplicació pràctica en l’avaluació de la sostenibilitat agrícola, proporcionant eines analítiques i coneixement útil per a responsables polítics, investigadors i actors del sector interessats a promoure sistemes agrícoles resilients i eficients en l’ús dels recursos a la regió mediterrània i més enllà.
  
• VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT: Design and Application of an AI-Enabled Adaptive Framework for Assessing Circularity in Socio-Ecological and Technical Systems (SETs) within the WEFE Nexus
  
  Autor/a: VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2026
  Data de lectura: 17/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC ESEIAAT edifici TR1Planta 0 Porta 085
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: La sostenibilitat i les transicions de l'economia circular en els sistemes socioambientals contemporanis es troben cada vegada més desafiades per la complexitat, la incertesa i les fortes interdependències entre els recursos naturals, les infraestructures i les estructures de governança. Els enfocaments tradicionals, d'avaluació sectorial basada en indicadors, han demostrat ser insuficients per capturar aquestes interaccions, sovint ignorant les compensacions sistèmiques, els comportaments emergents i les restriccions específiques del context. En resposta a aquestes limitacions, la present tesi doctoral desenvolupa, aplica i valida marcs d'avaluació integrats, participatius i adaptatius per a la sostenibilitat i la circularitat, basats en el pensament de sistemes i el Nexe Aigua-Energia-Alimentació-Ecosistemes.La tesi s'estructura com a compendi de la manera següent. El primer capítol és la introducció, a on es presenta el context de recerca dels principals conceptes, els antecedents i fonaments de la recerca, axí com el disseny, que comença amb les preguntes i hipòtesis de la recerca, la identificació de la bretxa de recerca, així com les línies i objectius. El segon capítol, s’endinsa en l’estat de l’art dels principals conceptes, presentant l’anàlisi bibliomètric a més del contexte institucional i els projectes que han proporcionat l’escenari per la part aplicada de la recerca. El tercer capítol, es dedica a la metodolgia, començant amb el marc metodològic global per posteriorment enfocar-se en el WEFE Nexus i l’avaluació integrada. El quart capítol, proposa un marc multicriteri integrat per avaluar el rendiment de la sostenibilitat i l'economia circular en els serveis públics d'aigua que operen en contextos mediterranis, combinant petjades ambientals, serveis ecosistèmics, governança i rendiment operatiu dins d'una estructura analítica orientada a la presa de decisions. El cinqué capítol, aplica una eina d'avaluació del WEFE Nexus activada per la intel·ligència artificial (IA) a les solucions de bioeconomia circular (específicament al biochar i les pràctiques agroforestales), les quals destaquen les compensacions, les sinergies i els resultats dependents del context i la seva dinàmica en escenaris futurs. El sisè capítol, consolida aquestes idees en un marc metodològic transferible per a l'avaluació de la circularitat participativa i activada per IA mitjançant sistemes socioambientals heterogenis. El capítol setè, es centra en la discussió dels resultats obtinguts a través de la recerca teòrica i aplicada, específicament per demostrar si la circularitat s'ha implementat com un conjunt estàtic de cicles de materials, o si s’ha assolit la seva implementació com una propietat de sistema emergent resultant de les interaccions entre els sistemes de recursos, els ecosistemes, les institucions i els valors dels grups d'interès, dins del marc de la present tesis. El capítol vuitè i últim, recull les conclusions per tal de mesurar el grau en què la metodologia i les seves aplicacions, ajuden a integrar l'anàlisi de decisions multi-criteri, els processos participatius, la intel·ligència artificial i els conceptes bessons digitals per donar suport a una avaluació de sostenibilitat transparent, adequada al context i adaptativa. Finalment, es dibuixen limitacions i futures línies de recerca per establir alguns principis bàsics per a la replicació i adaptació de l'eina d'anàlisi en altres contextes.En general, la tesi pretén contribuir a l'avanç de l'estat de l'art en la ciència de la sostenibilitat mitjançant l'operativitat del WEFE Nexus a través de marcs d'avaluació participatius i habilitats per la IA, reduint la bretxa entre la integració conceptual i el suport pràctic a la pressa de decisións.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• MARTIN FANJUL, VALENTIN: Arquitectura y autismo: consideraciones acústicas para el desarrollo de espacios específicos
  
  Autor/a: MARTIN FANJUL, VALENTIN
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/03/2026
  Data de lectura: 08/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta Baixa - Sala de GrausAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: LACASTA PALACIO, ANA MARIA | DAUMAL DOMENECH, FRANCESC DE PAULA
  Resum de tesi: La present tesi doctoral uneix l'acústica, l'autisme i l'arquitectura amb una inequívoca vocació pràctica, perquè les conclusions i possibles futures vies d'investigació que es puguin generar siguin emprades en els espais específics per a les persones pertanyents a l'espectre autista.El coneixement existent és recent i exigu, estant sustentat principalment en l'experiència de tècnics que han realitzat espais específics, ja siguin de nova planta o adaptats. Aquest fet s'emfatitza encara més quan el propi trastorn afegeix el concepte d'espectre, cosa que implica condicions molt àmplies i diverses que encara obstaculitzen més poder obtenir solucions generalitzades.Un altre factor que ha influït en aquesta recerca és la dificultat perquè els possibles usuaris puguin transmetre les seves necessitats acústiques, especialment en aquells que el trastorn és més sever, per això la investigació s'ha estructurat en dues vies.La primera és una indagació quantitativa mitjançant una enquesta adreçada a responsables tècnics i cuidadors de persones amb TEA, consistent en un conjunt de 10 preguntes, que va ser enviada a 715 adreces de correu electrònic vàlides de 30 països i en tres idiomes, anglès, francès i castellà. La segona de caràcter qualitatiu s'organitza mitjançant l'estudi de textos científics, les visites realitzades a centres específics, la relació amb persones autistes i les famílies a més de la pròpia experiència professional amb aquest col·lectiu. S'ha justificat que els recintes han de ser dissenyades principalment per a aquells que pateixen hiperacúsia, però els estudis no han estat concloents sobre l'evolució d'aquesta al llarg de les seves vides, per això s'ha recomanat extremar les propietats acústiques durant la infantesa i la joventut on no hi ha dubtes sobre la seva prevalença. Un factor significatiu trobat consisteix que les intervencions acústiques han de prioritzar els sons aguts respecte dels greus en ser els més molestos, per aquest motiu es van mostrar solucions acústiques mitjançant sistemes constructius existents segons les dades obtingudes. A l'estat de l'art es recomanen solucions per millorar els ambients sonors, entre elles la utilització de moquetes, però després de l'estudi d'altres disciplines s'ha pogut comprovar que no han de ser utilitzades malgrat les propietats acústiques.  Durant les visites als centres específics els seus responsables van comunicar problemes acústics pel que fa a les activitats als hivernacles i a les piscines, per això s'han desenvolupat intervencions basades en solucions constructives existents. Els estudis han detectat una anomalia pel que fa a si els sons aguts o greus causen més molèsties, depenent de l'idioma dels parlants. Per a l'anglès i l'espanyol, eren els sons aguts, mentre que per al francès eren tots dos. No obstant això, les limitacions de la mostra obtinguda no permeten que aquests resultats siguin irrefutables, tot i que generen una línia de recerca per considerar l'idioma de les persones amb TEA com a factor en el disseny acústic.S'ha mostrat la complexitat en el disseny acústic per a les persones autistes, prova d'això són les modificacions realitzades als centres específics consultats, cal la col·laboració en el disseny entre tots els intervinents involucrats, familiars, tècnics i el personal responsable de la seva cura. La qualitat acústica no és exclusiva de les persones autistes, les investigacions que millorin els seus ambients sonors també ho faran per a les neurotípiques.Paraules clauAcústica, autisme, arquitectura, TEA, qualitat acústica, ambients sonors, solucions projectuals i constructives.
  
• XIE, ZEYUE: Development of nonwoven-reinforced ECCCs and multifunctional smart textiles for energy harvesting and thermal management in buildings
  
  Autor/a: XIE, ZEYUE
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARDANUY RASO, MONICA | VENTURA CASELLAS, HEURA
  Resum de tesi: La creixent demanda d’eficiència energètica en les infraestructures modernes ha impulsat el desenvolupament de materials de construcció intel·ligents capaços de gestionar la calor tant de manera activa com passiva. Tot i que els compostos cementicis elèctricament conductors (ECCCs) i els textils intel·ligents ofereixen solucions prometedores, la seva aplicació pràctica encara es veu limitada pels problemes de dispersió dels farciments tradicionals, el compromís entre les propietats mecàniques i elèctriques, i la manca d’integració multifuncional. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament de ECCCs reforçats amb teixits no teixits i composites tèxtils intel·ligents multifuncionals, amb l’objectiu de configurar un sistema sinèrgic de gestió tèrmica integral i adaptable a totes les condicions climàtiques per a interiors d’edificis intel·ligents. En primer lloc, aquest treball aborda la discrepància existent en la caracterització de la conductivitat dels teixits mitjançant l’establiment d’un marc d’avaluació basat en l’estructura. En lloc d’aplicar un mateix mètode de mesura a tots els materials, s’escullen tècniques de contacte i de no contacte en funció de si el teixit presenta conductivitat intrínseca o extrínseca, així com del seu rang de conductivitat, permetent així obtenir mesures més fiables per a diferents tipus de teixits. En segon lloc, es va fabricar un teixit intel·ligent multifuncional de Cotó/Polidopamina/Sulfur de Coure/TPU (CO/PDA/CuS/TPU) destinat a aplicacions de decoració interior. Aquest material avançat integra en una sola estructura conductivitat anisotròpica, escalfament actiu per efecte Joule, conversió fototèrmica passiva i captació d’energia termoelèctrica. El teixit va mostrar un escalfament actiu ràpid (fins a 72 °C) i una conversió fototèrmica eficient sota irradiació solar. A més, un generador termoelèctric integrat en el teixit va demostrar la seva capacitat per captar energia (350 nW a ΔT = 50 K) i funcionar com un sensor de temperatura autoalimentat. En tercer lloc, es va desenvolupar un ECCC innovador reforçat amb un teixit no teixit d’acer inoxidable/polièster (SS/PES) per superar els problemes d’aglomeració i degradació mecànica associats als farciments particulats tradicionals. L’estudi va revelar que la força d’adhesió de la matriu cimentosa contribueix de manera significativa a la formació de la xarxa conductora. Es va identificar un contingut òptim de fibra del 20 %, proper al llindar de percolació, que va assolir una eficiència electro-tèrmica superior (ΔT de 46,2 °C en 30 minuts a 21 V), fins i tot en comparació amb formulacions de conductivitat més elevada, d’acord amb l’optimització establerta per la llei de Joule. El material resultant va mostrar excel·lents propietats mecàniques, una elevada durabilitat i un comportament fiable en aplicacions de desgel. Finalment, la funcionalitat d’aquests materials es va validar mitjançant simulacions per elements finits i assajos experimentals sota condicions variables de temperatura i humitat. A partir d’aquests resultats, es va proposar un ecosistema sinèrgic de circuit tancat que combina l’ECCC (com a sistema de calefacció per terra radiant) i el teixit intel·ligent (com a cortines). Aquest sistema s’adapta dinàmicament a les condicions ambientals: utilitza escalfament fototèrmic passiu i monitoratge termoelèctric durant el dia, i canvia a escalfament actiu per efecte Joule durant la nit, mentre que les cortines recuperen la calor residual generada pel terra radiant d’ECCC. Aquesta recerca proporciona una solució integral per als edificis intel·ligents de nova generació, demostrant un alt potencial per a la conservació d’energia i el control ambiental intel·ligent.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• AREIAS FANZERES, LEONARDO: Sound-to-Image Translation Through Direct Cross-Modal Learning: An Exploratory and Architectural Study
  
  Autor/a: AREIAS FANZERES, LEONARDO
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: El so ambient transmet una rica informació semàntica i contextual sobre esdeveniments, objectes i dinàmiques espacials. Tanmateix, els enfocaments computacionals predominants per a l’anàlisi de l’àudio ambiental, com la Detecció d’Esdeveniments Acústics (Acoustic Event Detection, AED), solen reduir aquesta complexitat a etiquetes textuals discretes. Tot i que aquestes representacions són eficaces per a tasques de monitoratge automatitzat, simplifiquen excessivament les escenes acústiques i resulten insuficients quan la informació auditiva s’ha de comunicar entre diferents modalitats. La traducció de so a imatge (Sound-to-Image, S2I) ofereix un enfocament alternatiu en què un model sintetitza imatges que representen visualment les fonts emissores de so i els entorns que les envolten.Aquesta tesi introdueix i desenvolupa la traducció directa de so a imatge, un paradigma que estableix una connexió entre les modalitats auditiva i visual sense recórrer a mediació textual, supervisió per classes o alineament basat en clústers durant l’entrenament. La hipòtesi central és que les abstraccions d’alt nivell apreses per xarxes neuronals profundes proporcionen un espai semàntic compartit en què modalitats heterogènies poden connectar-se directament, permetent generar imatges que siguin interpretables i semànticament coherents amb el so d’origen. Aquestes sortides s’anomenen informatives, en el sentit que comuniquen visualment aspectes significatius de l’esdeveniment acústic.La primera part de la tesi presenta, fins on arriba el nostre coneixement, el primer estudi dedicat a la traducció directa S2I. Es desenvolupa una xarxa generativa antagònica (Generative Adversarial Network, GAN) densament connectada i condicionada mitjançant incrustacions d’àudio, amb l’objectiu de sintetitzar imatges directament a partir del so. Atès que múltiples imatges plausibles poden correspondre a un mateix esdeveniment acústic, la qualitat de la traducció no es pot avaluar mitjançant la reconstrucció a nivell de píxel. Per abordar aquest repte, es proposa un marc d’avaluació basat en la informativitat, que utilitza classificadors dedicats per determinar si les imatges generades són interpretables i semànticament coherents amb l’àudio d’origen. Els experiments revelen que, malgrat la dificultat inherent de la tasca, el model generalitza a sons no vistos i produeix sortides informatives en una proporció significativa de les traduccions. L’anàlisi també mostra que la dimensionalitat del coll d’ampolla latent influeix en el comportament de la traducció, revelant un compromís entre la convergència en l’espai de píxels i la informativitat.Sobre aquesta base, la segona part investiga si els mecanismes d’atenció poden reforçar l’alineament entre modalitats. Mòduls d’autoatenció i d’atenció creuada s’integren al generador i s’avaluen en múltiples configuracions. Els resultats mostren que l’atenció millora el rendiment de la traducció quan s’aplica en les primeres etapes de la xarxa, incrementant la informativitat en comparació amb la línia base purament convolucional, alhora que preserva la naturalesa plenament directa de la connexió àudio–visual.En conjunt, aquestes contribucions defineixen, validen i amplien formalment la traducció directa S2I com un paradigma de recerca diferenciat. Més enllà del disseny arquitectònic i de les estratègies d’entrenament, aquesta tesi avança principis metodològics per a l’avaluació quantitativa de la traducció entre modalitats en absència d’una veritat visual determinista. Els resultats contribueixen a una millor comprensió de l’aprenentatge de representacions multimodals i destaquen el potencial de la traducció directa S2I per a aplicacions en la interacció multimodal i en tecnologies orientades a l’accessibilitat, especialment per millorar la consciència situacional en persones sordes o amb pèrdua auditiva.
  
• MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA: Resource Management in Sliced Converged Optical-Wireless 6G Networks: From Strategic Dimensioning to Dynamic Service Provisioning
  
  Autor/a: MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Room C4-021B at the Castelldefels Campus
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | VARDAKAS, JOHN
  Resum de tesi: L’evolució cap a les xarxes 6G es basa en infraestructures convergents òptico-sense fils i tecnologies com la Virtualització de Funcions de Xarxa (NFV) per suportar serveis via Network Slicing. Tot i la flexibilitat, aquests paradigmes compliquen la gestió de recursos compartits. Aquesta tesi aborda el repte identificant una dualitat temporal en la gestió: des de la planificació estratègica de capacitat fins a l’aprovisionament tàctic en temps real. Aquesta complexitat s’agreuja per la coexistència de slices amb diferents requisits de Qualitat de Servei (QoS). Per resoldre aquesta dicotomia, es desenvolupen metodologies específiques.Per abordar el domini estratègic, on els Operadors de Xarxes Virtuals (MVNOs) requereixen eines de dimensionament ràpid per a l’arrendament flexible de recursos, aquesta tesi doctoral desenvolupa un marc analític computacionalment eficient basat en cadenes de Markov unidimensionals. De manera única, aquest model captura l’ocupació de recursos en dos nivells: recursos físics que governen la instanciació de Cadenes de Funcions de Servei (SFC), i recursos virtuals que governen l’admissió d’usuaris. Aquest modelatge estratificat evita l’explosió de l’espai d’estats mentre calcula amb precisió les taxes d’admissió, assolint errors relatius típicament inferiors al 2% en comparació amb simulacions. El marc s’aplica per determinar els recursos mínims requerits per assolir taxes d’admissió objectiu sota taxes d’arribada variables, així com per identificar la capacitat necessària per complir amb diferents objectius d’admissió sota càrregues de trànsit constants. Aquesta capacitat permet un dimensionament ràpid fora de línia per garantir llindars de QoS, oferint una alternativa escalable a simulacions que consumeixen molt de temps i enfocaments d’optimització exhaustius en recursos. Complementant això, s’aborda el repte tàctic de la Incrustació de SFC en línia (SFCE). Reconeixent la duresa NP del problema d’incrustació amb l’objectiu de minimitzar conjuntament el consum d’energia holístic i la probabilitat de bloqueig, es desenvolupa HORIZON, una nova heurística holística dissenyada per optimitzar l’eficiència operativa dels MVNO. Utilitza una estratègia de col·locació proactiva cap enrere acoblada amb enrutament segmentat conscient de potència i latència, i integra models de potència integrals tant per a servidors com per a Multiplexors d’Inserció-Extracció Òptica Reconfigurables (ROADMs). En imposar un estricte aïllament entre slices mentre maximitza l’eficiència intra-slice, HORIZON assoleix una eficiència energètica dins del 15% dels límits òptims ILP en escenaris amb recursos limitats. Les avaluacions en quatre topologies realistes demostren temps d’execució de 10–18 ms per sol·licitud (38–67 vegades més ràpid que solucions òptimes), estalvis d’energia de fins al 23.6% comparat amb heurístiques de l’estat de l’art, i baixes taxes de bloqueig, permetent als MVNO minimitzar OPEX mentre s’adhereixen estrictament als SLAs.
  
• RUIZ CARREGAL, GERARD: High-Resolution Drone-Based Repeat-pass SAR Interferometry for 3D displacement estimation
  
  Autor/a: RUIZ CARREGAL, GERARD
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/04/2026
  Data de lectura: 27/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala D4 012, UPC Campus Nord.
  Director/a de tesi: LOPEZ MARTINEZ, CARLOS | IGLESIAS GONZÁLEZ, RUBÉN | LORT CUENCA, MARC
  Resum de tesi: La caracterització precisa dels processos de deformació del terreny és essencial per a l’avaluació del risc i les aplicacions d’alerta precoç, ja que el desplaçament sovint és un precursor de col·lapses catastròfics. Durant les darreres dues dècades, el Radar d’Obertura Sintètica (SAR) i la Interferometria SAR Diferencial Multi-Temporal (MT-DInSAR) han permès l’estimació de desplaçaments mil·limètrics sobre àrees grans i amb una densitat espacial alta. En aquest context, el SAR satel·lital ofereix una cobertura global regular i a llarg termini, mentre que el SAR Terrestre (GBSAR) proporciona monitoratge gairebé en temps real, adequat per a processos de deformació ràpida i localitzada. Malgrat aquests avantatges, ambdós sistemes presenten limitacions inherents. El SAR satel·lital no pot mesurar desplaçaments ràpids a causa dels intervals de revisita de diversos dies i no és sensible als desplaçaments orientats en la direcció Nord-Sud (NS) a causa de les seves òrbites quasi polars. El GBSAR ofereix una resolució temporal excel·lent, però el seu desplegament és limitat en zones d’accés difícil i la seva geometria fixa sovint condueix a una subestimació del desplaçaments.Els sistemes SAR aerotransportats mitiguen diverses d’aquestes limitacions oferint temps de revisita controlats i mesures des de punts de vista múltiples, permetent recuperar el vector de desplaçament tridimensional (3D). En aquest context, els drons multirotor han sorgit com una plataforma aerotransportada econòmica i adaptable. El SAR embarcat en dron hereta reptes relacionats amb el moviment de la plataforma i les incerteses de navegació, es veu afectat per restriccions addicionals com limitacions de càrrega útil, i requereix l’adaptació dels algorismes MT-DInSAR a plataformes de baixa altitud i temps de revisita irregulars.L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és demostrar la capacitat dels sistemes SAR embarcats en dron per estimar sèries temporals de desplaçament del terreny mitjançant conjunts de dades interferomètriques multi-temporals en escenaris operacionals reals. Amb aquesta finalitat, la tesi desenvolupa un marc integral que inclou el desenvolupament del sensor, el processament interferomètric i metodologies MT-DInSAR. Es desenvolupa un radar de banda Ku de doble canal amb modulació de freqüència contínua (FMCW) i s’integra en una plataforma multirotor. A més, es proposa una cadena de processament interferomètric per generar interferogrames de passada múltiple calibrats en fase, combinant el refinament del Model Digital d’Elevacions (DEM) mitjançant interferometria de passada única amb una estratègia específica de coregistrat, on s’introdueix l’algorisme MTCD-MSQ com un nou mètode de coregistrat dissenyat per a SAR aerotransportat d’alta freqüència. Així mateix, es proposen dos fluxos de treball MT-DInSAR complementaris per abordar diferents règims de deformació. El mètode SD-MT-DInSAR recupera sèries temporals de desplaçament acumulat quan la coherència interferomètrica es preserva entre adquisicions consecutives, mentre que el mètode SDVEL-MT-DInSAR explota la flexibilitat dels drons per realitzar vols intra-diaris repetits i estimar sèries temporals de velocitat de desplaçament en zones amb deformació ràpida, on la decorrelació es produeix en poques hores. Finalment, la tesi empra adquisicions multi-geometria per recuperar el vector complet de desplaçament 3D.El marc es valida mitjançant experiments controlats amb Reflectors de Cantonada (CR) i en condicions operacionals reals sobre una mina a cel obert activa, demostrant sensibilitat submil·limètrica, el monitoratge de desplaçaments de l’ordre d’un metre durant diversos dies i la recuperació de vectors de desplaçament 3D en escenaris complexos.La tesi confirma que la interferometria SAR embarcada en dron és una eina fiable per al monitoratge de deformacions que complementa els sistemes satel·litals i GBSAR, obrint noves oportunitats en geotècnia, mineria i avaluació de riscos naturals.