Tesis autoritzades per defensa

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• SAVALL MAÑO, MARIA: Towards a more sustainable B2C delivery in Barcelona: bridging consumer, parcel carrier, and municipal perspectives
  
  Autor/a: SAVALL MAÑO, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: RIBAS VILA, IMMACULADA
  Resum de tesi: El creixement ràpid del comerç electrònic està agreujant els efectes negatius de la distribució urbana. Tot i que l’última milla representa només una petita part de la cadena logística, el seu impacte és alt en termes de soroll, congestió, emissions i ús de l’espai públic. Les compres en línia augmenten, però el model de distribució s’ha mantingut similar, incrementant el nombre de vehicles per satisfer la demanda, fet que intensifica els impactes negatius i Barcelona no n’és una excepció.Davant les conseqüències socials, ambientals i econòmiques del model actual, cal explorar enfocaments alternatius. Per fer-ho, és fonamental entendre les perspectives dels principals agents implicats: consumidors, operadors logístics i autoritats municipals. Aquesta tesi proposa solucions sostenibles de distribució B2C per a Barcelona mitjançant la integració d’aquestes perspectives, amb l’objectiu de reduir soroll, congestió i contaminació, i millorar l’espai públic.Primer, s’analitza la perspectiva dels consumidors. Atès que el comportament de compra en línia depèn del context geogràfic, es realitza una enquesta a la població de Barcelona. L’anàlisi identifica quatre perfils: homes compradors ocasionals (una vegada al mes o menys, amb preferència pel lliurament a domicili); homes freqüents (més de tres vegades al mes, també amb preferència pel lliurament a domicili); dones regulars (una o dues vegades al mes, amb tendència als punts de recollida); i dones ocasionals (un cop al mes o menys, amb preferència pel domicili). Per fomentar opcions més sostenibles, l’augment del cost del lliurament a domicili podria influir en els compradors ocasionals, mentre que per als freqüents caldria aplicar altres estratègies.Segon, s’estudia la perspectiva dels operadors logístics. La literatura apunta que el lliurament fora de domicili (OOHD) i els centres de consolidació urbana (UCC) poden afavorir models més sostenibles. S’elabora una metodologia per identificar ubicacions òptimes per a aquestes infraestructures i quantificar-ne els costos econòmics i ambientals. L’impacte més gran es dona quan els operadors de volum alt i mitjà utilitzen espais de transbord i carretons. Per als operadors amb volums baixos, distribuir el 50% dels paquets a punts de recollida genera més estalvi que l’ús d’espais de transbord.Tercer, es tracta la perspectiva del govern municipal. La literatura destaca mesures com les finestres horàries per a càrrega i descàrrega i la tarifació viària per mitigar els impactes del repartiment. Aquestes estratègies s’adapten al context de Barcelona. Les simulacions mostren que evitar les hores punta amb finestres horàries pot reduir significativament els impactes econòmics.Mitjançant les metodologies aplicades i els resultats obtinguts, aquesta tesi demostra el potencial de reducció de l'impacte del comerç electrònic a Barcelona. A més, pot esdevenir un recurs útil no només per a les autoritats municipals i els operadors logístics locals, sinó també per a altres ciutats i agents que afronten reptes similars.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• DE HARO RUIZ, JUAN MIGUEL: Accelerating many-core, heterogeneous, and distributed architectures with hardware runtimes and programming models
  
  Autor/a: DE HARO RUIZ, JUAN MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/07/2025
  Data de lectura: 10/09/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: C6-E106
  Director/a de tesi: ALVAREZ MARTINEZ, CARLOS | JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL
  Resum de tesi: A causa de la importància de l'eficiència energètica i la tendència a escalar sistemes HPC amb molts nodes, en aquesta tesi tractem ambdós temes amb l'ajuda d'acceleració hardware i models de programació.Sobre el primer tema, les FPGA son objecte d'estudi a causa de la seva alta flexibilitat per adaptar-se a qualsevol càrrega de treball i a la seva alta eficiència energètica.En aquesta tesi presentem extensions al framework d'OmpSs@FPGA, el qual proveeix un model de programació basat en tasques per programadors no experts en FPGA.Aquestes extensions inclouen directives del compilador per optimitzar el codi FPGA automàticament, un runtime hardware per tasques amb anàlisi de dependències, anomenat POM, i una API basada en MPI per multi-FPGA amb el seu runtime associat, anomenat OMPIF.Addicionalment, presentem el model anomenat Implicit Message Passing (IMP), el qual combina models de programació basats en tasques i intercambi de missatges, aprofitant les dependències i una distribució estàtica de les dades.IMP comunica dades automàticament entre nodes quan les dependències d'una tasca ho requereixin.Per tant, l'usuari no ha d'utilitzar MPI o OMPIF en el codi, ja que IMP s'encarrega de la comunicació.Avaluem aquest model en clústers d'FPGA i CPU, amb acceleració hardware per scheduling de tasques i intercanvi de missatges fent servir els runtimes OMPIF i POM.Per clústers de CPU, estudiem diferents maneres d'incorporar POM en un SoC, primer amb una FPGA encastada, després dissenyem POM com ASIC per un processador RISC-V, i finalment per un softcore FPGA també basar en RISC-V.En l'últim cas, utilitzem POM i OMPIF per avaluar aplicacions distribuïdes amb un clúster de FPGA que emula un clúster de CPU.Avaluem IMP i programació tradicional amb MPI i tasques en diversos benchmarks: Multiplicació de matrius, Spectra, N-body, Heat i Cholesky.Amb les contribucions esmentades, complim diversos objectius.Primer, demostrem que amb OmpSs@FPGA podem aconseguir rendiment absolut similar a una CPU en alguns bechmarks, com N-body, i superar en eficiència energètica a arquitectures CPU i GPU similars (en àrea i tecnologia).Segon, també avaluem aplicacions multi-FPGA en tres clústers diferents: cloudFPGA, ESSPER, i MEEP, els quals tenen característiques molt distintives.Amb IMP, demostrem que podem escalar linealment N-body, Heat, i CHhlesky amb 64 FPGA.Per CPU, també podem escalar linealment amb els mateixos benchmarks en un clúster de 64 nodes i 8 nuclis, amb un total de 512 nuclis.Amb el nostre codiseny hardware-software, el qual combina acceleració hardware per scheduling de tasques i intercanvi de missatges i IMP, proveïm una solució per accelerar aplicacions HPC transparentment al programador, impulsant productivitat.Aquesta solució ha sigut dissenyada per sistemes heterogenis basats en FPGA i CPU.Les CPU també es beneficien significativament de la reducció d'overhead del runtime per l'acceleració hardware.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• SOUSA MACHADO, PEDRO VINÍCIUS: Computational Constitutive Modeling of WC-Co Hardmetals: From Small to Large Specimen Scale
  
  Autor/a: SOUSA MACHADO, PEDRO VINÍCIUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/06/2025
  Data de lectura: 05/09/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA EST C/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona) 934137400 Planta 0 Aula A A0.02 https://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: JIMENEZ PIQUÉ, EMILIO | CANER BASKURT, FERHUN CEM
  Resum de tesi: En aquesta tesi, el comportament mecànic del metall dur de carbur de tungstè-cobalt (WC-Co), un composite multifàsic, s'investiga a fons mitjançant tècniques de modelatge computacional. Primer, la tesi se centra en la petita escala, on l'assemblatge i la constitució dels constituents no només són clarament visibles i discernibles, sinó que també juguen un paper important en el comportament mecànic. Després, es tenen en compte els factors estocàstics que afecten la resistència de les mostres a petita escala. Finalment, la tesi se centra en la gran escala, mitjançant la implementació d'un model que connecta les propietats a petita i gran escala en un únic marc.En la primera etapa del treball, s'utilitzen dades publicades sobre (1) nanoindentació en partícules de WC i la matriu de Co; (2) assajos de tracció en nanofils (NWs) fabricats amb metalls durs WC-Co; i (3) assajos de compressió en micropilars fabricats amb metalls durs WC-Co per al desenvolupament d'una metodologia numèrica. Per fer-ho, es desenvolupa un nou marc computacional que inclou dos models constitutius de microplà diferents desenvolupats per a les fases WC i Co per separat. Per a la matriu de Co, es desenvolupa el model de plasticitat J2 de microplà, anomenat MPJ2, mentre que per a les partícules de WC, s'utilitza una versió modificada del model de microplà M7, anomenada M7WC. Pel que fa a les malles de simulació, s'utilitza una representació 3D realista completa, derivada de reconstruccions tomogràfiques experimentals de dos graus de metall dur WC-Co. Després d'optimitzar els paràmetres dels models MPJ2 i M7WC amb dades experimentals, les prediccions d'elements finits (FE) no només confirmen les extenses observacions experimentals, sinó que també proporcionen una major comprensió del comportament mecànic d'aquests composites.En la segona etapa de la tesi, s'aborden incerteses significatives en el comportament mecànic dels metalls durs WC-Co a nivell de mostres petites. Aquestes sorgeixen a causa de factors com l'aleatorietat intrínseca de la microestructura i la possible existència de defectes. S'utilitza un mètode d'elements finits estocàstic (SFEM) juntament amb els models deterministes, M7WC i MPJ2, introduint aleatorietat controlada en alguns dels paràmetres d'aquests models. Les malles es mostregen a partir d'una tomografia existent d'un grau de WC-Co utilitzant LHS. Els resultats capturen eficaçment la distribució de resistència d'aquests composites ceràmico-metàl·lics a petita escala sota tensió.Finalment, en la tercera part de la tesi, i amb l'objectiu de demostrar que a gran escala les propietats mecàniques també depenen de la microestructura, s'introdueix un nou model constitutiu per al modelatge FE de metalls durs WC-Co a gran escala, servint efectivament com un enfocament multiescala. Conegut com el model de microplà per a metalls durs (MPHM), el model es calibra utilitzant dades d'assaigs de tensió-deformació obtingudes sota tensió i compressió uniaxial de mostres amb diferents mides de gra i continguts de cobalt. Un cop calibrat, el model amb paràmetres fixos s'empra per predir dades experimentals addicionals d'assaigs de tensió uniaxial, compressió uniaxial i flexió en quatre punts obtingudes de la literatura. El model demostra un alt nivell de precisió en la predicció de dades experimentals en un ampli rang de fraccions de pes de cobalt (3 a 27% en pes) i mides de gra de WC (0,35 a 1,85 μm). El model requereix només quatre constants de material comunament disponibles com a entrades: contingut de cobalt, mida de gra, resistència a la compressió uniaxial i resistència a la tracció uniaxial. En poques paraules, es desenvolupa un model per al comportament a gran escala d'una àmplia gamma de graus de WC-Co on només es necessiten com a paràmetres d'entrada propietats del material fàcilment mesurables.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• YILMAZ, ELIF: Interannual to decadal variability in the Southern Ocean surface CO2 fluxes in relation with the large-scale atmospheric modes.
  
  Autor/a: YILMAZ, ELIF
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2025
  Data de lectura: 25/09/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPB UPC, Campus Nord Building C2. Classroom: 212 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: BERNARDELLO, RAFFAELE | MARTIN, ADRIAN PETER
  Resum de tesi: ResumL’Oceà Austral (<35°S), que envolta l’Antàrtida, exerceix un paper desproporcionadament gran en el cicle global del carboni, ja que representa gairebé la meitat de la captació oceànica de CO₂ antropogènic. Aquesta funció crítica ha ajudat a mitigar el ritme d’acumulació de CO₂ atmosfèric i el canvi climàtic. No obstant això, les observacions de les darreres dècades han revelat una variabilitat substancial interanual i decadal en el pou de carboni de l’Oceà Austral, caracteritzada per períodes alternants d’afebliment i de reinvigoració. Comprendre els factors que impulsen aquesta variabilitat és essencial per millorar les prediccions sobre la capacitat futura d’absorció de carboni de l’oceà i els seus efectes retroactius en el sistema climàtic.Aquesta tesi investiga els processos atmosfèrics i oceànics que subjauen a la variabilitat dels fluxos de CO₂ a l’Oceà Austral, amb un enfocament en la influència dels principals modes climàtics, incloent el Mode Anular del Sud (SAM), el patró Pacífic-Sud-americà (PSA) i l’Ona Zonal 3 (ZW3). Mitjançant una combinació de conjunts de dades de reanàlisi, anàlisis de funcions ortogonals empíriques i de ones (wavelet), productes d’observació de fluxos de CO₂ i simulacions numèriques només oceàniques, la tesi diagnostica de manera sistemàtica els mecanismes que connecten la variabilitat atmosfèrica amb la dinàmica del carboni oceànic.Els resultats identifiquen el SAM com el principal factor de variabilitat dels fluxos de CO₂ a escales temporals estacionals i decadals, modulant els patrons de vent superficial, l’ascensament d’Ekman i les anomalies de temperatura superficial del mar (SST) que afecten l’intercanvi de CO₂. L’ENSO i el ZW3 mostren efectes secundaris importants, introduint asimetries regionals i modulant els impulsors físics i biològics dels fluxos de CO₂, especialment al sector del Pacífic. Un descobriment novedós és la detecció d’un mecanisme de escalfament retardat, segons el qual les fases positives del SAM augmenten l’energia cinètica de les eddies, amplificant els efectes tèrmics sobre el pCO₂ superficial i contrarestant parcialment la captació esperada de CO₂ deguda a l’afebliment de l’ascensament.La tesi també realitza una avaluació exhaustiva de nou productes d’observació de CO₂, destacant incerteses, discrepàncies i patrons compartits que milloren la nostra comprensió de la variabilitat del cicle del carboni. De manera important, els resultats subratllen la necessitat de millorar la representació dels processos a mesoescala, els modes climàtics asimètrics i la interacció atmosfera-oceà en els models del sistema terrestre per millorar-ne la capacitat predictiva.En conjunt, aquesta recerca aporta noves perspectives sobre els impulsors de la variabilitat del CO₂ a l’Oceà Austral, oferint un marc per afinar les prediccions dels futurs efectes retroactius carboni-clima i per anticipar millor el paper de l’oceà en la mitigació del canvi climàtic antropogènic.
  

COMPUTACIÓ

• QUISHPI BETÚN, LUIS HERNÁN: Generación de Modelos de Procesos y Decisiones a partir de Documentos de Texto
  
  Autor/a: QUISHPI BETÚN, LUIS HERNÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/06/2025
  Data de lectura: 08/09/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober, B6-planta 0
  Director/a de tesi: CARMONA VARGAS, JOSE | PADRO CIRERA, LLUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda la importància dels models formals per a la gestió eficient dels processos de negoci (BPM) i la gestió de decisions empresarials (BDM) en un entorn empresarial en canvi constant. En el context de BPM, s’emfatitza la rellevància de Business Process Model and Notation (BPMN) com a llenguatge d’estandardització per a la representació coherent i comprensible dels processos empresarials. De la mateixa manera, en BDM, es destaca la utilitat del Decision Model and Notation (DMN) per a l’estandardització del modelatge i la documentació de decisions organitzatives.En aquesta recerca, s’identifica un repte comú a les organitzacions: la dependència de documents en formats diversos, incloent-hi descripcions textuals en llenguatge natural, per a la documentació de processos i decisions. Aquests documents presenten dificultats degudes a l’ambigüitat del llenguatge natural i la seva naturalesa no estructurada, fet que comporta una inversió de temps significativa en la seva interpretació i la necessitat de personal especialitzat per a la seva conversió en models formals com BPMN i DMN.La contribució principal d’aquesta tesi és la proposta d’una solució innovadora mitjançant el desenvolupament d’una tècnica automatitzada per a l’extracció i generació de models formals BPMN i DMN a partir de documents textuals. Es presenten dos enfocaments metodològics diferenciats:* Un enfocament basat en tècniques tradicionals de Processament del Llenguatge Natural (NLP) i patrons estructurats sobre arbres sintàctics (Tree-based patterns), que permet l’extracció precisa de fragments textuals clau (activitats, condicions, decisions, entre d’altres) i la seva transformació en models formals com BPMN i DMN.* Un enfocament basat en Grans Models de Llenguatge (LLM) que empra tècniques avançades de processament del llenguatge i aprofita capacitats sofisticades d’aprenentatge profund per interpretar descripcions textuals en llenguatge natural i transformar-les en representacions formals com BPMN i DMN. A través d’instructions prompt dissenyades estratègicament, es guia l’extracció de processos i decisions, permetent una generació més flexible i adaptable de models formals sense dependre de regles sintàctiques rígides.Ambdós enfocaments pretenen abordar les limitacions de les metodologies tradicionals reduint la càrrega cognitiva sobre els modeladors, minimitzant la intervenció humana en la conversió de textos a models formals i permetent la integració automatitzada d’aquests models en sistemes de gestió de processos empresarials (BPMS).L’enfocament d’aquesta tesi no es limita simplement a la revisió i comprensió dels models existents, sinó que pretén proposar millores substancials i pràctiques basades en l’experiència adquirida en la generació de models formals en entorns empresarials reals. S’exploren estratègies per generar representacions gràfiques de processos i decisions (exemple: BPMN, DMN).A través d’aquesta tesi doctoral es pretén oferir una contribució significativa al camp de la gestió de processos i decisions empresarials combinant la teoria establerta en BPMN i DMN amb enfocaments pràctics i solucions innovadores. La generació automàtica d’aquests models no només permetrà una representació més clara dels processos, sinó que també millorarà la capacitat de les organitzacions per prendre decisions eficients en un entorn empresarial dinàmic i competitiu.Paraules clau: Business Process Management, Business Decision Management, BPMN, DMN, Natural Language Processing, NLP, Large Language Models, LLM, Tree-based Patterns, Process Mining
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• GONZÁLEZ CURBELO, MIGUEL ÁNGEL: Plastic Pollution in Marine Ecosystems: Spatiotemporal Assessment in Beach Sediments of Protected Coastal Areas
  
  Autor/a: GONZÁLEZ CURBELO, MIGUEL ÁNGEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2025
  Data de lectura: 04/09/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala de actos del Intexter. Edificio TR-7.Campus de Terrassa.Carrer de Colom, 15, 08222 Terrassa, Barcelona
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: La contaminació per plàstics s’ha convertit en una amenaça crítica per als ecosistemes marins, especialment en zones costaneres protegides i ecològicament sensibles. Aquesta tesi doctoral presenta una avaluació espaciotemporal dels residus de partícules plàstiques, inclosos els microplàstics, en sediments de platja de zones marines protegides (ZMP) a la costa del Carib de La Guajira, Colòmbia, i en Zones Especials de Conservació (ZEC) marines a Tenerife, Illes Canàries, Espanya. El treball de camp va incloure un mostreig sistemàtic en 13 platges (set a La Guajira i sis a Tenerife), representant una varietat de condicions ambientals. L’estudi a La Guajira, el primer d’aquest tipus a la regió, va revelar una abundància de microplàstics que oscil·lava entre 2,4 ± 0,6 i 22 ± 7 microplàstics/m2, amb concentracions que variaven estadísticament segons l’ús de la platja, però sense diferències significatives entre els dos períodes de mostreig. Els filaments, principalment procedents d’activitats pesqueres, van ser el tipus més prevalent (38,5 %). A les ZEC marines de Tenerife, una avaluació exhaustiva de 12 setmanes de macro-, meso- i microplàstics va revelar una variabilitat espacial i temporal significativa. La Platja de Montaña Roja va destacar com un punt crític de contaminació, amb 64 ± 36 mesoplàstics/m2 i 506 ± 364 microplàstics/m2. Els fragments van dominar les mostres (80 %), especialment els de color blanc i tons clars, indicant el seu probable origen com a partícules secundàries derivades de productes de consum. En ambdós escenaris, els polímers més comuns detectats van ser polietilè (PE), polipropilè (PP) i poliestirè, a causa de la seva flotabilitat en entorns marins, fet que també reflecteix les tendències globals de producció. L’anàlisi addicional de la presència de metalls pesants en microplàstics de les ZEC de Tenerife, mitjançant digestió àcida assistida per microones i espectrometria de masses amb plasma acoblat inductivament, va identificar setze elements, inclosos nivells apreciables de sis metalls pesants prioritaris segons l’Agència de Protecció Ambiental (EPA): crom, níquel, coure, zinc, cadmi i plom. L’anàlisi comparativa va mostrar una acumulació preferent de crom, coure, plom i cadmi en fragments de PE respecte als pellets de PP, destacant el paper del tipus de polímer. La concentració de cadmi va ser especialment elevada (105 ± 15 mg/kg) en fragments de PE procedents de la ZEC Platja de Montaña Roja. En resum, aquesta tesi doctoral aporta una sòlida evidència empírica sobre l’abundància, la distribució espaciotemporal i les característiques (forma, color i tipus de polímer) dels microplàstics en ZMP, així com sobre les concentracions associades de metalls pesants. Les troballes aquí presentades no només reforcen la urgència d’abordar la contaminació per plàstics, sinó que també ofereixen eines i perspectives pràctiques per guiar el desenvolupament de polítiques públiques destinades a protegir els ecosistemes marins més vulnerables de les amenaces associades als microplàstics.
  
• RUALES DÁVILA, EVELYN ALICIA: Biogas and Bio-Based Products Recovery from Microalgae: A Biorefinery Approach
  
  Autor/a: RUALES DÁVILA, EVELYN ALICIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2025
  Data de lectura: 26/09/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPB UPC, Campus Nord Building A3. Classroom: Aula Master C/Jordi Girona, 1-3 08034 B arcelona
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, IVET | GARFI, MARIANNA
  Resum de tesi: La biomassa de microalgues ha despertat un interès significatiu pel seu potencial en la producció de productes d’alt valor, gràcies al seu ràpid creixement, l’elevada eficiència fotosintètica, i l’adaptabilitat a diversos ambients. Tanmateix, encara persisteixen desafiaments relacionats amb l’augment de la productivitat, la viabilitat econòmica del processament i el màxim aprofitament de la biomassa. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu desenvolupar un enfocament de biorefineria de microalgues per a la valorització sostenible de la biomassa, centrat en la recuperació de productes valuosos i biogàs mitjançant digestió anaeròbia (DA) de la biomassa residual. Es van dur a terme tres estudis, cadascun representant diferents escenaris de biorefineria, amb la finalitat d’avaluar-ne el rendiment dins d’un model de economia circular. El primer estudi va avaluar la recuperació de bioestimulants i biogàs a partir de Scenedesmus sp. cultivada en una llacuna d'alta càrrega (LLAC) a escala demostrativa a l’aire lliure, utilitzant aigua dolça i medi de cultiu reciclat. Els extractes bioestimulants van millorar la germinació de llavors, el creixement de les raïses e brots, i la retenció de clorofil·la en créixens, mongetes, cogombres i blat. La producció de biogàs de la biomassa collida sense processar (Raw) i de la biomassa després de l’extracció de bioestimulants (Stim-E) es va avaluar mitjançant assajos de potencial bioquímic de metà (PBM). La DA de Stim-E va augmentar el rendiment de metà en un 20% (293 mL CH₄/g VS) i en va millorar la cinètica del procés en un 10% respecte a la biomassa Raw. El segon estudi va ampliar aquest enfocament integrant el tractament d’aigües residuals urbanes mitjançant un consorci Scenedesmus-bacteris cultivat en LLAC. La biomassa recollida es va processar per extreure bioestimulants, que van conservar les seves propietats promotores del creixement vegetal. El processament va actuar com a pretractament, preservant el 91% del rendiment de metà de la biomassa Raw (276 mL CH₄/g VS). La codigestió amb fangs primaris (FP) va millorar el rendiment de metà i la cinètica en un 24% i un 43%, respectivament. A més, es va avaluar la presència de contaminants emergents (CECs) durant el tractament i la recuperació de bioproductes. Més del 80% dels CECs analitzats es van eliminar durant el tractament, i les baixes concentracions residuals en els extractes van confirmar-ne la seguretat ambiental per a aplicacions agrícoles. Aquests resultats van demostrar la integració efectiva de la recuperació de productes dins dels processos de tractament d’aigües residuals amb microalgues, en línia amb els principis de la economia circular. El tercer estudi es va centrar en la recuperació de carotenoides i biogàs a partir de Scenedesmus sp. cultivada en LLACs amb aigües residuals urbanes. L’extracció de carotenoides va assolir fins a 4,3 mg/g de sòlids en suspensió totals (TSS), essent la luteïna el pigment predominant. La DA de la biomassa després de l’extracció de carotenoides (CEB) va conservar el 86% del rendiment de metà de la biomassa Raw, mentre que la codigestió amb FP va augmentar els rendiments entre un 44% i un 86%. Aquests resultats van demostrar el potencial d’aquesta biorefineria microalgal, que integra l’extracció de pigments valuosos amb la generació d’energia, millorant l’eficiència en l’ús de recursos i la valorització de residus.Aquesta tesi demostra la versatilitat de les microalgues en tres dominis interconnectats: DA, extracció de compostos de valor i tractament d’aigües residuals. L’estudi proporciona una visió integral sobre estratègies escalables per a biorefineries microalgals integrades, oferint solucions sostenibles als desafiaments energètics i ambientals. Els resultats posen de manifest sinergies entre els diferents processos de biorefineria i estableixen les bases per a futures investigacions orientades a millorar el rendiment tècnic, reduir els impactes ambientals i augmentar la viabilitat econòmica.
  
• SAZDOVSKI, ILIJA: Relativity of time, circularity and recycled material quality in LCA for fast-moving products
  
  Autor/a: SAZDOVSKI, ILIJA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 14/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FULLANA PALMER, PERE
  Resum de tesi: L'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) és la metodologia preferida per quantificar l'impacte ambiental dels sistemes al llarg de les cadenes de valor. La característica metodològica més important de l'ACV és l'ús de la Unitat Funcional (UF) i centrar-se en els serveis que ofereix el sistema. L'Economia Circular (EC) ha proposat més recentment principis generals per avançar cap a la sostenibilitat. Aquest nou concepte s'introdueix per superar les limitacions del model tradicional d'economia lineal. La Petjada Ambiental del Producte (PEF) és una metodologia comuna d'ACV basada en la ciència desenvolupada per la Comissió Europea. El seu objectiu és fer que l'ACV sigui més adequada per comparar productes. La característica metodològica més important de la PEF és la Fórmula de la Petjada Circular (FPC). La FPC ofereix informació basada en la circularitat i defineix un mètode per assignar emissions i emissions evitades d'ús i reciclatge de materials i energia entre els sistemes de producció aigües amunt i aigües avall, així com incloure la influència de la qualitat dels materials. Un nombre creixent de literatura científica té com a objectiu proporcionar mètriques adequades per millorar la comparació entre els dos paradigmes econòmics (lineal vs circular), o entre sistemes que compleixen la mateixa funció principalment a través de l'ACV. Per desenvolupar una investigació LCA més completa, segons els principis de l'economia circular, cal canviar les definicions de l'UCF incloent-hi el reciclatge de múltiples bucles dels materials. En primer lloc, aquesta tesi doctoral pretén millorar el marc per a l'ús de la metodologia LCA mitjançant la implicació de principis de circularitat per a béns de rotació ràpida, mitjançant la participació de variables addicionals com el temps. La contribució teòrica proposada se centra en els envasos, que són un cas especial de productes de rotació ràpida. El mètode proposat es pot replicar per a tots els altres béns de rotació ràpida que circulen en els cicles tècnics. La necessitat d'incloure la variable de temps és particularment òbvia per a béns de rotació ràpida, com ara els envasos. La introducció del temps com a variable va oferir la possibilitat de desenvolupar indicadors de circularitat mitjançant la representació matemàtica i el desenvolupament d'una fórmula per a la producció d'un producte "n+1". La participació del temps en l'ACV exposa el lent procés de reciclatge dels materials secundaris, la vida útil prolongada i algunes circumstàncies metodològiques, com el càlcul del carboni biogènic. Aquests aspectes no es cobreixen si les avaluacions ambientals només consideren la perspectiva del cicle de vida al llarg de la cadena de valor i no al llarg del temps. La importància d'incloure la variable de temps en les avaluacions ambientals també es demostra amb els exemples. En segon lloc, la tesi destaca la importància de valors precisos per a la qualitat del material en el reciclatge múltiple, cosa que prolonga la presència del material a la tecnosfera. La nostra revisió bibliogràfica va mostrar que la degradació de la qualitat s'ha negligit majoritàriament. Comprendre els canvis de qualitat del material al llarg del temps, juntament amb el coneixement del nombre de bucles que un material es pot reciclar, és clau per millorar les avaluacions. Es duen a terme proves de laboratori dels canvis de qualitat utilitzant materials plàstics d'origen fòssil i biològic en reciclatge de circuit tancat basat en els "principis de la bressola a la bressola". Les proves consideren els canvis mecànics, òptics i de processament, i els cicles màxims de reciclatge que un material pot dur a terme en el procés d'extrusió. Aquests indicadors de qualitat basats en proves poden ser utilitzats pel mètode PEF com a valor màxim per a la degradació de la qualitat en el punt de substitució.
  
• TUCI, FRANCESCA: Identification of Critical Issues and Development of Strategies to Increase the Environmental Sustainability of Textile Districts in Europe
  
  Autor/a: TUCI, FRANCESCA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LOPEZ GRIMAU, VICTOR | GORI, RICCARDO
  Resum de tesi: La indústria tèxtil és intensiva en aigua. Amb un consum de 200-400 litres d'aigua per kg de producte, és el 3r major consumidor d’aigua de la UE. El document de referència sobre les millors tècniques disponibles per a la indústria tèxtil (TXT Bref) destaca que el volum i la càrrega química de l'aigua descarregada són preocupacions ambientals clau a la UE, incloses Itàlia i Espanya. Aquest estudi aborda els reptes relacionats amb l'aigua als districtes tèxtils de Prato (Itàlia) i Catalunya (Espanya), buscant desenvolupar estratègies de sostenibilitat mitjançant una gestió innovadora de les aigües residuals, el reciclatge de recursos i el tractament de llots. Les conclusions del TXT BAT introdueixen nivells d'emissió associats (BAT-AELs) per a les descàrregues directes i indirectes d'aigües residuals. Les empreses tèxtils amb descàrregues indirectes hauran de complir aquests nivells, llevat que l’estació depuradora d'aigües residuals (EDAR)que rebi els seus efluents pugui eliminar els contaminants. En aquest estudi, es van realitzar càlculs de balanç de massa en dues EDAR de Prato per verificar que l'eliminació de contaminants originats pels processos tèxtils fos el resultat d'un procés de tractament eficaç i no només de la dilució. Els resultats van confirmar l'eliminació de compostos com DQO, BiAS, sulfurs, fenols i hidrocarburs, i una reducció superior al 50% de Zn, Cu, Ba, Crtot i Sb , tot i que els resultats variaven segons els procediments de mostreig. Les conclusions del TXT BAT promouen la reutilització i el reciclatge per reduir l'ús d'aigua potable i la generació d'aigües residuals. Prato, on es troba la major planta de reciclatge d'aigües residuals d'Europa, s'enfronta a problemes relacionats amb l'elevada duresa de les aigües residuals procedents de la planta de Baciacavallo. Es va demostrar que una planta pilot d'ultrafiltració-nanofiltració (UF-NF) redueix la duresa de l'aigua en més del 98%, independentment de les condicions operatives. Un model simplificat del cicle del clorur va mostrar que substituir la tecnologia de resines d'intercanvi iònic, utilitzada a Prato per a l'estovament de l'aigua, per UF-NF redueix la concentració de clorurs, permetent l'ús de l'aigua reciclada per a reg.La investigació també va demostrar que la NF pot tractar aigües residuals de tintura i reutilitzar el permeat en el propi procés de tintura, evitant el consum d'aigua descalcificada i recuperant sals. En un pilot de NF, el tractament i reutilització d'aigües residuals de la tintura de cotó amb colorants reactius va presentar un estalvi de fins al 24% de NaCl i un 32% de Na2CO3 sense afectar la reproducibilitat del color. A més, es va aplicar una oxidació electroquímica sobre el concentrat de NF, aconseguint una degradació del color superior al 95%, el que suggereix la viabilitat de la seva reutilització i la recuperació de recursos. La disposició de llots tèxtils (TXS) en abocadors o la seva incineració presenta reptes ambientals. Es van realitzar proves de potencial bioquímic de metà (BMP) en tres tipus de llots (municipals, tèxtils i mixtes) per avaluar la digestió anaeròbica (AD) com a alternativa sostenible. Els resultats van demostrar la viabilitat de la AD per a la valorització dels TXS, amb la codigestió com a enfocament prometedor per maximitzar l'eficiència de la producció de biogàs. Finalment, l'estudi va abordar la contaminació per microplàstics (MP), proposant un mètode per quantificar-los a les aigües residuals. Comprendre l'eficiència de les EDAR en l'eliminació de MPs és crucial per mitigar aquesta preocupació emergent. Aquest estudi proposa estratègies per millorar la sostenibilitat ambiental dels districtes tèxtils mitjançant tecnologies com la NF i la AD, reduint l'ús de recursos, millorant el tractament d'aigües residuals i recuperant subproductes. També destaca la necessitat d'abordar la presència de microplàstics amb un monitoratge avançat, promovent pràctiques sostenibles al sector tèxtil europeu.
  

ENGINYERIA CIVIL

• BAL, PRADEEP KUMAR: Mathematical and computational modeling of the active mechanics of multicellular systems: from cell-cell adhesion to epithelial reshaping
  
  Autor/a: BAL, PRADEEP KUMAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/06/2025
  Data de lectura: 18/09/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa marcs teòrics i computacionals per modelar dues funcions mecàniques fonamentals dels teixits multicel·lulars: l’adhesió cèl·lula-cèl·lula i el canvi de forma epitelial. Aquests processos estan regulats per dinàmiques subcel·lulars, però es manifesten a escales mesoscòpiques, cosa que representa un repte per als models existents. El treball s’estructura en dues parts, cadascuna de les quals aborda un aspecte diferent de la mecànica tisular, però compartint un enfocament comú basat en la termodinàmica irreversible i la teoria de gels actius.La Part I se centra en modelar la formació dinàmica i l’organització de les adhesions cèl·lula-cèl·lula, particularment entre parelles de cèl·lules. Es desenvolupa un model teòric a escala mesoscòpica que acobla la mecànica de la superfície cel·lular, la cinètica química de les molècules d’adhesió, la seva difusió lateral a la membrana i la retroalimentació amb el còrtx d’actomiosina. El marc teòric es basa en el formalisme variacional d’Onsager per garantir la consistència termodinàmica, i s’implementa computacionalment mitjançant formulacions amb elements finits tant axisimètriques com en 3D. Les simulacions revelen com els acoblaments mecanoquímics (incloent-hi la reducció de la contractilitat cortical a les adhesions, l’activació d’enllaços induïda per força i la immobilització dels enllaços activats) impulsen l’autoorganització de clapes d’adhesió madures. Aquest treball no només reprodueix observacions experimentals del comportament adhesiu, sinó que també estableix les bases per a futurs models de renovació d’adhesions, dinàmica de descohesió i contactes cel·lulars asimètrics. La Part II se centra en els canvis de forma epitelials, un factor clau de la morfogènesi. Es proposa una teoria de làmines contínues per a monocapes epitelials, derivada de descripcions subcel·lulars del còrtex d’actina com un gel actiu. S’introdueixen dues formulacions: una teoria de làmines de Kirchhoff amb unions laterals perpendiculars, i una teoria més general de Cosserat que permet inclinació a les unions. Aquests models s’implementen numèricament mitjançant mètodes d’elements finits i es validen amb simulacions de models de vèrtexs en 3D. Les aplicacions inclouen l’estudi d’asimetries apicobasals, pandeig i formació d’arrugues en teixits epitelials, especialment sota desinflaments ràpids, en el context d’experiments recents. El model continu demostra com la viscoelasticitat cortical, la fricció viscosa del medi circumdant i l’anisotropia de la curvatura determinen la morfologia i el patró d’arrugues en làmines epitelials. Les direccions futures inclouen l’acoblament amb xarxes d’unions en evolució i amb sistemes de senyalització bioquímica.En conjunt, aquestes contribucions ofereixen un marc mesoscòpic que connecta les dinàmiques subcel·lulars amb el comportament mecànic a escala tisular, proporcionant una comprensió mecanística de processos centrals en el desenvolupament, la integritat i la morfogènesi dels teixits
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• LU, XUAN: Metal-Decorated Ceria-Based Reducible Oxide Catalysts for CO2 Transformation
  
  Autor/a: LU, XUAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | CABOT CODINA, ANDREU
  Resum de tesi: Els clústers de metalls nobles i els àtoms aïllats s’han considerat cocatalitzadors eficaços per millorar la hidrogenació del diòxid de carboni, gràcies a les seves estructures geomètriques singulars, propietats electròniques i reactivitat única. Tanmateix, el disseny d’un procediment de síntesi senzill i de baix cost per a obtenir espècies metàl liques ultra petites continua sent una tasca urgent i complexa. En aquesta tesi, s’han sintetitzat catalitzadors basats en CeO2 decorats amb metalls no nobles (Cu i Ni) i clústers bimetàl·lics (CuGa) mitjançant processos hidrotermals i mecanoquímics per a la transformació del CO2. En el Capítol 3, es van sintetitzar i caracteritzar clústers bimetàl·lics (CuGa) suportats sobre Ce0.9Zr0.1O2 i es va estudiar el seu rendiment catalític per a la producció de metanol. Mantenint constant la quantitat total de Cu i Ga mentre es variava la seva proporció (Cu/Ga), es va observar que la modificació de la superfície del suport amb una proporció òptima Cu/Ga millora l’adsorció i activació del CO2. Aquesta millora s’atribueix a la dissociació millorada d’H₂ sobre el Ga, els quals interactuen directament amb vacants d’oxigen—un factor clau en el procés catalític.En el Capítol 4, es van preparar mostres de CeO2 amb exposició preferent de facetes {001}, {110} i {111}, que posteriorment van ser decorades amb clústers monometàl·lics de Ni per investigar les seves propietats catalítiques úniques en la metanació de CO2. La caracterització experimental va revelar que el Ni suportat sobre nanobarres de CeO2 exposant facetes {110} i {111} mostrava l’activitat més alta.En el Capítol 5, es va estudiar l’efecte del coure altament dispersat sobre CeO2 en la reacció inversa de desplaçament de gas d’aigua (RWGS). Es va examinar de manera sistemàtica tant la càrrega de coure com el mètode de preparació (mòlta de boles vs. impregnació convencional a humectació incipient), observant diferències significatives en l’activitat catalítica. Per aclarir la interacció millorada Cu–CeO₂ induïda per la mòlta de boles, es van dur a terme estudis de caracterització exhaustiva (XRD, XPS, titulació amb N2O, i espectroscòpia in situ DRIFT, entre d’altres) per determinar l’estat del coure segons el nivell de dispersió i per aclarir el mecanisme de reacció.En el Capítol 6, es va estudiar l’efecte de la introducció de Ga en sistemes Cu/CeO2 sobre l’estabilitat tèrmica durant la reacció RWGS. Per millorar l’estabilitat dels catalitzadors Cu/CeO2, s’ha desenvolupat una estratègia basada en la incorporació de Ga, assolint un equilibri òptim entre activitat i estabilitat en la reacció RWGS. També s’ha observat que el dopatge amb Ga en el suport CeO2 suprimeix eficaçment l’agregació de Cu durant els tractaments de reducció, modulant tant la reduïbilitat del CeO2 com la transferència electrònica del CeO2 al Cu.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• TORRA I TRUNCAL, ONA: A multitemporal and multiscale analysis of soil erosion and sediment transport. Application to the badlands in the Upper Llobregat River Basin.
  
  Autor/a: TORRA I TRUNCAL, ONA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 09/07/2025
  Data de lectura: 05/09/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: HURLIMANN ZIEGLER, MARCEL | PUIG POLO, CAROLINA
  Resum de tesi: Els badlands són un dels entorns geomorfològics més actius de la Terra, caracteritzats per taxes d'erosió extremes, vegetació escassa i pendents abruptes. A les regions mediterrànies de muntanya, la variabilitat climàtica estacional —amb cicles de gel-desgel a l’hivern i tempestes convectives intenses a l’estiu— amplifica la producció i el transport de sediments. Aquest estudi investiga els factors i la dinàmica de l’erosió a la Conca Alta del riu Llobregat, un sistema de badlands mediterrani representatiu situat al sud-est del Pirineu. Mitjançant un enfocament multiescalar i multimètode que integra Escaneig Làser Terrestre, fotogrametria amb drons, modelització basada en processos físics i aprenentatge automàtic, s’avalua la dinàmica dels sediments a escala de talús, conca i regional.Les taxes d’erosió a escala de talús han oscil·lat entre 16.500 i 30.000 T·km⁻²·any⁻¹. L’exportació de sediments a escala de conca han variat de 42 a 105 T·km⁻²·any⁻¹ durant el període d’estudi, la qual cosa representa només un 10,7% de la mitjana anual a llarg termini (880 T·km⁻²·any⁻¹). El Model d’Evolució del Paisatge ha reproduït els cicles estacionals de sediments i ha posat de manifest la importància de la connectivitat hidrològica i de l’emmagatzematge temporal de sediments.A escala regional, els models de Random Forest han predit amb alta precisió la susceptibilitat a la formació de badlands, tot i que la capacitat de generalització del model disminuïa fora del domini d'entrenament. A més, els despreniments superficials han tingut un paper episòdic menor en l’aportació de sediments durant algunes tempestes intenses i extenses a escala regional, tot i no estar directament relacionats amb la dinàmica pròpia de les badlands.Els resultats subratllen la importància d’integrar mètodes diversos i escales espacials diferents per capturar la complexitat dels processos d’erosió en badlands. Aquest treball també ofereix coneixements essencials per al monitoratge de l’erosió, la gestió del territori i la mitigació del risc per sediments en paisatges de muntanya mediterranis sensibles.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• SÁNCHEZ VITAL, ROGER: Contributions to energy-efficient multi-radio architectures for novel IoT scenarios
  
  Autor/a: SÁNCHEZ VITAL, ROGER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: 09/09/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes (C4-001PG) de l'EETAC enllaç de Meet: https://meet.google.com/mbr-hgaj-wix
  Director/a de tesi: GARCIA VILLEGAS, EDUARDO | GOMEZ MONTENEGRO, CARLOS
  Resum de tesi: A mesura que les xarxes sense fils evolucionen per donar suport a una varietat creixent d’aplicacions, l’eficiència energètica s’ha convertit en un requisit fonamental de disseny, especialment per a dispositius amb fonts d’energia limitades. Per garantir una comunicació fiable i sostinguda en entorns heterogenis, on determinats nodes han de romandre actius durant períodes prolongats amb una disponibilitat energètica mínima, calen estratègies eficients de gestió de l’energia. Aquesta necessitat es complica amb les noves aplicacions de l’Internet of Things (IoT), que sovint exigeixen menor latència i més amplada de banda. Tot i que el Wi-Fi pot semblar una solució viable, sovint no s’ajusta a aquests requisits, especialment pel que fa al consum energètic i abast. Malgrat els esforços del grup IEEE P802.11 per adaptar les WLAN al context IoT, els compromisos entre eficiència energètica i prestacions com la taxa de dades o la latència continuen sent un repte.Una estratègia prometedora per millorar l’eficiència energètica dels dispositius IoT amb Wi-Fi és incorporar una ràdio secundària. Aquesta pot ser una Wake-up Radio (WuR), de molt baix consum, o bé una tecnologia LPWAN com LoRaWAN. La seva funció és mantenir la ràdio Wi-Fi primària en repòs la majoria del temps, reduint així el consum. En aquesta arquitectura multiràdio, la interfície d’alta velocitat transmet les dades de l’aplicació, mentre que la de baix consum manté la connectivitat i gestiona quan es desperta. Això permet que el dispositiu estigui connectat sense tenir la ràdio primària activa constantment. Fins i tot els dispositius IoT amb una sola interfície Wi-Fi poden adaptar-se a aquest esquema mitjançant softAPs, una solució habitual per oferir connectivitat, que permet que dispositius com smartphones actuïn com a punts d’accés (APs), fins i tot amb fonts d’energia limitades. Per allargar encara més la vida útil dels dispositius, especialment en entorns densos on l’activitat dels APs afecta el consum, aquesta tesi estudia el marc AP Power Save, actualment en discussió dins el grup IEEE 802.11bn (TGbn). Paral·lelament, la LoRa Alliance ha proposat una nova modulació per a LoRaWAN: Long Range-Frequency Hopping Spread Spectrum (LR-FHSS), que millora escalabilitat i robustesa de senyal en casos com el IoT via satèl·lit. Aquesta tesi analitza si LR-FHSS conserva el baix consum necessari per a desplegaments IoT amb recursos energètics limitats.Els resultats obtinguts mitjançant modelatge analític i simulacions mostren que una arquitectura multiràdio amb WuR manté nivells de latència similars als de xarxes convencionals d’una sola ràdio, mentre redueix significativament el consum (fins a gairebé dos ordres de magnitud). Les mesures en dispositius reals confirmen aquesta millora. A més, es presenta una anàlisi detallada dels mecanismes d’estalvi energètic proposats dins l’IEEE 802.11 TGbn, com Scheduled Power Save, (Semi-)Dynamic Power Save i Cross-Link Power Save. També s’hi tracten reptes de recerca encara oberts. Les avaluacions indiquen que el consum dels APs es podria reduir, de mitjana, en un terç, amb marge per a optimitzacions. Finalment, l’anàlisi del LR-FHSS mostra que, tot i que en certes condicions pot consumir més que LoRa, pot assolir llargs períodes de funcionament amb la configuració adequada. En concret, amb una mida de payload apropiada, dispositius LR-FHSS poden operar durant anys amb fonts modestes com les piles de botó.
  

ENGINYERIA TÈRMICA

• RUANO PÉREZ, JESÚS: Novel dispersion error and Grey Area Mitigation approaches for subsonic jet noise spectra
  
  Autor/a: RUANO PÉREZ, JESÚS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
  Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/07/2025
  Data de lectura: 05/09/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències del TR5, ESEIAAT (Carrer Colom 11, Terrassa)
  Director/a de tesi: OLIVA LLENA, ASENSIO | TRIAS MIQUEL, FRANCESC XAVIER
  Resum de tesi: Dins l'AeroAcústica Computacional, els investigadors han de tenir present un error numèric habitualment no considerat per altres disciplines dins CFD: l'error de dispersió. Aquest error fa que ones amb diferents freqüències tinguin diferents velocitats de propagació, distorsionant completament l'espectre acústic.Addicionalment, quan s'introdueix el modelatge de turbulència dins el problema a considerar, apareixen noves problemàtiques. Dins la família de models Detached Eddy Simulations (DES), l'àrea grisa retarda la transició entre els modes RANS i LES, ocasionant oscil·lacions purament numèriques i no físiques que contaminen tot l'espectre acústic.En aquest treball presentem una nova metodologia per avaluar numèricament l'error de dispersió, sense estar limitada a utilitzar malles estructurades uniformes, sent capaç d'estudiar dit error en malles estructurades no uniformes també. Aplicant aquesta metodologia en aquest últim tipus de malles, les conclusions extretes no mostren diferències tan significatives entre mètodes d'alt i baix ordre, ja que els primers degraden ràpidament l'ordre de convergència.Com a cas d'aplicació, mostrem un jet subsònic utilitzant dos codis numèrics diferents: OpenFOAM, un codi obert que utilitza esquemes de baix ordre, i NOISEtte, un codi in-house que utilitza esquemes d'alt ordre. Addicionalment, en tractar-se d'un cas en què modelitzem la turbulència, analitzem com la selecció del model de turbulència com la de la longitud de subgrid poden actuar com tècniques d'atenuació de l'àrea grisa, condicionant la validesa dels resultats.
  

FOTÒNICA

• KOKABEE, OMID: High-power ultrafast optical parametric oscillators from the visible to mid-infrared
  
  Autor/a: KOKABEE, OMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: EBRAHIM-ZADEH, MAJID
  Resum de tesi: In a synchronously pumped optical parametric oscillator (SPOPO), the pump laser pulses are timed to arrive at the OPO crystal in synchronism with the circulating signal pulses, enabling efficient energy transfer and the generation of high-power, high-repetition-rate, widely tunable, ultrashort pulses. This synchronization allows SPOPOs to achieve high conversion efficiencies and excellent temporal, spectral and spatial characteristics. The research presented in this thesis focuses on the development of high-power ultrafast SPOPOs at repetition rates from 76 MHz to as high as 1 GHz covering the visible to mid-infrared spectrum.First, we presented a method for efficient generation of femtosecond pulses with wide tuning in the red spectrum using a periodically-poled LiNbO3 (PPLN) as the nonlinear gain crystal combined with bismuth triborate (BIBO) for internal frequency doubling. High nonlinear gain in both PPLN and BIBO, combined with collinear pumping, results in a conversion efficiency of 17.2%, providing tunable coverage across the 665-785 nm range. The large spectral acceptance in PPLN and BIBO facilitates convenient wavelength tuning by adjusting the SPOPO cavity delay, without modifying other parameters such as PPLN crystal temperature, BIBO phase-match angle, or pump wavelength.Further, we reported the implementation of a femtosecond SPOPO operating at an approximate repetition rate of 1 GHz using a novel technique to enhance the MHz pump repetition rate. The system uses PPLN as the nonlinear medium and features an innovative cavity design exceeding the fundamental synchronous cavity length. Driven by a Kerr-lens mode-locked (KLM) Ti:sapphire laser operating at 76 MHz, the system generates near-transform-limited pulses at the 13th harmonic of the pump laser frequency, corresponding to 988 MHz. Internal dispersion compensation using a pair of SF11 prisms in the linear cavity configuration achieves stable near-transform-limited output signal pulses up to the 14th harmonic of the pump laser repetition rate, corresponding to 1064 MHz.Later, we introduced a universal method for maximizing output power from optical oscillators through interferometry. By incorporating an antiresonant ring interferometer into one arm of the oscillator cavity, continuously variable output coupling is achieved over a broad spectral range and under any operating conditions. Demonstrated using a femtosecond SPOPO, this technique enables continuously adjustable output coupling from 1% to 60%. At an optimized output coupling of approximately 30%, around 200 mW of power is extracted, more than double the output compared to a conventional output coupler with around 4%. The method maintains a Gaussian beam profile and near-transform-limited pulse durations.Additionally, we detailed the development and characterization of a highly efficient and stable picosecond SPOPO system based on magnesium oxide-doped PPLN (MgO:PPLN), pumped by a ytterbium (Yb) fiber laser. The system achieves exceptional performance in power output and conversion efficiency, with a total average power extraction of 11.7 W. This includes 7.1 W of signal radiation at 1.56 μm and 4.6 W of idler radiation at 3.33 μm, with a remarkable extraction efficiency of 73%. This performance is accompanied by superior spectral and spatial beam characteristics, exhibiting exceptional output power stability.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• GUTIÉRREZ MONDRAGÓN, MARIO ALBERTO: Exploring the Dynamics of the beta2-Adrenergic Receptor: Insights from Explainable AI in GPCR Research
  
  Autor/a: GUTIÉRREZ MONDRAGÓN, MARIO ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2025
  Data de lectura: 16/09/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober B6-planta 0
  Director/a de tesi: VELLIDO ALCACENA, ALFREDO | KÖNIG, CAROLINE LEONORE
  Resum de tesi: Els receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) són proteïnes transmembrana que actuen com a mediadors crítics entre els senyals extracel·lulars i les respostes intracel·lulars. Aquestes entitats altament dinàmiques orchestren una àmplia varietat de processos cel·lulars en resposta a diversos estímuls, incloent-hi hormones, neurotransmissors i senyals ambientals. A causa de la seva versatilitat i del seu paper central en la comunicació cel·lular, els GPCRs són objectius farmacològics prioritaris per al tractament d'un ampli espectre de malalties, que va des de la diabetis i l'Alzheimer fins a diverses formes de càncer. Tot i els avenços significatius en la comprensió dels seus paisatges conformacionals dinàmics, els mecanismes moleculars precisos que subjauen a les seves transicions transitòries i complexes, especialment després de la unió de lligands, segueixen sent en gran part desconeguts a causa de la complexitat de les seves estructures. Això suposa un repte important per a la elucidació dels processos que regulen els seus mecanismes de senyalització.En aquesta tesi, aprofitem la gran quantitat d'informació generada per les simulacions de Dinàmica Molecular mitjançant models avançats d'Aprenentatge Automàtic per ajudar a descodificar el complex paisatge conformacional dels GPCRs. Un pas clau en el nostre enfocament consisteix a transformar les dades brutes de MD en formats estructurats més adequats per a l'anàlisi. Les Xarxes Neuronals Profundes, conegudes per la seva capacitat per capturar relacions complexes dins de grans conjunts de dades, constitueixen l'eix metodològic d'aquesta tesi. Combinades amb tècniques d'explicabilitat d'última generació, aquests models no només produeixen classificacions precises, sinó que també revelen mecanismes moleculars que impulsen el comportament dels GPCRs.El nostre objectiu va més enllà de construir models de classificació fiables. Pretenem descobrir patrons crítics i informació que aprofundeixin en la comprensió de la dinàmica dels GPCRs. Centrant-nos en el receptor beta2-adrenèrgic, aspirem a millorar la interpretació del comportament del receptor i a establir un marc sòlid per a aplicacions més àmplies en proteòmica.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• ARIOLI, MATTEO: Novel polyamides containing bio-based units: thermal properties, polymorphic transitions, chemical modifications and evaluation of processing conditions.
  
  Autor/a: ARIOLI, MATTEO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FRANCO GARCIA, MARIA LOURDES
  Resum de tesi: Els nilons, una classe de poliamides lineals, són materials àmpliament coneguts i utilitzats en una gran varietat d'aplicacions. Des de la seva primera producció als darrers anys de la dècada de 1940, aquests polímers han demostrat la seva capacitat per ser utilitzats com a polímers tècnics en la fabricació de cordes, fils, xarxes i peces modelades per injecció destinades a la indústria de l'automòbil i a utensilis domestics. Les seves propietats característiques, com l'alta resistència mecànica i la resistència química i tèrmica, deriven de les seves peculiars conformacions moleculars, caracteritzades per la presència d'enllaços d'hidrogen fortament desenvolupats entre els grups amídics de les macromolècules. Les diferents organitzacions de les cadenes polimèriques confereixen als nilons una estructura cristal·lina múltiple. Amb el desenvolupament de la tecnologia, els nilons han estat utilitzats en aplicacions modernes, com la impressió 3D, en el camp de l'electrònica com a materials triboelèctrics i en biomedicina com a sutures, parts de pròtesis, implants dentals i catèters.En les darreres dècades, s’ha dedicat una atenció creixent a l’estudi de nilons no convencionals, basats en monòmers derivats de recursos naturals o que contenen cadenes de carboni amb nombres senars, fet que ha permès una comprensió més profunda d’aquests materials i ha obert el camí a noves aplicacions.En aquest sentit, aquesta tesi doctoral s'ha desenvolupat tenint en compte una nova sèrie de nilons derivats de derivats biobasats del pimèlic i que contenen monòmers amb un nombre senar de carbonis. El treball de la primera part es dedicarà a la seva síntesi, la caracterització cristal·lina i l’estudi del comportament tèrmic, aprofitant diverses tècniques, incloent instruments analítics basats en llum de sincrotró.La segona part de la tesi s’ha centrat en la síntesi de polèsteramides que contenen una unitat bioactiva d’anell de triazol. La inclusió d’enllaços èster a les cadenes macromoleculars permet la introducció d’un grup degradable, obtenint un material que posseeix les característiques d'una poliamida combinades amb la bioaplicabilitat d'un polièster. L’anell de triazol, incorporat a les macromolècules mitjançant una reacció "click" alquí-azida en un sol pas, ha estat estudiat posteriorment per la seva bioactivitat com a agent antimicrobià, antibacterià i antiinflamatori.Finalment, s’ha testat una aplicació real d’un niló comercial de tipus senar-parell. S’ha utilitzat una màquina de motlleig per injecció per a mesures de raigs X in situ, instal·lant l’equip directament en una línia de feix de sincrotró. Amb aquesta configuració, la màquina s’ha utilitzat per a l’estudi directe del comportament dels materials polimèrics durant el procés de motlleig per injecció.
  
• GAMBOA RIVERA, JILLIAN TRICIA: Development of conducting materials as electrodes for biomedical sensors
  
  Autor/a: GAMBOA RIVERA, JILLIAN TRICIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/06/2025
  Data de lectura: 22/09/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTSALA POLIVALENT EDIFICI IEDF. I, PLANTA 0, ESPAI I.0.1AVDA. EDUARD MARISTANY 16 (08019) BARCELONA934137400
  Director/a de tesi: TORRAS COSTA, JUAN | ESTRANY CODA, FRANCISCO
  Resum de tesi: El cost de l’atenció sanitària és una preocupació creixent arreu del món, impulsada tant per l'aparició de noves malalties com per la progressió de patologies relacionades amb l'estil de vida. Per aquest motiu, s'espera que la despesa en investigació relacionada amb la salut augmenti durant la pròxima dècada. Una de les principals línies d'investigació són els biosensors, que han demostrat un gran potencial per millorar l'atenció als pacients, com ho demostra l'èxit de sensors com els glucòmetres. Els biosensors poden ajudar no només en la detecció de malalties, sinó també en el seguiment regular de l'estat dels pacients.En aquest treball es van desenvolupar nous materials basats en polímers conductors i punts quàntics de carboni per utilitzar com a elèctrodes en diversos biosensors. El treball es divideix en quatre parts diferents, cadascuna centrada en un material i aplicació diferents.En la primera part, es va desenvolupar un elèctrode de pel·lícula fina basat en la dopació de PEDOT amb punts quàntics de carboni, sintetitzat mitjançant electropolimerització. Es van dur a terme optimitzacions de la quantitat de dopatge, així com caracteritzacions químiques i morfològiques de les pel·lícules. Posteriorment, les pel·lícules es van depositar sobre un substrat i sobre un transistor orgànic electroquímic per a la detecció electroquímica de dopamina.En la segona part, els punts quàntics de carboni es van utilitzar en un immunosensor. Primer es van immobilitzar a la superfície d'un elèctrode de carboni per millorar-ne l'electroconductivitat i després es van funcionalitzar amb anticossos per obtenir un sensor altament selectiu. Es van realitzar caracteritzacions electroquímiques i químiques per a cada capa successiva. Finalment, l'immunosensor resultant es va provar contra l'antigen D-dímer mitjançant espectroscòpia d'impedància electroquímica.La tercera i quarta parts se centren en hidrogels de polímers conductors, on la matriu principal de l'hidrogel es va barrejar amb el polímer conductor PEDOT:PSS, juntament amb altres additius. En la tercera part, l'hidrogel principal utilitzat va ser PVA modificat amb àcid tànnic per augmentar-ne la resistència i amb punts quàntics de carboni per millorar-ne l'electroactivitat; mentre que en la quarta part es va utilitzar un hidrogel a base de GelMA modificat amb alginat. En ambdós treballs es va dur a terme l'optimització de les quantitats d'additius, així com l'estudi dels efectes individuals i sinèrgics dels components en diverses característiques, com les propietats mecàniques i electroquímiques. Finalment, l'hidrogel basat en PVA es va utilitzar com a sensor de pressió, mentre que l'hidrogel basat en GelMA es va emprar com a plataforma de cultiu cel·lular 3D per a un sistema de monitoratge cel·lular basat en impedància.En conjunt, aquesta tesi doctoral demostra l'aplicació de diverses tècniques i materials en el desenvolupament de nous biomaterials conductors per a sensors biomèdics. Aquests materials innovadors podrien servir com a base per als biosensors de pròxima generació, amb el potencial de millorar l'atenció als pacients i la qualitat de vida.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• ALVAREZ BEAUMONT GRAYEB, LORENA DENISSE: Alvar Aalto. Maison Louis Carré. Del concepto a la obra: Procesos compositivos e influencias culturales
  
  Autor/a: ALVAREZ BEAUMONT GRAYEB, LORENA DENISSE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SAUQUET LLONCH, ROGER JOAN | LINARES SOLER, ALFREDO
  Resum de tesi: Alvar Aalto va ser un dels arquitectes més importants del segle XX i una figura clau en la història del disseny. Va formar part del que s’anomena el Moviment Modern i és considerat un dels grans mestres de l’arquitectura d’aquell període. Tot i que gran part de la seva obra ha estat àmpliament estudiada, la Maison Louis Carré ha rebut menys atenció degut al seu caràcter privat fins a l’any 2007. Construïda entre 1957 i 1959 a Bazoches-sur-Guyonne (Yvelines), prop de París, aquesta casa va ser dissenyada per a Louis Carré, un reconegut marxant i col·leccionista d’art modern francès. Donada la limitada disponibilitat de fonts publicades, tant específiques com generals, aquest estudi pretén ser una aportació que ofereixi noves dades sobre la Maison Louis Carré i l’arquitectura d’Alvar Aalto.La informació continguda en aquesta recerca s’ha anat “construint” principalment a través de la recopilació de documents d’època, visites in situ i entrevistes amb persones vinculades a l’edifici. Té com a objectiu analitzar el procés subjacent en el disseny i la construcció de l’obra, mitjançant la identificació d’estratègies projectuals emprades per l’arquitecte.En primer lloc, s’aborda una aproximació al context històric, social, artístic i arquitectònic tant de l’època de l’arquitecte com anterior; així mateix, s’analitzen algunes influències de diverses tradicions arquitectòniques —particularment de Finlàndia, Grècia, Itàlia i el Japó— la presència de les quals es reconeix en certs elements formals i conceptuals de l’habitatge, cosa que suggereix una possible font d’inspiració en aquestes cultures.A continuació, s’estudia la influència de la relació entre el client i l’arquitecte, que va ser determinant en la definició del programa arquitectònic i les decisions de projecte. També es considera la implicació dels Aalto i de Louis Carré en la realització de l’edifici, ja que es tracta d’una obra de gran complexitat logística que no hauria estat viable sense el compromís sostingut de les tres parts. Igualment, s’examinen els elements finesos i nòrdics incorporats per l’arquitecte, integrats en el disseny en funció de l’estil de vida del client, així com de la cultura i el paisatge francesos, la qual cosa va permetre una síntesi coherent entre ambdues cultures.Finalment, es proposa una anàlisi amb un enfocament més tècnic del procés projectual desenvolupat per l’arquitecte, des de la visita inicial al lloc fins a la finalització de l’obra, abordant aspectes de disseny, estratègies mediambientals, funcionalitat, materialitat i estructura, amb la voluntat d’oferir una visió integral de la realització de la Maison Louis Carré.Aquest edifici és especial dins del repertori d’Alvar Aalto, no només perquè es troba en un context nou com és França, sinó perquè, més enllà de la seva estètica i atemporalitat, pertany a un període en què l’arquitecte ja havia assolit gran part de la seva maduresa professional. Això es fa evident en el seu enfocament projectual i en la intervenció del paisatge, que integren una sèrie de tècniques constructives totalment innovadores que aconsegueixen projectar la cultura i les interpretacions de la seva època, però que, al mateix temps, fan que l’obra encara avui mantingui un llenguatge propi, suggeridor, dinàmic i d’una qualitat i originalitat excepcionals conservades al llarg del temps.Però, què podem aprendre avui d’Alvar Aalto? De quina manera l’arquitectura actual podria assolir aquella qualitat i originalitat reflectides clarament en la bellesa atemporal d’aquesta obra? Respondre aquestes qüestions i demostrar que la vigència dels valors conceptuals, compositius i estètics presents a la Maison Louis Carré podria enriquir la pràctica arquitectònica contemporània si es reinterpreten d’acord amb les possibilitats tècniques i productives actuals, és el que ens porta a desenvolupar aquesta recerca.
  
• BACH, ANNA KAARINA: Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser and the Hexenhaus. The added value of the conglomerate ordering
  
  Autor/a: BACH, ANNA KAARINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
  Resum de tesi: Entre 1985 i 2002, els arquitectes britànics Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, un modest edifici d'entramat de fusta a Bad Karlshafen, Alemanya, en una de les cases més notables de finals del segle XX. Mitjançant addicions, extraccions, edificis satèl·lit, operacions de mobiliari i rutes alternatives, van redefinir la relació entre la casa i el seu entorn. Aquest procés va fomentar una estreta relació amb el seu client, Axel Bruchhäuser, que encara resideix a la casa.Aquesta investigació proporciona un estudi detallat del procés de disseny i construcció de la Hexenhaus, utilitzant nous materials gràfics per il·lustrar la seva evolució cronològica. La tesi examina 22 intervencions diferents, considerant-les tant com a elements individuals com a parts del projecte general. Ofereix una visió d'un període important però menys conegut en les carreres dels Smithson, que abasta des de finals dels anys 70 fins a les seves morts (Alison el 1993 i Peter el 2003). La Hexenhaus resumeix els temes recurrents dels Smithson, com el territori i la estructura, la resposta al lloc, la lògica interna del projecte i l'efímer enfront del permanent.L'arquitectura de la Hexenhaus s'examina en el context de l'obra més àmplia dels Smithson i les condicions úniques del projecte, marcades per un procés de disseny estès que va transcendir la relació convencional entre arquitecte i client. La tesi se centra en la Hexenhaus, aprenent de les seves condicions i estratègies úniques, i il·luminant un període obscur de la trajectòria professional dels Smithson. La casa s'interpreta a través del concepte d'Ordenació Conglomerada, vinculant la seva forma a les idees i observacions madures dels Smithson.Dues visites preliminars el 2013 i 2015 i els viatges de recerca posteriors a la casa i a l'Arxiu Tecta el 2018, 2019 i 2023 van proporcionar informació essencial de primera mà i arxivística. La reorganització dels documents de la Hexenhaus a l'Arxiu Tecta el 2018 va oferir una visió crucial de materials com plans, esbossos, actes de reunions, notes, cartes i postals, que es van convertir en el focus d'un estudi detallat. El material gràfic produït pels Smithson i la seva correspondència amb Axel Bruchhäuser il·lustren la seva estreta relació intel·lectual i revelen les complexitats del procés de disseny.L'examen directe de la Hexenhaus va proporcionar informació precisa, incloent-hi mesures exactes, fotografies i entrevistes gravades en àudio amb Axel Bruchhäuser. La tesi considera la Hexenhaus com una col·lecció de microarquitectures i objectes que formen un organisme viu i en evolució. En conseqüència, la investigació s'estén més enllà de la casa per incloure un inventari detallat del seu mobiliari i objectes diversos que juguen un paper crucial en l'experiència arquitectònica i el procés de disseny de la Hexenhaus.La tesi exemplifica una arquitectura acumulativa que respon a la preexistència, abraçant el 'trobat' com una situació de la qual aprendre i contribuir. El temps incrustat en el procés permet que l'arquitectura sigui provada, ajustada i corregida al llarg d'un desenvolupament estès, posicionant la Hexenhaus com una conclusió oberta al treball de tota la vida d'Alison i Peter Smithson.
  
• DE LA FUENTE GONZÁLEZ, FÉLIX: Arquitectura Comparada
  
  Autor/a: DE LA FUENTE GONZÁLEZ, FÉLIX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/07/2025
  Data de lectura: 02/09/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc. Técnica Sup. Arquitectura de Bcn)-Pl Baja-Sala GradosAv. Diagonal, 649-651-BCN(MEET: https://meet.google.com/fva-tfab-tgu; 10:30 h)
  Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA | MONTEYS ROIG, FCO JAVIER
  Resum de tesi: —I—L’arquitectura és una forma d’ordenar les peces del món d’acord amb les seves afinitats recíproques, i això involucra comparar. Perquè la veu “arquitectura”, a part de remetre’ns a com els edificis, les ciutats, el territori i els objectes troben la seva forma i intel·ligència tècnica en funció d’allò humà que contenen en si mateixos, ens remet també a una altra noció, potser, més elemental: que una arquitectura és un ordre significatiu entre les coses, un ordre associatiu i deliberat, un ordre fonamentat en el lligam que ofereixen les afinitats íntimes entre les coses. Descobrir aquestes afinitats, construir-les i examinar-les comporta col·locar-les dins d’un espai comparatiu on aquestes es facin llegibles entre les peces, en les seves interdistàncies. D’aquesta manera sovint ens assabentem d’arguments insospitats entre imatges que difícilment podríem apreciar individualment, sense cap relació, sense arquitectura.—II—L'Arquitectura Comparada és un camp del coneixement fonamentat sobre tres bases. La primera és una metodologia específica, el mètode crític comparat, en la seva doble faceta d’anàlisis i hermenèutica, i en el seu enfocament transversal basat en les afinitats entre les coses. En Arquitectura Comparada el mètode és sobirà i anterior a les temàtiques, doncs la seva aplicació incisiva sobre objectes col·leccionats serà la que “activi” les seves relacions i faci aflorar arguments segons les posicions i distàncies relatives. La segona base és el seu objecte d’estudi, que són les formes i els conceptes de la cultura material: les dels edificis, dels objectes, del territori, de les ciutats i del paisatge, i també les formes pures de la tècnica... formes, al capdavall, projectades per l’home en funció del seu coneixement i sensibilitat. Per últim, la tercera base de l’Arquitectura Comparada és que el seu projecte es construeix amb dos dispositius crítics: el muntatge comparatiu i l’assaig comparatiu, ambdós igualment intencionats i representatius com a anàlisis, ja sigui en el llenguatge visual o en el de les paraules.—III—L'Arquitectura Comparada s’alinea amb l’esperit de tantes d’aquelles ciències comparatives que germinaren al llarg del segle XIX en camps molt diversos del coneixement com una autèntica “cultura de la comparació”: Anatomia Comparada, Fisiologia Comparada, Lingüística Comparada, Mitologia Comparada, Geologia Comparada, Literatura Comparada, etc. Totes elles compartiren una mirada genuïna que comportava adoptar el mètode crític comparat com a principi constructiu i l’espai de les afinitats com a espai de pensament i d’investigació. Però si alguna cosa tingueren en comú aquelles ciències de la comparació, fou saber treure profit d’un ambient on regnava l’accessibilitat i l’abundància del material d’estudi, partint de la manipulació de copioses col·leccions en un afany per ordenar críticament llurs peces per esclarir llurs atribuïts recíprocs, llurs qualitats invariables i transversals.—IV—Avui, les imatges de la cultura material se’ns presenten en xarxes socials i publicacions web en tal grau d’hiperaccessibilitat i d’hiperabundància que semblaria que aquella condició decimonònica d’allò fragmentari i inconnex assolís ara un estat límit darrer en perpètua crisis. En tant que les ciències de la comparació esperonen el coneixement entre allò desubicat i inconex, l’Arquitectura Comparada sembla especialment afinada a aquesta condició hipermoderna dels nostres dies, per oferir-nos un al·licient crític amb el qual poder-nos moure en la copiositat, la simultaneïtat i la sincronia de publicacions i xarxes socials. Aquesta tesi presenta l’Arquitectura Comparada de forma autocontinguda, com un camp del coneixement reconeixible i amb un potencial de desenvolupament sense precedents de la mà de la imatge contemporània, reproduïda digitalment. La tesi consta del volum homònim dedicat a les inquietuds teòriques, i d’un annex titulat “emparellats i múltiples” dedicat a la faceta pràctica del fet de comparar.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• SAVADKOOHI, MARJAN: Evaluating harmonized equivalent black carbon mass concentration and source apportionment for air quality assessment
  
  Autor/a: SAVADKOOHI, MARJAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/06/2025
  Data de lectura: 06/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Multimèdia B3 - Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona
  Director/a de tesi: PANDOLFI, MARCO | ALASTUEY UROS, JOSE ANDRES
  Resum de tesi: El carboni negre (BC), estimat de mesures d’absorció òptica, s’ha convertit en una mètrica clau per a la qualitat de l’aire (QA) pel seu impacte en el clima i la salut. Com que no es pot mesurar directament, la seva estimació comporta inconsistències. La nova directiva europea sobre QA n’exigeix el control en supersitges de monitoratge i el recomana en zones crítiques de contaminació atmosfèrica, definint-lo com aerosols carbonosos mesurats per absorció de llum. En ciència atmosfèrica, el carboni negre equivalent (eBC) és la concentració de massa derivada de l’atenuació de llum per partícules captades en filtres, mesurada mitjançant fotòmetres d’absorció (FAP). L’atenuació es transforma en coeficient d’absorció (babs) i després en eBC, utilitzant valors predefinits d’absorció de massa (MAC), o poden ser calibrades amb carboni elemental (EC). Tot i els avenços normatius, persisteixen reptes per quantificar l’eBC i contribuir a les fonts, a causa de la manca d’un mètode de referència i de diferències operatives entre ubicacions. Aquesta tesi aborda aquestes limitacions harmonitzant mesures, refinant l’estimació d’eBC i millorant els mètodes de contribució de fonts, integrant eines computacionals avançades per millorar la interpretabilitat de les mesures d’eBC.S’han analitzat dades ambientals d’eBC de més de 50 llocs a Europa de fons urbà (UB), trànsit (TR), suburbà (SUB) i fons regional (RB) per estudiar-ne la variabilitat espacial i temporal. En una primera fase, les mesures harmonitzades van mostrar una disminució clara d’eBC: TR > UB > SUB > RB, amb un gradient nord coherent amb altres contaminants. Es va observar una gran variabilitat estacional, amb màxims a l’hivern en UB i SUB per l’ús de calefaccions domèstiques i la reduïda barreja atmosfèrica. Aquesta metodologia també es va aplicar als EUA, on les emissions de gasolina i dièsel van disminuir, però l’eBC va augmentar per incendis forestals. Es va estimar l’eBC de fonts líquides (eBCLF) i sòlides (eBCSF) amb dades de l’Aethalòmetre (AE33) i el seu model comú. Tot i les limitacions, el mètode va mostrar domini d’eBCLF, mentre que eBCSF es va mantenir estable. La tendència descendent de l’eBCLF es va associar a la reducció del dièsel, mentre que l’eBCSF es va mantenir o va augmentar, indicant un ús persistent de combustibles sòlids. A la segona fase es va explorar la variabilitat espaiotemporal dels valors MAC segons el lloc i l’instrument, utilitzant dades conjuntes d’EC i absorció. L’ús de MAC nominals va sobreestimar l’eBC fins a un 50%, mentre que els MAC específics en van millorar la precisió. La forta dependència estacional va indicar la necessitat d’una calibració contínua. En la tercera fase, es van refinar les contribucions de fonts derivant exponents d’absorció (AAE) específics per lloc amb les dades de l’AE33. Un mètode percentil validat amb traçadors químics va permetre estimar AAELF i AAESF. Els resultats van mostrar que els valors fixos d’AAE no són aplicables universalment, cosa que reforça l’ús de valors específics per lloc i estació. Finalment, la integració de dades òptiques i químiques amb anàlisis de factors va millorar l’estimació de fonts. Es van desenvolupar models d’aprenentatge automàtic com a sensors virtuals d’eBC, amb bona transferència entre llocs i utilitat per al monitoratge de la QA. Aquesta tesi estableix les bases per a una estandardització del monitoratge de l’eBC, donant suport a la seva inclusió com a contaminant regulat i reforçant el seu paper en les polítiques d’aire i clima.
  
• VERA BURAU, MARIA ALEJANDRA: Estrategias para una Extracción Sostenible en Minería de Superficie
  
  Autor/a: VERA BURAU, MARIA ALEJANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/06/2025
  Data de lectura: 10/09/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa
  Director/a de tesi: SANMIQUEL PERA, LLUIS | BASCOMPTA MASSANÈS, MARC
  Resum de tesi: La mineria és un sector fonamental per al desenvolupament econòmic global; no obstant això, enfronta desafiaments significatius relacionats amb els impactes ambientals de les seves operacions i la creixent demanda de pràctiques sostenibles i responsables per part dels grups d'interès. Per a garantir la viabilitat a llarg termini del sector, és essencial la implementació d'innovacions tècniques i estratègies que optimitzin costos, terminis i productivitat, integrant al mateix temps criteris de sostenibilitat des d'una perspectiva holística.El present estudi analitza la incorporació dels criteris ESG (Environmental, Social and Governance) en les etapes inicials de l'enginyeria, el disseny i la planificació minera, a través de l'anàlisi de dos casos d'estudi en mineria de superfície. En el primer cas, s'avaluen diferents escenaris econòmics i de disseny mitjançant la integració de paràmetres tècnics i econòmics, comparant models de flota en termes de costos operatius, eficiència productiva, consum de combustible i emissions de CO₂. En el segon cas d'estudi, s'incorporen criteris ESG des de la fase de modelamiento geològic mitjançant la inclusió de variables específiques, combinant aspectes tècnics, econòmics i socioambientales, com ara el consum energètic, les emissions i la inversió en capital humà.Els resultats d'aquesta recerca evidencien que la integració primerenca de criteris ESG en la planificació minera permet no sols optimitzar el rendiment econòmic, sinó també minimitzar els impactes negatius sobre el medi ambient i les comunitats. D'aquesta manera, es fomenta el desenvolupament de projectes miners que siguin econòmicament viables, ambientalment responsables i socialment acceptables, reduint la incertesa i enfortint la llicència social per a operar.
  

SOSTENIBILITAT

• ROURA SALIETTI, MIREYA: Reuse of ICT devices as commons: A property rights governance model for collective access
  
  Autor/a: ROURA SALIETTI, MIREYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Comprendre el paper dels drets de propietat en la gestió dels dispositius de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, principalment ordinadors, és fonamental per abordar el malbaratament de recursos i aconseguir els objectius d'inclusió digital i sostenibilitat. Tot i que l'adquisició, l'ús i la disposició dels dispositius TIC estan predominantment regits per la propietat individual, els ecosistemes de reutilització demostren beneficis significatius. En aquests ecosistemes, diversos actors col·laboren per recuperar dispositius TIC descartats, reacondicionar-los, mantenir-los i lliurar-los a poblacions vulnerables amb un cost ambiental i econòmic mínim.Basada en la teoria dels Recursos d’Us Comú, aquesta tesi introdueix un model que aplica un enfocament de propietat comunitària per governar la reutilització dels dispositius TIC, utilitzant el marc del paquet de drets per organitzar i gestionar els ecosistemes de reutilització. Basat en la iniciativa eReuse, desenvolupada mitjançant investigació-acció per una comunitat multilateral involucrada en el reacondicionament d'ordinadors per a la inclusió social a Espanya, el model captura patrons d'acció col·lectiva, classifica els participants segons els seus rols i mapeja els drets de propietat que subjeuen les seves interaccions, assegurant relacions justes dins l'ecosistema. Per avaluar la seva idoneïtat i aplicació en contextos iberoamericans, el model va ser avaluat en tres ecosistemes de reutilització a l'Argentina i l'Uruguai. Els resultats indiquen que, tot i que sovint és necessària una adaptació local, el model funciona en la pràctica i mostra un gran potencial per informar el disseny de la governança en ecosistemes de reutilització TIC culturalment alineats.El model s’operacionalitza a través de dues eines digitals, DeviceHub i Workbench, que faciliten la traçabilitat dels canvis de propietat en els dispositius al llarg del seu cicle de vida, a més de capturar mètriques detallades d'ús i rendiment. En eReuse, es va trobar que aproximadament el 46% dels dispositius descartats i donats podrien ser reutilitzats, el que posa de manifest el reciclatge prematur dels equips funcionals a causa de criteris com l'obsolescència comptable o per programari. Dades recollides a través d'aquestes eines també permeten una mesura més precisa de l'estimació de l'impacte i donen suport a la creació d'indicadors per comparar estratègies d'inclusió digital en diverses regions i escenaris. Els resultats mostren que l'eficiència en termes de CO2 equivalent de la reutilització de dispositius varia des d'un 30% en àrees amb una major proporció d'energies renovables fins a un 5% en regions dependents de fonts d'energia fòssil, en comparació amb l'adquisició de dispositius nous. Això subratlla que la reutilització no és inherentment eficient, sinó que depèn de factors contextuals. A més, aquests resultats ressalten la necessitat de comptar amb dades més granulars per ajustar aquestes estimacions i obtenir una millor comprensió de l'impacte de la reutilització de les TIC en diferents contextos.Finalment, aquest model de governança va ser avaluat a través d'estudis de cas pràctics en contextos del món real. Els nostres resultats demostren que l'èxit o fracàs de la reutilització depèn del context sociocultural i de barreres com assegurar el manteniment a llarg termini i la usabilitat, barreres que es mitiguen més eficaçment en iniciatives de reutilització servititzades, on els mantenidors i agents TIC asseguren el rendiment dels dispositius davant els ràpids canvis tecnològics. Aquests resultats contribueixen a tancar la bretxa entre els objectius de sostenibilitat i la governança TIC, destacant el paper dels ecosistemes de reutilització habilitats digitalment en la promoció de transicions digitals equitatives i de baix carboni, així com en la generació d'oportunitats d'ocupació local.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• CHE MUSTAPA, MUHAMMAD ADZRAN: Consumer Preferences and Acceptance for Sustainable Food Systems
  
  Autor/a: CHE MUSTAPA, MUHAMMAD ADZRAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 18/06/2025
  Data de lectura: 25/09/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Graus de l'EEABB, Campus del Baix Llobregat-UPC, C. Esteve Terradas 8, Castelldefels // I en sessió pública al meet.google.com/sph-anam-gqv
  Director/a de tesi: KALLAS CALOT, ZEIN
  Resum de tesi: A mesura que els consumidors prenen consciència dels impactes en la salut, l’ètica i el medi ambient derivats de les seves eleccions alimentàries, s’està produint un gir cap a sistemes alimentaris sostenibles. Aquesta tesi explora les preferències dels consumidors, la seva disposició a pagar (DAP) i els factors que influeixen en l’acceptació de productes alimentaris innovadors i sostenibles a través de set estudis empírics.El primer estudi examina la disposició a consumir (DAC) productes d’origen animal alimentats amb insectes per part dels consumidors espanyols. Una enquesta a 1.260 individus, analitzada amb les proves de Kruskal–Wallis i Mann–Whitney U, revela una incertesa significativa, amb una major acceptació per part de les dones. Els factors clau que influeixen en la DAC són la situació financera, l’edat i el nivell educatiu.El segon estudi analitza l’efecte dels contextos informatius en la DAP per productes d’animals alimentats amb insectes mitjançant un model de Heckman amb 1.006 respostes. Els resultats indiquen primes de DAP del 21% al 31%, i mostren que un nivell educatiu més alt, l’hàbit de comprar en línia i fer compres als mercats municipals augmenten la probabilitat de DAC.El tercer estudi avalua la DAP per productes d’aqüicultura ecològica, centrant-se en el llobarro ecològic. Una enquesta a 1.300 consumidors, analitzada amb regressió logística binària, revela una prima de DAP de 2,26 € (25%). L’edat, l’estabilitat financera i atributs com el preu, l’origen i la frescor influeixen significativament en la DAP.El quart estudi examina l’acceptació sensorial dels productes d’origen vegetal per part dels consumidors espanyols. Les dades de 132 participants, analitzades amb SPSS i PLS-SEM, mostren que el control percebut del comportament, les percepcions sensorials, les actituds i el tast informat influeixen significativament en la intenció de compra.El cinquè estudi investiga l’acceptació i la DAP per gnocchi elaborats amb llegums mitjançant el mètode d’oferta BDM (Becker–DeGroot–Marschak). Una avaluació hedònica amb 127 consumidors revela actituds moderades cap als productes de llegums. El tast impacta negativament la DAP, mentre que el nivell educatiu, els ingressos, la percepció del suport governamental i els atributs sensorials la condicionen.El sisè estudi analitza els patrons de consum de substituts de carn a Europa utilitzant dades de Mintel de 5.000 consumidors en quatre països. Més de la meitat han reduït el consum de carn vermella, amb els alemanys mostrant el nivell més alt d’adherència vegana. Les dones consumeixen menys carn i tenen més predisposició a reduir-ne el consum. Les preocupacions econòmiques i de sostenibilitat motiven aquesta reducció, amb preferències per productes d’origen local, naturals i similars a la carn.El setè estudi realitza una metanàlisi sobre la DAP dels consumidors per productes de cadenes curtes de subministrament alimentari (CCSA) a partir de 47 estudis. Els resultats indiquen una prima mitjana del 34,5%, amb el gènere, l’educació, l’any de l’estudi, l’edat, la regió, la categoria del producte i els atributs de sostenibilitat com a factors influents. Els productes ecològics reben la DAP més alta, amb la carn, l’aviram, els lactis i la mel com a categories destacades.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• LLAVERIA GODOY, DAVID: Neural Network-Based Data Processing for Satellite Imagery in Small Satellite Earth Observation Missions
  
  Autor/a: LLAVERIA GODOY, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/07/2025
  Data de lectura: 09/09/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala de Graus ETSETB, Edifici C4, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE
  Resum de tesi: La creixent disponibilitat i miniaturització dels sensors satel·litals ha permès que els CubeSats esdevinguin plataformes potents per a l’Observació de la Terra (EO). Tot i el seu petit format i baix cost, els CubeSats poden proporcionar informació geofísica d’alta resolució, sempre que se superin les seves limitacions intrínseques: potència disponible, capacitat de processament, emmagatzematge i ample de banda de descàrrega. Aquesta tesi explora el desenvolupament i implementació de metodologies de processament de dades eficients que puguin operar dins d’aquests límits. En traslladar part del flux de processament des del segment terrestre al mateix satèl·lit, es busca habilitar una anàlisi autònoma i en temps real a bord, reduint el volum de dades transmeses i augmentant la rapidesa i el valor científic dels productes generats.Amb aquest objectiu, la tesi presenta una sèrie de contribucions algorítmiques que abracen tant tècniques tradicionals de processament de senyal com enfocaments d’aprenentatge automàtic, incloses les xarxes neuronals. En primer lloc, es proposa una metodologia lleugera de restauració per mitigar la degradació d’imatges causada per les vibracions induïdes pel sistema de determinació i control d’actitud (ADCS) en imatges òptiques d’alta resolució adquirides per CubeSats. El mètode es basa exclusivament en telemetria inercial, estimant un filtre de desenfocament espacialment variant i aplicant una deconvolució regularitzada amb un cost computacional mínim.En segon lloc, es presenta una arquitectura de xarxa neuronal en dues etapes per estimar la Concentració de Gel Marí (SIC) i l’Extensió de Gel Marí (SIE) a partir de dades radiomètriques en banda L i reflectometria GNSS (GNSS-R) obtingudes per la missió FSSCat. La primera xarxa estima mapes SIC/SIE de resolució grossa utilitzant la radiometria i variables auxiliars, mentre que la segona millora la resolució al llarg dels punts de reflexió GNSS-R, combinant així les fortaleses complementàries dels dos sensors.En tercer lloc, es proposa l’algorisme de Selecció i Ordenació Seqüencial de Bandes (SBSR) per a la reducció de dimensionalitat en imatges hiperespectrals. Aquest mètode no supervisat empra mètriques simples i interpretables, l’entropia i la correlació espectral, per seleccionar iterativament les bandes que maximitzen la informació i minimitzen la redundància. La seva baixa complexitat computacional el fa ideal per a una execució embarcada.Finalment, l’enfocament SBSR s’estén mitjançant un model basat en una Xarxa Neuronal Convolucional (CNN), capaç de fer la selecció de bandes directament sobre dades hiperespectrals amb desalineació parcial entre bandes, típicament adquirides amb sensors de tipus "pushbroom" en CubeSats. La CNN processa matrius de correlació i autocorrelació per generar puntuacions de rellevància espectral, permetent una selecció robusta sense necessitat de alineament espacial previ.Tots els mètodes han estat validats amb dades reals de les missions PRISMA i FSSCat, així com amb escenes hiperespectrals de referència (Indian Pines, Houston 2018). Els resultats demostren que els algorismes proposats aconsegueixen un rendiment comparable o superior al dels enfocaments existents, reduint dràsticament tant el cost computacional com el volum de dades.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• GHAFFARI POUR JAHROMI, NEGIN: The geometry of vision: A comparative study of Persian architecture and miniature painting as a unified system (Ilkhanid and Timurid periods)
  
  Autor/a: GHAFFARI POUR JAHROMI, NEGIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/05/2025
  Data de lectura: 25/09/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de Grados Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: AZARA NICOLAS, PEDRO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral explora els fonaments geomètrics compartits entre l'arquitectura persa i la pintura en miniatura durant el període comprès entre els anys 1256 i 1550, que abasta les èpoques ilkànida, timúrida i l’inici del període safàvida. L’estudi defensa que ambdues formes artístiques es regeixen per un sistema visual i simbòlic unificat, arrelat en la cosmologia persa i les tradicions intel·lectuals islàmiques.Mitjançant una metodologia interdisciplinària que combina la recerca històrica, l’anàlisi visual i la reconstrucció geomètrica amb eines com AutoCAD, Illustrator i Rhino, l’estudi examina paral·lelament estructures arquitectòniques (cúpules, iwans, patis) i composicions pictòriques. Les fonts analitzades inclouen plànols arquitectònics, tractats de matemàtics com Buzjani, Al-Biruni i Al-Kashi, així com manuscrits il·lustrats conservats en col·leccions com la de la Bibliothèque nationale de France.La tesi demostra que tant l’arquitectura com la pintura en miniatura utilitzen estratègies espacials similars: composicions en capes, profunditat simbòlica i ordre geomètric, evitant la perspectiva lineal per construir espais contemplatius i immersius. Es posen de manifest elements recurrents com la geometria ornamental, els motius de jardí i els símbols arquitectònics en ambdós àmbits.Els estudis de cas comparatius alineen representacions miniades amb edificis reals, revelant correspondències formals i conceptuals. Aquests resultats suggereixen que la cultura visual persa funcionava com un sistema coherent, on la geometria operava tant com a principi estètic com a reflex de l’harmonia divina.Tot establint ponts entre les tradicions artístiques i arquitectòniques, la recerca proposa un nou model interdisciplinari per a l’estudi de l’art islàmic i posa en relleu la continuïtat cultural entre les pràctiques intel·lectuals, visuals i espacials dins la civilització persa. La geometria de la visió ofereix una nova mirada per comprendre com la cultura visual persa articula una geometria unificada de l’espai, el símbol i l’esperit.