Tesis en dipòsit públic

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• SIERRA HERMOSID, PABLO LEONEL: Interoperable dynamics-based structural health monitoring framework for civil engineering structures.
  
  Autor/a: SIERRA HERMOSID, PABLO LEONEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/06/2024
  Director/a de tesi: MARTINEZ GARCIA, JAVIER | CHACÓN FLORES, ROLANDO ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: OLLER MARTINEZ, SERGIO HORACIO
       SECRETARI: LEONTIEN LANTSOGHT, EVA OLIVIA
       VOCAL: ADAM MARTÍNEZ, JOSE MIGUEL
  Resum de tesi: Els mitjans utilitzats per dur a terme el manteniment i control de les infraestructures requereixen una modernització ja que, actualment, aquests estan basats en procediments com són les inspeccions visuals, que es fan de forma esporàdica en la major part d¿actius i que donen resultats que depenen en gran manera del tècnic que ha fet la inspecció. Davant el fet que un nombre significatiu d¿estructures està arribant al final de la seva vida útil, els gestors es veuen en la necessitat de desenvolupar i aplicar mètodes més intel·ligents i continus d¿avaluació d¿aquestes estructures amb l¿objectiu d¿augmentar la seva vida útil per raons ecològiques i econòmiques. En aquest context, el monitoratge de la salut estructural (SHM, en les seves sigles en anglès) ha guanyat gran rellevància a les darreres dècades per la seva capacitat per prevenir col·lapses en servei i optimitzar els plans de manteniment. Tanmateix, la transferència d¿aquesta tecnologia a estructures senzilles i comuns no s¿ha produït encara, en part degut a l¿alt cost dels equipaments, a què les solucions existents no són prou robustes i escalables, i a què la investigació se centra en aspectes i aplicacions concretes en comptes d¿oferir solucions integrals. Per solucionar aquest problema, aquesta tesi presenta un marc interoperable d¿SHM basat en la resposta dinàmica de l¿estructura i desenvolupat per poder ser aplicat a diferents tipus d¿estructures d¿enginyeria civil, en especial a aquelles de mida mitjana. Es proposen un conjunt d¿eines per plantejar el problema de forma integral, econòmica, escalable i flexible. En primer lloc, s¿ha desenvolupat un equipament de mesura, basat en sensors i micro-controladors de baix cost, per recollir dades d¿acceleració de l¿estructura. S¿ha desenvolupat una aplicació d¿Anàlisi Modal Operacional (OMA) per extreure els paràmetres dinàmics de l¿estructura a partir de les dades d¿acceleració obtingudes durant el seu estat de servei. S¿ha proposat un algoritme d¿identificació del dany que fa ús dels paràmetres que es poden obtenir utilitzant la plataforma d¿OMA i l¿equip de mesura. A més, aquesta tesi tracta el flux d¿informació del procés d¿SHM i integra totes les eines esmentades en una plataforma de bessó digital (DT). S¿han realitzat tres estudis de casos numèrics, dos estudis de casos de laboratori i tres estudis de casos a escala real. Aquests estudis no sols s¿han utilitzat per validar la tecnologia, sinó també per adaptar i millorar aquesta tecnologia a les necessitats reals requerides pels casos considerats. Les conclusions obtingudes d¿aquests estudis ha repercutit directament en la forma en què s¿han desenvolupat i s¿han aplicat les diferents eines desenvolupades. La verificació de què els equips de mesura, basats en sensors de baix cost, són vàlides per l¿anàlisi en el rang de freqüències de les respostes que s¿esperen en gran part de les infraestructures; de què mètodes OMA senzills, però provats, inclosos en una aplicació fàcil d¿utilitzar, poden proporcionar informació valuosa per a les parts interessades; i de què amb un algoritme d¿Actualitació del Model d¿Elements Finits (FEMU), correctament calibrat, es poden identificar danys; demostra que és possible oferir una solució pràctica, fàcil d¿aplicar i eficient al problema de la vigilància i el manteniment d¿una xarxa d¿infraestructura envellida i cada cop més densa. S¿espera que els resultats d¿aquest treball puguin repercutir directament en els costos econòmics i socials associats a les xarxes d¿infraestructures, optimitzant les tasques de manteniment, evitant col·lapses, garantint la seguretat i augmentant la vida útil d¿aquests actius.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• PIÑERA AVELLANEDA, DAVID: Development of Antibacterial, Antiresorptive and Osteogenic Gallium and Silver Doped Titanium Implants
  
  Autor/a: PIÑERA AVELLANEDA, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 23/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 06/06/2024
  Director/a de tesi: MANERO PLANELLA, JOSE MARIA | BUXADERA PALOMERO, JUDIT
  Tribunal:
       PRESIDENT: GÓMEZ RIBELLES, JOSÉ LUIS
       SECRETARI: GONZÁLEZ GARCÍA, CRISTINA
       VOCAL NO PRESENCIAL: MAS MORUNO, CARLOS
  Resum de tesi: L'increment a l'esperança de vida ha motivat l'augment de malalties degeneratives, especialment als nostres ossos. L'esquelet ofereix protecció i suport; no obstant això, amb l'envelliment, pot patir un desequilibri en la seva homeòstasi, cosa que resulta en una alta activitat dels osteoclasts promovent la resorció òssia. Com a conseqüència, els ossos es fan malbé i són susceptibles a fractures. Les malalties que impliquen una alta resorció òssia poden ser l'osteoporosi, el càncer d'ossos i la metàstasi. Quan apareixen aquests trastorns, els tractaments se centren a reduir la resorció òssia mitjançant la inhibició de l'activació dels osteoclasts. Tot i això, fins i tot amb l'ús de fàrmacs antiressortius, el risc de fractures és elevat. Per tant, en casos en què el deteriorament ossi continua i es produeix una fractura o en què s'ha d'extirpar el tumor, cal una pròtesi. En aquest sentit, el Titania (Ti) i els seus aliatges són els materials més utilitzats en cirurgia ortopèdica, a causa de la seva adequada biocompatibilitat i les seves excel·lents propietats mecàniques. Tot i això, aconseguir una forta osteointegració en un entorn compromès on la resorció òssia està altament activada, és una tasca complicada. A més, el Ti ha de fer front a un altre gran problema per garantir l'Osteointegració: la infecció bacteriana. Els bacteris es poden adherir a la superfície de l'implant, provocar infecció del lloc quirúrgic (ISQ) i comprometre l'èxit de l'implant i la vida del pacient. Això pot esdevenir una complicació encara més gran si la cirurgia ortopèdica es produeix després de l'extirpació d'un tumor ossi maligne, ja que els bacteris poden aprofitar-se de l'estat immunodeprimit del pacient i produir una infecció més fàcilment. Per donar solució a aquesta necessitat mèdica insatisfeta, en aquesta tesi doctoral proposem un tractament termoquímic superficial per millorar el rendiment del Ti. Aquest tractament termoquímic és un procediment ben establert, desenvolupat per Kokubo, T., per millorar la bioactivitat del Tu. A més, aquest tractament es pot modificar amb l'addició d'ions funcionals. Per tant, en aquesta tesi doctoral s'explora l'ús de l'addició de plata (Ag) per proporcionar activitat antibacteriana (capítol 1); l'addició de gal·li (Ga) per proporcionar caràcter antiressortiu i osteogènic (capítol 2); i finalment, l'addició simultània de tots dos ions per obtenir un implant de Tu amb propietats antibacterianes, antiressortives i osteogèniques (capítol 3). Després de l'avaluació fisicoquímica del tractament en treballs anteriors, aquesta tesi doctoral destaca al Capítol 1 que la capa de titanat de calci dopada amb Ag, formada a la superfície del Ti durant el tractament termoquímic, inhibeix l'adhesió bacteriana, sense mostrar cap efecte tòxic sobre les cèl·lules similars als osteoblasts, i promou la supervivència d'osteoblasts en cocultiu amb Staphylococcus aureus i Staphylococcus epidermidis. Al Capítol 2, la capa de titanat de calci amb Ga, produïda com a conseqüència del tractament, redueix l'osteoclastogènesi i indueix l'osteodiferenciació de Cèl·lules mare mesenquimals humanes (hMSC). Finalment, al Capítol 3, la combinació d'Ag i Ga genera una capa de titanat de calci amb els dos ions, que és antibacteriana i capaç de reduir l'osteoclastogènesi i induir l'osteodiferenciació d'hMSC després del col·cultiu amb Pseudomones aeruginosa i la virulència del quòrum sensing. Com a conclusió, la capa generada amb la combinació d'Ag i Ga podria ser una bona estratègia per reduir la resorció òssia en defectes ossis on és implantat. A més, la capa evitaria l'aparició d'ISQ en combatre la infecció bacteriana. Per tant. el Ti tractat amb Ga i Ag es converteix en un dispositiu mèdic prometedor per aplicar-lo en pròtesis osteoporòtiques o de tumors ossis amb alta incidència d'infecció bacteriana.
  

ENGINYERIA CIVIL

• LIN, QIN: Challenges and opportunities of Chinese ports: the multi-faced perspectives
  
  Autor/a: LIN, QIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 24/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 07/06/2024
  Director/a de tesi: GRIFOLL COLLS, MANUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZALEZ-AREGALL, MARTA
       SECRETARI: MARTÍNEZ DÍAZ, MARGARITA
       VOCAL: CHEN, GANG
  Resum de tesi: En aquesta tesi, s'investiga els reptes i les oportunitats dels ports i el transport marítim xinesos des de múltiples perspectives, és a dir, els reptes entre els ports en el rerefons del Great Bay Area (GBA), els reptes de les noves rutes comercials al patró de navegació tradicional, les oportunitats del transport marítim tradicional en l'era dominant del transport terrestre i els reptes del transport marítim en el àmbit del trànsit portuari.Hong Kong, que és un dels centres comercials més grans del món i una vegada el port líder de la GBA, ha experimentat un descens continu en els darrers anys i ha estat successivament superat per altres dos ports de GBA (és a dir, Shenzhen i Guangzhou). El capítol 2 explora la concentració, la desigualtat i la competència del sistema multiport GBA durant el període 1972-2020. Els resultats indiquen que: 1) Hong Kong ha estat testimoni de tota una evolució de la onada de tipus K, i 2) l'evolució del sistema multiport GBA és el resultat de les etapes de desenvolupament asíncron de diferents ports; 3) la pèrdua del període d'oportunitat del 2000-2008, la transferència de capital des de Hong Kong i la política d'"obertura" xinesa són les causes directes, subjacents i arrel d'aquesta evolució; 4) Un sistema multiport de tres hubs ha anat prenent forma gradualment a la GBA finalment, en què Hong Kong és el segon classificat després de Shenzhen i Guangzhou. La perspectiva del port de Hong Kong no seria optimista i es podria esperar un impacte negatiu de Guangzhou a Hong Kong en un futur proper.El ferrocarril trans-asiàtic recentment inaugurat ofereix oportunitats per a la logística comercial entre la Xina i l'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic). El capítol 3 selecciona sis factors, inclosos el cost, el temps, el volum de transport, la fiabilitat, la seguretat i el respecte al medi ambient per investigar l'impacte en la logística del comerç entre la Xina i l'ASEAN. Explora la solució més ideal per a la ruta logística sino-tailandesa utilitzant l'enfocament AHP-TOPSIS i classifica les cinc rutes logístiques actuals. Els resultats indiquen que el transport marítim-terrestre (0,787) segueix sent la millor opció, la carretera Kunming-Bangkok (0,452) va quedar en segon lloc, seguida del nou ferrocarril transasiàtic (0,431); La carretera Nanning-Bangkok (0,373) ocupa el penúltim lloc, i el servei de transport fluvial-terrestre (0,249) és l'últim recurs. En aquest sentit, el ferrocarril transasiàtic recentment inaugurat influiria en el patró actual de la logística sino-tailandesa fins a cert punt.El capítol 4 investiga l'elecció del mode de viatge dels passatgers entre dos escenaris diferents (és a dir, el transport marítim de curta distància (SSS) i el transport per carretera) i també examina els factors que influeixen en l'elecció del mode de viatge amb un qüestionari anònim basat en l'enquesta de preferències estatals. Els models basats en Logit s'utilitzen per estimar els determinants de l'elecció del mode. Els resultats suggereixen que els passatgers que trien SSS presten més atenció a la comoditat del viatge, mentre que els que trien el transport per carretera estan més preocupats pel cost del viatge.La ruta dels vaixells es va adoptar per primera vegada per reduir el risc de col·lisions de vaixells i promoure l'eficiència del trànsit marítim. En aquesta contribució, es proposa un mètode d'avaluació quantitativa basat en el coeficient de Gini per avaluar el risc de col·lisió de vaixells a les aigües de ruta dels vaixells. Aquest mètode s'aplica al port de Ningbo Zhoushan (NZP), el coeficient de Gini del recorregut sobre el sòl (COG) per a cada tram es calcula amb les dades històriques del sistema d'identificació automàtica (AIS) i després s'aplica un algoritme de agrupació jeràrquica (HCA). Dels 28 trams de les aigües de ruta dels vaixells a NZP 5 es troben en nivells de risc. Els resultats mostren que: les PA 4 i 7 són zones d'alt risc i les PA 1 i 2 són zones de risc mitjà-alt.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ALCOVERRO BASSOLS, JORDI: Constitutive Models for Unsaturated Soils. A Thermodynamic Approach
  
  Autor/a: ALCOVERRO BASSOLS, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 13/06/2024
  Director/a de tesi: GENS SOLE, ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: NAVARRO GAMIR, VICENTE
       SECRETARI: RAMON TARRAGONA, ANNA
       VOCAL: PINTADO LLURBA, XAVIER CESAR
  Resum de tesi: Els sòls no saturats són casos particulars de medis porosos, caracteritzats per un esquelet sòlid i un conjunt de fluids que es poden moure a través de l'esquelet. A microescala, un medi porós està format per entitats interactuants de vàries dimensions (fases 3D, interfases 2D, línies comunes 1D, punts comuns 0D), que contenen vàries espècies (mineral, aigua, aire,...). Si es poden definir elements de volum representatius (REV), fent una mitjana s'obté un conjunt de continus macroescala interactuants, que es poden modelar usant la teoria de mescles. Després d'amitjanar, es perden les característiques geomètriques microescala de les entitats i les distribucions microescala de les propietats termodinàmiques a les entitats. Per recuperar part d'aquesta informació, es defineixen variables macroescala geomètriques (volum, àrea, longitud o nombre de punts de cada entitat al REV) i variables macroescala de densitat (per exemple, massa de cada espècie en cada entitat al REV). Es suposa que l'estat d'un medi porós ve donat per la deformació de l'esquelet sòlid, la mesura (volum, àrea, longitud, nombre de punts) de cada entitat microescala per unitat REV, la massa de cada espècie a cada entitat microescala al REV, la temperatura i un conjunt de variables internes. El nombre de variables d'estat es pot reduir significativament suposant que l'evolució del medi porós és al llarg d'estats d'equilibri local. Aquests estats són tals que, per a valors prescrits del tensor de deformacions de l'esquelet sòlid, la massa total de cada espècie per unitat de volum de referència, la temperatura i les variables internes, la mesura de cada entitat microescala al REV i la massa de cada espècie a cada entitat microescala al REV prenen valors únics, tals que l'energia lliure total per unitat de volum de referència és mínima. Per tant, l'estat d'un medi porós ve donat pel tensor de deformacions de l'esquelet sòlid, la massa total de cada espècie per unitat de volum de referència, la temperatura i les variables internes.El model constitutiu d'un medi porós es deriva usant el marc de la termodinàmica amb variables internes, en què el medi porós es considera un sistema termodinàmic obert. Les equacions d'estat es deriven de l'energia lliure i les equacions d'evolució de les variables internes es deriven de la dissipació o d'un potencial de dissipació. Per a sòls no saturats, es fan hipòtesis simplificadores addicionals: (1) petites deformacions de l'esquelet sòlid; (2) condicions atmosfèriques isotèrmiques; (3) tres espècies: mineral sòlid, aigua i gas; i (4) resposta elastoplàstica de la deformació de l'esquelet sòlid i del contingut de massa d'aigua. En alguns sòls forces d'interacció de curt abast lliguen l'aigua a l'esquelet sòlid. L'aigua veïnal està lligada a l'esquelet sòlid, mentre que l'aigua lliure no ho està. El comportament de l'aigua lliure és com si estigués fora del sòl, de manera que les distribucions microescala de pressió són uniformes (sense tenir en compte la gravetat) i els potencials químics i la temperatura permeten definir una pressió macroescala. En canvi, el comportament de l'aigua veïnal depèn de les forces d'interacció, pel que les distribucions de pressió microescala no són uniformes. S'accepta que el comportament d'un sòl ve donat per tres règims diferents: (1) saturat (aigua veïnal fixa, aigua lliure variable, sense fase gasosa); (2) capil¿lar (aigua veïnal fixa, aigua lliure variable, fase gasosa); i (3) sec (aigua veïnal variable, sense aigua lliure, fase gasosa). En cadascun d'aquests règims s'usa un model constitutiu diferent per al sòl. Es donen exemples genèrics d'aquests models: elastoplàstic per al règim saturat, elastoplàstic amb histèresi del contingut d'aigua per al règim capil¿lar i elastoplàstic per al règim sec.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• CAMPOS SALAZAR, JOSE MANUEL: Design and Analysis of Battery Chargers for Electric Vehicles Based on Multilevel Neutral-Point-Clamped Technology
  
  Autor/a: CAMPOS SALAZAR, JOSE MANUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 13/06/2024
  Director/a de tesi: BUSQUETS MONGE, SERGIO | FILBÀ MARTÍNEZ, ÀLBER
  Tribunal:
       PRESIDENT: TRILLA ROMERO, LLUÍS
       SECRETARI: BORDONAU FARRERONS, JOSE
       VOCAL: BARAIA-ETXABURU ZUBIAURRE, IGOR
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta una exploració en el camp del disseny i control avançat de carregadors de bateria, abordant necessitats crítiques a través d'un espectre d'aplicacions modernes. En primer lloc, s'obre l'augment de la importància dels carregadors de bateria en diversos àmbits, destacant els requisits d'eficiència, adaptabilitat i fiabilitat. Una revisió detallada de les tecnologies i estratègies de control existents subratlla la necessitat urgent d'innovació en el disseny del carregador.El focus d'aquesta recerca és el disseny i desenvolupament d'una topologia de carregador de bateria. Aquesta topologia es basa en convertidors multinivell en cascada que proporcionen flux bidireccional de potència i aïllament galvànic. Aborda els requisits de càrrega de múltiples bateries connectades en sèrie i incorpora dos enllaços de cc distinctes. El carregador evoluciona d'una configuració de tres nivells a una configuració de quatre nivells, acabant finalment en un carregador n-nivell generalitzat.Integral a aquest treball és la formulació de models lineals comprensibles, des de representacions d'estat-espai fins a representacions de domini s, que destaquen la dinàmica complexa del carregador. Això permet una comprensió aprofundida del seu comportament operatiu i característiques de control.La tesi també introdueix un sistema de control ben ajustat que sincronitza l'operació dels dos convertidors multinivell. Això garanteix una operació òptima del carregador. El convertidor ac-dc regula la tensió del enllaç de cc i el factor de potència de la xarxa, mentre que el convertidor dc-dc regula la tensió compartida del enllaç de cc i les corrents de càrrega del banc de bateries.Una innovació clau és el control de càrrega independent per a cada banc de bateries. Aquesta característica permet que les bateries arribin a la càrrega completa de manera independent, independentment del seu estat de càrrega inicial o capacitat nominal. Això millora l'eficiència global i la gestió de bateries.A més, la tesi proporciona una metodologia de disseny pràctica i senzilla per a compensadors basats en els esquemes lineals del carregador. Empra bucles de guany sense compensar i utilitza diagrames de Bode per a l'ajust efectiu dels paràmetres del compensador.Finalment, la tesi descriu les direccions de recerca futures, incloent la validació experimental, la integració vehicle-xarxa, sistemes de control no lineals, viabilitat del carregador fora de la placa, integració d'energies renovables, funcionalitats de suport de la xarxa, escalabilitat i eficiència, i aplicacions del món real. Aquestes iniciatives prometen avançar i optimitzar el carregador de bateries proposat, situant-lo com a element central en el camp dels sistemes d'energia eficients i sostenibles.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• BENSADON OLIART, TOMAS: Analysis of ICRF Heating Schemes for Tokamaks using Predictive Integrated Plasma Modelling
  
  Autor/a: BENSADON OLIART, TOMAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 07/06/2024
  Director/a de tesi: MANTSINEN, MERVI JOHANNA
  Tribunal:
       PRESIDENT: OTÍN FORTUÑO, RUBÉN
       SECRETARI: FUTATANI, SHIMPEI
       VOCAL: GALDON QUIROGA, JOAQUIN
  Resum de tesi: El calentamiento de plasmas a temperaturas relevantes para la fusión constituye un factor fundamental en los plasmas de fusión confinados magnéticamente. La aplicación del calentamiento por radiofrecuencia (RF) mediante ondas electromagnéticas con la frecuencia ciclotrónica de los iones (ICRF) ha demostrado su eficacia como método de calentamiento auxiliar en tokamaks. Además, ITER incorporará antenas ICRF como método de calentamiento. En consecuencia, la investigación de diversos esquemas de calentamiento para mejorar el rendimiento de la fusión adquiere una importancia crítica. Esta tesis presenta el desarrollo y la evaluación de modelos teóricos para el calentamiento ICRF en dos dispositivos operativos, JET y AUG, y en el futuro tokamak ITER, con especial atención a este último.El objetivo principal de esta tesis era utilizar, por primera vez, el código de calentamiento PION integrado en el Simulador Europeo de Transporte (ETS) para estudiar y predecir cómo se verían afectados y evolucionarían los parámetros del plasma cuando se aplicase el calentamiento ICRF a plasmas no activos de la Fase Inicial Previa a Fusión (PFPO) de ITER. Se prestó especial atención al calentamiento de iones en masa, al aumento de la temperatura, a la sensibilidad de la partición de potencia ICRF a la concentración del ion minoritario y a la comparación entre los resultados obtenidos en esta tesis y los obtenidos en trabajos anteriores. Se estudió la presencia de efectos físicos de ICRF, como los efectos Doppler, los efectos de anchura de órbita finita (FOW), los efectos de radio de Larmor finito (FLR) y el efecto de apantallamiento, y se discutió su impacto. Para demostrar la viabilidad de utilizar la integración PION+ETS en reactores actualmente en funcionamiento, se utilizó PION+ETS para estudiar un escenario de referencia de JET y un plasma de deuterio en AUG, aunque el énfasis se puso en las predicciones de la fase no activa de ITER.Los resultados presentados en esta tesis son los primeros obtenidos con la integración PION+ETS. Teniendo en cuenta la dependencia de ITER en toda la potencia de calentamiento adicional que pueda introducirse en el plasma, es esencial llevar a cabo investigaciones numéricas y experimentales de esta naturaleza. El trabajo de esta tesis se dirigió a testear y mejorar el rendimiento de los esquemas ICRF. De especial relevancia para la fase PFPO de ITER fue el estudio de tres esquemas ICRF; calentamiento minoritario fundamental del H en un plasma de He4 a 2.65T (denominado Escenario 1), el calentamiento minoritario del segundo armónico del H en un plasma He4 a 1.8T (Escenario 2), y el calentamiento fundamental del He3 en un esquema de tres iones en un plasma de H a 3.3T (Escenario 3). En términos de potencia absorbida, coeficientes de absorción de paso único (SPA) y temperatura final de los iones, el Escenario 1 presentó la mejor alternativa en comparación con los otros dos escenarios, con resultados adecuados obtenidos con la menor concentración minoritaria del 1%. El Escenario 2 mostró la mayor temperatura electrónica y el mayor aumento de la temperatura iónica, con la interesante posibilidad de utilizar también sólo una concentración minoritaria del 1%. Finalmente, el esquema de tres iones del Escenario 3 presentó el mejor calentamiento de iones en masa con concentraciones minoritarias dos órdenes de magnitud menores que los otros dos escenarios. Los efectos FOW y FLR estuvieron presentes en todas las simulaciones, afectando más notablemente al Escenario 2, donde los efectos FLR hicieron que la interacción onda-partícula se debilitara a ciertas energías, limitando el rango de energías que los iones resonantes podían alcanzar. Las perspectivas futuras implican mejorar la comprensión de las herramientas de modelado de transporte disponibles en el marco de trabajo de ETS, realizar una exhaustiva comparación con los resultados experimentales de JET y AUG, y aplicar PION+ETS a escenarios de la fase activa en ITER.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• CAMPELLO ROMÁN, VÍCTOR MANUEL: Canonical realizations of Bondi-Metzner-Sachs¿like symmetries in field theory
  
  Autor/a: CAMPELLO ROMÁN, VÍCTOR MANUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 13/06/2024
  Director/a de tesi: BATLLE ARNAU, CARLES | GOMIS TORNÉ, JOAQUIM
  Tribunal:
       PRESIDENT: RUSSO, JORGE
       SECRETARI: TALAVERA SANCHEZ, PEDRO
       VOCAL: FIGUEROA-O\'FARRILL, JOSE
  Resum de tesi: El grup BMS es descobreix com un grup infinit-dimensional d'isometries d'espai-temps asimptòticament plans per part de Bondi, Metzner, van der Burg i Sachs al 1962. Recentment, el grup ha suscitat interès degut a la invariància de la matriu gravitacional S sota les seves transformacions i per l'existència d'una connexió entre els teoremes de Weinberg sobre gravitons dèbils i les identitats de Ward per a les supertranslacions BMS. Així mateix, hi ha un interès en la relació entre l'holografia a l'espai pla i el grup BMS. Tot i estar relacionat originalment amb la física gravitacional, el grup BMS and la seva àlgebra de Lie es poden realitzar en teories de camps lliures a un espai pla mitjançant els modes de Fourier del camp. Una d'aquestes realitzacions, que nosaltres anomenem la realització canònica, es pot construir per a un camp escalar lliure a l'espai de Minkowski fent servir una generalització de les càrregues de Poincaré. En aquesta Tesi, s'estudia en detall la realització canònica per descobrir l'expressió de les infinites càrregues conservades associades a les transformacions BMS en un espaitemps de dimensió d=3. L'expressió final consisteix en una transformació integral en termes de derivades de les funcions de Green poliharmòniques. A continuació, s'estudia una realització no-lineal de partícula del grup BMS fent servir la forma de Maurer-Cartan per acabar trobant un conjunt infinit de coordenades BMS restringides per transformacions de gauge. Així mateix, es construeixen els generadors de les transformacions de Poincaré en funció d'aquestes coordenades i els seus moments associats. Finalment, s'estudia l'extensió del grup BMS amb transformacions conformes en la teoria no massiva. Es conclou que és possible estendre l'àlgebra a una realització Weyl-BMS definint nous operadors anomenats superdilatacions, però la incorporació de les transformacions conformes especials dona com a resultat una torre infinita de nous operadors que requereix un estudi apart. El treball presentat en aquesta Tesi podria ser rellevant per a l'estudi de l'holografia a l'espai pla, ja que descriu una teoria de camps en un espaitemps tridimensional que podria actuar com el dual d'una teoria gravitatòria asimptòticament plana al bulk.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• LOZANO HERNÁNDEZ, NEKANE: Microtexturization of liquid silicone rubber surfaces by injection moulding
  
  Autor/a: LOZANO HERNÁNDEZ, NEKANE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2024
  Director/a de tesi: PUIGGALI BELLALTA, JORGE | DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, ISABEL
       SECRETARI: CASELLAS PADRO, DANIEL
       VOCAL: TYLKOWSKI, BARTOSZ
  Resum de tesi: La natura es troba en continu canvi i evoluci6 als canvis del medi. Es per això que en algunes fulles de plantes o pells dlnsectes han sorgit diferents micro- i nanotextures. Aquests patrons superficials els permeten tenir algunes propietats superficials avançades. Alguns exemples son les tulles superhidrofóbiques i autonetajables del lotus, o l'adhesió seca que te el gecko a les seves mans. Existeix una forta tendència en els ultims anys d'intentar traslladar aquestes textures superficials a aplicacions en la industria que permetin substituir diferents recobriments que s'usen actualment. El desenvolupament de tecnologies de transformació i l'ampli coneixement en materials desenvolupat en les últimes dècades ha permès estendre els materials sobre els quals aquestes microtextures poden replicar-se.En el cas de la Silicona Líquida (Liquid Silicone Rubber) els estudis sobre replicació se centren en tecnologies a escala laboratori que permeten una gran replicació, però una baixa cadència productiva. No obstant això, aquests materials posseeixen unes propietats de gran interès i que poden tenir moltes sinergies amb el microtexturitzat: bona biocompatibilitat per a l'ús en dispositius mèdics, resistència a la intempèrie, per a superfícies autonetajables o superhidrofòbiques, o bona resistència mecànica i a químics que poden estendre la vida útil de les microtexturessabre la superfície. Amb la finalitat d'estendre els estudis sobre tècniques de replicació de les microtextures en superfícies de silicona líquida, aquesta tesi s'ha desenvolupat en la replicació mitjançant injecció d'inserts microtexturitzats. Existeixen alguns treballs previs de replicació amb aquesta tecnologia, però no aconsegueixen un bon desmotllament ni textures homogènies en altura a causa de la utilització d'inserts metàl·lics texturitzats. Es per aixó que en aquesta tesi es va proposar la utilització de films texturitzats per a, a més de facilitar el desmotllament gràcies a la flexibilitat del film.Aquesta tesi està dividida en dues grans parts: La primera part consisteix en el desenvolupament d'utillatges i tecnologia per a la replicació de peces de silicona líquida per injecció. Primerament, es realitza una optimització sobre la fabricació de films texturitzats per nanoimprint lithography que permetin resistir les condicions d'injecció d'aquest material. Després d'aquesta primera optimització i amb la fabricació dels utillatges necessaris es realitza un estudi i optimització de diferents geometries de peça per a les diferents microtextures estudiades (pilars, linies i forats d'entre 1 i 50 micres). La segona part de la tesi consisteix en un ampli estudi de diferents propietats superficials avançades degudes al microtexturitzat. Tant de propietats com mullabilitat superficial o estudi de rugositats fins a diferents estudis de durabilitat de les peces per a laplicació de diferents esforços mecànics. A més, es fa èmfasi en l'estudi de propietats biològiques, d'interés en el sector mèdic. Els estudis se centren en la variació del creixement i adhesió cel·lular per la presència de les microtextures. Amb tots els resultats obtinguts es planteja un cas d'ús d'un implant optogenètic.A partir dels resultats obtinguts, es pot concloure que el mètode de replicació proposat i desenvolupat en aquesta tesi és un mètode òptim per a l'escalat industrial d'aquestes microtextures en silicona líquida. No només per la seva alta cadència productiva sinó també per la versatilitat de geometries de peça i de microtextura que permet. Aquesta versatilitat de microtextures permet l'obtenció dun ampli ventall de propietats superficials d'alt interés a nivell industrial. En particular en el cas del sector mèdic, on s'ha mostrat un cas d'ús dun dispositiu implantable microtexturitzat amb aquesta tecnologia, la qual cosa pot ser extensible a altres aplicacions.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• GARCÍA DORCE, CRISTINA QUITERIA: Habitat Évolutif
  
  Autor/a: GARCÍA DORCE, CRISTINA QUITERIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2024
  Director/a de tesi: FERRER FORES, JAIME JOSE
  Tribunal:
       PRESIDENT: GASTON GUIRAO, CRISTINA
       SECRETARI: DOMINGUEZ MORENO, LUIS ANGEL
       VOCAL: MORENO MORENO, MARIA PURIFICACION
       VOCAL: JEREZ ABAJO, ENRIQUE
       VOCAL: SOLANO ROJO, MONTSERRAT
  Resum de tesi: Sovint, l'estudi de les múltiples variacions que pateix un edifici és com fer un viatge en el temps. Descobrir què hi ha darrere d'aquesta transformació és com un llibre obert per a qui sap llegir-lo, on hi ha detalls molt llunyans que van deixant empremta i quan aquesta empremta es converteix en visible, és com tornar a l'inici d'aquest viatge. Es converteix així en un cercle de relacions influenciat per determinades manifestacions perceptibles. D'altra banda, però, la majoria d'aquestes seran intangibles i seran les que veritablement determinaran l'escari més o menys adequat del que s'ha adquirit.La transformació del medi, condicionat per l¿existència de la naturalesa humana, es veu influenciada per múltiples factors que incideixen davant una probable resposta als estímuls ambientals. La necessitat de refugi i d'un escenari social s'ha de satisfer mitjançant una forma arquitectònica i l'ordre en el paisatge que sobrevé a través de totes les eines instintives que promocionen la supervivència.Així passa amb els barris de barraques que s'agrupen al voltant de la bigarrada zona industrial, colonial francesa, de la ciutat costanera de Casablanca. Un període de transició que va des dels anys 1945 a 1956, entre el final del colonialisme i els començaments de la descolonització, on proliferen com a paradigma i patologia aquests tuguris, slums, viles misèria o, més d'acord amb la seva procedència colonial, bidonvilles.En el seu intent per vertebrar i reestructurar la ciutat davant d'aquestes massives espontànies que feien perillar el creixement ordenat de les ciutats, nous estudis sobre el canvi a l'escenari futur anticipen idees i projectes sobre els comportaments i formes de vida sobrevingudes i imposades sobre les taules de actuació. Al cap, unes formes de vida passades i futures busquen l'equilibri sobre el rumb de la ciutat anticipada que només el temps en el seu saber dirà.Davant de solucions d'interpretació adquirida, els apilaments contrapejats de cases-pati com a manera genuïna i arrelada d'entendre la ciutat marroquina, desperten en la consciència del transcurs natural del temps un avenç sense solució de continuïtat des d'un passat encara operatiu. Els espais indeterminats i l'adequació a les diferents necessitats com a qualitats indispensables en la possessió dels habitatges marcaran aquesta premissa imposada davant la incapacitat de prendre un altre rumb que no sigui el de l'adaptació a situacions equivocades, objecte d'experimentacions europees, on l'edifici es manifesta com un supòsit incomplet fins al moment en què no estigui habitat o l'individu sigui capaç d'apropiar-se'n.En la seva continuïtat i sobre el moviment que provoca allò que ja s'ha après, un pas més estableix el desenvolupament d'un creixement prolongat. La conquesta de l'alçada, la veritable evolució ascensional sobre la síntesi dels estudis sobre el lloc adquirit o imposat, la seva gent, procedències i els seus múltiples errors com a veritables assajos del que s'ha entès per perdurar, una constant, una evolució continuada per entendre o extreure una aproximació a l'anomenat habitat.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• CEGARRA SALGES, SASHA ALEJANDRA: Processing and characterization of metallic glasses prepared by centrifugal atomization.
  
  Autor/a: CEGARRA SALGES, SASHA ALEJANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 24/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 07/06/2024
  Director/a de tesi: RIERA COLOM, MARIA DOLORES | PIJUAN CASES, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: LLORCA ISERN, NURIA
       SECRETARI: GAMISANS NOGUERA, XAVIER
       VOCAL: NOGUES AYMAMÍ, MIQUEL
  Resum de tesi: La producció de vidres metàl·lics presenta una oportunitat per avançar en la ciència dels materials i en les aplicacions de l'enginyeria, oferint una combinació única de característiques mecàniques que els materials tradicionals no aconsegueixen assolir. Els materials convencionals sovint presenten un compromís entre força i duresa, però els vidres metàl·lics, amb la seva estructura no cristal·lina, ofereixen una solució prometedora a aquest repte.Malgrat el seu potencial, l'adopció generalitzada dels vidres metàl·lics ha estat obstaculitzada per desafiaments en la producció d'aquests materials. Aconseguir les velocitats de refredament necessàries per a l'amorfització és una tasca exigent, ja que estan limitades pel procés dependent del temps de transferència de calor, la qual cosa al seu torn limita les dimensions del producte final. No obstant això, aquestes limitacions es poden superar mitjançant la producció de pols i la seva posterior consolidació. En aquest sentit, l'atomització centrífuga emergeix com una tècnica prometedora per a la producció de vidres metàl·lics. En sotmetre el metall fos a altes forces centrífugues, aquesta tècnica permet la generació de fines gotes esfèriques amb velocitats de refredament de l'ordre de 10^2 a 10^5 K/s, promovent la formació de l'estructura no cristal·lina desitjada.Aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització de l'equip d'atomització centrífuga dissenyat a la Fundació EURECAT, amb l'objectiu principal de millorar les velocitats de refredament de les partícules atomitzades per a la producció de pols de vidre metàl·lic. Per dur a terme aquest estudi exhaustiu, és necessari un complet estudi teòric i experimental del procés d'atomització centrífuga. Els esforços teòrics impliquen la refinació de models numèrics per comprendre el comportament tèrmic de les partícules atomitzades, avançant significativament en la nostra comprensió de la cinètica de refredament en aquest procés d'atomització. Aquests models es validen mitjançant mètodes experimentals per determinar el seu rang d'aplicabilitat, assegurant la seva utilitat en investigacions futures. En l'àmbit experimental, es realitza un estudi sistemàtic sobre els efectes de la velocitat de rotació del disc, la temperatura de sobreescalfament del metall fos i la composició del gas en la velocitat de refredament d'aliatges Al-Cu i d'aliatges formadors de vidre metàl·lic basats en Al. A més, s'exploren tècniques addicionals, com la introducció d'una font de gas extern en el procés convencional d'atomització centrífuga per investigar l'impacte del flux de gas en la velocitat de refredament de pols de Cu atomitzat.Amb l'ajust òptim dels paràmetres d'atomització, com la composició del gas i la velocitat del disc, s'aconsegueixen velocitats de refredament de fins a 10^5 K/s, amb fraccions amorfes d'aproximadament el 70% per a partícules menors de 45 µm, i fins al 50% en fraccions de fins a 125 µm en l'aliatge formador de vidre metàl·lic basat en Al de composició Al86Ni8Y4,5La1,5. Els resultats demostren que el procés d'atomització centrífuga és adequat per a la producció de pols de vidre metàl·lic adaptada per satisfer els requisits de diverses aplicacions industrials.En dur a terme aquest estudi, aquesta tesi estableix les bases per a l'avanç en la producció de pols de vidre metàl·lic mitjançant l'atomització centrífuga. Les perspectives futures inclouen una major exploració en altres sistemes d'aliatges, com els aliatges formadors de vidre basats en Fe, fent ús dels coneixements adquirits per continuar millorant els processos de producció i ampliant les possibilitats d'aplicació d'aquests materials innovadors en diverses indústries.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• KHALIL, REINE: The Use of of Insects as Sustainable Food Ingredients: Future Perspectives and Consumers¿ Preferences
  
  Autor/a: KHALIL, REINE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: (DEAB)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 29/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2024
  Director/a de tesi: KALLAS CALOT, ZEIN | HADDARA, AMIRA | PUJOLA CUNILL, MONTSERRAT
  Tribunal:
       PRESIDENT: MESIAS DÍAZ, FRANCISCO JAVIER
       SECRETARI: ACHAERANDIO PUENTE, MARIA ISABEL
       VOCAL: SERHAN, MIREILLE
  Resum de tesi: Los actuales sistemas de producción de alimentos se enfrentan a múltiples dificultades relacionados con el uso ineficiente de los recursos naturales, el aumento de la población y las consecuencias del cambio climático. Para atender la creciente demanda de proteínas alimentarias, es necesario introducir fuentes de proteínas más sostenibles, como los insectos comestibles. Los insectos comestibles presentan una oportunidad prometedora, teniendo en cuenta su uso eficiente de los recursos naturales y su contenido relativamente alto en proteínas. Sin embargo, es fundamental evaluar las preferencias de los consumidores por esta nueva fuente de proteínas, debido al generalizado desconocimiento por parte de los consumidores. El objetivo general de esta tesis es explorar las preferencias de los consumidores por productos específicos a base de insectos. En primer lugar, se investigó la disposición al consumo (DCC) de mermelada y yogur enriquecidos con proteína de insecto en Cataluña, España, tanto antes como durante el confinamiento por COVID-19. Los resultados mostraron una reducción significativa de la DCC de los productos enriquecidos con proteína de insecto durante el confinamiento. Los resultados indicaron que variables como la edad, la conciencia medioambiental, el nivel de ingresos, la atención a los anuncios, la importancia del origen y el comportamiento de compra en línea influyeron en el DCC. Asimismo, durante el confinamiento fueron significativas las variables como contraer el virus, cumplir las restricciones y estar informado sobre los síntomas.En segundo lugar, se estimó la disposición a pagar (DAP) por el yogur enriquecido con proteínas de insectos. Los factores determinantes se analizaron mediante el Heckman sample selection model. Se recogieron datos de 1.909 consumidores de Cataluña, España. Los resultados del estudio indicaron que el 55,7% de los consumidores estaban inclinados a comprar el producto con un sobreprecio medio del 24% sobre el precio estándar del yogur. Los resultados del estudio también revelaron que los factores sociodemográficos influían en la decisión de compra, junto con la importancia de los atributos local, ecológico y precio.Después de eso, se desarrolló un snack con contenido alto en proteínas con ingredientes a base de harina de insectos, conocido como " bolitas proteicas", y se evaluaron sus distintas propiedades. Se prepararon cuatro formulaciones introduciendo dos fuentes de proteínas (proteína de leche y harina de grillo de Acheta domesticus) y dos sabores (chocolate y algarroba). Además, se evaluó una bolita proteica disponible en el mercado. Los resultados indican la compatibilidad de la harina de grillo y el polvo de algarroba en un snack con alto contenido en proteínas sin comprometer considerablemente las propiedades sensoriales del producto. Además, se evaluaron los perfiles sensoriales de las muestras mediante el método Flash Profile. Tras la caracterización de las formulaciones desarrolladas, fueron evaluadas por usuarios de gimnasios mediante una prueba de uso en el hogar. La aceptabilidad sensorial de las muestras de grillo fue ligeramente inferior a la de las muestras de leche y del comercial, principalmente en relación con su sabor. Los resultados revelaron la existencia de un segmento significativo de consumidores dispuestos a comprar las muestras de grillos (69,0-69,8%); sin embargo, a un precio rebajado en comparación con el precio de venta de la muestra comercial. Las actitudes relacionadas con los alimentos como las relacionadas con el medio ambiente, la salud y la disposición a probar nuevos alimentos, influyeron significativamente en la decisión de compra; sin embargo, el mayor efecto se debió a la aceptabilidad sensorial. Los resultados de esta tesis pueden orientar el diseño, las estrategias de precios y las campañas de marketing de nuevos productos con ingredientes de insectos para promover la expansión de este sector.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• CAMPRUBÍ PUIG, MELITÓ: Valorar i conservar el patrimoni arquitectònic en un territori perifèric. Continuïtats i discontinuïtats a la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Lleida, 1844-1938
  
  Autor/a: CAMPRUBÍ PUIG, MELITÓ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/05/2024
  Data de FINAL de diposit: 07/06/2024
  Director/a de tesi: GRAUS ROVIRA, RAMON | NAVAS FERRER, MARIA TERESA
  Tribunal:
       PRESIDENT: PUIGVERT I SOLÀ, JOAQUIM MARIA
       SECRETARI: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ
       VOCAL: GANAU CASAS, JOAN
  Resum de tesi: Els primers passos significatius fets per l'Administració pública a Espanya per valorar i conservar el patrimoni arquitectònic com a bé comú es poden relacionar amb els processos de modernització de l'Estat de principis del segle XIX. Els instruments de perfil administratiu instaurats amb aquesta finalitat van ser, a partir de 1844, les anomenades Comissions Provincials de Monuments Històrics i Artístics. El funcionament i l'efectivitat de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Lleida van veure's sotmesos a dificultats des dels inicis. Algunes eren comunes a altres comissions: manca d'autoritat, poc suport dels òrgans superiors, escassos recursos econòmics o falta de referents. Altres eren més específiques: la formació autodidàctica de molts vocals, els equilibris polítics entre progressistes i conservadors, el sistema tancat de cooptació dels membres o la presa del control de la Comissió per part del sector eclesiàstic. També fou un factor determinant la llunyania. Madrid era lluny físicament i el territori provincial, extens i mal comunicat, acusà la llunyania mental del centralisme de la capital respecte a la província. En paral·lel a l'arribada de la Renaixença, els actors culturals més inquiets de la societat perifèrica de Lleida (el Centre Excursionista de Lleida o l'Ateneu Lleidatà) s'organitzaren per empènyer, al marge de l'àmbit oficial de la Comissió de Monuments, accions de sensibilització i formació, en el context dels corrents d'impuls de la nova cultura, nacional i moderna, que s'activaven a Catalunya. Es posaren en valor els elements més significatius del patrimoni arquitectònic per ser "proves vives" d'una història que es reivindicava. De denominacions àmplies com "tesoros", "joyas" i "bellezas" del XIX, es passava a la concreta de "deixa artística dels nostres passats", és a dir, el patrimoni col·lectiu. Un patrimoni que havia de servir per millorar les condicions culturals del poble i facilitar la presa de consciència i el progrés. Aquesta tesi doctoral estudia amb detall l'activitat quotidiana de la Comissió de Monuments de Lleida. A partir de les actes, conservades des de l'any 1866 a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, s'evidencia la lenta formació d'una sensibilitat patrimonial, es demostra la seva inhibició o incapacitat d'acció en casos concrets del territori i se n'analitza la interrelació amb altres actors del patrimoni a Catalunya. A Catalunya, i especialment a Barcelona, aquest interès profund pel patrimoni havia estat impulsat per la confluència dels treballs d'alguns destacats arquitectes amb les entitats excursionistes. Recorrent el territori, Lluís Domènech i Montaner, des de la seva càtedra de l'Escola d'Arquitectura, va mostrar a l'alumnat la riquesa del patrimoni arquitectònic català. Alguns d'aquests alumnes es vincularien més tard a les iniciatives del Centre Excursionista de Catalunya, a l'Institut d'Estudis Catalans i al Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, creat per la Mancomunitat de Catalunya el 1914. En són casos rellevants els arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell i Terrats. En aquest procés, arquitectures fins aleshores poc considerades per la seva poca ornamentació (és a dir, el romànic i el gòtic auster) serien valorades. Al seu torn, la robustesa i la sobrietat d'aquestes arquitectures donarien imatge al projecte de construcció nacional. La força d'aquest projecte, però, no fou la mateixa a tot arreu, i, en un territori perifèric, els esdeveniments tingueren característiques pròpies a causa de les diferències econòmiques, socials i culturals que modificaven el ritme i els efectes de la transformació. El contrast entre les actuacions de la Comissió i les d'aquests altres agents, a partir del contingut d'actes i publicacions, mostra, en un context territorial perifèric, els posicionaments, els conflictes, els fracassos i els casos d'èxit, i aporta alguna lliçó sobre la conservació del patrimoni arquitectònic català.