Tesis en dipòsit públic

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA: L'orientació de client a partir de l'experiència educativa: la perspectiva d'estudiants de pregrau a les universitats privades del Perú
  
  Autor/a: GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/06/2026
  Director/a de tesi: CONSOLACION SEGURA, CAROLINA MARIA | BARREDO IBAÑEZ, DANIEL
  Resum de tesi: El neoliberalisme, com a model de governabilitat global, ha promogut la competència i l'eficiència del mercat com a pilars del progrés econòmic i social. La seva influència s'ha estès a diversos sectors, i l'educació superior no n'ha estat l'excepció. En aquest àmbit, aquesta ideologia ha impulsat l'aparició del màrqueting, una tendència que concep el sistema educatiu sota un model d'oferta i demanda, on l'educació és entesa com un bé o servei que es pot adquirir, i el valor del qual es mesura principalment pel retorn econòmic que genera per a l'individu i la seva contribució a l'economia en general. En aquest context, sorgeix la metàfora de l'estudiant com a client, un concepte d'origen empresarial que posiciona l'estudiant com a consumidor central d'un servei educatiu experiencial, orientat a oferir una formació acadèmica satisfactòria per al desenvolupament professional. Aquest fenomen ha generat un ampli debat a la literatura, amb postures tant a favor com en contra. Tot i això, les investigacions existents han aprofundit poc en l'experiència educativa com a variable determinant en la configuració del perfil de l'estudiant client. A més, la majoria dels estudis s'han concentrat a Europa i als Estats Units, deixant Llatinoamèrica —i particularment el Perú— com un context encara poc explorat.En aquest marc, el propòsit d‟aquesta tesi doctoral és analitzar com es configura l‟orientació de client en estudiants de pregrau d‟universitats privades del Perú, considerant les dimensions de la seva experiència educativa, la influència de variables demogràfiques i la perspectiva d'experts acadèmics. Per això, es va adoptar un enfocament metodològic mixt. En primer lloc, es va fer una revisió sistemàtica de la literatura sobre la metàfora de l'estudiant com a client (2000–2022) a les bases de dades Scopus i Web of Science, i es van identificar 83 estudis que van complir els criteris d'elegibilitat. En segon lloc, es va adaptar al context peruà l'escala SCOQ (Student Customer Orientation Questionnaire) de Koris i Nokelainen (2015), a partir de la qual es van recol·lectar 798 enquestes a tres universitats privades. Les dades van ser analitzades mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, que va permetre identificar les dimensions de l'experiència educativa que defineixen l'orientació de clients en estudiants peruans. Posteriorment, es va aplicar un model de regressió múltiple per avaluar la influència de variables demogràfiques. Finalment, els resultats van ser triangulats amb 12 entrevistes en profunditat a experts acadèmics, per tal de contrastar i enriquir les troballes. Els resultats de la investigació revelen quatre troballes principals. En primer lloc, la literatura s'estructura en dos enfocaments predominants: una perspectiva crítica, centrada en els riscos de mercantilització i debilitament del rigor acadèmic, i una perspectiva relacional, que concep l'estudiant com a coproductor del servei educatiu. En segon lloc, l'adaptació de l'instrument SCOQ al context peruà va permetre, mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, identificar cinc factors de l'experiència educativa, evidenciant-se que en quatre els estudiants exhibeixen una orientació de client. En contrast, l'autoexigència positiva constitueix l'únic factor en què no s'observa aquesta orientació, cosa que evidencia un perfil híbrid i multidimensional de l'estudiant peruà, que combina demandes de servei amb responsabilitat acadèmica. En tercer lloc, l'anàlisi de regressió múltiple, si bé amb capacitat explicativa limitada, va mostrar que algunes variables demogràfiques tenen valor predictiu i l'any d'estudis destaca com a factor més influent. Finalment, la triangulació amb experts va evidenciar que els docents adopten una postura d'acceptació condicionada, en què reconeixen certes expectatives pròpies d'una lògica de servei per part dels estudiants, però en subordinen la validesa a la preservació del rigor acadèmic i l'autonomia docent.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• SORIA PARDOS, VICTOR: Advanced Atomics: Leveraging Memory Hierarchies to Improve Atomic Memory Operations for Next Generation Coherent Manycores
  
  Autor/a: SORIA PARDOS, VICTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/06/2026
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | SUAREZ GRACIA, DARIO
  Resum de tesi: L'evolució contínua dels sistemes de computació multiprocessador i heterogènia ha provocat un augment dràstic en la complexitat arquitectònica, proporcionant un rendiment i una eficiència energètica més alts. Aquests avenços han estat impulsats pel desenvolupament tecnològic de les arquitectures basades en chiplets, que permeten una escalabilitat més gran en el nombre de transistors per reticle. L'inconvenient és que els problemes fonamentals dels multinúclis, com la sincronització i l'intercanvi de dades, continuen empitjorant. Al cor de la sincronització es troben les operacions atòmiques de memòria (AMO), primitives de lectura-modificació-escriptura suportades pel hardware que garanteixen l'execució correcta i la coordinació entre fils concurrents. No obstant això, a mesura que els sistemes escalen cap a centenars de nuclis, integren unitats de còmput heterogènies i adopten empaquetaments basats en chiplets, les implementacions tradicionals d'AMO s'enfronten a colls de botella greus d'escalabilitat i de latència.Aquesta tesi presenta un conjunt d'innovacions arquitectòniques i microarquitectòniques per millorar l'eficiència, la flexibilitat i l'adaptabilitat de les AMO en futurs sistemes coherents multinúcli i heterogenis. La tesi aborda tres desafiaments fonamentals. Primer, els conjunts d'instruccions (ISA) existents no tenen suport directe per a operacions atòmiques de coma flotant, obligant als programadors a emular-les mitjançant bucles de compare-and-swap (CAS) que degraden el rendiment i augmenten la contenció. Segon, les implementacions actuals d'AMO fan servir polítiques estàtiques que determinen el lloc d'execució, ja sigui prop del nucli (a la memòria cache L1) o lluny en la jerarquia de memòria (p. ex., a la memòria cache d'últim nivell o al directori), sense adaptar-se al comportament de l'aplicació. Tercer, les AMO remotes solen estar centralitzades, cosa que significa que totes les actualitzacions es serialitzen en un únic punt, generant contenció i tràfic de coherència que limiten l'escalabilitat en arquitectures de memòria cache distribuïdes i basades en chiplets.La primera contribució estén l'arquitectura Arm amb Operacions Atòmiques de Memòria de Punt Flotant (FAMOs). Les FAMOs permeten operacions atòmiques en hardware sobre dades de coma flotant, eliminant la necessitat de construccions de software ineficients basades en CAS. Una avaluació exhaustiva en càrregues de treball de computació d'alt rendiment (HPC), anàlisi de gràfics i aprenentatge automàtic demostra que les FAMOs assoleixen una millora de rendiment de fins a 1.58x i redueixen la latència de sincronització en més d'un 30%.La segona contribució proposa DynAMO, un mecanisme dinàmic en temps d'execució que selecciona dinàmicament la ubicació òptima d'execució d'AMO basant-se en la localitat de les dades i els patrons de reutilització.En analitzar la reutilització temporal i l'activitat de coherència, DynAMO prediu si realitzar una AMO local o remota minimitzarà la latència i el moviment de dades. Els resultats experimentals mostren que DynAMO supera la millor política estàtica en una mitjana de 1.09x en totes les càrregues de treball, i fins a 1.31x en aplicacions intensives en AMO, millorant tant el rendiment com l'eficiència energètica.La tercera contribució introdueix dues noves classes d'AMOs, delegades i migratòries, que eliminen les limitacions de les AMO remotes centralitzades. Addicionalment, es proposa Delegato, un predictor de localització d'AMOs en el nivell del directori. Delegato permet que el directori de coherència delegui l'execució d'una AMO al propietari actual de les dades o migri l'operació atòmica a un nivell de memòria cache més adequat, distribuint eficaçment la sincronització a través de la jerarquia de memòria. Delegato combinat amb mecanismes predictius que rastregen la localitat i la reutilització, Delegato assoleix una acceleració de fins a 1.13× sobre l'estat de l'art
  

ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT

• SANCLEMENTE CANIZALES, HOLVER: Vivienda y clima en el trópico húmedo: análisis tipológico-bioclimático en Buenaventura
  
  Autor/a: SANCLEMENTE CANIZALES, HOLVER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/06/2026
  Director/a de tesi: LÓPEZ BESORA, JUDIT | COCH ROURA, HELENA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda l'adaptació de l'habitatge urbà al clima tropical humit de Buenaventura (Colòmbia), una regió que enfronta desafiaments habitacionals exacerbats per models constructius no pertinents i el canvi climàtic. A través d'un enfocament que transcendeix la simple descripció arquitectònica, la recerca se centra a comprendre i sistematitzar les tipologies espacials de l'habitatge des d'una perspectiva bioclimàtica.En el curs d'aquesta investigació es va realitzar una exhaustiva recopilació i sistematització de 471 casos d'habitatge al municipi de Buenaventura, un cos empíric sense precedents per a l'anàlisi de l'habitatge a la regió. La metodologia es va articular al voltant de la identificació i anàlisi d'estratègies passives clau: ventilació natural (creuada i vertical), protecció solar (porxos i voladissos) i el potencial de gestió de la humitat (patis). La ventilació és l'aspecte que s'ha considerat clau per al benestar dins de l'habitatge, i per això, l'anàlisi s'articula al voltant d'aquest concepte.Les troballes principals estableixen una classificació tipològica bioclimàtica robusta que revela tres realitats d'acompliment diferenciades. Per una banda, l'habitatge cantoner destaca pel seu potencial inherent per a la ventilació creuada, tot i que requereix optimitzar el control solar i la ventilació per coberta per al confort. Per altra banda, l'habitatge mitger amb pati exterior valida l'eficàcia de l'arquitectura tradicional, confirmant el pati com el motor climàtic o "sifó bioclimàtic" essencial per a la succió d'aire calent i la circulació central. En contrast, l'habitatge mitger sense pati s'identifica com la tipologia més vulnerable bioclimàticament; requereix la introducció forçada d'un "pulmó" interior (pati o buit) per restablir la ventilació i l'efecte xemeneia.La conclusió és contundent: ¿la solució sostenible i resilient per al confort tèrmic resideix en la validació i optimització rigorosa de la pràctica arquitectònica local? Depèn. Si bé existeixen aspectes de la tradició constructiva local que continuen sent vàlids, el temps i l'evolució els ha anat relegant a un segon pla. En tot aquest procés no cal oblidar els recursos disponibles i la tradició cultural dels bonaerencs i la seva manera d'habitar. Per això, es proposa un paradigma de disseny passiu que integri la Doble Acció Tèrmica (ventilació creuada + convecció per coberta) i la redefinició de l'espai buit, establint les directrius de disseny bioclimàtic per a futurs habitatges a Buenaventura que siguin eficients, saludables i culturalment pertinents.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• MARTÍ FLORENCES, MIQUEL: Regression-Based Estimation of Internal Variables in Lithium-Ion Batteries
  
  Autor/a: MARTÍ FLORENCES, MIQUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/06/2026
  Director/a de tesi: COSTA CASTELLO, RAMON | CECILIA PIÑOL, ANDREU
  Resum de tesi: La descarbonització dels sistemes energètics, la creixent penetració de la generació renovable i l'electrificació del transport han convertit les bateries d'ió liti en una tecnologia clau en les aplicacions energètiques modernes. La seva versatilitat i elevada densitat energètica expliquen el seu paper central en els vehicles elèctrics i en l'emmagatzematge estacionari d'energia. Tanmateix, el seu funcionament segur i eficient depèn de sistemes de gestió de bateries capaços d'estimar magnituds internes que no es poden mesurar directament, com ara l'estat de càrrega, la tensió de circuit obert i paràmetres elèctrics rellevants. Aquesta tasca és difícil perquè el comportament de la bateria és no lineal, les condicions d'operació són variables i les mesures disponibles en la pràctica són limitades.Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant un marc pràctic d'estimació orientat a aplicacions de gestió de bateries en temps real. El treball revisa els principals enfocaments de modelatge i estimació per a bateries d'ió liti i justifica l'ús de models de circuits equivalents de baix ordre com un compromís adequat entre rellevància física i implementabilitat en línia. També revisa desenvolupa la base teòrica d'estimació necessària per treballar en condicions d'operació realistes, amb una atenció especial a l'observabilitat i a l'excitació. Un punt central és que els estimadors recursius clàssics sovint depenen de l'excitació persistent, mentre que els perfils de corrent de la bateria solen venir imposats per l'operació i poden ser informatius només durant intervals finits. Per superar aquesta limitació, la tesi adopta noves eines basades en regressió com el generalised parameter estimation based observer, el dynamic regressor extension and mixing i els estimadors de mínims quadrats no asimptòtics.Sobre aquesta base, es desenvolupen dues arquitectures d'estimació orientades a l'aplicació. La primera estima conjuntament els paràmetres dominants d'un model de circuit equivalent de primer ordre i la tensió instantània en circuit obert a partir de mesures en línia de corrent i tensió terminal, i es valida mitjançant simulacions i experiments. La segona amplia la perspectiva plug-and-play a la identificació en línia de relacions parametritzades entre la tensió en circuit obert i l'estat de càrrega a partir d'intervals finits informatius. En conjunt, la tesi mostra que és possible dur a terme un monitoratge útil de bateries sense recórrer a campanyes extenses de parametrització fora de línia ni a excitació persistent artificial, i així donar suport a solucions de gestió de bateries més pràctiques.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA: Hot deformation behaviour of WC–Co cemented carbides
  
  Autor/a: COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/06/2026
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL | GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un enfoc sistemàtic per descriure i modelar el comportament en calent dels carburs cimentats—materials compostos basats en carbur de tungstè (WC) i cobalt (Co)–en condicions properes a les de servei. L’objectiu principal és superar les limitacions dels estudis a temperatura ambient i abordar les exigències mecàniques a temperatures elevades. Aquests materials s’utilitzen en aplicacions d’alt rendiment, com eines de tall, mineria i conformació. La recerca s’ha centrat tradicionalment en propietats a temperatura ambient, fet que ha permès optimitzacions, però sense capturar el comportament complex a alta temperatura, on la deformació plàstica domina.Els estudis previs s’han basat sobretot en assaigs de termofluència (creep) a taxes molt baixes i esforços constants. Tot i revelar règims de deformació i mecanismes com el lliscament de límits de gra i la infiltració de cobalt, no representen les condicions dinàmiques del mecanitzat. De manera similar, la duresa en calent mostra que el WC de gra fi és més dur a baixa temperatura però perd aquesta avantatge més ràpidament en escalfar-se, evidenciant la necessitat d’entendre millor els efectes microestructurals sota sol·licitacions tèrmiques.Aquesta tesi aborda aquest buit mitjançant l’estudi del comportament en calent dels metalls durs en condicions representatives de servei, amb taxes de deformació entre 0.0005 i 0.1 s⁻¹ i temperatures de 700–1000 °C. En primer lloc, s’analitza el cobalt sinteritzat, aglutinant metàl·lic dels compostos WC–Co. Els assaigs de compressió mostren un exponent de fluència n = 5 i una energia d’activació coherent amb l’autodifusió en cobalt, indicant que el lliscament i l’escalada de dislocacions governen la deformació.Amb aquests resultats es desenvolupa una equació constitutiva física que expressa la tensió màxima com la suma de la contribució de l’aglutinant, la fase ceràmica i la interacció entre fases. El WC presenta una energia d’activació de 585 kJ/mol, atribuïda a la difusió per límit de gra del tungstè, i un exponent n = 19, propi de materials ceràmics poc sensibles a temperatura i taxa de deformació. El terme d’interacció es modela a partir de paràmetres microestructurals com el camí lliure de l’aglutinant i la rigidesa de l’esquelet ceràmic.Finalment, s’incorpora la mida de gra del WC al model. Els resultats mostren que els grans fins incrementen la resistència a baixa temperatura per efecte Hall–Petch, però aquest benefici disminueix amb la temperatura, on dominen el lliscament de límits i la infiltració de l’aglutinant. Els grans gruixuts, tot i ser menys resistents a temperatura ambient, mantenen millor la integritat estructural en condicions tèrmiques. L’anàlisi via EBSD confirma el paper dels límits de gra, les transformacions de fase i les interficies en la plasticitat a alta temperatura.En conjunt, la tesi estableix un marc predictiu per optimitzar el comportament mecànic dels metalls durs a alta temperatura. La integració de la caracterització microestructural amb el model físic representa un avenç respecte als enfocaments basats en condicions ambientals o de termofluència i proporciona eines per al disseny de materials capaços de suportar entorns de mecanitzat i útils d’alt rendiment amb càrregues termomecàniques severes.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• CUMELLES CÉSPEDES, JOEL: System Identification of High-Performance Paraglider-Harness/Pilot Dynamics: From Modelling to Flight Test Data
  
  Autor/a: CUMELLES CÉSPEDES, JOEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 15/06/2026
  Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR | ORTEGA AGODINO, ENRIQUE
  Resum de tesi: Tot i l'evolució significativa en les pràctiques de disseny, desenvolupament i anàlisi dels sistemes parapents-arnès/pilot d’alt rendiment, els mètodes d’avaluació continuen sent predominantment qualitatius i depenen en gran mesura d’assajos de prova i error. Les dades experimentals quantitatives en vol per a aquestes configuracions encara són escasses, i els models tradicionals de parafoil–payload sovint no aconsegueixen capturar la geometria complexa, les interaccions aerodinàmiques i el comportament dinàmic característics dels parapents moderns d’alt rendiment.Aquesta tesi proposa un marc de treball que combina un model dinàmic d’alta fidelitat, específicament adaptat a aquests sistemes, amb una plataforma instrumental de baix cost per a la validació del model mitjançant dades experimentals en vol. Es deriva un model dinàmic no lineal de vuit graus de llibertat del sistema parapent-arnès/pilot d’alt rendiment, incorporant explícitament els efectes de massa aparent. Les forces i els moments aerodinàmics s’obtenen mitjançant l’acoblament del model amb un solver basat en Horseshoe Vortex Method (HVM), fonamentat en la teoria de la línia sustentadora de Prandtl i ampliat amb correccions de resistència viscosa derivades de les polars de seccions de perfil aerodinàmic. Això permet el càlcul directe de les càrregues aerodinàmiques a partir de l’arquitectura real de la vela. S’hi incorporen refinaments addicionals per millorar la fidelitat del model, incloent-hi un model aerodinàmic paramètric del conjunt arnès/pilot, una formulació generalitzada de la resistència aerodinàmica de les línies de suspensió i una representació distribuïda de l’acció de frenada al llarg de l’envergadura i la corda.Per donar suport a la validació del model i generar un conjunt de dades quantitatives, es va desenvolupar una plataforma instrumental modular, sense fils i de baix cost. Aquesta integra acceleròmetres, giroscopis, magnetòmetres; sensors de pressió baromètrica, de temperatura i d’humitat, juntament amb un mòdul GPS i una sonda multiorifici instal·lada en una de les línies de suspensió del sistema parapent. La plataforma es va implementar en un parapent comercial d’alt rendiment i es va avaluar mitjançant dues campanyes específiques d’assajos en vol.Finalment, es va implementar un enfocament d’identificació de sistemes basat en Output Error Methods (OEM) per ajustar els paràmetres del model, permetent la comparació entre les dades de vol i les prediccions del model sota diferents maniobres. Els resultats mostren una forta concordança tant en la resposta dinàmica com en el comportament aerodinàmic, confirmant la idoneïtat del marc de modelatge i instrumentació proposats. Això permet, de cara al futur, la realització d’estudis futurs en sistemes parapent-arnès/pilot d’altes prestacions, basats en dades quantitatives ajudin a la comprensió i millora d’aquests sistemes.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• GONZÁLEZ MOTOS, SERGIO: Long-term dynamics of marine microbiomes: From communities to populations
  
  Autor/a: GONZÁLEZ MOTOS, SERGIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/06/2026
  Director/a de tesi: LOGARES HAURIE, RAMIRO ERNESTO
  Resum de tesi: La superfície oceànica alberga una enorme diversitat de microorganismes, inclosos procariotes (bacteris i arqueus), clau en els cicles biogeoquímics globals. Comprendre com responen a la variabilitat ambiental requereix connectar patrons a diferents escales biològiques, des del nivell de comunitat fins a la dinàmica de poblacions i soques, així com les conseqüències moleculars de les mutacions adaptatives.El Capítol 1 investiga dos microbiomes costaners connectats al nord-oest del Mediterrani: BBMO i SOLA. Utilitzant set anys de dades metagenòmiques comparables, vam quantificar la ritmicitat estacional i la sincronia entre localitats en funcions metabòliques, gens (ORFs) i tàxons (OTUs). Vam trobar una ritmicitat estacional consistent dins de cada microbioma en els diferents nivells d’organització, mentre que la sincronia entre ambdós microbiomes es va mantenir baixa. En centrar-nos en 45 funcions biogeoquímiques clau, vam observar que diverses continuaven sent altament rítmiques i sincròniques fins i tot quan els gens dominants que hi contribuïen mostraven una ritmicitat feble. Aquests resultats suggereixen que la redundància funcional i les dinàmiques complementàries en nivells inferiors d’organització poden generar dinàmiques funcionals coherents mitjançant una autoorganització emergent.Més enllà dels patrons a nivell de comunitat, el Capítol 2 va estendre l’anàlisi a conques oceàniques distants mitjançant la comparació de poblacions resoltes a nivell genòmic de BBMO (15 anys) i MiCRO, Califòrnia (10 anys). Vam reconstruir 1.535 MAGs a BBMO i 1.068 MAGs, juntament amb 187 SAGs, a MiCRO. Tot i que ambdós llocs estan molt allunyats geogràficament, el solapament a nivell d’espècie va ser considerable: 615 genomes van presentar representants intraespecífics (>95% de similitud genòmica) en tots dos llocs. En canvi, el solapament a nivell de soca va ser molt menor, ja que només 17 genomes de BBMO van coincidir amb 20 genomes de MiCRO (>99% de similitud genòmica), fet que revela una forta estructuració biogeogràfica a nivell de soca. Els genomes detectats en ambdós llocs amb una similitud més elevada es van associar més estretament amb ambients costaners temperats i van tendir a ser lleugerament més grans, cosa que suggereix una adaptació de nínxol a les condicions costaneres. La variació genòmica estacional va ser generalitzada en tots dos llocs (~70% dels genomes), mentre que a MiCRO una població de Prochlorococcus va mostrar, a més, increments en pN/pS i en abundància associats a ENSO durant els anys d’El Niño més intensos, fet que indica que les oscil·lacions climàtiques de llarg termini poden modelar les poblacions microbianes marines més enllà de l’estacionalitat.El Capítol 3 va examinar l’adaptació a nivell de gen i proteïna mitjançant la identificació de selecció positiva en 1.505 MAGs de BBMO i SOLA. Els gens sotmesos a una forta selecció positiva van representar menys del 0,01% del repertori metagenòmic, però diversos es van detectar en ambdós llocs, fet que apunta a una selecció no aleatòria. Aquests gens estaven vinculats al metabolisme energètic, la resposta a l’estrès, la regulació, la traducció i el metabolisme de l’ARN, les estructures de superfície cel·lular, el recanvi proteic i la motilitat, així com al biofilm i a les interaccions amb l’ambient, i van mostrar patrons estacionals compatibles amb una selecció heterogènia entre períodes freds i càlids. Entre els gens sota selecció positiva compartits entre BBMO i SOLA, el 70,6% també va presentar valors elevats de pN/pS en almenys un subconjunt de mostres de Tara, fet que suggereix que molts d’aquests gens estan sotmesos a selecció positiva a una escala geogràfica més àmplia. Un exemple destacat, la pseudouridina sintasa de l’ARN (RluA), va mostrar substitucions recurrents que, segons el modelatge estructural, es van associar amb un augment de la flexibilitat local de la proteïna, un mecanisme plausible per mantenir l’activitat en condicions fredes.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• ROCUTS PABON, SCHWEITZER: Developing and Piloting an Implementation Framework for Transdisciplinary Undergraduate Collaboration, Without Curricular Change: Mathematics as an Integrating Resource and Game-Based Assessment as a Supporting Tool
  
  Autor/a: ROCUTS PABON, SCHWEITZER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/06/2026
  Director/a de tesi: ALIER FORMENT, MARC
  Resum de tesi: L'educació transdisciplinària de grau és àmpliament defensada però rarament implementada dins de les estructures universitàries rígides. Aquesta tesi doctoral aborda aquest repte mitjançant un estudi de Recerca de Disseny Educatiu (Educational Design Research, EDR) de tres iteracions (2023–2024) que va desenvolupar, pilotar i validar un nou marc d'implementació de deu passos per a la col·laboració transdisciplinària, sense requerir canvis curriculars. La intervenció va acoblar un curs de grau d'enginyeria de sistemes amb un curs de medicina al voltant d'un problema compartit de salut pública utilitzant microdades de l'Enquesta Multipropòsit del DANE (n ≈ 600.000). Va implicar ≈320 estudiants i 46 avaluadors externs de sis disciplines (enginyeria, medicina, salut pública, biomedicina, analítica de dades i estadística), guiada per tres conjectures teòriques: terreny epistèmic comú, fricció productiva i avaluació com a senyal d'integració.Els resultats dels estudiants es van classificar mitjançant l'esquema M-I-T (Multidisciplinari, Interdisciplinari, Transdisciplinari), amb les fronteres I/T operacionalitzades com a integració en artefactes explicatius unificats. Les troballes principals són una taxa d'assoliment de nivell I del 86,4 %, una taxa de nivell T del 32,1 % i una taxa condicional T|I del 37,2 % (un indicador clau que distingeix l'aprenentatge que va més enllà de les expectatives de la integració de coneixements). L'AVJ exploratòria (Avaluació basada en Jocs, Game-Based Assessment; Iteració 3, n = 7 equips) va produir +12,4 pp de nivell T (43,8 % vs. 31,4 %) i +9,1 pp de T|I (43,5 % vs. 34,4 %), amb un 19,75 % dels estudiants generant perfils profunds (en matemàtiques aplicades i resolució de problemes), emprats com a entrada de frontera i no com a criteri de selecció.La contribució principal és el marc basat en evidència (Capítol 7; Figura 7.1), traçable a les dades pilot (Capítols 5–6; Taula 7.1), que incorpora les matemàtiques com a pont disciplinari i l'AVJ com a diagnòstic perifèric (Passos 3 i 7; "augmentar, no substituir"). Transferible a aparellaments enginyeria–medicina sobre problemes rics en dades, inclou regles d'entrada, disparadors d'iteració, omissions i adaptacions. Una llista de verificació de decisions dona suport a un ús ètic i equitatiu de l'AVJ, i el marc operacionalitza resultats pràctics mitjançant un model d'equip híbrid instructor–AVJ. (Translated using Claude Opus 4.7)
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• MARANESI, ALESSIA: Elucidating the potential of antimicrobial peptides through biomaterials and advanced in vitro models
  
  Autor/a: MARANESI, ALESSIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/06/2026
  Director/a de tesi: FERRARI, ALDO | CERDA CUELLAR, MARTA
  Resum de tesi: La resistència antimicrobiana (RAM) representa un repte crític per a la salut global, complicant la gestió de les infeccions i impulsant la necessitat d’alternatives als antibiòtics convencionals. La RAM es reconeix actualment com un repte clau dins d’un enfocament de “One Health”, ja que les seves causes i conseqüències afecten la salut humana, animal i el medi ambient. En aquest marc, els dispositius mèdics implantables constitueixen un entorn clínic especialment vulnerable. Entre aquests, els dispositius electrònics cardíacs implantables (CIEDs) són altament susceptibles a la colonització bacteriana i a la formació de biopel·lícules, provocant infeccions persistents, un augment de la morbiditat i intervencions terapèutiques complexes. La creixent prevalença de patògens resistents posa en relleu les limitacions de les estratègies preventives basades en antibiòtics i evidencia la necessitat d’enfocaments innovadors.En aquest context, els pèptids antimicrobians sintètics (AMPs) han emergit com a candidats prometedors atès el seu ampli espectre d’activitat i la seva major estabilitat. Tanmateix, la seva translació a la pràctica clínica continua sent un repte a causa de la complexitat estructural, possibles efectes citotòxics i la susceptibilitat a la pèrdua d’activitat en condicions fisiològiques.Aquesta tesi se centra en l’AMP tetrabrancat SET-M33 com a compost model, amb l’objectiu d’impulsar la seva translació clínica en l’àmbit dels CIEDs. Aquest objectiu s’aborda mitjançant la investigació de les interaccions material–pèptid i el desenvolupament de sistemes d’alliberament basats en biomaterials per a l’administració antimicrobiana local. Paral·lelament, aquest treball incorpora una metodologia basada en organoides per avaluar l’eficàcia i la biocompatibilitat dels AMPs sintètics.La primera part del treball examina com les propietats fisicoquímiques dels materials relacionats amb implants influeixen en l’activitat antimicrobiana de SET-M33. Els materials utilitzats en CIEDs i els seus embolcalls protectors, incloent titani, silicona, cel·lulosa biosintetitzada, malles polimèriques i membranes electrofilades, es van caracteritzar en termes de morfologia superficial, humectabilitat i porositat. El transport del pèptid es va quantificar mitjançant assajos de difusió, mentre que l’eficàcia antimicrobiana es va avaluar amb estudis d’inhibició del creixement davant patògens rellevants. Els resultats indiquen que les arquitectures poroses faciliten la difusió del pèptid, tot i que l’equilibri entre difusió i retenció determina críticament l’eficàcia antimicrobiana. La cel·lulosa biosintetitzada va proporcionar un entorn favorable per mantenir l’activitat del pèptid.La segona part de la tesi es centra en el desenvolupament d’un sistema d’alliberament controlat de SET-M33 adaptat a superfícies de CIEDs. Es va dissenyar un hidrogel de metacrilat de gelatina (GelMA) per encapsular el pèptid i actuar com a recobriment sobre substrats de titani. El recobriment va permetre un alliberament sostingut del pèptid i va demostrar una forta activitat antibacteriana.La tercera part de la tesi aborda les limitacions dels models preclínics actuals per a l’avaluació d’AMPs mitjançant una plataforma in vitro basada en organoides. Els organoides es van adaptar en monocapes epitelials per permetre estudis d’infecció i citotoxicitat controlats. SET-M33 va mostrar una activitat antimicrobiana eficaç en concentracions compatibles amb el teixit.En conjunt, aquesta tesi demostra que l’eficàcia dels AMPs sintètics està fortament influenciada per la seva interacció amb materials i sistemes biològics. La combinació de caracterització de materials, estratègies d’alliberament controlat i models in vitro avançats proporciona un marc per al desenvolupament de teràpies basades en AMPs.
  
• RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, HELENA: Statistical characterization of laboratory results in pediatric patients for the establishment of reference intervals: a methodological framework for clinical laboratory interpretation
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, HELENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 02/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 15/06/2026
  Director/a de tesi: PERERA LLUNA, ALEXANDRE | ARTUCH IRIBERRI, RAFAEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral es desenvolupa en el context del Laboratori d’Errors Congènits del Metabolisme de l’Hospital Sant Joan de Déu i sorgeix de la necessitat clínica de millorar la interpretació dels resultats de bioquímica en pacients pediàtrics amb malalties metabòliques rares. En aquest àmbit, l’avaluació de metabolits en sang i líquid cefalorraquidi (LCR) en nens presenta diversos reptes: una forta dependència amb l’edat, la influència de múltiples factors fisiològics i clínics, i l’absència de pacients control reals. Aquestes limitacions dificulten l’establiment d’intervals de referència fiables mitjançant enfocaments tradicionals basats en poblacions sanes estratificades per grups d’edat.L’objectiu principal d’aquesta tesi és desenvolupar i validar un enfocament analític unificat per definir intervals de referència, avaluar factors de confusió —com la medicació o la inflamació— i caracteritzar perfils metabòlics en diferents condicions pediàtriques. Per això, es van identificar diversos casos d’ús representatius d’aquestes limitacions, que permeten avaluar l’aplicabilitat de l’enfocament proposat en diferents tipus de biomarcadors i contextos clínics.Com a primer cas d’ús, es van estudiar els neurotransmissors en LCR, concretament els metabolits àcid homovanílic (HVA) i àcid 5-hidroxiindolacètic (5-HIAA), productes finals de les vies de la dopamina i la serotonina. Aquest escenari presenta la dificultat addicional de l’absència de controls sans, ja que la punció lumbar no es realitza de manera rutinària en població sana. A partir d’una cohort de 1.533 pacients pediàtrics, es van emprar models de regressió per capturar la dependència amb l’edat i models de mescles gaussianes per discriminar poblacions amb dèficit i sense dèficit. D’aquesta manera, es van definir intervals de referència continus que reflecteixen de forma més realista l’evolució biològica d’aquests metabolits. Aquest enfocament va permetre identificar correctament dèficits primaris i reduir la detecció d’alteracions secundàries sense correlació clínica.En un segon estudi, es va analitzar el perfil d’aminoàcids en LCR en una cohort de 410 pacients pediàtrics, que incloïa pacients amb epilèpsia i controls amb altres patologies neurològiques. Es van establir intervals de referència ajustats per edat i es va avaluar l’impacte de la medicació antiepilèptica i de variables clíniques mitjançant models de regressió i anàlisis multivariants. Els resultats van evidenciar un marcat efecte de l’edat i de determinats tractaments farmacològics, especialment sobre els nivells de glutamina, i van permetre identificar patrons bioquímics associats a subgrups clínics específics.Finalment, es va desenvolupar una prova de concepte per a l’establiment d’intervals de referència de coure sèric ajustats per edat i inflamació, a partir d’una cohort de 1.141 pacients pediàtrics. Es va construir un índex inflamatori multivariant mitjançant regressió per mínims quadrats parcials, integrant tres biomarcadors de fase aguda. La incorporació d’aquest índex al model va permetre corregir l’efecte de la inflamació sobre els nivells de coure i millorar-ne la interpretació clínica.En conjunt, aquests treballs demostren que l’ús de la metodologia estadística proposada permet millorar de manera significativa la interpretació de biomarcadors en pediatria, tant en líquid cefalorraquidi com en sèrum. Les metodologies proposades redueixen falsos positius, integren factors de confusió rellevants i proporcionen eines transferibles a altres analits i contextos clínics.
  

ENGINYERIA CIVIL

• RAHMANI, SAMAN: Scalable error-driven adaptive embedded finite element methods for fluid flow simulations
  
  Autor/a: RAHMANI, SAMAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/06/2026
  Director/a de tesi: BAIGES AZNAR, JOAN | PRINCIPE RUBIO, RICARDO JAVIER
  Resum de tesi: La simulació numèrica precisa i eficient del flux de fluids al voltant de geometries complexes i en moviment continua essent un repte central en la dinàmica de fluids computacional. Els enfocaments tradicionals basats en malles ajustades al domini requereixen que la malla computacional s’adapti als límits geomètrics, cosa que sovint condueix a distorsions de la malla, remallats costosos i una robustesa limitada per a formes intricades, capes límit fines o grans moviments. Els mètodes de malla incrustada ofereixen una alternativa atractiva, ja que permeten incrustar dominis físics complexos dins de malles de fons simples, simplificant la generació de la malla i millorant l’automatització i l’escalabilitat. Tanmateix, l’ús predominant de malles cartesianes de fons comporta una precisió espacial uniforme i una resolució insuficient en regions d’alt error, com les capes límit i els forts gradients de flux, especialment a nombres de Reynolds elevats.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions mitjançant el desenvolupament d’estratègies híbrides escalables que acoblen formulacions incrustades amb tècniques d’adaptació de malla. S’empren dos enfocaments complementaris: el mètode r, que millora la precisió mitjançant la deformació contínua de la malla sense canviar-ne la topologia, i el mètode h, que refina o desrefina localment la malla en funció d’indicadors d’error. El mètode r es combina inicialment amb el mètode d’elements finits incrustat per formar el r-EFEM, que permet elements anisòtrops amb elevada relació d’aspecte alineats amb les capes límit, tot preservant l’eficiència computacional i l’escalabilitat en paral·lel. S’introdueix una estratègia de linealització robusta per resoldre eficientment el problema no lineal d’optimització de la malla.Per capturar característiques locals del flux fora de les capes límit, el r-EFEM es combina posteriorment amb una estratègia jeràrquica de refinament h amb nodes penjants, donant lloc al r–h EFEM. Aquesta formulació híbrida integra la resolució anisòtropa de les capes límit mitjançant deformació de la malla, el refinament local en regions d’alt error i una discretització independent de la geometria dins del marc incrustat. Les contribucions dels nodes penjants s’incorporen directament a la formulació d’elements finits per preservar la conformitat i l’estabilitat numèrica, mentre que un estimador d’error guia el refinament adaptatiu i la redistribució de la malla.Els mètodes es validen mitjançant problemes de referència que inclouen geometries fixes i en moviment, incloent fluxos a alt nombre de Reynolds amb capes límit fines i dinàmiques de vòrtex complexes. Els resultats demostren millores substancials de precisió respecte als enfocaments incrustats estàndard, mantenint alhora la robustesa i l’eficiència computacional. En simulacions amb dominis en moviment, el marc híbrid elimina la necessitat de remallat i evita la degradació de la malla, permetent simulacions transitòries estables i escalables. Aquest treball estableix un marc adaptatiu unificat per a simulacions precises amb elements finits incrustats en geometries complexes i evolutives.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• NEPAL, ANIMESH: Origins of interface jumps, pinning and hysteresis during cyclic fluid displacements
  
  Autor/a: NEPAL, ANIMESH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/06/2026
  Director/a de tesi: DENTZ, MARCO | HIDALGO GONZÁLEZ, JUAN JOSÉ
  Resum de tesi: Els desplaçaments de fluids immiscibles en medis porosos estan governats per la interacció entre les forces capil·lars, la geometria del porus, la humectabilitat i les condicions de força impulsora. En condicions quasiestàtiques, aquesta interacció dona lloc a configuracions interfacials metaestables, reorganitzacions abruptes de la interfície (salts de Haines), ancoratge interfacial i histèresi macroscòpica de pressió--saturació. Aquesta tesi desenvolupa un marc a escala de porus per explicar com emergeixen aquests fenòmens i com es poden predir. El treball combina experiments de laboratori, simulacions numèriques en dues i tres dimensions espacials, i models analítics derivats del balanç hidrostàtic--capil·lar de pressions i d'arguments d'energia interfacial. La investigació avança des de geometries simples que representen un porus únic (ink-bottle i capil·lars ondulats) fins a medis porosos connectats (medis porosos homogenis i heterogenis), fet que permet identificar directament els mecanismes fonamentals i els seus efectes col·lectius.A les geometries de porus únic (ink-bottle), els resultats mostren que el comportament interfacial està controlat per una condició geomètrica crítica: per sota d'aquest llindar, les interfícies evolucionen de manera suau; per sobre, les interfícies es tornen inestables i salten, produint histèresi durant la imbibició i el drenatge. L'ocurrència i la magnitud dels salts depenen de manera sistemàtica de l'angle de contacte, la tensió superficial i l'angle de constricció, i són capturades amb precisió per la teoria. La tesi també demostra que el mode de força impulsora és també un paràmetre de control principal mitjançant l'anàlisi de dos capil·lars diferents (ink-bottle i capil·lar ondulat). Sota desplaçament cíclic controlat per pressió, els salts i la histèresi sorgeixen per la pèrdua d'estabilitat interfacial. En canvi, sota desplaçament controlat per volum, les restriccions de volum imposades suprimeixen les transicions per salt, eliminen la histèresi capil·lar i obliguen la interfície a retracar camins idèntics d'imbibició i drenatge, tot i que l'ancoratge interfacial encara pot produir-se. En el règim controlat per volum, el fluid pot recórrer configuracions interfacials tensionals altrament inaccessibles en desplaçament controlat per pressió, confirmant que l'elecció del mode de força impulsora pot desacoblar ancoratge i histèresi. En capil·lars ondulats, el canvi suau de curvatura evita l'ancoratge interfacial, però el desplaçament controlat per pressió encara pot activar salts interfacials. Una anàlisi basada en l'energia mostra que els canvis de pressió impulsen transicions sella-node entre mínims locals d'energia, produint salts i histèresi. Això condueix a un criteri simple de salt que relaciona l'angle de contacte amb la geometria del capil·lar ondulat. Estenent aquests resultats als medis porosos, la tesi mostra que els canals porosos homogenis es poden representar mitjançant capil·lars ondulats que reprodueixen signatures clau de pressió--saturació, inclosos salts i bucles d'histèresi. En medis porosos heterogenis, una variabilitat geomètrica més alta genera reorganitzacions col·lectives intermitents, també conegudes com a salts de Haines, histèresi i memòria de punt de retorn durant cicles interns, fet que evidencia un paisatge energètic rugós amb trajectòries dependents de la història. En conjunt, aquests resultats estableixen un vincle mecanístic coherent entre la metaestabilitat a escala de porus i la histèresi macroscòpica. Aquest marc proporciona eines predictives per controlar l'eficiència del desplaçament i la dissipació d'energia en aplicacions com el segrest de CO2, la recuperació millorada de petroli, la microfluídica i el transport capil·lar en sistemes porosos naturals i d'enginyeria.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• CHÁVEZ PEREDA, ERICK DAVID: Study and identification of mechanical parameters while cutting tissues with vibrating hypodermic needles
  
  Autor/a: CHÁVEZ PEREDA, ERICK DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/06/2026
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ EGEA, ANTONIO JOSÉ
  Resum de tesi: La inserció d’agulles assistida per robot es troba actualment en desenvolupament per a la seva aplicació en procediments percutanis mínimament invasius, pel seu potencial per oferir alta precisió i repetibilitat. Malgrat això, la interacció entre l’agulla i el teixit tou produeix de manera inherent dany tissular, fet que pot comprometre la precisió del posicionament i el rendiment global del procediment. La fricció en la interfície agulla–teixit és el principal factor que determina el grau de dany. Per tant, aquesta tesi investiga i modela el paper de la fricció en la interacció agulla–teixit amb l’objectiu d’identificar les condicions d’inserció que minimitzen el dany tissular.Els factors que influeixen en la fricció i el dany tissular considerats en aquest estudi van ser la velocitat d’inserció i el moviment vibratori relatiu de l’agulla. Per avaluar-ne els efectes en pit de gall dindi ex vivo, seleccionat com a teixit model, es van utilitzar dos criteris de dany tissular: la mida de l’orifici permanent al teixit després de l’extracció i la força de fricció mesurada durant la retirada. Es va desenvolupar un model dinàmic de fricció de la interacció agulla–teixit, basat en el model de Dahl, utilitzant aquests dos criteris. En primer lloc, es va investigar la influència de la velocitat d’inserció en el dany tissular mitjançant experiments controlats a velocitats constants. Els paràmetres del model es van identificar a partir de les dades experimentals utilitzant el mètode dels mínims quadrats. Posteriorment, es va dur a terme una optimització basada en el model per determinar la velocitat d’inserció que minimitza el dany tissular, obtenint-se un valor òptim de 4,4 mm/s. En segon lloc, es va analitzar l’efecte de la inserció amb vibració assistida en el dany tissular utilitzant els mateixos criteris de dany. Es va desenvolupar un actuador vibratori dissenyat a mida per generar oscil·lacions axials durant la inserció de l’agulla. El model dinàmic de fricció es va estendre per tenir en compte el moviment vibratori relatiu, i els paràmetres corresponents es van identificar mitjançant el mètode dels mínims quadrats. Posteriorment, es va dur a terme una optimització basada en el model estès per determinar la freqüència de vibració òptima, donant un rang òptim de 800–1100 Hz. Aquesta optimització es va realitzar mantenint fixa la velocitat d’inserció òptima. En conjunt, la combinació d’una velocitat d’inserció de 4,4 mm/s i una freqüència de vibració de 800–1100 Hz va ser identificada com la condició òptima per minimitzar el dany tissular en pit de gall dindi ex vivo.Aquesta tesi proposa una metodologia per optimitzar els paràmetres d’inserció d’agulla en teixits tous, basada en els principis fonamentals de la interacció agulla–teixit. El model dinàmic de fricció desenvolupat es pot estendre a altres teixits tous mitjançant l’aplicació del mateix procediment experimental per identificar els paràmetres d’interacció corresponents. Això permet utilitzar un marc d’optimització basat en el model desenvolupat per determinar les condicions òptimes d’inserció en diversos casos d’estudi.
  
• LÓPEZ MOLES, ORIOL: Estudi fluid dinàmic del procés de mescla sòlid-líquid i líquid-líquid en agitadors industrials
  
  Autor/a: LÓPEZ MOLES, ORIOL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/06/2026
  Director/a de tesi: VALENTIN RUIZ, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta l’estudi fluid dinàmic del procés de mescla sòlid–líquid i líquid–líquid en agitadors industrials, amb l’objectiu de desenvolupar i validar una metodologia numèrica basada en CFD i validada experimentalment per analitzar, optimitzar i escalar equips de mescla. El treball respon a la necessitat industrial de disposar d’eines predictives capaces de reduir iteracions experimentals, millorar l’eficiència energètica i de procés i transformar el coneixement hidrodinàmic local en criteris útils de disseny i operació. La recerca s’ha estructurat en dues línies complementàries. La primera línia de recerca es centra en el desenvolupament d’un nou mesclador en línia d’alta cisalla de tipus rotor–estator per a processos de mescla líquid–líquid, especialment emulsions complexes. Mitjançant simulacions CFD s’ha analitzat l’efecte dels principals paràmetres geomètrics del capçal sobre la generació de cisalla, el consum de potència i la capacitat d’emulsificació. Els resultats mostren que la taxa de cisalla es concentra principalment al shear gap i a les arestes del dentat del capçal de mescla, i han permès dentificar una configuració òptima, que combina elevada eficiència de cisalla i viabilitat constructiva. La seva caracterització hidrodinàmica i adimensional ha permès establir constants útils per al dimensionament i l’escalat. La validació experimental confirma la millora del nou disseny respecte a l’equip de referència, amb una reducció significativa de la mida de gota d’emulsió. La segona línia aborda el desenvolupament i la validació d’un model CFD multifàsic sòlid–líquid per predir el manteniment de sòlids en suspensió i el grau d’homogeneïtzació en tancs agitats. A partir d’un enfocament Euler–Euler, el model s’ha validat amb dades experimentals de la literatura i s’ha seleccionat el model d’arrossegament Vslip com a configuració de referència per la seva millor capacitat de reproduir la transició entre règims de suspensió. Amb el model validat, s’ha dut a terme un estudi paramètric de variables d’agitació i configuració geomètrica, i s’han identificat les configuracions geomètriques i operatives més favorables per maximitzar l’homogeneïtzació de la suspensió i s’ha determinat un criteri d’escalat adequat per a processos de suspensió sòlid-líquid. En conjunt, la tesi aporta una metodologia robusta de modelització i validació i estableix criteris quantitatius transferibles a la selecció, optimització i escalat d’agitadors i mescladors en línia.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• PUIG DE DOU, IGNACIO: Statistical Activity Tracking: Bayesian Hierarchical Models for Monitoring Customers and Industrial Equipment
  
  Autor/a: PUIG DE DOU, IGNACIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 12/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/06/2026
  Director/a de tesi: PUIG ORIOL, XAVIER
  Resum de tesi: Els entorns empresarials i industrials moderns depenen cada vegada més del monitoratge continu dels fluxos de dades que generen clients i equips en el seu dia a dia. La detecció a temps de canvis de comportament rellevants, com ara el possible abandonament de clients o els primers indicis de mal funcionament dels equips, és essencial per permetre intervencions oportunes. Els mètodes clàssics de Control Estadístic de Processos (SPC) es basen en supòsits que sovint es vulneren a la pràctica, com ara poblacions homogènies, una exposició regular i una separació clara entre la Fase I i la Fase II del procés de control.Aquesta tesi desenvolupa models bayesians i solucions metodològiques per al seguiment d’entitats heterogènies, com ara clients o màquines industrials operades remotament, sota aquestes restriccions pràctiques. L’activitat irregular, les dades mancants, les condicions d’operació canviants i l’absència d’una Fase I ben definida es tracten com a característiques inherents als problemes de monitoratge moderns i no com a limitacions a evitar.La primera part de la tesi es centra en la modelització de l’activitat dels clients mitjançant una implementació completament bayesiana del model Pareto/NBD. El model ve precedit per un clustering bayesià que permet agrupar clients amb patrons de compra similars, millorant l’estimació dels paràmetres i donant suport a la predicció dels ingressos per client.La segona part aborda el monitoratge d’equips industrials a partir de dades de recompte d’errors. Es proposen dos enfocaments complementaris. En primer lloc, un SPC basat en models de mixtura per a poblacions heterogènies quan les dades obtingudes sota control no són clarament identificables. En segon lloc, un model jeràrquic bayesià que incorpora les condicions d’operació, estabilitza les estimacions obtingudes de períodes amb baixa exposició, captura el comportament específic de cada màquina i identifica automàticament observacions fora de control.En conjunt, la inferència bayesiana proporciona un marc flexible i fonamentat per a la modelització jeràrquica, la detecció probabilística d’anomalies, el compartiment d’informació entre entitats i l’actualització seqüencial a mesura que es disposa de noves dades. Els mètodes proposats amplien les idees clàssiques de l’SPC als contextos contemporanis de monitoratge empresarial i industrial, oferint solucions estadísticament sòlides i operativament rellevants.
  

FOTÒNICA

• DOSIL GARCÍA, MIGUEL: Optical Spectroscopy of Infrared--Emitting Colloidal Quantum Dots: From Ensemble to Single Particles
  
  Autor/a: DOSIL GARCÍA, MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/06/2026
  Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
  Resum de tesi: Els punts quàntics col·loidals (CQDs) s'han consolidat com una tecnologia clau en l'àmbit de l'optoelectrònica gràcies a la seva elevada eficiència, versatilitat i baix cost de fabricació. La seva aplicació en la generació de llum ha evolucionat des de l'emissió tèrmica estadística en LEDs visibles i convertidors de fluorescència cap a fonts sofisticades, com ara làsers i emissors de llum quàntica. No obstant això, la seva implementació en l'infraroig (IR) és més complexa a causa d'un baix rendiment quàntic de fotoluminescència (PLQY) intrínsec; sorgint només recentment les primeres aplicacions eficients. Davant el creixent interès en tecnologies quàntiques, els fotons individuals en la banda C de telecomunicacions són un pilar fonamental on aquestes tecnologies col·loidals ofereixen gran flexibilitat. Els CQDs basats en calcogenurs de Pb i aliatges III-V cobreixen l'escletxa entre cost i integració gràcies a la sintonitzabilitat de la seva emissió en aquesta regió espectral. Aquest treball realitza una caracterització mitjançant espectroscòpia òptica de dispersions i pel·lícules de CQDs de PbS i InSb, emprant micro-fotoluminescència (u-PL) d'estat estacionari i resolta en el temps a baixes temperatures. Es detalla el disseny i la implementació íntegra del sistema òptic utilitzat, incloent-hi protocols d'alineació i optimització, així com els algorismes desenvolupats per realitzar mapejos confocals de u-PL amb resolució micromètrica. Els estudis de PL en funció de la potència en pel·lícules de PbS revelen un comportament col·lectiu caracteritzat per un règim de recombinació bimolecular en una banda amb densitat d'estats (DOS) de tipus exponencial; això contrasta amb el comportament excitònic observat en dissolució. El PLQY d'aquestes mostres presenta una marcada dependència lineal amb la mida, assolint un màxim de ~30% per a punts amb pics excitònics entorn de 1,5 eV i disminuint cap a partícules més grans. Les mesures de PL resolta en temps indiquen mecanismes de transferència d'energia entre CQDs amb temps de difusió prolongats. Els assajos d'encapsulació confirmen que l'oxigen actua com un agent altament degradant, extingint l'emissió després d'una moderada exposició ambiental. Els CQDs de InSb mostren sensibilitat extrema a l'oxidació, perdent la seva PL en segons al contacte amb l'aire. Les mesures de PL vs. temperatura revelen una banda d'emissió associada a la superfície a temperatures criogèniques, que desapareix en escalfar la mostra o en afegir una fina capa de InP. S'han explorat dues estratègies per assolir el règim de partícula individual. Enfront de l'spin-coating, el dip-coating de solucions diluïdes va demostrar ser eficaç per obtenir CQDs aïllats amb densitat areal controlada, encara que a costa d'una degradació de la luminescència que suggereix danys superficials per desprès de lligands i posterior oxidació. Com a alternativa, es van encapsular CQDs de PbS en capes gruixudes de sílice mitjançant microemulsió després de modificar la seva química de superfície, aconseguint incorporar un únic CQD per esfera amb un rendiment molt elevat. Els resultats d'aquesta tesi exposen limitacions crítiques en la implementació actual de CQDs emissors d'IR com a fonts de llum quàntica, subratllant la necessitat de noves rutes de síntesi i recobriments que millorin les seves propietats òptiques i estabilitat. Addicionalment, els experiments en pel·lícules aporten perspectives rellevants per optimitzar tecnologies basades en CQDs d'infraroig, com ara LEDs, fotodetectors o làsers.
  

SOSTENIBILITAT

• ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO: Modelo de gestión para la restauración del suelo dedicados a la actividad ganadera en el departamento de Córdoba, Colombia. Un aporte de la ganadería regenerativa al desarrollo sostenible del territorio- estudios de casos comparativos
  
  Autor/a: ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/06/2026
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: S'ha discutit àmpliament la incidència de la ramaderia en la deterioració del sòl, atribuint-se a la producció bovina un impacte significatiu tant a nivell mundial com local. Aquesta recerca, titulada “Model de gestió per a la restauració del sòl dedicat a l'activitat ramadera en el departament de Còrdova, Colòmbia. Una aportació de la ramaderia regenerativa al desenvolupament sostenible del territori - Estudis de casos comparatius”, analitza l'evolució de la ramaderia regenerativa, especialment a Amèrica Llatina, i adapta una metodologia per a avaluar l'eficiència d'aquest model sobre el sòl mitjançant indicadors biològics i espacials, comparant amb un model convencional en finques de Còrdova. També avalua la contribució d'aquests models als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i proposa un model conceptual per a la gestió i restauració sostenible de sòls ramaders.Es va realitzar una anàlisi sobre l'avanç de la ramaderia regenerativa a nivell mundial i a Amèrica Llatina, trobant un augment significatiu en la seva adopció des de 2018, especialment en 2019, quan es va començar a valorar la preservació de la biodiversitat, l'aigua i la salut del sòl.Es van definir macroindicadors de l'estat del sòl i es van seleccionar 12 finques per a analitzar els models de producció convencional i regeneratiu. Es va avaluar la macro i mesofauna edàfica, es van analitzar imatges satel·litàries i es va recopilar informació sobre la cobertura vegetal, utilitzant indicadors biològics i espacials per a mesurar la capacitat restaurativa dels models. També es va realitzar una anàlisi DOFA (Febleses, Oportunitats, Fortaleses i Amenaces), concloent que el model regeneratiu és més eficient en pràctiques de pasturatge, rendibilitat i biodiversitat, permetent una restauració passiva de l'ecosistema.Es va desenvolupar una metodologia per a analitzar l'eficiència de la ramaderia regenerativa, establint mètodes per a recol·lectar dades biòtiques i espacials, la qual cosa facilita un diagnòstic i monitoratge continu del sòl. Es van definir l'àrea d'estudi, la durada de l'anàlisi, les fases del procés, els indicadors i l'anàlisi multitemporal del component vegetal mitjançant tecnologies de teledetecció i SIG, proporcionant les dades necessàries per a una anàlisi detallada. Es va concloure que la ramaderia regenerativa és un model econòmic i sostenible amb baix cost, que millora la productivitat sense agroquímics i evita processos erosius, promovent la restauració de sòls mitjançant pràctiques sostenibles.Aquest model també contribueix al compliment dels ODS, especialment en seguretat alimentària, acció climàtica i restauració d'ecosistemes, promovent major biodiversitat biològica i cobertura vegetal en les zones d'estudi. Els resultats mostren un impacte positiu en la salut del sòl, el desenvolupament de la vegetació i la macrofauna, amb un creixement notable d'arrels i absència de sòls degradats. La ramaderia regenerativa treballa en harmonia amb la naturalesa, millorant les condicions de vida i salut del bestiar.La ramaderia regenerativa es presenta com una eina clau per a enfrontar els desafiaments ambientals, socials i productius de la ramaderia, restaurant sòls i ecosistemes, revertint el mal causat per la sobrepastura i l'ús d'agroquímics en els models convencionals. Recupera la fertilitat del sòl, promou un cicle natural de regeneració i facilita la recuperació d'espècies natives de flora i fauna, augmentant la resistència de l'ecosistema enfront de pertorbacions externes.En relació a l'abundància d'espècies, es van quantificar 763 individus en total entre tots dos sistemes, distribuïts en 19 ordres taxonòmics, amb 630 individus en el model regeneratiu i 133 en el convencional. L'Índex de Shannon-*Wiener (H') sota el model regeneratiu va ser de 2,06, la qual cosa reflecteix una alta diversitat biològica i eficiència en la restauració i sostenibilitat a llarg termini.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• KHALIL, MARWA MOSTAFA ABDELAZIM: Towards the sustainability of earthen heritage conservation: a new decision-making methodology for guiding the adaptive reuse of earthen complexes in desert oases
  
  Autor/a: KHALIL, MARWA MOSTAFA ABDELAZIM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 25/06/2026
  Director/a de tesi: PONS VALLADARES, ORIOL | BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: Recentment, la reutilització adaptativa s'ha considerat gradualment com un enfocament sostenible per allargar la vida útil dels edificis patrimonials, preservant alhora els seus valors autèntics. En contextos de patrimoni de terra, especialment en oasis desèrtics, la reutilització adaptativa juga un paper important en la prevenció de l'abandonament i el deteriorament dels edificis de terra. En aquests contextos, com ara l’oasi de Siwa (Egipte), les tecnologies de construcció utilitzades en aquests projectes de reutilització adaptativa han demostrat el seu impacte no només en el rendiment ambiental i econòmic, sinó també en la coherència cultural de l'edifici reutilitzat i la seva acceptació per part de la comunitat local. Tanmateix, la selecció de materials per a projectes de reutilització adaptativa continua estant subestimada en els processos de presa de decisions.La tesi aborda aquesta bretxa de recerca desenvolupant una eina que pretén guiar les parts interessades en la selecció de la tecnologia de construcció més sostenible per garantir la sostenibilitat a llarg termini del patrimoni de terra. L'eina de presa de decisions proposada combina la metodologia MIVES (Integrated Value Model for Sustainability Assessment) amb la tècnica de comunicació estructurada Delphi. Està composta per un arbre de requisits estructurat d'indicadors culturals, econòmics, ambientals i socials. Combina el rendiment quantitatiu i les percepcions qualitatives, traduint-les en funcions de valor sense unitats per obtenir índexs de sostenibilitat comparables.L'eina es va aplicar a tres estudis de cas a l'oasi de Siwa: Adrere Amellal, Albabenshal i l'extensió dels ecologges de Kenooz Shali, que representen complexos residencials de terra que s'han reutilitzat com a ecologges. Es van seleccionar tres alternatives de tecnologia de construcció per a la seva avaluació: el Karshif tradicional, els maons vermells industrials i els blocs de sal innovadors impresos en 3D. Els indicadors quantitatius es van avaluar utilitzant la literatura i els estàndards internacionals, mentre que els indicadors qualitatius es van avaluar mitjançant processos Delphi amb participants locals i experts. En els tres casos, el Karshif va aconseguir l'índex de sostenibilitat global més alt a causa de la seva forta relació amb el patrimoni i la identitat cultural de Siwan, l'acceptació social i els avantatges ambientals. Tanmateix, els resultats van revelar les seves debilitats econòmiques i els seus elevats requisits de manteniment i, en conseqüència, van suggerir l'ús de solucions de construcció híbrides per millorar la seva durabilitat mantenint alhora el seu valor. Es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat per validar la robustesa del model, l'estabilitat en tots els casos i l'adaptabilitat a les perspectives de les parts interessades.Finalment, la recerca contribueix a l'avaluació de la sostenibilitat en la conservació del patrimoni de terra canviant l'enfocament de l'avaluació de noves funcions a la selecció de tecnologies de construcció adequades en projectes de reutilització adaptativa. La recerca destaca la influència de la selecció de materials i la importància del desenvolupament socioeconòmic en la sostenibilitat a llarg termini dels edificis patrimonials reutilitzats. La integració de les parts interessades en totes les fases de desenvolupament del marc proporciona un procés transparent que es pot replicar en oasis patrimonials de terra similars arreu del món.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• JADOON, MUHAMMAD AWAIS: Machine Learning-based Random Access Techniques for Massive Connectivity
  
  Autor/a: JADOON, MUHAMMAD AWAIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/06/2026
  Director/a de tesi: NAVARRO RODERO, MÒNICA | PASTORE, ADRIANO
  Resum de tesi: El 5G i la seva evolució a nous sistemes d’informació i comunicació contempla la comunicació massiva entre sensors i dispositius màquina (mMTC) com un dels principals casos d’ús. Més enllà de donar suport a xarxes ultradenses de dispositius de baixa complexitat, baix consum i que funcionen amb bateries, les característiques de tràfic de dades difereixen significativament de les comunicacions tradicionals, on la implicació humana és més explícita. Les comunicacions associades a mMTC es caracteritzen per ser molt més esporàdiques, descoordinades i sovint basades en esdeveniments. Gestionar l'accés al medi per a un nombre massiu de dispositius és un dels reptes centrals en mMTC. Els esquemes tradicionals basats en l’assignació prèvia de recursos (scheduling), o bé els enfocaments d'accés aleatori (RA) sense reserva, sovint incorren en senyalització excessiva, altes taxes de col·lisió i ofereixen una adaptabilitat limitada en entorns on els patrons de tràfic varien. Aquestes necessitats requereixen el disseny de nous esquemes d'accés al medi que puguin escalar en nombre de dispositius, fins a valors molt elevats.En aquesta tesi, utilitzem l'aprenentatge per reforç multiagent (MARL) per dissenyar polítiques distribuïdes d’accés aleatori sense reserva prèvia dels recursos, que s'adaptin a les condicions de tràfic de dades dinàmiques i siguin factibles per donar servei de forma massiva. Primer hem desenvolupat un entorn d’aprenentatge automàtic per un sol canal on els dispositius aprenen la política de transmissió mitjançant la retroalimentació d’un bit pel canal de difusió, així com a partir de la memòria intermèdia local (buffer) amb els estats dels paquets, aplicant un algorisme d’aprenentatge de valors Q profund (DQN). Tot i que, sota tràfic regular de Poisson, aquesta solució supera en rendiment de taxa de transmissió i equitat a les tècniques convencionals basades en retrocés exponencial (EB), es basa en un marc d'entrenament d'un sol agent i no aprofita completament el principi d’entrenament central i execució distribuïda (CTDE). Reconeixent la importància de l'escalabilitat i la coordinació efectiva en xarxes grans, hem adoptat algorismes avançats MARL, com ara les xarxes de descomposició de valors (VDN) i QMIX, en els quals es calcula un valor Q global a partir de valors Q individuals, aprofitant així la informació de la xarxa global durant l'entrenament.Per avaluar l'equitat, introduïm la mètrica anomenada edat dels paquets (AoP), que quantifica l'obsolèscencia dels paquets no transmesos en les memòries intermèdies del dispositiu. A continuació, ampliem els nostres models per adaptar-nos a altres models de tràfic amb arribades a ràfegues i correlades, demostrant que els esquemes MARL proposats poden adaptar-se eficaçment a l'activació sobtada del dispositiu o als patrons d'arribada canviants. També investiguem com la identificació dels usuaris afecta l'aprenentatge i l'equitat de les polítiques, ja que els dispositius poden unir-se o sortir dinàmicament de la xarxa. Mostrem com aquestes opcions de disseny poden influir en l'equitat i permetre que els dispositius surtin o s'uneixin a la xarxa. També, hem ampliat l'abast del model més enllà d'un sol canal, incorporant múltiples recursos ortogonals, demostrant la generalització d'aquests enfocaments. Al llarg de les extenses simulacions, s’ha observat com tots els mètodes basats en MARL superen de forma consistent els esquemes EB. Les nostres troballes subratllen el potencial de les solucions basades en MARL per a escenaris mMTC i futurs sistemes sense fils.