Tesis en dipòsit públic

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• LEDOUX, LOUIS EDUARDO YVES: Floating-point arithmetic paradigms for high-performance computing: software algorithms and hardware designs
  
  Autor/a: LEDOUX, LOUIS EDUARDO YVES
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 16/07/2024
  Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: PETIT, ERIC
       SECRETARI: MARTORELL BOFILL, XAVIER
       VOCAL: GARCIA, RÉMI
  Resum de tesi: Aquesta dissertació explora els desafiaments i avenços en les representacions i càlculs aritmètics dins les arquitectures de computadors, centrant-se en les limitacions de l'estàndard IEEE754.Les demandes modernes de la informàtica, impulsades per avenços en IA, HPC i simulacions científiques, fan que les representacions numèriques eficients i precises siguin crucials. Aquest treball investiga aquests desafiaments i proposa solucions innovadores, avaluant el seu impacte en l'eficiència i precisió computacional.El problema central són les ineficiències de l'estàndard IEEE 754 per l'aritmètica de punt flotant, que no satisfà les necessitats de les càrregues de treball modernes. Aquestes ineficiències resulten en un major consum d'energia, precisió inadequada i rendiment subòptim, especialment en entorns amb restriccions d'energia i aplicacions d'alta precisió.Per abordar aquests desafiaments, aquesta tesi explora diverses facetes del càlcul aritmètic, des de conceptes algorísmics fins a les estructures de metall i silici. Introdueix mecanismes per millorar l'adaptabilitat de les representacions numèriques, permetent ajustos de precisió segons les tasques computacionals, resultant en circuits més eficients. En centrar-se en millorar el rendiment aritmètic, aquesta tesi aborda els perfils de consum d'energia i subratlla la importància de les unitats lògiques aritmètiques eficients. També mostra com aquestes solucions es poden integrar en diversos marcs de programari, revelant una correlació entre els requisits numèrics i la precisió interna necessària, destacant un aspecte subexplotat dels formats de punt flotant de propòsit general.En primer lloc, desenvolupa un marc per generar operadors Posit en maquinari, millorant la precisió i rendiment en tasques com la classificació d'imatges. El Marc d'Operadors Posit, descrit en SystemVerilog, permet construir Perceptrons Multicapa per a motors d'inferència, aplicables en entorns POWER9/CAPI2 amb acceleració FPGA.En segon lloc, presenta un generador per a Matrius Sistòliques optimitzades per a la Multiplicació de Matrius (MMM), mostrant l'impacte de configuracions de maquinari personalitzades en la precisió i eficiència energètica. Les unitats MMM són totalment parametrizables i adaptades a les especificacions numèriques de la càrrega de treball, facilitades per un generador central amb canalització automatitzada. Aquestes unitats permeten avaluacions amb CAPI2 en sistemes FPGA i POWER9, assolint fins a dos Tera operacions de punt flotant per segon. També han demostrat èxit en la generació d'ASIC.A més, estableix un marc de codi obert per integrar les unitats MMM en programari d'alt nivell, oferint estalvis d'energia i major precisió per a aplicacions com la IA i càlculs científics. La metodologia implica mapar les crides de Multiplicació de Matrius Generals en les biblioteques HPC BLAS als acceleradors a través de l'enllaç coherent OpenCAPI, saturant l'ample de banda de 22 GBps ajustant els formats de computadora per acomodar més Elements de Processament mentre es preserva la precisió.Finalment, el ressorgiment del processament vectorial porta a una reavaluació dels algorismes de divisió, revelant oportunitats per utilitzar unitats de càlcul més petites i lentes, permetent la inclusió de més unitats dins de diversos pressupostos d'energia i potència. Aquest enfocament exhibeix una àmplia Exploració de l'Espai de Disseny. Hem desenvolupat el nostre propi flux EDA ASIC de codi obert, que facilita la generació paral·lela de múltiples dissenys de xips, permetent una exploració sistemàtica de potència, rendiment i àrea a través de diversos kits de disseny de processos per identificar configuracions òptimes.
  
• SHARMA, ROBIN KUMAR: Parallelizing recurrent neural network and variants
  
  Autor/a: SHARMA, ROBIN KUMAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/07/2024
  Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: QUINTANA ORTI, ENRIQUE SALVADOR
       SECRETARI: ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ
       VOCAL: VALLEJO GUTIÉRREZ, ENRIQUE
  Resum de tesi: Les xarxes neuronals recurrents (RNN) han aconseguit un èxit notable en diversos dominis, com ara el Reconeixement automàtic de veu, l'Anàlisi de Sentiments, la predicció de sèries temporals i la Traducció Automàtica. Tot i la seva versatilitat, les RNN presenten desafiaments significatius a causa de les seves complexes estructures internes, cosa que dificulta l'ús efectiu del paral·lelisme dels models. Això sovint porta a una dependència en el paral·lelisme de dades per accelerar el rendiment de les RNN. A més, les RNN requereixen extensos recursos computacionals a causa de la gran quantitat de paràmetres. Aquesta investigació doctoral proposa estratègies innovadores de Computació d'Alt Rendiment (HPC) per optimitzar la implementació de les RNN a CPU, millorant-ne l'eficiència en entorns amb recursos limitats. A través de millores algorítmiques i tècniques eficients en l'ús de la memòria, aquest treball cerca maximitzar el potencial de la computació paral·lela per a les RNN, transformant així el panorama dels sistemes paral·lels a Intel·ligència Artificial(AI).Aquesta tesi introdueix la "Wavefront-Parallelization" (W-Par), que integra el paral·lelisme de models a RNN unidireccionals per millorar la inferència i l'entrenament en CPU. W-Par utilitza el paral·lelisme de canalització de gra fi a través de càlculs de fronts d'ona, que són particularment efectius per a RNN de múltiples capes a CPU multinucli. Aquestes tècniques permeten una distribució eficient de la càrrega de treball a través de tasques paral·leles mentre es gestionen les dependències de cada cèl·lula RNN. Els resultats empírics mostren que W-Par supera significativament les implementacions existents, aconseguint acceleracions de fins a 6.6 vegades en arquitectures modernes de CPU multinucli i mantenint un rendiment robust en diverses configuracions de nuclis i memòria sense necessitat de modificacions en el codi font.A més, la tesi presenta la "Paral·lització Bidireccional" (B-Par), un nou model d'execució per a Xarxes Neuronals Recurrents Bidireccionals (BRNN). B-Parell aprofita les dependències inherents de dades i control a les RNN d'ordre directe i invers a BRNN, dividint eficientment la càrrega de treball a través de tasques paral·leles sense necessitat de barreres de sincronització específiques. Les proves a la base de dades de veu TIDIGITS i el conjunt de dades de Wikipedia demostren que B-Par supera significativament el rendiment de marcs de treball líders com TensorFlow-Keras i PyTorch, amb acceleracions de fins a 2.34 vegades i 9.16 vegades, respectivament, mantenint la precisió.Finalment, aquesta tesi introdueix la "RNN Semi-Bidireccional" (SB-RNN), una arquitectura nova que integra sinèrgicament les fortaleses de les RNN unidireccionals i bidireccionals. SB-RNN manté la quantitat de paràmetres de les RNN unidireccionals mentre incorpora connexions enrere a través de les capes per millorar la capacitat de retenció d'informació. Aquesta arquitectura permet que SB-RNN iguali i potencialment superi la precisió de les RNN unidireccionals i bidireccionals (BRNN) tant en entorns de CPU com de GPU. Específicament, en la tasca d'anàlisi de sentiments del conjunt de dades Stanford Sentiment Treebank (SST), SB-RNN demostra un rendiment superior amb un 56.61% menys de paràmetres que els seus contraparts unidireccionals, fet que porta a una reducció significativa del temps d'entrenament un 52.94%.En general, aquesta tesi introdueix tres tècniques avançades: W-Par, B-Par i SB-RNN, que milloren significativament l'eficiència i el rendiment dels models RNN i BRNN en CPU i GPU multinucli, facilitant una millora en el processament en diverses aplicacions sense alteracions significantives al codi.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• FLORES VÁZQUEZ, CARLOS ALBERTO: CeCi: Design, Development and Validation of an Affordable Consumer Service Robot as a Social Robot
  
  Autor/a: FLORES VÁZQUEZ, CARLOS ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 15/07/2024
  Director/a de tesi: ANGULO BAHON, CECILIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: VALLÈS PERIS, NÚRIA
       SECRETARI: REPISO POLO, ELY
       VOCAL: TREJO RAMÍREZ, KARLA ANDREA
  Resum de tesi: Aquesta investigació analitza els elements que cal tenir en compte per dissenyar, desenvolupar i validar un robot de serveis que exerceixi les seves tasques en diferents entorns socials. A causa de l'enfocament social dels serveis prestats, s'exigeixen consideracions tècniques per fer la tasca, així com l'acceptabilitat d'ús per part de les persones que interactuen amb el robot. La primera etapa de la investigació considera casos previs sobre la implementació de robots mòbils de servei, la seva anàlisi, la motivació de com resoldre la seva acceptabilitat i ús per part de les persones. La part de desenvolupament presenta les consideracions tècniques i socials per a la implementació del robot social CeCi (Computer Electronic Communication Interface). S'aborden dos problemes principals dels robots socials i els robots de servei en entorns socials que existeixen actualment al mercat, i que constitueixen el focus principal d'aquesta investigació: El primer és que els costos no són assequibles per a moltes empreses, universitats o persones particulars de països en desenvolupament. La segona és que el seu disseny està orientat exclusivament a la part funcional amb un punt de vista inherent als enginyers que els creen sense tenir en compte les opinions, les preferències o els requisits dels usuaris finals, especialment per a la seva interacció social. Aquesta darrera raó acaba provocant una certa aversió a l'ús d'aquest tipus de robots.En resposta a les interrogants plantejades, es proposa un prototip assequible i de baix cost, partint d'una plataforma comercial per al desenvolupament de la investigació i utilitzant codi de font oberta. El disseny del robot que aquí es presenta se centra en els criteris i les preferències de l'usuari final, prioritzant l'acceptabilitat per a la interacció social. Aquest document detalla el procés de selecció i les capacitats de maquinari del robot. A més a més, es proporciona una secció de programació per introduir els diferents paquets de programari utilitzats i adaptats per a la interacció social, les principals funcions implementades, així com la part nova i original de la proposta. Es discuteix una llista d'aplicacions desenvolupades actualment amb el robot i possibles aplicacions per a investigacions futures.Com a pas final, s‟explica la implementació completa del robot social a partir de dos elements de disseny. El primer element és l'ús de la metodologia Design Thinking per al desenvolupament i la implementació del robot. El segon element, de caràcter tècnic, és una taxonomia prèvia generada per definir assistents robòtics amb enfocament social. Per tant, en el procés de construcció es fa especial èmfasi en la realització de prototips i el seu ajustament a les preferències dels usuaris. Entrevistes amb usuaris que desconeixien les capacitats del robot van servir per millorar i validar el prototip. Aquests prototips i la seva evolució es presentaran a partir dels ajustaments realitzats. Més enllà dels comentaris dels usuaris, per a l'evolució d'aquest robot es van tenir en compte experiències prèvies exposades a l'estat de l'art. Tot el procés metodològic es valida amb enquestes, i els resultats es presenten en forma danàlisi FODA (fortaleses, oportunitats, debilitats i amenaces) per a futures millores.
  
• SHEN, JIANXIONG: Incorporating Uncertainty into Neural Rendering for Interpretable 3D Modeling
  
  Autor/a: SHEN, JIANXIONG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 05/07/2024
  Director/a de tesi: MORENO NOGUER, FRANCESC D'ASSIS | RUIZ OVEJERO, ADRIÀ
  Tribunal:
       PRESIDENT: HARO ORTEGA, GLORIA
       SECRETARI: SÁNCHEZ RIERA, JORDI
       VOCAL: PORZI, LORENZO
  Resum de tesi: El modelatge d'escenes en 3D es refereix al procés de crear una representaci6 digital d'entorns del món real per a una millorcomprensió i manipulació posterior. Les primeres obres van implicar l'ús de representacions estrictament estructurades com aramalles o quadricules de vòxels. L'èxit recent de l'aprenentatge profund ha permès representacions implícites de les escenesutilitzant xarxes neuronals profundes, que normalment són d'alta eficiència en l'aprenentatge automàtic de dades i en el maneigd'escenes complexes d'alta resolució. No obstant això, aquestes representacions implícites sovint no són explicables amb unprocés d'aprenentatge automàtic de característiques, la qual cosa dificulta les seves aplicacions posteriors en escenaris pràctics.Per exemple, per reduir possibles fallades catastròfiques en camps d'alt risc com ara la salut o la conducció autònoma, laincertesa associada amb els resultats del modelatge ha d'estar inclosa en el procés de presa de decisions.Amb l'objectiu d'un modelatge d'escenes en 3D mes interpretable, aquesta tesi explora diversos mètodes per quantificar laincertesa en el procés de modelatge d'escenes en 3D que utilitza la representació neuronal implícita. En primer lloc, proposemcamps de radiància neuronal estocàstics per modelar un mare probabilístic per capturar la incertesa en les imatges RGBrenderitzades i la profunditat estimada a partir del model d'escena après, amb una reducció dràstica de la complexitat del modelen comparació amb els mètodes probabilístics basats en Bayes anteriors. Per millorar la seva capacitat de manejar escenesmes complexes amb geometria i aparença variables, a continuació ampliem l'expressivitat del model incorporant modelsgeneratius basats en flux per aprendre automàticament distribucions de densitat arbitràriament complicades de manera flexible.Encara que aquests mètodes poden aconseguir un modelatge en 3D precís amb una estimació d'incertesa fiable, encarapateixen del procés d'optimització que consumeix molt temps, impedint les seves aplicacions posteriors en escenaris pràctics.Per tant, després explorem una representació hibrida amb quadricules de vòxels incorporades per aprendre explícitament ladensitat volumètrica de cada posici6 en 3D, millorant dràsticament l'eficiència del model tant en optimització com en inferència.Fins ara, el mare actual està inherentment dissenyat per estimar la incertesa predictiva per les àrees de l'escena que es podenobservar en les imatges d'entrenament, i no aconsegueixen produir una incertesa fiable que impliqui continguts d'escena noobservats com ara l'oclusió per a l'exploració robòtica en experiments desconeguts. Per aquesta finalitat, finalment proposemintroduir un camp d'incertesa en 3D basal en el model entrenat, que mostra una incertesa consistentment alta per lesprediccions d'aquelles regions d'escena no observades.En resum, dissenyem un mare probabilístic eficient i fiable per al modelatge d'escenes en 3D per quantificar la incertesa integralassociada a les prediccions tant de les regions d'escena observades com de les no observades. Aquest mare proporciona unaeina sòlida per a la presa de decisions i anàlisi conscient de la incertesa en una varietat d'aplicacions que depenen delmodelatge d'escenes en 3D.
  
• SUÁREZ HERNÁNDEZ, ALEJANDRO: New methods for bridging symbolic-geometric reasoning, addressing uncertainty and action learning in task planning for robotics
  
  Autor/a: SUÁREZ HERNÁNDEZ, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 05/07/2024
  Director/a de tesi: TORRAS GENIS, CARMEN | ALENYÀ RIBAS, GUILLEM
  Tribunal:
       PRESIDENT: ANGULO BAHON, CECILIO
       SECRETARI: MORENO RIBAS, ANTONIO
       VOCAL: UGUR, EMRE
  Resum de tesi: El món real o físic presenta un ampli ventall d'obstacles a l'aplicació de robòtica en moltes tasques. En múltiples indústries (e.g. cadenes de muntatge de cotxes) s'utilitzen comportaments predeterminats i/o programes teleoperats perquè ofereixen robustesa i fiabilitat. No obstant això, el seu abast és limitat i es queden curts en entorns menys controlats. Explorem les possibilitats de planificació de tasques, o planificació des de la Intel·ligència Artificial (IA), per a resoldre tasques de forma més flexible i no predeterminada. A diferència de la planificació de moviments, la planificació IA se centra en la presa de decisions a alt nivell, més que en qüestions com ara la computació de trajectòries o la dinàmica. La planificació de tasques és una eina molt poderosa per a agents situats en entorns virtuals (e.g. videojocs o serveis web). Un dels seus principals avantatges és que permet comportament deliberatiu, explicable i adaptatiu, sempre que hi hagi disponible un model fiable de l'entorn. No obstant això, el món real presenta alguns desafiaments que dificulten l'aplicació de planificació IA. Aquesta tesi té els següents objectius, cadascun d'ells vinculat a un desafiament diferent: (O1) integració de planificació IA i de moviment; (O2) gestió dels efectes no intencionats de les accions preses pel robot; (O3) realització de tasques fins i tot quan el robot no coneix tota la informació rellevant; i (O4) aprenentatge automàtic de models d'acció, per a evitar crear-los manualment. Les nostres primeres contribucions se centren principalment en els objectius O1-O3. Consisteixen a planificar i actuar. Proposem paradigmes jeràrquics de planificació; explotar les propietats topològiques de les tasques per a simplificar els Processos de Decisió de Markov (MDPs) subjacents; i planificar amb l'ajuda de simuladors físics per a minimitzar el risc d'efectes no intencionats. La segona part de les nostres contribucions se centren en l'objectiu O4, i consisteixen en diferents algoritmes per a aprendre i reconèixer accions tipus STRIPS. Proporcionem resultats publicats per a donar suport a cada contribució, juntament amb exemples d'escenaris de manipulació, com per exemple desmuntatge automàtic de dispositius electromecànics, i interaccions d'assistència social.
  
• WANG, CHUANSHENG: Research on signal and image denoising techniques
  
  Autor/a: WANG, CHUANSHENG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 16/07/2024
  Director/a de tesi: GRAU SALDES, ANTONI | GUERRA PARADAS, EDMUNDO
  Tribunal:
       PRESIDENT: PALACÍN ROCA, JORGE
       SECRETARI: SANFELIU CORTES, ALBERTO
       VOCAL: RIBAS XIRGO, LLUÍS
  Resum de tesi: Aquesta dissertació té com a objectiu investigar dues tasques crucials en el camp del processament de senyals i imatges: l'eliminació de soroll de senyals i l'enfortiment d'imatges. En primer lloc, per al processament de senyals, proposem tres algoritmes innovadors d'eliminació de soroll dissenyats específicament per a senyals EEG unidimensionals. Aquests algoritmes combinen les forces de l'aprenentatge profund i les tècniques tradicionals de processament de senyals per adaptar-se eficaçment a diversos tipus de soroll associats amb diferents tasques cognitives, millorant així la qualitat i precisió de les senyals. En segon lloc, en l'àmbit del processament d'imatges, presentem tres nous algoritmes d'enfortiment d'imatges dissenyats per abordar múltiples tipus de soroll en escenes naturals. Integrant metodologies d'aprenentatge profund amb coneixements previs, aquests algoritmes milloren la nitidesa de la imatge, el contrast i la reproducció de detalls, demostrant adaptabilitat i fiabilitat en diferents condicions d'il·luminació, climàtiques i equips fotogràfics. Finalment, realitzem una anàlisi exhaustiva de les similituds i diferències entre les tasques d'enfortiment d'imatges i eliminació de soroll de senyals. En comparar les metodologies emprades per cadascuna per manejar diversos tipus de soroll, en derivem conclusions significatives per guiar la recerca futura. Aquestes contribucions estan destinades a avançar significativament les capacitats tecnològiques i la comprensió teòrica en tots dos camps.
  

COMPUTACIÓ

• YUN, HAORAN: Real-time Avatar Animation Synthesis in Virtual Reality
  
  Autor/a: YUN, HAORAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 08/07/2024
  Director/a de tesi: PELECHANO GOMEZ, NURIA | ANDUJAR GRAN, CARLOS ANTONIO
  Resum de tesi: El ràpid desenvolupament dels sistemes de realitat virtual (RV) per a consumidors ha canviat la manera com els usuaris interactuen dins els entorns virtuals. Això obre oportunitats emocionants per a diversos dominis, com ara l'educació, les interaccions socials i els jocs. No obstant això, la tecnologia actual de RV sovint només proporciona el seguiment del cap i les mans, el que restringeix significativament el potencial per oferir una animació realista de cos complet i crear experiències immersives de RV. Això és especialment problemàtic per a activitats en RV que requereixen que els usuaris utilitzin tot el seu cos, com ara l'ergonomia, l'educació física, la rehabilitació i l'entrenament. A més de la limitació del que només hi hagi seguiment per a un conjunt escàs de parts del cos, el camp enfronta molts altres desafiaments significatius, incloent el requisit de rendiment en temps real, la falta de suficients conjunts de dades de moviment en RV, i els desafiaments sobre com avaluar aquestes tecnologies.Per tant, com a contribucions tècniques, aquesta tesi presenta dues innovadores solucions basades en dades per a l'animació d'avatars de cos complet en RV que només requereixen el seguiment d'un petit conjunt de parts del cos. El primer mètode descompon el procés d'animació en tres parts: orientació del cos, part inferior del cos i part superior, resolent-les mitjançant diferents mecanismes. Una petita xarxa neuronal s'utilitza per estimar la direcció del cos des del casc de realitat virtual (HMD) i els controladors. Després, es cerca una base de dades de moviments per a trobar el que millor coincideix amb el moviment de l'usuari, evitant animacions fixes de caminar. Solucionadors de cinemàtica inversa s'utilitzen per animar la part superior del cos i per refinar la postura final. El segon mètode utilitza un nou aprenentatge profund per reconstruir el moviment del cos complet a partir de les posicions i rotacions de sis dispositius de seguiment sense separar les diferents parts del cos. Un cop entrenat, el model pren dades en temps real dels dispositius de RV i produeix un avatar de cos complet animat amb precisió que l'usuari pot controlar com el seu cos físic. També hem capturat diversos conjunts de dades que presenten moviments d'interacció i locomoció més rellevants per a l'animació d'avatars de RV, que s'han fet públics.A més dels seus avenços tècnics, aquesta tesi també contribueix a una millor comprensió de les experiències dels usuaris en realitat virtual a través d'estudis amb usuaris. S'han realitzat dos estudis per avaluar l'impacte de la qualitat de l'animació i la retroalimentació de col·lisió en com els usuaris perceben i interactuen dins els entorns de RV. A través de mètriques objectives, avaluacions subjectives i entrevistes, s'ha identificat com millorar l'animació d'avatars i les interaccions virtuals. Les troballes inclouen que combinar el seguiment d'un petit conjunt de parts del cos amb cinemàtica inversa d'alta qualitat pot igualar als vestits de captura de moviment avançats per a certes tasques, però no és suficient per a tasques que requereixen postures precises. A més, els nostres estudis indiquen que aconseguir una interacció realista amb altres humans virtuals requereix no només mètodes d'animació avançats sinó també una retroalimentació de col·lisió creïble, com induir als participants a esperar que pugui ocórrer un xoc físic contra una persona real. En resum, aquesta recerca ha avançat l'estat de l'art en l'animació d'avatars de cos complet en RV i ha profunditzat la nostra comprensió de les millores potencials en aquest camp.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• MAZZATURA, ISABELLA: An integral methodology for the special inspection of concrete bridges with bonded post-tensioned cables.
  
  Autor/a: MAZZATURA, ISABELLA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 20/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/07/2024
  Director/a de tesi: CASAS RIUS, JUAN RAMON | CAPRILI, SILVIA | SALVATORE, WALTER
  Tribunal:
       PRESIDENT: BARTOLI, GIANNI
       SECRETARI: MORELLI, FRANCESCO
       VOCAL: SILVA CARVALHO CAMPOS E MATOS, JOSE ANTONIO
       VOCAL: STRAUSS, ALFRED
       VOCAL: SAS, GABRIEL
  Resum de tesi: La inspecció i avaluació dels ponts de formigó pretensat amb armadura post-tesa es molt complexa. Aquest sistema de pretensat es va concebre en una època en la que no hi havia dubtes sobre la durabilitat del formigó. A més, evitar la fissuració del formigó implicava la protecció total dels cables de pretensat pel que fa la corrosió. També existia la protecció addicional de la injecció, per la qual cosa els primers projectistes no es van preocupar massa en preveure com es podrien inspeccionar aquestes estructures en el futur. Quan es van produir les primeres falles sobtades, els enginyers es van preocupar pels possibles mecanismes de fallo. Avui encara falta un mètode d´inspecció consolidat. La recerca es centra en 2 temes: com realitzar la inspecció i quants assaigs s´han de fer per a obtindré un resultat fiable. S´han seleccionat alguns assaigs no destructius (AND) i s´han provat al laboratori i “in situ”. Les característiques que es valoren són la facilitat d´aplicació, el baix cost i la seva fiabilitat. Les campanyes de laboratori s´han executat principalment amb l´objectiu de calibrar els procediments i recopilar dades. S´han seleccionat el Ground Penetrating Radar (GPR) per a localitzar els cables i la tomografia ultrasònica (TU) per a localitzar les zones no injectades dintre de una beina de pretensat. Tot i que la falta de morter no sigui causa suficient per a que s´activi la corrosió, la hipòtesi de correspondència entre beina buida i corrosió es conservadora. S´han executat 7 provetes per a comprovar la precisió de les tècniques. El GPR es va mostrar molt precís en la localització dels cables. S´ha obtingut una distribució de tipus normal per al error en la posició, amb un valor mitja de 0,702 cm i una desviació típica de 1,52 cm. La fiabilitat de la TU s´ha valorat mitjançant el model de probabilitat de detecció. El resultat ha estat que, amb un nivell de confiança del 95 % i una probabilitat de detecció del 90 %, la tècnica pot detectar buits a la beina de més de 30 cm. La estimació de la força de pretensat permet establir la quantia de les pèrdues i indirectament identificar danys. La tècnica seleccionada va ser la de difracció de raigs X per a la estimació de la tensió als tendons. A la primera campanya de laboratori només es van assajar fils. Els resultats van posar de manifest que la metodologia es precisa sempre i quan es coneguin les tensions residuals a l´acer. El nivell de càrrega no influeix als resultats. Per això, es va realitzar una nova campanya i es va comprovar que les variacions de tensions residuals dintre de grups similars, no són menyspreables ( en el cas dels fils oscil·len entre -30 i -190 MPa). Si es tenen en compte les tensions residuals, s´obté un error relatiu constant al voltant de un 20 %. Es va escollir el mètode saw-cut per a estimar les tensions al formigó. Les mostres assajades al laboratori van ser molt simples, amb la finalitat d´avaluar la precisió del procediment. Els resultats no van ser satisfactoris. De dotze proves, només en un cas es va estimar correctament la tensió real. La campanya “in situ” es va fer a 7 ponts similars per a avaluar la aplicabilitat dels AND. El treball tracta també la qüestió del nombre de mostres a considerar per a diferents nivells, en base al procediment proposat per la Federal Highway Administration (FHWA), adaptat al cas italià i a diferents nivells de confiança per a realitzar avaluacions més exactes. Finalment, es proposa un protocol general que intenta resumir els principals resultats de la recerca mitjançant la definició de una metodologia d´inspecció i avaluació de ponts post-tensats. La proposta segueix la mateixa línia que les normes italianes, dedicant un major esforç ( i proves) a les estructures més deficients, tractant de optimitzar recursos. La part final de la tesi estudia com obtenir i utilitzar els resultat de la inspecció dels ponts que requereixen de una avaluació més acurada.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• VALLÉS NEBOT, VÍCTOR: Recovery of critical raw materials from saltwork by integration of sorption processes
  
  Autor/a: VALLÉS NEBOT, VÍCTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 05/07/2024
  Director/a de tesi: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS | LÓPEZ RODRÍGUEZ, JULIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: SASTRE REQUENA, ANA MARIA
       SECRETARI: SIRÉS SADORNIL, IGNACIO
       VOCAL NO PRESENCIAL: KOLODYNSKA, DOROTA
  Resum de tesi: La creixent demanda de matèries primeres a causa del creixement demogràfic i la industrialització impulsà la Unió Europea (EU) a millorar l’eficiència dels recursos i es creà la llista de Matèries Primeres Crítiques/Matèries Primeres Estratègiques (CRMs/SRMs), que inclou aquelles matèries primeres amb importància econòmica i/o risc de subministrament per a l’EU. La mineria d’aigua de mar ha sorgit en els darrers anys com una potencial soluci ó a l’escassetat de recursos. No obstant, molts minerals d’interès presents a l’aigua de mar es consideren Elements Tra ça (TEs) a causa de la seva baixa concentració (mg/L o µg/L), provocant la necessitat de m ètodes energètics i selectius per extreure’ls, que al final poden comprometre la seva recuperaci ó des del punt de vista tècnic i econòmic. L’estudi de les salines de Trapani (Sicília, Itàlia) i arreu del Mediterrani revelà que el procés d’evaporació natural a les basses on es cristal· litza la sal concentra els components de l’aigua de mar, produint un bittern (salmorra generada arran de la cristal ·lització de NaCl(s) a les salines) amb una concentraci ó 40 vegades superior a l’aigua de mar. Per això, aquests bitterns, que acostumen a considerar-se com a residus, constitueixen una potencial font viable per extreure TEs considerats CRMs/SRMs. L’avaluació de l’extracció de TEs dels bitterns mitjançant diferents sorbents (adaptat de l’anglès) mostrà resultats prometedors. Mentre que els sorbents amb N metilglucamina (S108, CRB03, CRB05) foren molt efica ços en termes de sorció/desorció per recuperar B, Co, Ga i Ge, els que contenien grups aminofosfònics (S940, IRC747) centraren la seva eficàcia en Co, Ga i Sr. Un sorbent impregnat (MTX8010) mostrà una selectivitat excepcional cap al Ga. Basats en l’especiació dels bitterns i les propietats del grup funcional dels sorbents, es proposaren mecanismes de sorci ó per explicar l’extracció i selectivitat que s’ observaren. Considerant que alguns dels TEs es trobaven en concentracions de 0,5 mg/L als bitterns, les columnes de llit empacat d’aquests sorbents a escala de laboratori mostraren una retenci ó eficaç de TEs i elevades capacitats de sorció (e.g., 11 mg/g B per a CRB03, >2,7 mg/g Co per a S940, 0,9 mg/g Ga per a MTX8010). Els TEs retinguts es recuperaren posteriorment dels sorbents mitjançant una desorció àcida, fet que produí un corrent ric en TEs amb una concentració de B fins a 11 vegades més gran que l’aigua de mar quan s’us à el CRB03, 710 vegades superior en Co quan s’emprà el S940 o 154 vegades més elevada quan s’utilitzà el MTX8010, potenciant així la seva viabilitat d’extracció. La Diàlisi per Difusió (DD) facilità la recuperació de l’excés d’àcid utilitzat en l’elució dels sorbents de llit empacat. S’avaluà l’efecte del cabal i de la relació entre els cabals d’aigua i d’àcid sobre la recuperació d’àcid i les pèrdues de metalls. En condicions òptimes (relació de cabals d’1 treballant a 2,11 L/(m2·h)), es recuperà un 60% d’HCl mentre que els cations metàl·lics dels TEs (i.e., Co, Ga, Ge) es rebutjaren completament (>99%). Tanmateix, es produ ïren pèrdues de B (34%) i Ge (22%) a causa de la seva pres ència com a espècies neutres (H3BO3(aq) and Ge(OH)4(aq)). Els TEs pogueren recuperar-se mitjançant precipitació/cristal·lització a partir dels eluats de les columnes de llit empacat després de tractar-los amb DD. El Co(OH)2(s), el GaOOH(s) i el SrSO4(s) es precipitaren amb èxit utilitzant NaOH com a agent precipitant. El H3BO3(s) es cristal·litzà a partir d’un eluat recollit després de processar un bittern real amb columnes de llit empacat de sorbents de N metilglucamina, donant lloc a un 70% de recuperaci ó de B. A més, una reacció amb àcid tànnic permeté recuperar el 92% de Ge. La integració dels processos de sorció/desorció, DD i precipitació/cristal·lització permeté definir potencials i exitosos esquemes de recuperació de diversos minerals de TEs dels bitterns, evidenciant el seu potencial com a fonts alternatives de CRMs/SRMs
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ZHOU, YUNFENG: Multiphase fluid flow in heterogeneous / anisotropic deformable geomaterials
  
  Autor/a: ZHOU, YUNFENG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 05/07/2024
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ DONO, ALFONSO | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Tribunal:
       PRESIDENT: CARRERA RAMIREZ, JESUS
       SECRETARI: SAALTINK, MAARTEN WILLEM
       VOCAL: DE SIMONE, SILVIA
  Resum de tesi: L'emmagatzematge geológic profund és actualment l'opció preferida per gestionar els residus radioactius de vida llarga i que emeten calor. Aquest métode implica confinar els residus duran! un periode extremadament llarg, potencialment de centenars de milers d'anys, col· locant-los en una formació geológica profunda. Per tan!, comprendre la migració deis gasos produ'its per la corrosió deis metalls, la degradació microbiana i la radiólisi de l'aigua dins d'un dipósit geológic profund és crucial per avaluar el rendiment del dipósit i l'evolució a llarg termini. L'objectiu principal d'aquest estudi és millorar la capacita! predictiva deis models numérics per comprendre els processos i mecanismes d'iniciació i creixement de fractures en argil· lites amb heterogene'ilat i anisotropia inherents, especialment sota increments rapids de la sobrepressió del gas. Per aconseguir aixó, es van aplicar geoestadistiques en el programari de métode d'elements finits CODE_BRIGHT per generar un camp heterogeni correlaciona! espacialment per a la porositat. En CODE_BRIGHT, propietats com el módul de Young, la permeabilitat intrínseca i la conductivitat térmica són funcions de la porositat, cosa que fa que aquestes propietats també siguin heterogénies. A més, es va implementar la solució del problema d'Eshelby per introduir tan! l'heterogene'ilat com l'anisotropia en el módul de Young. És crucial seleccionar les lleis constitutives adequades per introduir efectivament l'anisotropia en la permeabilitat intrínseca. Es van realitzar simulacions per validar el marc proposat i es van fer analisis de sensibilitat tan! a escala de laboratori com d'experiment in situ per avaluar el rendiment del model. Els resultats indiquen que el model proposat capta amb éxit les principals característiques observades de les argil·lites heterogénies anisotrópiques duran! la injecció de gas, incloent-hi la formació de camins preferents de gas.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• TERRONES FERNÁNDEZ, INÉS: Innovative Modular Pour Plating Microbiology Culture Media Technology
  
  Autor/a: TERRONES FERNÁNDEZ, INÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/07/2024
  Director/a de tesi: GAMEZ MONTERO, PEDRO JAVIER | CASTILLA LOPEZ, ROBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: GRILLO DOLSET, MARIA JESUS
       SECRETARI: ESCALER PUIGORIOL, FRANCESC XAVIER
       VOCAL: VERNET PEÑA, ANTON
  Resum de tesi: Els mètodes actuals utilitzats en l'anàlisi de la qualitat microbiològica es basen en l'ús de mètodes tradicionals i manuals, com el mètode de la sembra en massa. La necessitat de realitzar més anàlisi de matrius diferents fa necessari millorar aquests mètodes. Per això, aquesta tesi es centra en el disseny de sistemes en els quals es disminueixi el treball manual dels tècnics de laboratori.Per a complir amb l'objectiu principal, aquesta tesi s'ha dividit en dues matèries, la microbiologia i l'enginyeria mecànica i de fluids. La unió d'aquests dos camps és essencial per a aconseguir i satisfer aquesta necessitat.El punt de partida de la microbiologia es va centrar en la separació dels medis de cultiu en les seves diferents fases. Aquesta separació permetria tant un manteniment més fàcil dels medis com un dosatge més senzill d'aquests. A més, es van realitzar estudis i es va establir un protocol per a l'esterilització dels medis de cultiu en un forn microones.Mitjançant dinàmica de fluids computacional (CFD), es van realitzar estudis per a dissenyar un homogeneïtzador estàtic de manera que el medi de cultiu es barregés completament en ser abocat en les plaques. A més, es va dissenyar un dispositiu amb el qual fos possible el dosatge del medi de cultiu, una vegada separat en els seus components.Els resultats favorables obtinguts tant als estudis microbiològics com als d'enginyeria demostren que és possible un sistema d'automatització del mètode de sembra en massa. Per això, es continuarà amb el desenvolupament d'aquesta nova línia de recerca, ja que aquest estudi és només el punt de partida per al desenvolupament d'aquest sistema.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• ROVIRA GAY, CRISTINA: Objective Evaluation on the Effectiveness of Vergence Vision Training Based on the Analysis of Eye Movements
  
  Autor/a: ROVIRA GAY, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/07/2024
  Director/a de tesi: MESTRE FERRER, CLARA | ARGILÉS SANS, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: PIÑERO LLORENS, DAVID PABLO
       SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
       VOCAL: JOLLY, JASLEEN K
  Resum de tesi: Quan es detecta un objecte d'interès al camp visual, es produeix un moviment sacàdic i l'atenció i la mirada es centren en ell.Durant aquesta fixació visual, es produeixen moviments oculars optocinètics per mantenir estable la posició de la imatge retinal i, al mateix temps, es produeixen petits moviments oculars de fixació. Els moviments oculars vestibulars també intervenen en aquesta acció per garantir l'estabilitat precisa dels ulls durant rotacions i translacions del cap. Si l'objecte d'interès es mou en el pla frontal, els moviments oculars de seguiment permeten seguir l'objecte mentre es mou. Si l'objecte es mou en profunditat, els moviments oculars de vergència alineen els dos ulls amb l'objecte a diferents distàncies.Específicament, el sistema de vergència, que controla l'alienació binocular, alinea ambdues fòvees amb l'objecte d'interès permetent la fusió de les imatges retinals en una sola. Els moviments oculars de vergència es descriuran amb més detall en aquesta Tesi Doctoral, ja que són els tipus de moviments oculars més rellevants per a l'objectiu d'aquesta Tesi.Els prismes rotatoris del foròpter i la barra de prismes s'utilitzen habitualment per avaluar l'amplitud tant de les vergències fusionals positives (convergència) com de les negatives (divergència), mesurant el punt de borrositat, el punt de ruptura i el punt de recuperació de la visió simple. El punt de borrositat informa sobre la quantitat de vergència fusional relativa que pot ser estimuladasense la intervenció de l'acomodació. El punt de ruptura avalua l'amplitud total de les vergències fusionals, i el punt de recuperació indica la capacitat del pacient de recuperar la fusió després que s'hagi produït la diplopia. Aquests dos tests són subjectius i depenen de les respostes dels pacients, de l'experiència de l'optometrista, de la destresa manual i dels criteris d'examen, la qual cosa provoca una variabilitat dels resultats i una baixa repetibilitat. Un dels objectius d'aquesta Tesi Doctoral és avaluar objectivament les amplituds de les vergències fusionals i comparar els resultats amb els tests clínics subjectius convencionals.La teràpia visual o entrenament visual, també anomenat teràpia ortòptica, ha demostrat ser un tractament efectiu per a la insuficiència de convergència (IC), entre altres disfuncions binoculars. L'objectiu d'aquest tractament és augmentar l'amplitud, la velocitat, la precisió de les respostes acomodatives i de vergència, i el confort visual. Des de 1855, la teràpia visual ha estat eltractament principal per a la IC i hi ha protocols validats per millorar les habilitats del sistema de visió binocular. El seguiment objectiu de l'efectivitat d'aquest tractament per als participants amb visió binocular normal és una novetat d'aquesta Tesi Doctoral.En aquesta Tesi Doctoral, les respostes de vergència s'avaluen de manera subjectiva i objectiva utilitzant procediments convencionals i l’eyetracker EyeLink 1000 Plus (SR Research Ltd., Ontario, Canadà). L’objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral ésavaluar de manera objectiva l'eficàcia d'un protocol de teràpia visual convencional per l’entrenament de les respostes de vergència.
  

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

• FERNÁNDEZ SANTOS, JULIA: DESARROLLO DE NUEVAS ESTRUCTURAS LAMINARES DE NANOCELULOSA CON PROPIEDADES AVANZADAS PARA EL PACKAGING
  
  Autor/a: FERNÁNDEZ SANTOS, JULIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny (DEGD)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 16/07/2024
  Director/a de tesi: RONCERO VIVERO, MARIA BLANCA | VALLS VIDAL, CRISTINA
  Tribunal:
       PRESIDENT: CAMINAL SAPERAS, GLÒRIA
       SECRETARI: VIDAL LLUCIA, TERESA
       VOCAL: GRIFOLL RUIZ, MAGDALENA
  Resum de tesi: El canvi, tant de la utilització de les matèries primeres com de l’estil de vida de la societat dels països del primer món, ha provocatl'ús massiu dels materials derivats del petroli en un ampli ventall d'aplicacions. Els residus plàstics s'han convertit en un residuomnipresent en el medi ambient, generant greus problemàtiques, mediambientals i en la salut humana. Per tant, és indispensable eldesenvolupament d'alternatives a aquests materials finits, contaminants i no biodegradables. És en aquest context en quès'emmarca la present tesi doctoral, on a partir d'un dels biopolímers naturals més abundants del planeta (la cel·lulosa) es vanconstruir nous biomaterials laminars, transparents, amb propietats barrera i biodegradables, aptes per al seu ús en l'embalatgealimentari. Concretament, es va utilitzar nanocel·lulosa la qual es va combinar amb additius naturals o es va funcionalitzar químicao enzimàticament per tal d’aconseguir les propietats requerides. Per a la consecució de l'objectiu de la present tesi doctoral es vanseguir tres línies de treball.En la primera línia de treball, a partir de nanocel·lulosa cristal·lina (CNC) es van obtenir films i es va avaluar l'efecte de l'addició a lamatriu de CNC diferents additius naturals com el sorbitol, glicerol, maltitol, xilitol, manitol, goma gellan i etilenglicol, a diferents dosis.Es van obtenir films transparents i a més amb un efecte protector de la llum UV. La majoria dels additius van mostrar bons resultatsa dosis baixes, tant a nivell d'elongació i resistència a la tracció, com en homogeneïtat, llisor i propietats barrera a l'oxigen i a l'aigua(fins i tot en condicions d'elevada humitat relativa). Amb totes les dosis addicionades es va observar un augment de labiodegradabilitat. Amb els dos additius que van proporcionar les millors propietats (maltitol i xilitol) es va avaluar la potencialitat deproduir un efecte sinèrgic entre ells i es va observar una millora en la transparència, resistència i elongació, així com una millora enles propietats de barrera al vapor d'aigua i a l'oxigen.En la segona línia de treball, de nou es va partir de CNC, però aquesta es va barrejar amb nanocel·lulosa fibril·lar (CNF) i/ocarboximetilcel·lulosa (CMC) en diferents percentatges. Els films obtinguts també van mostrar bones propietats barrera imecàniques. Tant la CNF com la CMC van augmentar la resistència a la tracció i l'elasticitat en els films de CNC, proporcionant-los,a més, major resistència al pas de la llum UV i de l'aire. Així mateix, ambdues van augmentar la hidrofobicitat, i la resistència al pasdel vapor d'aigua i de l'oxigen. Aquests efectes van ser corroborats amb un assaig de simulació d'embalatge alimentari, on els filmsamb CMC van ser els que millor van preservar l'aliment. Finalment, es va demostrar que els films obtinguts van ser biodegradables,veient-se aquesta propietat augmentada en presència de CMC o CNF.Finalment, en la tercera línia de treball, es va partir de films de CNF i es va estudiar l'efecte que l'oxidació selectiva amb periodatsòdic va tenir sobre la generació de grups aldehids. Aquests grups van formar enllaços hemiacetal i hemialdal, i conseqüentmentels films resultants van ser altament transparents, elàstics i resistents fins i tot en condicions de saturació d'humitat. De fet, eltractament d'oxidació amb periodat va reduir la polaritat dels films, i va millorar considerablement les seves propietats barrera al'aigua. Però, a més, la presència de grups aldehids va permetre la immobilització de l'enzim lacasa, la qual és capaç de capturareficaçment l'oxigen i evitar així la descomposició dels aliments. Els films que contenien lacasa van oxidar el 80% del colorant blaude metilè i van conservar la seva activitat enzimàtica després d'un mes d'emmagatzematge i 12 cicles de reutilització, la qual cosaobre la porta a la possible creació d'un envàs reutilitzable que substitueixi als d'un sol ús.
  

FOTÒNICA

• CIRAUQUI GARCÍA, DAVID: Optimization with spin glass models
  
  Autor/a: CIRAUQUI GARCÍA, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/07/2024
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | MARTÍNEZ SAAVEDRA, JOSÉ RAMÓN | RYSZARD GRZYBOWSKI, PRZEMYSLAW
  Tribunal:
       PRESIDENT: MAZZANTI CASTRILLEJO, FERNANDO PABLO
       SECRETARI: PRUNERI, VALERIO
       VOCAL: DELLANTONIO, LUCA
  Resum de tesi: Amb aplicacions en gairebé tots els aspectes de les nostres vides, els problemes d’optimització són omnipresents en un rang molt ample de camps pertanyents tant a la recerca científica com als ambients industrials. Com a tals, aquests problemes estan creixent en mida i en complexitat a un ritme accelerat, i no s’espera que deixin de fer-ho. Així doncs, la urgència per obtenir mètodes capaços de trobar solucions més òptimes en menys temps no para de créixer i, mentre que el desenvolupament de les tecnologies de computació quàntica capaces d’afrontar aquests problemes avança sense pausa, ho fa a un ritme massa lent per als reptes que les necessitats de la societat actual representen. Conseqüentment, actualment una gran quantitat d’esforços està essent invertida en millorar els mètodes de resolució clàssics i les plataformes específicament dissenyades per a executar-los, per tal de poder resoldre problemes d’optimització de grandàries suficientment rellevants. La present tesi està emmarcada en aquest paradigma: s’estudien tècniques d’optimització clàssiques des de diferents perspectives, amb l’objectiu d’incrementar-ne la seva eficiència.Amb aquesta finalitat, en primer lloc ens endinsem en qüestions relacionades amb les propietats físiques dels sistemes que permeten formular problemes d’optimització rellevants des del punt de vista industrial en un llenguatge matemàtic convenient: els cristalls de spín amb acoblaments fixes. Entendre’n les seves propietats és de màxima importància per a un disseny apropiat dels procediments de refredament utilitzats en els algoritmes d’optimització basats en la simulació de processos tèrmics. Seguidament s’estudia l’impacte que les correlacions ocultes en les seqüències de nombres pseudoaleatoris utilitzats en aquestes simulacions tenen en els seus resultats, comparant simulacions que utilitzen generadors pseudoaleatoris de diverses qualitats i un generador de nombres aleatoris quàntic. Per finalitzar, s’investiguen nous mecanismes, inspirats en processos de caràcter quàntic, de millorar la forma en què els algoritmes clàssics naveguen els perfils d’energia dels cristalls d’espín, amb la finalitat d’evitar que les simulacions quedin atrapades en mínims d’energia locals i així obtenint solucions més òptimes.
  
• HÄGELE, SEBASTIAN: Compact Phase Imaging Platform and its Application to Material Science and Manufacturing
  
  Autor/a: HÄGELE, SEBASTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/07/2024
  Director/a de tesi: PRUNERI, VALERIO | TERBORG, ROLAND ALFONSO
  Tribunal:
       PRESIDENT: FELIX PEREIRA, SILVANIA
       SECRETARI: ARTIGAS GARCIA, DAVID
       VOCAL: VOGL, ULRICH
  Resum de tesi: A mesura que el món avança cap a tecnologies i dispositius cada vegada més miniaturitzats i complexos, la necessitat d'eines d'imatge i metrologia per a la caracterització precisa de materials i el control del procés de fabricació està augmentant en conseqüència. Per a estructures i mostres altament transparents i ultrafines (per exemple, recobriments òptics, estructures litogràfiques o cèl·lules biològiques), les tècniques d'imatge basades en la intensitat es queden curtes a causa del contrast insuficient, així com per no proporcionar informació quantitativa.Per superar aquestes limitacions, ha sorgit el camp de la imatge de fase, basat en la superposició i la interferència de la llum. Per tal de crear contrast d'imatge, les imatges de fase no aprofiten els canvis d'intensitat, sinó més aviat, com el seu nom indica, els canvis en la fase de l'ona electromagnètica. Amb una llarga trajectòria, i premis Nobel atorgats el 1953 al "microscopi de contrast en fase" de Zernike i 1971 als mètodes hologràfics de Gabor, el camp ha evolucionat a "imatge de fase quantitativa" (QPI, de l’anglès “quantitative phase imaging”), utilitzant mètodes i configuracions sofisticats per controlar i manipular l'estat de la llum per tal de recuperar la informació de fase quantitativament. En aquest sentit, la categoria de tècniques de “camí comú” (“common-path” en anglès) prometen dispositius d'imatge adaptables, compactes, robustos ieconòmiques, que permeten l'ús en aplicacions industrials fora d'un entorn de laboratori ben controlat.En aquesta tesi, descriurem el desenvolupament i les innovacions tecnològiques d'una plataforma d'imatge de fase “common-path” basada en la tecnologia “lateral-shearing interferometric microscopy” (LIM). Implementarem i adaptarem la plataforma a diverses configuracions òptiques, per exemple, la generació d’imatges d’una área gran sense l’ús de lents i la generació imatges microscòpiques d'alta resolució. També demostrarem el rendiment i la versatilitat de la plataforma explorant diferents aplicacions, amb un enfocament a la ciència de materials i la fabricació.En concret, realitzarem imatges volumètriques dels canvis més petits de l'índex de refracció (RI, de l’anglès “refractive index”) escrits per làser de femtosegon dins del vidre. A continuació, es caracteritzará pel·lícules semitransparents d'or ultrafina, utilitzant imatges multiespectrals d'intensitat i fase, que ens permetran determinar el RI complex de pel·lícules amb diferent gruix. Per últim, aplicarem la plataforma a la imatge de graus de curat i canvis RI en fotopolímers, com els que s'utilitzen en impressió 3D basada en resina. Altres aplicacions de la plataforma podrien incloure metrologia de superfície, imatges de materials 2D, així com imatges quantitatives de fase per a aplicacions en biologia i en imatge cel·lular, amb la possibilitat d'integrar tota la plataforma en un complement compacte que es podria afegir a qualsevol microscopi comercial.En resum, aquesta tesi posarà de manifest el significatiu potencial de la imatge en fase tant en entorns de recerca com industrials, possible gràcies a la compacta plataforma d'imatge en fase proposada. El treball construeix les bases per a futures innovacions i desenvolupaments amb un impacte potencialment durador en la indústria de la fotònica.
  
• HERKERT, EDIZ: Advanced Nanoantenna Platforms for Enhanced Single-Molecule Detection at High Concentrations
  
  Autor/a: HERKERT, EDIZ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 08/07/2024
  Director/a de tesi: GARCÍA PARAJO, MARÍA
  Tribunal:
       PRESIDENT: ACUNA, GUILLERMO
       SECRETARI: VAN HULST, NIEK
       VOCAL: ZIJLSTRA, PETER
  Resum de tesi: La capacitat d'estudiar la dinàmica de biomolècules de forma individual és crucial per comprendre la complexa organització dels sistemes biològics amb molta més precisió i detall que l'estudi conjunt. En sistemes biològics, la dinàmica de molècules individuals passa sovint en concentracions elevades, on les tècniques òptiques convencionals no són capaces d'aïllar molècules individuals a causa de lleis físiques fonamentals. Aquesta tesi explora el disseny, la fabricació i l'aplicació de plataformes avançades de nanoantenes per estudiar amb més sensibilitat molècules fluorescents individuals a concentracions elevades.En primer lloc, es proporcionen les bases teòriques per entendre les interaccions entre molècules fluorescents i nanoantennes, avaluant la sensibilitat de detecció de molècules individuals mitjançant models analítics i simulacions numèriques. Com a conseqüència d'aquests estudis, les plataformes d'antenna-in-box s'identifiquen com aquelles que proporcionen una detecció superior i s'estableixen els processos de fabricació adequats.En segon lloc, s'aporten resultats computacionals i experimentals que demostren que la combinació de materials a plataformes híbrides d'antenna-in-box millora significativament la sensibilitat de detecció de molècules individuals a concentracions micromolars. Aquestes millores es deuen a la disminució de senyals de fons i l'ús de mecanismes d'acoblament que fins ara no havien estat explorats. A més, es presenten plataformes d'antenna-in-box densament agrupades hexagonalment que permeten la detecció altament paral·lela de molècules individuals. En particular, aquestes plataformes ordenades hexagonalment constitueixen la primera demostració de plataformes d'antenna-in-box capaces de detectar molècules individuals a través del rang espectral visible.Finalment, es presenta un enfocament correlatiu que combina fluorescència no lineal i espectroscòpia vibracional per estudiar l'organització de la membrana plasmàtica de cèl·lules vives amb nanoantenes. Es discuteixen mesures de protecció per garantir la supervivència tant de les nanoantenes com de les cèl·lules vives i se'n comprova l'eficàcia.En resum, aquesta tesi presenta nous enfocaments per estudiar la dinàmica de molècules individuals a altes concentracions amb una sensibilitat millorada gràcies a la modelització analítica i numèrica, tècniques de fabricació innovadores i mètodes experimentals apropiats. Aquests avenços prometen aportar coneixements fins ara inaccessibles sobre la dinàmica dels sistemes biològics.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• ZHANG, XIAO: Soft computing strategies for resolving key data challenges in organ transplantation
  
  Autor/a: ZHANG, XIAO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/07/2024
  Director/a de tesi: NEBOT CASTELLS, MARIA ANGELA
  Tribunal:
       PRESIDENT: RIBAS RIPOLL, VICENTE JORGE
       SECRETARI: VELLIDO ALCACENA, ALFREDO
       VOCAL: ARMENGOL VOLTAS, EVA
  Resum de tesi: En el camp del trasplantament d’òrgans, hi ha una bretxa crítica: la disponibilitat d’òrgans està molt per sota de la demanda, la qual cosa resulta en la mort de nombrosos receptors abans que puguin rebre un trasplantament. Recentment, les tecnologies d'intel·ligència artificial, especialment l'aprenentatge automàtic i l'aprenentatge profund, han mostrat un gran potencial per millorar la precisió en la selecció d’òrgans i la gestió de riscos post-trasplantament, però enfronten desafiaments com la interpretabilitat dels models, el desequilibri de dades, la mida reduïda dels conjunts de dades i la insuficiència de mostres etiquetades. Aquesta tesi es centra en l'aplicació i exploració de tècniques de soft computing en l'anàlisi i modelatge de dades de trasplantaments d’òrgans. Integrant aquestes tècniques amb models d'aprenentatge automàtic, aquest estudi busca desenvolupar nous enfocaments computacionals per abordar els principals desafiaments de dades en el domini del trasplantament d'òrgans. A través d'aquesta investigació, es pretén proporcionar una visió més profunda de l'anàlisi i el modelatge de dades en escenaris de trasplantament d'òrgans, oferint així un suport de decisió més precís i personalitzat per a metges i pacients.Aquesta tesi demostra com es pot millorar la interpretabilitat en els models d'aprenentatge automàtic (ML) per avaluar els riscos en el trasplantament d'òrgans, particularment abordant les llacunes en la comprensió de l'impacte de les característiques al llarg del temps de seguiment i en diferents subgrups de pacients. S’ha mostrat que el model d'Extreme Gradient Boosting (XGBoost) supera els punts de risc tradicionals i altres models de ML en diversos períodes de seguiment. Utilitzant les SHapley Additive exPlanations (SHAP), aquesta tesi proporciona una visió detallada de com les característiques específiques afecten dinàmicament a diferents subgrups de pacients durant aquests períodes, millorant així la interpretabilitat tant global com específica de subgrups en el context del trasplantament d'òrgans.Per abordar el desafiament prevalent del desequilibri de dades en el camp del trasplantament d’òrgans, es proposen dos mètodes nous basats en regles, Ad-RuLer i ARUST. Ad-RuLer millora la representació de classes minoritàries a través de la comparació iterativa de regles. Basant-se en això, ARUST refina encara més la segmentació de l’espai de mostres mitjançant l’agrupament de pics de densitat (DPC), augmentant la granularitat de la síntesi de dades. Simultàniament, millora la detecció i eliminació de mostres superposades i sorolloses, millorant així el rendiment de classificació de les mostres sintetitzades. Aquests mètodes superen les tècniques tradicionals de re-muestreig en la predicció de neoplàsies malignes sòlides de novo en receptors de trasplantament de fetge, demostrant la seva robustesa i capacitat per manejar dades desequilibrades de manera efectiva.Per abordar els problemes de mida reduïda de mostra i insuficiència de mostres etiquetades, la tesi presenta un sistema neuro-difús nou, D-DMR-FBLS. Aquest sistema integra Xarxes de Creences Profundes (DBN) i sistemes Takagi-Sugeno-Kang (TSK) dins del marc d’un Sistema d’Aprenentatge Ampli (BLS) per millorar la capacitat d’aprenentatge de representació durant la fase d’entrenament no supervisat (UTP). A més, es proposen dos tipus d’estratègies de regularització: basades en mostres i basades en característiques. Adaptat a un mètode d’aprenentatge semi-supervisat, aprofita les similituds entre les mostres, incloses les no etiquetades, i les correlacions entre característiques dins de l'espai de característiques difuses, millorant encara més el rendiment predictiu del model en escenaris de mides de mostra petites i mostres etiquetades insuficients.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• BIJALWAN, ASHUTOSH: Numerical optimisation of worm locomotion on frictional substrates
  
  Autor/a: BIJALWAN, ASHUTOSH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 15/07/2024
  Director/a de tesi: MUÑOZ ROMERO, JOSE JAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: BETSCH, PETER
       SECRETARI: ARROYO BALAGUER, MARINO
       VOCAL: KRIEGEL, MARTIN
  Resum de tesi: La teoria de control òptim ofereix un marc per determinar entrades òptimes en sistemes mecànics modelats com un sistema de valor inicial. El problema de minimització resultant es pot resoldre per mètodes directes e indirectes. Aquesta tesis es centra en el desenvolupament de tècniques de discretització que preserven l'estructura per problemes de control òptim amb aplicacions a sistemes mecànics i la locomoció d'organismes sense extremitats.Primer, la investigació es centre en el desenvolupament de mètodes d'integració que preserven la estructura en el context d'optimització òptima. Es proposa una nova discretització que preserva el Hamiltonià del control, que és una integral de les equacions d'Euler-Lagrange del problema de control òptim (PCO). A més, s'introdueix una tècnica que és capaç de preservar també el moment angular resultant de la simetria rotacional del PCO. A continuació s'estudien la estabilitat numèrica de la solució quan es discretitza en el temps. Es demostra que aquesta estabilitat i la presència d'oscil·lacions numèriques depèn no només del pas de temps, si no també de paràmetres del funcional objectiu, que mesura la quantitat de control. S'il·lustra també amb un problema que aquests resultats també són aplicables a PCOs no lineals. En segon lloc, la solució numèrica del OCP discretitzat és resol amb dues estratègies: monolítica i esglaonada. La estratègia monolítica resol totes les condicions d'optimalitat per tots el passos de temps en un únic sistema no lineal d'equacions, i es basa en un esquema Newton-Raphson, que garanteix la convergència quadràtica en un entorn del la trajectòria òptima. La estratègia per passos es basa en el Forward-Backward Sweep Method (FBSM), on les equacions d'estat i adjuntes es resolen de forma separada, i les equacions de control permetre una actualització de les variables de control. Addicionalment, es dissenya una estratègia híbrida que combina les avantatges del mètode FBSM convencional basat en gradients, i solucion basades en mètodes de Newton quan la solució és propera a la trajectòria òptima.Finalment, es presenta un marc general pel modelat de la locomoció d'organismes sense extremitats en substrats friccionals utilitzant models 2D i 3D amb mètodes d'Elements Finits. Per model continu 2D, l'activitat muscular es simular amb tensions actives, mentre que en el model 3D s'incorpora una descomposició multiplicativa del gradient de deformació, que permet mimetitzar un rang ampli de patrons de locomoció en 3D per sòlids elàstics. Es proposa una formulació d'EF basada en posicions i velocitats. Les equacions de govern en derivades parcials es transformen en equacions equivalent diferencio-algebraiques (DAEs). A continuació, les estratègies de locomoció òptima s'estudien en el marc de teoria de control òptim. Es recorre a mètodes basat en l'adjunt i es dedueixen les condicions d'optimalitat de primer ordre, que donen lloc a un sistema de DAEs amb dos punts finals. Les condicions resultants discretes de primer ordre formen un problema de programació no lineal que es resolt eficientment amb FBSM.En darrer lloc es donen un exemples numèrics representatius per comparar el comportament dels algoritmes pel càlcul de la locomoció òptima. S'avaluen la eficiència dels esquemes conservatius i la robustesa de les estratègies monolítica, per passos, i híbrida. Es nostres experiments mostren diferents patrons del moviment en organismes sense extremitats, i resultats molt similars per les tres estratègies. No obstant, el mètode híbrid esdevé més avantatjós en quan al temps de càlcul quan el pas de temps decreix i la mida del problema s'incrementa.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• GONZÁLEZ TORRADO, CRISTIAN: Aspectos ambientales en la Casa Aversú de Alejandro de la Sota: El proceso del proyecto
  
  Autor/a: GONZÁLEZ TORRADO, CRISTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/07/2024
  Director/a de tesi: VALOR MONTERO, JAUME
  Tribunal:
       PRESIDENT: RAVETLLAT MIRA, PEDRO JUAN
       SECRETARI: BLANCO GRANADO, JAIME
       VOCAL: DEVESA DEVESA, RICARDO
       VOCAL: PASCUAL RUBIO, ANA
       VOCAL: PRIETO GONZALEZ, EDUARDO ANTONIO
  Resum de tesi: La present investigació sorgeix de dos interessos personals: la consciència climàtica i Alejandro de la Sota. Atenent a aquesta premissa, l'objectiu de la investigació és trobar la vinculació entre els aspectes ambientals i l'arquitectura, particularment en el procés del projecte. D'aquesta manera, s'utilitzarà la investigació per donar resposta a la pregunta:En quins moments i de quina manera els aspectes ambientals incideixen en la forma arquitectònica?Per a això, la present investigació analitzarà la Casa Arvesú de Sota, estructurant el seu estudi en quatre parts.La primera part atén al concepte d'aspectes ambientals, establint el vocabulari que s'utilitzarà. L'objectiu d'aquesta primera part és tornar a l'origen del concepte i revisar les postures actuals en quant a la repercussió de les decisions ambientals en el projecte, ja que es tracta de desprendre's de tòpics per redefinir l'arquitectura com a mitjà i no com a suport de les solucions ambientals. Al final d'aquest primer apartat es procedeix, també, a la vinculació dels aspectes ambientals amb Alejandro de la Sota.La segona part correspon a l'estudi descriptiu de l'habitatge. Es fa un recorregut pel context nacional i internacional en el moment de la seva concepció i construcció. A més, es reconeix l'obra dins de la trajectòria professional d'Alejandro de la Sota. Posteriorment es caracteritza la casa en tant que ús, lloc i tècnica a través del procés del projecte, doncs s'analitzen les seves diferents versions —esbossos— fins a arribar a la seva formalització final.La tercera part correspon a l'estudi analític. Per a això, s'ha realitzat un “bessó digital” de l'obra —enderrocada el 1987—, de manera que permet la quantificació de les repercussions ambientals en quant a geometria, llum, sistemes o comprovacions energètiques o de dinàmica de fluids de l'habitatge. L'objectiu del model digital és la comprovació numèrica del que Alejandro de la Sota aplicava empíricament. Amb aquest punt de partida, en primera instància es cataloguen les solucions com a sistemes per, posteriorment, examinar l'habitatge a partir de cinc accions característiques que relacionen l'obra amb els aspectes ambientals. Les cinc categories són les següents:- Elevar, densificar i distanciar [com a implantació]- Permeabilitzar, assentar i plantar [com a apropiació de l'entorn]- Contraposar, discórrer i colmatar [com a programa]- Parapetar, projectar i estendre [com a definició dels límits]- Ombrejar, ventilar i retenir [com a estratègies passives]Finalment, aquesta tercera part acaba amb la identificació i incorporació dels objectius ambientals en el projecte amb un gràfic que relaciona transversalment el procés de disseny.La quarta part correspon amb les conclusions de la investigació. És a dir, la resposta a la pregunta que va donar origen a la present investigació en 4 fases:- Caracterització del mitjà, l'usuari i el problema.- Formulació d'objectius.- Establir l'estructura interna del projecte.- L’“esforç per reduir esforç”.
  
• RIUS RUIZ, MARIA: Utopia Inhabited. El Barri Gaudí by Taller de Arquitectura
  
  Autor/a: RIUS RUIZ, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/07/2024
  Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA | SALVADÓ ARAGONÈS, NÚRIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: JARZOMBEK, MARK MICHAEL
       SECRETARI: JOVER FONTANALS, CRISTINA
       VOCAL: FREDIANI I SARFATI, ARTURO
       VOCAL: BAILO ESTEVE, MANUEL
       VOCAL: KOCKELKORN, ANNE MARIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi és fruit d'una recerca sobre El Barri Gaudí, un dels prototips d'habitatge col·lectiu que, dins d'un context de propostes gestades a nivell mundial durant els anys seixanta i setanta, proposa formes alternatives de convivència a les ciutats. La noció aparentment contradictòria d''utopia habitada' deriva en el concepte de 'futurs passats'—dissenys radicals d'un futur ideal que es van arribar a construir, trencant amb les convencions pròpies de la seva època, i que avui encara segueixen sent habitats. Entre aquests disseys disruptius, El Barri Gaudí, situat a Espanya, és el primer prototip d'habitatge col·lectiu que el Taller d'Arquitectura va materialitzar seguit d'una dècada d'investigació transdisciplinar.Per entendre la història del Barri i poder aprendre d'aquesta experiència radical, la tesi entrellaça una sèrie de narratives complexes i interconnectades: les veus que el van dissenyar i les que hi habiten. Com en un documental, es construeix un discurs a partir de diversos testimonis que parlen a través del material d'arxiu, del treball de camp, i de les entrevistes fetes a l'equip de disseny, els constructors i els veïns. Entrant en ressonància amb les qualitats teatrals del lloc, que lluny de ser només un fons d'escena és un actor actiu de la vida quotidiana de la comunitat, aquesta tesi s'estructura en escenes independents, amb un protagonista principal: El Barri Gaudí. La narrativa és circular i segueix el cicle típic del prototipatge. Hi ha tres capítols principals o grups d'escenes, cadascun dels quals dedicat a una fase de prototipatge: les everyday scenes—els aprenentatges extrets del contrast entre les expectatives i la realitat—, les design scenes—el procés de disseny que inclou iteracions posteriors del sistema— i les built scenes—la prova construïda que no es correspon amb un objecte definit sinó amb un sistema obert i els seus elements combinables—. Cada grup té una estructura i lògica temporal pròpies i va precedit d'un preludi.Les everyday scenes exploren la concepció del Barri com a utopia social: una forma alternativa de viure en comunitat dins de les ciutats. La visió comunitària es plasma en un teixit urbà orgànic, una sèrie d'escenaris domèstics que ofereixen als habitants un paisatge ric per a la llibertat de moviment i les trobades quotidianes. Les design scenes se centren en analitzar com es va configurar El Barri Gaudí dins del context polític, social i econòmic de l'època. La col·lecció d'escenes s'endinsa en la voluntat del Taller d'Arquitectura de proporcionar una alternativa als blocs i torres de pisos convencionals als protagonistes de l'èxode rural perquè poguessin disposar d'espais de trobada comparables als dels pobles populars mediterranis. Aquest capítol revela com la recerca sobre la creació d'espais característics del teixit espontani i orgànic els va portar a treballar amb sistemes de creixement geomètric, tant per a aquest projecte com per a posteriors prototips.Les built scenes desconstrueixen El Barri de Gaudí en els seus ingredients i components essencials que defineixen el seu paisatge únic i màgic. Aquesta sèrie d'escenes es presenta com a micro-narratives sobre els colors, les formes, els materials i els elements construïts. L'anàlisi explora el paper que els components juguen en el conjunt i de quina manera han inspirat o han estat inspiradors en prototips d'habitatge col·lectiu precedents o posteriors.Behind the scenes trasllada el focus del Barri Gaudí a l'equip del Taller d'Arquitectura, el col·lectiu transdisciplinari responsable del seu disseny. En aquest apartat es detalla la formació de l'equip, que està estretament vinculada a la concepció i construcció del Barri, i també aprofundeix en els mètodes de treball col·laboratius i les connexions entre els seus membres. Finalment, revela l'ambigüitat d'un equip que, de vegades, es presenta com un col·lectiu radical, mentre que d'altres, és eclipsat per la figura de Ricardo Bofill.
  
• TERÉS CASTÁN, JUDITH: La repetición en un modelo habitacional urbano: De las terraced houses londinenses tardogeorgianas a los apartment houses neoyorquinos de la Era Metropolitana
  
  Autor/a: TERÉS CASTÁN, JUDITH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 08/07/2024
  Director/a de tesi: GONZALEZ RAVENTOS, AQUILES | GARCIA ESCUDERO, DANIEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: NAVARRA, MARCO
       SECRETARI: RUBERT DE VENTOS, MARIA
       VOCAL: FREDIANI I SARFATI, ARTURO
       VOCAL: LLORACH HERRERO, ENRIC
       VOCAL: MORAGAS SPA, ANTONIO
  Resum de tesi: L'arquitectura domèstica és un dels eixos vertebradors de la ciutat històrica per la seva capacitat ambivalent, manifesta en els models residencials urbans, de proporcionar l'hàbitat dels ciutadans, alhora de contribuir a tramar el teixit, estructurar la morfologia i definir la identitat urbana.La recerca de dos models a priori dispars, el de les terraced houses londinenques tardogeorgianas i el dels apartment houses novaiorquesos de l'Era Metropolitana”, entre els quals no obstant es detecta un paral·lelisme formal, ha permès exposar on radica l'essencialitat de la repetició arquitectònica en la definició d'un model residencial urbà. L'establiment d'un cànon repetitiu és condició sine qua non per a la seva conformació i prevalença; de manera que, quan la repetició és objectivada i aplicada a la pràctica, apareix implícita en els codis projectuals que regeixen el model. Es detecta que la repetició ha d'abastar tres magnituds: la gran escala, que contempla la implantació a la ciutat; l'escala intermèdia, d'índole tipològica, compresa per les diferents tipologies que integren el model; i l'escala més petita de detall, que focalitza l'atenció en aquells elements arquitectònics que, compartint un disseny similar, se succeeixen regularment. El resultat és un paisatge urbà en el qual impera la uniformitat arquitectònica, atorgada per la seqüència rítmica que brinda a la ciutat la repetició ordenada d'uns determinats paràmetres vinculats amb l'arquitectura domèstica; una preuada, encara que a vegades oblidada, uniformitat que permet asserenar la voràgine urbana i singularitzar aquella arquitectura que requereix ser destacada.Perquè un model residencial urbà es consolidi i perduri en el temps, el cànon repetitiu que el configura ha d'admetre un cert grau de transgressió, de flexibilitat davant els diferents condicionants socials i de projecte que puguin ser requerits en cadascuna de les innombrables unitats d'habitatge que ho conformen. Un model residencial urbà, regit per un cànon repetitiu amb capacitat d'adaptabilitat, pot arribar fins i tot a ser extrapolat contextualment, com es demostra amb la tesi de la translació del model de les sòbries i elegants terraced houses de Londres a Nova York on, després d'un procés d'adaptació, incloent-hi una magnificació escalar, es va transformar en el model definit pels magnífics apartment houses erigits entorn del Central Park durant les dècades finals del segle XIX i principis del segle XX.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• CUBIDES PAEZ, DAVID FERNANDO: Biological technologies for nitric oxide abatement
  
  Autor/a: CUBIDES PAEZ, DAVID FERNANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/07/2024
  Director/a de tesi: JUBANY GUELL, IRENE | GAMISANS NOGUERA, XAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: RAMÍREZ MUÑOZ, MARTÍN
       SECRETARI: DORADO CASTAÑO, ANTONIO DAVID
       VOCAL: MARTIN SANCHEZ, MARIA JOSE
  Resum de tesi: Afrontar el repte generalitzat de la contaminació atmosfèrica, especialment la reducció dels òxidsde nitrogen (NOx), és fonamental per millorar la salut pública i la qualitat ambiental a Europa.Anualment, els problemes relacionats amb la qualitat de l'aire contribueixen a morts prematuresa tot Europa, la qual cosa subratlla la necessitat urgent d'estratègies eficaces de control de lacontaminació. Aquesta tesi doctoral explora processos biotecnològics innovadors per al'eliminació de NOx, centrant-se en el potencial dels tractaments biològics com alternativessostenibles i rendibles als mètodes convencionals.Realitzada al Departament de Mines, Enginyeria Industrial i TIC de la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC) i a la Unitat Tecnològica Aigua, l'Aire i el Sòl d'Eurecat, aquesta investigacióforma part d'un esforç de col·laboració per establir un pont entre els estudis acadèmics i lesaplicacions industrials. La tesi investiga l'eficàcia dels líquids iònics (LIs) i els líquids en fase noaquosa (NAPs) com a vectors de transferència de massa per millorar la solubilitat de l'òxid denitrogen (NO) i, al seu torn, millorar la biodisponibilitat de NO per a la degradació microbiana.Aquests vectors tenen el potencial de revolucionar el disseny i funcionament dels sistemes detractament biològic de gasos poc solubles en aigua millorant la seva eficiència i escalabilitat.La tesi revisa sistemàticament les tecnologies de control de NO existents per establir les bases dela introducció d'alternatives de base biològica. Profunditza en la selecció i optimització dematerials i mètodes, fent èmfasi en dissenys experimentals que facilitin resultats robustos i fiables.En millorar la transferència de massa del gas a la fase líquida, la investigació pretén abordar unade les principals limitacions a les quals s'enfronten els tractaments biològics actuals a l'hora detractar gasos hidròfobs com el NO.Aquesta investigació ha comptat amb el suport de diverses subvencions acadèmiques igovernamentals, la qual cosa reflecteix la seva importància i impacte potencial. S'espera que elsresultats obrin una porta a l'estudi d'una nova tecnologia industrial, proporcionant una basecientífica sòlida per continuar investigant en noves alternatives pel tractament de gasos.
  

SOSTENIBILITAT

• MORALES VERGARA, IVETHEYAMEL: The Impact of Urban Living Labs in Sustainable Development Education, Case Study: Faculty of Architecture and Urbanism, University of Guayaquil - Ecuador.
  
  Autor/a: MORALES VERGARA, IVETHEYAMEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 27/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/07/2024
  Director/a de tesi: MASSECK, TORSTEN ANDREAS | SEGALAS CORAL, JORDI | MASSECK, TORSTEN ANDREAS
  Resum de tesi: La tesi doctoral següent presenta una investigació sobre l'aplicació i l'efectivitat dels Urban Living Labs (ULLs) com a estratègies educatives transformadores dins de les Institucions d'Educació Superior (IES) per promoure l'Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS). Mitjançant l'aplicació d'un marc metodològic divers que inclou revisions exhaustives de la literatura, validacions d'experts i amplies anàlisis d'estudis de cas, amb un enfocament al Projecte Delta de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de Guayaquil, aquesta investigació avança significativament en la comprensió de com els ULL es poden integrar en els plans destudi de leducació superior.La tesi està estructurada en set capítols amb la part central composta per 3 articles científics. La primera part presenta una revisió de la literatura i el marc conceptual. Aquesta secció proporciona una revisió exhaustiva de la literatura sobre EDS dins de les IES, detallant la conceptualització i operacionalització dels ULL. Explora les teories i pràctiques fonamentals de l'EDS, emfatitzant el paper de les IES a l'hora de liderar iniciatives de sostenibilitat. La revisió també cobreix les característiques i tipologies dels ULL, ubicant-les dins del context més ampli del desenvolupament urbà sostenible i la innovació educativa.A la segona part, la tesi presenta una eina d'avaluació innovadora (E-ULL-HEIs), dissenyada per mesurar l'impacte i l'eficàcia de les ULL a la promoció de pràctiques sostenibles dins l'entorn acadèmic. Aquesta eina avalua les ULL a través de tres constructes: Sinergia, Estratègia i Pedagogia, que descriuen interaccions clau per a l'EDS. Sinergia emfatitza la cooperació intersectorial i disciplinària; Estratègia aborda la claredat dobjectius i resultats duradors; i Pedagogia combina la incorporació de nous coneixements amb limpacte en aprenentatge i recerca.Aquests conceptes es desenvolupen en set indicadors clau que cobreixen els elements essencials de laprenentatge permanent, lEDS i les institucions deducació superior. En aplicar aquesta eina d'avaluació a cinquanta casos d'estudi, la investigació valida la confiança i la consistència d'aquests indicadors. Els resultats d'aquests estudis, confirmats mitjançant anàlisi factorial exploratòria i el coeficient alfa de Cronbach, demostren la solidesa de l'eina per capturar els impactes matisats de la ULL a les estratègies educatives i la participació comunitària. Aquest marc d‟avaluació no només facilita l‟avaluació de les contribucions dels ULL a la sostenibilitat, sinó que també garanteix la seva alineació amb els resultats de l‟aprenentatge educatiu i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) més amplis.A la tercera part, aquesta eina d'avaluació és aplicada al Projecte Delta, un ULL a la Universitat de Guayaquil, Equador. Aquesta eina va ser crucial per identificar tant les fortaleses com les debilitats del projecte. Les troballes destaquen l'impacte en la diversitat i la participació dels interessats, la interdisciplinarietat, la integració curricular, l'aprenentatge i la investigació. Tot i això, també va identificar reptes en termes de col·laboració intersectorial i participació dels estudiants, proporcionant valuoses lliçons sobre la importància de la planificació estratègica i l'adaptabilitat.Els resultats d'aquesta investigació doctoral ressalten el potencial transformador de les ULL a les IES, destacant-les com a fonamentals per promoure transicions urbanes sostenibles. Tot i això, la tesi també identifica els desafiaments existents en la col·laboració intersectorial i la participació dels estudiants, que brinden informació crítica sobre la planificació estratègica necessària per a l'adaptació i replicació reeixida dels models ULL en diferents contextos culturals i acadèmics.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• ORTEGA DONOSO, SARA ISABEL: Luz y aprendizaje dentro de los espacios educativos. Aproximaciones desde el color.
  
  Autor/a: ORTEGA DONOSO, SARA ISABEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/07/2024
  Director/a de tesi: MUROS ALCOJOR, ADRIAN | BAUTISTA PEREZ, GUILLERMO
  Tribunal:
       PRESIDENT: ESCOFET ROIG, ANNA MARIA
       SECRETARI: DAUMAL DOMENECH, FRANCESC DE PAULA
       VOCAL: HIGUERA TRUJILLO, JUAN LUIS
  Resum de tesi: Vivim en un entorn visualment exigent. La majoria dels nostres estímuls cognitius provenen de la percepció visual. En aquest entorn de dependència generalitzada del sentit de la vista, l'estudi del vincle entre la llum artificial i les tasques cognitives és clau per interactuar amb la nostra memòria i atenció, cada cop més acostumades a entorns dinàmics.L'objectiu d'aquesta investigació és fer una anàlisi de les disciplines que més poden condicionar l'aprenentatge: ciències cognitives, arquitectura i educació, per:En primer lloc, analitzar com poden influir alguns dels paràmetres de la llum en l'aprenentatge, prestant especial atenció a la incidència de la llum en la percepció i l'atenció humanes i en com aquestes condicionen la memòria.Després, analitzar les metodologies docents innovadores i com s'han inclòs les tecnologies de comunicació i aprenentatge a l'aula.I, finalment, analitzar quina ha estat l'evolució dels espais educatius a través de l'estudi de casos d'escoles de tot el món al llarg de les darreres dècades, aprofundint en les maneres com s'han incorporat les tecnologies d'il·luminació i control segons les necessitats dels mètodes educatius dins de l'aula.De l'anàlisi de les implicacions de la llum en l'atenció i la memòria, obtindrem les possibilitats que ens ofereix treballar diferents paràmetres de llum a l'aula; de l'anàlisi de les metodologies docents, obtindrem les necessitats reals de l'aula actual; i de l'anàlisi dels casos d’estudi, obtindrem capacitat d'innovació a l'aula amb noves estratègies d'il·luminació.La intersecció d'aquestes tres disciplines origina tres usos alternatius de la il·luminació en espais educatius, que se sotmeten a un anàlisi experimental comparant el rendiment en una tasca en les escenes proposades amb el rendiment en condicions de llum tradicionals, per concloure noves solucions a l'aula i futures línies de recerca.S'ha utilitzat una metodologia de revisió narrativa àmplia per als casos d’estudi que permet donar una visió general de la problemàtica d'adaptació de la il·luminació a l'ús i a l'usuari dins dels centres escolars. Per això, s'han revisat fonts publicades en revistes d'arquitectura i exemples significatius amb espais educatius que desenvolupen metodologies docents innovadores, i s'han establert criteris d'anàlisi d'il·luminació natural i artificial considerats al llarg d'aquests casos.S'ha utilitzat una metodologia experimental que analitza la incidència de tres propostes d'il·luminació alternatives basades en situacions no considerades fins al moment. En els tres casos es consideren un grup de control i un grup d'estudi de dues escoles públiques de la província de Barcelona. Aquestes propostes neixen de l'observació d'una falta de consideració d'un paràmetre de la llum important en la transmissió d'informació d'un entorn visual: el color.Finalment, els resultats reflecteixen la necessitat d'adaptar i flexibilitzar les aules segons les diferents necessitats d'aprenentatge dins de l'aula i la possibilitat de fer-ho amb propostes no considerades fins ara de paràmetres de color i dinamisme.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• PALACIOS ARIAS, CESAR AUGUSTO: Design, Implementation, and Experimental Validation of Microsystems for Near-field Communications and Sensing at X-waves
  
  Autor/a: PALACIOS ARIAS, CESAR AUGUSTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 01/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 12/07/2024
  Director/a de tesi: JOFRE ROCA, LUIS | JOFRE CRUANYES, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT NO PRESENCIAL: FERRANDO BATALLER, MIGUEL
       SECRETARI: RIUS CASALS, JUAN-MANUEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: RAMÍREZ ARROYAVE, GERMÁN AUGUSTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi aprofundeix en el procés intricat de disseny i implementació de sistemes d'escala micromètrica per a aplicacions "x-ones", un terme utilitzat en aquesta tesi per abastar microones, ones mil·limètriques, òptica i ones de terahertz. Els resultats inicialshan estatS'aconsegueix amb microsistemes que operen a freqüències de microones, integrats amb tecnologies de microfluídica per a lacomunicació i detecció de biopartícules en camp proper. En particular, les tecnologies de microones i microfluídiques han sorgitcom un enfocament prometedorper a la detecció i anàlisi de biopartícules. Aquest camp interdisciplinari, situat a la intersecció de l'enginyeria de la comunicació, lafísica a microescala i la biologia, aprofita les propietats úniques de les microones i el control precís que ofereixen les microfluídiquesExplorar el comportament i la funcionalitat de les cèl·lules vives. Aquesta tesi engloba tres estudis interconnectats que explorenconjuntament la integració de tecnologies de microones i microfluídiques per a la detecció, diferenciació i anàlisi de biopartícules.El primer estudi se centra en el disseny i optimització d'un sistema de mesura d'alta sensibilitat capaç de detectar biopartícules enun rang de freqüència de 0,01-10 GHz utilitzant diverses configuracions d'elèctrodes coplanars en una plataforma microfluídica. Laconfiguració de mesurament proposada aborda la bretxa de detecció en microones amb un sistema de detecció de microones desuperheterodí en temps real basat en l'optimització d'un Lock-In-Amplifier (LIA) per a la detecció de partícules individuals. El segonestudi demostra la capacitat del sistema per diferenciar biopartícules vives/mortes individuals. Incorpora un Amplificador deTransimpedància (TIA) en el sistema de mesuramillorar la relació senyal-soroll (SNR) per 4 dB. A més, el receptor de superheterodí es va optimitzar en termes de potència ifreqüència d'operació de l'oscil·lador local. El sistema microfluídic s'ha ajustat per confinar biopartícules a la línia central delmicrocanal. El tercer estudi presenta un sistema que mesura la variació de susceptibilitat electromagnètica no lineal d'organismesvius. La tècnica es basa en la mesura dels productes d'intermodulació a freqüències de microones produïdes per diversesmostres, incloent etanol pur, una barreja d'etanol i dimetil-sulfòxid (DMSO), viu Escherichia coli (E. coli), i E. coli, que ha estat matatper calor. Col·lectivament, aquests estudis destaquen el potencial d'aquesta plataforma integrada de microones-microfluídic enprocessos industrials, recerca biomèdica i aplicacions de monitoratge ambiental. La investigació obre una via inexplorada en elcamp de les microones per entendre el comportament i la funcionalitat de les cèl·lules vives.
  
• SEDAR, MOHOTTIGE ROSHAN MADHUSANKA: Misbehaviour Detection and Trustworthy Collaboration in Vehicular Communication Networks
  
  Autor/a: SEDAR, MOHOTTIGE ROSHAN MADHUSANKA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/06/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/07/2024
  Director/a de tesi: ALONSO ZARATE, JESUS | VAZQUEZ GALLEGO, FRANCISCO
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARQUEZ BARJA, JOHANN MARCELO
       SECRETARI: PEREZ ROMERO, JORGE
       VOCAL: GOZÁLVEZ SEMPERE, JAVIER
  Resum de tesi: L'auge de l'Internet dels vehicles incrementa els vehicles connectats, que prenen decisions mitjançant l'intercanvi d'informació en temps real amb altres vehicles o unitats de carretera (RSU). Aquestes tecnologies milloren la seguretat, l'eficiència i la sostenibilitat. Però, comporten desafiaments de seguretat i privacitat. Les amenaces poden venir de persones malintencionades o d'interns en la comunicació vehicle a tot (V2X), que poden transmetre informació falsificada o errònia, posant en perill la seguretat. Aquesta tesi doctoral se centra a millorar la seguretat, robustesa i confiança de les comunicacions V2X, permetent la detecció eficient de conductes inapropiades, augmentant la confiança. Els objectius són: (i) aconseguir una detecció precisa de males conductes amb mínimes falses alarmes, aprofitant característiques vehicular espaciotemporals, i (ii) facilitar l'intercanvi d'informació de confiança per a la detecció col·laborativa de conductes indegudes, capaç de detectar nous atacs i atacs parcialment observables.La manca d'enfocaments estandarditzats i les característiques úniques dels sistemes V2X plantegen desafiaments per a les solucions existents basades en dades. La tesi proposa l'ús de l'aprenentatge per reforç (RL) per detectar males conductes en xarxes V2X. Es presenta una metodologia de detecció de males conductes basada en RL profunda (DRL) que millora la detecció.La falta de dades etiquetades dificulta l'entrenament de models de detecció basats en intel·ligència artificial/aprenentatge automàtic. Per això, es proposa un esquema combinat d'aprenentatge no supervisat i DRL, permetent la detecció d'atacs amb dades no etiquetades. També es presenta un enfocament DRL personalitzat per protegir contraatacs adversaris i gestionar problemes derivats de dades d'entrenament inadequades. Finalment, es proposa un esquema de detecció col·laborativa de males conductes basat en DRL, utilitzant RSUs per compartir coneixements de manera segura i eficient.