Tesis en dipòsit públic

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• TAGHI ZADEH ANSARI, EHSAN: TALENT MANAGEMENT IN SPANISH SME HOTEL SECTOR
  
  Autor/a: TAGHI ZADEH ANSARI, EHSAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 29/04/2025
  Director/a de tesi: FERNANDEZ ALARCON, VICENÇ
  Resum de tesi: Hospitalitat juga un paper important en l'economia d'Espanya com el 2n país més visitat del món. Els RRHH són el pilar fonamental en aquesta indústria. Els empleats amb talent poden ser un avantatge competitiu en hospitalitat i especialment els hotels com a subsector. Per gestionar el talent, cal utilitzar pràctiques efectives per a empleats d'alt potencial i rendiment, per omplir posicions clau. Encara hi ha la necessitat d'estudiar la gestió del talent en determinats sectors i en petites i mitjanes empreses (PIME). Partint de la pregunta de recerca “Quines són les pràctiques de gestió del talent en hotels PIME?”, els primers objectius de recerca descriuen el significat de Talent i gestió del talent segons els diferents grups d'interès dels hotels. Després es van identificar pràctiques formals i informals de gestió del talent. Comparar les diferents percepcions de la gestió del talent i les pràctiques corresponents als hotels va ser un altre objectiu que seguim. D'altra banda, la metodologia és una part crucial en la investigació. La metodologia de la investigació és empírica, inductiva i exploratòria. Es va dur a terme una investigació qualitativa. Els mètodes de mostreig van ser una combinació de diferents models. Recollim dades dels responsables de RRHH d'hotels PIME mitjançant entrevistes semiestructurades. Utilitzem plataformes com SABI i LinkedIn per arribar a les mostres de la investigació. Les entrevistes es van fer seguint un protocol d'entrevista definit. Pel que fa a l'ontologia i epistemologia de la investigació, podem dir que el nostre esforç va ser descobrir quina és la veritat sobre la gestió del talent als hotels. Això ens va portar a buscar un mètode adequat per entendre com impacta la gestió del talent als hotels. A causa de la naturalesa de la nostra investigació, l'interpretativisme va ser el més apropiat entre altres paradigmes filosòfics de recerca. Comencem l'anàlisi de dades definint les dades demogràfiques i realitzant una anàlisi inicial, incloent-hi la neteja, el cribratge i la documentació de dades. Després d'aquests passos, es va fer una anàlisi de dades basada en grounded theory i l'anàlisi temàtica. És important destacar que assegurem la qualitat de la investigació seguint estratègies apropiades de fiabilitat, validesa i fiabilitat. Pel que fa als resultats, podem afirmar que els conceptes esmentats a la revisió de la literatura es van comparar amb els resultats de les entrevistes. Trobem les similituds i diferències entre els conceptes. Per tant, preparem una llista de posicions clau de RH. Es van discutir les característiques de les persones amb talent. A més, es va proporcionar una llista classificada de pràctiques per a l'atracció, la selecció, la formació i el rendiment dels empleats amb talent en hotels des de la perspectiva de diversos grups d'interès. Es van discutir els objectius de la gestió del talent. Trobar les persones responsables de les tasques de gestió del talent va ser un altre resultat aconseguit. A més a més, descobrim els factors que influeixen en les pràctiques de gestió del talent. Des del nostre punt de vista, respondre als objectius de la investigació és la major part de les conclusions de la investigació. Pel que fa a les implicacions de la recerca, els hotels, especialment els de mida petita i mitjana, poden millorar la situació dels seus talents i augmentar l'eficiència de l'organització utilitzant els resultats d'aquest projecte. Les dades recollides i analitzades poden ajudar els directius a tenir més consciència del tema ia triar les pràctiques adequades per a les posicions clau. En altres paraules, els resultats augmenten la satisfacció laboral i proporcionen als empleats amb talent una situació de treball millor. A més, alguns resultats poden servir de base per a estudis futurs.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• LAUT TURÓN, SERGI: Architecture-aware Sparse Patterns to Accelerate Inverse Preconditioning
  
  Autor/a: LAUT TURÓN, SERGI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/04/2025
  Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC | BORRELL POL, RICARD
  Resum de tesi: Aquest treball es centra en millorar l'eficiència dels mètodes iteratius per resoldre sistemes lineals grans i dispersos.Aquests problemes sorgeixen en molts camps, com ara la modelització del clima, la dinàmica molecular i de fluids, entre d'altres.Per resoldre'ls, s'utilitzen mètodes iteratius com el Gradient Conjugat (CG) i el Residu Mínim Generalitzat (GMRES).La seva eficiència depèn en gran mesura de l'elecció dels precondicionadors, que acceleren la convergència millorant les propietats numèriques del sistema.Els precondicionadors "Sparse Approximate Inverse" (SAI) i la seva variant factoritzada (FSAI) per a sistemes simètrics i definits positius són atractius per la seva naturalesa paral·lela i aplicació senzilla mitjançant productes Matriu-Vector dispersos (SpMV).Els SAI i FSAI d'última generació defineixen els seus patrons de dispersió basant-se principalment en aspectes numèrics.Aquest treball presenta nous precondicionadors considerant l'arquitectura on s'executen, dissenyats per millorar el rendiment optimitzant el procés de selecció de patrons de dispersió.La primera contribució presenta el precondicionador "Factorized Sparse Approximate Inverse with Pattern Extension" (FSAIE), una versió optimitzada de FSAI adaptada a arquitectures de CPU de memòria compartida.FSAIE introdueix un algorisme que amplia els patrons de dispersió considerant els accessos a la memòria cau, millorant tant l'eficàcia numèrica de FSAI com la seva eficiència computacional.A més, es proposa una estratègia de filtratge per eliminar les entrades numèricament insignificants, reduint el cost computacional sense comprometre la convergència.Aquestes tècniques milloren la localitat de les dades a l'SpMV, assegurant que els patrons de dispersió ampliats s'alineen amb els patrons d'accés a la memòria cau.La segona contribució amplia FSAIE als entorns de CPU de memòria distribuïda, introduint el precondicionador "Communication-aware FSAIE" (FSAIE-Comm).FSAIE-Comm considera els costs de la comunicació entre processos per garantir que l'extensió del patró de dispersió no introdueix una sobrecàrrega innecessària.Per evitar desequilibris, es desenvolupa una estratègia innovadora per distribuir la càrrega de treball computacional.La tercera contribució es centra en l'execució a la GPU amb la introducció del precondicionador "GPU-aware Factorized Sparse Approximate Inverse" (GFSAI).Mitjançant l'estructuració del patró de dispersió, s'optimitzen els accessos de memòria coalescents i s'exploten les característiques arquitectòniques específiques de la GPU.La contribució final generalitza les noves estratègies de precondicionament més enllà de FSAI amb la introducció del precondicionador "Communication-aware Sparse Approximate Inverse with Pattern Extension" (SAIE-Comm).Aquest mètode optimitza SAI per a entorns de memòria distribuïda, però s'adapta per a sistemes lineals generals on GMRES és preferible a CG.SAIE-Comm destaca la versatilitat i flexibilitat de les optimitzacions proposades, demostrant que les noves extensions de patrons es poden integrar eficaçment en diferents estratègies de precondicionament i solucionadors.Aquest treball avança l'estat de l'art en solucionadors iteratius i contribueix al desenvolupament de mètodes numèrics escalables i d'alt rendiment.Els mètodes proposats aconsegueixen millores substancials en el temps de solució a diverses arquitectures de computació d'alt rendiment (HPC), amb reduccions del 12,94% al 26,43% en cinc arquitectures de CPU diferents—Intel Skylake, Power9, Zen 2, A64FX i Intel Sapphire Rapids—i del 23,83% al 26,07% en dues arquitectures de GPU—Volta i Vega20—quan s'apliquen casos representatius de matriu dispersa.Aquests resultats destaquen l'impacte de les estratègies de precondicionament que consideren l'arquitectura en les aplicacions HPC modernes, obrint el camí per a solucionadors iteratius més eficients i escalables.
  
• PAVÓN RIVERA, JULIÁN: Turbo-boosting Vector Architectures For Applications With Irregular Memory Access Patterns
  
  Autor/a: PAVÓN RIVERA, JULIÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/05/2025
  Director/a de tesi: CRISTAL KESTELMAN, ADRIAN
  Resum de tesi: En acostar-nos als límits de les arquitectures Von Neumann, la Llei de Moore i l'escala de Dennard, existeix una pressió per buscar nous enfocaments que explotin el paral·lelisme als sistemes actuals. Tot i que el paral·lelisme a nivell d'instruccions (ILP) i de fils (TLP) ha estat investigat, el paral·lelisme a nivell de dades (DLP) encara ofereix oportunitats, especialment a través d'arquitectures vectorials (SIMD), que permeten processar múltiples dades amb una sola instrucció.Aquestes arquitectures són eficients per a aplicacions amb accessos a memòria regulars, com l'anàlisi numèrica o l'àlgebra lineal densa (per exemple, multiplicació de matrius). Però el seu rendiment es limita en dominis amb accessos irregulars, com l'àlgebra dispersa, bases de dades i anàlisi genòmica. Els principals colls d'ampolla són: (i) accés freqüent a la memòria, (ii) ús ineficient de l'amplada de banda de memòria i (iii) baix paral·lelisme a nivell d'instrucció. Aquestes deficiències redueixen el rendiment i l'eficiència energètica de les arquitectures vectorials tradicionals.Aquesta tesi proposa tres solucions complementàries amb acceleradors especialitzats i noves instruccions vectorials per millorar el rendiment en aplicacions amb patrons de memòria irregulars.El primer pas va ser l'anàlisi d'aplicacions representatives d'àlgebra dispersa, bases de dades i anàlisi genòmica, realitzat al Barcelona Supercomputing Center, revelant similituds entre dominis, com estructures de dades comunes i colls d'ampolla en la memòria.Es va estudiar la vectorització d'algoritmes d'àlgebra dispersa. Tècniques com el reordenament milloren la localitat de dades, però no eliminen els accessos irregulars. Per això es va proposar VIA, una arquitectura vectorial amb memòria scratchpad acoblada al nucli vectorial, millorant la localitat i l'ús de l'amplada de banda en operacions disperses.Per a les bases de dades, VIA és insuficient. Es va dissenyar VAQUERO, un accelerator vectorial que introdueix coherència entre la memòria scratchpad i la jerarquia de memòria cau, millorant l'eficiència amb grans volums de dades.Pel que fa a l'anàlisi genòmica, els algoritmes compacten les seqüències genètiques, introduint accessos desalineats. VIA i VAQUERO no poden gestionar-los eficientment, així que es va desenvolupar QUETZAL, un accelerator vectorial amb suport per accessos desalineats i noves instruccions per a operacions com l'alineació i filtrat de seqüències.Els resultats experimentals mostren millores notables: VIA accelera operacions d'àlgebra dispersa en 5.5x, VAQUERO millora el rendiment en bases de dades en 2.7x i QUETZAL accelera l'anàlisi de seqüències genòmiques en 5.7x. A més, en implementar els acceleradors a nivell RTL i sintetitzar-los en tecnologia de 7nm, ocupen només l'1% de l'àrea d'una CPU de classe servidor, demostrant eficiència en àrea i consum energètic.
  

COMPUTACIÓ

• FLORES HERRERA, JAVIER DE JESÚS: A Framework to Operationalize and Automate the Data Integration Lifecycle
  
  Autor/a: FLORES HERRERA, JAVIER DE JESÚS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 29/04/2025
  Director/a de tesi: ROMERO MORAL, OSCAR | NADAL FRANCESCH, SERGI
  Resum de tesi: Les dades tenen un paper fonamental en el món actual. Moltes organitzacions recopilen i emmagatzemen grans volums de dades procedents de diverses fonts. Aquestes fonts poden variar tant en l’estructura com en la modelització de conceptes i van creixent i evolucionant a mesura que s’hi afegeixen noves fonts de dades. Això posa a prova els mètodes clàssics de gestió de dades, que depenen d’estructures fixes i condicions estables. Avui, ja no n’hi ha prou de reunir dades i emprar eines convencionals. Cal replantejar la manera d’integrar les dades per gestionar-ne la gran varietat, tractar grans volums i incorporar noves fonts a mesura que s’integren.Aquesta tesi proposa tècniques per automatitzar el cicle de vida de la integració de dades. Primer, mostrem com representar i estandarditzar les fonts mitjançant esquemes basats en graf. Aquests esquemes serveixen de fonament sòlid per a cada pas de la integració. Tot seguit, presentem un mètode que aprofita aquests esquemes per afegir noves fonts de manera incremental sense alterar les estructures existents, tot mantenint flexibilitat i escalabilitat a mesura que les organitzacions creixen. També fem més àgil la cerca de conjunts de dades que valgui la pena integrar. En centrar-nos en el descobriment de dades, reduïm el temps destinat a explorar fonts irrellevants i proposem les més adequades. Per fer-ho, introduïm una mètrica qualitativa i fem servir perfils de dades i models d’aprenentatge per decidir quins atributs cal unir. A més, incorporem un prefiltrat contextual que detecta els conjunts de dades més prometedors abans d’aplicar eines de descobriment, cosa que millora la precisió i redueix la càrrega computacional. En resum, aquesta tesi escurça la distància entre els mètodes tradicionals i els entorns moderns de dades. Ofereix solucions escalables i automatitzades que s’adapten a les necessitats canviants de la integració de dades.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• PASTOR LÓPEZ, EDWARD JAIR: Nature-based solutions to reduce the spread of antibiotics and antimicrobial resistance genes in aquatic ecosystem
  
  Autor/a: PASTOR LÓPEZ, EDWARD JAIR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 14/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 29/04/2025
  Director/a de tesi: MATAMOROS MERCADAL, VÍCTOR | ESCOLÀ CASAS, MÒNICA
  Resum de tesi: Els antibiòtics (ABs) són agents antimicrobians al quals la seva producció i el consum han augmentat exponencialment des del descobriment de la penicil·lina el 1929. L’ús excessiu d’ABs ha impulsat l’aparició de resistència als antibiòtics, provocant la detecció freqüent d’ABs i gens de resistència als antimicrobians (ARGs) en entorns aquàtics, principalment degut els efluents de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), malgrat els esforços regulatoris. A més, les condicions metereològiques extremes prolongades, com les sequeres, intensifiquen aquest problema al reduir la disponibilitat d’aigua, amenaçant els ecosistemes aquàtics i la salut humana. Tot i que s’han desenvolupat tecnologies avançades de tractament d’aigua, com l’ozonització o els sistemes basats en membranes, poden eliminar aquests contaminants de l’aigua residual, el seu elevat cost de construcció i manteniment ha limitat la seva implementació generalitzada. Alternativament, les Solucions basades en la Natura (SbN) han sorgit com una opció potencial gràcies a la seva rendibilitat i capacitat per eliminar una àmplia varietat de contaminants. No obstant això, els estudis sobre la reducció d’ABs i ARGs a escala real mitjançant NBS aplicades al tractament d’aigües residuals o als cursos fluvials continuen sent limitats.Aquesta tesi doctoral es presenta com un compendi de publicacions i avalua l’eficiència de les SbN en la reducció d’ABs i ARGs de les aigües residuals. En primer lloc, es va realitzar un estudi de revisió per analitzar la capacitat de les SbN per reduir la presència d’ABs, ARGs i patògens en diversos entorns aquàtics, des del tractament secundari fins a zones estuarianes i maresmes salines (Capítol II – DOI: 10.1016/j.scitotenv.2024.174273). En segon lloc, es va monitoritzar el rendiment de dues configuracions d’aiguamolls construïts (AC) a escala real com sistemes terciaris durant les estacions d’estiu i hivern per avaluar la reducció d’ABs i ARGs. La seva eficiència es va comparar amb un sistema convencional de tractament terciari d’aigües residuals (Capítol III – DOI: 10.1016/j.watres.2024.122038). En tercer lloc, es va analitzar l’impacte de les aigües residuals en rieres renaturalitzades en la reducció d’ABs i ARGs al llarg de les variacions estacionals, mitjançant el monitoreig de rieres amb més i menys vegetació durant el període càlid i fred (Capítol IV – DOI: 10.1016/j.envres.2025.120910).Els descobriments presentats en aquest projecte de recerca doctoral demostren que les SbN són alternatives rellevants per a la gestió del tractament d’aigua en conques fluvials. Els AC com a sistemes terciaris han demostrat la seva capacitat de millorar els paràmetres generals de qualitat de l’aigua i eliminar ABs i ARGs. A més, a diferència dels sistemes convencionals, aquests sistemes afavoreixen un canvi en la composició microbiana cap a un perfil més natural i redueixen més els riscos ecotoxicològics i de selecció de resistències que una planta convencional de tractament terciari d’aigües residuals. A més, les rieres amb vegetació i meandres han demostrat augmentar la velocitat de degradació dels ABs i l’atenuació dels ARGs, promou canvis graduals en les estructures de les comunitats bacterianes i disminueixen els riscos ecotoxicològics i de selecció de resistència, especialment durant el període càlid. Les investigacions futures haurien de centrar-se en l’avaluació de noves configuracions de SbN a escala real, la identificació dels productes de transformació (PTs) i d’altres microcontaminants aquàtics, la quantificació de diversos ARGs i l’avaluació de l’estat ecològic.
  

ENGINYERIA CIVIL

• SETIEN UGALDE, IÑAKI: Enhanced Inherent Strain Modelling for Powder-Based Metal Additive Manufacturing
  
  Autor/a: SETIEN UGALDE, IÑAKI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/04/2025
  Director/a de tesi: CHIUMENTI, MICHELE | SAN SEBASTIÁN ORMAZABAL, MARÍA
  Resum de tesi: La fabricació additiva de metalls, en particular la fusió de llit de pols mitjançant làser (\textit{PBF-LB, per les seves sigles en anglès, Powder Bed Fusion - Laser Beam}), ha revolucionat la manufactura industrial en permetre la fabricació directa de components metàl·lics complexos i optimitzats a partir de models digitals. Aquest procés ofereix diversos avantatges clau, com una major eficiència en l’ús del material, flexibilitat geomètrica i la capacitat de produir peces amb dissenys avançats. No obstant això, els ràpids cicles tèrmics inherents a la fabricació additiva capa per capa generen alts gradients tèrmics. Això dona lloc a tensions residuals i distorsions que comprometen la precisió dimensional i la integritat estructural de les peces, limitant-ne l’adopció a nivell industrial. Les simulacions termo-mecàniques basades en el mètode dels elements finits (MEF) permeten predir aquests efectes amb alta fidelitat, però el seu elevat cost computacional en restringeix l’aplicabilitat en entorns industrials. Com a alternativa, el mètode de la deformació inherent (\textit{ISM, per les seves sigles en anglès, Inherent Strain Method}) simplifica el problema en condensar els efectes termo-mecànics en un tensor de deformacions aplicable en simulacions elàstiques. No obstant això, la determinació precisa d’aquest tensor continua sent un repte, fet que afecta la fiabilitat de les seves prediccions en geometries industrials complexes. Aquesta tesi presenta un mètode millorat de deformació inherent (\textit{EISM, per les seves sigles en anglès, Enhanced Inherent Strain Method}), que millora la capacitat predictiva de l’ISM integrant una anàlisi tèrmica a escala macro amb l’ISM original. Així, el tensor de deformació inherent es modifica dinàmicament en funció de l’evolució tèrmica global de la peça. Aquesta millora permet incorporar els efectes tèrmics específics de la geometria i les condicions de contorn. D’altra banda, s’han desenvolupat dues estratègies complementàries per a la determinació del tensor de deformació inherent: (1) una estratègia empírica, basada en la calibració amb cupons de doble mènsula on les distorsions mesurades després d’un tall parcial permeten la determinació del tensor mitjançant enginyeria inversa, i (2) una metodologia numèrica basada en models termo-mecànics locals detallats que apliquen tècniques d’homogeneïtzació dins d’un marc multiescala. La calibració i validació experimental de les metodologies es va realitzar mitjançant components de Ti-6Al-4V fabricats amb \textit{PBF-LB}. Es van dur a terme mesures de temperatura mitjançant termoparets embeguts, així com mesures de distorsions i tensions residuals utilitzant màquines de mesura per coordenades (MMC), escaneig 3D i perforació incremental (\textit{HD, per les seves sigles en anglès, Hole Drilling}). Es van analitzar diferents geometries, incloent-hi bigues de doble mènsula, un pont no simètric i un component aeroespacial industrial (\textit{Steady Blowing Actuator}). Els resultats van demostrar que l’EISM millora significativament la predicció de distorsions respecte a l’ISM convencional, reduint l’error a menys de la meitat i amb un cost computacional assumible. En conclusió, aquesta tesi presenta dos mètodes per calcular el tensor de deformació inherent (empíric i numèric) i introdueix la metodologia EISM per a la predicció de distorsions, millorant la precisió en la predicció de distorsions en PBF-LB. D’aquesta manera, es redueix la dependència d’assajos experimentals basats en prova i error, avançant cap a un disseny optimitzat basat en simulació i facilitant l’adopció industrial de la fabricació additiva de metalls.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• BARBERO DEL RÍO, MANUEL: Estudio de los principales contaminantes en lavandería industrial y diseño de un sistema de reutilización de agua
  
  Autor/a: BARBERO DEL RÍO, MANUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/05/2025
  Director/a de tesi: DE PABLO RIBAS, JOAN | CASAS GARRIGA, SANDRA
  Resum de tesi: Mitjançant aquesta tesi doctoral s’ha aconseguit desenvolupar una solució tecnològica de reutilització d’aigua per al sector de la bugaderia industrial. A més, s’ha estudiat l’emissió de microplàstics i contaminants emergents associats a aquesta activitat, centrant-se en estratègies que minimitzin les problemàtiques associades per aquests.El sistema de reutilització, la tecnologia principal de la qual és la ultrafiltració ceràmica, i utilitza el fraccionament d’escuma i l’oxidació química com post-tractament, aconsegueix una taxa de reutilització d’aigua del 86% en processos de rentat unitaris sense afectar la qualitat final d’aquests. El procés de disseny s’ha dut a terme en diferents fases incloent anàlisis de viabilitat de les tecnologies, assajos al laboratori i validacions a escala pilot i real.El fraccionament d’escuma es va testat utilitzant una columna d’aireig mitjançant les quals es van aconseguir taxes de separació de tensioactius de l’aigua de fins un 70% i a conseqüència d’això, un corrent concentrat en tensioactius la reintroducció dels quals en subseqüents processos de rentat va millorar l’eliminació d’unes certes taques patró fins a un 20%.Els assajos preliminars de membranes d’ultrafiltració van permetre generar models explicatius de la qualitat del permeat i flux transmembrana a partir d’una matriu d’iteracions de la pressió de treball per a grandàries de tall molecular des d’1 fins a 1400 kDa.Per a la validació a escala pilot de la tecnologia d’ultrafiltració amb membrana ceràmica, es va combinar un procés de tractament-reutilització directa i es van utilitzar únicament 23L d’aigua de xarxa en cada rentat. Això va ser implementat en una rentadora de 13 kg de capacitat al llarg de 10 processos i va demostrar una major eficàcia de les membranes de 15 sobre les de 50 kDa per a separació de tensioactiu aniònics (+9%) i DQO (+13%). L’anàlisi de l’eficiència dels aclarits va mostrar resultats més estables amb la utilització de les membranes de 15 kDa, fet associat a la major eliminació de tensioactius al llarg dels cicles de reutilització, per la qual cosa es va escollir aquest grandària de porus per a la validació finals el sistema.Finalment, es va combinar la ultrafiltració i amb el fraccionament d’escuma i l’oxidació química mitjançant ozó. Aquestes dues últimes tècniques van coexistir en un reactor cilíndric construït a aquest efecte i situat a posteriori de la ultrafiltració amb el qual es va aconseguir augmentar els rendiments d’eliminació de tensioactius aniònics fins a un 91% després de 15 minuts de tractament. A més, es va comprovar una completa eliminació del color desprès per les peces, evitant així la transferència d’aquest a processos de rentat següents.L’emissió de microplàstics durant el rentat de les peces al llarg de la seva vida útil, es va xifrar en 7.957.942 microfibres per kg de roba rentat. El 44% d’aquestes micropartícules s’emeten durant els primers 5 rentats i la seva emissió es pot reduir de manera substancial amb programes de rentat amb baixa acció mecànica.L’estudi de contaminants emergents en bugaderia industrial ha evidenciat la presència d’aquest tipus de compostos en les aigües residuals generades. Aquests, migrarien des dels teixits on es troben dipositats o impregnats, cap a l’aigua utilitzada en el procés de rentat i, a continuació, serien abocats a la xarxa de sanejament. En total, s’han detectat 27 compostos de diferents tipus com desinfectants, medicaments, antibiòtics, drogues d’abús, pesticides i repel·lents d’insectes. S’ha descobert que, la bugaderia hospitalària es el subsector en les aigües del qual s’han detectat les concentracions més altes i una major varietat de microcontaminants, seguida de la bugaderia hotelera i de roba laboral. L’eliminació d’aquest tipus de contaminants s’ha pogut validar amb un sistema de tractament aconseguint rendiments superiors al 98% per a la majoria de compostos estudiats.
  
• PACHECO LÓPEZ, ADRIAN: Integrating modeling, synthesis, and knowledge management to support strategic decision-making toward the Circular Economy paradigm
  
  Autor/a: PACHECO LÓPEZ, ADRIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 02/05/2025
  Director/a de tesi: GRAELLS SOBRE, MOISES | SOMOZA TORNOS, ANA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda problemes urgents com l’acumulació de residus, l’escassetat de recursos i el canvi climàtic, proposant l’adopció de models sostenibles com la Simbiosi Industrial (SI) i l’Economia Circular (EC). Els models econòmics lineals tradicionals han arribat a un límit, i aquesta investigació proposa un Sistema de Suport a la Decisió (SSD) per millorar l’ús dels recursos i gestionar millor els residus, amb especial focus en els plàstics, però amb aplicacions per a altres materials.El Capítol 1 analitza com les tendències demogràfiques i industrials agreugen problemes com els residus i el canvi climàtic, ressaltant la necessitat urgent de models com l’EC i la SI per reduir el consum de materials i els residus. Tot i els reptes d’implantar l’EC, l’objectiu és crear eines per prendre decisions informades, com el SSD, que facilita una millor gestió sostenible dels recursos.El Capítol 2 explora les eines i mètodes utilitzats per crear el SSD, destacant l’Enginyeria de Sistemes de Processos (ESP), una disciplina que utilitza el modelatge, la simulació i l’optimització per dissenyar processos productius més sostenibles. Aquestes eines són clau per resoldre els reptes de l’EC i millorar l’eficiència dels processos.El Capítol 3 presenta una prova de concepte (PoC) per a l’EC, amb un enfocament en els combustibles alternatius obtinguts de residus plàstics. Mitjançant una avaluació tècnicoeconòmica i ambiental, es compara l’oli de piròlisi derivat de residus plàstics amb els combustibles tradicionals com el dièsel i la gasolina. Els resultats mostren que l’oli de piròlisi té un menor impacte ambiental i de salut, així com costos de producció més baixos. Tot i això, els substituts de la gasolina com el bioetanol mostren costos de producció més alts i un impacte reduït en l’escassetat de recursos. Això ressalta el potencial de convertir residus plàstics en combustibles, tot i que cal més recerca per millorar la qualitat del combustible.El Capítol 4 aborda la generació i avaluació de noves rutes per a la transformació de residus, enfocant-se en els plàstics. Mitjançant un enfocament ontològic per a la gestió del coneixement, es crea un sistema per identificar, generar i classificar alternatives de recuperació de residus, que ajuda a tancar els cicles materials. Es destaca l’ús del reciclatge químic com una opció viable per reduir l’impacte ambiental dels residus plàstics.El Capítol 5 presenta la integració d’eines per al disseny, modelatge i optimització dels processos de conversió de residus. S’utilitzen mètodes com la teoria de grafos, l’optimització de xarxes i la presa de decisions multi-criterio per avaluar les millors rutes de tractament de residus. Es presenta un estudi de cas sobre els residus plàstics, concloent que el reciclatge químic pot ser una opció prometedora tant econòmica com ambientalment.El Capítol 6 conclou amb la validació del SSD, destacant la seva eficàcia per tancar els cicles materials dins de l’economia circular. La tesi demostra que el sistema desenvolupat és aplicable i efectiu per implementar pràctiques més sostenibles, especialment en la recuperació de residus plàstics, i valida la seva aplicabilitat mitjançant casos d’estudi.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• GADELHA TEIXEIRA FILHO, VINICIUS: Conceptualization, Design and Optimal Operation of Hybrid AC-DC Power Router Grids
  
  Autor/a: GADELHA TEIXEIRA FILHO, VINICIUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/04/2025
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | BULLICH MASSAGUÉ, EDUARD
  Resum de tesi: Impulsada per uns objectius climàtics cada cop més estrictes, la necessitat de modernitzar el sistema elèctric s’ha intensificat en els darrers anys. La transició cap a un sistema energètic intel·ligent distribuït i descarbonitzat requereix modernitzar les xarxes elèctriques per a adaptar-se a l’adopció generalitzada de fonts d’energia renovable (RES), vehicles elèctrics (EVs) i recursos energètics distribuïts (DERs). Un factor clau per permetre això són els avenços en l'electrònica de potència i el seu desplegament generalitzat. La tecnologia del Router de Potència (Power Router, PR) és crucial per a aquesta transició, ja que facilita una gestió flexible i eficient de l’electricitat, així com la integració entre xarxes de corrent altern (CA) i corrent continu (CC). Es tracta d’un dispositiu compost per múltiples ports que proporciona una interfície integrada entre diferents elements d’una xarxa elèctrica controlant la potència entre els ports.A la primera part d’aquesta tesi, s’investiguen diferents tipus de conceptes de PR i es defineix un nou concepte de xarxa basat en PRs, anomenat Xarxa de Routers de Potència (Power Router Grid, PRG). El concepte de PR adoptat consisteix en l’acoblament d’un conjunt de convertidors de font de tensió a un bus de corrent continu comú, on cada convertidor actua com un port d’entrada o sortida diferent. El model de convertidor utilitzat és el Convertidor Modular Multinivell (MMC), adaptable per a PRs amb qualsevol nombre de ports i qualsevol nivell de potència. Posteriorment, es presenta la teoria darrere del PRG. Primer, es proposa un conjunt de regles per assegurar la configuració i operació correctes del PRG. En segon lloc, es defineixen els rols de cada PR basant-se en les seves tasques dins del PRG. Finalment, en combinació amb mètodes de teoria de grafs, s’introdueix un nou concepte anomenat arbre slack (Slack Tree, ST). L’ST és l’estructura que regula i assegura l’equilibri de potència i la viabilitat operativa del PRG, i és un camí de connexió entre tots els ports que operen com a element slack.A la segona part, tots aquests conceptes innovadors del PRG es combinen amb models de flux de potència òptim (Optimal Power Flow, OPF), tècniques de convexitat i modelització de pèrdues dels convertidors. L’objectiu és crear una formulació OPF convexa basada en Python adequada per a qualsevol xarxa híbrida AC-DC basada en PRs. La formulació matemàtica es basa en una relaxació de segon ordre de les equacions tradicionals de flux de potència aplicades a xarxes radials. Tanmateix, el PRG-OPF desenvolupat, gràcies a les característiques de desacoblament dels PRs, es demostra adequat per a qualsevol xarxa interconnectada a través de PRs. A l’última part de la tesi, aquesta formulació s’amplia per incloure els efectes de les pèrdues dels convertidors. El model de pèrdues desenvolupat es defineix com un conjunt de restriccions lineals escalables i fàcils d’implementar dins d’un OPF. Addicionalment, es desenvolupen i integren altres restriccions relacionades amb línies CC i la integració de xarxes CA. La formulació OPF proposada és conscient de les pèrdues i utilitza tot el potencial dels PRs per integrar diferents sistemes.Al llarg d’aquesta tesi doctoral, es presenten set estudis de cas per demostrar la validesa dels conceptes proposats. Concretament, les anàlisis de flux de potència mostren la viabilitat del disseny altament flexible del PRG. Es realitzen diverses anàlisis de sensibilitat per avaluar l’impacte de les pèrdues dels convertidors i també la selecció de l’ST en l’operació òptima del PRG. Entre les conclusions clau, els resultats demostren que l’elecció de l’ST no afecta significativament les pèrdues en les línies i que, malgrat les pèrdues addicionals dels convertidors, el PRG és més eficient que una xarxa tradicional en la majoria d’escenaris, especialment quan es consideren càrregues amb factors de potència baixos.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• MARTÍN GIL, KEVIN: Thermal-hydraulic Scaling Distortions in Pressurized Water Reactors
  
  Autor/a: MARTÍN GIL, KEVIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/04/2025
  Director/a de tesi: FREIXA TERRADAS, JORDI | MARTÍNEZ QUIROGA, VÍCTOR MANUEL
  Resum de tesi: Garantir la seguretat a les Centrals Nuclears (NPPs) requereix un coneixement profund de la seva fenomenologia en el context de l'anàlisi determinista de seguretat. L'escala juga un paper clau, ja que cal reduir els complexos sistemes termo-hidràulics de les NPPs a l'escala d'Instal·lacions de Proves Integrals (ITFs) per a la investigació. Construir una NPP a escala real per a l'experimentació no és econòmicament viable, per la qual cosa la reducció d'escala és essencial. Aconseguir una ITF a escala perfecta és impossible, ja que ni el disseny científic ni l'enginyeria poden satisfer completament tots els requisits d'escala per preservar els fenòmens en diferents escales.Aquesta tesi investiga les distorsions d'escala en diversos escenaris d'accidents, incloent-hi l'Accident per Trencament Intermedi de Pèrdua de Refrigerant (IBLOCA), la Ruptura de Tub del Generador de Vapor (SGTR) i la Ruptura de la Canonada Principal de Vapor (MSLB) en un Reactor d'Aigua a Pressió (PWR). S'analitza l'impacte de preservar les pèrdues de calor ambientals i el nombre de Froude en trams horitzontals, ja que aquest últim és crucial per a l'estratificació, que influeix en l'arrossegament de gotes i la reinundació en escenaris LOCA. A més, les pèrdues de calor ambientals són clau per a replicar el balanç energètic de la planta, afectant la descàrrega de refrigerant a través de la ruptura. L'estudi també avalua l'efecte de dos enfocaments d'escalat sobre les pèrdues de calor i les seves distorsions associades. Així mateix, es proposen metodologies per quantificar, reduir i mitigar aquestes distorsions.En aquesta tesi, l'eina Power-to-Volume Scaling Tool (PVST), basada en la metodologia Power-to-Volume, va ser modificada per automatitzar el processament d'entrades i sortides, permetent també capacitats de reducció d'escala. Juntament amb scripts de pre i postprocessament, aquesta modificació va permetre la generació automàtica en lot de nodalitzacions híbrides i escalades validades per a RELAP5 en qualsevol escala. Aquestes nodalitzacions es van utilitzar per simular els escenaris esmentats i processar els resultats. Les nodalitzacions es basen en el projecte OECD/NEA ROSA-2 a la Large-Scale Test Facility (LSTF). Apliquen múltiples enfocaments d'escalat, variant el tractament de trams horitzontals i pèrdues de calor, preservant o no el nombre de Froude i les pèrdues de calor ideals.Es va aplicar per primera vegada la metodologia Best Estimate Plus Uncertainty Plus Scale (BEPU-PS), basada en BEPU GRS amb la incorporació de consideracions d'escalat a la Prova 2. Es van preservar les pèrdues de calor ideals i el nombre de Froude en trams horitzontals per quantificar distorsions d'escala en un ampli rang i comparar-les amb les incerteses inherents de l’ITF i RELAP5.Es va analitzar la fenomenologia principal dels escenaris estudiats en múltiples escales i enfocaments d'escalat. En IBLOCA, es van observar distorsions quan el nombre de Froude no es va preservar en trams horitzontals i quan les pèrdues de calor ideals no es van mantenir, generant variacions en la Temperatura Màxima de Vaina (PCT) i canvis en la distribució del refrigerant en el sistema primari del disseny híbrid escalat del PWR. A més, els enfocaments que van preservar les pèrdues de calor ideals i el nombre de Froude van reduir distorsions relacionades amb la PCT, la distribució de massa i els temps d'injecció del sistema de refrigeració d'emergència. Les bandes d’escala BEPU-PS i els coeficients de correlació de Spearman van revelar que els principals contribuents a l'ampliació de les bandes BEPU van ser el coeficient de descàrrega, mentre que el nombre d'escala va tenir una menor rellevància estadística segons Spearman.Pel que fa als escenaris SGTR-MSLB, l'estudi va mostrar que els escenaris SGTR no presentaven distorsions d'escala significatives quan la relació L/Dh es va mantenir. A més, no es va trobar evidència de distorsions d'escala en l'escenari MSLB.
  

ENGINYERIA TÈRMICA

• HOPMAN, JOHANNES AREND: The Checkerboard Problem in Finite Volume Methods: Origins, Solutions, and Applications in Magnetohydrodynamics
  
  Autor/a: HOPMAN, JOHANNES AREND
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
  Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/04/2025
  Director/a de tesi: RIGOLA SERRANO, JOAQUIM | TRIAS MIQUEL, FRANCESC XAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia el problema de checkerboarding en els mètodes de volums finits (MVF) col·locats per a fluxos incompressibles, un problema numèric causat per la desconnexió entre volums de control adjacents quan s’utilitza un acoblament pressió-velocitat col·locat. Aquesta desconnexió genera oscil·lacions no físiques d’alta freqüència en el camp de pressió, afectant la precisió i estabilitat de les simulacions de dinàmica de fluids computacional (CFD). La investigació proporciona una anàlisi matemàtica, un mètode de quantificació i un marc numèric per mitigar el problema del checkerboarding. L’estudi és especialment rellevant per a la magnetohidrodinàmica (MHD) a baixos nombres de Reynolds magnètics, on l’estabilitat numèrica i les lleis de conservació són crucials.L’estructura de la tesi és la següent:Capítol 1 introdueix la CFD i l’enfocament MVF, la motivació de l’estudi i els reptes en la simulació de fluxos incompressibles.Capítol 2 explora els orígens matemàtics del checkerboarding, destacant com l’operador laplacià de stencil ampli i la topologia de la malla contribueixen al problema.Capítol 3 introdueix un coeficient de checkerboarding, que permet quantificar el problema en temps real. Es desenvolupa un solucionador numèric innovador que equilibra la dissipació numèrica amb els efectes del checkerboarding.Capítol 4 aplica la metodologia als fluxos MHD, incorporant un marc de conservació simètrica i provant-lo en el vòrtex electromagnètic de Taylor-Green i en casos de flux turbulent en conductes. Els resultats demostren una millora en la precisió, estabilitat i conservació de la densitat de corrent.Capítol 5 presenta les conclusions i les direccions per a futures investigacions, incloent-hi possibles extensions a esquemes d’ordre superior i configuracions alternatives de malla.Les principals contribucions d’aquest treball inclouen:Una comprensió matemàtica del checkerboarding en esquemes MVF col·locats.Un mètode de quantificació basat en el coeficient de checkerboarding, permetent un seguiment en temps real.Una estratègia numèrica que ajusta dinàmicament la dissipació numèrica per controlar el checkerboarding.L’aplicació d’aquests mètodes a simulacions MHD, demostrant la seva efectivitat en aplicacions d’enginyeria d’alta fidelitat.Aquesta investigació és altament rellevant per a aplicacions que impliquen geometries complexes i lleis de conservació, com la recerca en fusió nuclear (ITER), processos metal·lúrgics i control de fluxos electromagnètics. L’enfocament proposat millora l’estabilitat numèrica alhora que manté la precisió i les propietats de conservació, establint les bases per a futurs avenços en la simulació de fluxos incompressibles.
  

FOTÒNICA

• AMUAH, EMMANUEL BAFFU: Probing structural coherence across a light-induced double phase transition
  
  Autor/a: AMUAH, EMMANUEL BAFFU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 29/04/2025
  Director/a de tesi: WALL, SIMON ELLIOT | JOHNSON, ALLAN STEWART
  Resum de tesi: Els materials fortament correlacionats han sorgit com una de les àrees de recerca més actives en la Física de la Matèria Condensada. L’interès en aquests materials sorgeix principalment de la flexibilitat de les seves propietats, oferint la possibilitat d’adaptar aquests materials per a aplicacions específiques. Això es deu, al seu torn, a la rica interacció entre els graus de llibertat electrònics, orbitals i de xarxa. Tanmateix, aquest acoblament complex entre els diferents graus de llibertat fa que els materials fortament correlacionats siguin difícils d'entendre.L’espectroscòpia ultraràpida ofereix la possibilitat de resoldre aquest coll d’ampolla i proporcionar una visió més profunda d’aspectes crucials dels materials correlacionats per millorar la nostra comprensió d’aquests. Un d’aquests aspectes és la transició de fase fotoinduïda, on la llum provoca un canvi de simetria en un material. Fins ara, la recerca s’ha centrat a utilitzar la llum per forçar els materials a travessar una única transició estructural. En aquest treball, investiguem la possibilitat de realitzar múltiples salts de fase amb un sol pols de llum. Un sistema adequat per a aquest estudi és el manganit Pr0.5Ca1.5Mn04, que malgrat el seu potencial, segueix estant poc explorat. Aquest manganit en capes exhibeix múltiples transicions de fase d’origen electrònic, orbital i estructural en funció de la temperatura. La presència de més d’una transició de fase en el Pr0.5Ca1.5Mn04 ens permet examinar la possibilitat i el mecanisme de la transició de fase múltiple, un aspecte de la transició de fase fotoinduïda que fins ara no ha rebut molta atenció. La física dels manganits està fortament dictada per la dinàmica dels fonons de Jahn-Teller, que es produeixen a una freqüència molt alta (>15 THz). Per tant, els estudis que impliquen aquests fonons requereixen configuracions amb una resolució temporal molt alta.Aquesta tesi primer discuteix la construcció d'un nou sistema que fa ús de polsos de pocs cicles des de la regió visible fins a la del infraroig proper. Després, aprofitant les capacitats d'aquest sistema, realitzem mesures ultraràpides sobre Pr0.5Ca1.5Mn04 en dues parts: els règims de bombeig lineal i no lineal. En el règim lineal, realitzem mesures de baixa fluència de banda ampla per caracteritzar la mostra. A partir d'aquestes, identifiquem canvis estructurals i electrònics clau que es produeixen durant la via de transició tèrmica, la qual cosa ens permet mapejar la mostra en diferents regions de simetria, d'acord amb la literatura. En el règim de bombeig no lineal, estudiem la dependència dels canvis identificats en el règim lineal amb la fluència. Analitzant la resposta coherent de la xarxa, trobem indicis de transicions de fase simples i dobles.
  

SOSTENIBILITAT

• LEDUCHOWICZ MUNICIO, ALBA: Multicriteria methodology for assessing the sustainability of last-mile electrification programs
  
  Autor/a: LEDUCHOWICZ MUNICIO, ALBA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 14/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 29/04/2025
  Director/a de tesi: DOMÉNECH LÉGA, BRUNO | FERRER MARTI, LAIA
  Resum de tesi: La transició energètica global, impulsada per la sostenibilitat, requereix garantir l’accés universal a l'electricitat, especialment en les zones rurals de l'última milla. Els programes d'accés a energia renovable són fonamentals per al desenvolupament, l'apoderament i la resiliència climàtica en aquestes regions. En aquest context, és imprescindible realitzar avaluacions exhaustives de les estratègies d’electrificació considerades fins ara per evitar errors i assegurar l’èxit operatiu d’aquestes iniciatives. Així mateix, és especialment important considerar la durabilitat i l’impacte de les solucions implementades en termes de desenvolupament i d’igualtat de gènere. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu abordar aquestes llacunes, desenvolupant procediments multicriteri per a una avaluació holística de la sostenibilitat de les iniciatives d'electrificació de l'última milla en economies emergents, extraient les lliçons apreses de casos d'estudis reals. La investigació analitza primer la transició energètica local en dues poblacions històricament marginades: les comunitats indígenes i tradicionals. Després, avalua dos programes d'electrificació a gran escala al Brasil i Veneçuela, i, posteriorment, analitza l’operació i els impactes regionals en tres estats brasilers. A més, es proposa un marc d'anàlisi utilitzant dades de gènere i dades desagregades per sexe per assegurar iniciatives d'electrificació amb perspectiva de gènere, i s’aplica a tres municipis brasilers. Aquestes fases destaquen la importància de procediments d’anàlisis de presa de decisió multicriteri que integrin els contextos locals, les preferències de les parts implicades i enfocaments inclusius. L'avaluació dels resultats de l'electrificació de l'última milla revela el potencial transformador de les solucions d'energia renovable, destacant la necessitat de plantejaments sistèmics i integrats i de la col·laboració multisectorial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta anàlisi serveix com a guia per a aquells i aquelles que promouen l'electrificació de l'última milla, abordant sinergies en disseny sostenible, durabilitat operativa i un desenvolupament local a llarg termini que no deixi ningú enrere.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• DÍEZ GARCÍA, RAÚL: New Methods for Radio Frequency Interference Mitigation in Microwave Radiometry
  
  Autor/a: DÍEZ GARCÍA, RAÚL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/05/2025
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE
  Resum de tesi: La Interferència de Radiofreqüència (RFI, per les seves sigles en anglès) s’ha convertit en un desafiament crític per a l’ús efectiu de l’espectre de microones en l’observació de la Terra. La RFI consisteix en emissions no naturals que oculten els senyals radiomètrics mesurats pels radiòmetres de microones, degradant la precisió i la integritat de les dades. Aquest problema és especialment evident en la missió Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) de l’Agència Espacial Europea (ESA), que, tot i operar en la banda L protegida, es veu significativament afectada per interferències.Aquesta tesi doctoral presenta propostes innovadores per mitigar la RFI, amb un èmfasi específic en els Radiòmetres Interferomètrics d’Obertura Sintètica, una àrea que ha estat insuficientment estudiada en el context de la RFI. S’hi introdueixen diverses tècniques innovadores de detecció i mitigació, incloent-hi la detecció basada en autocorrelació, la descomposició no lineal mitjançant la Descomposició Modal Empírica (EMD) i la mitigació adaptativa de dades utilitzant la Transformada de Karhunen-Loève (KLT). Aquests mètodes aborden les limitacions dels enfocaments existents i han estat avaluats amb dades simulades mitjançant mètriques de rendiment estàndard.A més, aquest treball proporciona una nova interpretació algebraica de la mitigació, establint un pont entre els mètodes de detecció de RFI i les tècniques de transformació de senyals, alhora que introdueix noves mètriques d’avaluació del rendiment. Més enllà de les contribucions teòriques, la tesi inclou una validació experimental de les tècniques proposades utilitzant dades reals. Es demostra la viabilitat pràctica i el rendiment de la detecció basada en l'autocorrelació i la mitigació basada en KLT en escenaris realistes. Així mateix, la recerca analitza l’impacte de la quantificació de senyals en les tècniques de mitigació, un aspecte clau per a la seva implementació en radiòmetres digitals.
  

URBANISME

• COLAUTTI, VIVIANA ELIZABETH: El orden desconcertado. Tensión entre soporte físico y cuadrícula. Lógicas de ocupación en la ciudad de Córdoba, Argentina.
  
  Autor/a: COLAUTTI, VIVIANA ELIZABETH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/04/2025
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | MOISSET DE ESPANES, INES
  Resum de tesi: Aquesta recerca neix amb la ferma convicció de que el creixement i la transformació de la ciutat de Córdoba (Argentina) són resultat d'un diàleg i complementarietat singular entre el suport físic (que inclou topografia, rius, rierols, línies del ferrocarril vinculades a les cotes nivell) i l'ordre geomètric de la quadrícula. Aquestes tensions es desenvolupen en un context històric llatinoamericà molt particular que ha donat forma a la ciutat.Les transformacions del creixement urbà deriven en bona mesura de l'ús industrial-productiu (ferrocarril) i se situen a les vores d'elements naturals (com el riu Suquía o la riera La Cañada), o entre els barris peri-centrals. En aquests, localitzats al voltant de la àrea urbana central, la ciutat mostra quadrícules molt diverses, marcades per trets físics singulars.L'ordre complex de la ciutat sorgeix de la trobada de tres ordres. L’ordre abstracte de la quadrícula, el del suport físic i el component temporal de la història. Això genera un ordre desconcertat, caracteritzat pels canvis accelerats, la coexistència d'elements heterogenis i la pèrdua de memòria en àrees indefinides i intersticials. Aquestes àrees són romanents, ubicades al costat de zones clarament ordenades, provoquen desigualtats en l’ús de l’espai i contrastos marcats en el teixit urbà.L’objectiu principal és detectar les lògiques d’ocupació durant els processos de transformació urbana resultants de la tensió entre suport físic i quadrícula. Els processos de creixement urbà han determinat tant la destinació productiva de la ciutat de Còrdova com la seva identitat. Es tracta d'una combinació entre una dimensió geogràfica i una altra de geomètrica, on el creixement de la quadrícula és el detonador de processos de transformació. Aquest procés d’urbanització suposa una estratègia d’ocupació que implica la transformació del medi natural en un medi construït.El concepte d’ordre, entès com a instrument d’organització i articulador entre diversos components urbans, s’enfronta al llarg de la història de les nostres ciutats hispanoamericanes a tensions provocades per les preexistències, apareixent un contrapunt permanent entre ordre i desordre. La principal aportació d'aquesta tesi és desvetllar els processos de transformació, que han influït en el canvi de la ciutat, la detecció de lògiques de creixement i la categorització en diverses escales d'intersticis urbans dels barris peri-centrals de Córdoba. La hipòtesi principal és que l'ordre de la quadrícula, d'origen polític, relacionat amb la subdivisió i distribució de la terra, s'adapta a diverses situacions i creuaments singulars davant de fets concrets i físics de la ciutat, davant de l'ordre del suport físic, que inclou la situació geogràfica, topogràfica, geològica i estructural de la ciutat; i es transforma d'acord amb el seu avenç tecnològic. Aquests ordres estan vinculats per esdeveniments històrics temporals, donant lloc a formes urbanes úniques que reflecteixen les lògiques locals d’ocupació i producció, emfasitzant la interacció de factors i la convergència d'ordres que donen forma al creixement urbà.Es plantegen tres etapes metodològiques: crítica, indagació i síntesi. A l'etapa de crítica, es caracteritza l'àrea d'estudi, es generem preguntes i es defineixen els components d'estudi (suport físic i quadrícula). A l'etapa d'indagació, es parteix de l'anàlisi bibliogràfica i cartogràfica de la ciutat de Còrdova i de la lectura de dibuixos, mapes, imatges i dades de la realitat, mitjançant una lectura de capes amb un cert nivell d'abstracció. S'utilitzen un conjunt de gràfics interpretatius per detectar permanències i elements emergents en les transformacions urbanes. A l'etapa de síntesi, es proposen possibles instruments d'interpretació.