Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per fer una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Prats Menendez, Xavier

• Juan Zornoza, Jose Miguel
• Mellado Gonzalez, Juan Pedro
• Prats Menendez, Xavier

• Departament de Física (PROMOTORA)
• Departament d'Arquitectura de Computadors
• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament d'Enginyeria Mecànica
• Departament de Ciència i Enginyeria de Materials
• Departament de Matemàtiques
• Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria
• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions

Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Expedient acadèmic (ponderació: 50%).
• Motivació (ponderació: 30-40%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 10-20%). En el cas de no parlar espanyol, un bon nivell d’anglès és imprescindible sense que això sigui un mèrit addicional per a l’admissió (és prerequisit).

Altres aspectes no exigibles però que es tindran en compte en les anteriors forquilles de ponderacions:
• Experiència de recerca
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic o entrevistes presencials.
• Beca de país d’origen (estudiants estrangers).
• Dedicació exclusiva o no a la confecció de la tesi.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els estudiants del programa han de cursar complements de formació en temes generals d’aeronavegació en cas que el seu perfil d’entrada no cobreixi aquests continguts. Aquests coneixements són base fonamental del programa; no s’entendria que hi hagués un futur doctor o doctora sortit d’aquest programa sense aquests coneixements generalistes i específics. Exemple d’això serien estudiants que orientin la seva tesi a aspectes d’aplicació a les aeronaus (p. ex., materials o subsistemes d’aviònica), per als quals un coneixement parcial seria suficient. Aquest coneixement parcial s’hauria de complementar, doncs, amb altres de més generals sobre fonaments d’aeronàutica.

En el cas d’estudiants excepcionals que ingressessin amb un previ i notori currículum de recerca, o que fins i tot sense ingressar amb un màster en aeronàutica (o similar) el seu títol d’entrada fos pròxim als continguts del programa, es pot establir que estiguin exempts d’aquest requisit, sempre que l’opció de tesi sigui de clar contingut aeronàutic o aeroespacial (s’entén que llavors ja adquiririen els continguts generalistes mínims amb l’elaboració mateixa de la tesi).

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.

Núm. d’hores: 288.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Publicacions.

Núm. d’hores: 300.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Mobilitat.

Núm. d’hores: 480.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.

Núm. d’hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Núm. d’hores: 1,5.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.

Núm. d’hores: 12.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.

Núm. d’hores: 8.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Núm. d’hores: 18.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Cursos i seminaris.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

• Activitat: ’Workshops’.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• LYU, HAIXIA: Contributions to ionospheric modeling with GNSS in mapping function, tomography and polar electron
  
  Autor/a: LYU, HAIXIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 07/10/2020
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HERNANDEZ PAJARES, MANUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: GILI RIPOLL, JOSE ANTONIO
       SECRETARI: OLIVARES PULIDO, GERMAN
       VOCAL NO PRESENCIAL: HOQUE, MOHAMMED MAINUL
  Resum de tesi: Esta disertación está centrada en determinar la distribución vertical del contenido de electrones en resolución vertical baja y alta a partir de medidas GNSS terrestres y a bordo de satélites de órbita baja (LEO), además de utilizar medidas GNSS desde buques y medidas DORIS, además de mejorar el conocimiento de la climatología de la ionosfera en las regiones polares y en latitudes medias del hemisferio norte. Las contribuciones se pueden resumir en los siguientes cuatro aspectos: La primera contribución consiste en proponer un nuevo concepto de función de mapeo ionosférico: la función de mapeo ionosférico de Barcelona (BIMF), con el fin de mejorar la precisión de conversión de STEC (contenido total de electrones inclinado) a partir de cualquier modelo de VTEC (contenido total de electrones vertical). BIMF se basa en el modelado climático de la fracción VTEC en la segunda capa - µ2, que es el subproducto de UQRG generado por UPC. La primera implementación de BIMF es BIMF-nml para las latitudes medias del hemisferio norte. µ2 se modela en función del dia y la hora local. Desde la perspectiva del usuario, BIMF es la combinación lineal de µ2 y la función de mapeo ionosférico estándar, y solo necesita 41 coeficientes constantes, lo que hace que BIMF sea facilmente aplicable. Su buen comportamiento se demostró en la evaluación dSTEC para diferentes IGS GIM: UQRG, CODG y JPLG.La segunda se centró en confirmar la capacidad de los GIM UQRG para detectar características ionosféricas representativas en regiones polares a través de seis estudios de casos, que incluyen lenguas de ionización (TOI), depresión de ionización en forma de canal, sucesos de transferencia de flujo, theta-aurora, patrones de convección ionosférica y densidad aumentada durante tormentas geomagnéticas. Los datos a largo plazo de VTEC y µ2 proporcionan valiosas bases de datos para estudiar la morfología y climatología de los fenómenos ionosféricos polares. Los resultados de agrupamiento no supervisados de la distribución normalizada de VTEC muestran que los TOI y los parches en los casquetes polares exhiben una dependencia anual, es decir, la mayoría de los TOI y parches ocurren en el invierno del Hemisferio Norte y el verano del Hemisferio Sur.La tercera ha consistido en proponer un método híbrido: AVHIRO (el modelo híbrido Abel-VaryChap a partir de datos de RO incompletos en la parte superior), para resolver un problema de rango deficiente en la recuperación de la densidad electrónica con el modelo de Abel. Este trabajo está motivado por el futuro sistema polar EUMETSAT de segunda generación, que proporciona datos truncados de RO ionosférica, sólo por debajo de las alturas de impacto de 500 km, con el fin de garantizar una recopilación completa de medidas de la parte neutra. AVHIRO aprovecha un modelo Linear Vary-Chap, donde la altura de la escala aumenta linealmente con la altitud por encima del pico de la capa F2, y utiliza la búsqueda Powell para resolver las densidades completas de electrones, el término de ambigüedad y cuatro parámetros del modelo Vary-Chap simultáneamente, teniendo en cuenta las interacciones no lineales entre los parámetros desconocidos.La cuarta contribución es aprovechar la geometría aportada por la combinación de datos GPS DORIS, Galileo en tierra, LEO-POD y en barco, e incorporar las mediciones de la fase de la portadora de doble frecuencia de múltiples fuentes en el modelo tomográfico para mejorar la precisión de estimación del GIM VTEC. El impacto de agregar cada tipo de mediciones, que son datos de Galileo, datos de GPS basados en embarcaciones, datos de GPS DORIS y LEO-POD, a datos de GPS terrestres en productos GIM se examina de acuerdo con dos criterios de evaluación complementarios, comparación con VTEC[JASON3] y con dSTEC[GPS]. Este estudio demuestra el mejor rendimiento esperado del GIM por la nueva ingesta de datos en el modelo tomográfico, que es un exit
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• PITTA, SIDDHARTH: Comparison of the response of different configurations of aircraft repair patches under static and dynamic loading
  
  Autor/a: PITTA, SIDDHARTH
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669293
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 10/07/2020
  Director/a de tesi: ROJAS GREGORIO, JOSE IGNACIO | CRESPO ARTIAGA, DANIEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SUÑOL MARTÍNEZ, JUAN JOSÉ
       SECRETARI: BRUNA ESCUER, PERE
       VOCAL: WANG, BIN
  Resum de tesi: En la reciente era del transporte, el transporte aéreo ha ido creciendo a un gran ritmo, y lo seguirá haciendo. La demanda global de transporte aéreo está aumentando a una tasa del 6%, como resultado del crecimiento de la población y la reducción de los precios de los pasajes. Las aerolíneas intentan minimizar sus costos operativos y maximizar el factor de uso de sus aeronaves (es decir, tener en vuelo las aeronaves el máximo tiempo posible, con el mínimo tiempo posible en tierra). Los costos operativos pueden reducirse, por ejemplo, mejorando la eficiencia del combustible, reduciendo la resistencia aerodinámica que actúa sobre la aeronave, y reduciendo el costo de mantenimiento. Como ingeniero estructural de aviación, una mejor comprensión de las tecnologías de reparación es esencial para minimizar los costos operativos. Por ejemplo, el mantenimiento de las aeronaves entre vuelos es un proceso que consume mucho tiempo, para poder detectar la formación temprana de grietas, monitorear el crecimiento de grietas, y reparar las partes correspondientes con parches de reparación, si es necesario. Este proyecto se centra en tecnologías de reparación de componentes estructurales de aviones para que recuperen su resistencia. En la industria del transporte aéreo actual, más del 50% de la estructura de los aviones está hecha de materiales compuestos. Los materiales compuestos tienen muchas ventajas si los comparamos con las aleaciones de aluminio convencionales, que se han utilizado ampliamente desde la década de 1950. Los materiales compuestos tienen una resistencia específica muy alta en comparación con las aleaciones de aluminio, pero, cuando se remachan, se pierde aproximadamente el 60% de la resistencia del material (las capas de material compuesto se dañan debido a los agujeros hechos en la estructura para los remaches, y pueden fallar sin dar tiempo a una detección temprana durante las verificaciones de mantenimiento programadas). El remachado de piezas de material compuesto todavía se practica en la industria del transporte aéreo actual como una solución rápida y temporal. Para superar esta práctica que está lejos de ser óptima, es necesario estudiar los diversos métodos incluidos dentro de las tecnologías de reparación, y comparar su comportamiento bajo ciertos modos de carga y fractura, especialmente a fatiga. La mayoría de las piezas estructurales fallan debido a fatiga, un fenómeno bien conocido en ingeniería. En esta tesis doctoral, presentamos el comportamiento estático y a fatiga de parches de reparación y su respuesta a las condiciones de carga en servicio. Se realizaron experimentos con cargas estáticas y de fatiga en parches de reparación con las siguientes configuraciones: metal-metal, metal-composite, composite-composite, y composite-metal, con unión mediante remaches, mediante adhesivo, y unión híbrida (remaches y adhesivo). Para preparar las muestras, se utilizaron remaches de aleación de aluminio y adhesivo Araldite. Los ensayos estáticos y de fatiga se realizaron con una máquina de ensayos universal. Tras ello, se realizó un análisis numérico de las uniones estudiadas utilizando la herramienta de elementos finitos ABAQUS. Los resultados experimentales y numéricos coincidieron con un margen de diferencia máximo del 5%. Además, se utilizó software de código abierto como FRANC2D y FRANC3D para el análisis y predicción de la vida a fatiga de los parches de reparación con uniones remachadas y adhesivas. Finalmente, la herramienta de simulación de composites Autodesk Helius se usó para analizar, en el sustrato de composite, la distribución de la carga en sus diferentes capas, la fractura de la primera capa con análisis de fractura progresiva, y las envolventes de fallo del sustrato en las direcciones longitudinal, lateral, y a través del espesor.
  

• SARWAR, WASIM: Active Flow Control Methods for Aerodynamic Applications
  
  Autor/a: SARWAR, WASIM
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669325
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 17/07/2020
  Director/a de tesi: MELLIBOVSKY ELSTEIN, FERNANDO PABLO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: HUERA HUARTE, FRANCISCO
       SECRETARI: BERGADÀ GRANYÓ, JOSEP MARIA
       VOCAL: GOWREE, ERWIN RICKY
  Resum de tesi: El cilindro en flujo cruzado ha sido objeto de muchos estudios numéricos y experimentales, ya que proporciona una visión profunda de los fenómenos físicos que ocurren en una amplia gama de regímenes. A pesar de una serie de investigaciones en el número de Reynolds (Re = 3900), ha habido un debate constante sobre los aspectos importantes del flujo, como las resoluciones en el span, la extensión del dominio lateral, la convergencia de estadísticas turbulentas en la estela cercana, el tipo de perfil (U o V) en la estela a x = 1D, donde D es el diámetro del cilindro, y el Re crítico para el inicio de la inestabilidad de la capa de cizalla y su caracterización.En esta tesis, se han intentado abordar algunos de estos problemas e informar nuevos resultados a través de simulaciones numéricas directas (DNS) mediante el uso de extensiones de dominio spanwise de Lz = 1.5D; 2D; 2.5D; pD en un régimen de flujo transicional a Re = 2000, donde la capa límite todavía es laminar mientras que la estela cercana se ha vuelto completamente turbulenta. A este Re h sido detectada inestabilidad intermitente, lo que indicando una transición incipiente laminar-turbulenta de la capa de cizalla. Se confirma además que la inestabilidad secundaria se desarrolla en las regiones entre los vórtices a gran escala del signo opuesto y presenta un desfase de 135 grados. El análisis de pseudo-Floquet da una buena predicción del modo de crecimiento más rápido consistente con las mediciones numéricas y experimentales reportadas.En la segunda parte de la tesis, el control de flujo activo (AFC) sobre el cilindro circular se ha investigado a fondo con la ayuda de análisis paramétrico al mismo Re. Aplicamos una actuación fluídica dependiente de la envergadura, tanto constante como dependiente del tiempo, en el flujo alrededor de un cilindro circular a Re = 2000. La actuación se realiza en dos configuraciones: soplado y succión en fase desde las ranuras ubicadas a ± 90 grados (arriba y abajo) con respecto al punto de estancamiento aguas arriba (tanto para la actuación periódica constante como dependiente del tiempo), y para el soplado y la succión con dependencia temporal tal que viajan en sentido opuesto a lo largo de las ranuras superior e inferior. La amplitud y la longitud de onda de forzado óptimas se obtienen barriendo el espacio paramétrico. Se ha encontrado que el forzado independiente del tiempo pero de amplitud variable en la envergadura con longitud de onda ¿z = 2D es el óptimo en términos de reducción de la resistencia y atenuación en las fluctuaciones de sustentación. El forzado dependiente del tiempo con sinusoides que viajan en sentido opuesto entre sí a lo largo del tramo produce una reducción significativa en la fuerza de resistencia aerodinámica y la fluctuación de la sustentación, sin embargo, la actuación periódica en el tiempo en fase con una frecuencia de forzado cuatro veces mayor que la frecuencia natura de desprendimiento de vórtices resultó en un aumento significativo de la resistencia y fluctuaciones de sustentación, lo cual lo coloca como potencial candidato para aplicaciones de recolección de energía.Finalmente, en la última parte de la tesis, la dependencia temporal del flujo dentro de un nuevo oscilador fluídico laminar se ha analizado utilizando DNS. Nuevamente, el análisis de estabilidad pseudoFloquet se ha utilizado para predecir los modos de Fourier de más rápido crecimiento en la dirección homogénea. También se ha realizado un estudio numérico tridimensional suplementario para varios de los Re considerados. Se ha encontrado que el flujo constante dentro de la cavidad del oscilador fluídico bifurca del estado estacionario al estado periódico en el tiempo mediante una bifurcación supercrítica de Hopf. La transición secundaria dentro de la cavidad del oscilador fluídico ocurre a través de la ruptura de la simetría del flujo en relación al eje de simetría de la
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• DF-Dinamica de Fluids: formacio d'estructures i aplicacions geofisiques
• GAA-Grup d'Astronomia i Astrofisica
• gAGE-Grup d'Astronomia i Geomatica
• GCM-Grup de Caracteritzacio de Materials
• ICARUS-Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems
• IonSAT-Grup de determinacio Ionosferica i navegacio per SAtel·lit i sistemes Terrestres
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• MECMAT-Mecanica de Materials
• MNT-Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions

Professorat

• Barrado Muxi, Cristina
• Bertran Alberti, Eduard
• Bruna Escuer, Pere
• Bugeda Castelltort, Gabriel
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Cela Espin, Jose M.
• Crespo Artiaga, Daniel
• Gil Pons, Pilar
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Gonzalez Cinca, Ricard
• Gutierrez Cabello, Jordi
• Hernandez Pajares, Manuel
• Huerta Cerezuela, Antonio
• Juan Zornoza, Jose Miguel
• Masdemont Soler, Josep Joaquim
• Mateo Garcia, Antonio
• Mellibovsky Elstein, Fernando Pablo
• Montoro Lopez, Gabriel
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Pineda Soler, Eloi
• Pino Gonzalez, David
• Prats Menendez, Xavier
• Robuste Anton, Robus
• Rodriguez Ferran, Antonio
• Rojas Gregorio, Jose Ignacio
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Sanz Subirana, Jaime
• Vazquez, Mariano
• Villardi de Montlaur, Adeline