Perfil d'acces

Atesa la vocació d’incrementar la internacionalització i les exigències de qualitat definides per la Menció cap a l’Excel·lència del Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental, el perfil d’ingrés adequat dels candidats seria amb una formació prèvia en màsters relacionats amb l’enginyeria ambiental, les ciències ambientals o títols afins (enginyeria, química, física, etc.), amb un nivell acadèmic alt que els asseguri una formació sòlida per abordar amb rigor i qualitat la temàtica de tesi proposada, a més de tenir una bona capacitat de comunicació tant oral com escrita, específicament en llengua anglesa, i saber manifestar i concretar els seus principals interessos de recerca en el camp de l’enginyeria ambiental.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per fer una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de fer avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Espino Infantes, Manolo

• Casals Casanova, Miquel
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Díaz Cruz, Silvia
• Espino Infantes, Manolo
• Ferrer Marti, Ivet
• Gibert Agullo, Oriol
• Gutierrez Bouzan, Maria Carmen
• Querol Carceller, Xavier
• Romeu Garbi, Jordi
• Sanchez Vila, Xavier

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
• Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció
• Departament d'Enginyeria Mecànica
• Departament d'Enginyeria Química
• Departament de Matemàtiques
• Departament de Mecànica de Fluids
• Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa
• Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat

Convenis amb altres institucions

1. BSC
2. GIRO
3. Mediterranean Office for Youth Label: MOY Mobility Grant
4. Conveni de cooperació amb la Universidade de Aveiro (UA, Portugal)
5. Conveni de cooperació amb la Universitat Aristòtil de Tessalònica (AUTH, Grècia)
   

Perfil d'acces

Atesa la vocació d’incrementar la internacionalització i les exigències de qualitat definides per la Menció cap a l’Excel·lència del Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental, el perfil d’ingrés adequat dels candidats seria amb una formació prèvia en màsters relacionats amb l’enginyeria ambiental, les ciències ambientals o títols afins (enginyeria, química, física, etc.), amb un nivell acadèmic alt que els asseguri una formació sòlida per abordar amb rigor i qualitat la temàtica de tesi proposada, a més de tenir una bona capacitat de comunicació tant oral com escrita, específicament en llengua anglesa, i saber manifestar i concretar els seus principals interessos de recerca en el camp de l’enginyeria ambiental.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

La Comissió Acadèmica, a més dels requisits generals d’admissió establerts, considera també els criteris addicionals següents, valorats sobre una puntuació de 200:

Criteri: A. Títol d’accés

Descripció: Màsters relacionats amb l’enginyeria ambiental, les ciències ambientals o títols afins (enginyeria, química, física, etc.).
És convenient que el títol d’accés permeti als sol·licitants tenir una formació i especialització que els faciliti el desenvolupament de les temàtiques específiques de recerca del Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental

Ponderació: màxim 10.

Criteri: B. Expedient acadèmic

Descripció: Comptar amb un expedient acadèmic amb una nota mitjana igual o superior a 1,60 punts, obtinguda per l’aplicació de l’escala 1-4 segons el barem següent: 

Aprovat = 1. 

Notable = 2.

Excel·lent = 3. 

Matrícula d’Honor = 4, de conformitat amb el que estableix el Reial decret 1497/1987, modificat parcialment pel Reial decret 1044/2003, d’1 d’agost

Ponderació: màxim 25 (mínim 7).

Criteri: Valoració de les institucions d’obtenció del títol d’accés

Descripció: Qualitat de les institucions en què s’hagi cursat el títol de grau i/o de màster que els doni accés al Programa de Doctorat (segons la llista de rànquing publicada al lloc web http://www.webometrics.info)

Ponderació: màxim 10.

Criteri: D. Nivell d’anglès

Descripció: Si els sol·licitants no són nadius de Països de parla anglesa (llistats a la web següent: http://www.purdue.edu/OEPP/Englishspeaking.html), hauran d’acreditar un coneixement d’aquest idioma: (p. ex., IELTS, mín. 6.0; TOEFL, mín. 170 CBT, 500 PBT, 60 iBT; Cambridge, mín. FCE, ISE Mid Intermediate o nivells equivalents).
El Programa de Doctorat es desenvolupa en un context internacional en què es requereix que els doctorands tinguin capacitats de comunicació oral i escrita en llengua anglesa.

Ponderació: màxim 15 (mínim: 5).


Criteri: E. Motivació i temàtica d’interès

Descripció: Avaluació de la motivació dels sol·licitants per fer els estudis de doctorat i de l’encaix dels seus temes d’interès amb les línies de recerca i projectes que es duen a terme en el programa.

Ponderació: màxim 7.


Criteri: F. Altres aspectes del CV

Descripció: Experiència prèvia en recerca, qualificacions professionals, altres títols, altres idiomes, etc.

Ponderació: màxim 4.

Criteri: G. Recomanacions

Descripció: Avaluacions dels sol·licitants realitzades per altres professors o investigadors que justifiquin haver tingut una relació acadèmica o professional amb els sol·licitants.

Ponderació: màxim 4.


Criteri: H. Disponibilitat de beca o fons de finançament per a la confecció de la tesi

Descripció: Es pretén prioritzar aquells sol·licitants que disposin de recursos o fons de finançament per a la completa realització dels estudis de doctorat: beques o ajudes atorgades per organismes nacionals o internacionals, universitats de procedència dels sol·licitants, acords de cooperació, projectes d’investigació, etc.

Ponderació: 25 (si disposen de fons).


Criteri: I. Entrevista amb els sol·licitants

Descripció: L’entrevista es centrarà sobre els interessos dels sol·licitants en l’elaboració de la tesi, sobre les temàtiques d’interès que manifestades i a demanar informació sobre aspectes reflectits en el CV. Serà realitzada com a mínim per un membre de la Comissió Acadèmica, de forma presencial o utilitzant mitjans de connexió remota en cas que la presencialitat no fos possible, a fi de valorar les capacitats i adequació dels sol·licitants amb les temàtiques de recerca programa.

Ponderació: màxim 100 (mínim 75).

Els candidats faran la seva sol·licitud per via telemàtica a https://www.upc.edu/preinscripcio/home_candidat.php?idioma=2 i hauran d’adjuntar la documentació següent:
• Una carta de motivació, en què s’haurà d’indicar la temàtica o línia de recerca d’interès.
• Cartes de referència (com a mínim 2).
• Fotocòpia del passaport o DNI.
• Fotocòpies dels títols universitaris que donen accés al Doctorat.
• Fotocòpia de l’expedient acadèmic (certificat acadèmic oficial amb les notes obtingudes).
• Documentació que justifiqui el nivell d’anglès o d’altres llengües (si se’n disposa).
• Documentació que acrediti la font de finançament per a la confecció de la tesi (si es disposa).
Totes les sol·licituds rebudes seran avaluades prèviament abans de cada període de matrícula (dues vegades durant el curs acadèmic). La Comissió Acadèmica prendrà una decisió sobre els candidats admesos i comunicarà als sol·licitants la seva decisió a través de la mateixa intranet de sol·licitud. L’admissió només es considera vàlida per a l’any acadèmic en què s’hagi sol·licitat.

Avaluació i selecció
El procés d’avaluació i selecció s’efectuarà en dues etapes:
1. L’avaluació i qualificació per part de la Comissió Acadèmica dels criteris d’A a H, amb una qualificació màxima de 100 punts: els sol·licitants que obtinguin una puntuació inferior a 75 punts no passaran a l’etapa següent i es consideraran no admesos en el Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental

2. La segona etapa consistirà en la realització de l’entrevista (criteri I), amb una puntuació màxima de 100 punts: els sol·licitants amb una puntuació inferior a 75 punts no seran admesos al programa.
A la fi del procés de selecció, els sol·licitants amb una puntuació igual o superior a 150 punts sobre 200 es consideraran elegibles per ser admesos en el Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental. La llista dels sol·licitants elegibles es publicarà ordenada segons la puntuació obtinguda.
Els sol·licitants seran admesos en el Programa de Doctorat segons l’ordre en què apareguinn a la llista d’elegibles, fins a completar el nombre de places disponibles. Amb la resta de sol·licitants no admesos que figurin a la llista d’elegibles es generarà una llista de reserva respectant l’ordre de puntuació obtingut. Aquests tindran la possibilitat de ser admesos en el programa en cas de renúncia de sol·licitants admesos.

Complements formatius

Els candidats que tinguin formació prèvia en màsters relacionats amb l’enginyeria ambiental, les ciències ambientals o títols afins (enginyeria, química, física, etc.) no necessiten cursar complements de formació.
Per als estudiants procedents d’altres titulacions que puguin tenir accés al programa, la Comissió Acadèmica, en funció del currículum individual de cada estudiant, requerirà la superació de complements específics a cursar dins de l’oferta d’assignatures del Màster en Enginyeria Ambiental. Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS. En aquest cas, la Comissió Acadèmica farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.
Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.
Tal com s’ha indicat a l’inici d’aquest apartat, al Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental, els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats i definits per a cada estudiant, en funció del seu perfil d’accés, per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat, en el moment de l’admissió. Aquests complements de formació es duran a terme a través d’assignatures del Màster universitari vinculat al programa: Màster universitari en Enginyeria Ambiental de la UPC.

Els directors de tesi, com a resultat de l’observació de carències en la preparació de l’estudiant, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral, també podran requerir als estudiants la realització de complements de formació específics. Aquests complements es duran a terme mitjançant l’assistència a cursos especialitzats, seminaris, ’workshops’ o estades en centres de recerca que permetin completar la formació dels doctorands en aspectes concrets relacionats amb la temàtica de la seva tesi.
El límit temporal per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementaria sigui requerida per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat com a condició per a l’admissió. La Comissió Acadèmica podrà dictaminar la desvinculació de l’estudiant si aquest exhaureix els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.
En cas de formació complementària requerida pels directors o tutors, el límit temporal és de 12 mesos a partir del moment en què aquests expressin la necessitat als estudiants. Els directors o tutors podran sol·licitar a la Comissió Acadèmica la desvinculació de l’estudiant si aquest no compleix el requeriment de formació en aquest termini.

Període de matrícula dels nous doctorands

Dates a concretar cada curs entre els mesos de setembre i octubre. Període extraordinari al mes de febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Dates a concretar cada curs entre els mesos de setembre i octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

a) Tutoria

• 288 hores.

Caràcter: obligatòria.

b) Seminaris i ’workshops’ específics del programa

• 18 hores.

Caràcter: optativa.

c) Publicacions

• 280 hores.

Caràcter: optativa.

d) Estades

• 480 hores.

Caràcter: optativa.

e) Formació en habilitats informacionals

• 1,5 hores.

Caràcter: optativa.

f) Metodologia de la recerca

• 12 hores.

Caràcter: optativa.

g) Innovació i creativitat

• 8 hores.

Caràcter: optativa.

h) Habilitats lingüístiques i de comunicació

• 18 hores.

Caràcter: optativa.

i) Congressos

• 48 hores.

Caràcter: optativa.

j) Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca

• 4 hores.

Caràcter: obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• LI, JUN: Selenium and zinc enriched bioproducts generated from wastewater as micronutrient feed supplements and biofertilizers
  
  Autor/a: LI, JUN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 18/03/2021
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, IVET | DU LAING, GIJS
  Tribunal:
       PRESIDENT: DE SMET, STEFAAN
       SECRETARI: ROUSSEAU, DIEDERIK
       VOCAL NO PRESENCIAL: LIANG, DONGLI
  Resum de tesi: El objetivo de esta tesis fue explorar el potencial de los bioproductos enriquecidos con Se/Zn, producidos a partir del tratamiento de aguasresiduales mediante eco-tecnologías (fitoextracción, biorreducción y sistemas basados en microalgas) como complementos alimenticios y biofertilizantes enriquecidos en Se/Zn.En el primer parte, utilizaron dos plantas acuáticas (Lemna y Azolla) con un contenido sustancial de proteínas para evaluar la bioacumulación/eliminación de Se y Zn del aguaresidual, a la vez que se producían proteínas enriquecidas con micronutrientes (para piensos/complementos alimenticios). La alta transformación a formas orgánicas de Se y la acumulación en las plantas después de absorber Se(IV), junto con el alto contenido de proteínas y la rápida tasa de crecimiento, hacen que Lemna (también llamada lenteja de agua en adelante) y Azolla sean buenas candidatas para la producción de biomasa enriquecida con Se y Zn, que se puede utilizar como biofertilizante para cultivos o como suplemento alimenticio/pienso rico en proteínas. La segundo y tercer partes evaluaó el potencial de valorización de la lenteja de agua, así como de los lodos de depuradora, con Se simple o Se combinado con Zn, como biofertilizantes de micronutrientes. El lodo enriquecido con micronutrientes, con Se en estado de oxidación cero (Se (0)), resultó ser el biofertilizante de Se de liberación lenta más adecuado, siendo una fuente de Se eficaz para producir habas enriquecidas en Se para poblaciones deficientes en Se. Por el contrario, el contenido de Zn en las semillas de judía verde no se mejoró mediante la aplicación de biofertilizantes enriquecidos con micronutrientes en comparación con el control. Esto podría atribuirse a la menor cantidad de Zn aplicada al suelo como biofertilizante enriquecido en Se/Zn.El siguiente experimento investigó el potencial de eliminación de Se en lagunas de alta carga (HRAP por sus siglas en inglés) para el tratamiento de aguas residuales domésticas, y la producción de biomasa microalgal enriquecida con Se. Los resultados indicaron un tratamiento eficaz de las aguas residuales en las HRAP. Las microalgas enriquecidas con Se producidas en las HRAP alimentadas con agua residual doméstica contenían un alto contenido de proteína cruda (48% de sólidos volátiles en suspensión) y el selenoaminoácido SeMet (selenometionina) (91% del Se total), y aminoácidos esenciales. La producción de microalgas enriquecidas en Se en HRAP se presenta como una alternativa prometedora para recuperar recursos de bajo valor y convertirlos en suplementos alimenticios de alto valor. El ultimo experimento tuvo por objetivo evaluar las microalgas enriquecidas en Se generadas en el experimento anterior como bioestimulante para mejorar el crecimiento de las plantas y como biofertilizante de Se para mejorar el contenido de Se de las plantas. Este estudio mostró que la aplicación de biomasa de microalgas enriquecidas con Se al suelo (1-10%) y sus extractos a las hojas (1%, aspersión foliar) mejoró el crecimiento de las plantas, lo que confirmó que las microalgas enriquecidas con Se actúan como un bioestimulante. Además, se logró incrementar el contenido de Se en la planta tras la aplicación de microalgas enriquecidas con Se y de extractos de las mismas. Esto indica que las microalgas enriquecidas con Se, cultivadas mediante el tratamiento de aguas residuales, se pueden valorizar como bioestimulante y biofertilizante para mejorar tanto el rendimiento de semillas como el contenido de Se de las habas, incrementando el valor de mercado de las mismas.Esta tesis contribuye al desarrollo sostenible y respetuoso con el medio ambiente de la biofortificación/suplementación de micronutrientes en áreas deficientes en Se/Zn, junto con la recuperación de nutrientes de las aguasresiduales.
  

Darrera actualització: 17/04/2021 05:09:46.

Llistat de tesis en dipòsit

• REQUEJO CASTRO, DAVID: Data¿driven Bayesian Networks modelling to support decision¿making: Application to the context of Sustainable Development Goal 6 on water and sanitation
  
  Autor/a: REQUEJO CASTRO, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2021
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GINÉ GARRIGA, RICARD
  Tribunal:
       PRESIDENT: ESPINO INFANTES, MANUEL
       SECRETARI: VALVENY LLOBET, ERNEST
       VOCAL NO PRESENCIAL: GARCÍA VALIÑAS, MARIA DE LOS ANGELES
  Resum de tesi: Vivimos en un mundo complejo e interconectado que impregna diferentes escalas. sectores o problemas de decisi ón. Esta visión es destacada por la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas, que además pone de manifiesto los desafíos globales actuales. reconoce su interconexión y hace una llamada a la acción internacional. Por otrolado. es ampliamente reconocido que la naturaleza conectada de los problemas a los que nos enfrentamos actualmente se ha abordado mediante enfoques "estancos". separando las complejidades del mundo real en disciplinas especializadas. campos de investigación, instituciones y ministerios. cada uno centrado en una parte de la verdad. De igual manera. es reconocida la necesidad de un cambio de paradigma en los procesos de toma de decisiones hacia enfoques m ás holísticos e integrados. La toma de decisiones basada en evidencias lleva implícita procesos complejos en los que se integran una amplia gama de información de diferente naturaleza. Hoy en día, los datos cuantitativos disponibles pueden respaldar estos procesos. pero faltan metodologías para integrar estos datos de manera efectiva.Con el objetivo de contribuir en esta dirección, esta tesis se centra en el uso de modelos de Redes Bayesianas (BNs), como un enfoque válido para abordar problemas complejos y, en última instancia, para apoyar la toma de decisiones. En la práctica, se emplea comúnmente por separado el conocimiento de expertos y los datos empíricos para construir y aplicar estos modelos. A pesar de la utilidad de esta práctica, en una era en la que los datos son má¿ numerosos, más rápidos y más detallados que antes, hay espacio para explorar hasta dónde pueden llegar estos datos. En este sentido, esta tesis propone un enfoque de Redes Bayesianas basadas en los datos que permite combinar el conocimiento experto y la información cuantitativa existente para, en última instancia, apoyar la toma de decisiones.Se proponen dos métodos sistemáticos para tal fin. En primer lugar, se emplea dicho enfoque para replicar marcos conceptuales basados en indicadores compuestos (IC), que representan el conocimiento experto, mediante el uso de algoritmos de aprendizaje de estructuras, que caracteriza este enfoque de Redes Bayesianas basado en datos. En segundo lugar, se utiliza el enfoque propuesto para identificar las interrelaciones existentes dentro de un contexto complejo, junto con una técnica estadística (bootstrapping) para reducir la incertidumbre de los resultados y con un análisis bibliográfico exhaustivo (conocimiento experto) para demostrar la robustez de los resultados obtenidos.Para testear y validar el enfoque propuesto, esta tesis toma como punto de referencia el Objetivo de Desarrollo Sostenible 6 que forma parte de la Agenda 2030, con especial atención al sector del agua, saneamiento e higiene.Nuestros resultados ponen de manifiesto la potencial utilidad del enfoque adoptado. Primero, este enfoque permite laintegración de conocimiento experto y de información cuantitativa a la hora de construir las RBs, y replica con precisión los marcos conceptuales basados en IC. Como valor añadido, esta combinación mejora la capacidad de inferencia del modelo, y reduce y cuantifica las variables clave que explican una variable objetivo predefinida. En segundo lugar, el enfoque adoptado es útil para dar cabida a un análisis e interpretación exhaustivos de las complejidades e interdependencias de cualquier contexto en cuestión. Como valor añadido, la identificación de las interconexiones se realiza exclusivamente en base a los datos disponibles. Considerar dichas interconexiones hace que este enfoque sea más adecuado que el uso de IC. En tercer lugar. la naturaleza sistemática dé las contribuciones metodológicas asociadas al enfoque propuesto puede adaptarse a diferentes problemas complejos. En este sentido, se considera que se contribuye a ampliar el conocimiento sobre la valide
  

Darrera actualització: 17/04/2021 05:08:38.

Llistat de tesis defensades per any

• BENVENISTE PÉREZ, GABRIELA: Análisis de Ciclo de Vida de sistemas innovadores de almacenamiento eléctrico en Li-azufre para vehiculos
  
  Autor/a: BENVENISTE PÉREZ, GABRIELA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 05/03/2021
  Director/a de tesi: AMANTE GARCIA, BEATRIZ | CORCHERO GARCIA, CRISTINA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RUIZ AMADOR, DIEGO
       SECRETARI: ÁLVAREZ DEL CASTILLO, MARÍA DOLORES
       VOCAL NO PRESENCIAL: FERREIRA FERREIRA, VICTOR JOSE
  Resum de tesi: El crecimiento continuo y previsto de la electrificación en el sector del transporte, la así llamada revolución de la "electromobilidad", es uno de los principales motores de los avances en el almacenamiento de energía destinado para la propulsión de vehículos.Los vehículos eléctricos (VE) actuales utilizan baterías de ion de litio (Li-ion) debido a su alta densidad energética respecto a otros tipos de baterías. Las actuales baterías de Li-ion recargables para VE son capaces de almacenar alrededor de 180 Wh / kg de densidad de energía a nivel de la celda y 120 Wh / kg a nivel de batería, mientras que el consumo típico de un kg de gasolina produce 3350 Wh de trabajo útil. Todavía hay un factor de 19 entre la energía entregada por un kilo de gasolina y 1 kg de batería (por ejemplo, una autonomía del automóvil con un peso similar que es impulsado por batería es 5-10 veces menor que con gasolina). Por lo tanto, si se quiere alcanzar, o incluso acercar, el objetivo de autonomía de 500 kilómetros con vehículos de baterías en el corto plazo es necesario investigar sobre nuevos materiales y configuraciones de baterías. A tal propósito, las baterías de litio-azufre (Li-S) son la tecnología de batería candidata a satisfacer estas expectativas.A pesar de que a nivel técnico existan soluciones, o estén en vías de implantación para superar las barreras tecnológicas que el almacenamiento de energía eléctrica presenta para VE, la implantación del VE en nuestras carreteras sigue siendo un reto y está por debajo a las expectativas previstas. Uno de los motivos por los cuales dicha implantación no está siendo satisfactoria es el alto coste de los vehículos eléctricos debido principalmente al alto coste de las baterías.Las nuevas tecnologías de almacenamiento eléctrico como las baterías de Li-S deben pues tener en cuenta no sólo el factor técnico para su diseño, sino también estrategias para poder ser reutilizadas en una segunda vida con el objetivo de reducir su coste potencial y de esta manera ayudar a la reducción del precio del VE que paga el usuario final. Por otro lado, además de ofrecer una solución tecnológica adecuada y de presentarse como una alternativa económicamente viable, debido al gran volumen de producción que se espera asociado a este sector en los próximos años, es necesario estudiar el impacto sobre el medio ambiente producido a lo largo del ciclo de vida de las baterías de Li-S.Por este motivo, esta tesis doctoral se centra en el análisis ambiental de todas las etapas del ciclo de vida de dichas baterías, a partir del escalado de celdas botón en Li-S producidas en laboratorio hasta una batería de 50 kWh. La metodología que se ha utilizado para calcular los impactos ambientales de las baterías es el Análisis de Ciclo de Vida (ACV) según las ISO 14040 y 14044:2006, que permite evaluar cuantitativamente el perfil ambiental de las baterías para todas las etapas de su ciclo de vida, haciendo hincapié en aquellos aspectos más críticos y que pueden ser sujetos a mejora. Además, la tesis también aborda los temas relativos a la adecuación de las baterías para su uso en segunda vida, partiendo de la experiencia actual con baterías de Li-ion. Para ello, por un lado, se han llevado a cabo ensayos de envejecimiento sobre las celdas para determinar su comportamiento y su longevidad. Por otro lado, se ha evaluado económicamente las acciones de desmontaje de una batería una vez que termina su primera vida en el vehículo, siendo esta la primera etapa para poder preparar la batería para su segunda vida en un sistema de almacenamiento energético secundario.
  

• RAMÍREZ MELGAREJO, MONSERRAT GUADALUPE: Propuesta metodológica para estimar N2O en inventarios de emision y evaluaciones de eco-eficiencia en plantas de tratamiento de aguas residuales
  
  Autor/a: RAMÍREZ MELGAREJO, MONSERRAT GUADALUPE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/02/2021
  Director/a de tesi: GASSO DOMINGO, SANTIAGO | GUERECA HERNÁNDEZ, LEONOR PATRICIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PUIG VIDAL, RITA
       SECRETARI: LOPEZ GRIMAU, VICTOR
       VOCAL NO PRESENCIAL: PAREDES FIGUEROA, MARIA GUADALUPE
  Resum de tesi: Una planta de tratamiento de aguas residuales (PTAR) es sistema que tiene como objetivo reducir el impacto negativo a los cuerpos de agua donde se descarga el efluente, reduciendo los contaminantes descargados. Las plantas de tratamiento tienen un impacto sobre el medio, que depende de la gestión de cada planta. Una evaluación de eco-eficiencia consiste en valorar los cambios en la eficiencia de una PTAR a lo largo del tiempo, utilizando entradas, salidas deseables y no deseables. Para realizar una evaluación de eco-eficiencia es necesario contar con los costes de operación, los datos de operación y la emisión de gases de efecto invernadero (GEi) generada (CO2, CH4, N2O).El GEi que genera más preocupación ambiental es el N2O, debido a su PCG (Potencial de Calentamiento Global) tan alto, y las implicaciones que conlleva. Existe una gran variedad de métodos para cuantificar la emisión de N2O en una planta de tratamiento: empíricos, integrales y dinámicos, los cuales presentan variantes entre ellos, como valores predeterminados y parámetros diferentes para conocer la cantidad de nitrógeno contenida en el agua residual. Cuando no se cuenta con mediciones in situ de las emisiones producidas en cada planta, las emisiones de GEi se estiman a partir de metodologías reportadas en la literatura.El principal objetivo de este trabajo es proponer mejoras a los métodos que existen para estimar la emisión de N2O en PTAR, y además, aplicar una evaluación de eco-eficiencia que integra la incertidumbre de los datos mediante un modelo de tolerancia DEA, que por primera vez considera, salidas deseadas y no deseadas de emisiones de N2O y CH4. Este estudio se centró en estimar la emisión de N2O en las PTAR de dos áreas con alta densidad de población: el área Metropolitana de Barcelona (AMB) y la Ciudad de México (CDMX).El método de referencia internacional para estimar la emisión de N2O en PTAR, es el método propuesto por el IPCC en 2006, al basarse en datos predeterminados y considerar el consumo per cápita de proteínas como un valor constante de nitrógeno, subestima la emisión de N2O. Los métodos que utilizan datos de operación de cada PTAR proporcionan resultados de emisión más cercanos a los reportados en la literatura.El valor de nitrógeno total debe ser el parámetro a considerar para una correcta estimación de la emisión de N2O en PTAR. La modificación a la metodología del IPCC en 2019, hace cambios importantes en relación a las propuestas de este estudio. Los factores de emisión utilizados actualmente son muy bajos, con un bajo nivel de confianza de hasta 1.3%, por lo que se subestima la emisión de N2O.La propuesta de mejora para estimar la emisión de N2O en plantas de tratamiento, desarrollada en esta tesis doctoral, se utilizó para integrarla a la evaluación de eco-eficiencia. La emisión de CH4 se estimó a partir del método sugerido por el IPCC en 2006, con una modificación en los factores de corrección sugeridos y verificados en la literatura. La evaluación de eco-eficiencia se realizó para las PTAR del AMB, se estimaron 729 puntajes para cada PTAR, analizando escenarios optimistas y pesimistas. No fue posible realizar la evaluación de eco-eficiencia a las PTAR de CDMX, ya que no se cuenta con los registros de los datos de operación de 2015, relevantes para la serie de observaciones históricas en la evaluación de eco-eficiencia. Contabilizar la incertidumbre en cada escenario, mostro los cambios en el rendimiento de las PTAR. Las PTAR variaron su desempeño en cada uno de los cuatro escenarios considerados, solo dos PTAR resultaron eco-eficientes en todos los escenarios.La propuesta desarrollada en esta tesis, permite explorar futuras aplicaciones y continuar el área de estudio de la emisión de N2O en PTAR, además contribuye a aplicar evaluaciones de eco-eficiencia más integradas, que pueden ser usadas a nivel industrial, y tomar en cuenta la emisión de GEi que se gener
  

Darrera actualització: 17/04/2021 05:08:00.

Grups de recerca

• ENMA-Enginyeria del Medi Ambient
• EScGD-Ciencies de l'Enginyeria i Desenvolupament Global
• GEMMA-Grup d'Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• LEAM-Laboratori d'Enginyeria Acustica i Mecanica
• R2EM-Resource Recovery and Environmental Management

Professorat

• Alfranca Burriel, Oscar
• Amante Garcia, Beatriz
• Andre Sanchez, Michel
• Baldasano Recio, Jose M.
• Barra Bizinotto, Marilda
• Candela Lledo, Lucila
• Casals Casanova, Miquel
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Casas Pons, Ignasi
• Cortina Pallas, Jose Luis
• Crespi Rosell, Marti
• Escalas Cañellas, Antoni
• Ferrer Marti, Ivet
• Flotats Ripoll, Xavier
• Gangolells Solanellas, Marta
• Garcia Almiñana, Jordi
• Garcia Carrillo, Agueda
• Garcia Serrano, Joan
• Garfi, Marianna
• Gasso Domingo, Santiago
• Gimenez Izquierdo, Francisco Javier
• Gonçalves Ageitos, Maria
• Gutierrez Bouzan, Maria Carmen
• Josa Garcia-Tornel, Alejandro
• Lopez Grimau, Victor
• Marti Gregorio, Vicenç
• Masdemont Soler, Josep Joaquim
• Miralles Esteban, Nuria
• Navarro Flores, Andres Francisco
• Pablo Ribas, Joan de
• Perez Foguet, Agusti
• Puigagut Juarez, Jaume
• Riba Ruiz, Jordi
• Riva Juan, M Carmen
• Roca Ramon, Xavier
• Romeu Garbi, Jordi
• Sanchez Vila, Xavier
• Segalas Coral, Jordi
• Sierra Pedrico, Juan Pablo
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Vazquez Ramonich, Enric
• Vidal Lopez, Eva

ALONSO PÉREZ, SILVIA

BARCELÓ CULLERES, DAMIÀ

BASART ALPUENTE, SARA

BONMATI BLASI, AUGUST

BRUNO SALGOT, JORGE

CABEZA FABRA, LLUÏSA F.

CUEVAS AGULLÓ, EMILIO

DARAKAS, EFTHYMIOS

DIAZ CRUZ, SILVIA

FARRÉ URGELL, MARINEL·LA

FOLCH DURAN, ARNAU

GINEBREDA MARTÍ, ANTONI

GRIVÈ SOLÉ, MIREIA

JIMÉNEZ GUERRERO, PEDRO

JORBA CASELLAS, ORIOL

LATRON, JÉRÔME

LLORENS GARCÍA, PILAR

PALATSI CIVIT, JORDI

PAY PÉREZ, MARÍA TERESA

PÉREZ GARCÍA-PANDO, CARLOS

RIUS CARRASCO, ANTONI

ROMANÍ CORNET, ANNA M.

ROVIRA BOIXADERAS, MIQUEL

VIÑAS I CANALS, MARC