Perfil d'acces

L’entrada natural al Programa de Doctorat és per a aquells estudiants que hagin cursat i superat el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció (d’ara endavant, MEEC-UPC) impartit a la Universitat Politècnica. Per a aquells estudiants que provinguin d’altres màsters, és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit tecnològic de la construcció, és a dir: formigó estructural, estructures metàl·liques i mixtes, materials de construcció, durabilitat, manteniment i gestió d’estructures i obres civils. És aconsellable que els estudiants disposin de certs coneixements de programació i utilització de paquets informàtics d’anàlisi i càlcul d’estructures.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

El programa no disposa d’ajuts de matrícula específiques.

Organització

• Casas Rius, Joan Ramon

• Casals Casanova, Miquel
• Casas Rius, Joan Ramon
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Oller Ibars, Eva
• Roca Fabregat, Pedro

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.ECO.camins@upc.edu

Perfil d'acces

L’entrada natural al Programa de Doctorat és per a aquells estudiants que hagin cursat i superat el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció (d’ara endavant, MEEC-UPC) impartit a la Universitat Politècnica. Per a aquells estudiants que provinguin d’altres màsters, és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit tecnològic de la construcció, és a dir: formigó estructural, estructures metàl·liques i mixtes, materials de construcció, durabilitat, manteniment i gestió d’estructures i obres civils. És aconsellable que els estudiants disposin de certs coneixements de programació i utilització de paquets informàtics d’anàlisi i càlcul d’estructures.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Els títols amb accés directe que no requereixen complements de formació són els següents:

• Màster Universitari en Enginyeria Estructural i Construcció (MIEC-UPC)
• Màster Universitari en Enginyeria Civil
• Màster Universitari en Enginyeria de Camins, Canals i Ports
• Màster Universitari en Enginyeria Industrial

Hi ha la possibilitat que la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat reconegui l’equivalència d’altres ‘masters of science’ (procés de Bolonya) o fins i tot d’altres estudis. Per reconèixer-ne l’equivalència, la Comissió valorarà la correspondència amb el nombre de crèdits i les matèries del MIEC-UPC, així com l’excel·lència de la institució acadèmica on s’hagi impartit. En el cas de màsters o estudis reconeguts com a equivalents al MIEC-UPC, l’admissió serà automàtica.

L’admissió d’estudiants que no compleixin aquesta condició podrà ser considerada i analitzada per part de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat d’Enginyeria de la Construcció. En general, la disposició d’un títol de màster de perfil acadèmic o científic adaptat a les directrius del procés de Bolonya serà una condició imprescindible per a l’accés al Doctorat. En aquest cas, la Comissió decidirà l’acceptació en cada cas particular. Per a això, la Comissió valorarà els aspectes següents, d’acord amb la ponderació que s’indica entre parèntesis:

• Les característiques dels estudis previs (en particular, grau d’equivalència amb el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció - intensificació científica) (25%).
• Disposició de beques o ajuts (5%).
• Expedient acadèmic (20%).
• Possibilitat de tutoria per part de professors de Departament (30%).
• Experiència investigadora prèvia (15%).
• Coneixement d’idiomes (5%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, realitzarà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar la seva durada.

Els complements de formació seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats, per a cada estudiant, per:

1. La Comissió Acadèmica, com a condició per a l’admissió o bé, després de l’admissió, com a condició per a la continuació del Doctorat dins el límit temporal que s’especifica a continuació.
2. El tutor o la tutora o el director o la directora de tesi, com a conseqüència de l’observació de deficiències en la preparació o el rendiment de l’estudiant.
3. El director o directora de la tesi, com a resultat de l’observació de deficiències en la preparació de l’alumne o l’alumna, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral.

La Comissió definirà les necessitats de formació complementària en el moment de l’admissió. El tutor o la tutora i el director o la directora les podran identificar i definir durant el primer any.

La decisió sobre els complements formatius a cursar per l’alumne es pren de comú acord entre el tutor o la tutora i els responsables acadèmics del programa. Aquesta decisió és posteriorment ratificada per la Comissió Acadèmica.

Complements a cursar

La Comissió definirà en cada cas el conjunt de crèdits i les matèries, en general pertanyents al Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció de la UPC, que consideri necessari que els estudiants cursin per aconseguir un nivell inicial adequat. La Comissió, per a cada estudiant, podrà definir dos tipus de formació complementària:

1. Requisits de formació prèvia a l’accés al Doctorat. L’admissió quedarà condicionada a la superació d’aquestes matèries.

2. Requisits de formació metodològica, en recerca, tècniques de comunicació oral i escrita.

El límit per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementària sigui requerida per la Comissió Acadèmica com a condició per a l’admissió definitiva. La Comissió podrà dictaminar la desvinculació de qualsevol estudiant si aquest o aquesta exhaureix els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.

Període de matrícula dels nous doctorands

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Febrer (matrícula extraordinària) per a alumnes en espera de visats i beques principalment.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria (obligatòria).
Hores: 375.

Activitat: Seminaris (optativa).
Hores: 2.

Activitat: Estades a l’estranger i mobilitat (optativa).
Hores: 480.

Activitat: Formació en habilitats informacionals (optativa).
Hores: 1,5.

Activitat: Metodologia de la recerca (obligatòria).
Hores: 12.

Activitat: Innovació y creativitat (optativa).
Hores: 8.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació (obligatòria).
Hores: 18.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca (optativa).
Hores: 4.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• ANITORI, GIORGIO: Risk-based highway bridge inspection intervals
  
  Autor/a: ANITORI, GIORGIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/02/2021
  Data de lectura: 23/04/2021
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: AULA 002 Edifici C1 Escola de Camins - UPC CAMPUS NORD - C/ Jordi Girona, 1, 3, 08034
  Director/a de tesi: CASAS RIUS, JUAN RAMON
  Tribunal:
       PRESIDENT: RAMOS SCHNEIDER, GONZALO
       SECRETARI: SILVA CARVALHO CAMPOS MATOS, JOSE ANTONIO
       VOCAL: TANNER, PETER
  Resum de tesi: Els programes de manteniment d'infraestructures estableixen plans periòdics d'inspecció bàsica en els quals l'estat actual dels ponts té relativament poca importància a l'hora de definir l'interval de temps. L'interval temporal entre dues inspeccions es basa normalment en la practica habitual i en la experiència passada. Per exemple, als Estats Units d'Amèrica una gran part del pressupost de despesa destinat al manteniment de la xarxa d'infraestructures es deriva al pla d'inspeccions biennal de ponts tot i que, aquests, en molts casos mostren bones condicions estructurals. Per això la comunitat enginyeril està interessada en el desenvolupament de protocols que controlin el pla d'inspecció de ponts i que minimitzin els costos associats a traves de criteris racionals. Aquets criteris han de ser capaços de reconèixer els ponts que presenten un risc alt degut a la elevada exposició a processos de deteriorament i a sobrecarrega de tràfic intens i minimitzar els costos d'inspecció associats. La implementació d'estratègies basades en el càlcul del risc permet optimitzar el pressupost total disponible per al manteniment de les xarxes de carreteres.L'objecte d'aquesta tesi doctoral es el desenvolupament d'un procediment racional basat en el càlcul del risc per a estimar l'interval òptim entre dues inspeccions bàsiques. L'estratègia teòrica proposada es fa servir posteriorment per a la aplicació pràctica d'aquests criteris utilitzant dades inicials fàcils d'obtenir per l'usuari final que estigui interessat en aplicar el mètode per a un pont en concret.La metodologia proposada en aquest treball utilitza dades de la xarxa de carreteres de l'estat de Nova York (NYS) als Estats Units d'Amèrica (USA), a partir de mesures de tràfic del tipus Weigh-in-Motion (WIM) i de informacions provinents de la base de dades del National Bridge Inventory (NBI). Aquestes dades es fan servir per a desenvolupar una eina metodològica capaç de calcular la capacitat estructural de superestructures des del punt de vista probabilista i quantificar l'increment de risc al que la societat està sotmesa en cas de decidir incrementar l'interval d'inspecció per damunt dels 2 anys.Per al càlcul dels intervals d'inspecció es fa servir el concepte de risc, que a la vegada es basa en models de càlcul probabilistes. L'interval d'inspecció òptim s'obté minimitzant el risc de fallada obtingut combinant la probabilitat de fallada amb el cost associat. El cost de fallada s'obté estimant els costos potencials relatius com víctimes, ferits, reconstrucció del pont, interrupció del tràfic vehicular, impacte ambiental i cost d'inspecció.Els càlculs duts a terme en aquesta tesi estan basats en dades de la regió del estat de Nova York i limitats a ponts simplement recolzats amb superestructura mixta acer-formigó que constitueix una important tipologia en l'àmbit nord americà. No obstant, els mateixos conceptes poden ser aplicats a altres regions del mon a mesura que la informació necessària estigui a disposició. L'estudi demostra la ineficiència d'utilitzar un interval d'inspecció de dos anys per a tots els ponts i proposa una metodologia simplificada per calcular l'interval d'inspecció recomanat per ser implementat en la pràctica engineril d'una manera senzilla.
  

Darrera actualització: 17/04/2021 05:09:46.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 17/04/2021 05:08:38.

Llistat de tesis defensades per any

• JIMÉNEZ RAMÍREZ, MARÍA BELÉN: Seismic vulnerability assessment of traditional timber frame and masonry wall buildings. Application to the historical centre of Valparaíso, Chile.
  
  Autor/a: JIMÉNEZ RAMÍREZ, MARÍA BELÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/01/2021
  Director/a de tesi: PELA, LUCA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: APRILE, ALESSANDRA
       SECRETARI: ROCA FABREGAT, PEDRO
       VOCAL NO PRESENCIAL: SANDOVAL MANDUJANO, CRISTIAN
  Resum de tesi: La vulnerabilidad sísmica de zonas urbanas expuestas a terremotos representa una creciente preocupación en el campo de la ingeniería debido al potencial riesgo de colapso de los edificios, y las consecuencias devastadoras que afectan a sus habitantes. Esta inquietud ha motivado el desarrollo de nuevas estrategias para la evaluación de la vulnerabilidad sísmica de los edificios existentes en centros urbanos. Un correcto estudio de la vulnerabilidad sísmica constituye el punto de partida para la correcta implementación de estrategias de mitigación enfocadas a aumentar la resiliencia sísmica de las ciudades.Los estudios de vulnerabilidad sísmica a escala urbana requieren un alto nivel de conocimiento respecto a las tipologías constructivas existentes, información comúnmente sesgada por las incertidumbres intrínsecas de los edificios, asociadas a los materiales y técnicas de construcción locales, especialmente en territorios compuestos por construcciones históricas o de naturaleza vernácula. Una etapa propedéutica de este tipo de estudios es la definición de una taxonomía de edificios, que permita caracterizar los sistemas estructurales existentes y detectar sus principales fuentes de vulnerabilidad. Esta tesis doctoral contribuye al desarrollo de una metodología para el levantamiento sistemático de edificios históricos en centros urbanos, basada en la formulación de cuatro formularios de encuestas para tipologías estructurales de entramado de madera, mampostería, hormigón armado y acero/hierro forjado. Otra importante contribución de esta tesis se centra en la calibración de modelos numéricos simplificados y orientados a la práctica para la evaluación de la vulnerabilidad sísmica de edificios tradicionales compuestos por muros de entramados de madera y mampostería. El comportamiento no lineal dichas estructuras es simulado mediante el uso de Modelos de Plasticidad Concentrada para muros de entramado de madera, y modelos continuos de Elementos Finitos para muros de mampostería. La calibración de estos modelos se lleva a cabo en base a rigurosas comparaciones entre diferentes ensayos experimentales disponibles en la literatura científica. Los modelos propuestos se utilizan para la evaluar la vulnerabilidad sísmica de dos edificios existentes situados en el centro histórico de la ciudad de Valparaíso, Chile. Este caso de estudio se caracteriza por su singular entorno urbano, donde predominan los sistemas estructurales compuestos por muros de entramados de madera y mampostería. Los modelos numéricos se utilizan para analizar diferentes configuraciones estructurales de los edificios de entramado de madera y mampostería localizados en tres barrios históricos del centro de la ciudad de Valparaíso. Este estudio examina diferentes configuraciones estructurales que difieren en la organización de los sistemas resistentes, número de plantas y la presencia de irregularidades estructurales.La siguiente etapa de esta investigación propone una calibración preliminar del Método del Índice de Vulnerabilidad (MIV) para edificios de entramado de madera y mampostería. Una nueva ficha de vulnerabilidad se calibra en base a una investigación numérica y en la aplicación del Método N2 para determinar el rendimiento sísmico de los edificios.Esta tesis culmina con un estudio prospectivo de la vulnerabilidad sísmica aplicando el MIV a 111 edificios ubicados en tres barrios del centro histórico de Valparaíso. Esta incluye dos de las principales rutas de evacuación de la ciudad en caso de tsunami y alberga diferentes tipologías de edificios patrimoniales, hechos de entramados de madera, mampostería y hormigón armado. Los resultados obtenidos se utilizan para crear mapas de vulnerabilidad sísmica en el entorno GIS que pueden utilizarse para llevar a cabo planes futuros para la implementación de estrategias de mitigación de la vulnerabilidad.
  

Darrera actualització: 17/04/2021 05:08:00.

Grups de recerca

• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• EC-Enginyeria de la Construccio
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• MATCAR-Materials de Construccio i Carreteres

Professorat

• Aponte Hernandez, Diego Fernando
• Arrayago Luquin, Itsaso
• Bairan Garcia, Jesus Miguel
• Barra Bizinotto, Marilda
• Casals Casanova, Miquel
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Casas Rius, Joan Ramon
• Cervera Ruiz, Miguel
• Chacon Flores, Rolando Antonio
• de la Fuente Antequera, Albert
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Fernandez Carrasco, Lucia
• Forcada Matheu, Nuria
• Gangolells Solanellas, Marta
• Lopez Almansa, Francisco
• Mari Bernat, Antonio
• Mirambell Arrizabalaga, Enrique
• Molins Borrell, Climent
• Oller Ibars, Eva
• Pelà, Luca
• Pons Valladares, Oriol
• Ramos Schneider, Gonzalo
• Real Saladrigas, Esther
• Roca Fabregat, Pedro
• Roca Ramon, Xavier
• Segura Perez, Ignacio
• Turmo Coderque, Jose
• Valls del Barrio, Susanna
• Villalba Herrero, Sergi