Perfil d'acces

L’entrada natural al Programa de Doctorat és per a aquells estudiants que hagin cursat i superat el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció (d’ara endavant, MEEC-UPC) impartit a la Universitat Politècnica. Per a aquells estudiants que provinguin d’altres màsters, és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit tecnològic de la construcció, és a dir: formigó estructural, estructures metàl·liques i mixtes, materials de construcció, durabilitat, manteniment i gestió d’estructures i obres civils. És aconsellable que els estudiants disposin de certs coneixements de programació i utilització de paquets informàtics d’anàlisi i càlcul d’estructures.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

El programa no disposa d’ajuts de matrícula específiques.

Organització

• Casas Rius, Joan Ramon

• Casals Casanova, Miquel
• Casas Rius, Joan Ramon
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Oller Ibars, Eva
• Roca Fabregat, Pedro

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.ECO.camins@upc.edu

Perfil d'acces

L’entrada natural al Programa de Doctorat és per a aquells estudiants que hagin cursat i superat el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció (d’ara endavant, MEEC-UPC) impartit a la Universitat Politècnica. Per a aquells estudiants que provinguin d’altres màsters, és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit tecnològic de la construcció, és a dir: formigó estructural, estructures metàl·liques i mixtes, materials de construcció, durabilitat, manteniment i gestió d’estructures i obres civils. És aconsellable que els estudiants disposin de certs coneixements de programació i utilització de paquets informàtics d’anàlisi i càlcul d’estructures.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Els títols amb accés directe que no requereixen complements de formació són els següents:

• Màster Universitari en Enginyeria Estructural i Construcció (MIEC-UPC)
• Màster Universitari en Enginyeria Civil
• Màster Universitari en Enginyeria de Camins, Canals i Ports
• Màster Universitari en Enginyeria Industrial

Hi ha la possibilitat que la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat reconegui l’equivalència d’altres ‘masters of science’ (procés de Bolonya) o fins i tot d’altres estudis. Per reconèixer-ne l’equivalència, la Comissió valorarà la correspondència amb el nombre de crèdits i les matèries del MIEC-UPC, així com l’excel·lència de la institució acadèmica on s’hagi impartit. En el cas de màsters o estudis reconeguts com a equivalents al MIEC-UPC, l’admissió serà automàtica.

L’admissió d’estudiants que no compleixin aquesta condició podrà ser considerada i analitzada per part de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat d’Enginyeria de la Construcció. En general, la disposició d’un títol de màster de perfil acadèmic o científic adaptat a les directrius del procés de Bolonya serà una condició imprescindible per a l’accés al Doctorat. En aquest cas, la Comissió decidirà l’acceptació en cada cas particular. Per a això, la Comissió valorarà els aspectes següents, d’acord amb la ponderació que s’indica entre parèntesis:

• Les característiques dels estudis previs (en particular, grau d’equivalència amb el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció - intensificació científica) (25%).
• Disposició de beques o ajuts (5%).
• Expedient acadèmic (20%).
• Possibilitat de tutoria per part de professors de Departament (30%).
• Experiència investigadora prèvia (15%).
• Coneixement d’idiomes (5%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, realitzarà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar la seva durada.

Els complements de formació seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats, per a cada estudiant, per:

1. La Comissió Acadèmica, com a condició per a l’admissió o bé, després de l’admissió, com a condició per a la continuació del Doctorat dins el límit temporal que s’especifica a continuació.
2. El tutor o la tutora o el director o la directora de tesi, com a conseqüència de l’observació de deficiències en la preparació o el rendiment de l’estudiant.
3. El director o directora de la tesi, com a resultat de l’observació de deficiències en la preparació de l’alumne o l’alumna, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral.

La Comissió definirà les necessitats de formació complementària en el moment de l’admissió. El tutor o la tutora i el director o la directora les podran identificar i definir durant el primer any.

La decisió sobre els complements formatius a cursar per l’alumne es pren de comú acord entre el tutor o la tutora i els responsables acadèmics del programa. Aquesta decisió és posteriorment ratificada per la Comissió Acadèmica.

Complements a cursar

La Comissió definirà en cada cas el conjunt de crèdits i les matèries, en general pertanyents al Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció de la UPC, que consideri necessari que els estudiants cursin per aconseguir un nivell inicial adequat. La Comissió, per a cada estudiant, podrà definir dos tipus de formació complementària:

1. Requisits de formació prèvia a l’accés al Doctorat. L’admissió quedarà condicionada a la superació d’aquestes matèries.

2. Requisits de formació metodològica, en recerca, tècniques de comunicació oral i escrita.

El límit per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementària sigui requerida per la Comissió Acadèmica com a condició per a l’admissió definitiva. La Comissió podrà dictaminar la desvinculació de qualsevol estudiant si aquest o aquesta exhaureix els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.

Període de matrícula dels nous doctorands

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Febrer (matrícula extraordinària) per a alumnes en espera de visats i beques principalment.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria (obligatòria).
Hores: 375.

Activitat: Seminaris (optativa).
Hores: 2.

Activitat: Estades a l’estranger i mobilitat (optativa).
Hores: 480.

Activitat: Formació en habilitats informacionals (optativa).
Hores: 1,5.

Activitat: Metodologia de la recerca (obligatòria).
Hores: 12.

Activitat: Innovació y creativitat (optativa).
Hores: 8.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació (obligatòria).
Hores: 18.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca (optativa).
Hores: 4.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• POLIOTTI, MAURO: A framework for 3D nonlinear analysis of reinforced concrete frames under general loading.
  
  Autor/a: POLIOTTI, MAURO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2020
  Data de lectura: 04/11/2020
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB: Defensa epr videoconferència. https://meet.google.com/gnh-gwma-eye
  Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | MÖLLER, OSCAR
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
       SECRETARI: MURCIA DELSO, JUAN
       VOCAL NO PRESENCIAL: AYALA MILIAN, AMADO GUSTAVO
  Resum de tesi: Las guías modernas de diseño y evaluación de estructuras de hormigón armado sometidas a sismo u a otras cargas extremas requieren del análisis no lineal. La compleja respuesta estructural puede ser obtenida mediante modelos tridimensionales de elementos finitos, aunque su aplicación está limitada debido a su alto costo computacional. Alternativamente, si la estructura puede ser idealizada mediante elementos lineales, la estructura puede ser simulada por medio de elementos de barra. Estas formulaciones han demostrado ser robustas y eficientes. La mayor desventaja de la mayoría de los modelos de viga-columna es que los mismos desprecian o consideran de una forma simplificada la interacción entre los esfuerzos internos normales y tangenciales. Por esto, la mayoría de los modelos de barra no son capaces de reproducir diferentes modos de falla como las fallas por cortante o torsión. Además, las simplificaciones hechas en dichos modelos afectan su capacidad de reproducir modos más comunes como la falla por flexión o fuerza axial.El objetivo principal de esta tesis es desarrollar una herramienta numérica robusta y eficiente capaz de reproducir distintos tipos de falla de elementos de barra de hormigón armado. También se desea que el modelo sea capaz de reproducir fenómenos complejos como el confinamiento pasivo de manera objetiva. La herramienta desarrollada tiene por objeto ser usada en el diseño o evaluación de estructuras de escala completa bajo cargas genéricas. Para esto, el problema es abordado mediante un marco multinivel.A nivel constitutivo, se desarrolla un nuevo modelo de daño-plástico para hormigón que incorpora un parámetro de dilatancia variable. Se demuestra que la dilatancia afecta la libre expansión del hormigón, el comportamiento en ablandamiento bajo esfuerzos cortantes y la respuesta de elementos pasivamente confinados. El modelo se basa en un reconocido modelo de daño-plástico, al cual se incorpora un parámetro de dilatancia que depende de los estados de daño-plástico y de tensiones.A nivel seccional, se desarrolla un nuevo modelo que introduce una eficiente técnica numérica. El nuevo modelo se basa en un modelo seccional con interacción total que reproduce el comportamiento cinemático de la sección por medio de un campo de desplazamientos de dos componentes. Una componente satisface la tradicional hipótesis de Euler-Bernoulli mientras que el campo complementario reproduce el alabeo y la distorsión. Este último campo permite al modelo obtener los tensores tridimensionales de tensión y deformación en cada punto de la sección. Dicho campo es obtenido a través de considerar el equilibrio tridimensional entre fibras. El campo de desplazamientos es expresado mediante un conjunto de funciones b-spline predefinidas en el dominio de la sección transversal. Así, se obtiene una reducción significativa de los grados de libertad requeridos en la solución del problema seccional comparado con una solución de elementos finitos. Esto hace al modelo adecuado para su implementación a nivel elemento.A nivel del elemento se utiliza una formulación basada en fuerzas la cual satisface de forma estricta el equilibrio entre fuerzas nodales y esfuerzos internos. En cada punto de integración, el modelo seccional es utilizado para representar el comportamiento seccional. Los modelos son implementados en un programa de código abierto y colaborativo enfocado en el análisis sísmico no lineal de estructuras.Los modelos presentados son validados de forma separada y conjunta, mediante la comparación de resultados numéricos con ensayos experimentales disponibles en la literatura. Se incluye un amplio rango de resistencias de hormigón, materiales de refuerzo, geometrías de secciones y configuraciones de refuerzo. Se simulan varias condiciones de carga haciendo énfasis en la capacidad del modelo de reproducir distintos modos de falla. Finalmente, se simula un puente real de escala com
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• DE LA CRUZ ROMERO, JANILL MARIE: Consideraciones relativas al diseño y a la alta durabilidad de dovelas de hormigón reforzado con fibras no metálicas (HRFnM)
  
  Autor/a: DE LA CRUZ ROMERO, JANILL MARIE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 27/07/2020
  Director/a de tesi: SEGURA PEREZ, IGNACIO | PUJADAS ÁLVAREZ, PABLO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VAQUERO MARTINEZ, JOSE MARIA
       SECRETARI: ROSELL AMIGÓ, JUAN RAMON
       VOCAL NO PRESENCIAL: GALOBARDES REYES, ISAAC
  Resum de tesi: El uso del hormigón reforzado con fibras (HRF) como material de construcción se ha expandido más allá de lasaplicaciones tradicionales, donde su uso como material estructural ha sido aceptado por diferentes c ódigos y guías dediseño. El empleo del hormigón reforzado con fibras para anillos de dovelas de revestimiento de túneles ya es una prácticaestándar en todo el mundo, donde se conocen las ventajas técnicas que conlleva su uso. A pesar de las numerosasventajas del HRF, todavía existe incertidumbre en cuanto al diseño, caracterización y rendimiento de los materiales.Existen en la literatura técnica trabajos, investigaciones y campañas experimentales tanto en dovelas reforzadas conarmadura convencional, como reforzadas con la sustituci ón parcial o total de la armadura convencional por fibras de aceroestructural. Sin embargo, los estudios sobre el concepto de dovelas de t úneles prefabricados, reforzados únicamente confibras estructurales macro sintéticas, son por el momento muy minoritarios. En algunos casos apenas son existentes,debido a la falta de experiencia con este tipo de fibras y al desconocimiento de los beneficios que pueden ofrecer a largoplazo. En este sentido, se hace necesario continuar investigando con el objetivo de mejorar los m étodos actuales decaracterización y diseño del hormigón reforzado con fibras no metálicas.Los principales aspectos que se abordan en esta tesis están orientados a: 1.Analizar la viabilidad estructural de lasmacrofibras no metálicas con finalidad estructural destinadas al uso en dovelas de revestimiento de t úneles, 2.Estudiar ladurabilidad de las fibras plásticas frente a agentes externos y, 3.Establecer una propuesta de diseño de dovelas reforzadascon fibras con finalidad estructural no metálicas a escala real.Para alcanzar los objetivos de la presente Tesis Doctoral, el primer bloque se enfoca al estudio de la viabilidad estructuralde las macrofibras no metálicas con finalidad estructural. Para ello se realizan diversas campañas experimentales con el finde caracterizar el material, observándose la influencia en las propiedades físicas y mecánicas a partir del tipo y contenido defibras empleadas en el hormigón. Posteriormente, el estudio se enfoca en la influencia de la incorporaci ón de fibras enfunción a las edades tempranas. Finalmente, se concluye esta primera parte con el desarrollo de una nueva t écnica capazde determinar el contenido de las fibras en el HRFnM.Tan importante como la capacidad resistente de las estructuras, es su capacidad para resistir durante su per íodo de vidaútil las agresiones a las que las dovelas están expuestas. Por ello, en el segundo bloque se ha considerado estudiar ladurabilidad de las fibras plásticas frente a agentes externos. A tal efecto, se realiza una campaña experimental en la que sesomete el hilo madre de las fibras no metálicas a diversos ambientes agresivos y exposiciones para as í caracterizar suspropiedades físicas y mecánicas. De manera general, los resultados no demuestran degradaciones significativas en lasmuestras sobre ninguna de las diferentes disoluciones agresivas empleadas.Finalmente, una vez estudiado la viabilidad en términos estructural y durabilidad de las fibras no metálicas con finalidadestructural, surge la necesidad de realizar un estudio de la dovela a escala real. Los resultados demuestran la viabilidad dedovelas reforzadas totalmente con fibras de polipropileno (cuantía de 10 kg/m3) como con fibras metálicas (40 kg/m3),demostrando un comportamiento dúctil a partir del ensayo a flexión y a la vez con gran capacidad de redistribuir esfuerzos.
  

• FANECA LLESERA, GERARD: DESARROLLO DE HORMIGONES CONDUCTORES CON ADICION DE FIBRAS DE CARBONO RECICLADAS
  
  Autor/a: FANECA LLESERA, GERARD
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669280
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 20/07/2020
  Director/a de tesi: AGUADO DE CEA, ANTONIO | SEGURA PEREZ, IGNACIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCÉS TERRADILLOS, PEDRO
       SECRETARI: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO
       VOCAL NO PRESENCIAL: VAQUERO MARTINEZ, JOSE MARIA
  Resum de tesi: Dentro del ámbito de los materiales inteligentes y considerando el hormigón como uno de los principales materiales de la construcción, conseguir dotarle de nuevas funcionalidades le proporcionaría nuevos usos y aplicaciones a las meramente estructurales o de revestimiento habituales. Factor que permitiría evolucionar el material manteniendo su vigencia ante nuevos retos que se plantean en ámbitos de las infraestructuras, como la ciudad inteligente, movilidad, sensorización de estructuras y otras aplicaciones posibles todavía por desarrollar. Con este objetivo marcado e introduciendo factores como la sostenibilidad y una industrialización a medio plazo, esta tesis se centra en la utilización de fibras de carbono recicladas de productos o procesos, adicionadas al hormigón, con el fin de modificar sus propiedades eléctricas y transformarlo de un material aislante a otro con propiedades conductivas.Por ello y basándose en estudios previos, se caracterizan dos matrices de hormigón con marcadas diferencias en lo que refiere al tamaño de sus agregados, que reciben la adición de diferentes tipos de fibra de carbono recicladas en distintos porcentajes.En una primera fase, el estudio se centra en la caracterización de las diferentes propiedades básicas del hormigón, como la capacidad estructural o trabajabilidad en estado fresco, a la que se añade la determinación de las propiedades eléctricas a la vez que se establecen tipologías de ensayo específicos con los que poder evaluar, comparar y analizar el efecto de las diferentes fases presentes en el material en la conductividad eléctrica de todas las combinaciones de dosificaciones propuestas. Posteriormente, focalizándose en las combinaciones de matriz, tipo y cantidad de fibra con mejores propiedades conductivas, se profundiza en la caracterización eléctrica, contrastándola con funcionalidades asociadas como el efecto piezoeléctrico y el efecto Joule, funcionalidades que gobiernan la sensorización del hormigón y autocalentamiento en aplicaciones como el control de deformaciones de estructuras o pavimentos con efecto deshielo respectivamente. Finalmente se aplica el material desarrollado en una prueba piloto a escala real, en la que se testean la funcionalidad de autocalentamiento en un elemento de mobiliario urbano de la empresa ESCOFET 1886 S.A., que ha participado en la realización de esta tesis doctoral en el marco del Programa de Doctorado Industrial de la Generalitat de Catalunya.
  

• MARTINELLO CARLESSO, DEBORA: Flexural fatigue of pre-cracked fibre reinforced concrete: experimental study and numerical modelling.
  
  Autor/a: MARTINELLO CARLESSO, DEBORA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669488
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/03/2020
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | PIALARISSI CAVALARO, SERGIO HENRIQUE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: AGUADO DE CEA, ANTONIO
       SECRETARI: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL
       VOCAL: DOMINGUES DE FIGUEIREDO, ANTONIO
       VOCAL: GÁLVEZ RUIZ, JAIME CARLOS
       VOCAL NO PRESENCIAL: PLIZZARI, GIOVANNI
  Resum de tesi: El hormigón reforzado con fibra (FRC) se reconoce como material adecuado para aplicaciones estructurales. El número de normativas que lo han aprobado es una evidencia. Las estructuras donde generalmente se usa FRC pueden estar sujetas a cargas de fatiga y se espera que resistan millones de ciclos durante su vida útil. Las cargas cíclicas afectan significativamente a las características de los materiales y pueden causar roturas por fatiga. Las secciones transversales más demandadas se fisuran bajo tensión debido a cargas directas o deformaciones impuestas. Comúnmente, las publicaciones informan del comportamiento de fatiga del hormigón bajo compresión y son válidas para secciones no fisuradas. La imprecisión de las recomendaciones se refleja a través de la formulación de modelos que contemplan un enfoque probabilístico o la introducción de altos coeficientes de seguridad dentro de los códigos de construcción. El objetivo de la presente tesis doctoral es realizar un análisis orientado al diseño estructural sobre el comportamiento del FRC pre-fisurado sometido a cargas de fatiga por flexión. Se investigaron FRC con fibras de acero y polipropileno con diferentes contenidos de fibras mediante pruebas de flexotracción a tres puntos, considerando un ancho de fisura inicial aceptado en el estado límite de servicio. El comportamiento mecánico del FRC se analizó en términos de nivel de carga aplicada, desplazamiento de apertura de fisura (CMOD) y vida útil bajo fatiga. La resistencia residual a flexotracción se evaluó después de los ciclos de fatiga para estimar el impacto de los ciclos en la capacidad de resistencia restante de las muestras. Los resultados sugieren que el mecanismo de propagación de fisuras es independiente del tipo y contenido de fibra y la curva monotónica de CMOD podría ser utilizada como criterio de falla de deformación para FRC bajo carga de fatiga por flexotracción. El enfoque probabilístico realizado permite predecir la resistencia a la fatiga del hormigón reforzado con fibras de acero. Los resultados postulan la propuesta de un modelo para predecir la evolución de la apertura de fisura y la capacidad resistente remanente. Se propone un procedimiento de optimización para derivar los parámetros del modelo utilizando un número limitado de ciclos de carga inicial. Esta tesis doctoral proporciona conocimiento y datos que pueden ayudar a futuras investigaciones y contribuir al desarrollo futuro de recomendaciones de diseño.
  

• ROIGÉ MONTORNÉS, NÚRIA: Models de priorització d'inversions utilitzant criteris de desenvolupament sostenible.
  
  Autor/a: ROIGÉ MONTORNÉS, NÚRIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 15/07/2020
  Director/a de tesi: AGUADO DE CEA, ANTONIO | PUJADAS ÁLVAREZ, PABLO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: DOLZ RIPOLLES, JOSE
       SECRETARI: ARMENGOU ORÚS, JAUME
       VOCAL: ROJÍ CHANDRO, EDUARDO
  Resum de tesi: En aquesta Tesi Doctoral s¿aborden aspectes d¿interès per als gestors d¿infraestructures hidràuliques com són les eines d¿ajuda a la decisió en matèria d¿inversions amb l¿objectiu de proporcionar tant eines d¿ajuda a la decisió com la justificació exigida per les entitats reguladores del servei de les inversions a realitzar. L¿objectiu és desenvolupar una nova metodologia per a la priorització de les inversions que permeti realitzar un repartiment objectiu, transparent i participatiu utilitzant criteris de Desenvolupament Sostenible. Per materialitzar la metodologia es desenvolupen dos models: el Model de Renovació de la Xarxa de Distribució (un model d¿ordenació) i el Model de Priorització d¿Inversions per Partides (un model de repartiment del volum total de la inversió).En primer lloc es desenvolupa una metodologia de priorització de les inversions de la xarxa de distribució, el Model de Renovació de la Xarxa de Distribució utilitzant criteris de desenvolupament sostenible. El model d¿ordenació té per objectiu materialitzar la metodologia de priorització de les actuacions d¿un llistat d¿actius inventariats. En segon lloc es desenvolupa una metodologia de repartiment de la inversió, el Model de Priorització d¿Inversions per Partides amb criteris de desenvolupament sostenible. El model de repartiment té per objectiu repartir el volum d¿inversió entre les diferents partides i subpartides que conformen el pla d¿inversions de l¿empresa. En aquest cas, i degut a la naturalesa heterogènia del pla d¿inversions, s¿ha desenvolupat una metodologia que consta de tres fases. Una primera fase on es determina el volum d¿inversió degut a condicionants legals, una segona on es reparteix la inversió restant a nivell de partides i una última fase on es distribueix aquesta inversió de cadascuna de les partides entre aquelles subpartides d¿inversió que conformen cadascuna de les partides. Finalment, en ambdós casos s¿ha realitzat una anàlisi de sensibilitat per comprovar la robustesa dels models desenvolupats i la sensibilitat a les diferents aportacions dels grups de relació. Pel Model de Renovació de la Xarxa de Distribució s¿ha pogut verificar a la xarxa d¿Aigües de Barcelona després del primer any d¿execució de les inversions de renovació de la xarxa de distribució utilitzant la priorització del Model.
  

• TRUBAT CASAL, PAU: Station Keeping Analysis and Design for New Floating Offshore Wind Turbines
  
  Autor/a: TRUBAT CASAL, PAU
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668891
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 12/03/2020
  Director/a de tesi: MOLINS BORRELL, CLIMENT | GIRONELLA, FRANCESC XAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GUANCHE GARCÍA, RAUL
       SECRETARI: MUJAL COLILLES, ANNA
       VOCAL: AZCONA, JOSÉ
  Resum de tesi: En el marc de la reducció de les emissions de gasos d¿efecte hivernacle, l¿energia eòlica marina flotant serà la tecnologia que explotarà els recursos eòlics marins a gran profunditat. Per tal d¿aconseguir un desenvolupament a escala comercial d¿aquesta tecnologia és necessari una reducció dels costos a través de l¿optimització dels aerogeneradors a partir d¿estudis i anàlisis molt detallats. Un dels aspectes importants és el sistema d¿amarratge, el qual pot representar entre un 10 i 15 % del cost total d¿una instal·lació.La present recerca aprofundeix en el disseny i anàlisis dels sistemes d¿amarratge per a molins de vent flotant. Un dels aspectes més importants per a al correcte disseny i anàlisis dels sistemes d¿amarratge és la simulació de les amarres conjuntament amb el sistema flotant.En aquesta dissertació es presenten dos models d¿amarres diferents acoblats a un model d¿elements finits per a l¿anàlisi d¿estructures flotants. El primer model, és un model d¿elements finits per a línies d¿amarres basat en un model de vareta esvelta. El model s¿ha ampliat per tenir en compte l¿esmorteïment material degut als esforços en les direccions axial i de flexió dins de les equacions constitutives dels problema. El segon model es tracta d¿un model quasi-dinàmic, el qual es basa en la solució estàtica de les amarres però actualitza la tensió de l¿amarra en funció de les forces inercials i hidrodinàmiques externes calculades a partir del moviment teòric de l¿amarra. En el disseny de les amarres també s¿ha de tenir en compte i preveure els diferents fenòmens i accions que poden influir en la vida útil d¿aquests elements. Dins d¿aquests fenòmens, s¿ha aprofundit en l¿anàlisi dels efectes de les forces de l¿onatge sobre les amarres. En aquest sentit es fa una comparació entre la consideració o no d¿aquestes forces sobre les amarres pe tal de determinar en quins casos poden suposar una font important de dany per a la seva resistència a la fatiga. Per últim, els nous conceptes de plataformes flotants s¿han d¿assajar i analitzar en condicions controlades per tal de validar els models utilitzats en el disseny final. És freqüent que les piscines i canals d¿assaig no presentin les dimensions adequades per a l¿experimentació dels sistemes d¿amarres ja que poden ocupar una gran extensió d¿espai. En aquest àmbit es presenta un model d¿optimització d¿unes amarres truncades formades per dos tipus de cadena diferents per tal d¿emular el disseny d¿amarres del prototip a escala real.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• EC-Enginyeria de la Construccio
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• MATCAR-Materials de Construccio i Carreteres

Professorat

• Aponte Hernandez, Diego Fernando
• Arrayago Luquin, Itsaso
• Bairan Garcia, Jesus Miguel
• Barra Bizinotto, Marilda
• Casals Casanova, Miquel
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Casas Rius, Joan Ramon
• Cervera Ruiz, Miguel
• Chacon Flores, Rolando Antonio
• de la Fuente Antequera, Albert
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Fernandez Carrasco, Lucia
• Forcada Matheu, Nuria
• Gangolells Solanellas, Marta
• Lopez Almansa, Francisco
• Mari Bernat, Antonio
• Mirambell Arrizabalaga, Enrique
• Molins Borrell, Climent
• Oller Ibars, Eva
• Pelà, Luca
• Pons Valladares, Oriol
• Ramos Schneider, Gonzalo
• Real Saladrigas, Esther
• Roca Fabregat, Pedro
• Roca Ramon, Xavier
• Segura Perez, Ignacio
• Turmo Coderque, Jose
• Valls del Barrio, Susanna
• Villalba Herrero, Sergi