ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• PAREDES AHUMADA, JUAN ANTONIO: Improving Data-Driven Estimations of Physical Fields in IoT Sensor Networks
  
  Autor/a: PAREDES AHUMADA, JUAN ANTONIO
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2026
  Data de lectura: 15/10/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala C6-E101
  Director/a de tesi: GARCÍA VIDAL, JORGE | BARCELÓ ORDINAS, JOSE MARIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi explora estratègies basades en dades per a millorar el monitoratge de camps físics utilitzant xarxes de sensors basades en la Internet de les Coses (IoT). En aquest context, s'aborden dos nivells complementaris d'estimació de magnituds físiques. Primer, a nivell local, s'utilitzen mesuraments de nodes individuals per a crear un sensor virtual basat en tècniques d'aprenentatge automàtic (ML), capaç d'estimar una magnitud no monitorada prèviament. En segon lloc, a nivell de xarxa, s'utilitza una representació de baixa dimensionalitat dels mesuraments distribuïts espacialment, per a determinar la posició òptima de sensors que permeti reconstruir el camp físic sobre una àrea extensa.La primera part d'aquesta tesi s'enfoca en el desenvolupament de sensors virtuals basats en models indirectes per a estimar la concentració de contaminants no regulats i escassament monitorats, com el carboni negre (BC), a partir de mesuraments d'altres variables mediambientals. Així, s'han identificat les variables rellevants i s'ha estudiat l'impacte de diferents condicions meteorològiques, com l'estacionalitat, en l'acompliment del model. L'avaluació d'aquesta tècnica basada en dades revela que el model pot contribuir a reduir l'alt cost d'infraestructura i millorar l'avaluació de l'exposició personal en entorns urbans del Mediterrani. A més, el model s'ha adaptat per a ser utilitzat juntament amb nodes de sensors de baix cost (LCS), abordant els desafiaments de qualitat de dades que afecten l'obtenció d'estimacions fiables en escenaris reals, com ara la presència de soroll, dades que manca o diferències en l'interval de mostreig. Així, s'ha desenvolupat un model robust basat en ML per a estimar la concentració de BC, que incorpora tasques clau de preprocessament de dades i constitueix una millora en l'acompliment respecte a un model d'estimació bàsic que ignora aquests fenòmens.La segona part d'aquesta tesi estudia el problema d'ubicació òptima de sensors per a reconstruir adequadament un senyal en una regió extensa. En representar el senyal en termes d'una estructura de baixa dimensionalitat, és possible reduir significativament el nombre d'ubicacions necessàries per a estimar els valors del camp físic en les ubicacions restants. En particular, el problema de posicionament de sensors és formulat per a xarxes de monitoratge multiclasse, compostes per dispositius de diferent precisió. Els resultats mostren que l'algorisme proposat és apropiat per a xarxes de monitoratge que presenten una gran disparitat de precisió entre classes o en escenaris amb una limitada quantitat de sensors. Addicionalment, la grandària de la xarxa i el posicionament de sensors s'aborden de manera conjunta per a controlar rigorosament l'error de reconstrucció. En conseqüència, es proposa l'algorisme Sizing and Placement with Coordinate Reconstruction Error Constraint (SP-CREC), que delimita la variància de l'error per coordenada. Això permet assignar llindars específics a diferents regions d'interès dins de la xarxa, on la variància de l'error pot estar delimitada en major o menor grau, segons les necessitats de monitoratge. Els resultats mostren que l'algorisme SP-CREC s'exerceix reeixidament en escenaris amb llindars heterogenis de reconstrucció, alhora que desplega un nombre reduït de sensors. En conjunt, els mètodes proposats milloren la capacitat de monitoratge de xarxes de sensors IoT, permetent reconstruccions precises de magnituds físiques a partir de dades limitades i baix diferents restriccions durant el desplegament.
  

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS

• VIDES PRADO, ANDRÉS DAVID: Estrategia sostenible para proyectos de suministro eléctrico en comunidades rurales. Caso de estudio La Guajira.
  
  Autor/a: VIDES PRADO, ANDRÉS DAVID
  Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 30/07/2026
  Data de lectura: 19/10/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Videoconferència
  Director/a de tesi: DOMÉNECH LÉGA, BRUNO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral desenvolupa una estratègia integral per a la planificació de programes d’electrificació rural en comunitats aïllades, prenent com a cas d’estudi el departament de La Guajira, Colòmbia. Emmarcats en el procés de transició energètica, molts projectes de generació i transmissió pretenen enfortir el Sistema Interconnectat Nacional (SIN); tanmateix, no sempre contemplen l’accés a l’energia de les comunitats indígenes, particularment en zones no interconnectades (ZNI). Aquesta tesi reconeix l’energia elèctrica com un dinamitzador del desenvolupament humà i proposa abordar-ne la planificació com un procés sostenible en què convergeixen les dimensions tècnica, econòmica, ambiental, social i institucional. El marc metodològic incorpora eines de decisió multicriteri, simulació tècnica i mecanismes de participació comunitària perquè la presa de decisions reflecteixi les prioritats locals, la cosmovisió indígena i les capacitats de les comunitats, alhora que considera les expectatives dels aliats. Els resultats constitueixen aportacions metodològiques i empíriques que aborden de manera integral la planificació de l’electrificació rural sostenible. En primer lloc, mitjançant una revisió de la literatura especialitzada, es van identificar quatre buits de coneixement que limiten els programes d’electrificació rural. En segon lloc, es va desenvolupar un diagnòstic sociocultural de la població indígena Wayuu a La Guajira mitjançant treball de camp. En tercer lloc, es va construir un model d’avaluació multicriteri que integra quinze criteris en cinc dimensions, amb ponderacions assignades per comunitats, experts i líders del govern local, per a la selecció de l’alternativa més apropiada per a l’electrificació. En quart lloc, es va proposar una metodologia de redisseny de quatre etapes que permet l’avaluació de projectes existents i el desenvolupament d’estratègies d’expansió que millorin el subministrament i aprofitin la infraestructura actual. En cinquè lloc, es proposa una metodologia per a l’avaluació multidimensional dels impactes de l’electrificació que, mitjançant un procés de cinc etapes, recull els beneficis percebuts per les comunitats mentre identifica accions de millora basades en l’evidència. Finalment, es va formular un programa pilot d’electrificació rural susceptible de finançament que articula els productes d’aquest projecte de recerca en una intervenció real per a la regió. En conjunt, les aportacions d’aquesta recerca busquen contribuir a la planificació de programes d’electrificació més robustos i apropiats, oferint estratègies replicables i adaptables a altres regions del món.Paraules clau: Electrificació rural, sostenibilitat, transició energètica, presa de decisions multicriteri, participació comunitària.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• VILELLA I CROSAS, TÀNIA: Biocompatible superelastic TiNb-based alloys produced by additive manufacturing
  
  Autor/a: VILELLA I CROSAS, TÀNIA
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/09/2026
  Data de lectura: 01/10/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)EDIFICI A planta 0, SALA D'ACTEShttps://meet.google.com/hzr-ymub-uum
  Director/a de tesi: FARGAS RIBAS, GEMMA | RODRÍGUEZ RIUS, DANIEL
  Resum de tesi: L'èxit clínic dels implants ortopèdics de càrrega està limitat fonamentalment per dues grans limitacions mecàniques i biològiques: el fenomen de l'apantallament de tensions (stress-shielding), induït pel desajust del mòdul elàstic entre els aliatges de Ti estàndard i l'os cortical humà, i el risc a llarg termini de toxicitat sistèmica o hipersensibilitat associada als aliatges amb memòria de forma superelàstics com el NiTi. Els sistemes de TiNb de tipus β lliures de Ni ofereixen una alternativa biocompatible ideal gràcies a la seva baixa rigidesa inherent i la seva capacitat de comportament superelàstic. Tanmateix, els mètodes de processament convencionals provoquen una forta segregació de fases, mentre que les rutes de fabricació additiva (AM) actuals solen estar restringides per l'alt cost i la rigidesa de processament de les pols pre-aliades esfèriques. Per abordar aquesta bretxa, aquesta tesi estableix noves rutes d'AM rendibles per fabricar arquitectures complexes que mimetitzen l'os directament a partir de barreges de pols elementals irregulars mitjançant dos enfocaments diferents: el Direct Ink Writing (DIW) combinat amb sinterització al buit, i la fusió en llit de pols mitjançant feix d'electrons (PBF-EB) d'alta energia.La primera part d'aquest treball optimitza la ruta de DIW per a configuracions binàries de TiNb, on l'anàlisi reològica identifica una càrrega sòlida òptima del 75% en pes. Aquesta concentració maximitza la densitat metàl·lica en verd alhora que manté el comportament pseudoplàstic i el límit elàstic necessaris per a la retenció de la forma després de la impressió. Augmentar la càrrega al 80% en pes provoca una transició de bloqueig (jamming) micro-reològica impulsada per la fricció interna entre les partícules elementals irregulars. Els cicles de sinterització al buit a 1400°C permeten controlar la densificació i l'evolució de la porositat, consolidant les xarxes de porus tubulars en porositat interna aïllada mentre es preserva la macro-arquitectura. El Nb actua com a estabilitzador β i suprimeix la formació de fase α, donant lloc a una matriu cúbica centrada en el cos (bcc) amb una rigidesa que mimetitza amb èxit la de l'os cortical humà.En la segona part d'aquesta tesi, la formulació de les tintes s’amplia a sistemes ternaris (TiNbZr, TiNbTa) i quaternaris (TiNbTaZr), aconseguint l'aliatge in-situ amb èxit. La tercera part de la tesi investiga la consolidació en estat líquid en un sol pas mitjançant PBF-EB, on la barreja hidrodinàmica supera la diferència de temperatures de fusió entre el Ti i el Nb refractari. El buit elevat i el recuit tèrmic in-situ eliminen la macro-segregació, resultant en microestructures homogènies de fase β única o de fases martensítiques α′′ metaestables. Aquesta fase β deformable s’integra amb dissenys avançats de superfícies mínimes triplement periòdiques (TPMS giroide) per mitigar l'apantallament de tensions. Finalment, la validació biològica in vitro amb cèl·lules SaOS-2 mostra una citocompatibilitat excel·lent en tots els casos.En conclusió, aquesta tesi demostra una estratègia de fabricació versàtil i rendible que tanca la bretxa entre les matèries primeres elementals de baix cost i els materials funcionals d'alt rendiment. Mitjançant la integració de la complexitat arquitectònica amb un control microestructural precís, aquest treball estableix un camí sòlid per al desenvolupament de la propera generació d'implants superelàstics que mimetitzen l'os, millorant en última instància la seguretat del pacient i la fiabilitat clínica a llarg termini.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• AGUILERA VIDAL, MARIA: Compound Rainfall-Wave Extremes in the Spanish Mediterranean: dependence structure, spatio-temporal variability, and climate change attribution
  
  Autor/a: AGUILERA VIDAL, MARIA
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de lectura: 08/10/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: La inundació costanera composta al llarg de la costa mediterrània espanyola està determinada principalment per la interacció entre precipitacions intenses i temporals d'onatge, que constitueixen, respectivament, els principals forçaments terrestre i marí en un ambient micromareal. Aquesta tesi desenvolupa un marc metodològic integrat per a caracteritzar els esdeveniments composts pluja-onatge mitjançant la combinació de dades instrumentals, reanàlisi d'onatge, anàlisi de dependència basat en còpules, classificació sinòptica de situacions meteorològiques i tècniques d'atribució mitjançant models climàtics. Aquest enfocament permet analitzar com els esdeveniments composts varien espacialment, evolucionen temporalment, responen al canvi climàtic i generen impactes connectats a escala regional.Els resultats revelen una marcada organització espacial de la perillositat composta. El nord de Catalunya i la Comunitat Valenciana central emergeixen com els principals punts crítics, on els esdeveniments composts ocorren amb major freqüència, presenten una dependència estadística més intensa i aconsegueixen magnituds sistemàticament superiors a les dels esdeveniments associats a un únic forçament. L'anàlisi temporal mostra, a més, que la dependència entre precipitacions extremes i temporals d'onatge s'ha intensificat durant les últimes dècades en les conques més al nord de la costa catalana, incrementant-se la sincronització entre tots dos processos i la probabilitat d'ocurrència d'esdeveniments extrems conjunts. Aquesta evolució va acompanyada d'un augment en la probabilitat de precipitacions extremes i està associada a una major freqüència de determinades configuracions sinòptiques, en particular ciclons mediterranis i situacions de bloqueig anticiclònic sobre el nord de la Península Ibèrica, que afavoreixen la ocurrència conjunta de pluges intenses i onatge energètic.Les anàlisis d'atribució climàtica demostren així mateix que els esdeveniments composts més severs ja presenten un senyal detectable del canvi climàtic antropogènic a través de la intensificació de les precipitacions extremes, augmentant de manera significativa la probabilitat d'ocurrència dels esdeveniments composts més excepcionals sota les condicions climàtiques actuals. Més enllà de la ocurrència conjunta local dels forçaments, aquesta tesi demostra que la perillositat composta presenta també un marcat caràcter espacial. Les mateixes configuracions atmosfèriques responsables dels esdeveniments composts més intensos són capaços de generar impactes simultanis al llarg de múltiples sectors del litoral, des de Catalunya fins a la Comunitat Valenciana central, sent el temporal Gloria un exemple representatiu d'aquest règim sinòptic.En conjunt, aquesta tesi demostra que la perillositat associada a la inundació costanera composta en el Mediterrani occidental no pot comprendre's adequadament mitjançant enfocaments basats en un únic forçament, hipòtesi de estacionarietat o anàlisis exclusivament locals. Per contra, una avaluació robusta requereix considerar explícitament la interacció multivariant entre els diferents forçaments, l'evolució temporal de la seva dependència estadística, el paper de la circulació atmosfèrica i la connectivitat espacial dels esdeveniments extrems. El marc metodològic desenvolupat constitueix una eina transferible per a millorar l'avaluació de la inundació costanera composta, donar suport a la planificació de l'adaptació al canvi climàtic i avançar en el coneixement dels riscos costaners composts en ambients mediterranis i altres litorals micromareals dominats per l'onatge.
  
• MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE: COASTAL HAZARDS, RISKS AND ADAPTATION IN THE BARRA DE SALAMANCA (COLOMBIA)
  
  Autor/a: MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2026
  Data de lectura: 23/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: Les barres de sorra costaneres són relleus generalment allargades que brinden protecció als ecosistemes ambientals, soci econòmics i infraestructura d'esdeveniments extrems, però molt sensibles a canvis en la seva superfície impulsats per processos naturals i antròpics. L'anterior, es fa més complex amb la incertesa de l'augment del nivell de la mar esperada per als pròxims anys. Aquestes dinàmiques generen pressions i motiven als gestors del territori, a conèixer la gènesi de la seva evolució morfològica, agents físics que la modulen, riscos associats a la diversitat dels seus ecosistemes exposats amb un límit de tolerància i proposar mesures d'adaptació sostenibles cap al futur.Aquest treball reconstrueix l'evolució morfològica de la barra costanera de Salamanca (Colòmbia), situada en un parc natural de conservació nacional i internacional en els últims 40 anys, els agents físics presents a escala decennal i episòdica, la valoració de les amenaces associades a l'erosió, inundacions. Entenent el passat i amb les projeccions d'augment de nivell de la mar a 2050, es va generar una àrea de projecció susceptible a sofrir danys on es va avaluar les condicions d'exposició i vulnerabilitat dels elements exposats i que a l'integrés amb les amenaces, van permetre estimar els riscos ambientals, a l'estructura física i soci econòmica. Sent conscients que el risc no pot desaparèixer perquè és intrínsec al desenvolupament costaner, hem plantejat un model de nivell de risc tolerable, un llistat de mesures d'adaptació agrupades en estratègies segons les implicacions en la zona costanera. Els resultats van mostrar que la barra està disminuint les seves taxes de transport de sediments indicant la cerca d'un equilibri morfològic, no obstant això les taxes d'erosió al voltant dels -20 m/a, en els punts més crítics, deterioren els serveis ambientals que sumat als impactes de tempesta i la creixent instal·lació d'obres dures han empitjorat i augmentat l'exposició de la infraestructura terrestre principal que comunica les poblacions més importants de la regió amb l'interior del País, posant en risc les activitats de comerç i turisme principalment. Les poblacions situades es troben en condicions soci econòmiques d'alta vulnerabilitat, generant una pressió sobre el litoral d'urgent intervenció. El risc tolerable en les tipologies ambiental, d'infraestructura física i soci econòmica va ser construït acord el grau d'afectació de l'element exposat, la seva perduda de valor natural amb repercussions en la qualitat de vida dels pobladors. Aquest criteri facilita l'equilibri de desenvolupament sostenible entre els pobladors i el seu entorn. Les estratègies per a la reducció del risc van evidenciar que actuant soles no s'aconsegueixen els riscos tolerables i només una estratègia integral permet acostar-nos als objectius proposats. Es necessita actuar amb promptitud per a disminuir la incertesa i augmentar l'objectivitat sobre el futur esperat. Concloem que, la metodologia desenvolupada ens va permetre entendre que ha passat, perquè, en quines condicions han evolucionat les amenaces, l'evolució morfològica, les tipologies de risc, que podria succeir i com disminuir la probabilitat per a disminuir els canvis esperats. Aquest procés metodològic, creiem pot ser replicat i adaptat a qualsevol zona costanera amb les particularitats que es requereixin. Paraules Clau: Morfologia, riscos, mesures d'adaptació.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• GARATACHEA SOLÉ, ROGER: Domestic and Transboundary Air Pollution across European countries: health impacts and policy implications
  
  Autor/a: GARATACHEA SOLÉ, ROGER
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/09/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | JORBA CASELLAS, ORIOL
  Resum de tesi: La contaminació atmosfèrica continua sent un dels principals problemes ambientals i de salut pública a Europa, malgrat dècades de regulació i millores en la qualitat de l'aire. Les partícules fines (PM2.5) i l'ozó troposfèric (O3) segueixen sent dos dels contaminants més nocius. La seva formació, transport i impactes responen a interaccions complexes entre les emissions locals, la contaminació transfronterera, les fonts naturals, la química atmosfèrica i la meteorologia. Aquesta complexitat dificulta determinar quines fonts són responsables dels nivells de contaminació observats.Aquesta tesi estudia els orígens geogràfics de l'O3, així com els orígens geogràfics i sectorials del PM2.5 a Europa, i n'avalua les implicacions per a la salut i per a les polítiques de qualitat de l'aire. Mitjançant el sistema regional de modelització CALIOPE, s'aplica un mètode d'etiquetatge per quantificar les contribucions nacionals, transfrontereres, marítimes i hemisfèriques a les concentracions d'O3 i a la mortalitat associada a curt termini. Pel que fa al PM2.5, es combina un mètode basat en pertorbacions amb una metodologia d'ajust a partir d'observacions per quantificar les diferents contribucions i els seus impactes en la mortalitat; a més, aquestes contribucions es desagreguen per sectors econòmics i fonts naturals. La tesi també avalua la viabilitat d'assolir els valors límit de PM2.5 l'any 2030 sota dos escenaris d'emissions: la legislació vigent (CLE) i la màxima reducció factible (MFR).Els resultats mostren que la contaminació atmosfèrica a Europa està fortament condicionada per fonts situades més enllà de la jurisdicció on es produeix l'exposició. En el cas de l'O3, les contribucions hemisfèriques i transfrontereres són les fonts principals, fet que posa de manifest la importància del transport a llarga distància. Els impactes sobre la salut també estan dominats per la contaminació importada, la qual representa el 88% de les morts atribuïbles a l'O3 a Europa. Ara bé, durant els episodis d'altes concentracions d'O3, les contribucions locals guanyen pes, i reduccions en les emissions nacionals poden ser especialment rellevants. Pel que fa al PM2.5, els impactes sobre la mortalitat a curt termini també estan fortament influïts pel transport transfronterer i per la composició sectorial de les emissions. Les emissions antropogèniques expliquen el 55% de les morts atribuïbles al PM2.5, de les quals el 35% correspon al transport transfronterer dins d'Europa. El sector residencial és la principal font antropogènica, tot i que l'agricultura, el transport per carretera, la indústria i la generació d'energia també hi poden fer contribucions importants segons la regió i l'estació de l'any.L'anàlisi del compliment normatiu del PM2.5 mostra que les reduccions d'emissions previstes haurien de millorar substancialment la qualitat de l'aire de cara al 2030. El CLE permetria que moltes zones de qualitat de l'aire europees complissin els valors límit de PM2.5, amb millores encara més grans sota el MFR. Tanmateix, bona part de les zones que assoleixen el compliment sota el CLE continuen depenent de la cooperació internacional. Si s'exclouen les contribucions de fonts naturals, el compliment augmenta encara més, fet que subratlla el pes de fonts que no es poden controlar mitjançant polítiques nacionals. Així, l'incompliment no reflecteix únicament la insuficiència o límits de les polítiques estatals, sinó també la importància de les contribucions transfrontereres i naturals. En conjunt, aquesta tesi demostra que la modelització amb desagregació per fonts és clau per entendre la contaminació atmosfèrica, estimar-ne els impactes en la salut i dissenyar estratègies de mitigació. Assolir els estàndards europeus de qualitat de l'aire exigirà no només reduccions ambicioses de les emissions, sinó també una acció internacional coordinada i marcs reguladors que tinguin en compte el caràcter transfronterer de la contaminació atmosfèrica.
  
• PASCUA SOLÉ, LAIA: Elucidating Structure-Activity Relationships in Bimetallic Pd-Based Catalysts for Methane Oxidation Reactions via Multi-Technique Characterisation
  
  Autor/a: PASCUA SOLÉ, LAIA
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de lectura: 09/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC, ESCOLA D'ENGINYERIA DE BARCELONA EST (EEBE)Sala Polivalent, Edifici IPlanta 0. Espai I.0.1Av. d'Eduard Maristany, 16.08019 de Barcelona
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia dues reaccions d'oxidació del metà amb catalitzadors de Pd: l'oxidació total (MTO) per a vehicles de gas natural i l'oxidació parcial (POM) per produir gas de síntesi. L'MTO presenta problemes d'enverinament per aigua i estabilitat, i el POM, formació de coc i inestabilitat. Per abordar-ho, es van caracteritzar els catalitzadors en condicions operando i in situ, avaluant l'efecte d'un segon metall (Co, Ni), el suport (CeO₂ vs. Al₂O₃) i el mètode de preparació (mòlta de boles, BM, vs. impregnació incipient, IWI). En MTO (cap. 4), els catalitzadors sobre Al₂O₃, preparats per BM i amb Pd monometàl·lic van donar millors resultats. El Co i el CeO₂ estabilitzen la fase PdO, però cal una relació òptima PdO:Pd⁰. En presència de vapor d'aigua, les mostres bimetàl·liques de BM van mostrar un efecte estabilitzador. En POM (cap. 5), els sistemes PdNi-BM i PdCo-BM van mostrar sinergia i superioritat respecte als d'IWI. El PdNi-BM va tenir millor activitat i estabilitat. Les mostres de BM mantenien els metalls propers, mentre que les d'IWI patien separació i sinterització. Es van identificar partícules Janus úniques en el PdCo-BM. La caracterització operando (cap. 6) va revelar que les mostres bimetàl·liques de BM tenien una disposició diferent, explicant la sinergia. El sistema PdCo va presentar oscil·lacions auto-sostingudes en productes i estats d'oxidació, correlacionades amb la producció de gas de síntesi. Finalment (cap. 7), es van modelar les interaccions amb AP-HAXPES. L'exposició al metà generava espècies intermèdies per adsorció carbonàcia i reduïa el metall. Els sistemes amb Co es reduïen més ràpid i formaven menys intermedis que els de Ni, i el suport de CeO₂ ajudava a prevenir l'adsorció carbonàcia.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• ARBOLEDA CARVAJAL, ALEJANDRO: Nuevos índices para la predicción del momento óptimo de la extubación de pacientes asistidos mediante ventilación mecánica a partir de señales electromiográficas y cardíacas
  
  Autor/a: ARBOLEDA CARVAJAL, ALEJANDRO
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/09/2026
  Data de lectura: 06/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent, Edifici A , Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), Av. d'Eduard Maristany, 16, 08019 Barcelona
  Director/a de tesi: GIRALDO GIRALDO, BEATRIZ FABIOLA
  Resum de tesi: La ventilació mecànica invasiva constitueix un dels suports vitals crítics a les Unitats de Cures Intensives per a pacients amb insuficiència respiratòria aguda. La desconnexió prematura pot provocar insuficiència respiratòria, necessitat de reintubació i augment de la morbimortalitat. Per contra, el retard en l’extubació incrementa el risc de pneumònia associada al ventilador i d’atròfia diafragmàtica per desús. Atès que els índexs tradicionals fallen sovint en no capturar la complexitat sistèmica del pacient, aquesta tesi aborda el problema amb la hipòtesi que la dinàmica neuromuscular i l’acoblament cardiorespiratori mesurats de manera no invasiva durant la prova de respiració espontània (SBT) contenen patrons predictius sobre la reserva funcional del pacient per mantenir la ventilació autònoma.Es va estructurar un disseny experimental basat en un estudi observacional prospectiu que va reclutar una cohort de 39 pacients adults. Els criteris d’inclusió exigien un període de suport ventilatori d’almenys 48 hores, garantint que haguessin superat la fase aguda de la malaltia i que complissin els requisits clínics per iniciar l’extubació. Es va implementar un nou protocol per registrar l’activitat respiratòria d’aquests pacients a partir de senyals electromiogràfiques (EMG) i electrocardiogràfiques (ECG). La cohort va ser monitoritzada longitudinalment durant les 48 hores posteriors a l’extubació del pacient; aquest seguiment va permetre classificar els pacients en el grup d’èxit –van mantenir la respiració espontània– o en el grup de fracàs –van presentar intolerància a la SBT o van requerir reintubació dins de les 48 hores.D’acord amb el protocol proposat, es van registrar simultàniament senyals EMG diafragmàtica superficial multicanal (sEMGdi) i ECG, a més de variables clíniques i ventilatòries que reflectien l’estat del pacient en el moment de la prova d’extubació. Les senyals es van sotmetre a etapes de filtratge i reducció d’artefactes. Seguidament, es van derivar noves senyals: l’envolupant electromiogràfica per quantificar l’amplitud del reclutament muscular, la senyal sEMG interpolada per homogeneïtzar l’anàlisi, les fluctuacions dels intervals R-R de l’ECG per analitzar la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV) com a reflex del to autonòmic simpaticoparasimpàtic, i la respiració derivada de l’electrocardiograma (EDR), que reconstrueix l’activitat respiratòria a partir de les variacions de l’eix elèctric del cor induïdes per canvis en el volum toràcic.Les senyals derivades es van caracteritzar de manera multidimensional. En el domini temporal es van avaluar amplituds i durades dels cicles d’activació; en el domini de la freqüència es van analitzar els desplaçaments de les freqüències mitjanes i centrals per detectar fatiga muscular, així com la distribució de potència en les bandes de baixa i alta freqüència de la HRV. A més, es van aplicar mètriques d’anàlisi no lineal, com ara entropies, per quantificar la pèrdua de complexitat dels sistemes. L’estudi de l’acoblament cardiorespiratori es va analitzar mitjançant la correlació creuada i la coherència espectral, avaluant com l’esforç mecànic i neurològic de la respiració modula la resposta hemodinàmica i cardíaca.Finalment, l’anàlisi estadística va permetre identificar un conjunt de paràmetres amb diferències estadísticament significatives entre els grups d’èxit i fracàs en l’extubació. Aquestes propietats van reflectir alteracions en l’eficiència de l’esforç diafragmàtic, una menor variabilitat cardíaca i una pèrdua de la sincronització entre els ritmes cardíac i respiratori en el grup de pacients que fracassen. A partir d’aquests biomarcadors seleccionats es van implementar models de classificació supervisada: Naïve Bayes, màquina de vectors de suport i k-veïns. El model optimitzat va demostrar una exactitud del 92% i una especificitat superior al 90%.
  
• RIVERA TORRES, PEDRO JUAN: Complex Engineering Systems: Expanding the Bioengineering Toolset with Biomimetic and Complexity Science-Based Solutions to Engineering Problems.
  
  Autor/a: RIVERA TORRES, PEDRO JUAN
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 02/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent, Edifici A, Av. d'Eduard Maristany, 16, 08019 Barcelona, Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
  Director/a de tesi: KANAAN IZQUIERDO, SAMIR
  Resum de tesi: Aquesta tesi té com a propòsit l'expansió del grup d'eines disponibles per a la solució de problemes en enginyeria a través de l'ús de les xarxes booleanes probabilístiques, amb el propòsit de validar els seus beneficis com a mecanismes de solucionar problemes en enginyeria; per a aprenentatge automàtic (incloent aprenentatge reforçat) i detecció de fallades en fabricació industrial. L'ús de Xarxes Booleanes Probabilístiques (PBN, utilitzades en la simulació i modelització de xarxes de regulació genètica) ha estat comprovat com a mecanisme de sistemes de potència elèctrica intel·ligents. La modelació de sistemes amb PBN permet construir models de dispositius dissenyats, com ara metges i científics, conèixer els seus diferents modes de fallada, i incrementar la robustesa dels mateixos usant aprenentatge automàtic per reaccionar predictivament fallades i avaries. Presentarem a més l'ús de Xarxes Booleanes Probabilístiques com a mecanisme constructor de models per determinar la confiança diferents processos, i el control de la seva evolució utilitzant Aprenentatge per Reforç. Els models ens permetran estudiar com evadir estats on poguessin trobar-se en mode de fallada o avaria, millorant la confiança dels sistemes i produint es presenta un sistema de fabricació i un sistema de xarxa intel·ligent de potència elèctrica modelat com a Red Booleanes Probabilístiques que a les quals se li ensenya a evitar fallades i avaries similar a com ho faria una xarxa neuronal artificial, però sense l'entrenament que aquestes requereixen, permetent que el sistema eviti fallades i modes d'operació -parcial en avaria.
  

ENGINYERIA CIVIL

• KALLINGER, MAGNUS DANIEL: Layout Optimization in Floating Offshore Wind with Focus on Subsea Components
  
  Autor/a: KALLINGER, MAGNUS DANIEL
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de lectura: 02/10/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS | TRUBAT CASAL, PAU
  Resum de tesi: El vent flotant en alta mar és considerat com una tecnologia clau per explotar els recursos eòlics d'aigües profundes on els fonaments fixos de fons es tornen econòmicament poc competitius. No obstant això, els desplegaments de vent flotant a gran escala es mantenen limitats per un alt cost, una maduresa limitada i un fort acoblament multidisciplinari entre subsistemes que determinen conjuntament la viabilitat i el rendiment de la granja. Els components del subsol són centrals per a aquest acoblament: els sistemes de manteniment d'estació i els cables d'energia dinàmic/estàtic governen no només la resposta estructural i el rendiment elèctric, sinó que també imposen restriccions de primer ordre en el disseny de la granja de vent (col·locació de les torbines, ancoratges de petjades, topologia del cable i corredors d'encaminament). A més, la limitada practicitat de la instrumentació submarina motiva estratègies de monitoratge que poden reduir la càrrega d'O&M i donar suport al funcionament basat en condicions. En aquest context, aquesta tesi aborda l'optimització de la disposició per al vent flotant amb un enfocament en els components del subsol. La tesi s'organitza al voltant de tres línies de recerca, alineades amb els capítols de contribució posteriors. En primer lloc, desenvolupa un marc d'optimització en etapes primerenques per al disseny de manteniment d'estació que combina simulacions computacionalment eficients de domini de freqüència amb l'optimització personalitzada de l'eixam de partícules per a vigilar espais de disseny grans (disposicions, materials i components auxiliars). El marc s'aplica tant a plataformes de vent flotant convencionals com a un concepte de meteorologia amarrada d'un sol punt. En segon lloc, investiga la detecció virtual per a les turbines eòliques flotants per estimar l'amarratge crític i les càrregues estructurals a partir de mesures accessibles, motivades per l'alt esforç d'instal·lació i manteniment dels sensors submarins i per la necessitat de monitoratge escalable. En tercer lloc, avança el disseny interarray de vent flotant a través de (i) optimització de topologia a nivell de granja que incorpora efectes de longitud de cable específics flotants i rendiment tecno-econòmic, i (ii) enrutament informat físicament que explica explícitament compensacions de flotadors, restriccions d'interacció d'amarratge-cable, viabilitat de touchdown i batimetria tridimensional. Els resultats mostren, en primer lloc, que l'optimització de l'estació en etapes primerenques es pot dur a terme de manera eficient mentre es produeixen dissenys tècnicament significatius i rendibles, i posa en relleu la importància de la funcionalitat específica de la línia, el tipus de subestructura i les opcions dependents del lloc. En segon lloc, els estudis de detecció virtual demostren que les càrregues crítiques es poden estimar amb precisió útil i millorar la robustesa quan l'estructura física s'insereix en el procés d'aprenentatge, permetent una dependència reduïda de la instrumentació submarina. En tercer lloc, en el domini elèctric, la topologia i els mètodes d'encaminament proposats milloren la consistència física i la viabilitat de les disposicions de cables de vent flotant i produeixen reduccions mesurables en la longitud del cable i el cost d'inversió, que es propaguen a un cost d'energia anivellat més baix. Les millores relatives són modestes, però l'estalvi absolut es fa significatiu a escala agrícola.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID: Mechanochemical Preparation of Pd-Cu/CeO₂ Catalysts for Carbon Monoxide Oxidation
  
  Autor/a: MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/07/2026
  Data de lectura: 13/11/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent - Edifici IEEBEhttps://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | VENDRELL VILLAFRUELA, XAVIER
  Resum de tesi: Els catalitzadors basats en òxid de ceri (CeO2) són àmpliament estudiats per a reaccions d’oxidació a causa de les seves propietats redox, la seva capacitat d’emmagatzematge d’oxigen i la seva habilitat per estabilitzar llocs interficials metall-suport. Entre aquests sistemes, els catalitzadors Pd/CeO2 i Cu/CeO2 presenten un especial interès per a l’oxidació de CO a baixa temperatura. Tanmateix, el seu comportament catalític depèn del mètode de síntesi, la dispersió metàl·lica i els defectes estructurals. En aquesta tesi es va investigar la síntesi mecanoquímica mitjançant mòlta planetària de boles com una ruta sostenible per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2, així com diferents tractaments destinats a modificar les seves propietats estructurals i catalítiques.La primera part del treball es va centrar en catalitzadors Pd/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària sota atmosferes controlades. Els resultats van demostrar que la síntesi mecanoquímica afavoreix la formació d’estructures interficials actives Pd-Ce. Els catalitzadors preparats a 250 rpm en aire durant 10 min van mostrar la major activitat en l’oxidació de CO, superant els obtinguts per impregnació convencional. Aquest comportament es va atribuir a la formació d’espècies interficials PdOx-Ce i a fortes interaccions metall-suport. La microscòpia electrònica va revelar nanopartícules i clústers de Pd altament dispersos sobre la superfície de la cèria.La segona part va investigar catalitzadors Cu/CeO2 preparats mitjançant mètodes mecanoquímics emprant diferents precursors, temperatures de calcinació, condicions de mòlta i tractaments de reducció. Els resultats van mostrar que la síntesi mecanoquímica pot generar catalitzadors més actius que els obtinguts per mètodes convencionals. Els catalitzadors preparats a partir de nitrat de coure i calcinats a 300 °C van presentar el millor rendiment. El pretractament reductor en H2/N2 va millorar addicionalment l’activitat catalítica. La microscòpia electrònica va confirmar l’absència de grans agregats de CuOx i la presència d’espècies de coure altament disperses. A més, experiments operando amb radiació de sincrotró van evidenciar un cicle redox dinàmic Cu+/Cu2+ sota condicions de reacció, contribuint a l’estabilitat i a l’activació progressiva dels catalitzadors.La tercera part va abordar catalitzadors bimetàl·lics Pd-Cu/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària. Es van avaluar diferents relacions Cu/Pd, càrregues metàl·liques i seqüències de deposició. En condicions no reduïdes, la incorporació de Pd no va produir millores significatives respecte als catalitzadors monometàl·lics Cu/CeO2. No obstant això, després d’un tractament reductor amb H2, els catalitzadors bimetàl·lics van mostrar una activitat superior, evidenciant la importància de la pre-reducció en la formació d’estructures interficials favorables Pd-Cu-Ce.També es va estudiar la irradiació amb feix d’electrons com a tractament post-síntesi per a catalitzadors Pd/CeO2. La irradiació va millorar l’activitat catalítica i va reduir l’energia d’activació aparent per a l’oxidació de CO. Les anàlisis Raman i XPS van revelar un augment de defectes estructurals, espècies peròxid i nous llocs interficials PdOx-Ce.Finalment, el flash sintering es va aplicar a materials basats en cèria. Tot i que el tractament va induir importants modificacions microestructurals i elèctriques, els materials obtinguts van presentar una activitat catalítica inferior a la del CeO2 no tractat, principalment a causa dels efectes tèrmics associats a l’escalfament Joule.En conjunt, aquesta tesi demostra que la síntesi mecanoquímica constitueix una estratègia eficaç per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2 altament actius. El comportament catalític dels sistemes Pd/CeO2, Cu/CeO2 i Pd-Cu/CeO2 està governat per les estructures interficials metall-cèria, la dispersió metàl·lica i les propietats redox del suport.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• DURÁN CABALLERO, DIEGO ENRIQUE: Applications of the Geotechnical Particle Finite Element Method to CPTu and Statnamic Pile Load test interpretation
  
  Autor/a: DURÁN CABALLERO, DIEGO ENRIQUE
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de lectura: 30/09/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS | MONFORTE VILA, LLUÍS
  Resum de tesi: Aquesta tesi utilitza i estén el Mètode de Partícules i Elements Finits en Geotècnia (G-PFEM) per a modelar problemes acoblats complexos en enginyeria geotècnica, especialment aquells relacionats amb la inserció d’objectes sòlids en el terreny, com l’assaig de penetració de con (CPTu) o la instal·lació de pilots. La inserció d’objectes sòlids en el terreny constitueix el principi de funcionament de diversos assajos in situ, les mesures dels quals s’utilitzen posteriorment per a inferir paràmetres geotècnics de disseny. Aquests mètodes d’inversió continuen essent en gran part empírics i presenten una incertesa significativa, especialment quan s’apliquen fora de les condicions per a les quals van ser desenvolupats originalment. Aquesta incertesa es transfereix directament al disseny geotècnic i pot, en alguns casos, conduir a dissenys insegurs. Part d’aquesta incertesa es deu a la complexitat del mateix procés d’inserció, que mobilitza simultàniament diversos mecanismes del sòl i que, per tant, només queda parcialment representat per les anàlisis simplificades en què es basen les correlacions existents.Aquest problema s’estudia reproduint la mecànica completa de dos assajos in situ: el CPTu i l’assaig de càrrega Statnamic en pilots. Tots dos s’analitzen per a diferents tipus de sòl, condicions de drenatge i velocitats de càrrega. En cada aplicació, el model constitutiu es selecciona en funció de les característiques que governen la resposta: SCLAY-1 s’utilitza per a representar l’anisotropia de fàbrica en argiles, CASM i SIMSAND per a descriure el comportament en estat crític de sorres i sorres llimoses, i CASM-Visco per a capturar la resposta viscosa mobilitzada durant la càrrega ràpida.Per a la penetració de con no drenada en argiles, l’estudi identifica el mode de cisallament que governa la resposta sota la punta del con i determina quina resistència al cisallament no drenada s’ha d’utilitzar com a referència per a normalitzar la resistència de punta. També s’avalua com l’anisotropia de fàbrica afecta els factors de con resultants. Per a l’assaig Statnamic, es realitza una retroanàlisi del programa experimental dut a terme a la Universitat de Sheffield, reproduint la seqüència completa de penetració del pilot, consolidació i càrrega ràpida, cosa que permet comprendre els mecanismes que governen la resposta mesurada durant l’assaig. Per al CPTu en sorres, l’estudi analitza com l’ús d’una representació log-lineal de la línia d’estat crític afecta la inferència del paràmetre d’estat. Per a les sorres llimoses, s’investiga la influència de les condicions parcialment drenades i del contingut de fins sobre la resposta del con, incorporant-ne els efectes al comportament constitutiu d’una sorra neta de referència.En resum, la tesi estén l’aplicació de G-PFEM a la interpretació del CPTu i dels assajos de càrrega Statnamic en pilots sota diferents condicions. Els resultats permeten aclarir els mecanismes del sòl que controlen la resposta mesurada i contribueixen a l’avaluació i al desenvolupament de procediments d’interpretació més precisos.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• MASSANA RAURICH, JOAQUIM: Data-driven methodologies to reduce energy consumption and increase flexibility in electric scenarios
  
  Autor/a: MASSANA RAURICH, JOAQUIM
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/07/2026
  Data de lectura: 16/10/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala de Conferències - ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | COLOMER LLINAS, JUAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi, titulada “Data-driven methodologies to reduce energy consumption andincrease flexibility in electric scenarios”, investiga el paper de les eines basades en la intel·ligència artificial en la millora de l’eficiència operativa i la flexibilitat dels sistemes energètics distribuïts. El treball se situa en un context en què la integració massiva de fonts renovables i l’electrificació creixent de la demanda, especialment a través d’actius flexibles com els punts de càrrega de vehicles elèctrics, els sistemes d’emmagatzematge i les càrregues industrials programables, plantegen nous reptes per a la gestió energètica. L’objectiu central és desenvolupar i validar enfocaments intel·ligents, basats en dades, que permetin als sistemes energètics operar de manera més eficient i adaptativa, responent tant a les condicions de mercat com a les necessitats de la xarxa elèctrica. El primer article que es presenta a aquesta tesi se centra en la implementació d’un planificador d’operacions òptim dins d’un sistema de gestió energètica multivectorial (MVEMS) aplicat a un microgrid real ubicat en un entorn portuari. L’estudi aborda la coordinació d’actius flexibles com grues portuàries, punts de càrrega per a vehicles elèctrics i sistemes d’emmagatzematge d’energia, la programació dels quals es planifica diàriament amb l’objectiu de minimitzar els costos energètics i maximitzar l’ús d’energia renovable local. La metodologia combina models de predicció, restriccions operatives i algoritmes d’optimització heurística per calcular una planificació d’operacions horària viable. A través de la seva aplicació amb dades i escenaris reals, l’estudi demostra com una planificació intel·ligent pot contribuir a augmentar l’autosuficiència energètica i reduir la dependència de la xarxa exterior, posant especial èmfasi en la viabilitat computacional i la integració de limitacions pràctiques. El segon article complementa aquesta perspectiva abordant la flexibilitat des del costat de la demanda i la participació en mercats elèctrics. Concretament, analitza el potencial dels operadors de punts de càrrega de vehicles elèctrics (CPOs) per actuar com a proveïdors de serveis de flexibilitat (FSPs) en mercats locals de gestió de congestions. La metodologia proposada se centra en la predicció de la flexibilitat disponible, tant a escala agregada com de sessió individual, permetent als CPOs fer ofertes al mercat sense afectar negativament el servei a l’usuari. L’enfocament empra models d’aprenentatge automàtic que integren dades de calendari, meteorologia i característiques socioeconòmiques del territori, així com tècniques de perfilat d’usuaris que eviten la necessitat de tractar informació personal. Aquesta estratègia permet a les infraestructures urbanes de càrrega elèctrica participar activament en la gestió de la xarxa i contribuir a la mitigació de congestions.Els dos estudis, tot i centrar-se en escenaris i objectius diferents, il·lustren maneres complementàries d’aplicar metodologies d’intel·ligència artificial basades en dades per reduir el consum energètic i augmentar la flexibilitat del sistema. El primer se situa en l’àmbit de la planificació operativa dins d’un microgrid, mentre que el segon aborda la integració estratègica en mercats elèctrics. Tots dos aprofiten dades reals, modelen les restriccions del sistema i utilitzen tècniques d’optimització o aprenentatge automàtic per gestionar la incertesa i millorar el rendiment. Aquesta doble perspectiva reflecteix la naturalesa multidimensional dels reptes de la transició energètica, que exigeix excel·lència operativa i integració amb els mecanismes de mercat. En conjunt, la tesi demostra que la intel·ligència artificial, quan s’aplica amb coneixement del domini i tenint en compte les condicions reals de desplegament, pot oferir solucions robustes als desafiaments actuals de la gestió energètica.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• HUSSAIN, TAUSEEF: Metamaterial-inspired Flexible Microwave Resonant Structures for RFID Sensing and Shielding
  
  Autor/a: HUSSAIN, TAUSEEF
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 20/07/2026
  Data de lectura: 10/11/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències TR1 – ESEIAAT, UPC
  Director/a de tesi: GIL GALI, IGNACIO | FERNANDEZ GARCIA, RAUL
  Resum de tesi: Els metamaterials són estructures electromagnètiques dissenyades artificialment que permeten interaccions ona–matèria més enllà de les assolibles amb materials naturals. Quan s’implementen en formes flexibles i compatibles amb tèxtils, les estructures ressonants inspirades en metamaterials ofereixen avantatges únics per a tecnologies vestibles, com ara conformabilitat mecànica, baix pes i respostes electromagnètiques altament sintonitzables. Aquestes característiques les fan especialment atractives per a plataformes de sensat vestible basades en identificació per radiofreqüència (RFID), on la sensibilitat, la robustesa i la seguretat de l’usuari s’han d’abordar de manera simultània. Aquesta tesi investiga el disseny i la integració d’estructures ressonants flexibles inspirades en metamaterials amb sistemes RFID per habilitar sensors amb prestacions millorades i una major seguretat electromagnètica.Els sensors RFID convencionals solen basar-se exclusivament en la deformació de l’antena o en pertorbacions del substrat per transduir estímuls físics o bioquímics. Tot i que són eficaços en entorns controlats, aquests enfocaments presenten una sensibilitat limitada i una forta dependència de les condicions de càrrega ambiental en escenaris vestibles. En bandes d’ultra alta freqüència (UHF), la proximitat al cos humà provoca desadaptació d’impedància i una reducció de la fiabilitat de l’abast de lectura, mentre que en freqüències de microones, la major absorció electromagnètica en els teixits biològics genera preocupacions relacionades amb la taxa d’absorció específica (SAR). Aquestes limitacions motiven l’ús d’estructures ressonants dissenyades que proporcionen un major confinament de camp i un millor control de la interacció antena–entorn.En primer lloc, aquesta tesi investiga el sensat passiu RFID en banda UHF assistit per ressonadors per a la monitorització biomecànica i bioquímica. S’explota l’acoblament electromagnètic entre antenes RFID UHF impreses i elements ressonants compactes per millorar la sensibilitat més enllà dels enfocaments convencionals basats únicament en l’antena. Així mateix, s’integren ressonadors de línia meandrada amb etiquetes RFID per habilitar el sensat de desplaçament, demostrant una monitorització fiable de la respiració i de la flexió del genoll. Aquest enfocament s’estén posteriorment al sensat bioquímic mitjançant la integració d’un ressonador d’anell partit complementari (CSRR) acoblat capacitativament a una antena RFID de tipus H-slot, permetent la monitorització sense fils passiva de la concentració de glucosa mitjançant la modulació de l’abast de lectura.Posteriorment, la tesi aborda l’estabilitat electromagnètica i la seguretat de l’usuari en sistemes RFID que operen en freqüències de microones, on les longituds d’ona més curtes permeten la realització de matrius compactes de ressonadors en forma de metasuperfícies. Es desenvolupa un conductor magnètic artificial de tipus reixeta (GG-AMC) transpirable per mitigar la desadaptació induïda pel cos, suprimir la radiació cap enrere i reduir significativament la SAR, preservant alhora la comoditat de l’usuari. A més, s’introdueixen absorbedors metamaterials acoblats en camp proper com a estructures de doble funcionalitat, capaces de proporcionar simultàniament apantallament electromagnètic i modulació ressonant sensible a la deformació, permetent la monitorització de la respiració en banda de microones.Les contribucions científiques fonamentals d’aquesta recerca es documenten en cinc articles publicats en revistes indexades al JCR i en dues publicacions en congressos IEEE revisats per parells, i la tesi es presenta en forma de compendi d’articles.Paraules clau – Sensat RFID, sensors vestibles, ressonadors de microones, metasuperfícies, monitorització biomecànica, sensat bioquímic, conductor magnètic artificial, absorbedor metamaterial, blindatge electromagnètic.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• HURTÁN DÍAZ, ENRIQUE: Experimental Characterization of Microconfined High-Pressure Transcritical Fluid Turbulence
  
  Autor/a: HURTÁN DÍAZ, ENRIQUE
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de lectura: 02/10/2026
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: Sala de conferències/polivalent de l'edifici I del Campus Diagonal-Besòs, EEBE.
  Director/a de tesi: JOFRE CRUANYES, LLUÍS | CASALS TERRE, JASMINA
  Resum de tesi: Els sistemes microfluídics han emergit com una tecnologia clau per al desenvolupament de dispositius compactes i altament integrats en aplicacions biomèdiques i químiques. Tanmateix, el seu rendiment en aplicacions relacionades amb la transferència d’energia continua limitat pel predomini de règims de flux laminars a escales microscòpiques, on els processos de transport estan governats principalment per la difusió molecular. Aquesta tesi investiga l’aparició de fluxes turbulents en fluids transcrítics a alta pressió i confinats en microcanals com una nova via per superar aquestes limitacions. En particular, el treball es centra en el paper dels forts gradients de propietats termofísiques que es generen a prop del punt crític, i durant la transició del fluid per la línia de pseudo-ebullició, en la desestabilització dels fluxos microscòpics i en la millora del transport d’energía.La recerca comença establint el marc experimental i metodològic necessari per investigar fluxos transcrítics a la microescala sota condicions termodinàmiques extremes. Per a això, es desenvolupa una plataforma microfluídica capaç d’operar a alta pressió que integra sistemes avançats de control tèrmic i diagnòsis d’alta resolució basats en velocimetria per imatge de micropartícules bidimensional i resolta en el temps (2D TR-μPIV). S’ha prestat atenció especial a la identificació de les escales espaials i temporals característiques que governen aquests fluxos i a l’avaluació de les limitacions de les tècniques convencionals per resoldre aquestes escales turbulents més petites. L’anàlisi revela que les escales termofísiques associades als gradients de densitat esdevenen comparables a les escales hidrodinàmiques més petites del flux, donant lloc a un fort acoblament termodinàmic–hidrodinàmic que altera fonamentalment la interpretació del transport a microescala.A partir d’aquest marc, la tesi demostra experimentalment l’existència de règims de tipus turbulent induïts per inestabilitats en microcanals operant sota condicions transcrítiques a alta pressió. Els resultats mostren que els forts gradients de densitat generen un parell de tipus baroclínic que contribueixen a desencadenar, mantenir i amplificar les pertorbacions del flux, desenvolupant estructures multiescala fins i tot a valors de Reynolds significativament inferiors als llindars de transició dels fluxos incompressibles clàssics. Les visualitzacions del flux mostren la presència de fluctuacions representades per distorsions òptiques i migració turboforètica de partícules, proporcionant evidència experimental directa de dinàmiques de tipus turbulent prèviament predites mitjançant simulacions numèriques directes.L’impacte d’aquests règims sobre els processos de transport s’investiga posteriorment mitjançant el desenvolupament d’una plataforma d’intercanviadors de calor amb microcanals. Per donar suport a aquests experiments, es desenvolupa una nova plataforma híbrida de fabricació pròpia basada en microcanals de Ostemer–coure, capaç de suportar operació a alta pressió mantenint alhora accessibilitat òptica i control tèrmic. Les mesures de transferència de calor demostren una millora substancial del transport convectiu sota condicions transcrítiques, directament relacionada amb l’aparició d’estructures multiescala i mecanismes de barreja induïts per inestabilitats. Aquests resultats estableixen una connexió directa entre la física del flux subjacent i el comportament termofluídic macroscòpic observat.En conjunt, els resultats d’aquesta tesi demostren que els fluxos turbulents en sistemes microfluídics es poden assolir no només mitjançant l’increment de les forces inercials, sinó també explotant el comportament termodinàmic dels fluids en estat supercrític. Aquest treball estableix un nou paradigma que obre noves oportunitats per a aplicacions de gestió tèrmica, conversió d’energia i intensificació de processos.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• FARAHPOOR, MOHAMMADALI: Secure and Auditable Data Management for IoT-Driven Smart Transportation
  
  Autor/a: FARAHPOOR, MOHAMMADALI
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de lectura: 25/09/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3, campus nordhttps://meet.google.com/spx-zvbe-tbw
  Director/a de tesi: ESPARZA MARTIN, OSCAR
  Resum de tesi: L'adopció creixent de l'Internet de les Coses (IoT) en el transport industrial ha permès la monitorització contínua, el manteniment predictiu i la presa de decisions basada en dades en entorns com la mineria, la construcció i altres operacions amb maquinària pesada. Tanmateix, aquests mateixos sistemes generen grans volums de dades crítiques el valor de les quals va més enllà del seu ús en temps real. Quan aquestes dades es comparteixen entre múltiples parts interessades, els reptes relacionats amb la confiança, la integritat, la confidencialitat, la recuperabilitat i l'auditabilitat esdevenen centrals. Aquesta tesi aborda aquest problema mitjançant dues línies de recerca connectades.En primer lloc, presenta TrackTruck, una infraestructura de gestió de flotes basada en IoT per a vehicles industrials. TrackTruck demostra com la sensorització embeguda, la comunicació flexible, l'analítica al núvol i el suport a la presa de decisions operatives es poden integrar en una plataforma pràctica de transport intel·ligent per a flotes heterogènies en condicions de camp exigents. Els resultats mostren que aquesta arquitectura pot millorar la visibilitat operativa, el suport al manteniment, l'eficiència del despatx i la productivitat global.En segon lloc, aquesta tesi presenta FileTrust, un marc de còpies de seguretat auditables basat en blockchain i dissenyat per a entorns IoT multiagent amb baix nivell de confiança. FileTrust combina un Algorisme de Dispersió de la Informació (IDA), l'InterPlanetary File System (IPFS), contractes intel·ligents en blockchain, compartició verificable de secrets, generació distribuïda de claus i xifratge llindar per protegir les metadades que habiliten l'accés i permetre la recuperació verificable i governada per polítiques de dades crítiques. El seu disseny preserva l'eficiència de l'emmagatzematge fora de la cadena, alhora que afegeix auditabilitat en cadena i control d'accés governat per llindars.En conjunt, aquestes contribucions mostren que un IoT industrial fiable requereix més que telemetria i analítica eficients. També requereix una governança segura de les dades a llarg termini. Per això, aquesta tesi proposa una perspectiva més àmplia en què el transport intel·ligent basat en IoT s'estudia com un cicle de vida complet de les dades, que inclou la seva generació, transmissió, ús operatiu, preservació, accés controlat i recuperació. Els resultats aporten tant un cas d'estudi aplicat d'IoT industrial com un marc segur de còpies de seguretat descentralitzades, establint una base per a futures arquitectures de transport intel·ligent fiables.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• GARCÍA CARRASCO, VÍCTOR: El nexe aigua-energia de Catalunya davant la transició energètica: simulació horària, dessalinització oportunista i optimització multi-objectiu
  
  Autor/a: GARCÍA CARRASCO, VÍCTOR
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/09/2026
  Data de lectura: 02/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober B6-planta 0
  Director/a de tesi: FONSECA CASAS, PAU
  Resum de tesi: Catalunya afronta simultàniament dues crisis estructurals: la transició cap a un sistema elèctric descarbonitzat i l'agreujament de l'estrès hídric en un context de canvi climàtic. La sequera de 2021-2024, que va portar els embassaments del sistema Ter-Llobregat a nivells d'emergència, i l'acceleració del desplegament renovable previst pel PROENCAT evidencien la necessitat d'eines de planificació que integrin ambdós subsistemes. Aquesta tesi aporta les eines per desenvolupar el primer bessó digital del sistema acoblat aigua-energia de Catalunya amb resolució horària, especificat formalment mitjançant el llenguatge SDL (Specification and Description Language) segons el paradigma DT = DM + DS.El model integra la generació elèctrica (nuclear, eòlica, fotovoltaica, hidràulica, emmagatzematge i cicles combinats), la gestió hídrica (embassaments, dessalinització, regeneració) i les polítiques de sequera (restriccions progressives per fases) en un únic marc de simulació. S'ha validat retrospectivament contra el mix elèctric del 2024 (errors < 2%), prospectivament contra les projeccions del PROENCAT per als horitzons 2030 i 2040, i sota estrès mitjançant 5 escenaris de pertorbació hidrològica. L'espai de solucions, amb fins 14 variables de decisió, s'ha explorat amb Random Grid Search i NSGA-II, permetent una comparació metodològica d'ambdós enfocaments d'optimització multi-objectiu.Els resultats demostren que la capacitat de dessalinització planificada de 160 hm³/any és necessària però insuficient sota escenaris de canvi climàtic sever, i que 240 hm³/any sí proporcionen un marge de seguretat robust. Es proposa i avalua una estratègia de dessalinització oportunista que vincula l'operació de les plantes a la disponibilitat d'excedents renovables, aconseguint que entre el 49% i el 75% de l'aigua es produeixi en hores amb excedents, amb una reducció del consum de gas del 20-34%. El model confirma la viabilitat dels objectius del PROENCAT per al 2040 i identifica 14,8 TWh d'excedents renovables com a sinèrgia fonamental entre la transició energètica i la seguretat hídrica.Aquesta tesi aporta contribucions en tres àmbits: la integració formal del nexe aigua-energia a escala de conca regional, la formulació d'una estratègia de dessalinització oportunista sense precedent a la literatura, i una metodologia d'optimització multi-objectiu comparada transferible a altres conques mediterrànies.
  

FOTÒNICA

• BERTINI, RICCARDO: Optoelectronic probes of quantum geometry and out-of-equilibrium phenomena in graphene moiré superlattices
  
  Autor/a: BERTINI, RICCARDO
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de lectura: 19/10/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium and online https://teams.microsoft.com/meet/37702063406311?p=EhmAHeAf87Czedf9Gy
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | KRISHNA KUMAR, ROSHAN
  Resum de tesi: Els materials bidimensionals de moiré han inaugurat una nova era en els materials quàntics, en oferir una plataforma versàtil per dissenyar bandes electròniques i accedir a fases correlacionades i topològiques. Les seves minibandes intrínsecament estretes, obtingudes mitjançant la rotació o l'alineació de cristalls bidimensionals de gruix atòmic, afavoreixen les interaccions electròniques fortes. A més, el control electrostàtic mitjançant elèctrodes permet ajustar in situ la densitat de portadors, l'amplada de banda i els gaps, estabilitzant una àmplia varietat de fases quàntiques, entre les quals hi ha la superconductivitat, els estats aïllants correlacionats, el ferromagnetisme, i els aïllants de Chern i de Chern fraccionari.La major part del coneixement experimental sobre aquests sistemes prové d'experiments de transport quàntic, sondes locals o òptics, en el règim de resposta lineal. Aquest treball amplia la caixa d'eines experimental mitjançant mètodes optoelectrònics no lineals criogènics. En aplicar aquestes tècniques a materials moiré de grafè, explorem dos règims de difícil accés amb experiments convencionals: la geometria quàntica de bandes planes i els estats fora de l'equilibri generats per grans corrents en el pla.Utilitzant radiació de terahertzs ressonant amb les bandes planes del grafè bicapa d'angle màgic (MATBG, per les seves sigles en anglès), observem un fotocorrent resolt en polarització l'eix principal del qual rota abruptament quan la densitat de portadors assoleix un ompliment enter de la zona de Brillouin moiré. Identifiquem aquesta resposta com una "shift current", un fotocorrent de segon ordre governat per la geometria quàntica interbanda. Microscòpicament, l'efecte sorgeix de la interacció entre la ruptura extrínseca de simetria del cristall moiré, atribuïda a l'alineació amb nitrur de bor hexagonal o a la deformació mecànica, i la reconstrucció de les bandes planes del MATBG induïda pel potencial de Hartree. Així mateix, es presenten mesures preliminars de fotocorrent en el mig infraroig orientades a resoldre la distribució espacial d'aquests estats de simetria trencada.La segona part d'aquest treball estudia la resposta no lineal corrent–tensió del grafè bicapa alineat amb nitrur de bor hexagonal sota gran corrent elèctric en el material. Mapegem la dependència amb la densitat i el camp de desplaçament de la transició crítica fora de l'equilibri que té lloc quan el transport d'una única banda es trenca, acompanyada de conductància diferencial negativa (NDC). El corrent crític escala amb l'amplada de banda de la minibanda, relació verificada en múltiples dispositius i sistemes moiré. Combinant mesures dependents de la temperatura amb simulacions de transport de Boltzmann, trobem evidència d'un fort sobreescalfament electrònic en la transició, seguit de la formació d'un plasma d'electrons i forats en què les col·lisions entre ells dominen la resposta de transport. La microscòpia de fotocorrent a 4 K revela que la transició es localitza en un punt calent en el material; prop del llindar biestable del règim NDC, aquest punt calent actua també com la regió activa per a la detecció de fotons individuals.En conjunt, aquests resultats demostren el valor de les tècniques optoelectròniques per investigar materials quàntics de moiré i obren múltiples direccions per a estudis futurs. L'espectroscòpia de fotocorrent de terahertzs resolta en polarització permet accedir a la geometria quàntica de les bandes moiré correlacionades, mentre que el transport a alt voltatge ofereix un control directe sobre la dispersió electrònica del material i la dinàmica de portadors fora de l'equilibri. Aquestes tècniques són directament aplicables a una àmplia gamma de materials. A més, els nostres resultats obren el camí cap a nous dispositius optoelectrònics basats en materials moiré que operen a longituds d'ona llargues.
  
• HALDANKAR, RAJASHREE: Strain-Induced Buckling in Suspended Graphene–hBN and Ferroelectric Moiré Domains in Twisted hBN
  
  Autor/a: HALDANKAR, RAJASHREE
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/09/2026
  Data de lectura: 13/10/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: BACHTOLD, ADRIAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el comportament mecànic i electrostàtic d’heteroestructures de van der Waals basades en grafè i nitrur de bor hexagonal (hBN). El treball se centra en dues qüestions relacionades: com afecta la deformació induïda per la fabricació als dispositius suspesos de grafè-hBN, i com es poden fer servir les mesures de microscòpia de sonda d’escombratge per estudiar els dominis moiré en hBN girat. La primera part de la tesi se centra en heteroestructures suspeses de grafè-hBN. Aquests dispositius es van fabricar mitjançant transferència en sec sobre rases prepatronades, seguida de l’alliberament de la suspensió mitjançant assecat amb CO2 supercrític. Després de l’alliberament, les piles suspeses no van romandre planes, sinó que van desenvolupar perfils vinclats fora del pla suaus. Les mesures de microscòpia de força atòmica mostren que aquest vinclament és consistent amb una deformació compressiva intrínseca introduïda durant la fabricació. El desajust d’expansió tèrmica, la tensió induïda per la transferència i l’ancoratge als contactes probablement contribueixen tots a l’estat mecànic final. Les mesures elèctriques sota polarització de porta mostren a més que la càrrega electrostàtica estova la configuració vinclada cap amunt i pot provocar una transició de tipus snap-through cap a un estat vinclat cap avall. En els dispositius actuals, aquesta transició s’observa de l’estat cap amunt a l’estat cap avall, mentre que la commutació controlada de tornada a l’estat cap amunt no es demostra. La segona part de la tesi estudia la ferroelectricitat per lliscament en hBN lleugerament girat. En aquests dispositius, el petit gir relatiu entre les capes d’hBN produeix un patró moiré reconstruït format per dominis d’apilament alterns. Es va emprar microscòpia de força de sonda Kelvin per mesurar la resposta electrostàtica local d’aquests dominis. Les mesures dependents de la polarització mostren que els dos tipus de domini presenten posicions de nul Kelvin diferents, amb una regió de referència d’hBN sense girar situada aproximadament entre totes dues. La comparació entre les respostes de primer i segon harmònic dona suport a la interpretació que el contrast de domini observat està governat principalment per diferències locals de potencial de contacte, més que no pas per variacions purament capacitives. La imatge de dominis KPFM també s’analitza com un mapa en l’espai real de la xarxa moiré reconstruïda. S’extreuen centres de domini representatius de la imatge i s’empren per quantificar la geometria moiré local. Aquesta anàlisi proporciona una descripció a escala moiré de la longitud d’ona local, la variació efectiva de l’angle de gir i el desordre de la xarxa. Aquestes magnituds s’interpreten com a descriptors geomètrics del patró de dominis reconstruït, no com a mesures directes de la deformació a escala atòmica. En conjunt, aquesta tesi mostra que la deformació, l’electrostàtica i la polarització interfacial són fonamentals per al comportament de les heteroestructures de grafè-hBN i d’hBN girat. Els dispositius suspesos de grafè-hBN demostren com la deformació residual controla l’estabilitat mecànica i l’actuació electrostàtica, mentre que les mesures d’hBN girat mostren com es pot emprar el KPFM per estudiar dominis moiré. En conjunt, aquests resultats proporcionen una base per a futurs estudis de nanomecànica controlada per deformació i mapatge de dominis electrostàtics en materials bidimensionals.
  
• RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER: Development of computational tools and pipelines for enhanced interpretation of Raman spectroscopy in biomedical applications
  
  Autor/a: RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2026
  Data de lectura: 14/10/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: LOZA ALVAREZ, PABLO
  Resum de tesi: L’espectroscòpia Raman ha guanyat una creixent atenció durant les darreres dècades gràcies a la seva habilitat per extreure informació química de mostres de manera no destructiva. Tot i els avenços en instrumentació, encara no s’ha establert de manera rutinària en l’àmbit biomèdic. Una de les raons principals és la dificultat d’interpretar i extreure la informació química codificada en el senyal Raman, per tal de validar així la tècnica amb altres mètodes complementaris i ja ben establerts.Considerant això, l’objectiu d’aquesta Tesi es desenvolupar eines i fluxos analítics que millorin la interpretació bioquímica dels espectres Raman i demostrar la seva utilitat en dues línies de recerca biomèdica rellevants: la resistència del càncer de mama a tractaments neoadjuvants i el diagnòstic del melanoma de coroides. En primer lloc, hem desenvolupat i validat RamanBiolib, una biblioteca d’espectres Raman de codi obert, acompanyada d’algoritmes de cerca, amb l’objectiu de proporcionar una identificació ràpida i objectiva de biomolècules. En segon lloc, hem utilitzat RamanBiolib, després de la descomposició espectral, per identificar i quantificar la molècula de citocrom c en cèl·lules de càncer de mama resistents a tractaments neoadjuvants. Això ha revelat un desplaçament cap al seu estat reduït, com a mecanisme per evitar l’apoptosi i adquirir resistència als fàrmacs. També hem caracteritzat gotes lipídiques en cèl·lules tiple negatives, ressaltant la rellevància de l’anàlisi d’importància de variables en models de classificació. Aquest enfocament permet interpretar bioquímicament el rendiment de classificació i avaluar possibles contribucions de fons que poden contribuir a la seva precisió. Mitjançant aquest procediment, s’han detectat canvis significatius en la seva insaturació lipídica. A més, hem desenvolupat i validat RamanTF, un algoritme basat en transformadors, el qual quantifica automàticament biomolècules rellevants directament a partir d’espectres sense processament previ.Finalment, per estudiar mostres riques en melanina, hem establert un flux de processament i anàlisi per corregir interferències instrumentals observades en estudis previs, però que no s’havien corregit. Amb aquesta metodologia, s’han identificat propietats clau de la melanina, com ara el seu desordre estructural o abundància de defectes, que poden servir com a marcador biològic per diagnosticar melanomes de coroides. En conjunt, les eines, discussions i resultats presentats en aquesta Tesi fan avançar l’espectroscòpia Raman cap a la seva translació clínica i fonamenten la seva adopció més generalitzada com a tècnica rutinària en la recerca biomèdica i diagnòstica.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• FACCIOTTI, BENEDETTA: Groupoids of local systems and decorated representations on marked bordered surfaces
  
  Autor/a: FACCIOTTI, BENEDETTA
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 20/10/2026
  Hora de lectura: 18:00
  Lloc de lectura: Sala 327 SYMCREA, planta 3 de l'EPSEB, Campus Sud Join Zoom Meetinghttps://us06web.zoom.us/j/85064553889?pwd=hlFbcaUadWq4QQLS7FYGpUhbVNbUhH.1
  Director/a de tesi: MAZZOCCO, MARTA | NIKOLAEV, NIKITA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia, fins a isomorfisme, representacions de grupoides fonamentals de superfícies $\Sigma$ amb vora, amb valors en $G:=\operatorname{GL}_n(\mathbb C)$. Quan no hi ha punts marcats a la vora, els objectes corresponents admeten diverses descripcions equivalents: com a sistemes locals lineals sobre $\Sigma$, com a representacions del grupoide fonamental $\Pi_1(\Sigma)$, com a dades de monodromia i com a punts de la varietat de caràcters associada. La introducció de punts marcats a la vora, motivada per la necessitat de codificar singularitats irregulars de connexions meromorfes, ha donat lloc en la literatura a diverses generalitzacions d’aquesta descripció de tipus Betti. Tot i que generalment s’entén que aquests enfocaments descriuen essencialment els mateixos objectes matemàtics, la relació precisa entre ells encara no ha estat formulada explícitament. Motivats pel programa més ampli d’establir una relació precisa i conceptualment coherent entre els enfocaments existents de la descripció en termes de representacions de les singularitats irregulars de connexions meromorfes, en aquesta tesi desenvolupem un marc categòric per a la definició d’objectes de Betti decorats associats a superfícies amb vora marcades que codifiquen pols d’ordre superior, en una forma dissenyada per especialitzar-se als diferents punts de vista presents en la literatura.
  
• KHAN, AHMAD KAMAL: Cell Geometrical Configurations and Extrusion at Mechanical Equilibrium in Vertex Models
  
  Autor/a: KHAN, AHMAD KAMAL
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/09/2026
  Data de lectura: 30/09/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de l'FME, Edifici U, Campus SudEnllaç videoconferència: https://meet.google.com/dfu-hsdt-chv
  Director/a de tesi: MUÑOZ ROMERO, JOSE JAVIER
  Resum de tesi: Els teixits epitelials mantenen la seva integritat estructural i experimenten canvis de forma controlats mitjançant un equilibri precís de forces mecàniques a escala cel·lular. Aquestes forces, que provenen de la contractilitat cortical, l'adhesió cèl·lula-cèl·lula i l'adhesió cèl·lula-substrat, determinen tant la geometria d'equilibri de les cèl·lules individuals com l'estabilitat mecànica col·lectiva del teixit. Els models de vèrtex, en els quals les cèl·lules es representen com a polígons o poliedres la forma dels quals està governada per un funcional d'energia, proporcionen un marc matemàtic natural per a l'estudi d'aquest equilibri de forces. Malgrat el seu ús generalitzat en biologia epitelial computacional, les solucions analítiques per a models de vèrtex tridimensionals continuen sent escasses, les conseqüències quantitatives de l'elecció entre termes d'energia superficial lineals i quadràtics no s'entenen bé, i no s'ha desenvolupat prèviament una descripció rigorosa basada en energia de l'extrusió cel·lular basal que incorpori l'adhesió al substrat.Aquesta tesi aborda aquestes mancances a través de dues contribucions interconnectades. La primera fa referència a l'estudi analític de la forma cel·lular en models de vèrtex tridimensionals. Es deriven expressions en forma tancada per al radi d'equilibri d'una cèl·lula aïllada i per al factor de forma de sistemes de dues cèl·lules simètrics i asimètrics, tant per a funcionals d'energia superficial lineals com quadràtics en dues i tres dimensions. Un resultat clau és que els funcionals lineals donen prediccions de forma idèntiques en dues i tres dimensions, coherents amb la relació de Young-Laplace de la teoria clàssica de capil·laritat, mentre que els funcionals quadràtics produeixen prediccions sistemàticament diferents en les dues geometries. Això estableix que els models de vèrtex bidimensionals amb termes d'energia superficial quadràtics no poden servir com a substituts quantitatius de les configuracions tridimensionals, una conclusió amb implicacions directes per a la selecció de models i la calibració experimental de paràmetres. Una derivació variacional de la solució de casquet esfèric confirma que l'esfera és la forma que minimitza l'energia per a una cèl·lula amb volum restringit, proporcionant la base geomètrica per a la parametrització utilitzada al llarg de la tesi. Tots els resultats analítics es validen amb un model de vèrtex discret tridimensional basat en superfícies cel·lulars triangulades i minimització d'energia mitjançant Newton-Raphson. Aquests resultats han estat publicats a l'International Journal for Numerical Methods in Biomedical Engineering.La segona contribució fa referència a la base mecànica de l'extrusió cel·lular basal en monocapes epitelials. Es desenvolupa un model de vèrtex bidimensional que incorpora l'adhesió al substrat com un tipus de frontera mecànicament diferent, amb el seu propi coeficient de tensió de línia, separat de la tensió de les unions cèl·lula-cèl·lula i de la tensió cortical externa. Les simulacions d'un teixit de cèl·lules reposant sobre un substrat revelen que l'extrusió basal de la cèl·lula central pot emergir com una inestabilitat mecànica espontània i contínua a partir de la competència entre l'adhesió al substrat, la tensió de les unions i la contractilitat cortical, sense cap transició topològica prescrita ni senyalització bioquímica. Es construeix un mapa de fases mecànic en l'espai de ràtios de tensió adimensionals, i es confirma que la seva frontera de fases correspon a configuracions d'energia mecànica total menor en el costat extruït. Estudis paramètrics estesos mostren que el llindar d'extrusió disminueix amb una major adhesió al substrat de la cèl·lula extruïda, amb una tensió cortical externa reduïda, amb forces dipolars localitzades que imiten la contracció basal d'actomiosina, i amb la compressió de contorn a nivell de teixit que imita l'acumulació proliferativa. S'identifica una dependència no ...
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• BELLAFIORE, GASPARE: Résidence Le Parc à Meudon-la-Forêt. Tectónica y decoro urbano en la obra de Fernand Pouillon.
  
  Autor/a: BELLAFIORE, GASPARE
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 20/10/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta investigació examina la relació entre els procediments compositius i els mètodes constructius en l'arquitectura de Fernand Pouillon, prenent com a cas d'estudi paradigmàtic el conjunt de la Résidence Le Parc a Meudon-la-Forêt (1959-1962). L'estudi parteix d'un diagnòstic sobre la condició de l'arquitectura contemporània, marcada per la fractura creixent entre l'acte de projectar i l'acte de construir. S'observa una deriva cap a una producció que confia la seva expressivitat a la imatge, al gest autoral o a la sofisticació tècnica abans que a les raons internes de l'obra. Davant d'aquest desplaçament, la investigació recupera el concepte de tectònica —no com a categoria estilística ni com a sinònim de tecnicitat, sinó com la sintaxi mitjançant la qual la construcció esdevé llenguatge arquitectònic— i sosté que l'obra de Pouillon a Meudon-la-Forêt constitueix una verificació material privilegiada d'aquesta hipòtesi. El marc teòric articula dues tradicions crítiques que la literatura sol tractar per separat: l'analítica tectònica de matís anglogermànic (Bötticher, Semper, Sekler, Frampton) i la teoria llatina del decorum analògic desenvolupada a França per Quatremère de Quincy i Julien Guadet. La investigació argumenta que la conjunció de totes dues és necessària per llegir l'obra de Pouillon, i reconstrueix la genealogia del racionalisme constructiu francès —de Philibert de l'Orme a Auguste Perret— com l'horitzó cultural que fa intel·ligibles les seves eleccions. Pouillon emergeix, en aquesta lectura, no com una excepció dins de la modernitat de postguerra, sinó com un "continuador transformador": un arquitecte que reactiva la tradició clàssica francesa i la tradueix a les condicions operatives de la reconstrucció i l'habitatge social massiu. L'estructura del treball s'organitza en tres parts. La primera reconstrueix el marc teòric de la tectònica. La segona traça la genealogia cultural del pensament de Pouillon i analitza el context operatiu del París de postguerra. La tercera part desenvolupa l'anàlisi multiescalar de la Résidence Le Parc, recorrent els problemes del mur entramat, de la pedra com a nucli tectònic i ètic, de la travée com a dispositiu d'ordre. L'estudi assoleix quatre tesis principals:Primera: El sistema constructiu híbrid de Meudon —pedra portant de Fontvieille articulada amb forjats de formigó armat— no constitueix un compromís tècnic, sinó una nova síntesi tectònica que reactiva la lògica de la massa portant en condicions de prefabricació industrial. Segona: La travée funciona a Meudon com a "operador total" del projecte, coordinant simultàniament la lògica constructiva, la composició de la façana i l'organització de l'espai interior, fins a projectar-se a l'escala urbana com a ritme de l'espai públic. Tercera: El decorum en Pouillon no respon a la veritat estricta de l'armazó perretià, sinó a una "versemblança lítica" (vraisemblance) —una adequació expressiva entre forma, construcció i caràcter civil— que reformula el principi quatremèrià del decorum analògic per a les condicions de la modernitat. Quarta: La dimensió cívica de l'obra no és un suplement ètic afegit a les decisions formals, sinó l'efecte directe de la pròpia gramàtica constructiva assumida com a llenguatge compartit. La investigació es basa en bibliografia crítica especialitzada (Lucan, Bonillo, Ferlenga, Sayen), en fonts primàries de l'arxiu de Pouillon, en la documentació patrimonial publicada pel Ministeri de Cultura francès i en mesuraments directes presos als arxius municipals de Meudon-la-Forêt. La seva aportació principal consisteix a articular dins d'un mateix dispositiu analític l'analítica tectònica i la teoria del decorum, a proposar una lectura sistemàtica de la travée com a àtom sintàctic del projecte, i a defensar la pertinença de la lliçó lítica de Pouillon per al debat contemporani sobre l'arquitectura cívica i l'habitatge col·lectiu.
  

SOSTENIBILITAT

• ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO: Modelo de gestión para la restauración del suelo dedicados a la actividad ganadera en el departamento de Córdoba, Colombia. Un aporte de la ganadería regenerativa al desarrollo sostenible del territorio- estudios de casos comparativos
  
  Autor/a: ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/06/2026
  Data de lectura: 24/09/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències, Campus ESEIAAT C/ Colom 1. Edifici TR1 Planta 0 Porta 085. 08222. Terrassa.
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: S'ha discutit àmpliament la incidència de la ramaderia en la deterioració del sòl, atribuint-se a la producció bovina un impacte significatiu tant a nivell mundial com local. Aquesta recerca, titulada “Model de gestió per a la restauració del sòl dedicat a l'activitat ramadera en el departament de Còrdova, Colòmbia. Una aportació de la ramaderia regenerativa al desenvolupament sostenible del territori - Estudis de casos comparatius”, analitza l'evolució de la ramaderia regenerativa, especialment a Amèrica Llatina, i adapta una metodologia per a avaluar l'eficiència d'aquest model sobre el sòl mitjançant indicadors biològics i espacials, comparant amb un model convencional en finques de Còrdova. També avalua la contribució d'aquests models als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i proposa un model conceptual per a la gestió i restauració sostenible de sòls ramaders.Es va realitzar una anàlisi sobre l'avanç de la ramaderia regenerativa a nivell mundial i a Amèrica Llatina, trobant un augment significatiu en la seva adopció des de 2018, especialment en 2019, quan es va començar a valorar la preservació de la biodiversitat, l'aigua i la salut del sòl.Es van definir macroindicadors de l'estat del sòl i es van seleccionar 12 finques per a analitzar els models de producció convencional i regeneratiu. Es va avaluar la macro i mesofauna edàfica, es van analitzar imatges satel·litàries i es va recopilar informació sobre la cobertura vegetal, utilitzant indicadors biològics i espacials per a mesurar la capacitat restaurativa dels models. També es va realitzar una anàlisi DOFA (Febleses, Oportunitats, Fortaleses i Amenaces), concloent que el model regeneratiu és més eficient en pràctiques de pasturatge, rendibilitat i biodiversitat, permetent una restauració passiva de l'ecosistema.Es va desenvolupar una metodologia per a analitzar l'eficiència de la ramaderia regenerativa, establint mètodes per a recol·lectar dades biòtiques i espacials, la qual cosa facilita un diagnòstic i monitoratge continu del sòl. Es van definir l'àrea d'estudi, la durada de l'anàlisi, les fases del procés, els indicadors i l'anàlisi multitemporal del component vegetal mitjançant tecnologies de teledetecció i SIG, proporcionant les dades necessàries per a una anàlisi detallada. Es va concloure que la ramaderia regenerativa és un model econòmic i sostenible amb baix cost, que millora la productivitat sense agroquímics i evita processos erosius, promovent la restauració de sòls mitjançant pràctiques sostenibles.Aquest model també contribueix al compliment dels ODS, especialment en seguretat alimentària, acció climàtica i restauració d'ecosistemes, promovent major biodiversitat biològica i cobertura vegetal en les zones d'estudi. Els resultats mostren un impacte positiu en la salut del sòl, el desenvolupament de la vegetació i la macrofauna, amb un creixement notable d'arrels i absència de sòls degradats. La ramaderia regenerativa treballa en harmonia amb la naturalesa, millorant les condicions de vida i salut del bestiar.La ramaderia regenerativa es presenta com una eina clau per a enfrontar els desafiaments ambientals, socials i productius de la ramaderia, restaurant sòls i ecosistemes, revertint el mal causat per la sobrepastura i l'ús d'agroquímics en els models convencionals. Recupera la fertilitat del sòl, promou un cicle natural de regeneració i facilita la recuperació d'espècies natives de flora i fauna, augmentant la resistència de l'ecosistema enfront de pertorbacions externes.En relació a l'abundància d'espècies, es van quantificar 763 individus en total entre tots dos sistemes, distribuïts en 19 ordres taxonòmics, amb 630 individus en el model regeneratiu i 133 en el convencional. L'Índex de Shannon-*Wiener (H') sota el model regeneratiu va ser de 2,06, la qual cosa reflecteix una alta diversitat biològica i eficiència en la restauració i sostenibilitat a llarg termini.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• SOLER CAMPRECIÓS, JORDI: AVALUACIÓ DELS REQUERIMENTS REPRODUCTIUS I DEL CONTROL QUÍMIC DE L’AILANT (AILANTHUS ALTISSIMA), COM A ESPÈCIE INVASORA D’ESPAIS NATURALS
  
  Autor/a: SOLER CAMPRECIÓS, JORDI
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 25/09/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala Syngenta de l'EEABB. Edifici D4, Campus del Baix Llobregat de la UPC. C. Esteve Terradas 8, Castelldefels
  Director/a de tesi: IZQUIERDO FIGAROLA, JORDI
  Resum de tesi: Les plantes invasores, com l’Ailanthus altissima, tenen una gran capacitat d’expansió i establiment i causen danys a la biodiversitat dels espais naturals. És essencial conèixer bé els requeriments per a la germinació i quins són els millors mètodes i matèries actives per al seu control per poder elaborar estratègies d’erradicació efectives.Les llavors d’A. altissima posseeixen una alta dormició. Durant la revisió bibliogràfica no s’ha trobat prou informació sobre com trencar la latència de les llavors mitjançant mètodes químics. Alguns estudis han determinat que els règims de temperatures alternes afavoreixen la germinació d’algunes espècies. Tanmateix, aplicar temperatures alternes per determinar la temperatura base de les llavors dificulta l’estimació d’aquest paràmetre. No s’ha determinat mai la temperatura base de les llavors ni de les arrels d’ailant, i només existeixen alguns estudis relacionats amb el potencial hídric base de les llavors, però realitzats lluny de la nostra regió. Conèixer la temperatura base permet elaborar models predictius de germinació a partir de dades climàtiques. Ambdues tasques, temperatura base i models predictius, s’han inclòs en aquest estudi per desenvolupar eines que ajudin a planificar futures accions de gestió sobre aquesta planta invasora. Els resultats obtinguts amb diversos tractaments mostren una resposta baixa en el trencament de la latència, aconseguint-se la millor germinació mitjançant una estratificació freda a 10 °C durant 21 dies. La temperatura base de llavors i arrels estimada va ser molt similar (9,6 i 9 °C respectivament) i, sota condicions d’estrès hídric, tant la germinació de llavors com la brotació d’arrels van disminuir significativament.Per altra banda hem avaluat l’eficàcia d’herbicides comercials que estaven disponibles en el moment de realitzar la tesi. Es va avaluar l’eficàcia en diferents èpoques de l’any, herbicides i tècniques d’aplicació. Alguns herbicides van proporcionar un control molt bo, com el triclopir combinat amb 2,4-D i/o aminopiralid. La tècnica més efectiva va ser la injecció a la soca tallada a la tardor. Afegir que es va avaluar per primera vegada l’efecte de la matèria activa flazasulfuron sobre A. altissima amb resultats satisfactoris.Hem identificat per primera vegada a Catalunya l’àcar eriòfid Aculus taihagensis, una espècie que ja ha estat reportada en altres països com a possible agent de control biològic contra l’arbre.En conclusió, l’Ailanthus altissima pot ser erradicat si s’utilitzen els mètodes adequats, mentre que els models predictius ajuden els gestors a organitzar les erradicacions.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO: Estudio de eficiencia térmica de bloques de tierra (adobe), y propuesta de desarrollo de prototipo para clima frío. Caso de estudio altoandino Perú.
  
  Autor/a: CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de lectura: 13/10/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Téc.Sup.Arquit.Bcn)-Pl. Baja-Sala GradosAv. Diagonal, 649Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/xki-ujnw-hqvConnexión 15:30h
  Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE | GOMEZ SOBERON, MARIA CONSOLACION
  Resum de tesi: Les edificacions que utilitzen la terra com a component dels seus sistemes constructius representen entre el 30 i el 50% a nivell mundial, sent la major part d'aquestes estructures residencials i que es troben en zones rurals o en països en vies de desenvolupament sent una solució econòmica, sostenible i amb una excel·lent regulació higrotèrmica. No obstant això, presenta limitacions com ara una menor resistència mecànica i baixa durabilitat davant de la humitat. Per mitigar-les, de manera habitual es recorre a l'estabilització química (mitjançant calç o ciment), o mitjançant compressió, cosa que incrementa els costos de producció, l'energia incorporada i les emissions de CO2.Paral·lelament, la generació de diferents tipus de residus com ara de construcció i demolició, residus minerals o altres com els pneumàtics fora d'ús representen un greu problema ambiental. La incorporació d'aquests residus com a primeres matèries de segona generació en blocs de terra no cuits sorgeixen com a alternatives d'economia circular per millorar-ne les propietats sense additius o mitjans d'estabilització.Per això es planteja l'objectiu d'avaluar la viabilitat tècnica i la compatibilitat de la incorporació de diferents tipus d'àrids reciclats com ara ceràmics triturats (CCB), esteatita en pols (PSR) i de pneumàtics fora d'ús (CTW), mitjançant l'anàlisi dels seus efectes en les diferents propietats en blocs de terra sota criteris de fabricació tradicional, sense estabilitzants ni cocció.La metodologia experimental es va estructurar en tres etapes: En la primera es va desenvolupar la caracterització del sòl i dels diferents àrids. A la segona etapa es va desenvolupar la dosificació i fabricació definint els percentatges de reemplaçament i curat. I a la tercera etapa es va desenvolupar la campanya experimental avaluant sota assajos estandarditzats la densitat, porositat, expansió higroscòpica, resistència mecànica a compressió i flexió, mòdul elàstic, anàlisi termogravimètrica, assaigs tèrmics i assajos de durabilitat; assajos abordats en els articles que constitueixen aquesta tesi.Dels àrids reciclats estudiats es van assolir resultats que demostren la possibilitat del seu ús mitjançant la incorporació en matrius de terra sota estàndards normatius, representant alternatives de reducció de demanda energètica, reducció de costos de producció, millores de la capacitat aïllant per als casos de CCB i CTW, i en el cas del PSR es va presentar com un estabilitzador mineral la tèrmic per a l'absorció d'energia, presentant-se així com alternatives constructives per a climes freds, representant a més alternatives per a la gestió d'aquests residus.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• MA, ZHONGMIN: Flood Extent, Water Level, and Surface Water Storage Retrieval Using Spaceborne GNSS Reflectometry
  
  Autor/a: MA, ZHONGMIN
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 08/09/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK | ZHANG, SHUANGCHENG
  Resum de tesi: Les inundacions són un dels desastres naturals més freqüents i destructius a escala mundial. Amb la intensificació del canvi climàtic i les activitats humanes, la freqüència i severitat dels episodis d’inundació han augmentat significativament, fet que posa de manifest la necessitat de desenvolupar mètodes de monitorització amb alta resolució espaciotemporal i capacitat d’observació en qualsevol condició meteorològica.La reflectometria GNSS espacial (GNSS-R) és una tècnica emergent de teledetecció per microones que utilitza els senyals GNSS reflectits per la superfície terrestre per recuperar paràmetres geofísics a escala global. Gràcies a la seva capacitat d’observació contínua, cobertura global i baix cost, la GNSS-R presenta un gran potencial per a la monitorització d’inundacions. Tanmateix, encara existeixen limitacions relacionades amb l’ús d’una única constel·lació GNSS, la manca d’estimació quantitativa de la severitat de les inundacions i la baixa resolució espaciotemporal dels productes actuals.Aquesta tesi se centra en la recuperació de l’extensió d’inundació, el nivell de l’aigua i l’emmagatzematge d’aigua superficial mitjançant GNSS-R espacial. Les principals contribucions són les següents:(1) Es va analitzar la sensibilitat de les observacions GNSS-R multiconstel·lació als paràmetres de superfície. Els resultats mostren que els senyals reflectits de GPS, BeiDou i Galileo presenten sensibilitats similars a la humitat del sòl, mentre que la relació entre la reflectivitat superficial i la humitat del sòl és no lineal. També es va demostrar que els paràmetres de rugositat derivats de microones passives no poden representar adequadament els efectes de rugositat superficial a petita escala en GNSS-R.(2) Per superar la limitació dels mètodes basats en llindars, que només permeten una classificació binària inundat/no inundat, es va desenvolupar un model de recuperació de la fracció d’aigua superficial mitjançant la integració d’un algoritme de calibratge físic i dades de temperatura de brillantor en banda L. Aquest enfocament permet estimar quantitativament la intensitat de les inundacions.(3) Es va proposar un mètode innovador per recuperar el nivell de l’aigua combinant models digitals d’elevació d’alta resolució amb informació d’extensió d’inundació derivada de GNSS-R. El mètode permet estimar tant nivells d’inundació com variacions a llarg termini del nivell d’aigua en llacs i embassaments.(4) Es va desenvolupar un mètode per estimar l’emmagatzematge d’aigua superficial integrant dades topogràfiques i observacions GNSS-R. En comparació amb els mètodes tradicionals basats en gravimetria satel·litària, aquest enfocament proporciona estimacions directes de l’aigua superficial amb una resolució espaciotemporal potencialment superior.En conjunt, aquesta tesi amplia les capacitats de la GNSS-R espacial per a la monitorització d’inundacions, proporcionant noves metodologies per a l’estimació quantitativa de la dinàmica de les aigües superficials i contribuint al desenvolupament de sistemes avançats d’observació i gestió del risc d’inundacions.
  
• VILÀ INSA, MARC: Noncoherent detection and spatial cyclostationarity with massive arrays
  
  Autor/a: VILÀ INSA, MARC
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/09/2026
  Data de lectura: 07/10/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament ETSETB, Edifici B3, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: RIBA SAGARRA, JAUME
  Resum de tesi: Des de l'aparició de les tecnologies digitals de comunicació, els sistemes sense fils han depès del coneixement precís i regularment actualitzat del medi físic, anomenat informació de l'estat del canal (CSI). Aquest recurs ha jugat un paper central en el desplegament de les xarxes sense fils modernes, fent possible el creixement sense precedents en les velocitats de transmissió i la cobertura de dades que exigeix l'era de la informació actual. En els darrers temps, però, diversos casos d'ús emergents estan revelant escenaris pràctics en els quals l'adquisició d'una CSI fiable esdevé espectralment ineficient o fins i tot inviable. Se'n poden trobar exemples clars en l'internet industrial de les coses (IIoT), on la comunicació es realitza mitjançant petits paquets de dades i els requisits de latència superen les necessitats de cabal. Aquestes característiques semblen antagòniques a la detecció coherent basada en pilots, discrepància també present en sistemes amb alta mobilitat, caracteritzats per blocs de coherència molt curts. Això ha portat alguns autors a replantejar-se si els enfocaments coherents són les solucions més adequades per implementar aquestes aplicacions, previstes per als sistemes sense fils de nova generació.Aquest canvi en els desenvolupaments recents de la teoria de la comunicació ha revifat l'interès per enfocaments alternatius a la transmissió de dades sense fils; en particular, la detecció incoherent. Els sistemes que operen incoherentment són aquells que no necessiten CSI instantània i es basen en canvi en una descripció estadística de l'esvaniment i el soroll. És precisament en aquest context on s'emmarca la present tesi. Aquest treball contribueix al corpus de la comunicació incoherent explorant les limitacions fonamentals dels sistemes sense fils basats en agrupacions massives d'antenes. En particular, s'hi deriven les condicions necessàries i suficients per assolir una comunicació asimptòticament lliure d'errors augmentant la potència transmesa i el nombre d'antenes en recepció, que es relacionen amb terres d'error presents en la literatura. Aquests resultats s'obtenen a partir de principis bàsics de la teoria de la detecció, de tal manera que siguin interpretables i reveladors a l'hora d'investigar el disseny de codis.Posteriorment, la teoria desenvolupada s'aplica per delinear sistemes incoherents basats en l'energia que utilitzen agrupacions massives d'antenes per millorar la fiabilitat de la comunicació. Ens centrem especialment en un problema de detecció de tir únic i concebem una família de receptors subòptims basats en estadístics quadràtics de les dades. Aquestes tècniques s'utilitzen a continuació com a peces fonamentals d'un esquema de modulació per índex sobre multiplexatge per divisió ortogonal de freqüència (OFDM). La solució obtinguda mostra resultats prometedors, amb un rendiment proper a l'òptim en diversos escenaris i a un cost computacional molt inferior al del detector de màxima versemblança.Paral·lelament, estudiem la teoria espectral dels processos estocàstics periòdicament correlats, que apareixen de manera natural en alguns problemes incoherents sota esvaniment espacialment estacionari. Desenvolupem un tractament nou fonamentat en la representació de Karhunen-Loève dels processos cicloestacionaris i el relacionem amb enfocaments clàssics temps-freqüència sota un marc comú. Com a aplicació d'interès, utilitzem aquestes tècniques per establir límits essencials en una selecció de problemes de filtratge de Wiener des d'una perspectiva unificada. Finalment, fem servir aquest conjunt d'eines en l'anàlisi de problemes de detecció incoherent i per implementar receptors de baixa complexitat que aprofiten aproximacions espectrals de les dades.
  

URBANISME

• FREIRE SILVA, MARÍA JOSÉ: Trazando la ciudad más allá del damero. Estudio histórico-morfológico de las ciudadelas o nuevos barrios en la primera expansión urbana de Quito (1908 - 1942)
  
  Autor/a: FREIRE SILVA, MARÍA JOSÉ
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/07/2026
  Data de lectura: 28/09/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Téc.Sup.Arquit.Bcn)-Pl. Baja-Sala GradosAv. Diagonal, 649Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/uyr-iion-imtConnexión 15:30h
  Director/a de tesi: MARTI CASANOVAS, MIQUEL | PESOA MARCILLA, MELISA
  Resum de tesi: Entre el segle XIX i les primeres dècades del segle XX, les primeres manifestacions de la modernitat llatinoamericana van impulsar un procés d'expansió urbana que va transformar profundament l'estructura de moltes ciutats. Tot i que aquest fenomen s'ha estudiat àmpliament des d'una perspectiva sociocultural, l'anàlisi de les seves dimensions espacials i morfològiques ha rebut menys atenció, especialment en el cas de les ciutats andines. Aquest estudi examina el cas de Quito (Equador) amb l'objectiu d'analitzar com els primers projectes de subdivisió urbana, coneguts localment com a «ciudadelas» (ciutadelles), van contribuir a l'expansió de la ciutat durant la primera meitat del segle XX.La recerca es basa en una revisió sistemàtica d'arxius històrics i fonts de premsa relacionades amb aquests projectes de parcel·lació de terres. La informació recollida es va georeferenciar i analitzar en relació amb l'entorn físic (topografia i hidrografia) i les seves característiques preexistents (carreteres i edificis). A partir d'això, es va dur a terme una anàlisi morfològica de les plantilles urbanes i els seus components (carrers, illes, solars, edificis, espais i equipaments públics), tenint en compte la seva forma, dimensions i organització. Paral·lelament, es va examinar el material promocional d'aquests projectes mitjançant un estudi semiòtic del discurs promocional trobat a la premsa de l'època, amb l'objectiu d'identificar els actors i els imaginaris urbans associats a aquest procés d'expansió urbana.Els resultats mostren que les condicions geogràfiques de la vall andina on es va establir Quito van tenir una influència significativa en la distribució dels primers barris sorgits durant l'expansió de la ciutat, la qual cosa va comportar adaptacions específiques en els plànols viaris i en l'organització resultant de les parcel·les de terreny. A més, demostren que les ciutadelles van constituir una forma important de creixement urbà mitjançant el parcel·lament i la subdivisió de terres, la promoció de les quals es va fonamentar en imaginaris urbans associats a la modernitat, l'exclusivitat, la higiene i la proximitat al camp i a la natura. Aquests resultats ens ajuden a entendre com l'expansió urbana de Quito no va ser impulsada únicament per dinàmiques socials o econòmiques, sinó també per la interacció entre les condicions territorials, les estratègies d'urbanització i els discursos que legitimen les noves perifèries.La recerca proposa un enfocament metodològic que integra un estudi històric-morfològic mitjançant l'anàlisi espacial i l'examen dels discursos promocionals, i que ofereix eines replicables per a l'anàlisi comparativa dels processos d'expansió urbana en altres ciutats andines o llatinoamericanes que han experimentat una expansió en un territori similar amb característiques fragmentades.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• CARO ROCA, MARTÍ: Efficient Tailoring of AI-based Solutions for Safety-Critical Systems
  
  Autor/a: CARO ROCA, MARTÍ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 25/09/2026
  Director/a de tesi: ABELLA FERRER, JAIME
  Resum de tesi: El creixent rendiment de les plataformes de computació permet l’ús de Xarxes Neuronals Profundes (DNNs, de l’anglès) de dimensions més grans, capaces d’assolir la precisió requerida per aplicacions en temps real com la Detecció d’Objectes Basada en Càmeres (CBOD, de l’anglès) en Conducció Autònoma (AD, de l’anglès). Tot i que una elevada precisió d’inferència és essencial en Sistemes Encastats Crítics de Temps Real (CRTES, de l’anglès), l’amplada de banda de memòria i el consum energètic també són factors determinants, ja que limiten el rendiment assolible i condicionen el compliment dels requisits de l’aplicació. Per aquest motiu, alguns models DNN molt precisos han de ser optimitzats per operar sota aquestes restriccions.A més, les aplicacions d’automoció amb requisits de seguretat han de complir estàndards com l’ISO 26262, que exigeixen redundància diversa per al nivell més alt d’integritat (ASIL-D) amb l’objectiu de mitigar fallades de causa comuna, és a dir, fallades aleatòries del hardware que poden afectar de la mateixa manera a components redundants i podrien no ser detectats. La Redundància Modular Dual (DMR, de l’anglès), també coneguda com a "Dual-Core LockStep" (DCLS) en processadors, i la Redundància Modular Triple (TMR, de l’anglès), habitualment combinada amb algun tipus de diversitat, s’utilitzen àmpliament per proporcionar detecció i tolerància a fallades. Tanmateix, implementar de manera eficient la redundància diversa en tasques basades en DNNs relacionades amb la seguretat, com la detecció d’objectes, continua sent un repte obert, ja que aquestes aplicacions poden aprofitar redundància semàntica en lloc d’equivalència a nivell de bits.En aquesta tesi primer fem una avaluació a gran escala de diverses tècniques d’aproximació per optimitzar models DNN. En particular, ens centrem en models CBOD, fonamentals per detectar els objectes que envolten el vehicle. Analitzem de manera individual i conjunta tècniques com l’aritmètica de precisió reduïda, la computació aproximada i l’operació a baix voltatge, amb l’objectiu d’avaluar com es poden combinar per reduir significativament l’àrea, la latència i el consum energètic de sistemes d’IA. Així mateix, estudiem l’impacte de l’agrupament de pesos ("weight clustering") en diferents representacions aritmètiques, proporcionant informació útil per al desenvolupament d’acceleradors CBOD de baix consum amb un impacte mínim en la precisió.A continuació, dissenyem un esquema eficient de redundància diversa per a aplicacions d’IA basat en precisió reduïda. L’esquema proposat descarta determinats bits de les dades llegides per l’accelerador principal per generar una versió redundant més eficient. D’aquesta manera, permet mitigar fallades aleatòries de maquinari reduint simultàniament la latència, l’àrea i el consum energètic respecte a implementacions DCLS tradicionals, sense pèrdues apreciables de precisió.També proposem una segona tècnica de redundància diversa amb un cost similar al de les solucions de tipus DCLS, però amb una millora significativa de la precisió gràcies a la mitigació de les inexactituds dels models d’IA i sense requerir suport específic de hardware. Aquest esquema aplica transformacions sobre les dades d'entrada i utilitza algorismes de fusió per combinar les deteccions generades pels components redundants. A més, n’avaluem la capacitat per mitigar atacs adversaris, cosa que permet que un únic mecanisme afronti simultàniament fallades aleatòries de maquinari, inexactituds dels models DNN i atacs adversaris. Finalment, demostrem la seva generalització a altres models i tasques d’IA.En conjunt, aquesta tesi estudia tècniques d’aproximació per optimitzar models d’IA en CRTES i proposa dos esquemes avançats de redundància diversa: un orientat a l’eficiència energètica i un altre enfocat a millorar la precisió del sistema redundant amb un cost afegit mínim.
  
• GÜEMES PALAU, CARLOS: Performance Modeling of Computing Infrastructure Through Deep Learning
  
  Autor/a: GÜEMES PALAU, CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 30/09/2026
  Director/a de tesi: CABELLOS APARICIO, ALBERTO | BARLET ROS, PERE
  Resum de tesi: Els models de rendiment de xarxes d'ordinadors, els quals poden predir el rendiment esperat d’un conjunt de traces de trànsit en xarxes existents i hipotètiques, són una ferramenta fonamental per als administradors. Aquests models ajuden a operar xarxes en producció, i amb l'avaluació del disseny de xarxes per construir.Tradicionalment, el rendiment d'una xarxa s'avalua mitjançant l'ús de simuladors d'esdeveniments discrets (DES). Aquesta metodologia descriu xarxa detalladament, i captura com el seu estat evoluciona paquet a paquet. La seva completesa i precisió fan que els simuladors de DES siguin els preferits pels administradors de xarxes, però també els causa problemes en tractar amb xarxes més grans. Alternativament, el rendiment d'una xarxa pot ser estimat mitjançant l'ús de mètodes analítics, com la teoria de cues (QT) i el càlcul de xarxes (NC). Aquests mètodes generen prediccions amb un cost computacional bastant menor, però les seues limitacions condicionen la seua utilitat.Recentment, s'ha popularitzat l'ús de models d'aprenentatge profund (DL) per al modelatge de rendiment de xarxes. Una vegada entrenats, aquests models produeixen prediccions precises amb un baix cost computacional. Noves arquitectures de DL, com les xarxes neuronals gràfiques (GNNs), busquen millorar la qualitat de les prediccions i resoldre limitacions existents d’aquests models. No obstant això, actualment la majoria de models de DL tendeixen a rendir pitjor de l'esperat quan s'apliquen a xarxes en producció. Això és a causa que aquests models tendeixen a ser dissenyats, entrenats i avaluats amb dades simulades. D'una banda, el disseny d’aquests models poden dependre en observacions i supòsits sobre les dades simulades que després no corresponen en xarxes reals. D'altra banda, els simuladors, encara que generalment precises, continuen tenint un petit marge d'error que esbiaixa les prediccions dels models entrenats amb aquestes dades.A causa d'això, en esta tesi solucionem els desafiaments existents a l'hora de desplegar models de rendiment de xarxes de DL en xarxes en producció. Per a això, hem desplegat la nostra pròpia xarxa que usarem per a entrenar i avaluar els nostres models amb dades més afins a ells que es capturarien d'una xarxa real. Particularment, ens centrem en els següents tres factors que limiten l'efectivitat dels models de DL:1. Com modelar patrons de trànsit desconeguts: La majoria dels models de DL assumeixen que el trànsit en una xarxa pot ser descrita per una de diverses distribucions paramètriques conegudes. Així i tot, en la pràctica el comportament del trànsit sol ser més complex, ja que segueix una distribució possiblement desconeguda. En aquesta tesi proposem una nova manera de modelar les traces de trànsit mitjançant l'ús de tècniques de processament de senyals, sense necessitar suposar quina distribució els descriu millor i de forma compatible amb les arquitectures de DL existents.2. Com modelar situacions de trànsit dinàmic: La majoria dels models de DL ignoren com una xarxa i el seu trànsit poden evolucionar a mesura que passa el temps. En el seu lloc, solen assumir que les condicions del trànsit i la xarxa romanen immutables, i es limiten a predir el rendiment mitjà. Aquest supòsit impedeix als models a descriure correctament situacions complexes amb trànsit dinàmic. En aquesta tesi proposem un model basat una xarxa neuronal gràfica espai-temporal (STGNN), capaç de modelar eficientment i correctament el rendiment de la xarxa al llarg del temps.3. Abordant l'escassetat de dades reals: La raó principal de per què s'utilitzen dades simulades per a l'entrenament de models és l'escassetat de dades provinents de xarxes reals. En aquesta tesi proposem un nou procés d'entrenament que aprofita l’abundància de dades simulades per a complementar l'escassetat de dades reals, mentre al mateix temps es minimitza l'impacte que té el biaix del simulador sobre la qualitat de les precisions del model entrenat.
  
• LEYVA SANTES, NEIEL ISRAEL: High Performance Network-on-Chip Designs for Open Manycore Systems
  
  Autor/a: LEYVA SANTES, NEIEL ISRAEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 30/09/2026
  Director/a de tesi: ÁLVAREZ MARTÍ, LLUC | VALLEJO GUTIÉRREZ, ENRIQUE
  Resum de tesi: La transició de les arquitectures multicore a manycore és una conseqüència directa de les limitacions de l’escalat de freqüència i de la necessitat de sostenir el creixement del rendiment mitjançant el paral·lelisme. Com a resultat, els processadors moderns integren un nombre creixent de nuclis dins d’un únic xip, fet que incrementa significativament les exigències sobre els sistemes de comunicació i memòria en xip.Paral·lelament, arquitectures de conjunt d’instruccions obertes com RISC-V han permès l’aparició d’ecosistemes de maquinari obert, on plataformes de sistema complet poden dissenyar-se i explorar-se a nivell de Register-Transfer Level (RTL). Amb el temps, les plataformes manycore obertes han evolucionat des de dissenys educatius simples cap a infraestructures més completes i escalables, incorporant jerarquies de memòria coherents i interconnexions Network-on-Chip (NoC). Aquesta evolució les ha posicionat com a candidats prometedors no només per a la recerca arquitectònica reproduïble, sinó també com a bases realistes per al disseny i l’avaluació de futurs sistemes de computació d’alt rendiment. Tanmateix, assolir aquest nivell d’aplicabilitat requereix millores addicionals en escalabilitat i eficiència, particularment en els subsistemes de comunicació i memòria.En aquest context, aquesta tesi se centra a avançar la maduresa d’una plataforma manycore oberta per donar suport tant a la recerca arquitectònica com al desenvolupament de sistemes de computació d’alt rendiment. L’objectiu és proporcionar una infraestructura flexible i escalable que permeti una avaluació detallada a nivell RTL mentre continua essent representativa de càrregues de treball realistes d’HPC i dona suport al disseny del sistema. Per aconseguir-ho, la tesi se centra en la millora dels subsistemes de comunicació i memòria, ja que tenen un paper clau en la determinació de l’escalabilitat del sistema i del rendiment global. L’enfocament proposat combina contribucions metodològiques i arquitectòniques per reduir el cost d’avaluació, millorar el rendiment del sistema i ampliar la configurabilitat de la plataforma. La tesi està estructurada al voltant de tres contribucions principals.En primer lloc, presenta SynFull-RTL, una metodologia per avaluar dissenys NoC RTL utilitzant models de trànsit derivats del comportament real de les aplicacions. Aprofitant un mostreig ponderat per probabilitat de macrofases d’execució, aquest enfocament redueix significativament el temps de simulació mentre preserva la representativitat, aconseguint fins a una reducció de 40x en el temps per obtenir resultats.En segon lloc, la tesi introdueix OpenPiton4HPC, un conjunt d’extensions arquitectòniques que milloren l’amplada de banda de memòria, redueixen la latència de comunicació i incrementen la configurabilitat del sistema. Aquestes millores inclouen suport per a múltiples controladors de memòria, optimitzacions de NoC com router bypassing i enllaços més amples, i una jerarquia de memòria cau configurable, donant lloc a millores de rendiment de fins a 7.2x respecte a la configuració base.Finalment, la tesi proposa GS-NoC, un mecanisme hardware dissenyat per millorar l’eficiència de comunicació en patrons irregulars d’accés a memòria en càrregues de treball vectorials. Mitjançant la coalescència de sol·licituds de memòria en diferents nivells del sistema, GS-NoC redueix el nombre de paquets NoC en un 52% de mitjana respecte a la configuració Bypass i aconsegueix una acceleració mitjana geomètrica d’1.18x en comparació amb una configuració base de NoC.Totes les contribucions estan implementades a nivell RTL sintetitzable i validades mitjançant simulació cycle-accurate, assegurant una avaluació realista i aplicabilitat pràctica. En conjunt, aquest treball avança el disseny de plataformes manycore obertes, millorant-ne l’escalabilitat i l’efectivitat com a infraestructures de recerca i desenvolupament per a futurs sistemes de computació.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• CRUZ RANGEL, DAVID ANTONIO: Electrical-Current-based Physical Feature Extraction and Online Condition Assessment for Rotodynamic Systems Monitoring
  
  Autor/a: CRUZ RANGEL, DAVID ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/10/2026
  Director/a de tesi: OCAMPO MARTINEZ, CARLOS AUGUSTO | DÍAZ ROZO, JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral investiga l’ús de mesures de corrent elèctric com a eina d’observació no intrusiva per a sistemes industrials. El treball està motivat per la necessitat de solucions de monitoratge en línia, escalables i rendibles, capaces d’extreure informació significativa d’actius industrials sense instrumentació dedicada extensa. La tesi se centra en sistemes rotodinàmics i processos electromecànics no lineals, on fenòmens mecànics, hidràulics, elèctrics i de procés queden incorporats indirectament en els senyals de corrent.El monitoratge convencional de condició sol dependre de sensors dedicats, com acceleròmetres, transductors de pressió, cabalímetres, sensors acústics o sondes de temperatura. Tot i que proporcionen informació valuosa, el seu desplegament pot augmentar el cost, la complexitat, el manteniment i la intrusivitat, especialment quan cal monitorar nombrosos actius. En canvi, el corrent elèctric es pot adquirir de manera no intrusiva mitjançant sensors de pinça i està àmpliament disponible en sistemes accionats elèctricament.La hipòtesi central d’aquesta tesi és que els senyals de corrent contenen informació que va més enllà del consum energètic. Mitjançant l’acoblament electromecànic, variacions en càrrega mecànica, pertorbacions hidràuliques, règims d’operació, degradació i dinàmica de procés poden modificar la resposta elèctrica del sistema. Per tant, amb mètodes adequats de processament de senyal, extracció de característiques i avaluació de condició, les mesures de corrent es poden transformar en una modalitat pràctica d’observació en línia.La tesi s’organitza en quatre parts. La Part I introdueix la motivació, les preguntes de recerca i l’estat de l’art en Monitoratge No Intrusiu de Càrregues en línia (NILM) i monitoratge industrial basat en corrent, destacant limitacions relacionades amb interpretabilitat física, operació no estacionària, cost computacional, escalabilitat i desplegament en edge. La Part II desenvolupa metodologies per extreure, caracteritzar i identificar informació física a partir de mesures de corrent. Primer, es proposa un mètode d’anàlisi de signatura de corrent basat en PSD per a sistemes rotodinàmics de velocitat variable, que permet extreure indicadors de degradació sota condicions no estacionàries. Després, el marc s’estén a fenòmens hidràulics en bombes centrífugues mitjançant la combinació de magnitud de seqüència positiva i PSD normalitzada respecte a la freqüència rotacional per detectar cavitació. Finalment, es desenvolupa un marc no intrusiu per a sistemes electromecànics acoblats sota mesures elèctriques agregades, que permet identificar càrregues, activacions i estat de salut.La Part III integra les metodologies proposades en marcs de monitoratge en línia per al desplegament industrial. Es desenvolupa un enfocament d’avaluació de condició basat en signatura de corrent per a bombes d’aigua HVAC, demostrant la viabilitat de monitorar cavitació sota condicions reals. El marc final es desplega en una turbina hidroelèctrica industrial, on fenòmens elèctrics, mecànics i hidràulics es monitoren utilitzant només corrent trifàsic. Aquest desplegament demostra l’aplicabilitat pràctica dins d’una arquitectura de computació edge i sota restriccions realistes.En conjunt, aquesta tesi avança cap a un marc unificat, escalable i físicament interpretable de monitoratge industrial basat en corrent. Les metodologies desenvolupades mostren que el corrent elèctric pot anar més enllà del monitoratge energètic o la identificació de càrregues, actuant com a font d’informació sobre degradació mecànica, anomalies hidràuliques, dinàmica de processos i avaluació de condició. Aquests resultats donen suport a l’ús de senyals de corrent com a eina diagnòstica no intrusiva, especialment on els sensors tradicionals són costosos o difícils de mantenir.
  
• GEBELLÍ GUINJOAN, FERRAN: User-centred Explainable Human-Robot Interaction
  
  Autor/a: GEBELLÍ GUINJOAN, FERRAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 29/09/2026
  Director/a de tesi: ROS ESPINOZA, RAQUEL | LEMAIGNAN, SÉVERIN
  Resum de tesi: A mesura que els robots s’implementen cada vegada més en entorns humans quotidians, la capacitat d’explicar les seves accions i decisions als usuaris es torna essencial per generar confiança, fomentar la col·laboració i permetre una interacció efectiva. No obstant això, els enfocaments existents sobre l’explicabilitat en la interacció humà-robot sovint tracten els usuaris com un grup homogeni, negligint la diversitat de coneixements, estils cognitius i necessitats d’informació que caracteritza els desplegaments en el món real. Aquesta tesi investiga l’explicabilitat centrada en l’usuari en la interacció humà-robot a través d’una sèrie d’estudis longitudinals, en condicions reals, que abracen el cicle de vida complet del disseny, l’avaluació, la generació i la personalització d’explicacions. En primer lloc, s’ha desenvolupat i implementat una metodologia de disseny participatiu en un cas d’ús real en l’àmbit sanitari, demostrant que les expectatives i els requisits dels usuaris respecte a l’explicabilitat sorgeixen gradualment durant el desplegament in situ, i que la participació dels usuaris en les etapes inicials del disseny és crucial per incorporar una perspectiva centrada en l’usuari en l’explicabilitat. En segon lloc, hem explorat l’avaluació de l’explicabilitat, centrant-nos en un dels principals resultats desitjats de l’explicabilitat sobre els usuaris: millorar la comprensió que tenen sobre els robots amb els que interaccionen. Presentem una revisió sistemàtica de la literatura que identifica una variabilitat significativa en com la comprensibilitat es conceptualitza i es mesura en la interacció humà-robot, destacant la manca d’eines estandarditzades i d’evidència longitudinal en condicions reals. Aquesta revisió de la literatura també planteja una pregunta oberta sobre la relació entre les mesures de comprensibilitat objectiva i subjectiva. Per això, realitzem un estudi de camp de dos mesos que demostra que la comprensibilitat objectiva i subjectiva pot evolucionar de manera independent al llarg del temps: els usuaris poden reportar un augment en la comprensió percebuda mentre la comprensió real es manté baixa, subratllant la necessitat d’avaluar ambdues dimensions per separat. Finalment, aquesta tesi aborda la necessitat de generació d’explicacions centrada en l’usuari, fent ús de grans models del llenguatge. Primer introduïm un marc modular que orquestra explicadors de components especialitzats mapejats a subsistemes robòtics individuals, el qual produeix explicacions més precises i contextualitzades que els enfocaments monolítics. A partir d’això, i enllaçant amb els descobriments anteriors, es desenvolupa un marc de personalització que adapta el nivell de detall de les explicacions a cada usuari, fent un seguiment del coneixement adquirit de les explicacions rebudes anteriorment al llarg del temps. Un desplegament d’un mes en una oficina valida que les explicacions personalitzades es perceben com més adequadament detallades i es mantenen concises, tot i que els seus beneficis depenen de la criticitat del que s’explica i disminueixen durant períodes prolongats, potencialment a causa dels costos de predictibilitat i els efectes d’ancoratge. En conjunt, aquestes contribucions avancen en la comprensió de l’explicabilitat com una propietat dinàmica i dependent de l’usuari, i proporcionen mètodes concrets i evidència empírica per guiar el disseny i el desenvolupament d’interaccions humà-robot explicables en entorns del món real.
  
• PEÑA CAMPOS, JOHAN SEBASTIAN: Interpretable Decision Support Systems for Early Cancer Diagnosis and Personalized Treatment
  
  Autor/a: PEÑA CAMPOS, JOHAN SEBASTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 22/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 06/10/2026
  Director/a de tesi: OCAMPO MARTINEZ, CARLOS AUGUSTO | PATIÑO GUEVARA, DIEGO ALEJANDRO
  Resum de tesi: El càncer és una de les principals causes de mort al món, i els càncers gàstric i de pròstata metastàtic suposen una càrrega considerable, sobretot als països d'ingressos baixos i mitjans. Aquesta tesi desenvolupa sistemes de suport a la decisió (SSD) interpretables per a dues fases de l'atenció del càncer: el diagnòstic precoç i l'optimització del tractament personalitzat.La primera etapa aborda el diagnòstic precoç del càncer gàstric amb dades recollides rutinàriament del sistema de salut colombià (SGSSS). Una arquitectura d'aprenentatge profund combina xarxes bidireccionals de memòria a curt i llarg termini (LSTM) i atenció de múltiples caps per processar seqüències de codis diagnòstics i procediments de més de 4,9 milions de trajectòries de pacients, amb embeddings biomèdics en espanyol, submostreig intel·ligent i pèrdua focal (Focal Loss) per afrontar el desequilibri extrem de classes (5103:1). Després es reformula com una xarxa neuronal convolucional 2D (CNN-2D) més parsimoniosa amb característiques demogràfiques, adoptada com a model final per la seva interpretabilitat, parsimònia (~176 mil enfront de ~4,5 milions de paràmetres) i rendiment (AUC-ROC ≈ 0,835). La metodologia de projeccions obliqües no lineals sobre subespais (NObSP) s'estén a sistemes dinàmics per interpretar el model, descomponent les prediccions en components clínicament significatius (error de reconstrucció inferior al 5 %) i separant el senyal clínic genuí, un patró enriquit de símptomes gastrointestinals alts i un llindar d'edat coherent, dels factors de confusió geogràfics i d'utilització.La segona etapa aborda el tractament personalitzat del càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració (mCRPC) integrant la teoria de jocs evolutiva (TJE) i el control predictiu basat en models (MPC). Els models de competència de Lotka-Volterra capturen la selecció dependent de la freqüència entre poblacions cel·lulars fenotípicament diferents, i el MPC optimitza esquemes adaptatius tot equilibrant càrrega tumoral, resistència, toxicitat i parsimònia. Amb un sol agent (abiraterona), amplia la mediana del temps fins a la progressió (TTP) de 275 dies amb dosi màxima tolerada contínua (MTD) a 420 dies, una millora d'aproximadament el 50 % respecte a la MTD contínua, utilitzant al voltant d'un cinquè de la seva dosi acumulada, i supera les estratègies optimitzades estàticament (344 i 340 dies). Les formulacions amb dos agents (abiraterona i docetaxel) retarden el domini de la població resistent més enllà de 8.000 dies, al voltant d'un 50 % més que la millor teràpia adaptativa de referència de West et al., mentre que una estratègia de bloqueig redueix el còmput en més del 98 % respecte a recalcular a cada pas.El marc s'estén introduint la dinàmica del replicador, l'equació canònica de la TJE, com a model de predicció alternatiu, creant un desajust estructural amb la planta de Lotka-Volterra i conservant el controlador, la funció objectiu i els criteris de decisió. El controlador del replicador produeix dosificacions més suaus amb un sol agent i resultats clínics equivalents, i una intervenció mínima, una reducció del 81 % en l'exposició acumulada respecte al controlador de Lotka-Volterra equivalent, és suficient per a un control tumoral sostingut durant tot l'horitzó de simulació amb dos agents, amb un 94 % menys de còmput que aquest controlador. Aquesta millora sorgeix de l'elecció de modelatge, no d'una estratègia de control diferent.Ambdues etapes tracten la interpretabilitat com a requisit de disseny fonamental, operen amb recursos sanitaris limitats i estableixen marcs de validació cap a l'avaluació clínica, mostrant com els mètodes matemàtics i computacionals es poden aplicar a l'atenció del càncer per millorar els resultats dels pacients.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• FOOLADIMAHANI, SAGHAR: Assessment of fracture and fatigue behavior of cemented carbides by using small-scale artificial flaws
  
  Autor/a: FOOLADIMAHANI, SAGHAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/10/2026
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral investiga el comportament a fractura i fatiga dels carburs cimentats WC-Co mitjançant un enfocament determinista de tolerància al dany basat en defectes artificials controlats a petita escala. Aquests materials, coneguts com a metalls durs, s’empren en aplicacions exigents per la seva combinació de duresa, resistència i tenacitat. Tanmateix, la seva fiabilitat estructural es veu afectada per defectes induïts en servei, que actuen com a orígens de fallada sota càrregues monotòniques i cícliques. Els mètodes convencionals es basen en defectes naturals estocàstics o esquerdes llargues passants, fet que limita la reproductibilitat i la capacitat predictiva. Aquest treball aborda aquestes limitacions desenvolupant i validant un marc experimental basat en defectes artificials ben definits.La recerca es va dur a terme en quatre graus de WC-Co de gra fi amb continguts diferents de cobalt per aïllar la influència del lligant metàl·lic. Es van emprar tres estratègies. La indentació cònica va reproduir danys per contacte rom dominats per deformació irreversible i, a càrregues elevades, per esquerdament radial. La indentació Vickers va introduir fissures superficials per estudiar el creixement d’esquerdes per fatiga. L’ablació làser de nanosegons es va optimitzar per generar microcavitats i defectes de tipus entalla amb geometria controlada. Els seus efectes sobre la resistència residual, el comportament a fatiga, la propagació d’esquerdes i la tenacitat de fractura es van avaluar mitjançant assaigs mecànics, microscòpia, fractografia, inspecció d’esquerdes i anàlisi de mecànica de la fractura.Els resultats mostren que els defectes artificials controlats constitueixen una base robusta per avaluar la tolerància al dany. Sota càrrega monotònica, la resistència residual està governada per la severitat del defecte i la tenacitat intrínseca de fractura. En defectes de tipus empremta o microcavitat sense esquerdes preexistents, la reducció de resistència s’associa principalment amb la concentració geomètrica de tensions. Un cop iniciada la fissuració, la tenacitat de fractura esdevé dominant, provocant una degradació abrupta en graus amb baix contingut de lligant i una evolució més estable de les esquerdes en materials més tenaços. Sota càrrega cíclica, el lligant metàl·lic exerceix un doble paper. Sense esquerdes, un contingut més elevat de lligant incrementa la sensibilitat a la fatiga per la plasticitat cíclica localitzada, mentre que, en condicions prefissurades, millora la resistència a la propagació subcrítica mitjançant l’apantallament de la punta de l’esquerda i la dissipació d’energia.Una part de la tesi aborda l’ablació làser per determinar la tenacitat de fractura. Les microcavitats induïdes per làser, combinades amb fractografia quantitativa, van produir valors de tenacitat concordants amb els obtinguts mitjançant mètodes consolidats. Les entalles superficials generades per làser van actuar com a geometries controlades d’iniciació d’esquerda, oferint una alternativa pràctica als procediments tradicionals de prefissuració. Aquests defectes són eficaços tant per estudiar la tolerància al dany com per fer una caracterització fiable mitjançant mecànica de la fractura.En conjunt, aquesta tesi estableix un marc rigorós per investigar la fractura i la fatiga en carburs cimentats WC-Co mitjançant l’enginyeria de defectes de petita escala. La metodologia distingeix els efectes de la microestructura, l’estat de dany i les característiques del defecte; aclareix el paper del lligant sota diverses càrregues; i valida els defectes induïts per indentació i làser per avaluar la resistència, la fatiga, la propagació d’esquerdes i la tenacitat de fractura. Aquestes troballes aporten una base pràctica per avaluar la fiabilitat i dissenyar metalls durs més resistents al dany en servei.
  
• RAZAVI, SEYED ALI: 3D-printed alumina and zirconia ceramic-based monoliths for catalytic applications
  
  Autor/a: RAZAVI, SEYED ALI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 23/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 07/10/2026
  Director/a de tesi: FARGAS RIBAS, GEMMA | MORALES COMAS, MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda la fabricació de catalitzadors ceràmics estructurats mitjançant fabricació additiva, centrant-se en l’escriptura directa de tintes (Direct Ink Writing, DIW). L’objectiu és integrar disseny geomètric, fase activa, control microestructural i sostenibilitat en sistemes catalítics monolítics. Les rutes convencionals requereixen el conformat independent del suport i etapes posteriors de recobriment o impregnació, fet que limita el disseny i la reproductibilitat i augmenta el temps de processament. Per superar aquestes limitacions, es desenvolupen catalitzadors monolítics de cobalt i níquel per produir hidrogen mitjançant reformació amb vapor d’etanol i metà sintètic mitjançant metanació de CO₂.La recerca va emprar zircònia estabilitzada amb un 3 mol% d’ítria (YDZ) i gamma-alúmina (γ-Al₂O₃). Es van avaluar quatre estratègies. La primera va combinar DIW i recobriment per immersió per obtenir suports de YDZ amb una capa de Co/YDZ. La segona i la tercera van incorporar directament precursors de cobalt o níquel a hidrogels imprimibles de YDZ o γ-Al₂O₃, integrant el conformat, la fase activa i el tractament tèrmic en una sola ruta. La quarta va abordar la circularitat mitjançant el reciclatge de catalitzadors Co/YDZ esgotats per a la seva refabricació per DIW.Els resultats demostren que les arquitectures impreses en 3D són adequades per a aplicacions catalítiques. En l’estratègia de dues etapes, la densificació del suport va controlar la redistribució de la fase activa i la integritat mecànica. El suport més porós, sinteritzat a 1300 °C, va proporcionar una superfície efectiva més gran, però va afavorir la difusió del cobalt cap a l’interior. En canvi, el suport més dens, sinteritzat a 1450 °C, va retenir una capa superficial coherent de Co/YDZ d’aproximadament 9 ± 2 µm, amb una elevada fiabilitat interfacial i un millor comportament en la reformació amb vapor d’etanol.En la ruta d’una sola etapa, la incorporació directa de precursors metàl·lics va generar superfícies actives i va simplificar la fabricació. En el sistema Co/YDZ, els monòlits rectilinis impresos amb un 50 % d’infill van mostrar bona reologia i imprimibilitat. Entre les formulacions amb 3,0, 5,0 i 7,0 % en pes de Co, el monòlit amb un 5,0 % va presentar el millor equilibri entre imprimibilitat i integritat estructural, amb conversió completa de l’etanol i el rendiment més alt en H₂. Aquesta estratègia es va transferir al sistema Ni/γ-Al₂O₃ amb geometries woodpile per a la metanació de CO₂. La reducció de la temperatura de 600 a 450 °C va limitar el creixement de partícula i va produir nanopartícules de Ni d’aproximadament 8 nm amb més dispersió. El catalitzador 5.0-Ni-450 va assolir selectivitats a metà pròximes al 99 % i una estabilitat excel·lent.La sostenibilitat es va avaluar mitjançant reciclatge directe. Els catalitzadors Co/YDZ esgotats es van recuperar per mòlta i tamisat per sota de 125 µm, cosa que va permetre formular tintes reciclades. Aquestes van mostrar una millor estabilitat de forma i una extrusió més senzilla que les tintes verges. Mentre que els monòlits verges presentaven una elevada macroporositat interna per la descomposició del precursor, els reciclats van mostrar una microestructura filamentària més homogènia i una integritat estructural superior, preservant les característiques catalítiques nanomètriques i la conversió d’etanol. El monòlit reciclat amb un 7 % en pes de Co va augmentar el rendiment en H₂ del 48 % al 71 % respecte del seu equivalent verge.En conjunt, aquesta tesi estableix un marc experimental per fabricar catalitzadors mitjançant DIW. La metodologia distingeix els efectes del disseny macrogeomètric i la microestructura local, clarifica el paper dels paràmetres tèrmics i la càrrega de fase activa, i demostra la validesa de la impressió en una sola etapa i del reciclatge directe. El treball estableix les bases per desenvolupar catalitzadors monolítics industrials sostenibles, circulars i adaptables.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• OBRADOR REY, SERGI: Physics-based state estimation algorithms for battery management systems
  
  Autor/a: OBRADOR REY, SERGI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/10/2026
  Director/a de tesi: TRILLA ROMERO, LLUÍS | CANALS CASALS, LLUC
  Resum de tesi: Per assolir una veritable sostenibilitat, especialment en el sector de la mobilitat elèctrica, cal frenar la tendència de sobredimensionar les bateries i de migrar les capacitats computacionals dels sistemes de gestió cap a entorns basats en el núvol. Aquestes pràctiques incrementen significativament els recursos necessaris per produir i operar aquests sistemes, comprometent l'alineament amb els principis d'ecodisseny als quals aquestes tecnologies s'haurien d'adherir. La solució passa per maximitzar la vida útil i l'eficiència dels recursos ja existentsEl primer pas per aconseguir un millor control requereix millorar els algorismes d'estimació d'estat de les cel·les dins la bateria. Per tant, el concepte central d'aquesta tesi consisteix a dotar el sistema de gestió d'una capacitat basada directament en la física i l'electroquímica de les bateries. En lloc d'estimar l'estat a partir de dades empíriques processades externament, es proposa traslladar models físics avançats a l'electrònica integrada de la mateixa bateria. Això permet que el sistema comprengui, prevegi i s'adapti a la dinàmica interna i a l'envelliment de les cel·les en temps real i amb la precisió.Aquest enfocament aconsegueix un control operatiu autònom que prevé la degradació prematura des de dins. En definitiva, la recerca duta a terme en aquesta tesi demostra que portar el coneixement electroquímic directament a l'electrònica integrada de la bateria és el pas necessari per convertir aquests sistemes en actius energètics més duradors, eficients i més alineats amb els principis d'ecoeficiència.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• GARCÍA HERNANDO, GABRIEL: Development of an advisory system for the administration of anaesthetics and analgesics
  
  Autor/a: GARCÍA HERNANDO, GABRIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/10/2026
  Director/a de tesi: VALLVERDU FERRER, MARIA MONTSERRAT | GONZÁLEZ PIJUAN, CARMEN
  Resum de tesi: La tecnologia actual proporciona índexs valuosos de l’estat hipnòtic i, tot i que els efectes adversos de l’anestèsia han disminuït significativament, persisteixen reptes importants. Distingir entre agents anestèsics diferents i predir i detectar de forma fiable la nocicepció intraoperatòria a partir de senyals fisiològiques permetria avançar cap a una atenció més personalitzada.L’electroencefalografia (EEG) i la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV), derivada dels intervals RR, aporten informació complementària sobre les respostes cerebrals i autonòmiques als fàrmacs anestèsics i als estímuls nociceptius. Tanmateix, la parametrització òptima de descriptors no lineals, com el retard temporal, la codificació simbòlica, la banda de freqüència i la representació del senyal analític, no ha estat explorada en el context de la discriminació de fàrmacs i l’avaluació de la nocicepció.Aquesta tesi persegueix dos objectius: primer, discriminar entre tres estats farmacològics, sense fàrmac (ND), propofol (P) i remifentanil (R), mitjançant dinàmica simbòlica basada en EEG i anàlisi de diagrames de Poincaré; i segon, predir i detectar la nocicepció intraoperatòria, definida com la resposta de moviment davant un estímul nociu, utilitzant anàlisi de Poincaré de senyals EEG i RR.Es van analitzar un total de 599 pacients sota anestèsia general. Per a la discriminació de fàrmacs, 84 pacients van complir els criteris d’estabilitat (28 ND, 28 P, 28 R). Per a l’anàlisi de nocicepció, 163 pacients van aportar 329 instàncies d’estímul (159 responents amb moviment, 170 sense moviment). A nivell de pacient, 55 van ser responents, 72 no responents i 36 van mostrar respostes mixtes.Els senyals EEG es van descompondre en set bandes de freqüència. Per a cada banda, es van derivar tres representacions mitjançant la transformada de Hilbert: amplitud, envolupant i fase. Per a la dinàmica simbòlica també es va calcular la primera derivada. Els descriptors de Poincaré i les característiques simbòliques es van extreure en totes les bandes i representacions, conformant un espai de característiques multidimensional aplicat en ambdós anàlisis.Els paràmetres de la dinàmica simbòlica (nombre de símbols, longitud de paraula, factor de quantificació i freqüència de mostreig) es van optimitzar. En l’anàlisi de Poincaré, el retard temporal es va avaluar en descriptors tradicionals, segmentats (SPPA) i basats en asimetria, aplicats a totes les representacions de l’EEG i a finestres de RR de 30 a 60 s. La no linealitat es va validar mitjançant dades surrogades. També es van avaluar descriptors lineals d’EEG i HRV. Es va utilitzar anàlisi discriminant quadràtica amb validació creuada leave-one-out. En tots els casos, la combinació de característiques entre modalitats i representacions va superar els enfocaments individuals.En la discriminació de fàrmacs, la dinàmica simbòlica va assolir el millor rendiment (AUC = 0,952 ND vs P; 0,919 P vs R; 0,837 ND vs R). Els descriptors de Poincaré van aportar resultats complementaris: els tradicionals van ser òptims per a ND vs P (AUC = 0,836; F1 = 84,2%) i ND vs R (AUC = 0,835; F1 = 84,7%), mentre que els basats en asimetria van destacar en P vs R (AUC = 0,893; F1 = 90,0%).En nocicepció, la millor predicció del moviment es va obtenir amb descriptors SPPA de la sèrie RR en una finestra de 30 s (AUC = 0,691; F1 = 68,3%), mentre que la detecció amb descriptors tradicionals de Poincaré de l’EEG (AUC = 0,700; F1 = 72,9%).En conjunt, l’anàlisi de senyals EEG i RR, combinada amb una optimització de paràmetres, permet una discriminació robusta de fàrmacs i una avaluació significativa de la nocicepció a partir d’un únic canal EEG frontal. Tot i que el rendiment en nocicepció va ser moderat, reflectint la complexitat de predir respostes sota anestèsia, el benefici de combinar múltiples modalitats i representacions recolza el seu ús en sistemes avançats de monitorització anestèsica personalitzada.
  
• NAVARRO PONS, MARC: Smart materials and resonant microelectromechanical systems for bioelectronic microdevices and electroceuticals
  
  Autor/a: NAVARRO PONS, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/10/2026
  Director/a de tesi: MURILLO RODRÍGUEZ, GONZALO
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el disseny, fabricació, caracterització i avaluació biològica de dues plataformes piezoelèctriques complementàries per a estimulació elèctrica cel·lular sense fils per ultrasons: resonadors MEMS basats en nitrur d'alumini (AlN) (Part I) i bastides de nanofibres i micropartícules de fibroïna de seda electrofilada (Part II). La pregunta central és si els microdispositius piezoelèctrics actuats per ultrasons poden generar camps elèctrics extracel·lulars de magnitud i confinament espacial suficients per provocar respostes cel·lulars mesurables a intensitats dins dels rangs acceptats d’ultrasons diagnòstics.La plataforma d'AlN empra resonadors de membrana circular encastada (~90 µm de diàmetre) fabricats sobre substrats SOI amb elèctrodes de Pt. Un total de 24 resonadors s’integren en una matriu de 3x8 en un xip d'1x1 cm, cadascun enrutat al seu parell d'elèctrodes d'estimulació. Els dispositius ressonen a ~3,27 MHz en aire (Q = 199) i a ~1.62 MHz sota immersió en aigua per una cara (Q = 13). La capa d'AlN presenta d33,f = 1.4 pm/V, e31,f = -0.34 C/m2 i εr = 10.64, mesurats per DBLI amb correcció de subjecció al substrat. L'espectroscòpia d'impedància va revelar baix acoblament (k2eff ≈ 0.5%) i una capacitància paràsita dominant de les pistes d'enrutament (Cpar ≈ 8.5 pF), requirint sostracció polinòmica per a l'extracció de paràmetres BVD. La sensibilitat acústica a 1 MHz va ser d'11.2 mV/MPa, lineal en el rang de 0.1 a 2.0 W/cm2. Un model COMSOL calibrat va predir camps elèctrics per sobre del camp reportat per a respostes de Ca2+ per activació de VGCC en cèl·lules de tipus osteoblàstic a 0.3 W/cm2.La validació biològica amb ·lules Saos-2 va establir una finestra operativa controlable: la viabilitat va superar el 95% a 0.1 i 0.5 W/cm2, caient a ~10% a 1.0 W/cm2. Aquesta transició abrupta és consistent amb una activació electromecànica mediada pel dispositiu més que amb la intensitat acústica sola. La imatge de calci a 0.3 W/cm2 va mostrar que 20 de 34 cèl·lules (59%) sobre elèctrodes van exhibir transitoris de calci, enfront de ~12% fora. Fins on sabem, és el primer microdispositiu ressonant d'AlN a escala cel·lular per a estimulació elèctrica cel·lular sense fils directa sense circuiteria externa de rectificació o amplificació.La fibroïna de seda intercanvia la precisió espacial i el control remot per una biodegradabilitat completa i excitació piezoelèctrica distribuïda. L’'electrofilat des de solucions aquoses de fibroïna de seda (21% en pes) va produir malles de nanofibres aleatòries i alineades. La immersió en metanol es va seleccionar entre tres mètodes de cristal·lització pel seu alt contingut en làmines β (~37-38% per FTIR, enfront de ~27% en les fibres sense tractar), morfologia de fibra preservada i reproductibilitat La cristal·lització va augmentar rigidesa i resistència (E = 179 MPa, UTS = 6.1 MPa per a malles aleatòries; E = 206 MPa, UTS = 11.1 MPa per a malles alineades). i el coeficient piezoelèctric 3.3 vegades, de d33 = 2.2 a d33 = 7.3 pC/N, , confirmant els dominis β com a origen de la resposta piezoelèctrica. Les pel·lícules cristal·litzades es van convertir en micropartícules de 130x130 µm mitjançant microtall en silici a DTU Health Tech, preservant l'arquitectura de nanofibres.La validació biològica va demostrar citocompatibilitat amb HaCaT, NHDF i Saos-2 (viabilitat >90%), proliferació comparables a controls de vidre, diferenciació CK10 (~80%, comparable al vidre) i adhesió i viabilitat en el format de micropartícula.Les plataformes són complementàries: els resonadors d'AlN ofereixen estimulació controlada i individualment adreçable amb freqüència, intensitat, precisió espacial i compatibilitat CMOS definides; la fibroïna de seda ofereix una bastida biodegradable amb excitació piezoelèctrica distribuïda i format micropartícula per a integració tissular, on biodegradabilitat i funció de bastida prevalen sobre la precisió elèctrica.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• BAJIC, PETAR: Assessment of structural performance of fibre-reinforced concrete under chloride-induced corrosion
  
  Autor/a: BAJIC, PETAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/10/2026
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | TOSIC, NIKOLA
  Resum de tesi: La corrosió induïda per clorurs és un dels principals factors que contribueixen a la degradació dels productes d'acer estandarditzats aprovats per al reforç de structures de formigó. Concretament, els clorurs, si són presents en concentracions suficients, degraden la capa d'òxid protectora que es forma al voltant dels productes d'acer en entorns alcalins. En la reacció electroquímica resultant, el diàmetre de les barres d'armadura es redueix i, en conseqüència, se'n veu afectada la seva prestació estructural (en termes de capacitat de càrrega i ductilitat).S'ha demostrat àmpliament que les fissuracions, una característica inherent del formigó armat, afecten negativament la durabilitat i, per extensió, el rendiment estructural global. En canvi, es reconeix que l'addició de fibres a una matriu de formigó millora el comportament post-fissuració en controlar eficaçment — sempre que el tipus i la quantitat de fibres siguin adequats — la propagació de les fissures. En conseqüència, investigar fins a quin punt el reforç amb fibres pot mitigar la degradació de la durabilitat és una qüestió important que mereix més recerca, amb la finalitat de fer recomanacions per a la seva futura incorporació als codis de disseny i a les directrius.Amb l'objectiu d'avaluar el comportament estructural de diferents tipus de formigó (amb i sense l'ús de fibres en combinació amb barres d'armadura tradicionals), en aquest estudi es va dur a terme un programa experimental exhaustiu. Es van considerar tres tipus de formigó: formigó armat convencional (RC) i dues variants de formigó armat amb fibres d'acer (RR-FRC). Concretament, formigó armat amb barres d'acer i fibres (RR-SFRC) i formigó armat amb barres d'acer i fibres de polipropilè (RR-PPFRC). Es van dur a terme proves tenint en compte: tres condicions de càrrega diferents (descàrrega, descàrrega i elements sotmesos a càrregues de flexió sostingudes), dos estats de fisuració (amb/sense fisures) i dues condicions d'exposició (no exposat i exposat a clorurs). La investigació es va dur a terme tant en provetes a petita escala com en provetes amb dimensions representatives d'estructures reals.Els resultats mostren cinètiques de corrosió comparables en tots els tipus de formigó considerats, caracteritzats per períodes similars per a l'inici i la propagació de la corrosió. No obstant això, tot i que el tipus de fibres va resultar ser un paràmetre invariant en relació amb les cinètiques de corrosió, els elements RR-FRC van presentar un comportament estructural superior en comparació amb els fabricats amb formigó armat (RC) tradicional. Cal destacar que, en certs casos, el comportament mecànic dels elements de RR-FRC corroïts també va superar el dels elements de control de formigó armat (RC) no corroïts. A més, els elements de RR-FRC van demostrar un comportament superior sota càrregues sostingudes a llarg termini, mostrant la capacitat de recuperar una part significativa de la seva deformació en desgravar-los.Aquest conjunt de resultats contribueix a la – força limitada – bibliografia sobre la durabilitat del formigó armat amb fibres, i en particular sobre la corrosió en entorns amb clorurs. Després d'una anàlisi conjunta exhaustiva, aquests resultats permetran la formulació de recomanacions de disseny per a elements de formigó amb armadura híbrida que comprèn fibres i barres d'acer.
  
• ESCOBAR ESCOBAR, KEVIN ISAAC: Strengthening of existing reinforced concrete structures with textile reinforced mortars
  
  Autor/a: ESCOBAR ESCOBAR, KEVIN ISAAC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/10/2026
  Director/a de tesi: OLLER IBARS, EVA MARIA | MURCIA DELSO, JUAN
  Resum de tesi: L'envelliment de les infraestructures de formigó armat (HA) ha impulsat el desenvolupament de mètodes eficients de reparació i reforç per prolongar-ne la vida útil. Els sistemes de polímers reforçats amb fibres (FRP) han estat àmpliament utilitzats gràcies a la seva elevada resistència i lleugeresa; tanmateix, les seves limitacions pel que fa a la resistència al foc, la compatibilitat amb el substrat i les condicions d'aplicació han motivat el desenvolupament de solucions alternatives. Entre aquestes destaca el morter reforçat amb tèxtils (TRM), també conegut com a matriu cimentosa reforçada amb teixit (FRCM), format per una malla oberta de fibres d'alta resistència embeguda en una matriu inorgànica.Aquesta tesi investiga l'ús del TRM per al reforç i la rehabilitació d'estructures de HA, des de la caracterització mecànica fins a la seva aplicació en elements estructurals, incloent-hi elements afectats per corrosió. La recerca contribueix a la comprensió del comportament a tracció i adherència dels sistemes TRM, així com a cobrir buits de coneixement relacionats amb l'ús de combinacions alternatives de tèxtil i morter i amb l'aplicació del TRM per a la reparació i el reforç d'elements de formigó armat deteriorats per corrosió.Durant la caracterització mecànica es van dur a terme assajos de tracció i adherència en sistemes TRM de carboni, basalt i cànem amb morters de ciment Portland (OPC), OPC amb fibres sintètiques, OPC amb fibres de vidre i ciment sulfoaluminat de calci (CSAC). Mitjançant la correlació digital d'imatges (DIC) es van analitzar la fissuració, les deformacions i els mecanismes de fallada. Els resultats van mostrar que el tèxtil, la quantia de reforç i el morter influeixen significativament en el comportament a tracció i adherència. Els sistemes de carboni i basalt amb CSAC van assolir prestacions a tracció comparables a les de l'OPC, mentre que l'adherència depenia del tèxtil. A més, es va desenvolupar un model d'adherència trilineal capaç de reproduir la resposta força-lliscament i d'identificar una longitud òptima d'adherència. Els TRM de cànem van assolir el millor comportament amb un 1 % de reforç i morter OPC (845 MPa i un 2,1 % de deformació última). El mode de fallada predominant va ser el despreniment matriu-tèxtil, amb longituds efectives d'adherència entre 109 i 125 mm.Posteriorment, el TRM es va aplicar al reforç a flexió de bigues de HA. Els assajos de flexió en tres punts realitzats sobre bigues reforçades amb TRM de carboni i cànem, incloent-hi una configuració amb ancoratges tipus *spike*, van mostrar que el mode de fallada dominant era l'aixafament del formigó, acompanyat d'un despreniment parcial del TRM. Els resultats experimentals i les anàlisis numèriques mitjançant elements finits van evidenciar que el comportament a flexió depèn en gran mesura de la qualitat de l'adherència i de la relació entre l'àrea de l'armadura interna d'acer i la del reforç extern de TRM.La recerca va ampliar l'aplicació del TRM al reforç de lloses de HA afectades per corrosió. Quatre lloses es van sotmetre a corrosió accelerada fins a assolir una pèrdua de massa objectiu del 8 % a les armadures longitudinals. Dues d'aquestes es van reparar i reforçar posteriorment amb dues capes de TRM de carboni utilitzant morter amb fibres curtes de vidre i ancoratges tipus *spike* en dues configuracions diferents. Els assajos de flexió van mostrar increments de la càrrega màxima d'entre el 32 % i el 39 % respecte de les lloses corroïdes sense reforç. Ambdues configuracions d'ancoratges van permetre arribar a la ruptura del tèxtil. Les anàlisis paramètriques mitjançant elements finits van confirmar l'eficàcia del sistema per a diferents nivells de corrosió i diversos nombres de capes de TRM. En conjunt, els resultats mostren que el TRM constitueix una solució prometedora per al reforç i la rehabilitació d'estructures de formigó armat, tant sanes com afectades per corrosió.
  
• NORIEGA BARRUETO, RENZO: Degradación de elementos de hormigón bajo el efecto de cargas cíclicas y de corrosión
  
  Autor/a: NORIEGA BARRUETO, RENZO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 06/10/2026
  Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | DUARTE GÓMEZ, NOEMÍ
  Resum de tesi: Les estructures de formigó armat i pretensat existents estan sotmeses a processos de deteriorament que poden modificar de manera significativa la seva capacitat resistent i la seva rigidesa al llarg del temps. Entre els mecanismes més rellevants destaquen les càrregues cícliques associades a terratrèmols i els processos de corrosió que afecten les armadures, la interacció dels quals pot comprometre el comportament estructural, especialment sota condicions properes al col·lapse.La present tesi té com a objectiu analitzar la degradació d'elements de formigó armat i pretensat sotmesos a càrregues cícliques i a corrosió, combinant enfocaments teòrics, experimentals i numèrics. En relació amb les càrregues cícliques, es proposa una metodologia per a la generació de protocols de càrrega representatius de terratrèmols de curta i llarga durada, basada en anàlisis dinàmiques incrementals (IDA) fins al col·lapse. Aquests protocols són posteriorment validats mitjançant una campanya experimental en columnes de formigó armat, la qual cosa permet analitzar la influència del nombre de cicles, la seva amplitud i la durada de l'esdeveniment sísmic en la degradació de la rigidesa i la resistència.En paral·lel, es desenvolupa una campanya experimental orientada a l'estudi de la corrosió en cordons de pretensat. Es realitzen assajos de tracció en cordons corroïts naturalment, fet que permet proposar models simplificats per estimar la pèrdua de resistència i la deformació última en funció del nivell de corrosió. Així mateix, s'estudia la degradació de l'adherència mitjançant assajos d'extracció (pull-out), tant monotònics com cíclics, en espècimens amb corrosió induïda, analitzant l'efecte del dany previ del formigó i els mecanismes de fallada associats.A partir dels resultats experimentals, s'implementen models de degradació en anàlisis numèriques, avaluant la seva capacitat per reproduir la resposta estructural tant a nivell d'element com de sistema. Com a cas d'aplicació, s'analitza una estructura de pont amb bigues pretensades i columnes de formigó armat, considerant diferents nivells de corrosió i sol·licitacions estàtiques i dinàmiques.Els resultats obtinguts mostren que la degradació per càrregues cícliques està governada principalment per l'amplitud i el nombre de cicles inelàstics, i són els terratrèmols de llarga durada els que indueixen majors nivells de dany a causa de l'acumulació d'energia histerètica. D'altra banda, la corrosió produeix reduccions significatives en la capacitat resistent, i pot generar mecanismes de fallada fràgils, especialment en elements pretensats. A nivell de sistema, s'observa que la redistribució d'esforços pot mitigar parcialment la degradació localitzada, encara que incrementa la sensibilitat global davant del deteriorament progressiu.En conjunt, la investigació posa de manifest la necessitat de considerar explícitament tant la història de càrrega cíclica com el nivell de corrosió en l'avaluació del comportament estructural i en l'estimació de la capacitat residual, aportant eines experimentals i analítiques que contribueixen a una millor comprensió dels mecanismes de degradació en estructures de formigó.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• MOGHADAMFAR, TANAZ: Advanced membrane modification strategies to improve the ion selectivity of nanofiltration membranes for developing circular processing of brackish water
  
  Autor/a: MOGHADAMFAR, TANAZ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 22/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 06/10/2026
  Director/a de tesi: REIG I AMAT, MÒNICA | DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER
  Resum de tesi: El tractament de l’aigua és un repte global a causa de l’escassetat hídrica i és essencial per impulsar l’economia circular i els objectius del Pacte Verd Europeu. A més de reutilitzar l’aigua, les tecnologies de tractament permeten recuperar recursos valuosos, com ara matèries primeres crítiques presents en corrents d’aigua i aigües residuals. En aquest context, la tecnologia de membranes destaca per la seva eficiència energètica i la seva elevada selectivitat. Entre aquests processos, la nanofiltració (NF) és una tecnologia prometedora per al tractament d’aigües i la separació selectiva d’ions. Tanmateix, les membranes convencionals de NF encara presenten limitacions pel que fa a la selectivitat, l’embrutiment i el control del transport d’ions, especialment en la separació d’ions monovalents i divalents.Aquesta tesi desenvolupa membranes avançades de NF mitjançant modificació superficial i fabricació de membranes nanocompostes amb l’objectiu de millorar la selectivitat, la permeabilitat i l’estabilitat. L’estratègia principal es basa en la tècnica d’assemblatge capa a capa (Layer-by-Layer, LBL) utilitzant els sistemes PDADMAC/PSS i PAH/PSS. Es va estudiar la influència del tipus i la concentració de polielectròlit i del nombre de bicapes (1,5–6,5) sobre membranes de poliamida i de polietersulfona sulfonada. La caracterització es va dur a terme mitjançant microscòpia electrònica d’emissió de camp, microscòpia de força atòmica, espectroscòpia FTIR, imatge Raman, el·lipsometria, mesures d’angle de contacte i anàlisi quimiomètrica, per relacionar l’estructura de la membrana amb el seu rendiment.La modificació mitjançant LBL va millorar significativament la selectivitat i les propietats de transport. Les membranes de poliamida van assolir el millor rendiment amb 5,5 bicapes de PDADMAC/PSS i 6,5 bicapes de PAH/PSS, millorant la selectivitat Na/Ca, Na/Mg, K/Ca i K/Mg i mantenint una elevada permeabilitat. En les membranes de polietersulfona sulfonada, les concentracions baixes de polielectròlit (0,01 % en pes) van generar multicapes més compactes i estables que les concentracions elevades.També es van desenvolupar membranes compostes incorporant nanopartícules MOF (ZIF-8-NH₂ i UiO-66-NH₂) en diferents concentracions i localitzacions dins la membrana. Els resultats van demostrar que el tipus de MOF, la concentració i la seva posició influeixen de manera decisiva en el rendiment. La configuració amb UiO-66-NH₂ a la capa intermèdia i ZIF-8-NH₂ a la capa activa va proporcionar el millor equilibri entre permeabilitat i separació d’ions.En conjunt, aquesta tesi demostra que la modificació mitjançant LBL i la incorporació de MOF són estratègies eficaces per millorar les propietats de les membranes de NF. Els resultats contribueixen al desenvolupament de membranes de nova generació per al tractament sostenible de l’aigua, l’estovament d’aigües dures i la recuperació selectiva d’ions valuosos.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• SOLÉ LLOVERAS, JORDI: Methods for Assessing Radiated Electromagnetic Emissions In Situ. Application to Photovoltaic Systems
  
  Autor/a: SOLÉ LLOVERAS, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/10/2026
  Director/a de tesi: AZPÚRUA AUYANET, MARCO AURELIO | SILVA MARTINEZ, FERNANDO
  Resum de tesi: El gran nombre de sistemes elèctrics de gran escala, energia renovable i instal·lacions basades en electrònica de potència que s’estan desplegant actualment està generant nous reptes per a l’avaluació de la compatibilitat electromagnètica (EMC). Molts d’aquests sistemes no es poden assajar en laboratoris EMC convencionals, ja que degut a les seves dimensions, la potència necessària o la seva forta dependència de les condicions finals d’instal·lació fan inviable una avaluació en laboratori. Per aquest motiu, les emissions electromagnètiques radiades sovint s’han d’avaluar in situ, sota condicions reals de funcionament i en entorns electromagnètics no controlats. En aquests escenaris, el problema de mesura deixa de consistir únicament a comparar una mesura amb un límit.Aquesta tesi desenvolupa i valida mètodes per avaluar emissions electromagnètiques radiades in situ, amb els sistemes fotovoltaics com a principal cas d’aplicació. El treball proposa una metodologia de mesura estructurada que cobreix tot el procés d’avaluació, des de la planificació i la caracterització de l’entorn electromagnètic fins a la selecció d’eixos i punts de mesura, l’avaluació de les emissions i la interpretació dels resultats. El soroll ambient s’aborda com un dels problemes més freqüents i complexos en les avaluacions reals d’emissions radiades in situ. Atès que l’espectre mesurat pot contenir contribucions tant de l’equip sota assaig com de fonts externes, la interpretació dels resultats ha de permetre distingir les emissions generades per la instal·lació d’aquelles associades a l’entorn electromagnètic. Per donar-hi suport, es validen experimentalment diverses estratègies complementàries, incloent-hi mesures a distàncies més curtes, mesures de corrent, anàlisi amb RBW reduït, anàlisi de la distribució de probabilitat d’amplitud, entre d’altres.La tesi també aborda una de les qüestions obertes més crítiques en les avaluacions pràctiques in situ: l’aplicació dels límits d’emissió radiada quan la distància de mesura és diferent a la distància de referència definida per la norma. Es justifica perquè la conversió s’ha d’aplicar al límit d’emissió i no al nivell de camp mesurat, mentre s’evita una relaxació no intencionada del nivell del límit. Es deriven factors específics de conversió de distància per al camp magnètic per sota de 30 MHz a partir d’equacions analítiques, simulacions numèriques i validació experimental. Aquests factors es simplifiquen posteriorment en fórmules i taules, adequades per a la seva integració en procediments de mesura i normes. Per a les emissions de camp elèctric per sobre de 30 MHz, es justifica la relació inversa clàssica en funció de la distància i se’n quantifiquen les limitacions.Els resultats de la tesi es validen a tres instal·lacions fotovoltaiques reals amb característiques diferents. Aquestes campanyes demostren l’aplicabilitat de la metodologia proposada sota condicions reals de funcionament i mostren les dificultats pràctiques associades a l’avaluació d’emissions radiades in situ. Els resultats mostren que, per obtenir conclusions robustes, cal utilitzar tècniques complementàries que permetin determinar si una instal·lació és susceptible o no a generar interferències.A més de la validació experimental, els resultats de la tesi s’han anat transferint i presentant a través de publicacions científiques, activitats industrials i treballs de normalització. La metodologia proposada, la interpretació del soroll ambient i els factors de conversió de distància per al camp magnètic han estat presentats i discutits en comitès tècnics implicats en el desenvolupament de futures normes d’EMC. Per tant, aquesta tesi no és només una contribució acadèmica i científica, sinó també una referència tècnica per a enginyers, laboratoris, i comitès tècnics implicats en l’aplicació i el futur desenvolupament de noves normes.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• CUESTA ARRILLAGA, JOKIN: Physics-integrated artificial intelligence prognostics for wind turbine components under uncertainty and data scarcity
  
  Autor/a: CUESTA ARRILLAGA, JOKIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/09/2026
  Director/a de tesi: VIDAL SEGUI, YOLANDA | LETURIONDO ZUBIZARRETA, URKO | POZO MONTERO, FRANCESC
  Resum de tesi: L'energia eòlica exerceix un paper fonamental en la transició global cap a sistemes energètics sostenibles. No obstant això, els costos d'operació i manteniment associats als aerogeneradors continuen sent un desafiament important a causa de les fallades inesperades dels seus components i de la dificultat de predir amb precisió la seva vida útil romanent. En aquest context, la gestió de la salut i el pronòstic de fallades constitueix una eina clau per al manteniment predictiu. Tanmateix, els enfocaments de pronòstic actuals presenten limitacions relacionades amb l'escassetat i la qualitat de les dades, la limitada observabilitat dels processos de degradació, la manca de coherència física i una quantificació insuficient de la incertesa.Aquesta tesi aborda aquests desafiaments mitjançant el desenvolupament de metodologies adaptatives de pronòstic informades per la física per a components d'aerogeneradors sota incertesa i amb dades de degradació escasses. Es proposa un marc unificat de pronòstic que integra coneixement físic en models basats en dades segons el nivell d'observabilitat de la degradació. Per a escenaris en els quals la degradació és directament observable, es desenvolupen arquitectures de xarxes neuronals informades per la física, basades en transformers per a sèries temporals, que incorporen lleis de degradació en l'aprenentatge. Per a escenaris en els quals la degradació no és directament observable, s'introdueix un marc guiat per la física que permet construir indicadors de salut a partir de dades operatives mitjançant residus del comportament saludable.Les metodologies proposades es validen mitjançant una estratègia experimental de dos nivells. En primer lloc, es dissenya un banc d'assajos específic per generar dades de desgast controlades fins a la fallada. En segon lloc, el marc desenvolupat s'avalua amb dades SCADA reals de casos de degradació de caixes multiplicadores d'aerogeneradors per demostrar la seva aplicabilitat en entorns operatius.En tots dos escenaris s'investiguen i comparen múltiples tècniques de quantificació de la incertesa per caracteritzar la confiança en les prediccions i donar suport a la presa de decisions en manteniment. Els resultats demostren que la integració de coneixement físic en arquitectures avançades d'aprenentatge profund millora la precisió i la robustesa de la predicció de la degradació i de l'estimació de la vida útil romanent, en comparació amb enfocaments exclusivament basats en dades. Així mateix, el marc proposat proporciona estimacions fiables de la confiança associada a les prediccions, millorant-ne la interpretabilitat i la utilitat operativa. En conjunt, els resultats contribueixen al desenvolupament de sistemes híbrids de pronòstic fiables per a l'energia eòlica, afavorint l'optimització del manteniment i la disponibilitat dels parcs eòlics.
  
• WANG, SHUN: Artificial Intelligence for Wind Turbine Condition Monitoring and Fault Diagnosis Towards Predictive Maintenance
  
  Autor/a: WANG, SHUN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/10/2026
  Director/a de tesi: POZO MONTERO, FRANCESC | VIDAL SEGUI, YOLANDA
  Resum de tesi: L’expansió de l’energia eòlica depèn del funcionament fiable d’aerogeneradors cada vegada més complexos. La detecció tardana de fallades pot causar danys secundaris, aturades no planificades i costos elevats de manteniment. La intel·ligència artificial pot aprendre patrons d’estat a partir de les mesures dels aerogeneradors, però el seu ús està limitat per l’escassetat d’etiquetes de fallada, les condicions variables, el soroll i les interaccions entre variables.Aquesta tesi desenvolupa i valida estratègies d’intel·ligència artificial amb fonament físic per al manteniment predictiu d’aerogeneradors mitjançant tres fonts d’informació: vibracions, sistemes de supervisió, control i adquisició de dades (SCADA), i imatges tèrmiques. Les vibracions i les dades SCADA s’utilitzen per detectar desviacions respecte del funcionament sa, mentre que les imatges tèrmiques permeten distingir condicions etiquetades d’equips elèctrics.La recerca basada en vibracions avança des de l’avaluació de la degradació de components fins al monitoratge a escala de sistema i la robustesa davant velocitats variables. En quatre conjunts de dades públics de rodaments fins a la fallada, l’espectre logarítmic de l’envolupant es combina amb un autoencoder variacional entrenat només amb dades sanes per obtenir un índex de salut interpretable. En dades d’un aerogenerador de recerca en funcionament, un altre autoencoder variacional aprèn les distribucions sanes i una mitjana mòbil ponderada exponencialment estabilitza l’error de reconstrucció per detectar fallades documentades del sistema de pitch, episodis de gel i desequilibris aerodinàmics. En experiments controlats amb caixes d’engranatges, un autoencoder invariant a la velocitat integra alineació en el domini d’ordres, interpolació entre condicions i reconstrucció condicionada per la velocitat per obtenir indicadors estables en velocitats estacionàries, variables i no observades.La recerca basada en SCADA analitza com el disseny de les entrades afecta la sensibilitat primerenca dels models de comportament normal. Els models convencionals poden ocultar la degradació inicial quan entrades internes molt correlacionades contenen la mateixa influència de la fallada que la variable monitorada. Per això, es desenvolupa un sensor virtual que utilitza només la temperatura ambient i la velocitat del vent, cosa que permet aprendre el comportament tèrmic normal del tren de potència a partir de variables externes a l’estat del component. En tres casos de fallada de rodaments de la caixa d’engranatges i del generador, el mètode proporciona avisos fins a 93 dies abans del manteniment i no produeix falses alarmes durant els períodes sans avaluats per separat.La recerca amb imatges tèrmiques desenvolupa un marc de diagnòstic sense contacte per a equips elèctrics. S’introdueix una entropia modificada multiescala de distribució bidimensional del color com a conjunt compacte de característiques extretes directament de termogrames en pseudocolor. En els experiments amb motors d’inducció i transformadors de potència, la precisió supera el 95 %, i el mètode presenta un rendiment superior al de les formulacions d’entropia en escala de grisos amb soroll i mostres limitades.En conjunt, els estudis de vibracions demostren l’avaluació primerenca de la degradació i la detecció de fallades a escala de sistema; l’estudi SCADA proporciona avisos més primerencs; i l’estudi amb imatges tèrmiques millora la classificació de fallades en els equips elèctrics avaluats. Els resultats aporten una prova de concepte per a una avaluació de l’estat més primerenca i informativa, tot i que requereixen validació a escala de flota i en camp abans del seu ús habitual.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• FERNÁNDEZ DASÍ, MIGUEL: Design, development and evaluation of adaptative and interactive solutions for high-quality viewport-aware VR360 video processing and delivery
  
  Autor/a: FERNÁNDEZ DASÍ, MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2026
  Director/a de tesi: PARADELLS ASPAS, JOSE | MONTAGUD CLIMENT, MARIO
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda reptes fonamentals respecte al processament i la distribució eficient de vídeo interactiu d'alta qualitat en realitat virtual de 360 graus (VR360) a través de xarxes i dispositius heterogenis. Per fer avançar l'estat de la tècnica en mitjans immersius, la investigació proporciona solucions per a la interoperabilitat multiplataforma, l'eficiència de recursos, el lliurament de baixa latència i la sincronització escalable. Aquestes contribucions tecnològiques s'estructuren en quatre àrees clau.En primer lloc, la investigació desenvolupa un marc VR360 extrem a extrem que funciona com un banc de proves versàtil i modular, construït sobre components de codi obert i interfícies basades en web. Aquesta plataforma admet diversos formats de projecció, codificació dinàmica i protocols de transmissió adaptativa sobre HTTP (HAS), juntament amb un monitoratge exhaustiu de la qualitat de servei (QoS) i del comportament de l'usuari.En segon lloc, la tesi introdueix mecanismes de distribució lleugers i interoperables basats en el camp de visió. En assignar dinàmicament la resolució de vídeo a regions d'interès (RoI) específiques mitjançant un únic flux de lliurament, aquestes estratègies redueixen significativament el consum de recursos de xarxa i maquinari, tot mantenint una qualitat d'experiència (QoE) comparable a les línies base de màxima qualitat.En tercer lloc, la plataforma integra arquitectures descentralitzades per permetre serveis multicàmera escalables, caracteritzats per una sincronització precisa entre càmeres i una conmutació ràpida entre fluxes desde cada càmera canvi. Aquesta tecnologia va ser validada amb èxit durant una emissió nacional en directe, escalant de manera efectiva per suportar desenes de milers d'espectadors en viu i sota demanda que navegaven de forma fluida entre múltiples angles de càmera.En quart lloc, l'estudi presenta una arquitectura de renderització remota dissenyada per oferir experiències de realitat virtual interactives i de primer nivell, independents del maquinari del client i/o de les limitacions de la xarxa. Integrada en una plataforma de comunicació hologràfica multiusuari, aquest procés optimiza la latència i l'escalabilitat mentre redueix dràsticament els requisits d'ample de banda i de GPU.En última instància, aquesta tesi ofereix solucions tecnològiques meticulosament validades i provades en entorns de gran escala rellevants per a la indústria. Aquests avenços han donat lloc a publicacions científiques d'alt impacte i han facilitat iniciatives d'èxit de transferència de tecnologia amb socis industrials de primer nivell.
  
• GONZALEZ DIAZ, NESTOR: Improving the Scalability and Availability of Indoor Location Solutions based on Wi-Fi RTT (IEEE 802.11mc)
  
  Autor/a: GONZALEZ DIAZ, NESTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2026
  Director/a de tesi: ZOLA, ENRICA VALERIA | MARTÍN ESCALONA, ISRAEL
  Resum de tesi: El posicionament en interiors és un habilitador clau dels serveis basats en localització, però cap tecnologia s'ha consolidat com a equivalent en interiors dels Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS). El Wi-Fi de Temps d'Anada i Tornada (Wi-Fi Round-Trip Time, RTT), estandarditzat a IEEE 802.11mc mitjançant el protocol de Mesura de Temps Precís (Fine Timing Measurement, FTM), és un candidat prometedor perquè reutilitza la infraestructura Wi-Fi ja desplegada a la majoria dels edificis i permet mesurar distàncies amb un error per sota del metre en dispositius comercials.Tanmateix, l'adopció real del Wi-Fi RTT es veu frenada per tres reptes interrelacionats. La precisió es degrada en condicions sense línia de visió directa (Non-Line-of-Sight, NLoS) i multicamí, que introdueixen biaixos sistemàtics en les estimacions de distància. L'escalabilitat queda limitada per la naturalesa punt a punt del protocol FTM, que exigeix un intercanvi de trames dedicades a localització entre l'usuari i el punt d'accés (AP). Aquest procediment limita cada AP a uns trenta usuaris que actualitzin la seva posició cada segon. Finalment, els models d'aprenentatge automàtic necessaris per explotar el senyal excedeixen sovint la memòria i la latència dels dispositius de recursos limitats. Aquesta tesi sosté que la precisió, l'escalabilitat i la complexitat computacional s'han d'optimitzar de manera conjunta atenent els requeriments de memòria, latència i disponibilitat necessaris en desplegaments d'Internet de les Coses (Internet of Things, IoT).El sistema proposat en aquesta tesi es basa en fingerprinting i combina l'observable actiu RTT amb observables passius que no afegeixen sobrecàrrega a la xarxa, en concret l'Indicador d'Intensitat del Senyal Rebut (Received Signal Strength Indicator, RSSI) i la desviació estàndard de la ràfega de RTT. El sistema s'organitza en una etapa d'agrupament, una altra de selecció de característiques i una de classificació multiclasse. Tots els experiments utilitzen campanyes de mesura amb telèfons comercials en dos escenaris reals: un auditori diàfan, amb línia de visió (Line-of-Sight, LoS) entre usuaris i APs, cobert per fins a set APs compatibles amb 802.11mc, i una planta de passadissos i despatxos, sense línia de visió (NLoS), servida per tres APs.La tesi caracteritza primer la precisió assolible amb fingerprinting sobre Wi-Fi RTT. Amb dues peticions de RTT s'assoleixen molt bons resultats en tots dos escenaris: una exactitud superior al 97% en LoS afegint un RSSI, i una arrel de l'error quadràtic mitjà (RMSE) entre 50 i 65 cm en NLoS afegint tres RSSI. Després proposa una arquitectura d'agrupament i selecció de característiques que distribueix la sobrecàrrega del trànsit FTM entre els APs, incrementant el potencial d'usuaris concurrents sense degradar la precisió. En tercer lloc, un model de proximitat de baixa complexitat, que substitueix l'agrupament iteratiu i la selecció de característiques basada en arbres per una única ordenació del RSSI observat, iguala l'exactitud d'algorismes més complexos, reduint la memòria d'agrupament a menys de la meitat i sense emmagatzemar cap model persistent; a més, el RMSE es manté per sota de 30 cm en LoS i prop de mig metre en NLoS. Finalment, revela que el RSSI de l'escaneig passiu i el de les trames FTM són observables amb biaix sistemàtic i sense correlació local que aporten informació posicional complementària. El sistema proposat, avaluat amb ambdues fonts, assoleix un RMSE de 0,66 m amb el nombre més gran d'usuaris i de 0,30 m amb les tres peticions de RTT en NLoS.En conjunt, aquests resultats demostren que la precisió, l'escalabilitat i la baixa complexitat computacional es poden assolir conjuntament en maquinari comercial, proporcionant un marc integrat i reproduïble per a la localització en interiors escalable i disponible basada en Wi-Fi RTT.
  
• MIRANDA PASCUAL, ÀLEX: Toward a Theory of Preprocessing and Composition in Differential Privacy
  
  Autor/a: MIRANDA PASCUAL, ÀLEX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 24/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2026
  Director/a de tesi: PARRA ARNAU, JAVIER | STRUFE, THORSTEN
  Resum de tesi: El processament de dades personals és essencial en moltes aplicacions, des de la salut fins a les finances i el desenvolupament urbà, però les dades poden contenir informació sensible, fet que planteja serioses inquietuts de privacitat. Les tecnologies de millora de la privacitat busquen preservar la utilitat i limitar la revelació d'informació personal, creant un compromís entre privacitat i utilitat.La privacitat diferencial (DP) s’ha convertit en la noció estàndard de privacitat per les seves sòlides garanties i definició rigorosa. Les seves propietats de composició permeten construir mecanismes DP complexos a partir d’altres simples, i les tècniques de post- i preprocessament estenen DP a més tasques. Tanmateix, la DP pot tenir dificultats per assolir un compromís entre privacitat i utilitat en tasques complexes. A més, el model central de DP requereix confiar en un únic curador, mentre que els enfocaments locals eliminen aquesta suposició amb un cost considerable en utilitat. Per tant, aquesta tesi estudia com les principals eines de DP —composició i preprocessament— afecten el compromís entre privacitat i utilitat i com aquest s’adapta als requisits de confiança. Comprendre aquestes eines ajuda a desenvolupar millors mecanismes DP.Estudiem la publicació amb preservació de la privacitat de bases de dades de trajectòries sota DP i nocions sintàctiques. La sistematització mostra que DP es veu perjudicada per la complexitat i els valors atípics. Com que aquestes limitacions no són exclusives de les trajectòries, centrem la resta de la tesi en contextos generals.L’impacte dels valors atípics motiva el nostre estudi de l’omissió de registres en DP com a preprocessament. Primer analitzem el mostreig que amplifica la privacitat seleccionant uniformement un subconjunt de registres. La nostra avaluació mostra que els mecanismes DP amb mostreig produeixen sistemàticament un pitjor compromís que sense mostreig en tots els escenaris provats. Després, introduïm la supressió en DP i derivem teoremes que caracteritzen les garanties sota supressió arbitrària, mostrant que pot amplificar o degradar la privacitat segons el context. La supressió dirigida de valors atípics tampoc millora el compromís i és menys efectiva que el mostreig. Aquests resultats mostren que el preprocessament s’ha d’avaluar pel seu impacte global en el compromís entre privacitat i utilitat, no només per l’amplificació.A continuació estudiem la composició i la seva interacció amb el preprocessament. Els teoremes de composició seqüencial i paral·lela poden sobreestimar la pèrdua en el cas amb dades no-disjuntes, i la composició paral·lela no s’aplica a algunes variants de DP, inclosa la DP bounded. Introduïm un teorema de composició general que considera el preprocessament determinista sota dominis i definicions de veïnatge arbitraris. En modelar l’accés a dades com a preprocessament, els teoremes proporcionen estimacions més ajustades i permeten configuracions intermèdies entre composició seqüencial i paral·lela.Finalment, investiguem limitar l’accés a dades per reduir els requisits de confiança. Introduïm el model de k curadors, entre els models central i local, on parts disjuntes de les dades es distribueixen aleatòriament entre k custodis sense col·lusió. Per analitzar-lo, introduïm la composició paral·lela probabilística, que proporciona cotes més ajustades que la composició paral·lela. La nostra avaluació del compromís entre privacitat, utilitat i confiança mostra que el model de k curadors pot limitar les dades a les quals accedeix cada entitat amb un cost mínim en utilitat a privacitat fixa.En conjunt, aquesta tesi amplia la comprensió de DP en caracteritzar els efectes de composició, preprocessament i interacció. Proporciona nous resultats teòrics i garanties de privacitat més precises, i avalua el seu impacte en el compromís entre privacitat, utilitat i confiança, oferint noves eines i coneixements per dissenyar futurs mecanismes DP.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN: Optimal Metrics in Odd-Dimensional Geometry: Reeb Dynamics and Applications in Fluid Mechanics
  
  Autor/a: DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/09/2026
  Director/a de tesi: MIRANDA GALCERÁN, EVA | GONZÁLEZ PRIETO, ÁNGEL
  Resum de tesi: Les partícules descrites mitjançant la mecànica hamiltoniana solen romandre en hipersuperfícies de dimensió senar de varietats simplèctiques. En aquesta tesi s'estudia una generalització de les estructures geomètriques que apareixen en aquest tipus de subvarietats. Totes aquestes estructures admeten un camp vectorial de Reeb i, en dimensió tres, coincideixen amb les estructures hamiltonianes estables, una classe que engloba tant les estructures cosimplèctiques com les estructures de contacte. En aquest context, s'aborden dos problemes relatius a mètriques compatibles amb aquestes estructures.En primer lloc, es consideren les equacions de Navier-Stokes, que descriuen la dinàmica de fluids viscosos incompressibles. Es demostra que els camps vectorials de Reeb associats a estructures cosimplèctiques són solucions estacionàries d'aquestes equacions per a tota mètrica compatible. A partir d'una construcció de Cardona, Miranda, Peralta-Salas i Presas, que representa màquines de Turing utilitzant camps vectorials, s'elabora un plug cosimplèctic. La construcció original es va usar en geometria de contacte per estendre aquests camps vectorials a solucions estacionàries de les equacions d'Euler tridimensionals, que modelitzen fluids ideals (no viscosos). En aquesta tesi s'amplia aquest resultat mitjançant l'encaix del plug, obtenint camps de Reeb cosimplèctics i, en conseqüència, solucions estacionàries de les equacions de Navier-Stokes tridimensionals, capaces de simular qualsevol màquina de Turing.En segon lloc, s'estudia un funcional d'energia definit en l'espai de mètriques compatibles, que, originalment, tant Blair com Chern i Hamilton van considerar per a varietats de contacte. En dimensió tres, les mètriques d'energia mínima per a varietats de contacte ja han estat classificades. En aquesta tesi es generalitzen tant el funcional com aquesta classificació al context de les estructures hamiltonianes estables tridimensionals, i es demostra que les mètriques crítiques d'energia positiva corresponen als fluxos d'Anosov algebraics.Finalment, en dimensió superior s'obté un resultat anàleg quan existeixen determinades primeres integrals que satisfan una condició de no-degeneració. Així mateix, es classifica una família d'exemples de mètriques crítiques en dimensió cinc, incloent-ne alguns que no satisfan la condició de no-degeneració.
  

FOTÒNICA

• NI CHUIREAIN, FIONNUALA: Intrinsic Randomness in Quantum Information Theory
  
  Autor/a: NI CHUIREAIN, FIONNUALA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2026
  Director/a de tesi: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO
  Resum de tesi: La imprevisibilitat de la física quàntica dona lloc a una forma intrínseca d'aleatorietat. Això ocorre quan es realitza una mesura sobre un sistema quàntic. En criptografia, l'aleatorietat es quantifica en virtut de la probabilitat que té un espia correlacionat de predir els resultats de la mesura. Aquesta tesi aborda la qüestió següent: donat un cert estat quàntic i una certa mesura, quanta aleatorietat intrínseca es pot generar?.Per començar, resolem la quantitat màxima d'aleatorietat intrínseca de qualsevol estat, que correspon a la mesura projectiva òptima, fent servir quatre figures de mèrit: les entropies condicionals min, max i de von Neumann, i l'aleatorietat no ambigua, que introduïm aquí per primera vegada. Aquesta última descriu un espia que mai s'equivoca, però que de vegades dona una resposta inconclusiva. Assumint un grau de precisió menor, considerem també l'aleatorietat donada una taxa fixa de resultats no concloents. Resolem aquestes dues quantitats per qualsevol estat i mesura projectiva en dimensió dos. Si la configuració s'utilitza per triar bases aleatòries en un protocol de "preparar i mesurar" de distribució quàntica de clau, mostrem que l'aleatorietat no ambigua capta com de bé coneix l'espia la clau secreta, sense que això provoqui una intrusió detectable.Ens centrem també en les mesures extremes que no són necessàriament projectives, aquelles que poden tenir un ventall més ampli de resultats potencials. Es diu que una mesura és imparcial si tots els resultats tenen la mateixa probabilitat a priori. Caracteritzem la quantitat d'aleatorietat que es genera quan realitzem una mesura extrema imparcial de rang u sobre qualsevol sistema quàntic, resolent aquest problema explícitament en dimensió dos. Aquesta anàlisi també serveix per a un escenari source-device-dependent, en el qual no es confia en l'estat. Entre les mesures d'aquest tipus en dimensió dos, la tetraèdrica simètrica i informacionalment completa (SIC) és la que té menys aleatorietat intrínseca. A més, presentem la família de mesures SIC esbiaixades, i les fem servir per mostrar que es poden generar 2 log d bits d'aleatorietat, que és la quantitat màxima, de manera device-dependent (o source-device-independent) en qualsevol dimensió d en què existeixi una mesura SIC.Finalment, considerem l'escenari contrari, triant l'estat òptim per generar la màxima quantitat d'aleatorietat amb una mesura sorollosa que no sigui extrema. Resolem aquest problema per a dues classes de mesura: qualsevol mesura en dimensió dos amb dos resultats potencials, i les mesures projectives afectades per soroll isotròpic en qualsevol dimensió. En una implementació realista, però, tant l'estat com la mesura tindran soroll. Per exemple, considerem una mesura en una base de qualsevol dimensió. Comparem el cas en què només un aparell està afectat pel soroll amb el cas en què ho estan els dos, de manera que l'espia pugui tenir correlacions conjuntes amb l'estat i la mesura. Donada una quantitat fixa de soroll total, trobem que, contràriament a l'escenari típic on tot el soroll experimental s'atribueix a un sol aparell, un espia amb correlacions conjuntes supera estrictament un espia correlacionat amb un sol aparell, per la qual cosa la seguretat de l'aleatorietat generada es veu compromesa.Se sap des dels inicis de la teoria quàntica que els resultats d'una mesura quàntica són imprevisibles. Amb aquesta tesi, fem un pas endavant cap a la caracterització analítica de l'aleatorietat intrínseca de la física quàntica. En la pràctica, els nostres resultats posen límits, sota certes suposicions, a la funcionalitat dels generadors quàntics de nombres aleatoris. A un nivell més fonamental, aquest treball ens ofereix una nova perspectiva dels estats i mesures quàntiques, perquè puguem discernir, dins el grandíssim panorama al qual pertanyen, quins són els més aleatoris.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• NARANJO TOVAR, DAVID ALEJANDRO: Multifunctional Hydrogels for Applications in Water Purification and (Bio)Sensors: A Theoretical and Experimental Approach
  
  Autor/a: NARANJO TOVAR, DAVID ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 30/09/2026
  Director/a de tesi: TORRAS COSTA, JUAN | GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral desenvolupa plataformes d’hidrogels multifuncionals per a la purificació d’aigua i la (bio)detecció flexible mitjançant la combinació de modelització computacional, síntesi de materials, caracterització fisicoquímica i avaluació orientada a dispositius. El treball analitza com l’arquitectura de les xarxes polimèriques, la hidratació i els additius funcionals es poden coordinar per obtenir propietats que els components individuals no presenten per separat.El Capítol 3 presenta SuSi, un programa basat en Python per construir sistemes polimèrics lineals i químicament reticulats com a estructures inicials físicament representatives per a simulacions moleculars. Algorismes de cerca en arbre basats en intel·ligència artificial guien el creixement de les cadenes i la formació d’enllaços de reticulació, mentre que descriptors estructurals permeten avaluar la connectivitat i la qualitat de les xarxes generades.El Capítol 4 aborda el disseny racional d’hidrogels multifuncionals. La combinació d’espectroscòpia experimental i simulacions atomístiques i híbrides permet estudiar com les nanopartícules de PEDOT modifiquen la transició de fase volumètrica i la hidratació d’hidrogels basats en PNIPAAm. L’anàlisi de PNnPAAm, PNIPAAm i PNIPMAAm permet relacionar l’arquitectura de les cadenes laterals amb les interaccions entre polímer, PEDOT i aigua. A més, es desenvolupa una plataforma d’agarosa amb punts quàntics de carboni incorporats covalentment mitjançant divinil sulfona, que actuen simultàniament com a nodes estructurals, components fototèrmics i interfícies reguladores de la hidratació.El Capítol 5 trasllada aquests principis a tecnologies de purificació d’aigua. S’estudien hidrogels de PNIPAAm–alginat amb PEDOT com a evaporadors solars, relacionant la contracció termoresponsiva, la porositat i l’estat de l’aigua amb el rendiment de dessalinització. Paral·lelament, s’optimitzen hidrogels d’agarosa–àcid tànnic–PEDOT:PSS com a recobriments hidratats per a elèctrodes de desionització capacitiva, afavorint el transport iònic i l’estabilitat durant l’operació.El Capítol 6 desenvolupa pel·lícules de quitosà–agarosa per a aplicacions de detecció. PEDOT:PSS permet obtenir sensors resistius de temperatura reciclables i compatibles amb condicions hidratades. La polimerització in situ de polipirrol genera xarxes mixtes iòniques–electròniques per a la detecció de peròxid d’hidrogen sense metalls. Finalment, microestructures jeràrquiques de plata permeten obtenir sensors antibacterians de peròxid d’hidrogen amb propietats mecàniques ajustables mitjançant plastificació amb glicerol.En conjunt, la tesi demostra que el comportament dels hidrogels es pot ajustar racionalment considerant l’arquitectura de la xarxa, la hidratació i els additius funcionals com a variables interdependents. La integració de modelització molecular i validació experimental connecta interaccions microscòpiques amb propietats macroscòpiques i proporciona una base per desenvolupar materials adaptables destinats al tractament d’aigua i la (bio)detecció flexible.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• GONZALEZ VIROS, MARIA ITZIAR: El rescat de "Les Rambles" de Barcelona. Arquitectura Social i Cooperació Ciutadana en l'espai urbà
  
  Autor/a: GONZALEZ VIROS, MARIA ITZIAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 30/09/2026
  Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
  Resum de tesi: Aquesta Tesi Doctoral endreça els coneixements teòrics i l’experiència pràctica d’un projecte continuat de recerca-acció al llarg de trenta anys. El resultat és una metodologia per a la Cooperació Ciutadana en l’espai urbà i l’Arquitectura Social que, a través d’ eines diagramàtiques, dialògiques i processuals, concreta l’acció de transformació que té l’acceptació unànime de tots els agents que hi han intervingut. Aquesta metodologia és transferible a totes aquelles persones que, des de diverses posicions i rols, intervenen en els processos de definició i disseny de transformacions sociourbanes.Davant la complexitat d’agents que intervenen en aquests escenaris en transformació, i de l’actual distanciament de la ciutadania respecte els polítics i l’administració, és urgent proveir d’eines als professionals responsables de la materialització dels projectes, que els ajudin a promoure dinàmiques de confiança i cooperació entre totes les parts i situïn la definició de l’interès general com el bé comú i un espai de confluència.El cas d’estudi que es descriu amb detall és el Procés Cooperatiu que vaig fer amb la UTE Km-Zero per a la definició de les Estratègies d’Actuació i l’Avantprojecte per a la Intervenció Integral a la Rambla de Barcelona (2017-2018). El que es vol demostrar és:1) La necessitat d’un mètode que permeti legitimar la presa de decisions col·lectiva i estableixi en què consisteix per les comunitats concretes l’interès general en detriment dels interessos particulars o clientelismes d’uns pocs. 2) El major impacte de cohesió social dels processos de cooperació ciutadana respecte la participació formal en matèria de projectes urbans i urbanisme a l’aconseguir al mateix temps, la concreció del projecte i la construcció de la comunitat ciutadana que la reivindicarà davant les institucions i els interessos particulars i vetllarà al llarg del temps per la bona execució del mateix.Més enllà de la cooperació ciutadana en el planejament i l’espai urbà, les altres aplicacions del mètode són: l’Arquitectura Social per a la regeneració integral dels barris , la coproducció de polítiques públiques, la prevenció de la corrupció en l’urbanisme, la democratització de la presa de decisions i la millora de la governança, una nova especialitat disciplinària d’Arquitectura Social en els estudis universitaris , una metodologia científica per als processos de participació en la recerca, algunes aportacions legislatives a la llei d’urbanisme Llei 3/2012 i la creació d’observatoris i l’empoderament ciutadà. La inspiració i les bases teòriques de les que veu aquesta proposta són: l’urbanisme llibertari i les propostes de decreixement i transició eco-social; la tradició fortament aplicada i connectada amb la realitat social de nombroses investigadores, arquitectes i pensadores ; els teòrics de les ciències socials, polítiques i del dret a la ciutat ; les pràctiques de participació i urbanisme de nous col·lectius professionals i acadèmics i les propostes dels artistes que han treballat en la construcció del teixit relacional en indrets urbans en transformació.
  

SOSTENIBILITAT

• SANCHEZ RUIZ, EDUARDO ALONSO: Governance for Sustainable Water Resources Management in Semi-Arid Regions: Evidence from Piura, Peru
  
  Autor/a: SANCHEZ RUIZ, EDUARDO ALONSO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/10/2026
  Director/a de tesi: CREMADES OLIVER, LAZARO VICENTE
  Resum de tesi: Les regions semiàrides afronten una pressió creixent sobre els recursos hídrics a causa de la variabilitat climàtica, les desigualtats en l’accés al servei, la fragmentació institucional i la necessitat d’informació fiable per a la presa de decisions. Aquesta tesi doctoral analitza la gestió sostenible dels recursos hídrics (WRM) des d’una perspectiva de capacitat de governança, utilitzant la regió de Piura, Perú, com a cas empíric. La tesi es presenta com un compendi de tres publicacions revisades per parells que aborden les desigualtats en l’accés a l’aigua potable, la vulnerabilitat hídrica territorial i l’adopció de tecnologies intel·ligents per a la WRM.L’objectiu general és analitzar com la capacitat de governança pot donar suport a la WRM sostenible mitjançant la integració del diagnòstic territorial, l’avaluació multidimensional de la vulnerabilitat i la gestió orientada a l’adopció tecnològica. La primera publicació desenvolupa un diagnòstic territorial i institucional de les desigualtats en l’accés a l’aigua potable a Piura. La segona avalua la vulnerabilitat hídrica territorial mitjançant un marc multidimensional basat en factors estructurals, climàtics i institucionals a escala provincial. La tercera sintetitza evidència científica sobre tecnologies intel·ligents per a la WRM en contextos semiàrids d’Amèrica Llatina, considerant resultats operatius, barreres de governança, condicions habilitadores i requisits d’adopció.Els resultats mostren que les desigualtats en l’accés a l’aigua potable a Piura estan determinades per disparitats territorials, problemes de fiabilitat del servei, limitacions de monitoratge i arranjaments de governança fragmentats. Així mateix, la vulnerabilitat hídrica territorial sorgeix de la interacció entre condicions estructurals, climàtiques i institucionals, fet que exigeix una planificació espacialment diferenciada. Les tecnologies intel·ligents poden reforçar la WRM millorant l’observabilitat, la predicció, els sistemes d’alerta primerenca, la vigilància de la qualitat de l’aigua, la detecció de fuites, el control de l’assignació i els processos de presa de decisions. Tanmateix, el seu valor a llarg termini depèn de la interoperabilitat, el finançament, la capacitat tècnica, l’operació i el manteniment, la governança de les dades i les rutines institucionals.La tesi contribueix a la WRM sostenible en emmarcar l’accés, la vulnerabilitat i l’adopció tecnològica com a dimensions connectades de la capacitat de governança. La perspectiva proposada aporta coneixement per a Piura i per a regions semiàrides comparables que afronten estrès hídric, desigualtat en el servei, variabilitat hidroclimàtica i sistemes de governança fragmentats.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• BISCAMPS DALMAU, JORDI: Generació de mapes de vigor mitjançant sensors remots i proximals per a l’aplicació a dosis variable de productes fitosanitaris en vinya utilitzant tecnologia de modulació d’ample de pols (PWM).
  
  Autor/a: BISCAMPS DALMAU, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/09/2026
  Director/a de tesi: GIL MOYA, EMILIO | GARCIA RUIZ, FRANCISCO JOSE
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral contribueix al desenvolupament i la validació de tecnologies d’aplicació variable de productes fitosanitaris en vinya mitjançant sistemes de regulació del cabal basats en modulació de l’amplada de pols (PWM) i mètodes de caracterització de la vegetació amb sensors remots i proximals. En primer lloc, es va desenvolupar i validar un prototip basat en vàlvules PWM que utilitzava mapes de prescripció generats a partir d’imatges multiespectrals obtingudes amb un vehicle aeri no tripulat per identificar zones de vigor i modificar automàticament el cabal. Els assaigs es van realitzar en vinyes conduïdes en emparrat i en vas, en dos estadis fenològics. Les vàlvules van mostrar una resposta pràcticament lineal entre el 20 i el 80% del cicle de treball. En camp, el sistema va reduir el volum de brou aplicat fins a un 23,8%, amb una reducció mitjana del 18,6%, sense diferències significatives en la deposició normalitzada respecte al tractament convencional. En segon lloc, es van comparar tres estratègies d’aplicació: un sistema convencional a volum constant, un sistema variable regulat per pressió i el sistema PWM. Els resultats van mostrar que la pressió de treball i l’espectre de gotes influeixen més en la deriva que el volum total aplicat. El sistema convencional va generar pèrdues al sòl pròximes al 40% en condicions de vigor baix, mentre que el sistema PWM va reduir les pèrdues al sòl i la deriva aèria en totes les condicions estudiades. Finalment, es va dissenyar un dispositiu de caracterització massiva de la vegetació basat en sensors d’ultrasons, GNSS i una unitat de control embarcada. El sistema es va validar en laboratori i en camp i es va comparar amb models tridimensionals generats mitjançant fotogrametria UAV. Els dos mètodes van proporcionar estimacions comparables dels principals paràmetres estructurals de la vinya, amb errors percentuals absoluts mitjans inferiors al 10%. Tot i que la fotogrametria va oferir una resolució espacial superior, els sensors d’ultrasons van constituir una alternativa robusta i operativa en condicions de camp.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• COLOM BARCELONA, EMMA: Les remuntes en edificis residencials històrics a l'Eixample de Barcelona
  
  Autor/a: COLOM BARCELONA, EMMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 07/10/2026
  Director/a de tesi: DIAZ GOMEZ, CESAR | CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
  Resum de tesi: La uniformitat del teixit urbà del Plà d'Ildefons Cerdà per a l'Eixample de Barcelona ha experimentat una transformació constant des dels seus inicis, per les diferents dificultats, interessos privats i una reinterpretació des de la pròpia ciutat. Les diferents variants volumètriques en les edificacions a l’Eixample i les variades alçades de les línies de les cornises o de la coronació dels edificis són fruit d’una evolució en la història, dels nombrosos canvis normatius (progressiu augment de l’alçada reguladora i de la profunditat edificable), i de la progressiva densificació de la ciutat. Davant d’un parc edificat deformat o distorsionat, l’objectiu principal de la tesi és aportar coneixement de les remuntes sobre els edificis històrics residencials a l’Eixample de Barcelona. A tal efecte es parteix d’una mostra representativa del seu recompte en el conjunt de la trama que prové principalment de fonts primàries, llicències d’obres majors consultades a l’Arxiu Municipal Contemporani i l’Arxiu Municipal de Districte. La mostra conté tant edificis situats en banda com en xamfrà.L’estudi investiga sobre la construcció de les remuntes a l’Eixample de Barcelona des del seu origen fins als nostres dies, amb el reconeixement del marc normatiu de referència i les possibilitats de creixement, així com també el seu grau de protecció, doncs gran part d’aquestes són volums disconformes. A partir de la mostra es realitza una classificació tipològica de les variacions morfològiques que presenten les remuntes i es caracteritzen en relació a les possibilitats de creixement que tenia l’edifici original en el moment de la construcció, i es detecta el model volumètric representatiu. D’aquesta també s’estudien els aspectes funcionals i constructius, els materials utilitzats, així com les diferents solucions de contacte o trobada amb l’edificació existent. Finalment, analitza les característiques estilístiques i compositives de la remunta, i el seu impacte en el paisatge. Es defineixen les seves singularitats i principals modificacions. El seu anàlisi permet una avaluació més objetiva del valor patrimonial i una major apreciació del grau de sensibilitat de les actuacions arquitectòniques realitzades fins a l’actualitat, proporcionant eines per a futures intervencions.Les conclusions i aportacions de la tesi doctoral abasten els següents àmbits: coneixement del marc normatiu, grau de protecció de l’edificació històrica, mostratge, anàlisi tipològica i concreció del número de remuntes existents, estudi volumètric, caracterització funcional, reconeixement constructiu i característiques estilístiques, compositives i patrimonials. Aportacions transversals que aprofundeixen en el coneixement de les remuntes de l’Eixample de Barcelona i que aporten reflexions finals, així com una base de coneixement i futures línies de recerca.
  
• REYNA RUIZ, CATALINA: Producción de bloques de tierra comprimida (BTC) para climas cálidos y húmedos con maquinaria adobera, y el establecimiento del agente estabilizador óptimo para el cumplimiento de los códigos locales.
  
  Autor/a: REYNA RUIZ, CATALINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/10/2026
  Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE | ROJAS VALENCIA, MARIA NEFTALI
  Resum de tesi: RESUMA mesura que augmenta la població mundial augmenta el ja existent dèficit d'habitatges i es posa de manifest la responsabilitat de la indústria de la construcció de mitigar el seu impacte ambiental que prové tant de l'extracció de matèries primeres com de la seva transformació i del transport. D'altra banda, adequar aquests habitatges de sistemes de condicionament climàtic incideix en l'augment del consum d'energia. Al mateix temps hi ha un constant augment de la producció de diverses deixalles que no són tractades i el repte de mantenir els ecosistemes sans es multiplica. En el cas dels Estats Units, el volum anual de les deixalles de la construcció i la demolició, així com les de vidre que es podrien reciclar equivalen a 20.000 i 546 bases de l'estàtua de la Llibertat respectivament.Tornar la mirada a la terra, no és una bella frase metafòrica sinó una proposta que la indústria de la construcció opti per materials que tinguin una petjada de carboni més petita per si mateixos, que s'aconsegueixin localment per reduir l'impacte del transport i que ofereixin més aïllament. Aquest és el cas dels blocs de terra comprimida (BTC).Si en formular-vos a més es dóna nova vida a materials de cicle tancat, s'aconsegueix una major sostenibilitat.Aquesta investigació va estudiar la incorporació de sòls, agregats locals i dos materials de segona generació per produir blocs de terra comprimida estabilitzats (BTCE) per una banda amb calç i amb comento per l'altra, en tres concentracions (5, 10 i 15% en pes). Es van manufacturar amb una màquina semi automàtica in situ sota condicions mitjanes de temperatura ambiental de 32 °C i humitat relativa de 91%. Es van dissenyar quatre matrius per cada tipus d'estabilitzador; una que seria la de referència, només amb una barreja de sòls locals i agregats naturals, a la segona es va substituir la sorra natural per la de vidre reciclat, la tercera va incorporar la fracció del concret triturat dels residus de la construcció i la demolició sense agregats naturals, ia la quarta es van barrejar tots dos residus (24 formulacions en total). En el cas dels BTCE amb calç, el 92% de les formulacions van excedir els límits de resistència a la compressió simple (SCT) i els de l'absorció per capil·laritat (AbsCoeff10) establerts per la normativitat. El valor més gran de SCT obtingut va ser de 4.3 MPa. Per als BTCE amb ciment es va ampliar el panell de propietats analitzades en incloure la porositat aparent (AP) per immersió, el mòdul d'elasticitat (MoE) i la conductivitat tèrmica (TC) en una segona etapa de la investigació i en una tercera, es van realitzar proves de termogravimetria (TGA), microscòpia electrònica d'escombratge (SEM) (EDS). Mitjançant un mètode d'anàlisi d'imatges òptiques (OIA) es fa una proposta a partir d'equacions matemàtiques per correlacionar les formulacions amb les propietats principals i fins i tot predir-les. Amb l'anàlisi de les imatges del SEM es van obtenir valors de l'amplada de la zona de transició interfacial (ITZ) i el percentatge de porositat. El valor més alt obtingut de la SCT va ser de 7.3 MPa, i els valors més baixos de AbsCoeff10 i de CT van ser; 8 g/(cm² × min0.5) i 0.684 W/m·K, respectivament. Les formulacions amb el 15% de ciment van mostrar una pèrdua més gran de massa que s'associa a la presència d'aigua a les capes internes de la matriu i els productes de la hidratació del ciment, així com la reducció més gran de la porositat i de la ITZ amb les concentracions més grans de silici i calci.
  

URBANISME

• KUZMANIC, JERE: Colin Ward and the anarchist thread of planning history
  
  Autor/a: KUZMANIC, JERE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 06/10/2026
  Director/a de tesi: OYON BAÑALES, JOSE LUIS | SERRA PERMANYER, MARTA
  Resum de tesi: La tesi reconstrueix la continuïtat històrica d’una de les influències més importants i poc representades de l’urbanisme europeu—el fil anarquista de la història de l’urbanisme. Ho fa centrant-se en l’urbanista, teòric i escriptor britànic Colin Ward (1924-2010) i en la xarxa d’afinitats de la qual formava part durant la segona meitat del segle XX. Basant-se en la recerca recent de la història de l’urbanisme, en la biografía situada i reconstruint la xarxa de connexions a través de fonts primàries, la recerca aprofundeix en la hipòtesi del geògraf Peter Hall presentada en el seu llibre fonamental Cities of Tomrrow (1988). Hall va afirmar que molts dels primers ideals del moviment de planificació urbana del segle XX «sorgiren del moviment anarquista, que va florir durant les darreres dècades del segle XIX i els primers anys del segle XX. Això és cert per a Howard, per a Geddes i per a la Regional Planning Association of America, així com per a molts derivats al continent europeu». L’objectiu principal de la tesi és oferir una visió més panoràmica i matisada d’aquestes influències i relacionar-les amb la formació de l’urbanisme com a professió durant el segle passat, tot traçant vincles entre Ward, Hall, John F. Turner, Giancarlo De Carlo, Carlo Doglio, Walter Segal i molts altres. A més, l’obra contextualitza la genealogia de les perspectives regionalistes, descentralistes i vernaculars de transformació territorial que es remunten a les obres dels geògrafs Reclus i Kropotkin; i analitza aquestes perspectives en el marc de les tendències contemporànies cap avers un urbanisme ecològic i socialment just. La vida i l’obra de Ward es presenten com un node crucial en aquesta evolució de pensament. En paraules seves, el seu interès era «una exploració de la relació entreles persones i el seu entorn (construït)». Tot i que principalment i habitualment s’ha interpretat a Ward com un dels anarquistes més influents del segle XX, aquesta tesi aborda el seu llegat des de la perspectiva de l’urbanisme i els estudis urbans. Com a arquitecte, educador i responsable d’educació de la Town and Country Planning Association, Ward va poder incidir en la professió ‘des de dins’ gràcies al seu radicalisme subtil, el seu periodisme versàtil i els seus estudis sòlids sobre l’autonomia com a factor en la creació de l’entorn construït. Juntament amb les seves obres més reconegudes, com ara The Child in the City (1978) i Anarchy in Action (1973), va escriure al voltant d’una trentena de llibres més, entre els quals Welcome, Thinner City (1990), The Allotment (1995), Talking to architects (1996), Housing: an anarchist approach (1976) i, en col·laboració amb Peter Hall, Sociable Cities (1998), una adaptació de la proposta de la Ciutat Jardí de Howard al segle XXI. La tesis evalúa com la seva obra va contribuir a comprendre el principi social que integra l’urbanisme a partir de reconèixer la figura de l’infant com a subjecte polític, el control dels habitants com a objectiu professional i una major autonomia humana com a solució als problemes contemporanis de la vida quotidiana a la ciutat i al camp. Aquesta recerca històrica es basa en fonts primàries—correspondència, entrevistes i documents d’arxiu— que descobreixen una ‘xarxa d’afinitats’ prolífica i activa especialment entre el Regne Unit i Itàlia, fet que es presenta com a un esforç transnacional per potenciar una visió particular en el si de la disciplina del’urbanisme. En el context del fenomen massiud’urbanització de postguerra, orquestrada per l'’estat, urbanistes i arquitectes com Ward consideraven l’urbanisme com a una ‘eina revolucionària’ per al a un canvi social de base. Defensaven, un urbanisme controlat pels ciutadans per enfortir l’autonomia local i desafiar l’autoritat de l’estat. Seguir i reconstruir la seva història pot emmarcar l’urbanisme com un concepte radicalment diferent—una multitud de cultures de planificació en una ecologia social complexa de l’entorn construït.