ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• CARO ROCA, MARTÍ: Efficient Tailoring of AI-based Solutions for Safety-Critical Systems
  
  Autor/a: CARO ROCA, MARTÍ
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2026
  Data de lectura: 19/11/2026
  Hora de lectura: 10:15
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: ABELLA FERRER, JAIME
  Resum de tesi: El creixent rendiment de les plataformes de computació permet l’ús de Xarxes Neuronals Profundes (DNNs, de l’anglès) de dimensions més grans, capaces d’assolir la precisió requerida per aplicacions en temps real com la Detecció d’Objectes Basada en Càmeres (CBOD, de l’anglès) en Conducció Autònoma (AD, de l’anglès). Tot i que una elevada precisió d’inferència és essencial en Sistemes Encastats Crítics de Temps Real (CRTES, de l’anglès), l’amplada de banda de memòria i el consum energètic també són factors determinants, ja que limiten el rendiment assolible i condicionen el compliment dels requisits de l’aplicació. Per aquest motiu, alguns models DNN molt precisos han de ser optimitzats per operar sota aquestes restriccions.A més, les aplicacions d’automoció amb requisits de seguretat han de complir estàndards com l’ISO 26262, que exigeixen redundància diversa per al nivell més alt d’integritat (ASIL-D) amb l’objectiu de mitigar fallades de causa comuna, és a dir, fallades aleatòries del hardware que poden afectar de la mateixa manera a components redundants i podrien no ser detectats. La Redundància Modular Dual (DMR, de l’anglès), també coneguda com a "Dual-Core LockStep" (DCLS) en processadors, i la Redundància Modular Triple (TMR, de l’anglès), habitualment combinada amb algun tipus de diversitat, s’utilitzen àmpliament per proporcionar detecció i tolerància a fallades. Tanmateix, implementar de manera eficient la redundància diversa en tasques basades en DNNs relacionades amb la seguretat, com la detecció d’objectes, continua sent un repte obert, ja que aquestes aplicacions poden aprofitar redundància semàntica en lloc d’equivalència a nivell de bits.En aquesta tesi primer fem una avaluació a gran escala de diverses tècniques d’aproximació per optimitzar models DNN. En particular, ens centrem en models CBOD, fonamentals per detectar els objectes que envolten el vehicle. Analitzem de manera individual i conjunta tècniques com l’aritmètica de precisió reduïda, la computació aproximada i l’operació a baix voltatge, amb l’objectiu d’avaluar com es poden combinar per reduir significativament l’àrea, la latència i el consum energètic de sistemes d’IA. Així mateix, estudiem l’impacte de l’agrupament de pesos ("weight clustering") en diferents representacions aritmètiques, proporcionant informació útil per al desenvolupament d’acceleradors CBOD de baix consum amb un impacte mínim en la precisió.A continuació, dissenyem un esquema eficient de redundància diversa per a aplicacions d’IA basat en precisió reduïda. L’esquema proposat descarta determinats bits de les dades llegides per l’accelerador principal per generar una versió redundant més eficient. D’aquesta manera, permet mitigar fallades aleatòries de maquinari reduint simultàniament la latència, l’àrea i el consum energètic respecte a implementacions DCLS tradicionals, sense pèrdues apreciables de precisió.També proposem una segona tècnica de redundància diversa amb un cost similar al de les solucions de tipus DCLS, però amb una millora significativa de la precisió gràcies a la mitigació de les inexactituds dels models d’IA i sense requerir suport específic de hardware. Aquest esquema aplica transformacions sobre les dades d'entrada i utilitza algorismes de fusió per combinar les deteccions generades pels components redundants. A més, n’avaluem la capacitat per mitigar atacs adversaris, cosa que permet que un únic mecanisme afronti simultàniament fallades aleatòries de maquinari, inexactituds dels models DNN i atacs adversaris. Finalment, demostrem la seva generalització a altres models i tasques d’IA.En conjunt, aquesta tesi estudia tècniques d’aproximació per optimitzar models d’IA en CRTES i proposa dos esquemes avançats de redundància diversa: un orientat a l’eficiència energètica i un altre enfocat a millorar la precisió del sistema redundant amb un cost afegit mínim.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• GEBELLÍ GUINJOAN, FERRAN: User-centred Explainable Human-Robot Interaction
  
  Autor/a: GEBELLÍ GUINJOAN, FERRAN
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/09/2026
  Data de lectura: 17/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala de juntes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ROS ESPINOZA, RAQUEL | LEMAIGNAN, SÉVERIN
  Resum de tesi: A mesura que els robots s’implementen cada vegada més en entorns humans quotidians, la capacitat d’explicar les seves accions i decisions als usuaris es torna essencial per generar confiança, fomentar la col·laboració i permetre una interacció efectiva. No obstant això, els enfocaments existents sobre l’explicabilitat en la interacció humà-robot sovint tracten els usuaris com un grup homogeni, negligint la diversitat de coneixements, estils cognitius i necessitats d’informació que caracteritza els desplegaments en el món real. Aquesta tesi investiga l’explicabilitat centrada en l’usuari en la interacció humà-robot a través d’una sèrie d’estudis longitudinals, en condicions reals, que abracen el cicle de vida complet del disseny, l’avaluació, la generació i la personalització d’explicacions. En primer lloc, s’ha desenvolupat i implementat una metodologia de disseny participatiu en un cas d’ús real en l’àmbit sanitari, demostrant que les expectatives i els requisits dels usuaris respecte a l’explicabilitat sorgeixen gradualment durant el desplegament in situ, i que la participació dels usuaris en les etapes inicials del disseny és crucial per incorporar una perspectiva centrada en l’usuari en l’explicabilitat. En segon lloc, hem explorat l’avaluació de l’explicabilitat, centrant-nos en un dels principals resultats desitjats de l’explicabilitat sobre els usuaris: millorar la comprensió que tenen sobre els robots amb els que interaccionen. Presentem una revisió sistemàtica de la literatura que identifica una variabilitat significativa en com la comprensibilitat es conceptualitza i es mesura en la interacció humà-robot, destacant la manca d’eines estandarditzades i d’evidència longitudinal en condicions reals. Aquesta revisió de la literatura també planteja una pregunta oberta sobre la relació entre les mesures de comprensibilitat objectiva i subjectiva. Per això, realitzem un estudi de camp de dos mesos que demostra que la comprensibilitat objectiva i subjectiva pot evolucionar de manera independent al llarg del temps: els usuaris poden reportar un augment en la comprensió percebuda mentre la comprensió real es manté baixa, subratllant la necessitat d’avaluar ambdues dimensions per separat. Finalment, aquesta tesi aborda la necessitat de generació d’explicacions centrada en l’usuari, fent ús de grans models del llenguatge. Primer introduïm un marc modular que orquestra explicadors de components especialitzats mapejats a subsistemes robòtics individuals, el qual produeix explicacions més precises i contextualitzades que els enfocaments monolítics. A partir d’això, i enllaçant amb els descobriments anteriors, es desenvolupa un marc de personalització que adapta el nivell de detall de les explicacions a cada usuari, fent un seguiment del coneixement adquirit de les explicacions rebudes anteriorment al llarg del temps. Un desplegament d’un mes en una oficina valida que les explicacions personalitzades es perceben com més adequadament detallades i es mantenen concises, tot i que els seus beneficis depenen de la criticitat del que s’explica i disminueixen durant períodes prolongats, potencialment a causa dels costos de predictibilitat i els efectes d’ancoratge. En conjunt, aquestes contribucions avancen en la comprensió de l’explicabilitat com una propietat dinàmica i dependent de l’usuari, i proporcionen mètodes concrets i evidència empírica per guiar el disseny i el desenvolupament d’interaccions humà-robot explicables en entorns del món real.
  
• PEÑA CAMPOS, JOHAN SEBASTIAN: Interpretable Decision Support Systems for Early Cancer Diagnosis and Personalized Treatment
  
  Autor/a: PEÑA CAMPOS, JOHAN SEBASTIAN
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 22/09/2026
  Data de lectura: 04/12/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 del ETSEIB, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) Campus Diagonal Sud, Av. Diagonal, 647, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: OCAMPO MARTINEZ, CARLOS AUGUSTO | PATIÑO GUEVARA, DIEGO ALEJANDRO
  Resum de tesi: El càncer és una de les principals causes de mort al món, i els càncers gàstric i de pròstata metastàtic suposen una càrrega considerable, sobretot als països d'ingressos baixos i mitjans. Aquesta tesi desenvolupa sistemes de suport a la decisió (SSD) interpretables per a dues fases de l'atenció del càncer: el diagnòstic precoç i l'optimització del tractament personalitzat.La primera etapa aborda el diagnòstic precoç del càncer gàstric amb dades recollides rutinàriament del sistema de salut colombià (SGSSS). Una arquitectura d'aprenentatge profund combina xarxes bidireccionals de memòria a curt i llarg termini (LSTM) i atenció de múltiples caps per processar seqüències de codis diagnòstics i procediments de més de 4,9 milions de trajectòries de pacients, amb embeddings biomèdics en espanyol, submostreig intel·ligent i pèrdua focal (Focal Loss) per afrontar el desequilibri extrem de classes (5103:1). Després es reformula com una xarxa neuronal convolucional 2D (CNN-2D) més parsimoniosa amb característiques demogràfiques, adoptada com a model final per la seva interpretabilitat, parsimònia (~176 mil enfront de ~4,5 milions de paràmetres) i rendiment (AUC-ROC ≈ 0,835). La metodologia de projeccions obliqües no lineals sobre subespais (NObSP) s'estén a sistemes dinàmics per interpretar el model, descomponent les prediccions en components clínicament significatius (error de reconstrucció inferior al 5 %) i separant el senyal clínic genuí, un patró enriquit de símptomes gastrointestinals alts i un llindar d'edat coherent, dels factors de confusió geogràfics i d'utilització.La segona etapa aborda el tractament personalitzat del càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració (mCRPC) integrant la teoria de jocs evolutiva (TJE) i el control predictiu basat en models (MPC). Els models de competència de Lotka-Volterra capturen la selecció dependent de la freqüència entre poblacions cel·lulars fenotípicament diferents, i el MPC optimitza esquemes adaptatius tot equilibrant càrrega tumoral, resistència, toxicitat i parsimònia. Amb un sol agent (abiraterona), amplia la mediana del temps fins a la progressió (TTP) de 275 dies amb dosi màxima tolerada contínua (MTD) a 420 dies, una millora d'aproximadament el 50 % respecte a la MTD contínua, utilitzant al voltant d'un cinquè de la seva dosi acumulada, i supera les estratègies optimitzades estàticament (344 i 340 dies). Les formulacions amb dos agents (abiraterona i docetaxel) retarden el domini de la població resistent més enllà de 8.000 dies, al voltant d'un 50 % més que la millor teràpia adaptativa de referència de West et al., mentre que una estratègia de bloqueig redueix el còmput en més del 98 % respecte a recalcular a cada pas.El marc s'estén introduint la dinàmica del replicador, l'equació canònica de la TJE, com a model de predicció alternatiu, creant un desajust estructural amb la planta de Lotka-Volterra i conservant el controlador, la funció objectiu i els criteris de decisió. El controlador del replicador produeix dosificacions més suaus amb un sol agent i resultats clínics equivalents, i una intervenció mínima, una reducció del 81 % en l'exposició acumulada respecte al controlador de Lotka-Volterra equivalent, és suficient per a un control tumoral sostingut durant tot l'horitzó de simulació amb dos agents, amb un 94 % menys de còmput que aquest controlador. Aquesta millora sorgeix de l'elecció de modelatge, no d'una estratègia de control diferent.Ambdues etapes tracten la interpretabilitat com a requisit de disseny fonamental, operen amb recursos sanitaris limitats i estableixen marcs de validació cap a l'avaluació clínica, mostrant com els mètodes matemàtics i computacionals es poden aplicar a l'atenció del càncer per millorar els resultats dels pacients.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• FOOLADIMAHANI, SAGHAR: Assessment of fracture and fatigue behavior of cemented carbides by using small-scale artificial flaws
  
  Autor/a: FOOLADIMAHANI, SAGHAR
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/09/2026
  Data de lectura: 13/11/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)EDIFICI A planta 0, SALA POLIVALENTmeet.google.com/swu-kiha-hwq
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral investiga el comportament a fractura i fatiga dels carburs cimentats WC-Co mitjançant un enfocament determinista de tolerància al dany basat en defectes artificials controlats a petita escala. Aquests materials, coneguts com a metalls durs, s’empren en aplicacions exigents per la seva combinació de duresa, resistència i tenacitat. Tanmateix, la seva fiabilitat estructural es veu afectada per defectes induïts en servei, que actuen com a orígens de fallada sota càrregues monotòniques i cícliques. Els mètodes convencionals es basen en defectes naturals estocàstics o esquerdes llargues passants, fet que limita la reproductibilitat i la capacitat predictiva. Aquest treball aborda aquestes limitacions desenvolupant i validant un marc experimental basat en defectes artificials ben definits.La recerca es va dur a terme en quatre graus de WC-Co de gra fi amb continguts diferents de cobalt per aïllar la influència del lligant metàl·lic. Es van emprar tres estratègies. La indentació cònica va reproduir danys per contacte rom dominats per deformació irreversible i, a càrregues elevades, per esquerdament radial. La indentació Vickers va introduir fissures superficials per estudiar el creixement d’esquerdes per fatiga. L’ablació làser de nanosegons es va optimitzar per generar microcavitats i defectes de tipus entalla amb geometria controlada. Els seus efectes sobre la resistència residual, el comportament a fatiga, la propagació d’esquerdes i la tenacitat de fractura es van avaluar mitjançant assaigs mecànics, microscòpia, fractografia, inspecció d’esquerdes i anàlisi de mecànica de la fractura.Els resultats mostren que els defectes artificials controlats constitueixen una base robusta per avaluar la tolerància al dany. Sota càrrega monotònica, la resistència residual està governada per la severitat del defecte i la tenacitat intrínseca de fractura. En defectes de tipus empremta o microcavitat sense esquerdes preexistents, la reducció de resistència s’associa principalment amb la concentració geomètrica de tensions. Un cop iniciada la fissuració, la tenacitat de fractura esdevé dominant, provocant una degradació abrupta en graus amb baix contingut de lligant i una evolució més estable de les esquerdes en materials més tenaços. Sota càrrega cíclica, el lligant metàl·lic exerceix un doble paper. Sense esquerdes, un contingut més elevat de lligant incrementa la sensibilitat a la fatiga per la plasticitat cíclica localitzada, mentre que, en condicions prefissurades, millora la resistència a la propagació subcrítica mitjançant l’apantallament de la punta de l’esquerda i la dissipació d’energia.Una part de la tesi aborda l’ablació làser per determinar la tenacitat de fractura. Les microcavitats induïdes per làser, combinades amb fractografia quantitativa, van produir valors de tenacitat concordants amb els obtinguts mitjançant mètodes consolidats. Les entalles superficials generades per làser van actuar com a geometries controlades d’iniciació d’esquerda, oferint una alternativa pràctica als procediments tradicionals de prefissuració. Aquests defectes són eficaços tant per estudiar la tolerància al dany com per fer una caracterització fiable mitjançant mecànica de la fractura.En conjunt, aquesta tesi estableix un marc rigorós per investigar la fractura i la fatiga en carburs cimentats WC-Co mitjançant l’enginyeria de defectes de petita escala. La metodologia distingeix els efectes de la microestructura, l’estat de dany i les característiques del defecte; aclareix el paper del lligant sota diverses càrregues; i valida els defectes induïts per indentació i làser per avaluar la resistència, la fatiga, la propagació d’esquerdes i la tenacitat de fractura. Aquestes troballes aporten una base pràctica per avaluar la fiabilitat i dissenyar metalls durs més resistents al dany en servei.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• SAMALA, BHANU PRAKASH REDDY: Computational Study of Active Flow Control in Aerodynamic Bodies: from DNS to Machine-Learning Surrogates
  
  Autor/a: SAMALA, BHANU PRAKASH REDDY
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/10/2026
  Data de lectura: 27/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula 212, 2.ª planta, edificio B4, Campus Nord – UPC.
  Director/a de tesi: MELLIBOVSKY ELSTEIN, FERNANDO PABLO | BERGADÀ GRANYÓ, JOSEP MARIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el control actiu de flux (AFC) sobre cossos aerodinàmics mitjançant simulacions numèriques directes (DNS) d'alta fidelitat i models subrogats d'aprenentatge automàtic (ML). Les DNS proporcionen la descripció més precisa de la física del flux, però només són viables a nombres de Reynolds moderats, i l'espai de paràmetres multidimensional de l'AFC fa que els estudis paramètrics exhaustius siguin computacionalment prohibitius. L'objectiu de la tesi és avançar en la comprensió de la física de l'AFC en dues configuracions aerodinàmiques canòniques, i desenvolupar i avaluar metodologies de ML que redueixin el cost computacional de l'anàlisi aerodinàmica d'alta fidelitat en entorns industrials.En primer lloc, s'ha realitzat una DNS del flux al voltant d'un cos d'Ahmed a Re_L = 6 x 10^4, amb succió estacionària (SS) i bufat estacionari (SB) a través d'una ranura a la superfície superior, a prop de l'inici de la superfície inclinada. La SS redueix el coeficient de resistència un 8,4%, mentre que el SB l'augmenta un 17,5%. La reducció amb SS s'atribueix a l'adherència del flux a la superfície inclinada, a un vòrtex del muntant C reforçat i a la recuperació de pressió, mentre que el SB provoca un despreniment prematur.En segon lloc, s'ha realitzat una DNS d'actuació amb jets sintètics periòdics de flux màssic net nul (ZNMF) en un perfil aerodinàmic NACA 2412 tridimensional a Re = 5000 i angle d'atac alfa = 8 graus, a la meitat (subharmònic, SH), la mateixa (harmònic natural, NH) i el doble (segon harmònic, 2H) de la freqüència natural de despreniment de vòrtex. Tots els casos milloren la relació sustentació/resistència, un 75% (NH), un 47% (SH) i un 18% (2H). El millor comportament de l'actuació NH s'atribueix a l'acoblament ressonant (lock-in) entre el forçat i la freqüència de despreniment dominant del flux base, que comprimeix la bombolla de separació laminar. L'actuació SH i NH suprimeix la ruptura dels vòrtex transversals a la vora de fuga i reorganitza el flux en estructures coherents quasibidimensionals.En tercer lloc, s'ha desenvolupat un marc d'aprenentatge automàtic informat per la física (PIML) per corregir el tensor de tensions de Reynolds predit pels solucionadors de les equacions de Navier-Stokes amb promitjat de Reynolds (RANS), a partir de dades derivades de DNS i de variables d'entrada invariants galileanes. S'ha validat en configuracions bidimensionals de graó descendent i de perfil aerodinàmic a Re ~ 3 x 10^4. Incloure dades d'entrenament que abastin el règim de flux del cas de prova és requisit per a una predicció fiable amb l'algorisme de boscos aleatoris (Random Forest). En la seva forma actual, el marc requereix similitud de la física del flux entre els dominis d'entrenament i de prova. La solució RANS millorada s'obté en aproximadament una hora a una hora i mitja, enfront de les 72 a 96 hores de la DNS en quatre nuclis.En quart lloc, s'ha implementat un model subrogat basat en xarxes neuronals de grafs (GNN) per predir coeficients de resistència i distribucions superficials de pressió i de tensió tangencial a la paret en geometries industrials de SUV elèctrics, a partir de grafs derivats de malles superficials de CFD decimades. S'ha entrenat amb conjunts de dades de CFD RANS de dues campanyes de disseny que comprenen 136 variants de simulació. Els models d'un sol vehicle assoleixen valors de R^2 de 0,625 i 0,629, i el model combinat de 0,932. Una predicció del camp superficial triga menys d'un minut, enfront de sis a vuit hores en un clúster de CPU de 300 nuclis per a la simulació RANS corresponent.En conjunt, els estudis avancen en la comprensió de la física de l'AFC a partir de primers principis i proporcionen eines eficients basades en dades per al disseny industrial.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• HERRERA GUTIERREZ, ANGEL RAUL: Valoración de la geodiversidad del corredor Puertecitos-San Luis Gonzaga, Baja California, México: bases para la gestión geopatrimonial y su potencial como geoparque
  
  Autor/a: HERRERA GUTIERREZ, ANGEL RAUL
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2026
  Data de lectura: 03/12/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding D2. Classroom: 216C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR
  Resum de tesi: La geodiversidad integra los componentes abióticos del paisaje, los procesos que los originan y su relación con los elementos bióticos, culturales e históricos del territorio. Su estudio constituye una base fundamental para la identificación, valoración y gestión del patrimonio geológico, así como para el desarrollo de estrategias de geoconservación, educación ambiental y geoturismo. En México, los estudios sobre geodiversidad y geopatrimonio aún son limitados, aunque el reconocimiento de los geoparques Comarca Minera, en Hidalgo, y Mixteca Alta, en Oaxaca, ha impulsado el interés por evaluar nuevos territorios con potencial geopatrimonial.Esta investigación analiza el corredor Puertecitos-San Luis Gonzaga, en la costa oriental de Baja California, dentro de un área aproximada de 2,472 km². La región forma parte del margen occidental del Golfo de California y se caracteriza por una notable diversidad geológica, geomorfológica, tectónica, volcánica, sedimentaria, paleontológica, histórica y arqueológica. Las condiciones áridas, la escasa cobertura vegetal y la buena exposición del sustrato convierten al área en un laboratorio natural para la interpretación de procesos geológicos y para el desarrollo de actividades geoturísticas de bajo impacto.El trabajo integró revisión bibliográfica, análisis cartográfico, sistemas de información geográfica, entrevistas semiestructuradas y campañas de campo. Como resultado, se identificaron y valoraron 74 Lugares de Interés Geológico (LIGs), considerando su campo de interés, representatividad, estado de conservación, accesibilidad y uso potencial. Además, se construyó un Índice de Geodiversidad normalizado (IGDn), integrado por cinco subíndices: geomorfológico, geológico, paleontológico, cultural y LIGs. Para el modelo espacial se incorporaron los 74 LIGs localizados dentro del área delimitada de análisis.Los resultados del IGDn muestran que el 51 % del área presenta una valoración media de geodiversidad, el 28 % una valoración baja y el 21 % una valoración alta. Las zonas de mayor valoración se concentran principalmente en sectores costeros, donde coinciden rasgos geomorfológicos, geológicos, sedimentarios, culturales y sitios registrados durante el trabajo de campo. Entre los sectores más relevantes destacan Puertecitos, San Luis Gonzaga y Punta Willard.En Punta Willard y el campo turístico Papá Fernández se identificaron 13 rasgos de interés geológico, geomorfológico, histórico y arqueológico, entre ellos un tómbolo, campos de dunas, una estructura volcánica, acantilados, una saliente rocosa, concheros, un taller lítico, círculos de roca, un pozo y un almacén misional. La concentración de estos rasgos en un espacio reducido confirma el potencial del sitio como área piloto para actividades de interpretación, educación ambiental, geoturismo y manejo integrado del patrimonio natural y cultural.Los resultados permiten concluir que el corredor Puertecitos-San Luis Gonzaga posee una base geocientífica y territorial sólida para iniciar un proceso de construcción geopatrimonial. Sin embargo, su eventual avance hacia una candidatura como geoparque debe entenderse como un proceso progresivo, condicionado por la necesidad de fortalecer la investigación, demostrar relevancia geológica internacional, consolidar mecanismos de gobernanza, integrar a las comunidades locales y atender limitaciones relacionadas con infraestructura, agua, residuos, seguridad y servicios básicos. En este sentido, la principal aportación de esta tesis es proporcionar un diagnóstico técnico, espacial y metodológico que sirva como base para la toma de decisiones sobre la conservación, gestión y posible desarrollo geopatrimonial del territorio.
  

COMPUTACIÓ

• PONS RECASENS, GERARD: Evolving Knowledge Graphs: Continuous Knowledge Acquisition, Adaptation, and Exploitation
  
  Autor/a: PONS RECASENS, GERARD
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2026
  Data de lectura: 11/11/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes FIB - Edifici B6 Campus Nord
  Director/a de tesi: QUERALT CALAFAT, ANNA | BILALLI, BESIM
  Resum de tesi: Els sistemes moderns generen contínuament grans quantitats de dades heterogènies. Tot i que aquestes dades contenen informació valuosa, el seu potencial complet continua sent difícil d’assolir quan es tracten com una col·lecció d’observacions aïllades sense significat ni context. Per tant, extreure’n el valor total requereix enriquir les dades amb una semàntica explícita que capti conceptes, relacions i informació contextual, transformant les observacions aïllades en coneixement estructurat. Aquesta tesi sosté que aquest enriquiment semàntic constitueix un pas fonamental cap a la construcció de sistemes intel·ligents més eficaços. En aquest context, els grafs de coneixement (KGs) proporcionen un marc natural per representar i organitzar aquest coneixement, mentre que les seves representacions vectorials, anomenades Knowledge Graph Embeddings (KGEs), permeten aprendre representacions latents que poden ser explotades de manera flexible pels mètodes moderns d’aprenentatge automàtic (ML) per donar resposta a les necessitats analítiques canviants.Atès que el coneixement no és estàtic, fer realitat aquesta visió requereix abordar reptes que abasten tot el seu cicle de vida. En primer lloc, les dades procedents de fonts heterogènies i no estructurades s'han d'incorporar a una estructura de coneixement en evolució contínua, on s’enriqueixen amb semàntica. En segon lloc, a mesura que aquesta estructura de coneixement evoluciona, les seves representacions latents s'han d'actualitzar contínuament alhora que es preserva el coneixement adquirit prèviament. Finalment, l'estructura de coneixement en evolució i les seves representacions latents s'han d'explotar eficaçment per donar suport a comportaments adaptatius en els sistemes intel·ligents.Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant KGs evolutius. Per a l'adquisició de coneixement a partir de fonts no estructurades, se centra en la informació textual i proposa un mètode de desambiguació d’entitats que combina grans models de llenguatge (LLMs) amb l'estructura jeràrquica dels KGs, millorant l'adaptabilitat entre dominis sense requerir el reentrenament del model. Per mantenir les representacions latents al llarg del temps, s'investiga l’adaptació contínua dels KGEs. En aquest context, s’identifica un fenomen prèviament passat per alt que afecta la pèrdua de coneixement obtingut anteriorment i es proposa un protocol d'avaluació adaptat per capturar-lo correctament. A més, s’introdueix una estratègia d'inicialització per a les representacions de noves entitats que millora l'adquisició de coneixement alhora que mitiga la pèrdua de coneixement. Finalment, per a l'explotació del coneixement, es demostra com els KGs en evolució contínua i les seves representacions latents poden donar suport a la recomanació adaptativa en entorns d’anàlisi de dades basats en l’experimentació. En conjunt, aquests avenços contribueixen a fer possible que els KGs evolutius adquireixin, adaptin i explotin coneixement de manera contínua.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• LAGE JULIÀ, ARTAI: Process engineering development strategies for the enhancement of PHB production by cyanobacteria.
  
  Autor/a: LAGE JULIÀ, ARTAI
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/10/2026
  Data de lectura: 18/11/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: GARCIA SERRANO, JOAN | GONZALEZ FLO, EVA
  Resum de tesi: Els plàstics convencionals derivats del petroli causen un dany ambiental greu i persistent. El polihidroxibutirat (PHB) és una alternativa d’origen biològic i completament biodegradable, ja que els cianobacteris el poden sintetitzar fotoautotròficament a partir de llum solar i CO₂, evitant els costos dels substrats orgànics que limiten la competitivitat dels bioplàstics. Tot i això, diversos colls d’ampolla impedeixen que el PHB cianobacterià arribi a escala industrial. Aquesta tesi els aborda mitjançant una estratègia integrada que combina selecció de soques, formació de microbiomes, metodologies d’alt rendiment i una arquitectura de producció contínua desacoblada.Es van aïllar cinc soques de cianobacteris d’entorns aquàtics naturals, obtenint poblacions estables amb acumulacions de PHB molt divergents malgrat la seva similitud genètica. Dues soques de Synechocystis i una de Leptolyngbya van destacar com a productores, mentre que Synechococcus i una segona Leptolyngbya mostraren acumulació mínima. L’efluent secundari va ser perjudicial per a la inducció, ja que els nutrients residuals interferien en el procés, però seguia sent adequat per al creixement de biomassa.Les dues millors soques (Synechocystis sp. AP i Leptolyngbya sp. R) es van avaluar en monocultiu, mentre que un microbioma artificial combinant Synechocystis sp. AP amb Synechococcus sp. AP va permetre explorar sinergies comunitàries. La cocultivació va millorar el rendiment de PHB en ambdues espècies i va generar un microbioma més robust en condicions no estèrils, mantenint operació estable durant cicles consecutius. El sistema mostrà redundància funcional: sota condicions divergents (baix fòsfor amb pH >10 no controlat, versus medi nutritiu amb pH controlat a ~8,25), les abundàncies relatives van canviar, però el potencial global de PHB es va mantenir. Les diferències en contingut de PHB es van atribuir principalment als paràmetres operatius: el control estricte de pH i nutrients suficients durant el creixement van permetre fins a 36,3% dcw, en comparació amb només 17% amb pH no controlat.Per accelerar el cribratge, es va desenvolupar una plataforma fluoromètrica basada en la tinció amb Nile Blue, validada per a 124 condicions sense quantificació cromatogràfica. L'absència de nitrogen es va confirmar com el principal desencadenant d’inducció, mentre que el fòsfor actuava com un interruptor llindar. El control estricte de pH (~8,25), condicions de foscor i anoxia, i una dosi única de 600 mg/L d’acetat es van identificar com a òptims i es van validar en escala de reactor, confirmant la síntesi directa de PHB a partir d’acetat sense necessitat d'una fase prèvia d’acumulació de glicogen.A partir d’aquest microbioma, ampliat amb Leptolyngbya sp. R fins a una comunitat de tres soques, es va dissenyar un reactor de dues etapes que desacobla el creixement fotoautotròfic de l’acumulació de PHB en foscor i anòxia. Operant durant 125 dies en condicions no estèrils, va assolir ~23 mgPHB/L/d, més de quatre vegades superior als millors sistemes d’un sol reactor, amb fins a 26% dcw. Aquests resultats mostren que la disponibilitat contínua de biomassa, i no el contingut màxim de PHB, és el factor decisiu de la productivitat volumètrica.En conjunt, la tesi destaca el valor de la prospecció ambiental i el cribratge de soques, ja que els microbiomes es van assemblar exclusivament a partir d’aïllats ambientals. També demostra que els paràmetres operatius, i no la composició poblacional, governen els resultats de PHB, i subratlla el paper de la configuració del reactor en la traducció de la biologia en guanys industrials. L’efluent secundari com a suport per al creixement de biomassa ofereix evidència inicial que les aigües residuals poden ser un substrat viable per al PHB, apuntant a la integració del tractament d’aigües amb la producció de biopolímers.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• CASTELLS DELGADO, ANTONI: Rhythmic Emotional Stimulation and Heart Rate Variability: Exploring the Limits of Visual and Acoustic Modulation of Stress
  
  Autor/a: CASTELLS DELGADO, ANTONI
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2026
  Data de lectura: 09/12/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Aula de Graus de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), C4,C4-002, C/Jordi Girona, 1-3, 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: GARCIA GONZALEZ, MIQUEL ANGEL | FERNANDEZ CHIMENO, MIREYA
  Resum de tesi: Aquest estudi investiga els efectes de l'Estimulació Visual Emocional Rítmica (RVES) i l'Estimulació Acústica Emocional Rítmica (RAES) sobre la Variabilitat de la Freqüència Cardíaca (HRV), analitzant específicament SDNN, RMSSD i IBI com a indicadors fisiològics clau de la funció autonòmica. L'HRV és un biomarcador ben establert de l'estrès i la regulació autonòmica, i investigacions prèvies han demostrat que estímuls externs rítmics presentats a la freqüència de ressonància del baroreflexe arterial (0,1 Hz) poden millorar l'HRV. La RVES, desenvolupada originalment per Vaschillo et al. (2008), utilitza estímuls visuals amb càrrega emocional per elicitar oscil·lacions d'HRV d'alta amplitud. Aquest estudi amplia la recerca anterior explorant si la RAES, mitjançant estímuls acústics emocionalment equivalents, pot induir efectes comparables.Trenta participants sans (15 homes, 15 dones) van seguir els protocols de RVES i RAES, amb mesures d'HRV abans, durant i després de cada intervenció. Els resultats van revelar patrons diferenciats en les respostes autonòmiques a les dues modalitats. La RVES va augmentar significativament el SDNN, demostrant la seva eficàcia per millorar la variabilitat global de l'HRV, amb les dones mostrant respostes d'HRV més fortes i sostingudes que els homes. El RMSSD va mostrar un augment inicial durant la RVES però va disminuir en el període post-intervenció, especialment en els homes, suggerint una retirada parasimpàtica a curt termini. La RAES, en canvi, va tenir un efecte més feble sobre l'HRV, produint només un augment modest del RMSSD durant la intervenció sense canvis significatius en el SDNN. A més, l'IMC va resultar ser un factor moderador, amb una interacció significativa de tres vies entre estimulació, sexe i IMC (p = 0,023) per a l'IBI en la RAES, posant de manifest la variabilitat individual en les respostes autonòmiques.Aquests resultats suggereixen que la RVES és una eina més eficaç per a la modulació autonòmica en comparació amb la RAES, donant suport a estudis previs sobre l'arrossegament visual rítmic del baroreflexe. Els efectes més febles de la RAES indiquen que els estímuls auditius per si sols podrien no ser tan eficaços com els visuals per elicitar canvis sostinguts en l'HRV. La influència significativa del sexe i l'IMC emfasitza la importància de les diferències individuals en la regulació autonòmica. La recerca futura hauria d'explorar la integració multimodal (estimulació rítmica visual-auditiva), el disseny d'estímuls personalitzats i els efectes de l'exposició repetida per optimitzar les intervencions basades en l'HRV per a la gestió de l'estrès i la salut autonòmica.
  
• CLARAMUNT MOLET, MIREIA: Development of a novel clinical gait assessment tool for monitoring and stratifying neuromuscular diseases
  
  Autor/a: CLARAMUNT MOLET, MIREIA
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/07/2026
  Data de lectura: 17/11/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Aula 28.8. Planta 1, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Av. Diagonal, 647, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: FONT LLAGUNES, JOSEP MARIA | IDELSOHN ZIELONKA, SEBASTIAN
  Resum de tesi: Les malalties neuromusculars són patologies cròniques i degeneratives de la musculatura esquelètica que comprometen progressivament la marxa, un dels principals determinants de la independència funcional. La seva monitorització, tant en la pràctica clínica com en assajos clínics, es fonamenta en escales i proves funcionals amb biaixos observacionals, efectes sostre i sensibilitat insuficient per detectar canvis subtils. En un moment en què noves teràpies estan emergint, disposar d'una eina objectiva, portable i integrable en la pràctica habitual per a l'anàlisi biomecànica de la mobilitat representa una necessitat clínica no coberta.Per donar resposta, la present tesi desenvolupa els algorismes biomecànics per obtenir paràmetres espai-temporals, cinemàtica articular sagital, activació muscular, distribució de la petjada i freqüència cardíaca a partir de dades crues de sensors portàtils. Per a la captura de dades s'utilitza el sistema Ephion Mobility, que integra i sincronitza sensors inercials, electromiografia de superfície, plantilles de pressió plantar i sensor cardíac en una aplicació mòbil. Amb aquest sistema s’han recollit dades de 176 voluntaris, 90 pacients i 86 controls, en dos països i entorns hospitalaris estàndard.El primer estudi, en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Déu, constitueix la prova de concepte del sistema. Valida una puntuació multidimensional de la marxa per a la distròfia muscular de Duchenne, derivada de dades multisensorials per aprenentatge no supervisat, que mostra bones correlacions amb les mètriques clíniques actuals i una capacitat prometedora per al seguiment de la malaltia.Confirmada la validesa de l'enfocament, el segon estudi, realitzat al Copenhagen Neuromuscular Center, n'explora l'aplicabilitat en dues patologies amb distribucions de debilitat muscular marcadament diferents: la distròfia muscular de Becker i la distròfia miotònica tipus 1. Es demostra que la valoració biomecànica discrimina patrons específics de malaltia i de severitat que els tests funcionals no reflecteixen. Finalment, el tercer estudi, en col·laboració amb l'Associació Espanyola de Pacients de Pompe, aborda la pregunta més exigent: si l'eina és capaç de detectar progressió longitudinal en una malaltia d'evolució lenta. El Pompe-MDPI desenvolupat assoleix significació estadística en un any de seguiment on les mètriques actuals no detecten canvis en el mateix interval.En conjunt, els resultats aporten evidència preliminar que l'avaluació biomecànica multidimensional portàtil és factible en l'entorn clínic, sensible a la severitat funcional i capaç de detectar progressió longitudinal on les mesures convencionals presenten limitacions. Les puntuacions derivades representen candidats prometedors a biomarcadors digitals per a estudis d'història natural i assajos clínics de teràpies modificadores de la malaltia.
  
• GARCÍA HERNANDO, GABRIEL: Development of an advisory system for the administration of anaesthetics and analgesics
  
  Autor/a: GARCÍA HERNANDO, GABRIEL
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/09/2026
  Data de lectura: 27/11/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Campus Diagonal Sud, Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: VALLVERDU FERRER, MARIA MONTSERRAT | GONZÁLEZ PIJUAN, CARMEN
  Resum de tesi: La tecnologia actual proporciona índexs valuosos de l’estat hipnòtic i, tot i que els efectes adversos de l’anestèsia han disminuït significativament, persisteixen reptes importants. Distingir entre agents anestèsics diferents i predir i detectar de forma fiable la nocicepció intraoperatòria a partir de senyals fisiològiques permetria avançar cap a una atenció més personalitzada.L’electroencefalografia (EEG) i la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV), derivada dels intervals RR, aporten informació complementària sobre les respostes cerebrals i autonòmiques als fàrmacs anestèsics i als estímuls nociceptius. Tanmateix, la parametrització òptima de descriptors no lineals, com el retard temporal, la codificació simbòlica, la banda de freqüència i la representació del senyal analític, no ha estat explorada en el context de la discriminació de fàrmacs i l’avaluació de la nocicepció.Aquesta tesi persegueix dos objectius: primer, discriminar entre tres estats farmacològics, sense fàrmac (ND), propofol (P) i remifentanil (R), mitjançant dinàmica simbòlica basada en EEG i anàlisi de diagrames de Poincaré; i segon, predir i detectar la nocicepció intraoperatòria, definida com la resposta de moviment davant un estímul nociu, utilitzant anàlisi de Poincaré de senyals EEG i RR.Es van analitzar un total de 599 pacients sota anestèsia general. Per a la discriminació de fàrmacs, 84 pacients van complir els criteris d’estabilitat (28 ND, 28 P, 28 R). Per a l’anàlisi de nocicepció, 163 pacients van aportar 329 instàncies d’estímul (159 responents amb moviment, 170 sense moviment). A nivell de pacient, 55 van ser responents, 72 no responents i 36 van mostrar respostes mixtes.Els senyals EEG es van descompondre en set bandes de freqüència. Per a cada banda, es van derivar tres representacions mitjançant la transformada de Hilbert: amplitud, envolupant i fase. Per a la dinàmica simbòlica també es va calcular la primera derivada. Els descriptors de Poincaré i les característiques simbòliques es van extreure en totes les bandes i representacions, conformant un espai de característiques multidimensional aplicat en ambdós anàlisis.Els paràmetres de la dinàmica simbòlica (nombre de símbols, longitud de paraula, factor de quantificació i freqüència de mostreig) es van optimitzar. En l’anàlisi de Poincaré, el retard temporal es va avaluar en descriptors tradicionals, segmentats (SPPA) i basats en asimetria, aplicats a totes les representacions de l’EEG i a finestres de RR de 30 a 60 s. La no linealitat es va validar mitjançant dades surrogades. També es van avaluar descriptors lineals d’EEG i HRV. Es va utilitzar anàlisi discriminant quadràtica amb validació creuada leave-one-out. En tots els casos, la combinació de característiques entre modalitats i representacions va superar els enfocaments individuals.En la discriminació de fàrmacs, la dinàmica simbòlica va assolir el millor rendiment (AUC = 0,952 ND vs P; 0,919 P vs R; 0,837 ND vs R). Els descriptors de Poincaré van aportar resultats complementaris: els tradicionals van ser òptims per a ND vs P (AUC = 0,836; F1 = 84,2%) i ND vs R (AUC = 0,835; F1 = 84,7%), mentre que els basats en asimetria van destacar en P vs R (AUC = 0,893; F1 = 90,0%).En nocicepció, la millor predicció del moviment es va obtenir amb descriptors SPPA de la sèrie RR en una finestra de 30 s (AUC = 0,691; F1 = 68,3%), mentre que la detecció amb descriptors tradicionals de Poincaré de l’EEG (AUC = 0,700; F1 = 72,9%).En conjunt, l’anàlisi de senyals EEG i RR, combinada amb una optimització de paràmetres, permet una discriminació robusta de fàrmacs i una avaluació significativa de la nocicepció a partir d’un únic canal EEG frontal. Tot i que el rendiment en nocicepció va ser moderat, reflectint la complexitat de predir respostes sota anestèsia, el benefici de combinar múltiples modalitats i representacions recolza el seu ús en sistemes avançats de monitorització anestèsica personalitzada.
  

ENGINYERIA CIVIL

• FARSHBAF, SIMA: Computational and Data-Driven Design of Additively Manufactured Auxetic Metamaterials for Enhanced Energy Absorption
  
  Autor/a: FARSHBAF, SIMA
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/09/2026
  Data de lectura: 30/11/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: DIALAMISHABANKAREH SOLTANI, NARGES | CERVERA RUIZ, LUIS MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un marc computacional-experimental per a l’anàlisi, el disseny i l’optimització de metamaterials auxètics amb un comportament millorat d’absorció d’energia. La metodologia proposada combina la caracterització experimental, l’anàlisi no lineal mitjançant elements finits, la fabricació additiva, el disseny estructural i l’aprenentatge automàtic, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament eficient de metamaterials lleugers amb propietats mecàniques adaptades.En primer lloc, la tesi investiga el comportament mecànic d’estructures cel·lulars convencionals i auxètiques mitjançant assaigs experimentals i simulacions no lineals d’elements finits validades experimentalment. Les anàlisis proporcionen informació sobre la influència de la topologia cel·lular, la direcció de càrrega i els mecanismes de deformació en la resposta mecànica, i posen de manifest la major capacitat d’absorció d’energia de les estructures auxètiques reentrants respecte de les arquitectures convencionals de niu d’abella.A partir d’aquests resultats, es proposen noves modificacions geomètriques de la cel·la unitària reentrant convencional per tal de millorar-ne la resposta auxètica i la capacitat d’absorció d’energia, tot preservant els seus mecanismes de deformació característics. Les prediccions numèriques es validen experimentalment, fet que confirma l’eficàcia dels dissenys proposats. En comparació amb el disseny de referència, les modificacions permeten assolir millores de fins al 1250 % en la capacitat d’absorció d’energia i del 860 % en l’absorció específica d’energia.Per accelerar el procés de disseny, es desenvolupa un marc de disseny directe i invers basat en l’aprenentatge automàtic, utilitzant conjunts de dades generats a partir de simulacions d’elements finits prèviament validades. La metodologia proposada permet predir de manera eficient respostes mecàniques no lineals i identificar inversament les geometries de les cel·les unitàries corresponents tant a estructures auxètiques uniformes com a estructures auxètiques amb gruix graduat i amb un comportament mecànic predefinit. A més, es desenvolupa un marc d’aprenentatge automàtic guiat per la física que combina una estratègia de descomposició de la resposta per capes amb xarxes neuronals profundes, amb l’objectiu de reduir substancialment el cost computacional associat a la generació dels conjunts de dades i, alhora, millorar el rendiment predictiu. El marc proposat assoleix errors de predicció inferiors al 2,5 %, fins i tot en escenaris d’extrapolació, utilitzant només 10 mostres d’entrenament, en comparació amb les 2145 mostres requerides per una xarxa neuronal profunda convencional.En conjunt, aquesta tesi estableix un marc que integra la mecànica computacional, la validació experimental, l’optimització estructural i l’aprenentatge automàtic guiat per la física per al disseny eficient de metamaterials auxètics avançats. Les metodologies proposades proporcionen eines pràctiques per al desenvolupament d’estructures lleugeres amb un comportament mecànic adaptat i una capacitat d’absorció d’energia millorada, alhora que estableixen una base metodològica per estendre les estratègies de disseny basades en dades a altres sistemes de metamaterials.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• ALAHMAD, AHMAD: Joint State and Parameter Estimation for Structural System Identification: A Unified Statistical Framework across Static and Modal Data
  
  Autor/a: ALAHMAD, AHMAD
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2026
  Data de lectura: 10/11/2026
  Hora de lectura: 11:15
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, Carrer de Jordi Girona, 1-3, 08034 BarcelonaEDIFICI C1- AULA 116
  Director/a de tesi: TURMO CODERQUE, JOSE | MINGUEZ SOLANA, ROBERTO
  Resum de tesi: L'avaluació de l'estat de les infraestructures civils envellides es basa en la Identificació de Sistemes Estructurals (SSI): la recuperació de paràmetres físics, com ara les rigideses dels elements i les condicions de contorn, conciliant un model numèric amb les respostes mesurades. Tots els ingredients d'aquest problema invers són incerts: les mesures contenen soroll, les càrregues i els suports es coneixen imperfectament, i el model idealitza l'estructura real. Un resultat fiable ha de fer més que retornar una estimació puntual, però l'estimació per mínims quadrats, l'anàlisi de sensibilitat, el tractament probabilístic de la incertesa i la teoria d'observabilitat s'han aplicat per separat en identificació estructural, sense integrar-se en un únic estimador.La comunitat dels sistemes elèctrics de potència va afrontar abans aquest repte. Des de la formulació de l'Estimació Estàtica d'Estat (SSE) als anys setanta, ha construït al voltant de l'estimador de mínims quadrats ponderats (WLS) un aparell estadístic integrat, perfeccionat durant més de cinc dècades d'ús operatiu: observabilitat prèvia a l'estimació, quantificació d'incertesa basada en covariància, detecció de dades anòmales pel residu normalitzat més gran i prova χ² d'adequació del model. Aquesta tesi adapta aquest aparell a la identificació estructural i l'estén de l'estimació d'estat a la conjunta d'estats i paràmetres, amb l'observabilitat com a salvaguarda prèvia i els diagnòstics de residus com a salvaguardes posteriors, en una única interfície WLS que admet mesures estàtiques i modals operacionals.La metodologia es desenvolupa en cinc etapes. Un criteri d'observabilitat basat en el jacobià determina la identificabilitat dels paràmetres a partir del rang del jacobià de les mesures, substituint els mètodes simbòlics recursius a una fracció del seu cost. L'estimador s'equipa aleshores, per primera vegada en la SSI dins d'una única cadena, amb intervals de confiança basats en covariància, la prova χ² d'adequació del model i la detecció de dades anòmales per residu normalitzat. L'error de forma del model s'aborda directament: les càrregues i les condicions de contorn desconegudes passen a ser variables estimables, eliminant el biaix que induirien, i l'anàlisi de components principals dels residus localitza l'error que en resti. Un diagnòstic de conservació de la matriu de resolució certifica per endavant quins grups de propietats admeten una recuperació fiable de la rigidesa integrada. Finalment, els residus estàtics i modals combinats sobre un vector de paràmetres compartit localitzen un canvi de rigidesa amb la mateixa precisió que cada modalitat per separat, i una descomposició additiva de la informació de Fisher trenca la degeneració massa-rigidesa que les dades modals no resolen aïlladament.El marc es valida en un assaig de laboratori instrumentat amb sensors MEMS de baix cost. Una campanya estàtica amb un protocol automatitzat multicàrrega confirma que el model de soroll calibrat per χ² es transfereix sense canvis a una sessió independent, que les mesures de rotació escasses sota càrregues diverses resolen un perfil de rigidesa espacialment detallat, i que la integral de conservació recupera la rigidesa teòrica d'una secció reforçada amb un error d'una fracció de punt percentual. Una segona campanya reinstrumenta la mateixa biga reforçada per a una anàlisi modal operacional, afegint únicament les files de residus modals. El mateix solucionador i els mateixos diagnòstics recuperen el mateix reforç, i les estimacions estàtica i modal concorden amb la referència teòrica dins d'uns dos punts percentuals. També delimita un límit de l'autodiagnòstic: una flexibilitat dels suports no modelada, gairebé indistingible de la rigidesa de contorn, esbiaixa els paràmetres de contorn sense deixar cap rastre en els diagnòstics, i aflora només quan els suports es modelen explícitament.
  
• BASAR, IMREN: Sustainable Repair Mortars for Historic Masonry: Design, Characterization and Performance Assessment of Natural and Recycled Materials
  
  Autor/a: BASAR, IMREN
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2026
  Data de lectura: 10/11/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB, Sala C2-212 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C2, Campus Nord, Barcelona).
  Director/a de tesi: FERNANDEZ CARRASCO, LUCIA | TORRENS MARTÍN, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta una investigació comparativa i orientada a la conservació dels morters a base de cal utilitzats en el patrimoni arquitectònic, amb un èmfasi especial en la compatibilitat dels materials, la durabilitat i el comportament a llarg termini. S’han estudiat morters històrics procedents de dos emplaçaments representatius de Catalunya: el jaciment arqueològic romà d’Altafulla i l’Edifici de l’Hivernacle de Barcelona, juntament amb morters comercials de restauració i formulacions de cal dissenyades al laboratori, amb l’objectiu d’avaluar les opcions tecnològiques, els límits de comportament i la seva idoneïtat per a la conservació.Es va adoptar una metodologia multianalítica integral que incorpora tècniques de caracterització mineralògica, granulomètrica, mecànica, física i visual. Aquest enfocament va permetre avaluar les relacions entre el lligant i els àrids, les característiques microestructurals, la resposta mecànica i el comportament estètic, prestant una atenció especial als paràmetres rellevants per a la pràctica de la conservació del patrimoni. La caracterització dels morters històrics va revelar estratègies tecnològiques diferenciades en la selecció de les matèries primeres, la granulometria dels àrids i la composició del lligant, estretament vinculades als requisits funcionals i a les condicions d’exposició ambiental de cada emplaçament.L’anàlisi comparativa ha demostrat que els morters comercials de reparació estandarditzats, tot i presentar resistències mecàniques més elevades, no garanteixen necessàriament una millor compatibilitat amb els suports de fàbrica històrica. D’altra banda, els morters de cal preparats al laboratori, en particular els sistemes basats en calç aèria CL90, van mostrar una major capacitat d’adaptació per compatibilitzar el comportament mecànic i la deformabilitat quan les condicions de curat i d’exposició ambiental es van controlar adequadament.Els assaigs de condicionament relacionats amb la durabilitat van posar de manifest la influència crítica del règim de carbonatació, la interacció amb la humitat, la presència de sals i els cicles tèrmics en el comportament dels morters fins a les edats estudiades, subratllant la necessitat d’avaluacions a llarg termini més enllà del comportament mecànic a edats primerenques. Les observacions qualitatives in situ realitzades al Monestir de Sant Joan les Fonts van confirmar, a més, una adequada treballabilitat, adherència i integració visual tant dels morters de referència com dels morters modificats amb PDMS durant el període inicial posterior a la seva aplicació.En conjunt, els resultats donen suport a un enfocament integrat i sensible al context per al disseny i l’avaluació de morters de reparació compatibles a base de calç, aportant evidència experimental que posa de manifest la importància de la compatibilitat dels materials, la durabilitat i la interacció amb l’entorn en la conservació del patrimoni arquitectònic.Paraules clau: Morters de calç, conservació del patrimoni arquitectònic, compatibilitat dels materials, durabilitat, carbonatació, comportament a llarg termini, caracterització multianalítica, morters de reparació, microestructura i condicions ambientals.
  
• ESCOBAR ESCOBAR, KEVIN ISAAC: Strengthening of existing reinforced concrete structures with textile reinforced mortars
  
  Autor/a: ESCOBAR ESCOBAR, KEVIN ISAAC
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord- Edifici C1. Sala: 002C/Jordi Girona, 1-3 , 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: OLLER IBARS, EVA MARIA | MURCIA DELSO, JUAN
  Resum de tesi: L'envelliment de les infraestructures de formigó armat (HA) ha impulsat el desenvolupament de mètodes eficients de reparació i reforç per prolongar-ne la vida útil. Els sistemes de polímers reforçats amb fibres (FRP) han estat àmpliament utilitzats gràcies a la seva elevada resistència i lleugeresa; tanmateix, les seves limitacions pel que fa a la resistència al foc, la compatibilitat amb el substrat i les condicions d'aplicació han motivat el desenvolupament de solucions alternatives. Entre aquestes destaca el morter reforçat amb tèxtils (TRM), també conegut com a matriu cimentosa reforçada amb teixit (FRCM), format per una malla oberta de fibres d'alta resistència embeguda en una matriu inorgànica.Aquesta tesi investiga l'ús del TRM per al reforç i la rehabilitació d'estructures de HA, des de la caracterització mecànica fins a la seva aplicació en elements estructurals, incloent-hi elements afectats per corrosió. La recerca contribueix a la comprensió del comportament a tracció i adherència dels sistemes TRM, així com a cobrir buits de coneixement relacionats amb l'ús de combinacions alternatives de tèxtil i morter i amb l'aplicació del TRM per a la reparació i el reforç d'elements de formigó armat deteriorats per corrosió.Durant la caracterització mecànica es van dur a terme assajos de tracció i adherència en sistemes TRM de carboni, basalt i cànem amb morters de ciment Portland (OPC), OPC amb fibres sintètiques, OPC amb fibres de vidre i ciment sulfoaluminat de calci (CSAC). Mitjançant la correlació digital d'imatges (DIC) es van analitzar la fissuració, les deformacions i els mecanismes de fallada. Els resultats van mostrar que el tèxtil, la quantia de reforç i el morter influeixen significativament en el comportament a tracció i adherència. Els sistemes de carboni i basalt amb CSAC van assolir prestacions a tracció comparables a les de l'OPC, mentre que l'adherència depenia del tèxtil. A més, es va desenvolupar un model d'adherència trilineal capaç de reproduir la resposta força-lliscament i d'identificar una longitud òptima d'adherència. Els TRM de cànem van assolir el millor comportament amb un 1 % de reforç i morter OPC (845 MPa i un 2,1 % de deformació última). El mode de fallada predominant va ser el despreniment matriu-tèxtil, amb longituds efectives d'adherència entre 109 i 125 mm.Posteriorment, el TRM es va aplicar al reforç a flexió de bigues de HA. Els assajos de flexió en tres punts realitzats sobre bigues reforçades amb TRM de carboni i cànem, incloent-hi una configuració amb ancoratges tipus *spike*, van mostrar que el mode de fallada dominant era l'aixafament del formigó, acompanyat d'un despreniment parcial del TRM. Els resultats experimentals i les anàlisis numèriques mitjançant elements finits van evidenciar que el comportament a flexió depèn en gran mesura de la qualitat de l'adherència i de la relació entre l'àrea de l'armadura interna d'acer i la del reforç extern de TRM.La recerca va ampliar l'aplicació del TRM al reforç de lloses de HA afectades per corrosió. Quatre lloses es van sotmetre a corrosió accelerada fins a assolir una pèrdua de massa objectiu del 8 % a les armadures longitudinals. Dues d'aquestes es van reparar i reforçar posteriorment amb dues capes de TRM de carboni utilitzant morter amb fibres curtes de vidre i ancoratges tipus *spike* en dues configuracions diferents. Els assajos de flexió van mostrar increments de la càrrega màxima d'entre el 32 % i el 39 % respecte de les lloses corroïdes sense reforç. Ambdues configuracions d'ancoratges van permetre arribar a la ruptura del tèxtil. Les anàlisis paramètriques mitjançant elements finits van confirmar l'eficàcia del sistema per a diferents nivells de corrosió i diversos nombres de capes de TRM. En conjunt, els resultats mostren que el TRM constitueix una solució prometedora per al reforç i la rehabilitació d'estructures de formigó armat, tant sanes com afectades per corrosió.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID: Mechanochemical Preparation of Pd-Cu/CeO₂ Catalysts for Carbon Monoxide Oxidation
  
  Autor/a: MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/07/2026
  Data de lectura: 13/11/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent - Edifici IEEBEhttps://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | VENDRELL VILLAFRUELA, XAVIER
  Resum de tesi: Els catalitzadors basats en òxid de ceri (CeO2) són àmpliament estudiats per a reaccions d’oxidació a causa de les seves propietats redox, la seva capacitat d’emmagatzematge d’oxigen i la seva habilitat per estabilitzar llocs interficials metall-suport. Entre aquests sistemes, els catalitzadors Pd/CeO2 i Cu/CeO2 presenten un especial interès per a l’oxidació de CO a baixa temperatura. Tanmateix, el seu comportament catalític depèn del mètode de síntesi, la dispersió metàl·lica i els defectes estructurals. En aquesta tesi es va investigar la síntesi mecanoquímica mitjançant mòlta planetària de boles com una ruta sostenible per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2, així com diferents tractaments destinats a modificar les seves propietats estructurals i catalítiques.La primera part del treball es va centrar en catalitzadors Pd/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària sota atmosferes controlades. Els resultats van demostrar que la síntesi mecanoquímica afavoreix la formació d’estructures interficials actives Pd-Ce. Els catalitzadors preparats a 250 rpm en aire durant 10 min van mostrar la major activitat en l’oxidació de CO, superant els obtinguts per impregnació convencional. Aquest comportament es va atribuir a la formació d’espècies interficials PdOx-Ce i a fortes interaccions metall-suport. La microscòpia electrònica va revelar nanopartícules i clústers de Pd altament dispersos sobre la superfície de la cèria.La segona part va investigar catalitzadors Cu/CeO2 preparats mitjançant mètodes mecanoquímics emprant diferents precursors, temperatures de calcinació, condicions de mòlta i tractaments de reducció. Els resultats van mostrar que la síntesi mecanoquímica pot generar catalitzadors més actius que els obtinguts per mètodes convencionals. Els catalitzadors preparats a partir de nitrat de coure i calcinats a 300 °C van presentar el millor rendiment. El pretractament reductor en H2/N2 va millorar addicionalment l’activitat catalítica. La microscòpia electrònica va confirmar l’absència de grans agregats de CuOx i la presència d’espècies de coure altament disperses. A més, experiments operando amb radiació de sincrotró van evidenciar un cicle redox dinàmic Cu+/Cu2+ sota condicions de reacció, contribuint a l’estabilitat i a l’activació progressiva dels catalitzadors.La tercera part va abordar catalitzadors bimetàl·lics Pd-Cu/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària. Es van avaluar diferents relacions Cu/Pd, càrregues metàl·liques i seqüències de deposició. En condicions no reduïdes, la incorporació de Pd no va produir millores significatives respecte als catalitzadors monometàl·lics Cu/CeO2. No obstant això, després d’un tractament reductor amb H2, els catalitzadors bimetàl·lics van mostrar una activitat superior, evidenciant la importància de la pre-reducció en la formació d’estructures interficials favorables Pd-Cu-Ce.També es va estudiar la irradiació amb feix d’electrons com a tractament post-síntesi per a catalitzadors Pd/CeO2. La irradiació va millorar l’activitat catalítica i va reduir l’energia d’activació aparent per a l’oxidació de CO. Les anàlisis Raman i XPS van revelar un augment de defectes estructurals, espècies peròxid i nous llocs interficials PdOx-Ce.Finalment, el flash sintering es va aplicar a materials basats en cèria. Tot i que el tractament va induir importants modificacions microestructurals i elèctriques, els materials obtinguts van presentar una activitat catalítica inferior a la del CeO2 no tractat, principalment a causa dels efectes tèrmics associats a l’escalfament Joule.En conjunt, aquesta tesi demostra que la síntesi mecanoquímica constitueix una estratègia eficaç per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2 altament actius. El comportament catalític dels sistemes Pd/CeO2, Cu/CeO2 i Pd-Cu/CeO2 està governat per les estructures interficials metall-cèria, la dispersió metàl·lica i les propietats redox del suport.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• GUO, TIAN: Reducing the uncertainty on subsurface heterogeneity from microseismicity and geodetic data
  
  Autor/a: GUO, TIAN
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2026
  Data de lectura: 24/11/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: VILARRASA RIAÑO, VÍCTOR | WU, HAIQING
  Resum de tesi: Garantir l'emmagatzematge geològic de CO₂ (EGC) a escala requereix alguna cosa més que disponibilitat d’espai porós. Les interaccions tèrmiques, hidràuliques, mecàniques i químiques durant i després de la injecció de CO₂ plantegen reptes per l'accés limitat al subsòl. Reduir la incertesa del subsòl és un dels reptes més crítics per al desplegament segur de l'EGC. Aquesta tesi té com a objectiu reduir aquesta incertesa vinculant la deformació del terreny i la microsismicitat induïda amb la inversió basada en dades, l'anàlisi de tensions i la modelització numèrica hidromecànica. Concretament, aquesta tesi avalua (1) com es pot predir la deformació del terreny i emprar-la per inferir propietats del subsòl i les falles, (2) com els mecanismes focals microsísmics poden restringir l'estat tensional i la reactivació de falles, i (3) com els simuladors acoblats poden donar suport a la interpretació a llarg termini de les respostes hidromecàniques de l'argila Opalinus a la injecció de salmorra rica en CO₂.Primer, desenvolupem un flux de treball multietapa basat en dades per predir la deformació del terreny causada per la injecció de fluids en reservoris interceptats per falles. S'utilitzen solucions poroelàstiques sintètiques per a l'entrenament i es verifiquen contra simulacions de CODE_BRIGHT. Les xarxes neuronals profundes superen la regressió lineal i els models basats en conjunts d'arbres. El canvi de pressió, el mòdul de tall i la geometria de les falles són controls dominants del desplaçament superficial, permetent una avaluació ràpida de les condicions del subsòl.Segon, proposem un marc d'inversió probabilística basat en xarxes neuronals invertibles condicionals (cINN) per estimar paràmetres del subsòl a partir de dades geodètiques i quantificar la no unicitat de la caracterització. Els assajos sintètics demostren que l'amplada del reservori queda ben restringida, la relació salt-gruix queda parcialment restringida i el capbussament de la falla és feblement identificable a causa de la seva subtil expressió superficial. L'aplicació d'aquest marc al projecte Illinois Basin-Decatur (IBDP) revela una amplada equivalent del reservori creixent al llarg del temps, d'acord amb la migració lateral de la regió pressuritzada.També restringim l'estat tensional i l'estabilitat de les falles a l'IBDP integrant mecanismes focals microsísmics amb dades de sondeig, estimacions de la tensió vertical i mesures de pressió de tancament instantani (ISIP). L'anàlisi de tendència al lliscament de 26 mecanismes focals suggereix una magnitud de la tensió horitzontal màxima (SHmax) d'uns 93 MPa orientada a ~110°. Els llindars de reactivació de les falles resulten ser altament sensibles a la ISIP, a la magnitud de SHmax i al coeficient de fricció de la falla.Finalment, presentem simulacions de referència hidromecàniques basades en l'experiment CO₂LPIE del laboratori subterrani de Mont Terri, a Suïssa, comparant CODE_BRIGHT i OpenGeoSys en configuracions axisimètriques, anisòtropes i estratificades. Ambdós codis reprodueixen patrons coherents de difusió de pressió i de transport de CO₂ dissolt, mentre que els camps geomecànics (deformació, desplaçament i tensió) presenten una forta sensibilitat a l'anisotropia d'estratificació i als models constitutius, subratllant la necessitat d'un calibratge curós amb dades de camp.En conjunt, aquesta tesi demostra que la seguretat de l’EGC es beneficia de tractar la monitorització, la modelització i la quantificació de la incertesa conjuntament. La deformació del terreny proporciona informació espaial sobre la pressurització del reservori, la microsismicitat restringeix les tensions i la reactivació de falles, i els models d'aprenentatge automàtic permeten una predicció ràpida i una inversió probabilística per caracteritzar el subsòl. El marc proposat millora la caracterització de les estructures i propietats subterrànies, a més de donar suport a una avaluació adaptativa de la seguretat de l’EGC.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• BERNÈ ARTIEDA, LUIS JAVIER: Energy Auditing of In-Service Hydraulic Systems: Methodology and Loss Diagnosis for Side-Loader Refuse Collection Vehicles
  
  Autor/a: BERNÈ ARTIEDA, LUIS JAVIER
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2026
  Data de lectura: 18/11/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències TR5, ESEIAAT
  Director/a de tesi: RAUSH ALVIACH, GUSTAVO ADOLFO | CODINA MACIA, ESTEBAN
  Resum de tesi: La legislació sobre consum i emissions ha desplaçat el focus del disseny hidràulic de la maquinària mòbil cap a l'eficiència. L'arquitectura més estesa continua sent el load-sensing amb bomba de cilindrada variable, que subministra només el cabal requerit a una pressió lleugerament superior a la de la càrrega. Tanmateix, manté dues fonts principals d'ineficiència: el cabal es regula per estrangulament i, quan diversos moviments s'alimenten simultàniament des d'una única bomba, la secció més carregada fixa la pressió de subministrament i la resta n'estrangula la diferència. A més, les càrregues que poden embalar el moviment requereixen vàlvules overcenter, que introdueixen noves pèrdues al sistema.Aquesta tesi estudia el mecanisme de càrrega d'un vehicle recol·lector de residus de càrrega lateral, un sistema multiactuador amb càrregues accelerants i arquitectura load-sensing. Amb centenars de recollides diàries, unes pèrdues petites en cada operació poden ser significatives a escala de flota.En aquest context, les pèrdues deriven de la interacció entre l'arquitectura multiactuador load-sensing i les vàlvules overcenter, i cap component les explica per si sol. La literatura ofereix principalment quantificacions globals i rarament separa aquests mecanismes en balanços experimentals sobre màquines reals. A més, l'acoblament overcenter–load-sensing és poc estudiat, i els vehicles recol·lectors són dels menys analitzats dins de la maquinària mòbil.L'objectiu és donar resposta a aquesta mancança mitjançant una descomposició energètica completa que identifiqui experimentalment els mecanismes, components i fases del cicle on es dissipa l'energia, distingint la part reduïble de la inevitable. L'enfocament és deliberadament aplicat: les mesures es realitzen sobre un vehicle en servei, fet que condiciona la instrumentació. La pressió es mesura amb transductors, però el cabal de cada actuador no es pot obtenir directament, entre altres motius per manca d'espai, i es reconstrueix a partir de la posició i la geometria dels actuadors, amb un únic cabalímetre a la sortida de la bomba per al tancament del balanç del sistema. Aquesta derivació amplifica el soroll dels sensors i esdevé una font significativa d'incertesa. Per resoldre-ho, una referència sintètica de cinemàtica coneguda permet seleccionar el filtre objectivament i eliminar moviments espuris. Amb els senyals processats es construeix un balanç de potència quasiestàtic que quantifica les pèrdues per mecanisme i es valida mitjançant el seu tancament. El mètode s'aplica a diferents condicions de càrrega.La conclusió principal és que el dèficit d'eficiència té un origen estructural: rau en l'arquitectura del sistema i en la interacció entre els seus components i actuadors. La simultaneïtat és el mecanisme de pèrdua dominant, i la substitució de components per altres de més eficients només permet recuperar una fracció limitada de l'energia dissipada. L'anàlisi mostra també que una visió centrada exclusivament en els components pot conduir a conclusions errònies. Tot i utilitzar la mateixa vàlvula, els circuits de gir i elevació presenten comportaments oposats: en el gir, la dissipació és elevada però majoritàriament reduïble a escala de component; en l'elevació, la dissipació directa és menor, però el seu cost real és arquitectònic, ja que fixa la pressió de subministrament al seu valor màxim.Més enllà dels resultats obtinguts, la tesi estableix un marc de diagnòstic i desenvolupa una metodologia reproduïble, independent de la màquina analitzada i aplicable a altres màquines del sector maquinària mòbil i off-road. Aquest marc permet identificar i quantificar l'origen de les pèrdues energètiques i valorar alternatives de millora abans d'abordar-ne el redisseny.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• CUESTA ARRILLAGA, JOKIN: Physics-integrated artificial intelligence prognostics for wind turbine components under uncertainty and data scarcity
  
  Autor/a: CUESTA ARRILLAGA, JOKIN
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de lectura: 20/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: EEBE. CAMPUS BESOSEdifici ASala PolivalentAvinguda d'Eduard Maristany, 16, 08019 Barcelona / Sant Adrià de Besòs
  Director/a de tesi: VIDAL SEGUI, YOLANDA | LETURIONDO ZUBIZARRETA, URKO | POZO MONTERO, FRANCESC
  Resum de tesi: L'energia eòlica exerceix un paper fonamental en la transició global cap a sistemes energètics sostenibles. No obstant això, els costos d'operació i manteniment associats als aerogeneradors continuen sent un desafiament important a causa de les fallades inesperades dels seus components i de la dificultat de predir amb precisió la seva vida útil romanent. En aquest context, la gestió de la salut i el pronòstic de fallades constitueix una eina clau per al manteniment predictiu. Tanmateix, els enfocaments de pronòstic actuals presenten limitacions relacionades amb l'escassetat i la qualitat de les dades, la limitada observabilitat dels processos de degradació, la manca de coherència física i una quantificació insuficient de la incertesa.Aquesta tesi aborda aquests desafiaments mitjançant el desenvolupament de metodologies adaptatives de pronòstic informades per la física per a components d'aerogeneradors sota incertesa i amb dades de degradació escasses. Es proposa un marc unificat de pronòstic que integra coneixement físic en models basats en dades segons el nivell d'observabilitat de la degradació. Per a escenaris en els quals la degradació és directament observable, es desenvolupen arquitectures de xarxes neuronals informades per la física, basades en transformers per a sèries temporals, que incorporen lleis de degradació en l'aprenentatge. Per a escenaris en els quals la degradació no és directament observable, s'introdueix un marc guiat per la física que permet construir indicadors de salut a partir de dades operatives mitjançant residus del comportament saludable.Les metodologies proposades es validen mitjançant una estratègia experimental de dos nivells. En primer lloc, es dissenya un banc d'assajos específic per generar dades de desgast controlades fins a la fallada. En segon lloc, el marc desenvolupat s'avalua amb dades SCADA reals de casos de degradació de caixes multiplicadores d'aerogeneradors per demostrar la seva aplicabilitat en entorns operatius.En tots dos escenaris s'investiguen i comparen múltiples tècniques de quantificació de la incertesa per caracteritzar la confiança en les prediccions i donar suport a la presa de decisions en manteniment. Els resultats demostren que la integració de coneixement físic en arquitectures avançades d'aprenentatge profund millora la precisió i la robustesa de la predicció de la degradació i de l'estimació de la vida útil romanent, en comparació amb enfocaments exclusivament basats en dades. Així mateix, el marc proposat proporciona estimacions fiables de la confiança associada a les prediccions, millorant-ne la interpretabilitat i la utilitat operativa. En conjunt, els resultats contribueixen al desenvolupament de sistemes híbrids de pronòstic fiables per a l'energia eòlica, afavorint l'optimització del manteniment i la disponibilitat dels parcs eòlics.
  
• WANG, SHUN: Artificial Intelligence for Wind Turbine Condition Monitoring and Fault Diagnosis Towards Predictive Maintenance
  
  Autor/a: WANG, SHUN
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/09/2026
  Data de lectura: 23/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: EEBE. CAMPUS BESOSEdifici ASala PolivalentAvinguda d'Eduard Maristany, 16, 08019 Barcelona / Sant Adrià de Besòs
  Director/a de tesi: POZO MONTERO, FRANCESC | VIDAL SEGUI, YOLANDA
  Resum de tesi: L’expansió de l’energia eòlica depèn del funcionament fiable d’aerogeneradors cada vegada més complexos. La detecció tardana de fallades pot causar danys secundaris, aturades no planificades i costos elevats de manteniment. La intel·ligència artificial pot aprendre patrons d’estat a partir de les mesures dels aerogeneradors, però el seu ús està limitat per l’escassetat d’etiquetes de fallada, les condicions variables, el soroll i les interaccions entre variables.Aquesta tesi desenvolupa i valida estratègies d’intel·ligència artificial amb fonament físic per al manteniment predictiu d’aerogeneradors mitjançant tres fonts d’informació: vibracions, sistemes de supervisió, control i adquisició de dades (SCADA), i imatges tèrmiques. Les vibracions i les dades SCADA s’utilitzen per detectar desviacions respecte del funcionament sa, mentre que les imatges tèrmiques permeten distingir condicions etiquetades d’equips elèctrics.La recerca basada en vibracions avança des de l’avaluació de la degradació de components fins al monitoratge a escala de sistema i la robustesa davant velocitats variables. En quatre conjunts de dades públics de rodaments fins a la fallada, l’espectre logarítmic de l’envolupant es combina amb un autoencoder variacional entrenat només amb dades sanes per obtenir un índex de salut interpretable. En dades d’un aerogenerador de recerca en funcionament, un altre autoencoder variacional aprèn les distribucions sanes i una mitjana mòbil ponderada exponencialment estabilitza l’error de reconstrucció per detectar fallades documentades del sistema de pitch, episodis de gel i desequilibris aerodinàmics. En experiments controlats amb caixes d’engranatges, un autoencoder invariant a la velocitat integra alineació en el domini d’ordres, interpolació entre condicions i reconstrucció condicionada per la velocitat per obtenir indicadors estables en velocitats estacionàries, variables i no observades.La recerca basada en SCADA analitza com el disseny de les entrades afecta la sensibilitat primerenca dels models de comportament normal. Els models convencionals poden ocultar la degradació inicial quan entrades internes molt correlacionades contenen la mateixa influència de la fallada que la variable monitorada. Per això, es desenvolupa un sensor virtual que utilitza només la temperatura ambient i la velocitat del vent, cosa que permet aprendre el comportament tèrmic normal del tren de potència a partir de variables externes a l’estat del component. En tres casos de fallada de rodaments de la caixa d’engranatges i del generador, el mètode proporciona avisos fins a 93 dies abans del manteniment i no produeix falses alarmes durant els períodes sans avaluats per separat.La recerca amb imatges tèrmiques desenvolupa un marc de diagnòstic sense contacte per a equips elèctrics. S’introdueix una entropia modificada multiescala de distribució bidimensional del color com a conjunt compacte de característiques extretes directament de termogrames en pseudocolor. En els experiments amb motors d’inducció i transformadors de potència, la precisió supera el 95 %, i el mètode presenta un rendiment superior al de les formulacions d’entropia en escala de grisos amb soroll i mostres limitades.En conjunt, els estudis de vibracions demostren l’avaluació primerenca de la degradació i la detecció de fallades a escala de sistema; l’estudi SCADA proporciona avisos més primerencs; i l’estudi amb imatges tèrmiques millora la classificació de fallades en els equips elèctrics avaluats. Els resultats aporten una prova de concepte per a una avaluació de l’estat més primerenca i informativa, tot i que requereixen validació a escala de flota i en camp abans del seu ús habitual.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• FERNÁNDEZ LANGA, SERGI: Future Immersive and Interactive Media Experiences: Multiparty Holoportation in Social Virtual Reality (VR) Scenarios
  
  Autor/a: FERNÁNDEZ LANGA, SERGI
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2026
  Data de lectura: 23/11/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: aula VGB107 de l'edifici Aulari (VGB) del Campus de Vilanova
  Director/a de tesi: RINCON RIVERA, DAVID | MONTAGUD CLIMENT, MARIO
  Resum de tesi: La promesa de la Realitat Virtual (VR) és la d'un mitjà que et fa sentir com si estiguessis en un lloc on no hi ets i explorar-lo lliurement, potencialment immers en una història, a més d'interactuar amb qualsevol element en ell. Més enllà d'això, la Social VR té com a objectiu proporcionar la sensació d'estar junts (togetherness), impactant el sentit de presència dels usuaris, també a través de l'encarnació (embodiment), i donar la possibilitat de portar a múltiples persones a la mateixa història o context, al mateix VE, per a que l'experiència no només sigui immersiva sinó també compartida entre un grup de persones.Aquesta tesi té com a objectiu principal dissenyar, desenvolupar i avaluar noves contribucions tecnològiques per a l'aplicació i escalabilitat de l'holoportació multiusuari en escenaris de Social VR, amb l'objectiu general de millorar la qualitat de les experiències immersives compartides. En altres paraules, aquest treball té com a objectiu evolucionar i millorar les solucions de Social VR d'avantguarda, en permetre la integració de múltiples usuaris remots en VEs compartits, representats com a hologrames volumètrics en 3D, capturats i reconstruïts a temps real.La tesi gira al voltant de quatre hipòtesis principals: la primera és que els VEs resultants d'una hibridació estratègica d'elements sintètics 3D i elements basats en vídeo 2D poden proporcionar nivells satisfactoris d'immersió, interacció i versemblança a baix cost; la segona hipòtesi és que les configuracions de captura volumètrica de cos sencer de baix cost poden habilitar l'holoportació multiusuari en viu, mentre proporcionen nivells satisfactoris d'interacció, presència i proximitat; la tercera hipòtesi és que les configuracions de captura volumètrica d'una sola càmera poden resultar en experiències grupals agradables (per exemple, reunions virtuals) en escenaris on els usuaris teletransportats no estan destinats a moure's significativament; i la quarta hipòtesi és que els colls d'ampolla que sorgiran en augmentar el nombre d'usuaris volumètrics teletransportats a un sol VE poden mitigar-se aplicant optimitzacions de processament de continguts media en servidor.Els resultats d'aquesta tesi han donat lloc a tres contribucions d'investigació principals: una plataforma completa d'holoportació VR; un conjunt d'entorns VR a través dels quals es poden demostrar i avaluar els components tècnics desenvolupats; i un component de servidor per optimitzar l'holoportació o les comunicacions multiusuari basades en vídeo volumètric.
  
• GONZALEZ DIAZ, NESTOR: Improving the Scalability and Availability of Indoor Location Solutions based on Wi-Fi RTT (IEEE 802.11mc)
  
  Autor/a: GONZALEZ DIAZ, NESTOR
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/09/2026
  Data de lectura: 02/12/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de actos (001-Pg) de la EETAC (Castelldefels)
  Director/a de tesi: ZOLA, ENRICA VALERIA | MARTÍN ESCALONA, ISRAEL
  Resum de tesi: El posicionament en interiors és un habilitador clau dels serveis basats en localització, però cap tecnologia s'ha consolidat com a equivalent en interiors dels Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS). El Wi-Fi de Temps d'Anada i Tornada (Wi-Fi Round-Trip Time, RTT), estandarditzat a IEEE 802.11mc mitjançant el protocol de Mesura de Temps Precís (Fine Timing Measurement, FTM), és un candidat prometedor perquè reutilitza la infraestructura Wi-Fi ja desplegada a la majoria dels edificis i permet mesurar distàncies amb un error per sota del metre en dispositius comercials.Tanmateix, l'adopció real del Wi-Fi RTT es veu frenada per tres reptes interrelacionats. La precisió es degrada en condicions sense línia de visió directa (Non-Line-of-Sight, NLoS) i multicamí, que introdueixen biaixos sistemàtics en les estimacions de distància. L'escalabilitat queda limitada per la naturalesa punt a punt del protocol FTM, que exigeix un intercanvi de trames dedicades a localització entre l'usuari i el punt d'accés (AP). Aquest procediment limita cada AP a uns trenta usuaris que actualitzin la seva posició cada segon. Finalment, els models d'aprenentatge automàtic necessaris per explotar el senyal excedeixen sovint la memòria i la latència dels dispositius de recursos limitats. Aquesta tesi sosté que la precisió, l'escalabilitat i la complexitat computacional s'han d'optimitzar de manera conjunta atenent els requeriments de memòria, latència i disponibilitat necessaris en desplegaments d'Internet de les Coses (Internet of Things, IoT).El sistema proposat en aquesta tesi es basa en fingerprinting i combina l'observable actiu RTT amb observables passius que no afegeixen sobrecàrrega a la xarxa, en concret l'Indicador d'Intensitat del Senyal Rebut (Received Signal Strength Indicator, RSSI) i la desviació estàndard de la ràfega de RTT. El sistema s'organitza en una etapa d'agrupament, una altra de selecció de característiques i una de classificació multiclasse. Tots els experiments utilitzen campanyes de mesura amb telèfons comercials en dos escenaris reals: un auditori diàfan, amb línia de visió (Line-of-Sight, LoS) entre usuaris i APs, cobert per fins a set APs compatibles amb 802.11mc, i una planta de passadissos i despatxos, sense línia de visió (NLoS), servida per tres APs.La tesi caracteritza primer la precisió assolible amb fingerprinting sobre Wi-Fi RTT. Amb dues peticions de RTT s'assoleixen molt bons resultats en tots dos escenaris: una exactitud superior al 97% en LoS afegint un RSSI, i una arrel de l'error quadràtic mitjà (RMSE) entre 50 i 65 cm en NLoS afegint tres RSSI. Després proposa una arquitectura d'agrupament i selecció de característiques que distribueix la sobrecàrrega del trànsit FTM entre els APs, incrementant el potencial d'usuaris concurrents sense degradar la precisió. En tercer lloc, un model de proximitat de baixa complexitat, que substitueix l'agrupament iteratiu i la selecció de característiques basada en arbres per una única ordenació del RSSI observat, iguala l'exactitud d'algorismes més complexos, reduint la memòria d'agrupament a menys de la meitat i sense emmagatzemar cap model persistent; a més, el RMSE es manté per sota de 30 cm en LoS i prop de mig metre en NLoS. Finalment, revela que el RSSI de l'escaneig passiu i el de les trames FTM són observables amb biaix sistemàtic i sense correlació local que aporten informació posicional complementària. El sistema proposat, avaluat amb ambdues fonts, assoleix un RMSE de 0,66 m amb el nombre més gran d'usuaris i de 0,30 m amb les tres peticions de RTT en NLoS.En conjunt, aquests resultats demostren que la precisió, l'escalabilitat i la baixa complexitat computacional es poden assolir conjuntament en maquinari comercial, proporcionant un marc integrat i reproduïble per a la localització en interiors escalable i disponible basada en Wi-Fi RTT.
  
• MIRANDA PASCUAL, ÀLEX: Toward a Theory of Preprocessing and Composition in Differential Privacy
  
  Autor/a: MIRANDA PASCUAL, ÀLEX
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 24/09/2026
  Data de lectura: 28/01/2027
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Karlsruhe
  Director/a de tesi: PARRA ARNAU, JAVIER | STRUFE, THORSTEN
  Resum de tesi: El processament de dades personals és essencial en moltes aplicacions, des de la salut fins a les finances i el desenvolupament urbà, però les dades poden contenir informació sensible, fet que planteja serioses inquietuts de privacitat. Les tecnologies de millora de la privacitat busquen preservar la utilitat i limitar la revelació d'informació personal, creant un compromís entre privacitat i utilitat.La privacitat diferencial (DP) s’ha convertit en la noció estàndard de privacitat per les seves sòlides garanties i definició rigorosa. Les seves propietats de composició permeten construir mecanismes DP complexos a partir d’altres simples, i les tècniques de post- i preprocessament estenen DP a més tasques. Tanmateix, la DP pot tenir dificultats per assolir un compromís entre privacitat i utilitat en tasques complexes. A més, el model central de DP requereix confiar en un únic curador, mentre que els enfocaments locals eliminen aquesta suposició amb un cost considerable en utilitat. Per tant, aquesta tesi estudia com les principals eines de DP —composició i preprocessament— afecten el compromís entre privacitat i utilitat i com aquest s’adapta als requisits de confiança. Comprendre aquestes eines ajuda a desenvolupar millors mecanismes DP.Estudiem la publicació amb preservació de la privacitat de bases de dades de trajectòries sota DP i nocions sintàctiques. La sistematització mostra que DP es veu perjudicada per la complexitat i els valors atípics. Com que aquestes limitacions no són exclusives de les trajectòries, centrem la resta de la tesi en contextos generals.L’impacte dels valors atípics motiva el nostre estudi de l’omissió de registres en DP com a preprocessament. Primer analitzem el mostreig que amplifica la privacitat seleccionant uniformement un subconjunt de registres. La nostra avaluació mostra que els mecanismes DP amb mostreig produeixen sistemàticament un pitjor compromís que sense mostreig en tots els escenaris provats. Després, introduïm la supressió en DP i derivem teoremes que caracteritzen les garanties sota supressió arbitrària, mostrant que pot amplificar o degradar la privacitat segons el context. La supressió dirigida de valors atípics tampoc millora el compromís i és menys efectiva que el mostreig. Aquests resultats mostren que el preprocessament s’ha d’avaluar pel seu impacte global en el compromís entre privacitat i utilitat, no només per l’amplificació.A continuació estudiem la composició i la seva interacció amb el preprocessament. Els teoremes de composició seqüencial i paral·lela poden sobreestimar la pèrdua en el cas amb dades no-disjuntes, i la composició paral·lela no s’aplica a algunes variants de DP, inclosa la DP bounded. Introduïm un teorema de composició general que considera el preprocessament determinista sota dominis i definicions de veïnatge arbitraris. En modelar l’accés a dades com a preprocessament, els teoremes proporcionen estimacions més ajustades i permeten configuracions intermèdies entre composició seqüencial i paral·lela.Finalment, investiguem limitar l’accés a dades per reduir els requisits de confiança. Introduïm el model de k curadors, entre els models central i local, on parts disjuntes de les dades es distribueixen aleatòriament entre k custodis sense col·lusió. Per analitzar-lo, introduïm la composició paral·lela probabilística, que proporciona cotes més ajustades que la composició paral·lela. La nostra avaluació del compromís entre privacitat, utilitat i confiança mostra que el model de k curadors pot limitar les dades a les quals accedeix cada entitat amb un cost mínim en utilitat a privacitat fixa.En conjunt, aquesta tesi amplia la comprensió de DP en caracteritzar els efectes de composició, preprocessament i interacció. Proporciona nous resultats teòrics i garanties de privacitat més precises, i avalua el seu impacte en el compromís entre privacitat, utilitat i confiança, oferint noves eines i coneixements per dissenyar futurs mecanismes DP.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• BENÍTEZ COLOMINAS, POL: Modeling Lattice-Mediated Optoelectronic Response in Anharmonic Semiconductors: A First-Principles and Machine Learning Study
  
  Autor/a: BENÍTEZ COLOMINAS, POL
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/10/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent, Edifici A, Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), Campus Diagonal Besos
  Director/a de tesi: CAZORLA SILVA, CLAUDIO | SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR
  Resum de tesi: El ràpid desenvolupament d'una nova generació de tecnologies per a aplicacions energètiques, com poden ser les tecnologies fotovoltaiques, necessita el descobriment de materials amb unes propietats optoelectròniques que siguin modificables i resilients. Aquesta tesi investiga el rol de la dinàmica de la xarxa d'ions en l'estabilització estructural i la renormalització optoelectrònica de materials amb un gran grau de vibració anharmònica i grans interaccions electró-fonó, mitjançant l'ús combinat de simulacions quàntiques de primers principis i algorismes d'aprenentatge automàtic.En la primera part d'aquest treball estudiem amb detall una família de materials coneguda com a antiperovskites, amb la fórmula química Ag3BC (B: S, Se; C: Cl, Br, I), molt interessants des del punt de vista fonamental i molt rellevants per a aplicacions d'energia i optoelectròniques. Fent ús de càlculs de predicció d'estructures cristal·lines i d'energia lliure, demostrem que o bé la fase cúbica observada en experiments s'estabilitza amb la temperatura o bé és atrapada cinèticament en estats metaestables. A continuació quantifiquem una renormalització tèrmica gegant de la banda prohibida, revelant que els desplaçaments fonònics de llarga amplitud poden reduir la banda prohibida en més d'un 50%. Aquest descobriment no solament reconcilia la teoria i els experiments, sinó que a la vegada revela la connexió crucial entre les distorsions polars de la xarxa i la hibridització electrònica. Utilitzant aquest fet, proposem un nou paradigma per a modificacions “electro-optoelectròniques”, demostrant que un camp elèctric extern pot replicar els efectes tèrmics per tal de proporcionar un control de la banda prohibida en semiconductors centrosimètrics.Per tal d'escalar aquestes troballes a sistemes més complexos, en la segona part d'aquesta tesi ens centrem en el desenvolupament de fluxos de treball d'intel·ligència artificial (IA) basats en física. Demostrem que les xarxes neuronals de grafs entrenades amb dades generades a partir de les dispersions fonòniques obtenen uns millors resultats que aquelles que han estat entrenades amb dades generades aleatòriament. A partir d'eines d'interpretabilitat som capaços de demostrar que aquests models aprenen la importància relativa específica dels enllaços químics en determinar la resposta electrònica. Finalment, implementem un flux de treball basat en IA per tal de calcular la correcció tèrmica en solucions sòlides (Ag3SBr(x)I(1-x)), simulant amb èxit aquests sistemes que prèviament eren computacionalment difícils de tractar amb mètodes estàndard. En resum, aquesta recerca estableix que la inclusió de la dinàmica de la xarxa d'ions és essencial per tal de donar una descripció acurada dels materials anharmònics, i proposa un flux de treball robust basat en IA per tal d'accelerar el disseny de semiconductors amb resposta tèrmica.
  
• DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN: Optimal Metrics in Odd-Dimensional Geometry: Reeb Dynamics and Applications in Fluid Mechanics
  
  Autor/a: DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Sala de juntes Facultat de Matemàtiques i Estadística, Campus Sud - UPC
  Director/a de tesi: MIRANDA GALCERÁN, EVA | GONZÁLEZ PRIETO, ÁNGEL
  Resum de tesi: Les partícules descrites mitjançant la mecànica hamiltoniana solen romandre en hipersuperfícies de dimensió senar de varietats simplèctiques. En aquesta tesi s'estudia una generalització de les estructures geomètriques que apareixen en aquest tipus de subvarietats. Totes aquestes estructures admeten un camp vectorial de Reeb i, en dimensió tres, coincideixen amb les estructures hamiltonianes estables, una classe que engloba tant les estructures cosimplèctiques com les estructures de contacte. En aquest context, s'aborden dos problemes relatius a mètriques compatibles amb aquestes estructures.En primer lloc, es consideren les equacions de Navier-Stokes, que descriuen la dinàmica de fluids viscosos incompressibles. Es demostra que els camps vectorials de Reeb associats a estructures cosimplèctiques són solucions estacionàries d'aquestes equacions per a tota mètrica compatible. A partir d'una construcció de Cardona, Miranda, Peralta-Salas i Presas, que representa màquines de Turing utilitzant camps vectorials, s'elabora un plug cosimplèctic. La construcció original es va usar en geometria de contacte per estendre aquests camps vectorials a solucions estacionàries de les equacions d'Euler tridimensionals, que modelitzen fluids ideals (no viscosos). En aquesta tesi s'amplia aquest resultat mitjançant l'encaix del plug, obtenint camps de Reeb cosimplèctics i, en conseqüència, solucions estacionàries de les equacions de Navier-Stokes tridimensionals, capaces de simular qualsevol màquina de Turing.En segon lloc, s'estudia un funcional d'energia definit en l'espai de mètriques compatibles, que, originalment, tant Blair com Chern i Hamilton van considerar per a varietats de contacte. En dimensió tres, les mètriques d'energia mínima per a varietats de contacte ja han estat classificades. En aquesta tesi es generalitzen tant el funcional com aquesta classificació al context de les estructures hamiltonianes estables tridimensionals, i es demostra que les mètriques crítiques d'energia positiva corresponen als fluxos d'Anosov algebraics.Finalment, en dimensió superior s'obté un resultat anàleg quan existeixen determinades primeres integrals que satisfan una condició de no-degeneració. Així mateix, es classifica una família d'exemples de mètriques crítiques en dimensió cinc, incloent-ne alguns que no satisfan la condició de no-degeneració.
  
• MONTALÀ SALES, RICARD: Data-Driven Strategies for Active Flow Control in Wings
  
  Autor/a: MONTALÀ SALES, RICARD
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/10/2026
  Data de lectura: 30/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències TR5, Planta 1, Porta 1.41. 'ESEIAAT (UPC- Campus Terrassa)
  Director/a de tesi: SORIA GUERRERO, MANUEL | RODRIGUEZ PEREZ, IVETTE MARIA
  Resum de tesi: El despreniment del flux continua sent una gran limitació per a l'eficiència aerodinàmica de les ales, especialment a velocitats baixes, on els efectes viscosos esdevenen importants i redueixen la capacitat de la capa límit per suportar gradients de pressió adversos. El control actiu del flux (AFC) ofereix la possibilitat de mitigar aquests efectes modificant el flux mitjançant una actuació localitzada. Tanmateix, el disseny d'estratègies d'AFC eficaces resulta desafiant en fluxos despresos d'alta complexitat, on la relació entre l'actuació, la dinàmica del flux i l'eficiència aerodinàmica és altament no lineal. Aquesta tesi doctoral investiga metodologies basades en dades, combinades amb simulacions de dinàmica de fluids computacional (CFD) d'alta fidelitat, per al descobriment autònom d'estratègies d'AFC en configuracions aerodinàmiques de complexitat creixent. En primer lloc, la recerca realitza un estudi detallat de la física del flux turbulent al voltant de l'ala d'alta sustentació 30P30N mitjançant simulacions de grans remolins (LES) resoltes fins a la paret a un nombre de Reynolds de Re=750,000. L'anàlisi identifica els principals mecanismes del flux que regeixen l'eficiència aerodinàmica, incloent-hi el desenvolupament de la capa límit, les capes de cisallament despreses, la dinàmica de l'estela i les interaccions entre el slat, l'element principal i el flap. Posteriorment, s'investiguen estratègies d'AFC predeterminades convencionals, demostrant la seva capacitat per modificar el flux però, alhora, la dificultat d'identificar paràmetres d'actuació eficaços només a partir de la intuïció física. Per superar aquestes limitacions, es desenvolupa i valida de manera sistemàtica en casos cada vegada més complexos un entorn computacional que acobla simulacions CFD d'alta fidelitat amb aprenentatge per reforç profund (DRL). L'entorn es valida primer per al flux canònic al voltant d'un cilindre circular a Re=100, obtenint resultats consistents amb els descrits a la literatura. A continuació, s'aplica al perfil aerodinàmic NACA0012 a Re=1.000 i amb un angle d'atac elevat, on el flux presenta característiques lleugerament turbulentes. Una anàlisi exhaustiva de l'estratègia de control aplicada per l'agent de DRL demostra la seva capacitat per recuperar mecanismes d'actuació coherents amb les estratègies de control consolidades a la literatura. Posteriorment, la metodologia s'aplica al perfil aerodinàmic SD7003 amb el flux totalment separat a Re=60.000, on les polítiques de control apreses superen considerablement les estratègies d'AFC predeterminades. A més, es demostra que els sensors instal·lats a la paret aconsegueixen un control comparable a l'obtingut amb sensors ubicats a l'estela, requerint a més menys sensors, cosa que proporciona una configuració més realista per a aplicacions pràctiques d'AFC. Finalment, la metodologia s'aplica a l'ala d'alta sustentació 30P30N inicialment estudiada, revelant els reptes computacionals associats a aplicar DRL a nombres de Reynolds elevats. El pas de temps reduït que requereixen les simulacions de CFD, combinat amb el gran nombre d'experiències necessàries per a l'entrenament de l'agent, es tradueix en costos computacionals substancials i complica la selecció de configuracions de control i hiperparàmetres adequats. Com a alternativa, s'investiga l'optimització Bayesiana (BO). Després de només 19 avaluacions de CFD, la BO identifica una estratègia d'actuació eficaç que manté la sustentació de referència mentre redueix la resistència aerodinàmica i augmenta l'eficiència aerodinàmica. En comparació amb la campanya d'entrenament de DRL corresponent, la BO requereix aproximadament la meitat del temps d'execució i gairebé seixanta vegades menys hores de GPU.
  

FOTÒNICA

• MEZZADRELLI, ALESSIA: Transparent glass surfaces with functional metallic nanostructures for display applications
  
  Autor/a: MEZZADRELLI, ALESSIA
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/10/2026
  Data de lectura: 02/12/2026
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: PRUNERI, VALERIO | MAZUMDER, PRANTIK
  Resum de tesi: Les tecnologies de visualització són presents de manera ubiqua en la vida quotidiana i estan formades per múltiples components funcionals organitzats en una estructura multicapa, on cada capa ha de complir requisits òptics, elèctrics, mecànics i superficials específics. En aquest context, la nanofabricació permet modificar les propietats dels materials i introduir noves funcionalitats sense comprometre el funcionament principal del dispositiu. El vidre representa una plataforma ideal gràcies a la seva transparència òptica, robustesa mecànica, estabilitat química i compatibilitat amb processos de deposició i tractament superficial. Entre les diferents aproximacions, les pel·lícules metàl·liques ultrafines (de l’anglès, Ultra-Thin Metal Films, UTMFs) són especialment atractives, ja que les seves propietats es poden ajustar mitjançant el control de la composició, el gruix, la morfologia i la nanoestructuració. Aquesta tesi investiga l’enginyeria dels UTMFs i de nanoestructures metàl·liques derivades sobre vidre per a aplicacions multifuncionals relacionades amb tecnologies de visualització, amb especial èmfasi en superfícies antimicrobianes transparents i conductors transparents.La primera part aborda superfícies de contacte freqüent, com ara pantalles tàctils públiques i compartides. Pel·lícules ultrafines de Cu es van sotmetre a dewetting tèrmic per formar nanoestructures elèctricament aïllades, compatibles amb la detecció tàctil capacitiva i amb una elevada activitat antimicrobiana. L’optimització del tractament tèrmic va permetre controlar la morfologia i la resposta plasmònica. Combinades amb una capa protectora de sílice i un recobriment Easy-To-Clean, les superfícies van assolir reduccions bacterianes superiors al 99,9 %, una transmissió visible aproximada del 70-80 %, aïllament elèctric i resistència a l’abrasió.Per millorar la resposta òptica de les superfícies antimicrobianes, es van investigar pel·lícules mixtes de Cu-Zn com a estratègia per augmentar la neutralitat cromàtica mantenint l’activitat antimicrobiana del Cu. Les pel·lícules obtingudes mitjançant co-polvorització catòdica i posterior dewetting tèrmic van assolir transmissions superiors al 80 % en el visible, una millor neutralitat cromàtica, aïllament elèctric i reduccions bacterianes superiors al 99,9 %.La part final explora les UTMFs com a conductors transparents. Es van comparar diferents metalls en termes de transmissió, resistència laminar, creixement i percolació, i es va identificar el CuZn com un material prometedor pel seu equilibri entre conductivitat, transparència, neutralitat cromàtica i estabilitat. El seu comportament es va estudiar en funció del gruix, el recuit tèrmic i l’envelliment. L’anàlisi composicional va indicar una redistribució del Zn cap a la superfície, associada amb la formació d’una regió oxidada protectora rica en Zn i una capa metàl·lica subjacent comparativament més rica en Cu. Aquesta evolució és coherent amb l’augment de la transmissió òptica i la disminució de la resistència laminar observats experimentalment. Finalment, es va explorar una estratègia de litografia col·loïdal per introduir obertures a les pel·lícules i ajustar el compromís entre transmissió òptica i conductivitat elèctrica.En conjunt, aquest treball demostra com la composició, el gruix, el processament tèrmic i la morfologia nanomètrica es poden utilitzar per dissenyar sistemes metàl·lics ultrafins amb funcionalitats diferents. Els resultats destaquen el potencial de les UTMFs com una plataforma versàtil i compatible amb processos escalables per desenvolupar superfícies transparents amb activitat antimicrobiana, aïllament o conducció elèctrica per a futures tecnologies de visualització i optoelectrònica.
  
• PLASCENCIA OROZCO, SUSANA: Quantum memories based on rare-earth doped solids: from spatial multiplexing to new materials
  
  Autor/a: PLASCENCIA OROZCO, SUSANA
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/10/2026
  Data de lectura: 16/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: DE RIEDMATTEN, HUGUES
  Resum de tesi: Els repetidors quàntics són essencials per al desenvolupament de xarxes de comunicació quàntica de llarga distància, i les memòries quàntiques en constitueixen el nucli funcional. Tot i que s’han explorat diverses plataformes, cap satisfà encara tots els requisits simultàniament. Entre les alternatives més prometedores destaquen els sistemes d’estat sòlid basats en cristalls dopats amb terres rares a temperatures criogèniques, que ofereixen temps d’emmagatzematge llargs, alta eficiència i possibilitats de multiplexatge massiu. Aquesta tesi aborda dos objectius principals: ampliar la capacitat multimode espacial d’una memòria quàntica en Pr^{3+}:Y_2SiO_5 per incrementar la taxa de generació d’entrellaçament en repetidors quàntics, i avaluar la viabilitat de vidres calcogenurs dopats amb erbium com a memòries quàntiques integrades en fibra operant a la banda de telecomunicacions, en col·laboració amb Corning.Per aconseguir el multiplexatge espacial en Pr^{3+}:Y_2SiO_5, implementem una matriu de memòria quàntica (QMA) mitjançant un parell d’acousto‑optic deflectors que generen deu cèl·lules de memòria amb control independent, permetent la recuperació sota demanda mitjançant l’emmagatzematge en una ona d’espín. Combinant aquest multiplexatge espacial amb la multimodalitat temporal del protocol AFC, emmagatzemem i recuperem fins a 250 modes utilitzant pulsos coherents febles a nivell de fotó únic, superant l’estat de l’art en memòries quàntiques d’estat sòlid. L’alta relació senyal‑soroll i la baixa diafonia permeten l’emmagatzematge de fotons únics anunciats. Per fer-ho, utilitzem una font de conversió paramètrica a la baixa espontània millorada per cavitat, emmagatzemant el fotó senyal a la QMA i utilitzant el fotó anunciador en telecomunicacions. Observem violacions de la desigualtat de Cauchy‑Schwarz superiors a 4.8 desviacions estàndard en totes les cèl·lules, demostrant correlacions quàntiques llum‑matèria entre el QMA i el fotó de telecomunicacions.També demostrem el funcionament del sistema com a memòria quàntica d’accés aleatori (RAQM) mitjançant l’emmagatzematge de qubits de camí i qubits temporals codificats en estats coherents febles, amb fidelitats mitjanes del 95 ± 2% i del 91 ± 2%, respectivament. A més, carreguem seqüencialment un qubit temporal en dues cèl·lules diferents, emmagatzemem simultàniament ambdós qubits i realitzem una lectura col·lectiva. Les altes fidelitats i el control independent de cada cèl·lula representen un pas significatiu cap a una RAQM d’estat sòlid per a repetidors quàntics i processadors fotònics.Pel que fa a les memòries compatibles amb fibra, estudiem tres vidres calcogenurs dopats amb Er amb diferent rigidesa de xarxa, quantificada pel nombre mitjà de coordinació (MCN). Mesurem el temps de coherència òptica (T_2) mitjançant eco fotònic de dos polsos (TPE) i observem que la mostra amb MCN < 2.4 presenta el T_2 més curt, mentre que la més rígida (MCN = 2.9) mostra estrès intern que també el limita. La mostra intermèdia (MCN = 2.69) assoleix un T_2 proper a 1 μs (anchura homogènia d'uns ≈ 370 kHz) a 2 K i 0.2 T, situant-se entre els valors més llargs reportats per a vidres dopats amb Er^{3+} en condicions criogèniques pràctiques. No obstant això, les mesures de spectral hole burning revelen amplades d’uns 50 MHz en les mostres amb millor rendiment en TPE, la qual cosa restringeix la finor del peine i limita l’eficiència del protocol AFC en aquests materials.
  
• PONS LANAU, ROGER: Single-Molecule Spatiotemporal Dynamics of Protein Export from the Endoplasmic Reticulum
  
  Autor/a: PONS LANAU, ROGER
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/10/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: GARCÍA PARAJO, MARÍA | CAMPELO AUBARELL, FELIX
  Resum de tesi: La via secretora és un procés essencial per a l'homeòstasi cel·lular, i és responsable de la síntesi, el processament, i el transport d’aproximadament un terç de totes les proteïnes. Les proteïnes acabades de sintetitzar s’introdueixen al reticle endoplasmàtic (RE) i, després del seu correcte plegament, són distribuïdes i exportades des de subdominis específics de sortida del RE. Com a primer pas del transport, l’exportació des del RE juga un paper crucial per garantir el correcte flux de proteïnes a compartiments posteriors, i defectes resulten en una varietat de condicions patològiques. Elucidar-ne l’organització en l’espai i el temps és essencial per entendre els seus mecanismes. Tot i que els orígens d’aquest camp d’investigació daten de finals dels 1960s, no ha estat fins l’àmplia adopció de tècniques de microscòpia de fluorescència al llarg de les últimes tres dècades que s’ha avançat ràpidament en la comprensió de l’exportació de proteïnes del RE en cèl·lules vives. Tot i així, fins avui en dia, els investigadors s’han basat en mesures de mitjanes poblacionals, que només ofereixen informació limitada sobre l’heterogeneïtat inherent en biologia. Coneixements sobre la dinàmica molecular, interaccions transitòries, estats de curta durada, o la distribució nanomètrica de proteïnes de la via secretora han quedat en gran part ocults. Desenvolupar una visió completa requereix caracteritzar el procés a escala de molècules individuals.En aquesta tesi, desenvolupem i apliquem un marc quantitatiu basat en microscòpia de fluorescència de molècules individuals per desxifrar l’organització dinàmica de la via secretora primerenca a nivell molecular. Aprofitant avenços tècnics recents en fluoròfors, assajos funcionals, edició genòmica i mètodes d’aprenentatge automàtic, la nostra estratègia permet la detecció, el seguiment, i l’anàlisi de molècules individuals de proteïnes exportades des del RE amb elevada precisió espacial (~20-30 nm) i resolució temporal (~10 ms). La nostra caracterització aporta nous coneixements sobre la coordinació de la via secretora, permetent-nos reevaluar idees contradictòries dins del camp. En conjunt, les principals aportacions d’aquesta tesi són una metodologia generalitzable i una visió actualitzada i més exacta d’un procés fonamental de transport intracel·lular.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• ZHANG, XU: Urban expansion and its environmental consequences: Green space, thermal environment, and climate responses from a remote sensing perspective
  
  Autor/a: ZHANG, XU
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/07/2026
  Data de lectura: 18/11/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Téc.Sup.Arquit.Bcn)-Pl. Baja-Aula A-BetaAv. Diagonal, 649 Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/hpj-hwmu-cciConnexión 10:00h
  Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
  Resum de tesi: En el context de la urbanització global i de l'agreujament dels riscos climàtics, l'expansió urbana s'ha convertit en un procés clau que transforma l'estructura espacial i el funcionament ambiental de les regions metropolitanes. Aquesta expansió no només modifica els usos del sòl i els límits urbans, sinó que també afecta l'entorn tèrmic, la qualitat ecològica i la biodiversitat mitjançant la reorganització de l'estructura espacial urbana. No obstant això, molts estudis analitzen aquests processos des d'enfocaments parcials i sense integrar adequadament escales, regions i mecanismes ambientals.Aquesta tesi desenvolupa un marc integrat per analitzar la relació entre expansió urbana, estructura espacial i respostes ambientals. Basant-se en dades de teledetecció multiorigen, s'integren dades de llum nocturna, índexs espectrals, temperatura superficial terrestre, vegetació i biodiversitat per identificar l'expansió urbana i delimitar les àrees urbanitzades de manera coherent entre regions. Mitjançant indicadors d'ecologia del paisatge es quantifiquen la morfologia, la connectivitat i la fragmentació de l'espai urbà. Paral·lelament, s'analitzen les relacions entre configuració espacial, distribució de l'energia superficial, intensitat de les onades de calor i estabilitat ecològica.Les àrees d'estudi inclouen regions de ràpida urbanització a la Xina i àrees metropolitanes madures d'Europa, fet que permet comparar diferents contextos climàtics i etapes d'urbanització. Els resultats mostren que els impactes ambientals de l'expansió urbana no depenen únicament de la quantitat de sòl urbanitzat, sinó principalment de la configuració espacial i del grau de connectivitat dels espais verds. La fragmentació espacial altera la relació entre calor sensible i latent, modifica les rutes de difusió de la refrigeració urbana i afecta la connectivitat ecològica, generant respostes diferenciades de l'entorn tèrmic i dels ecosistemes.En fases d'urbanització accelerada, l'augment de superfícies impermeables i la fragmentació dels espais verds amplifiquen els riscos tèrmics i redueixen la resiliència ecològica. En regions metropolitanes més madures, els efectes ambientals tendeixen a ser més heterogenis i localitzats, encara que continuen condicionats per l'estructura espacial. A més, fins i tot amb variacions reduïdes en la superfície verda total, la fragmentació pot provocar una degradació progressiva de les xarxes ecològiques i de la biodiversitat.La comparació entre regions confirma que la intensitat de l'expansió, el context climàtic i l'etapa d'urbanització influeixen en el ritme i l'expressió espacial de les respostes ambientals, però no alteren els mecanismes estructurals fonamentals que connecten expansió urbana i canvi ambiental.Com a aportació teòrica, aquesta tesi proposa que els impactes ambientals de l'expansió urbana són essencialment efectes sistèmics derivats de la reorganització de l'estructura espacial. Mitjançant la integració de l'anàlisi de l'expansió urbana, l'estructura del paisatge, l'entorn tèrmic i les funcions ecològiques, l'estudi construeix un marc multiescalar i transferible per comprendre les conseqüències ambientals de la urbanització i proporcionar suport científic a la planificació urbana sostenible i a les estratègies d'adaptació climàtica.
  

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

• GARCIA SALANOVA, ANTONIO: Arquitectura amb propòsit per a una gestió sostenible dels equipaments públics
  
  Autor/a: GARCIA SALANOVA, ANTONIO
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/09/2026
  Data de lectura: 18/11/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta -1 - Aula C-B11Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
  Resum de tesi: ARQUITECTURA AMB PROPÒSIT PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS EQUIPAMENTS PÚ­BLICSAquesta investigació analitza, formula i contrasta raonadament un model integral de gestió sostenible dels equipaments públics al llarg del seu cicle de vida, des de la planificació i el disseny fins a l’explotació i el desmuntatge i incorpora una governança basada en dades orientada a facilitar una presa de decisions col·laborativa entre els diferents agents implicats. Parteix de la hipòtesi que l'adopció d'un model integral de gestió sostenible, basat en metodologies digitals col·laboratives —especialment el Building Information Modeling (BIM)—, en criteris de sostenibilitat i en l'anàlisi del cicle de vida (ACV), permet superar les limitacions dels models tradicionals de gestió dels equipaments públics, caracteritzats per la fragmentació dels processos, la manca de traçabilitat de la informació i la baixa optimització de la fase d'explotació. El treball adopta un enfocament metodològic mixt que combina revisió sistemàtica de la literatura, anàlisi comparativa entre models de gestió, entrevistes a experts del sector públic i privat, validació quantitativa i el desenvolupament d'un instrument metodològic original: un marc metodològic de 100 criteris tècnics sostenibles aplicables al conjunt del cicle de vida, que operativitza el model de gestió proposat. A diferència d'aproximacions predominantment teòriques, la recerca es desenvolupa en un context real de gestió pública d'equipaments educatius i incorpora dades i experiències professionals recents (2024–2025), especialment en relació amb la implantació del BIM en la fase d'explotació.La recerca desenvolupa també un cas pràctic, un hipotètic Institut d'FP de l'Audiovisual de Catalunya, ubicat al recinte de les Tres Xemeneies del Besòs, que actua com a prova de concepte del model integral de gestió proposat. Aquest cas permet contrastar la coherència i la viabilitat del model, així com la seva traducció arquitectònica en relació amb els requeriments pedagògics dels ensenyaments professionalitzadors.Els resultats evidencien positivament les tres hipòtesis formulades. En primer lloc, el model integral de gestió basat en BIM–ACV millora l’eficiència, la qualitat i la sostenibilitat dels processos. En segon lloc, la seva aplicació determina una nova tipologia arquitectònica flexible, modular i orientada al manteniment eficient. En tercer lloc, el model integral s’adapta de manera coherent als requeriments funcionals i pedagògics de la Formació Professional, reforçant la connexió entre arquitectura, gestió, innovació educativa i processos de governança participativa. Especial rellevància té l’aportació en l’àmbit de l’explotació digital, encara poc desenvolupat en la pràctica institucional actual.Finalment, la tesi planteja línies futures orientades a l'explotació basada en dades, la integració de sistemes intel·ligents i el desenvolupament de nous professionals vinculats a la gestió del cicle de vida.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• GONZALEZ VIROS, MARIA ITZIAR: El rescat de "Les Rambles" de Barcelona. Arquitectura Social i Cooperació Ciutadana en l'espai urbà
  
  Autor/a: GONZALEZ VIROS, MARIA ITZIAR
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de lectura: 23/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta -1 - Sala d'ActesAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
  Resum de tesi: Aquesta Tesi Doctoral endreça els coneixements teòrics i l’experiència pràctica d’un projecte continuat de recerca-acció al llarg de trenta anys. El resultat és una metodologia per a la Cooperació Ciutadana en l’espai urbà i l’Arquitectura Social que, a través d’ eines diagramàtiques, dialògiques i processuals, concreta l’acció de transformació que té l’acceptació unànime de tots els agents que hi han intervingut. Aquesta metodologia és transferible a totes aquelles persones que, des de diverses posicions i rols, intervenen en els processos de definició i disseny de transformacions sociourbanes.Davant la complexitat d’agents que intervenen en aquests escenaris en transformació, i de l’actual distanciament de la ciutadania respecte els polítics i l’administració, és urgent proveir d’eines als professionals responsables de la materialització dels projectes, que els ajudin a promoure dinàmiques de confiança i cooperació entre totes les parts i situïn la definició de l’interès general com el bé comú i un espai de confluència.El cas d’estudi que es descriu amb detall és el Procés Cooperatiu que vaig fer amb la UTE Km-Zero per a la definició de les Estratègies d’Actuació i l’Avantprojecte per a la Intervenció Integral a la Rambla de Barcelona (2017-2018). El que es vol demostrar és:1) La necessitat d’un mètode que permeti legitimar la presa de decisions col·lectiva i estableixi en què consisteix per les comunitats concretes l’interès general en detriment dels interessos particulars o clientelismes d’uns pocs. 2) El major impacte de cohesió social dels processos de cooperació ciutadana respecte la participació formal en matèria de projectes urbans i urbanisme a l’aconseguir al mateix temps, la concreció del projecte i la construcció de la comunitat ciutadana que la reivindicarà davant les institucions i els interessos particulars i vetllarà al llarg del temps per la bona execució del mateix.Més enllà de la cooperació ciutadana en el planejament i l’espai urbà, les altres aplicacions del mètode són: l’Arquitectura Social per a la regeneració integral dels barris , la coproducció de polítiques públiques, la prevenció de la corrupció en l’urbanisme, la democratització de la presa de decisions i la millora de la governança, una nova especialitat disciplinària d’Arquitectura Social en els estudis universitaris , una metodologia científica per als processos de participació en la recerca, algunes aportacions legislatives a la llei d’urbanisme Llei 3/2012 i la creació d’observatoris i l’empoderament ciutadà. La inspiració i les bases teòriques de les que veu aquesta proposta són: l’urbanisme llibertari i les propostes de decreixement i transició eco-social; la tradició fortament aplicada i connectada amb la realitat social de nombroses investigadores, arquitectes i pensadores ; els teòrics de les ciències socials, polítiques i del dret a la ciutat ; les pràctiques de participació i urbanisme de nous col·lectius professionals i acadèmics i les propostes dels artistes que han treballat en la construcció del teixit relacional en indrets urbans en transformació.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• BISCAMPS DALMAU, JORDI: Generació de mapes de vigor mitjançant sensors remots i proximals per a l’aplicació a dosis variable de productes fitosanitaris en vinya utilitzant tecnologia de modulació d’ample de pols (PWM).
  
  Autor/a: BISCAMPS DALMAU, JORDI
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de lectura: 03/12/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala de Graus de l'EEABB, Campus del Baix Llobregat de la UPC, C. Esteve Terradas 8, Ed. D4, Castelldefels
  Director/a de tesi: GIL MOYA, EMILIO | GARCIA RUIZ, FRANCISCO JOSE
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral contribueix al desenvolupament i la validació de tecnologies d’aplicació variable de productes fitosanitaris en vinya mitjançant sistemes de regulació del cabal basats en modulació de l’amplada de pols (PWM) i mètodes de caracterització de la vegetació amb sensors remots i proximals. En primer lloc, es va desenvolupar i validar un prototip basat en vàlvules PWM que utilitzava mapes de prescripció generats a partir d’imatges multiespectrals obtingudes amb un vehicle aeri no tripulat per identificar zones de vigor i modificar automàticament el cabal. Els assaigs es van realitzar en vinyes conduïdes en emparrat i en vas, en dos estadis fenològics. Les vàlvules van mostrar una resposta pràcticament lineal entre el 20 i el 80% del cicle de treball. En camp, el sistema va reduir el volum de brou aplicat fins a un 23,8%, amb una reducció mitjana del 18,6%, sense diferències significatives en la deposició normalitzada respecte al tractament convencional. En segon lloc, es van comparar tres estratègies d’aplicació: un sistema convencional a volum constant, un sistema variable regulat per pressió i el sistema PWM. Els resultats van mostrar que la pressió de treball i l’espectre de gotes influeixen més en la deriva que el volum total aplicat. El sistema convencional va generar pèrdues al sòl pròximes al 40% en condicions de vigor baix, mentre que el sistema PWM va reduir les pèrdues al sòl i la deriva aèria en totes les condicions estudiades. Finalment, es va dissenyar un dispositiu de caracterització massiva de la vegetació basat en sensors d’ultrasons, GNSS i una unitat de control embarcada. El sistema es va validar en laboratori i en camp i es va comparar amb models tridimensionals generats mitjançant fotogrametria UAV. Els dos mètodes van proporcionar estimacions comparables dels principals paràmetres estructurals de la vinya, amb errors percentuals absoluts mitjans inferiors al 10%. Tot i que la fotogrametria va oferir una resolució espacial superior, els sensors d’ultrasons van constituir una alternativa robusta i operativa en condicions de camp.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• REYNA RUIZ, CATALINA: Producción de bloques de tierra comprimida (BTC) para climas cálidos y húmedos con maquinaria adobera, y el establecimiento del agente estabilizador óptimo para el cumplimiento de los códigos locales.
  
  Autor/a: REYNA RUIZ, CATALINA
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/09/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Téc.Sup.Arquit.Bcn)-Pl. Baja-Sala GradosAv. Diagonal, 649Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/nyr-vdqm-jboConnexión 16.00h
  Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE | ROJAS VALENCIA, MARIA NEFTALI
  Resum de tesi: RESUMA mesura que augmenta la població mundial augmenta el ja existent dèficit d'habitatges i es posa de manifest la responsabilitat de la indústria de la construcció de mitigar el seu impacte ambiental que prové tant de l'extracció de matèries primeres com de la seva transformació i del transport. D'altra banda, adequar aquests habitatges de sistemes de condicionament climàtic incideix en l'augment del consum d'energia. Al mateix temps hi ha un constant augment de la producció de diverses deixalles que no són tractades i el repte de mantenir els ecosistemes sans es multiplica. En el cas dels Estats Units, el volum anual de les deixalles de la construcció i la demolició, així com les de vidre que es podrien reciclar equivalen a 20.000 i 546 bases de l'estàtua de la Llibertat respectivament.Tornar la mirada a la terra, no és una bella frase metafòrica sinó una proposta que la indústria de la construcció opti per materials que tinguin una petjada de carboni més petita per si mateixos, que s'aconsegueixin localment per reduir l'impacte del transport i que ofereixin més aïllament. Aquest és el cas dels blocs de terra comprimida (BTC).Si en formular-vos a més es dóna nova vida a materials de cicle tancat, s'aconsegueix una major sostenibilitat.Aquesta investigació va estudiar la incorporació de sòls, agregats locals i dos materials de segona generació per produir blocs de terra comprimida estabilitzats (BTCE) per una banda amb calç i amb comento per l'altra, en tres concentracions (5, 10 i 15% en pes). Es van manufacturar amb una màquina semi automàtica in situ sota condicions mitjanes de temperatura ambiental de 32 °C i humitat relativa de 91%. Es van dissenyar quatre matrius per cada tipus d'estabilitzador; una que seria la de referència, només amb una barreja de sòls locals i agregats naturals, a la segona es va substituir la sorra natural per la de vidre reciclat, la tercera va incorporar la fracció del concret triturat dels residus de la construcció i la demolició sense agregats naturals, ia la quarta es van barrejar tots dos residus (24 formulacions en total). En el cas dels BTCE amb calç, el 92% de les formulacions van excedir els límits de resistència a la compressió simple (SCT) i els de l'absorció per capil·laritat (AbsCoeff10) establerts per la normativitat. El valor més gran de SCT obtingut va ser de 4.3 MPa. Per als BTCE amb ciment es va ampliar el panell de propietats analitzades en incloure la porositat aparent (AP) per immersió, el mòdul d'elasticitat (MoE) i la conductivitat tèrmica (TC) en una segona etapa de la investigació i en una tercera, es van realitzar proves de termogravimetria (TGA), microscòpia electrònica d'escombratge (SEM) (EDS). Mitjançant un mètode d'anàlisi d'imatges òptiques (OIA) es fa una proposta a partir d'equacions matemàtiques per correlacionar les formulacions amb les propietats principals i fins i tot predir-les. Amb l'anàlisi de les imatges del SEM es van obtenir valors de l'amplada de la zona de transició interfacial (ITZ) i el percentatge de porositat. El valor més alt obtingut de la SCT va ser de 7.3 MPa, i els valors més baixos de AbsCoeff10 i de CT van ser; 8 g/(cm² × min0.5) i 0.684 W/m·K, respectivament. Les formulacions amb el 15% de ciment van mostrar una pèrdua més gran de massa que s'associa a la presència d'aigua a les capes internes de la matriu i els productes de la hidratació del ciment, així com la reducció més gran de la porositat i de la ITZ amb les concentracions més grans de silici i calci.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• CHARI, SHREYA KRISHNAMA: Resource orchestration at the MEC for heterogeneous networks and services using Reinforcement learning enhanced by Generative AI
  
  Autor/a: CHARI, SHREYA KRISHNAMA
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2026
  Data de lectura: 03/12/2026
  Hora de lectura: 09:30
  Lloc de lectura: Aula de Graus C4-002, UPC Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS
  Resum de tesi: L'evolució de la comunicació 5G i més enllà ha permès una ràpida expansió de les capacitats, els serveis i les aplicacions de xarxa. Els requisits de les infraestructures modernes de comunicació i computació han d'adaptar-se a sol·licituds de recursos heterogènies, mantenint alhora la qualitat del servei, la distribució dels recursos i l'eficiència energètica. El canvi de les aplicacions intensives en computació a arquitectures de núvol centralitzades ha alleujat els problemes relacionats amb l'adquisició de recursos de xarxa. Tanmateix, la distància geogràfica d'aquests centres de dades al núvol introdueix retards en la comunicació, congestió de la xarxa i problemes de privadesa a causa de la distància física des de l'origen de les dades generades. A la llum d'aquestes circumstàncies, la computació perimetral va sorgir com una opció viable per apropar la computació, l'emmagatzematge i la intel·ligència als usuaris finals i altres fonts de dades. La infraestructura de computació perimetral multiaccés (MEC) fa que sigui accessible perquè les xarxes de comunicació proporcionin capacitats de computació a la vora de la xarxa o a prop d'aquesta. Amb els recursos disponibles a la vora de la xarxa, es permeten comunicacions de baixa latència, aplicacions sensibles al context i aprenentatge distribuït. Malgrat els avantatges, diversos problemes importants, com ara la descàrrega de tasques, l'assignació eficient de recursos, la col·locació de serveis i la programació de la càrrega de treball, continuen sent millorables. La majoria dels casos d'ús que s'esperen a les futures xarxes sense fil presentaran problemes d'optimització no trivials amb múltiples objectius i múltiples restriccions que requereixen solucions intel·ligents. A més, les dades a gran escala generades a l'extrem de l'usuari amb milions de dispositius connectats i un entorn de xarxa que canvia ràpidament requereixen una solució flexible que pugui adaptar-se a la variabilitat. Aquesta dissertació investiga solucions intel·ligents per a la gestió de recursos MEC, alhora que té en compte els canvis en l'entorn de xarxa mitjançant la intel·ligència artificial. L'objectiu principal és desenvolupar algoritmes que puguin abordar els reptes oberts de l'orquestració i l'assignació de recursos perifèrics a càrregues de treball de xarxa dinàmiques. A més, els algoritmes desenvolupats també haurien d'optimitzar el rendiment general de la xarxa reduint les bretxes de latència, energia i assignació de recursos. L'aprenentatge per reforç (RL) es selecciona com a mètode d'optimització principal, ja que té la capacitat d'interactuar i aprendre d'entorns personalitzats que poden adaptar-se a diferents càrregues de treball i realitzar una optimització multiobjectiu. A més, el bucle de retroalimentació RL proporciona contínuament senyals d'aprenentatge per refinar l'estratègia de presa de decisions per millorar la gestió de recursos. En general, les contribucions d'aquesta tesi fomenten l'ús de mètodes RL per a l'orquestració de recursos MEC i es milloren encara més amb la inclusió de components GenAI. Les troballes estableixen que es poden utilitzar tècniques intel·ligents per a la coordinació dinàmica i l'assignació de recursos de vora heterogenis per a diversos serveis. El treball de recerca en aquesta tesi proporciona un marc de gestió de recursos de prova de concepte que és escalable, eficient energèticament i adaptable als requisits en evolució de les futures xarxes sense fil.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• ALAZETTA, PASCALE ISABELLE: Quartiers anciens en déshérence - pratiques et expérimentations du neutre
  
  Autor/a: ALAZETTA, PASCALE ISABELLE
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 29/09/2026
  Data de lectura: 20/11/2026
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: Sala de Actos del Institut d’Urbanisme et de Géographie Alpine. Grenoble.
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | SANTAMARIA, FREDERIC SEBASTIEN | SCARNATO, ALESSANDRO
  Resum de tesi: Al litoral mediterrani francès, alguns barris centrals de ciutats mitjanes han vist, en els darrers anys, com la seva població es transformava, desapareixia la barreja de classes socials i tancaven els comerços. Alguns s’han convertit en espais de relegació social on s’instal·len situacions d’insalubritat. S’han intentat diverses respostes per tal de revertir aquest procés. Sovint, aquestes actuacions són satisfactòries a les zones actives de les ciutats, on la rehabilitació dels espais públics i dels equipaments, combinada amb la renovació d’edificis de qualitat, contribueix a revalorar aquests nuclis històrics i a generar una certa dinàmica comercial, cultural i social.Les dificultats es concentren, però, als barris antics d’habitatge popular, on els serveis i els comerços rarament s’hi implanten, on els espais públics reben poques intervencions i on els habitatges, de construcció modesta, són difícils d’adaptar als estàndards actuals de confort a causa de la seva elevada densitat edificatòria, les dimensions reduïdes dels espais interiors, la manca de llum natural, ventilació, espais exteriors privats, accessibilitat, aparcament, etc. Tanmateix, aquests barris estan formats per estructures urbanes i edificis antics que presenten grans qualitats espacials, estètiques i socials, així com una notable adaptació a les condicions topogràfiques, climàtiques i constructives.Sovint, les respostes aportades tendeixen a banalitzar l’espai, ja que les intervencions es limiten a solucions estrictament funcionals que deixen de banda els aspectes sensibles i compositius de la ciutat i dels edificis. L’arquitectura contemporània també pot ser objecte de controvèrsia a causa de les restriccions patrimonials. A més, quan la rehabilitació d’aquests barris és reeixida, sovint comporta processos de gentrificació.Per això, és necessari reflexionar sobre les possibles adaptacions d’aquests conjunts urbans als modes de vida i d’habitar contemporanis, en una època en què les preocupacions ambientals han de guiar necessàriament les solucions adoptades. També cal qüestionar els instruments i les polítiques públiques destinades als barris antics degradats, el seu contingut, la seva implementació, les seves complementarietats, la seva articulació i les formes de governança que les sustenten.Aquest projecte proposa analitzar algunes d’aquestes situacions i cercar respostes que permetin intervenir-hi i oferir unes condicions de confort per a una població diversa, evitant alhora els mecanismes de gentrificació. Aquest treball es desenvoluparà a partir del cas particular de quatre barris situats en ciutats mitjanes franceses amb un ric patrimoni urbà i arquitectònic: Béziers, Narbonne i Perpinyà, que en els darrers anys han experimentat una degradació notable de la qualitat de vida en una part dels seus centres històrics. Malgrat presentar indicadors de precarització creixents i superiors a les mitjanes nacionals, aquestes ciutats es diferencien d’altres nuclis urbans en dificultat perquè, gràcies a la seva situació a l’arc litoral mediterrani, registren un creixement demogràfic, un augment dels preus immobiliaris i una elevada atractivitat turística.Com a contrapunt Girona, que des de la dècada de 1980 ha estat objecte d’un ambiciós pla de renovació que ha conduït a una revalorització indiscutible del seu centre històric, sembla afrontar actualment problemes relacionats amb la gentrificació i la proliferació d’allotjaments turístics, factors que han modificat la vida dels seus habitants.Com a resposta a una excessiva especialització dels procediments, dels programes i de les solucions espacials, es podria explorar un treball basat en pràctiques neutres en urbanisme i arquitectura. El concepte de neutralitat, tal com l’entén Roland Barthes, es pot interpretar aquí com la voluntat de mantenir espais oberts, resistents a les interpretacions teòriques i a les intencions subjectives que predeterminen el sentit i limiten les possibilitats d’habitar.
  

URBANISME

• CATRÓN LAZO, CAROLINA: El azul en el gris: Intervenciones multiescalares en el espacio azul urbano. El caso de las lagunas urbanas de Concepción (Chile).
  
  Autor/a: CATRÓN LAZO, CAROLINA
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 23/10/2026
  Data de lectura: 24/11/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Universidad del Bio Bío - Chile
  Director/a de tesi: GALINDO GONZALEZ, JULIAN | BAERISWYL RADA, SERGIO LEONARDO
  Resum de tesi: Esta tesis analiza las intervenciones que inciden en la relación entre las personas y los espacios azules urbanos, considerando la accesibilidad y la visibilidad como condiciones que pueden ampliar o restringir las oportunidades de interacción. La investigación se desarrolla mediante un estudio comparativo de cinco lagunas urbanas de Concepción, Chile: Lo Custodio, Lo Galindo, Lo Méndez, Redonda y Tres Pascualas.La metodología, de carácter cualitativo, adopta una perspectiva multiescalar que comprende las escalas urbana, barrial y de sitio específico. En la escala urbana se estudia la relación de las lagunas con la estructura vial mediante un análisis Space Syntax complementado con una reconstrucción histórica. En la escala barrial se identifican centralidades potenciales y las barreras y conexiones que condicionan la continuidad de los recorridos entre estas y los accesos a las lagunas. En el sitio específico se analizan las intervenciones arquitectónicas y paisajísticas de los parques según su configuración como puntos, líneas, planos y volúmenes y su proximidad al agua. La visibilidad se aborda mediante registros fotográficos georreferenciados de Instagram.Los resultados muestran que la accesibilidad se configura mediante una secuencia multiescalar: ejes de movilidad y puntos de transferencia en la escala urbana; ejes de movilidad barrial y puntos de articulación en la escala barrial; e intervenciones de punto, línea, plano y volumen en el sitio específico. Las intervenciones urbanas conectan, las barriales articulan y las del sitio específico distribuyen. La continuidad entre estas intervenciones favorece la aproximación hacia el agua, mientras que sus discontinuidades la restringen. La visibilidad presenta una expresión más localizada y se relaciona principalmente con intervenciones que permiten ubicaciones próximas y orientadas hacia el cuerpo de agua. En conjunto, la tesis propone comprender las intervenciones como un sistema de relaciones entre escalas, cuya articulación condiciona las oportunidades de accesibilidad y visibilidad de los espacios azules urbanos.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• DOLZ RIPOLLÉS, MONTSERRAT: NUMERICAL MODELLING AND SIMULATION OF ADDITIVELY MANUFACTURED COMPOSITE MATERIALS. APPLICATION TO KIRIGAMI STRUCTURES
  
  Autor/a: DOLZ RIPOLLÉS, MONTSERRAT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/10/2026
  Data de FINAL de diposit: 12/11/2026
  Director/a de tesi: MARTÍNEZ GARCÍA, JAVIER | TURON PUJOL, FRANCESC
  Resum de tesi: La fabricació additiva (AM) basada en processos de filament fos permet obtenir components estructurals lleugers i personalitzats, però presenta una anisotropia marcada derivada de l’orientació dels filaments, l’apilament de capes, la porositat i les interfícies. Aquesta tesi desenvolupa un marc numèric predictiu i validat experimentalment per modelitzar el comportament mecànic d’estructures impreses en 3D, integrant modelització constitutiva, identificació de paràmetres, homogeneïtzació multiescala i anàlisi orientada a aplicacions. En primer lloc, una revisió de l’anisotropia en fabricació additiva, les aplicacions estructurals i els sistemes desplegables basats en kirigami estableix la motivació i els requeriments de modelització. El nucli del treball proposa una formulació d’elements finits que incorpora trajectòries d’impressió importades, sistemes locals de referència del material, lleis constitutives ortòtropes amb formulacions elastoplàstiques i modelització cohesiva de les interfícies entre capes i filaments. Es defineix un protocol de calibratge mitjançant assaigs de tracció, cisallament, flexió i cíclics, que permet identificar els paràmetres elàstics, plàstics i de fractura. El model es valida en provetes i panells, reproduint el comportament força-desplaçament i l’evolució de la rigidesa. S’introdueix un mòdul multiescala per relacionar els descriptors microestructurals i mesoestructurals, com l’arquitectura dels filaments, la porositat i les interfícies, amb propietats ortòtropes efectives mitjançant volums elementals representatius sotmesos a condicions periòdiques. Això permet transferir els paràmetres del material a l’escala macroscòpica i mostra l’efecte de l’orientació d’impressió sobre la rigidesa. Finalment, el marc s’aplica a estructures basades en kirigami per a sistemes desplegables lleugers en entorns navals. Un programa experimental específic, amb assaigs de desplegament i compressió, i els corresponents models numèrics permeten avaluar la capacitat portant, la histèresi i els mecanismes de deformació. A partir dels resultats, es deriven regles de disseny relatives a l’amplada del reforç, l’orientació d’impressió, els radis mínims de plec i els patrons de farciment. La tesi conclou quantificant la precisió predictiva, resumint les contribucions i identificant limitacions i línies futures de recerca, com la fatiga d’alt cicle, els efectes ambientals i l’extensió a sistemes avançats de polímer-fibra.
  
• SALA PASCUAL, ANIOL: Models for Microfluidic Passive Particle Separation Systems
  
  Autor/a: SALA PASCUAL, ANIOL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/11/2026
  Director/a de tesi: OÑATE IBAÑEZ DE NAVARRA, EUGENIO | CASAS GONZÁLEZ, GUILLERMO
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa eines analítiques i numèriques per predir la classificació de partícules en dispositius microfluídics passius, amb especial atenció a la separació per gravetat en camps de densitat estratificats. S’hi examina com la recuperació dels gradients de velocitat i la difusió del solut afecten el transport de partícules. La recuperació d’ordre superior millora la convergència de l’acceleració del fluid, però els seus beneficis per a les trajectòries de les partícules depenen de la interpolació de la velocitat, de la resolució de la malla i de la sensibilitat del resultat.Es deriva una solució modal exacta del problema de Graetz estès per a un flux plenament desenvolupat en tubs de secció circular, que manté la difusió axial i admet perfils d’entrada no axisimètrics amb condicions de paret isotèrmica o de flux nul. La seva implementació numèrica es verifica mitjançant la comparació amb solucions obtingudes amb el mètode dels elements finits. En les proves de rendiment amb malles fines que es presenten, la sèrie redueix el pic d’ús de memòria en un factor d’aproximadament 50–65 i avalua totes dues configuracions del camp escalar més ràpidament que el mètode dels elements finits.El camp de densitat en evolució es combina amb el seguiment de partícules i amb una mesura de la pèrdua d’estratificació ponderada pel flux, anomenada *difuminació* (*blurriness*), per avaluar com la sedimentació i la difusió afecten conjuntament la separació. Les simulacions exploratòries estenen la metodologia a conductes de secció quadrada i a canals en serpentí. Els resultats proporcionen una base per avaluar la disposició de les capes a l’entrada, els temps de residència i la geometria del canal, sota les hipòtesis d’una retroacció negligible del camp escalar sobre el flux, propietats de transport constants i suspensions diluïdes de partícules. La validació experimental queda pendent com a treball futur.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• RUIZ CELADA, ORIOL: Knowledge Representation and Reasoning for Adaptive Robotic Manipulation
  
  Autor/a: RUIZ CELADA, ORIOL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/11/2026
  Director/a de tesi: ROSELL GRATACOS, JOAN | SUAREZ FEIJOO, RAUL
  Resum de tesi: Els robots de servei que operen en entorns no estructurats i compartits amb humans han d'integrar la percepció, la planificació de tasques, l'execució d'accions i la supervisió en un sistema coherent. A la pràctica, aquestes capacitats sovint s'implementen com a subsistemes separats amb representacions de dades diferents, de manera que cadascun opera només amb una visió parcial del coneixement global del sistema, limitant la capacitat d'adaptació del robot quan l'execució es desvia de les expectatives. Aquesta tesi desenvolupa el BE-AWARE Framework, un marc de treball que aborda aquest repte mitjançant la Representació i Raonament del Coneixement, la disciplina encarregada de representar formalment el coneixement i derivar-ne nous fets per inferència. Les ontologies són bases de coneixement formals que codifiquen les entitats, les propietats i les relacions d'un domini i serveixen com a base semàntica compartida que totes les funcions de deliberació consulten i actualitzen contínuament. Això manté el sistema conscient de l'estat del món, les accions aplicables i el context d'execució, utilitzant la consciència per adaptar el seu comportament a través de la planificació, l'execució i la supervisió.Quatre contribucions es desenvolupen sobre aquesta base. En el nivell de coneixement, es proporciona accés unificat a la base de coneixement per a totes les funcions del marc de treball, aplicant un raonament ontològic continu per derivar coneixement situacional, de domini i d'execució a partir dels fets declarats, permetent representar més del que els sensors poden observar per si sols. Per a la planificació, els fitxers que defineixen els problemes es generen automàticament a partir de l'estat del món raonat actual, i el planificador es torna a invocar quan es detecta una desviació de l'estat d'execució esperat, permetent al robot recuperar el progrés de la tasca sense abandonar l'objectiu original. Per a l'execució, els arbres de comportament de cada acció planificada es construeixen i s'adapten mitjançant una biblioteca de modificadors guiats pel coneixement, els quals amplien o reestructuren plantilles d'execució base segons el context actual, de manera que, per exemple, la manipulació d'un objecte fràgil o l'ús d'un efector final diferent produeix una execució estructuralment diferent sense requerir una plantilla específica per a cada cas. Finalment, per a la supervisió, les comprovacions de condicions en funció del context i les estratègies de recuperació s'integren directament en aquests arbres de comportament, on el que s'ha de supervisar i com s'ha de recuperar es determina pel coneixement situacional avaluat en el moment de la configuració i no de manera fixa a priori.Aquestes contribucions formen un flux integrat en què el coneixement impulsa activament la consciència i l'adaptació al llarg de la planificació, l'execució i la supervisió. Com que totes les funcions operen sobre una representació compartida i contínuament raonada del món, el marc pot aplicar comportaments específics per a cada situació no només durant la planificació, sinó al llarg de tota l'execució. Per demostrar-ne l'aplicabilitat pràctica, el marc s'avalua en un escenari de manipulació robòtica compartit utilitzat de manera consistent al llarg de la tesi, validant la implementació de cada mòdul i avaluant-ne el cost computacional introduït.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• BULFARO, ISABELLA: Assessment of the Environmental, Economic and Social impacts of Novel Non-Thermal Plasma Methane Cracking process for Hydrogen Production
  
  Autor/a: BULFARO, ISABELLA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/10/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/11/2026
  Director/a de tesi: AMANTE GARCIA, BEATRIZ | FERREIRA, VICTOR JOSE
  Resum de tesi: L'hidrogen de baixes emissions de carboni es considera una opció potencial per reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEH) en els sectors difícils de descarbonitzar. En aquest context, la descomposició del metà (methane splitting o MS), també coneguda com a cràquing o piròlisi del metà, ha sorgit com una via de producció d'hidrogen potencialment més baixa en carboni, situada entre els processos convencionals basats en combustibles fòssils i l'electròlisi de l'aigua. La primera part d'aquesta tesi explora el paper del MS a Europa en la producció d'hidrogen baix en carboni; posteriorment, examina l'avaluació de la sostenibilitat d'aquesta tecnologia en la literatura científica i l'enfocament regulatori de la UE pel que fa a la comptabilitat de les emissions de GEH per de producció d'hidrogen. L'anàlisi va identificar lacunes clau: manca d'avaluacions de sostenibilitat per a diverses configuracions de reactors de MS, metodologies d'ACV inconsistents, anàlisi limitada del fi de vida dels subproductes, cobertura geogràfica limitada i absència d'avaluació de l'impacte social.A causa de les limitacions identificades en la revisió, aquesta recerca pretén fer avançar el coneixement sobre la sostenibilitat del MS mitjançant l'anàlisi dels impactes ambientals, econòmics i socials del procés de descomposició de metà per plasma no tèrmic (NTP MS), a través d'una avaluació tecnoeconòmica (TEA), una anàlisi prospectiva del cicle de vida (pLCA) i una avaluació de la criticalitat com a indicador socioeconòmic.Aquesta tesi sosté que el NTP MS no és una via inherentment sostenible, reconeixent que el seu rendiment en matèria de sostenibilitat depèn de les millores tecnològiques, la gestió dels subproductes i el context regional. Així mateix, proposa noves línies de recerca sobre les emissions associades a l'ús del carboni i el seu fi de vida, amb l'objectiu de contribuir a criteris més robustos per a l'avaluació europea de l'hidrogen obtingut per MS.
  

ENGINYERIA CIVIL

• BOPP IBAR, MARIA JESUS: Adopción de tecnologías de videojuegos y realidad extendida (XR) en la enseñanza de ingeniería civil
  
  Autor/a: BOPP IBAR, MARIA JESUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/10/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/11/2026
  Director/a de tesi: MORA SERRANO, FRANCISCO JAVIER | VALERO GARCIA, MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda la bretxa existent entre la ràpida evolució tecnològica de la indústria, impulsada pel paradigma de la Construcció 4.0, i la persistència de metodologies d’ensenyament tradicionals en la formació d’enginyers civils. En aquest context, s’identifica com a problema central l’adopció limitada de tecnologies interactives en l’àmbit educatiu, una situació que no respon únicament a barreres tecnològiques, sinó principalment a factors humans i institucionals, entre els quals destaquen la manca de temps i de formació tècnica dels docents per dissenyar i implementar aquest tipus d’experiències.Per abordar aquest problema, la recerca s’estructura en tres fases. La primera correspon a un diagnòstic realitzat mitjançant un enfocament de mètodes mixtos, que combina entrevistes semiestructurades a 20 docents universitaris, principalment d’Espanya i Xile, amb l’administració d’enquestes a docents i estudiants d’ambdós països. Les entrevistes van permetre identificar que la manca de temps i de coneixements tècnics constitueix la principal barrera per a la incorporació de tecnologies interactives a la docència. Per la seva banda, la informació quantitativa obtinguda mitjançant les enquestes es va analitzar a partir d’una adaptació del model UTAUT2, orientada a identificar els factors que influeixen en la intenció dels docents i dels estudiants d’adoptar tecnologies vinculades als videojocs. Els resultats mostren que l’expectativa de rendiment constitueix el principal factor associat a aquesta intenció d’ús.Després del diagnòstic, es presenta el desenvolupament de The Death Neglect, una experiència de realitat virtual orientada a la prevenció de riscos laborals en obres de construcció, l’avaluació de la qual es va dur a terme en dues fires tecnològiques. El seu procés de disseny i desenvolupament va permetre identificar reptes i aprenentatges que van contribuir a la formulació d’una proposta metodològica.A continuació, es presenta el marc metodològic RGB (Roadmap, Gameplay Construction i Beta Testing), una metodologia orientada al disseny de serious games que integra principis del disseny instruccional amb metodologies de disseny de videojocs. La seva construcció i el seu refinament es van nodrir de l’experiència adquirida durant el desenvolupament de The Death Neglect i MohrPlay, mitjançant un procés iteratiu.Posteriorment, s’exposa el desenvolupament de MohrPlay, un videojoc per a dispositius mòbils destinat a l’ensenyament del cercle de Mohr, avaluat en dues ocasions a la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso. Aquest cas permet il·lustrar les decisions de disseny i els aprenentatges que fonamenten la metodologia RGB.La recerca culmina amb la proposta RGB-A, una ampliació de RGB que organitza els fonaments del disseny instruccional i del disseny de videojocs mitjançant una doble jerarquia conceptual de cinc nivells. La seva aplicació s’exemplifica mitjançant la revisió i la reformulació de mecàniques de MohrPlay, la implementació i l’avaluació de les quals es plantegen com a treball futur.
  
• GONZÁLEZ FUENTES, SEBASTIÁN: Thermo-hydro-mechanical-chemical processes in porous and fractured materials from the aggregate to the continuum scale
  
  Autor/a: GONZÁLEZ FUENTES, SEBASTIÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/11/2026
  Director/a de tesi: VILARRASA RIAÑO, VÍCTOR | DE SIMONE, SILVIA
  Resum de tesi: Assolir una transició cap a energies sostenibles requereix un coneixement detallat del comportament dels sistemes geològics profunds en resposta a les activitats antropogèniques. La injecció de fluids i/o calor en medis porosos i fracturats activa una sèrie de processos termo-hidro-mecànic-químics (THMC) acoblats que controlen l’evolució de les operacions subterrànies i modifiquen el medi. L’objectiu principal d’aquesta tesi és millorar la comprensió d’aquests processos acoblats, particularment en els contextos de l’emmagatzematge geològic profund de residus nuclears d’alta activitat i dels Sistemes Geotèrmics Estimulats (EGS per les seves sigles en anglès).La primera part de la tesi se centra en l’emmagatzematge geològic profund de residus nuclears radioactius, investigant la integritat a llarg termini d’una barrera de ciment dissenyada en contacte amb l’aigua subterrània procedent de la roca hoste mitjançant la resolució de processos hidro-mecànic-químics (HMC) acoblats. Les simulacions mostren que la degradació de la barrera està controlada pel desequilibri químic entre l’aigua de la roca i del ciment, fet que condueix a canvis de porositat, especialment a la interfície ciment-roca. La dissolució de la portlandita governa la propagació dels fronts d’alteració química, mentre que la dissolució dels silicats càlcics hidratats (C-S-H) produeix els majors increments de porositat i permeabilitat, generant les alteracions hidràuliques i mecàniques més significatives prop de la interfície ciment-roca. L’estudi demostra que l’increment de porositat i permeabilitat induït químicament modifica la distribució de la pressió del fluid i dels esforços efectius, mentre que l’alteració química de les propietats mecàniques té una importància secundària en la resposta a llarg termini de la barrera.La resta de la tesi se centra en el flux i el transport de calor en el context de l’energia geotèrmica profunda. En primer lloc, s’investiga la influència del desplaçament per cisalla sobre el flux i la connectivitat hidràulica en fractures rugoses, analitzant les seves implicacions per al desenvolupament dels EGS. Simulacions numèriques en una fractura natural mostren que la cisalla modifica progressivament el camp d’obertures, incrementant l’heterogeneïtat hidràulica i promovent el desenvolupament de canals preferencials de flux orientats perpendicularment a la direcció de cisalla. L’increment de permeabilitat depèn no només de l’augment de l’obertura, sinó també de la connectivitat entre aquestes regions. Per tant, la direcció de creixement del flux preferencial està controlada principalment pel règim tensional, el qual determinarà la ubicació més adequada dels pous d’injecció i producció per incrementar la seva connectivitat hidràulica i, en conseqüència, l’eficiència dels EGS.Posteriorment, s’analitza la influència de la rugositat i de la cisalla sobre el transport de calor en medis fracturats. Mitjançant solucions analítiques i simulacions numèriques realitzades en fractures sinusoidals sintètiques i fractures irregulars naturals, es demostra que el transport de calor està controlat per la geometria de la fractura, la qual defineix la interacció entre la canalització del flux i l’intercanvi de calor entre el fluid que circula per les fractures i la roca circumdant. L’increment de la cisalla en les fractures promou el desenvolupament de fluxos preferencials en la direcció perpendicular a la cisalla, donant lloc a respostes tèrmiques més ràpides i de magnitud més alta, com també a una recuperació tèrmica més lenta. A més, es demostra que una fractura de perfil sinusoidal és capaç de reproduir el comportament tèrmic observat en fractures rugoses naturals, i que la relació entre la longitud d’ona i l’amplitud és el paràmetre més important que controla el comportament tèrmic observat i que permet estimar la magnitud del desplaçament per cisalla
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• CARRASCO ASTUDILLO, NICOLÁS: Adoption of the water-energy-food nexus to improve buildings’ climate resilience
  
  Autor/a: CARRASCO ASTUDILLO, NICOLÁS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/10/2026
  Data de FINAL de diposit: 11/11/2026
  Director/a de tesi: GASPAR FÀBREGAS, KÀTIA | CASALS CASANOVA, MIQUEL
  Resum de tesi: L’augment de les temperatures cada vegada afecta més la salut de les persones, el consum d’aigua i la producció d’aliments, i això té conseqüències directes sobre l’entorn construït. Les persones passen com més va més temps en espais interiors. Els edificis estan especialment exposats als impactes del canvi climàtic, incloent-hi episodis perillosos com el sobreescalfament, que comprometen el confort dels ocupants, augmenten la demanda energètica de refrigeració i suposen un risc directe per a la salut. Per fer front a aquests reptes, s’ha desenvolupat el concepte de resiliència, que ha donat lloc a un conjunt de solucions de rehabilitació amb uns resultats satisfactoris per reduir el sobreescalfament, disminuir les emissions i la demanda energètica i millorar la gestió de recursos crítics. Tanmateix, aquestes solucions tendeixen a tractar els reptes de manera aïllada, mentre que el canvi climàtic exigeix respostes més holístiques.Un concepte que podria resoldre-ho és el nexe aigua-energia-aliments (WEF, en anglès). Gràcies al foment de la sinergia entre aquests recursos crítics, les poblacions que pateixen escassetat d’aigua o inseguretat alimentària han pogut gestionar-los de manera més eficient. Tot i que hi ha hagut avenços en la implementació d’aquest concepte en l’entorn construït, no existeix cap mètode sistemàtic per avaluar la integració del WEF a escala dels edificis des del punt de vista de la resiliència.Així doncs, aquesta tesi doctoral adapta l’enfocament del nexe aigua-energia-aliments al context de la millora de la resiliència climàtica dels edificis, i n’avalua l’aplicabilitat i l’eficàcia. Mitjançant una revisió de les mètriques de resiliència i del WEF, s’ha desenvolupat un marc quantitatiu per avaluar les solucions de rehabilitació, pel que fa tant a la millora de la resiliència com a l’autosuficiència de recursos, utilitzant l’índex del nexe aigua-energia-aliments per a edificis. Per provar aquest marc, s’han aplicat diferents estratègies de rehabilitació de cobertes en edificis residencials de referència a Catalunya, modelats amb DesignBuilder i en diferents condicions climàtiques simulades amb el motor EnergyPlus.Els resultats principals mostren que les solucions tradicionals aborden el sobreescalfament i l’eficiència energètica de manera eficaç, però que la seva lògica de disseny gairebé no té en compte l’autosuficiència de recursos. L’excepció és la combinació d’un sistema agrovoltaic amb la recollida d’aigua de pluja, que millora els indicadors de resiliència alhora que aconsegueix una integració del WEF coherent en totes les zones climàtiques i escenaris futurs. Aquesta tesi demostra que la resiliència climàtica i l’autosuficiència de recursos no són objectius contradictoris sinó complementaris, i proporciona a investigadors i investigadores, responsables de polítiques i responsables de presa de decisions un mètode i una evidència empírica que serveixen de base per fer-ne l’avaluació conjunta a l’hora de prendre decisions en la rehabilitació d’edificis.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• PAPADAKI, ARTEMIS: Contribution to the development of a new quantitative risk analysis methodology considering artificial intelligence methods
  
  Autor/a: PAPADAKI, ARTEMIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/11/2026
  Director/a de tesi: PLANAS CUCHI, EULALIA | ÁGUEDA COSTAFREDA, ALBA
  Resum de tesi: Al llarg del desenvolupament de la indústria química i petroquímica s'han produït de manera recurrent accidents catastròfics, fet que posa de manifest la necessitat de continuar avançant en l'àmbit de la seguretat de processos. Des del món de la recerca s'està analitzant quina pot ser la contribució de la intel·ligència artificial —i, més concretament, de l'aprenentage automàtic (machine learning)— a aquest àmbit, amb l'objectiu de millorar les metodologies existents, automatitzar certs processos i reduir la necessitat d'intervenció humana. Aquesta tesi doctoral aprofundeix en aquest tema i examina el desenvolupament de models d'aprenentage automàtic per a l'anàlisi quantitativa del risc, centrant-se específicament en l'estimació d'efectes i conseqüències.La primera part de la recerca analitza la recopilació de dades derivades de models integrals i l'entrenament de models d'aprenentage automàtic simples i de conjunt (ensemble). Per generar les bases de dades es van comparar i utilitzar diferents programes de modelització, concretament ALOHA, ADAM i PHAST. Els escenaris abastaven una àmplia gamma de condicions ambientals, diferents casos de pèrdua de contenció (fuites i ruptures catastròfiques), i consideraven diverses substàncies sota condicions d'emmagatzematge variables. Durant l'entrenament i l'avaluació dels models d'aprenentatge automàtic, es van analitzar diversos elements, com les interdependències entre les variables d'entrada, i es van comparar diferents tipus de models. La interpretabilitat dels models entrenats es va estudiar mitjançant una classificació de les variables segons la seva importància, i la identificació de les incerteses va permetre determinar les possibles fonts d'error. Un cop entrenats, tots els models desenvolupats van reproduir bé els patrons dins dels límits de l'entrenament, però van mostrar un rendiment inferior amb les dades extrapolades. Posant l'accent en l'aplicació a la resposta davant emergències, on la informació pot ser limitada, el model amb millor rendiment es va integrar en un diagrama lògic per predir les distàncies de seguretat en escenaris amb algunes variables d'entrada desconegudes.La segona part de la tesi investiga el desenvolupament d'un model de xarxa neuronal entrenat a partir de simulacions de dinàmica de fluids computacional (CFD per les seves sigles en anglès). Les simulacions CFD, desenvolupades amb OpenFOAM per a dipòsits bifàsics de propà exposats al foc, es van validar mitjançant la comparació amb dades experimentals. El marc desenvolupat va capturar de manera eficaç l'evolució de la pressió i la temperatura en el domini del fluid. Els casos validats van servir de base per a generar simulacions addicionals variant el diàmetre, el grau d'ompliment, la temperatura de la flama i el nivell d'embolcallament per part de la flama. A continuació, la base de dades generada es va utilitzar per a entrenar un model de xarxa neuronal de grafs. El problema de la "caixa negra" de les xarxes neuronals es va abordar introduint un terme físic a la funció de pèrdua del model, amb l'objectiu de restringir les prediccions i evitar resultats no físics en el domini líquid. El model entrenat va ser capaç de predir l'evolució temporal i la distribució espacial de la temperatura en pocs segons, la qual cosa permet la caracterització de l'estat tèrmic del contingut del dipòsit.Es van explorar diversos enfocaments per al desenvolupament de models d'aprenentatge automàtic, concretament models simples, de conjunt i de xarxes neuronals. Es van utilitzar i avaluar tant eines computacionals no comercials com de codi obert amb la finalitat de promoure la ciència oberta, l'accés al codi i la difusió de la recerca científica. Les metodologies presentades i els models entrenats contribueixen a la integració de l'aprenentage automàtic en l'avaluació de riscos, i posen de manifest la necessitat d'estudis d'interpretabilitat i marcs híbrids que incorporin principis de la física.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• USECHE ARTEAGA, MARIO ALEJANDRO: Optimal design and operation of energy islands
  
  Autor/a: USECHE ARTEAGA, MARIO ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/11/2026
  Director/a de tesi: ALBERNAZ LACERDA, VINÍCIUS | CHEAH MAÑÉ, MARC
  Resum de tesi: Las energy islands representan una evolución estratégica para la integración a gran escala de energía eólica marina, sistemas Power-to-X y redes de transmisión avanzadas. Esta tesis desarrolla marcos de optimización matemática para abordar los desafíos de la planificación a largo plazo, el despacho multi-energético óptimo y la gestión de la incertidumbre.Para abordar la volatilidad eólica y de precios de la electricidad, se desarrollan metodologías de optimización bajo incertidumbre. Un marco no lineal predictivo combinado con simulaciones de Monte Carlo sirve como referencia para cuantificar los errores de predicción. A partir de las formulaciones SOCP, la Optimización Robusta (RO) garantiza la factibilidad en el peor de los casos, mientras que la Programación con Restricciones Probabilísticas (CCP) proporciona una alternativa flexible y de riesgo controlado, permitiendo una programación tratable bajo incertidumbre.Finalmente, se propone un marco estocástico en dos etapas basado en Sparse SOCP para el dimensionamiento óptimo de convertidores VSC-HVDC, equilibrando la inversión con el vertido de energía (curtailment). Validadas en sistemas reales como la Princess Elisabeth energy island, estas metodologías escalables impulsan la operación segura y la planificación estratégica de los futuros nodos energéticos marinos.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• BASTIAN, GEON GEORGE: MARC PER A LA PRIORITZACIÓ DEL RISC DE SUSCEPTIBILITAT ELECTROMAGNÈTICA EN SISTEMES ELECTRÒNICS ENCASTATS EN L’ETAPA DE DISSENY
  
  Autor/a: BASTIAN, GEON GEORGE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 13/11/2026
  Director/a de tesi: FERNANDEZ CHIMENO, MIREYA | SILVA MARTINEZ, FERNANDO
  Resum de tesi: L’absència d’un marc estructurat basat en evidències de disseny per prioritzar el risc de susceptibilitat electromagnètica en sistemes electrònics constitueix una mancança crítica en l’enginyeria prèvia als assaigs de conformitat. Els enfocaments existents, incloses les adaptacions de l’anàlisi de modes de fallada i efectes, no estan concebuts per aplicar-se abans de disposar de prototips i ofereixen mecanismes limitats per fonamentar l’estimació de l’ocurrència en evidències verificables de disseny.Aquesta tesi proposa una metodologia de priorització del risc de susceptibilitat electromagnètica: un marc quantitatiu que deriva el component d’ocurrència de documents verificables disponibles en aprovar el disseny físic de la placa de circuit imprès (PCB). La innovació central substitueix la puntuació probabilística d’ocurrència per un índex basat en tres indicadors binaris: via d’acoblament (CP), atenuació d’entrada (EA) i resiliència local (LR), avaluats directament a partir de l’esquema i del disseny físic. Un nombre de prioritat de risc (RPN) ponderat per criticitat reflecteix tant l’exposició a la susceptibilitat de cada bloc funcional com les conseqüències de la seva fallada en el sistema.La metodologia es desenvolupa mitjançant dos casos d’aplicació de complexitat creixent. El primer utilitza la placa d’adquisició de biosenyals BITalino en un escenari representatiu de monitoratge prehospitalari en ambulància sota estrès electromagnètic elevat. Aquest cas demostra l’estructura analítica en un sistema abordable abans d’ampliar-la a la complexitat de l’automoció. L’anàlisi identifica una absència sistemàtica d’atenuació d’entrada en totes les combinacions de bloc i interferència. El bloc de conversió de potència presenta el risc més alt, amb un RPN ajustat de 896,0 tant per a immunitat radiada com per a descàrrega electroestàtica. El segon cas aplica la metodologia al disseny de referència NXP S32G-VNP-RDB2, en un escenari fictici amb fonament tècnic com a controlador de domini zonal posterior d’un vehicle elèctric de bateria. El registre resultant conté 240 combinacions de bloc i interferència, corresponents a 60 grups de components actius i quatre tipus d’interferència. S’identifiquen dues concentracions de risc: la infraestructura troncal d’alimentació i el processament d’alta velocitat, que orienten el reforç del disseny i la priorització dels assaigs de conformitat.L’anàlisi comparativa demostra que la metodologia redueix la subjectivitat en la puntuació d’ocurrència, diferencia la prioritat dels modes de fallada segons l’arquitectura i proporciona un registre de riscos reproduïble i auditable des de l’etapa més primerenca en què les intervencions de disseny són més rendibles. El marc complementa l’evolució normativa cap a una enginyeria de compatibilitat electromagnètica basada en el risc, coherent amb la filosofia d’assegurament de la seguretat al llarg del cicle de vida i informada pel risc d’ISO 26262. Amb un esquema i un disseny físic, l’enginyer pot obtenir una llista ordenada i auditable de prioritats d’investigació abans de disposar d’un prototip, quan aquesta informació és més valuosa.Les línies futures inclouen ampliar l’indicador LR amb l’avaluació preliminar de geometries susceptibles de ressonància a partir de dades ODB++, desenvolupar un procés automatitzat d’intel·ligència artificial multiagent per executar EM-SRA a gran escala i establir una correspondència formal entre els modes de fallada induïts per interferències electromagnètiques i les classificacions del nivell d’integritat de seguretat de l’automoció d’ISO 26262, creant un vincle analític estructurat entre compatibilitat electromagnètica i seguretat funcional.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• RAJAGANESAN, PRAJEET: On the modelling assumptions for the simulation of pantograph-catenary interaction for rigid catenary systems
  
  Autor/a: RAJAGANESAN, PRAJEET
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/11/2026
  Director/a de tesi: ARCOS VILLAMARÍN, ROBERT | CLOT RAZQUIN, ARNAU
  Resum de tesi: Els sistemes de catenària rígida són la solució preferent per al subministrament d’energia elèctrica als trens de les xarxes ferroviàries soterrades, a causa de la seva geometria compacta i els baixos requeriments de manteniment associats als mateixos. Malgrat la seva àmplia implantació, el seu comportament dinàmic ha rebut considerablement menys atenció a la literatura científica que el de les catenàries flexibles convencionals. En particular, les hipòtesis de modelització adoptades en la simulació de la interacció entre el pantògraf i la catenària rígida rarament han estat objecte d’estudi. L’omissió dels efectes de característiques geomètriques com la deformació estàtica entre suports i el descentrament en zig-zag simplifica el model numèric de la catenària i redueix l’esforç computacional. Desgraciadament, existeixen molts pocs estudis dedicats a determinar en quines condicions es poden ometre aquestes característiques en el model sense comprometre la bondat de la predicció de la força de contacte. Aquesta tesi aborda aquesta qüestió avaluant la influència de la deflexió estàtica i el zig-zag, així com d’altres particularitats com les unions de la catenària, l’efecte de múltiples pantògrafs i la complexitat del model dels mateixos sobre la resposta dinàmica simulada. L’anàlisi es duu a terme per a un ampli rang de longituds de vano i rigideses dels suports, amb l’objectiu d’avaluar aquests efectes per a diferents configuracions del sistema i extreure conclusions el més generals possibles.En primer lloc, la catenària rígida s’estudia de forma aïllada, sense considerar el pantògraf. L’estudi s’inicia amb una anàlisi de propagació lliure de ones a la catenària. Es mostra que ni la deflexió de la catenària ni les unions de la mateixa alteren significativament les seves característiques com a guia d’ones, mentre que la longitud del vano i la rigidesa dels suports hi tenen una influència clara. En canvi, una anàlisi de la resposta a una força mòbil d’un tram finit de catenària revela una sensibilitat apreciable a la deflexió de la mateixa. Aquesta sensibilitat és més acusada per a vanos llargs, suports rígids i velocitats elevades. La discrepància entre els dos enfocaments s’atribueix a tres factors presents en l’anàlisi de força mòbil però absents en l’estudi de propagació lliure d’ones: el canvi en l’orientació de la càrrega introduït per la geometria deformada; l’acumulació de petites diferències a mesura que l’ona es propaga a través de vanos consecutius; i les reflexions d’ones als extrems del tram finit. Per la seva banda, el zig-zag té un efecte negligible en tots els casos esmentats anteriorment. A continuació, l’anàlisi s’estén al marc dels problemes d’interacció acoblada pantògraf-catenària. L’anàlisi acoblada utilitza un model numèric propi amb una formulació de contacte basada en el penalty method, verificat respecte el programari de referència PACDIN tant per a un tram de catenària ideal com per a un de real. Amb un model de pantògraf de tres graus de llibertat, es determina una influencia de la deflexió i el zig-zag similar a la obtinguda a l’anàlisi de força mòbil. En canvi, no considerar el zig-zag quan s’utilitza un model de pantògraf no lineal que inclou la flexibilitat i la rotació del capçal col·lector produeix diferències de fins al 40 %. Les simulacions amb múltiples pantògrafs mostren que les fluctuacions de la força de contacte també es poden veure influïdes per la interacció pantògraf-catenària-pantògraf. Tots aquests resultats proporcionen criteris per seleccionar el nivell de detall de modelització que permeti equilibrar la precisió numèrica i l’eficiència computacional.
  
• TRAVIESO DISOTUAR, ADRIAN ALBERTO: Enhancing the Surface Integrity and Mechanical Performance of Steels Produced by Laser Powder Bed Fusion through Machining and Vibration-Assisted Ball Burnishing
  
  Autor/a: TRAVIESO DISOTUAR, ADRIAN ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/10/2026
  Data de FINAL de diposit: 11/11/2026
  Director/a de tesi: TRAVIESO RODRIGUEZ, JOSE ANTONIO | JEREZ MESA, RAMON | VILASECA LLOSADA, MONTSERRAT
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga com el mecanitzat i el brunyit amb bola assistit per vibracions (VABB) poden millorar la integritat superficial de components metàl·lics fabricats mitjançant fusió làser de llit de pols (LPBF). Les superfícies LPBF solen presentar asprors, valls, partícules adherides i altres irregularitats que poden afectar el comportament funcional. Mentre que el mecanitzat elimina aquestes característiques mitjançant arrencament de material, el VABB modifica la superfície mitjançant deformació plàstica localitzada. Aquest treball avalua ambdós enfocaments en acer Maraging 300 i acer inoxidable 316L.L’estudi combina l’optimització mitjançant Taguchi L27 amb una caracterització multiescala superficial i subsuperficial utilitzant perfilometria òptica, SEM, anàlisi de Hurst i dimensió fractal, EBSD, nanoindentació, difracció de raigs X i perforació incremental. Així mateix, es van realitzar assaigs de fatiga axial sobre una sèrie experimental independent de provetes d’acer Maraging 300 fabricades mitjançant LPBF, amb l’objectiu d’avaluar la influència de la condició superficial en el seu comportament cíclic. Tots els materials es van estudiar sense tractament tèrmic posterior a la fabricació.Els resultats mostren que l’efectivitat del VABB depèn de la condició superficial inicial. Les superfícies inicialment impreses van requerir una acció mecànica més intensa, mentre que les mecanitzades van respondre eficaçment a forces menors. Tot i que el mecanitzat va produir la major reducció de rugositat, el VABB directe també va millorar substancialment la topografia LPBF sense eliminar completament la superfície. Les reduccions de Sa i Sq no es van correspondre necessàriament amb una major persistència espacial, duresa o tensions residuals de compressió, fet que confirma que la integritat superficial requereix descriptors complementaris.En fatiga, el mecanitzat va produir la superfície més llisa, però no va generar un augment proporcional i uniforme de la vida a fatiga. El VABB directe va mostrar una tendència cap a vides més llargues a amplituds de tensió més baixes, juntament amb un fort camp de tensions residuals de compressió, tot i que també es va observar una dispersió considerable en la regió d’alt nombre de cicles. En conjunt, el postprocessament LPBF s’ha d’avaluar a partir de l’estat combinat d’integritat superficial i subsuperficial, i no únicament de la rugositat.
  

FOTÒNICA

• HÄNNI, JONATHAN ROMAN LOUIS: Experimental demonstrations of quantum repeater nodes and links with photon pair sources and multimode quantum memories
  
  Autor/a: HÄNNI, JONATHAN ROMAN LOUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/11/2026
  Director/a de tesi: DE RIEDMATTEN, HUGUES | GRANDI, SAMUELE
  Resum de tesi: Les xarxes quàntiques tenen com a objectiu distribuir estats quàntics entre nodes distants, permetent aplicacions com la distribució de claus quàntiques, la computació quàntica distribuïda i la detecció quàntica. Tanmateix, les pèrdues degudes a l’absorció en la fibra òptica suposen un obstacle per a la realització de xarxes quàntiques basades en fibra a escala continental. Una solució prometedora consisteix en repetidors quàntics, en els quals es genera, emmagatzema i distribueix l'entrellaçament entre ubicacions remotes de manera previsible. En aquesta tesi, ens centrem en un enfocament nou basat en fonts de parells de fotons acoblades a memòries quàntiques multimode, que formen nodes quàntics compatibles amb xarxa. Entre els diversos requisits per al bon funcionament de la xarxa, destaca la necessitat de la compatibilitat amb la xarxa de fibra òptica existent, d’una alta eficiència del sistema, d’un temps llarg d'emmagatzematge a la memòria i d’un accés ampli al multiplexatge. En aquesta tesi, fem servir fonts de parells de fotons basades en la conversió de baixada espontània millorada per cavitat, acoblades a memòries quàntiques d'estat sòlid absorbents basades en sòlids dopats amb terres rares (específicament, fem servir Pr:YSO) per dur a terme demostracions bàsiques d'enllaços quàntics i nodes repetidors. En la tesis, demostrem com aquesta plataforma compleix eels requisits esmentats anteriorment.Comencem al capítol 3 demostrant l'entrellaçament entre dues memòries quàntiques d'estat sòlid espaialment separades amb possibilitat de lectura de les ones de spin a demanda. També implementem un control de fase condicional ràpid de l'estat entrellaçat anunciat per duplicar la taxa d'anunci fins a 510 1/s. A més, il·lustrem l'avantatge lineal del multiplexatge temporal implementant un esquema d'emmagatzematge incondicional que emula el funcionament d'un enllaç de distància metropolitana.Al capítol 4, es dissenya una nova generació de fonts de parells de fotons, basada en un cristall no lineal de fosfat de titani potàssic polaritzat periòdicament. S'han construït dos prototips del nou disseny, que s'han caracteritzat i comparat amb la generació anterior basada en el níobat de liti polaritzat periòdicament. Ambdues configuracions assoleixen una eficiència de fotó únic superior a 0,5, la qual cosa representa una millora més del doble respecte a la generació anterior. L'amplada de banda espectral del senyal de fotó únic s'ha mesurat en ambdós prototips i és inferior al nivell de MHz.A més, al capítol 5, demostram les àmplies capacitats del nostre sistema de nodes quàntics en acoblar les nostres fonts de parells de fotons a diversos demostradors de memòria quàntica d'alt rendiment. Concretament, en primer lloc, demostrem l'emmagatzematge de llarga durada de fotons únics anunciatsa la nostra memòria quàntica mitjançant tècniques de reinici de fase de spin, tot preservant correlacions no clàssiques després d'un temps total d'emmagatzematge superior a 100 µs. En segon lloc, s’explica l'emmagatzematge dels fotons únicsanunciats en una memòria millorada amb cavitat d'alta eficiència. En concret, presentem l'emmagatzematge d’ones de spin amb una eficiència de 0,182(14), tot preservant correlacions no clàssiques. Finalment, es realitza un experiment final, emmagatzemant fotons únics anunciats en una matriu de memòria quàntica amb 10 modes espacials independents, cadascun amb 6 modes temporals. Mesurem les correlacions no clàssiques després de l'emmagatzematge en els 10 modes espacials. Aprofitem la compatibilitat amb les telecomunicacions que ens dona la font del parell de fotons per propagar les correlacions no clàssiques sobre un enllaç de fibra desplegat de 39,1 km a l'àrea metropolitana de Barcelona.El treball presentat en aquesta tesi marca un pas considerable cap a demostracions més avançades d'enllaços de repetidors quàntics, i en última instància, un repetidor quàntic pràctic i escalable.
  
• RIZZOTTI, DAVIDE: Engineered optical fiber structures for communication and quantum applications
  
  Autor/a: RIZZOTTI, DAVIDE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/11/2026
  Director/a de tesi: PRUNERI, VALERIO | SIGNORINI, STEFANO
  Resum de tesi: Les pèrdues òptiques constitueixen una de les principals limitacions dels sistemes òptics. Les aplicacions clàssiques són relativament tolerants: l'atenuació es pot compensar mitjançant amplificació o postprocessament, tot i que a costa d'una major complexitat i cost. Les aplicacions quàntiques són més sensibles, ja que la informació sovint es codifica en fotons individuals i es perd amb ells. Els estats multifotònics poden ser encara més vulnerables, fent que l'escalabilitat del sistema depengui exponencialment de les pèrdues.Els sistemes òptics actuals combinen components actius i passius. Els dispositius actius es basen generalment en materials altament no lineals, com el silici, el fosfur d'indi o el niobat de liti, poc adequats per a la propagació amb baixes pèrdues. Per aquest motiu, la llum s'acobla habitualment a fibres òptiques de sílice, material estàndard per a la transmissió passiva i la interconnexió entre dispositius. Tanmateix, la interconnexió entre diferents plataformes introdueix pèrdues d'acoblament. Aquesta tesi proposa un enfocament alternatiu: utilitzar les mateixes fibres com a material actiu, reduint la necessitat d'interconnectar plataformes. El treball se centra en dos dispositius que, en el futur, fins i tot es podrien combinar.El primer projecte explora un dispositiu innovatiu, similar a un feix de fibres fusionades (fused fiber bundle) amb elèctrodes integrats per a la modulació activa. Utilitzant components estàndard i tècniques de postprocessament similars a les utilitzades en feixos de fibres fusionades, l'estructura pot oferir una interfície de baixes pèrdues entre fibres estàndard i seccions transversals multimaterial. Vaig fabricar dispositius amb pèrdues totals d'inserció inferiors a 0.5 dB. D’altra banda, de manera independent, vaig demostrar modulació mitjançant l'efecte DC-Kerr amb un voltatge de mitja ona inferior a 20 kV. Finalment, vaig analitzar com combinar i millorar aquests resultats per desenvolupar un modulador de fibra de pèrdues ultrabaixes, controlat elèctricament.El segon projecte estudia les fibres amb nucli de silici (SCFs), formades per un nucli de silici cristal·lí envoltat de sílice pura. Fins on arriba el meu coneixement, presento el primer estudi experimental del seu ús en aplicacions quàntiques, concretament com a font de parells de fotons a la banda C, basada en mescla de quatre ones intramodal. Una brillantor intrínseca de 570 kHz/nm/mW^2, una relació entre coincidències i coincidències accidentals de 133±2 i unes pèrdues de propagació de ≲0.3 dB/cm, van mostrar que les SCFs poden funcionar com a fonts quàntiques a temperatura ambient amb prestacions comparables, i potencialment superiors, al de les fonts basades en tecnologies similars. L'acoblament a les SCFs es va identificar com la seva principal limitació pràctica i, per això, vaig proposar una estratègia alternativa basada en una transició adiabàtica, mitjançant l'estretament de la fibra, entre modes del nucli i del revestiment. El disseny aprofita que el revestiment de les SCFs i de les fibres estàndard son del mateix material, sílice pura. Les simulacions suggereixen que la major contribució a la pèrdua del dispositiu és deguda a la propagació en la secció de la SCF. D'altra banda, els experiments preliminars van mostrar una pèrdua de 8.6 dB per acoblador.Els resultats obtinguts durant el meu doctorat mostren que els dispositius basats en fibra òptica són una plataforma prometedora quan minimitzar les pèrdues és l'objectiu principal. Considero que els seus principals camps d'aplicació seran les tecnologies quàntiques, especialment comunicacions i memòries, i les xarxes clàssiques reconfigurables.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• KULKARNI, SHARDOOL: Mathematical and Computational Modeling of Single Cell Electrotaxis
  
  Autor/a: KULKARNI, SHARDOOL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/11/2026
  Director/a de tesi: SAEZ VIÑAS, PABLO
  Resum de tesi: Comprendre la migració cel·lular és una qüestió essencial en biologia. És fonamental per a la regeneració de teixits, el desenvolupament d'òrgans i fins i tot per a malalties com el càncer. Les cèl·lules migren en resposta a senyals externs in vivo i in vitro. L'evidència creixent suggereix que els camps elèctrics representen un mètode precís i programable per controlar la migració cel·lular. Tanmateix, el mecanisme subjacent a la detecció del camp elèctric, com això condueix a la polaritat i, finalment, a la migració, no es coneix bé.Utilitzant la modelització matemàtica i computacional, aquest treball pretén comprendre l'electrotaxi unicel·lular i els seus mecanismes subjacents, concretament com i per què les cèl·lules migren en una direcció particular sota un camp elèctric. Els camps elèctrics poden provocar físicament asimetria a la membrana cel·lular, redistribució de les proteïnes de la membrana cel·lular i fluxos d'ions, que al seu torn poden produir gradients intracel·lulars d'ions com el calci, el paper del qual en la migració cel·lular està ben establert.Primer, utilitzant un model d'elements finits unidimensional que incorpora models de senyalització i un gel actiu, mostrem que l'EGFR es polaritza catòdicament, i l'acumulació catòdica de senyals posteriors, com ara la PI3K, condueix a la polarització de la maquinària mòbil i a la migració catòdica. Una pantalla de tot el proteoma va mostrar que un nombre aproximadament igual de proteïnes es polaritzarien anòdicament i catòdicament. La polarització oposada dels receptors de membrana desencadena vies de senyalització competidores posteriors i, depenent d'on i amb quina força es polaritzan els receptors, el senyal prevalent farà que les cèl·lules migrin anòdicament o catòdicament. Aquesta força d'activació depèn del tipus de cèl·lula, i la competència de senyalització posterior entre diferents vies d'activació pot explicar respostes oposades en l'electrotaxi.Després, un model KNP-EMI bidimensional mostra que el citoplasma cel·lular està completament protegit del camp elèctric; per tant, la polaritat observada experimentalment ha d'originar-se a la membrana. A continuació, modelem els efectes de membrana com la redistribució dels canals iònics, la producció d'IP3 impulsada per l'EGFR i l'entrada de calci operada per emmagatzematge. L'efecte combinat d'aquests produeix un gradient notable en el calci intracel·lular. La polaritat catòdica del calci s'inverteix amb el camp, augmenta linealment amb l'amplitud del camp i es suprimeix mitjançant la inhibició del canal de clorur. El model també prediu que un bloqueig parcial de la bomba SERCA augmenta el calci total al citosol, però redueix l'asimetria del calci.En conjunt, aquests models demostren que l'electrotàxia és un fenomen electroquimiomecànic en què el camp és detectat a la membrana i transmès mitjançant la redistribució de proteïnes de membrana, el transport iònic i la senyalització cap a la maquinària de motilitat cel·lular.
  

SOSTENIBILITAT

• SANCHEZ SANTANDER, OLGA LUCIA: Operationalising the Water–Energy–Food–Ecosystems Nexus: A Participatory, AI-Enabled Modelling Framework for Decision Support
  
  Autor/a: SANCHEZ SANTANDER, OLGA LUCIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/11/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/11/2026
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | FONSECA CASAS, PAU
  Resum de tesi: L’operacionalització del nexe Aigua–Energia–Aliments–Ecosistemes (WEFE) requereix vincular amb transparència les interdependències entre recursos, les intervencions adequades a cada context i les evidències utilitzades per comparar-ne les conseqüències. Aquesta tesi desenvolupa i aplica un enfocament participatiu de suport a la decisió que combina supòsits explícits, representació formal del sistema, simulació basada en processos i avaluació estructurada d’intervencions. S’estructura en quatre articles enviats a revistes indexades, que conformen una línia de recerca coherent i complementària: els tres primers se centren en la Mediterrània i el quart transfereix l’eina al context llatinoamericà, al Cauca (Colòmbia).El primer article desenvolupa l’arquitectura de modelització, que connecta un document de supòsits amb el llenguatge d’especificació i descripció (SDL), l’execució en SDLPS i l’exploració d’escenaris amb NECADA. El segon formalitza les intervencions compensatòries i distingeix respostes respecte d’una referència, diferències respecte dels objectius, salvaguardes obligatòries, interaccions entre intervencions i avaluació basada en preferències. Els seus demostradors mediterranis aborden tractament i reutilització d’aigües residuals, dessalinització, abastament local d’aigua i reg. El tercer examina escenaris d’encoixinat plàstic en cítrics del Marroc i relaciona el reg i el bombament simulats amb la collita mesurada per obtenir indicadors de productivitat de l’aigua i d’emissions energètiques.Aquests estudis mostren que els supòsits i les regles de decisió explícits fan traçables les comparacions entre escenaris, i que els límits funcionals, les salvaguardes ambientals i la ponderació dels indicadors condicionen la interpretació i la selecció d’alternatives. L’estalvi d’aigua pot reduir la demanda energètica modelitzada, mentre que els resultats productius depenen de la collita i de les fonts d’energia suposades. En els articles I–III, la cadena ADoc → SDL → SDLPS → NECADA va permetre comparacions traçables en cinc sistemes mediterranis. A l’article I, les dades de camp de Bir Ami (Tunísia) van mostrar que el reg subterrani va usar un 84,6 % menys d’aigua que el degoteig, amb un 12,8 % menys de producció, de manera que calia avaluar aigua i producció conjuntament. A l’article II, una salvaguarda no compensable va modificar les alternatives preferibles: a Codorníu, el llindar de nitrats de 50 mg L⁻¹ va excloure quatre de les vuit configuracions de l’aiguamoll, inclosa la primera del perfil de prioritat ambiental, mentre que pertorbacions de ±0,10 en els pesos a Agios Fokas no van invertir la classificació. A l’article III, l’encoixinat va reduir la necessitat anual de reg brut modelitzada fins a un 43,1 % i la demanda elèctrica entre un 23,4 % i un 37,5 %; la productivitat de l’aigua, que combina reg simulat i collita mesurada, va augmentar entre 1,71 i 4,79 vegades segons la varietat, i les emissions energètiques van baixar un 37,5 % amb subministrament de xarxa i un 50,1 % amb ompliment totalment fotovoltaic del dipòsit. Per això, límits, salvaguardes i pesos s’expliciten en cada comparació.L’article IV estén l’enfocament a la producció de cacau i maduixa al Cauca sota estrès sintètic d’El Niño. Amb el registre meteorològic complet de 2025 com a referència i pertorbacions sintètiques S+2 i S+4, NECADA simula un augment de les necessitats anuals de reg brut de 334,87 mm a 553,80 i 796,74 mm en cacau, i de 8,66 mm a 61,64 i 102,41 mm en maduixa. El reg de precisió en maduixa i la gestió agroforestal de l’ombra en cacau redueixen la demanda, mentre que dipòsits de captació de pluja i rases d’infiltració emmagatzemen pluja i escolament i augmenten l’aigua potencialment disponible sense reduir les necessitats dels cultius. L’anàlisi es limita a les dimensions Aigua–Aliments del nexe. En reconstruir el context productiu local, amplia també l’avaluació de la transferibilitat de l’enfocament.