Tribunal:
     PRESIDENT NO PRESENCIAL: GONZÁLEZ GARCÍA, MARÍA JESÚS
     SECRETARI: ARGILÉS SANS, MARC
     VOCAL: ALTEMIR GÓMEZ, IRENE
Resum de tesi: Introducció: L'incompliment en l'ús i la cura de les lents de contacte (LC) i els seus accessoris és un problema clínic important. Encara que hi ha hagut avenços científics notables en els dissenys i materials de les LC, en les solucions de manteniment i els accessoris de les mateixes, l'incompliment per part de l'usuari persisteix i s'associa a complicacions oculars potencialment greus i a l'abandonament de les LC. Una cerca bibliogràfica preliminar va evidenciar que no hi ha cap investigació realitzada a Espanya sobre el compliment en l'ús i la cura de les LC. Per tant, l'estudi que integra aquesta tesi doctoral va pretendre analitzar diferents factors relacionats amb el compliment dels usuaris de LC a Espanya i les pautes establertes pels professionals de la visió i els fabricants de LC.Treball realitzat: Aquesta tesi doctoral es basa en diferents àrees de recerca, totes relacionades amb el compliment en l'ús i la manipulació de LC i accessoris. Després d'una recerca bibliogràfica exhaustiva, es van dissenyar diversos qüestionaris: tres es van dirigir a usuaris de LC, on es van identificar els hàbits d'ús i cura de les LC, de l'estoig portalents i de les solucions de manteniment, els factors que influencien aquests hàbits i la percepció subjectiva, la consciència de riscos i el coneixement dels usuaris de LC; un qüestionari addicional es va destinar als òptics optometristes (O-O), per identificar les àrees on la informació proporcionada als usuaris de LC era més deficient o incompleta. L'estudi sobre el compliment en usuaris de LC durant el COVID-19 va evidenciar una diversitat de pràctiques d'incompliment durant el confinament, com ara incorrecte rentat i assecat de mans, extensió de l'ús les LC i les solucions de manteniment, neteja i reemplaçament erroni del estoig portalents i l’ús inadequat de les LC a la nit. La investigació per analitzar la higiene i el reemplaçament de l'estoig portalents va documentar un compliment limitat en els procediments de neteja i reemplaçament: un 68,6% dels usuaris van indicar que posaven en contacte els estoigs amb aigua de l'aixeta durant la inserció o extracció de les LC, per exemple; o un 59,1% va revelar que, durant la neteja de l'estoig, aquest no es va assecar a l'aire lliure, sense tapa i cap per avall. A l'estudi sobre la neteja de mans durant la manipulació de les LC i els seus accessoris es va trobar que el 17,8% dels usuaris no realitzaven higiene de mans, ja sigui per oblit (80%), mandra, presses o pensar que no era necessari. Així mateix, es va investigar la comunicació i la informació proporcionada per l'O-O a l'usuari de LC, i es va trobar una insuficiència d'informació als camps d'higiene i reemplaçament de les LC i de l'estoig portalents. Alhora, es va documentar un escàs ús del consentiment informat per part dels O-O espanyols enquestats, a diferència dels professionals anglesos. Finalment, es van analitzar diferents aplicacions mòbils i vídeos educatius gratuïts destinats a usuaris de LC i es van detectar mancances i limitacions significatives, per la qual cosa es va dissenyar un prototip d'App ideal. En un futur se n'investigarà l'eficàcia com a eina de millora del compliment.Conclusions: Els resultats obtinguts en aquesta tesi posen de manifest que hi ha certes àrees de l'ús i la cura de LC i accessoris amb un marcat incompliment, moltes vegades relacionat amb un desconeixement o manca d'informació detallada. Es recomana als O-O la millora en la comunicació i la implementació de recordatoris informatius destinats als usuaris de LC, emprant de manera efectiva les visites de seguiment i les diferents eines de comunicació instantànies. Així mateix, la implementació generalitzada del consentiment informat a totes les adaptacions de LC pot interpretar-se com un contracte formal entre O-O i usuari i incidir positivament en el compliment.

Tribunal:
     PRESIDENT: PIÑERO LLORENS, DAVID PABLO
     SECRETARI: TORRENTS GÓMEZ, AURORA
     VOCAL: BIARNÉS PÉREZ, MARC FRANCESC
Resum de tesi: La lent intraocular (LIO) és un implant que es fa servir en cirurgia refractiva per substituir cristal ·lí opacificat (cataracta) i corregir la pèrdua de transparència. Actualment, hi ha una gran varietat de dissenys, marques i models de LIOs al mercat, que es poden classificar, segons el nombre de focus i principi físic de cada disseny, en monofocals, multifocals i amb rang de visió estès (ERV). Aquesta tesi se centra en l'avaluació de la qualitat òptica de les LIOs i els mètodes que utilitzen per determinar-la un model d'ull com a sistema formador d'imatges en banc òptic.La caracterització òptica d'una LIO en banc òptic permet mesurar-ne el rendiment en condicions properes a les requerides per la funció visual abans de ser implantada. Aquesta anàlisi es realitza amb control de variables com la mida pupil ·lar o l'aberració esfèrica (SA), la qual cosa proporciona bona repetibilitat als exàmens. D'aquesta manera, és possible establir comparacions objectives entre els diferents dissenys i models de LIOs, així com facilitar-ne la selecció personalitzada, en funció de les necessitats del pacient. A aquest efecte, s'ha fet servir un dispositiu òptic, dissenyat pel grup de recerca amb anterioritat, que segueix les recomanacions de la norma ISO 11979-2:2014. Paral ·lelament, s'ha dut a terme la construcció, la caracterització i la posada en marxa d'un nou muntatge experimental amb un model d'ull més proper a l'ull humà. Aquest muntatge inclou unitats que permeten controlar l'entrada d'informaci ó òptica del test objecte i del feix de llum, un sistema d'òptica adaptativa (AO) i un sensor matricial amb una sensibilitat espectral propera a l'observador patr ó en visió fotòpica. La caracterització dels subsistemes i components específics dels muntatges ha permès fixar les condicions de treball per al seu ús, amb coneixement i control de les prestacions. Un cop situada la LIO al model d'ull, la seva qualitat òptica ha estat analitzada mitjançant mètriques objectives sota condicions de treball variables, parant especial atenci ó a la qualitat de la imatge i els efectes de degradació produïts per dues causes principals: la multifocalitat i les aberracions. També s'ha avaluat la possible formació d’halos , ates a la importància clínica dels efectes disfotòpics.La incorporació del sistema AO ha permès simular la presència d'astigmatisme corneal (incloent-hi errors de rotació de la LIO una vegada implantada), i també còrnies amb diferent grau de SA que reprodueixin casos pràctics i realistes d'interès clínic (per exemple, còrnies sotmeses a cirurgia refractiva prèviament a la implantació de LIO). La investigació realitzada aporta els valors aconseguits per les lents estudiades – 16 models de diferent dis s eny i cinc fabricants – en un conjunt de mètriques de qualitat òptica, així com la seva evolució des de la visió de lluny fins a la visió de prop. La caracterització ha permès estimar valors promig d'agudesa visual postoperatòria en el rang complet de visió i predir la profunditat de camp (amb agudesa visual 0.2 logMAR o millor), possibilitant la comparaci ó amb els resultats clínics obtinguts mitjançant corbes de desenfocament. La informació obtinguda mitjançant ambdues metodologies, òptica i clínica, és una aportació valuosa al camp de la cirurgia de cataracta amb implant de lent intraocular, que comprèn des de l'elecció de la lent fins al disseny de nous productes, la seva fabricació i control. A més, aquests avenços reforcen la importància d'atendre les característiques individuals de cada pacient a l'hora de seleccionar la LIO adequada.

Tribunal:
     PRESIDENT: ARTEAGA BARRIEL, ORIOL
     SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
     VOCAL: BIJELIC, MARIO
Resum de tesi: En els últims temps, hi ha hagut un interès creixent en els sistemes d'imatge LiDAR per a aplicacions exteriors que impliquen visió per ordinador, com ara sistemes d'automoció, vigilància i robòtica. Els sensors LiDAR tenen la capacitat de capturar dades en 3D, és a dir, la geometria (volum, distàncies) de les escenes implicades, complementant les projeccions 2D d'escenes disponibles a les càmeres convencionals. No obstant això, la seva limitada tolerància a condicions meteorològiques adverses, especialment a la boira, es manté com un dels obstacles que dificulten la seva consolidació definitiva. Aquesta Tesi té com a objectiu avaluar el potencial d'utilitzar les propietats de polarització de la llum i la digitalització del senyal per millorar les capacitats d'imatge dels sistemes LiDAR en condicions adverses. A més, la nostra investigació ofereix aportacions valuoses en el domini de la imatge a través de la boira. Entendre la interacció de la llum polaritzada amb els mitjans tèrbols i reconèixer la importància de les propietats polarimètriques dels objectes dins de l'escena de la imatge és essencial per optimitzar el rendiment dels sistemes d'imatge polarimètrica.Per aconseguir el nostre objectiu, es realitza una investigació preliminar per examinar les característiques de la imatge polarimètrica a través de la boira. Els nostres resultats indiquen que els modes d'imatge polarimètrics proporcionen un contrast més elevat en comparació amb els modes d'imatge basats en la intensitat, facilitant la identificació i la segmentació de diferents tipus d’objectes. A més, es realitza una caracterització experimental del comportament de despolarització de la llum a través de la boira tant per als modes d'imatge de reflexió com de transmissió. Els resultats suggereixen que, en aquest escenari, el comportament de la llum es troba dins d’un règim de dispersió que té en compte l'efecte memòria de polarització, amb una despolarització significativament reduïda en feixos polaritzats circularment en comparació amb els polaritzats linealment. Des del nostre coneixement, aquesta Tesi quantifica per primera vegada les diferències entre el rendiment d'ambdós modes de polarització en boira.A continuació, es desenvolupa un model basat en Monte Carlo que compleix els requisits físics de funcionament del nostre prototip LiDAR. Tenint en compte la naturalesa intensiva de recursos necessaris per a realitzar experiments en condicions de boira i la naturalesa variable i dinàmica de la boira, la capacitat del model de simular amb precisió la física del problema, inclòs un entorn de boira realista, ajuda a guiar la definició de futures accions experimentals. Posteriorment, el model s'utilitza per simular i analitzar diversos aspectes rellevants per al disseny del sistema, incloses les configuracions de polarització, les interaccions amb els objectius i les irregularitats en els mitjans (a la pràctica, generalitzant els mitjans de dispersió més enllà de la boira a, per exemple, sorra o boirum), juntament amb les característiques del senyal adquirit.Finalment, aquesta Tesi presenta un nou prototip de sistema d’imatge LiDAR polaritzat i avalua el seu rendiment en condicions de boira. Mostra de manera concloent que l'ús de llum polaritzada circularment i una configuració de detecció de configuració creuada millora significativament el rendiment del sistema en aquests escenaris. Aquest sistema aborda amb eficàcia els reptes induïts per la llum dispersa, reduint els efectes de probabilitat de saturació de la primera retro-dispersió, mitigant el soroll de dispersió en núvols de punts i millorant la detecció d'objectes, especialment per a superfícies altament reflectants com en els objectes metàl·lics. Aquest enfocament ofereix un mètode innovador, senzill i eficient per a l'estabilització del senyal i la millora de la qualitat del núvol de punts basant-se en la física del problema.

Tribunal:
     PRESIDENT: VIÑUELA NAVARRO, VALLDEFLORS
     SECRETARI: CATALA MORA, JAUME
     VOCAL: GARZÓN PARRA, SANDRA JOHANNA
Resum de tesi: Les neurofibromatosi (NF) són un grup de tres trastorns relacionats, però genèticament diferents, del sistema nerviós que causen que tumors creixin al voltant de nervis. Els tumors comencen a les cèl·lules que formen la vaina de mielina, una fina membrana que envolta i protegeix les fibres nervioses, i sovint es propaguen a les àrees adjacents. El tipus de tumor que es desenvolupa depèn de la seva ubicació al cos i del tipus de cèl·lules implicades. Els tumors més comuns són els neurofibromes, que es desenvolupen en el teixit que envolta els nervis perifèrics. La majoria dels tumors no són malignes, tot i que en ocasions es tornen cancerosos amb el temps.Encara no se sap completament per què es produeixen aquests tumors, però sembla estar principalment relacionat amb les mutacions en els gens que juguen papers clau en la supressió del creixement tumoral al sistema nerviós. Aquestes mutacions fan que els gens, identificats com NF1 i NF2, deixin de produir proteïnes específiques que controlen la producció cel·lular. Sense aquestes proteïnes, les cèl·lules es multipliquen sense control i formen tumors.Hi ha tres tipus de neurofibromatosi: NF1, NF2 i Schwannomatosis. En concret la NF1 és una malaltia rara amb una incidència de 2500-3000 nounats vius. Aquest tipus de malaltia produeix alteracions en tot el cos, sent a nivell oftalmològic, els nòduls de Lisch, glioma de via òptica, neurofibroma orbitari i alteracions en la coroides com els més freqüents. El glioma de via òptica pot produir una disminució d'agudesa visual i/o de camp visual, per la qual cosa és important la detecció primerenca per aplicar el tractament recomanat i així evitar la pèrdua de visió.En aquest treball hem estudiat concretament la via visual en pacients pediàtrics amb NF1 de 0 a 18 anys. Per això hem inclòs pacients que s’han visitat al servei d’oftalmologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.Per conèixer la qualitat de vida d’aquests pacients, hem utilitzat dos qüestionaris de vida diferents segons l’edat. Per als pacients de 6 mesos a 7 anys, hem utilitzat el test CVFQ, amb una versió específica per als pacients de 6 mesos a 3 anys i una altra versió per als de 4 a 7 anys. Per al grup d’edat de pacients de 8 a 18 anys, hem utilitzat el test IVI-C. Per poder-lo utilitzar a la nostra mostra, hem realitzat primer una validació i adaptació cultural del test.A més de conèixer la qualitat de vida dels pacients afectats de NF1, s’ha estudiat la viabilitat d’incloure la detecció de nòduls coroidals mitjançant l’instrument Triton OCT DRI SS-OCT (Topcon Corporation, Tòquio, Japó) com a criteri clínic per al diagnòstic i seguiment de la malaltia. S’ha conclòs que aquest equip no té prou sensibilitat per detectar aquests nòduls. Si es volgués incloure la presència de nòduls coroideus en els criteris clínics diagnòstics de la condició, caldria disposar d’un equip amb tecnologia infraroja per poder-los detectar amb precisió.En aquesta mostra s’ha estudiat la funció de la via visual mitjançant la mesura de l’agudesa visual amb els tests recomanats segons l’edat i l’estudi de les capes de la retina mitjançant la tomografia de coherència òptica Triton OCT DRI SS-OCT. S’han processat les dades mitjançant aprenentatge automàtic per predir la possibilitat de patir una pèrdua visual irreversible. S’han identificat els punts de tall necessaris perquè en la pràctica clínica es pugui sospitar d’un empitjorament visual. S’ha conclòs que la capa més sensible és la capa de cèl·lules ganglionars, que pot ser examinada tant a la zona macular com a la zona del nervi òptic.Aquestes dades proporcionen un canvi en la monitorització terapèutica d’aquests pacients, podent-los tractar abans de començar a perdre visió.

Tribunal:
     PRESIDENT: SHNEOR, EINAT
     SECRETARI: LAMARCA MATEU, JOSE
     VOCAL: TRAVE HUARTE, SONIA
Resum de tesi: A causa dels instruments diagnòstics avançats per a la detecció del queratocon (QC) en fases primerenques, i de procediments que n’aturen la progressió com el cross-linking (CXL), a les consultes d'optometria ara s’estan atenent casos menys avançats de còrnies irregulars. Com a resultat, els optometristes tracten fases més primerenques del QC, i les solucions de lents de contacte (LC) per a aquestes etapes inicials són necessàries. Aquesta tesi va avaluar exhaustivament la utilitat de dues lents toves especialitzades per al QC, amb diferents diàmetres i gruixos, en 40 ulls (N=20, edat mitjana: 39±10, rang: 23-55 anys) amb QC grau 1 o 2 (segons Amsler-Krumeich) utilitzant un disseny clínic aleatoritzat, creuat, prospectiu i longitudinal (amb seguiment de fins a un any). Es van comparar la qualitat visual, la sensibilitat al contrast, les aberracions d'alt ordre (HOA), la satisfacció subjectiva i la preferència dels usuaris entre les lents toves SoftK2 i les Semi-esclerals SoftK. També es van comparar els resultats visuals amb els obtinguts amb les lents RGP, que són el patró de referència. Ambdós dissenys de lents toves van millorar significativament l'agudesa visual en alt contrast (SoftK2 0,05±0,07, Semi-escleral SoftK 0,10±0,09 LogMAR) en comparació amb l'estat habitual (0,23±0,27 LogMAR). Les lents SoftK2 van proporcionar agudesa visual en baix contrast (0,29±0,15 LogMAR), agudesa visual en alt contrast (0,04±0,06 LogMAR), sensibilitat al contrast (1,55±0,12 unitats Log) i HOA similars a les lents RGP (agudesa visual en baix contrast 0,27±0,17 LogMAR, agudesa visual en alt contrast 0,07±0,07 LogMAR i sensibilitat al contrast 1,55±0,10 unitats LogMAR). Pel que fa al baix contrast, les lents Semi-esclerals SoftK no vanmostrar una diferencia estadísticament significativa en comparació amb les SoftK2 ni amb l'estat habitual (0,40±0,2 Semi-escleral SoftK 0,52±0,3 habitual). No es van observar raccions adverses, ni enrogiment limbal o conjuntival, ni reacció papil·lar, ni aparences inusuals, ni queixes dels pacients que requerissin acció clínica en cap de les visites de seguiment amb cap dels dos tipus de lents. El 75% dels participants van preferir les lents SoftK2 i hi va haver menys participants que reportessin esdeveniments adversos de sensació de sequedat després de dues setmanes d’ús. Més participants van continuar utilitzant LC durant un període de 12 mesos amb SoftK2 (7 participants encara utilitzaven SoftK2 després de 12 mesos, mentre que ningú ho feia amb les Semi-esclerals SoftK). Les lents SoftK2, Semi-escleral SoftK i esclerals GP van mostrar millores significatives en coma, trèvol i tetrafoil de les HOA en comparació amb l'estat sense correcció, sense diferències significatives entre les lents. Les lents SoftK2 i Semi-escleral SoftK van induir edema corneal amb valors clínicament significatius a la perifèria (un 7%-9% més que l'estat habitual), cosa que implica la necessitat de controlar amb cura els possibles canvis d'adaptació fisiològica a causa de la hipòxia sostinguda induïda per la lent amb el temps.S'esperava que les lents toves només corregissin parcialment l'error refractiu dels participants amb QC, deixant un petit astigmatisme residual. Com que actualment no hi ha cap prova clínica per detectar alteracions en la percepció visual causades per l’astigmatisme residual no corregit, una part inicial de la tesi es va dedicar a examinar la utilitat d’una prova innovadora desenvolupada pel professor Arnold Wilkins (Regne Unit), el test de l'Ou i la Pilota de Wilkins (WEBT), per abordar aquesta qüestió. Els resultats del WEBT es van comparar entre tres cohorts: 32 participants normals (edat mitjana: 24±5) en condicions de base i cilindre induït, 22 ulls queratocònics (N=13, edat mitjana: 36±12) i 23 participants amb astigmatisme (edat mitjana: 36±12). Es va trobar que el WEBT era sensible al desenfocament general, però no al desenfocament astigmàtic residual. Les seves mesures amb SoftK2 en comparació amb les le

Tribunal:
     PRESIDENT: PIÑERO LLORENS, DAVID PABLO
     SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
     VOCAL: JOLLY, JASLEEN K
Resum de tesi: Quan es detecta un objecte d'interès al camp visual, es produeix un moviment sacàdic i l'atenció i la mirada es centren en ell.Durant aquesta fixació visual, es produeixen moviments oculars optocinètics per mantenir estable la posició de la imatge retinal i, al mateix temps, es produeixen petits moviments oculars de fixació. Els moviments oculars vestibulars també intervenen en aquesta acció per garantir l'estabilitat precisa dels ulls durant rotacions i translacions del cap. Si l'objecte d'interès es mou en el pla frontal, els moviments oculars de seguiment permeten seguir l'objecte mentre es mou. Si l'objecte es mou en profunditat, els moviments oculars de vergència alineen els dos ulls amb l'objecte a diferents distàncies.Específicament, el sistema de vergència, que controla l'alienació binocular, alinea ambdues fòvees amb l'objecte d'interès permetent la fusió de les imatges retinals en una sola. Els moviments oculars de vergència es descriuran amb més detall en aquesta Tesi Doctoral, ja que són els tipus de moviments oculars més rellevants per a l'objectiu d'aquesta Tesi.Els prismes rotatoris del foròpter i la barra de prismes s'utilitzen habitualment per avaluar l'amplitud tant de les vergències fusionals positives (convergència) com de les negatives (divergència), mesurant el punt de borrositat, el punt de ruptura i el punt de recuperació de la visió simple. El punt de borrositat informa sobre la quantitat de vergència fusional relativa que pot ser estimuladasense la intervenció de l'acomodació. El punt de ruptura avalua l'amplitud total de les vergències fusionals, i el punt de recuperació indica la capacitat del pacient de recuperar la fusió després que s'hagi produït la diplopia. Aquests dos tests són subjectius i depenen de les respostes dels pacients, de l'experiència de l'optometrista, de la destresa manual i dels criteris d'examen, la qual cosa provoca una variabilitat dels resultats i una baixa repetibilitat. Un dels objectius d'aquesta Tesi Doctoral és avaluar objectivament les amplituds de les vergències fusionals i comparar els resultats amb els tests clínics subjectius convencionals.La teràpia visual o entrenament visual, també anomenat teràpia ortòptica, ha demostrat ser un tractament efectiu per a la insuficiència de convergència (IC), entre altres disfuncions binoculars. L'objectiu d'aquest tractament és augmentar l'amplitud, la velocitat, la precisió de les respostes acomodatives i de vergència, i el confort visual. Des de 1855, la teràpia visual ha estat eltractament principal per a la IC i hi ha protocols validats per millorar les habilitats del sistema de visió binocular. El seguiment objectiu de l'efectivitat d'aquest tractament per als participants amb visió binocular normal és una novetat d'aquesta Tesi Doctoral.En aquesta Tesi Doctoral, les respostes de vergència s'avaluen de manera subjectiva i objectiva utilitzant procediments convencionals i l’eyetracker EyeLink 1000 Plus (SR Research Ltd., Ontario, Canadà). L’objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral ésavaluar de manera objectiva l'eficàcia d'un protocol de teràpia visual convencional per l’entrenament de les respostes de vergència.

Tribunal:
     PRESIDENT: CERVIÑO EXPÓSITO, ALEJANDRO
     SECRETARI: ARGILÉS SANS, MARC
     VOCAL: MOLINA MARTÍN, AINHOA
Resum de tesi: L’estrabisme és una desviació dels eixos visuals que impedeix la fixació bifoveal. És una condició relativament comuna que afecta entre el 2-6% de la població. La presentació de l’estrabisme pot variar molt d’una persona a una altra, ja que pot diferir en la direcció de la desviació, la magnitud, si és constant o intermitent, si és unilateral o alternant, o si és comitant o incomitant, entre d'altres. A més a més, la desviació ocular pot coexistir amb adaptacions sensorials igualment diverses. L'ampli ventall de formes que pot adoptar l'estrabisme suggereix que no és una única entitat, sinó una possible conseqüència de múltiples condicions subjacents.Les causes de l'estrabisme poden sorgir de problemes en qualsevol de les estructures implicades en la visió i el control oculomotor. Des de l’ull i els seus annexos, orígen perifèric, fins a alteracions al cervell, orígen central. L'estrabisme d'origen perifèric està generalment ben definit però és el menys freqüent. Sol ser provocat per problemes a l'òrbita, els músculs extraoculars (MEOs) o les seves innervacions, ja sigui per alteracions genètiques o degut a defectes adquirits. La majoria dels casos d'estrabisme continuen sent poc compresos, i es creu que les seves causes tenen un origen central: conseqüència d'un desenvolupament anòmal de les xarxes neuronals implicades en els sistemes visual i oculomotor.El tractament de l’estrabisme es basa tradicionalment en la correcció òptica, l'observació i/o la cirurgia dels músculs extraoculars. Quan la desviació persisteix, la cirurgia ocular és la principal opció de tractament. Tot i ser un procediment freqüentment realitzaten la pràctica oftalmològica, continua sent objecte de debat pel que fa a quin és el procediment quirúrgic més eficaç i quina és l’edat òptima per la intervenció. A més, els criteris per a un resultat exitós en la cirurgia dels MEOs varien molt entre estudis. Una opció de tractament alternativa per a l’estrabisme és la teràpia visual, una sèrie d'exercicis seqüencials i progressivament més difícils dissenyats per millorar el control binocular i la fusió. La teràpia visual s’utilitza en el tractament de disfuncions visuals. No obstant això, l’evidència científica que recolza el seu ús en l’estrabisme és escassa.L’objectiu principal d’aquesta tesi és aportar llum sobre les causes de l'estrabisme i la seva relació amb el tractament. Per fer-ho hem dut a terme una revisió narrativa sobre l'etiologia de l'estrabisme comitant, on hem pogut concloure que la majoria d'indicis apunten a una causa central i no perifèrica, és a dir, sense alteracions significatives dels MEOs. També hem dut a terme una revisió sistemàtica sobre l'èxit de la cirurgia i si es tenen en compte les causes de l'estrabisme en el tractament quirúrgic de l'exotropia intermitent. Les conclusions d'aquest estudi són que les causes no es tenen en compte i que els criteris d'exit de la cirurgia són molt variables entre estudis i gairebé exclusivament basats en aspectes motors, passant per alt aspectes sensorials. El tercer estudi consisteix en el cas clínic d’un pacient amb endotropia infantil recurrent que havia estat sotmès a sis cirurgies dels MEOs quan era petit i que ha sigut tractat amb èxit amb teràpia visual en l'edat adulta. Finalment, hem dissenyat un programa informàtic pilot destinat a ajudar els professionals de la salut visual en la presa de decisions pel que fa a la gestió dels pacients amb estrabisme. El programa té en compte les dades recollides en l'examen visual, tant en les proves optomètriques com en l'anamnesis i, a partir d'aquí, informa sobre els pros i els contres de les diferents alternatives de tractament i el pronòstic esperat en cas d'optar per teràpia visual. Tanmateix, ofereix idees d'exercicis i consells per la realització de la teràpia visual.

Tribunal:
     PRESIDENT: ARTAL SORIANO, PABLO
     SECRETARI: VIÑUELA NAVARRO, VALLDEFLORS
     VOCAL: GONZALEZ MEIJOME, JOSE MANUEL
Resum de tesi: L'error refractiu no corregit és la principal causa de discapacitat visual a escala mundial, amb una incidència encara més gran als països en desenvolupament, on l'accés a l'atenció ocular és molt limitat, principalment a causa de l'escassetat de professionals. Actualment, el mètode estàndard per avaluar la refracció i prescriure ulleres és la refracció subjectiva, que destaca per considerar la resposta psicofísica dels subjectes i per incorporar una sèrie de passos per controlar adequadament l'acomodació. No obstant això, aquest procediment requereix un professional qualificat. Els sistemes automatitzats que no requereixen professionals formats són una possible solució a la manca de professionals. Malauradament, els sistemes existents i les tecnologies desenvolupades recentment encara no són prou satisfactoris per funcionar al mateix nivell que la refracció subjectiva. Els dos principals reptes d'aquestes tecnologies són el control limitat de l'acomodació i el fet que alguns d'aquests sistemes no consideren la percepció del subjecte. Aquesta tesi té com a objectiu estudiar l'acomodació durant els procediments de refracció i proposar una metodologia capaç d'obtenir la refracció sense la necessitat d'un professional qualificat. La tesi es divideix en quatre estudis. El primer estudi se centra en la validació d'un sistema capaç de monitorar l'acomodació en temps real. Utilitzant un aberròmetre Hartmann-Shack acoblat a un foròpter, el sistema permet mesurar l'estat refractiu de l'ull cada 100 ms. El sistema s'ha validat analitzant la resposta acomodativa a través del focus. Els resultats d'aquest estudi mostren que el sistema és capaç de mesurar amb èxit l'estat refractiu de l'ull de manera dinàmica i les mesures són comparables a les reportades en altres estudis.El segon estudi explora la resposta acomodativa durant la tècnica de miopització ("fogging"). Es centra en l'impacte de la potència i el temps d'aplicació de les lents de fogging en la relaxació de l'acomodació. Els resultats mostren que les lents de fogging proporcionen certa relaxació de l'acomodació, tot i que l'altra variabilitat entre els participants suggereix que no hi ha una fórmula ideal que s'adapti a tots els pacients. El tercer estudi analitza com es comporten l'acomodació i l'agudesa visual durant la refracció subjectiva. Els resultats mostren que l'acomodació no està en el seu mínim en arribar al valor de la refracció subjectiva, i suggereixen que les noves tecnologies automatitzades no haurien de basar-se únicament a assolir la millor agudesa visual o la mínima acomodació.Finalment, el quart estudi explora l'ús d'un algoritme de machine learning (aprenentatge automàtic) per predir l'equivalent esfèric de la refracció subjectiva utilitzant com a dades d'entrada la resposta acomodativa mesurada durant una corba de desenfocament, mètriques de qualitat òptica i dades de percepció del subjecte. Els models d'aprenentatge automàtic han demostrat un rendiment prometedor, millorant els mètodes proposats anteriorment. L'estudi també destaca la necessitat que els nous sistemes de refracció tinguin en compte el control de l'acomodació i incorporin el feedback dels subjectes per aconseguir prescripcions més precises.En resum, la tesi ha fet progressos significatius en la comprensió de l'acomodació durant els procediments de refracció i demostra el potencial de l'aprenentatge automàtic per predir la refracció subjectiva.

Tribunal:
     PRESIDENT: ESQUIVIAS MOSCARDÓ, IGNACIO
     SECRETARI: LAZARO VILLA, JOSE ANTONIO
     VOCAL: DABBICCO, MAURIZIO
Resum de tesi: En aquesta tesi doctoral, s'han fet passos significatius en el camp de la detecció del flux de biofluids mitjançant la innovadora integració de l'Interferometria d'Auto-Mescla (SMI) amb els principis de la microscòpia confocal, amb l'objectiu de desenvolupar una tecnologia revolucionària coneguda com Interferometria d'Auto-Mescla Confocal (CSMI). Aquest enfocament innovador aborda la necessitat crítica de mètodes precisos, en temps real, no invasius i econòmics per avaluar la dinàmica dels biofluids dins del cos humà.CSMI demostra la seva capacitat excepcional per distingir taxes de flux en diferents profunditats de mostra en un entorn de laboratori, obrint portes a aplicacions multifacètiques en diversos camps.Mitjançant l'ús d'un fluid altament dispersant que simula la sang, el sistema va mesurar amb èxit taxes de flux que van des de 0.2 fins a 1.6 mL/min dins de microcapilꞏlars. És important destacar que es va aconseguir mesurar una velocitat màxima d'aproximadament 307 mm/s, que es troba dins del rang de velocitats de flux sanguini màximes mitjana dins dels vasos humans.Les mesuraments confocals van exhibir clars pics de freqüència Doppler en el centre del microcapilꞏlar en tots els valors de velocitat de bombament, superant les limitacions dels mesuraments no confocals per a taxes de flux més altes.Aquesta recerca va produir resultats que proporcionen informació sobre la secció de profunditat. Es va emprar un procés de dos passos, que implica un escaneig lateral i una secció de profunditat, per reconstruir el perfil de velocitat de tot el microcapilꞏlar a una velocitat de bombament de 0.5 mL/min. Tot i que es van enfrontar alguns desafiaments a prop de les parets del microcapilꞏlar a causa d'interferències de baixa freqüència, l'estudi va establir de manera efectiva l'alineació de perfils teòrics de Hagen-Poiseuille amb les mesuraments de CSMI, validant les capacitats del sistema.A més, en aquesta investigació es destaca un avenç significatiu en termes de millora de la Relació Senyal-Soroll (SNR). Mitjançant la incorporació d'un reflector estacionari en una trajectòria òptica secundària, es va poder mantenir una SNR adequada en configuracions de SMI amb una potència òptica de sortida reduïda. Aquest avenç té aplicacions prometedores en la mesura no invasiva de cèlꞏlules vives individuals, microorganismes o micro-partícules, abastant diversos camps, incloent-hi la medicina, l'entomologia, la botànica, la cito patologia i altres ciències de la salut.Aquesta recerca reafirma el potencial de CSMI com una eina transformadora per diagnosticar i predir malalties relacionades amb anomalies en els biofluids. No només destaca en interrupcions induïdes intrínsecament en el flux sanguini, com la angiogènesi i la trombosi, sinó també en escenaris que involucren factors extrínsecs com traumes i cremades. La versatilitat daquesta tecnologia es pot estendre a aplicacions en biologia celꞏlular i anàlisi en el punt d'atenció (PoC).