Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Enginyeria Òptica correspondrà a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Fotònica, el d’Optometria i Ciències de la Visió o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Els principals títols de màster que tenen accés directe i no requereixen complements de formació són:

• Màster en Fotònica
• Màster Erasmus Mundus en Enginyeria Fotònica, Nanofotònica i Biofotònica
• Màster en Optometria i Ciències de la Visió
• Màster en Bioenginyeria
• Màster en Enginyeria Biomèdica
• European Master of Science in Research on Information and Communication Technologies

En el cas d’estudiants amb un títol de màster universitari amb perfils científics i tecnològics diferents dels anteriors, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat (CAPD) comprovarà les assignatures cursades en els seus estudis previs i valorarà la seva relació amb l’àmbit de l’òptica per establir si cal que superin complements de formació.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands adquiriran les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

6

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Quevedo Junyent, Lluïsa

• Aldaba Arevalo, Mikel
• Cojocaru, Crina
• Guisasola Valencia, Laura
• Millan Garcia Varela, Maria Sagrario
• Pujol Ramo, Jaume
• Quevedo Junyent, Lluïsa
• Rovira Gay, Cristina
• Royo Royo, Santiago
• Vega Lerin, Fidel
• Zaragoza Bertomeu, Jordi

• Departament d'Òptica i Optometria (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament d'Òptica i Optometria
• Departament de Física

Tel: 93 739 8359
Correu electrònic: doctorateo.doo@upc.edu

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Enginyeria Òptica correspondrà a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Fotònica, el d’Optometria i Ciències de la Visió o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Els principals títols de màster que tenen accés directe i no requereixen complements de formació són:

• Màster en Fotònica
• Màster Erasmus Mundus en Enginyeria Fotònica, Nanofotònica i Biofotònica
• Màster en Optometria i Ciències de la Visió
• Màster en Bioenginyeria
• Màster en Enginyeria Biomèdica
• European Master of Science in Research on Information and Communication Technologies

En el cas d’estudiants amb un títol de màster universitari amb perfils científics i tecnològics diferents dels anteriors, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat (CAPD) comprovarà les assignatures cursades en els seus estudis previs i valorarà la seva relació amb l’àmbit de l’òptica per establir si cal que superin complements de formació.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

La Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat en Enginyeria Òptica aplicarà els criteris de selecció i ponderació, sempre respectant els principis de mèrit i igualtat d’oportunitats:

• Expedient acadèmic (ponderació: 55%).
• Contacte personalitzat a través d’entrevistes (personals, telefòniques, internet, etc.) (ponderació: 10%).
• Motivació (ponderació: 15%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 10%).
• Experiència en recerca (ponderació: 5%).
• Programes de postgrau afins realitzats (ponderació: 5%).
El contacte personalitzat es fa a través d’una entrevista personal en la qual es valora, entre altres, l’actitud, l’interès sobre la matèria i les capacitats de treball en grup i de comunicació verbal. Atenent al fet que molts dels aspirants, en el moment de demanar la seva admissió al programa, resideixen en altres països, l’entrevista es pot realitzar a distància utilitzant les noves eines que ens brinda Internet.

La valoració de la motivació es fa a través d’un informe escrit on els alumnes han d’exposar les raons personals, professionals i d’ordre acadèmic que els hagin motivat a sol·licitar l’ingrés al programa. Aquest informe s’ha d’annexar a la intranet d’admissió.

En l’apartat de coneixements d’idiomes, es tindrà en compte que els idiomes d’interès del programa són anglès, castellà i català.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS. (A la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS.)

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els títols de màster universitari que tenen accés directe i no requereixen complements de formació són:

• Màster en Fotònica
• Màster Erasmus Mundus en Enginyeria Fotònica, Nanofotònica i Biofotònica
• Màster en Optometria i Ciències de la Visió.
• Màster en Bioenginyeria
• Màster en Enginyeria Biomèdica
• European Master of Science in Research on Information and Communication Technologies

En el cas d’estudiants amb un títol de màster universitari amb perfils científics i tecnològics diferents dels anteriors, com ara:
- màsters en les àrees d’enginyeries industrial, informàtica o equivalents
- màsters en les àrees de ciències física, biomèdica o equivalents

La Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat analitzarà les assignatures superades en els estudis previs de grau i màster cursats i valorarà la seva relació amb l’àmbit de l’òptica, que li permetrà determinar si cal superar complements de formació. En el cas que hagin de cursar-ne, també es tindrà en compte la línia i grup de recerca on els doctorands faran la tesi doctoral, seguint el procediment explicat en l’apartat 3.2, i es tindrà en compte que es puguin cursar durant el primer curs.

Els complements de formació es trien principalment del Màster de Fotònica, directament vinculat al programa

A continuació es detallen les assignatures d’aquest màster més afins per als complements de formació en el Programa d’Enginyeria Òptica:
• Laser Systems and Applications: 3 ECTS
• Building optomechanical systems: 3 ECTS
• Managing Light with Devices: 3 ECTS
• Measuring with Light: 3 ECTS
• Nonlinear Optics: 3 ECTS
• Visual Biophotonics and multispectral Imaging: 3 ECTS
• Image Processing in Biophotonics: 3 ECTS

Període de matrícula dels nous doctorands

Des de final de setembre a mitjan octubre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Des de final de setembre a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria / optativa): obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria / optativa): optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• IFRAH, REUT: Meibomian gland dysfunction and Dry Eye Symptoms of Fitted and Over the Counter Contact Lens Wearers compared with non-Contact Lens Wearing Controls
  
  Autor/a: IFRAH, REUT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/05/2023
  Data de lectura: 26/06/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: presencial: Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió(Terrassa) / online: enllaç meet: meet.google.com/wrw-nejb-vzy
  Director/a de tesi: QUEVEDO JUNYENT, LUISA JESUS | GANTZ, LIAT
  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZÁLEZ GARCÍA, MARÍA JESÚS
       SECRETARI: GISPETS PARCERISAS, JOAN
       VOCAL: BEN-ELI, HADAS
  Resum de tesi: La disfunció de les glàndules de Meibomi (MGD) és una anomalia crònica i difusa de les glàndules de Meibomi (MG) que ocorre en el 38% dels usuaris de lents de contacte (LC), encara que la seva influència a la MGD és equívoca. Una revisió de la literatura especialitzada va trobar 15 estudis que van informar d¿un efecte de les LC a les MG enfront de set que no. Les discrepàncies poden ser degudes a les diferents definicions de MGD, tipus de qüestionaris, mètodes d'avaluació, tipus de LC i mesurament d'una o de les dues parpelles. Es va concloure que la influència de les LC a la MGD hauria d'abordar-se amb estudis prospectius que incloguin controls no usuaris i una avaluació objectiva.El meibògraf Cobra HD és un instrument de recerca del qual no s¿han constatat la repetibilitat entre sessions (ISR), reproductibilitat inter examinadors (IER) i variabilitat intra subjecte (WSV). Aquestes mesures es van avaluar en participants amb símptomes d'ull sec i sense (DE) segons el qüestionari de l'Índex de malaltia de la superfície ocular (OSDI). 72 participants (23±5 anys, 36 asimptomàtics) van ser avaluats per l'examinador 1 a les sessions S1 i S2 per calcular la ISR, i 74 (23±5 anys, 37 asimptomàtics) el mateix dia pels examinadors E1 i E2 per a determinar la IER. La WSV es va establir a partir de tres mesures consecutives de la mateixa parpella. La pèrdua mitjana de MG de les parpelles superior (S1:13.5±9.5%, S2:12.8±8.5%, E1:12.7±8.2%, E2:13.1±8%) i inferior (S1:7.5±6.9 %, S2:7.3± 6.3%, E1:7±6.2%, E2:7.4±6.2%) no va ser significativament diferent entre sessions ni examinadors per a totes les cohorts i per a les dues parpelles. Les desviacions estàndard (Sw) de la ISR intra subjecte per a les parpelles superior i inferior van ser 1.3 % i 1 %; la diferència mitjana (md) va ser 0.7±3.5% i 0.1±2.1%, respectivament. Els valors de IER ICC van ser >0.86 per a totes les condicions, la Sw 1.3% i 1.2% amb md -0.4±3.2% i -0.4±2.9%, respectivament. La Sw WSV <1.4 % i els valors d'ICC >0.89 per a les dues parpelles, examinadors i sessions. Per tant, el meibògraf Cobra és repetible, reproduïble i té una baixa WSV. La relació entre l¿ús de LC i la MGD es va avaluar en 31 usuaris de LC adaptades, 43 usuaris de venda sense recepta (OTC) i 54 controls no usuaris. Es van valorar l'agudesa visual (AV) LogMAR habitual, i les puntuacions de qualitat (MQS) i d'expressivitat de Meibomi (MES), la pèrdua de MG, les anomalies al marge de la parpella i els símptomes de DE dels ulls drets de les cohorts i es van comparar utilitzant test de Kruskal-Wallis per a variables ordinals i prova de Chi-quadrat de Pearson per a variables categòriques. La regressió logística univariant va determinar si les LC són un factor de risc independent per a les disfuncions de MG. Els usuaris de LC sense recepta tenien una AV més baixa que els controls (p=0.002) i més símptomes de DE (p=0.002). Els usuaris de LC (Adaptades, p<0.01 i OTC, p<0.0008) tenien pitjor MES que els controls i més pèrdua de MG (Adaptades, p=0.02 i OTC, p=0.001) que els controls. L'ús de LC es va associar amb tincions corneals (odds ratio (OR)=3.42, interval de confiança (IC) del 95%: 1.16-10.11, p=0.03 i OR=5.23, IC del 95%: 1.89-14.48, p=0.001, respectivament) i pèrdua de MG (OR=10.47, IC 95%: 1.14-96.29, p=0.04 i OR=16.63, IC 95%: 1.96-140.86, p=0.01, respectivament). L'ús de LC sense recepta també es va associar amb MQS anormal (OR=12.87, IC del 95%: 1.12-148.41, p=0.04), tinció conjuntival (OR=12.18, IC del 95%: 3.66-40.51, p=0.0005 ) i telangiectàsia en marge palpebral (OR=3.78, IC95%:1.55-9.21, p=0.003). Els usuaris de LC van mostrar més anomalies morfològiques i funcionals que els controls. Els usuaris sense recepta van evidenciar més símptomes de DE i pitjor AV, i van ser un predictor independent de més anomalies funcionals i morfològiques que els usuaris de LC adaptades, cosa que
  

Darrera actualització: 09/06/2023 04:45:32.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 09/06/2023 04:30:22.

Llistat de tesis defensades per any

• CLAVÉ CEREZO, LAURA: Chromatic performance of intraocular lenses with influence on the visual function
  
  Autor/a: CLAVÉ CEREZO, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 27/04/2023
  Director/a de tesi: MILLAN GARCIA VARELA, MARIA SAGRARIO | TORRENTS GÓMEZ, AURORA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MADRID COSTA, DAVID
       SECRETARI: PEREZ CABRE, ELISABET
       VOCAL: GONZALEZ-MEIJOMEE, JOSE MANUEL
  Resum de tesi: Les lents intraoculars multifocals difractives tenen un disseny híbrid refractiu-difractiu que consisteix en una lent base d'alta potènciai un perfil difractiu de baixa potència incorporat en una de les superfícies. Aquestes lents es fan servir per proporcionar a l'ullimplantat (pseudofàquic) una visió nítida de lluny i de prop, amb una qualitat que depèn del disseny de la lent.Aquests tipus de lents mostra una dependència singular amb la longitud d'ona en comparació amb les lents purament refractives.Les mesures realitzades al banc òptic amb un model d'ull van revelar les variacions de distribució d'eficiència energètica entre elsfocus de lluny i de prop segons la longitud d'ona utilitzada i l'ordre de difracció involucrat. A més, l'aberració cromàtica longitudinaldels components refractiu i difractiu pot assolir valors molt diferents a cada focus depenent de l'ordre de difracció que intervé. Elpropòsit central d'aquest treball és comprovar si el comportament espectral d"aquestes lents es trasllada d"alguna manera a lapercepció visual del pacient implantat amb lents multifocals difractives.Després d'unes proves preliminars, es va observar que els mètodes de mesura clínics habituals eren insuficients per abordar elproblema. Per això, es van dissenyar nous mètodes i protocols per avaluar la funció visual mitjançant l'agudesa visual (AV) d'altcontrast. Es van considerar aspectes espacials i cromàtics de la funció visual establint un ampli rang de distàncies de visió, fontsde llum amb contingut espectral diferent i diversos grups de subjectes.Per detectar els possibles efectes d'aquest comportament espectral a la funció visual dels pacients implantats amb lentsdifractives, es va dissenyar un mètode de mesura de l'AV utilitzant uns optotips específics il·luminats, successivament, amb quatrefonts de llum LED: una blanca (W) i tres de color (verd (G) vermell (R) i blau (B)).Per facilitar-ne la comparació, es van realitzar exàmens addicionals en grups d'observadors fàquics joves i pseudofàquicsmonofocals. Els resultats obtinguts amb aquests dos grups van revelar diferències significatives entre ells: La millor AV llunyana esva obtenir amb il·luminació vermella i blanca del test per al grup de fàquics joves (AV blanc=-0.104 i AV vermell=-0.108 logMAR),mentre que per a el grup de pseudofàquics monofocals va ser amb il·luminació blanca i verda (AV blanc=-0.012 i AV verd=-0.009logMAR). Per a tots dos grups, la il·luminació blava va proporcionar la pitjor AV (0.258 logMAR en tots dos grups).Posteriorment, es va estudiar l'AV al focus llunyà i al focus proper en pacients pseudofàquics implantats amb tres tipus de lentsintraoculars trifocals comercials: AT Lisa tri (Carl Zeiss), Finevision (PhysIOL), i Versario (Bausch&Lomb). Els resultats obtingutsvan mostrar als tres grups un clar desequilibri entre les AV llunyanes i properes, agreujat pel tipus d'il·luminació (W, R, G, B). Alfocus llunyà, es va obtenir millor AV amb la il·luminació vermella (AT Lisa AV=0,1, Finevision AV= 0,13 i Versario AV=0,00) que ambla blava (AT Lisa AV=0,32, Finevision AV= 0,37 i Versario AV=0,22). Per contra, al focus de prop es va obtenir millor AV amb il·luminació blava (AT Lisa AV=0,21, Finevision AV= 0,24 i Versario AV=0,32) que amb la vermella (AT Lisa AV=0, 38, Finevision AV=0,44 i Versario AV=0,55). Proves addicionals realitzades per compensar l'aberració cromàtica longitudinal a tots dos focus vanpermetre demostrar l'efecte determinant de la dependència d'eficiència energètica amb la longitud d'ona, especialment evidents alfocus de prop.Els resultats d'AV obtinguts en els pacients implantats amb lents intraoculars multifocals difractives van ser coherents amb lescorbes de distribució de l'eficiència energètica obtingudes al model d'ull amb les mateixes il·luminacions, mostrant un desequilibri al'AV amb llum monocromàtica, als focus de lluny i de prop.
  

• MARTÍNEZ MARIN, POL: ESTUDI I DESENVOLUPAMENT DE SENSORS ÒPTICS ULTRA-RÀPIDS PER A METROLOGIA TRIDIMENSIONAL DE SUPERFÍCIES
  
  Autor/a: MARTÍNEZ MARIN, POL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 10/02/2023
  Director/a de tesi: ARTIGAS PURSALS, ROGER | BERMUDEZ PORRAS, CARLOS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ROYO ROYO, SANTIAGO
       SECRETARI: BOSCH PUIG, SALVADOR
       VOCAL: MICO SERRANO, VICENTE
  Resum de tesi: La mesura tridimensional de forma i rugositat de textura d¿una superfície permet proporcionar informació sobre les propietats d¿un objecte a partir d'un conjunt de paràmetres de superfície. Aquests paràmetres estan definits per normatives internacionals i poden descriure directament el comportament de la funcionalitat de la seva superfície. El principal benefici d¿utilitzar tècniques de mesura òptiques és que la mostra sota inspecció no pateix danys ni desperfectes a l¿hora de ser mesurada, tal i com sí pot succeir en els mètodes de contacte. En el procés actual d¿evolució cap a la indústria 4.0, es necessita mesurar més ràpid amb sensors més petits, per tal de tenir un circuit tancat de fabricació-control de qualitat. És per això que l'objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar dos sensors ultra-ràpids per a la mesura tridimensional de superfícies. El primer consisteix en evolucionar un equip comercial amb tècniques convencionals en els qual s'ha de reduir les dimensions i els costos dels components, a la vegada que s'augmenta la velocitat d'adquisició. El segon sensor ha de funcionar amb una tècnica single-shot, de manera que amb l'adquisició d'una sola imatge, el sensor ja recuperi les alçades de la superfície de la mostra. En conseqüència, en la tesi es revisen les actuals tècniques de mesura òptiques per a metrologia tridimensional de superfícies. Aquestes es divideixen en tres blocs: tècniques clàssiques, tècniques d'una sola imatge i sistemes d'escombrat sense components mecànics. El desenvolupament de la tesi es divideix en dues parts, que corresponen a cada sensor. En la primera part es desenvolupa el disseny opto-mecànic del sensor, amb el seu anàlisis corresponent. Un dels canvis més rellevants és la substitució del microdisplay per un patró checkerboard de vidre. El microdisplay és un component crític per a poder mesurar amb confocal, de manera que s'han hagut de modificar els algoritmes per a poder obtenir resultats equivalents. Addicionalment s'han estudiat perfils de moviment sinusoïdals per a milllorar el temps productiu del sensor i minimitzar el desgast del motor. En la segona part es vol demostrar la viabilitat conceptual d'emprar CKM (Complementary Kernel Matching) per a la mesura de superfícies. Aquesta tècnica es basa en el processat d'imatge després d'una calibració que analitza la resposta impulsional (PSF) a través de l'eix òptic. Per a demostrar-la, s'ha desenvolupat un prototip basat en dues càmeres, s'ha dissenyat un nou mètode de calibració basat en la divisió de la imatge en finestres gràcies a utilitzar una matriu de pinholes. També s'ha desenvolupat un nou algoritme per a detectar l'alçada de la mostra a partir de la resposta axial obtinguda. Finalment, s'ha mesurat una mostra real amb resultats satisfactoris.
  

• PEÑA GUTIÉRREZ, SARA: Development of a snapshot full-stokes polarimetric camera: Application to image in diffusive media
  
  Autor/a: PEÑA GUTIÉRREZ, SARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 24/02/2023
  Director/a de tesi: ROYO ROYO, SANTIAGO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CAMPOS COLOMA, JUAN
       SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
       VOCAL: GARCÍA CAUREL, ENRIQUE
  Resum de tesi: La polarització és una de les propietats de la llum i que sovint es prescindeix d¿ella. Els éssers humans reben els raigs de llum i únicament processen la informació provinent de la intensitat i la longitud d¿ona de la llum. El nostre sistema òptic no té la capacitat de "veure" la polarització en comparació a altres animals. La natura vectorial de la polarització està no correlada amb la informació donada per la intensitat i el color, i això pot revelar informació addicional per millorar la tecnologia actual.Aquesta Tesi té com a objectiu desenvolupar una càmera per mesurar la polarització d¿una escena 2D. En particular, es centra en el disseny i construcció d¿un prototip que mesuri a l¿espectre visible el vector de Stokes complert en un sol tret de manera que el temps d¿adquisició i la equalització del soroll siguin compensats a la vegada que es redueixen els artefactes causats pel moviment i pel registre.La Tesi comença revisant l¿actual estat de l¿art en el camp de la imatge polarimètrica. Arran d¿això, es realitza el disseny optomecànic de la càmera polarimètrica garantint una adquisició ràpida, ja que el disseny implementa uns estats òptims de polarització per immunitzar el sistema de soroll gaussià i de Poisson.Per tant, aquesta Tesi proposa una metodologia general de calibratge dirigida a la radiometria del sensor, a les aberracions geomètriques de l¿òptica i als elements de polarització en el sistema per transformar les mesures d¿intensitat en informació polarimétrica. A més, aquesta Tesi estudia dos maneres d¿imatge de la polarització, imatge de Stokes i imatge de la matriu de Mueller, per diferents aplicacions. La novetat d¿aquest sistema radica en la utilització d¿estats de polarització òptims basant-se en una arquitectura de divisió d¿apertura per la immunització al soroll.Finalment, aquesta tesi estudia les aplicacions del sistema per millorar la detecció en un problema del món real com és veure a través de la boira. La informació de la polarització pot millorar el rang de detecció degut a l¿efecte de memòria de la polarització. Aquest sistema, doncs, podria utilitzar-se dins d¿un altre sistema multimodal per assegurar la detecció quan la resta de sistemes estiguin perjudicats per les condicions externes.
  

• RODRÍGUEZ ARAMENDÍA, ANA: Development and Clinical applications of a whole anterior segment and retinal SS-OCT
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ ARAMENDÍA, ANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 24/03/2023
  Director/a de tesi: GÜELL VILLANUEVA, JOSEP LLUÍS | PUJOL RAMO, JAUME
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PRIETO CORRALES, PEDRO MARIA
       SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
       VOCAL: SCHWARZ, CHRISTINA
  Resum de tesi: La visión es fundamental para la percepción humana. Emana de un órgano complejo, el ojo humano, a partir de la fotodetección en la retina. Sin embargo, la calidad de la experiencia visual depende de la integridad anatómica y las propiedades de todas las estructuras involucradas en la vía visual y los procesos dinámicos asociados con ella. Dado que cualquier reducción o pérdida de la visión supone un deterioro importante de nuestra calidad de vida, se han realizado muchos esfuerzos en el desarrollo de instrumentos que puedan evaluar, diagnosticar y tratar objetivamente las condiciones y patologías visuales. Una de las técnicas que más ha impactado a la Oftalmología en los últimos años es la tomografía de coherencia óptica (OCT). Permitió adquirir imágenes oculares con una resolución axial de unas pocas micras, lo que no tenía precedentes en ese momento. Desde el comienzo de la OCT, ha habido una división entre los sistemas dedicados a la imagen del segmento anterior del ojo y la retina, debido a las dificultades técnicas asociadas con la anatomía del ojo y la técnica en sí. En esta tesis, nos ocupamos de la evaluación de estos desafíos y desarrollamos un sistema OCT que puede obtener imágenes de todo el ojo y lo validamos clínicamente. Esta tesis está organizada en cuatro partes de acuerdo con los objetivos definidos. La Parte I contiene una introducción al estado del arte en imágenes OCT. Los desafíos técnicos para los diseños de sistemas de ojo completo se describen en detalle y luego se presenta una revisión de la literatura sobre el estado del arte en imágenes OCT de ojo completo. En la Parte II describimos el diseño y desarrollo de un prototipo SS-OCT de ojo completo. Esta parte consta de tres capítulos. El primer capítulo comienza con los requisitos del sistema y presenta el diseño del sistema, incluidos los elementos principales de la OCT, las interfaces ópticas y la selección de componentes. Los aspectos clave de los diseños novedosos que se desarrollaron en esta tesis y permitieron lograr estas especificaciones y aumentar las capacidades clínicas de la plataforma en comparación con enfoques anteriores, son el diseño de un sistema SS-OCT de longitud de coherencia extendida que incluía solo una sola fuente y un solo módulo de adquisición que podría satisfacer simultáneamente todos los requisitos para optimizar la imagen de todo el ojo y también el diseño de un nuevo diseño óptico de enfoque dual de doble camino del brazo de muestra que permitió optimizar el campo de visión y la resolución lateral de la interfaz retinal. Las herramientas de software desarrolladas para la adquisición de datos y el procesamiento de datos e imágenes OCT se detallaron en el segundo capítulo. El tercer capítulo contiene una caracterización de la unidad final. Presentamos un análisis de la seguridad ocular del prototipo para imágenes humanas y caracterizamos el rendimiento del sistema y evaluamos si se lograron los requisitos iniciales. Finalmente, presentamos los resultados de imágenes in vivo de todo el ojo de un grupo de voluntarios. Después de la fase de diseño y desarrollo, el prototipo construido se instaló en el Instituto de Microcirugía Ocular (Barcelona) donde se realizó un estudio clínico en pacientes. La Parte III es una colección de aplicaciones clínicas que se exploraron con el prototipo desarrollado. Los tres capítulos de esta parte se presentan en formato de papel. En el primero se presentan los resultados obtenidos con el prototipo de cribado ocular general de patologías del segmento anterior y retina. El segundo es un estudio sobre el uso de imágenes del segmento anterior completo en pacientes con opacidades lenticulares. El tercero es un informe de serie de casos sobre las lesiones encontradas en un subgrupo de los pacientes estudiados. Finalmente, en la Parte IV, se presentan las principales conclusiones de la tesis. También presentamos un panora
  

Darrera actualització: 09/06/2023 05:01:07.

Grups de recerca

• DONLL-Dinamica no lineal, optica no lineal i lasers
• GOAPI-Grup d'Optica Aplicada i Processament d'Imatge
• GREO-Grup de Recerca en Enginyeria Optica
• TIEG-Terrassa Industrial Electronics Group
• VOS-Visio, Optometria i Salut

Professorat

• Aldaba Arevalo, Mikel
• Argiles Sans, Marc
• Armengol Cebrian, Jesus
• Artigas Pursals, Roger
• Burgos Fernandez, Francisco Javier
• Cardona Torradeflot, Genis
• Cojocaru, Crina
• Diaz Douton, Fernando
• Gispets Parcerisas, Joan
• Guisasola Valencia, Laura
• Lupon Bas, Nuria
• Masoller, Cristina
• Millan Garcia Varela, Maria Sagrario
• Ondategui Parra, Juan Carlos
• Perez Cabre, Elisabet
• Pujol Ramo, Jaume
• Quevedo Junyent, Lluïsa
• Royo Royo, Santiago
• Torrents Gomez, Aurora
• Vega Lerin, Fidel
• Vila Vidal, Nuria
• Vilaseca Ricart, Meritxell
• Zaragoza Bertomeu, Jordi