Tesis en dipòsit públic

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• EXENBERGER BECKER, PEDRO HENRIQUE: Improving autonomous driving systems with CPU extensions for point cloud processing
  
  Autor/a: EXENBERGER BECKER, PEDRO HENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2024
  Director/a de tesi: ARNAU MONTAÑES, JOSÉ MARÍA | GONZÁLEZ COLÁS, ANTONIO MARIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: ACACIO SÁNCHEZ, MANUEL EUGENIO
       SECRETARI: MORETÓ PLANAS, MIQUEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: JONES, TIMOTHY
  Resum de tesi: Els Sistemes de Conducció Autònoma (ADS) estan a punt de l'adopció a gran escala, podent reduir accidents i oferir possibilitats de mercat. No obstant això, el complex programari i la pressió de la quantitat de dades generada pels seus sensors exigeixen un millor suport de maquinari en aquesta aplicació crítica, on l'alt rendiment és obligatori per minimitzar el temps de reacció. A més, l'eficiència energètica, el cost i el volum han de ser optimitzats per garantir la viabilitat del mercat.Per millorar el suport de maquinari per als ADS, caracteritzem el rendiment i la potència demandada per Autoware.ai, un programari d'última generació per a ADS. Hem trobat que es dedica un temps significatiu al processament de dades del sensor Light Imaging Detection and Ranging (LiDAR), àmpliament utilitzat pels ADS. Els LiDAR capturen núvols de punts 3D per a tasques com la segmentació, la localització i la detecció d'objectes.Malgrat la seva importància, el suport de maquinari per a tasques amb LiDAR només ha guanyat tracció recentment. A més, tot i que la majoria dels algoritmes de processament de núvols de punts s'executen a la CPU, treballs recents proposen acceleradors de maquinari costosos i complexos. En lloc d'això, el nostre objectiu és utilitzar maquinari i programari de propòsit generalexistent per processar núvols de punts amb petites modificacions a la CPU. Per a això, introduïm un petit conjunt d'instruccions de CPU dirigides a la cerca de veïns en núvols de punts basats en arbres k-d, una operació clau en diversos algoritmes.Comencem amb K-D Bonsai, una tècnica que redueix el moviment de dades en la cerca de veïns comprimint les fulles de l'arbre k-d en temps d'execució, explotant la similitud de valors. Les dades es comprimeixen encara més reduint la representació de punt flotant, aprofitant la limitació dels valors recollits amb LiDAR. Implementem K-D Bonsai amb noves instruccions de CPU percomprimir, descomprimir i operar sobre punts. Projectem les instruccions perquè detectin pèrdues de precisió degudes a la compressió, permetent recomputar en la representació original si és necessari. Així, es redueix el moviment de dades, es millora el rendiment i l'eficiència energètica, i no s'afecta la precisió o la programabilitat. K-D Bonsai millora la latència d'extrem a extrem en la segmentació usada per Autoware.ai en un 9,26% de mitjana, un 12,19% en latència de cua, i redueix el consum d'energia en un 10,84%. A diferència dels treballs relacionats, K-D Bonsai millora la cerca de veïns amb un augment mínim en l'àrea (0,36%).En una segona tècnica, vam veure que les consultes consecutives en la cerca de veïns solen ser similars, visitant nodes d'arbres k-d amb similitud. Utilitzem aquesta observació per accelerar la cerca de veïns amb la VPU disponible en les CPUs, a baix cost.Proposem un co-disseny de maquinari/programari anomenat Caravan. A nivell de programari, Caravan-SW explota la similitud de cerca, agrupant consultes consecutives per buscar els seus veïns en paral·lel amb instruccions SIMD. No obstant això, quan la navegació de les consultes divergeix, especialment en els nivells més profunds de l'arbre k-d, Caravan-SW enfronta dispersió i els carrils de la VPU es subutilitzen. Per a això, proposem Caravan-HW, afegint dues noves instruccions que reindexen elements vectorials vàlids per reordenar-los ràpidament i densificar les operacions SIMD, eliminant la dispersió de Caravan-SW.Amb AVX512, Caravan-SW accelera la cerca de veïns en un 4.05× (1.85× d'extrem a extrem) en la segmentació de núvols de punts d'Autoware.ai. Si afegim Caravan-HW, el processament de fulles de la cerca de veïns s'optimitza encara més, augmentant els guanys a 5.19× (1.97× d'extrem a extrem), amb costos mínims d'àrea. La nostra solució programable i poc intrusiva ofereix beneficis d'extrem a extrem comparables als acceleradors.
  
• JAMET, ALEXANDRE VALENTIN: Interaction between computer architecture and artificial intelligence
  
  Autor/a: JAMET, ALEXANDRE VALENTIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 02/09/2024
  Director/a de tesi: ÁLVAREZ MARTÍ, LLUC | CASAS GUIX, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: ROS BARDISA, ALBERTO
       SECRETARI: CANAL CORRETGER, RAMON
       VOCAL: PERAIS, ARTHUR
  Resum de tesi: Des dels seus inicis amb els primers sistemes informàtics, l’arquitectura de computadors ha experimentat moltes revolucions i innovacions tecnològiques. No obstant això, el Mur de Memòria ha estat un desafiament significatiu. Per abordar-lo, s’han ideat tècniques de tolerància a la latència, com la jerarquia de memòria cau, polítiques de reemplaçament de memòria cau, prefetching de maquinari i predicció fora del xip. La jerarquia de memòria cau utilitza memòries intermèdies per emmagatzemar dades freqüentment accedides prop del processador, reduint les latències d’accés a la memòria. Les polítiques de reemplaçament de memòria cau determinen quins blocs de dades s’han d’emmagatzemar o eliminar basant-se en prediccions de reutilització futura. El prefetching de maquinari porta proactivament blocs de dades a la memòria cau. La predicció fora del xip prediu si una sol·licitud de càrrega requerirà accés a DRAM, permetent la cerca especulativa de blocs de dades des de la DRAM per ocultar les latències d’accés a la memòria. Aquesta tesi aborda els desafiaments de la gestió de la memòria cau i l’optimització de l’accés a la memòria, centrant-se en millorar el rendiment i l’eficiència energètica en diverses càrregues de treball. Presenta tres contribucions principals. La primera contribució avalua l’efectivitat de les polítiques contemporànies de reemplaçament de l’Últim Nivell de Memòria Cau (LLC) en diverses càrregues de treball, incloent-hi el processament de gràfics, aplicacions científiques i industrials, així com conjunts de proves estàndard com SPEC CPU 2006 i SPEC CPU 2017. Tot i mostrar millores de rendiment notables en proves convencionals, aquestes polítiques sovint fallen en capturar els patrons d’accés característics de les càrregues de treball modernes de Computació d’Alta Prestació (HPC) i grans dades. Es presenten dues noves polítiques de reemplaçament de LLC, Multi-Sampler Multiperspectiva (MS-MPPPB) i Multiperspectiva amb Selector de Característiques Dinàmiques (DS-MPPPB), que ofereixen beneficis de rendiment elevats per a aplicacions de HPC i grans dades. La segona contribució es dedica a millorar els patrons d’accés a la memòria per a càrregues de treball de processament de gràfics, conegudes pels seus patrons d’accés irregulars i la seva localització de dades subòptima. Aquesta contribució se centra en el primer nivell de la jerarquia de memòria cau, ja que la majoria de fallades de L1D requereixen un accés a DRAM. Introduint el predictor innovador Large Predictor (LP), es busca discernir entre accessos a memòria regulars i irregulars, canalitzant els accessos irregulars a través d’una Memòria Cau de Dades Laterals (SDC). Amb la sinergia de LP i SDC, s’aconsegueixen millores de rendiment notables, superant les jerarquies de memòria cau convencionals. La tercera contribució presenta el predictor de Dos Nivells Perceptró (TLP), un enfocament que integra la predicció fora del xip amb el filtrat de prefetching adaptatiu dins del cau de dades de primer nivell (L1D). Aprofitant una estructura de dues capes composta pel Primer Nivell Predictor (FLP) i el Segon Nivell Predictor (SLP), TLP mitiga efectivament les transaccions de DRAM mentre millora el rendiment general en càrregues de treball d’un sol nucli i de múltiples nuclis. Col·lectivament, aquestes contribucions avancen l’estat de l’art en la gestió de la memòria cau i l’optimització de l’accés a la memòria, millorant el rendiment i l’eficiència energètica de les arquitectures de computadors modernes en diverses càrregues de treball.
  
• NAVARRO MUÑOZ, ANTONI: Enhancing HPC efficiency: adaptive resource management and scheduling through online monitoring and prediction systems
  
  Autor/a: NAVARRO MUÑOZ, ANTONI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: BELTRAN QUEROL, VICENÇ | AYGUADÉ PARRA, EDUARD
  Tribunal:
       PRESIDENT: PERICAS GLEIM, MIQUEL
       SECRETARI: MARTORELL BOFILL, XAVIER
       VOCAL: DURAN GONZÁLEZ, ALEJANDRO
  Resum de tesi: Els sistemes de computació d’alt rendiment (HPC) evolucionen contínuament, impulsats per les necessitats dels usuaris i les tendències tecnològiques. Al llarg de les dècades, la recerca que involucra els sistemes HPC ha passat de prioritzar exclusivament el rendiment de les aplicacions a incloure l’eficiència energètica com a objectiu igualment important.Tot i que els enfocaments per abordar aquests objectius poden variar, l’eficiència energètica i el rendiment del sistema són simbiòtics, ja que sovint la millora d’aquest últim millora el primer. Diversos components es relacionen perfectament amb aquests objectius, des d’aplicacions, models de programació i sistemes runtime fins a planificadors de treball en l’àmbit de sistema i sistemes operatius.Els models de programació paral·lels ajuden els usuaris de HPC a aconseguir aquests objectius mitjançant l’abstracció de les complexitats del sistema subjacent. Per tant, els sistemes runtime són crucials per a fer front a aquests reptes. Els sistemes runtime poden recopilar informació precisa i aprofitar-la per implementar heurístiques de planificació avançada i gestió de recursos per optimitzar l’execució d’aplicacions.No obstant això, les implementacions actuals són massa estàtiques per a fer front a la irregularitat i el dinamisme de les aplicacions actuals, i poden introduir efectes adversos en forma de sobrecàrrega en temps d’execució i complexitat. Per superar aquests inconvenients, els sistemes runtime haurien d’utilitzar tècniques que optimitzin el rendiment del sistema de manera adaptativa a través de decisions informades en lloc d’ajustar estàticament la configuració per execució.L’objectiu principal d’aquesta tesi és dissenyar i desenvolupar una infraestructura de monitoratge i predicció en línia, precisa i de baix cost, que proporcioni totes les capacitats necessàries per millorar les tècniques de gestió de recursos i programació per als sistemes HPC. La nostra recerca conclou que, a partir de la informació proporcionada per les nostres infraestructures de monitoratge, la creació de tècniques adaptatives o la millora de les existents pot millorar el rendiment i l’eficiència energètica en comparació amb els mètodes estàtics trobats a la literatura. A més, a través d’un nou disseny, les nostres infraestructures de monitoratge proporcionen mètriques i prediccions precises amb una despesa en temps d’execució insignificant.Finalment, les nostres contribucions demostren com el rendiment del sistema i l’eficiència energètica poden millorar aprofitant la informació detallada des de sistemes runtime i planificadors de treball del sistema.
  
• WANG, SHAOXUAN: Coordination of smart B5G radio access and autonomous optical transport networks
  
  Autor/a: WANG, SHAOXUAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2024
  Director/a de tesi: RUIZ RAMÍREZ, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARTINEZ RIVERA, RICARDO VICTOR
       SECRETARI: CASTILLO REYES, OCTAVIO
       VOCAL NO PRESENCIAL: HERNÁNDEZ GUTIERREZ, JOSÉ ALBERTO
  Resum de tesi: La futura xarxa d'accés de ràdio (RAN) funcionarà amb desplegaments massius i heterogenis de cel·les petites i connectivitat d'extrem a extrem (e2e) per donar suport a casos d'ús diversos més enllà de la cinquena generació (B5G). Cada cop hi ha més serveis de connectivitat que requereixen no només un rendiment de qualitat de servei (QoS) estricte sinó també més previsible, mesurat en termes d'indicadors de rendiment clau (KPI) com ara el rendiment i la capacitat. Amb l'arribada de l'Open RAN (O-RAN), s'habilita la implementació de divisió de funcions flexibles per garantir els requisits de latència objectiu i una fiabilitat millorada. Aquesta operació intel·ligent també ha d'ajustar-se amb precisió als requisits de capacitat, que normalment redueixen el consum d'energia, mitjançant la gestió del nombre d'estacions base (BS) actives que es requereixen per donar suport als requisits de tràfic.A més de la RAN, les xarxes òptiques d'accés i metro juguen un paper fonamental a l’hora de complir els requisits e2e, tant en termes de capacitat com de latència. Així, les xarxes òptiques de transport poden funcionar de manera autònoma, per exemple, per adaptar la capacitat òptica a la demanda real. No obstant això, els escenaris B5G previstos plantegen reptes per al funcionament autònom de la xarxa òptica, ja que el funcionament intel·ligent de la RAN genera trànsit impredictible. El funcionament intel·ligent tant de la RAN com de la xarxa fixa fa difícil aconseguir un rendiment òptim de connectivitat e2e si es fan de manera independent. En canvi, ambdós dominis poden compartir coneixement i coordinar-se amb l'objectiu de garantir requisits estrictes de QoS i una utilització eficient dels recursos dels serveis de connectivitat e2e.Aquest tesi doctoral es centra a desenvolupar solucions que coordinen l'operació intel·ligent i autònoma de segments de xarxa òptica fixa i RAN sota escenaris previstos B5G. Amb aquest objectiu general, es defineixen tres objectius especifics. El primer té com a objectiu proporcionar una metodologia per al funcionament intel·ligent de les cèl·lules RAN amb un desplegament dens de BS, que és un dels escenaris més difícils previstos per a les xarxes B5G. Basant-se en les capacitats d'Open-RAN pel que fa als bucles de monitorització i control, es proposa un enfocament basat en IA que integra algorismes d'aprenentatge automàtic supervisats i no supervisats per aconseguir un funcionament intel·ligent de la RAN. L'objectiu és minimitzar el consum d'energia mitjançant l'encesa/desactivació de les BS alhora que proporciona la cobertura desitjada i les necessitats de capacitat requerides.El segon objectiu se centra a analitzar l'impacte en termes de tràfic de dades que s'ha de suportar per les xarxes òptiques d'accés i metro subjacents assumint el funcionament intel·ligent de la RAN. La conclusió principal d'aquest objectiu és que el funcionament intel·ligent de la RAN pot tenir una afectació crítica en el transport òptic subjacent, que requereix la coordinació entre la RAN i les xarxes òptiques per a una gestió eficient de la xarxa e2e.El tercer objectiu aborda dos casos d'ús diferents en què la coordinació entre el funcionament intel·ligent de la RAN i la gestió autònoma de la xarxa òptica ofereix avantatges i permet una garantia de QoS. D'una banda, es proposa un procediment pel qual s’anticipen els canvis de configuració de RAN a realitzar al controlador de xarxa fixa. Mitjançant dades contextuals, s'amplien els models d'accés fix i de predicció del tràfic de dades de la xarxa de metro per tal de predir els canvis bruscos en curs. D'altra banda, un segon cas d'ús se centra en proveïr serveis on s'ha d'assegurar un retard màxim e2e. En particular, es proposa un mecanisme de coordinació dinàmica, on s'informa del retard real de la RAN en cas que aquest superi un determinat nivell, de manera que el controlador de xarxa fixa pugui adaptar el seu llindar i prendre decisions segons la nova restricció.
  

ENGINYERIA CIVIL

• SILVA CANCINO, NATHALIA: Evaluation of potential hazard due to off-stream reservoir failure using Machine Learning techniques
  
  Autor/a: SILVA CANCINO, NATHALIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 22/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
  Resum de tesi: La classificació de preses i basses en funció del risc potencial implica la identificació de possibles danys en cas de fallida estructural, i és una eina crucial per a la implementació de plans d'emergència per a la reducció de riscos a nivell local. En conseqüència, les administracions nacionals han desenvolupat directrius que inclouen metodologies i eines suggerides per a dur a terme aquesta anàlisi.Amb la modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic espanyol (Reial decret 849/1986, de l'11 d'abril), realitzada a través del Reial decret 9/2008, de l'11 de gener, obliga els propietaris de basses amb una altura de 5 metres o un volum superior a 100.000 m³, siguin públics o privats, a desenvolupar un estudi de classificació basat en el risc potencial (Articles 356 i 367). Això va representar un canvi de paradigma significatiu, ja que sota la regulació anterior, aquest estudi només era requerit per a preses que excedissin els 15 m d'altura o aquelles amb una altura entre 10 i 15 m i una capacitat superior a 100.000 m³.Realitzar un estudi de classificació requereix una alta inversió de temps i recursos econòmics, els quals, en molts casos, els propietaris de basses poden no tenir disponibles. Per tant, aquesta investigació proposa una metodologia simplificada per classificar basses, utilitzant un model de Machine Learning, que és més senzill i té un cost computacional menor que els mètodes convencionals. A més, es presenta una anàlisi de la influència de dues fonts d'incertesa en la classificació de les basses.Aquesta investigació es basa en dades sintètiques. Es va desenvolupar una eina especialitzada en Iber que permet generar models hidràulics massius en 2D de falles de basses amb geometria sintètica, automatitzant tots els processos de construcció, càlcul i extracció de resultats.La primera anàlisi es va centrar en la influència de seleccionar un model paramètric per calcular la geometria de la bretxa sobre les variables hidràuliques, els possibles béns en risc i la classificació de les basses. Es van comparar tres models paramètrics comuns, utilitzant un conjunt de casos sintètics i una bassa real. Els resultats van destacar que l'elecció del model té efectes significatius. En particular, l'erodabilitat del dic exerceix una alta influència, superant la del mode de fallida.El model de ML utilitzat per a la metodologia simplificada va ser un classificador Random Forest, capaç d'identificar si un bé està en risc en qualsevol punt proper a una bassa. Aquest model va ser entrenat amb dades sintètiques, oferint una estimació de les possibles àrees en risc considerant les característiques físiques de l'estructura i el terreny circumdant. La metodologia simplificada permet als propietaris i a l'administració obtenir una preclassificació sense necessitat de realitzar un model hidràulic en 2D, estalviant temps i diners.A més, es va desenvolupar una interfície anomenada ACROPOLIS, integrant el model de ML. Els usuaris poden aplicar la metodologia simplificada de manera senzilla a través d'ACROPOLIS, que els guia pas a pas, proporcionant la classificació general del pantà fora de cauce segons la normativa espanyola.Finalment, es va realitzar una integració de l'anàlisi de les incerteses relacionades amb la formació i ubicació de bretxes. Això va implicar una comparació entre l'enfocament determinista actual i un nou enfocament de quatre passos que té en compte les incerteses en la construcció de mapes de perills. L'estudi va revelar variacions en les classificacions entre escenaris, ja que diferents punts de ruptura i formacions de bretxes generen classificacions diverses que poden afectar els plans d'emergència. A més, la visualització proposada pot usar-se per a diversos fins, inclòs el seguiment de l'evolució de la categorització al llarg del temps a causa dels canvis en l'ús del sòl.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• DEL POZO GONZÁLEZ, HÉCTOR: Control of Floating Offshore Energy Hubs
  
  Autor/a: DEL POZO GONZÁLEZ, HÉCTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 06/09/2024
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: ANAYA LARA, OLIMPO
       SECRETARI: PRIETO ARAUJO, EDUARDO
       VOCAL: GEBRAAD, PIETER MARINUS OTTO
  Resum de tesi: El enorme potencial en alta mar ha despertat un creixent interès entre empreses energètiques i propietaris d'instal·lacions de petroli i gas en els últims anys. Gràcies a importants avanços, han sorgit tecnologies flotants per desbloquejar el potencial en aigües profundes, on el recurs eòlic sol ser òptim. Tot i que la majoria dels sistemes en funcionament són actualment projectes pilot o parcs amb fins a 11 turbines, com és el cas de Hywind Tampen, es preveu que en els pròxims anys es materialitzi el desplegament a gran escala de parcs eòlics flotants. Aquest canvi cap a una integració més extensa de l'energia eòlica marina planteja reptes no només per al sector eòlic, sinó també pels sectors de transmissió i emmagatzematge d'energia, on l'hidrogen ha emergit com una tecnologia clau per proporcionar flexibilitat a l'excedent d'energia generada i competir en els mercats elèctrics i d'hidrogen/gas.No obstant això, la investigació sobre el desenvolupament i la operació òptima d'aquests centres energètics en alta mar encara és limitada. Queden moltes incògnites, com per exemple, com optimitzar els parcs eòlics flotants per reduir els seus costos? És òptima la seva combinació amb altres fonts d'energia, com l'energia de les onades? Quina és l'assignació òptima de l'energia eòlica flotant a l'hidrogen per a la seva operació?Aquesta tesi es proposa abordar el paradigma dels centres energètics en alta mar dominats per l'energia eòlica flotant i la seva potencial optimització i control, tant de forma individual com en combinació amb altres fonts d'energia existents, com l'energia de les onades o l'hidrogen, amb la finalitat de reduir el cost total de les instal·lacions i, en molts casos, aprofitar la mateixa infraestructura. Per aconseguir-ho, es recorre principalment a tecnologies flotants d'energia de les onades que es poden instal·lar prop de la costa i sistemes d'hidrogen reversibles mitjançant la tecnologia de cel·les d'òxid sòlid, permetent tant la producció d'hidrogen com la injecció bidireccional d'energia a la xarxa elèctrica a partir de l'hidrogen.Encara que aquesta tesi presenta estudis de cas conservadors per a una possible implementació per part dels Operadors del Sistema de Transmissió (TSO), no implica que aquestes configuracions siguin òptimes o que necessàriament seran les opcions implementades en l'àmbit industrial. Es centra principalment en estudis de cas amb dades de ubicacions al nord d'Espanya, però també explora el paradigma de les illes energètiques a Dinamarca. Aquests són els dos llocs d'implementació potencial estudiats en aquesta tesi. Les principals conclusions destaquen que la dinàmica de l'energia eòlica marina flotant requereix tècniques de control avançades que permetin l'optimització a llarg termini de la seva operació per evitar pèrdues de potència i allargar-ne la vida útil.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• MARTINEZ SUAREZ, FRANK: Sistema de electrocardiografía ambulatoria para el análisis de la variabilidad de los intervalos de repolarización ventricular del ECG en la progresión de la enfermedad renal crónica en pacientes diabéticos e hipertensos
  
  Autor/a: MARTINEZ SUAREZ, FRANK
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 29/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2024
  Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR | ALVARADO SERRANO, CARLOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: LEIJA SALAS, LORENZO
       SECRETARI: ALVARADO SERRANO, CARLOS
       VOCAL: GUTIERREZ SALGADO, JUAN MANUEL
  Resum de tesi: La malaltia renal crònica és considerada com un factor de risc per al desenvolupament de malaltia cardiovascular, ja que és una de les principals complicacions de la diabetis mellitus i la hipertensió arterial, que són considerades com a factors de risc cardiovascular. Per això, és important avaluar periòdicament la funció renal en grups de risc de pacients diabètics, hipertensos o amb malaltia cardiovascular. En aquesta tesi doctoral, es proposen sis paràmetres de l'activitat ventricular de l'ECG per avaluar la progressió del dany renal en persones diabètiques amb i sense hipertensió i tractament d'hemodiàlisi. Per obtenir registres d'ECG de subjectes i pacients, es va desenvolupar un monitor ambulatori de baix consum i llarga durada per a l'adquisició simultània de tres derivacions de l'ECG, que incorpora un algoritme basat en la transformada wavelet contínua (TWC) per mesurar la freqüència cardíaca batec a batec en temps real. Té un CMRR major a 80 dB a 60 Hz, un ample de banda de 0 a 150 Hz, una freqüència de mostreig de 1 kHz, un consum de corrent de 50 mA per una durada mitjana de la bateria de 84 h. També detecta falsos contactes d'elèctrodes, emmagatzema les dades en una memòria microSD i té una interfície d'usuari que facilita la interacció amb el monitor.Per a la lectura, emmagatzematge, visualització i anàlisi dels registres d'ECG, a més de la informació personal del pacient, es va desenvolupar un programari específic per a ordinador personal. Per a la gestió de registres, els resultats de l'anàlisi corresponent i les dades dels pacients, es va implementar una base de dades en SQL Server. El programari utilitza arxius de Microsoft Excel per a l'intercanvi d'informació d'entrada i sortida amb formats de fàcil creació i interpretació en altres aplicacions de desenvolupament de programari. Els algoritmes del programari basats en la TWC, són robustos davant la presència de soroll, artefactes i derives de la línia de base en el registre, incloent-hi la detecció i classificació de les ones T i els complexos QRS, adaptació a canvis en la freqüència cardíaca i el càlcul dels intervals. Aquests algoritmes basats en la TWC utilitzen funcions de base B-splines, per la qual cosa poden manejar qualsevol escala entera i l'anàlisi no està restringit a escales que siguin potències de dos. El programari permet l'anàlisi de registres d'ECG amb diferents freqüències de mostreig mitjançant la selecció automàtica de l'escala de la TWC. El detector del complex QRS avaluat amb les bases de dades MIT-BIH, ST-T i QT, va obtenir un rendiment excel·lent amb una sensibilitat i predictivitat positiva del 99% d'un total de 986,467 complexos QRS analitzats. Per al delineador dels punts característics del complex QRS i ona T avaluat amb les bases de dades CSE, PTB i QT, els errors en els punts Qi, J i Te estan dins dels límits de tolerància per a desviacions respecte a la mesura manual dels experts de la CSE. Per al punt Tp, comparat amb un altre algoritme similar, la desviació va ser d'1 mostra (4 ms). D'acord amb aquests resultats, els algoritmes desenvolupats permeten una mesura fiable dels intervals d'activitat ventricular de l'ECG.Per a l'anàlisi de la progressió del dany renal en pacients diabètics amb i sense hipertensió i tractament d'hemodiàlisi, s'han utilitzat registres d'ECG de les següents bases de dades de pacients diabètics: GE-71, GE-75 i HR-48H. Per analitzar les 5 etapes de la nefropatia diabètica, de les 3 bases de dades anteriors, es van crear 3 grups de registres de pacients diabètics: 39 pacients sense Hipertensió i sense Hemodiàlisi (DSH_SH), 22 pacients amb Hipertensió i sense Hemodiàlisi (DH_SH) i 20 pacients amb Hipertensió i amb Hemodiàlisi (DH_CH). Els paràmetres proposats que representen l'activitat ventricular de l'ECG i de la freqüència cardíaca són: els intervals (QpTe)c, (RTp)c i (SpTp)c, i les ràtios TpQp/RR, TpSp/RR i RTe/TeR que relacionen dos batecs consecutius del cicle cardíac.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• CORTES GOICOECHEA, MIKEL: A Deep Dive into Ethereum's PoS Transition: Protocol Design Choices and Their Empirical Unexpected Limitations
  
  Autor/a: CORTES GOICOECHEA, MIKEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2024
  Director/a de tesi: MUÑOZ TAPIA, JOSE LUIS | BAUTISTA GOMEZ, LEONARDO ARTURO
  Tribunal:
       PRESIDENT: ANTUNES LEITÃO, JOÃO CARLOS
       SECRETARI: BELLÉS MUÑOZ, MARTA
       VOCAL: OYARZÚN ALTAMIRANO, GUILLERMO ANDRÉS
  Resum de tesi: L'arribada d'Internet, marcada per avenços fonamentals com el llançament d'Arpanet i l'estandardització de HTTP, ha canviat irrevocablement el teixit de la societat moderna. Les plataformes centralitzades com Microsoft, Google, Apple i Amazon han dominat aquest panorama digital, oferint serveis que van des de la computació al núvol fins a l'emmagatzematge en línia. No obstant això, la naturalesa centralitzada d'aquests serveis ha generat importants preocupacions pel que fa a la privacitat de l'usuari, la integritat de les dades i la possibilitat de censura. En resposta a aquests problemes, la comunitat de codi obert ha explorat alternatives d'igual a igual, especialment en l'àmbit dels sistemes d'arxius distribuïts i la tecnologia blockchain. Les blockchains, popularitzades pel sorgiment de Bitcoin, han proposat fins i tot un model de servei democratitzat que desafia l'statu quo centralitzat. No obstant això, no estan exemptes de desafiaments, incloent la descentralització, la seguretat, la privacitat i el rendiment.Aquesta tesi aprofundeix en les dinàmiques de la tecnologia blockchain, centrant-se en la transició d'Ethereum de Proof of Work (PoW) a Proof of Stake (PoS) i les seves implicacions en els requisits, la topologia de la xarxa i el rendiment general del maquinari. El desenvolupament d'Ethereum serveix com un reflex a petita escala de les ambicions i els desafiaments més amplis en la transició a plataformes de finances descentralitzades (DeFi). Malgrat els importants avenços teòrics en els mecanismes de consens i les solucions d'escalabilitat, les implementacions al món real i les validacions experimentals segueixen sent escasses. Aquesta tesi té com a objectiu tancar aquesta bretxa analitzant exhaustivament la transició PoS d'Ethereum mitjançant l'examen de les relacions entrellaçades entre la lògica del programari, les configuracions de maquinari i la dinàmica de la xarxa. A través de nous models i eines de mesura, aquesta tesi contribueix a una comprensió més profunda de com els canvis arquitectònics d'Ethereum impacten en el seu ecosistema i els comportaments dels seus participants.Per últim, la investigació presentada en aquesta tesi il·lustra els desafiaments tècnics i operatius que enfronten Ethereum i plataformes blockchain similars, i proposa una sèrie de contribucions que esperem serveixin per fer avançar el mon de les blockchains. La tesi analitza empíricament les millores futures en la tecnologia blockchain explorant les implicacions de la xarxa i la seva topologia, la viabilitat dels processos de validació descentralitzats i el potencial per escalar solucions com el mostreig de disponibilitat de dades. Les eines i metodologies de codi obert desenvolupades dins de l'abast de la tesi representen el compromís amb la transparència i la col·laboració, que segueix l'esperit de les comunitats descentralitzades a les que busquem servir. A través d'una combinació d'exploració teòrica i investigació empírica, aquesta tesi té com a objectiu proporcionar una comprensió més profunda i detallada de les opcions de disseny d'Ethereum PoS, les seves capacitats i les limitacions que això representa en futurs passos i actualitzacions, obrint el camí cap a una solució més resilient i escalable per a infraestructures digitals descentralitzades.
  

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

• ALIEI, HESAM: Influence of household washing on the variation of the properties of intrinsic natural color organic cotton fabrics
  
  Autor/a: ALIEI, HESAM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: CARRERA GALLISSÀ, ENRIQUE | CAYUELA MARIN, DIANA
  Tribunal:
       PRESIDENT: BONET ARACIL, MARÍA ÁNGELES
       SECRETARI: LIS ARIAS, MANUEL JOSÉ
       VOCAL: MANICH BOU, ALBERT M.
  Resum de tesi: Els texits de cotó orgànic naturalment colorejat (NaCOC) han guanyat una considerable atenció en els darrers anys degut al seu respecte pel medi ambient i la producció sostenible. Això atorga colors i patrons únics als tèxtils. Les característiques colorimètriques d'aquests teixits, incloent-hi la lluminositat i la saturació, poden ser influenciades per diversos factors, essent un d'ells el rentat domèstic. Per avaluar aquests efectes, es van mesurar les propietats colorimètriques de teixits de punt i de calada abans i després de 30 cicles de rentat amb un detergent per a la cura de la pell amb aigua de l'aixeta a 40 ºC.La diferència més significativa en les propietats colorimètriques es va observar després del rentat inicial, destacant la reducció en ambdós paràmetres, lluminositat i saturació, després del primer rentat. A més, hi va haver una notable diferència colorimètrica entre el segon rentat i el cinquè rentat; a partir del cinquè rentat, els canvis van ser mínims. Addicionalment, l'anàlisi FTIR-ATR dels extractes en èter de petroli i posteriorment en etanol de les teles NaCOC, abans i després del rentat a casa, juntament amb una comparació amb l'encongiment, van demostrar que aquest darrer procés és responsable de l'enfosquiment de la mostra.A més, es va investigar l'impacte de diverses condicions de rentat en el canvi de color del teixit. Específicament, es van considerar com a variables tres detergents (Fox Fiber® Colorganic®, Klar i Pure Nature), dos tipus d'aigua (de l'aixeta i destil·lada) i tres diferents temperatures (20, 40 i 60°C). En aquest estudi, es va avaluar l'efecte de les variables de rentat en el color i la integritat dels teixits utilitzant mesuraments colorimètrics. Les mesures van demostrar que la duresa de l'aigua va ser la variable més influent en termes de canvis de color en els teixits.En general, aquestes troballes destaquen que el rentat domèstic afecta significativament les propietats colorimètriques de les teles NaCOC, essent el rentat inicial el que té el major impacte. S'ha identificat que la duresa de l'aigua utilitzada en el rentat és un factor crucial en els canvis de color, proporcionant informació sobre la qualitat i el color dels tèxtils de cotó orgànic de color natural.Paraules clau: color natural, cotó orgànic, rentat domèstic, canvi de color, colorimetria.
  
• KOETZSCH, ANJA: Integrating Machine Learning Models to Optimize Nozzle Design and Enhance Airflow Dynamics in Airjet Spinning
  
  Autor/a: KOETZSCH, ANJA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: TORNERO GARCÍA, JOSÉ ANTONIO | WEIDE, THOMAS
  Tribunal:
       PRESIDENT: WEBER, MARCUS OLIVER
       SECRETARI: MANICH BOU, ALBERT M.
       VOCAL NO PRESENCIAL: KADOGLU, HUSEYIN
  Resum de tesi: Aquesta investigació explora l'ús de tècniques d'aprenentatge automàtic per millorar l'eficiència de producció en el filat Airjet. Es centra en comprendre els factors que afecten el flux d'aire mitjançant l'examen dels components d'una boquilla de filat, incloent l'element d'entrada de fibra, la boquilla d'injecció i l'eix de filat. Es va desenvolupar un prototip de boquilla de filat Airjet per avaluar el flux d'aire d'entrada i la taxa de flux d'aire, que serveixen com a base per a un model de simulació. Es van recollir empíricament un total de 501 punts de dades, que es van analitzar per desenvolupar un model computacional impulsat per algoritmes d'aprenentatge automàtic.La investigació té com a objectiu comprendre la dinàmica dels fluxos d'aire dins de la boquilla de filat, la qual cosa juga un paper fonamental en la determinació de les propietats i la qualitat del filat. La pedra angular d'aquesta investigació rau en l'elucidació d'aquestes interaccions complexes dins de la boquilla de filat, que al seu torn tenen implicacions de gran abast sobre l'eficàcia i l'eficiència del procés de filat Airjet.Els models d'aprenentatge automàtic desenvolupats, particularment CatBoost, van ser efectius en la detecció de patrons dins les dades. Aquests patrons van revelar idees crítiques sobre com diversos factors, incloent la velocitat de lliurament, el material de la fibra i el disseny de la boquilla, impacten la qualitat del filat. L'estudi va identificar relacions significatives entre aquests factors i les propietats del filat, com la pèrdua de fibra, la uniformitat del filat, la tenacitat a la ruptura i l'elongació. Tanmateix, els models de xarxes neuronals, incloent les xarxes neuronals Feedforward i els autoencoders, van afrontar desafiaments a causa de la variabilitat del conjunt de dades, destacant la necessitat de dades més refinades.Les troballes ressalten l'impacte significatiu del disseny de la boquilla i els paràmetres operatius tant en la dinàmica del flux d'aire com en la qualitat del filat. Per exemple, es va trobar que una àrea de secció transversal més petita de l'entrada de fibra millora la uniformitat i la tenacitat del filat, mentre que els angles més pronunciats i els diàmetres moderats dels orificis de la boquilla d'injecció milloren la uniformitat i la resistència del filat. A més, les puntes de l'eix de filat més curtes i els diàmetres interiors més petits de l'eix de filat estan associats amb una reducció de la pèrdua de fibra i una millora de la uniformitat del filat.La tesi conclou oferint recomanacions per optimitzar el disseny de la boquilla de filat Airjet basades en les idees obtingudes dels models d'aprenentatge automàtic.
  

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

• PÉREZ SANDOVAL, MIGUEL ÁNGEL: Integración de BIM en la educación arquitectónica: Impacto del aprendizaje basado en proyectos y equipos distribuidos globalmente
  
  Autor/a: PÉREZ SANDOVAL, MIGUEL ÁNGEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: VALLS DALMAU, FRANCISCO | NAVARRO DELGADO, ISIDRO
  Tribunal:
       PRESIDENT: MINAYA HERNANDEZ, FERNANDO RAFAEL
       SECRETARI: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
       VOCAL NO PRESENCIAL: FONSECA ESCUDERO, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aprofundeix en l'experiència de l'usuari de la metodologia de Modelat d'Informació per a la Construcció (BIM, per les sigles en anglès) a la pedagogia de l'arquitectura, a través de quatre estudis de cas exhaustius. Aquesta recerca proposa un enfocament d'innovació educativa que integra la metodologia BIM en tallers interuniversitaris implementant Equips Distribuïts Globalment (GDT, per les sigles en anglès) i l'enfocament d'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL, per les sigles en anglès), amb l'objectiu de millorar l'experiència educativa i formar els estudiants per a una col·laboració efectiva a la indústria d'Arquitectura, Enginyeria i Construcció (AEC, per les sigles en anglès).Els tallers interuniversitaris es van fer amb la participació d'estudiants i professors de prestigioses escoles d'arquitectura a Mèxic i Espanya: la Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco (UAM-Azc), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i l'Escola Tècnica Superior de Arquitectura La Salle (URL). Així mateix, s'hi van integrar altres institucions de renom, com ara la Universitat de Guadalajara (UdeG) i la Universitat Politècnica de València (UPV).Durant quatre anys consecutius, els participants van abordar desafiaments de disseny d'instal·lacions socials, incloent-hi una Clínica Familiar de Primer Contacte (2020), un Centre Cultural (2021), un Centre de Teràpia Intermèdia per a COVID-19 (2022) i un Camp de refugiats , crisi d'Ucraïna (2023).La investigació va utilitzar un enfocament metodològic mixt que va combinar l'anàlisi quantitativa de dades recopilades a través d'enquestes, amb l'anàlisi qualitativa de dades derivades d'entrevistes i observació dels participants. Amb aquest enfocament, es demostra en aquesta investigació que millora l'experiència d'usuari a través de la col·laboració i l'intercanvi entre estudiants situats en ubicacions geogràfiques distants, alhora que cerca identificar les millors pràctiques en l'ús de BIM per enriquir la formació de futurs arquitectes a la indústria AEC. Es projecta que les troballes d'aquests tallers interuniversitaris amb GDT i PBL seran molt útils tant per a les institucions educatives com per exemple metodològic.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• BALLESTAR DE LAS HERAS, RICARDO LUIS: Manufacturing and recycling of polyolefins and biopolymers in a circular economy model. Mechanical, thermal and morphological characterization of polymers and high-performance films.
  
  Autor/a: BALLESTAR DE LAS HERAS, RICARDO LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: COLOM FAJULA, XAVIER | CAÑAVATE AVILA, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: El 29 d'abril del 2015, la UE va promulgar la Directiva 2015/720 per tal de fomentar la reducció del consum de plàstic, promoure l'ús de bosses reutilitzables i impulsar la substitució de les bosses de plàstic d'un sol ús per altres biodegradables. Aquesta legislació europea es va traslladar a nivell nacional al Reial Decret 293/2018 de 18 de maig, sobre reducció del consum de bosses de plàstic. Totes aquestes legislacions i les reglamentacions derivades tenen un fort impacte sobre el sector de transformació, que ha estat obligat a reinventar-se per continuar la seva activitat.Aquest treball pretén aportar respostes als reptes a què s'enfronten els transformadors davant de les noves regulacions, així com a les necessitats que els provoca. El caràcter pràctic del projecte i l'escala industrial en què s'ha desenvolupat són les senyes principals d'identitat.Un primer objectiu consisteix a establir les finestres de processabilitat i qualitat del material reciclat postindustrial i postconsum per obtenir un producte final amb una qualitat prefixada.Per a aquest estudi s'ha partit de tres conjunts de polietilens: verge, postindustrial i postconsum. Cadascú s'ha sotmès a un cicle de processament que s'ha iterat fins a dotze vegades en el cas del material postindustrial i quatre vegades en el cas del material postconsum. Reproduir l'esquema de circularitat al llarg del cicle de vida de les borses és el principi que sosté la metodologia de cicles utilitzada per obtenir les mostres a caracteritzar.Per a cadascun dels cicles, consistents en una extrusió i un reciclatge, s'ha estudiat l'evolució a nivell micro i macroscòpic que es produeix, analitzant els canvis morfològics, estructurals (mitjançant les tècniques de DSC, TGA, GPC i FTIR) i la evolució en les propietats mecàniques (resistència a la tracció i elongació a la ruptura, esquinçada, impacte (dart test) i evolució colorimètrica).A nivell microestructural, s'han observat dos tipus d'estructures cristal·lines que evolucionen de manera diferent al llarg dels cicles a causa dels fenòmens de degradació termooxidativa a què es veuen sotmeses. Els canvis microestructurals són complexos, s'observa una tendència a la disminució dels nivells de cristal·linitat a causa del trencament de les cadenes amb una estructura més lineal i menor ramificació, així com una tendència a l'entrecreuament de les estructures més ramificades. Aquests canvis afecten de forma diferent al polietilè reciclat postindustrial i postconsum.A nivell macroscòpic, des del punt de vista mecànic, la propietat més crítica a mesura que transcorren els cicles de reciclatge és l'esquinçada, que arriba fins a una disminució del 40% del valor de partida i pot ser considerada com el limitant principal a la successiva reutilització dels polímers considerats.Seguint les prescripcions de les normatives esmentades anteriorment, els polímers biodegradables, amb què es fabriquen les bosses d'un sol ús, constitueixen un segon focus d'interès.A l'estudi s'estableix el temps en què les borses mantenen les propietats d'usabilitat en condicions d'emmagatzematge estàndard. Per això, es van analitzar mostres durant dotze mesos consecutius.A nivell macroscòpic, el fenomen més significatiu va ser una pèrdua progressiva a les propietats de tracció, elongació i impacte.A nivell micro, dos mecanismes de degradació es van trobar i van presentar una evolució al llarg del temps estudiat, sent el primer la hidròlisi i el segon la termooxidació del material, que van tenir lloc en la fase amorfa.L'estudi conclou que les borses assajades tenen una vida útil, en condicions d'estocatge estàndard, de més de dotze mesos.
  
• FONTANA ESCARTIN, ADRIÁN: Autonomous Diagnostic Systems: Design of Sensors Capable of Recognizing and Releasing Biomolecules
  
  Autor/a: FONTANA ESCARTIN, ADRIÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | BERTRAN CÀNOVAS, ÒSCAR
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral s'endinsa en el camp dels biosensors electroquímics, dispositius fonamentals que permeten la detecció sensible i oportuna de diverses biomolècules. Específicament, explora el paper crític dels biosensors en aplicacions biomèdiques, on la identificació ràpida de biomarcadors com la glucosa (G), la dopamina (DA), la serotonina (SE) i el dinucleòtid d'adenina i nicotinamida (NADH) és imperativa per al diagnòstic de malalties com la diabetis, la malaltia de Parkinson, la malaltia d'Alzheimer i les infeccions emergents, entre altres malalties.La tesi ofereix un examen detallat de diversos biosensors dissenyats per dirigir-se a biomolècules específiques, elucidant les metodologies i els avenços recents crucials en la configuració del desenvolupament de dispositius. És notable la investigació sobre la influència de diferents materials, inclosos polímers conductors (CPs), materials ceràmics, materials a base de carboni, entre d'altres, en el rendiment dels biosensors. Es presta especial atenció al disseny de nanocompostos destinats a aconseguir una selectivitat i sensibilitat elevades.La incorporació de polímers conductors (CPs) com PEDOT en els biosensors ha resultat exitosa, especialment en la detecció de NADH de diverses bacteris. Això millora la conductivitat i la sensibilitat del sensor, crucials per identificar l'activitat bacteriana. És notable que aquesta tesi implementa aquest enfocament en dispositius biomèdics com a sutures i malles, ampliant les aplicacions dels biosensors a la detecció d'infeccions.D'altra banda, la tesi destaca l'èxit de l'enginyeria de biosensors a partir de termoplàstics aïllants impresos en 3D per a la detecció de dopamina (DA) entre altres biomolècules. Aprofitant estratègies innovadores, aquests biosensors demostren una selectivitat i sensibilitat notable en la detecció de DA, obrint el camí per a un diagnòstic i monitoratge millorats de trastorns neurològics i altres afeccions relacionades.A més, la tesi explora l'enginyeria de dispositius conductors basats en materials biològics com a hidrogels d'alginat i pèptids. Aquests materials bioinspirats ofereixen propietats úniques que afavoreixen el desenvolupament de biosensors, incloent la biocompatibilitat i la conductivitat ajustable. Aprofitant les característiques inherents dels materials biològics, es poden realitzar biosensors nous amb un rendiment i funcionalitat millorats, obrint noves vies per a diagnòstics biomèdics i intervencions terapèutiques.A través d'aquesta exploració exhaustiva de diverses tecnologies i estratègies de biosensors, la tesi té com a objectiu contribuir significativament a l'evolució contínua dels biosensors electroquímics. En posar llum sobre la incorporació exitosa de materials avançats i enfocaments enginyosos d'enginyeria, ofereix valuosos coneixements sobre el potencial dels biosensors per a aplicacions transformadores en diversos camps biomèdics, avançant en última instància en els límits del diagnòstic i tractament mèdic.
  
• QIZILBASH, MASOOMA: Computational Fluid Dynamic (CFD) Study of Polymer Microencapsulation Processes
  
  Autor/a: QIZILBASH, MASOOMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: GUARDO ZABALETA, ALFREDO DE JESUS | DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER
  Resum de tesi: El procés de microencapsulación de polímers i biopolímeros és la tècnica més important en la indústria dels polímers per fer-la única i aplicable en diversos camps de la vida diària. Quan es tracta de la precisió del mètode, només les simulacions de dinàmica de fluids computacionals (CFD) o la solució numèrica proporciona l'autenticitat del mètode. L'anàlisi CFD ofereix un enfocament més esquemàtic de qualsevol altre mètode de simulació.En aquesta tesi s'utilitza un ús detallat de les equacions rectores de CFD per determinar la precisió del mètode de microencapsulació. La experimentación es va realitzar en el laboratorio del departamento de polímeros y biopolímeros bajo la supervisión del Prof. Luis J. Dell Valle. Al utilitzar CFD, els resultats són més precisos, clars i exactes junts amb el percentatge mínim d'error humà de zero. Després de representar una revisió de la literatura per al modelat del procés de microencapsulació en el primer capítol, es va explicar la metodologia sobre com va començar el procés i quins paràmetres seguim per complir amb els requisits del projecte. Es va determinar l'efecte de la velocitat de l'impulsor de 5000 rpm, 7500 rpm, 1000 rpm, 12000 rpm i 15000 rpm sobre les funcions de densitat numèrica i la reducció del tamany de partícules en el domini de microencapsulació.Ansys. S'ha utilitzat Fluent R2 2020 per a modelar els dades experimentals. Per a modelar la distribució del tamany de partícules s'utilitza el mètode discret del model d'equilibri poblacional. Seleccioneu un total de cinc contenidors per realitzar l'anàlisi de distribució de mides. La razón per seleccionar aquest rang de diàmetre petit és l'enfocament i la precisió del solucionador. Els contenedors haurien de ser més que suficients per cobrir el rang de distribució i el suficientment petits com per estalviar temps de càlcul. S'utilitzen k-e realizable, marco euleria i valors inicials de bins apropiats per determinar el comportament multifàsic. En aquestes condicions, la simulació converge molt bé i concorda bé amb les dades experimentals i de validació.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• SIMONA PUJADÓ, JOSEP: A proposal for a new method to assess road traffic noise in the United Kingdom
  
  Autor/a: SIMONA PUJADÓ, JOSEP
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2024
  Director/a de tesi: VALLBE MUMBRU, MARC | ROSSELL GARRIGA, JOSEP MARIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: TORIJA MARTÍNEZ, ANTONIO
       SECRETARI: JORGE SANCHEZ, JUAN
       VOCAL: AUSEJO PRIETO, MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi proposa un enfocament innovador per a l’avaluació del soroll del trànsit rodat al Regne Unit, amb l’objectiu de revisar parcialment la metodologia existent descrita en el Design Manual for Roads and Bridges (DMRB). Aquesta avaluació transcendeix els mandats de la llei i la política de planificació, abastant les obligacions imposades tant per la llei comuna com per la legislació ambiental.El document reexamina les estipulacions legals i reglamentàries que les avaluacions de soroll han de satisfer. Ofereix un examen minuciós i clar de la progressió de la legislació sobre el soroll a Anglaterra, traçant la història del soroll ferroviari, rodat i aeri des del seu inici fins al present.Un cop establerts els prerequisits legals i reglamentaris, la tesi realitza una anàlisi crítica de les polítiques de planificació vigents en matèria de soroll, considerant factors com la sostenibilitat i els principis de bon disseny. Posteriorment, examina la metodologia actualment prescrita en el DMRB.La tesi després s’endinsa en l’anàlisi cost-benefici, explorant la seva aplicació en l’avaluació del soroll del trànsit rodat i la implementació d’estratègies d’atenuació del soroll. Amb aquesta base, presenta una proposta per modificar la metodologia existent del DMRB.Les esmenes proposades abasten quatre aspectes clau:1. Ampliar l’informe d’impactes per incloure tant els receptors individuals com la comunitat més àmplia, abordant així les estipulacions de la llei comuna i ambiental.2. Canviar el focus de reportar impactes a reportar efectes.3. Aclarir l’anàlisi cost-benefici implicat en l’adopció de mesures de reducció del soroll.4. Assignar un valor monetari als efectes del soroll, que podria servir com a indicador de la importància d’un projecte.Aquest enfocament refinat té com a objectiu millorar el marc per a l’avaluació del soroll, assegurant una avaluació més holística i efectiva de les implicacions del soroll del trànsit rodat.A més, la recerca presentada en aquesta tesi investiga els factors que s’han de considerar en qualsevol proposta que contempli substituir la metodologia actual de predicció del soroll del trànsit rodat (CRTN) per un nou mètode basat en el projecte de recerca europeu Harmonoise. Es centra específicament en el procés de presa de decisions respecte a la idoneïtat d’introduir una tanca acústica en una ubicació determinada, considerant no només la seva eficàcia en la reducció del soroll sinó també el seu impacte en la compensació per la pèrdua de valor del terreny sota la Land Compensation Act 1973.
  

SOSTENIBILITAT

• HIDROBO MORALES, JACQUELINE TATIANA: Metodología para el mapeo de conductores de innovación en empresas, con base en mapas de innovación
  
  Autor/a: HIDROBO MORALES, JACQUELINE TATIANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: GARCIA CARRILLO, AGUEDA
  Resum de tesi: A nivell global, la generació d'innovació facilita un millor desenvolupament econòmic, social i ambiental dels països. Els mapes d'innovació són una eina per visualitzar les perspectives d'innovació interna i externa a l'entorn empresarial. Tot i que els treballs científics sobre el mapeig de la innovació se centren principalment en economies desenvolupades com els Estats Units i Europa Occidental, en economies en desenvolupament els mapes d'innovació també tenen un paper significatiu per impulsar l'emprenedoria i la innovació. No hi ha estudis científics publicats que analitzin de manera exhaustiva les diferents eines i mètodes existents per realitzar el mapeig d'innovació ni que proporcionin una metodologia estructurada.L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és proporcionar a les empreses un mètode per al mapeig de la innovació a partir de l'anàlisi interna i externa dels conductors de la innovació. Aquest mètode també és útil per al mapeig dels conductors més rellevants a nivell organitzacional i de país.Per arribar a una comprensió integral de l'evolució dels estudis científics publicats sobre mapeig de la innovació es fa una anàlisi bibliomètrica que permet extreure i identificar eines, mètodes i conductors relacionats amb innovació i mapeig de la innovació.S'identifiquen i s'analitza la importància dels conductors de la innovació a l'Equador, en els anys de més impuls de l'emprenedoria i de la innovació. L'anàlisi es fa mitjançant una revisió sistemàtica exploratòria. S'utilitzen mètodes estadístics per fer una anàlisi empírica basada en l'enquesta equatoriana d´Activitats de Ciència, Tecnologia i Innovació. Els resultats permeten ampliar el nombre de conductors de l'anàlisi bibliomètrica i una millor comprensió d'aquests en països en desenvolupament.A la vista dels resultats, es desenvolupa una metodologia per al mapeig de conductors d'innovació a empreses, es válida amb experts, es realitza una prova pilot amb una empresa panamenya i es fa la proposta final. La metodologia proposada, MACI, utilitza un enfocament de reducció de dimensions anomenat Anàlisi de Correspondències Múltiples que permet mapejar els factors de la innovació en un espai euclidià bidimensional.La metodologia proposada MACI s'aplica a quatre empreses panamenyes des d'una perspectiva de variables rellevants, recursos humans, innovació, aspecte financer i sostenibilitat. El resultat és el mapa dinnovació de les empreses estudiades i la identificació de les variables més importants perquè aquestes empreses puguin millorar els seus conductors dinnovació.MACI proporciona una base per a una millor comprensió dels factors analitzats no sols a nivell d'empresa, sinó també a nivell organitzacional, regional o nacional. Les troballes d'aquesta tesi doctoral poden ajudar les empreses, els clústers d'empreses, els governs i els investigadors a comprendre millor els conductors de la innovació, fomentant la formulació d'estratègies per promoure la R+D+i.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• VÁSQUEZ CASTILLO, FLOR DE MARÍA: Crioconcentración en Bloque para Jugo de Granada (Punica granatum L.)
  
  Autor/a: VÁSQUEZ CASTILLO, FLOR DE MARÍA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 02/09/2024
  Director/a de tesi: HERNANDEZ YAÑEZ, EDUARDO | ACHAERANDIO PUENTE, MARIA ISABEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: IBARZ RIBAS, ALBERT
       SECRETARI: DANTAS, ADRIANA
       VOCAL: FERRANDO COGOLLOS, M. MONTSERRAT
  Resum de tesi: Uno de los desafíos globales apremiantes de la industria alimentaria es garantizar la seguridad alimentaria para una población en rápido crecimiento. Los enormes problemas de la escasez de agua, el cambio climático y los altos costos de la energía constituyen barreras para lograr este objetivo crucial. Esto, junto con las preferencias de los consumidores modernos que priorizan alimentos saludables y asequibles, ha estimulado a los investigadores al desarrollo de tecnologías que preserven los componentes bioactivos y defiendan la sostenibilidad ambiental.La granada es una fruta de alto valor nutricional debido a sus compuestos bioactivos. El jugo de granada (PJ) se consume ampliamente por su agradable sabor y sus propiedades beneficiosas para la salud. Existen diferentes variedades de granada. La variedad 'Wonderful' es la más consumida por sus características organoléptica y excelente actividad antioxidante. Un sector en crecimiento en la industria alimentaria es la producción de concentrados de zumos de frutas. Los jugos de frutas contienen en su mayoría entre 8% y 16% p/p de sólidos solubles totales, son costosos de envasar, almacenar durante largos períodos y de transportar a largas distancias. Por lo tanto, es deseable eliminar parte o toda el agua de tales líquidos. Los concentrados de jugo de fruta son productos semiacabados valiosos para la producción de jugos de fruta, bebidas, etc., ya que proporcionan estabilidad microbiológica y permiten economía en el envasado, transporte y distribución del producto.La crioconcentración, es una técnica amigable con el medio ambiente, con el que se obtiene un concentrado de alta calidad porque el proceso ocurre a bajas temperaturas, lo que ayuda a la conservación de los componentes bioactivos del jugo, adicionalmente se puede recuperar el contenido de agua. Entre las diferentes técnicas de crioconcentración, destaca por su sencillez y buenos resultados la crioconcentración en bloque. Sin embargo, las investigaciones realizadas hasta ahora han utilizado varias etapas para mejorar estos parámetros y en especial la recuperación de solutos (SY).El objetivo de esta tesis es obtener un proceso de crioconcentración en bloque en una sola etapa para el jugo de granada, con la finalidad de mejorar la SY, y por ende la concentración de sus componentes bioactivos.En primer lugar, se comparó el método de crioconcentración en bloque asistida por vacío (VABC) con el método de crioconcentración en bloque asistida por centrifugación (CABC). En estos ensayos realizados a tiempos cortos se obtuvieron índice de concentración (CI) moderados, siendo la SY mejor en el método CABC que en el VABC, pero inferiores al 60%.Con la mira en el objetivo, se ensayó el método V-CABC, una combinación del método en centrifugación y vacío, lográndose mejorar el CI hasta 3,8 y SY cercano a 70%. Adicionalmente se cuantificaron los compuestos fenólicos totales (TPC) de los concentrados, que se incrementaron hasta casi 5 veces con respecto a la muestra inicial.Finalmente, se utilizó el método de crioconcentración en bloque asistido por centrifugación y filtración (F-CABC), alcanzando un CI moderado (3,2), y una SY elevada, próximo al 90%. Además, se logró concentrar más de 3 veces los compuestos bioactivos y 2 veces la capacidad antioxidante.La investigación realizada en esta tesis, aporta importantes conocimientos útiles para el sector de jugos de frutas, en especial de concentrados de jugo de granada y para los científicos especializados en el área de la crioconcentración. Los resultados obtenidos pueden orientar en el diseño de productos en base a concentrado de jugo de granada, procesos y equipos de crioconcentración para promover la expansión de este sector. De forma general si se quiere obtener una alta SY y eficiencia (Eff) con un moderado CI e índice de concentración de TPC (TPCI), se recomienda la técnica de F-CABC. En cambio, para obtener mayor CI y TPCI, y moderada SY se recomendaría el método V-CABC.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• BERIGUETE ALCÁNTARA, FANNY ESTHER: Participación del tejido social en el espacio urbano: Aproximación a un sistema de indicadores para la evaluación de la sostenibilidad de iniciativas ciudadanas
  
  Autor/a: BERIGUETE ALCÁNTARA, FANNY ESTHER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ CANTALAPIEDRA, INMACULADA | PALUMBO FERNANDEZ, MARIANA
  Tribunal:
       PRESIDENT: ROCA BLANCH, ESTANISLAO
       SECRETARI: SIMÓ I SOLSONA, MONTSERRAT
       VOCAL: ASPRILLA LARA, YEFER
  Resum de tesi: En els darrers anys, la participació ciutadana ha emergit com un pilar fonamental en la construcció de ciutats sostenibles. Aquesta investigació aborda aquest fenomen centrant-se en l'avaluació d'iniciatives ciutadanes (IICC). L´objectiu principal és desenvolupar un sistema d´indicadors homogeni que permeti mesurar integralment l´impacte d´aquestes iniciatives en els tres àmbits de la sostenibilitat, que inclouen aspectes socials, econòmics i ambientals, contribuint així a la creació d´un model urbà més complet i destacant la importància de la participació activa del teixit social a l'espai urbà. La metodologia adoptada segueix un enfocament de millora contínua, i inclou una exploració documental inicial, una revisió dels sistemes d'avaluació existents, el disseny de l'eina, la validació a través d'experts i casos pràctics i, finalment, l'elaboració d'una proposta millorada del sistema d’avaluació. El resultat és un sistema d’avaluació millorat, dissenyat per mesurar la contribució de les IICC a la millora de la sostenibilitat d’un barri o entorn urbà. La innovació rau en la inclusió de la dimensió espacial i l'adaptabilitat per a autoavaluacions d'IICC, ja que els sistemes actuals només s'enfoquen en aspectes mediambientals, econòmics i a menor escala, en aspectes socials, sense tenir en compte el component espacial. Aquesta metodologia espiral permet una millora contínua de la proposta, assegurant-ne la rellevància i la qualitat. La investigació contribueix no només a la comprensió teòrica de la relació entre participació ciutadana i sostenibilitat, sinó que també ofereix una eina pràctica per avaluar i fomentar el rol de les iniciatives en la millora de la sostenibilitat de les ciutats des d'una perspectiva holística.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• RIMBAUD BLENGINI, TATIANA: Poetas de la arquitectura en Uruguay. Construcciones para la nueva nación, 1894-1914
  
  Autor/a: RIMBAUD BLENGINI, TATIANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2024
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: SALA GARCIA, TERESA MONTSERRAT
       SECRETARI: NAVAS FERRER, MARIA TERESA
       VOCAL: ALEMÁN KSIAZENICKI, LAURA
  Resum de tesi: Aquest treball aborda, des de la perspectiva de la història de l'arquitectura, el moment breu i complex del canvi de segle XIX al XX. L'objectiu és explorar les arquitectures de final de segle a l'Uruguai i la relació amb els processos de modernització i consolidació del país. Per això proposa, des d'una mirada necessàriament disciplinar, revisar l'abast de les propostes que col·lectivament van donar forma a la nació i capital uruguaiana durant un curt període de creixement enorme.La retallada temporal proposada pren com a inici l'any 1894, quan egressa el primer arquitecte de la Facultat de Matemàtiques -primera institució de formació en arquitectura al país- i 1914, l'últim any d'existència d'aquesta institució que després va donar lloc a la Facultat d'arquitectura (1915). A més, 1914 és l'any de creació de la Societat d'Arquitectes de l'Uruguai i l'inici de la Primera Guerra Mundial, entre d'altres esdeveniments importants que van marcar un canvi de conjuntura generalitzat. Els arquitectes actuants en aquest lapse van emergir una formació professional al país predominantment politècnica que es va convertir en camp d'oportunitat d'exploració projectual i formal. Les qualitats que es reconeixen a les obres apel·len a la responsabilitat professional de la construcció col·lectiva de les estructures necessàries per al funcionament de l'Estat. Així, la hipòtesi que aquesta investigació pren de partida és que a principis del segle XX, els arquitectes de les primeres generacions de tècnics formats a Uruguai van assumir la responsabilitat de crear les arquitectures de la nova nació.El treball s'estructura en cinc capítols que aborden aspectes diferents dins l'ampli panorama d'estudi. D'una banda, s'identifiquen les persones que hi van estar involucrades amb el projecte urbà i arquitectònic que havia d'armar la nació. S'indaga en els àmbits de formació professional en la seva composició i transformació al llarg del període i s'observen les organitzacions laborals, professionals, corporatives i els debats i les manifestacions públiques que els arquitectes van tirar endavant com a col·lectiu.De l'altra, es prenen les obres i projectes d'arquitectura del període com a manifestacions de les estratègies de modernització desplegades, tant des de l'abast nacional de tot el territori com als exponents de la vida urbana de la ciutat -en particular a la capital de la República. Així, es recullen les estructures associades a la consolidació de la institució estatal, les relatives al projecte assistencial-sanitari i les de l'educació pública a tots els nivells. En el mateix sentit, s'analitza la capital com a projecte urbà de la nació. Es revisa l'accionar del cos tècnic vinculat a la municipalitat i s'aborda el projecte de ciutat en dos grans àmbits: el de la vida pública a través de les estructures de l'oci i la privada a l'habitatge.Finalment, es reprèn la idea de l'elaboració de les construccions per a la nova nació i s'analitza el rol que hi van tenir els primers professionals del país. Es presenta una reflexió sobre les possibles raons de l'efímer del fenomen analitzat i les repercussions que ha tingut i té fins avui, incorporant una mirada sobre la valoració historiogràfica i patrimonial del llegat d'aquestes arquitectures. Amb aquest text, es pretén col·laborar en la generació de coneixement en la història de l'arquitectura que permeti visibilitzar i valorar la dimensió arquitectònica i urbana realitzada a Uruguai entre 1894 i 1914, tant en el context disciplinar com cultural, a nivell nacional ia possibles enllaços internacionals. S'espera que la posada en comú convidi discussions i noves indagacions sobre les diverses arquitectures realitzades a Uruguai al llarg de la seva història.
  

URBANISME

• RIBERA FUENTES, OLEGUER: Les muntanyes del carbó. La conquesta de la capçalera del Llobregat per proveir la ciutat
  
  Autor/a: RIBERA FUENTES, OLEGUER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | CORTELLARO, STEFANO
  Tribunal:
       PRESIDENT: FRANQUESA SANCHEZ, JORDI
       SECRETARI: ROCAMONDE LOURIDO, JAVIER
       VOCAL: PERARNAU LLORENÇ, JAUME
  Resum de tesi: Aquesta recerca analitza la transformació de la capçalera del Llobregat a partir del impacte de la mineria del carbó i de la industrialització, entenent aquesta activitat com la base de la configuració actual d'aquest territori. L'estudi es desenvolupa a partir de tres hipòtesis principals o línies de treball.La primera sosté que la mineria del carbó ha generat el pas d'un sistema d'ocupació territorial de base rural a un de base industrial, que s'expressa amb la incorporació de població forana en la aparició d'assentaments al llarg de les vies de comunicació.La segona planteja que aquesta activitat industrial defineix el paisatge de la capçalera del Llobregat, amb nuclis de nova creació i la transformació dels existents.La tercera afirma que la mineria del carbó introdueix la modernitat en aquest territori, amb noves concepcions en diferents àmbits, com la forma de construcció, les tipologies residencials, els equipaments i els serveis.Tanmateix defensem que el passat industrial pot esdevenir una oportunitat per la revaloració del territori, amb projectes de desenvolupament local basats en els recursos culturals.Es planteja el desenvolupament d'aquestes hipòtesis agrupant-les en tres blocs, que alhora es despleguen en set capítols, que aborden altres hipòtesis secundàries. L'anàlisi segueix un ordre cronològic que aborda el fenomen de la mineria des d'una fase anterior a la explotació, durant la mateixa, i finalment des de l'actualitat.