Tesis en dipòsit públic

Presentació d'al·legacions a una tesi doctoral en el termini d'exposició pública

D'acord amb la Normativa Acadèmica dels Estudis de Doctorat, els doctors i doctores poden sol·licitar l'accés a una tesi doctoral en dipòsit per consultar-la i, si n'hi ha, fer arribar a la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat les observacions i al·legacions que considerin oportunes sobre el contingut.

ANÀLISI ESTRUCTURAL

  • SIERRA HERMOSID, PABLO LEONEL: Interoperable dynamics-based structural health monitoring framework for civil engineering structures.
    Autor/a: SIERRA HERMOSID, PABLO LEONEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 04/06/2024
    Director/a de tesi: MARTINEZ GARCIA, JAVIER | CHACÓN FLORES, ROLANDO ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: OLLER MARTINEZ, SERGIO HORACIO
         SECRETARI: LEONTIEN LANTSOGHT, EVA OLIVIA
         VOCAL: ADAM MARTÍNEZ, JOSE MIGUEL
    Resum de tesi: Els mitjans utilitzats per dur a terme el manteniment i control de les infraestructures requereixen una modernització ja que, actualment, aquests estan basats en procediments com són les inspeccions visuals, que es fan de forma esporàdica en la major part d¿actius i que donen resultats que depenen en gran manera del tècnic que ha fet la inspecció. Davant el fet que un nombre significatiu d¿estructures està arribant al final de la seva vida útil, els gestors es veuen en la necessitat de desenvolupar i aplicar mètodes més intel·ligents i continus d¿avaluació d¿aquestes estructures amb l¿objectiu d¿augmentar la seva vida útil per raons ecològiques i econòmiques. En aquest context, el monitoratge de la salut estructural (SHM, en les seves sigles en anglès) ha guanyat gran rellevància a les darreres dècades per la seva capacitat per prevenir col·lapses en servei i optimitzar els plans de manteniment. Tanmateix, la transferència d¿aquesta tecnologia a estructures senzilles i comuns no s¿ha produït encara, en part degut a l¿alt cost dels equipaments, a què les solucions existents no són prou robustes i escalables, i a què la investigació se centra en aspectes i aplicacions concretes en comptes d¿oferir solucions integrals. Per solucionar aquest problema, aquesta tesi presenta un marc interoperable d¿SHM basat en la resposta dinàmica de l¿estructura i desenvolupat per poder ser aplicat a diferents tipus d¿estructures d¿enginyeria civil, en especial a aquelles de mida mitjana. Es proposen un conjunt d¿eines per plantejar el problema de forma integral, econòmica, escalable i flexible. En primer lloc, s¿ha desenvolupat un equipament de mesura, basat en sensors i micro-controladors de baix cost, per recollir dades d¿acceleració de l¿estructura. S¿ha desenvolupat una aplicació d¿Anàlisi Modal Operacional (OMA) per extreure els paràmetres dinàmics de l¿estructura a partir de les dades d¿acceleració obtingudes durant el seu estat de servei. S¿ha proposat un algoritme d¿identificació del dany que fa ús dels paràmetres que es poden obtenir utilitzant la plataforma d¿OMA i l¿equip de mesura. A més, aquesta tesi tracta el flux d¿informació del procés d¿SHM i integra totes les eines esmentades en una plataforma de bessó digital (DT). S¿han realitzat tres estudis de casos numèrics, dos estudis de casos de laboratori i tres estudis de casos a escala real. Aquests estudis no sols s¿han utilitzat per validar la tecnologia, sinó també per adaptar i millorar aquesta tecnologia a les necessitats reals requerides pels casos considerats. Les conclusions obtingudes d¿aquests estudis ha repercutit directament en la forma en què s¿han desenvolupat i s¿han aplicat les diferents eines desenvolupades. La verificació de què els equips de mesura, basats en sensors de baix cost, són vàlides per l¿anàlisi en el rang de freqüències de les respostes que s¿esperen en gran part de les infraestructures; de què mètodes OMA senzills, però provats, inclosos en una aplicació fàcil d¿utilitzar, poden proporcionar informació valuosa per a les parts interessades; i de què amb un algoritme d¿Actualitació del Model d¿Elements Finits (FEMU), correctament calibrat, es poden identificar danys; demostra que és possible oferir una solució pràctica, fàcil d¿aplicar i eficient al problema de la vigilància i el manteniment d¿una xarxa d¿infraestructura envellida i cada cop més densa. S¿espera que els resultats d¿aquest treball puguin repercutir directament en els costos econòmics i socials associats a les xarxes d¿infraestructures, optimitzant les tasques de manteniment, evitant col·lapses, garantint la seguretat i augmentant la vida útil d¿aquests actius.

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

  • MARTINEZ PIAZUELO, JUAN PABLO: On the Design of Optimization-Based Controllers via Generalized Nash Equilibrium Seeking in Evolutionary Games over Networks
    Autor/a: MARTINEZ PIAZUELO, JUAN PABLO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 14/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 28/05/2024
    Director/a de tesi: OCAMPO MARTINEZ, CARLOS AUGUSTO | QUIJANO SILVA, NICANOR
    Tribunal:
         PRESIDENT: DE SCHUTTER, BART HENRI
         SECRETARI: GRIÑO CUBERO, ROBERTO
         VOCAL: OLARU, SORIN
    Resum de tesi: Esta tesis doctoral explora la utilización de métodos de búsqueda de equilibrios generalizados de Nash (GNEs, por sus siglas en inglés) en juegos evolutivos sobre redes para el diseño de controladores basados en optimización para sistemas complejos a gran escala (LSCSs). El enfoque se centra en juegos poblacionales, que modelan interacciones estratégicas entre grandes poblaciones de agentes con niveles de racionalidad limitada. Estos juegos son adecuados para modelar problemas de optimización de LSCSs tanto directamente como mediante el uso de modelos de dinámicas evolutivas (EDMs) para actualizar variables de optimización. El concepto de GNE emerge como una solución adecuada para escenarios de control basados en optimización no cooperativa, donde múltiples subsistemas maximizan sus utilidades sujetas a restricciones acopladas. En consecuencia, esta tesis enmarca el control basado en optimización como un problema de búsqueda de GNEs e introduce métodos novedosos de teoría de juegos para lograr GNEs en juegos poblacionales en redes. Se discuten aplicaciones en juegos de congestión, coordinación de carga de vehículos eléctricos enchufables (PEVs), asignación dinámica de recursos en campos de colectores solares y respuesta a la demanda residencial.La primera parte se centra en los métodos de búsqueda de GNEs para juegos poblacionales bajo esquemas de información completa, donde la estimación de información no local no se modela explícitamente. Se proponen dos enfoques: uno que aborda juegos poblacionales con restricciones de capacidad, introduciendo protocolos de revisión de estrategias novedosos para garantizar la satisfacción de las restricciones acopladas, y otro que aborda juegos de población con restricciones de igualdad afines y restricciones de desigualdad convexas, ideando un modelo de dinámica de pagos (PDM) que dirige a los agentes hacia un GNE. Se proporcionan garantías formales de estabilidad asintótica, y estos métodos se aplican para diseñar controladores para la asignación dinámica de recursos en LSCSs.En contraste, la segunda parte formula métodos de búsqueda de GNEs para juegos poblacionales bajo esquemas de información parcial, modelando explícitamente la estimación de información de decisión no local. Aborda el alcance de los equilibrios de Nash sin restricciones acopladas y el logro de GNEs con restricciones de igualdad afines que acoplan las decisiones de múltiples agentes. Se formulan nuevos PDMs para estimar información no local y calcular multiplicadores de Lagrange asociados a las restricciones acopladas. Se proporcionan garantías de estabilidad asintótica, y los métodos se aplican a juegos de congestión a gran escala.La tercera parte introduce PDMs híbridos que combinan dinámicas en tiempo continuo y discreto. Se diseñan dos PDMs activados por eventos para acomodar características prácticas de control como implicaciones lógicas y comunicación ocasional. Un mecanismo se centra en la coordinación de carga de PEVs, considerando la finalización de la carga y las llegadas/salidas aleatorias de PEVs, mientras que otro busca reducir los costos de comunicación en la respuesta a la demanda residencial. Se deducen garantías formales de convergencia hacia GNEs para ambos casos.En resumen, esta tesis contribuye teórica y prácticamente a los métodos de búsqueda de GNEs para juegos de población en redes y al diseño de estrategias de control basadas en optimización para LSCSs.

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

  • GHONJIZADEHSAMANI, FARNAZ: Environmentally friendly phosphorus flame retardant systems for acrylonitrilebutadiene-styrene (ABS): strategies to enhance mechanical properties and development of novel phosphorus/cork powder hybid solutions
    Autor/a: GHONJIZADEHSAMANI, FARNAZ
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
    Departament: (CEM)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 29/05/2024
    Director/a de tesi: DE REDONDO REALINHO, VERA CRISTINA | HAURIE IBARRA, LAIA | MALET MURILLO, RAMON
    Tribunal:
         PRESIDENT: FRANCO URQUIZA, EDGAR ADRIAN
         SECRETARI: DE SOUSA PAIS ANTUNES, MARCELO
         VOCAL: YANG, YUNXIAN
    Resum de tesi: L'acrilonitril-butadiè-estirè (ABS) és un dels termoplàstics més utilitzats i versàtils per la seva tenacitat, resistència química i processabilitat. Aquestes característiques el fan adequat per a diverses aplicacions, com als camps de l'electrònica i l'automoció. Tot i això, la seva inflamabilitat inherent podria limitar-ne l'ús. Per contrarestar-la, els darrers anys s'ha recorregut a la incorporació a l'ABS de retardants de flama a base de fòsfor (PFR), com a alternativa més respectuosa amb el medi ambient que els halogenats. No obstant això, l'ús de PFR té un impacte advers a les propietats mecàniques de l'ABS, limitant-ne l'ús quan es requereix tant seguretat contra incendis com rendiment mecànic. Per tal de resoldre aquest problema, en aquesta tesi es proposen noves estratègies per millorar el comportament mecànic dels compostos PFR-ABS. A més, per fer front al repte actual de promoure solucions més ecològiques, també es van realitzar noves investigacions sobre l'ús de bio-residus de la indústria forestal, com a potencials retardants de flama de base biològica per a ABS.La primera part de la tesi està dedicada a la millora de les propietats mecàniques d'un compost d'ABS, que conté polifosfat d'amoni (APP) i dietilfosfinat d'alumini (AlPi), mitjançant la combinació d'un cautxú de silicona de pes molecular ultraalt (UHMW-SR) i copolímers d'etilè metilacrilat (EMA) amb diferents wt.% d'acrilat de metil (MA). Se'n va analitzar l'efecte sobre la microestructura i el comportament mecànic i davant del foc del compost d'ABS. Es va observar una millora en la interacció interfacial entre les partícules retardants de flama i la matriu d'ABS, així com la mobilitat molecular en presència d'EMA i/o UHMW-SR. Com a resultat, es van observar notables sinèrgies a la resistència a l'impacte. En particular, es va aconseguir un augment del 212% quan es va afegir un 5 wt.% d'EMA, amb un 29 wt.% de MA, i un 2 wt.% d'UHMW-SR a ABS ignífug, mantenint el seu comportament d'autoextingibilitat.Per abordar el desenvolupament de sistemes ignífugs més respectuosos amb el medi ambient per a l'ABS, es va proposar l'ús de pols de suro (C), un bioresidu de la indústria del suro sense valor econòmic, com un possible bioretardant de flama (bio-FR). En primer lloc, per comprendre millor el comportament al foc del C, es va analitzar l'efecte dels components del suro en la descomposició per piròlisi. Es va observar que la suberina té un paper important en la millora de l'estabilitat tèrmica del suro; no obstant això, no va mostrar una capacitat de carbonització significativa, al contrari que la part lignocel·lulòsica del suro. A més, es va analitzar l'efecte de la combinació d'APP amb C sobre la microestructura, l'estabilitat tèrmica i el comportament davant del foc de l'ABS. Només substituint el 3 wt.% d'APP per suro, es va aconseguir una millora òptima de la reacció al foc amb la major eficàcia en la reducció de la taxa d'alliberament de calor (HRR). També es va revelar que la substitució del 20 wt.% d'APP per suro conduïa a un comportament davant del foc similar al de l'ABS amb un 30 wt.% d'APP.A més, per augmentar l'eficàcia del C com a bio-FR, es van empeltar a la seva superfície fragments de fòsfor mitjançant modificació química. La fosforilació del C amb glifosat (Cg), fosfat de trietil (Ct) i dimetil-3-trietoxisilanepropilfosforamidat (Cd) va donar lloc a un contingut de fòsfor registrat de 0,9, 0,3 i 2,4 wt.%, respectivament . En comparació amb el C natural, el suro fosforilat va contribuir a una millora de la resistència a la flama als compostos d'ABS. La millora més significativa es va observar a l'ABS amb un 30 wt.% de Cd, en mostrar un efecte més gran de dilució dels gasos combustibles en la fase gasosa i la formació d'una capa carbonitzada més cohesiva en la fase condensada que va conduir a la reducció de la transferència de calor i massa.

ENGINYERIA BIOMÈDICA

  • PIÑERA AVELLANEDA, DAVID: Development of Antibacterial, Antiresorptive and Osteogenic Gallium and Silver Doped Titanium Implants
    Autor/a: PIÑERA AVELLANEDA, DAVID
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
    Departament: (CEM)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 23/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 06/06/2024
    Director/a de tesi: MANERO PLANELLA, JOSE MARIA | BUXADERA PALOMERO, JUDIT
    Tribunal:
         PRESIDENT: GÓMEZ RIBELLES, JOSÉ LUIS
         SECRETARI: GONZÁLEZ GARCÍA, CRISTINA
         VOCAL NO PRESENCIAL: MAS MORUNO, CARLOS
    Resum de tesi: L'increment a l'esperança de vida ha motivat l'augment de malalties degeneratives, especialment als nostres ossos. L'esquelet ofereix protecció i suport; no obstant això, amb l'envelliment, pot patir un desequilibri en la seva homeòstasi, cosa que resulta en una alta activitat dels osteoclasts promovent la resorció òssia. Com a conseqüència, els ossos es fan malbé i són susceptibles a fractures. Les malalties que impliquen una alta resorció òssia poden ser l'osteoporosi, el càncer d'ossos i la metàstasi. Quan apareixen aquests trastorns, els tractaments se centren a reduir la resorció òssia mitjançant la inhibició de l'activació dels osteoclasts. Tot i això, fins i tot amb l'ús de fàrmacs antiressortius, el risc de fractures és elevat. Per tant, en casos en què el deteriorament ossi continua i es produeix una fractura o en què s'ha d'extirpar el tumor, cal una pròtesi. En aquest sentit, el Titania (Ti) i els seus aliatges són els materials més utilitzats en cirurgia ortopèdica, a causa de la seva adequada biocompatibilitat i les seves excel·lents propietats mecàniques. Tot i això, aconseguir una forta osteointegració en un entorn compromès on la resorció òssia està altament activada, és una tasca complicada. A més, el Ti ha de fer front a un altre gran problema per garantir l'Osteointegració: la infecció bacteriana. Els bacteris es poden adherir a la superfície de l'implant, provocar infecció del lloc quirúrgic (ISQ) i comprometre l'èxit de l'implant i la vida del pacient. Això pot esdevenir una complicació encara més gran si la cirurgia ortopèdica es produeix després de l'extirpació d'un tumor ossi maligne, ja que els bacteris poden aprofitar-se de l'estat immunodeprimit del pacient i produir una infecció més fàcilment. Per donar solució a aquesta necessitat mèdica insatisfeta, en aquesta tesi doctoral proposem un tractament termoquímic superficial per millorar el rendiment del Ti. Aquest tractament termoquímic és un procediment ben establert, desenvolupat per Kokubo, T., per millorar la bioactivitat del Tu. A més, aquest tractament es pot modificar amb l'addició d'ions funcionals. Per tant, en aquesta tesi doctoral s'explora l'ús de l'addició de plata (Ag) per proporcionar activitat antibacteriana (capítol 1); l'addició de gal·li (Ga) per proporcionar caràcter antiressortiu i osteogènic (capítol 2); i finalment, l'addició simultània de tots dos ions per obtenir un implant de Tu amb propietats antibacterianes, antiressortives i osteogèniques (capítol 3). Després de l'avaluació fisicoquímica del tractament en treballs anteriors, aquesta tesi doctoral destaca al Capítol 1 que la capa de titanat de calci dopada amb Ag, formada a la superfície del Ti durant el tractament termoquímic, inhibeix l'adhesió bacteriana, sense mostrar cap efecte tòxic sobre les cèl·lules similars als osteoblasts, i promou la supervivència d'osteoblasts en cocultiu amb Staphylococcus aureus i Staphylococcus epidermidis. Al Capítol 2, la capa de titanat de calci amb Ga, produïda com a conseqüència del tractament, redueix l'osteoclastogènesi i indueix l'osteodiferenciació de Cèl·lules mare mesenquimals humanes (hMSC). Finalment, al Capítol 3, la combinació d'Ag i Ga genera una capa de titanat de calci amb els dos ions, que és antibacteriana i capaç de reduir l'osteoclastogènesi i induir l'osteodiferenciació d'hMSC després del col·cultiu amb Pseudomones aeruginosa i la virulència del quòrum sensing. Com a conclusió, la capa generada amb la combinació d'Ag i Ga podria ser una bona estratègia per reduir la resorció òssia en defectes ossis on és implantat. A més, la capa evitaria l'aparició d'ISQ en combatre la infecció bacteriana. Per tant. el Ti tractat amb Ga i Ag es converteix en un dispositiu mèdic prometedor per aplicar-lo en pròtesis osteoporòtiques o de tumors ossis amb alta incidència d'infecció bacteriana.

ENGINYERIA CIVIL

  • LIN, QIN: Challenges and opportunities of Chinese ports: the multi-faced perspectives
    Autor/a: LIN, QIN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 24/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 07/06/2024
    Director/a de tesi: GRIFOLL COLLS, MANUEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: GONZALEZ-AREGALL, MARTA
         SECRETARI: MARTÍNEZ DÍAZ, MARGARITA
         VOCAL: CHEN, GANG
    Resum de tesi: En aquesta tesi, s'investiga els reptes i les oportunitats dels ports i el transport marítim xinesos des de múltiples perspectives, és a dir, els reptes entre els ports en el rerefons del Great Bay Area (GBA), els reptes de les noves rutes comercials al patró de navegació tradicional, les oportunitats del transport marítim tradicional en l'era dominant del transport terrestre i els reptes del transport marítim en el àmbit del trànsit portuari.Hong Kong, que és un dels centres comercials més grans del món i una vegada el port líder de la GBA, ha experimentat un descens continu en els darrers anys i ha estat successivament superat per altres dos ports de GBA (és a dir, Shenzhen i Guangzhou). El capítol 2 explora la concentració, la desigualtat i la competència del sistema multiport GBA durant el període 1972-2020. Els resultats indiquen que: 1) Hong Kong ha estat testimoni de tota una evolució de la onada de tipus K, i 2) l'evolució del sistema multiport GBA és el resultat de les etapes de desenvolupament asíncron de diferents ports; 3) la pèrdua del període d'oportunitat del 2000-2008, la transferència de capital des de Hong Kong i la política d'"obertura" xinesa són les causes directes, subjacents i arrel d'aquesta evolució; 4) Un sistema multiport de tres hubs ha anat prenent forma gradualment a la GBA finalment, en què Hong Kong és el segon classificat després de Shenzhen i Guangzhou. La perspectiva del port de Hong Kong no seria optimista i es podria esperar un impacte negatiu de Guangzhou a Hong Kong en un futur proper.El ferrocarril trans-asiàtic recentment inaugurat ofereix oportunitats per a la logística comercial entre la Xina i l'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic). El capítol 3 selecciona sis factors, inclosos el cost, el temps, el volum de transport, la fiabilitat, la seguretat i el respecte al medi ambient per investigar l'impacte en la logística del comerç entre la Xina i l'ASEAN. Explora la solució més ideal per a la ruta logística sino-tailandesa utilitzant l'enfocament AHP-TOPSIS i classifica les cinc rutes logístiques actuals. Els resultats indiquen que el transport marítim-terrestre (0,787) segueix sent la millor opció, la carretera Kunming-Bangkok (0,452) va quedar en segon lloc, seguida del nou ferrocarril transasiàtic (0,431); La carretera Nanning-Bangkok (0,373) ocupa el penúltim lloc, i el servei de transport fluvial-terrestre (0,249) és l'últim recurs. En aquest sentit, el ferrocarril transasiàtic recentment inaugurat influiria en el patró actual de la logística sino-tailandesa fins a cert punt.El capítol 4 investiga l'elecció del mode de viatge dels passatgers entre dos escenaris diferents (és a dir, el transport marítim de curta distància (SSS) i el transport per carretera) i també examina els factors que influeixen en l'elecció del mode de viatge amb un qüestionari anònim basat en l'enquesta de preferències estatals. Els models basats en Logit s'utilitzen per estimar els determinants de l'elecció del mode. Els resultats suggereixen que els passatgers que trien SSS presten més atenció a la comoditat del viatge, mentre que els que trien el transport per carretera estan més preocupats pel cost del viatge.La ruta dels vaixells es va adoptar per primera vegada per reduir el risc de col·lisions de vaixells i promoure l'eficiència del trànsit marítim. En aquesta contribució, es proposa un mètode d'avaluació quantitativa basat en el coeficient de Gini per avaluar el risc de col·lisió de vaixells a les aigües de ruta dels vaixells. Aquest mètode s'aplica al port de Ningbo Zhoushan (NZP), el coeficient de Gini del recorregut sobre el sòl (COG) per a cada tram es calcula amb les dades històriques del sistema d'identificació automàtica (AIS) i després s'aplica un algoritme de agrupació jeràrquica (HCA). Dels 28 trams de les aigües de ruta dels vaixells a NZP 5 es troben en nivells de risc. Els resultats mostren

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

  • LÁZARO LUNA, LUCY LAURA: Strategic use of austenitic stainless steel in dissipative zones of eccentrically braced frames.
    Autor/a: LÁZARO LUNA, LUCY LAURA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 30/05/2024
    Director/a de tesi: CHACÓN FLORES, ROLANDO ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: NASTRI, ELIDE
         SECRETARI: BARBU, LUCIA GRATIELA
         VOCAL: BOCK MONTERO, MARINA
    Resum de tesi: Es ampliament demostrable que els metalls mostren una major ductilitat i cert enduriment per deformació més enllà del límit elàstic. L'acer al carboni ha estat ampliament utilitzat a la indústria de la construcció a causa de les seves diverses característiques avantatjoses. Aquest material exhibeix un límit elàstic definit seguit d'una zona plana i posteriorment enduriment per deformació. També s'ha prestat atenció a diferents aliatges per abordar fenòmens naturals com ara esdeveniments sísmics. Aquestes dues característiques esmentades són importants en el disseny sísmic, i l'acer inoxidable és un dels materials actuals que s'estudien per a aquest propòsit, ja que ofereix una major ductilitat i enduriment per deformació.Basat en estudis experimentals de tots els tipus d'acer inoxidable, l'acer inoxidable austenític ha demostrat alts nivells de ductilitat. Per tant, s'ha seleccionat l'acer inoxidable austenític EN 1.4307 per a aquesta investigació. S'ha desenvolupat un extens programa experimental per comprendre el seu comportament en la fatiga de baix cicle, una preocupació principal per a episodis sísmics, amb la finalitat d'obtenir les principals característiques i paràmetres necessaris per modelar amb precisió aquest comportament.L'enduriment per deformació cíclica és la principal característica d'aquesta avaluació. Els paràmetres per descriure l'enduriment cíclic i l'efecte Bauschinger es calibren utilitzant el model numèric de Chaboche, que combina l'enduriment isotròpic i cinemàtic, dos enfocaments àmpliament coneguts per a la modelització del comportament cíclic del material.El comportament de les estructures davant dels terratrèmols es pot caracteritzar per la fatiga de baix cicle. Per tant, és possible capitalitzar les propietats cícliques trobades, és a dir, l'enduriment per deformació i la ductilitat de l'acer inoxidable austenític.Els pòrtics resistents als esdeveniments sísmics més coneguts són: els pòrtics resistents a moments (MRFs), els pòrtics arriostrats concèntricament (CBFs), i els pòrtics arriostrats excèntricament (EBFs) i les combinacions d'aquests. Tots aquests pòrtics dissipen energia a través de diversos mecanismes de falla en zones específiques. Els MRFs dissipen energia a través de moments de flexió en vigues; els CBFs ho fan mitjançant forces de compressió desenvolupades en els arriostraments; i els EBFs dissipen energia a través de forces de tall desenvolupades en enllaços situats estratègicament.En aquest treball, s'analitzen i dissenyen EBFs utilitzant acer inoxidable austenític EN 1.4307 en enllaços com a elements dissipatius, mentre que s'utilitza acer al carboni estructural per a elements no dissipatius (és a dir, vigues, columnes i arriostraments). L'anàlisi revela la importància de seleccionar correctament el conjunt de paràmetres cíclics, ja que els elements no dissipatius podrien assolir l'estat plàstic abans que l'enllaç a causa de l'excés de sobresistència de l'acer inoxidable.És necessari adoptar un valor correcte de sobresistència per verificar el disseny de capacitat dels EBFs. Per tant, els dissenys d'EBFs es verifiquen segons prEN1998 1-2:2022. No obstant això, aquesta norma no considera valors específics per a l'acer inoxidable austenític, tenint en compte la seva sobresistència de manera més realista.Després del disseny i les verificacions, es proposen valors i equacions senzilles per a la sobresistència. Aquests valors tenen en compte el material, la geometria i les condicions de contorn, i proporcionen resultats congruents en anàlisis elàstics i dinàmics.
  • VINYETA MEDINA, GIL: Modelo de priorización de inversiones de soluciones tecnológicas en Smart Buildings con criterios de desarrollo sostenible.
    Autor/a: VINYETA MEDINA, GIL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 29/05/2024
    Director/a de tesi: CUERVA CONTRERAS, EVA | PUJADAS ÁLVAREZ, PABLO
    Tribunal:
         PRESIDENT: ARMENGOU ORÚS, JAUME
         SECRETARI: PARDO BOSCH, FRANCESC
         VOCAL: ECHARRI IRIBARREN, VICTOR
    Resum de tesi: Aquesta Tesi Doctoral aborda aspectes d'interès per als dissenyadors, promotors, propietaris i gestors d'edificis d¿oficines, amb la intenció de proporcionar claredat sobre el paradigma Smart Building, així com la identificació de les eines de suport a la presa de decisions necessàries per accelerar la transformació tecnològica, sense menysprear el desenvolupament sostenible, del sector de l'edificació.L'objectiu és desenvolupar una nova metodologia per a la priorització de les inversions de solucions tecnològiques per a Smart Buildings que permeti realitzar un repartiment objectiu, transparent, traçable i participatiu utilitzant criteris de desenvolupament sostenible al llarg de les diferents etapes del cicle de vida d'un edifici. Per materialitzar la metodologia, es desenvolupen tres eines: (1) el Catàleg de solucions tecnològiques i (2) el Model de priorització de solucions tecnològiques, ambdues com a eines de suport a la presa de decisions de les fases de disseny i conceptualització, i (3) la Plataforma d'integració de solucions tecnològiques per a millorar la gestió dels actius durant la fase d'operació.En primer lloc, es desenvolupa una metodologia d'anàlisi i classificació de l'univers de solucions tecnològiques existents amb possibilitat de ser aplicades al sector de l'edificació, amb l'objectiu d'identificar el seu veritable potencial i els seus requeriments d'implantació, per així posteriorment tenir la informació necessària per poder seleccionar les més adequades en cada projecte.En segon lloc, un cop classificades les solucions, és necessari prioritzar les actuacions a dur a terme per aconseguir el nivell Smart Building desitjat i assegurar cobrir les necessitats reals del client i els usuaris finals que interactuaran amb l'edifici. Per aquest motiu, es desenvolupa un model de priorització de solucions tecnològiques multicriteri basat en criteris de desenvolupament sostenible que fa partícip l'usuari final alhora que es recolza en els estàndards de referència del sector. Per comprovar la robustesa del model desenvolupat es realitza una anàlisi de sensibilitat.En tercer lloc, després de la priorització i selecció de solucions, es fa necessària la implementació d'una plataforma base, modular, flexible i escalable per garantir que totes les solucions tecnològiques que s'implantin, presents i futures, puguin ser gestionades de manera integral, amb l'objectiu de poder recollir, estandarditzar, analitzar i visualitzar totes les dades generades de forma centralitzada i poder optimitzar el rendiment global de l'edifici.Finalment, s'ha verificat el funcionament de les eines desenvolupades amb dues aplicacions pràctiques reals. Primer en un àmbit més delimitat com són les pròpies oficines de JG Ingenieros i després en un projecte d'un client real de JG, com és la nova seu corporativa de Simon, SWITCH.

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

  • CEDEÑO MATA, KRISTEL MICHELLE: Use of nanoparticles for energy and sensing applications
    Autor/a: CEDEÑO MATA, KRISTEL MICHELLE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 16/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 30/05/2024
    Director/a de tesi: BERMEJO BROTO, ALEXANDRA
    Tribunal:
         PRESIDENT: CABOT CODINA, ANDREU
         SECRETARI: RAMOS CASTRO, JUAN JOSE
         VOCAL: PLATIKANOV, STEFAN
    Resum de tesi: En aquest treball s'han incorporat diferents materials en forma de nano, submicro i micropartícules en diversos tipus d'electròlits, incloent-hi electròlits polimèrics gelificats amb líquids iònics (ILGPEs, per lesseves sigles en anglès) i clorur de sodi (NaCl), amb l'objectiu de millorar el rendiment de dispositius capacitius fabricats sense partícules per a aplicacions d'energia i detecció. La integració d'aquestespartícules depèn de les seves propietats i del seu beneficiós rol, prèviament demostrat, en dispositius per a aquestes aplicacions. En el camp de l'energia, aquesta tesi explora l'efecte d'incorporar submicro i nanopartícules de SiO2 i Si@c en un ILGPE amb la finalitat de potenciar la seva capacitat d'emmagatzematge de càrrega. Aquest treball destaca la integració d'aquestes nanopartícules per a millorar les característiques fisicoquímiques d'un ILGPE i, per tant, el seu rendiment elèctric, amb la finalitat d'abordar les limitacions típiques dels electròlitslíquids, com les fugides, o dels GPEs, com la conducció iònica restringida o la seva fase cristal·lina. Els ILGPEs amb partícules de SiO2 i Si@c van mostrar millores en la capacitancia del 71% i 42%,respectivament, demostrant així el seu paper beneficiós. En referència al camp dels sensors, aquesta tesi explora dues noves capes que incorporen partícules de SiO2en aplicacions de detecció d'humitat i proximitat. Primer, s'avalua la viabilitat d'un ILGPE com a capa sensible a la humitat. Una vegada validada la seva sensibilitat a la humitat, es van incorporar diferentscombinacions de nanopartícules de SiO2 i polivinilpirrolidona (PVP) en el ILGPE amb l'objectiu de millorar el seu rendiment en la detecció mitjançant una major sensibilitat i una reducció de la histèresi. Els resultatsmostren que els ILGPEs amb partícules de SiO2 aconsegueixen majors sensibilitats i menor histèresi. En segon lloc, es desenvolupa un sensor de proximitat utilitzant una capa dielèctrica formada per una mesclade partícules de SiO2 i NaCl. El sensor de proximitat fabricat va revelar una sensibilitat màxima de la capacitancia de 47.4 cm-1 i un rang d'operació de 2 a 14 cm. Totes dues capes basades en partícules de SiO2no sols van revelar un potencial per a aplicacions de detecció, sinó que també ofereixen els beneficis d'usar materials ecològics i econòmics.Finalment, en aquesta tesi s'ha investigat una nova modificació superficial d'una capa de politetrafluoretilè (PTFE), que permet canviar entre característiques hidrofíliques i hidrofòbiques. El mètode proposat pot serútil per a optimitzar la tècnica de deposició per "electrospray" per a recobriments de partícules, oferint una forma ràpida i senzilla per a realitzar ¿patterned electrospray¿.En resum, aquesta tesi ha suggerit l'ús de nanopartícules de SiO2 com una bona alternativa per a adaptar les propietats dels electròlits, ha definit un punt de partida en l'ús de nanopartícules de SiO2 com a capa sensible a la proximitat, i ha revelat nous CILGPEs que poden integrar-se en aplicacions de detecció d'humitat i energia.

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

  • BENSADON OLIART, TOMAS: Analysis of ICRF Heating Schemes for Tokamaks using Predictive Integrated Plasma Modelling
    Autor/a: BENSADON OLIART, TOMAS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
    Departament: Departament de Física (FIS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 24/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 07/06/2024
    Director/a de tesi: MANTSINEN, MERVI JOHANNA
    Tribunal:
         PRESIDENT: OTÍN FORTUÑO, RUBÉN
         SECRETARI: FUTATANI, SHIMPEI
         VOCAL: GALDON QUIROGA, JOAQUIN
    Resum de tesi: El calentamiento de plasmas a temperaturas relevantes para la fusión constituye un factor fundamental en los plasmas de fusión confinados magnéticamente. La aplicación del calentamiento por radiofrecuencia (RF) mediante ondas electromagnéticas con la frecuencia ciclotrónica de los iones (ICRF) ha demostrado su eficacia como método de calentamiento auxiliar en tokamaks. Además, ITER incorporará antenas ICRF como método de calentamiento. En consecuencia, la investigación de diversos esquemas de calentamiento para mejorar el rendimiento de la fusión adquiere una importancia crítica. Esta tesis presenta el desarrollo y la evaluación de modelos teóricos para el calentamiento ICRF en dos dispositivos operativos, JET y AUG, y en el futuro tokamak ITER, con especial atención a este último.El objetivo principal de esta tesis era utilizar, por primera vez, el código de calentamiento PION integrado en el Simulador Europeo de Transporte (ETS) para estudiar y predecir cómo se verían afectados y evolucionarían los parámetros del plasma cuando se aplicase el calentamiento ICRF a plasmas no activos de la Fase Inicial Previa a Fusión (PFPO) de ITER. Se prestó especial atención al calentamiento de iones en masa, al aumento de la temperatura, a la sensibilidad de la partición de potencia ICRF a la concentración del ion minoritario y a la comparación entre los resultados obtenidos en esta tesis y los obtenidos en trabajos anteriores. Se estudió la presencia de efectos físicos de ICRF, como los efectos Doppler, los efectos de anchura de órbita finita (FOW), los efectos de radio de Larmor finito (FLR) y el efecto de apantallamiento, y se discutió su impacto. Para demostrar la viabilidad de utilizar la integración PION+ETS en reactores actualmente en funcionamiento, se utilizó PION+ETS para estudiar un escenario de referencia de JET y un plasma de deuterio en AUG, aunque el énfasis se puso en las predicciones de la fase no activa de ITER.Los resultados presentados en esta tesis son los primeros obtenidos con la integración PION+ETS. Teniendo en cuenta la dependencia de ITER en toda la potencia de calentamiento adicional que pueda introducirse en el plasma, es esencial llevar a cabo investigaciones numéricas y experimentales de esta naturaleza. El trabajo de esta tesis se dirigió a testear y mejorar el rendimiento de los esquemas ICRF. De especial relevancia para la fase PFPO de ITER fue el estudio de tres esquemas ICRF; calentamiento minoritario fundamental del H en un plasma de He4 a 2.65T (denominado Escenario 1), el calentamiento minoritario del segundo armónico del H en un plasma He4 a 1.8T (Escenario 2), y el calentamiento fundamental del He3 en un esquema de tres iones en un plasma de H a 3.3T (Escenario 3). En términos de potencia absorbida, coeficientes de absorción de paso único (SPA) y temperatura final de los iones, el Escenario 1 presentó la mejor alternativa en comparación con los otros dos escenarios, con resultados adecuados obtenidos con la menor concentración minoritaria del 1%. El Escenario 2 mostró la mayor temperatura electrónica y el mayor aumento de la temperatura iónica, con la interesante posibilidad de utilizar también sólo una concentración minoritaria del 1%. Finalmente, el esquema de tres iones del Escenario 3 presentó el mejor calentamiento de iones en masa con concentraciones minoritarias dos órdenes de magnitud menores que los otros dos escenarios. Los efectos FOW y FLR estuvieron presentes en todas las simulaciones, afectando más notablemente al Escenario 2, donde los efectos FLR hicieron que la interacción onda-partícula se debilitara a ciertas energías, limitando el rango de energías que los iones resonantes podían alcanzar. Las perspectivas futuras implican mejorar la comprensión de las herramientas de modelado de transporte disponibles en el marco de trabajo de ETS, realizar una exhaustiva comparación con los resultados experimentales de JET y AUG, y

FOTÒNICA

  • GRATSEA, AIKATERINI: Introducing tools to quantify the performance of quantum computing algorithms and their applications.
    Autor/a: GRATSEA, AIKATERINI
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 29/05/2024
    Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | HÜMBELI, PATRICK
    Tribunal:
         PRESIDENT: TORRONTEGUI MUÑOZ, ERIK
         SECRETARI: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO
         VOCAL: TOMZA, MICHAL
    Resum de tesi: En aquesta tesi, m'he centrat en la presentació d'eines per quantificar el rendiment dels algorismes de computació quàntica i les seves aplicacions. L'enfocament principal és en dues de les àrees d'aplicació més populars de la computació quàntica, l'aprenentatge automàtic quàntic i la química quàntica. Per a això, analitzo les propietats dels models d'aprenentatge automàtic quàntic seguint tècniques estadístiques, que poden ajudar-nos a construir el nostre coneixement sobre les capacitats d'aquests models quàntics. A més, introdueixo l'esquema mestre-alumne com a eina computacional per avaluar el rendiment de diferents models quàntics i les seves capacitats de formació. Fins que estigui disponible una avaluació a gran escala, aquestes eines ens poden ajudar a comprendre el potencial de l'aprenentatge automàtic quàntic i guiar la recerca en la direcció correcta. A continuació, en els últims anys s'ha dedicat un esforç substancial al desenvolupament d'algorismes quàntics per a aplicacions de química quàntica. Presento eines per avaluar la utilitat de diverses combinacions d'algorismes de química quàntica. Realitzo simulacions numèriques extenses en sistemes de mida intermèdia computacionalment assequibles per explorar com els mètodes quàntics poden accelerar tasques de química quàntica. Aquestes obres estableixen una base des de la qual explorar més els requisits per aconseguir avantatge quàntic en la química quàntica. Finalment, discuteixo com la recerca en computació quàntica ha tendit a caure en un dels dos camps: la computació quàntica d'escala intermèdia a curt termini (NISQ) i la computació quàntica tolerant a falles (FTQC). Mitjançant una aplicació de química quàntica, exploro com utilitzar ordinadors quàntics en la transició entre aquestes dues èpoques, coneguda com el règim de computació quàntica tolerant a falles inicial (EFTQC).

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

  • CEGARRA SALGES, SASHA ALEJANDRA: Processing and characterization of metallic glasses prepared by centrifugal atomization.
    Autor/a: CEGARRA SALGES, SASHA ALEJANDRA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
    Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 24/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 07/06/2024
    Director/a de tesi: RIERA COLOM, MARIA DOLORES | PIJUAN CASES, JORDI
    Tribunal:
         PRESIDENT: LLORCA ISERN, NURIA
         SECRETARI: GAMISANS NOGUERA, XAVIER
         VOCAL: NOGUES AYMAMÍ, MIQUEL
    Resum de tesi: La producció de vidres metàl·lics presenta una oportunitat per avançar en la ciència dels materials i en les aplicacions de l'enginyeria, oferint una combinació única de característiques mecàniques que els materials tradicionals no aconsegueixen assolir. Els materials convencionals sovint presenten un compromís entre força i duresa, però els vidres metàl·lics, amb la seva estructura no cristal·lina, ofereixen una solució prometedora a aquest repte.Malgrat el seu potencial, l'adopció generalitzada dels vidres metàl·lics ha estat obstaculitzada per desafiaments en la producció d'aquests materials. Aconseguir les velocitats de refredament necessàries per a l'amorfització és una tasca exigent, ja que estan limitades pel procés dependent del temps de transferència de calor, la qual cosa al seu torn limita les dimensions del producte final. No obstant això, aquestes limitacions es poden superar mitjançant la producció de pols i la seva posterior consolidació. En aquest sentit, l'atomització centrífuga emergeix com una tècnica prometedora per a la producció de vidres metàl·lics. En sotmetre el metall fos a altes forces centrífugues, aquesta tècnica permet la generació de fines gotes esfèriques amb velocitats de refredament de l'ordre de 10^2 a 10^5 K/s, promovent la formació de l'estructura no cristal·lina desitjada.Aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització de l'equip d'atomització centrífuga dissenyat a la Fundació EURECAT, amb l'objectiu principal de millorar les velocitats de refredament de les partícules atomitzades per a la producció de pols de vidre metàl·lic. Per dur a terme aquest estudi exhaustiu, és necessari un complet estudi teòric i experimental del procés d'atomització centrífuga. Els esforços teòrics impliquen la refinació de models numèrics per comprendre el comportament tèrmic de les partícules atomitzades, avançant significativament en la nostra comprensió de la cinètica de refredament en aquest procés d'atomització. Aquests models es validen mitjançant mètodes experimentals per determinar el seu rang d'aplicabilitat, assegurant la seva utilitat en investigacions futures. En l'àmbit experimental, es realitza un estudi sistemàtic sobre els efectes de la velocitat de rotació del disc, la temperatura de sobreescalfament del metall fos i la composició del gas en la velocitat de refredament d'aliatges Al-Cu i d'aliatges formadors de vidre metàl·lic basats en Al. A més, s'exploren tècniques addicionals, com la introducció d'una font de gas extern en el procés convencional d'atomització centrífuga per investigar l'impacte del flux de gas en la velocitat de refredament de pols de Cu atomitzat.Amb l'ajust òptim dels paràmetres d'atomització, com la composició del gas i la velocitat del disc, s'aconsegueixen velocitats de refredament de fins a 10^5 K/s, amb fraccions amorfes d'aproximadament el 70% per a partícules menors de 45 µm, i fins al 50% en fraccions de fins a 125 µm en l'aliatge formador de vidre metàl·lic basat en Al de composició Al86Ni8Y4,5La1,5. Els resultats demostren que el procés d'atomització centrífuga és adequat per a la producció de pols de vidre metàl·lic adaptada per satisfer els requisits de diverses aplicacions industrials.En dur a terme aquest estudi, aquesta tesi estableix les bases per a l'avanç en la producció de pols de vidre metàl·lic mitjançant l'atomització centrífuga. Les perspectives futures inclouen una major exploració en altres sistemes d'aliatges, com els aliatges formadors de vidre basats en Fe, fent ús dels coneixements adquirits per continuar millorant els processos de producció i ampliant les possibilitats d'aplicació d'aquests materials innovadors en diverses indústries.

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

  • RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, LIZETH: Análisis comparativo del ciclo de vida de edificaciones construidas con prefabricación industrializada en latitudes Mediterránea y Tropical
    Autor/a: RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, LIZETH
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 29/05/2024
    Director/a de tesi: MUROS ALCOJOR, ADRIAN | PARIS VIVIANA, ORIOL
    Tribunal:
         PRESIDENT: WADEL RAINA, GERARDO FABIAN
         SECRETARI: ROSET CALZADA, JAIME
         VOCAL: ZABALZA BRIBIAN, IGNACIO
    Resum de tesi: Aquesta recerca s'enfoca en l'estudi i l'anàlisi comparatiu d'edificis construïts amb sistemes de prefabricació industrialitzada, partint de la premissa que la industrialització implica optimització de recursos, innovació tecnològica i sostenibilitat ambiental. L'anàlisi es basarà en la metodologia: Anàlisi de Cicle de Vida, (Life Cycle Assessment, LCA) en casos seleccionats sota criteris paramètrics, aprofitant el marc regulador europeu en aquesta temàtica, a més s'aplicarà la metodologia a edificis de la regió centreamericana, que encara no tenen un marc consolidat per a la regulació d'estratègies de sostenibilitat ambiental, i que és idònia atès l'ús creixent de noves tecnologies industrialitzades per a l'edificació a la regió, immersa en un context d'amenaça sísmica. Atès que l'Organització Internacional de Normalització ISO, va produir una sèrie de normes d'Anàlisi de Cicle de Vida centrades en els aspectes tècnics i organitzatius d'un edifici, però, en termes pragmàtics, els estudis es fan sota enfocaments diferents i no hi ha prou claredat sobre si les troballes són comparables entre si o, si són útils per informar en la presa de decisions del procés de disseny i en la posterior avaluació de l'edifici. Molts autors coincideixen que és difícil fer una comparació significativa entre els resultats i per tant, obtenir conclusions per informar a la presa de decisions de projecte. Suposadament hi ha diverses raons com les diferències metodològiques, les discrepàncies a l'abast de l'avaluació, les incerteses de les dades, les diferències en la localització i les diferències entre unitats d'anàlisi. Tot i això en aquesta investigació s'han superat aquestes barreres en gran mesura, mitjançant el desenvolupament d'un model de càlcul amb base de dades oberta, que permet introduir el mateix tipus de dades per a tots els casos, fent possible l'anàlisi comparativa i la verificació dels paràmetres que incideixen en la petjada de carboni al llarg del cicle de vida.Amb aquesta finalitat aquesta Tesi està estructurada en tres parts: La part I: Introducció, que conté els apartats de l'I al VI. La part II: Estat de l'Art, que conté els capítols de l'1 al 8. I la part III: Anàlisi, que conté els capítols 9, 10 i 11. En conjunt conforma una investigació qualitativa i quantitativa sobre la sostenibilitat ambiental a l'edificació i els paràmetres que incideixen, entre ells; l'optimització, la prolongació de la vida útil, la circularitat i la independència energètica. Entre les principals troballes podem afirmar que la descarbonització en el cicle de vida d'un edifici, tot i no haver optimitzat els sistemes constructius, en etapa operativa pot ser neutral en carboni, gràcies al superàvit de la generació energètica renovable (solar fotovoltaica) associat a l'assolellament segons la latitud, sent al tròpic un terç més gran que a la zona mediterrània.Es comprova la hipòtesi inicial que la prefabricació industrialitzada contribueix a la sostenibilitat ambiental, tot i que els sistemes estructurals especialitzats dissenyats per al desmuntatge requereixen d¿altes prestacions mecàniques, aconseguides només amb la hibridació de materials; la seva recuperació al final de vida comporta una disminució mitjana del 60% de la petjada de carboni. D'altra banda, l'optimització de les edificacions es pot iniciar reduint-ne el pes, especialment en el cas de terrenys amb poca capacitat de càrrega, atès que les fonamentacions poden representar fins al 50% del carboni incorporat, influint considerablement en la petjada de carboni total; a més en ser la fonamentació monolítica, la seva no recuperació al final de vida de l'edificació redunda en pèrdua de matèries primeres. Aquests fets deixen un aprenentatge important sobre realitzar LCA previ a l'enderrocament d'una edificació i no només a l'inici del projecte.

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

  • AKAZZIM, YOUNESS: Microwave Imaging for Brain Functional Monitoring
    Autor/a: AKAZZIM, YOUNESS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 16/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 30/05/2024
    Director/a de tesi: JOFRE ROCA, LUIS | EL MRABET, OTMAN
    Tribunal:
         PRESIDENT: SEGOVIA VARGAS, DANIEL
         SECRETARI: BROQUETAS IBARS, ANTONI
         VOCAL NO PRESENCIAL: BOLOMEY, JEAN CHARLES
    Resum de tesi: L'ús de tècniques d'imatge de microones en aplicacions mèdiques ha guanyat un interès important pel seu caràcter no ionitzant, el seu baix cost i la seva penetrabilitat corporal. S'han desenvolupat i provat amb èxit diferents tècniques i sistemes d'imatge per microones per al diagnòstic i seguiment de diferents parts del cos humà per detectar determinades malalties mitjançant la determinació de la seva complexa distribució de permitivitat que representa la condició biològica elèctrica. Aquesta tesi proposa obrir una nova via afegint a les capacitats anteriors d'imatge de la condició biològica algun rastre de la seva activitat biològica. Amb aquest objectiu, una nova tècnica de microones orientada a localitzar i detectar els senyals de baixa freqüència que s'acosten a l'activitat funcional d'un determinat òrgan biològic. Aquests senyals elèctrics, responsables dels diferents fenòmens biològics, s'identifiquen normalment com a potencial d'acció o de membrana. A causa del seu caràcter de baixa freqüència (f ¿ 1 kHz), es mantenen majoritàriament confinats dins del cos humà i normalment s'utilitzen diferents tipus d'elèctrodes de contacte per mesurar-los. En aquest treball, proposem una nova tècnica per extreure (des de l'interior del cos humà) i controlar sense fil aquests senyals de baixa freqüència (generats per una sèrie de microorganismes bàsics com cèl·lules o bacteris que imiten l'activitat de l'òrgan en estudi) basat en sobre l'ús d'un senyal il·luminador de microones. A diferència de les baixes freqüències, els senyals de microones són capaços de propagar-se dins (dins i fora) del cos humà, enfocant-se (amb una banda ultraampla (UWB) - 0,5 a 2,5 GHz- geometria multi-sonda) en una determinada zona, i finalment es veu afectada (modulada) pels senyals biològics funcionals de baixa freqüència. Un cop extreta (desmodulada) del senyal interrogatiu de microones, la informació del senyal de potencial d'acció que representa l'activitat funcional, es localitza espacialment dins de la regió d'interès mitjançant una tècnica d'imatge diferencial de microones. En aquest treball s'ha estudiat específicament, la capacitat de monitoritzar senyals de potencial d'acció localitzats al cervell que representen una malaltia de Parkinson (MP), caracteritzada per senyals elèctrics generats al nucli subtalàmic (STN) i al globus pàl·lid (GPi) amb acció específica. patrons potencials.S'han desenvolupat tres punts principals:* Disseny d'una geometria d'imatge optimitzada que consta de quatre antenes UWB Extended Gap Ridge Horn (EGRH) (seqüencialment Tx i Rx) disposades en dos conjunts ortogonals.* Disseny d'un sistema de monitorització de modulació d'amplitud de pols (PAM) UWB que produeix un pols d'interrogació nsec* Modelització i validació del concepte UWB Microwave Functional Brain Activity Extraction per a la monitorització de la malaltia de Parkinson.
  • FERNÁNDEZ CAPÓN, LARA PILAR: Contribution to the Optimization of Natural Disasters Monitoring: an On-Demand Execution Strategy Approach
    Autor/a: FERNÁNDEZ CAPÓN, LARA PILAR
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 17/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 31/05/2024
    Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | CALVERAS AUGE, ANA MARIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: AGUADO AGELET, FERNANDO
         SECRETARI: GOMEZ MONTENEGRO, CARLOS
         VOCAL: TALONE, MARCO
    Resum de tesi: Els desastres naturals suposen un risc per a la vida i els actius, i es poden beneficiar de millors sistemes de detecció precoç i seguiment. Els sistemes de monitorització actuals inclouen instruments in-situ situats al llarg de la terra de la Terra, com les línies de costa, o als oceans. Les necessitats de monitorització no es satisfan amb les solucions actuals, a causa de la latència a l'hora de recuperar les dades. Altres sensors es troben a terra, on l'avís es dóna quan el desastre ja s'està produint en zones poblades. A part dels instruments in situ, també les càrregues útils d'observació de la Terra (EO) que controlen l'extensió i les àrees de risc afectades pels desastres naturals. Aquestes càrregues útils generen grans quantitats de dades, i sovint és impossible descarregar-les, imposant limitacions al temps d'execució.L'aparició del paradigma 5G i la definició de les xarxes no terrestres han potenciat les comunicacions espai-terra mitjançant tecnologies de l'Internet de les coses (IoT). Aquests sistemes poden contribuir a la detecció i monitorització precoç de desastres naturals col·locant nodes IoT a la superfície de la Terra, ja que són econòmics de desplegar i poden contenir diferents tipus de sensors en funció de les variables a controlar. A més, els nodes poden proporcionar lectures constants i reenviar-les a un satèl·lit si es detecta una lectura anòmala, despertant la càrrega útil d'EO per realitzar un seguiment. Aquest paradigma és una de les principals aportacions d'aquesta tesi, anomenada estratègia d'execució de càrrega útil per satèl·lit a la demanda.La viabilitat d'aquest paradigma s'analitza, en primer lloc, presentant les necessitats de monitorització definint els requisits en termes de densitat de nodes, freqüència d'actualització de les mesures i tipus de sensors necessaris. Després d'això, es realitza un treball més aprofundit relacionat amb les comunicacions IoT espai-terra, suposant que s'utilitza la modulació Long Range (LoRa). La capa física s'estudia primer calculant un balanç d'enllaç, considerant diferents arquitectures de càrrega útil, avaluant les limitacions de comunicació per a cadascuna d'elles. Aleshores, l'efecte que té el centelleig de la ionosfera sobre el rendiment global s'avalua mitjançant un conjunt de proves. A continuació, s'estudia la capa de control d'accés al medi (MAC) identificant els protocols òptims per a les comunicacions espai-terra IoT. Seguit, s'identifica la densitat màxima de nodes terrestres per a cada protocol i per a diferents mides d'empremta d'antena, prenent com a base els requisits de monitorització definits per al monitoratge de desastres naturals. A continuació, s'han realitzat un conjunt d'experiments per simular els escenaris identificats en l'estudi teòric de la capa MAC. Això engloba la comparació de dos protocols diferents, identificant les limitacions de cadascun. A més, es presenta el disseny i el desenvolupament de programari d'una càrrega útil LoRa basada en Software Defined Radio (SDR).Una altra contribució d'aquesta tesi està relacionada amb el disseny d'antenes per a satèl·lits petits i càrregues útils. Començant amb dues antenes diferents utilitzades per a comunicacions. La primera és una antena patch IoT LoRa, per a la càrrega útil RITA. A continuació, es presenta l'antena COMET B2 Probe Inter-Satellite Link (ISL), aquest estudi comprèn unes simulacions sobre la geometria òptima de l'antena i la posició òptima de l'antena comercial seleccionada per a la missió. A continuació, es presenten la definició de requisits, el disseny teòric, les simulacions, la creació de prototips, les proves de models de vol i els resultats per a l'antena Helix en banda L per al 3Cat-4 i per a l'antena Nadir per FSSCat. Ambdues antenes són per a un reflectòmetre global de sistemes de navegació per satèl·lit (GNSS-R) i un radiòmetre de microones. Finalment, es prese

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

  • CAMPRUBÍ PUIG, MELITÓ: Valorar i conservar el patrimoni arquitectònic en un territori perifèric. Continuïtats i discontinuïtats a la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Lleida, 1844-1938
    Autor/a: CAMPRUBÍ PUIG, MELITÓ
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 24/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 07/06/2024
    Director/a de tesi: GRAUS ROVIRA, RAMON | NAVAS FERRER, MARIA TERESA
    Tribunal:
         PRESIDENT: PUIGVERT I SOLÀ, JOAQUIM MARIA
         SECRETARI: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ
         VOCAL: GANAU CASAS, JOAN
    Resum de tesi: Els primers passos significatius fets per l'Administració pública a Espanya per valorar i conservar el patrimoni arquitectònic com a bé comú es poden relacionar amb els processos de modernització de l'Estat de principis del segle XIX. Els instruments de perfil administratiu instaurats amb aquesta finalitat van ser, a partir de 1844, les anomenades Comissions Provincials de Monuments Històrics i Artístics.El funcionament i l'efectivitat de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Lleida van veure's sotmesos a dificultats des dels inicis. Algunes eren comunes a altres comissions: manca d'autoritat, poc suport dels òrgans superiors, escassos recursos econòmics o falta de referents. Altres eren més específiques: la formació autodidàctica de molts vocals, els equilibris polítics entre progressistes i conservadors, el sistema tancat de cooptació dels membres o la presa del control de la Comissió per part del sector eclesiàstic. També fou un factor determinant la llunyania. Madrid era lluny físicament i el territori provincial, extens i mal comunicat, acusà la llunyania mental del centralisme de la capital respecte a la província.En paral·lel a l'arribada de la Renaixença, els actors culturals més inquiets de la societat perifèrica de Lleida (el Centre Excursionista de Lleida o l'Ateneu Lleidatà) s'organitzaren per empènyer, al marge de l'àmbit oficial de la Comissió de Monuments, accions de sensibilització i formació, en el context dels corrents d'impuls de la nova cultura, nacional i moderna, que s'activaven a Catalunya. Es posaren en valor els elements més significatius del patrimoni arquitectònic per ser "proves vives" d'una història que es reivindicava. De denominacions àmplies com "tesoros", "joyas" i "bellezas" del XIX, es passava a la concreta de "deixa artística dels nostres passats", és a dir, el patrimoni col·lectiu. Un patrimoni que havia de servir per millorar les condicions culturals del poble i facilitar la presa de consciència i el progrés. Aquesta tesi doctoral estudia amb detall l'activitat quotidiana de la Comissió de Monuments de Lleida. A partir de les actes, conservades des de l¿any 1866 a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, s'evidencia la lenta formació d'una sensibilitat patrimonial, es demostra la seva inhibició o incapacitat d'acció en casos concrets del territori i se n'analitza la interrelació amb altres actors del patrimoni a Catalunya.A Catalunya, i especialment a Barcelona, aquest interès profund pel patrimoni havia estat impulsat per la confluència dels treballs d'alguns destacats arquitectes amb les entitats excursionistes. Recorrent el territori, Lluís Domènech i Montaner, des de la seva càtedra de l'Escola d¿Arquitectura, va mostrar a l'alumnat la riquesa del patrimoni arquitectònic català. Alguns d'aquests alumnes es vincularien més tard a les iniciatives del Centre Excursionista de Catalunya, a l'Institut d'Estudis Catalans i al Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, creat per la Mancomunitat de Catalunya el 1914. En són casos rellevants els arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell i Terrats.En aquest procés, arquitectures fins aleshores poc considerades per la seva poca ornamentació (és a dir, el romànic i el gòtic auster) serien valorades. Al seu torn, la robustesa i la sobrietat d'aquestes arquitectures donarien imatge al projecte de construcció nacional.La força d'aquest projecte, però, no fou la mateixa a tot arreu, i, en un territori perifèric, els esdeveniments tingueren característiques pròpies a causa de les diferències econòmiques, socials i culturals que modificaven el ritme i els efectes de la transformació.El contrast entre les actuacions de la Comissió i les d'aquests altres agents, a partir del contingut d'actes i publicacions, mostra, en un context territorial perifèric, els posicionaments, els conflictes, els fracassos i els casos d'èxit, i aporta alguna

URBANISME

  • MEDINA ESTRADA, ISAURA: Tijuana, un puzle de fragmentos urbanos. Origen y evolución de una ciudad fronteriza
    Autor/a: MEDINA ESTRADA, ISAURA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: URBANISME
    Departament: (DUTP)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/05/2024
    Data de FINAL de diposit: 29/05/2024
    Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PEREMIQUEL LLUCH, FRANCISCO
    Tribunal:
         PRESIDENT: CASTIÑEIRA PALOU, MARIA ISABEL
         SECRETARI: PAGLIUSO DE ANDRADE, ANA CAROLINA
         VOCAL NO PRESENCIAL: IRACHETA CENECORTA, ALFONSO XAVIER
    Resum de tesi: Aquesta investigació és un estudi urbà sobre Tijuana, el propòsit del qual és comprendre els processos històrics que l'han delineat des dels seus orígens regionals, l'evolució dels processos urbans i la seva materialitat construïda, en perspectiva, d'on venim i cap a on anem. Proposa desvetllar les arrels i les implicacions de la seva materialitat, que es reflecteixen en una manera de fer, en unes formes pròpies d'habitar, que ens plantegen diverses interrogants. Per què la ciutat és com és? Quin és l'origen d'aquestes formes? Què la fa diferent de ciutats d'altres latituds i, fins i tot, de la mateixa regió? Com n'ha estat la transformació? Quins processos urbans l'han delineat? Quines són les implicacions d'aquesta materialitat en la forma de vida dels habitants?La investigació se sustenta en tres mètodes d'anàlisi: históricoregional, evolució urbana i morfològica. El primer fa referència a l'anàlisi del context regional, des dels processos de colonització fins a la formació de les noves ciutats i l'origen d'algunes pràctiques urbanes arrelades que revelen les arrels d'una identitat regional. En segon lloc, l'enfocament d'evolució estudia la transformació de les pràctiques urbanes, de les maneres d'habitar i de construir i de les formes del creixement que van canviant en etapes identificables al llarg del temps. L'enfocament morfològic se centra en el teixit urbà residencial a diverses escales, desvetllant les maneres d'habitar i de construir, mitjançant la categorització dels diferents elements del teixit: l'habitatge, la parcel·la i la poma.L'abordatge d'aquests enfocaments es fa mitjançant l'anàlisi de tres factors que constitueixen eixos transversals de l'estudi: territori, societat i planejament urbà. La forma del territori planteja diversos reptes al creixement urbà, especialment en una ciutat com Tijuana, amb una topografia accidentada. L'àmbit social té vida pròpia, amb uns referents culturals i de manera de vida que, en el cas de Tijuana, és una ciutat de migrants de diferents regions del país, una ciutat pluricultural de creació recent. El paper de la planejació urbana és intermediària entre territori-societat i la construcció material, mitjançant l'aplicació de normes, polítiques i accions de l'àmbit públic.L'estructura metodològica es compon de treball d'escriptori i de treball de camp. El primer consisteix en anàlisi documental, estadística i cartogràfica, les principals fonts d'informació de la qual són els estudis urbans de Tijuana, bases estadístiques, cartogràfiques i fotogràfiques de diferents fonts locals, nacionals i internacionals. El treball de camp consisteix en entrevistes a actors clau, recorreguts a les diferents zones de la ciutat per observació in situ, entrevistes informals a habitants i conformació d'un àlbum fotogràfic. És una investigació aplicada que genera coneixement pràctic sobre àrees, processos i intervencions concretes per a la planejació urbana. Alhora, la investigació es recolza en un cos teòric que sustenta les seves troballes, especialment en un enfocament característic dels estudis desenvolupats al Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura Barcelona.Una de les aportacions principals de l'estudi es troba en el seu enfocament morfològic que brinda una base dibuixada a diferents escales de l'estructuració física de la ciutat que permet una millor comprensió de les parts que la componen, i alhora de la seva materialitat com un tot. En general, l'estudi aporta un coneixement interdisciplinari i teoricopràctic com a punt de partida per a la intervenció, per al plantejament de projectes de transformació, regeneració i rehabilitació urbana, especialment del teixit residencial, així com elements de reflexió per a la construcció d'un model propi de ciutat, una ciutat pensada.

Darrera actualització: 25/05/2024 04:30:28.