Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Tesi doctoral / Dipòsit i avaluació / Tesis en dipòsit públic

Tesis en dipòsit públic

Presentació d'al·legacions a una tesi doctoral en el termini d'exposició pública

D'acord amb la Normativa Acadèmica dels Estudis de Doctorat, els doctors i doctores poden sol·licitar l'accés a una tesi doctoral en dipòsit per consultar-la i, si n'hi ha, fer arribar a la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat les observacions i al·legacions que considerin oportunes sobre el contingut.

 

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

  • AGUILAR VILLAJOS, JAVIER: Desarrollo de competencias de Inteligencia Emocional (IE) en el perfil profesional de la Ingeniería Civil
    Autor/a: AGUILAR VILLAJOS, JAVIER
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
    Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 20/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 04/10/2023
    Director/a de tesi: PONS PEREGORT, OLGA
    Tribunal:
         PRESIDENT: GASCÓ GASCÓ, JOSE LUIS
         SECRETARI: SUNYER TORRENTS, ALBERT
         VOCAL: GONZALEZ RAMIREZ, Mª DE LOS REYES
    Resum de tesi: Aquesta tesi té per objecte discutir, contrastar i demostrar la necessitat d'incidir en la formació i el desenvolupament de les competéncies d'intel·ligéncia emocional en el perfil professional de l'enginyeria civil, així com proposar un model d'assimilació i integració de competéncies en el marc d'actuació de les funcions de gestió i analitzar la relació entre la lntel·ligéncia emocional deis Enginyers/es Civils d'Espanya amb el seu nivell de satisfacció professional.A partir d'una recerca documental i entrevistes semiestructurades a professionals de l'enginyeria civil aplicant el métode Delphi s'identifiquen i s'agrupen les competéncies d'intel·ligéncia emocional segons les dimensions de Goleman (1998). Posteriorment, es confecciona un qüestionari adaptat a partir de l'instrument de mesura de Bar-on (1007)L'àmbit d'actuació es centra en els professionals de l'enginyeria civil col·legiats al col·legi dEnginyers civils i Enginyers tècnics d'obres públiques a tot l'àmbit nacional.L'enfocament metodológic va ser qualitatiu i quantitatiu exploratori, amb analisis descriptives i correlacionals, amb enquestes a 220 enginyers/es civils. Els resultats principals mostren que hi ha una relació positiva i significativa entre la IE i la satisfacció professional dels enquestats, i que hi ha diferències significatives en la seva satisfacció professional segons els anys d'experiència.En base, tant a l'estudi bibliografic com als resultats obtinguts als qüestionaris autoinformes s'obté la rellevancia que les competències de la IE suposen peral desenvolupament de l'enginyeria civil, tant pera les persones que l'exerceixen, com pera les organitzacions on treballen i els sistemes socials en que impacten la seva feina.

ANÀLISI ESTRUCTURAL

  • FABRA RUIZ, ARNAU: Modeling of the mixed form of wave problems with correcting terms based on training artificial neural networks: Application to acoustic black holes.
    Autor/a: FABRA RUIZ, ARNAU
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 22/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 06/10/2023
    Director/a de tesi: CODINA ROVIRA, RAMON | BAIGES AZNAR, JOAN
    Tribunal:
         PRESIDENT: GAUTIER, FRANÇOIS
         SECRETARI: CERVERA RUIZ, LUIS MIGUEL
         VOCAL NO PRESENCIAL: GONZALEZ IBAÑEZ, DAVID
    Resum de tesi: Aquesta tesi presenta enfocaments novells que utilitzen mètodes computacionals per resoldre problemes de propagació d'ones en acústica i elasticitat lineal. Els mètodes d'elements finits estabilitzats, en el context del mètode de la multiescala variacional, es desenvolupen per modelar la forma mixta de l'equació d'ona en els dominis del temps i de la freqüència. A més a més, aquesta tesi també explora la incorporació de termes de correcció basats en xarxes neuronals artificials per millorar la precisió i eficiència de les solucions de les simulacions numèriques.La primera part de la tesi se centra en el camp de l'acústica. L'equació d'ona en la seva forma irreductible i mixta es calcula incloent les contribucions tant de l'interior dels elements com de les seves fronteres, que sovint es passen per alt en els mètodes d'estabilització tradicionals. A més, s'utilitzen condicions de frontera no reflectores per reduir possibles reflexions falses. L'estabilitat, la convergència i el rendiment dels mètodes proposats es demostren a través de diferents exemples numèrics. Un punt realment important d'aquest treball és la presentació d'un enfocament general per a refinar els models grollers introduint un terme corrector basat en solucions fines. Aquest terme és calculat i entrenat fent ús d'algoritmes d'aprenentatge, com el model de mínims quadrats o un model construït a partir d'una xarxa neuronal artificial (XNA). Aquesta tècnica s'aplica tant als dominis de temps com de freqüència de l'equació d'ona en el context de l'acústica. La seva eficàcia s'avalua a través de múltiples exemples numèrics, on es fan servir solucions fines amb una discretització més precisa en el temps o l'espai.En la segona part de la tesi, s'explora l'equació d'ona en el camp de l'elastodinàmica. En concret, es desenvolupen mètodes d'elements finits estabilitzats per a les equacions d'elasticitat de velocitat mixta i la seva forma irreductible, on només es calcula la velocitat. Tant el domini del temps com el de la freqüència són considerats, l'estudi de la forma mixta en el domini de la freqüència és una de les novetats d'aquesta tesi. Un dels avantatges d'usar aquesta nova forma mixta és la flexibilitat de canviar entre els marcs funcionals primal i dual mitjançant la selecció apropiada de paràmetres algorítmics, a més, utilitzant la formulació mixta també s'eviten els problemes de bloqueig. Les formulacions proposades es validen a través de diversos exemples numèrics, incloent-hi un estudi de convergència. Finalment, com a aplicació pràctica, considerem els forats negres acústics (FNA) en bigues i plaques. Aquestes estructures estan dissenyades per atrapar les ones elàstiques flexores reduint gradualment el gruix estructural d'acord amb una llei de potència al final d'una biga o dins d'una inclinació circular bidimensional en una placa. Quan una ona es troba amb un FNA, experimenta una disminució de la longitud d'ona i un augment de l'amplitud, resultant en una reducció de la velocitat de propagació d'ona a mesura que s'aproxima al punt final en el cas dels feixos o el punt central en el cas de les plaques. Per assegurar la funcionalitat òptima de la FNA, és imperatiu que el gruix al final o centre de l'estructura sigui extremadament petit, el que requereix malles computacionals molt fines. En aquest punt, la tècnica de correcció presentada anteriorment basada en l'entrenament de XNA s'utilitza per mitigar les despeses computacionals permetent l'ús de malles gruixudes però mantenint la precisió de malles fines. L'eficàcia d'aquest enfocament es demostra a través de simulacions de FNA en malles gruixudes per a diferents valors d'ordre dels FNA i diferent gruix residual dels emprats en els casos d'entrenament, així com per a diferents freqüències d'excitació.

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

  • REGGIANI, ENRICO: Efficient hardware acceleration of deep neural networks via arithmetic complexity reduction
    Autor/a: REGGIANI, ENRICO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 20/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 04/10/2023
    Director/a de tesi: CRISTAL KESTELMAN, ADRIAN | OLIVIERI, MAURO
    Tribunal:
         PRESIDENT: FELBER, PASCAL
         SECRETARI: CANAL CORRETGER, RAMON
         VOCAL: YALCIN, GULAY
    Resum de tesi: Durante la última década, avances significativos en el campo de la inteligencia artificial han llevado a notables mejoras en una amplia gama de tecnologías. El deep learning, un subcampo del machine learning centrado en las deep neural networks (DNN), ha desempeñado un papel fundamental en impulsar estos logros. De hecho, las DNN han demostrado niveles de precisión sin precedentes en tareas como el reconocimiento de imágenes, el reconocimiento de voz y el procesamiento del lenguaje natural (NLP). Sin embargo, la alta demanda computacional asociada a los modelos de DNN actuales limita su aplicabilidad en diferentes plataformas y aplicaciones.Específicamente, el constante aumento en el número de parámetros y operaciones requeridas para las computaciones de DNN, y la creciente complejidad de sus topologías y layers, plantean obstáculos para una amplia gama de sistemas informáticos, desde pequeñas CPU hasta aceleradores HPC.En esta tesis, exploramos varias direcciones de investigación destinadas a optimizar las computaciones de DNN en arquitecturas de hardware modernas.Primero, investigamos una técnica matemática llamada binary segmentation, estudiando su aplicabilidad para reducir la complejidad aritmética de operaciones de álgebra lineal que involucran narrow-integers CPUs. Además, proponemos una nueva microarquitectura de hardware llamada Bison-e que acelera algoritmos de álgebra lineal utilizando binary segmentation. Demostramos que Bison-e logra mejoras de hasta 5.6×, 13.9× y 24× en la computación de DNN relevantes utilizando tamaños de datos de 8, 4 y 2 bits, respectivamente. Además, mostramos que Bison-e mejora la eficiencia energética en un 5× para tareas de string-matching en comparación con una unidad de procesamiento vectorial (VPU) basada en RISC-V. Integrar Bison-e en un SoC completo basado en RISC-V muestra que solo representa un 0.07% de sobrecarga de área en comparación con la arquitectura base.Luego, proponemos Mix-GEMM, una arquitectura co-diseñada de hardware y software que acelera DNN cuantizados, admitiendo tamaños de datos arbitrarios que van desde 8 bits hasta 2 bits, incluyendo cálculos de precisión mixta. En el lado del software, introducimos una libreria que aprovecha las instrucciones personalizadas de RISC-V para permitir una multiplicación de matrices de alto rendimiento. En el lado del hardware, Mix-GEMM aprovecha de Bison-e para realizar cálculos SIMD entre narrow-integers, con un rendimiento que escala a medida que disminuyen los tamaños de datos computacionales. Nuestra evaluación experimental demuestra que un SoC basado en RISC-V que incorpora Mix-GEMM logra hasta 1.3 TOPS/W en eficiencia energética y hasta 13.6 GOPS por core en rendimiento, superando el rendimiento del marco OpenBLAS en un procesador comercial basado en RISC-V en un factor que oscila entre 5.3× y 15.1×.Además, la síntesis y el PnR del SoC mejorado en tecnología de 22 nm FDX muestran que Mix-GEMM representa solo un 1% del área total del SoC.Finalmente, exploramos una nueva microarquitectura de hardware llamada Flex-SFU, que acelera las activation functions de DNN complejas. Flex-SFU amplía el conjunto de unidades funcionales dentro de las unidades de procesamiento de deep learning, que se utilizan como coprocesadores de propósito general junto con las unidades principales de multiplicación de matrices de aceleradores de DNN dirigidos a HPC. Flex-SFU aprovecha la interpolación no uniforme y admite múltiples formatos de datos. Gracias a estas características, Flex-SFU logra una mejora promedio del 22.3× en el error cuadrático medio en comparación con enfoques anteriores de interpolación lineal. Evaluamos Flex-SFU utilizando más de 600 modelos de computer vision y NLP, demostrando una mejora promedio de rendimiento end-to-end del 35.7% en comparación con el acelerador de hardware AI de referencia, con solo un 5.9% de sobrecarga de área y un 0.8% de sobrecarga de potenci

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

  • SKOROBOGATOV, GEORGY: Optimizing workspace division for multi-UAV systems
    Autor/a: SKOROBOGATOV, GEORGY
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
    Departament: Departament de Física (FIS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 20/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 04/10/2023
    Director/a de tesi: BARRADO MUXI, CRISTINA | SALAMI SAN JUAN, ESTHER
    Tribunal:
         PRESIDENT: COLOMINA FOSCH, ISMAEL
         SECRETARI: PASTOR LLORENS, ENRIQUE
         VOCAL: DELAHAYE, DANIEL
    Resum de tesi: Amb l'avenç de la tecnologia relacionada amb UAVs, l'ús de múltiples drons en el context d'una única missió és cada cop més habitual. Com a resultat apareixen nous problemes i reptes.Analitzant els treballs de recerca sobre l'ús de sistemes de múltiples UAVs, vam observar que la majoria dels autors proporcionaven pocs detalls sobre com s'havia realitzat la planificació de la trajectòria o la divisió de l'àrea de treball. D'aquells investigadors que ho esmentaven, alguns van assenyalar que la planificació o la partició de l'àrea es feia a mà. Altres investigadors presentaven idees breus d'algorismes, però informació insuficient per implementar-los. En altres treballs de recerca es van donar llistes molt breus d'algorismes que podrien resoldre el problema. I fins i tot en aquells casos en què es va proporcionar la informació sobre els algorismes, els mateixos algorismes no tenien cap implementació disponible lliurement.L'objectiu d'aquesta tesi és omplir el buit en l'àrea de divisió de l'espai de treball per tal de facilitar l'ús de sistemes formats per múltiples UAVs.Per tal d'aconseguir l'objectiu esmentat, en aquesta tesi, hem realitzat una anàlisi de la literatura sobre el tema de la descomposició de l'espai de treball entre múltiples robots i UAV en particular. Com es mostrarà, pràcticament no hi ha treballs de recerca publicats en aquest àmbit.Hem implementat dos algorismes d'última generació i hem compartit informació sobre com ho hem aconseguit i quins eren els aspectes que calia aclarir o es podrien millorar. Hem analitzat a fons els resultats produïts i hem proposat millores a l'algorisme que han donat millors resultats. Finalment, vam proposar, implementar i analitzar dos algorismes alternatius basats en l'experiència obtinguda. Aquests algorismes van superar l'algoritme de la literatura en termes de qualitat de la partició resultant. Un algorisme resol el problema de partició per a polígons convexos i l'altre soluciona el problema de partició per a polígons no convexos. Finalment, hem resumit un conjunt de problemes oberts que es podrien resoldre en el futur.

CIÈNCIES DEL MAR

  • FRANCESCANGELI, MARCO: Technologically-sustained ecological monitoring of a coastal fish community with a highly integrated biological and environmental data.
    Autor/a: FRANCESCANGELI, MARCO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 20/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 04/10/2023
    Director/a de tesi: DEL RIO FERNANDEZ, JOAQUIN | AGUZZI, JACOPO
    Tribunal:
         PRESIDENT: COSTA, CORRADO
         SECRETARI: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR
         VOCAL: CATALÁN ALEMANY, IGNACIO
    Resum de tesi: La monitorització d'ecosistemes marins costaners tradicionalment s'ha dut a terme amb metodologies assistides per l'home i embarcacions. Les darreres dècades han estat progressivament integrades noves tecnologies gràcies a plataformes amb diferents nivells d'autonomia teleoperada. Totes aquestes plataformes estan equipades amb càmeres de vídeo d'alta definició, per tal d'obtenir dades biològiques a partir de la classificació dels individus identificats, donant com a resultat un recompte espaciotemporal de les diferents espècies i els seus dimensionaments. Els videoobservatoris cablejats de fons marí s'utilitzen cada cop més per monitoritzar el comportament dels peixos a diferents escales temporals, però malauradament, són sense protocols estandarditzats de recollida i processament de dades. Les dades biològiques són proporcionades per càmeres a través del recompte i classificació manual d'organismes. Per això, calen noves rutines per a la classificació automatitzada d'organismes. Amb estudis temporals, comparant dades biològiques i ambientals al llarg dels anys podem observar els efectes de diferents variables oceanogràfiques i meteorològiques a la fenologia de les espècies. Quan es compilen sèries temporals llargues, aquestes poden ser usades com a aproximació del canvi en abundància de les diferents espècies a nivell diari, estacional, i també anual, sent les amplituds de les fluctuacions dels recomptes relacionades també al subjacent règim de canvi climàtic.Els principals objectius d'aquesta tesi doctoral contribueixen a la metodologia en la recopilació de dades i anàlisis en relació al monitoratge ecològic marí a través d'observatoris cablejats. Per aquest motiu, aquesta tesi es va dur a terme utilitzant un conjunt de dades d'imatges de gairebé una dècada de dades biològiques (és a dir, recomptes de peixos costaners de 37 tàxons) amb dades oceanogràfiques (temperatura de l'aigua, salinitat, canvi de profunditat resultant del canvi de pressió, velocitat i direcció del corrent) i meteorològics (temperatura de l'aire, velocitat i direcció del vent, irradiància solar i pluja) multiparamètrics sincrònics proporcionats pel videoobservatori cablejat de fons marí OBSEA (www.obsea.es) . Aquest està situat a la Mediterrània nord-occidental, a 4 km de Vilanova i la Geltrú (Barcelona, Espanya) i a 20 m de profunditat.El primer capítol de la tesi se centra en l'autoecologia d'un important recurs pesquer, el dèntol (Dentex dentex), per establir directives per al processament i l'anàlisi de sèries temporals multiparamètriques d'alta freqüència (30 minuts), llargues (és a dir, desennals ) i multiparamètriques (és a dir, recomptes de peixos amb dades oceanogràfiques i meteorològiques), per descriure amb eficàcia les fluctuacions diàries i estacionals (com a proxy de l'abundància local).El segon capítol està dedicat al desenvolupament de procediments de captura i anàlisi d'imatges per detectar automàticament peixos i classificar-los en espècies com a categories, per accelerar el tractament de grans quantitats de material d'imatges, en un context d'aplicació per a bones pràctiques de videomonitoreig ecològic. Per això, el segon capítol descriu la creació d'una base de dades per a rutines de processament d'imatges automatitzades amb espècies etiquetades de dos anys de durada, amb relativa informació ambiental com a indicador de qualitat de la nitidesa de les imatges.Finalment, el tercer capítol de la Tesi s'enfoca al monitoratge de la dinàmica de carronyaires relacionats amb carcasses de cetacis en ambient costaner. Un experiment específic va ser dut a terme desplegant la carcassa d'un dofí a l'observatori com a experiment in situ, per comprendre l'impacte de grans aportacions orgàniques puntuals a les comunitats marines costaneres en un marc d'augment global d'espècies d'animals marins grans a les costes.

ENGINYERIA CIVIL

  • AIASH, AHMAD: Urban Mobility Safety in Barcelona: An evaluation of risk factors and techniques to achieve Vision Zero
    Autor/a: AIASH, AHMAD
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 20/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 04/10/2023
    Director/a de tesi: ROBUSTÉ ANTÓN, FRANCESC
    Tribunal:
         PRESIDENT: STUDER, LUCA
         SECRETARI: MARTÍNEZ DÍAZ, MARGARITA
         VOCAL: PÉREZ ZURIAGA, ANA MARÍA
    Resum de tesi: Per a convergir cap al concepte Visió Zero en seguretat viària, convé estudiar els accidents de trànsit detalladament. Aquesta tesi està enfocada a aquest objectiu, aplicat a l'entorn urbà i metropolità de Barcelona. La tesi està organitzada com un compendi de vuit articles, cadascun dels quals tracta un factor de risc de seguretat específic.Utilitzem diferents tècniques segons els objectius i les dades: models estadístics tradicionals, anàlisi de sèries temporals i tècniques d'aprenentatge automàtic. Models d'utilitat aleatòria, el detector d'interacció automàtica de txi-quadrat, les xarxes bayesianes i l'agrupament de Kohonen. La metodologia és genèrica extrapolable a d¿altres ciutats, regions/països i dades.Quant a factors de risc de lesions greus o mortals, amb les dades de 47.153 accidents de trànsit ocorreguts a Barcelona entre el 2016 i el 2019, trobem les pitjors probabilitats de lesionar-se per a homes i persones majors de 65 anys, vianants i conductors, caps de setmana, i horaris de tarda i nit. L'horari de treball i la temporada (estiu) també influeixen en el nombre d'accidents greus.Durant la pandèmia de COVID-19, tots els nivells de lesions que van resultar d'accidents de trànsit han mostrat una reducció d'aproximadament 39% (lleu), 30% (greu) i 36% (mortal) per a les lesions. Els barris amb nivells de soroll més alts poden donar lloc a més accidents de trànsit com a possible factor de distracció, però cal més investigació sobre això (els nivells de soroll i trànsit estan correlacionats).Barcelona tenia una població total de 1.636.762 habitants el 2019, repartits en 10 districtes. Eixample (projectat per l'enginyer de camins Ildefons Cerdà el 1856), que és el districte amb més població, més ús del transport privat i més densitat de turismes/km2, té el risc més gran de tenir tot tipus d'accidents de trànsit.Els vianants d'edat avançada tenen més probabilitats de patir lesions greus o fatals, especialment durant el període matutí. En avaluar la seguretat dels carrils bici i les estacions, els ciclistes més vulnerables són els de 26 a 50 anys durant l'horari del matí i la tarda. Per descomptat, a les zones que tenen un límit de velocitat restringit a 30 km/h, es va trobar una taxa de lesions per xoc més baixa.Les lesions per accidents de moto tenen valors elevats a Barcelona, ciutat de motos. L'alcoholisme i el paviment en condicions dolentes poden augmentar la probabilitat de tenir diferents nivells de lesions. Els motociclistes joves (25-40 anys) tenen més probabilitats de patir lesions per accidents, a diferència dels usuaris d'edat avançada.Després d'analitzar tots aquests factors detalladament amb les metodologies adequades i les dades disponibles, el document conclou amb recomanacions i futures línies de recerca.
  • LARRIVA VILLARREAL, HERNÁN: SEDIMENTACIÓN FINA Y CORRIENTES DE TURBIEDAD EN EMBALSES. CASO DE ESTUDIO: EMBALSE AMALUZA (ECUADOR)
    Autor/a: LARRIVA VILLARREAL, HERNÁN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 27/09/2023
    Director/a de tesi: SANCHEZ JUNY, MARTI
    Tribunal:
         PRESIDENT: PUERTAS AGUDO, JERÓNIMO
         SECRETARI: BLADE CASTELLET, ERNEST
         VOCAL NO PRESENCIAL: BERMÚDEZ PITA, MARÍA
    Resum de tesi: Els corrents de turbietat embassaments són de gran interès científic pel fet que aquestes poden ser la responsable de l'aportació de grans quantitats de sediments fins que poden provocar el rebliment anticipat dels embassaments. El cas d'estudi correspon a l'embassament Amaluza de l'Equador de 120 Hm³ i que genera 1100 MW, aquest embassament és considerat un dels més importants del país.El present estudi es presenta en tres grans blocs. Inicialment es caracteritzen els aspectes conceptuals fonamentals sobre els corrents de turbietat i el seu modelatge numèric. Es descriuen els següents aspectes: la hidrodinàmica dels corrents de turbietat els principals tipus de models numèrics que serveixen per a simular desplaçaments de delta i corrents de turbietat, així com aspectes específics de la modelització i consideracions teòriques sobre esforç tallant en el llit ¿b.A continuació, es descriu el cas d'estudi que serveix de fil conductor en la present tesi doctoral corresponent a l'Embassament Amaluza a l'Equador. Es caracteritzen les seves formes fluvials i es descriu la informació de camp disponible que permet analitzar el seu comportament morfodinàmic (formes fluvials, formació i desplaçament del delta, etc.).L'estudi continua posant a punt el model hidrodinàmic de l'embassament Amaluza, procedint al seu calibratge, en un inici, sense considerar transport de sediments pel que es construeix el model computacional amb la seva respectiva malla estructuradaconsiderant la seva relació d'aspecte, ortogonalitat de l'emmallat, suavitat de la malla i es determina el pas de temps ¿t adequat. Es modela sota tres escenaris: en règim permanent uniforme, en règim permanent no uniforme i en règim no permanent i no uniforme. En aquests tres escenaris es calculen les velocitats i esforços tallants sobre el llit ¿b en les zones considerades més rellevants dins de l'embassament Amaluza. Una vegada calibrat el model queda llest per a la següent etapa de modelatge sedimentològic. Així doncs, es procedeix a establir els principals paràmetres sedimentològics, aquesta informació servirà com a punt de partida del model computacional. Es determina així l'escala de grandària del gra, la velocitat de caiguda en aigua quieta (ws,0), la grandària de sediment suspès, la velocitat de caiguda final de partícules ws i floculació, la seva densitat aparent (Bulk density) i es realitza el càlcul de l'esforç tallant crític (¿cr) per a llits fins feblement consolidats.Finalment se simula i calibra el corrent de turbietat per a un esdeveniment mesurat de l'any 1984 per a diferents escenaris i batimetries, obtenint-se els perfils de concentració i dels principals paràmetres hidràulics del corrent de turbietat.Una vegada ajustada aquesta simulació s'analitzaran les eficiències de desallotjament del corrent sota diferents escenaris (obertura de desguassos de fons, preses de càrrega, etc.)

ENGINYERIA DEL TERRENY

  • PRADES VALLS, ALBERT: Aportaciones de técnicas geomáticas al análisis de los desprendimientos rocosos
    Autor/a: PRADES VALLS, ALBERT
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 15/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 29/09/2023
    Director/a de tesi: LANTADA ZARZOSA, MARIA DE LAS NIEVES | COROMINAS DULCET, JORDI
    Tribunal:
         PRESIDENT: PRAT CATALAN, PERE
         SECRETARI: BLANCH GÓRRIZ, XABIER
         VOCAL: COPONS LLORENS, RAMON
    Resum de tesi: S'entén per despreniments rocosos les masses de roca que, per algun motiu, se separen d'una paret i es propaguen pelpendent en caiguda lliure, rebotant, rodant i fragmentant-se. Aquest fenomen t é un gran potencial destructiu a causa de lagran energia cinètica que poden assolir els blocs durant la propagaci ó. Els edificis, les infraestructures civils i les xarxes detransport es veuen sovint amenaçats per despreniments de roques. Aquest fenomen es fa més complex si es pren enconsideració la fragmentació dels blocs durant la caiguda. Aquesta tesi pretén contribuir al coneixement del procés dedespreniments rocosos mitjançant l'ús de tècniques geomàtiques i el desenvolupament de models específics quecontribueixin a monitorar els penya-segats rocosos.El monitoratge té un paper rellevant en la gesti ó dels riscos deguts als despreniments rocosos en un ampli espectred'aplicacions. L'escaneig làser terrestre o aeri i la fotogrametria s ón tècniques que se solen fer servir per a quantificar lesmasses rocoses despreses al llarg del temps. Aquestes observacions permeten estimar la magnitud-freq üència esperadadel massís, que és necessària, finalment, per avaluar quantitativament el risc. En aquesta tesi s'ha desenvolupat iimplementat un sistema automatitzat de baix cost amb càmeres fixes per a monitorar un penya-segat bas àltic. L'objectiu eraprovar la capacitat de detecció de moviments precursors de possibles despreniments i quantificar el volum de la massa deroca mobilitzada en cas que es produeixi el despreniment. S'ha desenvolupat una metodologia per fer servir les imatgescapturades en diferents dates i detectar els possibles moviments precursors a partir de trobar difer ències entre elles. Aquestprocediment requereix que, prèviament, s'eliminin els efectes que resten sensibilitat al sistema, com ara la pres ència devegetació, els canvis d'il·luminació i els petits desplaçaments que es donen a la càmera. Posteriorment es comparenmitjançant un procés de correlació creuada. Si es detecta un desplaçament, es construeix un model 3D per quantificar-lo. Elsistema basat en el processament d'imatges pot detectar moviments precursors al voltant d'un cent ímetre.Per a l'estudi de la propagació dels despreniments rocosos, es van fer quatre assajos a escala real. Les traject òries deblocs i fragments van ser enregistrades per tres càmeres de vídeo d'alta velocitat. En aquesta tesi s'ha implementat un codiespecífic per seguir aquestes trajectòries a l'espai i permet mesurar les velocitats abans i despr és de l'impacte. S'hanimplementat dos programes diferents, un per als blocs que es trenquen i un altre per als que no. Els par àmetres capturatspermeten obtenir la distribució de velocitats dels fragments, els coeficients de restituci ó i el balanç energètic dels impactes.Els res ultats d¿aques tes proves s ¿han incorporat al s imulador de propagaci ó de despreniments de roques RockGIS.Una darrera qüestió que s'ha abordat és la caracterització de la rugositat, que és un paràmetre fonamental de la propagacióde blocs en dipòsits formats per acumulacions de fragments. Una de les limitacions de considerar un enfocament delumped mass a l'hora de simular la propagaci ó de blocs és que se'n desconeix la posició relativa en el moment de l'impacteamb el terreny, ja que no es té en compte explícitament la geometria. En aquesta tesi s'han desenvolupat diferentsalgorismes per quantificar volums de fragments de roca i definir la rugositat espacialment distribu ïda del terreny fent servirnúvols de punts 3D d'alta resolució recollits amb TLS o fotogrametria.

ENGINYERIA ELÈCTRICA

  • FONTANES MOLINA, POL: Influence of Electrostatic Charge on Lightning Interactions with Aircraft and Wind turbines: An Experimental Approach to a Charge Control System Application
    Autor/a: FONTANES MOLINA, POL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
    Departament: (DEE)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 26/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 09/10/2023
    Director/a de tesi: MONTAÑA PUIG, JUAN | GUERRA GARCÍA, CARMEN
    Tribunal:
         PRESIDENT: MARCH NOMEN, VICTOR
         SECRETARI: ROMERO DURÁN, DAVID
         VOCAL: MÉNDEZ HERNÁNDEZ, YARÚ
    Resum de tesi: Els llamps a aeronaus i turbines eòliques poden comportar despeses de reparació substancials. Aquestes estructures sovint desencadenen llamps, en forma de líders bidireccionals en el cas dels avions i caps ascendents en el cas dels aerogeneradors.Per als avions i les pales específiques d'aerogeneradors, l'aïllament del terra permet l'acumulació d'una càrrega electrostàtica, que es pot millorar encara més pel seu moviment.Aquesta tesi estudia la influència de la càrrega electrostàtica en les interaccions del llamp amb aeronaus i aerogeneradors. L'estudi revela una col·laboració entre dos grups de recerca i la indústria, millorant de manera sinèrgica les capacitats de recerca. El resultat és el desenvolupament del sistema Hammer, un sistema actiu de control de càrrega electrostàtica dissenyat específicament per a aeronaus i aerogeneradors.S'examina l'electrificació de pales d'aerogeneradors i aeronaus en condicions meteorològiques favorables, juntament amb tècniques de compensació de càrrega artificial per mitigar-ne els efectes. Això implica crear mètodes de camp per estudiar els corrents induïts a les pales dels aerogeneradors i realitzar estudis experimentals sobre l'alliberament d'ions de les aeronaus per controlar la càrrega electrostàtica.El sistema Hammer controla inal·lambricament la càrrega neta d'un conductor flotant. A través d'un generador d'alta tensió connectat a un elèctrode de corona flotant, el sistema captura o allibera ions a l'ambient. L'èxit d'implementació del sistema esdemostra aconseguint l'emissió d'ions bipolars de la superfície d'una aeronau durant el vol. La durada de l'estat transitori d'emissió d'ions està relacionada amb la velocitat de l'aire i la seva interacció amb l'advecció iònica i l'atracció electrostàtica.Pel que fa a les pales de les turbines eòliques, la polarització electrostàtica de les pales aïllades elèctricament en condicions de laboratori revela un procés de dos passos: polarització ràpida del conductor de baixada seguida d'una acumulació gradual de càrrega al recinte de fibra de vidre. El sistema Hammer neutralitza eficaçment el gradient potencial a l'arrel de la fulla quan s'exposa a camps elèctrics intensos.La investigació també explora l'aplicació de conductors verticals amb drons per mesurar els efectes de l'electricitat atmosfèrica, simulant la inducció de corrent a les turbines eòliques. Es proposa un model validat que combina descàrrega parcial i contribucions de moviment vertical a la inducció actual, adaptable per a l'ús de turbines eòliques. Aquest model s'alinea bé amb les mesures de camp dels corrents reals de les turbines eòliques en temps bons.La investigació va més enllà del seu abast immediat considerant la transferibilitat dels resultats a altres camps com la geoenginyeria.En resum, aquesta investigació aprofundeix en la intricada relació entre la càrrega electrostàtica, la connexió de llamps i els mecanismes de protecció per a aeronaus i aerogeneradors. L'esforç col·laboratiu dóna com a resultat el sistema Hammer, queofereix una solució pionera per mitigar riscos i millorar la seguretat i l'eficiència d'aquestes estructures.

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

  • AMINI, ELAHE: IONIC LIQUID-ASSISTED THE PREPARATION OF TRANSPARENT CELLULOSIC BIOCOMPOSITE FILMS
    Autor/a: AMINI, ELAHE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
    Departament: (DEGD)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 06/10/2023
    Director/a de tesi: RONCERO VIVERO, MARIA BLANCA | VALLS VIDAL, CRISTINA
    Tribunal:
         PRESIDENT: COCA SANZ, MÓNICA
         SECRETARI: VIDAL LLUCIA, TERESA
         VOCAL NO PRESENCIAL: CADENA CHAMORRO, EDITH MARLENY
    Resum de tesi: L¿ interès en els nous productes basats en cel·lulosa respectuosos amb el medi ambient ha augmentat enormement en elsdarrers anys. Els materials compostos basats en cel·lulosa es presenten en diverses formes i presenten potencialsaplicacions en els sectors de la construcció, automotriu, envasos, esports, biomèdic i defensa gràcies a l¿abundància iversatilitat de la cel·lulosa com a biopolímer. Com a resultat, els materials compostos totalment de cel·lulosa (CTC), handespertat un gran interès en la recerca. Els CTC són un tipus de biocompòsits on la matriu és cel·lulosa dissolta iregenerada, mentre que el reforç és cel·lulosa no dissolta o parcialment dissolta. Aquesta tesi aborda un nou enfoc perdesenvolupar films de cel·lulosa amb elevada propietat barrera utilitzant un líquid iònic com a agent intel·ligent denanosoldadura per acoblar estructures de cel·lulosa nanomètrica. L'objectiu de l¿estudi es centra en modificar lacel·lulosa regenerada mitjançant la polimerització d'obertura d'anell in situ d'e-caprolactona (CL) i monòmers d¿ L-làctid(LA), a causa d'una quantitat més gran de grups hidroxil iniciadors disponibles. L'estratègia d'¿empelt¿ decopolimerització pot aportar els avantatges de la biofibra i impartir propietats polimèriques a aquesta, millorant així elrendiment dels biocompòsits. Tant el polilàctid com la policaprolactona, així com les nanopartícules d'òxid de zinc, sónutilitzats com a agents de reforç. La primera part de la tesi és un article de revisió que tracta sobre el gran potencial delslíquids iònics, centrant-se en la dissolució selectiva i efectiva d¿aquests sobre la cel·lulosa, la lignina i les hemicel·lulosesde la biomassa lignocel·lulòsica. L'article contempla els factors que influeixen en la solubilitat d¿aquesta biomassa idescriu la producció assistida per líquids iònics de quatre tipus diferents de productes basats en biomassa: composites inanocomposites a base de cel·lulosa, composites de fusta, aerogels i hidrogels. Per tant, proporciona informació útilsobre l'ús de líquids iònics per desenvolupar productes amb un menor impacte en la salut i el medi ambient, cosa que potajudar als investigadors en plantes de pretractament a gran escala a dissenyar processos més sostenibles i eficients.També identifica buits a la investigació amb l'objectiu de millorar les perspectives futures i abordar millor elsdesafiaments en la tecnologia de líquids iònics. La segona i tercera part de la tesi es basen en un enfocament eficient irespectuós amb el medi ambient, on s¿aconsegueix que els polímers hidrofòbics PCL (policaprolactona) i PLA (àcid polilàctic) siguin compatibles amb les fibres de cel·lulosa hidrofíliques mitjançant l'ús del líquid iònic acetat d'1-etil-3-metilimidazol ([Emim]OAc) i en presència de nanopartícules d'òxid de zinc. L'[Emim]OAc i les nanopartícules d'òxid dezinc s¿utilitzen per catalitzar la polimerització per obertura d'anell de L-làctid i e-caprolactona a la matriu de cel·lulosa encondicions suaus. S¿avalua la funció de cada component dels films obtinguts amb la finalitat d¿optimitzar les propietatsbarrera d¿aquests (a l'aigua i a l'oxigen), la seva resistència mecànica i la seva capacitat de bloqueig dels raigs UV. Amés, es pretén millorar tant l'activitat antioxidant com les propietats òptiques dels films. L´última part de la tesi tractasobre el disseny d´un nou nanocompòsit totalment de cel·lulosa (NCTC). En aquest cas s¿utilitza el líquid iònic perajudar a la síntesi respectuosa amb el medi ambient de nanopartícules de lignina (NPL) mitjançant un mètode desonicació, cosa que en permet una distribució uniforme sense necessitat d'agents reductors o estabilitzadors addicionals. Els films de NCTC es produeixen utilitzant un procés de dissolució parcial de cel·lulosa que atrapa les NPL sintetitzades.

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

  • YUAN, MINGYUE: Historical copper and iron coloured glazes and glasses
    Autor/a: YUAN, MINGYUE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
    Departament: Departament de Física Aplicada (FA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 02/10/2023
    Director/a de tesi: PRADELL CARA, TRINITAT
    Tribunal:
         PRESIDENT: GARCIA ARANDA, MIGUEL ANGEL
         SECRETARI: MOLERA I MARIMÓN, JUDIT
         VOCAL: VILARIGUES, MARCIA
    Resum de tesi: Els vidriats i els vidres de colors han captivat l'interès humà des de l'antiguitat, pel seu atractiu estètic i les seves diverses funcionalitats. Servint com a indicadors del progrés tecnològic, l'expressió artística i l'estratificació de la societat a través de diverses èpoques històriques, el coure i el ferro emergiren com a colorants predominants en vidriats i vidres històrics, oferint un notable espectre de matisos influïts per diferents continguts, proporcions i condicions atmosfèriques en la seva producció. Per explorar les complexitats de la formació del vermell de coure, abordar la investigació limitada sobre el groc de ferro en vidriats d¿alt contingut de plom, així com entendre la interacció entre ambdós cations en el desenvolupament del color dels vidriats, s'ha invetstigat inclou quatre casos representatius: esmalts grocs de ferro amb alt contingut de plom de les dinasties Ming (1368-1644) i Qing (1616-1912), els vidriats blaus i vermells de coure i ferro Jun de la dinastia Song del Nord (960-1127), els vidriats verds i vermells de coure Changsha de la dinastia Tang tardana (segles IX-X) i els vidres de finestra vermells de coure Europeus d¿entre els segles XIII al XX. Utilitzant un conjunt complementari de tècniques analítiques, incloent espectroscòpia ultraviolada-visible-infraroja propera (UV-VIS-NIR), microscòpia òptica (OM), microscòpia electrònica de rastreig (SEM), microsonda electrònica (EMPA), espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu (LA-ICP-MS), micro difracció de raigs X (µ-XRD) i espectroscòpia d¿absorció de raigs X (XAFS), hem aprofundit en les propietats òptiques, micro/nanoestructures, composicions del vidriat i vidre, estat de valència i coordinació dels cations. Hi ha diferencies en la composició dels vidriats grocs de ferro amb alt contingut plom de les dinasties Ming i Qing, alhora que s'ha pogut demostrar la influència de factors com el gruix del vidriat, la temperatura de cocció, la composició del substrat i l'atmosfera de cocció en el color. L'estudi dels vidriats Jun ha demostrat la influència de la nanoestructura del vidriat i la dinàmica d'oxidació-reducció del ferro i el coure en l'aspecte dels vidriats. L'estudi dels vidriats Changsha ha revelat el paper de la nanoestructura del vidriat i de l¿estat d'oxidació del coure en la l'opacitat i el color dels vidriats. Finalment, l¿estudi del vidre vermell de finestra ha identificat l¿existència de tres tecnologies de producció diferents, destacant el paper de les nanopartícules de coure en la coloració vermella i la importància del ferro, el sofre i l'estany en la reducció del coure. En resum, aquesta investigació exhaustiva millora la nostra comprensió dels mecanismes de coloració i les diferències de composició en els vidriats i vidres històrics, oferint informació valuosa sobre les tecnologies de fabricació.Paraules clau: Esmalt històric; Vidre vermell; Ferro; coure; sofre; estany; XAFS; Micro-XRDBarcelona6, Setembre,

FOTÒNICA

  • MALAIWONG, NAWAPHAT: Molecular and Cellular Aspects of Proprioceptive Control in C. elegans
    Autor/a: MALAIWONG, NAWAPHAT
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 22/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 06/10/2023
    Director/a de tesi: KRIEG, MICHAEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: LOZA ALVAREZ, PABLO
         SECRETARI: RAFFA, VITTORIA
         VOCAL: CERON MADRIGAL, JULIAN
    Resum de tesi: La locomoció es genera a partir d'un conjunt d'estímuls integrats pel sistema nerviós juntament amb el sentit de la postura del cos - o propriocepció -, i com a resultat pot donar lloc a respostes com fugir, alimentar-se i reproduir-se. La mecanosensació, la capacitat de percebre la força mecànica, depèn de canals iònics mecanoreceptors que converteixen la força en senyals neuronals mitjançant canvis conformacionals. Desentrellar els mecanismes subjacents d'aquests canals mecanoreceptors planteja un repte important per als neurobiòlegs i biòlegs cel·lulars. El meu treball de doctorat utilitza enfocaments multidisciplinaris de les branques de la biologia, física, matemàtiques i enginyeria per investigar la regulació de la propriocepció en l'organisme model C. elegans a nivell molecular i cel·lular.En la meva recerca, vaig centrar-me en comprendre el paper de l'interneurona DVA en la locomoció i la seva capacitat per a interpretar la curvatura del cos. Utilitzant soques genèticament modificades i tècniques d'imatge de calci, vaig demostrar que la DVA respon a la força de compressió a través del seu axó i com a resultat provoca una entrada d'ions de calci a través del canal iònic TRP-4. Per altra banda, la flexió del cuc estira l'axó de DVA i activa el canal iònic de potassi TWK-16. Així doncs, ambdós canals detecten les forces mecàniques i modulen la senyal de DVA. Aquesta interacció codifica per senyals de calci al llarg de les diferents corbatures del cos, facilitant la recepció i el reajustament precís de les contraccions musculars. A més, vaig descobrir el paper crític de la beta-espectrina en el manteniment de la integritat estructural i la funció propioceptiva en resposta a la força. Per investigar la funció específica d'aquesta proteïna del citoesquelet, em vaig centrar en l'estudi del seu paper durant l'envelliment, així com el seu impacte en la propiocepció i l'expressió de proteïnes en C. elegans.A part de la regulació propioceptiva mitjançant senyals neuronals, el meu estudi va revelar que el neuropèptid específic de DVA, NLP-12, és el responsable de modular la locomoció. Utilitzant animals transgènics, tècniques d'imatge i modificació de proteïnes, els resultats van demostrar que NLP-12 promou el defecte en la locomoció causat per la mutació de beta-espectrina a DVA. Curiosament, les primeres evidències apunten a que l'alliberament d'aquest neuropèptid està controlat per la força mecànica, tot i que una caracterització d'aquest mecanisme haurà de ser feta en treballs futurs.Paral·lelament, durant el doctorat vaig desenvolupar una nova tècnica anomenada Fluorescent Landmark Interference (FLInt) per integrar transgens en el genoma de C. elegans utilitzant CRISPR/Cas9. FLInt és un mètode senzill, ràpid i flexible per establir soques transgèniques a C. elegans basat en l'excisió precisa d'un gen fluorescent emprat com a marcador d'integració genètica. FLInt ha guanyat una gran popularitat i ara s'usa com a mètode rutinari en laboratoris d'investigació de C. elegans arreu del món.La novetat del meu estudi de doctorat rau en la generació dels següents coneixements fonamentals i aplicacions pràctiques: (1) comprensió de la mecanosensació, epecíficament el mecanisme de percepció i resposta a estímuls mecànics i (2) generació d'una eina accessible i eficient per a la comunitat d'investigació de C. elegans per a millorar futura recerca amb aquest organisme model.Paraules clau: Mecanosensació, propriocepció, C. elegans, edició de gens

SOSTENIBILITAT

  • MARCILLO DELGADO, JUAN CARLOS: Marco de referencia para la planificación y desarrollo continuo de la comunicación de riesgos y crisis frente a amenazas en Sudamérica
    Autor/a: MARCILLO DELGADO, JUAN CARLOS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: SOSTENIBILITAT
    Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 29/09/2023
    Director/a de tesi: ÁLVAREZ GARCÍA, ALICIA | GARCIA CARRILLO, AGUEDA
    Tribunal:
         PRESIDENT: GUERRA DE CASTILLO, ZOILA YADIRA
         SECRETARI: PORCAR BECKER, INGEBORG
         VOCAL NO PRESENCIAL: RODAS HERNÁNDEZ, OSCAR ROLANDO
    Resum de tesi: La recerca relativa a la comunicació de riscos i comunicació de crisis (CR&C) és un aspecte fonamental per potenciar la resiliència de la població enfront grans amenaces, especialment en economies en desenvolupament on existeixen majors vulnerabilitats socials. L¿objectiu d¿aquesta tesi doctoral és proposar un marc de referència per orientar la planificació i el desenvolupament continu de les estratègies de CR&C a Sud-Amèrica. El marc metodològic, basat en mineria de dades, implica l¿ús de diferents tècniques de mineria textual, d¿acord a l¿estructura de cada grup de dades, que permeten visibilitzar les relacions entre objectes textuals; classificar els objectes d¿interès; realitzar anàlisis comparatius a nivell de país i estudiar les tendències de la CR&C. Les unitats d¿anàlisi es centren en diferents tipologies de dades textuals com documents associats a la planificació de la gestió de riscos i de crisis, publicacions científiques, comunicats emesos via tuïts, i informació del Centro Logístico Regional de Asistencia Humanitaria ubicat a Panamà en el període 2017-2021. S¿identifiquen les principals estratègies de CR&C i de Gestió de Riscos i de Crisis (GR&C) que els Serveis de GR&C de Sud-Amèrica han de considerar perquè les seves comunicacions siguin més efectives al llarg del cicle d¿una crisi. S¿identifiquen fortaleses i debilitats de la planificació dels països analitzats sobre aquestes estratègies. S¿identifica la influència que exerceixen els factors econòmics, polítics, socials, demogràfics, tècnics i del risc de desastre en el desenvolupament de les estratègies de CR&C i GR&C. L¿anàlisi de diferents documents de GR&C permet diferenciar cinc components mínims de la CR&C a Sud-Amèrica: i) planificació de la comunicació primerenca; ii) planificació del sistema d¿informació i comunicació; iii) gestió de qualitat de la comunicació i dels comunicadors; iv) sensibilització de riscos i de crisis, i v) consolidació de les parts interessades. En el mapeig bibliomètric de 330 publicacions científiques es diferencien cinc clústers per la CR&C a Sud-Amèrica: i) factors per la comunicació de riscos a zones vulnerables; ii) factors per la comunicació de la salut i les crisis; iii) elements per la comunicació de l¿exposició humana i ambiental a contaminants; iv) gestió de la continuïtat i qualitat de la comunicació, v) factors potenciadors de la comunicació. S¿identifica que la majoria dels factors revelats en l¿anàlisi bibliomètric estan orientats a enfortir els sistemes de comunicació i a augmentar el coneixement del risc de les persones vulnerables. L¿anàlisi de 40 082 tuïts oficials, dels Ministeris de Salut de vuit països sud-americans, durant la COVID-19 permet identificar 18 temes comunicacionals associats a: i) la comunicació de l¿impacte i monitoratge de l¿amenaça; ii) la comunicació de mesures per la disminució del risc de l¿amenaça; iii) la visibilitat del caràcter multidimensional de la problemàtica; iv) la comunicació de la capacitat del sistema sanitari per afrontar les amenaces; i v) la comunicació de mecanismes per l¿enfortiment de grups vulnerables vers amenaces. Els resultats previs permeten proposar un marc d¿estratègies per la comunicació del risc del desastre i les crisis humanitàries a Sud-Amèrica. Aquesta tesi doctoral contribueix a: i) comprendre els factors que incideixen en el desenvolupament de la CR&C; ii) reconèixer els esforços previstos per la política regional; iii) analitzar els avantatges i inconvenients de la planificació amb marcs internacionals contemporanis com el Marc de Sendai per la Reducció de Riscos i Desastres 2015-2030; v) generar coneixement per la presa de decisions, i vi) aportar en l¿acceleració de la implementació d¿estratègies en el context de la gestió de riscos i crisis (GR&C).
  • NARANJO SILVA, HÉCTOR SEBASTIÁN: Análisis de la producción hidroeléctrica en base a las implicaciones en la sostenibilidad energética
    Autor/a: NARANJO SILVA, HÉCTOR SEBASTIÁN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: SOSTENIBILITAT
    Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/09/2023
    Data de FINAL de diposit: 27/09/2023
    Director/a de tesi: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
    Tribunal:
         PRESIDENT: TOLLIN, NICOLA
         SECRETARI: MORATO FARRERAS, JORDI
         VOCAL NO PRESENCIAL: RÍOS OSORIO, LEONARDO ALBERTO
    Resum de tesi: Les transformacions tècniques, ecològiques, territorials i culturals en diferents nivells i espais de la societat on hi ha projectes hidroelèctrics sovint impliquen conflictes, nous règims de coneixement, pràctiques locals diferents, marcs globals de mitigació i gestió de recursos hídrics.Per això, el fet que la hidroelectricitat no depengui de l'ús de combustibles fòssils no ha de relacionar que no hi ha efectes adversos sobre l'ambient de fet el seu desenvolupament i construcció requereix preses, infraestructura de concret, obertura de carreteres, canals hídrics, torres elèctriques de transmissió i altres instal·lacions que no són una novetat, però que si ubiquen particularitats, beneficis i desavantatges.Globalment la producció d'hidroenergia presenta una visió macro dels avantatges, però es discuteix poc dels desavantatges i problemes que es desenvolupen per la construcció d'aquestes estructures i els seus sistemes propers, per això la investigació va buscar analitzar la producció hidroelèctrica en base a implicacions en la sostenibilitat energètica. Per això, mitjançant una metodologia analítica ¿ experimental d'enfocament quantitativa s'investiga diversos eixos.A l'anàlisi, en primer lloc, la tesi va consistir en visites a diversos projectes hidroelèctrics a l'Equador principalment i comunitats limítrofes per tal de verificar l'entorn, infraestructura, operació, generar la recol·lecció de mostres d'aigua i aixecament d'informació amb enquestes a persones que viuen en aquestes àrees, els quals van facilitar elements investigatius i dades dels canvis contrastats des de la construcció de centrals hidroenergètiques.Addicional, a la investigació es va executar, 183 enquestes per a l'aixecament d'informació i perspectives en comunitats properes al projecte més gran de l'Equador, es va col·lectar 10 mostres d'aigua per a una anàlisi física química hídrica en cinc projectes hidroenergètics, es va establir una relació entre la producció hidroelèctrica de variables tècniques, socials i ambientals, i desenvolupament una relació entre la hidroelectricitat i la sostenibilitat.De la investigació, es conclou que l'energia hidroelèctrica es presenta com una tecnologia renovable que brinda beneficis com a subministrament d'aigua a comunitats, control d'inundacions, reducció dels gasos d'efecte hivernacle i energia neta com a opció disponible d'energia baixa en carboni. no obstant això, hi ha alguns problemes emergents a causa de la seva explotació desordenada, i infraestructures a gran escala amb preses que produeixen canvis al seu entorn, cosa que determina que aquesta font no sigui completament sostenible.D'altra banda, hi ha paràmetres que impacten la hidroelectricitat; a manera social es va verificar els canvis de costums i moviments de persones dels llocs dorigen; a manera ambiental hi ha paràmetres com a modificació de la qualitat de l'aigua, mort de la vida silvestre limítrofa, reducció de la quantitat de peixos de rius, erosió, i canvis estacionals, i tècnicament es va verificar que els paràmetres són l'ús de l'aigua necessari per generar , tipus de construcció, i variacions hídriques que redueixen l'eficiència de les centrals.És concloent que hi ha impactes emmascarats per cada mega watt que es produeix amb hidroelectricitat, i que la seva estructura de generació no és altament neta, a causa de la gran quantitat de recurs hídric per cada kWh. Tot i això, la hidroelectricitat contribueix significativament a la mitigació del canvi climàtic a relació de la producció energètica mitjançant fonts fòssils, però varia la disponibilitat dels recursos hídrics el que canvia ecosistemes i requereix una atenció acurada perquè augmenta els costos no visibles, moltes vegades intangibles com els paràmetres ambientals, socials i tècnics que es produeixen.

Darrera actualització: 27/09/2023 04:30:23.