Tesis en dipòsit públic

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• HURTADO ILLANES, MARISOL CAROL: Diseño de un Modelo Integrado para el Empoderamiento Individual y el Apoyo Social en la Gestión del Conocimiento de Enfermedades Crónicas
  
  Autor/a: HURTADO ILLANES, MARISOL CAROL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 30/07/2024
  Director/a de tesi: VIEDMA MARTI, JOSE M. | COLL BERTRAN, JOSEP
  Tribunal:
       PRESIDENT: CANALS PARERA, AGUSTI
       SECRETARI: BARTOLOME COMAS, ROSA MARIA
       VOCAL: SERRADELL LÓPEZ, ENRIC
  Resum de tesi: Aquesta investigació transdisciplinària es centra en la gestió del coneixement i el desenvolupament del capital humà en el context de les malalties cròniques, investigant mecanismes d'empoderament en comunitats virtuals. Viure amb una malaltia crònica implica enfrontar incertesa i estrès elevats, resultants en limitacions i reptes socials. No obstant això, la condició de salut no altera l'essència de l'individu ni la seva necessitat de participar activament en la societat. Les malalties cròniques incrementen la morbiditat i mortalitat global, representant una càrrega econòmica considerable per als sistemes de salut. En aquest context, l'empoderament individual i comunitari és crucial per millorar el benestar i la qualitat de vida dels pacients.L'estudi desenvolupa un Model Integrat per a l'Empoderament Individual i el Suport Social en la Gestió del Coneixement de Malalties Cròniques, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida i potenciar l'autonomia dels pacients. Els seus objectius inclouen analitzar la influència de l'empoderament individual en el compromís dels pacients, explorar la connexió entre empoderament individual i desenvolupament comunitari en comunitats virtuals, i examinar l'impacte de les pràctiques sostenibles en l'empoderament a llarg termini. Utilitzant una metodologia mixta que combina la metodologia de Dubin per al desenvolupament teòric, l'enfocament TDR (Investigació Transdisciplinària) i mètodes qualitatius, es va validar el model en una comunitat virtual de pacients crònics.El model es centra en aspectes clau com l'Empoderament Individual (IE), la Participació Activa (IEG), el Desenvolupament Comunitari (CD) i les Pràctiques Sostenibles (SP). A més, descriu estats que van des de nivells inicials de baix empoderament fins a aconseguir completa autonomia i compromís, mitjançant la formulació de proposicions teòriques i la identificació d'etapes intermèdies que connecten aquests elements i descriuen les seves interrelacions.L'autoeficàcia es va manifestar en relats i testimonis que van revelar la confiança i el control dels participants. La participació activa es va evidenciar en contribucions i activitats comunitàries, demostrant un compromís amb l'autocura. El suport social es va detectar en les interaccions, reflectint solidaritat i col·laboració. La col·laboració es va observar en el treball en equip i l'ajuda mútua. El desenvolupament comunitari es va fer evident a través de pràctiques que buscaven el benestar col·lectiu. L'accés al coneixement es va manifestar en la participació i recerca de recursos, i les pràctiques sostenibles es van identificar en accions encaminades cap a un canvi positiu a llarg termini.Els resultats van revelar un reforçament individual entre els membres del grup de suport en línia, destacant la sensació de control personal i resiliència fomentada mitjançant suport emocional i autoeficàcia. Els membres de la comunitat virtual van mostrar adaptabilitat en fer front als reptes de la seva salut mitjançant estratègies innovadores i suport comunitari, reflectint millores significatives en hàbits de vida i benestar. Aquests aspectes subratllen la influència crucial del suport en línia en la promoció de l'autocura, resiliència i salut integral.En conclusió, la recerca destaca que l'empoderament a través de comunitats virtuals és fonamental per a la gestió efectiva de malalties cròniques, emfatitzant la importància d'un enfocament holístic que abasti suport social, psicològic i autogestió de la salut. Aquests descobriments enriqueixen el coneixement existent i influeixen en decisions i polítiques de salut, subratllant la necessitat d'integrar pràctiques sostenibles en polítiques de salut per al benestar general. El model unificat d'empoderament individual i comunitari mostra potencial per a ser aplicat en altres aspectes del desenvolupament personal, centrat en el capital humà i la gestió del coneixement.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• ALI, OMAR SHAABAN IBRAHIM: Optimization techniques for distributed task-based programming models
  
  Autor/a: ALI, OMAR SHAABAN IBRAHIM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 31/07/2024
  Director/a de tesi: CARPENTER, PAUL MATTHEW
  Tribunal:
       PRESIDENT: BULL, JONATHAN MARK
       SECRETARI: JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL
       VOCAL: ARAUJO, GUIDO
  Resum de tesi: En HPC, els models basats en tasques han guanyat prominència adoptant OpenMP com a model d'alt rendiment, productiu, asincrònic i agnòstic respecte a la plataforma dins del node. Un programa s'expressa com un Graf Acíclic Dirigit (DAG), els vèrtexs del qual són unitats de codi anomenades tasques. Les arestes entre les tasques representen dependències entre elles, i les tasques sense relacions lògiques poden executar-se concurrentment. El graf de tasques és independent de l'arquitectura de la plataforma objectiu, fent aquests models adequats per a l'execució concurrent en una àmplia gamma de plataformes, incloent multiprocessadors y acceleradors.Diverses iniciatives estan explorant enfocaments de tasques distribuïdes, que utilitzen el model de tasca per descompondre l’aplicació en diversos nodes amb memòria distribuïda. L'avantatge d'aquest enfocament és que permet expressar l'aplicació de manera simple i clara, reflectint únicament els càlculs i les dependències. Malauradament, les implementacions actuals de tasques distribuïdes pateixen de baixa eficiència i escalabilitat, fet que dificulta la seva adopció per part de la comunitat de HPC. Això es deu principalment a l'alt cost de creació de tasques i a la construcció del graf de dependències, que generalment són seqüencials. Aquesta tesi proposa dues tècniques per solucionar aquest problema.La nostra primera proposta es centra en la nidificació de tasques, que atenua el coll d'ampolla seqüencial mitjançant la construcció paral·lela del graf complet de dependències usant múltiples tasques mestres que s'executen concurrentment. Una limitació clau de la nidificació de tasques és que no es pot crear una tasca fins que no se'n coneguin tots els accessos i els dels seus descendents. Els enfocaments actuals per a resoldre aquesta limitació detenen la creació i execució de tasques fent servir una barrera explícita (taskwait) o substituint les dependències amb accessos artificials anomenats sentinelles. Proposem la clàusula auto, que indica que la tasca pot crear subtasques que accedeixin a regions de memòria no especificades, o pot assignar i retornar memòria en adreces encara desconegudes. A diferència de una barrera explicita (taskwait), el nostre enfocament no impedeix la creació i execució concurrent de tasques, mantenint el paral·lelisme i permetent al programador optimitzar el balanç de càrrega i la localització de dades. A més, totes les tasques poden tenir una especificació precisa dels seus propis accessos a dades, a diferència dels sentinelles, resulta en un mecanisme unificat que governa l’ordre de les tasques, les transferències de dades del programa en memòria distribuïda i l’optimització de la localització de dades, per exemple en sistemes NUMA. Així, la clàusula auto proporciona un camí incremental per al desenvolupament de programes de tasques niades, eliminant la necessitat que cada tasca pare tingui una especificació completa dels accessos de les seves tasques descendents, tot reduint la informació redundant que pot ser tediosa i propensa a errors.La segona proposta nostra aprofita el comportament iteratiu de moltes aplicacions HPC, com ara aquelles que utilitzen mètodes iteratius o simulacions en múltiples etapes. Malgrat que aquestes aplicacions generen el mateix graf acíclic dirigit de tasques en cada pas temporal, la majoria de models construeixen el graf complet de tasques de manera seqüencial. Definim el model de programació basat en la clàusula taskiter, una proposta recentment introduït a la literatura per a aplicacions iteratives en plataformes SMP. També descrivim la implementació completa en temps d'execució per aprofitar aquesta informació per eliminar el coll d'ampolla seqüencial i els missatges de control, preservant la simplicitat i productivitat de l'aproximació existent.Integrem ambdues tècniques a OmpSs-2@Cluster, la variant de tasques distribuïdes de OmpSs-2, i avaluem el rendiment al superordinador MareNostrum 4.
  
• JAMET, ALEXANDRE VALENTIN: Interaction between computer architecture and artificial intelligence
  
  Autor/a: JAMET, ALEXANDRE VALENTIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 02/09/2024
  Director/a de tesi: ÁLVAREZ MARTÍ, LLUC | CASAS GUIX, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: ROS BARDISA, ALBERTO
       SECRETARI: CANAL CORRETGER, RAMON
       VOCAL: PERAIS, ARTHUR
  Resum de tesi: Des dels seus inicis amb els primers sistemes informàtics, l’arquitectura de computadors ha experimentat moltes revolucions i innovacions tecnològiques. No obstant això, el Mur de Memòria ha estat un desafiament significatiu. Per abordar-lo, s’han ideat tècniques de tolerància a la latència, com la jerarquia de memòria cau, polítiques de reemplaçament de memòria cau, prefetching de maquinari i predicció fora del xip. La jerarquia de memòria cau utilitza memòries intermèdies per emmagatzemar dades freqüentment accedides prop del processador, reduint les latències d’accés a la memòria. Les polítiques de reemplaçament de memòria cau determinen quins blocs de dades s’han d’emmagatzemar o eliminar basant-se en prediccions de reutilització futura. El prefetching de maquinari porta proactivament blocs de dades a la memòria cau. La predicció fora del xip prediu si una sol·licitud de càrrega requerirà accés a DRAM, permetent la cerca especulativa de blocs de dades des de la DRAM per ocultar les latències d’accés a la memòria. Aquesta tesi aborda els desafiaments de la gestió de la memòria cau i l’optimització de l’accés a la memòria, centrant-se en millorar el rendiment i l’eficiència energètica en diverses càrregues de treball. Presenta tres contribucions principals. La primera contribució avalua l’efectivitat de les polítiques contemporànies de reemplaçament de l’Últim Nivell de Memòria Cau (LLC) en diverses càrregues de treball, incloent-hi el processament de gràfics, aplicacions científiques i industrials, així com conjunts de proves estàndard com SPEC CPU 2006 i SPEC CPU 2017. Tot i mostrar millores de rendiment notables en proves convencionals, aquestes polítiques sovint fallen en capturar els patrons d’accés característics de les càrregues de treball modernes de Computació d’Alta Prestació (HPC) i grans dades. Es presenten dues noves polítiques de reemplaçament de LLC, Multi-Sampler Multiperspectiva (MS-MPPPB) i Multiperspectiva amb Selector de Característiques Dinàmiques (DS-MPPPB), que ofereixen beneficis de rendiment elevats per a aplicacions de HPC i grans dades. La segona contribució es dedica a millorar els patrons d’accés a la memòria per a càrregues de treball de processament de gràfics, conegudes pels seus patrons d’accés irregulars i la seva localització de dades subòptima. Aquesta contribució se centra en el primer nivell de la jerarquia de memòria cau, ja que la majoria de fallades de L1D requereixen un accés a DRAM. Introduint el predictor innovador Large Predictor (LP), es busca discernir entre accessos a memòria regulars i irregulars, canalitzant els accessos irregulars a través d’una Memòria Cau de Dades Laterals (SDC). Amb la sinergia de LP i SDC, s’aconsegueixen millores de rendiment notables, superant les jerarquies de memòria cau convencionals. La tercera contribució presenta el predictor de Dos Nivells Perceptró (TLP), un enfocament que integra la predicció fora del xip amb el filtrat de prefetching adaptatiu dins del cau de dades de primer nivell (L1D). Aprofitant una estructura de dues capes composta pel Primer Nivell Predictor (FLP) i el Segon Nivell Predictor (SLP), TLP mitiga efectivament les transaccions de DRAM mentre millora el rendiment general en càrregues de treball d’un sol nucli i de múltiples nuclis. Col·lectivament, aquestes contribucions avancen l’estat de l’art en la gestió de la memòria cau i l’optimització de l’accés a la memòria, millorant el rendiment i l’eficiència energètica de les arquitectures de computadors modernes en diverses càrregues de treball.
  
• NAVARRO MUÑOZ, ANTONI: Enhancing HPC efficiency: adaptive resource management and scheduling through online monitoring and prediction systems
  
  Autor/a: NAVARRO MUÑOZ, ANTONI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: BELTRAN QUEROL, VICENÇ | AYGUADÉ PARRA, EDUARD
  Tribunal:
       PRESIDENT: PERICAS GLEIM, MIQUEL
       SECRETARI: MARTORELL BOFILL, XAVIER
       VOCAL: DURAN GONZÁLEZ, ALEJANDRO
  Resum de tesi: Els sistemes de computació d’alt rendiment (HPC) evolucionen contínuament, impulsats per les necessitats dels usuaris i les tendències tecnològiques. Al llarg de les dècades, la recerca que involucra els sistemes HPC ha passat de prioritzar exclusivament el rendiment de les aplicacions a incloure l’eficiència energètica com a objectiu igualment important.Tot i que els enfocaments per abordar aquests objectius poden variar, l’eficiència energètica i el rendiment del sistema són simbiòtics, ja que sovint la millora d’aquest últim millora el primer. Diversos components es relacionen perfectament amb aquests objectius, des d’aplicacions, models de programació i sistemes runtime fins a planificadors de treball en l’àmbit de sistema i sistemes operatius.Els models de programació paral·lels ajuden els usuaris de HPC a aconseguir aquests objectius mitjançant l’abstracció de les complexitats del sistema subjacent. Per tant, els sistemes runtime són crucials per a fer front a aquests reptes. Els sistemes runtime poden recopilar informació precisa i aprofitar-la per implementar heurístiques de planificació avançada i gestió de recursos per optimitzar l’execució d’aplicacions.No obstant això, les implementacions actuals són massa estàtiques per a fer front a la irregularitat i el dinamisme de les aplicacions actuals, i poden introduir efectes adversos en forma de sobrecàrrega en temps d’execució i complexitat. Per superar aquests inconvenients, els sistemes runtime haurien d’utilitzar tècniques que optimitzin el rendiment del sistema de manera adaptativa a través de decisions informades en lloc d’ajustar estàticament la configuració per execució.L’objectiu principal d’aquesta tesi és dissenyar i desenvolupar una infraestructura de monitoratge i predicció en línia, precisa i de baix cost, que proporcioni totes les capacitats necessàries per millorar les tècniques de gestió de recursos i programació per als sistemes HPC. La nostra recerca conclou que, a partir de la informació proporcionada per les nostres infraestructures de monitoratge, la creació de tècniques adaptatives o la millora de les existents pot millorar el rendiment i l’eficiència energètica en comparació amb els mètodes estàtics trobats a la literatura. A més, a través d’un nou disseny, les nostres infraestructures de monitoratge proporcionen mètriques i prediccions precises amb una despesa en temps d’execució insignificant.Finalment, les nostres contribucions demostren com el rendiment del sistema i l’eficiència energètica poden millorar aprofitant la informació detallada des de sistemes runtime i planificadors de treball del sistema.
  
• SALA PENADÈS, KEVIN: Exploiting synergies between message-passing and task-based programming models
  
  Autor/a: SALA PENADÈS, KEVIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 26/07/2024
  Director/a de tesi: BELTRAN QUEROL, VICENÇ | AYGUADÉ PARRA, EDUARD
  Tribunal:
       PRESIDENT NO PRESENCIAL: BULL, JONATHAN MARK
       SECRETARI: MARTORELL BOFILL, XAVIER
       VOCAL: THIBAULT, SAMUEL
  Resum de tesi: Els sistemes de supercomputació moderns presenten milers de nodes de computació que ja arriben a proporcionar fins a centenars de nuclis cada un. Paral·lelitzar les aplicacions científiques i d'enginyeria per aprofitar tots aquests recursos s'ha convertit en un repte important per a la comunitat HPC. Qualsevol aplicació que pretengui escalar bé ha d'orquestrar i explotar eficientment els paral·lelismes d'inter-node i intra-node. Existeixen múltiples models de programació per explotar cadascuna d'aquestes classes de paral·lelisme. MPI i OpenMP són els estàndards de facto per al paral·lelisme de memòria distribuïda i compartida, respectivament. MPI és una interfície de pas de missatges basada en processos amb espais d'adreces virtuals separats, mentre que OpenMP defineix interfícies basades en fils i en tasques per a la paral·lelització en memòria compartida. Les aplicacions poden combinar ambdós tipus de models de programació per aprofitar els beneficis de cada un en una tècnica que s'anomena programació híbrida paral·lela.La combinació de models de programació basats en tasques i de pas de missatges és un enfocament híbrid prometedor que pot proporcionar un model de flux de dades d'alt rendiment sense empitjorar la programabilitat de les aplicacions. Una aplicació es pot representar com un conjunt de grafs acíclics dirigits (DAGs) amb un graf independent per procés. Els vèrtexs representen tasques que poden comprendre càlcul i/o comunicacions, les arestes representen les dependències de dades entre les tasques, i les tasques de diferents processos (és a dir, diferents DAGs) poden comunicar-se a través del pas de missatges. D'aquesta manera, el paral·lelisme intra- i inter-node s'orquestra fluidament a través dels grafs de tasques. A més, aquest enfocament de flux de dades té altres beneficis: les sincronitzacions fines a través de les dependències de dades i els missatges entre tasques de diferents processos, la superposició natural i l'entrellaçament de les fases de l'aplicació (p. ex., el càlcul i la comunicació), i un equilibri de càrrega automàtic dins de cada procés. No obstant això, els estàndards actuals (p. ex., MPI i OpenMP) impedeixen que les tasques puguin emetre comunicacions eficientment, donat que s'han d'abordar problemes greus de rendiment i programabilitat.Aquesta tesi se centra en el disseny i implementació de programari que permeti de manera eficient que les aplicacions basades en tasques incorporin comunicacions dins dels seus grafs de tasques. Resolem els problemes d'interoperabilitat entre els models de programació basats en tasques i de pas de missatges a través de dues biblioteques que són conscients de l'entorn de tasques. Aquestes dues noves biblioteques proporcionen suport complet a les tasques d'aplicacions que emeten comunicacions mitjançant noves operacions de comunicació que tenen en compte l'entorn de tasques, i que poden tenir semàntica bloquejant o no bloquejant. La biblioteca TAMPI suporta les comunicacions "two-sided" d'MPI (p. ex., enviar/rebre missatges), mentre que la biblioteca TAGASPI suporta les comunicacions "one-sided" (també conegudes com a RMA) proporcionades per la interfície GASPI. A més, els nostres mecanismes són prou genèrics per a incorporar qualsevol altra interfície bloquejant o no bloquejant (p. ex., per accelerar codi a través de GPU) en models basats en tasques.El nostre enfocament híbrid de flux de dades que combina tasques i pas de missatges proporciona rendiment, escalabilitat i programabilitat per a aplicacions en sistemes altament paral·lels. Demostrem aquests beneficis portant-hi diversos "benchmarks" i aplicacions, i comparant el nostre enfocament amb altres tècniques actuals.
  

COMPUTACIÓ

• ALEMANY PUIG, LLUIS: Theory, Algorithms and Applications of Linear Arrangements of Trees: Generation, Expectation and Optimization
  
  Autor/a: ALEMANY PUIG, LLUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 26/07/2024
  Director/a de tesi: FERRER CANCHO, RAMON
  Resum de tesi: Una aproximació exitosa per representar l'estructura sintàctica de les frases en Lingüística Computacional, basada en la teoria desenvolupada per Tesnière, és la d'un arbre de dependències sintàctiques. Parelles de vèrtexs de paraules relacionades sintàcticament s'uneixen per una aresta que porta una etiqueta que indica el tipus de relació sintàctica. Quan abstraiem les paraules i les relacions sintàctiques, eliminant les etiquetes dels vèrtexs i les etiquetes de les arestes que indiquen el tipus de relació sintàctica, obtenim el que es coneix com un arbre linearitzat. Un arbre linearitzat és simplement un arbre arrelat juntament amb un arranjament lineal. I un arranjament lineal d'un graf és una permutació dels vèrtexs del graf, el qual es pot representar dibuixant els vèrtexs en una línia horitzontal i les arestes com a semicercles per sobre d'ella.Hi ha molts problemes computacionals que involucren arranjaments lineals de grafs. Exemples notables són aquells que busquen una disposició que optimitzi la suma de les longituds de les arestes, on la longitud d'una aresta es defineix com el valor absolut de la diferència de les posicions dels extrems de l'aresta en l'arranjament. El problema que minimitza aquesta suma és conegut com el problema de l'Arranjament Lineal mínim (minLA). Quan es maximitza la suma de les longituds de les arestes, el problema es coneix com el problema de l'Arranjament Lineal Màxim (MaxLA). En un intent de proporcionar una teoria de l'ordre de les paraules, els investigadors en llenguatge humà han proposat el conegut principi de minimització de la Distància de Dependències després d'observar i proporcionar evidència a gran escala de la tendència de les llengües a minimitzar la suma total de les longituds de les arestes en els arbres de dependències sintàctiques de les seves frases. Per tal de proporcionar una teoria exhaustiva de l'ordre de les paraules, alguns investigadors en llenguatge també han argumentat que MaxLA es manifesta en les llengües en subestructures dels arbres de dependències sintàctiques isomorfes a un graf estrella.Se sap que tant minLA com MaxLA són NP-Difícils en grafs generals, i només es coneixen algorismes polinòmics per arbres en minLA. En aquesta tesi, aportem algorismes òptims per resoldre diverses variants restringides tant de minLA com de MaxLA. Estudiem aquests dos problemes per a grafs bipartits sota la restricció que els vèrtexs han de ser disposats en dos intervals disjunts segons la partició de vèrtexs a què pertanyen (arranjaments bipartits). També els estudiem per a arbres lliures sota la restricció que les arestes no puguin creuar-se en l'arranjament (arranjaments planars), i per a arbres arrelats sota la restricció que l'arranjament és planar i la arrel no està coberta (arranjaments projectius). En aquesta tesi també s'estudia la formulació no restringida de MaxLA per a arbres lliures. Els nostres esforços han produït solucions en temps polinòmic per a arbres k-lineals (0<= k <= 2) i un algorisme d'aproximació 3/2. A més, proveïm fórmules i algorismes per calcular el valor esperat del cost d'un arranjament bipartit aleatori uniforme de grafs bipartits, i d'arranjaments planars i projectius d'arbres (també aleatoris uniformes), basant-nos en nous coneixements sobre com generar aquests arranjaments uniformement a l'atzar. Tots aquests algorismes, i d'altres també, s'han empaquetat dins la Llibreria d'Arranjaments Lineals (LAL), amb llicència GNU Affero GPL.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• ETXANDI SANTOLAYA, MAITE: A new approach for End of Life Estimations in Electric Vehicle Batteries: Maximizing Battery Usage
  
  Autor/a: ETXANDI SANTOLAYA, MAITE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 29/07/2024
  Director/a de tesi: CORCHERO GARCIA, CRISTINA | CANALS CASALS, LLUC
  Tribunal:
       PRESIDENT: BENVENISTE PÉREZ, GABRIELA
       SECRETARI: DÍAZ GONZÁLEZ, FRANCISCO
       VOCAL: REDONDO IGLESIAS, EDUARDO
  Resum de tesi: L'aposta pel Vehicle Elèctric (VE) requereix una gestió acurada de les seves bateries, que són intensives en recursos, per assegurar que la transició no tingui un elevat impacte ambiental. Els avanços tecnològics i les reduccions de costos han donat lloc a un augment de les capacitats de les bateries i a un valor residual substancial esperat en bateries retirades, el que destaca la importància de pràctiques d’economia circular com compartir i reutilitzar.La presa de decisions al llarg del cicle de vida de les bateries requereix una estimació precisa del final de la seva vida útil (EoL). Els mètodes actuals utilitzen un criteri universal del 70-80% d'Estat de Salut (SoH) per definir l’'EoL, però això ignora les individualitats de cada conductor i la capacitat de la bateria del seu vehicle.La primera part de la tesi avalua la validesa del criteri universal d'EoL. Primer es valora el rendiment dels vehicles elèctrics durant la conducció per identificar nous criteris per determinar l'EoL funcional basat en necessitats específiques de conducció. Posteriorment, s’obtenen els llindars d'EoL per a diversos casos d’ús realistes utilitzant perfils de conducció derivats d’un model proposat de cicle de conducció sintètic. Els resultats indiquen que les limitacions de rendiment estan influenciades per factors com la capacitat de la bateria, la freqüència de càrrega i els temps de conducció, ressaltant les deficiències de les estimacions actuals d'EoL.Tenint en compte aquestes limitacions, la segona part de la tesi presenta un nou enfocament per a l’estimació de l'EoL utilitzant l'Estat de Funció (SoF). Aquest enfocament considera els requisits històrics de conducció per definir llindars d'EoL individualitzats i un algorisme basat en dades per predir el SoH en condicions d’ús realistes (càrregues parcials). Ambdós aspectes, els requisits d'EoL i la degradació, s’inclouen en la definició proposada de SoF, mesurant fins a quin punt la bateria està prop de presentar un baix rendiment.Els resultats de la tesi defensen substituir el criteri del 70-80% de SoH pel SoF per millorar les estimacions d'EoL. A més, entendre l'EoL funcional permet explorar alternatives com el Vehicle to Grid (V2G) i la segona vida per maximitzar l’ús de la bateria, reduir el valor residual al arribar al reciclatge i minimitzar l’impacte ambiental.
  
• GONZALEZ ROMERO, ADOLFO: Understanding sediment formation processes, properties and dust emission potential in desert dust hotspot regions
  
  Autor/a: GONZALEZ ROMERO, ADOLFO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 29/07/2024
  Director/a de tesi: QUEROL CARCELLER, XAVIER | PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: DE LA ROSA DÍAZ, JESÚS DAMIAN
       SECRETARI: CASTILLO FERNÁNDEZ, SONIA
       VOCAL: DI BIAGIO, CLAUDIA
  Resum de tesi: La po!s desértica (PO), principalment partícules minerals de regions 8.rides i semi8.rides, ímpacten en I8.tmosfera, e! clima, els ecosistemes i !a salut humana. Per avaluar millar aquests impactes, els models de PO han de reduir les seves incerteses, que en part provenen dllna inadequada caracterització de les propietats del sediment En aquest estudi, es van recollir mostres de quatre regions {Marroc, Islandia, el Desert de Mojave i Jordania), incloent crostes {sediments de !a superffcle de !lacs efímers), sediments pavimentats (crostes erosionades per processos eólics), sediments i dunes eóliques (transportadas pe! vent). Aquestes mostres es van analitzar per determinar la seva mida de partículas, IElstat dagregació, mineralogía i formes dbcurréncia del Fe. E!s resultats es resumeixen en quatre models conceptuals (MC) pera la formació de sediments emissors de PO, destacant les seves propietats fisicoquímiques. Aquests MC poden guiar futurs estudis per obtenir informació rellevant d8.ltres arees fonts de PD i així mil!orar els mode!s de PO. Abans de mostrejar, és crucial caracteritzar !a regió utilitzant diversos enfocaments, incloent geologia, sedimentologia í teledetecció, per identificar amb precisió les arees fonts de PD. Les depressions, les més emissores, han de ser prioritzades, prenent mostres deis pocs cm superiors del sól. L0stat d8.gregació de les partículas pot avaluar-se comparant !es distribucions de partículas completa i mínimament disperses, crític per als rnodels dE!missió de PD. Les crostes estan enriquides en minerals més fins, minera!s preclpitats i contingut total de Fe. Aquesta caracterització detallada assegura un rnostreig representatiu de les arees fonts de PD. El primer MC se centra en els punts crltics de PD de latitud mitjana (MLDH}, on els llacs efímers i les planes dlnundació són les prlncipals fonts de PO. Aquestes arees exhibeixen fluxos dElmissió de PO inlciats per sa!tació de partícules, trencant les crostes, caracterítzades per una alta agregació de partícu[es, mida de partícules més fina i majors continguts d8.rgi1a i Fe íntercanviable en comparació amb les muntanyes. Una variació da.quest MC, també per a MLDH, inclou crostes en depressions amb alta precipitació de minarais carbonatats i sa!ins, com en el Wh!te Desert de Jordania, L0stat dagregació en aquestes 8.rees depén de si els processos de precipitació sacumulen com a ciment o com a partícules minerals individuals, amb el contingut total de Fe dilun per la precipitació mineral. Una altra variant es refereix a sediments eólics dipositats en depressions per tempestes de PO, com en el Black Oesert. Aquí, les crostes es formen per deposició eólica i acumulació durant les escasses pluges en petites depressions dins del camp de lava. La seva mineralogia indica que aquests sediments provenen del transport eólic des d􀇯rees font de PO vernes en !loe de la meteorització local del substrat, amb una baixa-mitjana agregació de partícules. LElmissió de PO en aquestes regions és limitada a causa del terreny accidental deis camps de lava i labséncia de dunes eóliques. El MC final es refereix a una área font de PD dalta latitud (HLDH}, com Islandia. Aquest MC es caracteritza per una combinació única de geología volcc1nica i un entorn glacial. Les aigües de desglac; glacial al!iberen grans volums de cendra paleo-vo!canica, emmagatzemada en el gel del glaciar durant mil·lennis, en els sistemas ftuvials_ Una recent erupció volcc3nica va formar un llac efímer on es dipositen cendres fines i sediments. La mineralogla és predominantment vidre volc8.nic, amb un contlngut total de Fe significativament més altlfes vegades el deis MLDHi-Hna alta abundáncia de magnetita. Labséncia de carbonats, sals i argiles contribueix al baix estat dagregació d8questes part!cules. Aquests sediments són altament propensos a emissions de PO per saltació i potencialment per emissió aerodinc1mica.
  

ENGINYERIA CIVIL

• SILVA CANCINO, NATHALIA: Evaluation of potential hazard due to off-stream reservoir failure using Machine Learning techniques
  
  Autor/a: SILVA CANCINO, NATHALIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 22/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
  Resum de tesi: La classificació de preses i basses en funció del risc potencial implica la identificació de possibles danys en cas de fallida estructural, i és una eina crucial per a la implementació de plans d'emergència per a la reducció de riscos a nivell local. En conseqüència, les administracions nacionals han desenvolupat directrius que inclouen metodologies i eines suggerides per a dur a terme aquesta anàlisi.Amb la modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic espanyol (Reial decret 849/1986, de l'11 d'abril), realitzada a través del Reial decret 9/2008, de l'11 de gener, obliga els propietaris de basses amb una altura de 5 metres o un volum superior a 100.000 m³, siguin públics o privats, a desenvolupar un estudi de classificació basat en el risc potencial (Articles 356 i 367). Això va representar un canvi de paradigma significatiu, ja que sota la regulació anterior, aquest estudi només era requerit per a preses que excedissin els 15 m d'altura o aquelles amb una altura entre 10 i 15 m i una capacitat superior a 100.000 m³.Realitzar un estudi de classificació requereix una alta inversió de temps i recursos econòmics, els quals, en molts casos, els propietaris de basses poden no tenir disponibles. Per tant, aquesta investigació proposa una metodologia simplificada per classificar basses, utilitzant un model de Machine Learning, que és més senzill i té un cost computacional menor que els mètodes convencionals. A més, es presenta una anàlisi de la influència de dues fonts d'incertesa en la classificació de les basses.Aquesta investigació es basa en dades sintètiques. Es va desenvolupar una eina especialitzada en Iber que permet generar models hidràulics massius en 2D de falles de basses amb geometria sintètica, automatitzant tots els processos de construcció, càlcul i extracció de resultats.La primera anàlisi es va centrar en la influència de seleccionar un model paramètric per calcular la geometria de la bretxa sobre les variables hidràuliques, els possibles béns en risc i la classificació de les basses. Es van comparar tres models paramètrics comuns, utilitzant un conjunt de casos sintètics i una bassa real. Els resultats van destacar que l'elecció del model té efectes significatius. En particular, l'erodabilitat del dic exerceix una alta influència, superant la del mode de fallida.El model de ML utilitzat per a la metodologia simplificada va ser un classificador Random Forest, capaç d'identificar si un bé està en risc en qualsevol punt proper a una bassa. Aquest model va ser entrenat amb dades sintètiques, oferint una estimació de les possibles àrees en risc considerant les característiques físiques de l'estructura i el terreny circumdant. La metodologia simplificada permet als propietaris i a l'administració obtenir una preclassificació sense necessitat de realitzar un model hidràulic en 2D, estalviant temps i diners.A més, es va desenvolupar una interfície anomenada ACROPOLIS, integrant el model de ML. Els usuaris poden aplicar la metodologia simplificada de manera senzilla a través d'ACROPOLIS, que els guia pas a pas, proporcionant la classificació general del pantà fora de cauce segons la normativa espanyola.Finalment, es va realitzar una integració de l'anàlisi de les incerteses relacionades amb la formació i ubicació de bretxes. Això va implicar una comparació entre l'enfocament determinista actual i un nou enfocament de quatre passos que té en compte les incerteses en la construcció de mapes de perills. L'estudi va revelar variacions en les classificacions entre escenaris, ja que diferents punts de ruptura i formacions de bretxes generen classificacions diverses que poden afectar els plans d'emergència. A més, la visualització proposada pot usar-se per a diversos fins, inclòs el seguiment de l'evolució de la categorització al llarg del temps a causa dels canvis en l'ús del sòl.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• BARANDIARÁN VILLEGAS, LUCÍA BELÉN: THM numerical modeling of multiphase flow in fractured rock masses using zero-thickness interface elements
  
  Autor/a: BARANDIARÁN VILLEGAS, LUCÍA BELÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 31/07/2024
  Director/a de tesi: CAROL VILARASAU, IGNACIO | LOPEZ GARELLO, CARLOS MARIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: PRAT CATALAN, PERE
       SECRETARI: SEGURA SERRA, JOSE MARIA
       VOCAL: XOTTA, GIOVANNA
  Resum de tesi: Per mitigar les conseqüències del canvi climàtic s'han proposat diverses mesures, entre les quals es troben l'ús d'energies renovables com la geotèrmia i el desenvolupament de tecnologies com l'emmagatzematge d'hidrogen o CO₂, que requereixen la injecció de fluids dins de massissos rocosos fracturats (com els reservoris abandonats), cosa que suposa un canvi en l'estat tensional d'aquests. Aquesta alteració pot ocasionar el desencadenament d'esdeveniments micro-sísimics mitjançant la reactivació de falles geològiques o la creació de noves fractures que, en última instància, formarien camins preferencials per a la filtració dels fluids. A més, els reservoris abandonats contenen fluids multifase amb més d'una espècie que podrien reaccionar químicament amb els nous fluids injectats. Per tant, la predicció precisa de les condicions d'operació requereix una anàlisi profunda de la problemàtica, així com disposar d'un programari geomecànic avançat capaç d'avaluar la viabilitat i la seguretat dels possibles llocs d'extracció o emmagatzematge.En aquest context, l'objectiu principal d'aquesta tesi és el desenvolupament d'un model termo-hidro-mecànic (THM) acoblat multifase en un medi porós fracturat mitjançant el mètode dels Elements Finits emprant elements junta de gruix nul de doble node per representar les discontinuïtats. Les principals hipòtesis del model són: la teoria de petites deformacions, un sistema compost per dues fases fluides (líquida i gasosa), dues espècies (aigua i gas) i una fase sòlida; la fase gasosa es comporta d'acord amb la llei dels gasos ideals i es considera l'evaporació de la fase líquida. Les variables primàries són: desplaçaments, pressions de fase i temperatura. La formulació contempla: l'equació d'equilibri, l'equació de balanç de massa de l'espècie aigua, l'equació de balanç de massa de l'espècie gas i el balanç d'energia. La formulació de les discontinuïtats considera les mateixes hipòtesis que el medi porós i pren en compte un factor de reducció dels paràmetres de la corba de retenció basat en l'obertura mecànica de la fractura. El model ha estat implementat i validat amb exemples de verificació acadèmics en un codi 3D d'Elements Finits.No obstant això, durant la fase de validació s'han trobat algunes limitacions del model, relacionades amb l'esquema d'integració temporal, pel que fa al tractament dels termes d'emmagatzematge de les equacions de govern i els fluxos de masa. Aquestes limitacions han motivat els següents nous desenvolupaments: una nova formulació que conserva la massa aplicada a les equacions de difusió en el medi porós i a les discontinuïtats, una nova corba de retenció de tipus exponencial que pren com a punt de partida la porosimetria en el cas del medi porós i la distribució d'obertures a les discontinuïtats, i, finalment, una nova llei constitutiva cohesiva-friccional per a les juntes que permet la modelació del tancament en descàrrega.
  
• CUI, HONGZHI: Susceptibility assessment of shallow landslides at the regional scale using physically-based models and probabilistic approaches
  
  Autor/a: CUI, HONGZHI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 26/07/2024
  Director/a de tesi: HURLIMANN ZIEGLER, MARCEL | JI, JIAN
  Tribunal:
       PRESIDENT: ZHU, HONGHU
       SECRETARI: MOYA SANCHEZ, JOSE
       VOCAL: ZHANG, WENGANG
       VOCAL: ZHONG, QIMING
       VOCAL NO PRESENCIAL: ABANCÓ MARTÍNEZ DE ARENZANA, CLÀUDIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi se centra en l'avaluació de la susceptibilitat de l'esllavissades superficials en zones muntanyoses induïdes perprecipitació o esdeveniments sísmics. L'objectiu principal és avaluar de manera eficient la susceptibilitat d'esllavissades a escalaregional basant-se en la modelització física dins d'un marc probabilístic alhora que es té en compte les incerteses derivades decondicions geològiques complexes i els reptes relacionats amb la recollida de dades de camp.L'estudi proposa un marc innovador per a l'avaluació probabilística de la susceptibilitat a esllavissades mitjançant la introducciódel mètode de fiabilitat de primer ordre (FORM) a la plataforma de sistema d'informació geogràfica (GIS), anomenada "GISFORM".Aquest mètode aborda eficaçment el repte de considerar la incertesa en els mètodes de paràmetres geotècnics a escalaregional. Per avaluar correctament i eficientment la susceptibilitat a esllavissades superficials a escala regional causada per laprecipitació, es va proposar un model d'infiltració de pluja instantània simplificat basat en la integració del mètode GIS-FORM. Elmodel simula la variació de la profunditat del front saturat a causa de la infiltració vertical de la pluja i l'escorrentia superficial.Posteriorment, es va desenvolupar un programari general per a la plataforma Windows. Els resultats mostren que el coeficient devariació (COV) dels paràmetres aleatoris, la correlació estadística i la distribució no normal tenen un impacte significatiu enl'avaluació de la probabilitat de les esllavissades. Es proposa un marc d'anàlisi ràpida per a l'avaluació probabilística de lasusceptibilitat de les esllavissades poc profunds a escala regional integrant el model "Fast Shallow Landslide Assessment Model"(FSLAM) i el GIS-FORM. L'estudi revela que les condicions hidrològiques poden influir significativament en la distribució espacialdels lliscaments de terra, especialment sota els impactes combinats de les pluges antecedents i les precipitacionsdesencadenants. S'observa que l'extensió de la zona d'alta susceptibilitat augmenta considerablement quan la precipitaciódesencadenant està entre 77 i 107 mm. Per millorar encara més la precisió de les avaluacions de susceptibilitat, aquest estudiproposa un mètode innovador d'agrupació mitjançant tècniques de processament d'imatges. Aquest enfocament simplificaeficaçment el resultat del ràster i també millora notablement la precisió de predicció de l'avaluació de la susceptibilitat.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• DEL POZO GONZÁLEZ, HÉCTOR: Control of Floating Offshore Energy Hubs
  
  Autor/a: DEL POZO GONZÁLEZ, HÉCTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 06/09/2024
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: ANAYA LARA, OLIMPO
       SECRETARI: PRIETO ARAUJO, EDUARDO
       VOCAL: GEBRAAD, PIETER MARINUS OTTO
  Resum de tesi: El enorme potencial en alta mar ha despertat un creixent interès entre empreses energètiques i propietaris d'instal·lacions de petroli i gas en els últims anys. Gràcies a importants avanços, han sorgit tecnologies flotants per desbloquejar el potencial en aigües profundes, on el recurs eòlic sol ser òptim. Tot i que la majoria dels sistemes en funcionament són actualment projectes pilot o parcs amb fins a 11 turbines, com és el cas de Hywind Tampen, es preveu que en els pròxims anys es materialitzi el desplegament a gran escala de parcs eòlics flotants. Aquest canvi cap a una integració més extensa de l'energia eòlica marina planteja reptes no només per al sector eòlic, sinó també pels sectors de transmissió i emmagatzematge d'energia, on l'hidrogen ha emergit com una tecnologia clau per proporcionar flexibilitat a l'excedent d'energia generada i competir en els mercats elèctrics i d'hidrogen/gas.No obstant això, la investigació sobre el desenvolupament i la operació òptima d'aquests centres energètics en alta mar encara és limitada. Queden moltes incògnites, com per exemple, com optimitzar els parcs eòlics flotants per reduir els seus costos? És òptima la seva combinació amb altres fonts d'energia, com l'energia de les onades? Quina és l'assignació òptima de l'energia eòlica flotant a l'hidrogen per a la seva operació?Aquesta tesi es proposa abordar el paradigma dels centres energètics en alta mar dominats per l'energia eòlica flotant i la seva potencial optimització i control, tant de forma individual com en combinació amb altres fonts d'energia existents, com l'energia de les onades o l'hidrogen, amb la finalitat de reduir el cost total de les instal·lacions i, en molts casos, aprofitar la mateixa infraestructura. Per aconseguir-ho, es recorre principalment a tecnologies flotants d'energia de les onades que es poden instal·lar prop de la costa i sistemes d'hidrogen reversibles mitjançant la tecnologia de cel·les d'òxid sòlid, permetent tant la producció d'hidrogen com la injecció bidireccional d'energia a la xarxa elèctrica a partir de l'hidrogen.Encara que aquesta tesi presenta estudis de cas conservadors per a una possible implementació per part dels Operadors del Sistema de Transmissió (TSO), no implica que aquestes configuracions siguin òptimes o que necessàriament seran les opcions implementades en l'àmbit industrial. Es centra principalment en estudis de cas amb dades de ubicacions al nord d'Espanya, però també explora el paradigma de les illes energètiques a Dinamarca. Aquests són els dos llocs d'implementació potencial estudiats en aquesta tesi. Les principals conclusions destaquen que la dinàmica de l'energia eòlica marina flotant requereix tècniques de control avançades que permetin l'optimització a llarg termini de la seva operació per evitar pèrdues de potència i allargar-ne la vida útil.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• VERGARA FERNANDEZ, ESTRELLA: COORDINATION MANAGEMENT AND DEPENDABILITY ENGINEERING METHODS FOR A LARGE-SCALE FACILITY
  
  Autor/a: VERGARA FERNANDEZ, ESTRELLA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 31/07/2024
  Director/a de tesi: CALVIÑO TAVARES, FRANCISCO
  Tribunal:
       PRESIDENT: BARBERO SOTO, ESTHER
       SECRETARI: CORTES ROSSELL, GUILLEM PERE
       VOCAL: FERNANDEZ HERNANDO, LLUIS
  Resum de tesi: El complex d'acceleradors del CERN és una sofisticada xarxa d'acceleradors i detectors utilitzats per a la investigació en física d'altes energies. El Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), l'últim accelerador d'aquesta seqüència, està dissenyat per a col·lisions frontals de protons a una energia de centre de massa de 14 TeV. Gestionar una instal·lació científica tan complexa i de gran escala requereix una coordinació meticulosa i estudis de fiabilitat per executar intervencions, millores i manteniment de manera efectiva durant els seus períodes programats de parada, les anomenades Parades Programades.Aquesta tesi demostra que la gestió de la coordinació de les Parades Programades d'un accelerador de partícules com el LHC es pot considerar com la gestió d'un sistema d'enginyeria complex. Integra estudis de fiabilitat amb tècniques de gestió de projectes, presentant un marc robust per a la planificació, execució i gestió d'intervencions i actualitzacions. Aquest enfocament assegura la fiabilitat, eficiència i seguretat del LHC, beneficiant els esforços científics actuals i futurs.Aquesta tesi ofereix un marc integral que combina principis d'enginyeria de sistemes amb anàlisi de fiabilitat. Això assegura abordar sistemàticament tots els aspectes de la gestió de la coordinació, millorant la planificació, la fiabilitat de l'execució i l'eficiència. La investigació subratlla la importància de l'anàlisi detallada de recursos i la nivillació per garantir la viabilitat de la planificació i la finalització exitosa dins de les restriccions donades. Aquest enfocament té com a objectiu optimitzar els recursos i millorar la gestió de la coordinació. S'han desenvolupat i implementat diverses eines i tècniques per supervisar la gestió de la coordinació del LHC, que també s'han aplicat a altres instal·lacions del CERN.Aquesta tesi estableix amb èxit que una gestió de coordinació efectiva del LHC, tractada com un sistema d'enginyeria complex, millora significativament la seva fiabilitat i eficiència operativa. En integrar estudis de fiabilitat amb tècniques de gestió de projectes, proporciona un marc robust per a la planificació, execució i gestió de la coordinació d'intervencions i millores. Aquesta tesi emfatitza que les metodologies i eines presentades són aplicables a altres projectes científics de gran escala, proporcionant una referència valuosa per a la gestió de tals projectes i instal·lacions.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• TOBAR NICOLAU, ADRIÁN: Syntactic privacy in continuous data publishing
  
  Autor/a: TOBAR NICOLAU, ADRIÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 31/07/2024
  Director/a de tesi: FORNE MUÑOZ, JORGE | PARRA ARNAU, JAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: DOMINGO I FERRER, JOSEP
       SECRETARI: AGUILAR IGARTUA, MONICA
       VOCAL: JUÁREZ, MARC
  Resum de tesi: L'intercanvi de dades i protecció de la privadesa individual és un repte important a la societat moderna. El concepte de publicació de dades per preservar la privadesa (privacy preserving data publishing) aborda aquest problema permetent compartir dades sensibles valuoses alhora que protegeix el dret legal a la privadesa de les persones que les comparteixen. Permetre l'accés a aquesta informació és de gran valor per al bon desenvolupament de la investigació i diverses tecnologies sense la càrrega de les estrictes regulacions de privadesa que implica la informació privada. En aquesta tesi, ens hem centrat en l'estudi d'un marc concret de publicació de dades: la publicació contínua de dades, on les dades es publiquen de manera contínua mentre s'actualitzen entre publicacions.A continuació es descriuen les principals contribucions d'aquesta tesi a l'àmbit de la publicació contínua de dades.En primer lloc, hem estructurat el corpus de literatura existent. Hem identificat les principals categories d'atacants i hem organitzat les propostes existents en funció dels atacants, les garanties de privadesa i el tipus de dades.En segon lloc, vam examinar els requisits per a la m-invariància, una proposta reconeguda a la literatura, i com assolir aquests requisits d'una manera eficient. Les tècniques existents per generar conjunts de dades privats requereixen l'aplicació de la condició de m-elegibilitat, que restringeix la distribució de valors de dades sensibles dins del conjunt de dades. Hem investigat la importància d'aquesta propietat i els mètodes més eficients per gestionar conjunts de dades que no compleixen m-elegibilitat, minimitzant així la pèrdua d'utilitat.En tercer lloc, hem desenvolupat un enfocament computacionalment intensiu per optimitzar la utilitat de les publicacions. Els algorismes existents basats en la noció de m-invariància són heurístiques simples que no prioritzen la maximització de la qualitat de les dades sinó la velocitat d'execució. Hem creat un enfocament alternatiu que es dedica a optimitzar la qualitat de les dades. Els resultats demostren una millora substancial de la utilitat en relació amb els algorismes anteriors.Finalment, hem proposat dues noves nocions de privadesa per a la publicació contínua de dades. El primer és a,m-warden, una noció de privadesa que limita la capacitat d'un atacant probabilístic. Es tracta d'un observador maliciós que, coneixent les dades de l'usuari, pot inferir amb certa probabilitat la informació sensible de l'objectiu. D'altra banda, m-USP és una noció de privadesa dissenyada per permetre la republicació de dades entre dos editors de dades no comunicants, alhora que evita atacs derivats de la publicació no coordinada de dades.
  

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

• ALIEI, HESAM: Influence of household washing on the variation of the properties of intrinsic natural color organic cotton fabrics
  
  Autor/a: ALIEI, HESAM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: CARRERA GALLISSÀ, ENRIQUE | CAYUELA MARIN, DIANA
  Tribunal:
       PRESIDENT: BONET ARACIL, MARÍA ÁNGELES
       SECRETARI: LIS ARIAS, MANUEL JOSÉ
       VOCAL: MANICH BOU, ALBERT M.
  Resum de tesi: Els texits de cotó orgànic naturalment colorejat (NaCOC) han guanyat una considerable atenció en els darrers anys degut al seu respecte pel medi ambient i la producció sostenible. Això atorga colors i patrons únics als tèxtils. Les característiques colorimètriques d'aquests teixits, incloent-hi la lluminositat i la saturació, poden ser influenciades per diversos factors, essent un d'ells el rentat domèstic. Per avaluar aquests efectes, es van mesurar les propietats colorimètriques de teixits de punt i de calada abans i després de 30 cicles de rentat amb un detergent per a la cura de la pell amb aigua de l'aixeta a 40 ºC.La diferència més significativa en les propietats colorimètriques es va observar després del rentat inicial, destacant la reducció en ambdós paràmetres, lluminositat i saturació, després del primer rentat. A més, hi va haver una notable diferència colorimètrica entre el segon rentat i el cinquè rentat; a partir del cinquè rentat, els canvis van ser mínims. Addicionalment, l'anàlisi FTIR-ATR dels extractes en èter de petroli i posteriorment en etanol de les teles NaCOC, abans i després del rentat a casa, juntament amb una comparació amb l'encongiment, van demostrar que aquest darrer procés és responsable de l'enfosquiment de la mostra.A més, es va investigar l'impacte de diverses condicions de rentat en el canvi de color del teixit. Específicament, es van considerar com a variables tres detergents (Fox Fiber® Colorganic®, Klar i Pure Nature), dos tipus d'aigua (de l'aixeta i destil·lada) i tres diferents temperatures (20, 40 i 60°C). En aquest estudi, es va avaluar l'efecte de les variables de rentat en el color i la integritat dels teixits utilitzant mesuraments colorimètrics. Les mesures van demostrar que la duresa de l'aigua va ser la variable més influent en termes de canvis de color en els teixits.En general, aquestes troballes destaquen que el rentat domèstic afecta significativament les propietats colorimètriques de les teles NaCOC, essent el rentat inicial el que té el major impacte. S'ha identificat que la duresa de l'aigua utilitzada en el rentat és un factor crucial en els canvis de color, proporcionant informació sobre la qualitat i el color dels tèxtils de cotó orgànic de color natural.Paraules clau: color natural, cotó orgànic, rentat domèstic, canvi de color, colorimetria.
  
• KOETZSCH, ANJA: Integrating Machine Learning Models to Optimize Nozzle Design and Enhance Airflow Dynamics in Airjet Spinning
  
  Autor/a: KOETZSCH, ANJA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: TORNERO GARCÍA, JOSÉ ANTONIO | WEIDE, THOMAS
  Tribunal:
       PRESIDENT: WEBER, MARCUS OLIVER
       SECRETARI: MANICH BOU, ALBERT M.
       VOCAL NO PRESENCIAL: KADOGLU, HUSEYIN
  Resum de tesi: Aquesta investigació explora l'ús de tècniques d'aprenentatge automàtic per millorar l'eficiència de producció en el filat Airjet. Es centra en comprendre els factors que afecten el flux d'aire mitjançant l'examen dels components d'una boquilla de filat, incloent l'element d'entrada de fibra, la boquilla d'injecció i l'eix de filat. Es va desenvolupar un prototip de boquilla de filat Airjet per avaluar el flux d'aire d'entrada i la taxa de flux d'aire, que serveixen com a base per a un model de simulació. Es van recollir empíricament un total de 501 punts de dades, que es van analitzar per desenvolupar un model computacional impulsat per algoritmes d'aprenentatge automàtic.La investigació té com a objectiu comprendre la dinàmica dels fluxos d'aire dins de la boquilla de filat, la qual cosa juga un paper fonamental en la determinació de les propietats i la qualitat del filat. La pedra angular d'aquesta investigació rau en l'elucidació d'aquestes interaccions complexes dins de la boquilla de filat, que al seu torn tenen implicacions de gran abast sobre l'eficàcia i l'eficiència del procés de filat Airjet.Els models d'aprenentatge automàtic desenvolupats, particularment CatBoost, van ser efectius en la detecció de patrons dins les dades. Aquests patrons van revelar idees crítiques sobre com diversos factors, incloent la velocitat de lliurament, el material de la fibra i el disseny de la boquilla, impacten la qualitat del filat. L'estudi va identificar relacions significatives entre aquests factors i les propietats del filat, com la pèrdua de fibra, la uniformitat del filat, la tenacitat a la ruptura i l'elongació. Tanmateix, els models de xarxes neuronals, incloent les xarxes neuronals Feedforward i els autoencoders, van afrontar desafiaments a causa de la variabilitat del conjunt de dades, destacant la necessitat de dades més refinades.Les troballes ressalten l'impacte significatiu del disseny de la boquilla i els paràmetres operatius tant en la dinàmica del flux d'aire com en la qualitat del filat. Per exemple, es va trobar que una àrea de secció transversal més petita de l'entrada de fibra millora la uniformitat i la tenacitat del filat, mentre que els angles més pronunciats i els diàmetres moderats dels orificis de la boquilla d'injecció milloren la uniformitat i la resistència del filat. A més, les puntes de l'eix de filat més curtes i els diàmetres interiors més petits de l'eix de filat estan associats amb una reducció de la pèrdua de fibra i una millora de la uniformitat del filat.La tesi conclou oferint recomanacions per optimitzar el disseny de la boquilla de filat Airjet basades en les idees obtingudes dels models d'aprenentatge automàtic.
  

FOTÒNICA

• CUNQUERO NAVARRO, MARINA: Use of Advanced Imaging Tools for Assessing the Performance of Novel Therapeutic Techniques for Restoring Vision
  
  Autor/a: CUNQUERO NAVARRO, MARINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 31/07/2024
  Director/a de tesi: LOZA ALVAREZ, PABLO | MARSAL TERÉS, MARIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: PICAUD, SERGE
       SECRETARI: KRIEG, MICHAEL
       VOCAL: ACCANTO, NICOLO
  Resum de tesi: L’estudi de com restablir la visió és fonamental per fer front a les malalties degeneratives que causen ceguera. Amb més de 230 milions de persones afectades arreu del món per pèrdua de visió, i una estimació d'augment de 38 a 115 milions per a 2050, la urgència de trobar tractaments efectius és més que evident. Actualment no existeix cura però s'estan investigant diverses aproximacions per restaurar artificialment la visió en aquests pacients. Aquestes inclouen teràpies gèniques i cel·lulars que s'orienten en reconstituir el teixit malalt, així com mètodes com l'optogenètica i les pròtesis per modular l'activitat neuronal reemplaçant la disfunció. Comprenent i manipulant l'activitat neuronal, els científics aspirem a restablir la visió o enlentir els processos de degeneració. Entre els resultats d'aquesta tesi en destaquen els progressos en quatre àrees de recerca per restablir la visió. Al Capítol 2a s’explora un nou tipus d’implant retinal format per microelèctrodes de grafè. També es detalla un protocol per mesurar les dinàmiques de calci en explants de retina, facilitant futurs estudis que combinin estimulació elèctrica amb tècniques òptiques. El Capítol 2b es centra en l'adaptació d'un oftalmoscopi per captar imatges en viu, amb resolució cel·lular per estudiar la retina de models murins, amb l'objectiu d'establir les bases per a futures implementacions per monitorar la funcionalitat de la pròtesis un cop implantada. El Capítol 3 s'endinsa en el potencial dels organoids retinals derivats de cèl·lules mare de pacients per a la investigació de les retinopaties. Utilitzant tècniques d'imatge avançades, hem observat amb èxit la formació de tipus cel·lulars retinals distintius dins dels organoids i hem identificat diferències en les dinàmiques del calci entre models d’organoids provinent de voluntaris sans i pacients malalts. El Capítol 4 proposa una nova tècnica basada en l'excitació amb tres fotons per controlar l’activitat neural amb drogues fotoestimulables, en més profunditat i amb major precisió que els mètodes tradicionals. En conjunt, aquests avenços en el disseny d'implants retinals, el monitoratge in vivo de la retina, l'estudi del potencial dels organoids com a nous models derivats de pacients, i el desenvolupament de tècniques no invasives d’estimulació cerebral mitjançant tres fotons, obren el camí per al desenvolupament futur de teràpies més efectives per a restablir la visió.
  

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

• PÉREZ SANDOVAL, MIGUEL ÁNGEL: Integración de BIM en la educación arquitectónica: Impacto del aprendizaje basado en proyectos y equipos distribuidos globalmente
  
  Autor/a: PÉREZ SANDOVAL, MIGUEL ÁNGEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: VALLS DALMAU, FRANCISCO | NAVARRO DELGADO, ISIDRO
  Tribunal:
       PRESIDENT: MINAYA HERNANDEZ, FERNANDO RAFAEL
       SECRETARI: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
       VOCAL NO PRESENCIAL: FONSECA ESCUDERO, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aprofundeix en l'experiència de l'usuari de la metodologia de Modelat d'Informació per a la Construcció (BIM, per les sigles en anglès) a la pedagogia de l'arquitectura, a través de quatre estudis de cas exhaustius. Aquesta recerca proposa un enfocament d'innovació educativa que integra la metodologia BIM en tallers interuniversitaris implementant Equips Distribuïts Globalment (GDT, per les sigles en anglès) i l'enfocament d'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL, per les sigles en anglès), amb l'objectiu de millorar l'experiència educativa i formar els estudiants per a una col·laboració efectiva a la indústria d'Arquitectura, Enginyeria i Construcció (AEC, per les sigles en anglès).Els tallers interuniversitaris es van fer amb la participació d'estudiants i professors de prestigioses escoles d'arquitectura a Mèxic i Espanya: la Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco (UAM-Azc), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i l'Escola Tècnica Superior de Arquitectura La Salle (URL). Així mateix, s'hi van integrar altres institucions de renom, com ara la Universitat de Guadalajara (UdeG) i la Universitat Politècnica de València (UPV).Durant quatre anys consecutius, els participants van abordar desafiaments de disseny d'instal·lacions socials, incloent-hi una Clínica Familiar de Primer Contacte (2020), un Centre Cultural (2021), un Centre de Teràpia Intermèdia per a COVID-19 (2022) i un Camp de refugiats , crisi d'Ucraïna (2023).La investigació va utilitzar un enfocament metodològic mixt que va combinar l'anàlisi quantitativa de dades recopilades a través d'enquestes, amb l'anàlisi qualitativa de dades derivades d'entrevistes i observació dels participants. Amb aquest enfocament, es demostra en aquesta investigació que millora l'experiència d'usuari a través de la col·laboració i l'intercanvi entre estudiants situats en ubicacions geogràfiques distants, alhora que cerca identificar les millors pràctiques en l'ús de BIM per enriquir la formació de futurs arquitectes a la indústria AEC. Es projecta que les troballes d'aquests tallers interuniversitaris amb GDT i PBL seran molt útils tant per a les institucions educatives com per exemple metodològic.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• BALLESTAR DE LAS HERAS, RICARDO LUIS: Manufacturing and recycling of polyolefins and biopolymers in a circular economy model. Mechanical, thermal and morphological characterization of polymers and high-performance films.
  
  Autor/a: BALLESTAR DE LAS HERAS, RICARDO LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: COLOM FAJULA, XAVIER | CAÑAVATE AVILA, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: El 29 d'abril del 2015, la UE va promulgar la Directiva 2015/720 per tal de fomentar la reducció del consum de plàstic, promoure l'ús de bosses reutilitzables i impulsar la substitució de les bosses de plàstic d'un sol ús per altres biodegradables. Aquesta legislació europea es va traslladar a nivell nacional al Reial Decret 293/2018 de 18 de maig, sobre reducció del consum de bosses de plàstic. Totes aquestes legislacions i les reglamentacions derivades tenen un fort impacte sobre el sector de transformació, que ha estat obligat a reinventar-se per continuar la seva activitat.Aquest treball pretén aportar respostes als reptes a què s'enfronten els transformadors davant de les noves regulacions, així com a les necessitats que els provoca. El caràcter pràctic del projecte i l'escala industrial en què s'ha desenvolupat són les senyes principals d'identitat.Un primer objectiu consisteix a establir les finestres de processabilitat i qualitat del material reciclat postindustrial i postconsum per obtenir un producte final amb una qualitat prefixada.Per a aquest estudi s'ha partit de tres conjunts de polietilens: verge, postindustrial i postconsum. Cadascú s'ha sotmès a un cicle de processament que s'ha iterat fins a dotze vegades en el cas del material postindustrial i quatre vegades en el cas del material postconsum. Reproduir l'esquema de circularitat al llarg del cicle de vida de les borses és el principi que sosté la metodologia de cicles utilitzada per obtenir les mostres a caracteritzar.Per a cadascun dels cicles, consistents en una extrusió i un reciclatge, s'ha estudiat l'evolució a nivell micro i macroscòpic que es produeix, analitzant els canvis morfològics, estructurals (mitjançant les tècniques de DSC, TGA, GPC i FTIR) i la evolució en les propietats mecàniques (resistència a la tracció i elongació a la ruptura, esquinçada, impacte (dart test) i evolució colorimètrica).A nivell microestructural, s'han observat dos tipus d'estructures cristal·lines que evolucionen de manera diferent al llarg dels cicles a causa dels fenòmens de degradació termooxidativa a què es veuen sotmeses. Els canvis microestructurals són complexos, s'observa una tendència a la disminució dels nivells de cristal·linitat a causa del trencament de les cadenes amb una estructura més lineal i menor ramificació, així com una tendència a l'entrecreuament de les estructures més ramificades. Aquests canvis afecten de forma diferent al polietilè reciclat postindustrial i postconsum.A nivell macroscòpic, des del punt de vista mecànic, la propietat més crítica a mesura que transcorren els cicles de reciclatge és l'esquinçada, que arriba fins a una disminució del 40% del valor de partida i pot ser considerada com el limitant principal a la successiva reutilització dels polímers considerats.Seguint les prescripcions de les normatives esmentades anteriorment, els polímers biodegradables, amb què es fabriquen les bosses d'un sol ús, constitueixen un segon focus d'interès.A l'estudi s'estableix el temps en què les borses mantenen les propietats d'usabilitat en condicions d'emmagatzematge estàndard. Per això, es van analitzar mostres durant dotze mesos consecutius.A nivell macroscòpic, el fenomen més significatiu va ser una pèrdua progressiva a les propietats de tracció, elongació i impacte.A nivell micro, dos mecanismes de degradació es van trobar i van presentar una evolució al llarg del temps estudiat, sent el primer la hidròlisi i el segon la termooxidació del material, que van tenir lloc en la fase amorfa.L'estudi conclou que les borses assajades tenen una vida útil, en condicions d'estocatge estàndard, de més de dotze mesos.
  
• FONTANA ESCARTIN, ADRIÁN: Autonomous Diagnostic Systems: Design of Sensors Capable of Recognizing and Releasing Biomolecules
  
  Autor/a: FONTANA ESCARTIN, ADRIÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | BERTRAN CÀNOVAS, ÒSCAR
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral s'endinsa en el camp dels biosensors electroquímics, dispositius fonamentals que permeten la detecció sensible i oportuna de diverses biomolècules. Específicament, explora el paper crític dels biosensors en aplicacions biomèdiques, on la identificació ràpida de biomarcadors com la glucosa (G), la dopamina (DA), la serotonina (SE) i el dinucleòtid d'adenina i nicotinamida (NADH) és imperativa per al diagnòstic de malalties com la diabetis, la malaltia de Parkinson, la malaltia d'Alzheimer i les infeccions emergents, entre altres malalties.La tesi ofereix un examen detallat de diversos biosensors dissenyats per dirigir-se a biomolècules específiques, elucidant les metodologies i els avenços recents crucials en la configuració del desenvolupament de dispositius. És notable la investigació sobre la influència de diferents materials, inclosos polímers conductors (CPs), materials ceràmics, materials a base de carboni, entre d'altres, en el rendiment dels biosensors. Es presta especial atenció al disseny de nanocompostos destinats a aconseguir una selectivitat i sensibilitat elevades.La incorporació de polímers conductors (CPs) com PEDOT en els biosensors ha resultat exitosa, especialment en la detecció de NADH de diverses bacteris. Això millora la conductivitat i la sensibilitat del sensor, crucials per identificar l'activitat bacteriana. És notable que aquesta tesi implementa aquest enfocament en dispositius biomèdics com a sutures i malles, ampliant les aplicacions dels biosensors a la detecció d'infeccions.D'altra banda, la tesi destaca l'èxit de l'enginyeria de biosensors a partir de termoplàstics aïllants impresos en 3D per a la detecció de dopamina (DA) entre altres biomolècules. Aprofitant estratègies innovadores, aquests biosensors demostren una selectivitat i sensibilitat notable en la detecció de DA, obrint el camí per a un diagnòstic i monitoratge millorats de trastorns neurològics i altres afeccions relacionades.A més, la tesi explora l'enginyeria de dispositius conductors basats en materials biològics com a hidrogels d'alginat i pèptids. Aquests materials bioinspirats ofereixen propietats úniques que afavoreixen el desenvolupament de biosensors, incloent la biocompatibilitat i la conductivitat ajustable. Aprofitant les característiques inherents dels materials biològics, es poden realitzar biosensors nous amb un rendiment i funcionalitat millorats, obrint noves vies per a diagnòstics biomèdics i intervencions terapèutiques.A través d'aquesta exploració exhaustiva de diverses tecnologies i estratègies de biosensors, la tesi té com a objectiu contribuir significativament a l'evolució contínua dels biosensors electroquímics. En posar llum sobre la incorporació exitosa de materials avançats i enfocaments enginyosos d'enginyeria, ofereix valuosos coneixements sobre el potencial dels biosensors per a aplicacions transformadores en diversos camps biomèdics, avançant en última instància en els límits del diagnòstic i tractament mèdic.
  
• QIZILBASH, MASOOMA: Computational Fluid Dynamic (CFD) Study of Polymer Microencapsulation Processes
  
  Autor/a: QIZILBASH, MASOOMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: GUARDO ZABALETA, ALFREDO DE JESUS | DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER
  Resum de tesi: El procés de microencapsulación de polímers i biopolímeros és la tècnica més important en la indústria dels polímers per fer-la única i aplicable en diversos camps de la vida diària. Quan es tracta de la precisió del mètode, només les simulacions de dinàmica de fluids computacionals (CFD) o la solució numèrica proporciona l'autenticitat del mètode. L'anàlisi CFD ofereix un enfocament més esquemàtic de qualsevol altre mètode de simulació.En aquesta tesi s'utilitza un ús detallat de les equacions rectores de CFD per determinar la precisió del mètode de microencapsulació. La experimentación es va realitzar en el laboratorio del departamento de polímeros y biopolímeros bajo la supervisión del Prof. Luis J. Dell Valle. Al utilitzar CFD, els resultats són més precisos, clars i exactes junts amb el percentatge mínim d'error humà de zero. Després de representar una revisió de la literatura per al modelat del procés de microencapsulació en el primer capítol, es va explicar la metodologia sobre com va començar el procés i quins paràmetres seguim per complir amb els requisits del projecte. Es va determinar l'efecte de la velocitat de l'impulsor de 5000 rpm, 7500 rpm, 1000 rpm, 12000 rpm i 15000 rpm sobre les funcions de densitat numèrica i la reducció del tamany de partícules en el domini de microencapsulació.Ansys. S'ha utilitzat Fluent R2 2020 per a modelar els dades experimentals. Per a modelar la distribució del tamany de partícules s'utilitza el mètode discret del model d'equilibri poblacional. Seleccioneu un total de cinc contenidors per realitzar l'anàlisi de distribució de mides. La razón per seleccionar aquest rang de diàmetre petit és l'enfocament i la precisió del solucionador. Els contenedors haurien de ser més que suficients per cobrir el rang de distribució i el suficientment petits com per estalviar temps de càlcul. S'utilitzen k-e realizable, marco euleria i valors inicials de bins apropiats per determinar el comportament multifàsic. En aquestes condicions, la simulació converge molt bé i concorda bé amb les dades experimentals i de validació.
  

SOSTENIBILITAT

• HIDROBO MORALES, JACQUELINE TATIANA: Metodología para el mapeo de conductores de innovación en empresas, con base en mapas de innovación
  
  Autor/a: HIDROBO MORALES, JACQUELINE TATIANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2024
  Director/a de tesi: GARCIA CARRILLO, AGUEDA
  Resum de tesi: A nivell global, la generació d'innovació facilita un millor desenvolupament econòmic, social i ambiental dels països. Els mapes d'innovació són una eina per visualitzar les perspectives d'innovació interna i externa a l'entorn empresarial. Tot i que els treballs científics sobre el mapeig de la innovació se centren principalment en economies desenvolupades com els Estats Units i Europa Occidental, en economies en desenvolupament els mapes d'innovació també tenen un paper significatiu per impulsar l'emprenedoria i la innovació. No hi ha estudis científics publicats que analitzin de manera exhaustiva les diferents eines i mètodes existents per realitzar el mapeig d'innovació ni que proporcionin una metodologia estructurada.L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és proporcionar a les empreses un mètode per al mapeig de la innovació a partir de l'anàlisi interna i externa dels conductors de la innovació. Aquest mètode també és útil per al mapeig dels conductors més rellevants a nivell organitzacional i de país.Per arribar a una comprensió integral de l'evolució dels estudis científics publicats sobre mapeig de la innovació es fa una anàlisi bibliomètrica que permet extreure i identificar eines, mètodes i conductors relacionats amb innovació i mapeig de la innovació.S'identifiquen i s'analitza la importància dels conductors de la innovació a l'Equador, en els anys de més impuls de l'emprenedoria i de la innovació. L'anàlisi es fa mitjançant una revisió sistemàtica exploratòria. S'utilitzen mètodes estadístics per fer una anàlisi empírica basada en l'enquesta equatoriana d´Activitats de Ciència, Tecnologia i Innovació. Els resultats permeten ampliar el nombre de conductors de l'anàlisi bibliomètrica i una millor comprensió d'aquests en països en desenvolupament.A la vista dels resultats, es desenvolupa una metodologia per al mapeig de conductors d'innovació a empreses, es válida amb experts, es realitza una prova pilot amb una empresa panamenya i es fa la proposta final. La metodologia proposada, MACI, utilitza un enfocament de reducció de dimensions anomenat Anàlisi de Correspondències Múltiples que permet mapejar els factors de la innovació en un espai euclidià bidimensional.La metodologia proposada MACI s'aplica a quatre empreses panamenyes des d'una perspectiva de variables rellevants, recursos humans, innovació, aspecte financer i sostenibilitat. El resultat és el mapa dinnovació de les empreses estudiades i la identificació de les variables més importants perquè aquestes empreses puguin millorar els seus conductors dinnovació.MACI proporciona una base per a una millor comprensió dels factors analitzats no sols a nivell d'empresa, sinó també a nivell organitzacional, regional o nacional. Les troballes d'aquesta tesi doctoral poden ajudar les empreses, els clústers d'empreses, els governs i els investigadors a comprendre millor els conductors de la innovació, fomentant la formulació d'estratègies per promoure la R+D+i.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• VÁSQUEZ CASTILLO, FLOR DE MARÍA: Crioconcentración en Bloque para Jugo de Granada (Punica granatum L.)
  
  Autor/a: VÁSQUEZ CASTILLO, FLOR DE MARÍA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 02/09/2024
  Director/a de tesi: HERNANDEZ YAÑEZ, EDUARDO | ACHAERANDIO PUENTE, MARIA ISABEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: IBARZ RIBAS, ALBERT
       SECRETARI: DANTAS, ADRIANA
       VOCAL: FERRANDO COGOLLOS, M. MONTSERRAT
  Resum de tesi: Uno de los desafíos globales apremiantes de la industria alimentaria es garantizar la seguridad alimentaria para una población en rápido crecimiento. Los enormes problemas de la escasez de agua, el cambio climático y los altos costos de la energía constituyen barreras para lograr este objetivo crucial. Esto, junto con las preferencias de los consumidores modernos que priorizan alimentos saludables y asequibles, ha estimulado a los investigadores al desarrollo de tecnologías que preserven los componentes bioactivos y defiendan la sostenibilidad ambiental.La granada es una fruta de alto valor nutricional debido a sus compuestos bioactivos. El jugo de granada (PJ) se consume ampliamente por su agradable sabor y sus propiedades beneficiosas para la salud. Existen diferentes variedades de granada. La variedad 'Wonderful' es la más consumida por sus características organoléptica y excelente actividad antioxidante. Un sector en crecimiento en la industria alimentaria es la producción de concentrados de zumos de frutas. Los jugos de frutas contienen en su mayoría entre 8% y 16% p/p de sólidos solubles totales, son costosos de envasar, almacenar durante largos períodos y de transportar a largas distancias. Por lo tanto, es deseable eliminar parte o toda el agua de tales líquidos. Los concentrados de jugo de fruta son productos semiacabados valiosos para la producción de jugos de fruta, bebidas, etc., ya que proporcionan estabilidad microbiológica y permiten economía en el envasado, transporte y distribución del producto.La crioconcentración, es una técnica amigable con el medio ambiente, con el que se obtiene un concentrado de alta calidad porque el proceso ocurre a bajas temperaturas, lo que ayuda a la conservación de los componentes bioactivos del jugo, adicionalmente se puede recuperar el contenido de agua. Entre las diferentes técnicas de crioconcentración, destaca por su sencillez y buenos resultados la crioconcentración en bloque. Sin embargo, las investigaciones realizadas hasta ahora han utilizado varias etapas para mejorar estos parámetros y en especial la recuperación de solutos (SY).El objetivo de esta tesis es obtener un proceso de crioconcentración en bloque en una sola etapa para el jugo de granada, con la finalidad de mejorar la SY, y por ende la concentración de sus componentes bioactivos.En primer lugar, se comparó el método de crioconcentración en bloque asistida por vacío (VABC) con el método de crioconcentración en bloque asistida por centrifugación (CABC). En estos ensayos realizados a tiempos cortos se obtuvieron índice de concentración (CI) moderados, siendo la SY mejor en el método CABC que en el VABC, pero inferiores al 60%.Con la mira en el objetivo, se ensayó el método V-CABC, una combinación del método en centrifugación y vacío, lográndose mejorar el CI hasta 3,8 y SY cercano a 70%. Adicionalmente se cuantificaron los compuestos fenólicos totales (TPC) de los concentrados, que se incrementaron hasta casi 5 veces con respecto a la muestra inicial.Finalmente, se utilizó el método de crioconcentración en bloque asistido por centrifugación y filtración (F-CABC), alcanzando un CI moderado (3,2), y una SY elevada, próximo al 90%. Además, se logró concentrar más de 3 veces los compuestos bioactivos y 2 veces la capacidad antioxidante.La investigación realizada en esta tesis, aporta importantes conocimientos útiles para el sector de jugos de frutas, en especial de concentrados de jugo de granada y para los científicos especializados en el área de la crioconcentración. Los resultados obtenidos pueden orientar en el diseño de productos en base a concentrado de jugo de granada, procesos y equipos de crioconcentración para promover la expansión de este sector. De forma general si se quiere obtener una alta SY y eficiencia (Eff) con un moderado CI e índice de concentración de TPC (TPCI), se recomienda la técnica de F-CABC. En cambio, para obtener mayor CI y TPCI, y moderada SY se recomendaría el método V-CABC.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• BERIGUETE ALCÁNTARA, FANNY ESTHER: Participación del tejido social en el espacio urbano: Aproximación a un sistema de indicadores para la evaluación de la sostenibilidad de iniciativas ciudadanas
  
  Autor/a: BERIGUETE ALCÁNTARA, FANNY ESTHER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ CANTALAPIEDRA, INMACULADA | PALUMBO FERNANDEZ, MARIANA
  Tribunal:
       PRESIDENT: ROCA BLANCH, ESTANISLAO
       SECRETARI: SIMÓ I SOLSONA, MONTSERRAT
       VOCAL: ASPRILLA LARA, YEFER
  Resum de tesi: En els darrers anys, la participació ciutadana ha emergit com un pilar fonamental en la construcció de ciutats sostenibles. Aquesta investigació aborda aquest fenomen centrant-se en l'avaluació d'iniciatives ciutadanes (IICC). L´objectiu principal és desenvolupar un sistema d´indicadors homogeni que permeti mesurar integralment l´impacte d´aquestes iniciatives en els tres àmbits de la sostenibilitat, que inclouen aspectes socials, econòmics i ambientals, contribuint així a la creació d´un model urbà més complet i destacant la importància de la participació activa del teixit social a l'espai urbà. La metodologia adoptada segueix un enfocament de millora contínua, i inclou una exploració documental inicial, una revisió dels sistemes d'avaluació existents, el disseny de l'eina, la validació a través d'experts i casos pràctics i, finalment, l'elaboració d'una proposta millorada del sistema d’avaluació. El resultat és un sistema d’avaluació millorat, dissenyat per mesurar la contribució de les IICC a la millora de la sostenibilitat d’un barri o entorn urbà. La innovació rau en la inclusió de la dimensió espacial i l'adaptabilitat per a autoavaluacions d'IICC, ja que els sistemes actuals només s'enfoquen en aspectes mediambientals, econòmics i a menor escala, en aspectes socials, sense tenir en compte el component espacial. Aquesta metodologia espiral permet una millora contínua de la proposta, assegurant-ne la rellevància i la qualitat. La investigació contribueix no només a la comprensió teòrica de la relació entre participació ciutadana i sostenibilitat, sinó que també ofereix una eina pràctica per avaluar i fomentar el rol de les iniciatives en la millora de la sostenibilitat de les ciutats des d'una perspectiva holística.
  
• HUANG, DAWEI: Influence of interfacial bonding behavior on the compressive performance of sprayed mortar reinforced masonry walls
  
  Autor/a: HUANG, DAWEI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 18/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 31/07/2024
  Director/a de tesi: ALBAREDA VALLS, ALBERT | PONS VALLADARES, ORIOL
  Tribunal:
       PRESIDENT: ÜSTÜNDAG, CENK
       SECRETARI: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
       VOCAL NO PRESENCIAL: LIU, PENG
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el comportament de l'adhesió entre morter projectat i substrats d’obra de fàbrica, centrant-se en la influència de la resistència a la compressió, l'edat del morter i la rugositat de la superfície sobre la resistència de l'adhesió. A través d'experiments detallats i una anàlisi exhaustiva, es busca entendre millor aquests factors i el seu impacte en les tècniques de rehabilitació d'estructures d’obra de fàbrica. Els resultats d'aquesta investigació amplien el coneixement teòric sobre el comportament de l'adhesió entre morter i maçoneria, i proporcionen recomanacions pràctiques per millorar la durabilitat i efectivitat de les intervencions de retrofitting.Els experiments es van realitzar en mostres amb diferents resistències a la compressió (15 MPa, 30 MPa i 45 MPa) per avaluar com aquests factors afecten la resistència a la tracció i al tall de l'adhesió. Es va observar que la resistència a la tracció de l'adhesió disminueix amb l'augment de la resistència a la compressió de l’obra de fàbrica a causa de la naturalesa fràgil dels materials d'alta resistència. En particular, l‘obra de fàbrica amb una resistència a la compressió de 15 MPa va mostrar una resistència a la tracció que varia entre 0,2 i 1 MPa, mentre que l’obra de fàbrica amb 40 MPa de resistència va mostrar valors concentrats entre 0 i 0,1 MPa. Aquest comportament es deu al fet que l’obra de fàbrica d'alta resistència tendeix a fallar de manera més abrupta, reduint la seva capacitat per mantenir adhesions sota tensió.D'altra banda, la resistència al tall de l'adhesió va mostrar una correlació positiva amb la resistència a la compressió. Els substrats de major resistència a la compressió proporcionaven una major capacitat de tall a causa del millor encaix mecànic facilitat per la rugositat en la interfície. Els resultats experimentals van demostrar que la resistència al tall de l'adhesió era gairebé el doble que la resistència a la tracció, subratllant la importància de la textura superficial en el rendiment de l'adhesió.L'edat del morter també és un factor crucial. Es van realitzar proves als 7 dies i als 28 dies per avaluar el desenvolupament de la resistència de l'adhesió amb el temps. Als 7 dies, la resistència de l'adhesió era relativament baixa a causa del procés d'hidratació en curs i el desenvolupament incomplet de les propietats mecàniques del morter. No obstant això, als 28 dies, la resistència de l'adhesió va augmentar significativament a mesura que el morter assolïa nivells més alts d'hidratació i propietats mecàniques millorades. Això destaca la importància de permetre un temps de curat adequat en aplicacions pràctiques per assegurar la longevitat i efectivitat de les estructures reforçades.La rugositat de la superfície és un factor determinant en la resistència de l'adhesió. Vam mesurar la rugositat utilitzant el Coeficient de Rugositat de la Junta (JRC) i la desviació mitjana aritmètica (Ra) per quantificar el seu impacte. Es va trobar que superfícies més rugoses facilitaven un millor encaix mecànic, millorant la resistència de l'adhesió. Aquesta troballa subratlla la importància de la preparació de la superfície en aplicacions de rehabilitació, on augmentar la rugositat del substrat pot millorar significativament el rendiment de l'adhesió.Els experiments van revelar tres modes típics de fallada: desconnexió de l'adhesió, fractura de l'espècimen i fractura del material d'adhesió. La desconnexió de l'adhesió va ocórrer quan la resistència de l'adhesió era més dèbil que les resistències individuals del morter i l’obra de fàbrica, resultant en una separació neta en la interfície sense danys significatius. La fractura de l'espècimen es va observar principalment en mostres amb una capa superficial fràgil desenvolupada durant el curat del morter. La fractura del material d'adhesió va involucrar la ruptura del propi material d'adhesió, destacant l'impacte de l'esforç tallant sobre la integritat de l'adhesió.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• HERNÁNDEZ CARLÓN, JUAN JESÚS: Proposal and Evaluation of Connectivity Solutions for Beyond 5G Radio Access Networks
  
  Autor/a: HERNÁNDEZ CARLÓN, JUAN JESÚS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 30/07/2024
  Director/a de tesi: PEREZ ROMERO, JORGE | SALLENT ROIG, JOSE ORIOL
  Tribunal:
       PRESIDENT: VALDOVINOS BARDAJÍ, ANTONIO
       SECRETARI: UMBERT JULIANA, ANNA
       VOCAL: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
  Resum de tesi: e las comunicacions mòbils 5G, s'espera que el nombre de dispositius connectats augmenti substancialment en comparació dels sistemes anteriors. De la mateixa manera, es preveuen requisits més estrictes per part dels usuaris en termes de qualitat del servei (QoS), més enllà de només altes velocitats de dades (per exemple, latència, fiabilitat, etc.). La prestació adequada daquests serveis representa un repte per als operadors de xarxes mòbils en termes de desplegament i operació de la xarxa. Per tant, l‟adopció d‟estratègies que garanteixin unes condicions de connectivitat adequades és fonamental perquè els operadors de xarxes mòbils puguin prestar amb èxit serveis 5G i futurs.La IA ha revolucionat els processos de disseny, desplegament i gestió de xarxes mòbils, impulsant així el desenvolupament de solucions innovadores, sustentades també en altres avenços tecnològics com les xarxes definides per programari (SDN), la virtualització de funcions de xarxa (NFV). De fet, l‟impacte d‟aquestes eines tecnològiques no es limita als sistemes 5G, sinó que s‟estendrà també a futures generacions com la 6G. En aquest context, aquesta tesi aborda el repte de proposar, desenvolupar i avaluar solucions a nivell de xarxa d'accés ràdio (RAN) amb l'objectiu de garantir unes condicions òptimes de connectivitat i satisfer així els requisits de QoS dels usuaris de la xarxa. Per assolir aquest objectiu s'utilitzen diverses tècniques, amb un èmfasi especial en l'ús de tècniques d'IA.La tesi presenta un model per optimitzar la multiconnectivitat (MC) en xarxes heterogènies. La MC és clau per gestionar altes densitats de trànsit i complir estrictes requisits de qualitat de servei. Dur a terme una gestió eficaç de la multiconnectivitat suposa un repte a causa de diversos factors com les condicions de propagació, les interferències, les càrregues de les diferents cel·les, les mètriques de QoS, etc. La tesi presenta un algorisme dissenyat per dividir dinàmicament el trànsit dels equips d'usuari (UE) entre diferents RAT i cel·les. L'algorisme pretén satisfer els requisits de QoS alhora que minimitza el consum de recursos radioelèctrics per tal de minimitzar la possibilitat de congestió a les cel·les implicades. La solució es basa en l'algorisme DQN. A través d'una fase d'entrenament, el model aprèn una òptima política de divisió del trànsit per aplicar-la a cada UE. La política s'adapta a les condicions de l'equip i de la xarxa. Aquest enfocament adaptatiu millora el rendiment de la xarxa en augmentar el rendiment dels usuaris i mitigar el risc de congestió de les cèl·lules.Aprofundint en el problema d'assegurar una cobertura adequada i com a segona contribució, la tesi presenta una metodologia per a l'optimització de la cobertura. Aquesta metodologia es basa en dues tasques principals: detecció i resolució de forats de cobertura. La tesi proposa un model basat en Machine Learning capaç de detectar i caracteritzar forats de cobertura mitjançant lanàlisi de dades reals de trànsit de xarxa. Un forat de cobertura esdevé significatiu per al rendiment de la xarxa quan hi ha una presència persistent d'usuaris a la vostra regió, ja que això es reflecteix en una degradació tant de l'experiència de l'usuari com del rendiment de la xarxa. Com a solució, la tesi considera la integració de relays tant relays fixos com mòbils (és a dir, UEs que actuen com a relays). La solució basada en relays fixos se centra en una funcionalitat per mitigar els forats de cobertura mitjançant la col·locació estratègica de relays per tal de millorar la disponibilitat de la xarxa. D'altra banda, es proposa una solució per ampliar la cobertura basada en utilitzar UEs com a relays. Per aconseguir-ho de forma efectiva, es proposa un algorisme DRL per a l'activació o la desactivació intel·ligent dels RUEs. La metodologia d'optimització de la cobertura proposada ha demostrat la seva viabilitat, fet que es tradueix en una millora del rendiment tant de la xarxa i dels usuaris.
  

URBANISME

• RIBERA FUENTES, OLEGUER: Les muntanyes del carbó. La conquesta de la capçalera del Llobregat per proveir la ciutat
  
  Autor/a: RIBERA FUENTES, OLEGUER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2024
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | CORTELLARO, STEFANO
  Tribunal:
       PRESIDENT: FRANQUESA SANCHEZ, JORDI
       SECRETARI: ROCAMONDE LOURIDO, JAVIER
       VOCAL: PERARNAU LLORENÇ, JAUME
  Resum de tesi: Aquesta recerca analitza la transformació de la capçalera del Llobregat a partir del impacte de la mineria del carbó i de la industrialització, entenent aquesta activitat com la base de la configuració actual d'aquest territori. L'estudi es desenvolupa a partir de tres hipòtesis principals o línies de treball.La primera sosté que la mineria del carbó ha generat el pas d'un sistema d'ocupació territorial de base rural a un de base industrial, que s'expressa amb la incorporació de població forana en la aparició d'assentaments al llarg de les vies de comunicació.La segona planteja que aquesta activitat industrial defineix el paisatge de la capçalera del Llobregat, amb nuclis de nova creació i la transformació dels existents.La tercera afirma que la mineria del carbó introdueix la modernitat en aquest territori, amb noves concepcions en diferents àmbits, com la forma de construcció, les tipologies residencials, els equipaments i els serveis.Tanmateix defensem que el passat industrial pot esdevenir una oportunitat per la revaloració del territori, amb projectes de desenvolupament local basats en els recursos culturals.Es planteja el desenvolupament d'aquestes hipòtesis agrupant-les en tres blocs, que alhora es despleguen en set capítols, que aborden altres hipòtesis secundàries. L'anàlisi segueix un ordre cronològic que aborda el fenomen de la mineria des d'una fase anterior a la explotació, durant la mateixa, i finalment des de l'actualitat.
  
• SOLA FONT, JOAN: Hipòtesis sobre una línia. Nuclis urbans i estacions a les línies interiors catalanes.
  
  Autor/a: SOLA FONT, JOAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2024
  Data de FINAL de diposit: 26/07/2024
  Director/a de tesi: EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA, FRANCISCO JAVIER | CROSAS ARMENGOL, CARLES
  Tribunal:
       PRESIDENT: RUBERT DE VENTOS, MARIA
       SECRETARI: MARTI CASANOVAS, MIQUEL
       VOCAL: SARDÀ FERRAN, JORDI
       VOCAL: GARCIA FONTAN, CRISTINA
       VOCAL: GÓMEZ ORDOÑEZ, JOSÉ LUIS
  Resum de tesi: “Hipòtesis sobre una línia” analitza l’impacte que la construcció del ferrocarril ha generat als nuclis urbans de les línies interiors de la xarxa catalana. La vertebració d’una infraestructura de mobilitat d’abast territorial sobre aquests territoris fràgils i amb un patrimoni urbanístic aparentment modest, ha exercit una dilatada influència des de la seva implantació fins a l’actualitat. En una primera part, la tesi se centra en la línia de Granollers a Sant Joan de les Abadesses (GRN-SJA) i vuit dels nuclis que connecta. Aquest projecte de ferrocarril miner dissenyat per Ildefons Cerdà ressalta la superposició de la seva base ideològica i teòrica amb la seva construcció real. Si bé inicialment va projectar-se per extreure carbó d’Ogassa, l’arribada del tren va generar un impacte significatiu, reflectit de manera paradigmàtica en la morfologia urbana de cadascuna de les vuit poblacions analitzades. En una segona part, la investigació amplia l’observació de l’impacte del ferrocarril a una selecció de quaranta-quatre realitats urbanes de diferents territoris de la xarxa ferroviària interior catalana. La tesi mostra com la reacció de cada nucli urbà és complementària, i a vegades contradictòria, amb la seva pròpia evolució urbana, que bascula des de l’optimisme i la confiança en el progrés que el ferrocarril va generar inicialment, passant per la seva obsolescència com a sistema de comunicació, fins al seu potencial actual com a mitjà de transport sostenible. La implantació del ferrocarril com a element extern i amb una forta condició infraestructural va produir una tensió urbana amb l’edifici de l’estació, condicionada per la distància física i pel seu valor simbòlic dintre del context d’aquestes poblacions. Aquesta situació va aportar una primera generació de productes urbans: la plaça, el carrer i el barri de l’estació. Posteriorment apareixerà una altra família d’elements que configuraran l’’altra banda’ amb equipaments d’abast territorial que contribueixen a fer més rica la sintaxi de la urbanitat de l’espai ferroviari contemporani. El conjunt de les reaccions urbanes confronta l’herència geomètrica del ferrocarril amb la naturalesa suburbana tradicional dels teixits urbans propers. D’aquesta manera, les diferències locals de cada realitat urbana queden enllaçades per una semblança territorial que les fa comunes i comparables pel fet de formar part d’una mateixa línia. Els productes construïts dilatadament al llarg de més d’un segle al voltant d’aquesta infraestructura presenten diversos graus d’identitat, de transformació i d’oportunitat, i adquireixen una major complexitat quan s’analitzen des de la perspectiva de l’espai ferroviari en el seu conjunt. La urbanitat fragmentària del ferrocarril convida a reflexionar sobre els diferents graus de pertinença urbana, i sobre la hipotètica intensificació d’usos al voltant de l’estació i per extensió, de tot l’espai urbà ferroviari.Històricament, la infraestructura ferroviària ha esdevingut un ‘implant’ que en alguns casos conviu amb el teixit urbà sense que aquest generi cap efecte al seu voltant. En altres casos, ha generat vincles o ‘empelts’ urbans en el seu entorn. També, la continuïtat de les vores ferroviàries i la seva capil·laritat transversal amb els teixits urbans propers delimiten un espai intermedi que presenta un notable potencial de transformació i millora. Finalment, la tesi busca demostrar la vigència de la urbanitat acumulada del ferrocarril en alguns dels nuclis urbans que connecta, i el seu potencial més enllà de l’àmbit de l’estació. Des d’una visió transescalar, es pretén posar en valor les línies interiors ferroviàries catalanes com a patrimoni a mantenir i potenciar en el futur.