ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• SAVALL MAÑO, MARIA: Towards a more sustainable B2C delivery in Barcelona: bridging consumer, parcel carrier, and municipal perspectives
  
  Autor/a: SAVALL MAÑO, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: 22/09/2025
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: Seminari I DOE-ETSEIB, planta 7
  Director/a de tesi: RIBAS VILA, IMMACULADA
  Resum de tesi: El creixement ràpid del comerç electrònic està agreujant els efectes negatius de la distribució urbana. Tot i que l’última milla representa només una petita part de la cadena logística, el seu impacte és alt en termes de soroll, congestió, emissions i ús de l’espai públic. Les compres en línia augmenten, però el model de distribució s’ha mantingut similar, incrementant el nombre de vehicles per satisfer la demanda, fet que intensifica els impactes negatius i Barcelona no n’és una excepció.Davant les conseqüències socials, ambientals i econòmiques del model actual, cal explorar enfocaments alternatius. Per fer-ho, és fonamental entendre les perspectives dels principals agents implicats: consumidors, operadors logístics i autoritats municipals. Aquesta tesi proposa solucions sostenibles de distribució B2C per a Barcelona mitjançant la integració d’aquestes perspectives, amb l’objectiu de reduir soroll, congestió i contaminació, i millorar l’espai públic.Primer, s’analitza la perspectiva dels consumidors. Atès que el comportament de compra en línia depèn del context geogràfic, es realitza una enquesta a la població de Barcelona. L’anàlisi identifica quatre perfils: homes compradors ocasionals (una vegada al mes o menys, amb preferència pel lliurament a domicili); homes freqüents (més de tres vegades al mes, també amb preferència pel lliurament a domicili); dones regulars (una o dues vegades al mes, amb tendència als punts de recollida); i dones ocasionals (un cop al mes o menys, amb preferència pel domicili). Per fomentar opcions més sostenibles, l’augment del cost del lliurament a domicili podria influir en els compradors ocasionals, mentre que per als freqüents caldria aplicar altres estratègies.Segon, s’estudia la perspectiva dels operadors logístics. La literatura apunta que el lliurament fora de domicili (OOHD) i els centres de consolidació urbana (UCC) poden afavorir models més sostenibles. S’elabora una metodologia per identificar ubicacions òptimes per a aquestes infraestructures i quantificar-ne els costos econòmics i ambientals. L’impacte més gran es dona quan els operadors de volum alt i mitjà utilitzen espais de transbord i carretons. Per als operadors amb volums baixos, distribuir el 50% dels paquets a punts de recollida genera més estalvi que l’ús d’espais de transbord.Tercer, es tracta la perspectiva del govern municipal. La literatura destaca mesures com les finestres horàries per a càrrega i descàrrega i la tarifació viària per mitigar els impactes del repartiment. Aquestes estratègies s’adapten al context de Barcelona. Les simulacions mostren que evitar les hores punta amb finestres horàries pot reduir significativament els impactes econòmics.Mitjançant les metodologies aplicades i els resultats obtinguts, aquesta tesi demostra el potencial de reducció de l'impacte del comerç electrònic a Barcelona. A més, pot esdevenir un recurs útil no només per a les autoritats municipals i els operadors logístics locals, sinó també per a altres ciutats i agents que afronten reptes similars.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• DELGADO GUERRERO, JUAN ANTONIO: Learning latent structures for robotic assistance in daily manipulation tasks
  
  Autor/a: DELGADO GUERRERO, JUAN ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/09/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: TORRAS GENIS, CARMEN | COLOMÉ FIGUERAS, ADRIÀ
  Resum de tesi: L'assistència robòtica en entorns domèstics presenta reptes significatius a causa de la complexitat de modelar tasques de manipulació quotidianes, especialment aquelles que impliquen objectes deformables com ara la roba. Els enfocaments tradicionals sovint tenen dificultats amb les representacions d'estat d'alta dimensionalitat, les incerteses dinàmiques i la necessitat d'una interacció segura entre humans i robots. Aquesta tesi doctoral aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament de nous mètodes d'aprenentatge automàtic basats en models de variables latents per permetre una manipulació robòtica eficient, adaptable i segura.En primer lloc, proposem un marc basat en Models de Variables Latents amb Processos Gaussians (GPLVM) combinat amb Optimització Bayesiana (BO) per aprendre polítiques de moviment robòtic d'alta dimensió amb la menor quantitat de dades possible. Aquest enfocament redueix la dimensionalitat de l'espai de paràmetres preservant les característiques rellevants per a la tasca, aconseguint una convergència més ràpida que altres alternatives existents sense model.A continuació, estenem aquest marc a l'aprenentatge contextual utilitzant GPLVM amb covariables (c-GPLVM), permetent als robots adaptar-se a canvis ambientals (com preferències d'usuari o posicions d'objectes) sense necessitat de reentrenament. Els experiments en tasques d'alimentació i calçat demostren una millora en la generalització amb menys mostres en comparació amb els mètodes de referència en cerca de polítiques contextuals.Per a la manipulació dinàmica de roba, introduïm el Model Dinàmic de Processos Gaussians Controlat (CGPDM), que incorpora accions de control en un espai latent de baixa dimensió per predir el moviment dels teixits sota la manipulació robòtica. Les avaluacions en simulació i en entorns reals amb manipulació bimanual mostren que el CGPDM generalitza amb precisió davant d'accions no vistes prèviament, fins i tot amb dades d'entrenament limitades.Finalment, abordem la seguretat en la interacció humà-robot mitjançant millores en el control cartesià per a manipuladors redundants, incloent-hi la saturació d'errors, l'evasió de singularitats i l'ajust d'impedàncies. Aquestes mesures minimitzen el risc durant la interacció física, garantint un comportament robòtic estable i flexible.En conjunt, aquestes contribucions impulsen l'avenç en la manipulació de roba mitjançant la combinació d'aprenentatge eficient en termes de dades, adaptació contextual i control segur, obrint el camí per a la seva implementació pràctica en robòtica assistencial i domèstica.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• GARCÍA DE ALBÉNIZ LÓPEZ DE ABERÁSTURI, NEREA: Engineering zirconia surfaces with cell instructive and antibacterial properties
  
  Autor/a: GARCÍA DE ALBÉNIZ LÓPEZ DE ABERÁSTURI, NEREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/07/2025
  Data de lectura: 13/10/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTAULA A2.13EDF. A, PLANTA 2AVDA. EDUARD MARISTANY 16 (08019) BARCELONA934137400https://eebe.upc.edu/ca
  Director/a de tesi: JIMENEZ PIQUÉ, EMILIO | MAS MORUNO, CARLOS
  Resum de tesi: La zircona policristal·lina tetragonal dopada amb un 3% d’itria (3Y-TZP) s’ha convertit en una alternativa prometedora al titani per als implants dentals, gràcies a la seva excel·lent biocompatibilitat, alta resistència mecànica, resistència a la corrosió i bones propietats estètiques. Malgrat aquests avantatges, l’èxit clínic dels implants de zirconi encara depèn de la seva capacitat per afavorir l’osteointegració, minimitzant alhora el risc de colonització bacteriana, un procés competitiu conegut com a “race for the surface”. Les propietats superficials dels implants dentals, com la topografia, influeixen críticament en la resposta biològica a la interfície teixit-implant. En particular, les micro- i nanotopografies impacten directament en la interacció entre les cèl·lules i el material, i poden modular diverses funcions cel·lulars com l’adhesió, la migració, la proliferació i la diferenciació. Igualment, aquestes característiques topogràfiques també afecten la resposta bacteriana, afavorint o reduint la colonització mitjançant efectes antifouling o bactericides. Per aquest motiu, les modificacions superficials s’han convertit en una estratègia àmpliament explorada per millorar el rendiment biològic dels implants. No obstant això, el repte continua sent dissenyar superfícies que puguin afavorir alhora la osteointegració i evitar l’adhesió bacteriana.Aquesta tesi doctoral ha abordat aquest repte investigant diferents estratègies de modificació superficial per millorar el comportament biològic dels implants dentals de 3Y-TZP. L’objectiu ha estat crear topografies capaces de millorar simultàniament el comportament cel·lular i presentar propietats antibacterianes. Concretament, es van desenvolupar i caracteritzar diverses superfícies de zircona micro- i nanostructurades, i es va avaluar el seu comportament biològic tant en termes de resposta de cèl·lules mare mesenquimals humanes (hMSCs) com de l’adhesió bacteriana. Prèviament al treball experimental, es va dur a terme una revisió bibliogràfica exhaustiva sobre les estratègies de modificació topogràfica de 3Y-TZP (Capítol I), que va permetre identificar mancances i orientar la selecció dels tractaments superficials. A continuació, es van aplicar diferents tècniques de modificació, incloent l’atac amb àcid fluorhídric (HF) per generar nanotopografies (Capítol II) i el gravat làser amb làser de nanosegons (ns-) i femtosegons (fs-) per obtenir microestructures definides (Capítol III). També es van combinar aquestes tècniques per avaluar un possible efecte sinèrgic de les topografies jeràrquicament rugoses (Annex I). Els resultats obtinguts demostren que tant l’atac químic com el gravat làser van millorar amb èxit el comportament biològic de la zircona, millorant el comportament cel·lular i reduint l’adhesió bacteriana. No obstant això, la seva combinació no va produir una millora sinèrgica. Entre totes les superfícies analitzades, el patró lineal de 3 μm (L3), creat mitjançant làser de femtosegons, va oferir el millor balanç, millorant simultàniament l’adhesió, la migració i la diferenciació osteogènica de les hMSC, alhora que va reduir significativament l’adhesió de Staphylococcus aureus i Pseudomonas aeruginosa. També va conduir al millor resultat biològic en condicions de co-cultiu competitiu. A més, la biofuncionalització d’aquesta topografia amb un pèptid multifuncional amb propietats antimicrobianes i d’adhesió cel·lular va mostrar efectes sinèrgics prometedors (Annex II). Aquestes millores es van aconseguir sense comprometre la integritat mecànica de la superfície (Annex III).En conclusió, aquesta tesi doctoral ha demostrat que la modificació topogràfica de zircona ofereix estratègies prometedores per al desenvolupament d’implants amb un rendiment biològic millorat, afavorint tant la osteointegració com la resposta antibacteriana. Futures investigacions haurien d’incloure la integració de senyals bioquímiques, validació in vivo i anàlisi de la integritat mecànica.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• ENRIQUEZ HIDALGO, ANDRES MAURICIO: Decision Support System for Coastal Area Management in Response to Flooding and Coastal Erosion: A Case Study of Tumaco-Nariño
  
  Autor/a: ENRIQUEZ HIDALGO, ANDRES MAURICIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2025
  Data de lectura: 14/10/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Pontificia Universidad Javeriana Ak 7#40-62 Bogota Colombia
  Director/a de tesi: MESTRES RIDGE, MARC | ESPINO INFANTES, MANUEL | TORRES ABELLO, ANDRES EDUARDO
  Resum de tesi: La gestió del risc d’inundació i erosió en zones costaneres afectades per aquests processos requereix enfocaments integrats i, quan les condicions ho permeten, acoblats, que combinin factors físics, socioeconòmics i culturals. Aquesta tesi desenvolupa una metodologia basada en un sistema de suport a la presa de decisions (DSS), que opera en contextos amb escassetat de dades i alta incertesa. Aquest DSS integra modelització numèrica acoblada (FLOW+SWAN), anàlisi geoespacial, lògica difusa (FL), aprenentatge automàtic (ML) i anàlisi multicriteri (MCDA) amb simulacions Monte Carlo, oferint una plataforma orientada tant a la caracterització del risc com a la priorització espacial de trajectòries de desenvolupament (DP) proposades al sisè informe (AR6) del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC). El seu disseny flexible permet combinar índexs que consideren l’amenaça, la vulnerabilitat i l’exposició, i avaluar les DP, com ara mesures d’enginyeria dura, blana, adaptació de l’entorn construït, retrocés o avanç planificat i solucions basades en la natura (NBS), adaptades a arquetips costaners.L’amenaça d’inundació i erosió s’estima a partir del nivell de l’aigua adjacent a la costa que supera l’elevació del terreny i els pendents costaners, considerant l’alçada significativa de l’onatge (SWH) i el rang mareal obtinguts mitjançant modelització numèrica, i integrant com a factors additius la influència del període de pic de l’onatge (PWP) i la seva direcció (WDI). El grau d’influència del forçament oceànic sobre el desplaçament de la línia de costa (SLD), analitzada amb 30 anys de dades de les col·leccions Landsat 5, 7, 8 i 9 mitjançant CoastSat, es quantifica amb un bosc aleatori. La vulnerabilitat es defineix a partir de l’elevació, el pendent del terreny i l’índex de vegetació normalitzada (NDVI), mentre que l’exposició es basa en l’ús i la cobertura del sòl (LULC) i en els assentaments humans (HS); totes aquestes variables es deriven d’imatges Sentinel-2 processades amb una arquitectura de xarxa neuronal convolucional (ResNet). Aquestes capes es normalitzen i combinen mitjançant funcions de pertinença difusa i simulacions Monte Carlo, generant mapes probabilístics de risc derivats de l’amenaça, vulnerabilitat i exposició. Paral·lelament, les DP es prioritzen mitjançant MCDA, utilitzant el mètode Technique for Order Preference by Similarity to Ideal Solution (TOPSIS), reforçat amb Monte Carlo per incorporar la incertesa associada al judici expert. Finalment, les solucions òptimes s’assignen espacialment segons la distribució del risc, els escenaris d’augment del nivell del mar (SSP1-2.6, SSP2-4.5 i SSP5-8.5) projectats per la NASA, i les projeccions de LULC i HS per al present, 2050 i 2100.La metodologia desenvolupada constitueix el principal resultat d’aquesta tesi. En la seva aplicació a les illes El Morro i Tumaco, a la badia de Tumaco (Nariño – Colòmbia), l’assignació espacial de les DP mostra una combinació predominant de NBS, enginyeria blana i adaptació de l’entorn construït, distribuïdes segons el nivell de risc, el LULC i els HS. En comparar escenaris amb i sense modelització numèrica, s’observa que l’omissió d’aquesta condueix a una sobreestimació significativa de les àrees en risc, fet que implica gestionar aproximadament 284 hectàrees més de les realment necessàries. Així mateix, la inclusió de l’augment del nivell del mar (SLR) projectat pels escenaris SSP permet identificar 52 hectàrees addicionals que requereixen intervenció a llarg termini. Aquestes diferències demostren que el DSS no només és robust, sinó també flexible, ja que permet avaluar escenaris amb diferents graus de complexitat tècnica i ajustar el llindar de risc —establert en aquest cas en el percentil 95% segons el nivell de tolerància del decisor.
  
• YILMAZ, ELIF: Interannual to decadal variability in the Southern Ocean surface CO2 fluxes in relation with the large-scale atmospheric modes.
  
  Autor/a: YILMAZ, ELIF
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2025
  Data de lectura: 25/09/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPB UPC, Campus Nord Building C2. Classroom: 212 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: BERNARDELLO, RAFFAELE | MARTIN, ADRIAN PETER
  Resum de tesi: ResumL’Oceà Austral (<35°S), que envolta l’Antàrtida, exerceix un paper desproporcionadament gran en el cicle global del carboni, ja que representa gairebé la meitat de la captació oceànica de CO₂ antropogènic. Aquesta funció crítica ha ajudat a mitigar el ritme d’acumulació de CO₂ atmosfèric i el canvi climàtic. No obstant això, les observacions de les darreres dècades han revelat una variabilitat substancial interanual i decadal en el pou de carboni de l’Oceà Austral, caracteritzada per períodes alternants d’afebliment i de reinvigoració. Comprendre els factors que impulsen aquesta variabilitat és essencial per millorar les prediccions sobre la capacitat futura d’absorció de carboni de l’oceà i els seus efectes retroactius en el sistema climàtic.Aquesta tesi investiga els processos atmosfèrics i oceànics que subjauen a la variabilitat dels fluxos de CO₂ a l’Oceà Austral, amb un enfocament en la influència dels principals modes climàtics, incloent el Mode Anular del Sud (SAM), el patró Pacífic-Sud-americà (PSA) i l’Ona Zonal 3 (ZW3). Mitjançant una combinació de conjunts de dades de reanàlisi, anàlisis de funcions ortogonals empíriques i de ones (wavelet), productes d’observació de fluxos de CO₂ i simulacions numèriques només oceàniques, la tesi diagnostica de manera sistemàtica els mecanismes que connecten la variabilitat atmosfèrica amb la dinàmica del carboni oceànic.Els resultats identifiquen el SAM com el principal factor de variabilitat dels fluxos de CO₂ a escales temporals estacionals i decadals, modulant els patrons de vent superficial, l’ascensament d’Ekman i les anomalies de temperatura superficial del mar (SST) que afecten l’intercanvi de CO₂. L’ENSO i el ZW3 mostren efectes secundaris importants, introduint asimetries regionals i modulant els impulsors físics i biològics dels fluxos de CO₂, especialment al sector del Pacífic. Un descobriment novedós és la detecció d’un mecanisme de escalfament retardat, segons el qual les fases positives del SAM augmenten l’energia cinètica de les eddies, amplificant els efectes tèrmics sobre el pCO₂ superficial i contrarestant parcialment la captació esperada de CO₂ deguda a l’afebliment de l’ascensament.La tesi també realitza una avaluació exhaustiva de nou productes d’observació de CO₂, destacant incerteses, discrepàncies i patrons compartits que milloren la nostra comprensió de la variabilitat del cicle del carboni. De manera important, els resultats subratllen la necessitat de millorar la representació dels processos a mesoescala, els modes climàtics asimètrics i la interacció atmosfera-oceà en els models del sistema terrestre per millorar-ne la capacitat predictiva.En conjunt, aquesta recerca aporta noves perspectives sobre els impulsors de la variabilitat del CO₂ a l’Oceà Austral, oferint un marc per afinar les prediccions dels futurs efectes retroactius carboni-clima i per anticipar millor el paper de l’oceà en la mitigació del canvi climàtic antropogènic.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• RUALES DÁVILA, EVELYN ALICIA: Biogas and Bio-Based Products Recovery from Microalgae: A Biorefinery Approach
  
  Autor/a: RUALES DÁVILA, EVELYN ALICIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2025
  Data de lectura: 26/09/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPB UPC, Campus Nord Building A3. Classroom: Aula Master C/Jordi Girona, 1-3 08034 B arcelona
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, IVET | GARFI, MARIANNA
  Resum de tesi: La biomassa de microalgues ha despertat un interès significatiu pel seu potencial en la producció de productes d’alt valor, gràcies al seu ràpid creixement, l’elevada eficiència fotosintètica, i l’adaptabilitat a diversos ambients. Tanmateix, encara persisteixen desafiaments relacionats amb l’augment de la productivitat, la viabilitat econòmica del processament i el màxim aprofitament de la biomassa. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu desenvolupar un enfocament de biorefineria de microalgues per a la valorització sostenible de la biomassa, centrat en la recuperació de productes valuosos i biogàs mitjançant digestió anaeròbia (DA) de la biomassa residual. Es van dur a terme tres estudis, cadascun representant diferents escenaris de biorefineria, amb la finalitat d’avaluar-ne el rendiment dins d’un model de economia circular. El primer estudi va avaluar la recuperació de bioestimulants i biogàs a partir de Scenedesmus sp. cultivada en una llacuna d'alta càrrega (LLAC) a escala demostrativa a l’aire lliure, utilitzant aigua dolça i medi de cultiu reciclat. Els extractes bioestimulants van millorar la germinació de llavors, el creixement de les raïses e brots, i la retenció de clorofil·la en créixens, mongetes, cogombres i blat. La producció de biogàs de la biomassa collida sense processar (Raw) i de la biomassa després de l’extracció de bioestimulants (Stim-E) es va avaluar mitjançant assajos de potencial bioquímic de metà (PBM). La DA de Stim-E va augmentar el rendiment de metà en un 20% (293 mL CH₄/g VS) i en va millorar la cinètica del procés en un 10% respecte a la biomassa Raw. El segon estudi va ampliar aquest enfocament integrant el tractament d’aigües residuals urbanes mitjançant un consorci Scenedesmus-bacteris cultivat en LLAC. La biomassa recollida es va processar per extreure bioestimulants, que van conservar les seves propietats promotores del creixement vegetal. El processament va actuar com a pretractament, preservant el 91% del rendiment de metà de la biomassa Raw (276 mL CH₄/g VS). La codigestió amb fangs primaris (FP) va millorar el rendiment de metà i la cinètica en un 24% i un 43%, respectivament. A més, es va avaluar la presència de contaminants emergents (CECs) durant el tractament i la recuperació de bioproductes. Més del 80% dels CECs analitzats es van eliminar durant el tractament, i les baixes concentracions residuals en els extractes van confirmar-ne la seguretat ambiental per a aplicacions agrícoles. Aquests resultats van demostrar la integració efectiva de la recuperació de productes dins dels processos de tractament d’aigües residuals amb microalgues, en línia amb els principis de la economia circular. El tercer estudi es va centrar en la recuperació de carotenoides i biogàs a partir de Scenedesmus sp. cultivada en LLACs amb aigües residuals urbanes. L’extracció de carotenoides va assolir fins a 4,3 mg/g de sòlids en suspensió totals (TSS), essent la luteïna el pigment predominant. La DA de la biomassa després de l’extracció de carotenoides (CEB) va conservar el 86% del rendiment de metà de la biomassa Raw, mentre que la codigestió amb FP va augmentar els rendiments entre un 44% i un 86%. Aquests resultats van demostrar el potencial d’aquesta biorefineria microalgal, que integra l’extracció de pigments valuosos amb la generació d’energia, millorant l’eficiència en l’ús de recursos i la valorització de residus.Aquesta tesi demostra la versatilitat de les microalgues en tres dominis interconnectats: DA, extracció de compostos de valor i tractament d’aigües residuals. L’estudi proporciona una visió integral sobre estratègies escalables per a biorefineries microalgals integrades, oferint solucions sostenibles als desafiaments energètics i ambientals. Els resultats posen de manifest sinergies entre els diferents processos de biorefineria i estableixen les bases per a futures investigacions orientades a millorar el rendiment tècnic, reduir els impactes ambientals i augmentar la viabilitat econòmica.
  
• SAZDOVSKI, ILIJA: Relativity of time, circularity and recycled material quality in LCA for fast-moving products
  
  Autor/a: SAZDOVSKI, ILIJA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 14/07/2025
  Data de lectura: 23/09/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPB UPC, Campus Nord Building C2. Classroom: 212 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: FULLANA PALMER, PERE
  Resum de tesi: L'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) és la metodologia preferida per quantificar l'impacte ambiental dels sistemes al llarg de les cadenes de valor. La característica metodològica més important de l'ACV és l'ús de la Unitat Funcional (UF) i centrar-se en els serveis que ofereix el sistema. L'Economia Circular (EC) ha proposat més recentment principis generals per avançar cap a la sostenibilitat. Aquest nou concepte s'introdueix per superar les limitacions del model tradicional d'economia lineal. La Petjada Ambiental del Producte (PEF) és una metodologia comuna d'ACV basada en la ciència desenvolupada per la Comissió Europea. El seu objectiu és fer que l'ACV sigui més adequada per comparar productes. La característica metodològica més important de la PEF és la Fórmula de la Petjada Circular (FPC). La FPC ofereix informació basada en la circularitat i defineix un mètode per assignar emissions i emissions evitades d'ús i reciclatge de materials i energia entre els sistemes de producció aigües amunt i aigües avall, així com incloure la influència de la qualitat dels materials. Un nombre creixent de literatura científica té com a objectiu proporcionar mètriques adequades per millorar la comparació entre els dos paradigmes econòmics (lineal vs circular), o entre sistemes que compleixen la mateixa funció principalment a través de l'ACV. Per desenvolupar una investigació LCA més completa, segons els principis de l'economia circular, cal canviar les definicions de l'UCF incloent-hi el reciclatge de múltiples bucles dels materials. En primer lloc, aquesta tesi doctoral pretén millorar el marc per a l'ús de la metodologia LCA mitjançant la implicació de principis de circularitat per a béns de rotació ràpida, mitjançant la participació de variables addicionals com el temps. La contribució teòrica proposada se centra en els envasos, que són un cas especial de productes de rotació ràpida. El mètode proposat es pot replicar per a tots els altres béns de rotació ràpida que circulen en els cicles tècnics. La necessitat d'incloure la variable de temps és particularment òbvia per a béns de rotació ràpida, com ara els envasos. La introducció del temps com a variable va oferir la possibilitat de desenvolupar indicadors de circularitat mitjançant la representació matemàtica i el desenvolupament d'una fórmula per a la producció d'un producte "n+1". La participació del temps en l'ACV exposa el lent procés de reciclatge dels materials secundaris, la vida útil prolongada i algunes circumstàncies metodològiques, com el càlcul del carboni biogènic. Aquests aspectes no es cobreixen si les avaluacions ambientals només consideren la perspectiva del cicle de vida al llarg de la cadena de valor i no al llarg del temps. La importància d'incloure la variable de temps en les avaluacions ambientals també es demostra amb els exemples. En segon lloc, la tesi destaca la importància de valors precisos per a la qualitat del material en el reciclatge múltiple, cosa que prolonga la presència del material a la tecnosfera. La nostra revisió bibliogràfica va mostrar que la degradació de la qualitat s'ha negligit majoritàriament. Comprendre els canvis de qualitat del material al llarg del temps, juntament amb el coneixement del nombre de bucles que un material es pot reciclar, és clau per millorar les avaluacions. Es duen a terme proves de laboratori dels canvis de qualitat utilitzant materials plàstics d'origen fòssil i biològic en reciclatge de circuit tancat basat en els "principis de la bressola a la bressola". Les proves consideren els canvis mecànics, òptics i de processament, i els cicles màxims de reciclatge que un material pot dur a terme en el procés d'extrusió. Aquests indicadors de qualitat basats en proves poden ser utilitzats pel mètode PEF com a valor màxim per a la degradació de la qualitat en el punt de substitució.
  

ENGINYERIA CIVIL

• GAHIMA, STEPHAN: Data-Driven Patient-Specific Models Supporting Decision Making with Application to Atherosclerotic Plaque Analysis
  
  Autor/a: GAHIMA, STEPHAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/07/2025
  Data de lectura: 26/09/2025
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: DIEZ MEJIA, PEDRO | GARCIA GONZALEZ, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi avança en eines basades en elements finits per millorar l'anàlisi de l'aterosclerosi abordant les limitacions computacionals actuals. L'aterosclerosi, la principal causa d'atacs cardíacs isquèmics, imposa una càrrega social i econòmica important (estimada al voltant d'1 bilió de dòlars a tot el món el 2030). En aquesta malaltia, els pacients desenvolupen plaques per acumulació de lípids a les artèries i aquestes plaques poden ser propenses a trencar-se o estables. Diferenciar entre aquests tipus és essencial per a una gestió eficaç del risc clínic.Els mètodes computacionals ràpids, precisos i robustos poden agilitzar el pipeline clínic i, en última instància, poden ajudar a avaluar l'anàlisi ateroscleròtica. Utilitzem el mètode dels elements finits (FEM) per simular l'estrès en seccions ateroscleròtiques, ja que l'estrès màxim juga un paper clau en l'avaluació risc de ruptura. Els nostres mètodes es basen en FEM no ajustats, que simplifiquen la generació de malles, estalvien temps computacional i de preprocessament. És important destacar que aquests mètodes poden funcionar directament en dades voxelitzades, com ara imatges mèdiques. Els enfocaments no ajustats proposats aconsegueixen una precisió del 5% de la que aconsegueixen els enfocaments ajustats clàssics i el programari comercial, tant per a casos lineals com no lineals. A més, aquests mètodes incorporen condicions de contorn flexibles i realistes que expliquen la influència dels teixits circumdants.També hem desenvolupat una tècnica de reducció de models adaptatius (AMR) basada en una hipòtesi lineal, que serveix com a pas preliminar cap a la creació de models substituts ràpids per a simulacions gairebé en temps real. Els experiments de validació demostren que l'AMR disminueix l'ús de recursos computacionals en més d'un 70% mentre manté una precisió dins d'un marge d'error del 9% en comparació amb els models d'alta fidelitat. Finalment, els resultats preliminars indiquen que l'ús de l'anàlisi de dades topològiques (TDA) per construir models interpretables d'aprenentatge automàtic (ML) pot avaluar eficaçment el risc de ruptura de la placa. Els primers experiments produeixen una precisió de classificació d'aproximadament el 75%, un rendiment comparable als enfocaments radiòmics establerts.En general, aquest treball doctoral demostra que la combinació de FEM avançats amb ML interpretable pot proporcionar informació matisada sobre l'avaluació de la placa ateroscleròtica. La investigació futura hauria d'abordar les limitacions potencials com la variabilitat i l'escalabilitat de les dades per permetre una implementació més àmplia d'aquestes tècniques computacionals en la pràctica clínica.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• COLLAO LAZO, JORGE ALEJANDRO: Application of BIM visual programming algorithms for infrastructure projects
  
  Autor/a: COLLAO LAZO, JORGE ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LOZANO GALANT, JOSE ANTONIO | TURMO CODERQUE, JOSE
  Resum de tesi: La digitalització BIM ha generat una creixent automatització dels processos tradicionals de desenvolupament de projectes AECO. Aquesta automatització, però, ha beneficiat principalment els projectes d'edificació, comparat amb els projectes d'infraestructura. Recentment, la indústria BIM ha incorporat a la programació informàtica convencional com una eina capaç de reduir parcialment aquesta manca dautomatització, desenvolupant algoritmes de codi lineal. Tot i això, tant la interfície de treball com les altes habilitats tècniques requerides per produir aquests scripts han estat poc amigables per als professionals de la indústria AECO. Per mitigar aquesta bretxa, les empreses de desenvolupament de programari BIM van generar una tècnica alternativa de creació d'algorismes anomenada Programació Visual (VP). Aquesta tècnica crea els seus scripts mitjançant expressions visuals, representades com a gràfics de processos en lloc de les línies de codi de la programació convencional, optimitzant la interfície de treball de les parts interessades dels projectes AECO. Tot i això, el desenvolupament d'algorismes VP per a projectes d'infraestructura encara és limitat.Per reduir aquestes bretxes, aquesta tesi cerca estudiar el potencial d'automatització que tenen els processos de projectes d'infraestructura, desenvolupant una plataforma integrada entre algorismes VP i models BIM.Des d'un enfocament general, la plataforma proposada per aquesta tesi desenvolupa els elements següents: (1) algorismes VP; Aquests scripts personalitzats tenen la funció específica de processar informació de les bases de dades externes i lliurar dades específiques com a sortides, i (2) models BIM; Aquests models d‟informació recolliran digitalment les dades de sortida dels algorismes VP i els associaran a famílies BIM específiques dels projectes d‟infraestructura en estudi. Aquesta tesi se centra en l'estudi de problemes transversals de l'Enginyeria Civil utilitzant eines VP-BIM a través del desenvolupament de les aplicacions següents:En primer lloc, aquesta tesi desenvolupa un mòdul de càlcul per estimar (1) Emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI); aquests contaminants contribueixen a l'escalfament global i al canvi climàtic en retenir la calor a l'atmosfera terrestre [1–3] i (2) l'empremta de carboni del trànsit de vehicles a carreteres específiques de qualsevol país, que tingui dades de trànsit i flota de vehicles, adequades. La novetat principal d'aquest mòdul és la integració automatitzada dels factors d'emissió de GEI recomanats pel nivell TIER 1 de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) amb dades específiques de la flota vehicular un país mitjançant un script VP personalitzat. Aquest mòdul proposat es va aplicar a una carretera de Barcelona (Espanya) i els resultats es van comparar amb un estudi similar realitzat per l'Agència de Transports de Barcelona. A més a més, es van desenvolupar mòduls de càlcul específics per mesurar l'impacte d'algunes estratègies de reducció d'emissions.La segona aplicació desenvolupada en aquesta tesi té com a objectiu utilitzar la programació visual com a eina educativa. Es fa servir un flux de treball de programació visual paramètrica per replicar el comportament estructural d'una biga dins un model BIM. Aquest enfocament permet als estudiants visualitzar i analitzar el rendiment estructural, fomentant una connexió més profunda entre la teoria a l'aula i l'experimentació pràctica. Aquest sistema té com a objectiu millorar la visualització i la comprensió de les dades estructurals per als professionals de la indústria AEC mitjançant la generació de models dinàmics 3D i 2D. L'impacte educatiu d'aquesta eina va ser avaluat a través d'una enquesta realitzada en un curs d'anàlisi estructural a la Universitat de La Serena (Xile), demostrant-ne l'eficàcia per millorar la comprensió i el compromís dels estudiants amb les pràctiques d'enginyeria modernes.
  
• DEL CARLO, FEDERICA: He.R.A. Heritage at Risk Assessment: Vulnerability Estimation of Masonry Churches for Multi-Layer Single Risk Analysis
  
  Autor/a: DEL CARLO, FEDERICA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 25/07/2025
  Data de lectura: 29/09/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula Villaggio, School of Engineering, University of Pisa, Largo Lazzarino 1, Pisa (Italy)
  Director/a de tesi: ROCA FABREGAT, PEDRO | CAPRILI, SILVIA
  Resum de tesi: Aquesta recerca s’ha desenvolupat com a resposta a la necessitat creixent de metodologies coherents i integrades per avaluar els riscos complexos i multifacètics que amenacen el patrimoni cultural. Des de l’inici es van identificar tres qüestions crítiques. La inconsistència en la terminologia i l’absència de definicions estandarditzades en els marcs d’anàlisi de risc, que dificulten tant la comparabilitat entre estudis com el desenvolupament d’estratègies aplicables. L’escassetat de metodologies capaces d’abordar un gran nombre d’arquitectures patrimonials, fet que resulta en avaluacions de risc costoses i llargues en el temps, adaptades a contextos arquitectònics específics i difícils de transferir a altres àmbits. La preferència predominant per metodologies centrades en fenòmens perillosos aïllats, que sovint passen per alt el potencial d’esdeveniments en cascada o compostos, malgrat que les directrius actuals de gestió del risc promouen la integració d’informació multiamenaça en les estratègies de planificació i preparació. Per abordar aquestes mancances, la recerca proposa una metodologia quantitativa per a l’estimació de la vulnerabilitat física a escala regional, centrada específicament en la vulnerabilitat sísmica i per esllavissades en esglésies històriques. La metodologia adoptada es basa en un marc d’anàlisi de perill únic per capes múltiples (multilayer single-hazard), amb l’objectiu d’harmonitzar i estandarditzar els procediments d’anàlisi del risc. La vulnerabilitat física s’expressa mitjançant un enfocament basat en índexs que combina indicadors d’intensitat dels esdeveniments amb indicadors de resistència física de les esglésies. Tot i que els fenòmens sísmics i els despreniments s’analitzen de manera independent, ambdós s’avaluen dins un enfocament conceptual compartit, el qual permet la comparació directa i la priorització entre esdeveniments perillosos. Es poden identificar tres fases principals. En primer lloc, es defineix el context de risc mitjançant la identificació dels objectius, les característiques de l’àrea d’estudi i els tipus d’esdeveniments perillosos. Es dissenya un procés coherent i escalable de recollida de dades, que inclou la creació d’un formulari d’inspecció adaptat a esglésies de maçoneria. El formulari es fonamenta en indicadors extrets de la bibliografia i metodologies existents d’anàlisi de vulnerabilitat, i té per finalitat donar suport a una recollida de dades sistemàtica i estandarditzada sobre una mostra àmplia d’edificis. En segon lloc, es desenvolupen i validen índexs de vulnerabilitat física específics per a cada esdeveniment. L’índex de vulnerabilitat sísmica es basa en un model de regressió fonamentat en anàlisis estàtiques no lineals realitzades sobre arquetips derivats d’una classificació tipològica. Es fan servir Models Lineals Generalitzats (GLMs) per relacionar la probabilitat de fallada amb els principals atributs geomètrics de les esglésies. L’índex de vulnerabilitat sísmica resultant representa la tendència esperada de la vulnerabilitat al llarg d’un interval d’intensitats adequadament seleccionat. L’índex de vulnerabilitat per esllavissades s’adapta a partir d’un mètode existent i es recalibra emprant indicadors de resistència específicament seleccionats per a esglésies històriques. Ambdós índexs estan acotats entre 0 i 1, i permeten la comparabilitat dins de marcs de priorització i reducció del risc de desastres. Finalment, la metodologia s’amplia per estimar el risc basat en escenaris d’esllavissades provocades per terratrèmols, combinant l’índex de vulnerabilitat per esllavissades amb dades de susceptibilitat i una exposició uniforme. Aquest enfocament basat en escenaris permet estimar el risc sense requerir informació sobre la freqüència dels esdeveniments desencadenants.La metodologia completa s’aplica a un cas d’estudi al nord de la Toscana, una regió caracteritzada per una elevada sismicitat i una inestabilitat generalitzada de vessants.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• LU, XUAN: Metal-Decorated Ceria-Based Reducible Oxide Catalysts for CO2 Transformation
  
  Autor/a: LU, XUAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2025
  Data de lectura: 19/09/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: EEBE Sala Polivalent, Edif. ICampus Diagonal Besòs, Av. Eduard Maristany, 16 08019 Barcelonahttps://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | CABOT CODINA, ANDREU
  Resum de tesi: Els clústers de metalls nobles i els àtoms aïllats s’han considerat cocatalitzadors eficaços per millorar la hidrogenació del diòxid de carboni, gràcies a les seves estructures geomètriques singulars, propietats electròniques i reactivitat única. Tanmateix, el disseny d’un procediment de síntesi senzill i de baix cost per a obtenir espècies metàl liques ultra petites continua sent una tasca urgent i complexa. En aquesta tesi, s’han sintetitzat catalitzadors basats en CeO2 decorats amb metalls no nobles (Cu i Ni) i clústers bimetàl·lics (CuGa) mitjançant processos hidrotermals i mecanoquímics per a la transformació del CO2. En el Capítol 3, es van sintetitzar i caracteritzar clústers bimetàl·lics (CuGa) suportats sobre Ce0.9Zr0.1O2 i es va estudiar el seu rendiment catalític per a la producció de metanol. Mantenint constant la quantitat total de Cu i Ga mentre es variava la seva proporció (Cu/Ga), es va observar que la modificació de la superfície del suport amb una proporció òptima Cu/Ga millora l’adsorció i activació del CO2. Aquesta millora s’atribueix a la dissociació millorada d’H₂ sobre el Ga, els quals interactuen directament amb vacants d’oxigen—un factor clau en el procés catalític.En el Capítol 4, es van preparar mostres de CeO2 amb exposició preferent de facetes {001}, {110} i {111}, que posteriorment van ser decorades amb clústers monometàl·lics de Ni per investigar les seves propietats catalítiques úniques en la metanació de CO2. La caracterització experimental va revelar que el Ni suportat sobre nanobarres de CeO2 exposant facetes {110} i {111} mostrava l’activitat més alta.En el Capítol 5, es va estudiar l’efecte del coure altament dispersat sobre CeO2 en la reacció inversa de desplaçament de gas d’aigua (RWGS). Es va examinar de manera sistemàtica tant la càrrega de coure com el mètode de preparació (mòlta de boles vs. impregnació convencional a humectació incipient), observant diferències significatives en l’activitat catalítica. Per aclarir la interacció millorada Cu–CeO₂ induïda per la mòlta de boles, es van dur a terme estudis de caracterització exhaustiva (XRD, XPS, titulació amb N2O, i espectroscòpia in situ DRIFT, entre d’altres) per determinar l’estat del coure segons el nivell de dispersió i per aclarir el mecanisme de reacció.En el Capítol 6, es va estudiar l’efecte de la introducció de Ga en sistemes Cu/CeO2 sobre l’estabilitat tèrmica durant la reacció RWGS. Per millorar l’estabilitat dels catalitzadors Cu/CeO2, s’ha desenvolupat una estratègia basada en la incorporació de Ga, assolint un equilibri òptim entre activitat i estabilitat en la reacció RWGS. També s’ha observat que el dopatge amb Ga en el suport CeO2 suprimeix eficaçment l’agregació de Cu durant els tractaments de reducció, modulant tant la reduïbilitat del CeO2 com la transferència electrònica del CeO2 al Cu.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• YAZDANI CHERATI, DAVOOD: Hydromechanical Simulation of Argillaceous Rocks for Radioactive Waste Disposal Applications
  
  Autor/a: YAZDANI CHERATI, DAVOOD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: Les argil·listes estan compostes principalment per partícules d’argila d’origen sedimentari i contenen una quantitat considerable de ciment precipitat químicament, sovint carbonat de calci, que actua com a agent aglutinant. Gràcies a les seves propietats favorables—com ara baixa permeabilitat, difusió molecular mínima, capacitat d’auto-segellat i elevada capacitat de retenció de radionúclids—es consideren geomaterials hostes adequats per a la disposició geològica profunda de residus radioactius. No obstant això, les fractures dins d’aquests geomaterials, induïdes per excavacions o processos posteriors a la disposició, poden crear vies preferents per a la migració de radionúclids, cosa que pot influir en el rendiment del sistema de disposició. Per aquest motiu, aquests problemes s’han d’avaluar numèricament. Tot i això, a causa del seu comportament complex, la modelització de les roques argiloses presenta un repte important. Sota esforços de cisalla, aquests geomaterials mostren anisotropia, fluència i una fallida quasi-fràgil caracteritzada per un marcat estovament post-pic i localització de deformacions. Aquest estudi té com a objectiu investigar la resposta hidromecànica de les argil·listes del Callovo-Oxfordià (COx) mitjançant assaigs de laboratori, excavacions de camp i processos posteriors a la disposició, emprant els models d’argilita implementats en el programa CODE-BRIGHT. S’adopten aquests models d’argilita perquè poden reproduir de manera eficaç les característiques clau dels materials argilosos. A més, al llarg d’aquesta tesi s’apliquen diversos altres models constitutius per simular el comportament dels materials que interactuen amb el COx, incloent-hi suports tous i rígids, així com materials expansius. Els resultats d’aquesta tesi proporcionen una visió significativa del comportament hidromecànic de les roques argiloses, contribuint així a una avaluació més precisa del procés de disposició.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• BADRI BARBERÁN, JOSÉ ANTONIO: Development of a methodology for optimizing transformers and devices with magnetic core
  
  Autor/a: BADRI BARBERÁN, JOSÉ ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2025
  Data de lectura: 26/09/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Edifici TR5 del campus Terrassa,
  Director/a de tesi: RIBA RUIZ, JORDI ROGER | GARCIA ESPINOSA, ANTONIO
  Resum de tesi: Aquesta tesi contribueix al camp del disseny i l'optimització de dispositius amb nucli magnètic, específicament transformadors en l’àmbit de l’electrònica de potència. Per dur-la a terme, s'ha implementat un programari de càlcul per al disseny de transformadors, basat en un model geomètric, electromagnètic i tèrmic, de tipus analític-paramètric, dels components principals del transformador: el nucli i els debanats. S'han realitzat estudis experimentals per analitzar les pèrdues magnètiques als nuclis de transformadors, avaluant la contribució de les diferents parts constructives així com l'impacte dels harmònics de tensió en les pèrdues magnètiques del nucli. A més, s'han desenvolupat models d'histèresi i altres models de pèrdues per millorar la precisió en l'estimació de les pèrdues del nucli. Pel que fa als debanats, s'ha modelat els efectes electromagnètics (pel·licular i proximitat) i tèrmic. A través d'estudis experimentals i simulacions, s'ha analitzat la interacció entre aquests efectes dependents de la temperatura i la freqüència en la resistència dels debanats, demostrant que es poden calcular analíticament i de forma acurada les seves pèrdues. Un cop modelades les pèrdues del nucli i els debanats, aquestes s’introdueixen en un model tèrmic per tal de predir la temperatura d'operació del transformador. Un cop finalitzat el model analític-paramètric, s’ha implementat un sistema d'optimització orientat a aplicacions industrials reals, fent servir un algoritme genètic amb variables discretes. Aquest sistema permet optimitzacions, tant mono-objectiu com multi-objectiu, sobre qualsevol paràmetre del transformador que es desitgi, sempre assegurant el compliment dels requisits tècnics i operatius pertinents a través de restriccions. El sistema d'optimització ha estat validat mitjançant prototips reals optimitzats en cost, i els resultats obtinguts han estat comparats amb assaigs experimentals, demostrant la precisió i la fiabilitat del sistema de càlcul desenvolupat i permetent la seva aplicabilitat en processos de producció industrials reals.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• FAVATA, ALESSANDRA: Clinical application of a wearable system for assessing upper limb motor function in children with Duchenne muscular dystrophy and spinal muscular atrophy
  
  Autor/a: FAVATA, ALESSANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2025
  Data de lectura: 02/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula Capella de l’ETSEIB.
  Director/a de tesi: FONT LLAGUNES, JOSEP MARIA | PÀMIES VILÀ, ROSA
  Resum de tesi: La distròfia muscular de Duchenne (DMD) i l'atròfia muscular espinal (AME) són malalties neuromusculars minoritàries caracteritzades per una debilitat muscular progressiva que comporta, entre altres conseqüències, la pèrdua de la deambulació, complicacions respiratòries i cardíaques, i, eventualment, una mort prematura. Els avenços recents en teràpies han obert noves possibilitats per al tractament d’aquests trastorns, centrant-se especialment en la preservació de la funció de les extremitats superiors amb l'objectiu de mantenir l'autonoia funcional dels pacients. Tanmateix, les eines actuals d’avaluació clínica es basen principalment en escales observacionals, les quals manquen de sensibilitat i objectivitat per descriure amb precisió la progressió de la malaltia o la resposta al tractament. En aquest context, les unitats de mesura inercial (IMU, per les seves sigles en anglès), dispositius electrònics capaços de registrar de forma quantitativa l’orientació del segment corporal on s’ubiquen, emergeixen com una alternativa vàlida.Per aquest motiu, aquesta tesi presenta el desenvolupament i la validació d’un sistema basat en IMUs dissenyat per oferir una avaluació objectiva i quantitativa de la funció motora de les extremitats superiors en nens amb trastorns neuromusculars. En primer lloc, es realitzà una revisió sistemàtica per analitzar els aspectes tècnics i clínics de l’aplicació d’IMUs en entorns sanitaris, posant especial atenció en reptes com la necessitat de calibració sensor-segment —sovint inviable en pacients amb discapacitat motora— i la manca de protocols biomecànics estandarditzats. També s'identifiquen i analitzen les mètriques biomecàniques més rellevants per avaluar l’estat motor de persones amb afectacions neuromusculars. Aquestes mètriques inclouen indicadors espacials, temporals i angulars. No obstant això, encara no hi ha un consens clar sobre el protocol clínic i les mètriques biomecàniques que poden ajudar a comprendre millor la progressió de les malalties motores. Per tal de donar resposta a aquests reptes, s'ha desenvolupat el sistema ArmTracker, equipat amb set sensors IMU per analitzar la cinemàtica del membre superior en infants amb DMD i AME. Una de les contribucions clau d’aquest treball és la proposta d’un mètode de calibració sensor-segment basat en imatges, especialment indicat per a pacients amb mobilitat reduïda. Aquest mètode ha estat validat mitjançant la comparació amb un sistema de captura de moviment optoelectrònic, considerat l’estàndard de referència. Els resultats obtinguts en una mostra de subjectes sans mostren que la precisió assolida amb aquesta metodologia és comparable a la de l’estàndard, amb l’avantatge afegit de ser més pràctica i factible en entorns clínics. Posteriorment, el sistema s'ha avaluat en un context clínic real amb infants diagnosticats amb DMD i AME. S'han calculat un conjunt de mètriques cinemàtiques (com l’àrea de treball, l’eficiència del moviment i el rang articular) i s'han comparat amb els resultats de les escales clíniques tradicionals. S'ha trobat una forta correlació, la qual reforça la validesa clínica d’aquestes mètriques. A més, l’anàlisi ha posat en evidència discrepàncies entre els resultats clínics i les capacitats motores reals dels pacients, indicant que les mesures objectives proporcionades per IMUs poden oferir informació complementària i rellevant. Aquestes mètriques s'han analitzat també un any després de la primera valoració, i els resultats obtinguts suggereixen que són sensibles als canvis longitudinals. Esperem que aquest treball sigui en el futur una guia rellevant per a professionals clínics i enginyers biomèdics, i que contribueixi a millorar la comprensió de l’evolució de les malalties neuromusculars, així com a optimitzar l’avaluació funcional i l’estratègia terapèutica en pacients pediàtrics.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• CHAVEZ AGUIRRE, JEAN PIERS NICOLAS: Post-Earthquake Functional Recovery and Resilience of Seismically Isolated Hospitals and Large-Scale Building Portfolios
  
  Autor/a: CHAVEZ AGUIRRE, JEAN PIERS NICOLAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2025
  Data de lectura: 01/10/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Sala Actes del Vèrtex Plaça d'Eusebi Güell, 608034 Barcelona
  Director/a de tesi: LOPEZ ALMANSA, FRANCISCO | MURCIA DELSO, JUAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta una contribució integral a l'avaluació i l'optimització de la resiliència funcional tant d'edificis hospitalaris individuals com de carteres d'edificis a escala urbana. La investigació aborda els desafiaments crítics de la recuperació postsisme combinant metodologies probabilístiques, algorismes d'optimització i tècniques d'aprenentatge automàtic per avaluar i millorar el rendiment de les instal·lacions hospitalàries, així com per avaluar grans carteres d'edificis amb una eficiència computacional sense precedents.La contribució principal d'aquest treball rau en el desenvolupament d'un marc probabilístic per avaluar la funcionalitat postsisme d'edificis hospitalaris aïllats sísmicament. Reconeixent que els mètodes tradicionals d'avaluació i les mètriques de resiliència passen per alt les complexes interdependències entre components no estructurals, equips mèdics i serveis públics, aquest estudi fa servir Xarxes Bayesianes (RB) per modelar aquestes dependències explícitament. El marc proposat quantifica el dany probabilístic de més de 60 tipus d'equips i components basant-se en paràmetres de moviment del terreny i en propaga l'impacte a través de departaments hospitalaris crítics. El marc permet el càlcul directe díndexs de funcionalitat utilitzant els resultats dels danys.Basant-se en el model de pèrdua de funcionalitat proposat, la investigació també introdueix un marc d'optimització multiobjectiu per a la planificació de la recuperació hospitalària mitjançant l'algorisme genètic NSGA-II. Aquest marc aborda el repte de l‟assignació òptima de mà d‟obra minimitzant tant el temps com el cost de les reparacions. Permet als responsables de la presa de decisions definir el nombre de treballadors per grup de reparació en funció de la importància de cada component, que es classifica segons la contribució a la pèrdua total de funcionalitat. L'espai de solucions s'explora mitjançant una recerca d'alta dimensió de l'assignació de l'esforç de treball i s'obtenen plans de reparació òptims en el sentit de Pareto. Els resultats indiquen que una assignació excessiva de mà dobra produeix rendiments decreixents en el temps de reparació, alhora que augmenta significativament el cost, amb diferències en el temps de reparació sota el sisme base de disseny i el sisme màxim considerat que es mantenen per sota del 13%.Per abordar l'escalabilitat de les avaluacions de resiliència a escala urbana, la tesi proposa el marc de Resiliència Sísmica de Clústers Urbans (UCER), que aprofita algoritmes d'aprenentatge automàtic no supervisat per a l'avaluació regional del risc sísmic i la resiliència. Aplicat a un conjunt de dades de 23420 edificis de formigó armat i maçoneria en un entorn urbà sintètic a Itàlia, el marc empra la incrustació estocàstica de veïns amb distribució t (t-SNE) per a la reducció de la dimensionalitat, HDBSCAN per a l'agrupació basada en la densitat i K-Medoides per a una representació. Aquest procés redueix la complexitat de l‟anàlisi de milers d‟edificis a 398 clústers representatius.Els resultats i les troballes d'aquesta tesi doctoral destaquen els beneficis dels enfocaments integrats i basats en dades per avaluar la resiliència sísmica. Combinant el modelatge probabilístic d'interdependència, la intel·ligència artificial i l'agrupació urbana, aquesta investigació escurça la distància entre les avaluacions detallades a nivell d'edifici i la planificació regional de la resiliència a gran escala. En definitiva, les troballes donen suport al desenvolupament d'infraestructures sanitàries i ciutats més resilients, en permetre que els responsables de la presa de decisions utilitzin eines amb base científica per preparar-se, respondre i recuperar-se eficaçment davant de desastres sísmics.
  

FOTÒNICA

• ENDERS, MICHAEL THOMAS: Tailoring the Direction and Polarization of Mid-Infrared Thermal Emission with van der Waals Materials
  
  Autor/a: ENDERS, MICHAEL THOMAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/07/2025
  Data de lectura: 29/09/2025
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: PAPADAKI, GEORGIA
  Resum de tesi: La regió espectral de l’infraroig mitjà té un gran potencial per a aplicacions en la captació d’energia i la recuperació de calor residual, el refredament radiatiu, l’espectroscòpia, la detecció, el camuflatge tèrmic i la visió nocturna, entre d’altres. Els enfocaments convencionals per controlar la radiació en l’infraroig mitjà amb metamaterials i metasuperfícies sovint depenen de mètodes de fabricació intricats. Els components comercials per a la fotònica en l’infraroig mitjà es basen en materials que en limiten l’escalabilitat i l’accessibilitat. En aquesta tesi, explorem com les heteroestructures de materials de van der Waals (vdW), amb propietats òptiques intrínsecament anisòtropes i gruixos molt inferiors a la longitud d’ona, permeten una manipulació sense precedents de l’emissió tèrmica en termes de direccionalitat, polarització i quiralitat.En primer lloc, presentem un mètode senzill de camp llunyà per extreure la funció dielèctrica complexa de làmines exfoliades microscòpiques, facilitant una caracterització precisa de materials polars altament dispersius sense necessitat d’instrumentació sofisticada de camp proper. Demostrem com làmines ultra primes de α-MoO₃ poden funcionar com a retardadors de fase profundament sublongitud d’ona en l’infraroig mitjà, que permet un control eficient de la polarització en regions espectrals inaccessibles als components òptics convencionals de volum. A més, mostrem que simplement torçant dues làmines anisòtropes es pot enginyar una quiralitat intrínseca en l’infraroig mitjà, produint dicroisme circular tant en absorció com en emissió tèrmica, transformant així la radiació de cos negre, inherentment incoherent, en emissió circularment polaritzada.Finalment, desenvolupem estructures basades en separadors dielèctrics anisòtrops en configuracions de pantalles Salisbury, que permeten un control simultani dels angles azimutals i zenitals de la radiació tèrmica emesa. Mitjançant anàlisis analítiques i numèriques, derivem principis de disseny clars que validem amb materials realistes. Els resultats presentats estableixen els materials vdW i les seves heteroestructures com a plataformes versàtils per a aplicacions fotòniques avançades en l’infraroig mitjà, millorant significativament la nostra capacitat per adaptar amb precisió la radiació tèrmica a una àmplia gamma d’aplicacions pràctiques.
  
• FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, GABRIEL: Learning particle dynamics: from diffusion to interactions
  
  Autor/a: FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, GABRIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/09/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | MANZO, CARLO
  Resum de tesi: Entendre com funciona un sistema complex a partir dels seus components, com ara un virus envaint una cèl·lula o l'agregació de partícules en un líquid, és una qüestió primordial a l'estudi de la natura que proporciona grans beneficis a nivell biològic. Per resoldre-la és interessant observar el camí que recorren els components d'un sistema, perquè aquest conté informació valuosa que ens serveix per caracteritzar-los i comprendre com interaccionen entre ells. Els avenços de la darrera dècada en el camp de l'aprenentatge automàtic (machine learning) ofereixen una eina numèrica prometedora, ja que permeten l'extracció automàtica de característiques i relacions rellevants, alhora que prediuen el comportament del sistema.En aquesta tesi, ens enfoquem en l'anàlisi de trajectòries de partícules observades en sistemes complexos,abordant dos aspectes fonamentals: el comportament individual aleatori i, per tant, difícil de caracteritzar, com passa als pulmons, on en respirar inhalem aire i l'oxigen es difon cap als capil·lars dels alvèols; i el comportament que s’esdevé de les interaccions, desconegudes en alguns casos, com el d'una gran bandada d'ocells migrant en conjunt.En particular, considerem tres problemes:1) l'estimació precisa de paràmetres que caracteritzen la difusió anòmala observada en processos biològics,2) la identificació de paràmetres considerables per descriure processos estocàstics,i 3) l'extracció de la forma funcional de les múltiples forces presents a sistemes de partícules.Per tractar cadascun dels problemes, desenvolupem un model d'aprenentatge automàtic específic dissenyat per extreure informació significativa a partir de trajectòries, i ho avaluem rigorosament en una sèrie de sistemes simulats amb dinàmiques conegudes.El primer mètode, KISTEP, prediu propietats de difusió anòmala a cada pas de temps, per segments de la trajectòria i en el conjunt de trajectòries, cosa que permet una anàlisi detallada a cada nivell a partir de trajectòries individuals. Amb aquest mètode, hem participat en l'AnDi Challenge 2, una competició científica per comparar mètodes computacionals dedicats a caracteritzar trajectòries de Moviment Brownià (MB) fraccional que s'assemblen a fenòmens biològics observats en experiments com l'endocitosi cel·lular o la immobilització de proteïnes.El segon mètode, SPIVAE, ajuda a identificar la mínima representació de processos estocàstics gràcies al fet que és un model no supervisat, interpretable i generatiu. A més, és capaç de generar noves trajectòries que reprodueixen les característiques apreses del procés. L'anàlisi realitzada amb SPIVAE ha revelat els paràmetres esperats de l'MB, el MB fraccionari i el MB confinat, mentre que aquest ha après una combinació no lineal en el cas de l'MB escalat.El tercer mètode, FISGAE, utilitza una xarxa neuronal de grafs per inferir de manera no supervisada la forma funcional de les forces que actuen entre partícules. FISGAE ha après amb èxit les forces entre 21 partícules interactuant amb forces lineals no recíproques, mentre que a l'escenari més complex d'un gas de Lennard-Jones ha après bé la força a distàncies curtes.En conclusió, aquesta investigació proporciona mètodes per facilitar l'anàlisi de sistemes de partícules directament des de les seves trajectòries, fet que permet obtenir informació que altrament no estaria disponible. Els mètodes proposats tenen el potencial de beneficiar tant els investigadors experimentals com els teòrics, i fins i tot, els desenvolupadors d'intel·ligència artificial, en fer possible una comprensió més completa dels sistemes complexos. A més, els mètodes desenvolupats estan preparats per a futures millores, que es podrien aconseguir mitjançant la integració d'arquitectures més sofisticades, aplanant així el camí per a aplicacions encara més avançades i descobriments.
  
• KARANIKOLAOU, TERESA DIMITRA: Heating and decoherence due to light scattering in atomic media
  
  Autor/a: KARANIKOLAOU, TERESA DIMITRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2025
  Data de lectura: 29/09/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: CHANG, DARRICK
  Resum de tesi: Les plataformes d’àtoms freds s’han situat al centre de les tecnologies quàntiques com ara el processament d’informació, la simulació i la metrologia. La seva versatilitat i el seu alt grau de control les fan especialment potents. Un dels avenços clau en aquest camp ha estat la capacitat de capturar àtoms individuals mitjançant llum. Les trampes òptiques dipolars fora de ressonància —com les pinces òptiques i les xarxes òptiques (lattices)— permeten posicionar àtoms amb gran precisió en una varietat de geometries, des d’arranjaments bidimensionals senzills fins a estructures tridimensionals complexes.Un altre gran avantatge dels àtoms freds és la seva capacitat de mediar interaccions entre fotons, que de manera natural no interaccionen en l’espai lliure. Els conjunts d’àtoms freds actuen com un medi no lineal, possibilitant interaccions fortes fins i tot a nivell d’un sol fotó. Mitjançant l’acoblament col·lectiu entre àtoms i fotons i les excitacions als estats de Rydberg, es poden implementar portes fotòniques i generar estats no clàssics de la llum. Aquestes dues característiques —no linealitats òptiques fortes i posicionament atòmic precís— fan dels àtoms freds una plataforma capdavantera per a xarxes quàntiques, simulacions quàntiques i l’estudi de la interacció llum-matèria.Un fenomen comú tant en les tècniques de captura d’àtoms com en l’òptica no lineal quàntica és la dispersió de fotons, que pot ser desitjada o no. Fins fa poc, les teories simples de dispersió eren suficients per a la comunitat. No obstant això, el desenvolupament de plataformes atòmiques més sofisticades exigeix teories més matisades i elaborades per entendre la dispersió i les seves conseqüències en les aplicacions. Aquest és el tema principal de la tesi.En el context de la captura d’àtoms, en moltes situacions pràctiques els àtoms poden experimentar potencials dependents de l’estat intern. Aquesta discrepància dels potencials pot generar escalfament excessiu i una reducció de la dispersió elàstica de la llum, en comparació amb límits ben coneguts com els que es troben en trampes de “longitud d’ona màgica” o en ions atrapats. En la primera part de la tesi, desenvolupem un model per analitzar aquests efectes, que tenen implicacions importants en òptica quàntica o en la imatge d’àtoms.En la segona part de la tesi, investiguem la decoherència en les ones d’espín de Rydberg en presència de la dispersió de la llum, en el context de la Transparència Induïda Electromagnèticament (EIT) amb Rydberg. En aquest esquema, un fotó inicial s’emmagatzema com una superposició coherent i estesa entre àtoms. Aquest fotó pot modificar fortament la propagació dels fotons posteriors, produint grans no linealitats, però la dispersió d’aquests fotons pot revelar informació sobre la localització del primer fotó, provocant la descoherència de l’estat de superposició inicial. Aquest és un mechanisme que pot reduir la possibilitat de recuperar el primer fotó. En aquest treball, es detalla la naturalesa d’aquesta descoherència, i per primera vegada es té en compte de manera completa la naturalesa tridimensional del conjunt atòmic i la dispersió múltiple de la llum. Identifiquem règims en què la dispersió múltiple pot oferir una protecció addicional contra la descoherència, en contrast amb les teories simplificades anteriors.En conjunt, aquesta tesi aporta nous avenços en la comprensió de les interaccions microscòpiques entre àtoms i llum, i connecta aquesta física fonamental amb conseqüències rellevants en aplicacions del món real.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• BAGHERZADE GHAZVINI, MINA: A Data-driven Intelligent Decision Support Framework for Process Operation Management. An Application to Gas Turbine Process.
  
  Autor/a: BAGHERZADE GHAZVINI, MINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SANCHEZ MARRE, MIQUEL | ANGULO BAHON, CECILIO
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc de treball basat en dades per millorar la gestió i el manteniment de processos industrials, exemplificat a través d’un cas d’estudi que involucra turbines de gas. La recerca se centra en diverses àrees clau: pre-processament de dades d’operació, identificació de modes d’operació, anàlisi de transicions entre aquests modes d’operació i detecció de patrons per manteniment predictiu. La proposta de recerca comença amb un pre-processament detallat de les dades per assegurar-ne la seva qualitat i usabilitat. A continuació, introdueix mètodes per reconèixer automàticament modes d’operació diferents utilitzant un conjunt de tècniques d’agrupament (“clustering”). La recerca també explora el modelatge de transicions entre aquests estats d’operació, tot i capturant la naturalesa dinàmica dels processos industrials. A més a més, es proposa el mètode del “Perfil de Matriu basat en Clústers” per detectar patrons d’operació significatius que indiquen problemes potencials o eficiències, essencial per desenvolupar estratègies de manteniment predictiu. En general, el marc desenvolupat en aquesta tesi ofereix un enfocament sistemàtic per millorar la presa de decisions, la fiabilitat i l’eficiència en la gestió de processos industrials. Encara que inicialment aplicat a turbines de gas, aquest marc té un ampli potencial d’aplicació a diversos sistemes industrials.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• ABUASAKER, WALAA: A Contribution to Group Decision Aiding by means of Multi-Perceptual Unbalanced Linguistic Assessments.
  
  Autor/a: ABUASAKER, WALAA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2025
  Data de lectura: 23/09/2025
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FME, Edifici U, Campus Sud
  Director/a de tesi: SANCHEZ SOLER, MONICA | AGELL JANÉ, NÚRIA
  Resum de tesi: En entorns d'ajuda a la presa de decisions sota incertesa, les avaluacions s’expressen sovint en termes lingüístics els significats dels quals poden variar notablement entre individus. En aquesta tesi, aquesta variació es modelitza mitjançant el concepte de mapa perceptual lingüístic, basat en l'estructura reticular del conjunt dels anomenats Hesitant fuzzy linguistic term sets (conjunts lingüístics difusos amb incertesa). Cada individu o grup d’individus s’associa a un mapa perceptual lingüístic únic que reflecteix la seva interpretació de les avaluacions lingüístiques. Aquesta investigació doctoral introdueix un nou marc per projectar i agregar avaluacions individuals en un mapa perceptual comú, permetent obtenir una opinió central i una mesura associada de consens. Aquesta tesi estudia exhaustivament les propietats matemàtiques de la funció de projecció. La tesi proporciona un teorema que demostra que la funció de projecció és un monomorfisme entre reticles. Així mateix, es demostra que aquesta funció de projecció preserva relacions crucials d'ordre. A més, aquesta tesi va més enllà de la investigació existent en introduir una funció d'interpretació que facilita la traducció del resultat agregat del mapa perceptual comú al mapa perceptual lingüístic original de cada individu. També s'analitzen les propietats de la funció d'interpretació, i es demostra que, encara que no és un morfisme entre reticles, preserva les relacions d'ordre prèvies. Aquesta investigació doctoral presenta una metodologia d'ajuda a la decisió col·lectiva basada en múltiples percepcions, que es fonamenta en els conceptes matemàtics introduïts en aquest treball. Finalment, per demostrar l'aplicabilitat de la metodologia proposada, s'aplica a tres casos d'estudi reals. El primer analitza dades de qualificacions de la plataforma Amazon Books; el segon, dades de la plataforma Too Good To Go per explorar l'interès públic en la reducció del malbaratament d'aliments; i el tercer, dades de la cobertura informativa a països europeus sobre la guerra entre Israel i Gaza.
  
• PARDO ARAUJO, MARTA: Understanding the Impact of Climate and Human Mobility on the Spread of Invasive Mosquito Vectors and Diseases
  
  Autor/a: PARDO ARAUJO, MARTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2025
  Data de lectura: 03/10/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la FME, Edifici U, Campus Sud
  Director/a de tesi: BARTUMEUS FERRÉ, FREDERIC | ALONSO GIMENEZ, DAVID
  Resum de tesi: El canvi global, impulsat per les alteracions climàtiques, la transformació dels hàbitats i l’activitat humana, ha accelerat l’expansió d’espècies invasores i patògens cap a regions fins ara no afectades. Un cop establertes, aquestes espècies poden alterar els ecosistemes, introduir malalties i amenaçar la salut pública i les economies. A Europa, això s’ha fet evident amb la pandèmia de la COVID-19 i els recents brots de dengue en països mediterranis. Aquests últims han estat impulsats per: l’arribada i establiment de vectors de mosquits, la posterior expansió regional d’aquests vectors, i la importació de persones infectades des de zones endèmiques de dengue. La combinació de les xarxes de transport global i de condicions cada cop més favorables per a les espècies invasores ha fet que el seu seguiment i prevenció siguin especialment difícils. Com a resposta, els avenços recents en tecnologia i modelatge matemàtic han millorat la nostra capacitat per comprendre i abordar aquests reptes. Aquesta tesi investiga com el clima i la mobilitat humana influeixen en l’expansió directa de malalties o de mosquits invasors que en són transmissors.Els mosquits del gènere Aedes són vectors invasors que estan colonitzant diverses regions d’Europa. En aquesta tesi ens centrem en les següents espècies: Aedes albopictus, Aedes aegypti, Aedes koreicus} i Aedes japonicus, amb un èmfasi especial en Ae. albopictus, el principal vector responsable dels recents brots de dengue a Europa. Com a organismes ectoterms, els mosquits són molt sensibles a les condicions ambientals; les seves taxes de desenvolupament i el temps necessari per esdevenir infecciosos depenen fortament de la temperatura. En aquest treball, examinem com els factors ambientals —incloent-hi la temperatura, la precipitació, la densitat de població humana i el tipus de paisatge— afecten la dinàmica poblacional d’aquestes espècies i com aquests factors es relacionen amb la seva distribució espacial actual. Hem calculat el nombre reproductiu dels mosquits, que hem utilitzat com a indicador de la idoneïtat de l’hàbitat. Els nostres resultats revelen que les quatre espècies tenen perfils tèrmics únics. Ae. aegypti mostra la temperatura òptima més alta, mentre que Ae. japonicus presenta la més baixa.També investiguem l’impacte de la mobilitat humana en l’expansió de Ae. albopictus a Espanya, utilitzant un model de metapoblacions enriquit amb dades d’alta resolució sobre la presència de mosquits i la mobilitat humana. Els nostres resultats mostren que el moviment humà és un factor clau en la dispersió dels mosquits, i que la dispersió tant natural com mediada per humans promou una propagació complexa i a múltiples escales d'aquesta espècie. Vam observar una influència menor del clima en la dinàmica d’expansió, destacant la dispersió com el factor principal que configura la distribució espacial de l’espècie. A més, hem identificat un llindar mínim de temperatura de -12°C que impedeix l’establiment de Ae. albopictus. Amb el canvi climàtic, aquest mínim serà cada cop menys frequent i deixarà de ser un frè per a l'expansió d'aquesta espècie a Espanya.Finalment, aquesta tesi examina com la mobilitat humana afecta la propagació de malalties dins d’un sistema connectat, considerant dos tipus de mobilitat: desplaçaments diaris (moviment de curta durada, d’anada i tornada) i migració (reubicació a llarg termini o permanent). Mitjançant la teoria de matrius aleatòries, hem derivat un llindar equivalent al nombre reproductiu bàsic i hem identificat els principals factors que impulsen la propagació de les malalties. Els nostres resultats mostren que la taxa mitjana de desplaçaments diaris té un paper clau en la distribució de les malalties dins del sistema. Aquest resultat s’alinea amb les nostres troballes sobre la dinàmica d’invasió de mosquits, on la mobilitat humana també determina la distribució dels focus colonitzats.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• ARIOLI, MATTEO: Novel polyamides containing bio-based units: thermal properties, polymorphic transitions, chemical modifications and evaluation of processing conditions.
  
  Autor/a: ARIOLI, MATTEO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: 26/09/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA DE BARCELONA EST meet.google.com/rfp-uivx-yhq Av. Eduard Maristany, 16 Sala Polivalent Plant A 0 (A.0.3) https://eebe.upc.edu/es
  Director/a de tesi: FRANCO GARCIA, MARIA LOURDES
  Resum de tesi: Els nilons, una classe de poliamides lineals, són materials àmpliament coneguts i utilitzats en una gran varietat d'aplicacions. Des de la seva primera producció als darrers anys de la dècada de 1940, aquests polímers han demostrat la seva capacitat per ser utilitzats com a polímers tècnics en la fabricació de cordes, fils, xarxes i peces modelades per injecció destinades a la indústria de l'automòbil i a utensilis domestics. Les seves propietats característiques, com l'alta resistència mecànica i la resistència química i tèrmica, deriven de les seves peculiars conformacions moleculars, caracteritzades per la presència d'enllaços d'hidrogen fortament desenvolupats entre els grups amídics de les macromolècules. Les diferents organitzacions de les cadenes polimèriques confereixen als nilons una estructura cristal·lina múltiple. Amb el desenvolupament de la tecnologia, els nilons han estat utilitzats en aplicacions modernes, com la impressió 3D, en el camp de l'electrònica com a materials triboelèctrics i en biomedicina com a sutures, parts de pròtesis, implants dentals i catèters.En les darreres dècades, s’ha dedicat una atenció creixent a l’estudi de nilons no convencionals, basats en monòmers derivats de recursos naturals o que contenen cadenes de carboni amb nombres senars, fet que ha permès una comprensió més profunda d’aquests materials i ha obert el camí a noves aplicacions.En aquest sentit, aquesta tesi doctoral s'ha desenvolupat tenint en compte una nova sèrie de nilons derivats de derivats biobasats del pimèlic i que contenen monòmers amb un nombre senar de carbonis. El treball de la primera part es dedicarà a la seva síntesi, la caracterització cristal·lina i l’estudi del comportament tèrmic, aprofitant diverses tècniques, incloent instruments analítics basats en llum de sincrotró.La segona part de la tesi s’ha centrat en la síntesi de polèsteramides que contenen una unitat bioactiva d’anell de triazol. La inclusió d’enllaços èster a les cadenes macromoleculars permet la introducció d’un grup degradable, obtenint un material que posseeix les característiques d'una poliamida combinades amb la bioaplicabilitat d'un polièster. L’anell de triazol, incorporat a les macromolècules mitjançant una reacció "click" alquí-azida en un sol pas, ha estat estudiat posteriorment per la seva bioactivitat com a agent antimicrobià, antibacterià i antiinflamatori.Finalment, s’ha testat una aplicació real d’un niló comercial de tipus senar-parell. S’ha utilitzat una màquina de motlleig per injecció per a mesures de raigs X in situ, instal·lant l’equip directament en una línia de feix de sincrotró. Amb aquesta configuració, la màquina s’ha utilitzat per a l’estudi directe del comportament dels materials polimèrics durant el procés de motlleig per injecció.
  
• GAMBOA RIVERA, JILLIAN TRICIA: Development of conducting materials as electrodes for biomedical sensors
  
  Autor/a: GAMBOA RIVERA, JILLIAN TRICIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/06/2025
  Data de lectura: 22/09/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTSALA POLIVALENT EDIFICI IEDF. I, PLANTA 0, ESPAI I.0.1AVDA. EDUARD MARISTANY 16 (08019) BARCELONA934137400
  Director/a de tesi: TORRAS COSTA, JUAN | ESTRANY CODA, FRANCISCO
  Resum de tesi: El cost de l’atenció sanitària és una preocupació creixent arreu del món, impulsada tant per l'aparició de noves malalties com per la progressió de patologies relacionades amb l'estil de vida. Per aquest motiu, s'espera que la despesa en investigació relacionada amb la salut augmenti durant la pròxima dècada. Una de les principals línies d'investigació són els biosensors, que han demostrat un gran potencial per millorar l'atenció als pacients, com ho demostra l'èxit de sensors com els glucòmetres. Els biosensors poden ajudar no només en la detecció de malalties, sinó també en el seguiment regular de l'estat dels pacients.En aquest treball es van desenvolupar nous materials basats en polímers conductors i punts quàntics de carboni per utilitzar com a elèctrodes en diversos biosensors. El treball es divideix en quatre parts diferents, cadascuna centrada en un material i aplicació diferents.En la primera part, es va desenvolupar un elèctrode de pel·lícula fina basat en la dopació de PEDOT amb punts quàntics de carboni, sintetitzat mitjançant electropolimerització. Es van dur a terme optimitzacions de la quantitat de dopatge, així com caracteritzacions químiques i morfològiques de les pel·lícules. Posteriorment, les pel·lícules es van depositar sobre un substrat i sobre un transistor orgànic electroquímic per a la detecció electroquímica de dopamina.En la segona part, els punts quàntics de carboni es van utilitzar en un immunosensor. Primer es van immobilitzar a la superfície d'un elèctrode de carboni per millorar-ne l'electroconductivitat i després es van funcionalitzar amb anticossos per obtenir un sensor altament selectiu. Es van realitzar caracteritzacions electroquímiques i químiques per a cada capa successiva. Finalment, l'immunosensor resultant es va provar contra l'antigen D-dímer mitjançant espectroscòpia d'impedància electroquímica.La tercera i quarta parts se centren en hidrogels de polímers conductors, on la matriu principal de l'hidrogel es va barrejar amb el polímer conductor PEDOT:PSS, juntament amb altres additius. En la tercera part, l'hidrogel principal utilitzat va ser PVA modificat amb àcid tànnic per augmentar-ne la resistència i amb punts quàntics de carboni per millorar-ne l'electroactivitat; mentre que en la quarta part es va utilitzar un hidrogel a base de GelMA modificat amb alginat. En ambdós treballs es va dur a terme l'optimització de les quantitats d'additius, així com l'estudi dels efectes individuals i sinèrgics dels components en diverses característiques, com les propietats mecàniques i electroquímiques. Finalment, l'hidrogel basat en PVA es va utilitzar com a sensor de pressió, mentre que l'hidrogel basat en GelMA es va emprar com a plataforma de cultiu cel·lular 3D per a un sistema de monitoratge cel·lular basat en impedància.En conjunt, aquesta tesi doctoral demostra l'aplicació de diverses tècniques i materials en el desenvolupament de nous biomaterials conductors per a sensors biomèdics. Aquests materials innovadors podrien servir com a base per als biosensors de pròxima generació, amb el potencial de millorar l'atenció als pacients i la qualitat de vida.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• BACH, ANNA KAARINA: Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser and the Hexenhaus. The added value of the conglomerate ordering
  
  Autor/a: BACH, ANNA KAARINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/07/2025
  Data de lectura: 03/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de Grados Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
  Resum de tesi: Entre 1985 i 2002, els arquitectes britànics Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, un modest edifici d'entramat de fusta a Bad Karlshafen, Alemanya, en una de les cases més notables de finals del segle XX. Mitjançant addicions, extraccions, edificis satèl·lit, operacions de mobiliari i rutes alternatives, van redefinir la relació entre la casa i el seu entorn. Aquest procés va fomentar una estreta relació amb el seu client, Axel Bruchhäuser, que encara resideix a la casa.Aquesta investigació proporciona un estudi detallat del procés de disseny i construcció de la Hexenhaus, utilitzant nous materials gràfics per il·lustrar la seva evolució cronològica. La tesi examina 22 intervencions diferents, considerant-les tant com a elements individuals com a parts del projecte general. Ofereix una visió d'un període important però menys conegut en les carreres dels Smithson, que abasta des de finals dels anys 70 fins a les seves morts (Alison el 1993 i Peter el 2003). La Hexenhaus resumeix els temes recurrents dels Smithson, com el territori i la estructura, la resposta al lloc, la lògica interna del projecte i l'efímer enfront del permanent.L'arquitectura de la Hexenhaus s'examina en el context de l'obra més àmplia dels Smithson i les condicions úniques del projecte, marcades per un procés de disseny estès que va transcendir la relació convencional entre arquitecte i client. La tesi se centra en la Hexenhaus, aprenent de les seves condicions i estratègies úniques, i il·luminant un període obscur de la trajectòria professional dels Smithson. La casa s'interpreta a través del concepte d'Ordenació Conglomerada, vinculant la seva forma a les idees i observacions madures dels Smithson.Dues visites preliminars el 2013 i 2015 i els viatges de recerca posteriors a la casa i a l'Arxiu Tecta el 2018, 2019 i 2023 van proporcionar informació essencial de primera mà i arxivística. La reorganització dels documents de la Hexenhaus a l'Arxiu Tecta el 2018 va oferir una visió crucial de materials com plans, esbossos, actes de reunions, notes, cartes i postals, que es van convertir en el focus d'un estudi detallat. El material gràfic produït pels Smithson i la seva correspondència amb Axel Bruchhäuser il·lustren la seva estreta relació intel·lectual i revelen les complexitats del procés de disseny.L'examen directe de la Hexenhaus va proporcionar informació precisa, incloent-hi mesures exactes, fotografies i entrevistes gravades en àudio amb Axel Bruchhäuser. La tesi considera la Hexenhaus com una col·lecció de microarquitectures i objectes que formen un organisme viu i en evolució. En conseqüència, la investigació s'estén més enllà de la casa per incloure un inventari detallat del seu mobiliari i objectes diversos que juguen un paper crucial en l'experiència arquitectònica i el procés de disseny de la Hexenhaus.La tesi exemplifica una arquitectura acumulativa que respon a la preexistència, abraçant el 'trobat' com una situació de la qual aprendre i contribuir. El temps incrustat en el procés permet que l'arquitectura sigui provada, ajustada i corregida al llarg d'un desenvolupament estès, posicionant la Hexenhaus com una conclusió oberta al treball de tota la vida d'Alison i Peter Smithson.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• SAVADKOOHI, MARJAN: Evaluating harmonized equivalent black carbon mass concentration and source apportionment for air quality assessment
  
  Autor/a: SAVADKOOHI, MARJAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/06/2025
  Data de lectura: 06/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Multimèdia B3 - Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona
  Director/a de tesi: PANDOLFI, MARCO | ALASTUEY UROS, JOSE ANDRES
  Resum de tesi: El carboni negre (BC), estimat de mesures d’absorció òptica, s’ha convertit en una mètrica clau per a la qualitat de l’aire (QA) pel seu impacte en el clima i la salut. Com que no es pot mesurar directament, la seva estimació comporta inconsistències. La nova directiva europea sobre QA n’exigeix el control en supersitges de monitoratge i el recomana en zones crítiques de contaminació atmosfèrica, definint-lo com aerosols carbonosos mesurats per absorció de llum. En ciència atmosfèrica, el carboni negre equivalent (eBC) és la concentració de massa derivada de l’atenuació de llum per partícules captades en filtres, mesurada mitjançant fotòmetres d’absorció (FAP). L’atenuació es transforma en coeficient d’absorció (babs) i després en eBC, utilitzant valors predefinits d’absorció de massa (MAC), o poden ser calibrades amb carboni elemental (EC). Tot i els avenços normatius, persisteixen reptes per quantificar l’eBC i contribuir a les fonts, a causa de la manca d’un mètode de referència i de diferències operatives entre ubicacions. Aquesta tesi aborda aquestes limitacions harmonitzant mesures, refinant l’estimació d’eBC i millorant els mètodes de contribució de fonts, integrant eines computacionals avançades per millorar la interpretabilitat de les mesures d’eBC.S’han analitzat dades ambientals d’eBC de més de 50 llocs a Europa de fons urbà (UB), trànsit (TR), suburbà (SUB) i fons regional (RB) per estudiar-ne la variabilitat espacial i temporal. En una primera fase, les mesures harmonitzades van mostrar una disminució clara d’eBC: TR > UB > SUB > RB, amb un gradient nord coherent amb altres contaminants. Es va observar una gran variabilitat estacional, amb màxims a l’hivern en UB i SUB per l’ús de calefaccions domèstiques i la reduïda barreja atmosfèrica. Aquesta metodologia també es va aplicar als EUA, on les emissions de gasolina i dièsel van disminuir, però l’eBC va augmentar per incendis forestals. Es va estimar l’eBC de fonts líquides (eBCLF) i sòlides (eBCSF) amb dades de l’Aethalòmetre (AE33) i el seu model comú. Tot i les limitacions, el mètode va mostrar domini d’eBCLF, mentre que eBCSF es va mantenir estable. La tendència descendent de l’eBCLF es va associar a la reducció del dièsel, mentre que l’eBCSF es va mantenir o va augmentar, indicant un ús persistent de combustibles sòlids. A la segona fase es va explorar la variabilitat espaiotemporal dels valors MAC segons el lloc i l’instrument, utilitzant dades conjuntes d’EC i absorció. L’ús de MAC nominals va sobreestimar l’eBC fins a un 50%, mentre que els MAC específics en van millorar la precisió. La forta dependència estacional va indicar la necessitat d’una calibració contínua. En la tercera fase, es van refinar les contribucions de fonts derivant exponents d’absorció (AAE) específics per lloc amb les dades de l’AE33. Un mètode percentil validat amb traçadors químics va permetre estimar AAELF i AAESF. Els resultats van mostrar que els valors fixos d’AAE no són aplicables universalment, cosa que reforça l’ús de valors específics per lloc i estació. Finalment, la integració de dades òptiques i químiques amb anàlisis de factors va millorar l’estimació de fonts. Es van desenvolupar models d’aprenentatge automàtic com a sensors virtuals d’eBC, amb bona transferència entre llocs i utilitat per al monitoratge de la QA. Aquesta tesi estableix les bases per a una estandardització del monitoratge de l’eBC, donant suport a la seva inclusió com a contaminant regulat i reforçant el seu paper en les polítiques d’aire i clima.
  

SOSTENIBILITAT

• ROURA SALIETTI, MIREYA: Reuse of ICT devices as commons: A property rights governance model for collective access
  
  Autor/a: ROURA SALIETTI, MIREYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: 09/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB - C2 -212 - Sala Conferències
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Comprendre el paper dels drets de propietat en la gestió dels dispositius de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, principalment ordinadors, és fonamental per abordar el malbaratament de recursos i aconseguir els objectius d'inclusió digital i sostenibilitat. Tot i que l'adquisició, l'ús i la disposició dels dispositius TIC estan predominantment regits per la propietat individual, els ecosistemes de reutilització demostren beneficis significatius. En aquests ecosistemes, diversos actors col·laboren per recuperar dispositius TIC descartats, reacondicionar-los, mantenir-los i lliurar-los a poblacions vulnerables amb un cost ambiental i econòmic mínim.Basada en la teoria dels Recursos d’Us Comú, aquesta tesi introdueix un model que aplica un enfocament de propietat comunitària per governar la reutilització dels dispositius TIC, utilitzant el marc del paquet de drets per organitzar i gestionar els ecosistemes de reutilització. Basat en la iniciativa eReuse, desenvolupada mitjançant investigació-acció per una comunitat multilateral involucrada en el reacondicionament d'ordinadors per a la inclusió social a Espanya, el model captura patrons d'acció col·lectiva, classifica els participants segons els seus rols i mapeja els drets de propietat que subjeuen les seves interaccions, assegurant relacions justes dins l'ecosistema. Per avaluar la seva idoneïtat i aplicació en contextos iberoamericans, el model va ser avaluat en tres ecosistemes de reutilització a l'Argentina i l'Uruguai. Els resultats indiquen que, tot i que sovint és necessària una adaptació local, el model funciona en la pràctica i mostra un gran potencial per informar el disseny de la governança en ecosistemes de reutilització TIC culturalment alineats.El model s’operacionalitza a través de dues eines digitals, DeviceHub i Workbench, que faciliten la traçabilitat dels canvis de propietat en els dispositius al llarg del seu cicle de vida, a més de capturar mètriques detallades d'ús i rendiment. En eReuse, es va trobar que aproximadament el 46% dels dispositius descartats i donats podrien ser reutilitzats, el que posa de manifest el reciclatge prematur dels equips funcionals a causa de criteris com l'obsolescència comptable o per programari. Dades recollides a través d'aquestes eines també permeten una mesura més precisa de l'estimació de l'impacte i donen suport a la creació d'indicadors per comparar estratègies d'inclusió digital en diverses regions i escenaris. Els resultats mostren que l'eficiència en termes de CO2 equivalent de la reutilització de dispositius varia des d'un 30% en àrees amb una major proporció d'energies renovables fins a un 5% en regions dependents de fonts d'energia fòssil, en comparació amb l'adquisició de dispositius nous. Això subratlla que la reutilització no és inherentment eficient, sinó que depèn de factors contextuals. A més, aquests resultats ressalten la necessitat de comptar amb dades més granulars per ajustar aquestes estimacions i obtenir una millor comprensió de l'impacte de la reutilització de les TIC en diferents contextos.Finalment, aquest model de governança va ser avaluat a través d'estudis de cas pràctics en contextos del món real. Els nostres resultats demostren que l'èxit o fracàs de la reutilització depèn del context sociocultural i de barreres com assegurar el manteniment a llarg termini i la usabilitat, barreres que es mitiguen més eficaçment en iniciatives de reutilització servititzades, on els mantenidors i agents TIC asseguren el rendiment dels dispositius davant els ràpids canvis tecnològics. Aquests resultats contribueixen a tancar la bretxa entre els objectius de sostenibilitat i la governança TIC, destacant el paper dels ecosistemes de reutilització habilitats digitalment en la promoció de transicions digitals equitatives i de baix carboni, així com en la generació d'oportunitats d'ocupació local.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• CHE MUSTAPA, MUHAMMAD ADZRAN: Consumer Preferences and Acceptance for Sustainable Food Systems
  
  Autor/a: CHE MUSTAPA, MUHAMMAD ADZRAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 18/06/2025
  Data de lectura: 25/09/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Graus de l'EEABB, Campus del Baix Llobregat-UPC, C. Esteve Terradas 8, Castelldefels // I en sessió pública al meet.google.com/sph-anam-gqv
  Director/a de tesi: KALLAS CALOT, ZEIN
  Resum de tesi: A mesura que els consumidors prenen consciència dels impactes en la salut, l’ètica i el medi ambient derivats de les seves eleccions alimentàries, s’està produint un gir cap a sistemes alimentaris sostenibles. Aquesta tesi explora les preferències dels consumidors, la seva disposició a pagar (DAP) i els factors que influeixen en l’acceptació de productes alimentaris innovadors i sostenibles a través de set estudis empírics.El primer estudi examina la disposició a consumir (DAC) productes d’origen animal alimentats amb insectes per part dels consumidors espanyols. Una enquesta a 1.260 individus, analitzada amb les proves de Kruskal–Wallis i Mann–Whitney U, revela una incertesa significativa, amb una major acceptació per part de les dones. Els factors clau que influeixen en la DAC són la situació financera, l’edat i el nivell educatiu.El segon estudi analitza l’efecte dels contextos informatius en la DAP per productes d’animals alimentats amb insectes mitjançant un model de Heckman amb 1.006 respostes. Els resultats indiquen primes de DAP del 21% al 31%, i mostren que un nivell educatiu més alt, l’hàbit de comprar en línia i fer compres als mercats municipals augmenten la probabilitat de DAC.El tercer estudi avalua la DAP per productes d’aqüicultura ecològica, centrant-se en el llobarro ecològic. Una enquesta a 1.300 consumidors, analitzada amb regressió logística binària, revela una prima de DAP de 2,26 € (25%). L’edat, l’estabilitat financera i atributs com el preu, l’origen i la frescor influeixen significativament en la DAP.El quart estudi examina l’acceptació sensorial dels productes d’origen vegetal per part dels consumidors espanyols. Les dades de 132 participants, analitzades amb SPSS i PLS-SEM, mostren que el control percebut del comportament, les percepcions sensorials, les actituds i el tast informat influeixen significativament en la intenció de compra.El cinquè estudi investiga l’acceptació i la DAP per gnocchi elaborats amb llegums mitjançant el mètode d’oferta BDM (Becker–DeGroot–Marschak). Una avaluació hedònica amb 127 consumidors revela actituds moderades cap als productes de llegums. El tast impacta negativament la DAP, mentre que el nivell educatiu, els ingressos, la percepció del suport governamental i els atributs sensorials la condicionen.El sisè estudi analitza els patrons de consum de substituts de carn a Europa utilitzant dades de Mintel de 5.000 consumidors en quatre països. Més de la meitat han reduït el consum de carn vermella, amb els alemanys mostrant el nivell més alt d’adherència vegana. Les dones consumeixen menys carn i tenen més predisposició a reduir-ne el consum. Les preocupacions econòmiques i de sostenibilitat motiven aquesta reducció, amb preferències per productes d’origen local, naturals i similars a la carn.El setè estudi realitza una metanàlisi sobre la DAP dels consumidors per productes de cadenes curtes de subministrament alimentari (CCSA) a partir de 47 estudis. Els resultats indiquen una prima mitjana del 34,5%, amb el gènere, l’educació, l’any de l’estudi, l’edat, la regió, la categoria del producte i els atributs de sostenibilitat com a factors influents. Els productes ecològics reben la DAP més alta, amb la carn, l’aviram, els lactis i la mel com a categories destacades.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• GONZÁLEZ ESPINOSA, VANESSA: Diseño de materiales cementícios reforzados con fibras vegetales impregnadas con materiales de cambio de fase para mejorar el comportamiento térmico de las cubiertas de los edificios.
  
  Autor/a: GONZÁLEZ ESPINOSA, VANESSA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CLARAMUNT BLANES, JOSE | LACASTA PALACIO, ANA MARIA
  Resum de tesi: En el context actual, la construcció sostenible prioritza materials innovadors que integrin eficiència energètica, resistència mecànica i seguretat enfront de condicions extremes, com el foc, per a abordar els desafiaments del canvi climàtic i les necessitats humanes. Els compostos cementicios reforçats amb fibres i materials de canvi de fase (PCM) es perfilen com una solució prometedora, en particular en paviments elevats de cobertes, on la regulació tèrmica és essencial.L'objectiu principal d'aquesta tesi és desenvolupar una placa de ciment reforçat amb fibres vegetals no teixides i PCM per a paviments elevats de cobertes, determinant el dosatge òptim de ciment, fibres i PCM que maximitzi la resistència mecànica i la capacitat de regulació tèrmica, a més d'analitzar la seva resposta al foc. La recerca busca avançar en la integració de PCM i fibres vegetals en matrius cementicias, proposant millores per a la seva aplicació pràctica en la construcció amb un enfocament mediambiental.La metodologia, de marcat caràcter experimental, es va estructurar en diverses etapes. Primer, es va revisar l'estat de l'art sobre compostos cementicios i PCM, identificant tendències i desafiaments. Posteriorment, es va dissenyar una campanya experimental que va abastar: selecció de materials (ciments comercials, fibres de no teixits i PCM pur i microencapsulados), formulació de mescles amb diferents proporcions de fibres i PCM enfront d'un control sense PCM, avaluació de propietats mecàniques (resistència a flexió), tèrmiques (conductivitat, emmagatzematge i retard tèrmic) i comportament al foc mitjançant assajos normalitzats, i anàlisi estadística per a determinar l'impacte de cada component.Els resultats mostren que la incorporació del PCM RT28 mitjançant impregnació directa en fibres de no teixit en compostos cementicios millora les propietats tèrmiques, aconseguint un retard en els canvis de temperatura comparable al del PCM microencapsulado barrejat en la matriu cementicia. No obstant això, el compost elaborat amb PCM RT28 presenta una resistència mecànica superior, amb un mòdul de ruptura (MOR) aproximadament tres vegades major que el de compost amb microencapsulado, encara que tots dos presenten una disminució en la resistència respecte a mostres sense PCM. Les fibres de no teixit, en impregnar el PCM de manera efectiva, reforcen la cohesió del compost i preserven l'enduriment per deformació, mitigant parcialment la pèrdua de resistència mecànica.Tot i que tant les fibres vegetals com el PCM emprat són d’origen orgànic i, per tant, combustibles, els compostos cimenticis van mostrar un bon comportament davant del foc, amb flames tènues i una elevada capacitat d’extinció en retirar la font de calor. En general, les mostres amb PCM incorporat mitjançant la impregnació de les fibres van presentar un millor comportament al foc que aquelles formulades amb PCM microencapsulat: si bé la ignició es va produir una mica abans, la quantitat total de calor alliberada (THR), mesurada en els assaigs amb calorímetre de con, va ser substancialment més baixa.Aquesta combinació, poc explorada, equilibra eficiència tèrmica i funcionalitat estructural, amb aplicacions directes en edificacions sostenibles. La recerca aporta una anàlisi detallada de la interacció entre fibres vegetals, PCM i la matriu cementicia, proposant dosatges òptims i estratègies per a mitigar riscos associats al foc. Els resultats estableixen les bases per a futures recerques i aplicacions pràctiques, promovent el desenvolupament de materials de construcció més eficients i sostenibles.
  
• ROODNESHIN, MARYAM: Strategies for urban progress toward higher renewable energy: a PV-centric approach with a clustering methodology. Case study in Barcelona
  
  Autor/a: ROODNESHIN, MARYAM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2025
  Data de lectura: 29/09/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc. Técnica Sup. Arquitectura de Bcn) (Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/bei-kbie-ets) Inicio conexión a las 15:30, hora BCN
  Director/a de tesi: MUROS ALCOJOR, ADRIAN | MASSECK, TORSTEN ANDREAS
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi exhaustiu sobre la integració de sistemes fotovoltaics (PV) en entorns urbans, amb un enfocament en la ciutat de Barcelona com a cas d’estudi. Explora enfocaments innovadors per avançar cap a una major adopció d’energia renovable mitjançant una metodologia centrada en l’energia fotovoltaica, millorada amb estratègies de clustering. La recerca posa èmfasi en la interrelació entre el disseny arquitectònic, les tècniques de construcció i la planificació urbana per optimitzar l’eficiència i l’aprofitament energètic, abordant reptes ambientals crítics com les emissions de CO₂ i la contaminació de l’aire.Mitjançant la integració de simulacions per ordinador, revisions bibliogràfiques i anàlisis empíriques, l’estudi avalua el potencial solar de Barcelona i l’impacte d’indicadors morfològics —com la densitat, l’alçada dels edificis i l’orientació— sobre el rendiment energètic. Els resultats ofereixen recomanacions útils per a urbanistes i arquitectes, proposant dissenys avançats de xarxes solars que minimitzen la dependència dels combustibles fòssils i promouen un desenvolupament urbà sostenible.Un marc basat en SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) integra dades espacials urbanes per avaluar el potencial solar i la viabilitat financera, incorporant paràmetres com la densitat edificatòria, l’alçada i l’orientació en cinc barris representatius de Barcelona, amb una anàlisi detallada d’una zona específica dins de cada barri. Mitjançant la modelització de característiques específiques de cada districte i l’optimització de les trames urbanes, l’estudi identifica factors clau que influeixen en l’eficiència energètica, incloent-hi la forma urbana i la dinàmica de captació i dissipació d’energia. Una estratègia de clustering organitza les instal·lacions fotovoltaiques en funció de la proximitat i la uniformitat de l’energia solar utilitzant algoritmes com K-means i la proximitat 3D, equilibrant producció energètica, cost i impacte ambiental.S’avaluen diversos escenaris d’optimització per als paràmetres dels sistemes fotovoltaics —com les dimensions dels mòduls, la inclinació, l’orientació i l’espaiat— assumint tecnologia de silici multicristal·lí (mc-Si) amb una eficiència del 20%. Es tenen en compte limitacions clau com l’ocupació de cobertes, la cobertura màxima del sòl i la reducció d’ombres per tal de maximitzar la producció d’energia, l’eficiència i la rendibilitat. L’algoritme evolutiu del component Galapagos de Grasshopper perfecciona els dissenys analitzant mètriques com el Cost Nivellat de l’Energia (LCOE), la producció energètica i les emissions de CO₂.La recerca introdueix el concepte de “barris solars”, destacant la integració d’un consum energètic reduït i una producció energètica maximitzada mitjançant el disseny urbà estratègic. Els resultats subratllen el paper fonamental de la geometria, l’orientació i la compacitat del barri en l’optimització de la col·locació dels panells fotovoltaics i la millora del rendiment ambiental. En reduir la cobertura del sòl, millorar la producció d’energia i garantir la viabilitat financera, aquestes estratègies contribueixen al desenvolupament de paisatges urbans més sostenibles i resilients.Aquest estudi estableix un pont entre la recerca teòrica i les aplicacions pràctiques, oferint una guia per a urbanistes i responsables de polítiques públiques per integrar sistemes fotovoltaics i solucions d’energia renovable en el desenvolupament de la ciutat. Les recomanacions inclouen l’optimització de la disposició urbana, l’adaptació de les geometries edificatòries i la millora de l’exposició solar per fer front als reptes energètics i ambientals. En alinear consideracions financeres, ambientals i operatives, la recerca ofereix un marc integral per fomentar el desenvolupament urbà sostenible i la resiliència, traçant el camí cap a ciutats globals més verdes i eficients energèticament.
  
• ZIFAN, MOHSEN: Complementing urban gray with blue-green infrastructure for water management in Tehran
  
  Autor/a: ZIFAN, MOHSEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/06/2025
  Data de lectura: 01/10/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc. Técnica Sup. Arquitectura de Bcn)(Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/hku-uezm-rdo) Inicio conexión a las 10:00, hora BCN
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT | MARTI CASANOVAS, MIQUEL
  Resum de tesi: L’aigua sempre ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament urbà, especialment en zones amb recursos abundants. Millora els espais urbans, creant entorns memorables per als ciutadans. No obstant això, en el clima de l’Iran, la importància de l’aigua sovint s’ha ignorat en la planificació urbana moderna. Històricament, l’aigua ha donat forma a l’estructura i al significat de les ciutats iranianes, però avui la seva rellevància no es reconeix ni en la teoria ni en la pràctica. La ràpida urbanització ha provocat la pèrdua del paper de l’aigua en les infraestructures urbanes. És essencial reavaluar-ne el rol en les ciutats iranianes contemporànies, tant a nivell físic com conceptual, aprofitant les lliçons històriques com a fonts valuoses d’inspiració. Aquesta recerca estudia la integració d’infraestructures blau-verdes dins de la infraestructura urbana grisa de Teheran per afrontar els reptes de la gestió de l’aigua, com l’escassetat, la contaminació i la mala gestió dels recursos, agreujats per la urbanització accelerada. Posarà èmfasi en la rellevància històrica dels sistemes tradicionals, com els qanats, i proposarà la seva recuperació juntament amb fonts alternatives, com l’aprofitament de l’aigua de pluja, per reforçar la resiliència i la sostenibilitat urbanes. S’analitzarà la gestió actual de les aigües superficials i la xarxa de séquies, identificant-ne ineficiències sistèmiques i el seu impacte en la dinàmica hidrològica. Mitjançant l’anàlisi dels marcs existents, la identificació d’ineficiències i l’ús de qüestionaris a experts, l’estudi oferirà recomanacions basades en evidències per a urbanistes i responsables polítics. En defensar la integració d’infraestructures blau-verdes amb els sistemes urbans actuals, aquesta investigació pretén millorar les pràctiques de gestió de l’aigua a Teheran, fomentant un enfocament equilibrat que millori la sostenibilitat ambiental i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquest marc integral té com a objectiu crear un futur urbà resilient, barrejant la saviesa històrica amb solucions modernes.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• FELGUEIRAS LUIS, DIANA ZAIDA: Magnetohydrodynamics enhanced radio blackout mitigation system for spacecraft during planetary entries
  
  Autor/a: FELGUEIRAS LUIS, DIANA ZAIDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2025
  Data de lectura: 23/09/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: C4-002 SALA DE GRAUS ETSETB
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | CHAZOT, OLIVIER
  Resum de tesi: Les naus espacials que entren en atmosferes planetàries queden envoltades per una capa de plasma amb alts nivells d’ionització, generada per les temperatures extremes de la capa de xoc. Les partícules carregades del plasma interactuen amb les ones electromagnètiques emeses per les antenes de bord, fet que provoca dificultats en la comunicació i el seguiment durant el vol, causant apagades de les comunicacions per ràdio que poden durar diversos minuts. La tècnica d’atenuació per camp magnètic és una solució proposada per reduir els efectes de la capa de plasma en la propagació dels senyals de ràdio. Aquesta tècnica consisteix a superposar un camp magnètic al flux de plasma, convertint-lo en un medi anisòtrop i modificant-ne l’índex de refracció. Això permet generar una ona extraordinària capaç de propagar-se a freqüències de plasma superiors a la freqüència del senyal de ràdio.El projecte Horizon 2020 MEESST ha tingut com a objectiu dissenyar i provar un imant superconductor d’alta temperatura (HTS) per mitigar les apagades de les comunicacions per ràdio i reduir el flux de calor superficial. Aquesta recerca se centra en l’estudi experimental del fenomen de l’apagada de les comunicacions per ràdio i la seva mitigació mitjançant un camp magnètic aplicat, realitzat al túnel de vent de plasma. Per aquest motiu, s’ha dissenyat un sistema de comunicacions a mida, adaptat als nivells d’ionització observats en proves terrestres, i s’ha caracteritzat completament a la cambra anecoica.Els resultats es divideixen en tres parts, cadascuna abordant una qüestió de recerca específica. La primera part se centra en l’estudi de la propagació del senyal en un flux de plasma. Es caracteritzen fluxos de plasma d’aire i CO2 mitjançant espectroscòpia d’emissió. Els perfils radials de temperatura es determinen a partir de la intensitat d’una línia atòmica de l’oxigen, mentre que les densitats d’electrons s’obtenen a partir de l’eixamplament Stark de la línia Hβ. Els perfils de magnitud del senyal de ràdio es mesuren en diverses configuracions (banda a banda i estancament) en un interval de freqüències entre 33 GHz i 40 GHz, per a una àmplia gamma de condicions d’assaig. S’estimen l’atenuació i la rotació de Faraday causades pel plasma, i els resultats presenten una bona correlació amb les freqüències de plasma mesurades.La segona part analitza els efectes d’un camp magnètic aplicat sobre el flux de plasma i la propagació del senyal de ràdio. La sonda incorpora l’imant HTS, capaç de generar una densitat de flux magnètic màxima d’aproximadament 0,45 T a la part frontal de l’antena. La caracterització del flux de plasma d’aire magnetitzat revela un augment de la radiància, del flux de calor en el punt d’estancament, i de la temperatura i freqüència del plasma, a causa del camp magnètic aplicat. L’increment de les densitats d’electrons a les proximitats de l’antena i l’atenuació més gran de l’ona extraordinària generen diferències petites i difícils de detectar en els perfils d’atenuació del senyal, però sí que es produeix un canvi en el coeficient de reflexió, dependent de la intensitat magnètica, i en la rotació de Faraday, dependent de la direcció.La tercera part aborda diferents mètodes per reproduir una condició de vol en instal·lacions terrestres. Es selecciona una condició rellevant relacionada amb l’apagada de les comunicacions per ràdio durant el vol de reentrada de l’ARD, a una altitud de 60,6 km. La capa de xoc al voltant d’un model ARD es reprodueix al túnel de xoc HIEST. Aquesta condició es simula numèricament tant per al vol com per a les proves terrestres, posant en relleu les limitacions de la metodologia d’escalat binari. Per a la mateixa condició de vol, s’aplica la metodologia de simulació de transferència de calor local i es prova a la instal·lació Plasmatron, aconseguint reproduir amb èxit la capa límit de vol. Finalment, es comparen els perfils de densitat d’electrons obtinguts a les dues instal·lacions amb els del vol.
  
• RAJA KUMAR, DHEERAJ: AI-Driven Multi-Antenna Designs for Next Generations of Wireless Communication Systems
  
  Autor/a: RAJA KUMAR, DHEERAJ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2025
  Data de lectura: 25/09/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes C4-001, UPC EETAC, Castelldefels
  Director/a de tesi: ANTON HARO, CARLES | MESTRE PONS, FRANCESC XAVIER
  Resum de tesi: A mesura que les xarxes sense fils avancen cap a la sisena generació (6G), la integració de tecnologies com el MIMO massiu, la comunicació en bandes mil·limètriques, les superfícies reflectants intel·ligents i els esquemes d'accés múltiple massiu ha incrementat significativament la complexitat del sistema. Les tècniques tradicionals de processament del senyal i optimització, basades en models explícits i tractables matemàticament, esdevenen insuficients per afrontar entorns dinàmics, d’alta dimensió i sovint no lineals. Per superar aquesta limitació, els mètodes d’Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic (AI/ML) emergeixen com a eines clau, capaces d’aprendre directament de les dades i adaptar-se a condicions incertes i complexes.Lluny de basar-se únicament en models clàssics o en solucions totalment orientades a dades, aquesta tesi defensa l’ús d’enfocs híbrids que combinen estructures modelitzades amb la flexibilitat de l’aprenentatge automàtic. Aquests mètodes permeten reduir la dependència de grans volums de dades, superar limitacions estructurals i millorar la robustesa en condicions reals difícils de modelitzar amb precisió.Aquest treball aplica aquests enfocaments híbrids a quatre tasques fonamentals en el processament de senyals sense fils: l’estimació de canal, la detecció de símbols, la precodificació digital i la formació híbrida de feixos. Tot i que cada una planteja reptes específics, totes contribueixen a un objectiu comú: fer possible comunicacions eficients, escalables i robustes en futures xarxes.L’estimació de canal és crítica en sistemes MIMO massius, on el rendiment depèn d’una informació precisa del canal. En entorns no lineals o d’alta mobilitat, els estimadors clàssics com LS o MMSE presenten limitacions. Aquesta tesi proposa arquitectures neuronals de baixa complexitat, com ara 1D-CNN i xarxes neuronals gràfiques (GNN), que actuen com a estimadors híbrids combinant estructures modelades amb capacitats d’aprenentatge, mostrant bons resultats en diversos escenaris.En sistemes RSMA (Rate-Splitting Multiple Access), la detecció de símbols requereix decodificar primer un missatge comú i després fluxos privats. Tot i que els receptors convencionals utilitzen cancel·lació successiva d’interferències (SIC), hi ha esquemes de detecció conjunta més precisos però inviables a gran escala pel seu alt cost computacional. Per equilibrar rendiment i complexitat, es proposen arquitectures profundes com RS-Net+, que combinen la lògica SIC amb la flexibilitat de les xarxes neuronals. Aquestes solucions híbrides mostren robustesa davant imperfeccions del canal i superen tant mètodes clàssics com enfocaments purament neuronals en diversos entorns.Els següents objectius se centren en la precodificació per a RSMA, tant en configuracions digitals com híbrides. Mètodes estàndard com WMMSE són efectius però intensius computacionalment. Aquesta tesi proposa marcs d’aprenentatge auto-supervisat, basats en arquitectures GNN i MLP, que aprenen directament de les dades del canal respectant l’estructura del sistema. Aquestes solucions s’estenen a configuracions híbrides, on els precodificadors digitals apresos operen junt amb xarxes analògiques fixes, aconseguint eficiència energètica i bona escalabilitat.En resum, aquesta tesi aposta pel desenvolupament de solucions híbrides basades en AI/ML per a tasques clau del processament de senyal en comunicacions sense fils. Combinant coneixement expert amb capacitats d’aprenentatge, es proposen arquitectures robustes, interpretables i preparades per als reptes de les xarxes 6G.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• GHAFFARI POUR JAHROMI, NEGIN: The geometry of vision: A comparative study of Persian architecture and miniature painting as a unified system (Ilkhanid and Timurid periods)
  
  Autor/a: GHAFFARI POUR JAHROMI, NEGIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/05/2025
  Data de lectura: 25/09/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de Grados Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: AZARA NICOLAS, PEDRO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral explora els fonaments geomètrics compartits entre l'arquitectura persa i la pintura en miniatura durant el període comprès entre els anys 1256 i 1550, que abasta les èpoques ilkànida, timúrida i l’inici del període safàvida. L’estudi defensa que ambdues formes artístiques es regeixen per un sistema visual i simbòlic unificat, arrelat en la cosmologia persa i les tradicions intel·lectuals islàmiques.Mitjançant una metodologia interdisciplinària que combina la recerca històrica, l’anàlisi visual i la reconstrucció geomètrica amb eines com AutoCAD, Illustrator i Rhino, l’estudi examina paral·lelament estructures arquitectòniques (cúpules, iwans, patis) i composicions pictòriques. Les fonts analitzades inclouen plànols arquitectònics, tractats de matemàtics com Buzjani, Al-Biruni i Al-Kashi, així com manuscrits il·lustrats conservats en col·leccions com la de la Bibliothèque nationale de France.La tesi demostra que tant l’arquitectura com la pintura en miniatura utilitzen estratègies espacials similars: composicions en capes, profunditat simbòlica i ordre geomètric, evitant la perspectiva lineal per construir espais contemplatius i immersius. Es posen de manifest elements recurrents com la geometria ornamental, els motius de jardí i els símbols arquitectònics en ambdós àmbits.Els estudis de cas comparatius alineen representacions miniades amb edificis reals, revelant correspondències formals i conceptuals. Aquests resultats suggereixen que la cultura visual persa funcionava com un sistema coherent, on la geometria operava tant com a principi estètic com a reflex de l’harmonia divina.Tot establint ponts entre les tradicions artístiques i arquitectòniques, la recerca proposa un nou model interdisciplinari per a l’estudi de l’art islàmic i posa en relleu la continuïtat cultural entre les pràctiques intel·lectuals, visuals i espacials dins la civilització persa. La geometria de la visió ofereix una nova mirada per comprendre com la cultura visual persa articula una geometria unificada de l’espai, el símbol i l’esperit.
  
• PEDRAGOSA BATLLORI, GEMMA: Santa Coloma d'Andorra: el projecte d'una església a l'Andorra d'abans del S.XI.
  
  Autor/a: PEDRAGOSA BATLLORI, GEMMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/09/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GRANELL TRIAS, ENRIQUE | GINER OLCINA, JOSEP
  Resum de tesi: L'església de Santa Coloma d'Andorra pertany a una de les tipologies arquitectòniques més simples i antigues de l'arquitectura religiosa: la de nau única rectangular i absis quadrangular. No obstant això, la simplicitat del tipus no s'ha d'associar necessàriament a una immediatesa constructiva o formal.L'objectiu d'aquest estudi és determinar fins a quin punt l'arquitectura de Santa Coloma respon a una elaboració mètrica complexa, que només es pot concretar des d'un nivell de cultura que a Santa Coloma, a prop de dos centres culturals importants de l'època, la Catedral de la Seu d'Urgell i el Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, és molt probable.En aquest treball s'utilitza l'arquitectura com a material arqueològic per analitzar els elements clau de la composició arquitectònica de l'edifici. S'ha manejat la historiografia, aixecat plànols, trobat la unitat de mesura i estudiat les seves dimensions en relació amb els coneixements de proporció del moment i les descripcions dels edificis bíblics. I resulta que per concebre, elaborar i construir una església aparentment senzilla com aquesta, calia conèixer l'arquitectura representada a la Bíblia i les elaboracions aritmètiques compilades per Boeci i Cassiodor al segle VI.Veurem, per tant, un edifici que tot i ser rural i aparentment senzill, respon a un traçat i unes proporcions resultat d'un llenguatge simbòlic concret, i que reflecteix i documenta uns sabers i una manera d'aplicar-los.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• VENGHAUS, HENNING: Advanced Finite Element Methods for Metal Forming and Manufacturing Process Simulation: An Application to Friction Stir Welding Analysis.
  
  Autor/a: VENGHAUS, HENNING
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/09/2025
  Director/a de tesi: CHIUMENTI, MICHELE | BAIGES AZNAR, JOAN | JUHRE, DANIEL
  Resum de tesi: Aquest treball explora els beneficis i desafiaments dels mètodes d’elements finits (FEM) avançats aplicats a la conformació de metalls i processos de fabricació. A mesura que aquests processos esdevenen més complexos, el FEM ha emergit com una eina crucial. Permet predir magnituds físiques, ajudant els enginyers en la presa de decisions i millorant l’eficiència de les cadenes de desenvolupament i producció.La conformació de metalls sovint implica un comportament (gairebé) isocòric a causa de les deformacions plàstiques, la qual cosa pot provocar que el mètode d’elements finits estàndard es torni inestable. Per abordar aquest comportament isocòric i assegurar la convergència local de les deformacions i tensions, aquest estudi utilitza formulacions mixtes d’elements finits, incloent les formulacions desplaçament-pressió (u/p), desplaçament-deformació (u/ε) i desplaçament-pressió-deformació desviatòria (u/p/e). Per mitigar l’elevat cost computacional de les formulacions u/ε i u/p/e, es desenvolupa la tècnica de Refinament Adaptatiu de Formulació (AFR). Aquesta tècnica activa selectivament les formulacions millorades basant-se en criteris físics o en l’estimació d’errors. L’exactitud i la taxa de convergència del mètode s’estudien i es comparen favorablement amb solucions de referència. El mètode s’aplica amb èxit a l’anàlisi de fallades estructurals quasi-fràgils.Aquest treball també aborda l’aplicació pràctica de mètodes numèrics avançats a problemes complexos de fabricació, en particular la soldadura per fregament (Friction Stir Welding, FSW), que és una tècnica de soldadura en estat sòlid. La FSW es caracteritza per deformacions isocòriques, taxes de deformació extremadament elevades i un comportament del material altament no lineal i dependent de la temperatura. S’empra un mètode d’elements finits incrustat per simplificar el modelatge de geometries complexes i condicions de frontera mòbils. Aquest mètode utilitza un marc purament eulerià i una funció nivell discret per al modelatge de l’eina, i treballa directament amb geometries CAD de l’eina. Els resultats de la simulació concorden bé amb les dades experimentals. Es realitza un estudi paramètric dels paràmetres de procés per avaluar el seu impacte sobre les forces de soldadura i l’evolució de la temperatura, demostrant la utilitat de l’eina en el suport als processos de desenvolupament.Per millorar la usabilitat, es desenvolupa una interfície gràfica d’usuari (GUI) per a la creació de fitxers d’entrada de simulació i la gestió de les simulacions. A més, s’implementa un algorisme de traçat de partícules per visualitzar el flux de material. Aquest treball pretén reduir la bretxa entre la recerca acadèmica i les aplicacions d’enginyeria pràctica. Proporciona eines numèriques avançades, però robustes i eficients, per simular processos de conformació de metalls i fabricació.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• SERRACANTA PUJOL, BERTA: Accelerating the Cloud: An Application-Agnostic Approach to Network and Compute Optimization
  
  Autor/a: SERRACANTA PUJOL, BERTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/10/2025
  Director/a de tesi: CABELLOS APARICIO, ALBERTO | RODRÍGUEZ NATAL, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi explora com millorar el rendiment de les aplicacions al núvol abordant ineficiències tant a la capa de xarxa com a la capa de computació en sistemes distribuïts moderns. A mesura que les aplicacions natives del núvol es tornen més complexes i es despleguen en infraestructures heterogènies i geogràficament distribuïdes, les abstraccions tradicionals, tot i ser fonamentals per a l'escalabilitat i la modularitat, comencen a limitar les oportunitats de coordinació global i capacitat de resposta. Per superar aquestes limitacions, aquest treball introdueix dues aproximacions complementàries: una que millora la utilització dels recursos de xarxa sense necessitat d'intervenció dels desenvolupadors, i una altra que augmenta l’elasticitat a la banda de computació mitjançant un mecanisme més intel·ligent i proactiu d’autoescalat. Ambdues aproximacions segueixen una filosofia de disseny comuna: introduir intel·ligència sensible al context de manera mínimament disruptiva, mantenint total compatibilitat amb les arquitectures, infraestructures i fluxos de treball de desenvolupament existents.La primera part de la tesi se centra en la Integració Xarxa-Aplicació (NAI), dirigint-se específicament a millorar el rendiment en la comunicació entre centres de dades. Per fer-ho, proposa una solució agnòstica a l’aplicació basada en les tecnologies extended Berkeley Packet Filter (eBPF) i eXpress Data Path (XDP). En identificar dinàmicament i separar fluxos curts i llargs de Transmission Control Protocol (TCP) a l’entrada de la xarxa, el sistema permet un encaminament diferenciat mitjançant túnels de xarxa separats, mitigant així retards en cua i reduint el temps de finalització dels fluxos. Un avantatge clau d’aquesta aproximació és que opera de manera transparent, sense necessitat de modificacions en les aplicacions o anotacions per part dels desenvolupadors, facilitant així el desplegament en entorns existents. Experiments en bancs de proves demostren que aquesta tècnica redueix significativament la latència i millora l'ús de recursos en escenaris híbrids multi-centre de dades.La segona part de la tesi aborda el domini de computació, centrant-se en mecanismes d'autoescalat en entorns de microserveis gestionats per Kubernetes. Reconeixent les limitacions de les estratègies existents d'escalat reactiu, el treball desenvolupa un model teòric de control per al Kubernetes Horizontal Pod Autoscaler (HPA), analitzant formalment la seva estabilitat i capacitat de resposta. Basant-se en aquests coneixements, s'introdueix un nou HPA sensible al context, que incorpora mètriques de CPU provinents de serveis anteriors del graf de l'aplicació per anticipar canvis de càrrega en serveis posteriors. Aquesta estratègia proactiva permet decisions d’escalat més eficients i estables, millorant la resposta i reduint la latència en pics de tràfic. Destaca que s'assoleixen aquestes millores sense recórrer a models complexos de rendiment o aprenentatge automàtic, preservant així la simplicitat i la compatibilitat amb les eines estàndard de Kubernetes.En conjunt, les dues aproximacions presentades en aquesta tesi ofereixen mètodes pràctics per millorar el rendiment i l'eficiència d'aplicacions distribuïdes al núvol, amb un èmfasi en la compatibilitat amb sistemes i fluxos de treball existents. En comptes de proposar canvis arquitectònics disruptius, ambdues solucions amplien les abstraccions actuals per introduir sensibilitat al context allà on pot ser més efectiva. Els resultats suggereixen que millores incrementals i desplegables a les capes d’orquestració i xarxa poden ajudar a abordar els reptes emergents en escalabilitat i capacitat de resposta, fent-les candidates idònies per integrar-se en entorns reals d'aplicacions natives del núvol.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• BURRUEL ZAZUETA, JOSÉ MISAEL: Human gait recognition using deep learning techniques.
  
  Autor/a: BURRUEL ZAZUETA, JOSÉ MISAEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 19/09/2025
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | RODRÍGUEZ RANGEL, HÉCTOR
  Resum de tesi: L’augment de la criminalitat i les limitacions dels sistemes tradicionals de videovigilància per identificar persones de forma no intrusiva en temps real han impulsat la cerca de noves solucions en l’àmbit de la seguretat. En aquest context, el Reconeixement de la Marxa Humana (RAH) emergeix com una alternativa biomètrica eficaç, permetent la identificació d’individus a partir dels seus patrons de caminar, sense contacte físic ni cooperació activa.Aquesta tesi doctoral proposa el disseny i la implementació d’un mòdul intel·ligent de reconeixement de la marxa humana enfocat a escenaris de videovigilància en temps real. La solució combina enfocaments basats en l’aparença (silüetes) i basats en model (posició corporal estimada), utilitzant eines de visió per computador i aprenentatge profund per aconseguir una identificació precisa fins i tot en condicions visuals no controlades.Com a contribució central, es va desenvolupar el conjunt de dades TecNM Gait-DS, dissenyat específicament per representar la morfologia, l’estil de vestir i els patrons de caminar característics de la població llatinoamericana. Aquest conjunt inclou més de 22.500 seqüències de vídeo de 124 subjectes capturades des de 13 angles de visió i sota cinc variants de marxa: normal, amb motxilla, amb abric, carregant una capsa i un maletí.El sistema proposat incorpora un mòdul d’extracció de característiques en temps real basat en les xarxes DensePose i Detectron2, que extreuen silüetes i punts clau amb un temps mitjà de processament de 45 ms per fotograma. Aquestes característiques alimenten diferents arquitectures d’aprenentatge profund: models convolucionals (ResNet-50, 101 i 152), basats en atenció (DINO-ViT), i especialitzats en marxa (GaitMix i GaitRef).Es van definir sis configuracions experimentals (A-F) que combinen preprocessament de silüetes (amb o sense ompliment) i enriquiment mitjançant convolucions angulars a partir de matrius de moviment biomecànic (angles articulars). Les avaluacions es van realitzar en els conjunts CASIA-B i TecNM Gait-DS.Els models generalistes (ResNet i DINO-ViT) van assolir més del 95 % d’efectivitat en CASIA-B i fins al 87  % en TecNM Gait-DS. Els models especialitzats GaitMix i GaitRef van superar el 94 % en condicions ideals i van assolir un 87,9 % en el conjunt TecNM Gait-DS, destacant la seva robustesa davant variacions d’angle, indumentària i tipus de marxa. Així mateix, el sistema va demostrar viabilitat per al seu ús en temps real, amb temps d’inferència inferiors a 50 ms per imatge.Addicionalment, es va utilitzar la desigualtat de Vapnik-Chervonenkis (VC) per sustentar que els models entrenats amb TecNM Gait-DS tenen millor capacitat de generalització. Malgrat una precisió lleugerament inferior respecte a CASIA-B, la diversitat del conjunt llatinoamericà redueix la bretxa entre l’error empíric i l’error esperat, afavorint la seva aplicabilitat en escenaris reals.Aquest treball no només aporta innovacions tècniques en el camp del reconeixement biomètric, sinó que també té un impacte social directe en promoure tecnologies adaptades al context llatinoamericà. Els resultats obtinguts assenten les bases per al desenvolupament d’un sistema empotrat de videovigilància intel·ligent basat en RAH, orientat a millorar la seguretat en espais públics i estratègics.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• SAVADKOOHI, MARJAN: An Advanced Control Strategy for Optimizing HVAC System Performance in Non-Residential Buildings
  
  Autor/a: SAVADKOOHI, MARJAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/09/2025
  Director/a de tesi: CASALS CASANOVA, MIQUEL | MACARULLA MARTÍ, MARCEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda els reptes científics i pràctics en la implementació de sistemes de control avançats (ACS) per optimitzar la climatització (HVAC) en edificis no residencials. Tot i que estratègies com el control predictiu basat en models (MPC) i les xarxes neuronals (NN) han donat bons resultats en recerca, l'aplicació pràctica és encara molt limitada. Les barreres inclouen la manca de dades històriques, limitacions tècniques dels sistemes HVAC, absència d’estàndards en els sistemes de gestió energètica (BEMS) i poca preparació institucional. Per abordar-ho, la tesi adopta un enfocament dual que combina anàlisi empírica i experimentació amb simulació.Primer, es realitza una enquesta a 676 edificis no residencials per avaluar les pràctiques BEMS, centrant-se en el control HVAC, l'emmagatzematge de dades i l'adopció del control predictiu. Tot i que els sensors i comptadors intel·ligents són habituals, només el 0,6 % fa servir control predictiu. Es detecten barreres com la manca de registre ambiental, sistemes HVAC obsolets, poca formació tècnica i manca d'inversió, sobretot al sector públic.Com a resposta, la segona part desenvolupa i avalua controladors predictius basats en NN amb un model energètic calibrat. S’entrenen vuit models amb diferents volums de dades per avaluar-ne la precisió i el rendiment HVAC. Es fan servir indicadors clau (KPIs) sobre confort tèrmic i eficiència energètica. Els resultats indiquen que calen entre 1 i 4 mesos de dades per a un rendiment acceptable, amb un llindar de millora limitada al cap de dos anys. El preprocessament és útil amb pocs casos (<100), però aporta poc amb conjunts grans, indicant un valor condicionat al context. L’anàlisi identifica sensibilitats operatives i climàtiques. En climes freds i després de pauses (com els dilluns), els models fallen per manca de dades similars. El rendiment millora a mitja setmana i en climes càlids, mostrant la importància de dades variades i adaptades al clima. En comparació amb la programació tradicional, els controladors NN milloren de forma consistent el consum i el confort, si disposen de dades i configuració adequada.Aquesta tesi aporta coneixement pràctic per aplicar sistemes intel·ligents de control HVAC. Defineix llindars mínims de dades, aclareix el rol del preprocessament i ofereix guies per adaptar els models al clima i funcionament real. També destaca la necessitat d’estandarditzar la recollida de dades, formar tècnics i impulsar la col·laboració públic-privada. Les conclusions donen suport a la implantació escalable del control predictiu, contribuint a l’eficiència energètica, la gestió intel·ligent i la descarbonització dels edificis.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• LÓPEZ GÓMEZ, PATRICIA VICTORIA: Multifunctional hydrogels for advanced regenerative therapies
  
  Autor/a: LÓPEZ GÓMEZ, PATRICIA VICTORIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/10/2025
  Director/a de tesi: MAS MORUNO, CARLOS | MEHWISH, NABILA
  Resum de tesi: Les infeccions associades als implants continuen essent un dels reptes més importants en l’àmbit biomèdic. Malgrat els avenços en les tècniques quirúrgiques asèptiques i les teràpies amb antibiòtics, la persistent colonització bacteriana de les superfícies dels implants —que sovint implica el desenvolupament de biopel·lícules bacterianes— continua comprometent els resultats clínics. Les estratègies de tractament convencionals, que inclouen l’administració d’antibiòtics sistèmics, els sistemes d’alliberament local de fàrmacs i el desbridament quirúrgic, sovint no aconsegueixen eradicar eficaçment les biopel·lícules, especialment les formades per patògens com Staphylococcus aureus i Pseudomonas aeruginosa.Paral·lelament, l’àmbit de l’enginyeria de teixits exigeix materials implantables que no només afavoreixin la regeneració tissular, sinó que també ofereixin una defensa activa contra les infeccions. Tanmateix, la majoria dels materials disponibles actualment no assoleixen aquesta doble funcionalitat. En entorns contaminats o amb alt risc d’infecció, aquesta limitació esdevé especialment crítica. Per abordar-ho, s’ha posat cada vegada més el focus en el desenvolupament de biomaterials de nova generació que deixin de ser bastides passives per convertir-se en sistemes bioactius i dinàmics, capaços d’interactuar amb l’entorn biològic en temps real.En aquest context, la biofuncionalització ha sorgit com una estratègia potent per millorar i potenciar tant les propietats regeneratives com les antimicrobianes dels biomaterials. D’entre les diverses eines bioactives disponibles, els pèptids han demostrat un gran potencial, gràcies a la seva química adaptable, arquitectura modular i elevada especificitat. Aquesta tesi se centra en dos motius peptídics amb bioactivitats complementàries: el RGD, que promou l’adhesió cel·lular, i l’hLf1-11, un pèptid antimicrobià d’ampli espectre derivat de la lactoferrina humana. Junts, aquests pèptids constitueixen una plataforma racional per a l’enginyeria de materials multifuncionals que aborden el doble repte del control d’infeccions i la integració tissular.Concretament, aquest treball investiga la integració dels pèptids RGD i hLf1-11 en tres sistemes materials basats en hidrogels, cadascun dels quals representa un nivell diferent de funcionalitat i complexitat de disseny:• El capítol I examina la modificació de l’alginat, un polímer natural però bioinert, amb RGD-hLf1-11 per avaluar el comportament de les cèl·lules mare i l’activitat antimicrobiana.• El capítol II explora un sistema d’hidrogel totalment sintètic basat en PEG, biofuncionalitzat amb aquests pèptids i incorporant un agent de reticulació sensible a proteases per permetre la bioactivitat i la degradació controlada.• El capítol III se centra en els hidrogels peptídics autoensamblables, en els quals tant l’autoorganització estructural com la funció biològica estan codificades a escala molecular, cosa que permet la formació de materials intrínsecament bioactius sense necessitat de modificacions addicionals.En conjunt, aquestes plataformes ofereixen un enfocament comparatiu i progressiu per al disseny d’hidrogels multifuncionals. Aquest treball no només demostra la viabilitat de la biofuncionalització dual, sinó que també posa en relleu el paper fonamental de l’arquitectura molecular, l’estratègia de reticulació i l’origen dels materials en la configuració de les respostes biològiques.En darrer terme, aquesta tesi contribueix al desenvolupament de biomaterials intel·ligents que són alhora instructius per a les cèl·lules i antibacterians, en línia amb la creixent necessitat clínica de solucions adaptables i multifuncionals en medicina regenerativa i en entorns amb risc d’infecció.
  

ENGINYERIA CIVIL

• ALARCÓN FERNÁNDEZ, DANIEL: A model for the aero‐hydro‐servo‐elastic analysis of floating offshore wind turbines based on a co‐rotational formulation
  
  Autor/a: ALARCÓN FERNÁNDEZ, DANIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 26/09/2025
  Director/a de tesi: MOLINS BORRELL, CLIMENT
  Resum de tesi: Actualment hi ha un nombre creixent, tot i que reduït, de models capaços de realitzar simulacions aero‐hidro‐servoelàstiquestotalment acoblades en el domini del temps per a l'anàlisi d'aerogeneradors marins flotants (FOWT).Històricament, en els seus inicis, aquests models van adoptar àmpliament formulacions de sistemes multi‐cossosrígids (RMS) per descriure la resposta dinàmica global del sistema complet. No obstant això, la seva incapacitat perdeterminar l'estat de tensió‐deformació intern dels components hiperestàtics, juntament amb la irrupció deconceptes de plataforma amb una complexitat estructural més alta, van promoure el desenvolupament d'una segonageneració de models que adopten formulacions de sistemes multi‐cossos flexibles (FMS). L'estratègia principal delsquals, donat que eren fonamentalment una evolució dels primers, es basava en descriure la resposta dinàmica delscomponents flexibles superposant una anàlisi deformacional de primer ordre sobre la seva configuració espacial decos rígid. No obstant això, a la vegada que la indústria està ràpidament mostrant una tendència en les últimes dècadescap a aerogeneradors més grans i potents, alguns components del sistema han augmentat en esveltesa i flexibilitat.Com per exemple les pales del rotor o la torre, que comencen a requerir l'adopció d'anàlisis no lineals per avaluaradequadament la seva resposta dinàmica i el seu estat tensional intern.En aquest context, avui dia hi ha un nombre incipient però reduït de models capaços de realitzar anàlisis estructuralsdinàmics no lineals totalment acoblades de FOWTs. No obstant això, la majoria estan estrictament restringits aelements unidimensionals del tipus biga, forçant l'adopció de procediments de mapeig de càrregues locals aproximatsdurant la fase de disseny de detall. Per aquest motiu, en aquesta Tesi es proposa un nou model avançat totalmentacoblat basat en el mètode dels elements finits (FEM). Els principals avantatges del qual resideixen en la capacitat derealitzar anàlisis dinàmiques no lineals en el domini del temps de models estructurals complexos composats permúltiples elements finits de diferent naturalesa. Aquesta característica permet una definició més precisa delcomportament estructural real i, per tant, condueix a una descripció més detallada de l’estat intern tensodeformacionalsense la necessitat d'adoptar tècniques addicionals.Les equacions de balanç subjacents del model s'han derivat a partir del mètode Co‐Rotacional Independent del’Element (EICR), els fonaments del qual es van establir en el treball desenvolupat per C. C. Rankin i F. A. Brogan alsanys 80 i posteriorment readaptat i millorat per C.A. Felippa i B. Haugen als anys 2000. Tanmateix, com que inicialmentel mètode es va centrar principalment en anàlisis estructurals quasi‐estàtics no lineals, en el marc de la present tesis'ha desenvolupat una extensió detallada i consistent a la dinàmica no lineal basada en la teoria de la mecànica demedis continus.Per avaluar el rendiment del model estructural proposat, aquest s'ha verificat a partir d'un conjunt d’exemples dereferència disponibles a la literatura de l’anàlisi dinàmic no lineal de cossos flexibles mitjançant la mecànicacomputacional. Mentre que el model aero‐hidro‐servo‐elàstic totalment acoblat per a l'anàlisi de FOWTs s'ha validata partir de les dades experimentals proporcionades en el marc del projecte internacional Offshore Code Comparison,Collaboration, Continued, with Correlation and unCertainty (OC6) promogut per l'Agència Internacional de l'Energia(IEA).
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• BENAVIDES ALCIVAR, JULIO DARIO: Thermo-mechanical performance of steel slag asphalt mixtures and their potential for urban heat mitigation
  
  Autor/a: BENAVIDES ALCIVAR, JULIO DARIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/10/2025
  Director/a de tesi: APONTE HERNÁNDEZ, DIEGO FERNANDO | LÓPEZ MONTERO, TERESA
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral estudia l’àrid siderúrgic procedent del forn d’arc elèctric com a substitut tècnic i ambientalment viable de l’àrid natural en mescles asfàltiques. Tot i que l’objectiu principal fou avaluar-ne el comportament termo-mecànic i la capacitat per mitigar l’efecte d’illa de calor urbana (UHI), també s’abordaren aspectes clau com la resistència a la humitat, la fatiga, la fissuració i el temps de compactació, per tal de validar-ne l’aplicació real en paviments urbans sostenibles.Mitjançant investigacions experimentals organitzades en capítols complementaris, s’analitzà la influència de l’àrid siderúrgic sobre les propietats fisicoquímiques, mecàniques i tèrmiques de les mescles, així com la seva integració en sistemes de captació solar embeguts (ASC).En primer lloc, es caracteritzaren les propietats físiques, morfològiques i químiques de l’àrid siderúrgic, observant-se que la seva elevada rugositat i composició rica en òxids metàl·lics milloraven la resistència a la humitat (ITSR), fins i tot amb substitucions totals. En una segona fase, s’estudià l’ús parcial en les fraccions fines, mantenint la densitat dins dels rangs acceptables i superant limitacions relacionades amb el pes total de la mescla.També s’analitzaren les propietats mecàniques mitjançant assaigs de tracció indirecta, rigidesa i fatiga, considerant variacions en el contingut de l’escòria i en el gruix de la pel·lícula de betum (TF). S’evidencià un increment de la rigidesa i una reducció en la resistència a la fatiga, atribuïble a la major duresa de l’àrid i a un TF més prim. No obstant això, una mescla optimitzada (HMA_SL*) assolí un rendiment similar al de la mescla control, fins i tot en condicions tèrmiques crítiques.L’assaig Fénix revelà que les mescles amb escòria requerien més energia per fracturar-se, però mostraven un comportament postfractura més fràgil. Tanmateix, la mescla optimitzada presentà millores en tenacitat (IT) i energia de fractura (GF), confirmant la importància de l’ajust del contingut de lligant.Paral·lelament, s’estudiaren les propietats tèrmiques mitjançant assaigs experimentals i simulacions FEM. L’escòria reduí la conductivitat tèrmica, alentint el refredament i ampliant la finestra de compactació. Malgrat que això pot retardar l’obertura al trànsit, les simulacions permeteren predir amb precisió l’evolució tèrmica, millorant el control constructiu.Finalment, s’aplicà l’àrid siderúrgic en paviments solars amb col·lectors embeguts, orientats a mitigar l’UHI i recuperar energia tèrmica. Les mescles denses amb escòria (AC16D + AC22D) reduïren la temperatura superficial fins a 16,3 °C i mostraren una eficiència tèrmica superior a les mescles discontínues amb el mateix material, fet que confirma la seva idoneïtat en entorns urbans sostenibles.En conjunt, els resultats validen l’ús de l’àrid siderúrgic com un material tècnic, funcional i ambientalment competitiu per al desenvolupament de mescles asfàltiques estructurals i funcionals, contribuint a una pavimentació urbana més eficient i sostenible.
  
• SANG, XIAOHAN: Real-time Data-driven Safety Assessment for Building Structures
  
  Autor/a: SANG, XIAOHAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/09/2025
  Director/a de tesi: KONG, QINGZHAO | ROCA FABREGAT, PEDRO
  Resum de tesi: El mecanisme d'evolució del comportament estructural continua sent un tema de recerca fonamental en la mecànica estructural. Les esquerdes, com a indicadors de deteriorament del comportament, es manifesten físicament a escala mesoscòpica com a processos d'iniciació i propagació de fissures, mentre que a escala macroscòpica es corresponen amb respostes globals de degradació de la rigidesa estructural i atenuació de la capacitat portant. Els mètodes tradicionals d'inspecció manual requereixen molt de temps i esforç, i les dades obtingudes solen ser inadequades per a la seva aplicació directa en l'anàlisi de l'evolució estructural. En conseqüència, aquest estudi se centra en desenvolupar metodologies d'evolució del comportament per a edificis danyats per esquerdes, amb l'objectiu de millorar l'eficiència de l'avaluació i proporcionar un suport robust per a la gestió de seguretat al llarg del cicle de vida de grans estructures edificatòries urbanes.Aquesta investigació aborda principalment la predicció de l'evolució d'esquerdes, tècniques de modelatge d'elements finits amb esquerdes incrustades, mètodes ràpids de modelatge d'elements finits i enfocaments automatitzats d'incrustació d'esquerdes. En primer lloc, basant-se en les característiques de curvatura dels elements de formigó armat (FA), es proposa un mètode per predir la ubicació d'esquerdes segons les variacions de curvatura, la precisió del qual es valida mitjançant assaigs de flexió en quatre punts. En segon lloc, per millorar encara més la precisió de la predicció, s'introdueix un mètode de predicció d'esquerdes sense condicions inicials. Aquest enfocament, fonamentat en la teoria no lineal del lliscament d'adherència, és capaç de descriure escenaris extrems de desenganxament entre l'armadura i el formigó, i la seva viabilitat es verifica experimentalment.Pel que fa a la incrustació d'esquerdes en models d'elements finits, aquest estudi presenta un mètode per calcular la matriu de flexibilitat d'elements esquerdats basat en la teoria de la taxa d'alliberament d'energia de deformació, juntament amb tècniques de modificació adaptables a diverses condicions de contorn. Simultàniament, es proposa un nou mètode de simulació que utilitza elements moll no lineals per a estructures de maçoneria no reforçada, i l'eficiàcia del qual es valida experimentalment. Sobre aquesta base, es desenvolupa a més un mètode per incrustar esquerdes en estructures de maçoneria. Aquest mètode simula les alteracions en el comportament tenso-compressiu i tallant dels elements esquerdats mitjançant l'ajust de les propietats mecàniques dels elements plans i els elements moll.Finalment, es proposa un mètode de modelatge d'elements finits modular, geomètricament adaptable i basat en dades de visió per computadora. Aquesta tècnica permet l'adquisició ràpida d'informació geomètrica d'estructures portants, facilitant un modelatge ràpid i una avaluació de l'estat. Addicionalment, per abordar el repte de la incrustació automatitzada d'esquerdes en elements finits, s'introdueix un mètode d'incrustació d'esquerdes etiquetades. En assignar etiquetes que contenen informació sobre la posició, orientació i condicions de contorn de les esquerdes, s'aconsegueix una integració ràpida de les dades d'esquerdes.En resum, aquest estudi aconsegueix avenços significatius en els mètodes d'anàlisi del comportament d'edificis danyats. Estableix formulacions teòriques per a la predicció de la ubicació d'esquerdes i desenvolupa enfocaments de modelatge per a bigues, pilars i murs danyats, establint així una base científica per a la construcció d'un marc d'anàlisi de l'evolució del comportament estructural.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• ABENZA MARTÍNEZ, MISAEL: Exploring multi-barrier approaches for impacted urban groundwater reclamation in Sant Adrià de Besòs basin
  
  Autor/a: ABENZA MARTÍNEZ, MISAEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/10/2025
  Director/a de tesi: GIBERT AGULLO, ORIOL | VÁZQUEZ SUÑÉ, ENRIC
  Resum de tesi: Aquesta Tesi té com a objectiu identificar i avaluar el tractament de l'aigua obtinguda de l'aqüífer de Sant Adrià del Besòs mitjançant diferents tipus de tecnologies, d'acord amb el compliment de la normativa sobre la composició del mateix i segons els seus possibles usos, a més dels costos requerits per al seu funcionament.A més, permet identificar el rendiment d'eliminació de cada contaminant en cada etapa del procés.Per últim, es van modelitzar els resultats dels ions dissolts obtinguts en el tractament mitjançant nanofiltració amb el model SEDFM.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• MONCADA RAMÍREZ, ANÍBAL ANDRÉS: Coupled modelling and sustainability assessment of polymeric reinforced soil retaining structures subjected to environmental conditions
  
  Autor/a: MONCADA RAMÍREZ, ANÍBAL ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 19/09/2025
  Director/a de tesi: PUIG DAMIANS, IVAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: Aquesta Tesi doctoral es centra en les estructures de sòl reforçat amb elements de reforç polimèrics (o geosintètios). Aquest tipus de materialha mostrat tenir una resposta mecànica dependent del temps, la càrrega, la temperatura i, fins a un cert punt, la humitat. Depenent de la ubicació geogràfica de l'estructura, les condicions ambientals de temperatura i humitat a l'aire i al sòl poden variar àmpliament. A més, les condicions actuals de canvi climàtic, que es preveu que empitjorin amb el temps, han mostrat canvis dràstics en els patrons climàtics locals i globals, donant especial importància a un millor i major coneixement sobre la resposta de totes les estructures de sòl reforçat sotmeses a diferents condicions climàtiques. Dins del marc de la Tesi, s'han dut a terme simulacions numèriques termo-hidràuliques per a comprendre com influeixen diferents climes en les condicions internes de temperatura, contingut d'humitat i grau de saturació d'una massa de sòl reforçat.. Els resultats permeten comprendre millor la resposta del sòl als canvis de les condicions atmosfèriques i constitueixen un valuós precursor per a futurs intents de modelització acoblada.Es van realitzar assajos d'extracció utilitzant bandes polimèriques de reforç compostes de polièster per a estudiar l'efecte de la temperatura del sòl en la resposta mecànica de la interacció sòl-reforç (és a dir, la resistència a l'extracció i la deformació del reforç així com els factors d'interacció friccionals resultants). Així mateix, es van considerar diferents geometries, pressions verticals i procediments d'instal·lació per avaluar la resposta global a l'arrencament dels reforços, i els possibles danys deguts als desplaçaments, així com la rigidesa i extensibilitat del reforç. Els resultats són útils tant per a l’entorn científic com professional, ja que permeten determinar el factor d'interacció sòl-reforç en una àmplia gamma de condicions, així com proporcionar una millor comprensió de les dependències de la temperatura en la resposta mecànica dels reforços de polièster.Enfront d'escenaris de càrrega constant, els materials polimèrics presenten deformacions a llarg termini. Aquest fenomen, conegut com fluència (o fluència lenta), dependrà del nivell de càrrega, el temps, i les condicions de contorn (per exemple, de la temperatura). Els models analítics i numèrics solen basar-se en la selecció d'un valor de rigidesa únic per a determinar la resposta d'estructures de sòl reforçat. La selecció d'aquest valor no és trivial. Amb l'objectiu de proporcionar una eina numèrica per a simular la resposta a llarg termini d'estructures de sòl reforçat, es va desenvolupar un model constitutiu visco-plàstic acoblat amb dependències de temperatura, càrrega tensional i humitat relativa. Els paràmetres del model es van calibrar utilitzant un ampli conjunt de mesures al laboratori i, posteriorment, es van implementar en un programari d'elements finits.Els materials polimèrics abasten una àmplia gamma de solucions en els camps de l'enginyeria geotècnica. Un avantatge clau d'aquests materials és el seu reduït impacte ambiental, atribuït a la reducció de l'ús de material de reblert i els consegüents esforços de transport d'aquest. Aquesta Tesi doctoral va un pas més enllà de l'impacte ambiental, centrant-se en l'avaluació de la sostenibilitat dels murs de sòl reforçat amb paraments rígids. Per a això, s'han analitzat diferents elements de revestiment (paraments) i alternatives de material de reblert. Les avaluacions inclouen requisits mediambientals, socials/funcionals i econòmics. Per als requisits mediambientals i econòmics es va utilitzar un enfocament probabilístic. Els resultats utilitzen escenaris idealitzats per a evidenciar els avantatges i/o desavantatges de diferents alternatives. Finalment, el procediment i els resultats serveixen d'exemple i/o punt de partida per a futures avaluacions de sostenibilitat, que s'espera siguin determinants en futurs projectes geotècnics.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• CAMÓS VIDAL, ROBERT: Design and characterization of an unobtrusive ECG monitoring system for wheelchairs
  
  Autor/a: CAMÓS VIDAL, ROBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 30/09/2025
  Director/a de tesi: ROSELL FERRER, FRANCISCO JAVIER | SUDRIA ANDREU, ANTONI
  Resum de tesi: Aquest treball es va dur a terme en el marc del programa “Doctorats Industrials”, en col·laboració amb Regner Engineering S.L., una empresa especialitzada en la fabricació de solucions per a cadires de rodes, i la Universitat Politècnica de Catalunya.Atès que les malalties cardiovasculars (MCV) continuen sent la principal causa de mort a nivell mundial, i que les persones amb discapacitat presenten un risc incrementat, la necessitat de monitoratge cardíac continu i no intrusiu esdevé urgent.Es van analitzar tres mercats amb un alt índex de creixement per la monitoratge d’electrocardiografia (ECG) en cadires de rodes. En primer lloc, el mercat global de cadires de rodes creix de manera constant, amb una forta demanda de models elèctrics. En segon lloc, els mercats de dispositius wearables generals i mèdics s’estan expandint ràpidament, impulsats pels avenços en la integració de sensors i les necessitats sanitàries. Finalment, els sectors de salut mòbil (mHealth) i d’Internet de les coses aplicat a la salut (IoHT) estan experimentant un creixement important a causa de les tendències en salut digital i monitoratge remot. En conjunt, aquests mercats posen de manifest un fort potencial comercial pel sistema proposat.Aquesta tesi doctoral presenta el disseny i la validació d’un sistema innovador de monitoratge ECG no intrusiu, completament integrat en una cadira de rodes i adaptat a les necessitats diàries de persones amb mobilitat reduïda.La solució desenvolupada integra sensors ECG d’una única derivació als reposa-braços de la cadira, utilitzant elèctrodes actius alimentats mitjançant una font flotant (bootstrapped, en angles) per garantir una impedància d’entrada molt elevada i una alta relació de rebuig en mode comú (CMRR), fins i tot davant desajustos d’impedància entre elèctrodes. Aquest disseny permet que el sistema funcioni tant amb contacte directe conductiu (similar als elèctrodes secs) com amb acoblament capacitiu indirecte (a través de la roba), sense necessitat de modificacions en el maquinari.A més, el sensor ECG inclou un circuit de protecció contra descàrregues electrostàtiques (ESD), conforme amb la norma IEC 61000-4-2, precisament dissenyat i simulat per no degradar l’elevada impedància d’entrada. El sistema també incorpora connectivitat Bluetooth i un backend modular, amb la mirada posada en l’escalabilitat futura i l’aplicació industrial.La caracterització del sensor es va dur a terme mitjançant un muntatge experimental original, amb un acoblament en AC del sensor dins d’una gàbia de Faraday, que va permetre mesurar valors molt elevats d’impedància d’entrada a baixes freqüències, com ara 191 fF a 50 Hz, i relacions de rebuig en mode comú (CMRR) de fins a 76,1 dB. Les proves d’adquisició d’un ECG realitzades amb un voluntari vestint una samarreta de cotó van confirmar un registre precisa de la senyal ECG, amb una amplitud RMS de 117 µV i una relació senyal-soroll (SNR) de 31 dB.La investigació va assolir amb èxit els seus objectius, dissenyant i validant un sistema fiable d’ECG no intrusiu per a cadires de rodes, complint tant amb els estàndards clínics com amb els industrials. Estableix una base sòlida per a futurs desenvolupaments en el monitoratge de la salut. La solució proposada estableix les bases per a una futura integració en cadires, llits, seients de vehicles i fins i tot en tecnologies wearables. Representa un avenç important cap a un monitoratge ECG fiable i no intrusiu per a persones amb mobilitat reduïda, amb un enfocament tant cap a la comercialització i l’entorn clínic.
  

FOTÒNICA

• WU, YINA: Theoretical aspects of the interaction of free and tunneling electrons with low-dimensional photonic systems
  
  Autor/a: WU, YINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/09/2025
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ABAJO, JAVIER
  Resum de tesi: En aquesta tesi hem proporcionat una descripció teòrica de com els feixos d’electrons focalitzats interactuen amb excitacions de baixa energia i generen llum a escala nanomètrica, un tema d’enorme interès en el camp de la nanofotònica. A més, hem descrit la generació de llum mitjançant electrons en túnel i hem aplicat aquest fenomen a la detecció d’analits a partir dels canvis que produeixen en la intensitat emesa al camp llunyà. Concretament, mitjançant models detallats, hem investigat el comportament plasmònic en materials nanostructurats, les respostes fonòniques en cristalls polars i la generació de llum a través del túnel electrònic inelàstic. També hem calculat la distribució espectral de pèrdues d’energia experimentades per electrons ràpids en interactuar amb aquestes excitacions i hem obtingut espectres de pèrdua d’energia d’electrons amb resolució espacial per a diversos sistemes. A continuació resumim els resultats principals:Al Capítol 2, hem demostrat que la resposta plasmònica infraroja de dímeres de nanocubs d’òxid d’indi dopat amb fluor depèn de com es toquen els cubs: els contactes puntuals i de vora produeixen un mode dipolar de baixa energia que desapareix quan s’obre el buit, mentre que els contactes de cara mostren un desplaçament espectral suau. Les mesures d’espectroscòpia de pèrdua d’energia d’electrons i les simulacions confirmen aquest comportament dependent de la geometria, posant en dubte l’assumpció que tots els dímeres són idèntics. Aquests resultats aporten nous coneixements sobre plasmons de buit aplicables a sensors i a òptica no lineal.Al Capítol 3, l’estudi de nano-el·lipsoides de nitrur de bor hexagonal revela que els efectes no locals dominen els fonon‑polaritons de baixa energia quan la mida de la partícula baixa de unes poques desenes de nanòmetres. Un model atomístic que inclou interaccions dipol‑dipol de llarg abast explica tant els modes confinats a la superfície com els modes de tipus volum observats mitjançant microscòpia electrònica de transmissió d’escombratge amb espectroscòpia de pèrdua d’energia d’electrons monocromada, mentre que un model dielèctric local simple no capta el mode de superfície. També hem trobat que la mida finita i la polarització superficial remodelen l’espectre vibracional. Aquests resultats subratllen que qualsevol disseny realista de dispositius d’hBN al mig infraroig ha de tenir en compte la dispersió espacial a escala atòmica. La integració de microscòpia avançada, teoria atomística i modelatge computacional ofereix un full de ruta per estudiar excitacions vibracionals en materials polars de baixa dimensionalitat.Al Capítol 5, hem presentat un biosensor plasmònic autoil·luminat impulsat pel túnel electrònic. El dispositiu utilitza una unió de túnel metall‑aïllant‑metall coberta amb una metasuperfície de nanofils d’or, la qual millora la conversió d’electrons en llum mitjançant ressonància plasmònica. El sensor desenvolupat presenta emissió uniforme en grans àrees i alta sensibilitat per detectar pel·lícules fines de polímer i capes biomoleculars. Aquest treball proporciona una plataforma pràctica per al biosensing integrat sense necessitat de fonts d’il·luminació externes. A més, la fotodetecció amb resolució angular podria oferir una comprensió més profunda de l’estructura dels modes plasmònics, afavorint una selectivitat espectral i sensibilitat millorades.La interacció entre sondes electròniques, excitacions i generació de llum a escala nanomètrica obre nombroses oportunitats de recerca futura. Creiem que les aportacions i els mètodes presentats en aquesta tesi contribuiran significativament a explorar aquestes prometedores línies de treball.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• POU MULET, BARTOMEU: Supervised and Reinforcement Learning for Extreme Adaptive Optics with Application to Exoplanet Imaging
  
  Autor/a: POU MULET, BARTOMEU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 05/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 19/09/2025
  Director/a de tesi: MARTÍN MUÑOZ, MARIO | GRATADOUR, DAMIEN | QUIÑONES MORENO, EDUARDO
  Resum de tesi: Aquesta tesi demostra que aplicar una combinació de models d’aprenentatge profund (AP) en el camp de l’òptica adaptativa (OA), cadascun dirigit a un tipus d’error present en l’OA, pot incrementar significativament el rendiment, proporcionant als telescopis una millor resolució angular.La primera part d’aquesta tesi es centra en desenvolupar models d’AP per mitigar errors específics dins del circuit d’OA. Aquests inclouen un model d’aprenentatge per reforç entrenat en línia per reduir l’error temporal (causat per l'evolució atmosfèrica i pel retard del sistema de control) i models d’aprenentatge supervisat entrenats fora de línia per corregir errors no lineals (que apareixen a causa de les no linealitats d’un sensor específic) i soroll. Cada capítol proporciona una anàlisi exhaustiva per interpretar el comportament d’aquests models d’AP i demostra millores sobre els mètodes de referència seleccionats. Com a conclusió de la primera part, mostram l’aplicació d’aquests mètodes a l’observació directa d’exoplanetes. A la segona part, canviam el focus a desplegar aquests mètodes en sistemes reals. Per això, adaptam l’entorn de treball COSMIC per donar suport a xarxes neuronals i optimitzam el temps d’entrenament i inferència amb la introducció de llibreries especialitzades (com TensorRT) o reduint la precisió de punt flotant. En conjunt, la integració de models d’aprenentatge profund, cadascun enfocat en diferents fonts d’error dins del bucle d’òptica adaptativa, juntament amb la implementació en temps real, permet avançar cap a una òptica adaptativa extrema, amb implicacions prometedores per a l’obtenció d’imatges d’alt contrast i la detecció directa d’exoplanetes.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• YOUSEFIAN, MOHAMMAD: Evaluating the Impact of Corporate Social Responsibility on Financial Performance, Productivity, and Critical Success Factors in the European Mining Industry
  
  Autor/a: YOUSEFIAN, MOHAMMAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 30/09/2025
  Director/a de tesi: BASCOMPTA MASSANÈS, MARC | SANMIQUEL PERA, LLUIS
  Resum de tesi: Les pràctiques empresarials responsables i ètiques han guanyat importància, especialment mitjançant la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Durant quatre dècades, la divulgació de la RSC ha evolucionat significativament, apareixent cada cop més en informes específics. Cada sector econòmic ha establert pràctiques i estàndards diferents de RSC, inclòs el sector miner. A Europa, aquestes pràctiques són voluntàries per a les petites i mitjanes empreses (PIME), tot i que, les empreses més grans segueixen pautes reconegudes internacionalment, les PIME dubten a adoptar la RSC a causa de les implicacions financeres poc clares. Encara que l'escala de la mineria europea és modesta, aquesta és essencial per assolir la sostenibilitat i la transició cap a una economia circular.Aquesta tesi investiga l'impacte de la RSC en el creixement econòmic i la gestió dins del sector miner europeu, examinant específicament indicadors macroeconòmics i microeconòmics, el rendiment financer i la presa de decisions. S'han analitzat dades de 45 empreses mineres europees cotitzades en borsa entre 2018 i 2021, utilitzant anàlisi de contingut i models de regressió de panell amb efectes fixos. Els indicadors financers estudiats inclouen el retorn sobre actius (ROA), retorn sobre el patrimoni (ROE), marge net de benefici (NPM), la Q de Tobin i la productivitat laboral, juntament amb qualificacions de RSC de CSRHub. Els resultats han revelat una relació consistentment positiva entre el rendiment en RSC i els indicadors financers, així com efectes parcialment positius en la productivitat laboral.A més, s'ha estudiat la relació entre la RSC i la Productivitat Total dels Factors (PTF) utilitzant l'Anàlisi Envoltant de Dades (DEA) i anàlisi de regressió de panell amb dades de 40 empreses mineres i del Banc Mundial. Els resultats han indicat que les iniciatives de RSC influeixen positivament en la PTF, identificant-se la transparència, la formació, la salut i seguretat, i la gestió de recursos com a factors significatius.Finalment, la investigació ha identificat Factors Crítics d'Èxit (FCE) per a la implementació exitosa de la RSC utilitzant metodologies Fuzzy Delphi i Decision-Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL). Un panell d'experts va refinar 16 factors inicials fins a 12, identificant la conservació de la biodiversitat, la gestió de residus i l'eficiència energètica com els factors d'èxit més crítics i fortament interconnectats amb altres elements de la RSC. Aquest estudi integral ressalta el valor de la RSC per millorar el rendiment financer i econòmic a la indústria minera europea, proporcionant un marc clar per a la implementació efectiva de la RSC.
  

SOSTENIBILITAT

• LIANG, NA: Design for Sustainability Transitions: Taoist-Inspired Approaches for Systemic Sustainability Transitions
  
  Autor/a: LIANG, NA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/10/2025
  Director/a de tesi: SEGALAS CORAL, JORDI | LIU, XIN
  Resum de tesi: En els darrers anys, les transicions cap a la sostenibilitat han emergit com un focus de recerca fonamental dins de la ciència de la sostenibilitat. Aquesta recerca doctoral explora les transicions cap a la sostenibilitat des d’una perspectiva inspirada en el taoisme, integrant els coneixements filosòfics orientals amb el pensament sistèmic i la teoria dels punts de palanca. Es desenvolupen dos marcs innovadors —el marc de la Intervenció en Sostenibilitat Profunda i Superficial (DSSI) i el Sistema de Punts d’Intervenció en la Transició (TIP)— per abordar tant els canvis culturals i paradigmàtics profunds com els ajustos operatius superficials en les transicions cap a la sostenibilitat. La recerca avança en tres etapes: establir una fonamentació filosòfica, construir un marc teòric i dissenyar una eina pràctica. En conjunt, aquestes contribucions ofereixen una aproximació holística i estratègica a les transicions cap a la sostenibilitat, enriquint tant la teoria com la pràctica. Els marcs s’estan posant a prova en contextos reals, especialment en un projecte europeu de transformació rural, establint les bases per a futures recerques empíriques i aplicacions.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• BOUDRIKI SEMLALI, BADR EDDINE: Analysis of Helio-Geo-Ionospheric Proxies for Earthquake Risk Prediction
  
  Autor/a: BOUDRIKI SEMLALI, BADR EDDINE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/10/2025
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK
  Resum de tesi: Els terratrèmols són un dels desastres naturals més destructius, causant un gran dany a la infraestructura i una pèrdua significativa de vides humanes. En les últimes cinc dècades, els terratrèmols han estat constantment la principal causa de mort entre tots els desastres naturals, cosa que destaca la necessitat urgent de desenvolupar mètodes de pronòstic efectius i estratègies de mitigació. Tot i que es produeixen milers de terratrèmols globalment cada any, només una petita proporció és prou forta com per ser detectada pels sistemes de monitoratge o percebuda per les persones. Entre 1998 i 2018, els esdeveniments sísmics van causar aproximadament 846.000 morts i pèrdues econòmiques per un total de 661 mil milions de dòlars, subratllant el seu profund impacte socioeconòmic. Tot i que els terratrèmols no es poden prevenir, s'han fet esforços per reduir les seves conseqüències mitjançant la modelització de riscos, codi de construcció millorats i programes de preparació pública. Malgrat aquests avenços, un sistema d'alerta primerenca fiable per a terratrèmols continua essent difícil. L'absència de precursors consistents i deterministes dels esdeveniments sísmics és un dels principals reptes en el desenvolupament d'aquests sistemes. Tanmateix, la recerca ha identificat anomalies en els senyals geofísics que poden aparèixer entre dies i setmanes abans dels grans terratrèmols. Aquestes anomalies inclouen canvis en les emissions tèrmiques infraroges, alteracions en la ionosfera, canvis en els camps magnètics i emissions de gasos. Tot i que aquestes senyals no estan presents de manera universal, la seva detecció podria millorar les capacitats de pronòstic. Tradicionalment, les anomalies s'han monitoritzat utilitzant sensors terrestres en àrees de gran risc sísmic. Tot i que són valuosos, aquests sensors estan restringits geogràficament i no poden detectar senyals en regions remotes o inaccessibles. En canvi, les tècniques de Teledetecció (RS) ofereixen una alternativa prometedora, proporcionant una àmplia cobertura espacial, alta resolució temporal i la capacitat d'observar àrees inaccessibles, com ara els oceans, els deserts i les muntanyes. Els sistemes de RS permeten un monitoratge continu de la superfície i l'atmosfera de la Terra, cosa que facilita la detecció d'anomalies potencialment relacionades amb terratrèmols a la litosfera, l'atmosfera i la ionosfera. Aquesta tesi doctoral revisa l'ús de tècniques de RS per a la detecció de precursors de terratrèmols i els seus avenços recents. Explora el concepte de l’Acoblament Litosfera-Atmòsfera-Ionosfera (LAIC), com un marc multidisciplinari capaç d’explicar com l'estrès sísmic i la deformació de les roques a la litosfera poden desencadenar efectes en cadena a l'atmosfera i la ionosfera. La tesi també presenta resultats d'investigacions en curs sobre el pronòstic de terratrèmols a curt i mig termini mitjançant dades d'observació de la Terra. La tesi doctoral examina diversos paràmetres derivats de satèl·lits: anomalies en la Temperatura Superficial del Terreny (LST), índexs de centelleig ionosfèric (IS), variacions en el camp geomagnètic i d’altres dades del clima espacial. Aquest treball pretén contribueix a la millor comprensió dels precursors dels terratrèmols i busca desenvolupar eines pràctiques per predir millor els esdeveniments sísmics, millorant els esforços de mitigació i alerta primerenca.
  
• MAS I MÉNDEZ, MIREIA: RADAR-BASED TECHNIQUES FOR CONTINUOUS MONITORING OF SOIL MOISTURE AND VEGETATION USING TIME SERIES ANALYSIS
  
  Autor/a: MAS I MÉNDEZ, MIREIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 25/09/2025
  Director/a de tesi: FABREGAS CANOVAS, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: Els canvis recents en el clima i els patrons meteorològics han posat de manifest la necessitat de millorar l’observació i la comprensió de les interaccions ràpides entre la superfície terrestre i l’atmosfera, especialment les relacionades amb el cicle de l’aigua. Aquesta tesi explora l’ús del SAR d’alta resolució temporal per monitorar la dinàmica del sòl i dels conreus, amb l’objectiu de donar suport al desenvolupament de futures missions d’observació de la Terra, especialment aquelles en òrbita geoestacionària amb intervals de revisita curts.La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte HydroSoil, finançat per l’ESA, que va establir una instal·lació única d’observació terrestre basada en SAR. El sistema permet la monitorització contínua de camps de conreu amb una resolució temporal de 10 minuts i espacial d’1 m² en el boresight. Amb dades meteorològiques i de camp detallades, s’ha disposat d’un entorn ideal per estudiar les dinàmiques a curt termini de la humitat del sòl i el desenvolupament del conreu, centrant-se en ordi i blat de moro.La primera part de l’estudi analitza els cicles diürns en les sèries de retrodispersió del radar i la seva relació amb variables ambientals com la humitat atmosfèrica, la temperatura i la rosada. Es van aplicar tècniques temps-freqüència amb ondetes per quantificar les correlacions entre senyals radar i variables meteorològiques a diferents escales. A continuació, un model de dispersió superficial de dues capes va permetre representar millor les variacions diürnes de la humitat del sòl, considerant la formació d’una capa humida durant la nit i la seva evaporació durant el dia. Integrat amb un mètode de detecció de canvis a curt termini, aquest enfocament va millorar la recuperació de la humitat del sòl, especialment amb angles d’incidència alts i durant canvis ràpids després de pluges.La segona part se centra en la resposta del radar al desenvolupament dels conreus. Es mostra que la retrodispersió i la coherència interferomètrica són sensibles a l’alçada i a l’estadi fenològic de la planta, tot i que aquestes relacions es debiliten amb vegetació densa. S’ha introduit la mètrica de taxa de creixement diària per caracteritzar millor l’evolució del conreu, mostrant una correlació més forta amb les observables radar que els paràmetres estructurals estàtics. També es van observar cicles diürns en la retrodispersió, causats principalment per la rosada i la humitat.La darrera part de la tesi investiga els mecanismes de dispersió del senyal radar mitjançant diverses tècniques de descomposició polarimètrica. Aquestes eines van permetre caracteritzar temporalment com el radar respon a les condicions ambientals i al creixement del conreu. Tots els mètodes van aportar informació útil, però amb limitacions en condicions de biomassa elevada, on els models tradicionals sovint sobreestimaven la dispersió volumètrica per saturació.Per arreglar-ho, es va aplicar la tècnica NNED, que redueix artefactes inconsistents i millora la robustesa, especialment en canòpies denses. L’estudi també assenyala que atribuir tota la dispersió volumètrica als canals de polarització creuada és massa simplista. Es proposa combinar tècniques de descomposició i aprofitar l’anàlisi de sèries temporals per refinar la interpretació de les interaccions entre conreu i entorn.En conclusió, aquest treball demostra el potencial del SAR d’alta resolució temporal per monitorar variacions a curt termini en el sòl i la vegetació. Integrant modelització, anàlisi de coherència i tècniques polarimètriques, la tesi ofereix un marc sòlid per a la comprensió dels processos de la superfície terrestre. Els resultats contribueixen al desenvolupament de mètodes SAR per a l’agricultura de precisió i ofereixen orientació pràctica per a futures missions de radar ambientals i agrícoles.
  
• PENG, JILUN: Development of innovative land applications for ESA's HydroGNSS mission
  
  Autor/a: PENG, JILUN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 30/09/2025
  Director/a de tesi: CARDELLACH GALÍ, ESTEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi, basada en articles, se centra en el desenvolupament de productes per a la missió HydroGNSS de l'ESA, incloent l'algoritme de detecció d'inundacions de Nivell 2, l'explotació del canal coherent per al producte L1B i el desenvolupament d’un simulador simplificat del canal coherent.La primera contribució és un algoritme de detecció d’aigua aplicable tant a dades de baixa com d’alta taxa de mostreig. La integració de dos observables derivats de potència de baixa taxa —la reflectivitat i la raó de dispersió de potència— permet una caracterització més completa de les propietats de la superfície. A més, la incorporació d’informació auxiliar redueix l’impacte de l’heterogeneïtat espacial. El classificador de bosc aleatori captura relacions no lineals i assoleix els requisits de precisió, amb falsos positius associats principalment a zones de pantans. També s’incorporen dos observables derivats de senyals complexes d’alta taxa, un dels quals s’introdueix per primera vegada: l’amplitud normalitzada (NA), que es manté estable sobre terra i és poc sensible al temps d’integració coherent. Els resultats indiquen que la NA té una importància superior al coeficient de coherència (CC) per a la classificació d’aigua.La segona contribució analitza l’impacte de la senyal amb polarització circular dreta (RHCP). La raó de dispersió de potència normalitzada en RHCP mostra una separació més clara entre terra i aigua, i major consistència entre diversos tipus de superfície. En canvi, la reflectivitat en RHCP presenta més superposició entre terra i aigua, la qual cosa pot afectar negativament la classificació. En superfícies aquàtiques no interiors, el tipus de superfície contribueix negativament al resultat, indicant que calen indicadors de coherència més elevats per compensar aquest efecte. A més, les probabilitats posteriors, derivades del teorema de Bayes, demostren que la combinació de reflectivitat i raó de dispersió de potència normalitzada millora l’exactitud de la classificació reduint els falsos positius.La tercera contribució se centra en l'explotació del canal coherent d’HydroGNSS. Es va dur a terme una anàlisi per avaluar la sensibilitat dels indicadors de coherència a les superfícies d’aigua. El CC i la NA es van comparar amb la mètrica d’“entropia total” disponible al producte CYGNSS. La NA mostra una sensibilitat similar a la de l’entropia total i és més estable respecte al temps d’integració. En canvi, el CC és més sensible a petits cossos d’aigua però molt afectat pel temps d’integració. També es va desenvolupar una nova variable: la reflectivitat d’alta taxa (HSRR), obtinguda a partir de la NA mitjançant un ajust exponencial per trajecte. La HSRR presenta bona concordança amb la reflectivitat L1 de CYGNSS i amb dades calibrades del producte IF. Es va introduir un llindar de soroll basat en la taxa baixa per millorar-ne la robustesa. L’anàlisi de trajectes adjacents confirma que proporciona una resolució més alta que els productes actuals d’1–2 Hz, millorant la seva aplicabilitat per al monitoratge detallat de característiques de superfície.Finalment, es presenta un simulador simplificat del canal coherent, inclòs com a annex. Fins ara, simular senyals complexes GNSS-R d’alta taxa reflectides sobre terra requeria models costosos. Aquesta versió redueix la complexitat computacional i permet generar dades sintètiques realistes, facilitant la seva aplicació en estudis sobre el canal coherent.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• LÓPEZ URIBE, CRISTINA: Arquitectura radical al dominio público. Juan O’Gorman, programa escolar, 1932
  
  Autor/a: LÓPEZ URIBE, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/10/2025
  Director/a de tesi: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ | ROVIRA GIMENO, JOSE MARIA
  Resum de tesi: Aquesta investigació se centra en el programa de construcció d'escoles primàries a la Ciutat de Mèxic del 1932 de l'arquitecte Juan O’Gorman (1905-1982). El principal objecte d'estudi d'aquesta tesi és el grup de 26 escoles noves dissenyades per O’Gorman i el seu equip i incloses al llibre oficial Escoles primarias, 1932, publicat el 1933.Tot i que l'obra de Juan O'Gorman sempre ha estat present a la historiografia de l'arquitectura mexicana, el programa escolar ha estat molt poc estudiat. Les escoles marquen un moment mític a la història de l'arquitectura mexicana, en què la responsabilitat social de l'arquitecte va anar més enllà de les expectatives artístiques de la disciplina. Les escoles primàries, de racionalitat extrema i radical, van ser primer rebutjades pels cercles selectes de l'arquitectura i, després, només esmentades superficialment per la historiografia durant dècades i només per assenyalar-les com un greu error. Aquests edificis, però, han adquirit una aura mítica en certs moments de la història de l'arquitectura mexicana. A través d'una anàlisi crítica i minuciosa, la tesi pretén treure a la llum alguns aspectes ignorats de l'arquitectura funcionalista mexicana per obrir altres camins de recerca possibles i construir noves interpretacions sobre un moment específic de la història del segle XX –els anys trenta–.La investigació parteix de l'anàlisi i l'activació de les fonts primàries i dels objectes de l'arxiu —cartes, fotografies, documents burocràtics, trossos d'estuc, memòries governamentals, pigments, fulletons promocionals, etcètera— i de la realitat material dels edificis que es conserven: la meitat de les escoles construïdes. Però, a més, per primera vegada, es parteix d'una sèrie de documents que han sortit a la llum després d'haver estat sistemàticament ocultats per dècades —tot i que altres romanen ocults—.Aquesta anàlisi parteix de la necessitat d'explicar i desentramar la realitat polièdrica en què sorgeixen les escoles primàries el 1932. O’Gorman va implementar diverses estratègies avantguardistes que va utilitzar de forma simultània tant a casa més coneguda com a les escoles. Així mateix, l'anàlisi revela una sèrie de coincidències en el temps que forgen una xarxa de relacions polítiques, artístiques, socials i culturals al voltant de l'objecte d'estudi.La investigació també analitza les raons del rebuig inicial al programa escolar, les quals només es poden explicar en les seves complexes condicions polítiques. D'aquesta manera, el material d'arxiu —i els fenòmens històrics que explica— mostra una història entrellaçada que obliga a sortir de les fronteres nacionals i mostrar les relacions transnacionals diverses. En reconèixer la inqüestionable vitalitat i utilitat social que les escoles mostren després de gairebé un segle a molts dels barris on van ser construïdes, s'intenta recuperar la naturalesa provocadora —d'una arquitectura que va ser percebuda en el seu moment com a massa nova. Les escoles foren l'expressió dels drets pels quals s'havia barallat a Mèxic durant la revolució i foren les dipositàries d'una nova forma comunitària d'entendre l'educació, d'acord amb els principis ètics d'una intel·lectualitat de l'esquerra mexicana.Les estratègies de ruptura de l'arquitectura radical, dissenyades i implementades acuradament per als personatges més sofisticats de l'elit cultural mexicana passarien, a través dels projectes escolars, als projectes socialitzants, a les masses i als personatges “anònims” de la metròpoli. L'objectiu tan acariciat de les avantguardes que les multituds s'apropiessin autènticament de la nova arquitectura potser es va arribar a fer realitat —encara que fos breument— a la Ciutat de Mèxic a principis dels anys trenta.