Escola de Doctorat

Data de lectura: 23/12/2024

• AGUDELO VALDERRAMA, VANESSA: Integración de la relación salud humana y cambio climático en el marco de la resiliencia urbana. Propuesta metodológica de evaluación y operacionalización en un contexto Latinoamericano
  
  Autor/a: AGUDELO VALDERRAMA, VANESSA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/11/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: CORREIA GUEDES, MANUEL
       SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
       VOCAL: MENA NIETO, ÁNGEL ISIDRO
  Resum de tesi: El present estudi aborda la relació entre canvi climàtic i salut humana en el marc de la resiliència urbana sota un context llatinoamericà. El qual va buscar enfortir els components climàtics i de salut mitjançant l'harmonització i integració conceptual, així com la identificació d'indicadors dins dels models de mesurament de resiliència urbana. És així com es presenta la primera proposta d'un model de mesurament de l'índex de resiliència urbana adaptat a ciutats llatinoamericanes, abordant específicament la relació entre canvi climàtic i salut. Aquest model es va validar i operacionalizó mitjançant un estudi de cas en dues comunitats vulnerables en àrees de transició urbà-rural a Santiago de Cali, Colòmbia.L'enfocament va incloure l'estimació de cinc indicadors relacionats amb salut, desastres naturals i variabilitat climàtica, socioeconòmics, governança i satisfacció, on la resiliència presenta una relació negativa respecte a la vulnerabilitat. Donada la limitació en el monitoratge i sistematització d'informació en ciutats llatinoamericanes, es va recopilar gran part de les dades a través d'entrevistes estructurades. Els resultats van revelar patrons característics de comunitats llatines altament vulnerables, com l'alt grau d'autogestió per a resoldre problemes i millorar la qualitat de vida. Aquestes troballes proporcionen elements per a inferir i prioritzar comunitats amb un fort sentit de pertinença, permetent la implementació efectiva de mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic, donada l'alta probabilitat d'apropiació i continuïtat per part d'aquestes.
  

Data de lectura: 24/12/2024

• NIKSERESHT, SASAN: Self-Powered Integrated Circuits with Optical Communication
  
  Autor/a: NIKSERESHT, SASAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/11/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: COSP VILELLA, JORDI | FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, DANIEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: URANGA DEL MONTE, ARANTZAZU
       SECRETARI: MARTINEZ GARCIA, HERMINIO
       VOCAL: MICHALIK, PIOTR JOZEF
  Resum de tesi: El ràpid desenvolupament de les tecnologies de l'Internet de les Coses (IoT) està transformant la recollida, l'anàlisi i l'ús de dades en diverses indústries, des d'aplicacions industrials fins a biomèdiques. Una classe especialitzada d'IoT, coneguda com a Smart Dust Motes (SDMs), ha cridat recentment l'atenció. Aquests dispositius ultra-miniaturitzats i autosuficients són capaços de realitzar tasques de detecció, computació i comunicació a escala mil·limètrica. No obstant això, malgrat el seu enorme potencial, les aplicacions SDM i IoT s'enfronten a importants desafiaments, especialment en la gestió de l'energia, la miniaturització i l'eficiència de la comunicació.Un dels principals reptes en la distribució de la tecnologia SDM és la gestió del consum d'energia. A mesura que augmenta el nombre d’SDMs i es despleguen en entorns remots, es necessitaran fonts d'energia sostenibles per a un funcionament autònom durant llargs períodes sense manteniment. Les solucions d'energia tradicionals, com les bateries, són poc pràctiques per a aquests sistemes a causa de les limitacions de mida i les necessitats freqüents de manteniment. A més, la comunicació sense fils, especialment a través de Radiofreqüència (RF), consumeix una quantitat significativa d'energia, cosa que afecta els requeriments d'aquestes aplicacions. Com a resultat, els enfocaments actuals, com les bateries i la comunicació RF, sovint tenen dificultats per oferir solucions sostenibles i a llarg termini per mantenir tant l'eficiència energètica com la de comunicació.Aquesta tesi proposa el disseny d'un Circuit Integrat d'Aplicació Específica (ASIC) autosuficient desenvolupat específicament per a aplicacions SDM i IoT, amb l'objectiu d'abordar aquests reptes. El sistema proposat incorpora diversos components clau, incloent un transceptor híbrid òptic i RF i unitats de captació d'energia. Al cor del sistema hi ha la integració de fotodíodes negatius, que funcionen tant com a captadors d'energia lumínica com a receptors de dades òptiques, minimitzant significativament la mida i el consum d'energia del sistema. Els fotodíodes negatius ofereixen una eficiència superior als fotodíodes positius tradicionals, milloren la conversió d'energia i redueixen tant l'àrea del xip com el cost. L'energia generada pel fotodíode integrat es guarda i es regula mitjançant un convertidor de voltatge integrat, que augmenta de manera eficient l'energia captada per alimentar tot el sistema. Els mètodes de comunicació híbrida proporcionen flexibilitat per a aplicacions SDM, on la comunicació òptica en línia de visió pot ser complementada per transmissió RF per millorar l'abast i la fiabilitat. Un transmissor RF reconfigurable de baix consum, capaç d'operar en múltiples modes de modulació, millora la comunicació fiable fins i tot en condicions en que no hi ha línia de visió directa.Per validar el disseny proposat, es van fabricar tres xips prototips utilitzant tecnologia CMOS de 0.18 µm i es van provar experimentalment. El primer prototip, amb la plataforma de comunicació híbrida òptica/RF, va aconseguir una velocitat de transmissió de dades de 20 kb/s amb un consum d'energia del receptor òptic de 11 pJ/bit i una potència de transmissió RF de −18.65 dBm utilitzant energia captada de la llum. El segon receptor òptic va millorar la sensibilitat a les dades de llum mitjançant la tècnica del bloc comparador amb adaptació de corrent continu. Va consumir 60 nW de potència i 1.5 pJ/bit a una velocitat de transmissió de 40 kb/s amb un voltatge d'alimentació 0.5 V. El sistema de captació d'energia va demostrar una eficiència del 57% i va generar fins a 8.7 µW de potència a partir d'una àrea de fotodíode negatiu de 240 × 480 µm². Aquests resultats demostren la capacitat del sistema per operar de manera autònoma durant períodes prolongats, sense la necessitat de substitució de bateries o fonts d'energia externes.
  

Data de lectura: 08/01/2025

• GRATACÒS BATLLE, RICARD: La Carta de l'hàbitat. Aproximacions etnogràfiques i instruments d’estudi de l’espai habitat en el marc del novè CIAM d'Aix-en-Provence (1953)
  
  Autor/a: GRATACÒS BATLLE, RICARD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/11/2024
  Data de lectura: 08/01/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Presencial (ETSAB. Sala de Graus)
  Director/a de tesi: LLORENTE DIAZ, MARTA
  Tribunal:
       PRESIDENT: TORRES CUECO, JORGE
       SECRETARI: BITRIÁN VAREA, CARLOS
       VOCAL: ARDEVOL PIERA, ELISENDA
  Resum de tesi: La tesi doctoral pivota al voltant del novè CIAM celebrat a Aix-en-Provence l’any 1953. Se centra en el treball presentat per una sèrie d’arquitectes europeus que treballaven en contextos culturals aliens al propi. Davant la necessitat de conèixer “l’altre cultural” van incorporar a la seva feina dimensions pròpies del treball de camp etnogràfic. La principal hipòtesi de la investigació és que existeix un gir etnogràfic en el treball d’aquests arquitectes moderns com a conseqüència de la necessitat d’acostar-se i conèixer les necessitats vitals d’una societat diferent de la seva.El CIAM IX es va celebrar a la Provença en motiu de la inauguració de la Unité d'Habitation de Marsella l'any anterior i es van commemorar, sobre la seva coberta, els 25 anys d'història dels CIAM. El tema de debat escollit va ser l'hàbitat humà i l'objectiu prioritari de la trobada era la redacció d'una Carta de l'hàbitat que complementés la Carta d'Atenes. Es tractava d’acabar la trobada amb una declaració solemne que proclamés el dret a l’habitatge de tots els éssers humans. La tesi explora, en primer lloc, el moment precís en què va néixer la idea de treballar en una Carta de l’hàbitat i el camí que va emprendre el cercle dels CIAM cap a “l’hàbitat” com a centre de reflexió de l’arquitectura i de la ciutat moderna. La investigació reconstrueix les “grilles” presentades pels grups CIAM d’Alger i del Marroc i tracta de profunditzar en els instruments d’estudi analítics que van utilitzar per reconèixer les realitats construïdes del Magreb. En el marc de les profundes transformacions de la geopolítica internacional acabada la Segona Guerra Mundial, alguns arquitectes i urbanistes que treballaven al Marroc i Algèria van ser sensibles a les realitats socials i culturals amb les que treballaven i van elaborar estudis, polítiques i projectes d'habitatge per a les poblacions musulmanes. Es tracta d'arquitectes que orbitaven els preceptes de la ciutat funcional, però que els van creuar amb les especificitats del context on treballaven. Assumeixen el destí industrialitzat que assoliran el Marroc i Algèria, participant d'una economia d'intercanvi internacional i prenen consciència que treballen amb una societat en plena transformació. És per això que tenen la voluntat de desplegar un hàbitat capaç d'inserir-se en aquesta societat en metamorfosi. Devem a aquests arquitectes haver dirigit la mirada cap a ciutats fetes de bidons i altres residus industrials i al fet que advertissin que, en aquestes formes construïdes, hi havia lliçons per a l’arquitectura i la ciutat moderna. La tesi doctoral també aborda les contribucions presentades al congrés centrades en l'estudi de l'espai habitat de societats no industrialitzades. L'estudi i debat sobre l'espai habitat de “pobles primitius” té representació per part d'un grup de joves estudiants d'arquitectura de l'École de Beaux Arts de París que presenten una documentació extensa realitzada després d'una llarga estada al Camerun. En aquest context, alguns dels arquitectes presents al congrés enalteixen les ensenyances de l'arquitectura realitzada per “societats primitives” que, sense les nostres destreses tècniques industrialitzades, han estat capaces de donar forma al seu hàbitat a través d’una visió del món singular, d’una cultura que per ser tan equilibrada i justa amb les seves necessitats és tan bella a ulls dels arquitectes moderns. El CIAM d’Aix-en-Provence es va acabar sense aconseguir redactar la Carta de l’Hàbitat. El que ens queda de tot aquell temps és un esperit i una energia en què d’una època en què arquitectes i urbanistes van aspirar a resoldre el problema de l’habitatge a gran escala. Eren uns idealistes i van percebre la necessitat de col·laborar amb disciplines diverses. Van temptejar els mètodes propis de l’etnografia sense saber-ne i es van apropar a la sociologia per arribar a restablir la dignitat perduda de l’hàbitat dels éssers humans.
  

Data de lectura: 13/01/2025

• JIMENEZ ARGUIJO, ALEX: Advanced strategies for the defect management in high efficiency kesterite solar cells
  
  Autor/a: JIMENEZ ARGUIJO, ALEX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 24/10/2024
  Data de lectura: 13/01/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala Polivalent del Campus EEBE (Besós)
  Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | GIRALDO MUÑOZ, SERGIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: GROSSBERG-KUUSK, MAARJA
       SECRETARI: CAZORLA SILVA, CLAUDIO
       VOCAL: CALVO BARRIO, LORENZO
  Resum de tesi: Les cèl·lules solars basades en kesterita representen una via prometedora cap a la producció d'energia sostenible degut a la seva dependència de materials abundants i no tòxics, alineant-se amb les iniciatives globals per minimitzar l'impacte ambiental i millorar la seguretat energètica. Aquesta tesi contribueix significativament al camp avançant en la comprensió i eficiència de les cèl·lules solars de kesterita a través d'estratègies innovadores de gestió de defectes i el desenvolupament de models de dispositius d'alt rendiment.La recerca inicialment es centra en desenvolupar un model comprensiu i realista de les cèl·lules solars de kesterita, que integra diversos paràmetres de materials, estructures de defectes i configuracions de dispositius. Aquest model és clau per tancar la bretxa entre les prediccions teòriques i les realitats experimentals, proporcionant un marc robust per diagnosticar limitacions d'eficiència i identificar vies per a la seva millora. En incorporar una representació realista de com els defectes influeixen en el rendiment del dispositiu, el model estableix un nou referent per a l'avaluació i optimització de cèl·lules solars de pel·lícula fina.Central en la tesi és l'enfocament innovador per al control de defectes dins dels materials de kesterita. La recerca demostra que mitjançant el dopatge precís amb àtoms petits, com l'hidrogen i el liti, és possible modular significativament els paisatges de defectes dels absorbidors de kesterita. Aquestes modificacions condueixen a la desvinculació de la densitat de portadors majoritaris de la vida útil dels portadors minoritaris, millorant efectivament el rendiment i l'eficiència de les cèl·lules solars. Aquest enfocament no només millora les propietats elèctriques dels materials, sinó que també proporciona un mètode per abordar sistemàticament les limitacions intrínseques dels semiconductors de kesterita.A més, la tesi presenta avanços en la síntesi i processament de cèl·lules solars de kesterita, emprant tècniques com el processament per solució, el dopatge i la passivació d'interfícies. Aquests mètodes han demostrat millorar considerablement la uniformitat compositiva i les propietats optoelectròniques dels materials, portant les eficiències més a prop de les requerides per a la viabilitat comercial. Notablement, el desenvolupament de cèl·lules solars de kesterita processades per solució emergeix com un mètode escalable i ambientalment benigne, indicant un pas significatiu cap a la industrialització d'aquesta tecnologia fotovoltaica.La tesi conclou que les estratègies i metodologies desenvolupades en aquest document milloren substancialment la comprensió i el rendiment de les cèl·lules solars de kesterita. Els descobriments subratllen el potencial d'aquests materials en la transició cap a fonts d'energia renovables, destacant el seu paper en la promoció d'un futur sostenible. Amb més refinament i optimització, les cèl·lules solars de kesterita podrien jugar un paper crucial en el paisatge energètic global, oferint una solució viable, rendible i ambientalment sostenible per satisfer les creixents demandes d'energia.En resum, el treball presentat en aquesta tesi exemplifica un avanç significatiu en el camp de la fotovoltaica, oferint solucions pràctiques i idees noves que obrin el camí per a futures recerques i desenvolupaments cap a l'assoliment de tecnologies d'energia solar sostenibles i d'alta eficiència.
  

• PARRA MARTÍNEZ, ALBERT: Integrating AI with Multiphoton Autofluorescence-Based Hyperspectral Imaging for Enhanced Embryo and Oocyte Analysis
  
  Autor/a: PARRA MARTÍNEZ, ALBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/10/2024
  Data de lectura: 13/01/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió
  Director/a de tesi: OJOSNEGROS MARTOS, SAMUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: DUOCASTELLA SOLÀ, MARTÍ
       SECRETARI: TRULL SILVESTRE, JOSE FRANCISCO
       VOCAL: MARTIN BADOSA, ESTELA
  Resum de tesi: La infertilitat afecta una de cada set parelles, segons l'Organització Mundial de la Salut, i només al voltant del 30% dels embrions de tractaments de fertilització in vitro aconsegueixen implantar-se a l'úter i desenvolupar-se fins al final de l'embaràs. Com a resultat, sovint es necessiten múltiples cicles de transferència per aconseguir un embaràs reeixit, cosa que pot generar una càrrega emocional, física i econòmica significativa. Per reduir el temps fins a l’'embaràs i l’'estrès dels pacients, és necessari comptar amb una eina diagnòstica que permeti seleccionar millor els embrions i oòcits en funció de la seva fisiologia. Aquesta tesi presenta una metodologia innovadora i no invasiva per millorar la selecció d’embrions i oòcits, i va més enllà de l’'ús estàndard de la imatge de camp clar, que proporciona informació morfològica i, per tant, una comprensió limitada de la seva fisiologia. Utilitzant una combinació de tècniques que inclouen absorció de dos fotons, imatge hiperespectral, anàlisi de fasors i intel·ligència artificial, hem desenvolupat un nou sistema d’'imatge que permet l’'estudi no invasiu dels perfils metabòlics d’embrions i oòcits a través dels seus senyals intrínsecs d’'autofluorescència. Aquesta metodologia no només ofereix una comprensió més àmplia de la viabilitat dels embrions, sinó que també representa un avenç significatiu en el camp de la ciència reproductiva, permetent l’avaluació metabòlica no invasiva de maneres que abans no eren possibles.El treball de prova de concepte realitzat en aquesta tesi ha portat al desenvolupament d’un prototip basat en microscòpia de làmina de llum per avaluar i classificar embrions. Aquesta tecnologia es va triar per la seva capacitat per proporcionar imatges més ràpides i menys invasives, evitant el dany per fototoxicitat, cosa que la fa ideal per a l’'anàlisi no invasiu. Aquest prototip representa el primer pas cap a la creació d’un producte clínic per al seu ús en clíniques de fertilització in vitro. En oferir un mètode per avaluar amb precisió la viabilitat dels embrions de manera no invasiva, esperem millorar l’'eficàcia i l’'experiència dels pacients en el tractament de la infertilitat.